Dilluns 29 d'abril de 2024

Page 1

Tarragona

En

Avui amb el diari

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Edició especial dedicada a la indústria química, catalitzadora de l’activitat econòmica local

dos mesos hi haurà projecte per enderrocar el

del Miracle

El consistori disposa de fons europeus per executar la demolició de l’estructura

Tarragona 5

La religió del swing

Finalitza una nova edició del Dixieland de Tarragona amb actuacions dins l’església de Sant Miquel per l’amenaça de pluja

La segona Gala Drag serà menys competitiva, però amb retribucions per als

El vòlei Sant Pere i Sant Pau assoleix l’ascens a la màxima categoria estatal Esports 12

DILLUNS 29 D’ABRIL DE 2024 Número: 5.031 www.diarimes.com
2
‘mamotreto’
Fòrum de la Justícia Tarragona 3
Reus 8
Gerard Martí
El Govern inicia els tràmits per construir el
participants
Opinió 17 Lluís Badia. Societat d’extrems. Governs en minoria

L’Ajuntament tindrà el projecte per a enderrocar el ‘mamotreto’ del Miracle abans d’aquest estiu

L’enderroc de la plataforma del Miracle, coneguda popularment com a ‘mamotreto’, està cada cop més a prop.

L’Ajuntament de Tarragona

està ultimant el projecte per a fer desaparèixer la plataforma. El document estarà enllestit abans de l’estiu, segons apunten fonts municipals al Diari Més. Un cop estigui enllestit, el consistori licitarà

les obres d’enderroc. Aquest projecte fa molts mesos que s’està redactant des de diversos departaments de l’Ajuntament.

L’enderroc del ‘mamotreto’ és una de les quinze accions marcades pel consistori en el macro-projecte anomenat Tarragona-GreenBelt’26. La proposta, que compta amb 3,3 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation, planteja accions de renaturalització d’espais del front litoral i àrees periurbanes i forestals de la ciutat. En el cas de la plataforma de formigó del Miracle, s’exposa que l’objectiu de la demolició és «retornar a la ciutat un

El govern municipal vol retornar l’espai a la ciutat i crear-hi un front litoral urbà

front litoral urbà que tingui en compte els serveis ecosistèmics de les zones costaneres i que la lluiti activament enfront de l’emergència climàtica».

Inaugurada el 2001

La plataforma del Miracle, de gairebé 3.000 m3 de formigó, es va estrenar l’estiu del 2001. La infraestructura va comportar una inversió de l’Estat de 8,4 milions d’euros. El 2013, després d’un accident, es va decidir tancar-la per motius de seguretat. Es va intentar tornar a obrir l’espai i destinar-hi una part a la restauració, però les negociacions entre Ajuntament i l’Estat no van ser fructíferes.

A partir d’aquell moment, es va generar un debat obert sobre què i com s’hauria de redissenyar l’espai. Entitats ecologistes, com SOS Costa Daurada, van fer protestes pel seu desmantellament i van llençar propostes per a reconvertir la plataforma.

L’anterior govern municipal, liderat per Esquerra Republicana i amb la CUP a la regidoria de Medi Ambient, ja va començar a fer passes endavant per a fer desaparèixer el formigó del Miracle. L’enderroc es va calcular que tindria un cost de 500.000 euros. L’actual govern socialista ha continuat endavant amb aquesta determinació i el desmantellament del ‘mamotreto’ està a punt de licitar-se.

Neus Vaqué guanya el 24è Concurs Literari Relats de Dones i Denise Espinosa el de Còmic

Cultura El primer premi del 24è Concurs Literari Relats de Dones de Tarragona va ser per l’obra Anhel de llibertat de Neus Vaqué. El segon premi va recaure en l’obra Quin nom t’ha tocat? de Marta Gregori, mentre que el relat La Vida que vas ser d’Alèxia Amat s’ha endut el tercer premi. Pel que fa al 7è Concurs Còmic per la Igualtat, la

guanyadora ha estat Denise Espinosa amb l’obra Sentir en lila En l’acte de lliurament dels guardons, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Cecilia Mangini, va subratllar la importància d’aquest certament literari «per donar visibilitat al treball artístic i literari de les dones i reconèixer el seu talent». Redacció

2 Dilluns 29 d’abril de 2024
Oriol Castro
Medi Ambient Quan el document estigui enllestit, el consistori licitarà les obres d’enderroc La plataforma de la platja del Miracle,
de gairebé 3.000 m3 de formigó, es va inaugurar l’any 2001 i va tenir un cost de 8,4 milions d’euros. Gerard Martí

Fan una jornada per redescobrir la gastronomia romana

Gastronomia El Teatret del Serrallo acollirà, aquest dilluns, una jornada per a professionals centrada a mostrar i degustar el gàrum, una salsa que té origen en l’Antiga Roma i que era molt preuada per les elits de l’època. L’entitat Tàrraco a taula, de la mà d’Arqueogastronomia, organitzen aquesta Jornada del Gàrum, una acció formativa destinada a professionals del sector de l’Hostaleria professional de Tarragona, en la qual podran descobrir les característiques i ingredients de la cuina romana, així com l’estructura i composició d’un banquet, els maridatges i vins més representatius d’aquella època. També les tècniques de cuina i conservació emprades en la gastronomia del Mediterrani Antic. Aquest acte estarà dividit en dues parts. La primera serà una presentació teòrica explicant els orígens del vi romà i d’aquesta salsa, quins procediments i tècniques s’utilitzaven per crear-la millennis enrere i quins eren els usos més habituals. La segona part, tindrà com a protagonistes els sentits, a través dels quals els restauradors podran olorar, veure i tastar algunes de les sensacions organolèptiques que produeix el gàrum. Aquest és un dels actes que Tàrraco a taula desenvoluparà al llarg de l’any per reivindicar la cuina romana. Redacció

Pas endavant per a la construcció del futur Fòrum de la Justícia

Infraestructures S’ha encarregat un estudi de fluxos del nou edifici per a elaborar el projecte executiu

La Generalitat de Catalunya està treballant perquè el nou Fòrum de la Justícia sigui una realitat com més aviat millor. A finals del passat mes de març, Infraestructures va adjudicar un contracte menor consistent en l’assistència tècnica per a la redacció d’un estudi de fluxos del funcionament interior que tindrà el futur equipament. L’empresa Colin Buchanan Consultores SAU serà l’encarregada d’executar aquest informe —per un import total de 18.089,50 euros (IVA inclòs)— servirà com a base del disseny del projecte executiu del tan esperat Fòrum Judicial.

