Revista 4t b

Page 1

PROJECTE: LA MITOLOGIA

Mitologies del Mediterrani

Alumnes de 4t B de l’Escola Pau Vila Amb la col·laboració de les famílies Parets del Vallès, juny de 2015

Quart B curs-2014-2015

0


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ÍNDEX Pròleg

Pàgina 5

1. Introducció

Pàgina 9

2.Mitologies del Mediterrani

Pàgina 11

3. MITOLOGIA EGÍPCIA

Pàgina 13

3.1. Llocs

Pàgina 14

- El riu Nil 3.2. Personatges -

Tutankamon

-

Nefertiti

Pàgina 15

3.3. Histories fantàstiques: déus -

Ra

-

Anubis

-

Isis

-

Osiris

-

Thot

3.4. Histories fantàstiques: animals -

Apopis

-

Fènix

4. MITOLOGIA GREGA

Pàgina 17

Pàgina 22

Pàgina 25

4.1. Llocs

Pàgina 26

-

la ciutat d’Atenes

-

L’Acròpolis

-

La tresoreria d’Atenes

-

El Mont Olimp

-

L’illa Delos

4.2. Personatges

Pàgina 30

-

Vaixells i mariners

-

Ulisses

Quart B curs-2014-2015

1


PROJECTE: LA MITOLOGIA -

Els cíclops

-

Els set titans

4.3. Déus

Pàgina 34

-

Zeus

-

Ares

-

Apol·lo

-

Hermes

-

Helios

-

Posidó

-

Hefest

-

Pan

-

Heracles

-

Deesses gregues

-

Afrodita

-

Hera

-

Atena

-

Demeter Pàgina 47

4.4. Animals -

Minotaure

-

Grifo

-

Cerberus

-

Hidra

-

Medusa

-

Pegàs

-

Unicorn

-

Quimera

-

Equidna

-

Hipocamp

-

Centaures: Quiró

4.5. Histories fantàstiques

Pàgina 57

-

La capsa de Pandora

-

Sísifo

-

La història de Perséfone i les estacions de l’any

-

La història d’Hefest

-

El cavall de Troia Quart B curs-2014-2015

2


-

PROJECTE: LA MITOLOGIA Afrodita i Adonis

-

L’oracle de Delfos

-

El tràgic destí d’Èdip: una negra predicció

-

Les aventures d’Ulisses:

-

Ulisses i els cíclops

Ulisses amb Circe la maga

El cant de les sirenes

Les Olimpíades en honor a Zeus

5. MITOLOGIA ROMANA

Pàgina 71

5.1. Llocs

Pàgina 73

-

El Coliseu

-

El Mont Palatí

-

Alba Longa

5.2. Personatges -

Pàgina 76

Juli Cèsar

5.3. Històries

Pàgina 76

-

Horacis i Cruacis

-

El naixement de Roma: Ròmul i Rem

5.4. Animals -

Pàgina 79

La lloba Lluperca

5.5. Déus

Pàgina 79

-

Cupid

-

Els dies de la setmana

6. MITOLOGIA CATALANA

Pàgina 85

6.1. Personatges -

Fades

-

Dones d’aigua

-

Sirenes

-

Bruixes

-

Follets

Pàgina 85

Quart B curs-2014-2015

3


-

PROJECTE: LA MITOLOGIA Sant Jordi i altres cavallers

-

Bandolers i pirates: Serrallonga i Barbaroja

6.2. Animals

Pàgina 90

-

Drac

-

Cucafera

-

Basilisc

-

Serps de cabellera

-

Ratolí Mag Pérez

6.3. Festes tradicionals

Pàgina 93

-

Castanyera i castanyada

-

Tió i nadal

-

Carnestoltes i carnaval

-

Vella quaresma

-

Nit de Sant Joan

6.4. Històries fantàstiques

Pagina 98

-

Les quatre barres

-

El naixement dels Pirineus

-

Una llegenda de Montserrat

-

La història de l’Aneto

Pàgina 103

7. ALTRES MITOLOGIES -

Déus: Odin

-

Animals: •

La tortuga gegant

El monstre del llac Ness

La Gàrgola

ANNEX: PROBLEMES MATEMÀTICS

Quart B curs-2014-2015

Pàgina 107

4


PROJECTE: LA MITOLOGIA

PRÒLEG La revista que teniu a les mans és fruit d’un projecte de recerca fet pels nens i les nenes de quart B de l’Escola Pau Vila de Parets del Vallès durant el segon i el tercer trimestre del curs 2014-2015. Crec que val la pena explicar una mica el procés del treball que hem anat desenvolupant, perquè ens ajudi a entendre el com i el perquè de la feina feta. El curs passat vàrem fer el projecte Visc a Parets. La proposta va venir donada per les mestres, i vàrem procurar incloure-hi la majoria de continguts de medi social de tercer de primària. Després de situar el tema, formar els grups de treball dels alumnes i concretar l’índex del treball i la tasca de cada grup, la major part de la feina es va fer a casa i hi va haver una gran implicació per part de les famílies. El resultat va ser excel·lent, cada grup va exposar a la resta de la classe les seves descobertes i els aprenentatges adquirits i així els vam compartir i vam continuar aprenent junts. Amb aquesta experiència, em vaig aventurar a proposar un nou projecte per aquest curs. Ho vaig plantejar a finals del primer trimestre. Aquest cop, però, el tema el podien triar els nens i les nenes, tot i que els vaig suggerir que miressin el llibre de medi, amb un bri d’esperança de que escollissin un tema del currículum de quart. Aquí teniu els temes que van sorgir durant la primera pluja d’idees: La mitologia (Claudia, David, Clara, Joel, Pol) Catalunya (Paula, Mariona, Sara) Les comarques, els països, les capitals i els continents (Marc) El nostre passat llunyà (Lucia) Els animals (Nabih, Rita, Natàlia) Els planetes i la lluna (Míriam, Yerai, Erik) Hi va haver uns dies per pensar-ho abans de votar. Mentrestant anaven preguntant-se uns als altres què era això de la mitologia. Em vaig adonar que no era fàcil encarar-lo, i haig de reconèixer que és un tema que fins el mes de gener mai m’havia interessat massa. A més era l’únic tema que “m’obligava” a sortir del temari establert. Així que en realitat era el que em feia menys gràcia de tots.

Quart B curs-2014-2015

5


PROJECTE: LA MITOLOGIA Però en les votacions més de mitja classe es va decantar per estudiar la mitologia. Així que... som-hi! En primer lloc vam fer un buidat: Què sabem de la mitologia? Què volem estudiar? Vaig constatar que la majoria en sabíem ben poca cosa. I tampoc sabíem gaire què volíem aprendre. Així que els Reis de l’Orient ens van portar alguns llibres sobre el tema. La primera fase del treball va ser dirigida i la vam fer a classe, en parelles i amb els nous llibres. Vàrem buscar la informació que trobareu a la introducció: Què és un mite? Què poden explicar els mites? Per a què serveixen els mites? Quines són les principals mitologies del món?... A continuació vam establir uns grups de treball, alguns dels quals no han estat gaire estables, i cada un va pensar quina mitologia específica volia estudiar. Finalment vam acordar estudiar les mitologies egípcia, grega, romana i catalana. El títol es va concretar en MITOLOGIES DEL MEDITERRANI. Com que a molta canalla el que de veritat els interessava era estudiar els animals, vam anar establint una seqüenciació de la feina de recerca. Vam començar per estudiar els llocs, la ubicació de cada mitologia. A continuació els personatges més rellevants, després els déus i les històries fantàstiques. I vam deixar per l’últim els animals mitològics. Hem anat traient informació de diferents llibres de l’escola, de les biblioteques, de fonts molt diverses. I, està clar, molta informació l’hem trobat a Internet. La veritat és que no ens és possible concretar la bibliografia utilitzada, però no és pas el més important. Cal destacar que el llibre digital ha estat una eina bàsica per poder treballar des de casa i enviar la informació i les fotografies. La meva tasca ha estat anar verificant les dades confio en que no hi ha massa barbaritats en el text final- i anar compaginant-ho tot fins arribar a tenir la revista que teniu a les mans. Però el veritable treball de recerca l’han fet els nens i nenes, amb l’ajuda de les famílies. Amb la voluntat de que el projecte sigui el més interdisciplinar possible, hem intentat també incloure un petit treball de matemàtiques, proposant als nens i nenes que inventin problemes vinculats d’alguna manera a la mitologia. Alguns els hem resolt tots a classe, altres només qui els ha proposat. Els trobareu tots a l’annex, i us animo a fer-los en família. Només em resta dir-vos: Moltes gràcies a totes i a tots! Ha estat un treball molt i molt enriquidor! Disfrutem-lo! Anna Camps, tutora de 4t B Quart B curs-2014-2015

6


PROJECTE: LA MITOLOGIA

QUÈ SABEM sobre el tema que hem decidit estudiar?

MITOLOGIA, MITES, ANIMALS... •

La mitologia són mites, que vol dir que no se sap si existeixen, i també són molt estranys: Joel i Eric

La mitologia són coses que no existeixen (llegendes, mites...): Lucia

La mitologia són coses que no existeixen, però potser van existir fa milers d’anys: Míriam, Natàlia

La mitologia és de les tribus que fa milers d’anys existien: Sara i Carla

Jo sé alguns déus d’Egipte, alguns mites dels maies i els inques, sé alguns animals mitològics: Claudia

Jo sé alguns animals mitològics, déus egipcis...: Clara, David

Jo sé alguns mites d’animals: Marc

Sé la història del minotaure. Sé una mica dels animals mitològics, de les constel·lacions i dels grecs: Pol i Samuel

Yerai, Mariona, Rita, Paula, Ainhoa: •

Hi ha diferents tipus de mitologia: grega, romana, egípcia...

Hi ha animals mitològics: sirenes, centaures...

Hi ha mites i llegendes, també hi ha els Déus de l’Olimp

Hi ha criatures mitològiques catalanes: Carnestoltes, Dona d’aigua, Cagatió, Patge Fumera, Drac de Sant Jordi, Vella Quaresma...

L’origen del calendari i els noms dels dies de la setmana.

El mite de la creació de l’univers.

• El mite del calendari asteca.

