63 2012 elportell bim

Page 1

s e t s e f e d

Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat

núm. 63 / juliol 2012


Crèdits

elPortell HORARI d’autobusos

2

CRÈDITS d’El Portell

València - Montserrat

DIRECCIÓ: Santiago Martínez, regidor de Comunicació i Participació EDICIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ: Àngels Jiménez. Dept. Cultura REDACTORS: Carme Navarro Marcos Campos Àngels Jiménez Ferran Campos Sergi Navarro COL·LABORADORS: Cristià Campos CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Carme Navarro. OPUV. PUBLICITAT: Juan Rodríguez PORTADA: CONTACTE: elportell@montserrat.es EDICIÓ: 2.500 exemplars

De dilluns a divendres

Cap de setmana i festius

08:00/ 08:50

09:30/ 10:00

10:00/ 10:50 12:00/ 12:50

Des del 30 de juliol fins al 5 d’agost:

20:00/ 20:50

Mª Dolores Jorge. C/ Blasco Ibáñez, 32. Montroi. 96 255 54 94

Des del 20 fins al 26 d’agost: José A. Puchades. Av. Jaume I, 19. Montserrat. 96 299 83 71

15:45/ 16:15

Des del 27 d’agost fins al 2 de setembre:

18:25/ 19:15

Valverde-Viru. C/ Sant Antoni, 4. Montserrat. 69 299 92 72

CALENDARI Fiscal 2012

TELÈFONS d’interés Ajuntament: 96 298 80 00 / 96 299 91 36 Ajuntament fax. 96 299 80 58 Policia Local: 96 299 92 05 Guàrdia Civil (Llombai): 96 255 04 06 Centre de Salut: 96 298 00 00 Urgències: 96 298 00 01 Servei d’ambulància: 96 255 61 09 Servei d’ambulància de la Mancomunitat: 669 391 020 Poliesportiu: 96 299 94 32 Biblioteca: 96 298 60 27 Oficina de Promoció i Ús del Valencià: 96 298 80 00 ext. 115 Casa de la Cultura: 96 299 81 78 ext. 4

Des del 13 fins al 19 d’agost:

11:25/ 12:15

15:40/ 16:30 19:10/ 20:00

Des del 6 fins al 12 d’agost:

08:25/ 09:15

12:10/ 13:00 14:10/ 15:00

Francisco J. Vidal. C/ Jaume I, 12. Real. 96 255 50 01 Francisco J. Vidal. C/ Jaume I, 12. Real. 96 255 50 01

08:55/ 09:45 10:10/ 11:00

Valverde-Viru. C/ Sant Antoni, 4. Montserrat. 69 299 92 72

Cap de setmana i festius

06:50/ 07:45 07:55/ 08:45

José A. Puchades. Av. Jaume I, 19. Montserrat. 96 299 83 71

16:30/ 17:20

Montserrat - València De dilluns a divendres

Des del 16 fins al 22 de juliol: Des del 23 fins al 29 de juliol:

18:30/ 19:20 20:30/ 21:20

Mª Dolores Jorge. C/ Blasco Ibàñez, 32. Montroi. 96 255 54 94

13:30/ 14:20

14:00/ 14:50 17:15/ 18:05

FARMÀCIES de guàrdia Des del 9 fins al 15 de juliol:

Psicòleg municipal: 96 299 90 47 CP Evaristo Calatayud: 96 299 90 47 IES Vall dels Alcalans: 96 299 80 72 Escola Infantil: 96 299 98 37 Escola d’Adults: 96 298 63 88 Secretaria SIUM: 96 299 84 77 Poliesportiu: 96 299 94 32 Servei de Taxi: 617 840 562, 96 299 97 68 Llar dels Jubilats: 96 299 85 19 Bombers: 112 Cooperativa agrovinícola: 96 299 90 42

* Atenció al públic de 9.00 a 13.00 H.

Del 23 de gener al 23 de març: • Primer termini de la Taxa de Recollida de Fem Domiciliari. De l’1 de març al 14 de maig: • Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. • Taxa de la Llicència de Guals Permanents. De l’1 de juny al 3 d’agost: • Primer termini de l’IBI de Naturalesa Urbana. • IBI de Naturalesa Rústica. • Taxa de Recollida de Fem de Comerços. Del 20 de setembre al 20 de novembre: • Segon termini d’IBI de Naturalesa Urbana. • Segon termini de la Taxa de Recollida de Fem Domiciliari. • Impost d’Activitats Econòmiques.


Sumari NORMES de publicació Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió: 1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un espai. L’article serà presentat en format electrònic. 2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte. 3. Sols es publicarà un article per entitat i persona. 4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles, així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú, i amb el corresponent consentiment de l’autor/a. 5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà informació postal o telefònica sobre ells. 6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es). 7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels articles o altres col·laboracions. Atentament, L’equip de redacció

elportell@montserrat.es Si et vols anunciar en el butlletí municipal, contacta amb el 96299 81 78, ext. 4 www.montserrat.es http://www.facebook. com/pages/Ajuntamentde-Montserrat/ 167957946600682

Sumari I després del Pla d’Ajust, què?.......................................................4 50 aniversari de la Moreneta.........................................................9 Montserrat, Terra de Músics ........................................................13 Marató Literària de Montserrat a la 43a Fira del Llibre de València............................................................................................14 I Fira de Comerç i Serveis de Montserrat....................................15 Taller de memòria..........................................................................16 Els adults també pintem!..............................................................16 Santaeulalia s’estrena a Montserrat............................................17 La Rebosteria d’El Portell..............................................................18 Viaje a Dourdan .............................................................................20 Conocerse es respetarse. Nabila.................................................22 Normativa per cremar al terme de Montserrat.........................23 Es redueix la facturació de l’enllumenat públic........................24 Arriba la tercera edició del ROCKSERRAT..................................24 José Cardona, ‘‘El Persa’’.................................................................25 Gas Natural patrocina la SIMC.....................................................25 Montserrat posa nom a més de 300 carrers de les urbanitzacions i colònies del terme............................................26 El centre urbà de Montserrat serà per als vianants.................26 Un primer contacte amb el món laboral, les pràctiques.........27 Agrupament Escolta Alacalans....................................................27 UE Vall dels Alcalans .....................................................................29 Aprendrer a educar........................................................................30 La colombicultura a Montserrat..................................................30 La perversió de la política ............................................................31 L’únic camí cap al futur..................................................................32 La voz de Cáritas Parroquial....................................................33 Programa d’Anglés a l’Escola Infantil Municipal .....................34 L’associació de Persones Jubilades i Pensionistes va organitzar un sopar i ball la nit de Sant Pere............................35 FESTES 2012 ...................................................................................36 CORPORACIÓ..................................................................................43 Passatemps .....................................................................................47

3


Govern 4

I després del Pla d’Ajust, què? Josep Mª Mas i Garcia Alcalde de Montserrat

Com ja hem informat en distints mitjans, tenim aprovat el Pla d’Ajust i d’Estabilitat Pressupostària per poder pagar als proveïdors de l’Ajuntament les factures que teníem pendents des de l’any 2009 fins al 31 de desembre de 2011. Per poder fer realitat aquest pagament, hem signat un préstec amb una entitat financera, per un import de 2.000.000 d’euros aproximadament, i per un període de 10 anys, dels quals dos són de carència de capital. Ja s’han fet les transferències per pagar les factures pendents amb data 30 de maig passat. Així doncs, és ara quan hem ficat el comptador a zero i encetem una nova etapa dirigida obligatòriament pel que ens diu el Pla d’Ajust i d’Estabilitat Pressupostària. Si tenim en compte que ara per ara hem de pagar més de 550.000 euros a l’any, d’amortització de capital més interessos dels crèdits vius que té l’Ajuntament, i que a partir de l’any 2014 per a pagar el nou crèdit necessitarem més de 250.000 euros a l’any, està clar que l’import que hem de pagar als bancs serà de 800.000 euros anuals. Les dos partides d’ingressos més importants de l’Ajuntament són la participació en els impostos estatals que rebem del Govern Central i els ingressos per l’impost de béns immobles, partides aquestes totalment taxades i previstes en el Pla d’Ajust. A la vista d’aquesta situació, i tenint en compte que el Govern Valencià, encapçalat pel president Fabra,

elPortell ens deu més de 800.000 euros des de fa més de dos anys, ja us podeu imaginar que la caixa de l’Ajuntament no està passant per un bon moment. El problema és que aquesta situació no té solució a mig termini i que hem de continuar suportant la mancança de finançament. El sistema que ha dut a terme el Govern Central per poder pagar les factures endarrerides ha resultat ser un bona fórmula, però s’ha quedat a mitges, entre altres raons perquè no s’han pagat les factures pendents de les mancomunitats. Nosaltres devem a la Mancomunitat de la Vall dels Alcalans més de 900.000 euros des de l’any 2009, i tampoc no s’han pagat els deutes que tenen les comunitats autònomes amb els ajuntaments. Per aquesta raó les entitats locals continuem sense liquiditat i per això dic que aquest sistema s’ha quedat coix, i li falta la solució definitiva (que per desgràcia no està en les notres mans), com és la de resoldre el finançament de les entitats locals. Des d’aquesta publicació, aprofite l’ocasió per demanar una solució definitiva on els ajuntaments de tot l’Estat tinguem clares les nostres responsabilitats i les nostres obligacions com a entitat pública de cara a la ciutadania. És per tot el que he explicat que demane, tant al meu partit com a la resta d’agrupacions polítiques, que des de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), institució aquesta on estan representats tots els ajuntaments d’Espanya que es consensue i s’aprove abans d’un any el nou finançament de les administracions locals. El que estic dient no és sols un problema del nostre ajuntament, és un problema general, de totes les administracions locals. La falta i la inseguretat d’ingressos i la demanda normal i quotidiana de serveis a

la Casa del Poble per part de la ciutadania, és evident i ho podem comprovar dia rere dia. És urgent adoptar una solució definitiva al finançament de l’administració local d’una vegada per sempre, duguem més de 30 anys de democràcia i pareix que no hi ha hagut temps de resoldre aquest greu problema que patim els ajuntaments i de rebot tota la ciutadania. No podem consentir que després de la que està caient, i de tot el que estem veient al nostre voltant, l’administració més propera a la gent siga la que menys recursos tinga i malgrat això, siga la que ha d’atendre les necessitats més bàsiques de la població. Bé amigues i amics, després d’aquesta reflexió que vull compartir amb totes i tots vosaltres, sols em resta desitjar-vos unes bones festes d’estiu, i sobretot una vegada més que practiquem el respecte, en majúscules, entre nosaltres i també a tot els que ens envolta.

Lidia Campos Saiz Regidora d’Educació, Formació i Festes

Al mes de juliol, en plenes vacances escolars, els xiquets i les xiquetes necessiten tindre diversos tipus d’activitats per ocupar tant de temps lliure, per això des de la Regidoria d’Educació i Formació hem tractat de muntar una Escola d’Estiu assequible a totes les butxaques i que el major nombre de famílies puguen gaudirne, sabedors com som de l’època tan convulsa per la qual passem, en la què les ajudes de les diverses administracions van minvant i els serveis cada vegada resulten més cars.


Govern Aquesta edició tindrà lloc a l’escola Evaristo Calatayud del carrer d’Alfredo Garcia i la coordinació estarà a càrrec de l’empresa local Rajusport, amb activitats de reforç escolar, classes d’anglés, tallers, visites a la piscina municipal i jocs populars. A més, per al mes d’agost està previst ofertar un servei de ludoteca per a xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys amb diverses activitats i tallers. Espere que aquests serveis siguen del vostre gust i que els xiquets i les xiquetes s’ho passen d’allò més bé. Us desitgem que gaudiu de l’estiu i de les festes tradicionals. En aquest Butlletí Municipal us presentem la programació de festes, de la qual he de dir que enguany no ha sigut gens fàcil d’enllestir, per la pobra partida pressupostària de la que disposem. Hem hagut de ser molt austers i prioritzar despeses. Per exemple, hem decidit no posar il·luminació festiva als carrers del poble. També hem aconseguit que la Setmana Taurina coste tan sols 15.000 euros. Hem de donar les gràcies per l’esforç i la dedicació de dos joves del poble molt aficionats al mon taurí, Carlos Estellés i David Alemany, que han hagut de fer caramboles perquè la festa continue amb bon nivell al nostre poble. Dit açò soles em queda desitjar-vos a tots que... gaudiu de l’estiu i de les nostres tradicionals festes.

Regina Campos Ortega Regidora de Cultura i Patrimoni, Joventut i Esports, i Sostenibilitat

En primer lloc, vull anunciar-vos que hem incorporat noves ordenances al poble que permetran a particulars, associacions i empreses llogar els espais municipals per un cost molt reduït. És una mesura que dóna facilitats a totes aquelles persones que ho desitgen per a tindre un despatx, organitzar esdeveniments, cursos, xarrades, etcètera, en espais públics de forma senzilla i que els permetrà poder finançar-se i treballar en un moment de crisi molt greu en què les administracions públiques no poden donar subvencions i en què la imaginació en la gestió municipal prima si volem un poble amb diversitat cultural, lúdica i esportiva. Per descomptat també està adreçat a les associacions del municipi que vulguen gastar-ho amb finalitat no lucrativa, el seu ús és gratuït. També hem aprofitat el canvi d’ordenances esportives per incloure el lloguer del camp de futbol, tan demandat últimament i que no tenia cap regulació. Esperem d’aquesta forma compensar les despeses i obrir-nos a un major nombre d’activitats i d’usuaris. En segon lloc, vull fer un xicotet homenatge a una persona de la qual guardaré sempre un gran record, Marc Manchano, el director de l’IES dels Alcalans. La fatalitat va fer que ens deixara fa uns mesos i no mereix menys que el nostre agraïment pel tracte exquisit que va tindre tant amb l’Ajuntament com amb les associacions esportives locals i mancomunades, i amb els nostres xiquets. La seua col·laboració en tot allò que li plantejàrem: remodelació del pavelló esportiu per adequar-lo al bàsquet, ús de les instal·lacions per a activitats promogudes per l’Ajuntament, l’EPA, la Mancomunitat; per a celebrar-hi esdeveniments com

el 5é Open d’escacs o els campionats de bàsquet els caps de semana, etc. Ha sigut un plaer trobar tantes facilitats i tanta complicitat en un home com ell, en un director com fou ell. Des d’ací, moltes gràcies Marc. Respecte a la primera de les regidories, Cultura i Patrimoni, vull convidar-vos a que durant les festes gaudiu de les activitats culturals programades (música de cambra, concerts de la nostra banda, etc.) adreçades a xiquets, joves i majors i, per descomptat, que gaudiu també del nostre entorn. Un paratge singular del qual escolte molt sovint gent de fora que diu que el tenim desaprofitat, quant a la fauna i la flora, la meravellosa muntanya, els castells, el barranc, l’aire pur... Vinga, tots al carrer aquest estiu! Entrant ja en matèria d’esports, he de donar en primer lloc el nostre agraïment a Daniel Navarro (Promoval), per regalar a l’Ajuntament quatre màquines per a dotar el gimnàs de millors i més variades formes d’exercitar el nostre cos. Aquest estiu tractarem de remodelar-lo per millorar les condicions tant per als usuaris com per a l’Ajuntament. Us mantindré informats de les novetats que es produïsquen respecte d’això. També s’ha obert ja el període estival a la piscina municipal, on hem posat en pràctica una nova forma per gestionar-la. Hem passat de contractar una empresa perquè fera la coordinació i contractara socorristes i monitors per als cursets, a fer-ho des de l’Ajuntament. D’aquesta forma aconseguim fer el mateix per menys preu (ens estalviem benifici industrial i IVA, que suposaven poc més de 2.000 euros) i que el pagament siga efectiu quan cal. Hem ofertat cursets per a adults (aquafitness i natació) a més dels ja habituals per als xiquets. Vull dir també que hem solucionat les dos reclamacions més habituals de les persones usuàries, com són 5


Govern 6 l’ampliació de l’abonament als caps de setmana (sense augmentar-ne el preu) i permetre l’entrada d’aliments i begudes que no tinguen vidre. Vull avançar-vos també que pròximament s’instal·larà un Circuit de trial per practicar en bici al solar que tenim al poliesportiu, entre el camp de futbol i el de futbet. És una iniciativa privada que no només no ens costa diners, sinó que pagarà un lloguer (establert en l’ordenança comentada anteriorment) per ocupar eixe lloc i que ofertarà classes per a tothom. Si no passa res, passarem a ser un dels poquets pobles amb aquest tipus d’instal·lació d’obstacles classificats per nivells, que anirà modificant-se en el temps i que ampliarà de forma considerable l’oferta esportiva per a xiquets des de 3 anys fins a adults. Una activitat molt demandada per la gent jove que es caracteritza per fomentar l’habilitat, l’equilibri i la destresa en la bicicleta. Per altra banda, he d’anunciar-vos també la possibilitat que tenim al poble des de ja fa un parell de mesos, de poder rebre classes de pàdel i frontennis. Fins ara teníem opció de practicar estos esports, però havíem d’eixir fora del poble a buscar monitors per perfeccionarnos. Teniu més informació a la web i al Poliesportiu. Per últim, us convide a participar i gaudir dels campionats habituals d’aquestes dates: escacs, futbet, pilota valenciana, frontennis, futbol... Sempre és bon moment per aficionar-se i donar suport als nostres veïns en plena acció. Salut i molt bones festes.

elPortell Carmen Masó Martínez Regidora de Benestar Social i Sanitat Regidora d’Urbanitzacions

Des de la Regidoria d’Assumptes Socials vull informar-vos que s’ha sol·licitat a la Diputació el programa d’activitats per a les nostres persones majors i per a la formació de la dona. El programa de formació de la dona consisteix en xarrades sobre l’ansietat, la depressió, l’estrés, entre d’altres. L’estrés és una malaltia molt quotidiana, ja que la majoria de dones som mares, mestresses de casa, esposes, treballem, etc. Altres xarrades parlaran de jocs i tipus de jocs, agressivitat i violència infantil, aquest també és un tema que preocupa moltes mares. I per últim, per a les persones majors el tema será el d’avis i àvies massa ocupats, sobretot per ocupar-se dels néts. Aquest tema em sembla molt interessant perquè en molts casos ja criaren els seus fills i ara els néts. I la segona xarrada serà sobre els enganys i les estafes més freqüents, tema que no és menys interessant perquè cada vegada són més les persones que cauen en aquests enganys. Des de l’Ajuntament us mantindrem informats sobre quan comencen i us convide a assistir-hi. Per altra banda, des de la Regidoria d’Urbanitzacions s’han creat dos llocs de treball per a la neteja i el manteniment de les urbanitzacions, que funcionen com els de la resta de la borsa de treball de l’Ajuntament, a mitja jornada i amb una durada de tres mesos. Aquesta iniciativa sorgix de la idea que enlloc de destinar els diners a arreglar la màquina agranadora, crearem més llocs de treball que tan necessaris són.

