a r ave
Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat
m i r p e d
núm. 62. març 2012
Crèdits 2
CRÈDITS d’El Portell DIRECCIÓ: Santiago Martínez EDICIÓ: Carme Navarro. Dept. Cultura DISSENY I MAQUETACIÓ: Àngels Jiménez. Dept. Cultura REDACTORS: Carme Navarro Marcos Campos Àngels Jiménez Ferran Campos Sergi Navarro COL·LABORADORS: Cristià Campos CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Carme Navarro. OPUV. Ferran Campos. OPUV. PUBLICITAT: Juan Rodríguez PORTADA: CONTACTE: elportell@montserrat.es EDICIÓ: 2.500 exemplars
elPortell HORARI d’autobusos València - Montserrat De dilluns a divendres
Cap de setmana i festius
08:00/ 08:50
09:30/ 10:00
10:00/ 10:50 12:00/ 12:50
13:30/ 14:20 16:30/ 17:20
18:30/ 19:20 20:30/ 21:20
20:00/ 20:50
Montserrat - València De dilluns a divendres
Cap de setmana i festius
06:50/ 07:45 07:55/ 08:45
08:25/ 09:15
08:55/ 09:45 10:10/ 11:00
Francisco J. Vidal. C/ Jaume I, 12. Real. 96 255 50 01
Des del 16 fins al 22 d’abril:
Mª Dolores Jorge. C/ Blasco Ibáñez, 32. Montroi. 96 255 54 94
Des del 23 d’abril fins al 29 d’abril:
José A. Puchades. Av. Jaume I, 19. Montserrat. 96 299 83 71
Des del 30 d’abril fins al 6 de maig:
15:45/ 16:15
Des del 7 de maig fins al 13 de maig:
18:25/ 19:15
CALENDARI Fiscal 2012
TELÈFONS d’interés Ajuntament: 96 298 80 00 / 96 299 91 36 Ajuntament fax. 96 299 80 58 Policia Local: 96 299 92 05 Guàrdia Civil (Llombai): 96 255 04 06 Centre de Salut: 96 298 00 00 Urgències: 96 298 00 01 Servei d’ambulància: 96 255 61 09 Servei d’ambulància de la Mancomunitat: 669 391 020 Poliesportiu: 96 299 94 32 Biblioteca: 96 298 60 27 Oficina de Promoció i Ús del Valencià: 96 298 80 00 ext. 115 Casa de la Cultura: 96 299 81 78 ext. 4
Valverde-Viru. C/ Sant Antoni, 4. Montserrat. 69 299 92 72
Valverde-Viru. C/ Sant Antoni, 4. Montserrat. 69 299 92 72
15:40/ 16:30 19:10/ 20:00
Des del 2 fins al 8 d’abril:
11:25/ 12:15
12:10/ 13:00 14:10/ 15:00
José A. Puchades. Av. Jaume I, 19. Montserrat. 96 299 83 71
Des del 9 fins al 15 d’abril:
14:00/ 14:50 17:15/ 18:05
FARMÀCIES de guàrdia Des del 26 de març fins a l’1 d’abril:
Psicòleg municipal: 96 299 90 47 CP Evarist Calatayud: 96 299 90 47 IES Vall dels Alcalans: 96 299 80 72 Escola Infantil: 96 299 98 37 Escola d’Adults: 96 298 63 88 Secretaria SIUM: 96 299 84 77 Poliesportiu: 96 299 94 32 Servei de Taxi: 617 840 562- 96 299 97 68 Llar dels Jubilats: 96 299 85 19 Bombers: 112 Cooperativa agrovinícola: 96 299 90 42
* Atenció al públic de 9.00h a 13.00h.
Francisco J. Vidal. C/ Jaume I, 12. Real. 96 255 50 01 Del 23 de gener al 23 de març: • Primer termini de la taxa de recollida de fem domiciliari. De l’1 de març al 14 de maig: • Impost sobre vehicles de tracció mecànica. • Taxa de la llicència de guals permanents. De l’1 de juny al 3 d’agost: • Primer termini de l’IBI de naturalesa urbana. • IBI de naturalesa rústica. • Taxa de recollida de fem de comerços.
Del 20 de setembre al 20 de novembre: • Segon termini d’IBI de naturalesa urbana. • Segon termini de la taxa de recollida de fem domiciliari. • Impost d’Activitats Econòmiques.
Sumari NORMES de publicació Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió: 1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un espai. L’article serà presentat en format electrònic. 2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte. 3. Sols es publicarà un article per entitat i persona. 4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles, així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú, i amb el corresponent consentiment de l’autor/a.
Sumari Més que gestos.................................................................................................................4
5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà informació postal o telefònica sobre ells.
Un nou Centre de Salut..................................................................................................4
6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es).
Recuperem el temps perdut........................................................................................7
7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels articles o altres col·laboracions.
Imatges per al futur........................................................................................................10
Atentament,
Un encontre familiar.......................................................................................................15
L’Equip de Redacció
PROGRAMA FALLER........................................................................................................17
Regidoria d’Urbanisme, Infraestrucures i Mobilitat ............................................5 Regidoria d’Educació......................................................................................................6 Regidoria d’Obres Públiques, Manteniment i Mediambient............................8 Regidoria de Joventut i Esports...................................................................................8 La Canal del Martull........................................................................................................11 Tota una vida al voltant de la pilota..........................................................................13 Al compàs de Montserrat.............................................................................................14
Ausades, vida!...................................................................................................................18
elportell@montserrat.es Si et vols anunciar en el butlletí municipal, contacta amb el 96299 81 78 ext 4 www.montserrat.es http://www.facebook. com/pages/Ajuntamentde-Montserrat/ 167957946600682
La Rebosteria de El Portell ..........................................................................................18 Racó creador.....................................................................................................................19 El món a Montserrat......................................................................................................20 Actes per la República..................................................................................................21 Agenda cultural..............................................................................................................21 Notícies..............................................................................................................................22 La plaça..............................................................................................................................27 Corporació........................................................................................................................32 Passatemps.......................................................................................................................35
3
Govern 4
Més que gestos Josep Mª Mas i Garcia Alcalde de Montserrat.
La vida està plena de gestos, des que naixem fins que morim. No per això deixen de ser importants i rellevants en la nostra trajectòria vital. Cadascú que pense una estona en els gestos que més han significat per a ell/a al llarg del temps i s’adonarà del que vull dir. En aquest Portell reflexionaré al voltant de la importància que tenen els gestos en la política.
Cada partit que es presenta a unes eleccions prepara una campanya en funció de les seues possibilitats i la seua ideologia, sempre per intentar millorar l’entorn i treballar per a la societat en què viu. L’alternança en els diferents equips de govern, a partir d’unes eleccions, és normal i oxigenadora de la vida pública, i per això ens podem trobar amb projectes i obligacions de tot tipus, que vénen dels governs anterios. Nosaltres, com a Equip de Govern, tenim l’obligació de continuar i millorar tot allò amb què ens trobem en arribar al govern. No hi ha dubte que per als partits polítics, almenys així ho pense jo, la sanitat i l’educació són els dos pilars bàsics de la nostra societat del benestar, que tant ens ha costat de consolidar (sobretot als nostres majors) i que no podem consentir que es minore. El nostre poble té dos problemes molt greus que caldrà resoldre per poder gaudir d’una bona sanitat i d’una bona educació. No són altres que fer ja l’escola nova de primària en el solar que hem aconseguit deixar lliure de càrregues per entregar-lo a la Conselleria d’Educació. I també aconseguir traslladar el centre de salut a les noves instal•lacions que es van construir en la legislatura anterior a les antigues escoles velles, al carrer Bon Aire. Des de l’Equip de Govern, estem treballant dur en aquests dos projectes, en reunions i visites a les diferents conselleries i responsables, per poder aconseguir al més aviat possible que aquestes dues mancances que té el nostre poble, sí, el nostre poble, siguen una realitat. Com he dit al principi, els gestos són tan importants com els fets. I és ací on vull incidir i reflexionar des del
elPortell punt de vista de les diferents responsabilitats que té cada regidor i regidora, tant en el govern com en l’oposició. Cadascú, en el seu lloc, ha de treballar perquè el Poble, en majúscules, tinga els millors serveis i, així, aconseguir el millor benestar possible per a la nostra gent. Estic parlant de Sanitat i Educació. Som responsables, els tretze membres de la Corporació municipal, de fer realitat la construcció de l’escola nova de primària i de traslladar el centre de salut a les antigues escoles velles. Així ho sent i així ho desitge. Molt bones pasqües i, sobretot, gaudim de l’amistat.
Un nou Centre de Salut Carmen Masó Martínez Regidora de Benestar Social i Sanitat Regidora d’Urbanitzacions
A Montserrat, tenim l’edifici de les escoles velles, que es va reformar com a centre de dia i que, ara per ara, no hi ha cap estudi de viabilitat per a la posada en funcionament. Per tant, des de la Regidoria de Sanitat, vaig plantejar la possibilitat de poder destinar-lo a un altre ús que també és molt necessari per a la nostra població: un centre de salut nou, amb instal·lacions necessàries per atendre tots els ciutadans i millorar-ne el servei. Perquè en aquests darrers anys s’ha incrementat considerablement la població i el centre que tenim s’ha quedat obsolet, i els professionals no hi poden oferir una bona atenció a les persones usuàries. Per totes aquestes raons, ens vàrem posar en contacte amb la Conselleria de Sanitat per oferir l’edifici i la nostra col·laboració en tot el possible. De moment, podem dir que el projecte va per bon camí. Les diverses reunions amb els tècnics de la Conselleria de Sanitat, amb el coordinador del centre de salut i amb el gerent de l’Hospital General de València, han estat profitoses. Tots estan d’acord amb la viabilitat i amb la necessitat imperiosa d’aconseguir un centre de salut nou. També tenim pendent una visita amb el director general d’Asistència Sanitària. I a partir d’ací seguirem fent les gestions necessàries per tirar endavant aquest projecte (i aquest repte) tan beneficiós per a tots els habitants de Montserrat. Des de la Regidoria d’Benestar Socials, continuem treballant dur, ja que segueix augmentant el nombre de famílies en una situació econòmica precària. Cada vegada són més els que van a demanar aliments, roba i tot tipus d’ajudes, perquè els manca el més essencial. En aquest sentit, la borsa social segueix funcionant per
Govern donar una miqueta d’alè a les persones que no tenen feina. Durant aquest mes es farà la tercera baremació i se seguirà contractant segons la puntuació. D’aquesta manera, la borsa és transparent i tots tenen les mateixes oportunitats per accedir-hi. Des de la Regidoria d’Urbanitzacions, es manté el contacte diari amb els presidents de totes les urbanitzacions, colònies, etc. Tots sabem per quina situació passa l’Ajuntament, però es mantindran els serveis en la mesura que es puga. Ara es contractaran dos peons més per reforçar la brigada i, així, poder atendre les necessitats que hi ha fora del nucli urbà. En aquests moments s’està fent una actuació imporant en el dipòsit d’aigua de la urbanització Mont Cabrera, perquè fa anys que pateixen talls. Em podeu trobar a l’ajuntament els divendres de matí. Us atendré gustosament.
Regidoria d’Urbanisme, Infraestrucures i Mobilitat Joan R Garcia Perales Regidor d’Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat
Seria molt fàcil dir que «no hi ha diners, que el deute global de l’Ajuntament de Montserrat supera els 8 milions d’euros i que la crisi econòmica i la mala gestió de l’equip anterior són els responsables de la situació». Seria molt fàcil adoptar una posició derrotista i dir que no es pot fer res... Veient la situació laboral de més de 5.200.000 persones sense treball, empreses afonades, famílies destrossades, etc., t’entra un desànim i ho veus tot negre. Més encara quan veus que no hi ha diners per a la inversió municipal i que amb els pocs que tenim no podem arribar a tot. No obstant això, cal fer front a la situació i seguir treballant amb els recursos de què disposem. Es tracta d’un treball en equip, un Equip de Govern estable, integrat i unit, sempre amb el suport dels treballadors i dels assessors tècnics municipals. Des de la Regidoria que tinc assignada s’estan duent a terme les actuacions següents: Seguiment i actualització del PGOU. Ha finalitzat la tramitació en la Conselleria de Medi Ambient i ara passarà a la Conselleria d’Urbanisme. Està previst que abans de l’estiu estiga aprovat el nou PGOU. Adequar el Plans d’Actuació Integrada (PAI) a la
nova situació urbanística i a la normativa. El PAI de la Granja s’ha paralitzat momentàniament, tot i que estan resolent-se les infraestructures necessàries per al col·legi. El PAI de la Mina ja està finalitzant la tramitació pendent d’un informe de la Diputació. El PAI de Consum segueix la tramitació burocràtica. Quant al PAI del Trinquet, l’agent urbanitzador ha demanat una revisió i dur-lo endavant. Totes les decisions preses respecte als PAI s’han acordat amb les persones propietàries i seguint la normativa vigent. Digitalització de l’enllumenat públic. Ja està finalitzada i permet identificar el nombre de fanals, de comptadors i l’estat de conservació de les instal·lacions d’enllumenat públic. Digitalització del clavegueram. S’ha realitat la identificació del traçat i dels punts d’accés de tots els desaigües municipals. Actualment, disposa d’aquest servei el nucli de població i les urbanitzacions de Nostra Senyora de l’Assumpció, Mare de Déu de Montserrat, la Rabassa i algunes promocions del Motor del Vicari i la Canyada Primal III. Pla Director d’Aigua Potable. Ja ha finalitzat el pla de millora de la xarxa d’aigua potable del terme que es durà endavant els propers anys. Manteniment de l’enllumenat públic, en el nucli de població, en les urbanitzacions públiques i en les que han cedit els vials a l’Ajuntament. Nomeclatura i identificació de les vivendes. Al terme hi ha una disparitat de números per identificar cada edificació. El departament d’urbanisme està unificant les edificacions amb números de policia definitius. Ja estan fetes les urbanitzacions Nostra Senyora de l’Assumpció, Mare de Déu de Montserrat, la Rabassa i Lloma Vaquera. I s’ha donat nom als carrers de quasi totes les colònies que hi faltaven. Neteja i manteniment de camins. La brigada municipal, a través de la Regidoria d’Obres, fa una tasca periòdica de neteja de marges i d’aplanat de camins per millorar les condicions de pas. Reparació i condicionament del camí dels Xarcons i d’altres. Hi ha pocs diners, però amb els plans provincials arreglarem un tros del camí dels Xarcons. Regularització de la llum i l’aigua en les edificacions en sòl no urbanitzable que la normativa permeta. Supervisió i control de la construcció il·legal en sòl no urbanitzable o en sòl protegit i inici d’expedients de restauració urbanística (demolició). Atenció als ciutadans per resoldre les seues demandes particulars.