Quart B curs-2014-2015

7


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ELS NOMS DELS DÉUS: Efran, Marçal, Izan, Ainhoa •

Déu de l’univers, del cel: Zeus

Déus del mar: Neptú, Posidó (germà de Zeus)

Déu del sol: Hegesta

Déu de les arts, la bellesa i la llum, de la profecia: Apol·lo

Déu del foc: Hefest

Déus del tro: Thor, Zeus

Déu dels morts: Hades

Déu de la guerra: Ares

Déu del vi: Dionis

Deesa de l’amor i de la bellesa: Afrodita

Deesa del matrimoni i esposa de Zeus: Hera

Deessa del foc sagrat i de la llar: Hestia

Deesa de la naturalesa, de la cacera: Artemisa

Deesa de la saviesa: Atena

Deesa de l’agricultura: Demeter

Deesa de l’inframón: Perséfone

Missatger: Hermes

QUÈ VOLEM ESTUDIAR? •

Quants déus i deesses hi ha? On vivien? Eren immortals?: Marçal

Els animals mitològics: Fènix, Hidra, Minotaure, Kraken, Cerberus, Medusa, Grifo, Phoenix... i els grecs: Erik, Joel, Marc

Animals mitològics, Egipte, els déus d’Egipte, històries dels maies i dels inques,: David, Clara, Claudia

Els grecs i els romans, els egipcis i els maies. Jeroglífics, temples, tribus. Com vivien les persones anònimes: Ainhoa

Els misteris del món, fades, el món subterrani de l’infern. Elena la guerrera: Natàlia, Sara, Míriam

Com vivien abans, què passava abans: Lucia

La creació dels humans, la creació de l’univers, qui és Dionis, les increïbles aventures d’Ulisses: Carla

Quart B curs-2014-2015

8


PROJECTE: LA MITOLOGIA

1. INTRODUCCIÓ Què és un mite? Un mite és una història extraordinària. És com un conte que pot servir per donar resposta a una pregunta que no se li sap donar resposta. Què poden explicar els mites? Histories d'amor de déus. Desgràcies d’animals fabulosos Matances d'animals. Lluites entre les persones. Com es va formar l'univers. Com es va formar la terra. Com es va formar el primer ésser humà. Per què surt el Sol etc...

Com podem conèixer els mites d'una civilització de fa milers d'anys? Algunes històries s'han perdut en la memòria dels narradors que les transmeten oralment, però moltes altres s'han conservat gràcies a l' escriptura, a les escultures, als dibuixos... Diferència entre un mite i un conte: Un mite és un conte que tot un poble creu que és veritat i un conte son històries que sabem que no son reals. Per què podem conèixer els mites de les civilitzacions que van desaparèixer fa centenes o milers d'anys? Perquè les històries s'han transmès oralment, a través de l'escriptura, la pintura, l'escultura els dibuixos...

Quart B curs-2014-2015

9


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Per a què servien els mites en les civilitzacions antigues? Moltes preguntes no tenien resposta, i les persones volien donar sentit a aquests misteris. Les principals mitologies del món: Amèrica: indis, maies, asteques Europa: celtes, grecs, romans, viquings Àsia: Mesopotàmia, shintos, hindùs Àfrica: egipcis, iorubes Austràlia: aborígens

Quart B curs-2014-2015

10


PROJECTE: LA MITOLOGIA

2. MITOLOGIES DEL MEDITERRANI Nom: ELS EGIPCIS Localització: Nord est d’Àfrica. Llocs importants: •

Temples, piràmides, el riu Nil.

Adibos, una ciutat amb temple.

Aburis, una de les necròpolis de Menfis on es troben algunes piràmides importants.

Abu Simbel, dos grans temples al sud d´Egipte, a la ribera occidental del riu Nil.

Luxor era el centre cerimonial del festival d´Opet.

Personatges importants: Faraons: Tutankamon, Cleòpatra i Nefertiti. Déus: Horus, Isis, Ra, Amon-Ra, Anubis, Thot, Hator, Soluk, Sekhmet, Shest i Osiris. Animals: Apopis, Fènix. Altres: Les piràmides de Guiza, la piràmide Saqqara, la tomba de Tutankamon i les esfinxs.

Nom: ELS GRECS Localització: Grècia Llocs importants: Delfos, Corint, Peloponès, Tebes, Atenes, Troia, el Món Olimp, l’illa Delos, illa de Creta. Personatges importants: Ulisses, els cíclops, els set titans.

Quart B curs-2014-2015

11


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Déus i deesses: Zeus, Ares, Apol·lo, Hermes, Helios, Posidó, Hefest, Pan, Heracles, Afrodita, Hera, Atena, Demeter. Animals: Minotaure, Grifo, Cerberus, Hidra, Medusa, Pegàs, Unicorn, Quimera, Equidna, Hipocamp, Centaures; Quiró. Altres: històries, mites, com vivien abans.

Nom: ELS ROMANS Localització: Roma, Itàlia i tota la Mediterrània. Llocs importants: Roma, el Món Palatí, Alba Longa, Tíber. Personatges importants: Juli Cèsar, Tul·lus Hostili. Déus: Cupid Animals: La lloba Lluperca. Altres: història dels dies de la setmana.

Nom: ELS CATALANS Localització: Països catalans Llocs importants: Pirineus, Montserrat Personatges: fades, dones d’aigua, sirenes, bruixes, follets, sant Jordi, bandolers i pirates. Animals: drac, Cucafera, Basilisc, serps de cabellera, ratolí mag Pérez Tradicions: castanyada, tió, carnaval, nit de Sant Joan

Quart B curs-2014-2015

12


PROJECTE: LA MITOLOGIA

3. MITOLOGIA EGÍPCIA

Quart B curs-2014-2015

13


PROJECTE: LA MITOLOGIA

3.1. LLOCS EL RIU NIL El nom Nil ve de la paraula grega Neilos, que significa vall del riu. El riu neix a una altitud de 2.700 m, i la seva llargària es de 6.671 km. Es el riu més llarg d'Àfrica i es diu que és el més llarg del món. El Nil té dos afluents que són els més importants: el Nil blanc i el Nil blau. L'aliment va ser molt important en la civilització egípcia. Com que el Nil es desbordava cada any, els egipcis van aprofitar per conrear blat, ordi i lli, i també podien menjar els peixos que el Nil els aportava. Els peixos del Nil són: Perca del Nil (pot arribar a ser més gran que una persona), achenoglanis occidentalis, gariepinus, gifmnochus niloticus, hemichromis bimaculatus, gifmnochus

niloticus,

hemichromis

bimaculatus, malapteruru

electricus,

orochromis

mossambicos, tilapia zillii.

Quart B curs-2014-2015

14


PROJECTE: LA MITOLOGIA

3.2. PERSONATGES TUTANKAMON Va ser faraó egipci de la XVIII dinastia. Era fill d' Akhenaton i germà de Semenkhare. Es va casar amb una de les filles de Akenatón i Nefertiti. Només tenia nou anys quan va pujar al tro i va regnar durant menys de deu anys. Però és el més famós de tots els faraons perquè la seva tomba es l'única que no va ser robada en l'antiguetat. Va accedir al tro l'any 1360 a.C. Va restablir la cultura tradicional, el poder dels sacerdots i va nomenar Tebas com a capital. Va morir quan tenia 18 anys misteriosament. L' arqueòleg Howard Carter va descobrir la tomba l' any 1922. La riquesa dels objectes que pertanyien al tresor de la seva tomba són d' incalculable valor artístic. La peça més coneguda i apreciada és la màscara funerària que representa al jove faraó. Gairebé totes les peces allà trobades es poden veure al museu Egipci del Caire.

Quart B curs-2014-2015

15


PROJECTE: LA MITOLOGIA

NEFERTITI Va ser la reina d'Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton. El seu nom vol dir "Bonica és la bellesa d'Amon". Quan es va casar amb Akhenaton van tenir sis fills. FAMÍLIA: El pare de Nefertiti va ser Ay, que va ser l'últim en arribar a la posició de faraó. Ay estava casat amb una dona que es deia Tey, que es diu que no era la mare de Nefertiti i que era la seva madrastra. La seva germana era Mutnedymet. ALTRES: Poc se sap de Nefertiti, l'única cosa que se sap d'ella és que era una dona d'extraordinària bellesa. Va desaparèixer quan Akhenaton portava catorze anys regnant. Es desconeixen els motius de la seva desaparició. La seva mòmia no s'ha trobat.

Quart B curs-2014-2015

16


PROJECTE: LA MITOLOGIA

3.3. HISTÒRIES FANTÀSTIQUES: DÉUS RA, el déu del sol Explica la llegenda que en un principi no hi havia llum. Només existia la foscor i una gran extensió d'aigua amb el nom de Nun. El seu poder era tan gran que des de l'interior de les ombres va fer brotar un ou gran i brillant. I del interior de l'ou va sorgir Ra. Ra tenia el poder de fer el que volia, fins i tot canviar de forma. El que ell prenia forma i es tornava real.

Quart B curs-2014-2015

17


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ANUBIS Era un déu egipci, i el seu nom en egipci es Inpu. La seva representació és d'un xacal o d'un home amb cap de xacal. Va ser el primer déu dels morts i és un déu dels més antics del panteó egipci. Una de les seves tasques era ser "obridor de camins" del Nord, com Upau, però ell era del sud i Anubis del nord. Rebia el nom de El que és sobre les benes, tot i que tenia un altre nom. Rebia el nom de El que és sobre les benes perquè va ajudar a Isis a embalsamar a Osiris. Família: Anubis era el fill d'Osiris i de Nefis. Osiris va ser assassinat per l'oncle d'Anubis, ell es deia Seth. Quan Osiris va morir Anubis i Isis el van embalsamar. Isis era la madrastra d'Anubis i el seu germanastre es deia Horus. Osiris, Isis i Horus també eren déus com Anubis.