Joan R Garcia Perales Regidor d’Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat

La Regidoria d’Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat informa de la seua gestió i de les actuacions que ha realitzat: 1. Resolució de demandes veïnals en matèria urbanística: llicències d’obra, malentesos, conflictes entre el veïnat, límits, projectes d’urbanització, cèdules d’habitabilitat... 2. Seguiment de la tramitació del PGOU i de les dos infraestructures (sanitària i educativa). Aprofite per dir que si la infraestructura sanitària va per bon camí, l’educativa sembla paralitzada. La consellera encara no ens ha atés, tot i haver demanat l’entrevista tots els grups municipals en la moció del mes passat. 3. Al terme municipal hi ha 26 nuclis disseminats, 10 urbanitzacions i 16 colònies. Hem finalitzat el procés de nomenclatura de tots els carrers de les urbanitzacions i les colònies, i s’estan donant números de policia per a identificar cada vivenda. 4. Revisió i actualització cadastral de les edificacions que no estaven donades d’alta en el registre de l’IBI. 5. Estudi de l’informe tècnic sobre el Pla Director d’Aigua Potable de Montserrat per a la renovació i la millora de la xarxa. 6. Reunió amb els nous dirigents de l’àrea de carreteres de la Diputació per avançar en els temes pendents: l’encreuament de Venta Cabrera i la seguretat viària en la CV 415 al seu pas pel Motor del VicariCanyada Primal. La Diputació ens ha comunicat que ha iniciat el procés d’expropiació de les parcel·les afectades per la construcció de les dos rotondes que es construiran a l’encreuament de Venta Cabrera. Esperem que seguidament s’aprove l’execució del projecte.


Govern 7. Hem destinat uns 20.000 euros del pla de camins de la Diputació a la renovació de dos trams en molt mal estat: el camí dels Xarcons i el de la Juana, i hem completat així una actuació iniciada fa un temps. 8. L’Ajuntament està preparant unes al·legacions dirigides a l’Agència Valenciana de Mobilitat perquè incremente la freqüència de la línia de transport regular MontserratValència, incorpore un nou itinerari per la urbanització Nostra Senyora de l’Assumpció, El Flare, Canyada Primal, Motor del Vicari, Venta Cabrera, i que estudie la possibilitat de crear un servei llançadera, Montserrat-Torrent (Metro). 9. Reunions amb diverses directives de les urbanitzacions (Mont Cabrera, Maset del Pou, Mare de Déu de Montserrat, Canyada Primal, Alts de Venta Cabrera i Hort de la Rabassa) per fer un seguiment del servei de neteja creat, l’arreplega de podes i la seguretat. S’estan atenent les demandes en la mesura que els recursos ho permeten. Com sempre acabe dient, el treball desenvolupat des d’esta Regidoria, és un treball d’equip, interdepartamental i interpersonal on tècnics, regidors i àrees treballen conjuntament. Vicent Campos Regidor d’Obres Públiques, Manteniment i Mediambient Com a regidor de Medi Ambient i davant la catàstrofe recent que ens assola, no puc començar dient cap altra cosa que tots estem de dol. En l’incendi ocorregut el dia 29 de juny, els nostres veïns de Montroi i Torís i altres municipis un poc més retirats, han perdut gran part de la seua massa forestal, pulmó de València. Vaja per endavant la meua condemna per als responsables polítics de la Generalitat Valenciana

que han fet deixadesa de les seves funcions i responsabilitats. Un delicte imperdonable. Des d’aquesta regidoria vull dirvos que continuem lluitant amb coratge per mantindre el terme municipal net, la qual cosa sense la col·laboració de la ciutadania és poc més que missió impossible. Així que cal recordar que disposem d’un ecoparc que cal fer servir. Enguany hem sol·licitat les ajudes següents: Al Servei Públic d’Ocupació Estatal (EPE), dins del pla especial d’ocupació per a pal·liar l’atur agrari, hem demanat la contractació de tres peons agraris per a manteniment de zones verdes. Tenim pendent de demanar: A finals d’any, plantes a la Diputació de València dins la campanya plurianual d’ajardinament. Respecte d’altres anys, i com les administracions públiques pertinents no han convocat les ajudes següents:

Programes d’ocupació d’interés

social del SERVEF (EMCORP i PAMER), per a la contractació de gent aturada, més concretament una brigada per a fer actuacions mediambientals (neteja de camins, tallafocs, llits de barrancs...). Ajudes a ens locals per a l’execució d’obres en matèria de proveïment d’aigua, sanejament i defensa contra avingudes; com també altres actuacions que tinguen relació amb aquestes obres (Conselleria de Medi Ambient). ·Ajudes per a condicionar camins rurals (Conselleria d’agricultura). Us anirem informant sobre aquests temes i altres. Ara sols vull desitjarvos que passeu unes bones festes amb molt de respecte pel medi ambient tant dins com fora dels nuclis urbans. El Medi Ambient som tots.

Santiago Martínez Tarazona Regidor de Desenvolupament, Participació, Comunicació i Tecnologia

Com a director del Portell sempre me toca escriure l’últim. En aquesta edició m’ha costat trobar aquesta columna per escriure unes línies, cosa que m’alegra molt perquè entre tots estem aconseguint un Portell ple de continguts que conten la vida del nostre poble. Vull destacar l’augment dels veïns que escriuen en la secció de LA PLAÇA; fenomenal!. Hem augmentat les pàgines i, així i tot, ens ha costat encaixar tots els continguts. Hi ha molta lletra, ja ho se, però l’estiu es llarg i així teniu entreteniment ;-) D’aquest trimestre passat, entre altre coses, m’agradaria destacar dos esdeveniments importants per al nostre poble, desenvolupats des de la meua àrea. Un va ser a maig, en el que varem encetar converses amb el poble francés de Dourdan per iniciar un procés d’agermanamet, fet que permetrà als nostres veïns establir relacións mijançant projectes educatius, musicals, culturals i esportius. Aquesta és una gran oportunitat per obrir-se a altres realitats socials. Al llarg de la SIMC, a juliol, ens visitarà una delegació de Dourdan. L’altre esdeveniment ha sigut la I Fira de Comerç i Serveis de Montserrat en que he d’agrair a l’Asociació d’Empresaris AEVA i als expositors el gran esforç que han fet oferintnos un fantàstic cap de setmana al mateix temps que promocianaven el seus productes o serveis. Espere que aquesta sigar la primera d’una sèrie d’edicions que consoliden al nostre poble més enllà del referent turístic que som. Gaudiu de les vacances i del bon ambient del nostre poble a l’estiu. <3 7


Societat

elPortell

8

Vicent Espert i Eleuterio Campos Familia Lafuente Martínez (Els Teixidors)

Imatges Futurper al

Si tens fotos antigues i vols que formen part de l’arxiu municipal, .sols cal portar-les a la Casa de la Cultura perquè puguen ser copiades. Més informació: 962 998 178, ext.4 cultura@montserrat.es


Societat 50 aniversari de la Moreneta Enguany s’han complit 50 anys que portaren la Mare de Déu de Montserrat. Un esdeveniment que tingué aleshores la seua importància en la localitat, no únicament pel fet religiós i de devoció mariana que despertà, sinó també per representar l’agermanament de dos llocs geogràficament distants però amb una idèntica denominació. Per una banda l’únic municipi ibèric amb este nom, i per altra, el famós monestir català de monjos benedictins. Els filòlegs i els historiadors han explicat sovint que el nom del nostre poble deriva del llatí vulgar Monte Serratu, referint-se a la peculiar silueta de la serra del Castellet. El primer document en què trobem escrit el nom és en un text en idioma llatí, el Llibre del Repartiment, quan el 1240, després d’haver conquerit les terres valencianes als musulmans, el rei Jaume I fa donació al senyor territorial del castell (l’actual Castellet), amb un poblet islàmic als peus del dit castell; o siga, el nostre nucli urbà, aleshores més o menys una vintena de cases. No sabem abans d’eixa data, certament, quin era el nom del poble si es deia ja d’eixa manera perquè provenia originàriament dels romans, o tenia per contra un nom àrab. No ho sabem, encara que el Llibre del Repartiment descriu molt bé la realitat geogràfica del territori valencià i, per tant, fa pensar que ja era conegut abans amb la singular denominació. Tot es va organitzar amb il·lusió i fervor, la fe mou muntanyes, en este cas cal dir que les acosta: la serra del Castellet, el Mont Serrat, amb la seua peculiaritat, símbol inequívoc del nostre municipi; i aquella de Barcelona, muntanya referent per a Catalunya.

1962, Pelegrins de Montserrat a l’Abadia catalana.

L’esdeveniment consistí en el pelegrinatge d’un grup de veïns a aquell monestir i el lliurament pels monjos de la venerada imatge (una rèplica de l’original). Precisament el 27 d’abril de 1962, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu: «El grupo estaba formado por unos doscientos peregrinos, iba presidido por el reverendo D. Emilio Machí, cura regente de Montserrat, y por el Acalde D. José González (...)»(1). La majoria mai no havia fet un desplaçament tan llarg, mescla de viatge cultural i espiritual. És destacable l’acollida que varen rebre en el monestir per part de la comunitat benedictina, aquella que porta per lema Ora et Labora. Els càntics de l’Escolania també impressionaren, és un dels cors de xiquets més antics d’Europa. A l’endemà dissabte, per la vesprada, la tornada dels pelegrins amb els autobusos. A la gasolinera es concentraren tots, els feligresos, la banda de música, amb el volteig de les campanes, i acompanyaren la marededéu fins al temple parroquial. «En el atrio de la Iglesia fueron recibidos los

peregrinos portadores de la imagen por el Ilmo. Sr. Vicario General de la Diócesis en representación del Sr. Obispo (...) Una vez la imagen en el templo y entronizada en el Altar mayor, se cantó el Virolai y la Salve Regina en acción de gracias, y procediose seguidamente a efectuar el primer Besamanos a la Virgen»(1). El diumenge 29, moments abans de la missa major, a les 12 del migdia, i a la Casa Consistorial, es va celebrar un ple de l’Ajuntament amb un únic punt de l’Orde del Dia: «Por cuanto el pueblo entero, en el día de ayer, veintiocho de abril de mil novecientos sesenta y dos, aceptó y proclamó en un triunfal y jubiloso recibimiento a la Santísima Virgen como Señora Nuestra de Montserrat, el Ayuntamiento Pleno, reunido en sesión extraordinaria, por aclamación acuerda, en representación de todo el pueblo, declarar a Nuestra Señora de Montserrat alcaldesa mayor de la Villa»(2). Per la vesprada, sobre les 18 hores, confraternitzaren a la plaça l’Agrupació de Sardanes de la Casa de Catalunya a València i els grups locals de balls valencians. En aquell acte es va beneir el bastó d’alcaldessa i se li va lliurar, sent la madrina de la cerimònia era la Sra. 9


Societat

elPortell

10 Ángeles Llombart de Garín. «A continuación y como final de todos los actos de este día en honor a Nuestra Señora de Montserrat se celebró una solemnísima procesión que recorrió las principales calles de la población, la cual fue presidida por las autoridades e invitados y a la que asistió el pueblo en masa». (1) Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns pastorets al segle IX, després d’observar una llum a la muntanya dintre d’una cova. En aquell lloc s’ordenà la construcció d’una ermita, origen de l’actual monestir. La imatge que en l’actualitat es venera representa la Verge Maria amb el xiquet assegut a la falda, i a la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe d’arbre perenne i d’eternitat. Es tracta d’una talla romànica del segle XII, completament de fusta, a penes 95 centímetres d’alçada. La imatge és daurada a excepció de cara i mans que amb un color negre li ha donat el conegut apel·latiu popular.

Es creu que este ennegriment de la talla es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per a venerar-la. Al 1881, el papa Lleó XIII la va declarar patrona oficial de Catalunya. La Guerra del Francés (1808) obligà els monjos a amagar la Moreneta per la comarca, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els francesos destrossaren i incendiaren l’abadia. També es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de Barcelona de 1909 i durant la Guerra Civil. El monestir de Montserrat és un punt de pelegrinatge per a creients i visita obligada per a turistes. Se situa a 720 metres d’altura sobre el nivell de la mar i podem fer la pujada amb telefèric, un lloc bonic de visitar. El nostre poble, en el camí del progrés, també es podria considerar

Dones de Montserrat, d’esquerra a dreta: Lola Espert (la Fanegues), “Dª Conchita (la mestra), Antonia Bosch, la seua filla Mercedes i Maria (la Macaua). Xiquets: Miguel Bosch Cerveró, Carmen Cerveró Plà.

com un municipi turístic, a un nivell evidentment ben distint, i de tant en tant es rep a les oficines municipals alguna persona de l’estranger despistada, normalment per telèfon, que pregunta com anar al santuari i l’horari de visites. «No, s’ha equivocat vosté», se li contesta, «ací no està el santuari, ha de telefonar al municipi d’Olesa a Barcelona, allí li informaran». És clar que no tenim el santuari ací, però sí tenim la Moreneta; i un carrer i una urbanització amb el seu nom, i després de cinquanta anys, és el moment de fer esta crònica, recordant un poquet la història i commemorant l’aniversari.

«El Santuario y la Comunidad benedictina

D’esquerra a dreta: Un frare, Miguel Alemany Mora,Antonio Sánchez Pallardó, Alfredo Moreno Campos, D. Emilio Machí Alandete (rector de Montserrat), Aurelio Escarré (abat), José González Almerich (alcalde), Vicente Llopis Mahiques (rector d’Alfarp), Vicente Ros Campos, Emilio Navarro Campos (agutzil), Miguel Bosch Martínez (oficial de l’Ajuntament)


Societat del Montserrat de Cataluña, se complace en expresar al pueblo del Montserrat de Valencia, los sentimientos de su mayor afecto e íntima unión y al mismo tiempo asegurarle de su recuerdo y constante oración ante nuestra común Madre y Patrona, para que según el deseo de todos, la entrada de su Imagen en la población signifique para la misma el principio de una nueva época de prosperidad y, sobre todo, de una vida cristiana más auténtica y más fervorosa». (1) (1) Arxiu Parroquial. Llibre d’Or. (2) Arxiu Municipal. Llibre d’Actes.

Marcos Campos Añón

investigador de la història local

Escolania de Montserrat. Filera de dalt, d’esquerra a dreta: Òscar Bosch Cerveró (Pajarón), Abel Navarro Martínez (Xupeno), Conrad Oliva Bosch (Sacramento), Vicenta Navarro Bosch (Pava), Pepe Galán Cerveró (Cabota), Antonio Navarro Onate, Rafael Gómez Cerveró (Miaja). Tercera filera, començant per baix, d’esquerra a dreta: Rosario Herrerias Checa, Merche Sapena Lafuente, Emi Roig Cerveró (Torrentina), Consuelo Galdón Cerveró (Nela), Consuelo Maravella Martínez (Hilaria), Isabel López Guardiola, Mª José Sánchez Escortell (Xaraca), Margarita Navarro Guadau (Peransa), Carmen Bosch Cerveró (Coes). Segona filera, començant per baix, d’esquerra a dreta: Mª Amparo de los Dolores Cerveró (Baraja), Vicente Campos Bosch (Quelín), Concha Cerveró Sanz (Lloma), Emílio Navarro Hernández (Botifarreta), Emílio Navarro Chasán (Regino), Luís Roig Cerveró (Torrentí), Rubén Salvador Bosch (Asela), Rosa Cerveró Campos i Feli Cerveró Campos (Nisa). Filera de baix, d’esquerra a dreta: Encarna Cerveró Oliva (Espardenyer), Montse Sesé Ros (Cebeta), Raúl Galán Cerveró (Cabota), Josep Mª Mas i Garcia (alcalde actual), Pilar Campos Gómez (Toia), Concha Bosch Alemany (Prudència), Antonio Campos Oliva (Cartero).

Aportacions o comentaris a petició de l’autor: Adolfo Campos Vilar, farmacèutic: «Mon pare era un dels que formaven la Comissió que es va crear per a l’organització dels actes, i recorde que estiguéren a punt de suspendre’ls, ja que eixe dia morí en un accident de trànsit un veí del poble, Barreta, que anava en bicicleta i el xafà un camió, era jove. Hi havia molta consternació al poble.». Francesc R. Campos Añón, radiofarmacèutic de l’Hospital Clínic de Barcelona: «Quan vaig visitar el Pare Llorenç (que com saps era el rector de Cortitxelles pels anys 80 i que va estar després de monjo uns pocs anys al Monestir de Montserrat) en el jardí de dalt del monestir, hi havia una espècie de refugi, en la paret del fons del qual hi havia pintat un mural amb el mapa d’Espanya, no massa antic, dels anys 60-70, amb tots el santuaris i les ermites de la Moreneta que hi havia distribuïdes per tota la geografia, i recorde que em va fer molta il•lusió vore posat allí el meu poble.». Paco Muñoz, cantautor: «Jo conserve les fulles parroquials de l’època i la nostra escolania va estar a Montserrat un dia de convivència de les dues escolanies, i cantaren juntes a la Basílica El Virolai. El nostre cor el formaven 42 xiquets (xiquets i xiquetes) i anaren a cantar en una missa en el Pilar de Saragossa, també en el Corpus de Toledo i fins i tot en el Valle de los Caídos. Sent jo rector en el poble, sempre que hi havia algun bateig, oferíem la criatura a la protecció de la Moreneta que es trobava 11 situada en l’altar major. L’escolania cantava tots els dissabtes El Virolai.».


Societat 12

elPortell

Montserrat Sesé i Ros, funcionària: «Em sent orgullosa de ser la primera dona que va portar el nom de Montserrat com a propi. Segons m’ha contat ma mare des de xicoteta, quan es van casar els meus pares, allà per l’any 1959, van estar a Barcelona de viatge de nuvis i, com no, van pujar a Montserrat. Allí ma mare, Filomena Ros, va fer una promesa: si tinc una filla li posaré el teu nom. Segons tinc entés, la meua àvia Filomena sempre havia dit que el seu home va fer alguna promesa i que és possible que s’haguera complit, ja que ací estic jo, portant el nom de la Moreneta i del meu poble. Jo vaig nàixer al 1961, i algunes persones, sobre tot gent major, li va resultar un poc sorprenent el nom per ser també el del poble. A l’any següent portaren la imatge. Aleshores, s’adonaren que no portava sols el nom del poble. També era el d’una Verge molt venerada. Des de sempre he tingut anècdotes amb el nom, des de Dª Dorita, mestra molts anys, que era de les poques persones que mai m’anomenava pel diminutiu “Montse”; per a ella sempre era Montserrat. També he escoltat molt allò de: -on viu? i responc, a Montserrat, com li diuen? i responc, Montserrat, disculpe, el seu nom?. Es veu que hi ha gent a la que li pareix curiós.». Miguel Belmonte, rector de Montserrat: «En el pla de restauració i reparacions del temple parroquial, dut a terme prop de 25 anys, es va retirar l’expositor que hi havia a l’altar major perquè part d’ell estava corcat i perquè era un afegit poc apropiat. Aleshores es va decidir col•locar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en l’altar de Nostra Senyora de l’Assumpció, titular de la parròquia, i així estes dos imatges, que porten títol d’este poble, es troben en el mateix altar. La talla que tenim en la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat és un treball de taller artesanal molt ben realitzat, està feta també tota de fusta de molt bona qualitat amb el seu corresponent bany d’or. Podriem incrementar la devoció a la Moreneta celebrant la seua festa, que és el 27 d’abril, implicant-se també els veïns de la urbanització que porta el seu nom. No són males dates les de finals d’abril, esperem suggeriments.».