5
Govern 6 Comunicació entre els diferents nuclis residencials del terme. El treball es va iniciar el 2007 i la Conselleria d’Infraestructures i l’Agència Valenciana de l’Energia (AVEN) ens va concedir una subvenció d’uns 40.000 euros per al Transport a la Carta, però l’anterior Equip de Govern va renunciar per no posar 4.000 euros. Ara questes subvencions, la Conselleria les ha suprimides completament. Revisió de la freqüència i de les rutes de la línia regular d’autobusos. Ens hem reunit amb l’Agència Valenciana de Mobilitat per incorporar al nou contracte de la línia regular de transport (actualment Bunyol) l’ampliació de noves parades i itineraris, així com incrementar la freqüència d’autobusos. També ens hem plantejat de crear llançadores que comuniquen Montserrat amb el metro de Torrent. D’aquesta iniciativa hem fet partícips la Mancomunitat i la resta d’ajuntaments de la Vall dels Alcalans. Sol·licitar la incorporació de Montserrat a l’Àrea Metropolitana de València a l’Agència Valenciana de Mobilitat (AVM). La creació d’una nova zona que incorpore els pobles de la Vall dels Alcalans permetrà l’obtenció del bonometro i altres inversions que milloraran la comunicació amb la capital. En relació amb Infraestructures: Reunions amb la Diputació i la Conselleria d’Infraestructures per tractar: L’encreuament de Venta Cabrera. Hem mantingut una sèrie de reunions per resoldre un dels encreuaments més perillosos de tot el país. Uns 20.000 vehicles hi passen diàriament i els caps de setmana, el doble. L’Ajuntament ha proposat realitzar l’encreuament de Venta Cabrera per fases: la primera fase, si ho accepten, serà la construcció d’una rotonda entre el restaurant i la gasolinera. Es faria en els propers dos anys, i sembla que ja ha començat amb l’expropiació dels terrenys necessaris. En la segona fase farien els enllaços i la rotonda davant de Lloma Vaquera i, seguidament, el pont voladís entre les dues rotondes. Els tècnics municipals de l’Ajuntament ja han presentat el projecte referit a la primera fase i s’està treballant en un conveni entre la Conselleria, la Diputació i l’Ajuntament per agilitzar les obres. Encreuament del polígon industrial. El departament d’urbanisme de l’Ajuntament de Montserrat ha presentat un projecte per resoldre l’entrada al Polígon Industrial Font de l’Om, que dóna accés també a Maset del Pou, Tossal, Canyades, Soroixa, Mina la plata, i a les vivendes del camí de Darrere la Serra... Es tracta d’un punt molt conflictiu, i sembla que l’actuació és necessària i urgent. No obstant això, la falta de diners demorarà la creació de la rotonda. De moment es facilitarà l’accés fent un carril d’incorporació i la senyalització horitzontal.
elPortell Manteniment i conservació de travessies. En concret, es rebaixaran alguns cavallons del carrer de Carles Salvador i de la Ribera Alta. Es col·locarà senyalització horitzontal i vertical a la travessia de la zona Motor del Vicari, en Canyada Primal (la Vinya i la Muntanya). Es contruiran plataformes en les parades de l’autobús escolar en la zona del Flare i de Mont Rosat. La infraestructura més important que hem de resoldre és l’educativa: l’adequació completa del solar per a la construcció de l’escola d’infantil i de primària davant de la cooperativa. El solar ja està lliure de càrregues i se cedirà a la Conselleria d’Educació. Hi queda pendent el soterrament de la línia de mitjana tensió, la conducció de la tensió elèctrica a la porta de l’escola i l’asfaltatge d’un carrer adjunt al solar. Tots els permisos ja estan sol·licitats a Iberdrola. S’ha negociat amb l’agent urbanitzador perquè assumisca una part del cost i l’Ajuntament ha consignat al pressupost una partida per completar la resta de serveis. Esperem, en els propers mesos, enllestirho tot i que la Conselleria inicie les obres del nou col·legi. Altres projectes: Els nous vestidors del poliesportiu estan acabant-los. Només estava fet l’edifici i faltava tot el mobiliari intern. D’altra banda, l’Ajuntament està en contacte directe amb la Conselleria de Sanitat i la direcció actual del Centre de Salut per agilitzar la reconversió del centre de dia en el nou centre de salut. Vull acabar insistint en la consistència i el bon fer de tot l’Equip de Govern. Tot el que he exposat és el resultat del treball conjunt dels regidors i les regidores de l’Equip de Govern. Ningú pot atribuir-se cap medalla. Les medalles són de l’Equip, en majúscules, un equip ampli que inclou les regidories, el personal tècnic, l’administratiu i el funcionariat de l’Ajuntament. Quan no hi ha massa diners cal que rentabilitzem el que tenim i cal treballar, treballar i treballar amb més intensitat.
Regidoria d’Educació Lidia Campos Saiz Regidora d’Educació, Formació i Festes
Des de la Regidoria d’Educació informem que el termini de preinscripció a l’Escola Infantil Municipal serà del 10 al 20 d’abril. Us podeu baixar el full de preinscripció de la web municipal o el podeu arreplegar a l’ajuntament de 9 a 13 hores. Caldrà presentar a l’ajuntament el full de preinscripció amb la documentació corresponent, en el termini indicat, durant el mateix horari d’oficina. Per a més informació consulteu el tauler d’anuncis de l’Ajuntament
Govern o la web municipal www.montserrat.es.
la informació del poble a primer colp d’ull.
Preus
Xiquets/es des de 4 mesos fins a 1 any
140 €
Xiquets/es des de 1 any fins a 2 anys
110 €
Xiquets/es des de 2 anys fins a 3 anys
90 €
Matrícula
75€
Recuperem el temps perdut Santiago Martínez Tarazona Regidor de Desenvolupament Local, Participació Ciutadana, Comunicació i Tecnologia
Sempre he pensat que Montserrat mereixia alguna cosa més, i que de vegades amb la nostra vida tranquil·la de poble no ens adonem que el món segueix avançant i girant al nostre voltant. Possiblement hi ha un temps perdut que cal recuperar. En les meues àrees de treball és tant el que hi ha per fer, que les idees dels projectes s’amunteguen de tal manera que no podem donar l’abast. A poc a poc, i en la mesura del poc marge pressupostari que tenim, anem tirant endavant els projectes gràcies al treball, la voluntat i la il·lusió (il·lusió, quina gran paraula!) dels tècnics municipals. En l’àrea de desenvolupament local estem posant tot l’esforç per intentar ajudar en estos temps tant difícils. Tots sabeu com estan les arques municipals, i en este sentit, poc podem ajudar, però amb treball i voluntat encara es poden fer moltes coses. Per la qual cosa hem creat este trimestre el Viver d’Empreses de Montserrat a la Casa la Cultura, per intentar ajudar a les empreses de nova creació que necessiten una mínima infraestructura per posar-se a caminar. Hi ha tres despatxos completament amoblats, wifi, climatizació i sala de reunions disponibles per aquelles empreses de nova creació que presenten un projecte emprenedor. Amb una mínima quota estes noves empreses podran disposar d’una infraestructura básica per iniciar la seua activitat. També s’ha editat una Guia de Recursos i Serveis (que tindrà caràcter anual) a on podreu trobar tota la informació dels serveis municipals, així com la guia comercial i empresarial de Montserrat. Esta guia de butxaca serveix com un manual pràctic a on tindre tota
Conjuntament amb l’Associació de Comercians i Empresaris de la Vall dels Alcalans, estem intentan impulsar la I Fira de Comerç i Serveis per al proper trimestre. Un poble, com el nostre, es mereix ja una fira d’este tipus per donar a conéixer a la nova població i rodalies tot el que ofereix tant a comerços, serveis, empreses i associacions. Des del punt de vista de modernització de l’administració, hem instal·lat una càmera web al Saló de Plens perquè tota la població que no té cobertura TDT municipal, pugar seguir en directe els actes plenaris des d’intenet. Ací cal recordar que més del 50 per cent de la població viu al terme i no han tingut mai cobertura de la TDT municipal, la qual cosa crea certa desafecció. Amb esta iniciativa, intentem pal·liar esta carència i formentar la comunicació consistorial amb tota, en majúscules, la població per sentir-nos tots integrats i partíceps de la vida municipal. La web municipal està en contínua transformació i va incorporant dia a dia nous serveis. Si encara no coneixeu Montserrat.TV us invite a visitar-la. A banda dels plens, trobareu entrevistes i reportatges interessants referits al nostre poble. La nostra pagina al Facebook segueix tan activa com el primer dia, i s’ha convertit per una part en un canal directe de comunicació amb l’Equip de Govern i per altra, en un lloc on tothom pot expressar els seus problemes, queixes o notificar informació valuosa per a als nostres conciutadans. Altra novetat d’este trimestre, és el nou àlbum de fotos que hem elaborat en internet i que serveix de Targeta de Presentació del notre poble. Un altre pas, en el projecte de mordernització de la nostra administració local, ha sigut la creació de la nova Seu Electrònica de l’Administració Local per a fer determinades gestions des de la mateixa web municipal. Des de l’àrea de Participació Ciutadana, hem encetat un procés d’Agermanament Internacional amb un poble europeu. La intenció és establir llaços internacionals i interculturals que ens pemetran escometre projectes conjunts i ens obrirà el focus de la consciència local a una d’europeista i global. S’ha creat un Comité Ciutadà d’Agermanament amb representació de la societat civil del poble. Este comité ha fet la selecció de pobles i impulsarà els futurs projectes de cooperació interculturals fruit de l’agermanament. Estem ja amb converses avançades amb el poble medieval de Dourdan, al sud de París, a l’Illa de France. Con vegeu, cada trimestre, avancen un pam més intentant recuperar el futur.
7
Govern 8
Regidoria d’Obres Públiques, Manteniment i Mediambient Vicent Campos Regidor d’Obres Públiques, Manteniment i Mediambient
elPortell Blanc, la Granja de Mena-Colònia Baixauli, la Canyada de l’Arròs, la Soroixa II, el barranc dels Xarcons, el camí de la Vereda, la travessia de les Canyades, el camí de la Casa Blanca, el de la Murta, el de la Canyada de Francisquet, el camí de Calabarra, el del Carrasquer, el Pla de Darrere la Serra i els Alts de Calabarra.
Des d’aquesta Regidoria portem a terme actuacions quotidianes per controlar i millorar els serveis que oferim: el manteniment i la neteja dels punts negres i dels abocadors il·legals del terme municipal, la revisió de l’estat dels contenidors del fem, la neteja viària per part de la brigada municipal d’obres. Pel que fa al control i el seguiment del servei de recollida de residus per part de SECOPSA, s’ha aconseguit neutralitzar la pujada de la taxa que pretenia l’empresa. I, diàriament, realitzem un control i fem el seguiment dels trencaments en la xarxa municipial d’aigua potable. S’ha establert un protocol de comunicació d’avaries entre l’Ajuntament i Aquagest, mitjançant correu electrònic. Com a conseqüència d’aquest seguiment, hem constatat l’incompliment sistemàtic en la detecció i el temps de reparació, a més d’altres anomalies que s’estan investigant. Aquesta fiscalització de la gestió del servei ens ha portat a sol·licitar a l’empresa concessionària tot un seguit de documents administratius, contractes, convenis i informació diversa.
Regidoria de Joventut i Esports D’altra banda, s’han portat 20 contenidors des de la seu Regina Campos Ortega
de SECOPSA amb la finalitat de reparar-los i fer-los servir Regidora de Cultura, Joventut i Esports de nou. També estem reciclant i seleccionant els residus per portar-los a l’Ecoparc. Abans, es tirava tot al tractor o es cremava sense cap control ambiental. En aquest sentit, l’Ajuntament està gestionant la possibilitat d’adequar una parcel·la rústica per poder-hi cremar tots els residus Després de l’adjudicació dels contractes d’explotació vegetals. del bar del Poliesportiu, del servei d’escoles esportives A més a més, s’han revisat les trapes, les faroles i el cablejat i d’altres activitats extraescolars i de temps lliure, hem de l’enllumenat públic, de manera que hem soldat més de aconseguit les millores per al nostre poble següents, bé 500 trapes del registre de llum i del clavegueram, i n’hem per exigència en els plecs, bé per oferiment. hagut de reposar més de 100 perquè ja les havien furtat. Pel que fa a les instal·lacions dels Poliesportiu: Per un altre costat, s’està condicionant de nou i recuperant El bar i la reserva de pistes està en actiu tot l’any, el parc situat a la dreta de l’entrada a la urbanització del sense període de tancament per vacances. Pantà; que estava completament abandonat. Per això, volem repoblar-lo amb arbres grans, com ara garrofers S’ofereix servei de Wi-Fi HOTSPOT. i palmeres. Una experiència semblant varen viure els Es crearà una pàgina electrònica perquè les persones xiquets de Primària quan plantaren 300 arbres en la interessades puguen reservar les pistes de pàdel, unitat d’actuació V, les zones verdes al voltant del barranc futbol i frontó a través d’internet, així com per correu de l’Agroix, als quals vàrem assessorar i ajudar. electrònic. Us informaré oportunament quan s’active el servei. Finalment, els treballadors del PAME han construït
sistemes de tallafocs en zones del terme, hem adequat S’instal·laran en el recinte de la piscina 10 para-sols. locals per a Càritas en les naus municipals i hem reparat nombrosos camins el terme, com són el camí del Molló Ja s’ha instal·lat una xarxa en la pista de pàdel per
Govern evitar que les pilotes boten a la carretera o a la barrera vegetal. Hi ha un sistema d’alarma i càmeres de vídeo per evitar actes vandàlics contra les instal·lacions. S’instal·laran dues taules de formigó en el recinte perquè es puguen usar com a berenador. Ja es pot gaudir d’una taula de ping-pong. S’ha contractat el servei de televisió privada. Quant al gimnàs municipal, hem ampliat l’horari d’obertura: de 10:00 a 13:00 hores de dimarts a dijous, i totes les vesprades de 17:00 a 22:00 hores. A més, comptem amb un monitor perquè, de forma individualitzada, puga pautar exercicis i ensenyar a utilitzar les màquines de la forma més efectiva i segura possible. Hem ampliat de forma molt notable la instal·lació i l’hem dotat d’una major quantitat de màquines i d’una major varietat. En concret, estem parlant de: Una màquina el·líptica. Dues bicicletes: una vertical i l’altra per asseure’s. Una màquina de dorsals. Una màquina de muscles. Extensions quàdriceps. Femorals tombats. Una màquina de glutis/multimalucs. Una màquina de bíceps. Una de pectorals. Una banca abdominal. Fons pit/tríceps/abdominals 30 manuelles. Un suport per a penjar les manuelles. A més, volem recordar que tenim a la vostra disposició una sauna, al poliesportiu, i el servei d’atenció de la fisoterapeuta municipal, ubicada al mateix gimnàs, que també us podrà fer certes recomanacions per a una millor pràctica de l’esport en cada cas. Així que us anime a apuntar-vos, i a gaudir de l’ús de les instal·lacions i dels serveis que s’hi ofereixen. És molt saludable per a qualsevol edat i sereu atesos de forma totalment personalitzada. Gaudiu del temps lliure i de les falles que ens esperen. 9
Societat
elPortell
10
Foto de dalt, des de dalt i d’esquerra a dreta: Octavio, Amparín, Paco, Alberto, Demetoni, Baldomero, Aniceto, Oscar, Jesús, Antonio, Fernando, Vicente Elies, Carlos, Joaquin, Jesús, Carmeta, Rosa, Merce, Pilar, Consuelo, Vicente, Pepe, Agustín, Alfredo, Carlos, Raul, Toni, Vicente, Milagros.
Foto de dalt: Angelita Ruiz, Maria Campos, Elisa Martínez, Amparo Rodrigo, Julia Vilar, Dolores Ruiz, Rosa Carrascosa.
