Juny de 2014 núm. 3
Avui comença la primera edició de la ruta de ‘pintxos’ Vila-tapes TAPES Des d’avui i fins al 13 de juliol una vintena d’establiments del municipi ofereixen una tapa original i una copa de vi o una cervesa a un preu de 2,50 euros.
SORTEIG Un jurat popular i un de professional votaran per decidir quins establiments han de ser premiats amb el Pintxo d’or. Tothom que voti participarà en un sorteig. P2
UNIVERSITAT
Josep Anton Ferré
Entrevista al nou rector de la URV, Josep Anton Ferré, fill de Vila-seca Ferré destaca la qualitat de la URV i analitza els reptes de futur. P14 SOCIETAT
El Gran Kahuna FOTO: CRISTINA AGUILAR
Aquopolis estrena temporada amb una nova atracció de surf A més s’ha fet una important inversió per tematitzar el parc. P6 ENTITATS
Alícia Bescós i Marta Padró Un moment de l’acte de cloenda.
L’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Vila-seca conclou el curs i celebra 10 anys de vida ENSENYAMENT També s’han fet els actes de cloenda de l’Aula de Formació d’Adults a la Pineda i la Plana, i s’han obert les preinscripcions per als cursos de l’any que ve. P8
Els Amics del Teatre celebren els seus 15 anys d’història a Vila-seca Estan preparant una programació especial per a l’octubre. P10
2
mésvila-seca Juny/2014
EL TEMA
GASTRONOMIA I OCI
Avui comença el Vila-tapes, una ruta gastronòmica pel municipi a base de ‘pintxos’ La ruta de les tapes per Vila-seca, en la que hi participen una vintena d’establiments, estarà en funcionament fins al 13 de juliol, concidint amb la tradicional Fira Medieval. Cristina Serret
Des d’avui Vila-seca ja té ruta de les tapes. L’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca (ACEV) ha posat en marxa una ruta gastronòmica pel municipi amb una vintena d’establiments. Les tapes ofertades tenen un preu de 2,50 euros, i inclouen a més una beguda, a escollir entre un quinto de cervesa o una copa de vi. Sergi Rofín, vicepresident de l’ACEV, explica que la condició que van posar als establiments per formar part de la ruta va ser «que fessin pintxos de qualitat, que anessin més enllà de la típica tapa i busquessin plats una mica més elaborats. Per això hem buscat gent que tingui ganes de fer coses innovadores, de complicar-se una mica la vida». A més d’aquest criteri de qualitat, també s’ha buscat que hi hagués varietat d’establiments, des de bars fins a locals temàtics, hamburgueseries, fins i tot una botiga de menjars preparats. Rodolfo Rodrigo, tresorer de l’ACEV, es mostra convençut que l’oferta resultant és per a tots els públics: «hi ha tapes de tota mena, algunes més suaus, sandvitxos que poden agradar als nens… fins i tot un combinat molt especial per posar el put i final, que el fa un local de la Pineda». El Pintxo d’or Aquesta primera edició del Vilatapes també preveu atorgar dos premis a la millor tapa: els Pintxos d’or. Un el decidirà el jurat popular amb els seus vots, i l’altre un jurat professional, integrat per tres cuiners, que valoraran les tapes amb un criteri més professional. Per votar al Pintxo d’or popular n’hi ha prou d’entrar a la web de l’ACEV (www.acev.cat) i puntuar de l’1 al 5 el grau de satisfacció de la tapa consumida. Entre totes les persones que participin en la votació se sortejaran dos viatges a les bodegues Bernaví de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), així com 20 sopars en els establiments que hi participen. Des de l’ACEV també es vol premiar les persones que tastin totes les tapes i completin tot el circuit, i per això sortejaran un cap de setmana a l’Hotel Raval de la Mar de Vila-seca entre tots els que completin el tapòdrom.
TAPA
RESTAURANT
Chartreusse Burger
Las mil y una. Ausias March, 4
Mediterránea V13 Saquito de rabo de toro De peus a terra
La poma. Av. Alcalde Pere Molas, 6 Restaurante bocatería 13. Pl. Països Catalans, 2 La casa de Rita. Pl. Miquel Martí i Pol, 1 Restaurant braseria C’al Morell. Av. Ramon d’Olzina, 47
Bomboncito de morcilla
American diner Shambala. Av. Ramon d’Olzina, 89
Meet samosa
Restaurant hindú Preet. Av. Ramon d’Olzina 87-89
Salmorejo al estilo Kaffa
Kaffa Café. Galcerán de Pinós, 23
Bollu preñau Raval de Mar Mare Nostrum Delicia del racó
Bar Petit. Tenor Josep Forasté, 5 Mare Nostrum. Sir Esteve Morell Scott, 5 El racó dels amics. Requet de Felix, 50
Migas al estilo aitada
L’aitada. Riera, 82
Pañuelos de gambones
La oficina. Pl. de l’Església, 10
Equilibrio
La torre del delme. Pl. de Voltes, 1
Tortita de delicias ibéricas
La fonda. Pl. de l’Església, 18
Entrecor i ànima
Cintet Menjars. Santiago Rusiñol, 18
Nido de codorniz ibérico
Playoff. Av. Francesc Macià, 7-9
Daikiri special batucada
Batucada. Av. Pau Casals, local 33. La Pineda
El preu de la tapa és de 2,50 euros i inclou una copa de vi o un quinto de cervesa Per tal que fer el circuit sigui més fàcil i assequible per a tothom, s’han agrupat els locals en tres zones o tapòdroms, de forma que es puguin tastar diverses tapes agrupant els locals d’una zona. D’aquesta manera, la zona 1 inclou els establiments Las mil y una, La poma, Bocatería 13, La casa de Rita i C’al Morell. La zona 2, Shambala, Preet, Kaffa Café, Bar Petit, Mare Nostrum i Racó dels Amics. I la zona 3 l’Aitada, l’Oficina, la Torre del delme, La Fonda Salvadó, Cintet Menjars i Playoff. Finalment hi hauria una última zona, a la Pineda, amb el Batucada. Un bon equip d’espònsors El Vila-tapes compta amb quatre espònsors oficials, que són Masquefina, Estrella Damm, Operacions 62 i Casa Westfalia, i compta també amb el suport de l’Ajuntament de Vila-seca i el Patronat Municipal de Turisme. El tret de sortida de la ruta de les tapes es farà avui mateix, dia 27, a les 19 h, al Mercat Municipal, coincidint amb les terceres
Tothom que tasti les tapes pot votar per escollir la millor i participar en un sorteig jornades gastronòmiques de portes obertes al mercat. Tapes per a tots els gustos Sergi Rofín es mostra convençut que, «tot i que no hi ha un grandíssim nombre d’establiments, la gent se sorprendrà, perquè la qualitat és molt alta». El que és cert és que hi ha propostes per a tots els gustos. Els amants de la carn poden satisfer el seu paladar amb tapes com l’Entrecor i ànima (Cintet Menjars), elaborada amb entrecot cuit al moment, la Chartreusse burguer, elaborada amb vedella irlandesa «black angus» i foie (Las mil y una), o la suculenta Mediterránea (La poma), una tapa elaborada amb una base de pa torrat amb pebrot del piquillo, hamburguesa, verdures, formatge manxec i poma a la planxa. Els qui s’estimin més el pollastre poden demanar la Delícia del racó, una broqueta sobre pasta de full amb boletus (El racó dels amics). Els qui busquin propostes més refrescants poden tastar el Salmorejo al estilo Kaffa (Kaffa
Café), que se serveix acompanyat de cruixent de pernil, ou i brotxeta de llagostins i cogombre, o el Daikiri Batucada (Batucada). Els embotits i productes del porc també hi són presents, amb propostes com la Tortita de Delícies ibèriques (La Fonda), farcida amb xoriç ibèric, ceba caramel· litzada i formatge emmental, les Migas al estilo aitada (L’aitada), el Bollu preñau de xoriço amb patates al cabrales (Bar Petit), el Bomboncito de morcilla (Shambala), el De peus a terra, un coixí de peus de porc amb allioli (Ca’l Morell), o l’Equilibri (La Torre del Delme), peus de porc farcits d’anguila del Delta fumada. També hi ha propostes amb productes del mar, com l’V13 (Bocateria 13), que és un pebrot del piquillo farcit de brandada de bacallà casolana, el Raval de Mar Mare Nostrum (Mare Nostrum), que és un xipiró farcit de boletus sobre ravioli de pasta fresca, o el Pañuelo de gambones (La oficina), un farcellet farcit de crema de porros i puré de patates, gambons saltejats i suau d’allioli. Fins i tot hi ha una tapa de niu de guatlla, elaborat amb gules i pernil ibèric sobre una base de patates palla (Playoff), i una empanadilla farcida de patates, pèsols i messala, el Meet Samosa (Preet).
Gabriel Gómez enllesteix la tapa de cua de bou sobre llit de yuca.