50è Aniversari de l’arribada de la imatge de la Mare de Déu Montserrat (País Valencià)

Imatge de la Moreneta a la nostra parròquia. Observem el bastó d’alcaldessa al costat.

Benvolguts, benvolgudes: Amb aquestes ratlles, em plau adherir-me a la celebració del 50è aniversari de l’arribada de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat al poble de Montserrat de la Ribera Alta (València). Aquesta commemoració és un motiu de joia també per a tota la Comunitat dels monjos de Montserrat, que des de la Santa Muntanya ens sentim fraternalment vinculats a vostès en l’amor i la devoció de Santa Maria. Desitjant que continuïn confiant cada dia en la sol·licitud maternal de la Mare de Déu de Montserrat, rebin una salutació ben cordial. Josep M. Soler Abat de Montserrat

Josep M. Soler, abat de Montserrat


Societat Montserrat, Terra de Músics Quan fem aquesta afirmació podem dir que no la fem debades. Un dels músics més rellevants que ha donat la nostra societat ha estat Emilio Maravella Sesé , professor de contrabaix del Conservatori Superior de Música de València i catedràtic del Conservatori Superior de Música de Madrid, així com component de l’Orquestra Nacional Espanyola. Emilio Maravella Sesé s’inicià prompte en la música donat que son pare, Emilio Maravella Dueso, era músic d’afició però amb un virtuosisme innat. Als huit anys, Emilo, debutà a la Banda de Montserrat amb el trombó. Era tanta l’estima per la música, i sent una persona disciplinada com és, que l’excés d’hores de pràctica instrumental li va ocasionar una lesió als llavis, cosa que el va obligar a canviar el trombó per la tuba. Als 16 anys, se’n va anar voluntari a la mili donat que la seua família no podia suportar la despesa de les classes de música i així, presentant-se voluntari a fer imaginàries, podia traure’s un duret per anar a classes particulars. En aquella època als conservatoris se solia anar sols a examinar-se. En aqueix moment entrà en la Banda de Paterna i Emilio, malgrat el canvi d’instrument, prompte despuntà i a l’any de començar a tocar la tuba ja el va contractar la Banda de Llíria per anar al Certamen de Bandes. Després de llicenciar-se, se’n va anar a la Banda municipal de Salamanca com a primera tuba i començà a estudiar el contrabaix. Són molts els bons records que Emilio conserva d’aquells inicis, però el que recorda especialment és l’etapa en què va ser membre de l’Orquestra Nacional Espanyola ja dedicat al contrabaix. La seua passió per aquest instrument l’ha dut a ser capaç de construir-se els seus propis instruments. Crec que amb això no es pot dir una altra cosa que, a més de ser un músic professional, és un músic complet. Com a anècdota, vull contar-vos que com que sa mare era de missa diària i son pare de diumenges, un veí del poble va fer córrer el comentari que aprovava les oposicions de músic poc menys que per gràcia divina. Emilio, un poc dolgut, i per ensenyar als veïns del que era capaç de fer amb el seu instrument, va regalar a les oïdes dels montserraters un recital a la plaça de l’Església, i els va deixar bocabadats en tocar Las Czardas de Vittorio Monti. L’agost passat es va jubilar, però sense desvincular-se mai de la música. Ara forma part de la Junta Directiva de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat i està disposat i obert a transmetre els seus coneixements als alumnes que així ho desitgen de debò. La llavor que son pare sembrà en ell l’ha transmés als seus fills, Emilio i Pepita, els dos músics professionals, i al seu nét Juan José, que malgrat la seua tendra edat ja toca el violí. Per aquesta raó, quan diguem Montserrat, terra de músics, podem dir que no la fem debades. Àngels Jiménez Jiménez gestora cultural

13


Societat 14

elPortell

Marató Literària de Montserrat a la 43a Fira del Llibre de València

Marcos Campos Añón i Adolf Campos Vilar

El Gremi de Llibrers de València, un any més, ha organitzat la Fira del Llibre, amb l’objectiu de promocionar el llibre i la lectura, i apropar-ho al públic. Com és tradicional a la Fira del Llibre, a més de l’exposició i la venda de llibres, es dóna espai a una extensa programació d’activitats culturals relacionades amb el món del llibre i la lectura, com són presentacions de llibres, col·loquis, taules redones, conferències, etc. Enguany, Montserrat s’ha mostrat a la ciutat de València a través de la seua literatura, gràcies a la participació en aquesta edició de la Fira que tingué lloc del 26 d’abril al 6 de maig. El dia 27 d’abril, l’Ajuntament de Montserrat tingué l’honor de presentar tres llibres que diuen molt de nosaltres com a poble, bé per l’origen montserrater dels autors, per la seua historia o bé pel contingut, en una mena de marató literària. A les sis de la vesprada començàrem en el que seria el nostre propi espai, el saló d’audiovisual del Museu de la Ciència de l’Ajuntament de València a Vivers, amb el llibre La pequeña española d’Esmaltina Chasán Cerveró. De la mà de l’autora i acompanyats per Pilar Martínez (traductora del text original en francés) viatjàrem en el temps a 1939, moment en què les tropes franquistes fan la seua entrada triomfal al xicotet poble de Montserrat i la família Chasan Cerveró ha de creuar els Pirineus per sobreviure als esdeveniments. El llibre, amb una prosa senzilla i rítmica, plena de sensibilitat i color, ens dóna a conéixer la realitat dels refugiats espanyols i el seu esdevenir, i mostrar el vertader sentit de la vida i el valor dels ideals. Tot seguit férem un descans en el qual es convidà els presents a una xicoteta degustació de mistela donada per la cooperativa de Montserrat. En acabar, presentàrem el llibre de Marcos Campos Añón, Els bous a Montserrat: Les arrels d’una festa. Marcos va estar acompanyat d’Adolf Campos Vilar, un apassionat de la festa taurina del poble i comentarista taurí. El llibre tracta dels bous al carrer del poble, una tradició festiva i lúdica, i mostra

Josep Maria Mas, Esmaltina Chasán i Pilar Martímez

Víctor Benlloch, Simó Fos i Mª Àngels Codoñer

i fica en relleu la gran importància de la cultura taurina en la societat montserratera. El sentir bouer de l’autor contagia d’il·lusió i curiositat cadascun dels seus capítols, i és comparable al sentir d’un xiquet quan obri els regals de reis. Té, sens dubte, un gran valor cultural que contribueix a la conservació de la memòria de la història local. Per rematar la jornada, presentàrem el llibre de La flora de la Vall dels Alcalans; guia de les plantes que creixen a Montroi, Real i Montserrat, acompanyats pels autors, Simó Fos i M Àngels Codoñer, així com per Victor Benlloch, biòleg del Centre d’Educació Ambiental de Sagunt. Els autors ens porten en aquesta obra a gaudir i a fer un viatge pel indrets més representatius de la nostra subcomarca, on les plantes i la flora que anem descobrint ens donen a conéixer una part de la nostra terra. Tant és així que Violeta Atienza, professora de la Facultat de Biologia de la Universitat de València, assistent a l’acte, comunicà als presents que a partir del curs escolar 2012/2013, els alumnes de l’esmentada facultat utilitzaran aquesta guia com a llibre de pràctiques donada la seua qualitat en la descripció i fotografia de les plantes, i perquè arreplega una gran representació d’espècies comunes de la flora valenciana. Definitivament, el 27 d’abril de 2012 ha estat una data important per a donar a conéixer diferents vessants patrimonials del nostre poble. Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural


Societat I Fira de Comerç i Serveis de Montserrat El 2 i 3 de juny es va celebrar a Montserrat la I Fira del Comerç i els Serveis amb l’objectiu de donar a conéixer als montserraters i les montserrateres, als pobles veïns i a les moltes persones que passen temporades ací, l’oferta comercial i de serveis que tenen més a mà. La idea va partir i va agafar forma l’any passat al Consell de Desenvolupament Local de Montserrat i a la Comissió que duu aquest mateix nom, i amb l’inestimable suport de l’Associació d’Empresaris de la Vall dels Alcalans (AEVA). La idea era donar suport el xicotet comerç local en aquest moment tan difícil que està passant. L’organització de la Fira va patir alguns alts i baixos, ja que la bona acollida inicial va decaure amb el pas dels dies, però al final la perseverància d’AEVA i de l’Ajuntament van poder més i es va aconseguir el mínim d’expositors que pensàvem que era raonable per embarcar-se en aquest esdeveniment. I ves per a on, al final també han participat alguns expositors de municipis veïns, ja que la notícia es va difondre i va despertar l’interés de negocis establerts a altres pobles. Han estat dos dies fantàstics en els quals hem comptat amb l’actuació del nostre benvolgut Cor de la SIUM, moltes activitats i tallers d’animació infantil i juvenil, algunes exhibicions de tai-txi, karate-Do o dansa del ventre. També vam degustar uns boníssim, i benvinguts, productes tradicionals i innovadors; i, fins i tot hem gaudit d’una graciosa passarel·la de moda infantil. I tot açò gràcies a aquests 23 expositors que s’han llançat a aquesta primera aventura firal, que per ordre alfabètic són: • •

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Capritx Carpas Terra Caves i vins Micó Campos Clínica veterinària Vall dels Alcalans Cooperativa de Montserrat Decoración Sánchez Elecnor Embalajes Terra Estudi de Pilates Mercedes Salvador Estudi fotogràfic Amparo Moreno Gabriela Goñi, assessora jurídica Gelateria Jacaranda Generali Seguros Herboristeria Flor de Cerezo Muebles Castellar Muebles DKM Pinturas Jeff Pub Ficus Saló de Te Amparin Sumacampa Tec Formació

Totes aquestes empreses, en el moment de la inauguració de la Fira, van rebre l’agraïment de l’alcalde, Josep M. Mas, i de la presidenta d’AEVA, Inma Boix, els quals els van manifestar que esperen comptar amb ells l’any que ve i que més empreses i comerços locals els acompanyen perquè aquesta iniciativa es puga consolidar en el temps. Des de l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local de Montserrat, farem tot el possible perquè açò siga possible i per poder donar una bona espenta al nostre sector comercial i de serveis. Si el teu negoci està interessa’t en participar en properes edicions, passa’t per l’Ajuntament i digues-ho. Carmina Tordera Lledó Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local

ACO Inmobiliária Assessoria Integral d’Empreses

15


Societat

elPortell

Els adults també pintem!

16

Quan pensem en les paraules taller i manualitat, ens resulta inevitable pensar en activitats per als més menuts com a forma lúdica de relacionar-se entre ells i ocupar el seu temps d’oci. Hem d’aprendre que als adults també ens agrada tindre l’oportunitat de plasmar la nostra creativitat i de relacionar-nos de forma lúdica amb altres adults. Per aquesta raó l’Ajuntament de Montserrat ha pres la iniciativa de començar a planejar aquest tipus d’activitats a la Llar dels Jubilats.

Taller de memòria Sabina Martínez psicòloga municipal

El passat mes de març realitzàrem una exercusió a València per a visitar tres exposicions del Museu Valencià d’Etnologia, una activitat organitzada pel Taller de la Memòria, dins de la Regidoria d’Educació i Formació. La primera exposició, La ciutat viscuda: ciutats valencianes en trànsit, es relacionava amb alguns records amagats en la nostra memòria sobre com era la vida en la ciutat, com es vivia en la societat tradicional valenciana de principis i mitjans del segle passat, com era la convivència... A més, poguérem recordar algunes zones de València ciutat que han canviat amb els anys, com per exemple el llit del riu Túria. Amb els sentits en alerta, continuàrem amb les dues exposicions restants, dedicades a la cultura i les maneres de vida més properes a la nostra població: l’horta i la muntanya. En les exposicions Horta i Marjal i Secà i Muntanya vàrem poder recordar el dur treball que es realitzava al camp durant la nostra infància, les eines que s’utilitzaven, els personatges amb els quals ens creuàvem i algunes anècdotes divertides de la població. Tot açò ens va servir per a estimular els processos cognitius de la memòria i rebuscar en el bagul dels nostres records.

S’ha començat per un taller de pintura de ventalls que, gràcies a la bona acollida que ha rebut, ens anima a plantejar altres tallers per a un futur. AJJ


Societat Santaeulalia s’estrena a Montserrat El passat mes de maig, i més concretament el dia 7 a les 22 hores, la Junta Directiva i alguns membres de la comissió fallera de Montserrat tenien una de les cites més importants dins de l’agenda fallera, i no és cap altre que el moment d’adjudicació i encàrrec del monument faller. Al 2013, els monuments que honraran la setmana fallera seran obra de Pedro Santaeulalia, un valencià amb un talent innat, a qui podem conèixer al fil de la nostra conversa. Com vas aprendre la professió? Com a aprenent d’un altre mestre o per cursar estudis de Belles Arts o d’altres estudis? El meu cas és especial, ja que el meu iaio, mon pare i els meus germans som artistes fallers, per això la professió la tenim a casa. A més de crear monuments artístics, desenvolupes altres camps artístics? Sí. Fem falles, fogueres, decorats de teatre, treballs per a particulars, tematització de zones públiques, etc.

En resum, festa. Les escenes faran un recorregut per totes les festes en clau d’humor, molt humor! Quant de temps s’inverteix realment per a realitzar un monument faller? Segons el projecte. Un d’especial costa 12 mesos, ja que es comença a gestar pràcticament a la crema de l’any anterior i finalitza amb la crema següent. En què et bases per trobar la temàtica de la falla? La temàtica és complicada perquè repetir és fàcil. Cal pensar un projecte nou, fresc. Sempre ens basem en temes cridaners per al públic i per a les escenes de baix de la figura central amb temes d’actualitat; busquem que la gent gaudisca i es divertisca. Has tingut alguna vegada alguna reprimenda per part d’algun/a polític/a caricaturitzat/ada? No! Sí que hi ha anècdotes. Per exemple, la mare de Camps, en una Plantada em va dir que el seu fill era més guapo que en la meua figura. Un altre any, Zaplana deia que si no ixes a les falles no existeixes a València. Però sempre amb molt d’humor. La gent s’ho pren bé i jo solc ser respectuós a les critiques. Quin és el somni que aconseguir com artista?

Campanar, després a l’Ajuntament i al Duc de Gaeta en primera a Sueca, a Literat Azorín i novament a l’Ajuntament de València el 2010, i a Convent Jerusalem el 2011 i 2012. En la trajectòria professional, has rebut algun premi? Els premis més significatius han sigut el Primer Premi de Primera al 1997 a Arxiduc Carles-Xiva, Primer Premi d’Especial 2002 a SuecaLiterat Azorín, Primer d’Especial 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008 a Nou Campanar. Primer Premi de Primera al 2009, al Duc de Gaeta-Pobla de Farnals. El Primer Premi d’Especial 2011, a Convent Jerusalem. A més d’un ninot indultat al 1997. A més d’altres premis en altres categories. Plores quan veus cremar la teua creació? Què et passa pel cap en aqueixos moments? No, m’encanta veure-la cremar! És per al que naix una falla. De fet, m’agrada pensar en el projecte següent mentre veus la Cremada. Àngels JJ

vols

Parla’ns de les propostes que has fet a la Falla de Montserrat per al 2013.

Que em recorden pels monuments plantats i arribar al nivell artístic de mon pare!

La infantil és una proposta que juga amb el meu primer “aniversari” a Montserrat, en ser el primer any. Espere que en siguen molts més. Juguem amb les paraules i plantegem una preparació d’una festa d’aniversari i les seues divertides historietes... La gran és per aquests “Malalts de festa” que hi ha a Montserrat, i passa per totes les festes que se celebren al poble: bous, música, falles, pirotècnia...

Quin moment professional mencionaries per considerar-lo molt gratificant? Quan guanyes és molt especial. Però el millor és quan la comissió de la teua falla està contenta encara que el premi no acompanye. En els tres últims anys, per a quines comissions falleres has plantat els teus monuments? Durant cinc anys vaig plantar a Nou

Esbossos de les falles 2013

Fallera Major 2013:

Coral Espinosa Bensach Fallera Major Infantil 2013:

Aitana Esteve Cerveró President Infantil 2013:

Miguel Sanz Cerveró

17


Cal saber 18

La Rebosteria d’El Portell Cuina tradicional valenciana

Sergi Navarro Galán

L’orxata és la beguda que sorgeix a partir de xufes, aigua i sucre. El resultat és una beguda refrescant i nutritiva que envaeix totes les terrassetes d’estiu, ara fins i tot en forma de gelat o de sorbet. Les xufes són uns tubercles subterranis que sorgeixen de les arrels de la Cyperus esculentus, ja eren consumides a Egipte i se’ls atorgaven beneficis per a la salut, com les bones digestions i la seua capacitat diurètica. La llet de xufa és consumia com a beguda medicinal, proporciona minerals, sent els més destacables el fósfor, el calci, el magnesi i el potassi; i també vitamines com la C i la E. A més era molt valorada per la seua acció diurètica i l’energia que proporcionava. S’apunta que va ser al segle VIII quan la xufa va arribar a terres mediterrànies, l’horta valenciana era la més apropiada per al seu cultiu, tant per la terra com per les temperatures. Així els àrabs van estendre el seu cultiu al Xarq alAndalus (la zona occidental del seu domini ibèric, que comprenia l’actual província de València), i està documentat que ja al segle XIII es consumia una beguda refrescant anomenada llet de xufes, antecedent de l’orxata de xufes que coneixem avui en dia. Amb el pas dels segles, la recepta es va anar millorant, fins arribar al saborós i inconfusible refresc que ha fet de l’orxata elaborada amb xufes la beguda més internacional de València.

elPortell Recentment s’ha publicat un estudi que atorga més beneficis tant al tubercle com a la seua beguda, l’orxata i la xufa poden prevenir l’arteriosclerosi i altres trastorns ossis o el càncer gràcies a l’aportació de polifenols i la seua capacitat antioxidant. Aquest estudi ha estat realitzat pel Centre Tecnològic Ainia i promogut pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Xufa de València i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Per a nosaltres, és clar, la fi d’aquest estudi i la seua publicació és el de potenciar el seu consum ara que entrem en l’època de calor i en un moment en què aparentment tots busquem una alimentació saludable i funcional. Aquests són els beneficis de l’orxata i de la xufa, i hem d’aprofitar-nos d’ells. Recordem que a més està lliure de gluten, de caseïna i lactosa, per la qual cosa és una beguda apta per als qui pateixen intolerància al gluten, a la lactosa o a la proteïna que proporciona la llet de vaca.