Rosarito, Librada, Aureo, Amparin, Eladio, Conchin, Pepe, Vicente Ramón, Julieta, J. Adolfo
Imatges Futurper al Si tens fotos antigues i vols que formen part de l’arxiu municipal, sols cal portar-les a la Casa de la Cultura perquè puguen ser copiades. Més informació: 96 299 81 78 ext.4 o cultura@montserrat.es
Societat La Canal del Martull
D’els elements arquitectònics que conformen el patrimoni històric i cultural de Montserrat, la Canal ha resultat ser un de molt interessant. També és un lloc desconegut per a la majoria de la gent. Amagat entre les canyes abundants d’un barranc, sols els llauradors que s’han servit de la séquia de la Mina durant anys saben que existeix, impertèrrita en el temps. Quan a mitjan segle XIX els nostres avantpassats decidiren portar a terme les excavacions d’un llarg minat (La Mina) fins a darrere la Serra, on es troba l’aqüífer, per a arreplegar així les aigües subterrànies, també es varen millorar les séquies, se’n construiren altres necessàries per a la conducció d’aqueixa aigua, i es convertiren a regadiu moltes parcel·les. Entre aqueixes millores, també hi ha la de l’aqüeducte que des de temps immemorials creuava el barranc de la Font de l’Om i permetia el pas de l’aigua des de Suaira fins al Martull. Aquest aqüeducte i el seu lloc d’ubicació era denominat la Canal. Ben entrat el segle XX es decidí construir el pas d’obra, però abans era de fusta, una fusta que durà molts anys en funcionament. Fou al juny de 1869 quan la comunitat local de regants procedí a instal·lar la canal de fusta. Desconeixem, però, l’estat en què es trobava l’antiga i el material amb què estava feta, perquè ja l’havien arreglat i reforçat en més d’una ocasió, com queda explicat en una nota de l’any 1861: «gastos invertidos en la composición que se ha hecho en la canal del Martull [...] por una mano de papel para estañar el agujero antes de hacer el remiendo [...]». Així, doncs, els hòmens de 1869 van pensar que la millor opció pera creuar un barranc tan ample seria una canalització lleugera i forta alhora, que suportara pes, però no únicament el pes de l’aigua sinó també el de qualsevol persona que es veiera obligada a passar per damunt. En les séquies era normal que s’acumulara terra per les correnties, i de tant en tant calia una neteja, amb la qual cosa es podia passar per dalt i netejar sense dificultat. Com que no era bo unir peces perquè hi podrien haver fugues, tota la canal havia de ser un únic element: una biga llarga que, buidada pel fuster, quedara amb la forma d’una séquia. Al poble, en aquell any hi havia tres persones que es dedicaven a la fusteria: Isidro Rubio, Bautista González i José Mafé Juanes. Aquest últim, a més de fuster, guardava relació amb la comunitat de regants perquè, com que sabia de comptes i tenia molt bona lletra (en una època en què poqueta gent sabia llegir), feia les funcions d’escrivent i passava en net les actes i els comptes de la comunitat. Era evident, doncs, que li donarien, a ell, la feina de construir aquella canal, i també tots els treballs de fusteria de la Mina, com per exemple: fer o arreglar les talladores de les séquies (en aquell temps, les gavetes i les talladores eren de fusta, algunes de fusta de morera), els mànecs de les picoles per
Canal del Martull.
a l’excavació del minat, el torn i algun poal. Totes aquestes feines les portava a terme Mafé. Fins i tot un dia anà a València a comprar dos rellotges d’arena per al control del reg i ell mateix s’encarregà de donar-los vernís i color. Aquest home tenia 56 anys, casat, amb dos fills i una filla. La seua professió passà a les generacions familiars posteriors, des del seu fill José Mafé Antich successivament fins al tio Retoret i el seu fill, Antonio, ara jubilat, que tenia el taller en el carrer Bon Aire. La biga, «pieza de madera de tres en carga» (no sabem exactament el que significa tres en càrrega, solament que feia referència al volum de la peça), la varen comprar en un magatzem de València situat al carrer de Morvedre, actual carrer de Sagunt, i costà 426,67 rals. Ens podem fer una idea de la manera com va ser transportada una biga d’aqueixa grandària. L’encarregat del seu transport va ser Miguel Maravella, carreter de professió: «El depositario de fondos de la mina satisfacerá de los que obran en su poder a José Mafé y Miguel Maravella la cantidad de ciento cuarenta reales de vellón en la forma siguiente: ochenta reales al Maravella por la conducción de la pieza para la canal del Martull, y sesenta reales al Mafé por su trabajo de vaciarla». Per a col·locar la canal comptaven amb el mestre d’obres i veí de Montserrat,Vicent Climent, conegut com Gabarda.
11
Societat 12
elPortell
No hi havia molts més obrers al poble. Un altre Climent, que segurament en seria el cosí, i dos o tres més. Gabarda era l’obrer que treballava habitualment per a la Mina. Feia les bòvedes del minat i diverses reparacions en les séquies. Comptava 35 anys d’edat i coneixia la professió amb detall. Des de xiquet aprengué els secrets de com construir amb rigor perquè les obres duraren. Acostumat a treballar amb algeps i argamassa, i a mesclar l’arena amb la calç, sabia que l’obra del barranc s’havia de fer d’una altra manera. Els suports de l’antiga canal, ja construïts, eren de pedra i ciment; pert ant, el morter que calia utilitzar havia de ser del mateix tipus perquè forjara correctament. Hi havia una tenda de molta fama a València on venien ciment romà de bona qualitat, no únicament ciment, sinó també taulells del mateix material, de tota classe de colors i dibuixos, alguns tan bonics i artesanals que solament podien ocupar un lloc a les vivendes de la nova burgesia. Impossible, doncs, per a Gabarda, que tot i ser un bon obrer sols podia viure en una mitja casa, amb la seua dona Leonor i la seua filla Felipa. Encomanaren a Pepet, fill del tio Florentí, aleshores ordinari del poble, que en un dels viatges a la ciutat, que solia realitzar un dia a la setmana, passara pel carrer de
Factura viga de fusta.
Calatrava número 23 on era la tenda i portara allò necessari. El botiguer li tragué a la porta, amb un carret, el sac tancat de quatre arroves i entre els dos el carregaren al carro. Pepet, mocador al cap, calçat d’espart, continuava sent un llaurador humil la resta de la setmana. Es desprengué d’una bosseta que portava ben guardada i pagà amb les monedes comptades. El botiguer li trameté un rebut en un xicotet paper blau amb un revers on es podia llegir, concisament, publicitat sobre la fàbrica de ciment i la «tienda de lozas»: «A José Campos de Florentino, ordinario, por un quintal de cemento romano y su conducción desde Valencia a este
pueblo, 22’82 reales».El ciment romà, encara que tinga la mateixa denominació, no és el que feien servir els antics romans a base de cendra de volcans, sinó que es tracta d’un material nou, descobert al començament del segle XIX, que es fabricava calcinant nòduls de calcària argilosa i que podia prendre’s i endurir-se fàcilment davall de l’aigua. Però per les seues propietats hidràuliques va ser denominat igual que aquell de 20 segles enrere. Pel que fa a les despeses de la instal·lació de la canal, el mestre d’obres cobrà 10 rals el jornal i els peons, Vicent Chasan, Ramon Campos i Diego Alemany, 6 rals el jornal. A José Ribes Blasco li pagaren 10 rals «por uno de peón y caballería menor». Com a curiositat, vull explicar que, escassos dos mesos després (al setembre de 1869), en un dels viatges com a ordinari, el pobre Pepet va ser desvalisat per una colla de bandolers quan anava pel camí de Torrent, a l’altura del mas de Barco. Els Tirilles eren uns fugitius de la justícia que, juntament amb els Templados de Godelleta, causaren robatoris a la comarca. «La bossa o la vida?». Amb un canó d’escopeta al ventre, no tingué altre remei que entregar la bossa que sempre portava guardada. Algunes construccions de la Comunitat de Regants de la Mina i del Pantà han perdurat en el temps, altres han sucumbit a l’evolució urbanística del municipi.L’esforç dels nostres avantpassats, la seua saviesa, la constatem sempre que observem aquestes construccions. A l’Arxiu Històric Municipal es guarden ordenadament els documents de la comunitat de regants des de 1850 fins a 1876: la gent que treballà netejant i arreglant les séquies, els seus malnoms (alguns d’aquests malnoms encara vius hui); la contractació d’un jove saurí per endevinar el cabal del minat; el que cobrava l’agutzil per fer els pregons de la comunitat; la compra d’oli, mistos i cotó per a la llum a l’interior de l’excavació o per als regants de les nits; la compra de rellotges d’arena de distintes mesures; el Luis Ruiz que subministrava algeps i el Balaguer de Godelleta que subministrava calç per a les obres. Tota una sèrie de documentació amb molts detalls i fets curiosos que, igual que les obres hidràuliques, cal conservar com a tresors de la nostra història.
Marcos Campos Añón estudiós de la història local
Societat
D’esquerra a dreta: Voro de Montcada, Rafa de Campanar, Mr. Wasts, Toni Sesé.
Tota una vida al voltant de la pilota
L’afició a la pilota em vingué des de molt menut ja que mon pare va ser jugador de pilota a l’equip de Montserrat. El vaig acompanyar a molts pobles de la contornada. El 1952 me’n vaig anar per feina a València, però mantenia el meu vincle amb la pilota pujant els caps de setmana a Montserrat i assistint a les partides de Pelayo a València. El 1975, sent Roque president del Club de Pilota del poble, em va proposar ser el monitor dels xavals de l’escola. Aquell mateix any arribàrem a la final del campionat provincial: jugàrem contra Godelleta i quedàrem subcampions. Els primers jugadors juvenils eren Paquito, Alberto, Añó i Voro. En aquella època no es cobrava un sou per ser monitor, ni per portar els xiquets, amb el cotxe propi, als pobles on havien de jugar les partides, però era tan gran l’afició per aquest esport que no m’importava que em suposara diners de la butxaca mantenir-ho. Poc després ja es nomenà a Pepe, Tomateta, com a monitor remunerat. Els primers seleccionats varen ser: Silvino, Añó, Fede, Jesús, Culebra, Noé, Ramón (Gallo), Salva, Francisco, Gabriel, Ramón (Titarra) i Javi, Alberto (Gallo), Guancho, Victor i Marcial. Si em deixe algú, que em perdone. En aquell moment jo ja ocupava el càrrec d’adjunt al president en la Federació de Pilota Valenciana, encara que també vaig fer moltes voltes de jutge delegat de partides de professionals d’escala i corda, de frontó i de galotxa. Tenia molta relació amb els clubs, per la qual cosa vaig portar
jugadors de reconegut prestigi en el món de la pilota com són Carlos i José de Sollana, Ruíz de Godelleta, Natalio de Torrent, etc. Amb aquesta generació de jugadors vàrem ser campions en diverses ocasions i en diferents competicions. Però del que més orgullós vaig estar és de les dos Finals de Juvenils, el 1990 a Beniparrell i el 1991 a Quart de les Valls. Durant aquests anys el president del Club de Montserrat va ser Paco (Mama) i l’anècdota més divertida és que, després d’una partida a Alaquàs, ens vàrem menjar un pernil entre les set persones que hi anàvem. A Buñol, per exemple, els vaig comprar un pa de quilo amb embotit. I quan anàrem a jugar a Benavites, com que anàvem perdent, vaig parar la partida i vaig prometre als jugadors que si guanyaven els portava a Alboraia a menjar orxata i fartons. Sols vos diré que Añó es va demanar un litre d’orxata i deu fartons. El 1992 vaig estar a les Olimpíades de Barcelona com a membre de la Federació de Pilota Valenciana i des de 1993 fins a 1995, de jutge en els campionats d’Europa i del món en la modalitat de llargues i ratlles, en pobles com Almussafes, Meliana, Godelleta, Benimodo i la final de la plaça de l’Ajuntament de València. L’any 1999 em vaig jubilar, vaig tornar a viure al meu poble i em vaig incorporar com a monitor a l’escola, sent president Paco Cerveró, fins al 2009, moment en què finalitzà aquesta etapa però sense perdre la il·lusió per aquest esport. Gràcies a tots aquells que col·laboraren amb mi. Antonio Sesé 13
Societat
elPortell
14
Setmana Internacional de Música de Cambra
Al compàs de Montserrat Alba Vilar Luján El vent guarda silenci, sonen les primeres notes i la pell dels assistents comença a eriçar-se al compàs de la música. Cada mes de juliol, el xicotet municipi de Montserrat acull la Setmana Internacional de Música de Cambra. I és que aquest poble porta intrínseca la música a les seues arrels, i l’interés per aquest tipus d’expressió artística es transmet de generació en generació. Durant la SIMC, la plaça de Montserrat, d’acústica extraordinària, es converteix en la llar de professionals de diverses nacionalitats que a través de la seua música aconsegueixen fer gaudir tot aquell que hi ve. A més, els concerts tenen un preu simbòlic pel qual, els que habitualment no podem gaudir d’aquest art per l’elevat preu de les entrades, podem satisfer el nostre anhel de música. La iniciativa va sorgir el 1981 de la mà de Salvador Seguí i ha arribat a convertir-se en un dels festivals de música de cambra més importants de la Comunitat Valenciana. Actualment Vicent Campos (director del Conservatori Superior de Música de Castelló) n’és l’encarregat de la direcció tècnica, al mateix temps que la presidència recau en l’Alcaldia de la localitat. Cursos i conferències sobre l’univers musical, així com un concurs de composició, completen l’oferta cultural que cada any es congrega en aquest poble. D’aquesta manera, la gran quantitat de músics locals tenen la possibilitat de millorar la seua formació acadèmica i envoltar-se de grans professionals dels jardins musicals. Asseguts ja a la nostra butaca, tanquem els ulls. La música ens atrau, ens envolta, ens fa tremolar. Aquest municipi de gran tradició musical ha donat grans músics. Tres d’ells han compartit les seues impressions sobre la SIMC.
Maria Tordera Bosch Actualment finalitza els estudis de grau professional en el Conservatori Professional de Música de Torrent. És membre de la Banda de Montserrat.
Voro Cerveró Sese Actualment realitza estudis de grau superior de trompeta al Conservatori Superior de Castelló. És membre de la banda del Conservatori Superior de Castelló, de la Banda de Montserrat i de l’Orquestra de la Ribera.
Javier Martínez Campos Actualment realitza un màster en la Robert Schumann Hochschule de Düsseldorf (Alemanya). És membre de l’European Union Youth Orchestra (EUYO), de la Banda de Montserrat i acadèmic de la Mahler Chamber Orchestra (MCO). Ha estat guardonat amb el IX Premi de Composició Musical per Orquestra Andrés Gaos i el 1r Premi en el X Concurs de Composició Coral Ciudad de Getafe, entre d’altres.
Com a professional, què significa per a tu la Setmana Internacional de Música de Cambra? Javi: La Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat s’ha convertit en tot un referent de la música clàssica, a la Comunitat Valenciana i al panorama actual espanyol. Els espectadors gaudeixen durant una setmana de grans solistes i d’agrupacions de cert renom, tant d’àmbit nacional com internacional. Els programes i les obres que s’interpreten cada nit solen abraçar tots els estils musicals, des del Barroc fins a la música dels nostres dies, ja que cada any se sol fer l’estrena mundial d’alguna obra compositiva. De quina manera beneficien als músics els cursos que s’ofereixen durant la SIMC? Voro: Ens beneficia sobretot musicalment, perquè vénen músics de gran nivell, fins i tot dels més reconeguts del món. També hem de dir que tenim el plaer de poder gaudir dels cursos de manera gratuïta, ja que l’Ajuntament ens ajuda d’aquesta manera.
Societat En la teua opinió, quin ha estat el millor concert de intensa al cor, als sentiments. Això fa que siga coneguda com el «Llenguatge Universal». la SIMC? Maria: El millor concert que he vist, sens dubte, és el que va realitzar al 2010 el grup de cambra del Conservatori de Castelló juntament amb Vasko Vassilev, un gran violinista d’aquests temps. També em va fascinar una agrupació anomenada Tango Pasión, que com el seu nom indica, interpreta tangos del fabulós compositor Astor Piazzola.
Voro: La interpretació d’una obra musical en un moment concret la gaudeixes en aqueix mateix instant, aqueix clima, aqueixa gent... Hi poden haver gravacions però no et trobes en el mateix clima ni en la mateixa situació, per això la interpretació és única i exclusiva.