Gabriel Gómez Cuiner del restaurant La Casa de Rita
«Proposo un plat de cua de bou perquè no n’hi ha dos d’iguals» Cristina Serret
— Al seu restaurant ofereixen una tapa de cua de bou sobre base de yuca. Per què s’han decantat per aquesta proposta? — Per dos motius. El primer és que la cua de bou em surt molt bé. I el segon és que vaig pensar que cap altre bar no faria un plat com aquest. A més d’això, penso que no hi ha dues persones que ho facin de la mateixa manera, i és un plat que requereix una elaboració una mica complicada. — l fet que l’elaboració sigui complicada no serà una trava a l’hora de servir-ne moltes racions? — No, perquè, tot i que ho sembli, muntar la tapa no té tanta complicació. La base, que és el guisat de cua de bou, la puc te-
nir feta, i llavors només necessito acabar de muntar el plat, perquè le guisat ja la tinc. —Fa molt que és cuiner? — Ja fa 9 anys, i en fa 3 i mig que vaig obrir aquest restaurant. Abans havia estat en altres locals. Jo sóc de República Dominicana. —Al seu restaurant fa servir productes o receptes del seu país? — La veritat és que no. Jo trobo que la cuina d’aquí és molt bona, llavors no cal canviar-la. — Quina és la seva especialitat? — A mi m’agrada tocar-ho tot, ja siguin postres o plats calents, primers, o segons. De totes maneres la gent de per aquí diuen que el que em surt millor són els arrossos, i per això en faig també.
EL TEMA
mésvila-seca
3
Juny/2014
FOTO: CRISTINA AGUILAR
L’ASSOCIACIÓ
Diverses imatges d’edicions passades de la Fira Medieval, que sempre atrau un gran nombre de visitants.
El 12 i 13 de juliol se celebrarà la tercera edició de la Fira Medieval de Vila-seca
Una iniciativa de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca La primera edició del Vila-tapes ha estat una iniciativa de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca (ACEV). Tal com explica el seu president, Alfred Monreal, tot va sorgir arran de constatar que a molts altres municipis de la demarcació hi
havia rutes de la tapa, i es va voler portar el model a Vila-seca. Primer ho van proposar als bars i restaurants associats, i després a altres locals que no ho estaven, però arran de la proposta, es van associar per tal de poder-hi participar. L’ACEV també orga-
nitza la Fira medieval del 12 i 13 de juliol. A la fotografia, d’esquerra a dreta, Rodolfo Rodrigo, tresorer, Sergi Rofín, vicepresident i Alfred Monreal, president de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca. Redacció
El cap de setmana del 12 i 13 de juliol Vila-seca acollirà dos grans esdeveniments. D’una banda, la ruta Vila-tapes, que es clourà diumenge dia 13. I de l’altra, la tercera edició de la Fira Medieval, organitzada per l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca (ACEV). Com ja havia passat en anteriors edicions, el mercat comptarà amb parades d’artesania i alimentació. A més, tot i que enguany no se celebrarà la representació d’El Rescat de
les Cent Donzelles, sí que s’hi inclouran alguns actes o actuacions relacionats amb aquest esdeveniment. A més, s’està valorant organitzar un gran sopar medieval, obert a tots els públics. Aquesta proposta s’acabarà tirant endavant si hi ha prou persones apuntades. Alfred Monreal, president de l’ACEV, assegura que el Mercat «és una oportunitat molt bona per als comerciants locals, donat que els serveix per fer promoció». Redacció
4
mésvila-seca Juny/2014
ACTUALITAT
POLÍTICA MUNICIPAL AJUNTAMENT DE VILA-SECA
Foto dels participants a l’Assemblea, que s’ha celebrat a l’Hotel Gran Palas de la Pineda.
Vila-seca acull la XVI Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis Els alcaldes valoren Vila-seca com un destí turístic modèlic i una ciutat dinàmica i moderna Cristina Serret
L’Hotel Gran Palas de la Pineda ha estat la seu de la XVI Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que s’ha celebrat aquest mes de juny amb un gran èxit d’assistència. L’ entitat s’ha reunit per a debatre aspectes relacionats amb el bon govern i la modernització de l’administració pública local al servei de la ciutadania. La força de l’ACM és molt gran, amb més de mil ens associats, i amb la seva trobada a Vila-seca ha volgut donar una clara i contundent senyal de suport, confiança i admiració cap a l’Ajuntament de
Vila-seca i el seu govern. L’Assemblea ha comptat amb l’assistència de l’alcalde de Vilaseca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, i el president de l’ACM, Miquel Buch. Durant la trobada a la Pineda s’ha presentat la Convenció Municipalista, un procés que ha de marcar quin ha de ser el paper futur dels ajuntaments catalans en un nou Estat d’Europa. El futur dels ajuntaments Més de 200 alcaldes i alcaldeses
de tot Catalunya han acompanyat Miquel Buch, qui ha fet una crida per a que liderin el procés de canvi que la ciutadania demana, alhora que ha marcat els eixos principals que han de de-
basar en tres eixos bàsics: l’accés a la informació de la gestió pública, la col·laboració amb tots els actors i el foment de la participació i execució de polítiques municipals. «La participació no
S’ha fet una crida perquè des dels ajuntaments es lideri el procés de canvi que demana el ciutadà
Josep Poblet ha destacat el compromís del món local per afrontar les adversitats
finir quin ha de ser el futur dels ajuntaments catalans. El president de l’ACM ha exposat que la política local s’ha de
és una eina, és la base del nostre sistema polític», ha dit. A més, ha remarcat que si no es treballa en aquest sentit, la desconfiança
cap a la política pot fer néixer moviments populistes. Per la seva banda, la vicepresidenta del Govern de la Generalitat ha fet un reconeixement a la feina feta pels alcaldes i alcaldesses de Catalunya i ha fet una crida perquè es visualitzi la unió d’acció del govern de la Generalitat amb el món local. Ha destacat també que ara és moment d’invertir més en les persones i en les seves necessitats socials. Finalment, l’alcalde de Vilaseca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha agraït el suport rebut per part dels alcaldes i alcaldesses de
URBANISME
Les obres de remodelació del carrer han tingut un cost de 422.000 euros Aquest mes de juny l’Ajuntament de Vila-seca ha donat per finalitzades les obres del carrer Amadeu Vives de la Pineda, concretament el tram que va entre la plaça de Juli Garreta i el carrer d’Enrico Caruso. Aquesta via ha sofert una remodelació en dues parts. La
primera actuació urbanística va finalitzar abans de Setmana Santa, quan els habitants d’aquest llarg carrer d’entrada a la Pineda van veure com es feia una renovació de les voreres i de l’arbrat. La segona actuació al carrer ha tingut lloc aquestes últimes setmanes, quan s’ha dut a terme
la renovació de la xarxa subterrània del cablejat elèctric, s’ha arranjat amb un nou tractament asfàltic tota la calçada i s’ha pintat la senyalització horitzontal. Les obres d’aquesta important via de la Pineda s’han fet a càrrec de l’Ajuntament de Vilaseca, i han tingut un cost final de 422.000 euros.
Pel dret a decidir L’Assemblea de l’ACM ha servit també per donar suport a l’acte que organitzarà l’ACM conjuntament amb el diari El Punt Avui el proper 12 de juliol, on es vol reunir a Girona al màxim d’alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores dels darrers 35 anys de democràcia que estiguin a favor del dret a decidir. L’informe de gestió, els pressupostos del 2013, l’enquesta relativa a la percepció que tenen els ciutadans dels serveis que s’ofereixen des dels ajuntaments i els actes del Tricentenari han estat altres aspectes que s’han aprovat al llarg de la jornada. S’han aprovat també dues mocions en suport a l’acte pel dret a decidir dels electes locals de Catalunya i una moció en rebuig de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
AJUNTAMENT DE VILA-SECA
El carrer Amadeu Vives de la Pineda estrena nova imatge Cristina Serret
Catalunya i ha manifestat que la presència de més de 200 alcaldes referma el compromís del món local per afrontar les adversitats.
Imatge del carrer Amadeu Vives ja remodelat.
ACTUALITAT
mésvila-seca
5
Juny/2014
ESPORT
Àlex Martínez finalitza quart en la Volta Ciclista a Tarragona
Àlex Martínez
La primera etapa de la competició es va celebrar a Vila-seca, i va ser una contrarellotge nocturna Cristina Serret
El corredor Àlex Martínez, fill de Mallorca però afincat a Vilaseca, ha aconseguit el quart lloc en la Volta Ciclista a la Província de Tarragona que ha tingut lloc aquest mes de juny. Hi van participar més de 120 ciclistes d’un total de 18 equips, i la primera etapa es va celebrar a Vila-seca. La sortida es va donar a les 20.30 h al parc dels Aragalls, la contrarellotge tenia una extensió de 75 quilòmetres i va finalitzar al mateix lloc, al voltant de les 22,15 h. La cursa es va desenvolupar per un circuit semi urbà de 15 voltes al llarg del Raval de la Mar. Un corredor de muntanya Àlex Martínez, que corre amb l’equip de Miami Platja Megabici, va arribar en el lloc 26 en aquesta primera cursa. Tenia clar, però, que el seu objectiu era la tercera etapa, que se celebraria a Ascó: «jo sóc escalador, pujo bé les
muntanyes perquè sóc primet, llavors les curses ràpides com les de Vila-seca no em van bé, per a mi les millors són les que pugen cap a la muntanya. Per això tenia molt clar que la meva gran oportunitat era la d’Ascó. Si bé la segona etapa, que es feia a Amposta, no em va anar malament i vaig quedar vuitè, la cursa bona era la tercera. Tenia molt clar que allà marcaria la diferència els que pugem a muntanya i els que no. I així va ser, a l’última etapa vaig ser quart a la meta i, finalment, quart a la general». Una passió recent L’Àlex, que té trenta anys, només en fa sis que es dedica al ciclisme. La seva afició per les curses ciclistes li va néixer arran d’una lesió de futbol, que li va comportar moltes operacions. Per prescripció mèdica va provar el món de la bici i ja hi va quedar enganxat. Tot i que competeix amb el club de Miami Platja, també és presi-
Dues imatges d’Àlex Martínez competint. En totes dues fotografies, és el corredor que va capdavanter. Àlex Martínez
dent de la Penya Ciclista Ateneu de Vila-seca. Malgrat la seva curta experiència en el món del ciclisme, l’Àlex ha aconseguit grans èxits en la pràctica d’aquest esport, com ara el tercer lloc al Campionat de Catalunya el 2013, i també es va proclamar guanyador en la seva categoria de la mítica cursa Vallter 2000. Així mateix, va aconseguir el tercer lloc al campionat de Crono de Catalunya. Enguany el vila-secà d’adopció és líder a Catalunya dins la seva categoria, Master 30, i confia que podrà mantenir el mallot groc fins a finals d’any i anar a córrer per primer cop al campionat d’Espanya amb la Selecció Catalana.
