Jocs de pati

Page 1


AQUEST LLIBRET INTENTA SER UN RECULL DE JOCS PER PODER JUGAR AL PATI DE L’ESCOLA. S’HAN DEIXAT UNES PÀGINES EN BLANC PERQUÈ ES PUGUIN AFEGIR NOVES PROPOSTES. US ANIMEM A JUGAR I PASSAR-HO BÉ!!

2


INDEX - Bales ......................................................................................pàg. 4 - Xapes......................................................................................pàg. 5 - Jocs de soles de sabates ................................................................pàg. 6 - Jocs amb cordons ........................................................................pàg. 6 - Patacons...................................................................................pàg. 7 - Les cordes ................................................................................pàg. 8 - Dominó ....................................................................................pàg. 8 - Les gomes .................................................................................pàg. 9 - UNO.......................................................................................pàg. 9 - Les Dames ................................................................................pàg. 10 -12 - L’Oca i el parxís ..........................................................................pàg. 12 - El joc de l’aigua ..........................................................................pàg. 12 - Els Escacs.................................................................................pàg. 13-14 - La Xarranca ..............................................................................pàg. 15 - Jocs dinàmics i de moviment.............................................................pàg. 16-52 - Llistats de jocs proposats ...............................................................pàg. 53 - Altres jocs (noves propostes a fer...) ..................................................pàg. 54-58 3


MATERIALS I JOCS:

BALES Aquest petit objecte que té més de dos mil anys d’antiguitat (els llibres d’història ens parlen d’elles des de temps dels romans) és ideal per aprofitar els espais amb terra. La gran quantitat de jocs de bales que existeixen arriben a donar-nos moltes possibilitats d’intervenir amb nens i nenes de diferents edats. Un joc... (mínim 2 jugadors): 1-Fer un forat al terra que anomenem guà. 2-Fer una línia a 5 metres (aprox.) del guà. 3-Per saber l’ordre dels jugadors, llencen cadascú la seva bala des del “guà” cap a la línia. La proximitat marcarà l’ordre (de més a prop a més llunyà). 4-Un cop amb l’ordre establert, comença el joc: 4.1-El jugador que comença llença la seva bala contra la del contrari una primera vegada i diu “primens primens” primens i continua tirant. 4.2-Si ha donat a la bala del contrari, torna a llençar i diu “segon segon” segon i continua tirant. 4.3-Si ha impactat la segona vegada, torna a llençar però aquesta vegada l’espai després de l’impacte ha de ser superior a la mida del peu del jugador que ha llençat i diu “pie pie cabe o pie bueno”. bueno 4.4-Si el peu cap, el jugador torna a tirar per fer l’últim impacte necessari (dient “tute tute”) tute abans de poder llençar per ficar la bala al guà. 4


* Si el jugador aconsegueix fer tot això abans que el contrincant, guanya les bales de tots els que estiguin jugant; en aquest cas, guanya la partida.

XAPES Les xapes són un material de joc molt divertit i totalment gratuït, ja que es poden aconseguir en qualsevol establiment on venen begudes d’ampolla. Podem omplir-les de plastilina, de manera que augmentin el seu pes. Qualsevol espai de terra o pavimentat és ideal per marcar diagrames on practicar nombrosos jocs. El futbol amb xapes, és un gran exemple per la seva senzillesa. Consisteix a reproduir un partit de futbol però jugant-ho amb xapes. La pilota pot ser una petita bola de paper d’alumini que haurem d'empènyer amb les xapes del propi equip. Si la pilota és tocada per un altre jugador, aquest pot tornar a tirar. El porter pot ser, o bé la mà del jugador o bé una altra xapa. Finalment, quan s’acabava el temps es fa el recompte de gols. Un altre joc és el circuit de xapes. Consisteix a dibuixar al terra un circuit, la dificultat d’aquest, pot anar en funció de l’edat dels participants. Aquest joc pot ajudar molt a desenvolupar la imaginació dels nens.

5


JOCS AMB GUIX I SOLES DE SABATA En totes les èpoques, en tots els llocs del món hi ha hagut qui ha dibuixat al terra, ja sigui amb guix sobre paviment o amb un pal sobre terra i ha utilitzat el dibuix per a diversos jocs de punteria. Els talons vells de sabates, o els guixos amb les quals dibuixem els diagrames en el sòl són un bon element per al llançament (encara que també es poden usar pedres planes, per exemple). En un pati d’una escola, és fàcil trobar racons petits per a la pràctica de jocs d’alta motricitat. Amb el guix i la sola de sabata també podem jugar al "”FLENDIT” FLENDIT”": dibuixem un cercle a terra. Es marca una línia des de la qual cada jugador tirarà una sola de sabata. Cada jugador, per torns, llança la sola amb l’objectiu de treure un objecte del cercle. Si un jugador ho aconsegueix guanya la partida.