Quart B curs-2014-2015

18


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ISIS Isis va ser la deessa maga. Tenia tant de poder que podia donar una segona vida al seu marit . Era la filla de Nut. Isis es va casar amb Osiris , el seu germà. Van tenir un fill , Horus. Osiris va ser assesinat per Seth, el tiet d'Horus. Isis va reconstruir el cos d'Osiris. Ella no només era mare d'Horus, també de Min. Isis amagava als seus fills del seu tiet Seth

Quart B curs-2014-2015

19


PROJECTE: LA MITOLOGIA

OSIRIS Osiris és el déu dels morts. Té cos de mòmia i la pell verda. Va fer la promesa d'una nova vida al cel i renovar la vegetació. Quan els déus regnaven a la Terra Osiris havia segut rei d'Egipte, abans de ser assassinat. Gràcies a Isis i Anubia la seva mort no va ser definitiva: Els déus tenen dues vides, una a la Terra i l'altra al Cel. Osiris viu al mes enllà i no té dret a tornar a la Terra. Família: La seva esposa era Isis. Tots dos eren fills de la Terra i el Cel. Els seus fills eren Anubis, déu de la momificació, i Horus, déu guerrer. Va ser assassinat pel seu germà Shet. El seu fill Horus es va venjar de Shet. Osiris era el fill gran de Geb, la Terra i Nut, el Cel. Per això va ser rei d' Egipte. Shet el va matar per aconseguir el tro d' Egipte. Quan Shet el va assassinar, Shet va dispersar les parts del seu cos per tot el món. I Isis les va anar a buscar per reunir-les totes. I Anubis el va ressucitar. Així també es va inventar la momificació.

Quart B curs-2014-2015

20


PROJECTE: LA MITOLOGIA

THOT Thot era el déu de la lluna i de la ciència, va ser inventor de l'escriptura i del calendari. Per això era el representant dels senyors que escrivien. A vegades el representaven com un babuí però normalment es representa amb cap d'ibis i cos d'home. Thot també era el deu de la sabiduria. També va ser el creador del llenguatge. No se sabia si era fill de Ra o de Seht. La seva esposa es deia Seshat.

Quart B curs-2014-2015

21


PROJECTE: LA MITOLOGIA

3.4. HISTÒRIES FANTÀSTIQUES: ANIMALS APOPIS Apopis era una serp gegant de la mitologia egípcia. Totes les nits Apopis volia intentar menjar-se a Ra, el déu del Sol. Apopis volia impedir que sortís el Sol. Però cada nit Seth i la tripulació de la barca divina el derrotaven. Apopis mai era derrotat del tot, i el combat mai s' acabava. La lluita simbolitzava que el mal lluitava contra l'ordre del món.

Apopis

Quart B curs-2014-2015

22


PROJECTE: LA MITOLOGIA

FÈNIX El Fènix és un ésser fantàstic. També és un ocell cobert per foc. Cada 500 anys el Fènix durant tres dies posava un ou que empollava. Al tercer dia l'ou treia foc i el Fènix moria. I de l'ou sortia un altre Fènix. Però això només passava cada 500 anys. El Fènix vivia a l'Índia i anava volant fins Egipte. I deien que les seves llàgrimes eren curatives. I no és veritat que el Fènix és grec, ni tampoc romà, és egipci. En realitat el Fènix té origen egipci, però més tard els grecs, i després els romans, se'l van fer seu.

Quart B curs-2014-2015

23


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Quart B curs-2014-2015

24


PROJECTE: LA MITOLOGIA

4. MITOLOGIA GREGA

Mapa de l’antiga Grècia

Quart B curs-2014-2015

25


PROJECTE: LA MITOLOGIA

4.1. LLOCS LA CIUTAT D’ATENES La història d´Atenes va començar fa més de 3.000 anys, el que la converteix en una de las ciutats habitades mes antigues. Durant l'època clàssica de Grècia va ser una poderosa ciutat, i va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de la democràcia. De fet va ser la ciutat més rica i més poderosa de tota la Mediterrània. També va ser un centre cultural, on van viure escriptors i filòsofs de l'època antiga. Aquestes contribucions d´Atenes al pensament de la seva època van tenir una gran influència en el desenvolupament de Grècia, de Roma i de la cultura occidental. Atenes també ha sigut la ciutat més rica i més important per la bellesa del seus monuments, com per exemple l'Acròpolis.

La ciutat d’Atenes a l’actualitat

L’ACRÒPOLIS L' Acròpolis és el monument més importat de tot Atenes. Al centre hi ha el Partenó, on hi ha un santuari dedicat a Atena, la deessa protectora de la ciutat. Al peu de l´Acròpolis només hi ha carrerons estrets i tortuosos. Quart B curs-2014-2015

26


PROJECTE: LA MITOLOGIA

L’Acròpolis

LA TRESORERIA D’ATENES A la ciutat d'Atenes hi havia un lloc molt important: la tresoreria. La tresoreria era on es guardaven tots els tresors i les coses molt però molt importants. La tresoreria estava feta de marbre.

Tresoreria

Tresor que es guardava a la tresoreria

Quart B curs-2014-2015

27


PROJECTE: LA MITOLOGIA

EL MONT OLIMP El Mont Olimp és la muntanya més gran de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mitikas. El massís de l´Olimp marca el límit entre la plana de Macedònia, al nord, i la Tessàlia al sud. També hi ha una muntanya al planeta Mart que es diu Olimp. L'Olimp és on vivien els déus de la mitologia grega.

Mont Olimp, la muntanya més alta de Grècia

Quart B curs-2014-2015

28


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Representació dels déus a l’Olimp

L’ILLA DELOS L'illa Delos era una illa de Grècia, allà era on es va criar Apol·lo, el déu del sol. Tot sempre era tranquil, perquè era una illa deserta. Era una de les illes més conegudes de tota Grècia. I a l'illa de Delos hi vivia una de les bèsties més terribles de tot el món: la serp pitó.

L’illa Delos

Quart B curs-2014-2015

29


PROJECTE: LA MITOLOGIA

4.2. PERSONATGES

ELS VAIXELLS I ELS MARINERS El vaixell de guerra més ràpid i el que utilitzaven més era el TRIRREM. Tenia capacitat per a dos-cents remers, que seien en tres nivells superposats a banda i a banda del vaixell. Els vaixells de guerra quasi sempre navegaven amb vela. Els vaixells guerrers necessitaven la vela quadrada quan navegaven, però en algunes batalles o guerres només necessitaven els remers. Els vaixells mercants o els de pesca tenien moltes formes i mides. Els vaixells mercants transportaven vi, oli o blat dins les bodegues. Els mariners visitaven seu temple per donar fi a les seves coses mal fetes, i feien travessies per demanar perdó i també per donar les gràcies als déus. Hi anaven 1o 2 cops cada any.

Vaixell de guerra

Quart B curs-2014-2015

30


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ULISSES Ulisses era un heroi grec. Vivia en una petita illa amb la seva dona. La seva dona va haver d’esperar vint anys perquè Ulisses va haver de marxar a resoldre molts problemes: el cavall de Troia, l’illa dels cíclops, les sirenes, les guerres, etc... Però sempre superava totes les proves i tots els perills i tornava sa i estalvi a casa.

L’heroi Ulisses

Quart B curs-2014-2015

31


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ELS CÍCLOPS Els cíclops eren uns gegants amb un so ull al mig del front. Eren fills d’Urà i de Gea. La majoria de ciclops vivien a l'illa dels cíclops, però també alguns vivien sota terra. Ulisses va atacar l'illa dels cíclops i va matar gran part dels cíclops que vivien a l'illa. Als que vivien sota terra, Zeus els va fer una oferta. Els va proposar que lluitessin a la guerra de part de Zeus, i si ho feien els trauria de sota la terra.

Quart B curs-2014-2015

32


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ELS SET TITANS Els 7 titans son els fills d'Urà i de Saturn. Doncs Urà i Saturn volien fer la guerra, llavors els Titans van haver de lluitar a la guerra. La guerra va trigar molt temps en acabar, i la va guanyar Zeus.

Quart B curs-2014-2015

33


PROJECTE: LA MITOLOGIA

4.3. DÉUS

ZEUS Zeus és el pare de tots els déus i dels humans etc... El pare de Zeus és Cronos i els fills de Zeus son: Atena, Apol.lo, etc... Zeus és el deu del llamp.

Zeus Quart B curs-2014-2015

34


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ARES Ares és fill de Zeus i d’Hera. Els romans li deien Mart. És un del tretze déus de l’Olimp. És el déu de la guerra per excel·lència. Els grecs i els romans també el veneraven com a protector dels conreus. El representem amb casc, espasa, armadura i escut. Els

animals

que

l’

acompanyen

són

el

gos

salvatge

i

el

voltor.

Li encanten les batalles i participa molt en elles, ja que li agrada la sang i és molt violent. De vegades l’acompanyen a la guerra els seus fills, Deimo i Fobo, que significa Temor i Terror respectivament. Ares va tenir un fill amb Afrodita anomenat Eros (també conegut com a Cupido). Cupido és el símbol dels enamorats i sempre es representa com un nen petit que té ales, amb un arc i fletxes en forma de cor. Els ciutadans de Tebes, una ciutat de Grècia, adoraven molt a Ares. Hi havia una gran font d’aigua natural que es trobava guardada per un dragó que era fill d’Ares.

Quart B curs-2014-2015

35


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Ares

APOL·LO Apol·lo és el déu del sol i de l'home de les mil perfeccions. Ell va ser el que va matar la serp pitó. Ell vivia a una illa i va aprendre a caçar i a parlar. Era el fill de a Zeus i Latona. Latona se'l va emportar a l'Olimp i va viure allà per sempre.

Apol·lo i Dafne

Quart B curs-2014-2015

36


PROJECTE: LA MITOLOGIA

HERMES Hermes era el missatger dels déus i el protector d'atletes i lladres, pertany a la mitologia grega. Hermes en la traducció llatina es diu Mercuri i era el fill de Zeus i de la deessa Maia. S'encarregava

de

la

protecció

dels

viatgers

i

els

homes

de

negocis.

Físicament era com un home barbut vestit com un comerciant. Portava un barret i sandàlies. Els dibuixants el representaven amb ales al barret o sandàlies, que el feien el més ràpid.

Hermes

HELIOS Helios era el déu del sol com Apol·lo, tots els humans l´adoraven molt. La llum que treia il·luminava molt, i quan la foscor d´uns altres déus atacava, Helios feia que desapareixés la foscor. Helios era el fill de dos titans, el pare era Hiperion i la mare Tea, ells dos tenien or, plata etc... La seva germana es deia Selene, la deessa de la lluna, i Eos, que és l´aurora.