PLATGES AJUNTAMENT DE VILA-SECA
Ja s’ha posat en marxa el servei de policies a les platges de la Pineda Estarà operatiu fins al 30 de setembre Cristina Serret
Des del passat 1 de juny tres policies de platja patrullen de forma permanent a la platja de la Pineda en horari de dilluns a diumenge, de 10 del matí a 7 de la tarda. Amb la posta en funcionament d’aquest servei, que ja és tradicional al municipi, l’Ajuntament de Vila-seca oferirà diverses millores en els serveis d’informació i vigilància als usuaris de la platja. Aquest any, novament, i fruit d’un conveni entre l’Ajuntament i el servei oficial de Renault, Vidauto, els policies utilitzaran un vehicle elèctric per a la prestació
d’aquest servei de vigilància. D’altra banda, el vestuari identificatiu dels policies de platja s’assembla força al de la policia local i està format per un pantaló curt, un jersei d’estiu oficial, unes sabates esportives i una gorra de lona, tot amb tonalitats blaves. Els policies de la platja de la Pineda estaran en contacte permanent amb la Policia Local i la Creu Roja, i tenen assignades sis funcions bàsiques: la revisió de les autoritzacions temporals dels serveis de platja i control dels espais autoritzats, la prevenció de la delinqüència i el control de la venda ambulant,
Els policies de platja i el cotxe elèctric que fan servir per desplaçar-se.
el control dels jocs de platja i de les embarcacions a motor, oferir informació sobre l’estat de la sorra i de l’aigua de la platja,
avisant dels possibles incidents, oferir informació sobre les activitats del municipi i atendre als usuaris de la platja, i col·laborar
permanentment amb els serveis de salvament de la Creu Roja. D’altra banda, a partir del pròxim 1 de juliol també es posarà
en funcionament l’OAC-Platja (Oficina d’Atenció Ciutadana), que entrarà en servei per tercer any consecutiu.
6
mésvila-seca Juny/2014
SOCIETAT
LLEURE
Aquopolis presenta la nova temporada amb una inversió d’un milió d’euros L’atracció de surf indoor i la primera fase de tematització del parc acaparen el gruix de la inversió ajuntament de vila-seca
Cristina Serret
A partir d’aquest més ja és possible practicar el surf sense haver d’estar pendent de les onades. Aquopolis La Pineda ha estrenat una nova atracció, Gran Kahuna, que permet fer surf i body board, i que és el primer simulador de surf de tota la península. Aquesta és la principal novetat d’enguany al parc aquàtic de la Pineda, però no l’única. Els visitants es trobaran també amb què moltes zones del parc han estat tematitzades a l’estil hawaià. Així per exemple, s’ha instal·lat a l’entrada un far de 12 m d’alçada, i s’ha estrenat una nova platja de sorra natural de 1.000 m2, anomenada Aloha Beach. També s’ha transformat el riu de ràpids en el Volcano River, un riu naturalitzat amb jardineria tropical i lava volcànica. Igualment, s’han tematitzat les atraccions Magic Oval i Black Hole. Tot i els nombrosos canvis esmentats, aquesta tematització no està completada, donat que correspon a una primera fase del projecte. De moment, enguany s’hi ha destinat mig milió d’euros, i es preveu poder completar-la en els pròxims anys. Enguany també s’ha fet una renovació completa de la zona de serveis i lavabos del parc, així com altres millores en seguretat i restauració. Tot això, juntament amb la nova atracció Gran Kahuna, ha suposat una inversió total de 975.000 euros. Surf a l’abast de tothom La nova atracció de surf consisteix en una onada gegant que surt amb molta pressió, i que es pot aprofitar per surfejar o fer body surf. És apta per a totes les edats, i compta amb un monitor especialitzat que dóna les instruccions pertinents i ajuda els usuaris en la seva experiència. Aquesta atracció és de pagament i té un preu de 5 euros. La rotació prevista és d’unes 20-25 persones per hora, i de moment ha tingut una molt bona acollida entre els visitants al parc. A més, a partir de l’1 de juliol també romandrà oberta a la nit. S’ha habilitat una zona de chill out, anomenada també Gran Kahuna, on els visitants podran prendre un còctel mentre contemplen com els més valents surfegen a la llum de la lluna. L’altre nou espai d’Aquopolis La Pineda és la platja Aloha Beach, una gran zona de sorra natural amb palmeres i paraigüets. Tot i que l’accés és gratuït, s’ha
L’atracció Gran Kahuna, que permet iniciar-se o practicar surf sense passar per la platja.
Funny Jungle, l’atracció per als més petits.
Descomptes especials per als vila-secans L’Ajuntament de Vila-seca i Aquopolis han signat el tradicional conveni pel qual tots els veïns de Vila-seca que formin part de qualsevol de les entitats, associacions i clubs, tant socials, culturals com esportius del municipi, gaudeixin de descomptes en la compra d’entrades al parc aquàtic. Els preus de les entrades resulten ser de 20,95 euros per als adults i persones amb una alçada superior als 1,40 m, i de 14,95 euros per als majors de 65 anys i els nens d’entre 0,90 i 1,40 m, obtenint així una rebaixa molt important sobre el preu oficial. Els membres de les entitats poden demanar les entrades a l’Ajuntament i a les Oficines del Patronat Municipal de Turisme. Aquestes hauran de portar el segell de l’entitat corresponent i s’haurà d’abonar l’import a les taquilles d’Aquopolis. buscat que tingués un cert aire de zona exclusiva, de manera que els usuaris puguin tenir la sensació que són a la platja i no en un gran centre lúdic. Juntament amb aquestes novetats, es mantenen les atraccions que es van inaugurar l’any passat, el Funny Jungle, per al públic més petit (0 a 4 anys), i la Trobada VIP amb dofins, que permet banyar-se amb aquests animals. ajuntament de vila-seca
El parc aquàtic número 1 a Europa Durant la presentació de les novetats d’enguany, Enrique Pérez Real, director de la divisió Parques de Atracciones y Acuáticos de España de l’empresa Parques Reunidos, propietària d’Aquopolis La Pineda, va voler destacar que el resort de Vila-seca és el número 1 d’Europa de la companyia. Segons Pérez, ho és tant pel que fa al nombre de visitants, com pel volum de facturació. C.S. S’ha iniciat una primera fase de tematització d’estil hawaià.
SOCIETAT
mésvila-seca
7
Maig/2014
TRADICIONS
El Rescat de les Cent Donzelles es representarà a Vila-seca el 2015
AJUNTAMENT DE VILA-SECA
Es celebrarà el 50è aniversari de la recuperació del piló i el ball parlat Cristina Serret
L’any 1965 es va recuperar a Vilaseca el Ball parlat de Sant Esteve, una escenificació de cant i ball que recreava la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles. Aquell mateix any també es va recuperar el piló on, segons la història, es van trobar els dos nobles de Bagà i l’expedició que portava el rescat per alliberar-los. Aquest monument commemoratiu havia estat destruït durant la Guerra Civil. És per aquest motiu que des de l’Ajuntament s’ha acordat amb el poble de Bagà que enguany no es representarà el Rescat a Vila-seca, sinó que es farà l’any que ve, per celebrar aquesta efemèride. Una llegenda que agermana El municipi de Vila-seca està
agermanat amb el poble berguedà de Bagà perquè, segons conta la llegenda, va ser a la Pineda on els dos cavallers berguedans van aparèixer miraculosament després d’haver estat segrestats pels sarraïns. Bagà sempre havia representat la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles, però es va acordar que tots dos municipis alternarien la representació de la llegenda, i d’aquesta manera tots dos podrien repartir costos i beneficiar-se del gran moviment de gent que provoca aquesta escenificació. El 2013 l’obra es va fer a Bagà, i per tant el 2014 tocava fer-la a Vila-seca. No obstant això, s’ha acordat amb els berguedans de posposar la representació fins a l’any vinent amb la voluntat de celebrar-la a Vila-seca d’una manera una mica especial. Josep
Toquero, Regidor de Relacions Ciutadanes, Cultura i Dinamització Laboral de l’ajuntament de Vila-seca, assegura que encara s’està perfilant la programació de la celebració de l’aniversari, però ja s’ha parlat de novetats, com ara «que actors de Bagà puguin actuar a Vila-seca, o traslladar la representació del castell a la Torre d’en Dolça, on hi ha una pedrera romana que és com un teatre natural, i que queda força a prop d’on hi ha el piló». Segons Toquero, el fet de posposar la festa d’enguany no es deu a una qüestió pressupostària, «ho hauríem pogut fer enguany sense problema, perquè tenim el pressupost per fer-ho, però ens hem estimat més concentrar-nos en l’any que ve per poder fer alguna cosa ben bonica».