El Govern invertirà 70 milions d’euros en la construcció d’aquest nou complex, que s’ubicarà en un solar del carrer de l’arquebisbe Pont i Gol que és propietat de la Generalitat. L’equipament estarà a tocar del Centre Penitenciari Obert, inaugurat el febrer del 2023, i de l’Hospital Joan XXIII. El Departament de Justícia va valorar l’opció de situar-la a la Tabacalera, tot i que es va acabar descartant perquè la rehabilitació de l’espai suposaria allargar encara més l’espera, segons explicava la consellera Gemma Ubasart.

La creació del nou Fòrum de la Justícia a Tarragona es

El Govern preveu licitar l’execució de les obres abans d’acabar aquest 2024

va començar a gestionar el 1998. L’any 2009, ja es va elaborar un projecte executiu , el qual s’ha recuperat. Actualment, s’està refent per adaptar-lo a la normativa actual. El futur complex judicial estarà format per tres blocs de cinc plantes cadascun, ocupant una superfície de 32.000 metres quadrats, amb un marge de creixement del 30%.

Aquest equipament reuni-

rà l’Audiència Provincial i tots els òrgans unipersonals distribuïts per la ciutat, com és el cas dels jutjats de primera instància, els penals, els socials, els contenciosos, els d’instrucció, el mercantil i el de violència sobre la dona. També està previst que s’hi traslladi el Registre Civil, la Fiscalia, la jurisdicció de menors, els col·legis professionals d’advocats, procuradors i col·legiats

socials. Ara mateix, totes aquestes dependències es troben repartits en vuit seus diferents. Aquesta situació afecta negativament la qualitat del servei prestat i genera deficiències econòmiques al Departament de Justícia, que ha de gastar 1,5 milions d’euros per pagar-ne el lloguer.

Licitar les obres enguany Fa un any, la consellera Ubasart explicava que el departament preveia tenir l’edifici construït el darrer trimestre del 2026. El passat mes de març, el president de l’Audiència de Tarragona, Joan Perarnau va dir que el projecte s’aprovaria provisionalment aquest mes de maig i que els treballs de construcció es licitarien a finals d’any. Així, fixava l’inici de les obres «en 2026 o 2027 i la seva conclusió cap al 2028».

Des de la Generalitat de Catalunya es vol desencallar definitivament un equipament que s’espera des de fa més de dues dècades. Per ara, es treballa en la redacció d’un estudi de fluxos del funcionament del futur edifici per a la confecció del projecte executiu definitiu. Així, es continuen fent passes endavant per aixecar un demandat complex jurídic modern, que suposarà una millora substancial per a la ciutat i el territori.

3 Dilluns 29 d’abril de 2024
John Bugarin El Fòrum Judicial s’ubicarà en un solar del carrer de l’arquebisbe Pont i Gol propietat de la Generalitat. Cedida

L’Alèxia Amat viu a Tarragona. Treballava en una entitat social a Cunit. Per arribar-hi, agafava cada matí un tren cap a Sant Vicenç de Calders i després feia transbord per arribar a Cunit. «Només hi ha un tren directe i és a primera hora del matí. Aquell no m’anava bé perquè no em permetia la conciliació familiar», explica Amat.

Ella és mare de dos fills. «Les últimes setmanes el servei a Rodalies han sigut un caos. Moltíssims retards, incidències, trens que no surten i has d’agafar el següent sense que ningú t’expliqui res», indica Amat. A causa d’aquests problemes, va arribar alguns dies tard a la feina. «Davant aquesta situació, vaig expressar al meu cap que tots els retards els recuperaria sortint més tard. Em va dir que ho entenia i que estava al cas dels problemes a les vies», afegeix Amat. Ella va buscar una alternativa de transport per a solucionar els retards. «Fa pocs dies em vaig assabentar d’alguns autobusos que anaven fins a Cunit des de Tarragona. Només em faltava saber el seu cost per agafar-los», diu Amat.

Però ja no hi va ser a temps. El passat 23 d’abril va arribar a treballar i, al cap de dues hores, la van acomiadar. «Em van dir que no podien aguantar que tingués més faltes de puntualitat», recorda Amat. L’empresa va reconèixer que era un acomiadament improcedent. «Era l’única persona que venia de Tarragona. I això sempre t’assenyala més. Al principi mostraven molta comprensió, però a la realitat ha quedat clar que no és així», rebla Amat.

El caos ferroviari

Perdre la feina per culpa de Rodalies

Alèxia Amat anava a treballar amb tren des de Tarragona a Cunit. L’empresa l’ha acomiadat per faltes de puntualitat

L’Alèxia encara està digerint el que li ha passat. «No dormo bé, tinc molta ansietat. Tinc dos fills a càrrec i el gran em va preguntar ‘I ara de què viurem?’», diu Amat. Va esperar a l’endemà, passat Sant Jordi, per a comunicar-los la notícia i no «aixafar-los» el dia. «M’han destrossat la vida. Estic divorciada i no tinc coixí», explica Amat.