Ferran Campos Climent

CAL DIR BON DIA! Tradicionalment el valencià, com altres llengües europees del nostre entorn, ha fet servir l’expressió bon dia per a saludar durant les hores en què hi ha claror, és a dir, des que ix el sol fins que es pon. Així ocorre

també en francès i italià: bonjour, buon giorno. Els mots jour i giorno signifiquen dia. D’altra banda, llengües com l’anglès o l’alemany usen l’adjectiu bon i el substantiu que designa la part del dia. Per exemple, good morning o Guten Morgen, en què morning i Morgen signifiquen matí. Però el castellà actua de manera totalment diferent. Diu buenos días només de matí, en lloc d’utilitzar aquesta expressió durant tot el dia, com seria lògic. És per la influència del castellà sobre el valencià que hem adoptat altres expressions paral·lelament com bona vesprada. Certament, no té sentit utilitzar bon dia només per al matí, en tindria si l’expressió fora bon matí. Al nostre parer, tanmateix, podem observar restes d’aquest ús tradicional en locucions com bon dia de matí o bon dia de vesprada, col·loquialment expressades amb la preposició per: bon dia pel matí / per la vesprada. I té sentit aquesta voluntat d’especificar perquè com és lògic el dia abasta tant el matí com la vesprada, fins que es fa de nit. Convé recordar que l’expressió correcta de les locucions temporals referides a les parts del dia van introduïdes per la preposició a seguida de l’article o de la preposició de sense article, i no amb per més l’article. Així, l’ús tradicional del valencià és al matí / de matí, a la vesprada / de vesprada, a la nit / de nit, a la matinada / de matinada... És per això que cal dir bon dia tot el dia. Si bé és cert que l’ús de bona vesprada està molt arrelat, podem aconseguir recuperar l’ús tradicional si ens ho plantegem. Així mateix, la referència al temps també és important en els refranys, sobretot el canvi d’estacions i, en conseqüència, el canvi del temps meteorològic. I com que aquesta edició d’El Portell coincideix amb les festes majors, no podia deixar de


Racó creador comentar dues expressions que fan referència als patrons de Montserrat: la Mare de Déu d’agost (la gitaeta, per la posició en què reposa) i sant Roc. «Quan passe la gitaeta, posa’t la manteta.» «Sant Roc passat, temps canviat.» Fan referència al fet que a mitjans d’agost comença a refrescar a la nit, sobretot a partir de la setmana taurina de Montserrat, quan es fa més necessari agafar la jaqueta. També tenim frases fetes com ara anar com sant Roc i el gos, que significa anar junts tothora, tal com ens diu l’hagiografia (la biografia) d’aquest sant, a qui un gos el va guarir de la pesta i com a agraïment mai no es van separar. El valencià té un lèxic riquíssim que cal no perdre, per això aquestes festes són una bona ocasió per a fer servir aquestes expressions, evitar així la seua desaparició i enriquir la nostra cultura com a poble, sense perdre la identitat.

Amic He vist el meu amic, company de vivències de llargues xarradories, company de taulell i de marbre, d’escalfar culs de cadires, de batalletes i combats, company de secrets, de bons menjars. Ens hem trobat a la cantonada, ens hem fet majors, adults i vells, amic, professor i obrer, fidel i mestre en el carrer. Bon dia xoto! Què fas ací? Ja som els dos al nostre poble, un barret tindrà la culpa, amic anem-hi! Ens espera el roure!

Per favor, un te i una cervesa! Encenem un cigarret, entre el fum que surt de la cuina, entre els diaris de gran metira, i l’olor del café, hem entrat al temple de les històries, on es cuinen les memòries, on s’arreglen mons i nacions, on fan vida els moscons, com si foren diputats, dicotint i obrint, debats, i recordem aquells combats. Ja està ací el fuel per rentar la gola, s’apropà la cambrera, formosa morena, on els ulls es queden encisats, xe tu, quina perla! Xe xe, haca tendra! I així ens quedem, embobats! Seguim el fil de la conversa, ben contents, ben mullats, i ara que el plom puja al cap, ja parlem de l’or del blat, i de les terres del nord, que bonic que seria! Cooperatives, drets humans, respecte, país llibertat, i així passem l’estona, enlairant la madona, i fent honors a l’espart. És de nit, l’amic se’n va, ha de tornar al seu treball, adéu company, obrer, adéu fins altra, ens veurem demà, ens veurem més vells, més adults, amic, company etern.

Eixiré modest pels carrers del poble. Eixiré modest com cada matí cap al palau de les baralles, com cada matí escoltaré la veu del poble, que ressona en les pelades façanes de calç. I seré la carn del carrer que sagna al pas dels vents del poble. Eixiré potser emprenyat, potser encés i blasfemant. I amb silenci escoltaré les portelles del poble, les xarradories de les velles les campanes de l’església, el goig de les llances del barranc. I eixiré saludant el forner l’obrer, el pintor, el fuster. I saludaré amb ironia el rector. I eixiré caminant per la terra del poble, Empolsegant-me, agraint la pols de les llegendàries veredes. I caminaré amant el poble, treballant la parla del poble resguardant les nits fresques i acalarorades de l’estiu. Seré el veí del poble que no dorm. Eixiré com cada matí d’estima teixint els fils de la bandera eixamplant els camins del futur del poble, com la soca de la figuera que renaix de les runes de l’avarícia, alliberant les arrels de la història. Eixiré modestament com cada dia per les places del poble sent la carn del poble escoltant la veu del poble. Ben revestit de modèstia vetlant el demà del poble escrivint les raons del poble.

Cristià Campos

19


Montserrat al món 20

elPortell

VIAJE A DOURDAN El pasado viernes 11 de mayo, a primera hora de la tarde, un pequeño grupo representativo de Montserrat emprendimos un breve viaje a Dourdan, un pueblo de la región de París, para ver la posibilidad de establecer un proyecto de hermanamiento como lo hay ya entre tantas ciudades y pueblos europeos. A nuestra llegada al aeropuerto de Orly nos recibieron dos simpáticos representantes del comité de Dourdan y, una vez en el autocar de camino hacia la localidad, nos fueron explicando las características del pueblo y del entorno. Era de noche y el chófer conducía con precaución al atravesar un frondoso bosque porque, como sucedía en alguna ocasión, algún jabalí o ciervo, deslumbrado por los faros de los vehículos, podía cruzar la carretera. Al final de la misma, una inmensa iglesia acaparaba nuestra mirada; entramos en aquel pueblo que parecía dormido, rodeando una inmensa muralla medieval y la torre del homenaje. En medio de tan profundo silencio y la tenue luz de las antiguas farolas, parecía que atravesábamos el túnel del tiempo…

Pero pronto una algarabía de voces alegres inundó la noche : a nuestra llegada al Ayuntamiento nos esperaban nuestras familias de acogida y llovieron con entusiasmo los “Bonjour!”, los “¡Hola!” y los calurosos abrazos de bienvenida. A petición nuestra, pues era una hora bien avanzada de la noche para los franceses, nos dirigimos hacia el recinto ferial que giraba en torno al tema de “España” ya que deseábamos un primer encuentro de acercamiento. En la única gran carpa de donde emanaba todavía bullicio se estaba desarrollando, como colofón de la noche, una entrega de premios. El concejal de deportes que entregaba los trofeos expresó con gran entusiasmo por megafonía : “¡Viva el hermanamiento con Montserrat!” y fuimos recibidos con fuertes aplausos, buen vino y algunos dulces.

Al día siguiente acudimos bien temprano al Ayuntamiento con

motivo de las reuniones de trabajo previstas para dar forma al proyecto mediante las actividades educativas, deportivas y musicales que pudieran compartir los dos pueblos hermanados. Al finalizar la intensa mañana de intercambio bilingüe de ideas y experiencias, en la plaza central entre el edificio municipal y el recinto ferial , se escucharon los himnos europeo y de nuestros dos países. Acto seguido, los dos alcaldes, el de Dourdan y el de Montserrat, inauguraron oficialmente la Feria comercial y artesanal que se celebra anualmente . Mientras nuestro grupo valenciano ofrecía a los visitantes franceses degustación de nuestros productos locales, ellos, a su vez, nos invitaron a la gran paella popular que habían cocinado en nuestro honor para la comunidad.

Por la tarde, la visita cultural empezó con el paseo guiado

por el castillo medieval , situado, a modo de gigantesca estructura señorial, en una parte elevada de la ciudad. Bien conservado, estuvo en mano de reyes y aristócratas de la Historia de Francia ya que ocupaba una situación estratégica en la ruta del trigo que aseguraba la llegada de los cereales

hacia París, en épocas de hambruna. A su pies, la gran iglesia, equiparable a una catedral por sus dimensiones y arquitectura, revelaba en sus muros el paso de los distintos tipos de arte, desde el siglo XIII hasta el XVIII. Un posterior paseo en autocar por esta pequeña ciudad nos descubrió una planificada distribución del espacio en cuanto a los servicios : la zona de deportes y recreo (piscina, polideportivo); el barrio en las afueras donde se sitúan los dos institutos junto a la estación de la red ferroviaria de cercanías que facilita el transporte de los alumnos que llegan desde los pueblos próximos; el parque industrial. Contemplamos luego esos pueblecitos tan bien cuidados, como extraídos de ilustraciones de cuento, diseminados entre la campiña verde , el bosque y los campos de trigo.

Por la noche, la actuación de una cantante francesa que

gusta a público de todas las edades congregó a un amplio auditorio en la explanada de la Feria. El gran escenario luminoso se llenó de niños y jóvenes a cuyas voces y ritmos marcados por esta famosa artista correspondimos todos con alegría y entusiasmo.

Tras una nueva mañana dominical de trabajo de todo el

equipo franco-español, el eco de la frenética actividad cultural y deportiva del municipio nos llegaría con la visita al centro cultural de Dourdan, amplio y muy bien dotado, guiada por el propio alcalde de Dourdan. Ciento ochenta asociaciones ofrecen a diario las más diversas actividades a niños, adultos y personas de la tercera edad (cursillos de idiomas, artesanía, arte, manualidades, teatro, deporte, música, baile…). Todo ello es posible porque una mejor distribución del horario laboral permite , según el modelo europeo , finalizar relativamente pronto la jornada de trabajo de modo que quede tiempo libre para propiciar una cultura del ocio así como la vida familiar.

Finalmente, comimos cada uno en la que ya era “nuestra” casa, con esos entusiastas franceses que nos habían acogido y acompañado en todo momento, ofreciéndonos tantas atenciones, mimo y cariño . Nos prepararon con exquisitez sus mejores platos para darnos a conocer las especialidades culinarias de la región. Compañeros todos de un mismo proyecto de futuro, convencidos los unos y los otros de que creamos lazos humanos que perdurarán para las generaciones venideras, nos habíamos convertido en amigos. Y así llegó el momento de la partida en el


Montserrat al món que asomaron lágrimas franco-españolas entre abrazos emotivos. Y un benévolo sol, ese que alumbra por igual a todos los países europeos, acompañó de principio a fin nuestro encuentro. Y en el aire , como ondas, quedaron impregnadas algunas frases pronunciadas con profundo sentir entre gestos de despedida, como una forma de sellar nuestro encuentro: “Crear Europa es crear lazos humanos y culturales….Las diferencias no nos deben nunca separar, podemos y debemos aprender los unos de los otros …Tenemos que seguir creciendo juntos….”

Amalia Granero Calabuig

Professora de Castellà de l’IES Alcalans

Em va impressionar molt les instal·lacions tant municipals com privades per a ser un poble de 10.000 habitants i la seua gran capacitat d’organització d’esdeveniments. Supose que no caldrà comentar les instal·lacions: auditori, casa de la cultura, conservatori, hospitals, oficina d’informació, museu, ajuntament, piscina coberta, gimnàs , cinema de pel·lícules d’estrana, entre moltes d’altres. Dani Campos Vicepresident SIUM Una extraordinària lliçó d’hospitalitat, humilitat i del bon saber de fer les coses. Meravellós! M. Carmen Sáez Vidal Conviure amb les persones que tan meravellosament ens han acollit a Dourdan m’ha permés adonar-me que estem molt lluny de les gents i dels pobles d’Europa. Però amb aquest agermanament podem aconseguir obrir nous camins cap al desenvolupament com a poble, compartir cultura i tradicions, aprendre com a persones i poder donar noves oportunitats als nostres fills. M. Carme Tordera Chasán. Representant de l’AMPA del CP Evarist Calataiud. Impressiona com treballen els polítics pel seu poble malgrat les diferències polítiques. Hauríem d’aprendre’n tots . Josep M. Furió Cortina Enòleg de la Cooperativa

El que en un principi era un viatge de treball es va convertir en un viatge meravellós, gràcies al savoir faire i la calor humana dels amfitrions, així com el dels meus companys. Molts projectes, moltes il·lusions que sens dubte arribaran a bon port i enriquiran encara més la cultura de Montserrat. José Onofre Díaz Monzó Director de la SIUM He aprés que tot no és fer una Revolució, també cal acomplir-la amb l’evolució. M’ha agradat molt entendre i aprendre de l’evolució de les persones amb qui hem estat. En poques paraules, dels francesos, aprendre de la Revolució, però tant o més de l’evolució. M. Isabel Peiró Zafrilla Ha sigut una lliçó d’humilitat, de creure en les persones. Vicent E. Campos Cerveró President de la SIUM

Governe qui governe!, una altra filosofia de societat. Fa denteta! Salomé Bosch Alemany Representant d’Esquerra Unida El més destacable de la meua visita a Dourdan ha sigut comprovar la naturalitat amb què els professors francesos organitzen i coordinen els projectes educatius europeus i d’intercanvis amb els seus alumnes. Un projecte que per a nosaltres és novedós i amb certa complicació i que, per a ells, sembla una tasca més del dia a dia de les seues aules. D’ací la gran importància que donen a l’aprenentatge de les llengües i que nosaltres haurem de fomentar. Laura Carrasco Alemany Mestra del CP Evarist Calataiud Dourdan és un referent de futur per a Montserrat. Clara Bosch Alemany Representant de l’AMPA de l’IES Alcalans 21


El món a Montserrat 22

Conocerse es respetarse. Nabila. Tu nombre es Nabila ¿tiene algún significado? ¿cuál es tu apellido? tu apellido ¿lo tomas de tu padre o de tu esposo? Si me llamo Nabila que es el femenino de la palabra noble, y significa nobleza. Mi apellido es Tabellout que lo tomé de mi padre, pero, como cuando una mujer se casa, se le cambia el apellido paterno por el apellido de su esposo, ahora mi apellido es Defairi. ¿De dónde eres? y ¿Desde cuando estás viviendo en Montserrat? Yo llegué desde Argelia a Montserrat hace 6 años. ¿Tus hijos van al colegio del pueblo? Tengo 2 hijos, que son gemelos y que van al colegio del pueblo. Cuando decidisteis venir a Montserrat, ¿sabíais que se hablaba valenciano en la calle y en colegio? ¿Te ha supuesto al alguna dificultad considerable el idioma? Bueno, sobre que si sabía que la gente habla el valenciano he de decir que sí, pero esto que en un principio no me supuso ningún problema, porque la mayoría de los vecinos me responden en castellano, como por ejemplo el médico i los vendedores, más tarde, cuando mis hijos entraron en la escuela, si que me supuso alguna dificultad. Necesito estudiarlo por dos razones importantes, una para así poder ayudarles en sus estudios a mis hijos, y la otra razón, para comunicarme con aquellas personas que no me responden en castellano. Lo tengo claro, y es una postura que entiendo, porque uno necesita y debe respectar el idioma de la otra persona. ¿Crees que existen prejuicios entre el colectivo de origen español hacia el mundo árabe? Y ¿hacia los musulmanes?

Por lo de los prejuicios yo creo que es más hacia el mundo árabe que por el hecho de ser musulmanes. Yo he dicho en más de una ocasión que lo bueno y lo malo se encuentra en todas partes y culturas, no sólo en el mundo árabe. Hay árabes que dan mala imagen y por esos a veces nos encontramos con un trato poco correcto hacia los demás. Me he encontrado con la creencia de muchos españoles que los árabes representan el tercer mundo. Creen que vivimos en el Sahara y que nuestro medio de transporte son los camellos, como si no tuviésemos cultura y ni representásemos una de las civilizaciones más cultivadas de la historia. Pienso que ello se debe a una falta de conocimiento o estudio sobre el mundo árabe. Tengo la esperanza de que llegará un día en que los montserrateros y montserrateras nos aceptarán como inmigrantes que somos. Tengo un deseo; que mis niños puedan tener una vida mejor que la nuestra y puedan realizar sus sueños en España. Se dice que en tu religión hay dos prescripciones muy diferentes a las costumbre cristianas, una es que tenéis prohibido beber alcohol y la otra que no podéis reproducir imágenes humanas ni en dibujos, ni en fotografías, ¿qué hay de verdad en esto?¿es así realmente? Bueno sobre la religión no hablamos mucho, yo puedo decirte que el alcohol debería estar prohibido no sólo para los musulmanes sino también para todo el mundo, porque su consumo tiene consecuencias más malas que buenas. Por lo que me preguntas de las fotos e imágenes, realmente lo que está prohibido es colgarlas y creer en ellas, porque sólo Dios da la vida y cada ser vivo es único. No pasa nada si se hacen fotografías para guardarlas en un álbum fotográfico de recuerdo. Se que existen muchos paralelismos

elPortell entre tu religión y la que profesa la mayoría de montserrateros y montserrateras, la católica, como por ejemplo, que el Islam es una religión monoteísta abrahámica cuyo dogma se basa en el libro del Corán, el cual establece como premisa fundamental para sus creyentes que No hay más Dios que Alá y que Mahoma es el último mensajero de Alá. La palabra árabe Allah, castellanizada como Alá, significa Dios y su etimología es la misma de la palabra semítica El, con la que se nombra a Dios en la Biblia. Los eruditos islámicos definen al islam como: La sumisión a Dios el Altísimo a través del monoteísmo, la obediencia y el abandono de la idolatría. El libro sagrado del islam es el Corán, dictado por Alá a Mahoma a través de Yibril (el arcángel Gabriel). Estoy segura que muchos cristianos ven con claridad estas similitudes, pero dime Nabila, para las personas que no profesamos ninguna religión i desconocemos la tuya ¿qué fiestas religiosas son más importantes para el Islam y qué debe celebrar todo buen musulmán? Para la religión islámica Dios es Allah, único, y Mohamed es el último profeta que viene para todos no solo por los musulmanes. Bueno tenemos dos fiesta para los musulmanes que son religiosas la primera se llama Aïd que se celebra después Ramadhan que quiere decir cuaresma pero que son 30 días y la segunda es Aïd el adha en esta fiesta es donde se degolla el carnero en recuerdo de la historia de profeta Abraham y su hijo Ismael. En las dos fiestas se cocina un delicioso plato, el Cuscus que les invito a probar a hacerlo facilitando la descripción de su elaboración. Ingredientes: 500g sémola de cuscús, carne o pollo, cebolla rallada, 4


Notícies Normativa per cremar al terme de Montserrat Per l’agent ambiental de la zona (al qual se’l coneix col·loquialment com el Forestal), José Luis Martínez.