JOCS AMB CORDONS Els cordons de les sabates són un bon element per a la pràctica de diferents jocs... També podem jugar a la serp: un jugador mou pel terra un cordó i els altres han d’intentar trepitjar-ho. Un altre joc que pot donar-nos un tros de llana és el joc de les cues de cavall: cada nen té un cordó, i es posa un dels extrems a la part de darrera dels pantalons, com si fos una cua. L'objectiu del joc és arrencar el màxim de cues dels companys mantenint la pròpia, atès que si perdem la cua, ja no podem treure mes! 6


“CROMOS I TAZOS” (PATACONS)

Actualment trobem els “tazos” en els comerços. No obstant això, la tradició ens explica que, en diferents parts del món s’han jugat utilitzant cartes velles. Per fer-los necessitem dos trossos de cartolina de 6 cm x 2cm (cartes velles o retalls de plàstica). Els posem en forma de creu i dobleguem les pestanyes de la carta que aquesta davant cap a darrere i de la qual està darrere cap a davant. Separem els dos trossos i encarem les pestanyes. I ja podem muntar el patacó. Des de sempre, amb els cromos i els patacons es practicaven un gran nombre de jocs, com: 1. La picada. Cadascú deixa un patacó a terra boca amunt (de forma que cada jugador pugui reconèixer el seu patacó). Per torns cadascú pica amb un dels seus patacons sobre el que ha deixat. Si no aconsegueix girar-lo passa el torn, però si l’aconsegueix girar es queda tots els que hi ha a terra. També es pot jugar formant una pila amb els patacons. En aquest cas es deixen boca avall i, qui pica, es queda tots els patacons que ha aconseguit girar. 2. Pam i net. Es deixa un patacó al terra, amb la imatge enlaire i aprop d’una paret. Es fa una marca a la paret i, des d’allà, es deixa caure per torns un patacó de forma que caigui a prop del patacó que hi ha a terra. El jugador que ha tirat es queda tots els patacons que quedin a menys d’un pam de distància del que acaba de tirar. 3. Ratlleta. Es marca una ratlla a terra i a un parell de metres de distància una línia de llançament. Tots els jugadors es situen sobre la línia de llançament i tiren el seu patacó cap a la ratlla. Guanya qui aconsegueixi que el seu patacó quedi més a prop de la ratlla però sense passar-se. 4. Rebot a la paret. Es juga igual que la ratlleta però es llença contra una paret. Guanya el patacó que quedi més a prop de la paret després de rebotar-hi.

7


LES CORDES Es tracta d’un dels elements de joc que més potencien la cooperació entre els participants. De jocs de saltar a corda segur que recordem una gran quantitat: “el cocherito leré”, la barqueta, el carter... També es poden arribar a saltar amb dues cordes.

DOMINÓ El joc consta de 28 fitxes. La cara de cadascuna d’elles està dividida en dues parts, que porten gravats d’un a sis punts, o bé cap, tot en diverses combinacions. En començar el joc, es col·loquen totes les fitxes de cap per avall, en el centre de la taula. Cada jugador prendrà una. El que tregui la fitxa major començarà la partida. Es retornen les fitxes al centre de la taula i es barregen. Cada jugador escull cinc fitxes (set si es juga de dos). Qui obre la partida col·loca la fitxa de cap per amunt. Després, li toca el torn al jugador de la seva esquerra, qui col·locarà una fitxa que haurà de concordar amb qualsevol de les combinacions de punts de la fitxa ja jugada. Després li toca el torn al següent jugador. Les fitxes poden afegir-se al començament o al final de la fitxes ja col·locades sobre la taula. Si algun dels jugadors no tingués cap fitxa per jugar, llavors haurà de robar una del munt. Guanya el jugador que pugui jugar totes les seves fitxes. Quan cap pugui seguir col·locant fitxes el joc queda bloquejat, guanyarà llavors, el participant que, en sumar-se els valors de cadascuna de les fitxes que li quedin, tingui la puntuació més baixa. 8


LES GOMES Les gomes són un material de joc bastant antic, que s’utilitzaven per jugar gairebé sempre mitjançant cançons! Acostumen a ser jocs d’habilitat.