El PSC vol impulsar un pla de manteniment i millora dels equipaments esportius

12-M El PSC vol impulsar un pla de manteniment i millora dels equipaments esportius de Catalunya. «Sabem que molts equipaments han estat construïts per la Generalitat, però el seu manteniment va a càrrec dels ajuntaments, fet que suposa molts problemes per poder-ho tirar endavant. Creiem que per mantenir i millorar uns equi-

paments que cada cop tenen més usuaris és fonamental que la Generalitat també s’impliqui», va explicar la cap de llista per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, en un acte de campanya. En el mateix sentit, el PSC es compromet a promoure un pla integral per a la promoció de l’esport de base, de l’esport amateur, escolar i federat. Redacció

La CUP diu «prou» als macroprojectes al Camp de Tarragona com el Hard Rock

Fa poques setmanes, va conèixer la nova plataforma al Camp de Tarragona anomenada Dignitat a les vies. L’entitat és una agrupació d’usuaris del servei de mitjana distància de trens entre les comarques tarragonines i Barcelona. «M’he posat en contacte amb ells per veure si es pot fer una reclamació d’algun tipus. Al final, m’han acomiadat per un problema que no és la meva responsabilitat», considera Amat.

Afectacions per obres Darrerament, el servei de Rodalies al Camp de Tarragona s’està veient afectat per diferents intervencions a la xarxa ferroviària. Les obres al tram entre Castelldefels i Vilanova i la Geltrú fan que els caps de setmana la meitat dels regionals deixen de circular per la costa i ho fan per Vilafranca del Penedès, fet que implicarà incrementar el temps de trajecte entre 40 i 45 minuts. «Els trens acostumen a ser de només tres vagons i la gent va amuntegada. Quan arriben a Tarragona, ja van plens i has d’estar tot el trajecte dempeus», diu Amat. A més, pròximament, Adif remodelarà el túnel de Roda de Berà. Els treballs implicaran afectacions, tot i que l’operadora encara no ha detallat com es gestionaran. «No tenim per què aguantar aquest servei deficient», conclou Amat. L’empresa reconeix que és un acomiadament improcedent

12-M La CUP de Tarragona diu «prou» als macroprojectes com el Hard Rock a la demarcació. Aquest va ser el missatge que van llençar els candidats dels anticapitalistes per Tarragona, Sergi Saladié i Eloi Redón, en l’acte electoral d’ahir, on van demanar un «canvi radical de totes les polítiques econòmiques que s’han fet en els últims anys»

al territori. «Mengem-nos els rics i tanquem els casinos», va afirmar Redón. «Sabem molt bé qui ens ha donat la mà i qui l’esquena, i un vot als comuns no canvia absolutament res», va afegir el número 2. La CUP també va carregar contra el PSC, a qui va acusar de ser «sinònim de corrupció» pels casos Inipro i Innova. ACN

Santiago Abascal critica «l’espectacle» de Ferraz en un acte de campanya a Bonavista

12-M El líder de Vox, Santiago Abascal, va reclamar una convocatòria d’eleccions en el cas que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciï la seva renúncia a la compareixença que oferirà avui. En un acte a Bonavista, Abascal va afirmar que «faci el que faci» Sánchez sempre actuarà per «interès personal», i va afirmar que

l’objectiu de Vox és veure’l assegut als tribunals. «Si se’n va, que se’n vagi pagant i assumint les conseqüències dels seus actes com fan els ciutadans quan incompleixen la llei», va dir. El candidat de Vox a la Generalitat, Ignacio Garriga, ha aprofitat l’acte per criticar el PSC, a qui va definir com el «nou partit separatista». ACN

4 Dilluns 29 d’abril de 2024
Oriol Castro L’Alèxia Amat agafava dos trens cada matí per anar a la feina. Cedida

La 30a edició de la Fira d’Abril començarà demà dimarts

Festes La Fira d’Abril tornarà demà dimarts al barri de Bonavista fins al pròxim 5 de maig. L’acte d’obertura de la trentena edició d’aquesta tradicional celebració tindrà lloc a les 19 hores. Durant aquests dies, s’instal·laran 12 casetes, a banda i banda d’un passadís central on hi haurà un gran escenari en el qual se celebrarà una actuació musical cada nit. Des del passat divendres, la gent ja ha pogut gaudir de les 50 atraccions que s’han col·locat al pàrquing del Mercadet de Bonavista, entre les quals destaca la nòria de 33 metres d’alçada. Redacció

Robatori a l’interior d’un cotxe a plena llum del dia

Successos Una dona va ser víctima d’un robatori a l’interior del seu cotxe, que es trobava aparcat al carrer Enric d’Ossó de Tarragona. Els fets van tenir lloc el passat divendres, al voltant de les quatre de la tarda, a plena llum del dia. L’autor del crim va trencar la finestra del vehicle mentre la víctima estava comprant a un supermercat, i es va endur una maleta que contenia el seu ordinador portàtil i la seva tauleta, amb la que va fugir sense ser aturat. Un cop la víctima va tornar es va assabentar del furt, va trucar a Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana. Redacció

Imatge dels

El Dixieland torna a omplir els carrers i places de jazz tot i l’arribada de la pluja

Cultura Des de dijous, la ciutat va tornar a gaudir d’una quarantena de concerts

La 29a edició del Dixieland ha tornat a omplir les places, mercadets i carrers de Tarragona de jazz i swing. Ho ha fet malgrat l’arribada de la pluja, que ha deixat precipitacions a la ciutat des del passat dijous i fins aquest dilluns. I és que la bona previsió per part de l’Ajuntament i les entitats organitzadores ha permès que els concerts tinguin un

lloc alternatiu on celebrar-se en cas que la pluja fes acte de presència.