Maria: Si poses música en la teua vida, t’aportarà el doble de la seua medicina. Quan assoleixes les metes, t’envolta Per què música i no una altra forma d’expressió de moltes experiències viscudes en llocs bellíssims, amb gent meravellosa que té el mateix amor per l’art, amb artística? molta cultura apresa, i un sabor de música que sempre et Javi: La música és l’expressió artística més abstracta de donarà un bon record. totes i, a més, és la que arriba de forma més directa i
Un encontre familiar El passat dia 20 de gener, va tindre lloc a Montserrat la presentació del darrer disc de Paco Muñoz, en el qual es fa un resum de la seua carrera artística. L’acte es va celebrar a la Casa de la Cultura, en la sala principal, on hi havia una pantalla en què es varen projectar fragments d’actuacions anteriors de Paco Muñoz. A l’escenari, Paco va presentar una sèrie de cançons, tant del disc DVD resum de la seua carrera com altres fragments d’actuacions, i va ressaltar alguna de les que havia fet a Montserrat. Després d’una presentació per part del cantant, va intervindre l’alcalde Josep Maria, que va avançar que no intervenia com a alcalde, sinó com a membre de l’escolania que Paco Muñoz va crear durant la seua etapa com a rector a Montserrat, temps en què l’alcalde era un xiquet. En la seua intervenció, Josep Maria va recordar aquells anys de Paco Muñoz com a rector i va mostrar tot el seu agraïment per allò que al llarg d’aquells anys va rebre d’ell. A continuació, va intervindre qui signa aquestes lletres, qui va tindre el privilegi de ser convidat a l’acte com a amic de Paco Muñoz, una amistat que continua des de fa més de 30 anys. Només es va limitar a subratllar l’admirable trajectòria de Paco, qui tot i el maltractament que ha patit per part de la majoria dels mitjans de comunicació i dels dirigents socials al llarg de la seua carrera, ha continuat sempre fidel als seus principis, sabedor de les conseqüències que allò li comportava. Així, va acostar als xiquets la música popular valenciana, va fer descobrir a molts valencians l’obra dels nostres autors literaris, i sobretot va mostrar la gran estima que té a la seua terra. Una trajectòria totalment admirable, que ha estat referència per a molts dels qui el coneixem. L’acte va continuar amb la projecció de temes del DVD que es presentava, però el més important va ser
Assistents a l’acte
l’ambient que es va crear entre el públic assistent i Paco Muñoz. Quan es donà la paraula al públic es va poder confirmar la gran estima de què gaudeix Paco a Montserrat. Varen intervindre des de matrimonis que havien estat casats per ell fins a persones que fins i tot havien rebut d’ell el bateig. Va ser aleshores quan el disc de presentació va quedar en un segon pla, perquè l’important era rememorar junts aquells anys en què Paco Muñoz va tindre la seua més profunda relació amb els ciutadans de Montserrat. Per això, allò que en un moment podria haver estat un homenatge a l’antic rector i al cantat, va ser un encontre de persones que havien escrit juntes una història, i amb gran estima i emoció la recordaven. Va ser un encontre familiar, que Paco va resumir dient: «és molt bonic poder sentir com m’estimen». En l’acte del 20 de gener, els assistents varen conèixer el darrer DVD de Paco Muñoz, un resum de la seua carrera, però sobretot varen viure de nou uns moments que per a molts seran molt difícils d’oblidar. Per a Paco Muñoz, també. Carles Luzuriaga, periodista i amic de Paco Muñoz 15
Societat
elPortell
16
MONTSERRAT EN FALLES
_Fallera Major Infantil 2012.Paula Cerveró Crespo
_Fallera Major 2012. Vicky Estellés Giménez
Ja estem un altre any a punt de celebrar les festes falleres al nostre poble. El passat mes de febrer vàrem dur a terme les presentacions de les nostres falleres majors en els quals tots els fallers i falleres varen participar activament amb les actuacions que es feren. També, el dia 25 de febrer la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat va oferir a la Falla de Montserrat un concert en què interpretà diversos pasdobles fallers. I durant el mes de març hem participat a les ofrenes de les Falles de Real, València i Torís. Només em queda convidar-los a participar activament en tots els actes que la Falla de Montserrat ha programat durant la semana fallera de 2012. Enguany celebrarem les Falles l’última setmana del mes de març, concretament del 28 de març a l’1 d’abril. Realitzarem diferents actes que a continuación els indiquem. També els presentem els monuments que plantarem enguany a la plaça de l’Església: el major, a càrrec de l’artista Paco López Albert, que serà la desena falla que planta al nostre poble, amb el lema Montserrat, encís musical; i la infantil, a càrrec de Rafael Planells, amb el lema Els viatges.
Oscar Espert Moreno, President de la Falla
_President Infantil 2012. Rubén Montolio Campos
Societat PROGRAMA FALLER
Infantil.
DIUMENGE 25 DE MARÇ A les 18 hores, xocolatada, jocs i pallassos per a tota la Comissió Infantil, obsequi del President i de la Fallera Major Infantil. En finalitzar, es lliuraran les insígnies.
•
A les 22 hores, sopar d’entrepà per a tota la Comissió Major.
•
A les 00:30 hores, GRAN BUNYOLADA I XOCOLATADA per a tots els veïns, abonats, fallers d’honor i entitats col•laboradores. També degustarem la mistela del nostre poble, obsequi de la Societat Cooperativa Agrícola de Montserrat. Al mateix temps, a la plaça de la Constitució, hi haurà GRAN REVETLA FALLERA a càrrec de l’orquestra Ciudad de Alicante.
DIMARTS 27 DE MARÇ •
A les 22 hores, sopar d’entrepà al casal i, després, acabar de penjar les banderes.
DIMECRES 28 DE MARÇ: DIA DE LA PLANTADA •
A les 8 hores, eixida de camions i fallers al taller de Paco López per a dur el monuments fallers.
•
A les 10 hores, esmorzar i preparació de la plantada de les falles.
•
A les 15 hores, al casal faller, paella per a tos els plantadors i ajudants. A continuació, plantada de les falles.
DISSABTE 31 DE MARÇ •
A les 10 hores, esmorzar d’entrepà.
•
A les 12 hores, CERCAVILA acompanyada per la banda de música.
•
A les 18:30 hores, concentració al casal faller de tots el fallers i falleres i les comissions invitades.
•
A les 21 hores, sopar d’entrepà per a la Comissió Infantil.
•
A les 19 hores, OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS.
•
A les 22 hores, SOPAR DE LA PLANTÀ. Hi haurà fesols i naps amb embotit. En acabar, tindrà lloc l’homenatge als nostres FALLERS D’HONOR. Després, acabarem de plantar la falla.
•
A les 22 hores, sopar d’entrepà per a tota la Comissió.
•
A la 00:30 hores, GRAN NIT DEL FOC a càrrec de la Pirotècnia Europlà.
•
A continuació, a la plaça de la Constitució, GRAN REVETLA FALLERA a càrrec de l’orquestra Evasión.
DIJOUS 29 DE MARÇ: DIA DEL FALLER •
A les 10 hores, al casal faller, esmorzar. Després, acabarem de col•locar la gespa i les tanques.
•
A les 13:30 hores, dinar al casal faller. Es prega que us apunteu i recolliu el tiquet al casal.
DIUMENGE 1 D’ABRIL: DIA DE SANT JOSEP •
A les 9:30 hores, esmorzar d’entrepà.
•
A les 12 hores, MISSA EN HONOR A SANT JOSEP, cantada pel Cor SIUM de Montserrat.
•
A les 13 hores, CERCAVILA acompanyada per la banda de música
•
A les 8 hores, DESPERTÀ INFANTIL per tot el poble, acompanyada per la banda de música.
A les 14 hores, GRAN MASCLETÀ a càrrec de la Pirotècnia Europlà, i en acabar, VI D’HONOR per a tota la Comissió, al casal faller.
•
A les 18:30 hores, CERCAVILA D’HUMOR FALLER.
•
A les 10 hores, esmorzar d’entrepà.
•
•
A les 11 hores, PARC MÒBIL per a tota la Comissió Infantil, a la plaça de la Constitució.
A les 22 hores, CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. A continuació soparem d’entrepà al casal faller.
•
A les 14 hores, paella per als xiquets i les xiquetes de la Comissió Infantil.
A les 00:30 hores, CREMÀ DE LA FALLA GRAN a càrrec de la Pirotècnia Europlà.
•
En acabar, hi haurà un brindis per als que hagen aguantat tota la setmana i encara tinguen ganes de festa, per a començar l’exercici faller 2012-2013.
•
A les 22 hores, sopar d’entrepà, lliurament d’insígnies i després GRAN REVETLA CASALERA PER ALS FALLERS I FALLERES.
DIVENDRES 30 DE MARÇ: DIA DEDICAT A LA COMISSIÓ INFANTIL •
• •
A les 19 hores, CERCAVILA per tota la població, acompanyada per la banda de música. En finalitzar, lliurament del PREMI AJUNTAMENT.
•
A les 21 hores, sopar d’entrepà per a la Comissió
17
Cal saber 18
Ferran Campos Climent
AUSADES, VIDA! En aquesta edició d’El Portell parlarem de l’expressió ausades, ben arrelada al nostre poble i a tot el territori valencià. El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, ens indica que es tracta de la contracció de a osades, formada amb la variant arcaica osar per gosar. Amb el sentit originari de «resoltament, sense por» ha esdevingut una afirmació mera i enèrgica. Els nostres clàssics ja la usaven, com podem comprovar en els exemples següents: «cauràs [...] en les calderes plenes d’or e d’argent, cremant e bullent: quan seràs allí, farta-te’n ausades!» (Sermó de sant Vicent Ferrer). «La squena usades bé li cascà» i «Jo dich ausades del que hi restaua, que be’s pagava de cada andana» (Spill o llibre de les dones, de Jaume Roig) «Vegen ausades ço que han guanyat ab tu» (Curial e Güelfa, d’autoria anònima1). Cal advertir que després del segle xv el mot perd ús a la major part del domini lingüístic i es converteix en una expressió típicament valenciana. Es tracta, per tant, d’un adverbi medieval que ha arribat fins als nostres dies amb la lògica evolució morfosemàntica, de forma i significat. En primer lloc, de a osades ha passat a a usades i, finalment, s’ha lexicalitzat en ausades. I, pel que fa al significat, hem vist que originalment es referia a «resoltament, sense por», però ara significa «certament, veritat» i també «de valent, fortament». Amb aquest significat, observem
elPortell que apareix generalment en oracions afirmatives i exclamatives: per exemple, «Ausa(d)es que eres pesat!». Com se sap, en els parlars valencians (llevat del tortosí) la -dintervocàlica provinent dels sufixos llatins –ata i –atore cau, com ocorre també en mots com vesprada (vesprà) i mocador (mocaor).
que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.
És interessant de remarcar que Coromines considera arbitrari i infundat el supòsit que aquest mot provinga del castellà i en siga un manlleu, com sí que afirmaven Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll al seu Diccionari catalàvalencià-balear. De fet, és una paraula plenament normativa que trobareu fàcilment als diccionaris, per la qual cosa hem de procurar evitar, encara més, la seua desaparició i usar-la ben orgullosos i conscients.
Tanmateix l’any 1696 es publica a Barcelona el diccionari “Gazophylacivum Catalano-Latinum” i apareix la definició de mona, però no fa referencia a la mona de pasqua, i més tard al diccionari de la Reial Acadèmia, ofereix en la seva edició de l’any 1783 la següent definició: “Catalunya, València i Múrcia. La coca o rosca que es cou al forn amb ous posats en ella amb closca per Pasqua de Flors, que en altres parts de la Península Ibèrica anomenen hornazo.”
Hi ha altres variants arreu del territori valencià, com ara agosa(d) es, osa(d)es... Però, sens dubte, una de les variants més esteses és la castellanitzada ausa(d)es mi vida, que s’escolta molt sovint a Montserrat, sobretot entre la gent gran. Potser a partir d’aquesta variant i per imitació, s’ha creat ausa(d)es my life (ma vida en anglès), usada generalment pels joves.
Elaboració i varietats
La Rebosteria de El Portell Cuina tradicional valenciana.
La mona de pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolate, ou dur o llonganissa seca. És una tradició
D’on ve el nom de mona? El nom prové de munus, que significa “regal” en grec. Altres estudiosos afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab munna que significa “provisió de la boca”, regal que els morisc feien als seus senyors.
Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre i d’altres llaminadures amb ous durs a sobre. Però amb el temps els ous es van tornar de xocolate. Al País Valencià i Múrcia, en canvi, no va evolucionar i encara manté la forma original d’un brioix amb l’ou dur al damunt. La tradició Al segle XVIII era tradició que el padrí li regalara la mona al seu fillol, i el nombre d’ous que tenia la mona corresponia amb l’edat del nen fins que arribava als 12 anys. En aquest moment, potser com a punt i final d’aquests obsequis, el nombre d’ous era de tretze. El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria, coneguda com coca de Pasqua, i podia agafar diverses formes d’animals o d’objectes, com passava a l’Estat francès amb els “pains d’épice”. Sergi Navarro i Galán
Racó creador EL PRIMER DIUMENGE DE MARÇ
El primer diumenge de març, un diumenge d’alba clara i neta, he eixit de bon matí damunt l’estora fresca. A l’asfalt, trossets de suro s’escampen, trencades botelles de la nit de pena; els contenidors arrebossats de malesa i jo vaig marxant, cegat amb les cantades, encisat, amb la grauxa que brolla en la vorera. El gos s’arrossega entre els fils de la verdosa herba. Ni un soroll desconcertador s’escolta a l’entorn tan sols el xiuxiuejar dels ocells des de la pedrera. En aquest diumenge de març que com cada dia isc al bon despertar, amb la consciència contenta. I torne cap a casa, empatxat de tendresa, agraint a tots els déus aquest diumenge assolellat, agraint-los la tranquil·la benvinguda de la primavera, i el bon estar de la pau en l’atmosfera. Diumenge somrient, grat i pacífic! Ara estic assegut a cau de poema mentre al foc s’estén una aromàtica paella. El gos està quiet, tombat, observant-me, gratificant el seu amic, home de cuina i lletra; amic del món animal i fidel en la condemna. Diumenge vanitós s’ha presentat en l’androna, un dia deliciós com la brega de colmena, dia exquisit per una vesprada de pesca en acabar de devorar el trofeu de la paciència: el trofeu ben guanyat, trofeu a la certesa. Marxarem el pare i jo amb les canyes, marxem a visitar el riu de ma infantesa, el meu Magre amat on fa cau la tenca, i passarem una amable estona davall el fullam dels oms; recordant de no haver d’ancorar una pastera, ni haver de remar per l’exili d’una costera. Diumenge fantàstic de març, a la vesprada una gèlida brisa des de l’est ens colpeja. Hem marxat i hem vingut, i buida la peixera, mentre ho intentava pensava en l’estètica, en la pobra imatge de les cintes de la gravera: en el trencar de l’harmonia de la ribera. Hem anat i ens hem assegut a les dues cadiretes de platja, i assegut m’encantava la immensitat del drac de pedra, la corona que els seus cims encimbella, encantat amb l’hospitalitat del seu riu que llava la llarga i infinita cua que la vall creua i la gran tanca de vímet a la vora s’aixeca. M’he sentit viu, engrandit, protegit,
enriquit amb les aigües que el peix allibera. Segur, a la soca de la carrasca que actua de sentinella, hi he tornat en aquest artístic diumenge de març, després d’un jorn de gustosa borratxera d’emocions, d’acalorades emocions, en la testa. Ara em queda assaborir la nit, la fresqueta nit de març, aquesta nit que agradables sensacions em deixa, aquesta tendra nit de març, d’aromada menta, aquesta nit que desitge que s’òmpliga de pau i ben dolços siguen els somnis en aquesta nit serena.