Imatge de la representació del Rescat de les Cent Donzelles a Vila-seca. AJUNTAMENT DE VILA-SECA
La Fira Medieval acollirà pinzellades del Rescat Malgrat que enguany no es representi el Rescat de les Cent Donzelles, els vila-secans podran gaudir d’una petita mostra de la festa en el marc de la Fira Medieval que es farà a Vila-seca el cap de setmana del 12 i 13 de juliol. El Regidor Josep Toquero ha explicat que hi haurà la desfilada de la cort, amb els nobles, els representants de l’església, els soldats i la gent del poble per tancar el mercat els dos dies que se celebri. També hi haurà una actuació de cant coral a l’església i una mostra de l’esbart dansaire. A més, es preveu que els visitants a la fira es trobin pel carrer representacions teatrals i recreacions de la mà de les persones que solen participar en l’escenificació del Rescat, i per aquest motiu es compta amb integrants del grup La Tramoia i del Casal de dones de Vila-seca. Igualment, es preveu fer una concentració de gegants medievals i una petita cercavila.
En el marc de la fira medieval hi haurà recreacions de la llegenda.
TREBALL
Els Xiquets de Vila-seca tenen un mes farcit d’actuacions
Els professors que s’han jubilat són rebuts a l’Ajuntament Redacció
Aquesta setmana l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i la regidora d’Ensenyament i Benestar Social de l’Ajuntament de Vila-seca, M. Àngels Ponce, han presidit un acte que ha servit per retre un senzill homenatge als cinc mestres i professors de Vila-seca que s’han jubilat en finalitzar aquest curs 20132014, i que són Carme Poblet i Margarita Salvadó, professores de l’Escola Antoni Torroja i Mi-
ret; Roser Olivé, de l’Escola La Plana, i Alberto Martín i Anton Sala, de l’Institut Ramon Barbat i Miracle. En els seus parlaments, l’alcalde del municipi, Josep Poblet, ha recordat que aquest és un acte d’homenatge dedicat també a tota la comunitat educativa del municipi, ja que, segons ha afirmat, els professors i mestres fan una gran feina social que ajuda a ser més lliures als joves.
A la foto, els professors homenatjats acompanyats de les autoritats i dels directors dels centres escolars.
La primera serà aquest diumenge, dia 29, a l’Hospitalet de l’Infant, a les 20.30 h a la plaça Catalunya. La següent cita serà diumenge dia 6, a les 18.30 h a la plaça Miquel Martí i Pol. En aquesta jornada comptaran amb la presència de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Tancaran el mes dissabte 26 de juliol, quan actuaran a les 19 h al Pinar de Perruquet amb els Xiquets de Cambrils i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Redacció
8
mésvila-seca Maig/2014
SOCIETAT
GENT GRAN FOTO: cristina aguilar
Foto de família dels participants a l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Vila-seca.
Se celebren els actes de cloenda dels cursos per a la gent gran de Vila-seca L’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Vila-seca celebra 10 anys d’existència Cristina Serret
Aquest mes de juny s’ha celebrat a Vila-seca la cloenda del curs de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vilaseca, Josep Poblet, la regidora d’Ensenyament, M. dels Àngels Ponce, el vicerector d’Universitat i Societat de la URV, Jordi Tous, i la Dra. Maria Isabel Miró, coordinadora de l’Aula d’Extensió Universitària. Enguany se celebren 10 anys des que es va posar en marxa aquest projecte, impulsat des de l’Ajuntament de la mà de la regidora M. dels Àngels Ponce. L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran es vehicula a través d’una sèrie de conferències, adreçades a persones majors de 55 anys, impartides per professors de la Universitat Rovira i Virgili. Ponce, que en va estar la impulsora, va explicar
durant l’acte de cloenda com va sorgir la idea i com es va acabar fent realitat. L’any 2003, i amb la voluntat de posar en marxa alguna activitat relacionada amb polítiques d’igualtat, Ponce es va reunir amb la professora de la URV Coral Quadrada, i en aquella trobada li va plantejar la voluntat d’engegar a Vila-seca una aula per a la gent gran. Quadrada la va posar en contacte amb qui llavors era el coordinador de les aules, el doctor Sabaté, i es van posar fil a l’agulla. La regidora de Vila-seca recorda com, quan ja ho tenia mig engegat, li va venir una certa recança en pensar que estava oferint una cosa que ningú no li havia demanat, i que potser no interessaria a la gent del municipi. Ponce va haver de vèncer les reticències de molts avis, que recelaven de la idea per temor a no ser capaços de seguir les lliçons o no tenir prou nivell
per fer-ho. Ben aviat, però, va poder comprovar que l’havia encertat, perquè el primer any que es va posar en marxa l’aula, el 2004, ja s’hi van apuntar 42 persones. Un exemple per als joves Durant l’acte de cloenda dels cursos, la coordinadora de l’Aula d’Extensió Universitària, Isabel Miró, es va adreçar als estudiants «sènior» per dir-los que des de la URV se’ls considera part de la comunitat educativa, i que són un exemple per als estudiants més joves, en el sentit que la gent gran té una competència que de vegades costa trobar en els més joves: la voluntat d’aprendre per aprendre. És per això –va explicar Miró– que la URV se sent molt orgullosa d’aquests estudiants d’edat avançada. La coordinadora va explicar també que bona part dels professors que han impartit les conferències li han
fet arribar la seva satisfacció per haver participat en l’experiència i han lloat de forma molt entusiasta l’atenció i la bona disposició que han mostrat la gent gran que ha participat en els cursos.
Les conferències abasten diverses matèries, com l’art, la literatura, la ciència o la història En els 10 anys de vida de l’Aula hi han participat més de 500 alumnes majors de 55 anys Per la seva banda, el vicerector d’Universitat i Societat de la URV, Jordi Tous, va voler destacar el fet que la universitat busca el coneixement universal, i per tant és important arribar a persones
com la gent gran. Tous va destacar també el fet que aquests estudiants d’edat avançada són un vehicle molt important de transmissió a la gent jove, en el sentit que si els néts veuen com els avis gaudeixen del fet d’aprendre, és més fàcil que també s’hi acabin engrescant. Un espai per a la trobada Durant el curs d’enguany s’han impartit fins a 18 conferències sobre temes relacionats amb la ciència, la literatura, les xarxes socials o la història. Des de fa alguns anys les Aules funcionen amb una Junta, que s’encarrega, entre altres coses, d’escollir les xerrades que conformaran la programació anual. Joan Clavé n’és el President, i explica que els participants els donen un vot de confiança per tal que trïin els temes que pensen que els po-
den interessar més. Per a Clavé, el fet d’assistir als cursos no es tracta tant de voler «tenir un diploma», com de poder participar en unes activitats culturals. A més, destaca el president de la Junta, «una altra cosa important d’aquests cursos és que estimulen la convivència entre nosaltres. Normalment la gent gran pateix molt la solitud, no es relacionen gaire, i aquesta Aula ens dóna l’oportunitat de trobar-nos. A Vila-seca hi ha un 80% de la gent que som de tota la vida, però també hi ha força nouvinguts, i sovint lamentem que estem una mica despersonalitzats, ja no ens trobem, ja no ens coneixem… Sobretot les persones que anys enrere ens relacionàvem més. Per això les Aules d’Extensió Universitària per a la gent gran són una magnífica ocasió per retrobar-se i mantenir aquests lligams».
SOCIETAT
mésvila-seca
9
Maig/2014
FOTO: OLÍVIA MOLET
A la Pineda també es va celebrar l’acte de cloenda de l’Aula de formació d’adults. FOTO: CRISTINA AGUILAR
Ja són obertes les preinscripcions a l’Aula de Formació d’Adults A més de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran que es fa a Vila-seca, els estudiants «sènior» del municipi també es poden inscriure a l’Aula de Formació d’Adults. Es tracta d’uns cursos adreçats especialment per a la gent gran, i que també se celebren a la Pineda i la Plana. En el cas de la Pineda, les preinscripcions es poden fer des del 25 de juny fins al 31 de juliol al Centre Cívic i Cultural de la Pineda. A la Plana, les preinscripcions són del 2 al 16 de juny i del 2 al 8 de setembre, al Centre Cívic i Cultural de la Plana. A diferència de l’Aula d’Extensió Universitària, que consisteix en xerrades sobre temes diversos, l’Aula de Formació d’Adults busca que la gent gran pugui estudiar matèries que els puguin ser útils per refrescar antics coneixements o bé endinsar-se en temes que no han tingut l’oportunitat d’aprendre, com ara la informàtica o la lectura. Així, el programa inclou introducció a la llengua catalana i/o castellana, introducció a la informàtica, formació bàsica, alfabetització i neolectors. En el cas de l’Aula de Formació d’Adults de Vila-seca, l’oferta inclou també la preparació per a obtenir el títol de graduat en educació secundària (presencial o a distància), així com la preparació per a les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà i superior. Aquest mes de juny també s’han celebrat els actes de cloenda i lliurament de diplomes d’aquests cursos a la Pineda i la Plana, com es pot veure a les fotografies d’aquesta pàgina. Igualment, s’ha fet la cloenda i lliurament de diplomes dels joves alumnes de l’Aula 15 i dels Cursos de Català. C.S.
Els participants dels cursos per a la gent gran de La Plana.