El festival va arrencar dijous i es va allargar fins aquest diumenge, amb el concert de cloenda a l’Auditori de la Diputació per part de la TGN Big Band i Agustí Burriel. Durant tot el cap de setmana, la ciutadania va poder gaudir de bandes de carrer a la Rambla o al Mercat i Mercadet de Torreforta i de concerts

a bars i terrasses de la Part Alta, el Serrallo i l’Eixample de la ciutat. Alguns dels noms que han posat ritme a la ciutat durant aquests dies han estat Gata Brass Band, Steam Brass Band, By The Way Jazz, The Manouches, Stromboli Jazz Band Trio, Bulbalkan, The Feo’s Experience o Small River Dixie.

La regidora de carrer del festival, Blanca Serres, va destacar que els grups venen tant

El festival es va traslladar a espais com l’església de Sant Miquel

del Camp de Tarragona com de la resta de Catalunya, Andalusia o Múrcia.

Bona previsió en cas de pluja En veure la previsió meteorològica pel cap de setma-

na, l’organització va decidir dijous començar a cercar espais alternatius per als concerts. Aquest diumenge, per exemple, la mostra de claqué prevista per les 12 hores a la Pèrgola del Serrallo es va traslladar a l’Antiga Audiència. Per altra banda, el Pícnic Dixie, que s’havia de realitzar al Parc de l’Amfiteatre, va tenir lloc finalment a l’església de Sant Miquel. Això va donar lloc a una imatge poc habitual: desenes de persones ballant al ritme de jazz i swing en l’interior d’una església, amb els músics tocant al davant de l’altar.

La 29a edició del Dixieland va cloure ahir al vespre amb un concert de la TGN Big Band i Agustió Burriel titulat Crooners Swing. Aquesta denominació s’aplica als cantants que interpreten un cert tipus de cançó popular clàssica, gènere que als EUA es coneix com a pop standard

5 Dilluns 29 d’abril de 2024
Redacció / ACN concerts celebrats aquest diumenge durant el Pícnic Dixie, que s’ha traslladat del Parc de l’Amfiteatre a l’església de Sant Miquel. Gerard Martí

El Govern preveu licitar la redacció del projecte del Barri del Carme entre

Miquel Llaberia

La Generalitat de Catalunya preveu que es pugui iniciar la licitació de la redacció del projecte per a la regeneració del Barri del Carme de Reus durant el tercer quadrimestre d’enguany. Així ho han afirmat fons del Govern al Diari Més sobre aquest projecte que pretén construir un Centre d’Atenció Primària (CAP), un aparcament soterrani amb capacitat per a 100 vehicles i 70 habitatges, 37 dels quals de lloguer sostenible. A la vegada, es preveu l’obertura d’un vial entre el carrer Closa de Freixa i el carrer de Sant Jaume, crear una nova plaça, l’eixamplament del carrer de Sant Benet i l’obertura d’un vial amb la prolongació del carrer de Sant Benet que connecti amb el tomb de ravals.

Segons el Govern: «l’Incasòl, l’Ajuntament de Reus i Catsalut estan treballant conjuntament per concretar el projec-

te» donat que «CatSalut ha de definir el CAP; l’Ajuntament l’aparcament soterrani, els espais públics i el local, i l’Inca-

sòl els habitatges de lloguer». En total, l’actuació preveu una inversió superior als 9 milions d’euros, dels quals

La licitació ha quedat endarrerida per la gran complexitat per a definir el projecte

L’espai actualment és un aparcament de zona blava de 3.931 metres quadrats

9

l’Ajuntament aportarà 3,5 milions, l’Incasòl 4,1, i CatSalut 1,5. El projecte afectarà l’espai delimitat pels carrers de Closa de Freixa, de Sant Benet, de l’Arquitecte Caselles i de Sant Francesc, ocupant 3.931 metres quadrats, en una zona on actualment hi ha un pàrquing de zona blava.

Projecte molt complex La regeneració del barri del Carme es tracta d’una reivindicació històrica dels veïns,

per aquest motiu el seu anunci es va portar a terme a so de bombo i platerets el març de 2023 amb la signatura del conveni entre el govern municipal d’aleshores i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En aquell moment ja es va anunciar que, per a tirar-ho endavant, abans s’hauria de realitzar una modificació puntual en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Reus, per la qual cosa era difícil posar data. Aquesta modificació va rebre l’aprovació del ple municipal el desembre de l’any passat i no va tenir llum verda per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme fins al mes de gener d’enguany que, en resum, el que va fer és unificar els quatre polígons en un i facilitar-ne la gestió i la futura actuació. Segons es va afirmar durant l’acte del març de 2023, l’Institut Català del Sòl es va comprometre a licitar la redacció del projecte en un termini màxim de tres mesos des de l’aprovació de la modificació puntual del PGOU. Un fet que hauria d’haver arribat aquest mes d’abril, però que, finalment, no serà així i s’haurà d’esperar fins a l’últim quadrimestre de l’any. Segons afirmen des de la Generalitat, aquest endarreriment és a causa de la «gran complexitat del projecte atès que es tracta de rehabilitar un tros de la ciutat històrica, amb diversos usos superposats». A la vegada, en el seu moment també es va assegurar que s’esperava disposar del projecte bàsic en un termini d’entre 14 i 18 mesos des de la data d’aprovació definitiva i, obtinguda la llicència d’obres, s’iniciaria la licitació de les obres de construcció amb una durada estimada de 24 mesos. Tenint en compte aquestes dades, i sent optimistes, les obres podrien finalitzar l’any 2028.