Cristià Campos
MENUDETA PÀTRIA Ara que em sent més gran i alce els ulls als vents terrenals, i sent la veu de la meua pàtria. Menuda pàtria, gloriosa, de tardejars celestials i eufòriques comarques.
assaborisc el soroll de les dolçaines, i m’esgarrife i m’emocione. On s’alça al cel una gran rosa, coronada de volaines descansa l’or d’una princesa.
Ara que sóc gran, al bagul guarde una bandera, un passat, una lluita sana. Als carrers de la pàtria, menudeta pàtria amada! de parla senzilla, fresca. De gran amor com jo de gran, Em faig gran, de la mà del poble a l’olor de farcides parcel·les d’atzar. tan gran com lliure, tan lliure com jo, Gran com el poble que ame, menuda pàtria, gran estima. d’innocent cor d’infant. De sorolloses mascletaes, poble gran, somriure blanc. Ara que sóc més gran, més vell, de cuir canós i tinc al cel en marxa una vela que espenta amb força estima, els finíssims balandrejos de la serra, i sensuals envestides de balena.
Ara que ja sóc gran, tan immens, tan experimentat, envaït del vestit de les canyades, amades canyades, paisanes imatges, que enlairen la pols de llibertat i les bromes del trenc d’alba. Gran, tan gran com el Castellet, que governa l’enyorança, la constància i la noblesa. De noble esperit, ardent, les façanes de certesa, les sendes de fenollars. Ara que sóc més vell, potser sabut!,
Cristià Campos
19
El món a Montserrat 20
elPortell
EL BRASIL El passat dia 7 de març a la Casa de la Cultura tinguerem un encontre amb Rita Decasia Generoso. El Brasil, oficialment República Federativa do Brasil, és el país d’origen de Rita, una dona que vigué ara fa 18 anys amb 150.000 pesetes a la butxaca i una maleta plena d’il·lusió per iniciar una nova vida. Rita està nerviosa al començament de la nostra conversa però poc a poc va deixantse fluir mostrant la seua gran expresivitat i encant. Me conta que la barreja de la seua gent es veu reflectida en la quantitat de festes, entre les quals hi ha la més coneguda de totes: el Carnaval. Una festa que té el seu origen en els carnestoltes de carrer de Portugal. La festa va canviar al segle XVII amb l’assimilació dels costums africans. La contribució negra i mestissa, sobretot a partir de l’abolició de l’esclavitut, va ser crucial per al Carnaval. Paral·lelament al Carnestoltes formal, proposat per la burgesia, els carrers de Rio de Janeiro bullien amb un moviment popular. El Carnaval, amb la seua alegria desorganitzada i espontània, no era l’única diversió carnavalesca. Molts grups negres de congadas (o congos) i cucumbis, s’aprofitaven de la relativa liberalitat regnant per a obtindre permís policial per presentar-se. La barreja d’aquests grups diferents va resultar en un carnaval amb varietats de grups i una multiplicitat de formes carnavalesques, principal característica del carnestoltes. Rita, una nova montserratera.
El Carnaval acull a tothom: rics i pobres, grans i menuts, nacionals i estrangers, blancs, indis i morenos, negres, tots units en el guirigall. Hi ha bandes, grups i escoles de samba que esperen ansiosos durant tot l’any l’arribada d’aquesta data. Les grans escoles tenen fins a 4.000 integrants i entre 7 i 8 carrosses. Tot això fa que la desfilada siga un gran concurs en què competeixen l’enginy, la creativitat, l’originalitat, l’harmonia, la sincronia, l’astúcia i, fins i tot, la picardia, la qual cosa genera una gran expectació en les grades. Rita, en un intent de que comprenguera la importància d’aquesta festa i la seua repercusió en les families brasileres me fa una comparativa amb la nostra festa de les Falles. Al preguntar-li sobre quin el menjar més representatiu del seu país, la resposta és contundent: La Cipirinya com a veguda i la fejoada com a plat tradicional. La feijoada és una adaptació d’un plat portuguès i de les regions d’Extremadura i de l’Alt Duero, que tenen com a característica la barreja de fesols amb molts altres tipus de menjar. Al Brasil, la tradició va arribar juntament amb els esclaus africans, que feien una escudella amb les sobres i les romanalles (habitualment de carn de porc) dels festins dels patrons. Hi afegien aigua i caraotas negres (llegum negre) i se servia amb farofa, una farina feta amb mandioca que ja formava part de la tradició alimentària dels esclaus. També se servia amb taronges per evitar l’escorbut en els esclaus, és a dir, la deficiència de vitamina C que afectava la salut i el rendiment. Actualment s’afegeixen més ingredients que els originaris d’aquesta recepta. Acabant la nostra conversa, Rita me parla dels seus fills, Estela i Lorenzo, que han adoptat el valencià com a llengua vehicular gràcies a l’escola i a que és la llengua paterna i ens convida a conèixer el seu país, això si, recomanant que s’informent previament de ma d’un natiu, no siga cas que ens passe com a ella que quan vigué pensava que anava a trobar bous pels carrers i que les dones espanyoles erem totes com la Pantoja. Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
Ingredients per a la feijoada:
125 grams de cansalada salada; mig quilo de carn vacuna salada; 1 litre i mig d’aigua; sal, al gust; mig quilo de fesols negres; mig quilo de carn bovina fresca; una llengua seca; 200 grams de salsitxa de porc; un quart de quilo de cansalada fumada; dues cullerades d’oli d’oliva; una ceba picada; una dent d’all, picat; i una fulla de llorer.
Preparació de la feijoada: Poseu en remull la cansalada i la carn vacuna salada durant una nit. Retireu-la, renteu-la i talleu-la a trossos. Poseu al foc una cassola amb l’aigua, la sal i els fesols, prèviament remullats. Talleu en daus la carn fresca, la llengua, la salsitxa i la cansalada fumada. Quan comence a bullir, afegiu tota la carn. Daureu en una paella amb l’oli, la ceba, l’all i el llorer. Afegiu-ho a la primera prepació i cuineu fins que els fessols estiguen tendres. Tasteu-ho i assaoneu-ho. Acompanyeu-ho amb arròs i amb gallons de taronja.
AGENDA CULTURAL
Cultura
ABRIL 2012
• Divendres 23 de març a les 22:45 hores projecció de la pel·lícula Océanos, de Jacques Perrin y Jacques Cluzaud. Lloc: Casa de la Cultura.
Actes per la República
El PSPV-PSOE, AIGUA i EU us conviden a participar dels actes que tindran lloc a la Casa de la Cultura els dies 13 i 14 d’abril en commemoració de la República. Divendres 13 d’abril •
A les 19:00h inauguració de l’exposició de cartells 19361939.
•
A les 19:30h presentació dels llibres La Paz es nuestra. 30 mujeres de un infinito i València i les dones republicanes, de Cristina Escrivá.
•
Sopar d’enfaixat al Bar Poliesportiu a les 21:30h. Preu per comensal 6€.
Divendres 14 d’abril •
•
A les 19:30h Documental i posterior col·lòqui. Se projectarà el documental Recuperando memòria. Sinopsi: El documental aconsegueix entreteixir el relat de 4 biografies amb testimonis històrics per acabar dibuixant un retrat inusual dels últims 70 anys d’història espanyola. A les 22:00h sopar. Lloc a determinar.
Submergint-se en les profunditats de tots els mars del planeta, Océanos explora la cara més desconeguda de la Terra, des de les llacunes tropicals i els blocs de gel polars fins a les inexplorades profunditats on no arriba la llum solar. Un monumental viatge per trobar les majestuoses criatures de mar que ja coneixem, de les quals sabem molt poc i les moltes que encara ens queden per descobrir.
de 1939, fins que van arribar a França, i tot el que els esperava en el país veí. Els bous a Montserrat, les arrels d’una festa, de Marcos Campos, qui ha plasmat la gran afició del poble de Monserrat, des dels seus orígens fins als nostres dies. El moment culminant és la Setmana Taurina, allà pels calorosos i intensos dies del mes d’agost. La flora de la Vall dels Alcalans de Simó Fos i Mª Àngels Codoñer. Guia de les plantes que creixen als municipis de Real, Montroi i Montserrat.
• Divendres 20 d’abril a les 22:45 hores projecció de la pel·lícula Un cuento chino. Lloc: Casa de la Cultura.
• Dijous 10 de maig a les 9:30 hores teatre infantil L’arbre a l’ombra., per Kiranola Teatre Lloc: Casa de la Cultura.
És una comèdia que narra la trobada fortuïta entre Roberto (Ricardo Darín) i un xinés anomenat Jun (Huang Sheng Huang) que passeja perdut per la ciutat de Buenos Aires a la recerca del seu oncle, l’únic familiar que té viu. Roberto es topa amb Jun en el moment en què aquest últim és llançat al carrer des de l’interior d’un taxi, després d’haver estat assaltat pel xòfer i els seus sequaços. A partir de llavors comença una forçada i estranya convivència entre tots dos, ja que Roberto no parla xinés i Jun ni una paraula d’espanyol.
Espectable infantil subvencionat pel SARC, per a la campanya escolar, de Montserrat, anem al teatre, visita concertada amb els alumnes del CP Evaristo Calatayud de Montserrat.
•
Divendres 27 d’abril des de les 18:00 hores fins a les 20:30h. Fira del Llibre de València a Vivers, presentació dels llibres de Montserrat:
La pequeña española d’Esmaltina Chasán, on ens relata en primera persona, la seua història la de sa mare i la de son pare, quan han d’eixir ràpidament del país a l’abril
L´arbre a l´ombra és un muntatge poètic i oníric on la companyia ha barrejat diversos llenguatges: l´expressió corporal i la dansa tenen el seu espai entre els retalls d´humor i les reflexions que planteja el text, l´ús de titelles plenes d´expressivitat i alter ego i metàfora dels nostres somnis i valors, el llenguatge audiovisual que pretén reforçar el món dels somnis al qual els elements escènics, senzills i coloristes, fan referència.
Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
21
Notícies
elPortell
22
formar part de la borsa de treballs d’aquestes. Objectius específics Adquirir els coneixements teoricopràctics que permeten una adequada intervenció educativa en l’etapa d’entre 3 i 16 anys.
El Cor de Montserrat te Projecte Incuba convida a que vingues a La incubadora empresarial de cantar amb el teu cor. Tots Montserrat ja està en marxa. els dimecres assaig a les 22:00h al Musical. Te rebrem amb el cor obert.
En temps de crisi junts som més.
Associat! Tlf: 962987003
L’Ajuntament ha posat en marxa un Viver d’Empreses a la Casa de la Cultura. Les empreses de nova creació que vulguen un dels dos despatxos que hi ha al 2ª pis de la Casa de la Cultura deuran presentar una memòria de projecte empresarial a l’Oficina d’Ocupació i Desenvolupament Local AODL, per cursar la seua sol·licitud. El Viver consta de 2 despatxos completament moblats, connexió wifi, i climatització individual. El període màxim serà per 2 anys i se pagarà una quota mensual de 100€ tot inclòs.
Preparar i desenvolupar les activitats destinades al desenvolupament d’hàbits de salut, higiene, autonomia personal i nutrició adequats en els xiquets i les xiquetes en edat escolar. Preparar i desenvolupar les activitats de temps lliure que es realitzen abans, durant i després dels àpats escolars. Contingut El menjador escolar com a àmbit educatiu. Etapes evolutives de l’infant. Educació per a la salut i formació en hàbits higiènics. Alimentació i nutrició. Animació i dinàmica de grups. Resolució de conflictes en el menjador escolar. Primers auxilis. Durada La durada del curs és de 40 hores de teoria i 10 de pràctiques en col•legis. Horari de 09:30 a 11: 30, del 23 d’abril al 28 de maig. Aula de la Casa de la Cultura. Materials de l’assignatura Manual guia i material didàctic en general.
Curs de cuidador de menjador escolar El propers dies 2 i 3 de juny es celebrarà la I Fira de Comerç i Serveis de Montserrat. Si vols participar contacta amb el departament de desenvolupament local (adl@montserrat.es) o amb AEVAL 96.2987003
Descripció i objectius L’objectiu del curs és formar l’alumne per a la intervenció i la cura dels alumnes dels centres escolars. Com a proveïdors de formació de les principals empreses del sector, en finalitzar el curs, tots els currículums dels alumnes seran remesos a aquestes empreses per entrar a
Cost del curs L’import del curs és de 125 euros per alumne. Es pot fraccionar el pagament. Organitza:
Per a inscripcions telefoneu al 670965664 962998178 ext.4
Notícies ADMINISTRACIÓ 2.0 NOVA SEU ELECTRÒNICA Montserrat avança amb passos ferms. La Llei d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (LAECSP) posa l’èmfasi en la ciutadania com a destinatària de l’actuació administrativa de les entitats públiques i, des de l’Ajuntament, es treballa perquè siga una realitat. Ara és l’Ajuntament el que entra a cada casa i ofereix tota la informació administrativa d’interés, alhora que permet presentar documentació independentment de l’hora o del dia, i facilita qualsevol consulta sobre la situació de procediments administratius iniciats. Des del seu domicili, els ciutadans podran interactuar amb l’Ajuntament per iniciar tràmits, presentar escrits o comunicacions, rebre notificacions telemàtiques o conéixer l’estat de tramitació dels expedients. Tot això sense haver de desplaçar-se de sa casa i amb totes les garanties de
seguretat mitjançant la identificació amb certificats digitals reconeguts (DNI electrònic, FNMT, ACCV, idCAT...). El resultat d’aquesta tecnologia és una gestió més àgil, eficaç i còmoda que beneficia tant a la ciutadania com a l’entitat, i estalvia temps i desplaçaments. Aquesta seu és la culminació de la gestió electrònica d’expedients instal•lada d’àmbit intern, a l’Ajuntament, fa uns mesos. L’eina Gestiona aposta per les noves tecnologies i té el suport de l’experiència jurídica de l’empresa esPublico. Aquest mes se’ls atorga el premi a la millor solució d’Administració Electrònica a Espanya i malgrat que encara no és perfecta, ens fa veure que anem en la bona direcció. Esperem que siga el començament d’un nou camí que ens reportarà avantatges a tots i totes. Des de la web es podrà accedir a la seu electrònica i qualsevol dubte que sorgisca es pot enviar a : seu@montserrat.es Fernando Pinotti Informàtic municipal http://montserrrat.sedeelectronica.es
Si el teu gos encara no ha aprés com ha de fer-ho. Fes-ho tu per ell. Respecta els teus veïns.
Fes bon ús dels contenidors del reciclatge. Els teus fills i el planeta t’ho agrairan.
PODA i TRASTOS
Sols es podrà traure la poda als punts de replega els DIUMENGES i els DIMECRES. La poda ha de deixar-se en bosses grans o amb garbes de 50 cm. La replega a domicili dels voluminosos s’haurà de fer telefonant a l’Ajuntament amb 2 dies d’antelació, com a mínim, al dia d’arreplega, que serà els DIJOUS. Qualsevol veí que no complisca amb aquesta norma d’ordenació de replega de RSU tindrà la sanció màxima segons la normativa.
Us recomanem fer ús de l’ECOPARC de la Mancomunitat, situat al polígon de les Valletes i que té un horari que cobreix de dilluns a divendres de 8h a 20h i els cap de setmana de 8h a 14h.
Els xicotets gestos, són poderosos.
EMPADRONAMENT
Si vius a Montserrat, si utilitzes els serveis municipals, si gauideixes de les nostres festes... EMPADRONAT. Per cada nou empadronat l’Estat Central ens transfereix aproximadament 130 € anuals. En aquesta època difícil, ajuda al teu poble empadronant-te. No tingues por de perdre el teu metge de capçalera habitual de la teua població d’oritgen, pots seguir amb ell sense cap problema. S’estima, segons el fem que arrepleguem diariament, que viuen, tot l’any , 3.500 persones no empadronades a Montserrat. Si totes este persones s’hi empadronaren tindríem una gran ajuda (455.000 €) per solucionar el problema econòmic que patim.