Cuscusera

zanahoria, 2 calabacines, 1 patata, judías , garbanzos, aceite, sal, canela, pimienta negra y pimentón rojo en polvo, tomate frito , cuscusera. Preparación: se pondrá el pollo o la carne de cordero en la olla añadiendo el aceite, la sal, la canela, la pimienta negra y el pimentón rojo en polvo, el tomate frito y la cebolla rallada dejándolo cocer a fuego lento. Paralelamente se sumerge el cuscus en agua hasta que los granos se abren. Se escurre bien y cuando están secos se colocan en la cuscusera para acabar de hacerlo al vapor, cuando este esté hecho se retira del fuego. Con el grano abierto se le añade aceite de oliva o margarina depende de los gustos. Se pone la verdura con el el pollo o la carne en un recipiente y el cuscus en otro y bon appétit............ Hace pocos meses que habéis abierto un centro cultural en Montserrat que os sirve también como lugar de encuentro para practicar vuestro culto, ¿recibís algún tipo de ayuda monetaria pública, del Estado Español, de la Comunidad Valenciana o del Ayuntamiento? Por el centro cultural no recibimos ningún tipo de ayuda monetaria públicas, ni del Estado Español, ni de la Comunidad Valenciana ni tampoco del Ayuntamiento. Cada miembro de la comunidad aporta una cantidad monetaria para su mantenimiento, para poder pagar sus gastos. Àngels Jiménez Jiménez

Gestora cultural

D’entrada, vull agrair l’oportunitat que em dóna l’Ajuntament per dirigirme als veïns de Montserrat, així com desitjar-vos bones festes. Passaré sense més preàmbul a comentar les normes per cremar, així com els punts que des de la meua experiència són més importants a l’hora de realitzar qualsevol tipus de crema. Actualment, la normativa per realitzar cremes agrícoles es troba recollida en el Pla local de cremes, aprovat per la Conselleria amb competències en Medi Ambient i que data de l’any 1997; d’altra banda, el marc legal base és la Llei 3/93 Forestal de la Comunitat Valenciana, així com la llei estatal de boscos. El Pla local de cremes marca tres zones: la forestal, on està prohibit qualsevol tipus de crema, els primers 100 metres al seu voltant (zona de risc alt) i la resta del territori. Així mateix, marca dos períodes, amb risc alt (juliol, agost i setembre, i en els últims anys també juny) i amb risc baix (la resta de mesos). Així, en els primers 100 metres des del terreny forestal, només es pot cremar en el període de risc baix i, actualment, només des de l’eixida del sol fins a les 13:30 hores, i està prohibida la crema en època de risc alt. En la resta del territori és tot igual, excepte si es permet la crema a l’estiu però només fins a les 11 hores (i no els cap de setmana). Per a realitzar una crema agrícola sempre és necessari demanar el permís de crema, que ara se sol·licita a les dependencies de la Policia Local i té una validesa de 15 dies. Bé, doncs, després de zonificar el territori, esmentaré les normes més important a l’hora de realitzar una crema (que les trobareu en el permís de crema) i que si es respecten evitaran nombrosos incendis forestals i rurals per negligències: 1. No cremeu els dies d’alerta 3, que solen coincidir amb els vents forts de ponent. 2. On s’acumule llenya, caldrà habilitar un perímetre net de 2 metres al voltant. 3. Està prohibit cremar als camps abandonats o perduts. Finalment, vull agrair-vos la col·laboració. Espere que no patim cap incendi que afecte el patrimoni natural de Montserrat, que si bé no és molt extens es troba relativament ben conservat. Salutacions, José Luís Martínez Agent ambiental

23


Notícies 24

Es redueix la facturació de l’enllumenat públic El Departament d’Infrestructures de l’Ajuntament ha realitzat un estudi sobre l’estalvi energètic que ha suposat les mesures de reducció de punts de llum en l’enllumenat públic municipal durant l’any passat. L’estudi ha estat fet en un mes de llum solar mitjana. Aquest estudi ha estat basat en revisar la facturació de l’enllumenat amb mesures reals dels comptadors per part d’Iberdrola. El mes triat va ser el d’abril, i es va comparar el consum d’abril d’enguany amb el de l’any passat. L’estudi mostra que la diferència de consum en aquests dos mesos ha sigut de 34.918 quilowatts hora. Si tenim en compte les tarifes vigents d’Iberdrola amb discriminació horària punta i vall, és a dir tenint en compte les hores de major i menor consum, l’estalvi produït és de 3.827 euros en un mes. Si extrapolem aquest estalvi a tot l’any, ja que hi ha mesos amb més consum i mesos amb menys, obtenim un estalvi de 45.924 euros produït per les mesures de correcció que hem realitzat en l’enllumenat públic. A més a més, aquest estalvi té també una repercussió medi ambiental, ja que 34.918 x 12 x 0,18 = 75.422 Kg de CO2 que deixem d’emetre a l’atmosfera. Així doncs, l’Ajuntament pretén amb açò fer realitat el lema que les xicotetes accions a gran escala són les que canvien el món. Equip Govern

elPortell

Arriba la tercera edició del ROCKSERRAT Un dels primers objectius que ens vam proposar a l’hora de crear l’Associació Brot de Cultura va ser organitzar i consolidar un festival de música en valencià durant les festes del poble, ja que hi havia un buit que calia omplir de música en la nostra llengua. Així és com va sorgir la idea del Rockserrat, prenent la idea d’altres festivals que s’havien organitzat ja al poble o als pobles veïns, com el Falaguera Rock a Alfarb. Vam encetar el camí el 2010 amb el primer Rockserrat organitzat per Brot de Cultura, i l’any passat vam tornar a repetir. Enguany no podia ser menys i tornarem a tindre a l’escenari de la plaça de la Constitució concerts en valencià. El Rockserrat 2012 tindrà lloc, com hem dit, a la plaça de la Constitució, el divendres 24 d’agost a les 22 hores. Començarem més prompte que els altres anys, de manera que augmentarem la durada

fins aproximadament les 4 de la matinada. És un horari idoni, per tant, per a emportar-se l’entrepà o comprar-lo a un dels molts bars que hi ha a Montserrat i que fan uns entrepans boníssims, i sopar allí, mentre gaudim amb bona música. A més de l’horari, una altra novetat d’enguany serà que escoltarem nous estils, com el funky de Funkiwi’S, a més d’un altre grup per confirmar. Hi haurà un gran muntatge de so i llum. I, finalment, acabarem la nit amb una discomòbil. Per tot això, i per l’esforç que des de l’Associació estem portant a terme perquè el concert isca perfecte, vos assegurem que si vos passeu per allí gaudireu de l’espectacle. Per últim, volem informar-vos que aquest 2012 fem 5 anys. Al setembre farà 5 anys de l’assemblea constitutiva de la nostra associació. És per això que durant tot el 2013 portarem a terme diferents activitats per a commemorar aquesta efemèride. Vos convidem al Rockserrat 2012, a la plaça de la Constitució, el divendres 24 d’agost a les 22 h, i vos desitgem unes molt bones festes.


Notícies José Cardona, ‘‘El Persa’’

José Cardona López, el Persa, (València, 1943-2012) és un dels més desconeguts il·lustres montserraters, tal volta per la seua humilitat i senzillesa com a persona i com a artista.

Gas Natural patrocina la SIMC

Malgrat haver nascut a València capital, era fill d’aquest poble per devoció i per ser fill de Josefa López Alemany (la Colasa). El seu iaio matern era el tio Colàs, l’antic agutzil de Montserrat i que disposava d’una tenda de roba al carrer dels Cavallers de València, on quasi totes les dones del poble es desplaçaven per a adquirir els vestits de significades celebracions. Son pare, Bartolomé Cardona Boronat, de Xàbia, posseïa una pastisseria al carrer Borrull, 13, de la capital, on va passar la seua infantesa, llevat dels mesos d’estiu en què a la família li agradava gaudir al nostre poble, en concret al carrer de Sant Doménec. Les estades estiuenques s’anaren traslladant a Xàbia ja que la platja era idònia per a ell i els seus dos germans menors. Allí és on acabà establint definitivament la seua residència malgrat que Montserrat el portava sempre al cor. El seu pseudònim, el Persa, li’l va posar un professor seu d’arquitectura. Amb una imaginació desbordant i exageradament inventiva, protagonitzà al llarg de la seua vida curioses situacions anecdòtiques. Era un artista polifacètic (músic, escriptor, pintor, escultor, dibuixant de còmics, etc.), però el que el va fer ser més conegut al món de la cultura va ser el seu art efímer, la papiroflèxia (amb un programa a TVE) i els retallables de monuments (de la Diputació de València).

L’alcalde de Montserrat, Josep M. Mas, i el director general de Gas Natural Cegas, Roberto Cámara, han signat un conveni per a patrocinar la Setmana Internacional de Música de Cambra (SIMC) de Montserrat. Aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Montserrat té com a objectiu donar a conéixer i potenciar la música cambrística, un tipus de música més desconeguda en la nostra cultura, des del Renaixement fins a l’actualitat. Gas Natural Fenosa dóna suport a aquesta acció cultural que va començar el 1981 i que s’ha realitzat ininterrompudament des d’aquest any. La Setmana Internacional de Música de Cambra, que tindrà lloc el pròxim mes de juliol, té la peculiaritat que tots els concerts es desenvolupen a l’aire lliure, a la plaça de l’Església d’aquesta localitat de la comarca de la Ribera.

En el transcurs de les edicions, la SIMC ha assolit un prestigi nacional i internacional reconeguts, que està avalat pel A Montserrat, tenim l’honor de poder gaudir de dos de nombre i la qualitat dels artistes que hi han desfilat, així les seues creacions: Montserrat en un espill, una obra com per les oportunitats que s’ofereixen a joves valors pictòrica exposada permanentment a la Casa de la amb una important i densa trajectòria musical. Cultura i La solitud del músic, escultura de la plaça dels Músic, que com a bon creador no perdia l’oportunitat de Gas Natural Fenosa manté un compromís de col·laboració visitar-les quan es desplaçava a Montserrat, per passar amb la societat que va més enllà de l’activitat empresarial una estona amb el seu cosí Rogelio Navarro López i la i que es concreta en el desenvolupament d’una àmplia seua família. Sempre el recordaré dret davant el seu tasca de patrocini, a través de diferents línies d’acció quadre, en silenci, examinant i revivint la seua creació. dedicades a l’àmbit social, ambiental i cultural com és el El dia 20 de juny, Josep Cardona López, ens va deixar per cas de la Setmana Internacional de Música de Cambra de sempre, però el seu record quedarà en la seua obra i en Montserrat. el cor de qui l’estimava.

Actualment, la companyia realitza el subministrament de Àngels JJ gas natural a 184 municipis a la Comunitat Valenciana i continua realitzant un esforç inversor important per a dur el gas natural a noves poblacions i reforçar la xarxa de distribució i de transport actual. Direcció General de Comunicació 25


Notícies 26

Montserrat posa nom a més de 300 carrers de les urbanitzacions i colònies del terme L’Ajuntament de Montserrat, a través de la seua Oficina de Promoció del Valencià, posa noms en valencià i relacionats amb la natura principalment, als vora 300 carrers d’urbanitzacions i colònies del terme municipal. L’any 2005 es va encetar aquest procés que ha finalitzat amb l’aprovació dels onze últims nuclis disseminats en el Ple del 30 de maig. El carrer de la Farigola, el carrer del Flabiol, el de l’Aixada. Tots formen part de les 282 vies públiques que hi ha als 26 nuclis disseminats, 10 urbanitzacions i 16 colònies, del terme municipal de Montserrat. «S’ha triat el criteri d’agrupar les vies per camps lèxics amb l’objectiu de facilitar la localització dels carrers i diferenciar-los de les vies del nucli urbà», explica l’alcalde Josep M. Mas. Tots els noms que s’han posat han sigut en valencià, en compliment de l’article 25, punt 4, del Reglament d’ús i promoció del valencià de l’Ajuntament de Montserrat. Les denominacions que s’han triat han sigut noms de fonts municipals, arbres fruiters, flora valenciana, ferramentes agrícoles, rius, ocells, serres, parcs naturals, arbres, peixos, planetes, varietats de raïm, mars, entre d’altres. S’ha tingut en compte que aquests siguen els més representatius possible al País Valencià. Tenint en compte la gran estima per la música de Montserrat, també s’han posat noms d’instruments musicals. Així també noms de jocs populars, noms de balls i danses tradicionals valencianes, modalitats de pilota valenciana i productes de l’espart. L’Oficina de Promoció del Valencià està preparant una publicació per a informar d’aquests canvis a la població, mentre que el Departament de Cadastre està notificant d’aquest canvi el veïnat afectat. Per a la realització d’aquest treball, han col•laborat conjuntament el departament de Cadastre, Urbanisme i l’Oficina de Promoció del Valencià. El procés començà amb la nomenclatura de carrers i continua amb la identificació numèrica de cadascuna de les parcel•les, la informació als veïns i la comunicació al cadastre i al registre de la propietat. D’aquesta manera cada propietat tindrà una identificació única (número de policia) davant de les institucions i entitats públiques i

elPortell privades. Quan el procediment acabe, el veïnat haurà de comunicar el nom de carrer i el número de policia allà on siga procedent. El número de policia resoldrà el desgavell numèric que hi havia fins fa poc, on una mateixa propietat podia tindre fins a quatre nomeclatures diferents: la del cadastre, la de la urbanització, la que va donar l’Ajuntament en el seu moment, o la identificació per polígon-parcel•la. Segons afirma el regidor d’Urbanisme, Joan Garcia, es tracta d’una demanda veïnal de feia temps, que ja s’ha fet realitat. Carme Navarro Campos Tècnica lingüística

El centre urbà de Montserrat serà per als vianants. L’Ajuntament de Montserrat té previst peatonalitzar els tres carrers centrals del casc urbà (Plaça de l’Església i adjacents), impedint l’aparcament de vehicles i permetent només el pas als vehicles dels veïns i serveis. I així ho han decidit els ciutadans en l’enquesta publicada en la web municipal. Els carrers Salvador Seguí, Germanies i el carrer Major passarien a ser dels peatons.


La plaça Un primer contacte amb el món laboral, les pràctiques Marta Tabernero Campos

En els temps que corren cada vegada és més difícil accedir per primera vegada al món laboral, tant en l’administració pública com en empreses privades. Tota preparació és poca, tant teòrica com pràctica. Per aquesta raó és més habitual trobar jóvens que s’adhereixen a programes de formació de pràctiques, com són la Formació en Centres de Treball (FCT) de Cicles Formatius de Grau Mitjà o Grau Superior, Pràctiques Externes de la Universitat i de Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) en l’Educació Secundària Obligatòria a l’Institut. Aquests són concretament programes adreçats a jóvens que no han obtingut el graduat en ESO. Aquestes pràctiques formatives són realment útils ja que ens introduïm en el món laboral que hui en dia és molt important i està molt complicat per a les nostres generacions. De les pràctiques en els centres de treball, la principal finalitat és completar i ficar en pràctica els coneixements tant pràctics com teòrics, conéixer l’entorn de treball, el funcionament de l’empresa, el companyam... Ara bé, les pràctiques, ja siguen des de qualsevol formació no és obligat que siguen remunerades, però també hi ha la possibilitat que ho siguen tant per l’empresa privada com per la pública. Seria convenient tindre-ho en compte, ja que som estudiants i una ajuda econòmica pot ser necessària per a seguir la marxa del nostre futur. La meua experiència a l’eixida del món laboral de la família de l’edificació i l’obra civil des d’un Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) de Desenvolupament de Projectes Urbanístics i Operacions Topogràfiques, amb ajuda de les pràctiques formatives, ha sigut molt gratificant, tant personalment com professionalment, ja que treballar amb persones qualificades amb experiència i amb les seues carreres professionals m’ajuda a motivarme per a en un futur millorar l’empleabilitat i finalment obtindre el títol. A més a més, també he pogut conéixer l’experiència d’altres estudiants en pràctiques ací a l’Ajuntament de Montserrat, com la de Ferran, estudiant de Filologia Catalana a la Universitat de València, i Aaron, estudiant de microinformàtica de l’IES Vall dels Alcalans. En tots

tres casos, una experiència positiva que ens obri el camí per al dia de demà esdevindre uns bons professionals en els nostres camps respectius.

Agrupament Escolta Alacalans

Primer que res i aprofitant estes pàgines que l’Ajuntament ens ofereix, l’Agrupament Escolta Alcalans saluda ben cordialment tot el poble, especialment els xiquets i les xiquetes, i desitja que tingueu unes bones festes patronals. En segon lloc, volem explicar-vos qui som. Som scouts, xics i xiques de Real, Montserrat i Montroi que pertanyem a un moviment juvenil mundial, al que estan adherits més de cinquanta milions de joves de tot el món. Som la primera organització juvenil arreu de tot el món. En tercer lloc, som un moviment educatiu, una organització de xiquets/es i joves, dirigit per adults, la qual des de la pedagogia de l’esforç tracta d’inculcar en els més menuts tots els valors de la convivència, l’amistat, la companyonia, la protecció de la natura i l’ajuda als més desvalguts. Per a l’escoltisme, qualsevol situació és educativa, des del plantejament de jocs a l’aire lliure, fins a contemplar les estrelles en una nit d’acampada. El nostre agrupament, com el de tots el scouts, està organitzat segons l’edat dels adherits, en: Llops, de 6 a 10 anys, que juguen amb el simbolisme del Llibre de la Selva, la bondat de Baloo i l’astúcia de Kha i de Baghera, en companyia de la seua Akela. Segueixen els exploradors, de 10 a 13 anys, els quals planifiquen amb els seus scouters les seues aventures. Continuen els pioners de 14 a 16 anys que tracten de realitzar i descobrir el que sempre han somiat. I per últim estan les rutes que elaboren i despleguen els seus propis projectes i empreses. Totes les unitats juntes amb el Kraal de monitors actuem sempre volent fer realitat el 27


La plaça 28 manament del fundador del scouts, el general de l’exèrcit britànic, Sir Robert Baden Powell: «Treballeu per deixar el món en millor condicions en què el trobàreu». Com a Agrupament Escolta, formem part de la Federació d’Escoltisme Valencià (FEV) i del Moviment Scout Catòlic (MSC). La preparació dels nostres monitors es realitza a l’Escola Lluerna de monitors juvenils. La primera activitat que férem va ser assistir al campament de Mosqueruela a Teruel l’estiu passat juntament amb l’Agrupament Escolta Marquesat, agrupament del qual ens considerem deutors per tot el que ens ha ajudat amb el desenvolupament del nostre propi grup. En eixa comesa va ser important el nexe d’unió amb el rector Cristóbal Castells Tarazona que ens va animar a participar-hi, i a qui volem agrair la iniciativa. Les nostres primeres activitats de la Ronda Solar tingueren per escenari el pati de l’institut de Montserrat, i mai no serà ben agraïda la bona disposició del seu director i gran scout també, recentment faltat, el Sr. Marc Manchano Cardona, que es desplaçava voluntàriament des de Llombai els dissabtes de vesprada per a obrir-nos l’Institut. Que en pau descanses i moltes gràcies per tot, Marc. Per descomptat, volem oferir-vos el nostre local al carrer del Metge José Maria Regolf número 5, de Real, on fem les nostres reunions i també les activitats de la Ronda Solar quan són en lloc tancat. És un local cedit per l’Ajuntament de Real al qui volem agrair la seua bona disposició, i especialment a l’alcalde Alejandro Blasco Sánchez per l’interés mostrat i les facilitats donades al nostres grup. Finalment, adjuntem la salutació cordial del Comité de Mares i també dels monitors i monitores de l’Agrupament. COMITÉ DE MARES Presidenta: Carmela Núñez del Río Secretària: Rosa Navarro Alemany Tresorera: Elia Martínez Navarro Vocals: Macarena Correa Donojo i Anna del Toro Alemany

elPortell GRUP D’ANIMADORS Llops: Vicent Jorge Fontana, Laura Senchermés Perpiñà, Anna Martínez Aviñó, Mireia Machancoses Puchades, Héctor Clemente Navarro, Laura Climent Ribes i Carolina Roman Ruiz. Exploradors: Fernando Miguel Casañ Perez, Chelo Alcaide Navarro i Débora Moreno Saiz. Pioners: Esteban Sanjuan Alemany i Walter Bentancurt Señorano. Finalment, volem reiterar-vos el desig que gaudiu de les festes, rebeu una cordial salutació de Agrupament Escolta Alcalans