Quart B curs-2014-2015

37


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Helios

POSIDÓ Posidó era el déu del mar i de l'aigua. També era conegut com el germà gran del gran Zeus. Posidó tenia un somni: ser més conegut, però es va enfrontar amb Atena la guerrera i va inundar gran part d'Atenes. A partir d'aquell moment va ser adorat a les poblacions costals, i a l'equador organitzaven festes públiques en honor de Posidó.

Posidó Quart B curs-2014-2015

38


PROJECTE: LA MITOLOGIA

HEFEST, déu del foc i de la ferreria A la mitologia grega, Hefest era el deu del foc i de la Ferreria. Hefest era molt lleig, i quan va néixer la seva mare Hera el va tirar fora de l'Olimp i es va quedar coix. I caminava amb un bastó. Hefest tenia una malaltia a la pell que es deia arsenicosis. Ell s´afegia al bronze, i tots els ferrers de la era de bronze van patir la malaltia.

Hefest Quart B curs-2014-2015

39


PROJECTE: LA MITOLOGIA

PAN Pan era el semidéu de la brisa del mati i de la tarda, dels pastors i dels ramats i de la fertilitat i la sexualitat. La paraula pànic ve de Pan perquè quan s'enfadava feia molt pànic. Hi ha un instrument que es diu la flauta de Pan perquè era la flauta que tocava ell.

Quart B curs-2014-2015

40


PROJECTE: LA MITOLOGIA

HERACLES A la mitologia Grega, Heracles era un semidéu, fill de Zeus i d´Alcmene, néta de Perseo i esposa d'Amfitrió. A la mitologia Romana era anomenat Hèrcules. Era el mes gran dels herois mítics, de molta anomenada per la seva gran força. Heracles va tenir 12 treballs, i un d'ells va ser matar Hidra.

Quart B curs-2014-2015

41


PROJECTE: LA MITOLOGIA

DEESES GREGUES Les deesses més importants eren Demeter, Hera, Afrodita, Atena i Artemis. Vivien a Grècia. Poden haver viscut a: Peloponès, Delfos, Corint, Tebes, Atenes o Troia. •

La deessa de l'amor i la bellesa és Afrodita.

La deessa del matrimoni i esposa de Zeus és Hera.

La deessa de la sabiduria és Atena la guerrera

La deessa de la naturalesa i la cacera és Artemis.

La deessa de l'agricultura és Demeter.

AFRODITA Afrodita és la deessa de l'amor, la bellesa, el matrimoni i la reproducció.. El cel estava clar en un dia de primavera Afrodita va néixer d' una petxina que flotava en el mar. Va néixer de l'escuma del mar. Però un dia les ones van portar la petxina a la vora de la platja. I un raig de sol va il·luminar la petxina, i es va obrir i va sortir Afrodita, la deessa del amor. No va tenir infància, perquè va néixer essent adulta. El seu tron estava fet de plata pura i el respatller era una conxa marina. El seient estava recobert de plomes de cigne. Es va casar amb Hefest, deu del foc. Afrodita va tenir molts fills, el més conegut era Eros, déu de l' amor. A la mitologia romana es diu ''Cupido.'' Afrodita en llatí s'anomena Venus.

Quart B curs-2014-2015

42


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Quart B curs-2014-2015

43


PROJECTE: LA MITOLOGIA

HERA Hera va ser una de les tres germanes i esposa de Zeus. Va ocupar el càrrec de Reina dels déus. HERA era la Reina de l'Olimp i deesa de la maternitat. Normalment porta una corona amb forma de cilindre. La seva mare era Rea i el seu pare Crono. El fill d'HERA era Hèrcules. HERA en llatí és diu JUNO.

Hera

Quart B curs-2014-2015

44


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ATENA Atena és la deessa de la saviesa, de l'artesania i de la guerra estratègica. El seu pare és Zeus i la seva mare és Metis. És una de les principals deesses del Panteó grec. Els romans l'anomenaven Minerva. Mai va tenir amant ni parella. Normalment va vestida amb roba militar. L'animal que la representa és el mussol, i la seva planta és l'olivera.

Atena

Quart B curs-2014-2015

45


PROJECTE: LA MITOLOGIA

DEMETER Demeter, deessa dels pagesos, protegia les collites, les plantes i la fruita. Demeter era tambĂŠ la deessa de l'agricultura.

Dèmeter

Quart B curs-2014-2015

46


PROJECTE: LA MITOLOGIA

4.4. ANIMALS MINOTAURE El Minotaure és mig home mig bou. Ell viu en un laberint molt però que molt gran, i durant molt temps el rei d'Atenes fa que hi vagin persones perquè el Minotaure se les mengi.

Quart B curs-2014-2015

47


PROJECTE: LA MITOLOGIA

GRIFO El Grifo és un ésser mitològic grec amb cap d´àguila i plomes daurades. El Grifo te cos de lleó. El Grifo es més fort que vuit lleons junts. Apol·lo un dia va anar a buscar Grifos. L'endemà va tornar a Grècia amb un Grifo. El Grifo que va trobar Apol·lo va guardar els tresors d´Apol·lo i el vi de Dionís.

Quart B curs-2014-2015

48


PROJECTE: LA MITOLOGIA

CERBERUS Cerberus és el guardià de l'infern. Cerberus vigila la porta més important de l'infern. Té tres caps i és un gos molt gran. I és molt perillós. I la cara del mig és la més perillosa.

Cerberus

Quart B curs-2014-2015

49


PROJECTE: LA MITOLOGIA

HIDRA L´Hidra és una serp gegant amb 3 caps. Quan talles un cap a l´Hidra li surten tres caps més. L´Hidra té un cap d´or que només es veu quan li dona la llum del sol, aquell és el seu punt feble. Heracles va ser el que va matar Hidra.

Hidra

MEDUSA La Medusa és un animal mitològic molt perillós. El seu cabell té moltíssimes serps, i si el mires molta estona directament als ulls et converteixes en pedra.

Quart B curs-2014-2015

50


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Medusa

PEGÀS Pegàs era un cavall totalment blanc. També el representaven en negre. Tenia dues ales que li permetien volar. La característica de Pegàs era que quan volava movia les seves potes com si en realitat estigués corrent per l’aire. Va ser l'animal més noble de tots. Pegàs va ser el primer cavall que va arribar a estar entre el déus. Pegàs era el cavall de Zeus, el déu sobirà, amo del cel i de la terra. Pegàs va néixer del doll de sang que brollà quan Perseo va tallar el cap a Medusa, que era una de les tres germanes gorgones –les altres eren Esteno i Euriale.

Quart B curs-2014-2015

51


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Pegàs

UNICORN L'unicorn és un animal volador semblant a Pegàs però amb una llarga banya recte al mig del front. Normalment els unicorns es representen amb ales de coloraines i amb banyes de colors. També solen ser de color blanc o rosa. I també lluiten amb les fades per vèncer les bruixes.

Unicorn

Quart B curs-2014-2015

52


PROJECTE: LA MITOLOGIA

QUIMERA La Quimera era un animal mitològic grec. Quimera era un monstre terrible, filla de Tifó i d'Equidna, germana de Cerberus i Hidra. Tenia el cos de cabra, la cua de drac, el cap de lleó, el cul de serp o de drac. I dos caps de serp i un de cabra, i a més ales. El cap de cabra menjava herba, el de serp i la de lleó menjaven carn. També treia foc per la boca. Però a vegades es transformava en persones, gats, etc... Quimera arrasava pobles i es menjava ramats. Quimera va morir perquè una noia o un noi que es deia Belerofonte li va travessar el coll amb una llança. Pegàs va ajudar Belerofonte

Quimera

Quart B curs-2014-2015

53


PROJECTE: LA MITOLOGIA

EQUIDNA Equidna és un monstre nimfa. Era una dragona a vegades anomenada Daikina Delphyne. Semblava una dona bella amb ulls foscos, però amb una cua de serp anomenada víbora. Vivia en una cova a Sicília. Tifon i ella van atacar l'Olimp.

Equidna

Quart B curs-2014-2015

54


PROJECTE: LA MITOLOGIA

HIPOCAMP L´hipocamp era un fabulós cavall de mar. Es tractava d'un cavall amb la part inferior del cos de monstre marí o peix. Era bo i pacífic. La seva alimentació era herbívora. Era un cavall que vivia al mar i que només sortia a la terra quan la brisa li portava la flaire de les eugues, durant les nits de lluna plena. Els poetes i artistes representen els cavalls de Posidó i d'altres divinitats marines com una combinació entre cavall i peix . Es diu que era el déu dels mars: salvava tots aquells que queien a l'aigua i no sabien nedar .

Hipocamp

Quart B curs-2014-2015

55


PROJECTE: LA MITOLOGIA

CENTAURES: QUIRÓ A la mitologia grega els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. Eren fills d’Ixió (fill d’Ares) i de Nèfele (deessa dels núvols). Tenien el cap, els braços i el tors d’una persona i el cos i les potes d’un cavall.

Les versions femenines reben el nom de centàurides. La majoria són violents i desagradables però alguns, com Folo i Quiró , són savis i amables. Quiró és el centaure més representatiu de la mitologia grega. Va ser el mestre d’herois molt importants com Jasón i Aquil·les. Quiró vivia en unes coves a les muntanyes de Tessàlia.

Centaure Quiró

Quart B curs-2014-2015

56


PROJECTE: LA MITOLOGIA

4.5. HISTORIES FANTÀSTIQUES

LA CAPSA DE PANDORA Uns dies després d´enviar a Prometeu als Càucas, Zeus va estar fent un pla per fer pagar a Prometeu el que havia fet als déus amb els menjars. Va estar pensant dies i nits senceres, i un dia va trobar la solució. Va decidir cridar a uns déus especials com: AFRODITA, HERMES i HEFEST, el déu dels artesans, perquè fes una noia per enganyar els humans. Quan ja la tenia va fer cridar a AFRODITA que li va donar la bellesa, i a HERMES que és el déu de la curiositat. Amb tots els dons que li van donar van fer la noia més bonica de tot el món . Quan PANDORA estava apunt de marxar a la terra ZEUS la va aturar i li va donar una capsa, i li va dir ... No l'obris mai !!! Van passar uns dies i PANDORA es va fer amiga de quasi totes les persones humanes d´aquell petit poblet, i totes li deien: - Obre la capsa, si et plau !! Però sempre els contestava que no. Fins que tenia tanta curiositat, que la curiositat es va apoderar del seu cos. Així que només obrir una mica la tapa va ser suficient perquè sortissin tots els mals que havien ficat els déus a dintre de la capsa. I així ZEUS va aconseguir vèncer.