23
Notícies
elPortell
Gas Natural Cegas invertirà 800.000 euros per portar el subministrament a Montserrat
24
SERVEI D’ORIENTACIÓ JURÍDICA - SOJ L’Ajuntament de Montserrat procura les millors condicions de vida, serveis i la major qualitat d’assistència social per als seus ciutadans.
Al voltant de 700 llars i comerços del municipi podran beneficiar-se dels múltiples avantatges d’aquesta font d’energia. El director general d’Energia de la Generalitat Valenciana, Antonio Cejalvo; l’alcalde de Montserrat, Josep M. Mas, i el director general de
Jaume I, Alfredo Garcia, Bon Aire, Ausiàs March, València i Dos de maig, entre d’altres. La companyia ha realitzat un important esforç inversor per avançar l’arribada del gas natural a aquest municipi i instal•lar el mòdul de regasificació de GNL, fins que es construïsca el gasoducte de transport secundari Llombai-
L’Excm. Ajuntament de Montserrat i la lletrada Sra. Gabriela Goñi Almada han establert un conveni de col·laboració per a la creació d’un servei de voluntariat d’assessorament jurídic prestat pel consistori sense cap cost per a l’Ajuntament. Està situat en un despatx de la Casa de la Cultura, d’accés per la biblioteca. Les persones interessades hauran d’acudir, en principi sense cita prèvia, els dies divendres de 17 a 20.00 hores.
Apropem les institucions als ciutadans. El projecte de Montserrat.TV que es va encetar reestructurant els canals de TDT per oferir TV3 i la BBC, continuant amb la creació d’un portal de videos per anar recollint la hitòria visual del poble, ara culmina amb la instal·lació al saló de plens de una càmera conectada a internet per poder seguir en directe la retransmisions dels plenaris per aquells domicilis que no tenen cobertura de la TDT local. Més informació a la web municipal.
Cejalvo, Cámara i Mas en el moment de l’apertura.
Gas Natural Cegas, Roberto Cámara; van inaugurar el passat 27 de gener el servei de gas natural a la nostra localitat, després que se celebrara l’acte institucional d’obertura de clau, que simbolitza l’arribada del subministrament a la població. La companyia invertirà 300.000 euros en la instal•lació d’un mòdul de regasificació de gas natural liquat (GNL) i 500.000 euros en la construcció de la xarxa de distribució de sis quilòmetres que portarà el subministrament de gas natural a 700 llars i comerços de la localitat. La xarxa de distribució dins del municipi discorrerà pels carrers de
Catadau-Montserrat. La planta de GNL, amb una capacitat d’emmagatzematge de 20 metres cúbics, està instal•lada al polígon industrial de Montserrat. El gas natural és, actualment, el combustible fòssil més eficient i respectuós amb el medi ambient que existeix. És una energia de futur, que contribueix a fer més eficients els processos productius de les indústries i comerços, i a millorar la qualitat de vida i el confort a les llars. Departament de comunicació, CEGAS
Notícies Taller de Memòria de l’Ajuntament de Montserrat: Programa d’estimulació i manteniment cognitiu
Vicent Campos ajudant a una xiqueta a plantar el seu arbre
Dia de l’Arbre a Montserrat El Dia de l’Arbre es va instituir per recordar les raons per les quals resulta imprescindible protegir els boscos. Entre les funcions ecològiques més importants que realitzen els arbres, hi ha la protecció i la conservació del sòl i l’absorció de CO2. El passat 31 de gener es va comptar amb la col·laboració de 300 alumnes del Col·legi Públic Evaristo Calatayud de Montserrat per dur a terme una plantació de 250 exemplars de quercus rotundifolia o quercus ilex rotundifolia, i 50 exemplars d’arbustus andrachne, en una parcel·la de titularitat municipal. Cada xiquet/a col·locà una etiqueta amb el seu nom a l’arbre plantat i varen crear, així, un vincle que esperem siga per molts anys. Aquests 300 exemplars han estat donats per la Direcció Territorial de Medi Ambient. Així mateix, vàrem comptar amb la inestimable col·laboració de l’agent mediambienta de zona, José Luís Martínez, qui va rebre els xiquets i les xiquetes per explicar-los la importància de conservar la massa forestal. I, evidentment, la inestimable col·laboració del professorat de l’escola, de Protecció Civil i de la Policia Local de Montserrat.Desitgem que l’any vinent es puga reproduir aquest acte, alhora emblemàtic i educatiu, i que aquestes joves generacions puguen recordar-ho durant anys, cada vegada que passegen per la zona verda on deixaren plantat un ésser viu.
Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
Parlar d’oblits, de llacunes en la memòria o de la dificultat per a aprendre coses noves era, fins fa poc, parlar de vellesa. Però hui en dia, la ciència ha avançat i es reconeix que la pèrdua de memòria és un procés en el qual intervenen nombrosos factors. Sobre alguns d’aquests es pot intervenir i afavorir l’estimulació i el manteniment cognitiu. Si els oblits i els problemes de memòria foren exclusivament resultat del procés de l’envelliment, per què dues persones amb la mateixa edat i nivell cultural poden presentar un funcionament memorístic diferent? Per què persones de molt avançada edat segueixen desenvolupant els seus treballs de forma impecable?. No obstant açò, l’edat és un factor important a tenir en compte pel que fa a les queixes de memòria. També hi ha altres variables tant personals com ambientals que són igual o, fins i tot, més importants, com són per exemple, la jubilació, l’ús d’eines informàtiques, agendes, rellotges, etcètera. L’ansietat i la depressió també són factors clau en aquests oblits. És important mantenir-se sa, fer exercici i menjar adequadament per a afavorir un bon funcionament cognitiu, ja que la memòria és el resultat del funcionament d’un conjunt d’estructures cerebrals. Aquest taller es crea d’acord amb aquesta filosofia. Està demostrat que una persona major amb queixes de memòria no patològiques millora després d’un programa d’intervenció, que està orientat a intentar minimitzar els efectes dels oblits més freqüents que ens trobem en el nostre dia a dia, com són: tenir una paraula en la punta de la llengua, l’oblit de noms molt coneguts o d’accions quotidianes, confusió amb la data actual, entre d’altres. Els exercicis que es realitzen són de manteniment cognitiu i estimulació de la memòria, se centren en activitats d’orientació espacial i temporal, llenguatge (conversa, narració, fluïdesa verbal, descripció d’escenes, denominació d’objectes, etcètera), d’estimulació de memòria a llarg termini, de codificació i emmagatzematge d’informació, de treballar l’atenció i el càlcul mental, entre d’altres activitats. Actualment són 15 persones les que participen en aquest taller que es realitza els dimecres de 16:00 a 17:30 hores i els dijous de 11:00 a 12:30 hores.
Sabina Martínez Psicòloga municipal
25
Notícies 26
elPortell
Escola d’Estiu 2012 L’estiu ja es veu a l’horitzó i cal donar sol·lucions als entrebancs que trobem les families en època estival per concil·liar la nostra vida laboral i la familiar. Són temps difícils per a les economies familiar i per a la nostra administració local que tots els dies vegem, amb resignació, com desapareixen les subvencions, rebudes fins ara, per poder tirar endavant en les nostres activitats. En el 2010, moment en que la Mancomunitat de la Vall dels Alcalans va deixar d’assumir l’organització de l’Escola d’Estiu, ja es plantejà que l’Ajuntament no disposava de diners per assumir-la i a punt estagué de no oferir el servei. Enguany ens ha tocat de ple, per a l’Escola d’Estiu ha desaparegut la subvenció que rebiem de la Diputació la qual suposava el 50%
del cost. Com es podeu imaginar és un gran drama per a nosaltres perque ens obliga a oferir el servei sense cap mena de subvenció, suposant això, que les families han d’assumir el 100% del cost. Lamentablement la situació de l’Ajuntament és tan dramàticamanet engoixosa que sols podem aportar la responsabilitat, la gestió i coordinació de l’escola. Per aquesta raó des de l’Ajuntament hem pres la iniciativa de fer un estudi de mercat per veure quantes famílies tenen la necessitat d’aquest servei i amb quins horaris. Ací us adjuntem el full de preinscripció que ens ajudarà a valorar si activem o no els mecanismes que fasen possible la realització de l’Escola d’Estiu de Montserrat 2012.
Preu mes
El que cal fer per part de les persones interessades és omplir el full de preinscripció signat i fer-lo arribar al registre de l’Ajuntament que es situa a la seua planta baixa o enviant el full per correu electrònic a cultura@ montserrat.es. El termini per entregar les preinscripcions serà el 27 d’abril. Les dates de l’escola d’estiu seran del 2 al 27 de juliol. Àngels Jiménez Jiménez Gestora Cultural
Edats
Lloc
de 3 a 5 anys
CP Evarist Calataiud
de 6 a 8 anys
CP Evarist Calataiud
de 9 a 12 anys
Poliesportiu
de 13 a 16 anys
Poliesportiu
activitats de 9:00h a 13:30h
activitats i menjador de 9:00h a 15:30
activitats i matinera de 8:00h a 13:30h
COMPLET de
180 €
180+100 €
180+25 €
180+25+100 €
8:00h a 15:30h
FULL DE PREINSCRIPCIÓ DE L’ESCOLA D’ESTIU DE MONTSERRAT. Des del 2 al 27 de juliol de 2012 Dades del pare, mare o tutor/a Nom/nombre ___________________________________________________
edat de l’alumne:
Cognoms/apellidos ______________________________________________ DNI _____________________ pare/padre
mare/madre
tutor/a
Tel. 1)____________________ Tel. 2) ____________________ Tel. 3) _____________________ correu electrònic _______________________________________________ Preu
activitats de 9:00h a 13:30h
activitats i menjador de 9:00h a 15:30
activitats i COMPLET de matinera de 8:00h a 13:30h 8:00h a 15:30h
mes
180 €
180+100 €
180+25 €
Signat/firmado:
180+25+100 €
marque amb una X marque con una X En cas de necessitar més fulls de preinscripció cal fer fotocopies /en cas de necesitar más de una hoja de preinscripción hay que hacer fotocopias.
d
d
La vida a les muntanyes no és fàcil El riu enfurit rugeix vall avall, el soroll de les pedres que arrossega eclipsa el xiulet del vent. Després de dues hores de camí, el llit del riu ha quedat al fons de la vall, el camí s’ha fet estret, i el sol comença a despuntar pels cims nevats. Una altra hora més de camí ens porta a la xicoteta caseta de bambú que fa d’escola per a les quatre aldees més properes. Estem al Nepal, en plena serralada de l’Himàlaia, un regal que la deriva continental va fer a la humanitat quan van col·lidir les plaques índica i euroasiàtica. Ací es troben les muntanyes més altes de la terra, amb cims que superen els 8.000 metres sobre el nivell del mar. Nepal va sorgir de la unió de diversos regnes quan les tribus ghorkas conquistaren les terres que envoltaven el seu reducte original, en l’actual ciutat de Ghorka, per això avui conviuen persones de més de 30 ètnies, cadascuna amb els seus trets físics característics, els seus costums i, de vegades, la seua pròpia llengua. Geogràficament, Nepal es troba enclavat entre l’Índia i la regió de Tibet (actualment sota domini xinés), i es poden distingir tres zones diferenciades: les planes, la jungla i els cims. Les planes del Terai, a la zona sud, limiten amb Índia i tenen una altitud entre 400-600 metres, amb vegetació tropical, fruiters de tota mena i fauna de grans mamífers com l’elefant. La zona de la jungla, que ocupa un lloc intermedi, està entre els 600 i els 4.000 metres d’altitud, on trobem selves que donen pas a boscos de coníferes a mida que ascendim. I la zona de cims, entre 4.000 i 8.000 metres, té neus perpètues per sobre dels 6.000 metres i glaceres que s’abalancen sobre les valls fins que moren en
La plaça grans llacs. La vida a les muntanyes no és fàcil. La gent que pobla les valls que donen accés als grans pics de l’Himàlaia han d’adaptar els hàbits a les limitacions que imposa la geografia. No hi ha altres vies de comunicació que sendes que uneixen els poblats, de vegades salvant importants desnivells. La majoria de poblats no posseeixen llum elèctrica, i de vegades aconseguir aigua potable comporta haver de caminar diverses hores. Caminar per aquests llocs, per descobrir muntanyes i cultures, ens va permetre compartir la vida diària dels que amb el pas dels anys s’han convertit en els nostres amics, persones que saben aprofitar fins l’últim recurs que ofereix la natura, xiquets que s’han de desplaçar de vegades descalços hores i hores per arribar a l’escola més propera. Conéixer de primera mà, mentre vivíem les nostres aventures, la forma de vida d’aquestes persones ens va portar a crear l’ONGD Tashi Delek, per a col laborar amb les escoles dels poblats de muntanya que solíem visitar. Tashi Delek, en llengua tibetana, és la salutació cordial d’aquest poble, una abraçada de benvinguda o un desig de sort per al camí.
L’ONGD Tashi Delek ha treballat a les valls del Khumbu i del Kangchenjunga, actuant de forma directa en les escoles d’aquestes valls. L’ONGD opera reunint diners procedents de donacions de particulars o entitats, i els inverteix a les escoles seleccionades, desplaça al lloc col·laboradors que es fan càrrec dels costos del seu viatge. Fins ara s’ha actuat en un total de nou escoles, la majoria d’elles d’educació primària. Primer es realitza una avaluació de necessitats mitjançant entrevistes amb el professorat i després es treballa bé siga amb la millora d’infraestructures (cadires, taules, pissarres, sostres, pilars) o amb el subministrament de material a l’alumnat (llibretes, llapis, gomes, regles). Com a projecte de futur, Tashi Delek s’ha plantejat construir una escola de nova planta i mantenir-la amb programes plurianuals. Les obres han començat el 6 de febrer de 2012 i es realitzaran en el poblat de Fungling, on es construirà una aula amb capacitat per a 25 alumnes, un WC i una font. Tant els treballadors que participen en la seua construcció com el professorat, seran veïns dels poblats confrontants, i intentarem amb això contribuir al desenvolupament local. TASHI DELEK agraeix a l’Ajuntament de Montserrat la seua col·laboració en tots els aspectes des que l’ONGD va ser constituïda, i espera seguir comptant amb el seu suport per a aconseguir un món on la igualtat d’opor tunitats esdevinga una realitat. Juan José Nevado Montero TASHI DELEK
27
La plaça 28
elPortell
El Imperio de la indencencia
Hay ya mucha tinta impresa que habla de esta crisis que ha venido para quedarse en un país donde casi todos aquellos Hace unos meses el filósofo Emilio Lledó decía en menores de 35 años desconocen de donde venimos. una entrevista que “no es tolerable que el imperio de la El caso paradigmático es lo que ocurre en nuestra tierra indecencia domine en la política... Esto es fruto del dominio la millor terreta del món. Es de traca, pero yo quiero de ciertas oligarquías que crean ideologías y mensajes centrarme en nuestro pueblo, para ver quien ha vivido por para que estas sigan en el poder”. Por otra parte se intenta encima de sus posibilidades. inculcar un desprecio interesado por la política para que De lo que ha ocurrido durante estos últimos cuatro años nadie pueda hacer otra política. en nuestro pueblo, la gente todavía no es consciente de El profesor Lledó reivindica el papel de la polítca diciendo su alcance y todavía están por venir sus consecuencias. que “la políica es la función esencial de la vida colectiva y el Este nuevo gobierno, del que formo parte, en un ejercicio político es esencial en la orientación de esa vida colectiva. de transparencia ha publicado toda la información de la Pero tiene que ser honrado y no ponerse una máscara”. situación actual del consistorio. También apunta como decía Platón y Aristóteles que “la Se que no es fácil de entender pero que la exsalvación de los Estados, de los pueblos y las naciones se da alcaldesa, se atreva a negar la mayor, echando a traves de la decencia y de la cultura.” las culpas a anteriores gobiernos, es que o tiene En esto andamos escasos últimamente. La indecencia, menos idea de economía y administración la falta de ética por una parte y un doctrina del shock pública que un gato de porcelana o la indecencia neutralizante que intenta paralizar con el miedo a una política no conoce límites. sociedad resignada y culpabilizada porque “ha vivido por encima de sus posibilidades”. Oiga, y no, y como yo la En la siguiente gráfica se muestra la evolución de la Deuda mayoría de los ciudadanos. Han sido otros. Y esos otros Global del ayuntamiento de Montserrat a lo largo de los son los que ahora proclaman la austeridad y los recortes años. Se diferencia por el color lo que corresponde a deuda financiera ( a los bancos ) y la de las facturas a proveedores como solución a todos los males. que están sin pagar. Ok, de acuerdo, la resaca de los excesos ahora se paga con recortes, pero no empezemos a podar por aquello Todos sabemos que Montserrat experimentó una etapa que identifica nuestro sistema de vida : la sanidad y la de crecimiento en la primera parte de la década del 2000. educación universal. Merkel a la que todos los liberales Este incremento de ingresos y su bajo endeudamiento admiran, empezó en 2010 recortando el 40% del permitió la transformación del pueblo: Ampliación del Ayuntamiento, Nave de la policía y almacén municipal, presupuesto al ejército.