La plaça UE Vall dels Alcalans Un altre any més, l’escola de futbol Unió Esportiva Vall dels Alcalans té l’oportunitat de contemplar i expressar en aquest llibre de festes la temporada realitzada per tots els nostres equips. Una escola de futbol creada per la Mancomunitat Vall dels Alcalans i composta per les nostres tres poblacions: Montserrat, Montroi i Real. Com cada temporada, arriba el final de curs i ara és el moment de resumir en unes línies tot el que ha passat en els darrers 10 mesos. Aquest any hem aconseguit organitzar 12 equips repartits de la manera següent: querubí, prebenjamí B, prebenjamí A, benjamí B, benjamí A, aleví C, aleví B, aleví A, infantil, cadet, juvenil i amateur. El fet de tindre representació en totes les categories de futbol masculí, ja és tot un èxit per a nosaltres, però fer-ho amb dos o tres equips és el súmmum. Podem comprovar com any rere any consolidem i mantenim un bon nombre d’equips. Amb això pretenem que l’Escola siga un lloc de trobada, de convivència i de formació per als seus fills, no només futbolísticament sinó en la seua formació com a persones. L’Escola de Futbol per als jugadors que la componen ha de ser una activitat complementària a la seua formació com a persona, i pretén ser una activitat lúdica, formativa, esportiva i social: Els xiquets vénen encantats a fer l’esport que més els agrada, per això pretenem que poder gaudir d’aquest esport no

siga una obligació ni un sacrifici sinó tot el contrari, que puguen gaudir i passar-ho el millor possible. Durant la temporada podem passar per diversos estats, i molts d’ells són conseqüència dels resultats que anem collint, però hem de fer un esforç i no valorar resultats concrets sinó el resultat final i fer una valoració final, aquest és el camí que hem de seguir. Per la nostra part, seguim avançant amb la intenció de portar aquest projecte endavant, amb il·lusió i ganes de millorar dia a dia. Però tinguem tots clar que el concepte escola s’allunya del concepte futbol professional en la seua gestió. No podem comparar dos termes diferents per igual. Heu de tindre-ho en compte quan valoreu la nostra feina. Un treball realitzat per un nombre de persones increïbles i que han aconseguit que durant aquesta temporada un bon nombre de xiquets hagen gaudit del seu esport favorit. Volem ressaltar la gran tasca que exerceixen en cada equip els nostres delegats, pares d’alumnes que al costat dels entrenadors treballen per a l’equip; la seua tasca de vegades passa desapercebuda pel seu escàs protagonisme quant a la trajectòria de l’equip, però nosaltres sabem el suport, la confiança, la companyonia i l’ajuda que proporcionen als entrenadors tant en la preparació dels partits com en el transcurs d’aquests, així com en relació amb l’àrbitre en el lliurament de fitxes, en la recollida de l’acta, etc.

infermers davant qualsevol lesió de poca importància, gràcies a ells sempre tenen aigua a la banqueta durant els partits i estan pendents de qui necessita beure, i moltes vegades són els confidents dels nostres jugadors, sempre disposats a escoltar i posar el seu gra d’arena per a solucionar qualsevol problema que afecte a qualsevol jugador de l’equip. I si per a l’entrenador i per a l’equip són importants, no ho són menys per a la directiva, ja que també representen un gran suport i una gran ajuda, sempre disposats a compartir i facilitar el treball de la directiva tant pel que fa al seu equip com a l’escola en el dia a dia o en els esdeveniments organitzats puntualment. Per la seua labor, respecte, companyonia, entrega i dedicació desinteressada: gràcies amics! A tots els delegats que tenim avui en dia a l’escola i a tots els que han exercit aquesta tasca en totes les temporades anteriors, gràcies! Finalment, la Junta Directiva i la Direcció Esportiva no volem posar final a aquest escrit sense agrair a tots els que d’una forma o una altra ajuden cada dia a estar més i més orgullosos de pertànyer a la UE Vall dels Alcalans: jugadors, entrenadors, monitors, delegats, encarregats de material, pares, familiars, autoritats, patrocinadors, col·laboradors, i un llarg etcètera. Gràcies a tots i us esperem la propera temporada! Que passeu unes bones festes i un bon estiu! La Directiva

A més també són molt importants per als jugadors ja que són els seus

29


La plaça 30

Aprendrer a educar Com a participant del curs de formació Monitor/a de menjador o sociocultural, de Gesforval del grupo CAPS, he de dir que ha sigut una experiència molt enriquidora. Tot el que ací he aprés ho puc aplicar tant professionalment com personalment. Vull destacar la gran professionalitat com a docent d’Iris, que ens ha ensenyat com educar els xiquets mitjançant el joc, amb infinitat de recursos, tallers i jocs, per a xiquets i xiquetes des de 0 fins a 16 anys. Molt interessant també va ser el taller de Resolució de conflictes, que es pot aplicar a qualsevol edat, fins i tot a persones adultes. També hem aprés pautes sobre nutrició, com dur una dieta sana, tan important per transmetre als nostres fills, és una de les millors herències que els podem deixar.

elPortell

I també hem aprés primers auxilis, com enfrontar-nos a una situació on hi ha un accident amb ferits, i com aplicar-ho al col·legi. El curs ha sigut molt positiu, de principi a fi, sobretot per a les mares; poder aplicar-ho en el dia a dia és tot un luxe. Però imagine que encara serà més gratificant professionalment poder transmetre educació i respecte a un grup de vint xiquets mitjançant el joc, i veure que el resultat és bo. Esperarem el moment de dur-ho a la pràctica.

Nuria Ibáñez

La colombicultura a Montserrat Antecedents de la colombicultura.L’afició a aquest esport existeix a Espanya des de temps remots. L’any 1488 els reis catòlics ordenaren la protecció dels coloms i els colomers. Hi ha ordenances que reglamenten el joc del hembreo, es dicten a la ciutat de Càdis i s’aproven al mes de maig de 1759. La justícia major de Múrcia fixa l’altura dels colomers en un ban publicat a l’abril de 1803.El club de colombicultura de Montserrat data d’abans de 1940. Què és la colombicultura?. La colombicultura és un esport ecològic en què els coloms són admirats i puntuats per la seua habilitat en el vol i la persistència en el festeig de la femella, aquests rebran dos punts per minut que romanguen al costat de la femella durant un temps de dues hores que és el temps que dura cada prova. S’ensinistren els mascles perquè amb l’ús de les seues dots de seducció, intel·ligència, etc., atraguen la femella, aquesta s’identifica per una ploma blanca en la cua. La colombicultura cultiva en l’home la dedicació a cuidar animals i hi fomenta la pràctica d’activitats a l’aire lliure. Característiques dels coloms esportius: Aquests són pintats amb colors distints, per a diferenciar-los de la resta a l’hora de soltar-los i distingir-los els uns dels altres. Les parts que es pinten són dues, la de les ales, que serà sempre la mateixa per a cada soci i la part de dalt que és per a distingir entre si els coloms d’un mateix amo; el disseny és lliure. Els coloms tenen diversos pelatges i són pintats també per a diferenciar-los de la coloma, els colors dels coloms són diversos. Hi ha rojos, blaus, blancs,

negres, toscats, mascarats i infinitat de gavins en distints tons dels abans esmentats com gaví roig o gaví negre, etc. En l’actualitat el club de Montserrat compta amb més d’una vintena de socis entre juvenils i adults.

Club de Colombicultura de Montserrat


La plaça La perversió de la política El més detestable és que es governe oblidant el benestar de la gent. (Confucio). La Comunitat Valenciana s’ha afonat, amb uns deutes insostenibles a curt i llarg termini, sense bancs ni caixes d’estalvi pròpies, amb gravíssims casos de corrupció i un president portat a la banqueta i salvat per la campana en l’últim moment, en ser declarat pel jurat popular com a «no culpable». Això no vol dir innocent, recordem (cinc vots contra quatre). Allò dels vestits, tan sols era el símptoma d’una malaltia; el granet que ix a la superfície i avisa que alguna cosa molt més greu està passant a l’interior del cos. No hi havia ni control ni mesura, es tractava segons deien primer Zaplana i després Camps, de col·locar València al centre del món, mitjançant inversions multimilionàries que, per damunt de tot, donaren llustre a la capital. Sense cap previsió de futur ni mirament es gastaven milions i milions d’euros en la construcció de grans obres faraòniques com la Ciutat de les Ciències, el Palau de l’Òpera, l’Àgora, Terra Mítica, la Ciutat de la Llum, la visita Papal, el circuit de Fórmula 1 o l’aeroport de vianants de Castelló. El denominador comú de totes aquestes obres era sempre el mateix, es doblaven els costos finals per a l’erari públic, i fins i tot en algun cas es triplicaven sense que a ningú li caiguera la cara de vergonya, ni s’obrira cap investigació respecte d’això. A l’estiu de 2007, València era una festa que semblava no tindre fi. Sota una pluja de confeti, banderes al vent, fanfàrries musicals, traques i processons, l’ex Molt Honorable Francisco Camps, altiu i prepotent, acompanyat per Rita Barberà

(aqueixa alcaldessa que tenim que faria un paper espectacular com a cap provincial de la Sección Femenina), culminen tots els esdeveniments d’anys anteriors amb la celebració de la Copa Amèrica. Els dirigents del PP i tota la colla de sangoneres del voltant toquen el cel. L’escenificació per part de Canal Nueve i la premsa del Movimiento és perfecta. Per portar endavant aquesta bogeria, tant Zaplana com Camps posen en pràctica una política econòmica basada en el clientelisme i l’especulació dels diners fàcils. Utilitzen al servei dels seus interessos i dels del PP els actius de les caixes de la Comunitat Valenciana. Bancaixa i la CAM són les mamelles d’on han xuplat, fins deixar-les exhaurides. Mentre això passava, les administracions públiques anaven endeutant-se, demanant un préstec darrere d’altre a la banca, i la bola de neu anava creixent sense que cap responsable polític frenara eixa cursa suïcida. Abandonada la indústria realment productiva, decapitada l’agricultura, exhaurides les arques públiques de totes les administracions, amb tanta despesa sense control, tant d’amiguisme i tant de corrupte, hui a vista d’ocell, el País Valencià ens mostra eixos projectes faraònics com les restes d’un naufragi que mai no hauria d’haver existit si s’haguera actuat amb uns criteris racionals de creixement i de despesa invertida en tot allò que realment feia falta. Segons l’informe del Síndic de Greuges, la situació actual de la Generalitat Valenciana és de fallida tècnica, no cal mirar Grècia, el default ja el tenim ací. Endeutats fins les celles, incapaços de complir els compromisos financers i sense poder pagar ningú. Des de l’any 2000 encapçalem el deute/PIB de totes les Comunitats Autònomes. Ens diuen que no hi ha diners per a la Sanitat Pública, per a l’Educació,

per a pagar les ajudes de la Llei de Dependència, per a pagar els proveïdors i milers de xicotetes i grans empreses creditores. I per això ens preguntem: on estan els diners? Els governs autonòmics de Zaplana i Camps ens han portat a la ruïna i estem hipotecats per molts anys. De la nova Califòrnia, com els agradava dir, s’ha passat a la desolació total. Les entitats financeres més representatives com eren Bancaixa i la CAM, dirigides pels hòmens del PP, ja hem vist com han acabat: una en fallida total i l’altra engolida per Cajamadrid, convertida després en Bankia i rescatada amb diners públics. Per a salvar el cul a aquestos lladres sense vergonya, sí que hi ha diners? Tot ha estat conseqüència de la gestió corrupta i suïcida dels dirigents que destinaven els recursos d’aquestes entitats per finançar totes aquestes obres faraòniques sense trellat. Quatre legislatures seguides de majoria absoluta del PP al País Valencià és l’origen de la corrupció absoluta de totes les institucions valencianes. Però tindre les arques buides no és l’únic problema, dia per altre apareixen nous casos de corrupció, com si féra una plaga que infecta a poc a poc tot el territori. És tan gran el grau de perill de contaminació que fins i tot Mariano, el farfallós, que últimament «ni sabe ni contesta», ha optat per no col·locar cap polític del País Valencià en el seu govern, ni tampoc cap secretari d’estat dels trenta-dos que ha nomenat i això que Mariano proclamava el 2008, que «La Comunidad Valenciana es el modelo que yo quiero aplicar para España». Mariano eres tan patètic, més et valdria tancar la boqueta de tant en tant, perquè quan l’obris la cagues. Fes-t’ho mirar, perquè el teu modelet se n’ha anat a la merda. Al mateix temps que les obres faraòniques ens contemplen, com rient-se de tots 31


La plaça 32 nosaltres. Amb les arques públiques a zero, els ciutadans veuen com els serveis públics i tot allò que significa l’estat de benestar, desapareix per la manca de recursos, el nivell d’aturats i la pèrdua de prestacions socials augmenten exponencialment, no hi ha d’on traure un euro per reflotar una economia que necessita amb urgència grans quantitats d’oxigen per poder oferir llocs de treball als milers de persones que deambulen en estat de xoc per carrers plens de finques, però buides de gent. En el país del meninfotisme podem tindre polítics corruptes, banquers lladres i mafiosos, assessors de no sabem què, que com a únic mèrit acreditat tenen el de ser del PP. Després d’aquesta radiografia social, el resultat no pot ser més preocupant: una societat civil en estat de xoc traumàtic, submisa, com si estiguera narcotitzada o en amnèsia permanent. Alguns ens preguntem què més ha de passar, fins a quan estem disposats a suportar tanta manipulació, tanta irracionalitat i tant d’abús de poder. En aquesta partida de pòquer ens estem jugant el present i el futur de les generacions que vénen. Mai en la història de la humanitat s’ha progressat ni s’han aconseguit avanços socials sense lluita. Si amaguem el cap baix de l’ala anem cap a l’abisme. Si no tenim la dignitat i el coratge per defensar les conquestes socials, que tanta sang, suor i llàgrimes costaren a les anteriors generacions;, aleshores sí que podrem dir que ens mereixem els dirigents i el món que tenim. Si no lluitem anem directes cap a l’esclavitut, a condicions sociolaborals del segle XVIII. Arribat el moment, tindrem el valor de mirar els nostres fills als ulls i dir-los que ells viuen així perquè no tinguérem el valor de lluitar per un món més just? Vivim en un món d’angoixa permanent, de por, d’incertesa pel futur més

elPortell immediat. Ens hem fet cada dia més individualistes i més insolidaris, pensant que si actuem individualment tindrem més possibilitats de resistir. Justamente això és el que vol el sistema capitalista salvatge que ens governa, dividir-nos, separar-nos del grup, de la col·lectivitat. Ells saben que si units som més forts, potser imbatibles, tan sols ens falta la consciència de saber que no som res si no estem units i organitzats. No tinguen cap dubte, la crisi s’acabarà quan la por canvie de bàndol, quan aconseguim que la por la tinguen ells. Salut i Revolta Rafel Gómez i Cerveró

L’únic camí cap al futur Ja fa un any ho vaig dir ací: es carregaran l’estat del benestar, i per desgràcia no m’hi he equivocat. Assistim dia rere dia al desmantellament sistemàtic de tot l’estat social i no pararan fins que privatitzen tot el que siga negoci per al capital. Ara toca a la sanitat, l’educació i les pensions, mentre ens quedem bocabadats amb les xifres multimilionàries que s’emporten els bancs. I ací no passa res, no tanquen a ningú. Però com volem que es tanquen ells mateixos? Els responsables de tot açò són el capital i els seus administradors. Fem una mica de memòria. Felipe González aplegà al govern amb una dialèctica d’esquerres i va posar en marxa una política de dretes, privatitzant indústries estratègiques de l’Estat, la Banca Pública, venent la SEAT per quatre xavos als alemanys, tancant els alts forns, firmant un pacte per entrar al Mercat Comú (clarament perjudicial per a la nostra agricultura), i per descomptat, l’entrada total a l’OTAN amb una farsa

de referèndum manipulat fins arribar a la por dels ciutadans. El seu mandat acabà corrupte (patent de la dreta) i amb terrorisme d’estat, els GAL. De tot allò va vindre un govern de dretes que va continuar igual, privatitzant amb l’excusa de la modernitat i la competència, cosa que ens ha abocat al desastre. L’últim govern socialdemòcrata acabà de fer la festa amb un gir de 360 graus i es va convertir en el màxim exponent del servilisme davant el gran capital, o com diuen ells: els mercats. I ara què? És creïble un partit que perd cinc milions de vots per fer política de dretes i no dimiteix ningú? Ni Rubalcaba? Fan un congrés que només fa el paperot i en ell el 80 per cent dels delegats tenen la cadireta baix el cul. Què espereu d’aquesta classe d’esquerra? Doncs això, submissió total als designis de la dreta econòmica i col·laboració amb la dreta política. Els últims escàndols de la monarquia són tapats amb una manta, però per molt que la tapen ja fa molta mala olor. La història es repeteix en moltes coses, Alfonso XIII va eixir cames ajudeu-me per una crisi econòmica brutal com l’actual i per la corrupció dels seus governs. Es repetirà la història? Ara només hi ha dos solucions, o bé continueu confiant en la pseudoesquerra dogmàtica que ha abraçat el capitalisme com a dogma de fe i els principis de la dreta, i en uns individus que només pensen en les prevendes i el seu bon jornal; o la societat canvia la passa i s’alinea amb l’esquerra transformadora i se n’adona que el capitalisme, com l’Imperi Romà, està ja en les últimes agonies. Ara bé, això dependrà molt del que el poble desitge, triar entre més del mateix o la nacionalització de totes les empreses estratègiques, de la banca, de l’eixida ja de l’OTAN (amb la retirada d’Afganistan que ens costa sis milions d’euros diaris), la renegociació de la Unió Europea (per a transformar-la en un espai social i


La plaça de dret), eleccions a un parlament que faça una nova constitució republicana laica i federal; que tots el recursos de l’Estat vagen a pensions, educació, investigació, ajudes a autònoms i xicotetes empreses per a redistribuir la riquesa; un salari social just per a qui no tinga treball, la sanitat pública i gratuïta, la participació en les grans empreses dels treballadors en la seua direcció i moltes més coses que no em caben en aquestes línies. Cal caminar cap a una nova societat inspirada clarament en els principis de la Revolució Francesa, passant pels grans pensadors dels segles XIX i XX, i per descomptat pels pares del moviment obrer, Marx i Engels; cal aprendre dels fracassos dels estats burocràtics nascuts de la Revolució Russa però sempre pensant en el futur, en una societat basada en la solidaritat i la justícia, sense privilegis per a ningú, siga qui siga; en la que els polítics no siguen professionals sinó part del poble i tinguen els mandats restringits. Hem d’acabar amb la meitat de les institucions repetides avui vigents que només són un niu de corrupció i amiguisme. L’església que siga el que ha de ser, una religió privada sense cap poder i mantinguda pels seus feligresos, aquesta i totes. Així que només ens queda un camí: o caminem cap a la transformació i superació del capitalisme, o tornarem cent anys arrere perquè una minoria de la població mantinga totes les seues prevendes, els seus privilegis i una classe política que és un femer igual que el sistema que defensen i apuntalen. Són dies de vacances, són bons dies per pensar i reflexionar, però per vosaltres mateixos i no per il·luminats desvergonyits que viuen de puta mare gràcies a nosaltres. Bones festes i molta salut. Ramón Cerveró i Chasán

La voz de Cáritas Parroquial

Al acercarse las Fiestas Patronales los voluntarios de Cáritas parroquial de Montserrat queremos que todos sepan lo que estamos haciendo y lo mucho que aún se puede hacer. Cuantos más brazos haya mayor será la tarea realizada. Podremos alcanzar más y mejores objetivos. Los voluntarios son los que ven el rostro doliente que hay tras las cifras con que nos abruman los medios de comunicación. En España hay más de 62.000 voluntarios trabajando en Cáritas.

sordo ante ese clamor. O prefieren mirar hacia otro lado. Algunos, incluso, nos preguntan: ¿por qué les ayudamos?. “Que les ayuden los que nos cobran los impuestos”, dicen. Y yo les recuerdo las palabras de Jesús a los Apóstoles: “Dadles vosotros de comer” (Marcos 6, 37) La realidad es esta: A. Pobreza extensa:

10 millones y medio de pobres. 413.300 hogares con todos los miembros en paro.