6 Dilluns 29 d’abril de 2024
El projecte compta amb el treball conjunt de l’Ajuntament de Reus, CatSalut i l’Incasòl. Gerard Martí
setembre i desembre Urbanisme El projecte implica la construcció d’un CAP, habitatges de lloguer i un aparcament soterrani
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va estar present en l’anunci del projecte, ara fa un any. ACN
milions d’euros és el que costarà construir el CAP, els pisos de lloguer i l’aparcament La xifra

L’Associació d’Alzheimer vol reduir el temps que es tarda a diagnosticar

Salut El Servei de Diagnòstic i Seguiment pretén reduir l’espera entre els primers símptomes i el resultat

L’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp va inaugurar, el passat febrer, el Servei de Diagnòstic i Seguiment, amb la incorporació d’un neuròleg. La directora del centre, María Jesús Lerín, comenta que la decisió respon a la detecció d’una «mancança en temps». «El trajecte que ha de fer una persona des que nota que té alteracions de la memòria fins que té un diagnòstic a vegades es pot allargar durant un any», explica. Un dels principals objectius de la nova ala és reduir al màxim possible l’espera: s’ha fixat la meta de tenir el resultat en un mes. «Feia molts anys que volíem posar en marxa el servei», assegura Lerín, qui afegeix que «tot el

març i l’abril ja estaven ocupats».

La funció del professional serà «diagnosticar, tenir una

persona davant que té deteriorament cognitiu, alteracions de la memòria o dificultats per recordar coses; analitzar

El festival Roses de Reus s’amplia per compensar la pujada d’impostos

Cultura L’Ajuntament i la restauració han acordat ampliar el festival de tres a quatre dies i asseguren que serà «més ambiciós»

L’Ajuntament de Reus i la restauració de la ciutat han acordat ampliar el festival Roses de Reus, passant de tres a quatre dies, que oferiran concerts i activitats. Aquesta mesura ve per fer front a la pujada d’impostos que ha

La Fira

del Vi

patit el sector recentment, ja que en les ordenances fiscals aprovades pel consistori a finals de desembre, es va portar a terme una pujada del 40% de l’impost a les terrasses. Davant les queixes del sector, l’Ajuntament es va comprometre a estudiar com els ingressos provinents

de Falset es promociona a Reus de cara a aquest cap de setmana

Vi La Fira del Vi de Falset donarà el tret de sortida aquest divendres 3 de maig i s’allargarà fins al 5 de maig. Aquesta reunirà a productors de tot el territori i comptarà amb la presència de la DO Montsant, DOQ Priorat i DOP Siurana que oferiran vins i productes gastronòmics de proximitat. Per a començar a escalfar motors, l’Estació

Enològica de Reus va acollir un acte promocional de la fira el passat divendres 26 d’abril que va reunir a diverses autoritats del territori. Aquest va tenir com a objectiu promocionar l’esdeveniment a la capital del Baix Camp i remarcar els lligams entre aquesta i la capital del Priorat i els productors d’ambdues comarques. Redacció

d’aquestes taxes podrien repercutir positivament en el sector. Aquest nou format tindrà lloc aquest cap de setmana del 2 al 5 de maig, amb un augment pressupostari que passarà dels 25.000 euros de l’any anterior a 45.000 euros aquest 2024. Des del consistori afirmen que el festival

i enviar l’usuari a una valoració neuropsicològica i a una prova física que determini si té demència o deteriorament

d’enguany serà «més ambiciós» i inclourà espectacles de carrer, actuacions infantils i concerts, entre altres. El president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria (AEH) a la ciutat, Víctor Perales, celebra que s’hagi arribat a un acord. «L’objectiu és que la gent estigui al carrer i acabi consumint als locals del centre de la ciutat», afirma Perales, i afegeix que «els restauradors del centre són els que més han patit la pujada d’impostos». La programació es presentarà avui.

L’apunt

Campanya de revisions cognitives

La proposta també incidirà en el seguiment dels usuaris de la unitat

cognitiu o si la persona està sana, però té estrès», assenyala. Lerín subratlla que, com més aviat es detectin les afectacions, «molt millor».

El seguiment és l’altre puntal de la unitat. No fa referència només al control d’una persona que visita el centre per primera vegada per demanar assessorament, sinó també «ajustar» la medicació prescrita dels usuaris ja diagnosticats. «La medicació ha de tenir un seguiment i moltes vegades no és fàcil parlar amb el neuròleg a través de la Seguretat Social; tenint-lo aquí, serà més fàcil», conclou.

L’associació ha estat duent a terme l’última setmana avaluacions neuropsicològiques de cribratge gratuïtes per a tothom qui estigués interessat a conèixer el seu estat cognitiu. Avui serà l’últim dia de la campanya. La iniciativa serveix, de retruc, per recordar que cada 3 segons es diagnostica un nou cas de demència al món i que està calculat que entre un 5 i un 8% de la població major de 60 anys patirà l’afectació. No existeix cap tractament curatiu per a la majoria de les demències, però sí que hi ha formes que poden alentir el seu avenç. Les revisions habituals del funcionament cognitiu permeten detectar les fases inicials, establir un diagnòstic precoç i proposar una actuació eficaç.

7 Dilluns 29 d’abril de 2024
El servei permet agilitzar un procés que pot arribar a allargar-se al voltant d’un any. Gerard Martí L’acte va comptar amb la presència de diverses autoritats. ERC Reus ACN

La Gala Drag de Reus es reinventa per a la segona edició: més espectacle, cohesió i retribucions

Reus es prepara per viure la seva segona Gala Drag, que introduirà novetats respecte de la primera edició. Un dels canvis és que, en comptes de fomentar la competitivitat, es vol donar impuls a «la sensació d’equip, que facin pinya, i no de participants individuals lluitant», comenta

Misericòrdia Avila, militant d’H2O, el col·lectiu LGTBI del Camp de Tarragona, l’entitat organitzadora. Es coronarà una reina, però el jurat brindarà retroacció assertiva. A més, cada drag veurà retribuït el seu espectacle. «Tenim la gran sort que al territori hi ha xarxa, ens escoltem, cal revisar-se i, quan fem alguna cosa malament, demanem

disculpes i continuem cap al camí correcte», expressa la presidenta d’H2O, Berta Mascaró. «L’organització ens ha escoltat i és d’agrair», respon la reina de la primera Gala Drag de Reus, Frida la Ter.