Quart B curs-2014-2015

57


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Pandora

SÍSIFO Sísif va ser el fundador i rei de Corint. Era una mena d´assasí que matava la gent. De tants assassinats va venir la Mort i el volia matar, però ell no ho va voler i li va encadenar les mans amb esposes i se’n va anar. Al cap d´un temps va venir Ares i se'l va emportar a l´inframón. Però abans en Sísifo li va dir a la seva esposa que no fes cap sacrifici als morts, com era costum. Al cap d´un temps Sísifo va enganyar a Hades per poder sortir de l´infern. I Sisifo es va amagar per no haver de tornar a l´infern. Fins que Hades el va trobar i com a càstig li va fer pujar una roca a dalt d´una muntanya. I quan la pujava la roca queia una altre cop avall. I així per tota la seva eternitat.

Quart B curs-2014-2015

58


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Sísifo

LA HISTÒRIA DE PERSÉFONE I LES ESTACIONS DE L’ANY Hades (el déu del infern) es trobava sol, volia una esposa tant sí com no. Però volia la filla de Zeus i Demeter, la Perséfone. I va planejar raptar-la. Zeus no va fer res per evitar-ho, però ell ho sabia. Com que Perséfone no tornava, Demeter va recórrer tot el cel i la terra buscant-la. Finalment el déu del sol, Apol·lo, que ho sabia tot, va explicar a Demeter el que havia succeït. Zeus, en saber que Demeter havia marxat per la seva culpa, va decidir ordenar a Hades l que tornés a Perséfone. Abans de deixar-la marxar Hades va donar un fruit de l´infern a Perséfone. Qui menjava aquest fruit havia de tornar a l'infern. Perquè Perséfone pogués estar amb la seva mare i amb Hades, Zeus va decidir que una part de l’any estigués amb Demeter i la resta a l’infern amb Hades.

Quart B curs-2014-2015

59


PROJECTE: LA MITOLOGIA Diu la llegenda, que quan és primavera la Perséfone està amb la seva mare contenta de veure-la, per això les flors neixen. En canvi quan és l’hivern està a l’infern amb Hades, per això les flors moren i tot es torna trist.

Persèfone

Quart B curs-2014-2015

60


PROJECTE: LA MITOLOGIA

LA HISTÒRIA D’HEFEST Hefest era el fill de Zeus i d' Hera . Quan Hefest va néixer la seva mare el va expulsar de l'Olimp sense pietat perquè era massa lleig. ( El més important de les persones és la bellesa del seu interior). Hefest era lleig però era molt hàbil fent joies. (Hem de valorar i apreciar totes les virtuts del qui ens envolten) Ningú com Hefest tenia tant art amb l'or, el bronze i la plata.

EL CAVALL DE TROIA Tot va començar quan els romans i els grecs estaven en guerra. Com que els grecs no podien atacar directament van decidir construir un cavall gegant de fusta. Quan ja tenien el cavall acabat van posar tots els grecs a dintre i el van portar a la porta de la ciutat de Troia. Com que els romans van apreciar la seva bellesa, el van en portar cap a dintre de la ciutat. Els grecs van sortir del cavall i van lluitar. Quan van passar tres dies el grecs van aconseguir guanyar la guerra, gràcies al cavall de Troia.

Quart B curs-2014-2015

61


PROJECTE: LA MITOLOGIA

La caiguda de Troia

El Cavall de Troia Quart B curs-2014-2015

62


PROJECTE: LA MITOLOGIA

AFRODITA I ADONIS Hi havia una vegada Afrodita que es va poder enamorar d'un home meravellós i de tota llei. Un dia Adonis es va fer mal i Afrodita va confiar a Perséfone la vida d'Adonis. El dia que Afrodita va tornar, Perséfone ja estava enamorada d'Adonis i es va crear una disputa entre les dues deesses. Zeus, quan se'n va enterar, va enviar les seves dues muses Calíope i Anèmona perquè paressin aquella disputa entre les dues deesses. Però alguns diuen que Afrodita es va venjar de les muses treient-lis els seus fills.Com que Anèmona no en tenia es va quedar amb el fill de la Caliope, Orfeo.

Quart B curs-2014-2015

63


PROJECTE: LA MITOLOGIA

L'ORACLE DE DELFOS A la ciutat de Delfos, arrecerada al vessant del majestuós Darnas, hi havia l´oracle mes famós de l´antiga Grècia. Els oracles eren "línies directes" amb els déus: els grecs els visitaven quan volien respostes a preguntes importants. La gent feia cua per formular la pregunta a una sacerdotessa anomenada Pitia, que enterrava el trànsit per esbrinar la voluntat d´un déu. Les seves respostes indicaven als pagesos quan havien de plantar o a un imperi quan havia de declarar la guerra.

Santuri i oracle de Delfos

EL TRÀGIC DESTÍ D’ÈDIP: UNA NEGRA PREDICCIÓ Lai i Jocasta, el rei i la reina de Tebes, no tenien fills. Van consultar un oracle que els va anunciar "Si voleu tenir un fill aquest matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare". Al cap de dos dies van tenir un fill. La reina el va abandonar de seguida, per impedir que la predicció es fes realitat. Abans li lligà els turmells.

Quart B curs-2014-2015

64


PROJECTE: LA MITOLOGIA Uns pastors van descobrir el nen abandonat, el van guarir i el van portar al rei de Corint, Pòlib. El rei estava super content i li va posar Èdip ("peus inflats") QUINA ÉS LA VERITAT? Èdip creix molt a prop de Pòlib i de la seva dona, i clar, ell creia que eren els seus pares. Però un dia un home ebri li diu: "ets un fill adoptat!!!". Èdip no sap ja en el que ha de pensar. Se'n va a Delfos per consultar l'oracle. "Mataràs al teu pare i et casaràs amb la teva mare , el mateix que li havia dit a la seva mare de veritat" Era la seva única resposta. COM POT ESCAPAR D'AQUEST TERRIBLE DESTÍ? Èdip només veia una solució: escapar de Corint, on viuen els seus padrastres. Quan se'n va de Delfos, Èdip veu un camí estret amb el seguici d'un ancià. Tots dos volen passar, però no hi ha lloc. L'ancià pega a Edip i Edip no controla la seva fúria i el mata. I sense saber-ho acaba de matar el seu pare...

A l'entrada de Tebes hi havia l'Esfinx que devastava la regió d'Èdip. Qui era l'Esfinx? Era un ésser terrible, mig dona i mig lleó, que feia preguntes a tots els viatgers. Si no sabien la resposta els matava. Fins aquell dia ningú havia trobat la resposta. La pregunta era "Quin era l'animal que camina amb quatre potes al matí amb dues al mig dia i amb tres a la nit?" I Èdip sense dubtar va dir: és l'home. L'infant va de quatre potes, l'adult camina sobre les dues cames, i el vell fa servir un bastó" I l'Esfinx es va tirar per un barranc" ÈDIP REI Èdip va salvar la ciutat de Tebes del terror!!! El rei Lai (que era el seu pare) acabava de ser assassinat. La ciutat oferia la mà de la seva reina a aquell que salvés la ciutat de l'Esfinx.

Quart B curs-2014-2015

65


PROJECTE: LA MITOLOGIA I així doncs Èdip esdevingué l'espòs de la seva mare sense saber-ho. Jocasta (la reina) i Èdip van viure molt feliços, i tan feliços eren que van tenir 4 fills, 2 nens i 2 nenes. Però un dia la pesta va arribar a Tebes. Èdip consultà l'oracle, que li aconsellà que castigués l'assassí de Lai perquè es calmessin tots els deus.

QUI HA MATAT LAI ? Aquesta pregunta és interessant, l'endeví de Tebes es queda mut abans de revelar finalment a Èdip que ell mateix és l’assassí de Lai. En aquell moment es queda parat perquè era el fill adoptiu de Pòlib, que va morir també. LA PROFECIA S'HA COMPLERT.

LES AVENTURES D’ULISSES

1. ULISSES I ELS CÍCLOPS Un dia Ulisses va arribar a una illa desconeguda i la va explorar amb els seus companys. Quart B curs-2014-2015

66


PROJECTE: LA MITOLOGIA Va descobrir una cova habitada i s'hi van instal·lar. Van esperar al propietari, i quan va arribar es van quedar aterrits!! Era un CÍCLOP!!! Què era un cíclop? Era un gegant amb només un ull! El monstre es deia Poliferm, era un pastor. Quan els seus bens estaven ben coberts tancava la cova amb una pedra molt però que molt gran, i va descobrir el grecs que hi havia a dintre. En va devorar dos de seguida, i a la nit deu més. I Ulisses havia de salvar els que encara vivien, clar, i per fer-ho va donar tant de vi al gegant que el cíclop es va emborratxar. Llavors va aprofitar per clavar-li una estaca d’olivera a l'ull. I els grecs van fugir l’endemà penjats al ventre dels bens, quan el gegant els va treure a pasturar.

2. ULISSES AMB CIRCE LA MAGA En aquesta aventura Ulisses rep la fúria d´un déu del mar, Posidó. El déu provocà onades i va fer que portessin Ulisses a prop de Circe. Quart B curs-2014-2015

67


PROJECTE: LA MITOLOGIA La maga va convidar els grecs a casa seva, els va oferir una beguda que els feia oblidar totes les coses i després els transformà en porcs. Ulisses va estar avisat per un dels seus companys, i obligà a Circe a tornar els seus amics a la seva forma humana.

Circe, la maga

3. EL CANT DE LES SIRENES Més endavant els grecs s´acosten més a la illa de les sirenes, unes criatures amb el cap de dona i el cos d´ocell, que van cantant perquè els mariners vinguin al mar, i els devoren. Ulisses taparà les orelles dels mariners i els remadors amb cera. I ell els demana que el lliguin al pal del vaixell. Gràcies a aquesta solució i estratagema pot escoltar el cant de les sirenes!!!

Quart B curs-2014-2015

68


PROJECTE: LA MITOLOGIA

LES OLIMPÍADES EN HONOR A ZEUS Segons la mitologia, Zeus va tirar un raig a un lloc on van aixecar un altar i una pira on incineraven les ofrenes que feien als déus.