Montserrat, quién ha vivido por encima de tus posibilidades? Deuda Financiera
Deuda proveedores
9.000.000 € 8.000.000 € 7.000.000 € 6.000.000 € 5.000.000 € 4.000.000 € 3.000.000 € 2.000.000 € 1.000.000 € 0€ 1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
La plaça Casa de la Cultura, Llar dels Jubilats, Ronda norte, nuevos servicios, etc. Esto requirió fuertes inversiones de fondos propios y financiación, por ello llegamos sobre 2007 a un endeudamiento sobre 2.900.000 € y cerrando los presupuestos con superávit. Era un endeudamiento normal. Como el que contrata una hipoteca para disfrutar de una vivienda que con el ahorro nunca conseguiría.
su articulación deja bastante que desear. A un ayuntamiento como el nuestro sólo nos va a permitir pagar a proveedores directos, pero no los impagos a la Mancomunidad, tampoco obliga a la Generalitat Valenciana que nos pague los 800.000€ que nos debe, pero es que nos obliga a contratar un prestamo a 10 años al 5% ( cuando el BCE se los concede a los bancos al 1%). Antes se podian contratar prestamos Uno debe controlar su nivel de endeudamiento para poder para la administración a 15 años a un diferencial del seguir viviendo comodamente. Esto es lo que ocurrió hasta +0.50%. La banca va a ganar con este plan sólo en 5 2007, en que Montserrat había alcanzado un nivel moderado años 6.000 millones de euros. La jugada es redonda. de deuda y los ciudadanos podían disfrutar de esas nuevas inversiones. En 2007 cambia el gobierno y se encuentra de A nosotros esto nos supondrá convertir los 2.000.000€ repente con una paralización de la actividad económica de deuda a proveedores directos ( la deuda a la brutal. LA CRISIS había llegado para quedarse. La falta de Mancomunidad no entra ) en deuda financiera. Unos pericia y ausencia de criterio, hace que en vez de tomar 250.000€ anuales más que amortizar durante 10 medidas paliativas, ocurra lo contrario, se incrementa el años. Pero si hemos dicho que estamos al máximo de gasto corriente, se aumentan las plantilla de trabajadores y endeudamiento, ¿como vamos a poder hacer frente a se pide más crédito para hacer inversiones, a mi criterio la casi 900.000€ todos los años para los bancos?. mayoria precindibles o mal enfocadas, malgastando ayudas Si queremos hacer viable el ayuntamiento esto va a estatales y no sosteniendo la economia local. Se empiezan a obligar a tomar medidas muy drásticas. Hasta ahora descontrolar los presupuestos y la situación económica local ilegales y que la nueva “reforma laboral” va abrir entra en caos. El 2008 se cierra con un déficit del 40,20% ( esas puertas. Si, esa misma reforma que dicen que cuando el máximo permitido por el Estado era de 4,81% “va a crear puestos de trabajo pero que va a destruir ) y en 2009 se alcanza un déficit del 13,7%. El 2010 y 2011 600.000 este año 2012”. Lean la letra pequeña de esta arrastran estos descuadres. reforma y se asustarán. De aquellos barros estos lodos y ahora nos encontramos con Estamos estudiando el nuevo Plan de Ajuste que nos un cajón lleno de facturas sin pagar ( más de 3.000.000€), pide el gobierno, ... ¡pero si ya hemos hecho lo que más un nivel de endeudamiento financiero al máximo se podia hacer cuando iniciamos las legislatura!. Este permitido. Todavía hay quien se atreve a defender la gestión Plan nos exige decir qué medidas vamos a tomar para del gobierno anterior del Partido Popular y negar la mayor. “A poder hacer frente a la deuda financiera, con este la hora que quieran y donde quieran” como decía aquel, me plan tan asfixiante que propone el gobierno. presto para hacer un debate o interrogatorio con funcionarios como testigos. Ya esta bien de tanto marrullerismo y engaño Ya les adelanto que con esas cifras macroeconómicas al ciudadano. Que cada cual asuma sus reposabilidades esto va a ser muy, pero que muy difícil, porque ya no políticas y espero que pronto, como decia la vicepresidenta es cuestión de ahorrar más, con el ahorro no llegamos Santamaria, que sea delito penal, la malversación de fondos a estas cifras ni de lejos, la cuestión es que una pésima gestión de la crisis que no ha medido las consecuencias públicos. hace la situación actual totalmente inviable. Y lo que Afrontar esta situación es complicadísimo, y se que lo más me molesta, personamente, es que nadie asume pagaremos políticamente el actual equipo de gobierno. responsabilides políticas y los responsables siguen Y lo comprenderé. Ahora es nuestra responsabilidad sentandose en el plenario intentando dar lecciones encontrar una solución a esta complicada situación. e incluso cobrando 3.000€ de dinero público en la Hemos consumido el poco margen financiero que teniamos Diputación en concepto de “asesoramiento”. Vamos, para obtener algo de crédito para pagar a proveedores que para que se hagan una idea la ex-acaldesa, portavoz es de justicia que cobren. Se ha adelgazado la administración del PP en la oposición en Montserrat cobra con dinero al máximo permitido para aligerar gastos. público más que el Alcalde de Monserrat por hacer Pero todo esto no es suficiente. La deuda global supera los ... no sabemos qué ¿? Como decía al principio del 8.000.000€ y lo más preocupante e indecente es el impago a artículo con las palabras del profesor Lledó: los proveedores que se ha acumulado en estos últimos años. No es tolerable que el imperio de la indecencia Ahora, el gobierno de Mariano Rajoy, se saca de la manga domine en la política. un plan para pagar a proveedores y sanear las cuentas de Santiago Martínez Tarazona los ayuntamientos mal gestionados que tienen atrapados a los proveedores. La media, como idea, es loable, pero 29
La plaça 30
elPortell no sabem el que costà a l’Ajuntament.
Conseqüències de les males actuacions de l’equip de govern de Laura Sanjuan
Esta plaça no feia ni fa cap falta en el poble de Montserrat per les raons següents:
per Clara Bosch, Júlia Garcia i Vicent Bosch Regidors de l’Ajuntament Montserrat (2003-2011)
de
L’actual Equip de Govern de l’Ajuntament, amb bon criteri i sentit de la responsabilitat, està intentant prescindir de la plaça de l’intendent de la policia local, amb l’oposició bel·ligerant i irresponsable de la senyora Laura Sanjuan i de la resta dels regidors del PP. Nosaltres, com a regidors que érem quan es va produir la creació d’esta plaça, hem de manifestar que: Esta plaça es va crear el 2008 amb traïdoria per part de la senyora Sanjuan i el seu equip de govern, en un Ple extraordinari a les 11 del matí, en hores de treball (per als que no xuplàvem del pot com tots ells). Ni el senyor Joan Garcia, que aleshores formava part de l’Equip de Govern, hi estava d’acord. Com qualsevol persona amb un dit de seny, considerava que la creació d’esta plaça era una autèntica barbaritat i una ruïna de per vida per a este poble. Va ser a partir d’ací quan el senyor Joan Garcia començà a distanciar-se del PP.
A més del vot en contra de l’oposició en el Ple, la comissió paritària també es va manifestar majoritàriament en el mateix sentit, és a dir, en contra. Ho varen traure endavant gràcies al vot del trànsfuga Alberto Font, que
La plaça d’intendent és obligada en els pobles de més de 15.000 habitants o 30 agents de policia. En este poble, quan es va crear la plaça, érem al voltant de 6.700 habitants i 16 policies. A tot açò, hem d’afegir que esta plaça costa cada any al voltant de 60.000 euros. Comprovarem que és una autèntica barbaritat i que a qualsevol governant que haja fet açò li deu caure la cara de vergonya (no és el cas de la gent del PP). És per això que els polítics sensats han d’intentar per tots els mitjans que tinguen a l’abast, treballar en esta línia, a fi de poder estalviar esta autèntica barbaritat de diners públics. L’ALTRA CARA D’INTENDENT
DE
LA
PLAÇA
Esta barbaritat té una història que tot el món coneix, però el temps fa que tot s’oblide. Com que nosaltres estàvem en la primera línia de la política, volem i hem de refrescar la memòria de la gent, pel que fa a este assumpte. Tots recordem què va passar al final de l’estiu de 2007, quan la senyora alcaldessa va denunciar la falsificació de la seua signatura en un document informatiu (l’horari de treball setmanal) de l’aleshores cap de la policia. Este document no tenia ni té cap transcendència, simplement és informatiu i la suposada falsificació de la signatura no tenia cap valor. Si el cap de la policia lliura el document en el Registre d’Entrada sense signar, a qui li correspon vetllar per la seguretat d’este document?
El cap de la policia, des del primer moment, negà esta falsificació, cosa que fou corroborada després per la justícia. En la seua defensa, el cap de la policia sempre va repetir que és simplement un policia i que la seua tasca és fer complir l’ordre públic. Nosaltres, com molta gent del poble, el coneixem (tant a ell com a la seua trajectòria professional), igual que coneixem la manera de fer política de l’Equip de Govern de la senyora Laura Sanjuan. Tots sabem que les relacions entre l’aleshores cap de la policia i el marit de la senyora alcaldessa no eren bones. No entrarem a valorar qui tenia raó en l’assumpte, encara que en tenim la nostra opinió. A partir d’ací començà una campanya d’oposició sistemàtica contra el cap de la policia, fins que ja tenien clar que li obririen un expedient disciplinari si no se n’anava del poble. Este senyor sabia que tenia raó, però no va tindre més remei que anar-se’n fins que tot s’aclarira en el jutjat, ja que ell i la seua família havien de subsistir. A tot açò, el cap de policia i la seua família varen patir malalties desagradables, perquè són persones molt rectes i a cap persona sana li agrada que la impliquen en un assumpte com este.
La Sra. Sanjuan ja tenia tot el camí lliure per a fer i desfer sense que ningú li posara obstacles en la policia: va nomenar al seu marit oficial interí. Com afirma la dita «la dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha de demostrar» i, en este cas, va ser al contrari. Va portar a qui després va guanyar la plaça d’intendent. No ens hem d’oblidar que acusàrem este senyor de ser un «presumpte prevaricador» per les incidències ocorregudes en les proves d’accés a la plaça d’oficial.
La plaça Com que el temps sempre posa a cadascú al seu lloc, un jutge va dictaminar el que l’antic cap de la Policia havia defensat sempre, és a dir, la seua innocència. A partir d’eixe moment, ja podia tornar al seu lloc de treball, ben net. Per suposat que això no era el que la senyora Sanjuan i el seu marit havien maquinat, per la qual cosa van iniciar una altra tàctica perquè este senyor no poguera manar a la Policia de Montserrat.
Convé recordar que Manuel Ocaña Alemany, el cap de policia que teníem, ara és l’intendent de la Policia Local de Paiporta, un poble bastant més gran i important que el nostre. Ha estat condecorat per la Generalitat Valenciana per la seua tasca policial. I imparteix classe a l’Institut Valencià de Seguretat. En definitiva, un grandíssim policia i una grandíssima persona que ja no podrem tindre en este poble. Tot açò per obra i gràcia de la senyora Laura Sanjuan i companyia, perquè la brillant idea va ser crear la plaça d’intendent, sense importar-los el que comportaria econòmicament al poble. La varen crear a mida de la persona que en aquell moment era de la seua confiança, perquè així si el senyor Manolo tornava per a ocupar la seua plaça, tindria un superior. Al preu que fóra, perquè ells sempre pogueren tindre el poder en el cos de policia. Per totes estes qüestions, creiem que l’actual Equip de Govern de l’Ajuntament està en el camí encertat. Tot el poble hem de donarlos suport perquè ens puguem estalviar eixa despesa innecessària i inútil, al votant dels 60.000 euros a l’any de per vida.
Arriba la VI Pujada al Portell El pròxim 27 d’abril celebrarem la VI Pujada al Portell per commemorar aquell 25 d’abril de 1707 en què les tropes castellanofranceses van ocupar la Corona d’Aragó, arran del conflicte bèl•lic internacional de la guerra de Successió entre l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip de Borbó. És una data clau de la nostra història com a valencians, a partir de la qual s’entenen les estructures politicosocials actuals i, fins i tot, alguns fets coetanis. Per això, és un dels nostres actes principals i el primer que vam realitzar com a col•lectiu cultural, ara fa 5 anys. Durant aquest 2012, i fins a la pròxima Pujada al Portell, celebrarem el cinquè aniversari de l’Associació Brot de Cultura. I per a tal fita, hem preparat un seguit d’actes per a tot el poble de Montserrat. El primer, la VI Pujada al Portell amb un sopar popular a la plaça de l’Ajuntament, la cercavila pels carrers del poble després de pujar al Portell i una actuació lúdica per acabar la nit. Animem tot el municipi a sumarse a la commemoració de la Batalla d’Almansa i, també, a la celebració dels cinc anys de Brot de Cultura com a col•lectiu cultural d’àmbit local. El RockSerrat d’enguany suposarà la consolidació d’aquest festival de música en valencià i l’acte central del nostre aniversari. D’altra banda, volem fer referència al context social més actual. Són temps difícils. De crisi econòmica i de crisi social. I en aquest sentit volem manifestar-nos i solidaritzarnos amb les protestes estudiantils. Com a col•lectiu majoritàriament juvenil, molts dels nostres membres hem patit i patim de manera directa
la situació precària de l’ensenyament públic valencià. I aquesta és una qüestió que ve de lluny. L’esclat de la indignació es va produir a mitjan febrer; però les privatitzacions, les retallades, la manca de recursos econòmics, el professorat insuficient, la cessió del sòl públic per a empreses educatives privades, la col•locació de barracons per edificis educatius d’obra, entre altres despropòsits, fa molts anys que s’estan duent a terme. I potser la protesta ha esclatat perquè la gent ha alçat la veu per dir que ja n’hi ha prou, perquè en l’època d’esplendor i de grans esdeveniments al País Valencià l’ensenyament, així com altres serveis públics, ja estava maltractat. I ara no tolerem que es precaritze més l’àmbit educatiu. Per això, davant de les càrregues policials indiscriminades i injustificades, ens afegim a les demandes de dimissió de la delegada del Govern a València com a responsable directa de les actuacions policials al voltant de les protestes de l’IES Lluís Vives i, també, del cap de la Policia a València per emprar un llenguatge bèl•lic contra els estudiants manifestants i titllarlos d’enemic. Finalment, volem subratllar l’esforç econòmic que hem realitzat enguany per portar endavant el programa d’activitats més ambiciós des dels nostres inicis i que l’any que ve continuarem rellançant. Ens agradaria que en fóreu conscients perquè vosaltres i el municipi sou els destinataris de les activitats que planifiquem. Podeu seguir-nos al facebook, al tuenti, al twitter i al nostre blog www.brotdecultura. blogspot.com Associació Brot de Cultura
31
Corporació 32
Posició del PSPVPSOE sobre el Reial Decret de pagament a proveïdors Els socialistes estem d’acord que cal buscar solucions per fer fluir el pagament a les empreses. Un dels sectors que suporten els deutes a proveïdors és el sector públic i, amb ell, les entitats locals. El govern va aprovar el 24 de febrer un Reial decret (4/2012 de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals) que pretén solucionar aquest problema i els socialistes, després d’analitzar el decret, volem fer les consideracions següents: 1. Els socialistes valorem positivament el propòsit del Reial decret, que pretén establir mecanismes per facilitar el pagament del deute que mantenen els ajuntaments amb els proveïdors. El nostre vot serà favorable a la convalidació del Reial decret al Congrés, però demanarem que es tramite com a Projecte de Llei per modificar alguns dels aspectes que aquest regula. 2. En la definició de les condicions de finançament creiem que el termini del préstec no ha de ser inferior als deu anys, ha d’haver-hi un període de carència de dos anys, i els interessos no poden estar molt allunyats de l’1% al qual el Banc Central Europeu ha prestat diners a les entitats europees. L’objectiu de la mesura ha de ser beneficiar els proveïdors als quals se’ls deu, i als ajuntaments que paguen, però en cap cas poden ser els bancs els que finalment traguen rèdit de la difícil situació econòmica i financera per la qual estan passant els ajuntaments i les empreses.