La segona edició es durà a terme el 19 de maig a la Palma i compta amb el suport del Casal de Joves La Palma i del Casal de les Dones. Sis parti-

La Diputació celebra la seva primera ‘hackató’ de resolució de reptes reals

Coneixement Un centenar de joves treballen propostes d’empreses

Sergi

El Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina va ser la seu, divendres, de HackDipta, la primera hackató de la Diputació de Tarragona, amb el suport de Youz Talent. Un centenar de joves, d’entre 16 i 30 anys, havien d’idear

solucions per a reptes reals plantejats per organitzacions de la demarcació —BASF, Rosita, Fundació Pere Tarrés i PortAventura—, vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible. El grup guanyador del certamen va resoldre un dilema formulat per la marca de cervesa Rosi-

ta. Emmarcada en la sostenibilitat, la proposta consistia a preparar experiències gastronòmiques en què el menjar era creat a partir de la reutilització de productes emprats en la producció de la cervesa —com el llevat—, fent maridatge amb l’alcohol i servit en copes —n’imprimiren una

cipants del territori, d’edats compreses entre els 18 i els 30 anys, pujaran a l’escenari a presentar el seu espectacle. Abans, hi haurà una trobada «per fer formació, xarxa i família», detalla Mascaró. «Aquest any, per exemple, es volen donar eines d’interpretació o de maquillatge i contingut per a les xarxes», assenyala Avila. «No només

mostra amb una impressora 3D— i plats que el client «es podria endur a casa» i que serien creats a partir del vidre dels envasos, tal com explica una de les vencedores, Misericòrdia Avila. A més, durant l’àpat, un petit xef seria projectat i explicaria al comensal «que estem ajuntant el medi ambient». Així mateix, el grup va realitzar una mockup, el disseny d’una aplicació mòbil per a la iniciativa, amb la qual el client podria veure les cerveses que ha provat, puntuar-les i rebria col·leccionables «estil NFT».

La Palma acollirà la segona edició de la Gala Drag el diumenge 19 de maig

voca en el marc del Dia contra les LGTBI-fòbies (17 de maig). Amb el televisiu programa RuPaul’s Drag Race com a referent mundial, a la província encara hi ha «molt poques coses» relacionades amb el drag, reconeix Frida la Ter, tot i que «sí que és veritat que, durant l’últim any, he notat l’escena molt més activa, però encara queda molt de camí». «Tant de bo tenir un local on poder actuar cada setmana», anhela. «Queda que ens donin l’oportunitat persones que no formin part del col·lectiu», afegeix.

intentem fomentar espais de drags, sinó també acompanyar-les en allò que necessitin», remata Mascaró.

En una gala presentada per Lady Savannah i amb la companyia de Frida la Ter, a banda de les actuacions de cada una, es preveu que hi hagi un xou final conjunt. Així mateix, hi haurà espai per a la reivindicació. L’esdeveniment es con-

La primera edició de la gala va superar totes les expectatives d’H2O, tant pel que fa a inscripcions com a públic assistent —vora 500 persones—. El somni de l’entitat seria «que puguem fer una gala molt més gran» i arribar a «extrapolar-la a altres poblacions del Camp de Tarragona», amb la col·laboració de les administracions locals. «És una visió de futur, de continuar donant suport a la gent que vol començar amb aquest projecte», declara Avila. Avila i Mascaró subratllen que «tothom» pot ser drag, atès que «no té res a veure amb el gènere ni amb l’orientació sexual». «Volem molta varietat, gent motivada i deslliurar-nos dels mites del drag —per exemple, que és una paròdia de la dona interpretada per una persona normativa—», conclou Mascaró. «Al final, és art, i l‘art el pot fer qualsevol persona que vulgui», tanca Avila. «No hi ha més llibertat d’expressió que el drag», acaba La Ter.

8 Dilluns 29 d’abril de 2024
Sergi Peralta Moreno
L’esdeveniment s’ha actualitzat després del ‘feedback’ rebut amb la proposta inaugural
Cultura
Fotografia de grup de participants en la primera Gala Drag de Reus, celebrada l’any passat. Cedida/Paula Andreu Peralta Moreno Fotografia de grup de l’equip guanyador. Cedida

Alèxia Pascual:

«És el moment de fer teatre musical, és el que sempre he somiat»

Entrevista La jove constantinenca explica a Diari Més com va ser el procés de càsting que va viure per arribar a protagonitzar el musical ‘Mar i Cel’, que s’estrena el pròxim mes de setembre al Teatre Victòria

Ballarina, cantant, actriu, finalista de la segona edició d’Eufòria i, ara, la protagonista de l’últim Mar i Cel. Tot això amb només 22 anys.

«És que ni jo en soc conscient. Crec que d’aquí a molts anys, quan miri enrere, diré, ostres, déu-n’hi-do. Però com que ara ho estic vivint i estic picant pedra perquè tot això passi, crec que no soc prou conscient de la magnitud».

Tot això comporta anys de formació i de sacrificis.

«Penso que això no s’aconsegueix sinó hi ha un sacrifici. Jo ja ho he interioritzat i no sento que estigui sacrificant res, però hi va haver una època, al batxillerat, on no sortia de festa amb els amics, els caps de setmana eren per estudiar, perquè així entre setmana podia fer classes de dansa i cant. A l’entrar a l’Institut del Teatre passava el mateix, feia quasi 12 hores de formació».

Encara hi continues a l’Institut del Teatre?

«Sí, però ja em queda poc. Vaig haver de parar a la meitat de quart per Eufòria i ara, aquest mig curs que em queda, me l’estic traient a poc a poc.