UNO Tot parteix triant a qui repartirà les cartes. Això es pot fer de comú acord entre els jugadors o ben traient cadascun una carta i veient qui té la de més valor. El repartidor donarà 7 cartes a cada jugador i posarà la pila al centre, girant la carta que estigui més amunt, la que donarà la pauta del color que es jugarà. El primer a jugar serà qui estigui a la dreta del repartidor. En cas que surti alguna carta especial, aquest jugador sofrirà els efectes, excepte si és un Inverteix Sentit, amb la qual cosa el mateix repartidor començarà jugant. Addicionalment, si la carta que apareix és un +4 s'ha de retornar a algun lloc de la pila de cartes i jugar una altra. S'aniran donant voltes i cada jugador s'anirà desfent de les cartes que tingui a la mà, en l'ordre que prefereixi, respectant les regles indicades anteriorment. En el moment en què un jugador tingui 1 carta a la mà haurà de dir UNO per avisar a la resta dels jugadors. Si aconsegueix deixar aquesta carta, serà declarat guanyador del joc. Els perdedors, hauran de contar els punts de les cartes que tenen en la seva mà al moment 9


del terme del joc, sobre la base dels següents valors: Cartes normals: Valor equivalent al nombre de la carta. Cartes +2: 20 punts cadascuna. Cartes Inverteix Sentit: 20 punts cadascuna. Cartes Prohibir Torn: 20 punts cadascuna. Cartes Canvio de Color: 50 punts. Cartes +4: 50 punts.

LES DAMES Les dames són jugades per dues persones en un escaquer de 8x8 escacs. La casella a la dreta de cada jugador és blanca. Cada jugador disposa de 12 peces d'un mateix color (l'un blanques, l'altre negres) que al principi de la partida es troben a les caselles negres de les tres files més properes a ell. Es juga per torns alterns. Comença a jugar el qui porta les blanques. En el seu torn cada jugador mou una peça pròpia. Les peces es mouen (quan no mengen) una posició endavant en diagonal a la dreta o a l'esquerra, a una posició adjacent buida. Captura Quan es menja, les peces salten per damunt d’una peça contrària situada en una casella adjacent endavant, i van a parar a la casella immediatament següent, que cal que estigui buida. Les captures es poden encadenar. Això és, si se salta una peça i des de la posició on ha acabat es pot saltar una altra, es fa. Les peces menjades no es retiren del tauler fins a acabar el moviment. Si es pot, el jugador està obligat a menjar (totes les peces possibles). Davant de diverses opcions, està obligat a menjar el màxim de peces possibles. Davant de diverses opcions en què 10


es menja la mateixa quantitat de peces, cal triar el moviment en què es mengi el màxim de dames. En el joc més formal, si un jugador no fa una captura possible o no fa la captura màxima l'altre jugador l'adverteix i està obligat a capturar (el màxim). En el joc més familiar, en aquest cas, l’altre jugador el deixa fer i quan ha acabat de fer el moviment erroni l’altre li bufa la peça amb què podia menjar (més). Això és, l’agafa i la treu del joc. Sovint fa el moviment teatral d’apropar-se-la als llavis i bufar-li literalment. En el cas que hi hagi dues peces susceptibles de ser bufades pot triar-ne la que vulgui, però només una. El bufar una peça no constitueix moviment. O sigui, després de bufar una peça contrària fem el nostre moviment normal. La dama Quan una peça acaba un moviment en la darrera renglera de caselles, esdevé una dama. dama Això se sol indicar posant-hi una altra peça al damunt (normalment, les peces de jugar a dames són planes). Les dames es mouen seguint les diagonals, però tantes caselles buides com vulguin. Per a capturar salten per damunt d'una peça contrària que pot estar separada de la dama per una línia de caselles buides, i poden acabar el salt en qualsevol de les caselles buides que hi hagi darrera de la peça capturada. Com les peces normals, les dames encadenen les captures, i com elles no treuen les peces capturades fins a haver acabat totes les captures. Això ara té més 11


sentit, ja que una peça de les capturades, si la retiréssim abans de temps, podria permetre de capturar-ne altres. Com sempre, cal capturar el màxim de peces i en cas de poder triar, on hi hagi més dames. Si es juga a bufar, les dames també es bufen. Final de partida Perd qui es queda sense peces sobre el tauler. Si quan arriba el torn d’un jugador aquest no pot moure, ja que totes les peces que li resten en joc estan bloquejades, la partida es considera taules. En algunes variants locals o familiars, qui no pot moure perd.

L’OCA I EL PARXIS El joc de l’' l’'oca és un joc de tauler per a entre dues i quatre persones, per bé que hi pot jugar més gent. L'objectiu del joc és avançar per 63 caselles amb dibuixos, en un recorregut en forma d'espiral, arribant al centre del tauler (casella 63). Hi ha caselles especials, que poden fer retrocedir, avançar, entre altres coses. És habitual trobar un tauler de parxís a l'altra cara del tauler.

EL JOC DE L’AIGUA Joc de preguntes i respostes, amb daus i un tauler a realitzar. 12


ELS ESCACS POSICIÓ INICIAL Els peons blancs es posen a la segona fila i les altres peces a la primera fila, des del punt de vista de cadascun dels jugadors:

TCADRACT PPPPPPPP PPPPPPPP TCADRACT (P és un peó, T és una torre, C és un cavall, A és un alfil, D és la dama i R és el rei). Les peces negres es col·loquen simètricament a les blanques, amb els peons a la setena fila (des del punt de vista de les blanques) i les altres peces a la vuitena fila (també des del punt de vista de les blanques). Cal remarcar que, tant per blanques com negres, la dama es col·locarà a la casella que sigui del seu mateix color i el rei es posarà en una casella de color contrari. D'aquesta manera, el jugador blanc té el seu rei a la dreta de la dama, i el negre a l'esquerra.