Maria Carme Pujals Ràfols i Josep Maria Bru Participants en l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Vila-seca des del primer any FOTO: CRISTINA AGUILAR
«Aquí hi aprenem moltes coses, i a més hi ha molt bon ambient» Cristina Serret
— Carme, per què es va apuntar a l’Aula? — La meva filla i el meu gendre em van convidar a la cloenda dels cursos a Cambrils. Jo hi vaig anar i vaig pensar «mira que bé, això ho podríem tenir a Vilaseca». I precisament poc després ens van explicar que començaven a fer-ho! Quan ho vam saber vam tenir tanta alegria que el
meu marit i jo ens hi vam apuntar de seguida. — Josep Maria, vostè va tenir l’oportunitat d’estudiar, de jove? — Per desgràcia meva no. Vaig ser el primer graduat escolar de la província de Tarragona perquè per les meves circumstàncies no vaig poder tenir estudis. Per això sempre he estat molt interessat a aprendre, i quan vaig saber que
es farien aquests cursos, jo vaig ser dels primers que s’hi van apuntar. — Què és el que els agrada més, dels cursos? — C.: Que aprenem moltes coses. És veritat que l’edat fa que de vegades no et quedi tant, però és molt interessant. — J.M.: A més, ens trobem amb gent que coneixem, i hi ha molt bon ambient.
10
mésvila-seca Maig/2014
SOCIETAT ENTITATS
Cristina Serret
Els amics del teatre celebren el 15 aniversari
que molta gent que no ve mai al teatre aquí va sovint a Reus o a Tarragona. Ara farà quinze anys que el regidor Fins i tot a veure obres que també s’han de cultura l’Ajuntament de Vila-seca, programat a Vila-seca. Jo penso que el Josep Graset, va tenir la idea de trasteatre és important per al poble. I com passar la programació del teatre de la més gent vingui, més possibilitats teciutat a una entitat formada per personim de fer obres més bones, fins i tot nes vinculades, d’una manera o altre, al de demanar que facin un nou teatre o món del teatre. Així va néixer Amics del ens arreglin el que tenim. Si t’agrada el Teatre, una associació que, quinze anys teatre i ets conseqüent, has d’intentar després, segueix funcionant i és la resque aquestes entitats funcionin, perponsable que Vila-seca sigui una ciutat L’entitat està organitzant diversos actes per al mes d’octubre què és l’única manera de fer pressió. de teatre. D’aquells inicis en pot FOTO: XXXXX Si en lloc de ser 150 a cada representació fóssim 500, parlar la Marta Padró, accom que no hi cabríem, tual presidenta i present en potser tindríem més força la primera junta de l’assoper demanar que ens fessin ciació: «es pot dir que hem un teatre nou». evolucionat força. Al princiEn l’actualitat l’associapi vam treballar amb especció compta amb uns 150 astacles més senzills, però a sociats o amics, que és com mesura que passa el temps els agrada anomenar-los. aprens a programar, i vas «Lo que ens anima és veure veient què agrada al públic. que, tot i que de tant en tant Si al començament havíem algú es dóna de baixa, cada portat obres una mica més any hi ha 3 o 4 altes. Fins i alternatives, amb el temps tot hi ha gent que ve expresvam veure que aquí agrasament de llocs com Tarraden molt els espectacles gona!», explica la Marta. d’humor. I, si a més, tenen missatge, millor». El salt a la fama Per fer-se soci dels Amics En aquests quinze anys del Teatre n’hi ha prou de d’existència Els Amics de pagar una quota anual de Vila-seca han portat al mu12 euros. Això dóna dret nicipi nombrosos especa un descompte del 50% tacles, alguns amb artistes en la compra de les entramolt coneguts, i altres amb des per al teatre que es fa a joves promeses que han Vila-seca. A més, l’entitat acabat esdevenint grans estambé organitza sortides trelles. La presidenta i la sea Reus, Tarragona o Barcecretària recorden una bona lona per veure espectacles llista d’actors que abans de que no es poden portar al passar per Vila-seca no eren municipi. Com detalla la massa coneguts, com ara la Marta, aquesta quota «no té Clara Segura, el Bruno Oro, un sentit econòmic, perquè l’Angès Busquets… «Tenim fent números de seguida es Eva Marquès, Glòria Ferrando, Pili Martí, Marta Padró i Alícia Bescós amb Toni Albà, que va portar Audiència Real a Vila-seca. una mena de ganxo», expliveu que, si programem 4 o 5 ca la Marta. «Qui vulgui ser famós que espectacles a l’any, i cobrem el 50% de vingui aquí, i veurà com al cap d’uns l’entrada als Amics, queda clar que no anys és molt conegut», explica rient. hi guanya l’entitat, sinó els Amics. Però A banda de programar espectacles aquestes xifres ens serveixen de termòde fora, els Amics del Teatre sempre metre per veure com funcionem». guarden una data en el calendari per al grup de teatre local, La Tramoia, que La falta de teatre acostuma a tancar la temporada. De fet, La majoria de les obres que programen alguns membres de la Junta de l’associels Amics del Teatre es representen a ació són alhora membres de La TramoEl Centre, que té una capacitat de 240 ia, com és el cas de l’Alícia, que és sebutaques. Quan l’associació es va pocretària dels Amics i directora del grup sar en marxa, ara fa quinze anys, es va de teatre. Per a la presidenta, és del tot intentar fer representacions a totes les lògic que a l’entitat hi hagi gent de La societats locals, però de seguida es va Tramoia, ja que si es tracta d’agrupar veure que la majoria no estaven prou gent que estima el teatre, no tindria preparades per fer espectacles, i la dessentit que fos d’una altra manera. pesa per condicionar les instal·lacions Pel que fa als actes programats per era massa important. Per això ara es té celebrar aquests quinze anys de vida, com a seu El Centre i, de forma puntual, Els Amics del Teatre ja han ofert, aquest l’Auditori, on hi actuen les grans commes de juny, diverses actuacions musipanyies, que poden portar més gent i cals pels carrers de Vila-seca, amb acque també resulten més costoses, ecotuacions de gospel, una xaranga i una nòmicament parlant. big band. «Ho hem fet per arribar a perNo obstant, la presidenta de l’assosones que potser no ens coneixen, i la ciació admet que El Centre necessitaveritat és que ha agradat força», explica ria una bona renovació, donat que té la Marta. moltes mancances: «tot i que el grup De cara a l’octubre, estan preparant local La Tramoia hi ha posat aire conuna programació especial que encara dicionat i la gent del local fa el que pot, Alícia Bescós i Marta Padró a la porta d’El Centre, on es representen la majoria de les obres que programen els Amics. està per tancar. El que sí que poden aquest espai necessitaria una bona renovació. Les cadires són molt anti- municipi: «ara ja tenen l’espai, al Celler. podria aprofitar per portar-hi les obres cós, secretària dels Amics del Teatre, avançar és que segur que hi haurà les es lamenta que de vegades la gent té actuacions de la companyia local La gues, falta pendent». Des de l’entitat es I si no, que ens arreglin el que tenim. El de petit format». Pel que fa al nombre de socis i habi- més tirada a anar a altres ciutats que Tramoia i el periodista vila-secà, Xamostren convençuts que la construcció Centre és un lloc molt bonic, no ha de d’un teatre és l’assignatura pendent al morir, si tinguéssim un teatre nou es tuals del teatre a Vila-seca, Alícia Bes- quedar-se al municipi: «ens hem trobat vier Graset.
PUBLICITAT
mésvila-seca 11 Juny/2014
12
mésvila-seca Maig/2014
OPINIÓ-AGENDA
EDITORIAL
LLEURE CEDIDA
La gent gran com a eina social de present
Kooza s’estrena l’11 de juliol a PortAventura
Estem abocats (així ho demostren les estadístiques) a un model de societat especialment envellida. Després d’una etapa amb una forta natalitat, coneguda com del ‘Baby Boom’, des de fa uns anys només la immigració aconseguia fer pujar el nombre de naixements. Una de les conseqüències de la crisi en la qual estem submergits ha estat la desaparició de l’emigració laboral i, de retruc, això també ha fet que ara mateix els índexs de natalitat siguin especialment baixos. Hi ha unes derivades econòmiques que habitualment se centren a intentar esbrinar de quina manera se sostindrà un sistema social en què cada vegada les pensions dependran d’una població activa menor. També hem assistit a progressives ‘deslocalitzacions’ laborals, en què els treballadors de més edat sempre eren els damnificats principals. Curiosament, però, això no ha comportat una millora en l’ocupació laboral dels més joves, així ens trobem davant un peix que es mossega la cua i que serà difícil de fer parar. Per això són importants iniciatives com les aules d’extensió universitària per adults. Són un exemple clar de com la capacitat per esforçar-se i les ganes d’aprenentatge són encara ben vius en les persones de més edat i que són perfectament útils per una societat del benestar que sembla haver oblidat qui ha aconseguit tirar-la endavant. La gent gran forma part del present, malgrat que sovint sembla que només siguin restes vives del passat. No ens podem permetre el luxe de deixar-los de banda. Les aules d’extensió universitària són, a més, un bon exemple de com la URV s’implica en el territori que l’hi és propi. Més enllà, fins i tot, d’una tasca formativa estrictament vehiculada cap als graus, postgraus o màsters i que té com a exemple la mateixa facultat de Turisme de Vila-seca. Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre. Fes-ho arribar al nostre correu electrònic: mesvilaseca@mestarragona.com
Redacció. El pròxim 11 de juliol El Cirque du Soleil estrenarà a PortAventura el seu primer espectacle en un resort de vacances europeu. Es tracta de Kooza, un retorn als orígens del Cirque du Soleil, ja que s’hi combinen les dues especialitats circenses més tradicionals: les actuacions acrobàtiques i l’art dels pallassos. L’espectacle, que arriba per primera vegada a Espanya després d’haver viatjat per 31 països de tot el món, compta amb 53 artistes de 18 nacionalitats diferents, i es representarà a PortAventura fins al 31 d’agost. Kooza explica la història d’Innocent, un solitari melancòlic que busca el seu lloc en el món acompanyat de tota mena de personatges. En la posada en escena de Kooza, com ja és habitual en els espectacles del Cirque du Soleil, els artistes combinen l’humor més bufonesc amb una gran exigència física, així com un ambient màgic i colorista.