M’ho compagino com puc i, en aquests casos, l’Institut és poc flexible i crec que no hauria de ser així. Ells consideren que hi ha uns aprenentatges que no tens, i en això pots estar-hi d’acord o no, però vas allà per poder ser actriu. Si estàs treballant, el que haurien de fer és posar-te les facilitats per poder-ho acabar».

Entenc que vas parar d’estudiar perquè ‘Eufòria’ exigia un gran compromís.

«Sí. Vaig deixar d’estudiar perquè Eufòria requeria dedicar-hi tota la setmana. El més admirable del programa és que fas tota la preparació de la gala en quatre dies. Havies d’estudiar la teva cançó, la coreografia i els cors dels teus companys i, a més, hi

havia hores del dia que te les havies de guardar per gravar les coses que sortien durant la gala. Llavors comportava una dedicació absoluta».

Com vas afrontar el procés post-Eufòria?

«Crec que ara començo a gaudir de tota l’experiència. L’endemà de fer el concert d’Eufòria al Palau Sent Jordi vaig començar a treballar al Teatre Condal. Quan vaig acabar, al novembre, vaig sentir un buit bastant gran i em sentia perduda. Però clar, sabia que hi havia el càsting de Mar i Cel i em turmentava perquè pensava: em faria tanta il·lusió».

Com va ser el procés de càsting per al musical?

«Tot i que des de Dagoll Dagom ens van cuidar molt, no deixa de ser un càsting. Això va fer que tingués uns nervis extra perquè càstings n’he fet molts, però per mi era el càsting de la meva vida».

I el càsting final?

«Va durar sis hores. Ens van maquillar, vestir, pentinar, etc. Em vaig veure amb el personatge. Érem tres noies i, a més, totes són importants per mi. Un era la meva companya de pis, amb la que fa 4 anys que visc, i l’altra noia havia estat amb mi a Eufòria. Va ser un càsting complicat per això, perquè la situació era difícil».

Com et prepares?

«Primer fas un treball de camp. És a dir, investigues la història, els antecedents del personatge i quan tens tot això llavors estudies el material i assages. Jo m’ho vaig prendre com si ja estigués al musical i m’ho hagués de preparar. Realment el primer treball gros del personatge és es fa durant el càsting».

A més, tu tenies el càsting a casa.

«Sí (riu). Era molt graciós perquè al pis som tres i la companya que no es presentava caminava pel passadís de casa i hi ha vídeos se’n sent a les dues a les nostres habitacions

«La salut mental és una de les coses que més hauré de cuidar durant l’etapa de ‘Mar i Cel’» L’apunt

cantant Mar i Cel, però cadascuna una cançó diferent. Allò era una olla de grills. Al final hi ha molt bon rotllo i ens estimem moltíssim, però no hi deixava d’haver un punt de tensió on jo pensava ella està assajant i jo no he assajat, potser jo també ho hauria d’estar fent. No era arribar a casa i oblidar-me del càsting, sinó que el tenia a casa».

Ara quin és el repte?

«Estic molt il·lusionada, però

també crec que el meu gran repte és treure-li ferro. Al final és el personatge principal i a mi m’han conegut per un programa de televisió, així que penso que potser la gent anirà al teatre jutjant una mica més del normal. A banda de la part artística, un altre repte molt gran és que seran set funcions a la setmana i de moment no hi ha substitut. Per tant, tothom que vagi a veure Mar i Cel em veurà a mi. Això vol

dir que m’he de cuidar molt i, si ho penso, és com ser atleta i anar a fer unes olimpíades». També has d’estar preparada mentalment.

«Cuidar la salut mental és essencial per a la meva feina i per a mi com a persona. Quan em van trucar per donar-me la notícia, dues hores més tard vaig trucar al meu psicòleg i li vaig dir: dona’m hora. La salut mental serà una de les coses que més hauré de cuidar, perquè el cos s’ha d’afrontar a uns nivells de nervis i de pressió extrems i el pitjor enemic d’un actor són les tensions i els bloquejos». La preparació del personatge és important doncs. «Exacte. Mar i Cel és una obra on el personatge passa per llocs molt profunds i complicats. És una obra on el conflicte arriba al punt de vida o mort i parlem de conflictes molt grans i, en aquest cas, és una tragèdia. La meva feina com a actriu és viure i connectar amb aquestes emocions. Per tant, connectaré cada dia amb el suïcidi, amb el conflicte amorós a un nivell extrem i amb el conflicte amb la meva família. És una feina emocional immensa i és esgotador. Però sento que estic preparada per assumir el personatge i per afrontar aquest repte».

Ajuntament de Montbrió del Camp

ANUNCI

Per Acord de la Junta de Govern de data 22 d’abril de 2024, es va aprovar definitivament el Projecte de reparcel·lació voluntària del polígon referit com a PAU – 10 IND del Pla d’ordenació municipal de Montbrió del Camp., presentat pel senyor Francesc D’Assis Albin Colet representació de la societat LLABERIA PLÀSTICS SL, propietàri únic de les finques incloses en el l’àmbit del polígon 10.

La qual cosa es publica per al coneixement general.

Contra aquesta Resolució, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la seva publicació. Alternativament, de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la seva publicació.

Montbrió del Camp a 25 d’abril de 2024

M. Carme Blay Boquera Alcaldessa

9 Dilluns 29 d’abril de 2024
Cristina Cuadrat Gonzalez La jove constantinenca Alèxia Pascual. Gerard Martí Llegeix l’entrevista ampliada

El Centre Cultural Casal la Violeta enceta una nova etapa

Altafulla L’Ajuntament es proposa millorar l’equipament tècnic i elaborar un espai web, entre altres projectes

Dotar el projecte del Centre Cultural Casal la Violeta de tots els recursos materials i humans necessaris per a dur a terme una programació transversal i inclusiva. Aquest és el full de ruta que marcarà la nova etapa de l’espai i que, en aquest sentit, van presset-

nar el nou director artístic, Kike Colmenar, acompanyat pel coalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, i la regidora de Cultura, Gemma Maymó.