Per medi d’una carrera s’establia quin jove tenia l’honor d’encendre aquella pira. Aquest és l’origen dels Jocs Olímpics. Les primeres demostracions esportives es van celebrar a Olímpia l’any 776. a.C. A partir d’aquell moment, es van realitzar cada quatre anys.

No hi va haver cap interrupció fins que mil cent setanta anys després, l’emperador Teodosio les va suprimir. Els primers Jocs Olímpics moderns van ser a Atenes l’any 1896. El seupromotor va ser el baró de Coubertin.

Quart B curs-2014-2015

69


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Quart B curs-2014-2015

70


PROJECTE: LA MITOLOGIA

5. MITOLOGIA ROMANA

Els romans vivien a Roma, però van arribar a conquistar tot el Mediterrani. Quart B curs-2014-2015

71


PROJECTE: LA MITOLOGIA Els romans van conquistar als grecs i els van posar els seus noms. Aquí teniu una taula:

DÉUS GRECS I DÉUS ROMANS

Quart B curs-2014-2015

72


PROJECTE: LA MITOLOGIA

5.1. LLOCS EL COLISEU El Coliseu es va començar a construir l'any 72 a. C. I el van inaugurar l'any 78 a. C. En aquells temps es deia Amfiteatre Flavi, que vol dir que era un teatre polivalent. Tenia un aforament de 109.000 persones. El Coliseu era un lloc per entretenir els romans i les romanes. Era on feien les matances i les baralles. Les persones que es barallaven eren esclaus. Alguns representaven tribus contra les que havien lluitat els romans. D'altres representaven els romans. Aquestes baralles eren a vida o mort. Però a vegades perdonaven la vida dels dos gladiadors. I d'altres els mataven amb felins. Els emperadors van arribar a inundar el Coliseu per tal de que la gent quedés contenta. Això per els romans era com el futbol per nosaltres. El Coliseu té passadissos sota terra. Els camps de futbol estan inspirats en el Coliseu.

Coliseu de Roma

EL MONT PALATÍ El Mont Palatí, en italià es diu Palatino. Té 40 metres d'alçada. Esta situat a Roma. Quart B curs-2014-2015

73


PROJECTE: LA MITOLOGIA La lloba Luperca, que era la que va alletar a Ròmul i Rem, va viure allà. Hi havia un temple on vivia Júpiter, déu dels déus i déu del cel, Juno, esposa de Júpiter i Minerva, deessa de la guerra, de les ciutats i de la artesania. Aquest temple el va fundar Tarquini Prisc. Els emperadors hi van construir palaus extravagants i bonics, però ara només en queden restes.

Mont Palatí

Moneda romana

ALBA LONGA Alba Longa estava situada a la riba del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus. Era la ciutat principal del Latium. El Latium son totes les ciutats que envolten Roma. La seva historia es llegendària: la va fundar Ascani, fill d’Enees, heroi troià. Va ser governada per Rea Sílvia, mare de Ròmul i Rem. Es diu que almenys 8 de les 30 ciutats del Latium pertanyen a Alba Longa: Nomentum, Gabii, Findeneie, Collatia, Castrum, Inui, Pomètia, Bola i Cora. Alguns escriptors diuen que Alba Longa fou cap de la confederació. Allà es va fer la lluita d’Horacis i Cruacis.

Quart B curs-2014-2015

74


PROJECTE: LA MITOLOGIA

EL RIU TÍBER El Tíber (en italià Tebere) és el riu principal d' Itàlia central, amb 405 Km de longitud. Neix al Monte Fumaiolo, els Apenins d'Emilia-Romanya. Passa per Perusa, entra al Laci, travessa Roma i desemboca a la mar Tirrena per mitjà de dos braços: el de l'esquerra es diu Fumara i el de la dreta es diu Fiumicino.

Quart B curs-2014-2015

75


PROJECTE: LA MITOLOGIA

5.2. PERSONATGES De personatges importants només hem trobat a Juli Cèsar.

5. 3. HISTÒRIES

HORACIS I CRUACIS El temps monàrquic de Roma (753-509 a C) va tenir un seguit de reis per la tradició. Cada rei tenia la seva particularitat. A un d’ells, Tul·lus Hostili, li agradaven molt les baralles. Va fer que Roma tingués un enfrontament amb Alba Longa. Aquest enfrontament podia acabar en una gran destrossa, es va reduir a una solució especial: 3 germans que vivien a Roma: Horacis es van enfrontar de part de Roma i 3 Cruacis de part de Alba

Longa. D'ells depenia la victòria.

El combat va començar amb la presència dels 2 exèrcits. Al primer xoc 2 Horacis i els 3 Cruacis ferits. En aquest moment podríem pensar que Horaci no tenia res a fer. Però l’Horaci que quedava va allunyar-se per poder-los matar 1 a 1. Finalment va guanyar Roma! Quan l’Horaci va arribar a casa va trobar la seva germana plorant perquè estava promesa amb

un

dels

croacis.

I

el

seu

germà,

sense

pietat,

la

va

matar.

L’Horaci que quedava havia de morir pel que havia fet, però un deu va fer que no el mataren.

Quart B curs-2014-2015

76


PROJECTE: LA MITOLOGIA

EL NAIXEMENT DE ROMA: RÒMUL I REM Hi havia una vegada una ciutat que es deia Alba Longa. En aquella ciutat regnava un rei que es deia Numitor, fins que el seu germà Amuli li va treure el poder. Amuli va matar els dos fills de Numitor i la filla la va convertir en sacerdotessa. Quan Rea Sílvia, que era filla de Numitor, va créixer, va tenir malsons i desprès d'un temps es va adonar que aquests sons volien dir que estava embarassada del déu Mart (deu de la guerra). Van tenir dos bessons anomenats Ròmul i Rem. Amuli va empresonar a Rea Sílvia i va llençar a Ròmul i a Rem al Tíber. Mart, que era el seu pare, va demanar a Neptú que salvés els seus fills i que els deixés amb una lloba, que era símbol especial per a Mart. Neptú va deixar a la vora del riu els nadons, a prop d'una lloba com li havia demanat Mart. La lloba va cuidar va els bessons. Però un bon dia un pastor que es deia Fàustul els va recollir i els va portar amb la seva muller Larència. Els nens es van criar com un pastor més. Els bessons no sabien el seu origen, fins que lladres es van barallar amb en Rem. I els lladres van acusar a Rem d'haver malmès els camps de Numitor. Rem va ser lliurat a Numitor perquè li apliqués un càstig. Numitor va preguntar al noi quants anys tenia, i també el noi li va dir que tenia un germà bessó. Numitor es va adonar que aquell noi era el seu nét Rem. Els bessons van tornar el poder a Numitor. Els bessons van decidir fundar una nova ciutat. Però tot seguit van comencar a disputar-se qui seria el rei i qui escolliria el nom de la ciutat. Llavors van decidir que Àugur ho decidiria. Quart B curs-2014-2015

77


PROJECTE: LA MITOLOGIA Primer semblava que seria Rem, perquè va veure 6 voltors però en Ròmul va veure 12 voltors. Ròmul va ser el rei Roma. Però Rem no va acceptar la seva derrota i va intentar matar al seu germà. Però Ròmul el va matar primer. Aquell dia, per cert, va ser el 21 d'abril del 757 aC.

5.4. ANIMALS LA LLOBA LLUPERCA La lloba Luperca va alletar a Ròmul i a Rem. Quart B curs-2014-2015

78


PROJECTE: LA MITOLOGIA Té una estàtua a Roma. També és coneguda coma a lloba capitolina. Es pot visitar als museus capitolins. En honor a Luperca es fa una festa a Roma. S’ha batejat com a Lupercàlia i es celebra el 15 de febrer. Ara es suposa que Luperca era en realitat una prostituta que va cuidar els nens. (Les prostitutes a vegades son anomenades “llobes” en forma despectiva).

5.5. DÉUS Els romans van transformar els déus grecs en déus romans. Els déus són: Saturn, Cibele, Jupiter, Juno, Mart, Venus, Vulcà, Neptú, Dina, Hêrcules, Apol·lo, Bacus, Cupid, Minerva, Pluto, Ceres, Proserpina, Mercuri, Les Perques.

CUPIDO O CUPID Cupid és equivalent a Eros. És el déu de la passió dels mortals i de l’amor. Es representa com un nen o jovenet alat. És fill de Venus, deessa de l’amor la bellesa l’amor... i Mart, déu de la guerra. També porta un arc amb fletxes en forma de cor. Unes de les fletxes eren d’ or i les altres de

Quart B curs-2014-2015

79


PROJECTE: LA MITOLOGIA canya. Les d’or provocaven l’amor i les de canya la diferència entre la parella o el matrimoni.

Cupid

ELS DIES DE LA SETMANA Dilluns: Lunae dies, era el dia de la lluna. Durant molt temps es va comptar per mesos lunars, que solien tenir 29 o 30 dies. Encara hi ha països i cultures que tenen aquest calendari.

Quart B curs-2014-2015

80


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Lluna

Dimarts: Martis dies, era el dia del déu Mart, déu de la guerra que pertany a la divinitat romana. El seu equivalent grec és Ares. De Mart deriven paraules com ''marcial''. Hi ha un planeta dedicat a aquest déu.

Mart (déu)

Mart (planeta)

Dimecres: Mercuri dies, era el dia de Mercuri, que era el déu dels viatgers i del comerç. Per això els temples s'edificaven a l'entrada dels pobles.

Quart B curs-2014-2015

81


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Mercuri

Dijous: Iovis dies, era el dia dedicat a Júpiter. A la mitologia romana era l'equivalent a Zeus, que era déu del cel i del temps atmosfèric.

Júpiter

Divendres: Veneris dies, dia dedicat a Venus a partir del segle 2 abans de Crist. Va ser equivalent a Afrodita, deessa de l'amor, la bellesa i la reproducció, ja que abans de la fundació de Roma Venus era la protectora dels horts. Quart B curs-2014-2015

82


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Venus

Dissabte ve dels hebreus, ''sabath'', que vol dir dia de descans. Per als hebreus era l'últim dia de la setmana i de descans.

Hebreus

Diumenge, del llatí dominicus dies: dia del senyor. Per als cristians és l'últim dia de la setmana, encara que en realitat és el primer ja que es consagra una nova setmana a Jesucrist. És el dia de descans.