ESTIU
El Megastiu i l’ExtiuExtrem ja són a punt de començar a Vila-seca Aquest programa d’activitats per a nens i joves dura tot el mes de juliol Redacció
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Amb el final del curs arriba també la programació d’oci per als nens i els joves del municipi, organitzada per la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vila-seca. Aquesta programació consta de dues propostes. La primera és
el Megaestiu, pensat per a nens i nenes de 3 a 12 anys, mentre que la segona és l’ExtiuExtrem, dissenyat per a joves amb edats compreses entre els 12 i els 16 anys. El Megaestiu i l’ExtiuExtrem es posaran en marxa el dimarts 1 de juliol i acabaran el dijous 31
d’aquest mateix mes, i es preveu que hi participin al voltant de 300 nens i joves. El contingut del Megaestiu són activitats adreçades a tots els infants i joves del municipi, i l’ horari és de 9 a 15 hores. Enguany el Megaestiu es podrà seguir a Vila-seca a les
instal·lacions de l’Escola Mestral, i comptarà amb un servei de menjador, al qual s’hi podrà accedir matriculant el nen per quinzenes o diàriament a l’escola. També s’ofereix un servei anomenat Aula 9, que atendrà els infants de 9 a 10 del matí. També es posa en marxa l’ExtiuExtrem, un programa d’oci pensat especialment per a joves de fins a 16 anys. En aquest cas els participants gaudiran de les activitats a l’Espai Jove Casa dels Obrers de Vila-seca. L’horari també és de matí, per bé que una mica diferent, ja que és de 10 a 14 hores.
SERVEIS
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com
Vila-seca estrena la nova pàgina web municipal Redacció
El pròxim dia 30 de juny entrarà en funcionament la nova pàgina web de l’Ajuntament de Vila-seca (amb la mateixa adreça que fins ara: www.vila-seca.cat). En el disseny d’aquesta pàgina web s’ha prioritzat la publicació regular i constant d’alguns apartats que tenen a veure amb notícies i esdeveniments del municipi, per tal de fer-lo actual i mantenir-lo ple de contingut diari i d’utilitat per
al ciutadà. Està adreçada tant als vila-secans com a la gent de fora, que pugui estar interessada a passar-hi uns dies o, fins i tot, anar-hi a viure. Des de l’Ajuntament adverteixen que és possible que, les primeres vegades que els usuaris intentin accedir-hi, els aparegui encara la pàgina antiga. No es tracta de cap error, sinó que es deu al fet que el canvi cap al nou web es farà de forma progressiva.
La nova imatge de la pàgina web municipal
AGENDA
mésvila-seca 13 Juny/2014
ACTES PREVISTOS
JUNY DIVENDRES
27
11,30 h. Biblioteca Pública Municipal de Vila-seca Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain 19 h. Mercat Municipal Tret de sortida del Vila-tapes
Des d’avui i fins al 13 de juliol una vintena d’establiments de Vila-seca ofereixen una tapa i una beguda a un preu de 2,50 euros. Organitza l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca.
19 h. Mercat Municipal Terceres jornades gastronòmiques al mercat de Vila-seca
Els paradistes ofereixen als visitants petites degustacions amb els productes més frescos del mercat.
DISSABTE
28
Vespre. Pista poliesportiva del barri Colomí Ball amb l’orquestra Salsa Brava
DIUMENGE
29
Es posa en marxa el Cicle d’estiu als jardins de la Biblioteca de Vila-seca Hi haurà tres sessions, dedicades a Vinyoli, Estellés i la Cançó francesa Cristina Serret
La dotzena edició del cicle «Accions en poesia» ja s’ha posat en marxa al jardí de la Biblioteca de Vila-seca. Aquest cicle, que consisteix en vetllades de música i versos a l’aire lliure les nits d’estiu, està conformat per tres actuacions. La primera va tenir lloc ahir dijous, i tenia el títol de «Un homenatge a Vinyoli: poemes i cançons». Va comptar amb l’actuació del Cor Sant Esteve, dirigit per Charo García, i amb l’acompanyament al piano de Marc Torres. La segona cita del cicle és dijous 10 de juliol a les 22.30 h. En aquesta vetllada músicopoètica es representarà l’espectacle «Versos d’Estellés i altres cançons», a càrrec de Pau Alabajos, un combatiu i reivindicatiu cantautor valencià que posarà veu i guitarra als poemes de V. Andrés Estellés, considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella. Finalment, el cicle es clourà el dijous 7 d’agost a partir de les
DIMECRES 20,30 h. Plaça Catalunya de l’Hospitalet de l’Infant Actuació dels Xiquets de Vila-seca
Amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
Vespre. Pista poliesportiva del barri Colomí Grup Virgen del Rocío
JULIOL DIMARTS
1
9 h. Escola Mestral Comença el Megaestiu
Fins al 31 de juliol els nens i nenes de 3 a 12 anys del municipi podran gaudir del Megaestiu, activitats en horari de 9 a 15 hores, a les instal·lacions de l’Escola Mestral.
10 h. Espai Jove Casa dels Obrers Comença l’ExtiuExtrem
Fins al 31 de juliol els joves de 12 a 16 anys del municipi podran gaudir de l’ExtiuExtrem, activitats en horari de 10 a 14 hores, a l’Espai Jove Casa dels Obrers de Vila-seca. Organitza l’Ajuntament de Vila-seca.
20 a 22 h. Passeig Pau Casals de la Pineda Circ de Carrer Fins el 31 d’agost
2
19 h. Ajuntament de Vila-seca Presentació del llibre d’Antoni Coll «Els 25 anys de la Plumilla» 22 h. Pista poliesportiva del Colomí Cinema a la fresca
DIJOUS
3
18 h. Biblioteca de Vila-seca Conferència «Què sabem del vi?»
DISSABTE
5
Pavelló municipal de la Pineda Torneig 24 hores de futbol sala «La Pineda Cup» 17 h. Plaça Miquel Martí i Pol Festa infantil 19,30 h. Pavelló municipal d’esports Festival de Patinatge artístic
21 h. Parc de la Formiga Actuació del grup de dansa «Camí de Mar»
DIMARTS
22
Biblioteca de Vila-seca Exposició «Fotògrafes pioneres» Fins al 8 d’agost.
DIMECRES
23
Carpa del passeig Pau Casals «Romanum Vita» (exposició de La Caixa) Fins al 2 de setembre
22 h. Pinar de Perruquet Cinema a la fresca
DIVENDRES
25
La Pineda Festes Patronals de Sant Jaume
Els recitals de música i poesia se celebraran a l’aire lliure, ja de nit.
22.30 h, quan es representarà «El jardí extraordinari: un viatge per la cançó francesa». Miquel Pujadó, gran coneixedor de la
23 h. Plaça Miquel Martí i Pol Nits musicals amb l’orquestra «Doble R»
DIUMENGE
6
18,30 h. Plaça Miquel Martí i Pol Actuació dels Xiquets de Vila-seca Amb la presència i l’actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls
20,30 h. Plaça Miquel Martí i Pol Actuació de l’escola de dansa «Bailarte»
DIMECRES
9
18 h. Biblioteca Pública Municipal de Vila-seca Contes en família a càrrec d’Imma Pujol
DIJOUS
10
22,30 h. Biblioteca Pública Municipal de Vila-seca
cançó francòfona, serà l’encarregat d’interpretar una bonica vetllada de ‘chanson’ de grans creadors de la música francesa
Versos d’Estellés i altres cançons Jornada de música i poesia als jardins de la Biblioteca a càrrec del cantautor valencià Pau Alabajos. Organitza Biblioteca de Vila-seca i Ajuntament de Vila-seca.
DISSABTE
12
Carrers de Vila-seca Fira medieval
Durant tot el cap de setmana.
DIUMENGE
13
9 h. Piscina Municipal «Mulla’t per l’esclerosi múltiple»
DIMARTS
15
22 h. Estany del passeig de Pau Casals Concert amb Andrew Petrof & The Suahills
Fins al 27 de juliol
del segle passat, com Georges Brassens, Georges Moustaki, Leo Ferré, Charles Aznavour o Barbara.