elPortell 3. A l’hora de prioritzar el pagament, no pot ser que la quantia siga el criteri per fer prevaler el pagament d’unes factures sobre altres. Són les PIMES i els autònoms els que haurien de prevaler a l’hora de prioritzar els pagaments i, per tant, caldria establir mecanismes perquè els quitaments que proposa el Reial decret no perjudiquen les empreses més xicotetes davant les empreses que tenen major capacitat financera. A més, també ha de prevaler el deute amb les empreses contractades per a la prestació de serveis públics essencials i les retribucions pendents d’abonar al personal prestador d’aquests serveis. 4. El protagonisme de la negociació i de la definició dels plans d’ajustament de les entitats locals ha de recaure sobre l’Alcaldia, màxim òrgan responsable de l’Ajuntament, i en els òrgans que estableix la Llei per garantir l’autonomia local que preveu l’article 140 de la Constitució i el compliment del principi de responsabilitat. Intervenció emetrà els informes preceptius. 5. El problema del deute a proveïdors en major o menor mesura, afecta una gran part dels ajuntaments del nostre país i, per tant, el rigor i l’objectivitat han de ser els criteris que prevalguen a l’hora d’analitzar la situació en què es troba cada ajuntament. 6. El deute contret pels ajuntaments està agreujat en molts casos per l’impagament del deute d’altres administracions (comunitats autònomes principalment, encara que també algunes diputacions provincials...). Els socialistes proposem que totes siguen incorporades als plans de pagament per augmentar l’autonomia financera dels ajuntaments a l’hora de definir els seus plans d’ajust. 7. Volem manifestar que si bé és cert que la crisi econòmica ha agreujat el problema de finançament de les entitats locals, i que aquesta
mesura pot ajudar a solucionar en el curt termini, també és cert que hem d’afrontar definitivament el problema de fons mitjançant una nova norma que regule la vida local. Aquesta norma, entre altres aspectes, ha de definir les competències i el finançament adequat per al seu desenvolupament. Així mateix, és imprescindible una nova Llei d’Hisendes Locals que resolga la qüestió de fons derivada d’una manca de finançament adequat als ens locals. Els socialistes vam deixar la feina feta i estem, també en això, disposats a col·laborar per tirar-la endavant. 8. Per a concloure, volem afegir una qüestió de formes, però no per això de menor importància: el diàleg. Cal que una mesura de l’envergadura que proposa el Govern, compte amb el suport de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), màxim òrgan representant dels ajuntaments. Per això requerim al Govern que inicie els contactes necessaris amb la FEMP i així escoltar les propostes que es van exposar en la seua Junta de Govern del 29 de febrer passat: • Els crèdits han de preveure un període de carència suficient perquè puga ser assumible pels ajuntaments. • El tipus d’interés ha de ser inferior al cost de mercat. • Les competències que el Reial decret atribueix als interventors s’han de revisar. • La resta d’administracions públiques han d’entrar en condicions similars perquè les entitats locals complisquen abans que aquestes amb les obligacions de pagament. Recordem que al nostre ajuntament la Generalitat Valenciana ens deu més de 800.000 euros. Molt bones festes falleres i que passeu unes bones festes de Pasqua. Associació local del PSPV-PSOE Estem treballant per tu
Corporació L’atur, les finances, el tancament d’empreses, els conflictes parentals, el descontent generalitzat, la corrupció d’alguns polítics, entre d’altres, ens enfosquixen la mirada i ens immobilitzen.
De mica en mica s’ompli la pica «De gota en gota s’ompli la bóta» i «tota pedra fa paret» són expressions valencianes vinculades a dos idees que ens vénen com anell al dit, en estos moments difícils que estem passant. La situació econòmica, social, política, etc., ens està abocant a un pessimisme generalitzat o indefensió depresa (Selingman, 1991), a una frustració mental que ens fa vore negres totes les coses.
La voluntat de sumar i treballar El col•lectiu l’Esquerra de Montserrat és un moviment polític i social de caràcter local en el qual participen tot tipus de persones, animades pel desig de millorar les condicions de vida a Montserrat. Ideològicament ens considerem d’esquerres, republicans i laics, per tant defensem tots els valors que això representa, és a dir, la justícia social, la igualtat, la redistribució de la riquesa, la separació Església-Estat, la defensa dels serveis públics i dels drets humans sense restriccions, la pau i la solidaritat entre tots els pobles del món.
La primera idea d’estes expressions valencianes és la constància. Cal un esforç permanent per aconseguir allò que et proposes. El procés d’omplir la pica serà llarg, i per això hem de seguir endavant, pas a pas, sense parar-nos. En segon lloc, l’expressió fa referència a les xicotetes actuacions. Ara hem d’actuar, no amb obres faraòniques, sinó realitzant xicotetes actuacions puntuals, prenent decisions encertades que no desestabilitzen el sistema, aportant granets d’arena allà on som.
sinó, sobretot, ho dic per tots en general. És important tindre-ho present en les nostres relacions personals, familiars, econòmiques... La constància, l’esforç i les xicotetes actuacions són el camí per tornar el color a les coses. A poc a poc, la positivitat tornarà a les nostres vides. Si a estes dos expressions afegim el sentit de comunitat i de poble, la cooperació i la col•laboració és l’eina clau de l’èxit. Estem convençuts que ja s’ha fet molt, però també sabem que encara queda molt per fer. Estem a la vostra disposició els dimarts, els dijous i els divendres de matí a l’ajuntament. Bones Falles. Joan R. Garcia Perales i Carmen Masó Martínez
Tot açò ho dic no sols per als polítics municipals, tot i que gradualment anem integrant l’Equip de Govern i gestionant eficientment els recursos,
Regidors del Grup Municipal AIGUA
L’orfandat política de molts votants d’esquerra, que no es veien representats amb els partits d’esquerra tradicionals, exigia la construcció d’una nova formació política, democràtica i d’esquerres, a nivell local. Som una força política amb vocació de servei públic, sense interessos ocults, gent que entenem que la ideologia es construeix més des d’actituds i comportaments ètics que des de logotips, frases de manual o pur màrqueting comercial. Defensem sempre l’interès públic de la majoria, per damunt d’interessos particulars o de partit. Per tant, promourem els mecanismes necessaris perquè siga el ciudatà el protagonista principal de les decisions, que ens afecten a tots.
persona participa amb igualtat de condicions. Cadascú aporta la seua idea o experiència en un debat lliure i obert entre companys, busca sempre el respecte a totes les opcions i assumeix les decisions de la majoria.
Per nosaltres una societat democràtica i progressista ha de ser forçosament participativa. Creiem que no hi ha democràcia sense participació horitzontal i transparent. I és a través de l’assemblea que cada
L’Esquerra de Montserrat practica la democràcia real. La condició d’afiliat permet que cada persona adquirisca i desenvolupe la seua participació en el col•lectiu, de manera voluntària i lliure. Cadascú decideix fins a quin nivell s’implica, quina tasca realitza i en quina àrea vol treballar. Naixem amb voluntat de sumar i treballem per trobar un espai de convergència amb la resta de forces polítiques progressistes i d’esquerra, però sempre des de la independència organitzativa i el respecte entre les diferents organitzacions amb les quals col•laborem. Salut i revolta. 33
Corporació 34
elPortell es global. Y si se quiere que España crezca y que en España vuelva a haber empleo, hay que hacer esto que se ha hecho. Así se piensa, se siente y se dice a todos los españoles.
La Reforma laboral que +5 millones de españoles necesitan El gobierno de Mariano Rajoy acaba de aprobar la reforma laboral que estaban esperando más de cinco millones de personas que quieren y no pueden trabajar. Esta reforma laboral es la reforma que España necesita para evitar que seamos el país que destruye más empleo en toda Europa. Para eso es necesaria esta reforma laboral. Se le han puesto ruedas al coche. Ahora ya podrá rodar. Esta es una reforma que nos sitúa al mismo nivel que los países más avanzados de la Unión Europea. Una reforma que moderniza nuestra legislación que data de hace más 30 años y que, sobre todo, acaba con las injusticias y las discriminaciones del mercado de trabajo. Todos los españoles deben saber que ésta es una reforma justa y que si no se pensara así, no se hubiera hecho de ninguna de las maneras. Ya se sabe que hay quien no la desea, sobre todo porque intuyendo que es buena no quieren dejar al descubierto sus vergüenzas de tantos años de desgobierno en colaboración con sus socios preferentes UGT y CCOO. Respetamos todas las opiniones, pero el Gobierno y Mariano Rajoy como presidente se deben a todos los españoles. Y hay que cambiar para adaptarse a un mundo que es distinto y que
Cuando se toman medidas que son difíciles, se hace porque se piensa en quienes peor lo pasan. Hablamos de personas, de sueños rotos, de sufrimientos. Y cuando se hace una reforma laboral rigurosa, se hace porque se está pensando en toda esa gente que está en la cola del paro y que no ve ningún horizonte de futuro. Para eso se hacen las reformas. Las reformas no son el objetivo en sí mismo, son el instrumento. El objetivo son las personas y especialmente las que más se acercan al límite de la resistencia. La cara real de la crisis es la gente, son muchos españoles. Entonces, cuando se critiquen injustificadamente las reformas, decirle esto a la gente. El Partido Popular no hace reformas porque esté aburrido en los despachos. Las hace porque hay mucha gente que ha confiado en un Gobierno y porque creé que hay que generar las condiciones para que se cree empleo en España, para que las Administraciones tengan recursos y haya sanidad, educación y pensiones. Para eso se hace una reforma. Además esté Gobierno del PP recibió un mandato claro y contundente el 20N. El PSOE queda ya solo para las algaradas. En definitiva, se hace esta reforma porque lo que no se podía es seguir pasivos ante esta situación como el anterior gobierno socialista, contemplando como el empleo se destruía cada vez más aceleradamente sin tomar ninguna medida y las pocas que se tomaron absolutamente ineficaces. Viene a tratar de remediar la fatal gestión en materia de empleo del PSOE y a
tratar de dar soluciones y esperanza a 5.500.000 Zparados. Partido Popular de Montserrat
Passatemps 1.
Objecte, originari de l’antiga Xina,
que proporciona centenars d’hores de jugabilitat. Això sí, precisen de materials lleugers per poder solcar pels cels. 2. Plat d’arròs sec amb carn (pollastre, tomata...) i condiments (safrà), típic del País Valencià. 3. Dansa popular 4.
És
com
una
faldeta
interior,
confeccionada amb materials similars al de les camises. 5. És un embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc, picada i adobada amb pebre i altres espècies. Es conserva crua i es deixa assecar durant un període de temps mantenint-la penjada d’un cap. 6. És un element format per fibres tèxtils torçades o trenades únicament en sentit longitudinal, a fi de confeccionar peces resistents i flexibles del gruix desitjat i de qualsevol llargada. 7. És una composició molt sorollosa i
CO.M.VA Encercla el que cregues que és correcte i al pròxim Portell trobaràs les solucions. • A partir de quin any es recupera la producció vitivinícola de Montserrat després de patir la fil•loxera? a. 1900, b. 1910, c. 1920. • La Comunitat Valenciana és l’expressió de la voluntat democràtica i del dret de l’autogovern del poble valencià que es regeix per: solucions del núm. 61. gener 2012
CO.M.VA : b, b, a, a
a. la Constitució Valenciana, b. l’Estatut d’Autonomia, c. l’Estatut Regional. • Quan apareix per primera vegada la referència a Montserrat d’Alcalà? a. L’any 1237, al Llibre del Repartiment, b. L’any 1499, pel recaptador comarcal de l’impost del morabatí. • Quina és la cova que donà refugi als primers homínids al terme de Montserrat? a. la cova dels Llandats, b. les coves del Carcalí, c. la cova Fumada.
rítmica de masclets, a terra (penjats de cordells) o enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment durant el dia. 8. Monument de cartró-pedra 9. Trajectes que es fan pels carrers, acompanyats normalment amb música. 10. Una peça de roba que tant serveix per mocar-se o per complementar el vestuari habitual. 11. L’art que es manifesta en l’organització dels sons i els silencis en el temps. 12. Reacció química d’oxidació violenta d’una matèria combustible. 13.
Esdeveniment
de
caire
social
organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l’objectiu de passar-s’ho be plegades. 14. Un dolç esponjós que sol menjarse acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.
35
INTERNET Y TELÉFONO
Fiscal, laboral, contable y seguros.
R E S T A U R A N T
AV, JAUME I, 74 - TEL. 96 299 94 23 46192 MONTSERRAT (VALENCIA) contacto@restaurantecasadiego.es
Tel.: 96 299 90 45 - Fax: 96 298 80 05 afisco@afisco.net Plaza del Raval, 16 46192 MONTSERRAT (Valencia)
Sistemas Globales de Telecomunicación
963570948 altas@svint.net
Especialidad en tapas variadas PIZZERIA
Telf.: 655 859 838 Tel. 609757614 Av. Europa. 46192 Montserrat
Tel.: 96 299 80 65 C/. Sant Antoni nº1 bajo Movil: 656 936 152 46192 MONTSERRAT (Valencia) viatges_azalea@hotmail.com
Plaza del Raval, 11 46192 MONTSERRAT (Valencia)
Av. Alfonso el Sabio, 36 bajo Tel. 96 619 58 58 Novelda (Alicante)
DISEÑO - MAQUETACIÓN IMPRESIÓN TODO TIPO DOCUMENTOS INTERESADOS EN MÁS INFORMACIÓN, SOBRE PUBLICIDAD Y PROMOCIÓN, PÓNGANSE EN CONTACTO CON: Teléfonos: 96 202 90 79 667 464 833 mosayko@yahoo.es
2 i 3 de juny de 2012 valora el que tenim!