24´44 % de tasa de paro. 192.633 personas receptoras de rentas mínimas.

1.001.761 personas atendidas por

Cáritas es el brazo práctico de la Iglesia. Es donde siempre se hace visible. Es como su A. D. N. Desde los primeros días de la Iglesia se vivió ya la ayuda asistencial. La caridad cristiana. “ Compartían los bienes y nadie pasaba necesidad”, dice el libro de los Hechos de los Apóstoles.

Cáritas en 2.011. B. Pobreza intensa:

Porque el amor- primero y principal mandato de Jesús- no se entiende si no se traduce en obras. Cáritas es como la sangre: acude donde está la herida. Para que siga la vida. Para que haya vida abundante. Para que los menos favorecidos puedan tener la esperanza de salir de su situación.

44 % de las personas atendidas

Además Cáritas no pregunta a nadie cuando viene a que le ayudemos: qué religión practica, a qué partido político vota o de qué ideología es. Sólo tenemos en cuenta qué necesidades tiene y cómo podremos ayudarle. Todos sabemos que en España hoy, por desgracia, hay más de diez millones de personas bajo el umbral de la pobreza. Que lo están pasando mal. Que no pueden llegar a fin de mes sin muchas privaciones. Que no tienen esperanza. Y Cáritas escucha el clamor del pueblo que tiene hambre. Diez millones de necesitados es un clamor que nos duele. Pero no tiene altavoces. Y muchos se hacen el

Cae el umbral de la pobreza a los 7.818 € al año.

La renta disponible por persona descendió en un 9 %

583.700 hogares sin ingresos.

C. Pobreza crónica:

por Cáritas lleva 3 años o más pidiendo ayuda esta institución. El 50 % de los parados son de larga duración. Los abuelos mantienen a hijos y nietos en muchos casos. Ante tanta necesidad los voluntarios de Cáritas actúan. A nivel nacional se está haciendo mucho. Toda España lo sabe.

Y aquí en Montserrat, ¿qué hacemos? Todas las mañanas, menos los Domingos, se reparte a 4 familias pan, dulces, lácteos, verduras y otros alimentos, que nos da CONSUM y los dos hornos de la Avenida Jaime Iº, “El Dolçet” y “Las Delicias”; de forma que al cabo del mes más de 40 familias reciben esos alimentos un par de veces o tres. El segundo y el cuarto jueves de cada mes se dan alimentos que compramos y que nos da el almacén 33 de CONSUM de Silla.


La plaça

elPortell

34 Una vez al mes repartimos alimentos de la Comunidad Europea, que vamos a recoger a la Pobla de Valbona. Nos dan fruta, verdura, lácteos, dulces, bebidas, café, etc…

El Ayuntamiento nos daba otros años 2.000 €. Este año nos prometió 1.500 €. Un 25 % menos. A Servicios Sociales le daban 7.000€ y ahora tiene un presupuesto 15.000 €.

Alguna vez nos avisan para que vayamos a recoger excedentes de alimentos de la Generalitat Valenciana: fruta, verdura, legumbres, alimentos para niños, etc…

Ropa repartimos muchísima. Porque recibimos mucha. Y aún enviamos a Valencia.

La Parroquia entrega las colectas del segundo sábado y domingo de cada mes para las necesidades de Cáritas Parroquial. En esto colaboran los que vienen a Misa. Hay que moverse. No podemos quedarnos cruzados de brazos. Todos los miércoles por la tarde se acoge a la gente que viene porque nos necesita. Se le escucha y se le informa de los documentos que debe aportar para recibir ayuda, si reune las condiciones necesarias. Algunas Cajas de Ahorro nos hacen un donativo en efectivo. Los bancos no.

Atendemos a más de 40 familias al mes . Unas 150 personas. Todos estos datos nos hacen pensar: Una sociedad que no reconoce los derechos de los más débiles, acabará por no reconocerse a sí misma. Cada uno tiene un trozo de mundo en el que sí se puede hacer algo para que sea posible una sociedad mejor. El trabajo gratuito y anónimo es un gozo que nadie nos podrá quitar. Esto no se comprende si no se prueba. Anímate. Si lo pruebas no te arrepentirás.

recibir”, como dijo Jesús. Necesitamos mirar a los demás con los ojos de Dios, siempre misericordiosos. No sólo tenemos que asistir a la sociedad, sino crear una nueva fundamentada en la solidaridad, la gratuidad, en la que sepamos vivir de una manera más sencilla. Por eso: “Vive sencillamente, para que otros sencillamente puedan vivir”. Desde Cáritas Parroquial os deseamos las mejores Fiestas Patronales. San Roque fue un verdadero ejemplo. Un abrazo a todos. Miguel Belmonte Párroco

Serred.

Cura

Quien, de alguna manera, no se da a los demás, no comprenderá nunca que “hay más gozo en dar que en

Programa d’Anglés a l’Escola Infantil Municipal

contribuïm al seu desenvolupament i estimulem capacitats intel·lectuals en tots ells, i és per açò que veure el progrés i el grau d’implicació d’alumnes, pares, El programa Anglés a l’Escola Infantil Municipal de mares i mestres és també un regal per a nosaltres com a Montserrat, dut a terme per l’Acadèmia TEC, ha tingut educadors. molt bona acollida i estem molt satisfets amb els resultats. Ens agradaria finalment agrair a les tutores dels grups tota Des de gener fins a final de maig, cada dimarts a primera l’ajuda i col·laboració rebuda perquè el projecte s’haja hora de la vesprada, els 40 xiquets i xiquetes de 2 a 3 anys pogut realitzar i esperem que aquest siga l’inici d’una llarga col·laboració. s’han beneficiat d’aquest programa voluntari. Setmana a setmana hem vist els seus avanços i sobretot l’entusiasme per participar-hi, interactuar i imitar. Han descobert que hi ha altres maneres de dir el mateix, amb altres sons, i açò els ha resultat curiós. A la seua mascota Panxeta, li diuen també Tummy Brown; ella ens ha ajudat a saludar i acomiadar-nos d’una nova forma. En cada sessió hem experimentat amb jocs, cançons, històries i sobretot amb activitats sensorials i de moviment, i cada xiquet o xiqueta ja siga verbalment o no, ha respost al llenguatge al que han sigut exposats d’una manera espontània i natural. Sabem que en aprendre anglés de tan menuts

Salutacions del Grup TEC FORMACIÓ


La plaça L’associació de Persones Jubilades i Pensionistes va organitzar un sopar i ball la nit de Sant Pere La nova directiva de l’Associació del Jubilats del poble amb l’esperit carregat d’alegria i joventut, vàrem organitzar el passat dia 29 de juny, Sant Pere, un sopar d’inici de l’activitat ludicofestiva de l’estiu que va resultar aquesta tasca dinamitzadora de la directiva, i per mostrar multitudinari per la bona resposta de les nostres sòcies i que açò de la tercera edat encara soles són paraules que socis. defineixen un període biològic. Ens agradaria que puga acabar convertint-se en un sopar Sols ens resta desitjar a tots els montserraters i les tradicional de la nostra associació. montserrateres que passeu unes bones festes i que Des d’aquestes planes, donem les gràcies a totes les l’esperit d’aquella nit mai no ens abandone. persones assistents per fer que resultara una vetlada d’allò Directiva de l’Associació de Persones Jubilades més agradable, inoculant energia per a continuar amb

Si vols anunciar-te a

El Portell contacta amb nosaltres telefonant al 96 299 81 78 ext. 4 o enviant un correu electrònic a cultura@montserrat.es persona de contacte: Àngels Jiménez Jiménez

35


elPortell 36

XXXII SETMANA INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CAMBRA DE MONTSERRAT Pl. L’Església a 23.00 hores, tots els dies

PROGRAMA GENERAL

32

Setmana Internacional de Música de Cambra

DIA 24 Jóvens intèrprets Sergio Rodrigo, clarinet José Salmerón, flauta Jorge Blom, piano Polina Borisova, violí David Almerich, saxòfon i piano

DIA 25 Nit de cant Aldo Heo, baríton Belén López, soprano Mª Luisa Corbacho, soprano

DIA 26 Trio de clarinet, flauta i piano Massimo Mercelli, flauta Claudio Mansutti, clarinet Federica Repini, piano

DIA 27 Octàmbuli Sergi Bosch, director

24 al 29 de juliol

DIA 28 Nit de percussió Javier Eguillor, percussió Jesús Salvador, percussió Carlos Apellániz, piano Carles Marín, piano

DIA 29 Nit de piano Bernadetta Raatz, piano María José Perete, piano Martín Mateo, piano


XXII Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat Ja tenim enllestida la XXXII edició de l’esdeveniment cultural més important del nostre poble que celebrem enguany del dia 24 al 29 de juliol. Des del punt de vista pressupostari, ha estat difícil i complicat consignar la partida necessària per a dur endavant la nostra Setmana Internacional de Música de Cambra, però amb rigor i responsabilitat ha estat possible, en un període de crisi com aquest, on les subvencions de les administracions públiques són pràcticament inexistents. El treball de la direcció de la SIMC i l’esforç municipal fa possible que s’escolten de nou a la llum de la lluna i en la frescor de la nit, els sons de clarinets, flautes, pianos, violins, i les veus dels cantants. L’equip de govern ha encetat un nou model de fer política més participativa i en la comissió de cultura que hi ha creada, van sorgir diferents suggeriments per a incorporar i diversificar la SIMC. I com no podia ser d’altra forma tant per part de la gestora cultural i la direcció de la Setmana, es van fer ressò, i podrem gaudir de la “Nit de Jóves Intèrprets” i d’un cor que de segur ens farà gaudir de la música vocal, sense oblidar-se de la nit de l’estrena de l’obra guanyadora de l’edició de l’any passat i de la nit de cant. Ja sols em resta convidar-vos a que passeu una estona ben agust al nostre poble escoltant bona música a la fresca. Josep M. Mas i Garcia Alcalde de Montserrat

FESTERS de Sant Roc 2012 Montserrat Els festers de Sant Roc convidem a tot el poble de Montserrat a gaudir de la nostra festa d’aquest any 2012. Volem fer-vos partícepss de la nostra il·lusió i esperem compartir-la amb tots vosaltres. Hem intentant fer-ho el millor possible per engrandir aquesta festa que al cap i a la fi és el mateix que engrandir el poble que tots portem al cor: Montserrat.

Festers de Sant Roc 2012, d’esquerra a dreta: Joan Salvador Cerveró, Francisco Javier Blasco Alemany, Jordi Maravella Cubells, Jesús Cerveró Blasco, Sergio Rodrigo Delgado, Pascual Mocholí Martínez, Sergi Alemany Calatayud, Francesc Doménech Mora (fester major)

37


38

FESTERES de la Mare de Déu d’Agost. 2012 Montserrat

Carolina Román Ruiz Regina de les Festes 2012

elPortell


Dames 2012

Alejandra Ortiz Arenas Alba Cerveró Radal

Alba C. Vilar Luján Elsa Tabernero Campos

Anna Campos Climent Cristina del Valle Rodrigo Irene Alemany Galán

Dameta i Patge

39

Estela Navarro Ruiz

Rubén Puig Mur


Programa 40

elPortell

FESTES d’agost DIVENDRES 13 DE JULIOL A les 20.00 H: Presentació setmana taurina 2012. Lliurament dels premis de la Setmana Taurina 2011 Presentació del llibre “Ratón, la leyenda”, a càrrec del seu autor Paco Delgado. Exposició de Taxidermia. A les 23.30 H: III Festival Nacional de la Cançó a la plaça de la Constitució, organitzat per Ficus amb la col·laboració de l’Ajuntament. DISSABTE 14 DE JULIOL Festival de Bandes. A LES 19.30 H: Passacarrer. A LES 20.00 H: Concert. DEL 24 AL 29 DE JULIOL A les 23.00 H: Concerts de la Setmana Internacional de Música de Cambra a la plaça de l’Església. DISSABTE 21 DE JULIOL A LES 10.00 H: 5º Open Internacional d’Escacs Poble de Montserrat, al pavelló de l’IES Alcalans. A LES 23.00 H: Concert en reconeixement de la llabor feta per Onofre al llarg dels seu 25 anys amb la Banda de Montserrat. Pl. L’Esglesia. DIVENDRES 3 D’AGOST A les 22.00 H: VIII Trobada de Sopar de Quintes i discomòbil a la plaça de la Constitució DIUMENGE 5 D’AGOST: Matinal Motera. DISSABTE 11 D’AGOST A les 18.00 H: Partida de pilota valenciana de l’equip de Montserrat, al carrer de la pilota. A les 01.00 H: Revetla en honor a la Mare de Déu d’Agost a la plaça de la Constitució, organitzada per les festeres, a càrrec de l’orquestra La Banda Ying Yang. DILLUNS 13 D’AGOST. A les 19.00 H: Gran Cavalcada de Disfresses organitzada i patrocinada per l’Ajuntament de Montserrat i amb la col·laboració de la Falla. DIMARTS 14 D’AGOST. A les 20.00 H: Partit del Trofeu de Futbol Vall dels Alcalans, al poliesportiu municipal. A les 23.30 H: Concert en honor a la Mare de Déu d’Agost a càrrec de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat, a la plaça de l’Església. En acabar el concert hi haurà Cordada al carrer dels Obrers, a càrrec


Programa de la pirotècnia Hermanos Caballer, organitzada per les festeres de la Mare de Déu d’Agost. DIMECRES 15 D’AGOST FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU D’AGOST Actes organitzats per les festeres de la Mare de Déu d’Agost, en col•laboració amb l’Ajuntament de Montserrat. A les 11.00 H: Recollida de les festeres de la Mare de Déu d’Agost per la banda de la SIUM de Montserrat. A les 12.00 H: Missa en honor de la Mare de Déu d’Agost. A les 14.00 H: Mascletada de les festeres de la Mare de Déu d’Agost a càrrec de la pirotècnia Caballer. A les 21.00 H: Processó en honor a la Mare de Déu d’Agost, en acabar hi haurà un Gran Castell de Focs Artificials, càrrec de la pirotècnia Hermanos Caballer. A les 24.00 H: Concert en honor a Sant Roc a càrrec de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat, a la plaça de l’Església. En acabar el concert hi haurà Cordada al carrer dels Obrers, a càrrec de la pirotècnia Caballer, organitzada pels festers de Sant Roc. DIMARTS 16 D’AGOST. FESTIVITAT DE SANT ROC. Actes organitzats pels festers de Sant Roc, en col•laboració amb l’Ajuntament de Montserrat. A les 11.00 H: Recollida dels festers de Sant Roc per la banda de la SIUM de Montserrat. A les 12.00 H: Missa en honor a Sant Roc. A les 14.00 H: Mascletada dels festers de Sant Roc, a càrrec de la pirotècnia Vicent Caballer. A les 21.00 H: Processó en honor a Sant Roc, en acabar hi haurà un Gran Castell de Focs d’Artifici, a càrrec de la pirotècnia Vicent Caballer. A la 01.00 H: Revetla de Sant Roc, organitzada pels festers, a càrrec de les orquestres La Tribu i La Yucatán. DIVENDRES 17 D’AGOST. Des de les 11.00 H fins a les 14.00h i des de les 18 .00h a les 20.00h : Parc Infantil, a l’Avinguda de Jaume I. A les 22.00 H: Discomòbil infantil de disfresses a la plaça de la Constitució. DIVENDRES 22 D’AGOST. A les 23.00 H: Espectacle del Grup Dansades Valencianes d’Algemesí a la Pl. de la Constitució i seguit gaudirem de la representació teatral de l’obra Els bous de Castelló, amb la col·laboració de la SIUM i la Falla. DIVENDRES 24 D’AGOST.

A les 22.00 H: Rockserrat. Concert de música en valencià, organitzat per Brot de Cultura. Pl. de la Constitució. Actuarà. Funkiwi’S entre altres. Després hi haurà discomòbil. DEL 18 AL 26 D’AGOST - SETMANA TAURINA 41


elPortell 42


Corporació endeudadas el beneficio de la inversión es infinitamente diferente.