DIMECRES
16
19,30 h. Parc de la Formiga Sardinada popular 22 h. Parc de la Formiga Cinema a la fresca
DISSABTE
19
12 h. Plaça de Voltes II Concurs d’allioli
19 h. Parada de la Canaleta Espectacle eqüestre 23 h. Parc de la Formiga Concert amb l’orquestra «Solimar»
DIUMENGE
20
9 h. Plaça de l’Església XII Trobada de Motos Memorial Josep Ferré i Trobada de Seat 600
DISSABTE
26
19 h. Pinar de Perruquet Actuació dels Xiquets de Vila-seca Amb els Xiquets de Cambrils i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
DIUMENGE
27
10,30 h. Platja de la Pineda XXVII travessia nedant «Platja de la Pineda» 20 h. Estany del passeig de Pau Casals Cercavila de pallassos i pallasses 23 h. Pedrera del Racó Espectacle pirotècnic
DIMARTS
29
11,30 h. Biblioteca de Vila-seca Club de lectura
DIMECRES
30
22 h. Plaça de Miquel Martí i Pol Cinema a la fresca
14
mésvila-seca Juny/2014
CULTURA Josep Anton Ferré Rector de la Universitat Rovira i Virgili
«Els interrogants sobre el futur de la URV no són diferents als de la societat» El nou rector de la Rovira i Virgili, vila-secà, destaca la importància de tenir una facultat al municipi, però també estar a tocar de Reus i de Tarragona. FOTO: cristina aguilar
Perfil
Cristina Serret
— La URV és una bona universitat? — La URV és una molt bona universitat. I ho és, no tant perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè ho diuen els que ens miren des de fora. Ens diuen que fem bones polítiques i que formem bons professionals. I no tant perquè darrerament hàgim aparegut en el Times Higher Education (THE) World University One Hundred Under Fifty [rànquing de les 100 millors universitats del món de menys de 50 anys], sinó perquè abans d’això ja apareixíem en unes posicions raonables, per la mida i l’edat de la URV, en el rànquing general del THE. A més, cal tenir present que en aquests rànquings també té molt de pes el volum de la universitat. Som una universitat de 15.000 estudiants, si en tinguéssim 30.000 apareixeríem més alt en aquestes llistes. — La URV és una universitat jove, dins el panorama universitari català. Es pot dir, però, que ja és una universitat plenament consolidada? — Depèn. Les universitats som el que som en funció de l’entorn que tenim: estem tan consolidades com ho està el nostre entorn. L’entorn que tenim està consolidat? Jo diria que sí, però també està subjecte a diverses amenaces. Per tant, som una universitat consolidada en el sentit que tenim capacitat per fer les coses molt ben fetes, però també ens anirà millor en el futur en la mesura que les coses també millorin en l’entorn que compartim. Per exemple, si hi hagués un problema i s’enfonsés el sector turístic, nosaltres en sortiríem perjudicats, igual que amb la indústria química. Som una universitat consolidada de la mateixa manera que Catalunya és un país consolidat, o Tarragona és una ciutat consolidada… Compartim les mateixes amenaces i interrogants. El que està clar, però, és que no som una universitat incipient. De nosaltres no es pot dir allò de “no se sap si serà”. Ja se sap que serà, però en aquests moments compartim amb la resta de la societat una sèrie d’interrogants sobre si el futur serà tan bo com el passat. — Un dels objectius bàsics de les universitats és la investigació. En quina situació es troba la URV? — La URV està en una molt bona
Un expert en mecànica de fluïds Josep Anton Ferré (Vila-seca, 1958), va ser escollit Rector de la URV per votació de la comunitat universitària el 13 de maig de 2014. Ferré és catedràtic d’Universitat de Mecànica de Fluids (URV, 2000). Els seus interessos en investigació se centren en la mecànica de fluids, la transferència de calor i la turbulència. Abans de ser rector, ja havia estat responsable de diferents àrees acadèmiques, entre elles, vicerector de Transferència i Innovació i Director General de la Fundació URV, Vicerector de Personal Docent i Investigador, Vicerector d’Economia i Organització, Director del Departament d’Enginyeria Mecànica, Director de l’ETSEQ i Director de l’ETSE. Ha participat en més de 60 projectes recerca, dels quals n’ha dirigit 35 com investigador principal en l’àmbit de la mecànica de fluids, la transferència de calor i la turbulència.
Josep Anton Ferré al seu despatx al rectorat de Tarragona.
situació, perquè hem anat creixent molt en l’activitat investigadora. En els últims sis anys, per exemple, hem duplicat el volum de les nostres publicacions, i també hem augmentat molt la capacitat d’aconseguir diners de les convocatòries competitives, i això ens ha situat en una posició molt bona. El que passa és que estem patint el mateix que
pateixen moltes institucions que duen a terme una activitat important de recerca, i és que els finançadors de la recerca s’estan arronsant, no estan posant damunt de la taula tots els recursos que havien posat en el passat, i nosaltres també ho notem. Tot i que encara estem sota l’efecte de les inversions que es van fer en el passat, i seguim produint i
és possible que puguem seguir produint uns anys més, si les retallades dels últims dos o tres anys es perllonguen en el futur, ho acabarem notant. — La URV té facultats repartides pel territori tarragoní. Aquest és un model per a acontentar les expectatives territorials o té fonament acadèmic? — Jo crec que és un model que
ens ha vingut imposat per la naturalesa de la mateixa universitat. No l’hem escollit nosaltres però alhora és un model amb el qual ens sentim molt còmodes, i que hem sabut aprofitar molt. Les universitats necessiten una certa massa crítica, i per tant és bo que puguin tenir els diferents ensenyaments agrupats en un lloc per tal que la gent estigui en
contacte, els d’un àmbit amb els d’un altre. En un cert moment ens hauria pogut afavorir tenir un únic gran campus, però en l’actualitat el fet d’estar escampats en dos o tres grans campus ens ha donat molta potència de connexió amb el territori. Fins i tot estar implementats en el campus Terres de l’Ebre i tenir la seu Baix Penedès ens dóna una potència singular. Tot i això, tinc dubtes de si tothom té igual de clar que aquest és un model que el país necessita. Aquesta singularitat s’ha de reconèixer també pressupostàriament, això sí que és molt important. — En aquest sentit, per exemple, i ja que vostè és vila-secà, quina importància té que a Vila-seca es compti amb una facultat de Geografia i Turisme? — A la universitat hi treballem moltes persones. Algunes són filles de Vila-seca, altres són de Reus, de Tarragona, i altres provenen d’altres parts del món molt llunyanes. Una de les virtuts de la universitat és la universalitat. No pensem que una
AGENDA FOTO: cristina aguilar
mésvila-seca 15 Juny/2014
Els que ens miren des de fora ens diuen que la URV és una molt bona universitat Els finançadors de la recerca s’estan arronsant, no posen els mateixos diners que abans Si les retallades dels últims dos o tres anys es perllonguen en el futur, a la URV ho acabarem notant La facultat situa a Vila-seca en el mapa del món on es fan estudis de Turisme, i això és molt important
El rector de la URV es mostra convençut que cal facilitar que els estudiants puguin fer compatible els estudis i la feina.