13


MOVIMENT DE LES PECES Cada peça té la seva manera de moure's, que conserva al llarg de tota la partida, amb l'única excepció de les jugades especials: la captura al pas del peó i l'enroc. El peó: El peó pot avançar endavant sentit vertical una sola posició en cada moviment. Pot capturar aquelles peces adversàries que es trobin en una de les dues caselles situades als dos vèrtexs anteriors de la seva; entenem per vèrtexs anteriors els dos del costat del jugador adversari. No obstant això, el peó es pot moure sense captura a la casella situada al costat anterior de la que ocupava anteriorment, és a dir, al costat immediat, avançant una casella de la columna en direcció cap al nostre adversari. La torre: Es pot moure al llarg d'una fila o d'una columna (però no successivament en una mateixa jugada); se la pot fer avançar tantes caselles com es vulgui, però no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.

L'alfil: Es pot moure al llarg del que vulgarment s'anomenen diagonals, és a dir, la successió de caselles del mateix color alineades de tal manera que l'una toca el vèrtex de l'altra. No pot canviar de "diagonal" en una mateixa jugada, ni tampoc no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.

El cavall: És l'única peça que pot “saltar”, és a dir, que pot anar de la casella d'inici a la de destí sense que li ho pugui impedir cap peça interposada, ni del contrari ni pròpia. Es mou en forma de 'L': avança dues caselles en qualsevol dels quatre sentits ortogonals (seguint una fila o una columna), i una casella perpendicularment a les anteriors.

El rei: Es pot moure a qualsevol de les vuit caselles que envolten la casella en què es troba: les quatre contigües als costats i les quatre contigües als vèrtexs. El rei no es pot moure a una casella si aquesta està amenaçada per una peça de l'adversari.

La dama: És la peça amb més capacitat de moviment, cosa que en fa una peça clau. Es pot moure alhora com una torre i com un alfil, però no pas en la mateixa jugada; tampoc no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.

14


“LA XARRANCA” Hi ha moltes variants locals de regles per a jugar a la xarranca. Una de les típiques seria: Per torns es tira una pedra plana o un tros de teula a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense ni tan sols tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, al peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra. Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna, simultàniament (eixarrancats). En arribar a la darrera casella hom es gira i torna fins al principi. Quan s'està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si fa tot el recorregut continua amb la següent casella fins que les ha fet totes. Guanya qui primer fa tot el recorregut. A voltes es juga a diverses rondes, de manera que la següent és igual, però a la tornada, en lloc de recollir la teula el que cal fer és anar-la passant de casella en casella fins al final, impulsada a puntades de peu (el peu que toca a terra), sense que se surti de les caselles, parant en cadascuna, i sense trepitjar les línies.

15


JOCS DINÀMICS, DE MOVIMENT...

16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


32


33


34


35


36


37


38


39


40


41


42


43


44


45


46


47


48


49


50


51


52


JOCS PROPOSATS PER JUGAR ELS DIVENDRES ESCACS

PILLA-PILLA.

L’OBJECTE PERDUT.

TALLAR EL FIL.

PIM-POM

PICA-PARET.

CORDA.

BRUIXA I BRUIXOTS.

MATA-BOLETS.

PICHI

STOP.

EL RATOLÍ

EL MOCADOR

COMBO.

BALES.

“TOMATE Y KETCHUP”

ARANYA PELUDA.

LA BRUIXA DELS COLORS.

ZOMBIS.

LES ESTATUES.

EL TELÈFON.

FET I AMAGAR.

GOMES.

LA BOMBA

LES VOCALS: A, E, I, O, U.

RETO UVA.

ARRENCA CEBES.

“BOTE-BOTE”

POLIS I LLADRES.

EL MOCADOR AMAGAT.

1, 2, 3 PICA-PARET.

ELS CONILLS

53


ALTRES JOCS... NOM DEL JOC: PARTICIPANTS: EXPLICACIÓ:

54


ALTRES JOCS... NOM DEL JOC: PARTICIPANTS: EXPLICACIÓ:

55


ALTRES JOCS... NOM DEL JOC: PARTICIPANTS: EXPLICACIÓ:

56


ALTRES JOCS... NOM DEL JOC: PARTICIPANTS: EXPLICACIÓ:

57


ALTRES JOCS... NOM DEL JOC: PARTICIPANTS: EXPLICACIÓ:

58


59


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.