De la crisis saldremos todos juntos o no habrá salida Durante los últimos seis meses, coincidiendo con la llegada al gobierno del Partido Popular hemos visto y oído como todas aquellas promesas, afirmaciones y negaciones realizadas por sus dirigentes han sido un fraude, digo fraude porque los políticos, en general, prometen cosas que en algunas ocasiones no cumplen, pero en estas últimas elecciones no han sido incumplimientos, han sido descaradamente mentiras dichas con todo el cinismo posible, para atrapar la desesperanza del trabajador parado, del autónomo sin carga de trabajo, y del hipotecado sin salida. Les han bastado 100 días escasos para mostrar sus incisivos y morder sin escrúpulos la esperanza depositada en sus falsas promesas. También denunciamos la burla realizada a la Comunidad Europea, al ocultar el déficit superior que han destapado en las comunidades que gobiernan desde hace más de una década, Madrid, Valencia y Castilla León, más aún cuando llevan meses atacando a C. La Mancha y Andalucía por similares circunstancias con toda la virulencia posible. Hay que explicar que la diferencia entre los grupos de Autonomías citadas es que en unas, la inversión fue para eventos, fiestas, parques lúdicos, carreras y comisiones, y en las otras para infraestructuras como hospitales, autovías y servicios ciudadanos. Aunque todas están

Un gobierno que miente reiteradamente, que hace bandera de la mentira no puede tener credibilidad, para muestra un botón del tamaño de un melón: BANKIA,.. esta unión entre un muerto y un degollado que lo único que ha conseguido es formar un cadáver el doble de grande, es la consecuencia de la pésima gestión de los políticos de la C. Valenciana y la de Madrid, ambas gobernadas por dos líderes egocéntricos y fanatizados, que han sido cómplices de un sinfín de acciones irregulares y faltos de cualquier rasgo de honestidad. Este enorme agujero que responde a sus desmanes e ínfulas, vamos a pagarlo entre todos porque nos han mentido, nos han ocultado la verdad y han engañado a millares de inversores con cuentas de resultados fraudulentas y premeditadamente sacadas a la luz cuando les ha convenido. Hasta en Europa están alucinados con la desfachatez del gobierno de Rajoy, y le recuerdan que esto es un rescate mientras él sigue diciendo tomate. Y ¿porque es importante esto, y en que nos afecta? En Montserrat uno de los motivos, entre otros, del brutal endeudamiento que padecemos es: que Camps, con su plan Confianza (otra burla ), nos debe desde hace 2 años? , 800.000€ que se invirtieron sin haber recibido ni un céntimo, durante el mandato de Laura Sanjuán,.. a esta señora, por los servicios prestados por arruinar nuestro municipio, la han colocado de asesora de la Diputación Provincial con un espléndido sueldo a pesar de su inopia. No somos el único municipio afectado, son miles, y la gestión de los gobernantes de la C. Valenciana

es especialmente caótica desde los tiempos de Zaplana (“en política estamos para forrarnos”) como vamos viendo cada día en la prensa y en los tribunales. La elección de nuestros representantes y el control de su gestión es y debe ser cosa de todos, y mientras no alcancemos el grado de madurez suficiente para asumirlo y vivir la política como algo propio que nos afecta a todos y en todos los aspectos de nuestra vida, seguiremos sufriendo a truhanes, meapilas, mequetrefes, listillos y ladrones en los cargos públicos. Estamos viviendo años de incertidumbre, miedo, y para muchos penurias, hemos de adaptarnos a la austeridad, al sacrificio, pero no podemos seguir apostando por dirigentes que se parecen más a personajes de novela negra, ya no hay margen para los errores, porque caminamos sobre la cuerda floja y con ellos nos precipitaremos al vacío. Vemos a los franceses y sentimos envidia, porque su sociedad si ha entendido quienes son los culpables y donde está la solución mayoritaria. Recordando a J.L. Zapatero: “De la crisis saldremos todos juntos o no habrá salida” de momento con los gestores actuales vamos de mentira en mentira y de peor en peor. ¡¡Rajoy Dimisión!!. Felices fiestas. PSPV-PSOE de Montserrat.

43


Corporació 44

elPortell En canvi, el Govern Valencià s’ha gastat els diners en altres coses i ara els ha de traure d’on siga..., de baix de les pedres.

Retalls en Sanitat i Educació: Tots els alumnes de les urbanitzacions es queden sense l’ajuda de menjador. Uns 350 alumnes de Col·legi Evaristo Calatayud i de l’Institut que viuen al terme de Montserrat i utilitzen el transport escolar per anar al centre docent, ara s’han quedat sense l’ajuda de menjador per l’Ordre de la Conselleria d’Educació publicada en la Resolució de 13 de juny de 2012, de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents. Des de fa anys, la normativa establia unes ajudes de menjador i de transport escolar a l’alumnat que tenia escassos recursos o que tenia el domicili a més de tres quilòmetres del centre educatiu. A pesar de la crisi, les diverses comunitats autònomes (Madrid, Navarra, Galícia, Andalusia, Catalunya) mantenen estes ajudes de menjador i transport per a l’alumnat que resideix en nuclis de població dispersa o en pobles que no tenen centre educatiu; i fins i tot han ampliat el nombre d’ajudes per a l’alumnat que té pocs recursos, amb l’objectiu de pal·liar la situació econòmica que pateixen les famílies.

Esta mesura només afectarà el servei de menjador escolar per a l’alumnat dels xalets de Montserrat, ja que els alumnes que acudisquen al centre procedents d’altres pobles tindran el servei; és a dir, un alumne de Montroi que té l’Institut a 1,5 km tindrà ajuda de menjador i en canvi, un alumne de la urbanització Mare de Déu de Montserrat, que té l’Institut a 5,3 km no tindrà ajuda de menjador.

caldria tindre serenitat i objectivitat. Per això AIGUA demana que es recuperen estes ajudes o que almenys, els alumnes que viuen als xalets del terme i s’han de desplaçar diàriament al centre educatiu, tinguen una puntuació significativa dins del barem d’adjudicació de les ajudes. Vos desitgem bones festes. No perdem l’esperança. Agrupació Municipal AIGUA www.aiguamontserrat.com

Es tracta d’una mesura arbitrària i precipitada. Una mesura irreflexiva, pensada en termes de rendibilitat econòmica que afectarà molt negativament els pares i sobretot l’organització dels centres educatius. Unes mesures sense justificació social o pedagògica. El més curiós de tot és que el PP de Montserrat la defensa i l’aplaudeix, afirmant en el passat ple que «cadascú ha triat on viure..., i per tant que s’atenga a les conseqüències». Incomprensible. Hauran d’explicar a la meitat de la població de Montserrat que viu als xalets quines són les seues intencions. Des del grup AIGUA som conscients de la situació econòmica del País i de la necessitat d’ajustar els diners. Estem convençuts que hi ha altres partides d’on es pot retallar com per exemple: la reducció d’assessors polítics, l’eliminació de càrrecs públics duplicats, les despeses dels grans esdeveniments, les assignacions als grups polítics (PP, PSOE, Compromís, EU), etc. I ací ningú ha clavat les tisores. Els retalls en Sanitat i Educació deurien ser els últims en aplicar-se, i en cas de fer-ho

DIPUTACIONS I ASSESSORS Vist el que està caient moltes persones ens preguntem per què aprofita un organisme del segle XIX, com és la Diputació, en el segle XXI a l’Estat de les autonomies? Bé, només s’ha de vore per què aprofiten els dirigents del PP local. L’amic Toni deixà de ser alcalde i immediatament l’anomenaren assessor del PP a Diputació (la llumenera s’ho mereixia). Encara estem esperant que ens diga de què collons assesorava un home amb estudis primaris i sense capacitació professional coneguda. Toni, ens ho podries aclarir, així eixirem del dubte que ens rosega des de fa dotze anys. Per la mateixa regla de tres, és a dir la del dit capritxós, la senyora Laura Sanjuán repeteix la jugada i, sense estudis superiors ni capacitació profesional o artística que li coneixem, ens la col·loquen d’assesora.


Corporació Milers de jóvens espanyols, també del PP, altament qualificats, han d’emigrar any darrere any fora d’Espanya, perquè veuen com en este país podrit i corrupte no tenen futur. Per altra banda, veiem com les entitats o les institucions públiques són sovint el refugi de polítics fracassats, arribistes i resta de persones sense escrúpols, a les quals els estem pagant tot un salari, que ni es mereixen ni se’l guanyen. Tots sabem que les retribucions dels assessors polítics ixen de l’erari públic, és a dir dels impostos que paguem els ciutadans; per tant, tenim dret a saber les quantitats que cobren, quina és la feina que fan, quin horari de treball tenen, també si tenen targeta de crèdit a càrrec de Diputació, és a dir a càrrec de tots. Des d’ací us demanem que ens ho aclariu ja, si no ho feu ara us ho preguntarem cada vegada que tinguem ocasió. Els ciutadans d’un país que es desagna dia a dia, conseqüència d’una crisi provocada pels banquers mafiosos i els sicaris polítics que els serveixen, veuen com dia a dia desapareixen els serveis públics essencials, es destrueixen llocs de treball, els bancs es queden amb les seues cases o els estalvis de tota una vida; creiem que tenen el dret i l’obligació d’exigir justícia i decència als seus governants. Tot i que sabem que hi ha podrimer i corrupció en tots els partits (on també incloem el nostre), el PP, per ofrenar noves glòries a Espanya, té el privilegi de ser el partit amb més dirigents imputats i processats per corrupció des de la transició. Allà on toca poder apareix de sobte, el tsunami imparable de la corrupció, la foscor, el caciquisme i la indignitat. La Comunitat Valenciana junt amb la de Múrcia són les dos comunitats autònomes més endeutades d’Espanya, on les hisendes i els recursos públics han sigut saquejats i exhaurits amb premeditació, traïdoria i nocturnitat. Per tot açò ens

vindria bé a tots que d’una vegada per totes, on esteu governant, alçàreu l’estora i sanejàreu un poc el partit i les institucions públiques, netejant tota la colla d’imputats i delinqüents que teniu. Una bona forma de començar a ser creïbles i transparents seria, per tant, que la ciutadania coneixera estes dades que us demanem. Quan hi ha transparència i claredat a les institucions i càrrecs públics, hi ha confiança dels ciudatans; al contrari, quan hi ha silenci, ocultisme i opacitat de dades i xifres, naix la corrupció i la desconfiança. Laura ha estat incapaç de guanyar-se la confiança de cap altra força política municipal, perquè ningú es refia de qui ha deixat l’Ajuntament més net que una patena i ha imposat a sang i foc una forma de governar despòtica i maquiavèl·lica. Tot i això, ella també ha sigut agraciada, com son tio, amb un càrrec d’assesora sense cap responsabilitat ni utilitat. El que sí que està clar, per tant, és que ja tenim un altre membre de la família agafat a la corda de l’administració, sense passar cap prova d’aptitud , mèrit o capacitat. A Montserrat hi ha 780 persones inscrites en les oficines del SERVEF, us convidem què repasseu si hi ha algú de la seua família i mireu de què viuen, i si n’hi ha cap que no xuple del pot directament o indirectament. S’haurien d’eliminar les diputacions i els jornals de luxe que estan xuplant-se, i destinar estos diners als ajuntaments per a poder crear llocs de treball i de passada enviar a l’atur els assessors abans que es trenquen un peu i cobren de per vida, sense haver aportat res a la societat, excepte un deute escandalós. Això és el que li devem els ciutadans de Montserrat i els votants del PP a Toni i a la hui assessora de no sabem què. Com és evident, hi ha persones que tenen la virtut de l’oportunitat; és a dir, saben estar en el moment i en

el lloc adequat. El que compta, al cap i a la fi, és la nòmina que cau al sac a final de mes. Des del col·lectiu l’Esquerra de Montserrat, demanem la dissolució de les diputacions, per ser entitats retrògrades i antidemocràtiques. Qui ha votat el Ruso Blanc per a president de la Diputació de València? I al Padrino Fabra a Castelló? La seua família porta quatre generacions fent caciquisme i podrint eixa província. A nosaltres no ens donàren cap papereta, ni hi havia cap urna per a poder elegir-los. Una institució com la Diputació, que no és elegida democràticament amb vot lliure, directe i secret, no és una institució democràtica; és una cosa com la Monarquia, la bandera rojigualda i la marxa real; són institucions i símbols que no han estat elegits pel poble, sinó imposats pel règim feixista i criminal de Franco, que com va dir abans de morir, «lo dejo todo atado y bien atado». Tornem a repetir, perquè ningú s’ofenga, que nosaltres no tenim res en contra de Laura ni de Toni, com a ciutadans de peu, que poden fer de la seua vida particular el que els done la gana. Nosaltres estem qüestionant i fiscalitzant càrrecs públics, en este cas del PP. És a dir polítics o assessors que independentment del partit al que pertanyen, viuen dels impostos que paguem tots els ciutadans i, per tant, tenim tot el dret de saber i preguntar què fan amb els nostres diners. Ara i ací, qüestionem una assesora del PP a la Diputació de València que com a mèrit més reconegut, té l’honor d’haver deixat net l’Ajuntament de Montserrat. NOTA: Adjuntem a este article les paraules premonitòries escrites per l’escritora d’origen rus Alisa Zinóvievna a l’any 1950, en la seua magnífica novel·la La rebelión de Atlas: «Cuando la gente advierta que para producir necesita obtener

45


Corporació

elPortell

46 autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no bienes, sino favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias más que por el trabajo, y que las leyes no los protegen contra ellos, sino, por el contrario son ellos los que están protegidos contra usted; cuando repare que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrifício, entonces podrá afirmar, sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada». Col·lectiu l’Esquerra de Montserrat-EUNS i AS

Primer año de legislatura Desde el Partido Popular hemos afrontado esta nueva legislatura desde la oposición, pero con la ilusión que insufla un equipo formado por gente joven y nueva en las responsabilidades políticas. Un equipo comprometido con el trabajo por su pueblo pero sin olvidar sus principios, sus valores y el respeto a la voluntad de todos y cada uno de los 1365 votantes que depositaron su confianza en nosotros en las últimas elecciones municipales. A lo largo de este primer año de legislatura, hemos trabajado intensamente desde nuestra responsabilidad de fiscalizar la labor del equipo de gobierno y denunciar todo aquello que no esté acorde a la

legalidad o creamos que no va a ir en beneficio de los vecinos.

en marcha, pero por encima de todo por ser ilegal.

Queremos aprovechar estas líneas para exponer las principales decisiones tomadas dentro del trabajo realizado por los concejales del Partido Popular durante estos primeros 365 días de legislatura. Trabajo cimentado en el único objetivo de servir lo mejor posible a nuestros vecinos desde la honradez y un escrupuloso respeto a la legalidad.

Por último queremos aprovechar la ocasión para desear a todos nuestros vecinos que participen y disfruten de las Fiestas Patronales como forma de mantener viva la tradición y de hermanamiento entre todos ellos, así como desear a aquellas personas que disfrutan de sus vacaciones en nuestro municipio que no duden en acercarse e integrarse disfrutando como unos vecinos más, descubriendo el calor y la amabilidad de nuestra gente.

Hemos votado en contra del plan de ajuste presentado por el equipo de gobierno, no porque no quisiéramos que cobraran los proveedores, sino por considerar que antes de recurrir al aumento de impuestos como el IBI o las tasas de vehículos, o crear una nueva sobre alcantarillados, era preciso reducir las pérdidas que tiene el ayuntamiento en algunos servicios o aumentar otras tasas que sólo afectan a aquellas personas que de forma voluntaria hacen uso de dichos servicios. Hemos batallado durante meses contra el nombramiento de un inspector de policía en comisión de servicio porque, como finalmente se ha demostrado, era ilegal, y hemos puesto en conocimiento de la Fiscalía dicho nombramiento para que tome las medidas que considere pertinentes por los perjuicios económicos que dicho nombramiento ha causado a las arcas municipales. Nos hemos opuesto a la decisión del equipo de gobierno de crear unas tasas para el uso de instalaciones municipales e instalaciones deportivas donde se discrimina a las personas no empadronadas de las empadronadas, ya que como refleja el informe de los técnicos municipales, “es una medida inconstitucional”, que nosotros consideramos inútil en su fin además del coste que va a suponer su puesta

Partido Popular de Montserrat

solucions del núm. 62. març 2012

CO.M.VA : c, b, b, c


Passatemps

CO.M.VA

Encercla el que cregues que és correcte Distribución de i al pròxim Portell trobaràs les solucions. A partir de quin any s’introdueix la planta Gasóleo a Domicilio de Moscatell? a. 1910 / b. 1920 / Pedidos: 96 299 92 80 c. 1930. Av. Blasco Ibáñez, 75 - 46192 MONTSERRAT Promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels ciutadans i dels grups en què aquests s’integren siguen reals i efectives és competència de: a. la Diputació de València/ b. les Corts Valencianes / c. la Generalitat Valenciana. El camí de l’Àcoba és un antic camí del terme municipal de Montserrat. Quin és l’orígen d’aquest nom? a. És un nom mossàrab i es desconeix el seu significat / b. És un nom àrab, que significa ‘costera’. D’on eren originaris el pobladors de Montserrat en època Neolítica? a. del Nord d’Europa / b. del Magrib / c. de les Illes Balears.

1. Festa, sobretot de balls, que es fa a la nit que precedeix una diada assenyalada. 2. Passar l’estiu, generalment a un lloc distint de la residència usual. 3. Beguda alcohòlica que es prepara per fermentació d’ordi germinat i aromatitzat amb llúpol. 4. Beguda refrescant que és una emulsió d’ametlles, xufes o altres substàncies anàlogues. 5. Dispar de masclets. 6. Successió de trons; tempestat de trons. 7. Menjada excessiva; acte i efecte d’afartar. 8. Impedir a algú la respiració pel calor. 9. Mocador gran d’abric que porten les dones damunt les espatlles i esquena. 10. Calor bascosa, xafogor. 11. Dormida que es fa després de dinar. 12. Treure de la caixa o caixó. 13. Immersió total o parcial del cos dins un líquid.

SUBVENCIONADA IVANA: 653 619 301 EVA: 619 992 653 C/. Pintor Sorolla, 10 MONTSERRAT

MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN AZULEJOS Y SANEAMIENTO

Av. Blasco Ibáñez, 73 - Tel. 962 999 280 46192 MONTSERRAT (Valencia)

47


Menús-Almuerzos Precios especiales para grupos

Presupuestos para Eventos

R E S T A U R A N T

AV, JAUME I, 74 - TEL. 96 299 94 23 46192 MONTSERRAT (VALENCIA) contacto@restaurantecasadiego.es

Reservas: 665354225 C/ Ribera Alta 17 - Montserrat (46192)

ALIMENTACIÓN FITOTERAPIA COSMÉTICA

PRODUCTOS LIMPIEZA DEL HOGAR LIBROS-INCIENSOS VELAS-LÁMPARAS SAL PEDIDOS AL: 96 299 90 60

Av. Pais Valencià, 8 Tels.: 607 651 568 - 962 998 334 MONTSERRAT (Valencia)

C/ Sanchis Guarner, 16 - 46192 Montserrat herbolario@flordecerezo.net

REPARACIÓN DE CALZADO

NUEVO SERVICIO DE TINTORERÍA Y LAVANDERÍA LIMPIEZA DE ALFOMBRAS - RECOGIDA A DOMICILIO 655 987 859 Pl. Constitución, 4 MONTSERRAT

TODA CLASE DE COMPOSTURAS EN PRENDAS DE VESTIR

Bar - Restaurante

EL LIMONERO * MENÚ DEL DÍA: 7 € * MENÚ DE LA NOCHE: 9,95 * MENÚ A LA CARTA. * TAMBIÉN PARA LLEVAR.

Especialistas en Alli pebre.

Disfruta del sabor de nuestro café. Av. Blasco Ibáñez nº68, Montserrat (Valencia)

Se realizan los servicios de: ATOCHA Y MAPFRE SERVICIO PERMANENTE Servicios y Gestión Funeraria, S.L.

Av. Jaume I, 34 - Tel. 962 999 075 46192 MONTSERRAT

Desayunos y Almuerzos.

Móvil 667 59 01 11 - 655 59 50 89

C/. En Proyecto, 1 - Pol. Ind. 3 - 46193 MONTROI (Valencia) E-mail: gruposantagema@hotmail.com

COMPRA VEHÍCULOS: 657 91 24 28 SERVICIO GRÚA: 669 95 87 26

C/. Proyecto, s/n. - Pol. Ind. Font del Olm Tel.: 96 298 63 45 - Fax: 96 298 81 76 E-mail: info@desguaceelserranet.es www.desguaceelserranet.es 46192 MONTSERRAT (Valencia)

POLIDEPORTIVO MONTSERRAT BAR - RESTAURANTE 96 299 94 32

www.polideportivo-montserrat.es admin@polideportivo-montserrat.es

Manuel Peiró, 10 y 12 Tel. 96 299 96 16 www.saloncampos.com Ctra. CV 416 S/N - Montserrat - 46192 - Valencia 46192 Montserrat GPS:39.3551745, -0.6023202


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.