Jesucrist i Déu Quart B curs-2014-2015

83


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Quart B curs-2014-2015

84


PROJECTE: LA MITOLOGIA

6. MITOLOGIA CATALANA 6.1. PERSONATGES FADES Si les fades de veritat existeixen no ho sabem. Les fades tenen una bellesa extraordinària per tothom, es desmaien quan les veus. La lluna plena els serveix per fer-se les seves robes i per fer conjurs. També lluiten amb les bruixes, i guanyen.

DONES D’AIGUA Les dones d'aigua són bellíssimes, tenen els ulls blaus o verds maragda, totes tenen llargues cabelleres d'or. Alguns homes poden arribar a veure-les perquè són nocturnes. Van nues o amb vestits transparents. Algunes tenen cua de peix (les sirenes), o ales de papallones. Són joves però també immortals. Viuen a prop de les coves.

Quart B curs-2014-2015

85


PROJECTE: LA MITOLOGIA

SIRENES Les sirenes viuen al mar Mediterrani. La reina sirena porta un anell d`or a la cua. Quart B curs-2014-2015

86


PROJECTE: LA MITOLOGIA Tenen un palau de cristall que quan hi passes et tornes mig peix, igual a sirena. Això ens pot donar resposta a moltes coses. Tenen moltes entrades secretes a llocs extraordinaris. Elles només surten per cantar o per pentinar-se. Les seves veus son molt fines i boniques. Que no t'enganyin, que la seva veu et torna boig. Per això sempre hi ha vaixells enfonsats....

BRUIXES Les bruixes, alguns diuen que algunes son cruels, que conjuren a la gent de que lluiten amb les fades. També n'hi ha algunes que abans eren cruels i ara son bruixes bones.

Quart B curs-2014-2015

87


PROJECTE: LA MITOLOGIA

FOLLETS Els follets són com persones molt petites. Són màgics. Els que viuen a les cases dormen en els calaixos, en capses, a les taules ,... A la nit renten la roba, escombren el terra, treuen les teranyines, es vesteixen... Al mati fan el menjar, es renten les dents, preparen les taules, fan els llits,... Després juguen al tres en ratlla, als bolos, als cotxes... Son molt intel·ligents, treballen en equip. També hi ha follets que viuen al bosc.

follet del bosc

follet de la biblioteca

SANT JORDI i altres cavallers Sant Jordi era un cavaller que vivia en una muntanya que es diu Montblanc. Es dedicava a matar dracs i salvar a la gent. També hi havia uns altres cavallers com: el senyor de Vilardell, l'emperador Carlemany i el cavaller de Vallfogona.

Quart B curs-2014-2015

88


PROJECTE: LA MITOLOGIA

BANDOLERS I PIRATES

Joan de Serrallonga En Joan Serrallonga era un bandoler que anava viatjant i lluitant amb els rics i poderosos. I la Margarida Tallades es va enamorar bojament d´ell. Van ser una parella fabulosa.

Quart B curs-2014-2015

89


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Joan de Serrallonga

Barbaroja En Barba Roja va ser el pirata que més por feia, i la gent li tenia tanta por que es van construir moltes torres al costat de la platja, i quan veien arribar un vaixell tothom fugia a l'interior. L'any 1.530 va atacar la ciutat de Palamós.

6.2. ANIMALS DRAC El drac pot representar un guardià o un monstre poderós i ferotge. Les seves característiques són que posseeix una gran saviesa i coneixement, o al contrari pot mostrar una gran avarícia que li porta a devastar pobles sencers com va passar a Montblanc. Els dracs d'occident s'assemblen a grans llangardaixos o a cocodrils amb ales, amb alè de foc, banyes i gran ferocitat, com va ser el drac que va lluitar contra el cavaller Sant Jordi.

Quart B curs-2014-2015

90


PROJECTE: LA MITOLOGIA

CUCAFERA Aquesta bèstia fastigosa treu foc pels ulls i escuma per la boca. A la Cucafera li agrada segrestar princeses, espantar a la gent del poble i caçar animals del bosc. A Tortosa, el cavaller Rufolet s'hi va enfrontar amb l'ajut d'uns follets que li van dir: "Si li talles la cua i les orelles es convertirà en una bestiola mansa" I el cavaller Rufolet la va poder vèncer.

Quart B curs-2014-2015

91


PROJECTE: LA MITOLOGIA

BASILISC El Basilisc és petit, però molt perillós. Qui el mira els ulls ràpidament mor. Per vèncer-lo cal dur un mirall molt gran, perquè així ell mira el seus propis ulls. S´amaga on hi ha molts tresors, perquè li agrada molt tot el que és brillant.

Basilisc

SERPS DE CABELLERA Les serps de cabellera són persones transformades en serps gegants que encara conserven el cabell humà. Només un conjur les pot desencantar. Mai els pots treure la joia que porten a la boca. El senyor del castell d'Aro ho va fer i la serp el va ensorrar la seva fortalesa amb cops de cua.

Serp amb cabellera Quart B curs-2014-2015

92


PROJECTE: LA MITOLOGIA

RATOLÍ MAG PÉREZ Alguns diuen que el ratolí mag Pérez es un mag de les dents. Fa desaparèixer les dents i les converteix en monedes, bitllets, o joguines pels nens i les nenes. Poques persones l'han vist, perquè és vist i no vist...

6.7. FESTES TRADICIONALS

CASTANYERA I CASTANYADA La castanyera és un personatge de la tardor. Es representa com una senyora gran que es vesteix amb roba vella i que sempre porta un davantal i un mocador al cap. Durant la festa de la CASTANYADA, la castanyera ven castanyes pels carrers de la ciutat. Porta un cistell ple de castanyes que ha recollit al bosc i les torra al torrador. Després les posa dins les paperines per vendre. La castanyada és una de les festes tradicionals de Catalunya.

Quart B curs-2014-2015

93


PROJECTE: LA MITOLOGIA

TIÓ I NADAL El tió és una tradició amb segles i segles d' història. És un dels elements més importants de la mitologia catalana. És d'origen rural. És un tronc vell que caga regals i llaminadures per als nens. Dies abans de Nadal el Tió arriba a casa, a l'arribar has de cuidar-lo i donar-li menjar. El Tió normalment es fa cagar el dia abans de Nadal. Abans de cagar el Tió mullem el bastó per poder fer-lo cagar. Seguidament cantem una cançó tot donant cops de bastó al Tió. Amb el temps ha desaparegut el costum de cremar en una foguera el Tió després de fer-lo cagar. Quart B curs-2014-2015

94


PROJECTE: LA MITOLOGIA

CARNESTOLTES I CARNAVAL El Carnestoltes és el rei de les bromes és a dir , el rei dels pocasoltes. El Carnestoltes comença el dijous gras. Ens convida a passar 7 dies de gresca. Quan passen 7 dies de gresca el cremen i enterren la sardina. I arriba la seva "enemiga", la Vella Quaresma que ens diu: Set setmanes sense gresca.

Quart B curs-2014-2015

95


PROJECTE: LA MITOLOGIA

VELLA QUARESMA La Vella Quaresma la trobem als Països Catalans, i representa el temps que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. Durant aquest temps, segons la religió catòlica és un temps de dejuni i abstinència. Ja que és el temps de preparació per a la Pasqua. A l'igual que la nostra escola, hi ha altres col·legis que han adoptat aquest personatge entre el carnaval i les vacances de Setmana Santa per treballar diversos aspectes curriculars. La Vella Quaresma té la forma d'una vella arrugada, porta un mocador al cap i té set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les set setmanes de Quaresma. Les singularitats del personatge és que té set cames i a la mà hi duu un bacallà i un cistell ple de verdures. La missió de la Vella Quaresma és procurar que els més petits no mengin carn, per això sempre porta un bacallà o dos a les mans, per tal de donar peix a la mainada. Cada setmana li arrenquem o tallem una cama i quan arriba al final és cremada igual que el seu predecessor, el Carnestoltes. Tot i que a la nostra escola això no ho fem.

La tradició és que cada cop que se li talla una cama, els nens i nenes li han de cantar una cançó: Vella Quaresma, Vella Quaresma ai que no pot caminar! Té moltes cames i s'entrebanca, entre tots l'hem d'ajudar. És que n'hi hem de treure una, una, una, una, una,... És que n'hi hem de treure una, perquè pugui caminar.

Quart B curs-2014-2015

96


PROJECTE: LA MITOLOGIA

NIT DE SANT JOAN Sant Joan es celebra a l'inici de l´estiu, és coneguda per la ` Nit de foc ´´. Les festes normalment és fan a les places. El foc s´il·lumina amb l´explossió dels coets que llencem els humans. La revetlla es celebra a la costa o al riu, a vegades. Sant Joan és la nit de les bruixes, també diuen què s´ajunten per fer els seus maleficis.

Quart B curs-2014-2015

97


PROJECTE: LA MITOLOGIA

6.4. HISTÒRIES FANTÀSTIQUES LES QUATRE BARRES Guifré el Pilós, comte de Barcelona, de Girona, de la Cerdanya i d'Urgell, era un guerrer fort i pelut com un ós. Valent i hàbil amb la espasa i l'escut, un home de paraula i lleial defensor dels seus. Només tenia una qüestió dins del seu cap: tenir un emblema, un escut, una bandera amb que pogués representar les seves terres. L'emperador el va fer cridar per anar a combat amb els seus cavallers. I així va ser, van anar a la batalla, on va ser malferit amb una espasa que es va clavar al seu cor. Quan l'emperador se'n va assabentar, va voler anar a veure'l per honrar-lo, i com que sabia la qüestió que amoïnava a Guifré va voler calmar-lo en el seu llit de mort... va mullar quatre dits de la seva mà dreta en la sang que brollava de la ferida del comte i va marcar quatre barres de sang de dalt a baix sobre l'escut daurat del guerrer moribund. D'aquí ve la nostra bandera, descendents d'aquest comte van tenir i tenim com escut i

Quart B curs-2014-2015

98


PROJECTE: LA MITOLOGIA bandera quatre barres vermelles sobre un fons daurat: la SENYERA.