persona sigui millor o pitjor perquè la coneixem o sigui filla d’algú, sinó perquè sigui molt competent i molt eficient en el seu àmbit i siguem capaços de fer-li una oferta perquè vingui a viure aquí i treballi amb nosaltres. Per a Vila-seca és important que hi hagi la facultat perquè la situa en el mapa del món de llocs on es fan estudis de Turisme. I a més, els estudis de Turisme tenen una dimensió molt internacional i molt oberta, i per tant Vila-seca s’ha de sentir contenta de tenir aquesta facultat. Però també crec que per Vila-seca és molt important estar tan a prop de Tarragona i de Reus. Està entremig, equidistant dels dos grans campus de la universitat. La gent de Vila-seca encara no ho sap, i la gent de Reus i Tarragona potser tampoc… Però jo estic convençut que nosaltres, d’aquí a 100 anys, serem com Barcelona: una gran àrea metropolitana. De fet ara ja ho som, l’únic és que estem conformats amb diferents pobles, igual que a Barcelona hi havia hagut la ciutat
i després pobles separats, com ara Sarrià o Sant Gervasi. Va arribar un moment que tot allò va cristal·litzar. Doncs segurament arribarà un moment que Vilaseca serà un barri, segurament dels més bonics i més ben endreçats, d’aquesta gran àrea metropolitana que no sé com es dirà, però que es farà al voltant del que ja som avui dia. Si agafem un compàs i fem un semicercle des del Vendrell, segurament agafarem Valls, Montblanc, Reus, Cambrils… això deuen ser uns 500.000 habitants. — A banda del vincle estrictament territorial, sempre es posa l’exemple del vincle empresarial amb la indústria química. Quines són les propostes del seu equip en el camp de la relació entre universitat i empresa? — Els vincles no són només amb la indústria química. Quan diem que servim a un sector volem dir que formem professionals per a aquell sector però, a més, perquè ens interessa que el que fem en l’àmbit de la recerca tingui be-
nefici per aquell sector, perquè la riquesa es genera amb l’activitat industrial i de comerç, així com les diferents activitats professionals. Per això no ens relacionem només amb la indústria química, sinó que també ho fem amb la indústria del turisme, de la nutrició i la salut, i amb moltes altres, així com amb moltes administracions. El que passa sovint és que hi ha universitats, que com que estan ubicades a Barcelona, sembla que no serveixin a ningú. Però això no és cert, serveixen a les indústries i als sectors productius que hi ha al voltant, perquè si no, fora com aquell que posa un supermercat i no és conscient que les persones que li vindran a comprar són aquelles que hi ha al seu voltant. Nosaltres formem persones i interactuem amb persones que s’agrupen a través d’empreses per fer activitats en el sector productiu. — El tipus d’estudis que ofereix o que oferirà la URV serà determinant per a definir el seu futur? — Jo crec que el tipus d’ensenya-
ments que ofereix la URV ja ha definit un camí. Tot i que la universitat sols té 15.000 estudiants, i n’hi ha d’altres que en tenen el doble, 15.000 no és una mala xifra, és un número raonable i que ja cobreix un espectre molt ampli, perquè ofereix ensenyaments de l’àmbit de les ciències, l’enginyeria, les ciències socials, de l’àmbit d’humanitats, de l’àmbit de la salut... Només cal mirar el catàleg de tots els títols que s’ofereixen. Tot i que en falten alguns d’algun àmbit en particular, em sembla que la nostra oferta d’estudis ja defineix un tipus d’universitat relacionada amb una societat rica, diversa, i que té un ventall ampli d’activitats productives. — La crisi ha deixat malmès tot el sistema educatiu i la universitat no ha estat una excepció. De quina manera cal afrontar la situació de reducció de recursos que han sofert els últims anys? — La universitat ja ha afrontat una situació de reducció de recursos concentrant-se en in-
tentar reduir tot lo reduïble i no tocar res del que és essencial. Per a nosaltres el que és essencial són les persones. Sabem que de vegades no donem el servei que voldríem, per exemple les biblioteques no estan obertes tantes hores com ens demanen els estudiants, els aires condicionats i els edificis, tampoc, però pensem que són més suportables unes reduccions d’aquest tipus que prescindir de persones, com ha passat en altres llocs. Si a partir d’ara tenim noves retallades sí que ens trobarem amb una situació greu, perquè ara ja estem pràcticament en una situació límit. Reduir més despeses implicaria fer coses que nosaltres creiem que sí que podrien alterar substancialment la mateixa universitat. — La crisi també ha provocat que Tarragona sigui la demarcació amb un major índex d’aturats. La reducció de les perspectives laborals afecta el volum de matriculació? — Ara per ara nosaltres no hem identificat que hi hagi una rela-
ció directa entre l’atur i una baixa matriculació, perquè tampoc no hem experimentat una baixa matriculació. Aquí hi ha dos factors: la matrícula es veu afectada pel fet que les famílies puguin facilitar que els seus fills puguin estudiar les carreres, i també en funció del preu dels estudis. El preu dels títols ha pujat en els dos últims anys, però no hem vist encara que hi hagi hagut una caiguda generalitzada del nombre de matrícules, veurem què passa enguany. Pot ser que Tarragona, comparativament amb altres demarcacions, tingui un cert tipus d’atur, però l’atur sempre ens l’hem de mirar valorant els sectors productius i les franges d’edat. Insisteixo que a dia d’avui encara no ho hem notat de forma significativa, no sé què passarà en els pròxims anys. Això sí, som conscients que hem de modificar coses per facilitar cada vegada més que la gent pugui fer compatible treballar i estudiar, perquè cada vegada veiem que hi ha més persones que, per poder estar a la universitat, necessiten treballar. I hem de canviar esquemes segons els quals es pensava que la gent de la universitat només estudiava. Hem de treballar per fer més compatible els estudis i la feina. — Vostè va ser escollit en unes eleccions en les quals, per primera vegada, s’hi presentava més d’una candidatura. Com valora, ja passades les eleccions, aquesta circumstància? — Ho valoro amb total normalitat. És normal que en una institució s’hi presentin diverses alternatives. No hi veig cap singularitat. Jo vull governar per a tothom i pensant que puc fer coses que ajudin a tots els centres i totes les persones, independentment del que hagin votat.
16
mésvila-seca Juny/2014
A L’ÚLTIMA GASTRONOMIA
Cristina Serret
A l’edat de 14 anys, Eduard Xatruch, que estudiava a l’escola Sant Bernat Calvó de Vila-seca, va dir als seus pares que volia ser cuiner. Allò va ser un daltabaix a casa, perquè llavors aquest ofici no tenia el prestigi que té avui. Però l’Eduard estava ben decidit, així que va començar a estudiar a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. Gairebé vint anys després, l’Euard Xatruch és un dels grans noms de l’alta cuina catalana. Ha estat cap de cuina d’El Bulli i en l’actualitat regenta el seu propi restaurant, el Compartir, i treballa frec a frec amb Ferran Adrià a El Bulli Foundation. L’Eduard té molt clar que aquest èxit professional no ha estat fruit de la casualitat. Ja de ben jove Xatruch va fer la reflexió que era important ser el millor per tal de no quedar-se estancat, i per això va invertir molt de temps i esforç en preparar-se i treballar fort. «Els meus pares em van dir que, si volia ser cuiner, havia de saber què volia dir fer aquesta professió. Per això vaig treballar en diversos restaurants i vaig veure la realitat d’aquesta feina, on es fan moltes hores, amb un sou justet i uns horaris difícils». Del seu pas pel restaurant Llort de la Pineda, el Font de Salou, el Celler del Padrí de Reus i el restaurant xinès de PortAventura l’Eduard en guarda molt bon record: «Per aprendre no cal anar a un restaurant amb estrella Michelin, lo bo és quedar-se amb les coses bones i anar-hi ben despert, mirar i aprendre. Jo he après a tots els llocs on he estat, des del primer, que va ser el Llort de la Pineda, fins al Quim Font, que var ser el primer establiment de nivell on vaig treballar. Allà s’hi tocava bon producte i es feia una cuina més tradicional. Però vaig aprofitar fins i tot l’estada al ‘xino’ de PortAventura. És un altre concepte de restauració, però se’n pot treure molt profit, perquè a escala d’organització i de gestió dels recursos ho porten molt apamat». El pas per El Bulli Un dels primers stages que va fer l’Eduard va ser a El Bulli. Llavors encara no
PRÒXIMA EDICIÓ
25 JULIOL
eduard xatruch, el cuiner de vila-seca que es va quedar a el bulli En l’actualitat treballa a El Bulli Foundation amb Ferran Adrià
Als 14 anys Eduard Xatruch se’n va anar a estudiar a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils.
«Al restaurant de Cadaqués fem servir l’oli de Vila-seca» L’Eduard és un gran ambaixador de l’oli de Vila-seca. «Per a mi és el millor. Un s’acostuma al que ha mamat a casa, i a casa meva sempre hem cuinat i menjat amb l’oli verge extra de Vila-seca. Per això al Compartir de Cadaqués no en fem servir d’altre. I jo sóc molt pragmàtic. No estic per localismes. No ho faig per romanticisme. Per a mi el producte de proximitat és interessant si és bo. Sóc capaç d’anar a buscar una cosa al Japó si penso que és la millor. Sé que a Espanya hi ha grandíssims olis, igual que a Itàlia, però per
a mi el d’arbequina és el millor, tant per cuinar com per menjar en cru. Els olis andalusos, per exemple, els trobo una mica ‘violents’. A més, el preu de l’oli de Vila-seca és molt competitiu. L’oli sempre el gastaré d’aquí, jo penso que és collonut». Xatruch també parla sovint dels fruits secs del mu-
UNA VEGADA AL MES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.
nicipi. «Quan El Bulli era obert anava a casa i li prenia a mon pare totes les avellanes i les ametlles tendres, i les fèiem servir per al restaurant». El vila-secà afirma que, en cas de no haver estat cuiner, hauria estat pagès: «mon avi ja ho era, i mon pare encara va al tros. Sempre que vinc a Vila-seca procuro anar-hi una estona, hi passejo i penso en les meves coses». C.S.
era el restaurant que arribaria a ser, però el cuiner de Vila-seca recorda els primers dies al restaurant de Ferran Adrià com molt durs: «me’n recordo de la primera setmana, pensava que si m’hi havia d’estar 3 mesos potser no ho aguantaria, perquè era molt dur. La gent veu sols lo maco, l’espectacular, però l’alta restauració és dura, cal dedicar-hi moltes hores i es treballa sota una gran pressió. Però van CEDIDA anar passant els dies, i com que cada cop t’agrada més el que fas, i et fas amb els companys i amb la casa, de sobte, no saps com, resulta que hi passes 15 o 16 anys. Ara, ja em sento el projecte completament meu, i El Bulli ja no és la feina, sinó que és la vida». El Compartir L’Eduard va acabar treballant com a cap de cuina d’El Bulli gairebé 15 anys, juntament amb Mateu Casañas i Oriol Castro. Quan el restaurant va tancar tots tres es van plantejar que ja era hora d’obrir un restaurant propi, i així va néixer el Compartir, un establiment a Cadaqués amb una carta pensada per degustar plats tot compartint-los. En paral·lel, segueix vinculat a Ferran Adrià i El Bulli, treballant en el gran projecte gastronòmic de El Bulli Foundation, a Barcelona. El vila-secà admet que la seva etapa a El Bulli li ha permès tocar diverses tecles que no són habituals per a un cuiner, «he conegut gent molt interessant, he viatjat, he treballat amb els llibres, amb la fotografia… he pogut fer moltes coses que els cuiners no solen fer, però que també t’omplen i acabes esdevenint polivalent. Això et fa ser més complet i que gaudeixis més de la feina». L’Eduard es troba tot sovint amb joves que li expliquen que volen ser cuiners. Ell sempre els diu el mateix: «si vols ser cuiner, que sigui perquè t’agrada, no perquè ho hagis vist a la tele o vulguis ser una gran estrella. Tampoc ho facis si el que busques és guanyar diners o un bon horari. El principal motiu per fer-se cuiner és que t’agradi la cuina i el menjar. Després, la millor recompensa arriba quan el client, satisfet, et felicita per la feina que has fet.»