EL NAIXEMENT DELS PIRINEUS Pirene era la princesa dels Pirineus. Tothom deia que Pirene era màgica. El pare de Pirene era Túbal. Gerió, el monstre de tres caps, va envair el país i va acabar derrotant a Túbal, prenent-li el tro. Pirene, ferida, va fugir als boscos que cobrien la zona dels Pirineus. Gerió va sortir per reclamar el tro a Pirene. I va calar foc a les muntanyes. Heracles, que passava per allà, va sentir uns gemecs entre les flames i trobà a Pirene greument ferida. Pirene encara va tenir esma d'explicar-li a Heracles el que havia passat. Es van enamorar i Pirene va morir als seus braços.

Quart B curs-2014-2015

99


PROJECTE: LA MITOLOGIA Heracles va deixar a Pirene a terra i va començar a cobrir el seu cos amb grans pedres, fins que va formar una gran muralla de roques que s'extenien des del mar Cantàbric fins el mar Mediterrani. Així va ser com van néixer els Pirineus.

UNA LLEGENDA DE MONTSERRAT Fa molts i molts anys Catalunya tenia gegants grandiosos. Els gegants només eren gegants de dia. De nit, si els enxampava la lluna, es convertien en pedres. Els habitants, que eren molt llestos, van trobar una solució, els van enganyar i els va agafar la nit. Tots els gegants es van convertir en pedres. Diuen que quan hi havia reis a Catalunya, quan es casaven, els gegants canviaven de forma.

Quart B curs-2014-2015

100


PROJECTE: LA MITOLOGIA

LA HISTÒRIA DE L’ANETO L'Aneto era un gegant de neu que va ensenyar als pastors a fer formatge. Ara està convertit en muntanya perquè no va voler ajudar a Jesús, quan aquest estava cansat i afamat. Aleshores el seu càstig és que a les nits de tempesta recobra la consciència i la veu. Es per això que la gent del poble de Benasc diu que les nits de molt vent, senten els clams d'Aneto lamentant el que va fer.

L’ANETO Quart B curs-2014-2015

101


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Quart B curs-2014-2015

102


PROJECTE: LA MITOLOGIA

7. ALTRES MITOLOGIES DÉUS ODIN Odin es el déu de la mitologia germànica. És el déu de la saviesa, la guerra i la mort i en menor mesura el déu de la màgia la poesia la profecia i la caça. Odin És el pare de molts déus, com per exemple de Thor. És el déu del coneixement, va sacrificar un dels seus ulls per poder accedir a la saviesa dels anys. Es un dels déus més importants.

ANIMALS

LA TORTUGA GEGANT La tortuga gegant és com una illa gegant que està al mar. És tan gran que quan es mou fa com un TSUNAMI i trenca tot el que hi ha a l'illa. I està en mig de l'oceà Atlàntic. Quart B curs-2014-2015

103


PROJECTE: LA MITOLOGIA

EL MONSTRE DEL LLAC NESS Diuen que la seva primera aparició va ser l'any1868. També el podem anomenar NESSIE. Hàbitat: viu al llac Ness, a Escòcia (Regne Unit). Pertany al a la raça Críptido. A la sèrie dels Simpson hi ha un capítol del monstre del llac Ness. També en la sèrie Scooby Doo hi ha una pel·lícula que es diu Scooby Doo i el monstre del llac Ens

Formes del monstre

Quart B curs-2014-2015

104


PROJECTE: LA MITOLOGIA

LA GÀRGOLA La Gàrgola és una mena de Vampir amb ales i una mica petit. Normalment es fa servir com a decoració dels castells però diuen que durant la nit pren vida. Està feta de pedra i amb el seu aspecte aterridor espanta la gent. És de la mitologia francesa.

Quart B curs-2014-2015

105


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Quart B curs-2014-2015

106


PROJECTE: LA MITOLOGIA

ANNEX: PROBLEMES MATEMÀTICS EGIPTE: EL RIU NIL El riu Nil fa aproximadament 6700 km de longitud, i el riu Miño medeix aproximadament 20 vegades menys que el riu Nil. Quant fa el el riu Miño?

Resposta: Paula

EGIPTE: EL RIU NIL Imaginem que l riu Nil abans portava 60.459 litres d’aigua per metre quadrat. Ara a Egipte hi fa tanta calor que ha disminuit el seu cabal, i el riu Nil porta 5.003 litres menys per metre quadrat. Quants litres per metre quadrat porta ara?

Resposta: Lucia

EGIPTE: EL DÉU RA I L’AIGUA DEL RIU Imagienm que un bon dia, de les pirámides va surtir Ra, el el déu del sol, i es va emportar 1.234 litres d’aigua del riu Nil. Al cap d’un mes es va emportar 2.438 litres més, i a l’any següent encara es va emportar 852 litres més. Quants litres d’aigua es va emportar el déu Ra en total?

Resposta: Paula

Quart B curs-2014-2015

107


PROJECTE: LA MITOLOGIA EGIPTE: LES MOMIFICACIONS D’ANUBIS Imagienm que Anubis, el déu de la momificació, momificava 20 persones en un mes. Si un any té 12 mesos, quantes persones momificava Anubis en un any?

Resposta: Clara, David i Claudia

EGIPTE: L’ORIGEN DEL FÈNIX Imaginem que des de l’any 333 el Fènix era dels egipcis, i el 1377 el van agafar els grecs. Quants anys va ser egipci?

Resposta: I l’any 1777 se’l van quedar els romans. Quants anys va ser dels grecs?

Resposta: I quants anys fa que és dels romans?

Resposta: Marc, Claudia

Quart B curs-2014-2015

108


PROJECTE: LA MITOLOGIA GRÈCIA: EL MONT OLIMP El Mont Olimp fa 2 km i 919 metres d' alçada, i l' Everest medeix 8 km i 848 metres d' alçada. Quina muntanya és més alta? Quants metres?

Resposta: Joel

GRÈCIA: DÉUS I CAVALLS Zeus va muntar 158 cavalls i Hermes 462. Quants cavalls va muntatrmés Hermes que Zeus?

Resposta: Quan s´acaba la cursa Zeus va regalar la meitat dels seus cavalls a Ares. Quants cavalls li van quedar a Zeus?

Resposta: Nabih

GRÈCIA: CAVALLS En una batalla van participar 40 cavalls. Si en van matar 30, quants cavalls van quedar?

Resposta: Efran

Quart B curs-2014-2015

109


PROJECTE: LA MITOLOGIA GRÈCIA: HADES I ZEUS Imaginem que en un any Hades matava 78 persones i Zeus en matava 13. Qui en matava més? Quantes més?

Resposta: Joel

GRÈCIA: ATENA I ELS SEUS ANYS Si Atena hagués nascut l'any 1878, quants anys tindria ara que estem a l’any 2015?

Resposta: Si la van abandonar l'any 1911, quants anys portaria sola?

Resposta: Miriam, Carla, Natàlia i Sara

GRÈCIA: ELS FILLS D’ATENA Imaginem que Atena va tenir un fill que es deia Àlex. I al cap de 5 anys va néixer el seu germà petit. Quan l’Àlex va cumplir 20 anys, quants anys tenia el seu germà petit?

Resposta: Miriam i Carla

Quart B curs-2014-2015

110


PROJECTE: LA MITOLOGIA GRÈCIA: QUIMERA I HIDRA Imagienm que la Quimera té tres caps, i n’hi creixen 10 més. Hidra té 60 caps, però en perd 53. Qui té més caps? Quants més?

Resposta: Marc

GRÈCIA: L’ANIMAL DE TRES CAPS Hi havia una vegada el déu de l'infern que es deia Hades. Tenia un animal de tres caps que era un gos. Heu d'endevinar el nom del animal fent aquestes operacions: 389 x 72 : B 790 - 27 : C 289 + 145 : R 367 x 67 : S (2+7) - 3 : U 3x4-5:E

763

7

434

28008

7

434

6

24589

Resposta: Míriam

Quart B curs-2014-2015

111


PROJECTE: LA MITOLOGIA GRÈCIA: EL FÉNIX I EL GRIFO Imagienm que el Fènix fa 5.811 km per hora i el Grifo fa 2.399 km per hora. Quants km fa més el Fènix que el Grifo?

Resposta: Quants km per hora fan els dos junts?

Resposta: Marc

GRÈCIA: EL LABERINT DEL MINOTAURE Imagienm que el laberint del Minotaure fa 50 Km de longitud. El de Madrid fa aproximadament 4 km, i un altre laberint fa 9 km. Quants km fan els tres laberints junts?

Resposta: Erik

GRÈCIA: EL CABELL DE LA MEDUSA El cabell de la medusa està formats per 50 serps. Un dia la serp més gran es va menjar 25 serps del cabell. Quantes serps van quedar?

Resposta: Erik

Quart B curs-2014-2015

112


PROJECTE: LA MITOLOGIA GRÈCIA: TIFÓ Imaginem que Tifó va destruir l’Olimp l’any 1893. Quants anys fa que Tifó va destruir l’Olimp?

Resposta: Míriam i Carla GRÈCIA: ELS UNICORNS Si hi havia 10 unicorns i se’n mengen 7. Quants unicorns queden?

Resposta: Efran

GRÈCIA: APOL·LO I LA SERP PITÓ Si Apol·lo va portar 20 fletxes per matar la serp Pitó i va haver d’utilitzar 13 fletxes per matar-la, quantes fletxes li van sobrar?

Resposta: Pol

GRÈCIA I ROMA: LES FLETXES Si Cupid encerta 230 anells seguits i Apol·lo n‘encerta 50, quants anells ha encertat més Cupid que Apol·lo?

Resposta: Marçal i Nabi Quart B curs-2014-2015

113


PROJECTE: LA MITOLOGIA ROMA: EL COLISEU

Coliseu

Palau Sant Jordi

El Coliseu tenia un aforament de 109.000 espectadors, i el Palau Sant Jordi té un aforament de 24.000 espectadors. Quina és la diferència d'aforament?

Resposta:

Si el Coliseu es va començar a construir l’any 72 i es va acabar l’any 78, quants anys van trigar a construir-lo?

Resposta:

Ainhoa

CATALUNYA: EL CAVALL DE SANT JORDI Si el cavall de sant Jordi cada dia fa 120 km, quants dies trigarà en arribar a la cova del drac, que està a 600 km de distància?

Resposta: Yerai, Izan Quart B curs-2014-2015

114


PROJECTE: LA MITOLOGIA

Quart B curs-2014-2015

115


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.