L’edil de Cultura va explicar que «es milloraran les condicions tècniques necessàries en favor de la qualitat de les activitats i l’ús compartit per les diferents entitats repre-

El redisseny barrejarà exhibicions i l’ús de l’espai obert a agents culturals i socials

Maymó també va destacar la quarantena d’activitats que s’han programat en el Centre Cultural des del mes de juny de 2023 fins al mes de març de 2024.

Per la seva banda, el programador i director artístic, Kike Colmenar, va avançar que el nou projecte contempla «aquest redisseny que compaginarà dos tipus d’activitats: l’exhibició d’espectacle i l’ús de l’espai obert a tots els agents culturals i socials del territori».

Programació de maig i juny El Centre Cultural Casal la Violeta iniciarà un tast dels eixos de la programació, que omplirà l’espai a partir de la tardor, els propers mesos de maig i juny. Colmenar va destacar el concert de Maria Jaume, el dissabte 25 de maig, a les 20 hores.

sentants de la creació i la cultura d’Altafulla».

Aquest compromís passa per elaborar un pla d’usos de l’espai; una millora en l’equipament tècnic de so i llums; l’elaboració d’un espai web estable amb tota la informació de l’equipament més enllà de la seva programació, entre d’altres aspectes.

La cantant mallorquina presentarà el seu nou disc Nostàlgia Airlines un dels àlbums més esperats d’aquest 2024, i que ha tingut una bona rebuda per part de crítica i públic. En breu es posaran a la venda les entrades, que es podran adquirir al portal web altafulla.cat, així com també s’informarà de tota la programació d’aquests dos mesos vinents.

Compte enrere per a la 29a edició d’’Argila’, la Fira de la Terrissa de la Galera

Fires La programació tindrà lloc entre els dies 1 i 5 de maig

Redacció

Ja queda poc per a la 29a edició d’Argila, la Fira de la Terrissa de la Galera, el punt de trobada de terrissers i ceramistes d’arreu del món. La cita tindrà lloc entre els dies 1 i 5 de maig, de 10 h a 14 h i de 16 h a 21 h, i s’ubicarà entre els carrers Major i Sant Llorenç; la plaça del Mercat; la plaça de l’Ajuntament; el Centre i a la Travessia del Forn.

L’esdeveniment és d’entrada gratuïta i lliure, però algunes de les activitats requereixen inscripció prèvia.

Salou tindrà un equipament cultural integrat en la futura dessaladora de La Pedrera

Equipaments El projecte té el suport del Port i la Subdelegació del Govern espanyol

Redacció

La dessaladora que serà construïda a la zona de La Pedrera de Salou inclourà un espai cultural i escènic polivalen.

Aquest nou equipament, una proposta de l’alcalde de Salou, Pere Granados, proporcionarà vistes al Mediterrani i un emplaçament per a l’organització d’activitats culturals i festivals, sobretot durant l’estiu.

El projecte ha rebut una bona acollida en les primeres converses amb entitats com el Port de Tarragona i

la Subdelegació del Govern espanyol, que han mostrat el seu suport.

Granados ha ressaltat la dualitat del projecte: «Aquesta iniciativa no només respon a pal·liar la necessitat de recursos hídrics, sinó que també és una aposta per convertir Salou en un referent cultural de Catalunya i del Mediterrani».

D’altra banda, es tracta d’una proposta que es compromet, d’una banda, a conservar el medi ambient i el paisatge local i de l’altra, a apostar per la cultura.

A banda de la participació de terrissers i ceramistes locals de la Galera, la fira també compta amb artesans d’altres territoris: Andalusia, la Comunitat Valenciana, França, Hongria, Marroc, Portugal, i, com a comunitat autònoma convidada per aquest 2024, Cantàbria. Tots aquests collaboradors seran els encarregats de dirigir les diferents propostes amb què compta la programació.

Des de tallers participatius on els qui ho vulguin podran pintar rajoles portugueses o transferir una imatge a la ce-

L’entrada és gratuïta i lliure, però algunes activitats requereixen inscripció prèvia

ràmica, fins a demostracions al tor tradicional de terrisser o una cuita de peces en directe, aquestes són algunes de les ofertes que ofereix la fira en aquesta edició.

10 Dilluns 29 d’abril de 2024
Peces a la Fira de la Terrisa de la Galera. Noelia Domenech Redacció D’esquerra a dret: Jordi Molinera, Gemma Maymó i Kike Colmenarl. Ajuntament d’Altafulla La Pedrera, ubicació de la futura dessaladora. Ajuntament de Salou

QUÍMICA

CATALITZADOR DEL TERRITORI

Gerard Martí

el sector químic

El catalitzador que fa avançar el Camp

present en àmbits molt diversos de la societat

Que la indústria química és el motor del territori és sabut per tothom. Al fer aquesta mena d’afirmacions, sovint es fa referència al seu rol com a sector econòmic principal, cosa que inclou la generació de milers de llocs de feina, entre directes i indirectes i l’atracció d’importants inversions en forma d’ampli-

acions i millora de les plantes productives ja existents, així com la construcció de noves instal·lacions industrials. Ara bé, la indústria química és també un motor territorial gràcies a la seva implicació ferma amb l’entorn que l’envolta. Malgrat estar concentrada en dues ubicacions molt concretes –els polígons Nord i Sud–, el cert és que els vincles que ha teixit des de la seva ar-

ribada al Camp de Tarragona fa més de 50 anys han fet que la química estigui present en àmbits molt diversos de la societat tarragonina.

Des de la formació a la cultura, passant per l’esport o les entitats socials, les empreses del sector químic tarragoní han tingut sempre clar que volen ser un actiu per a la gent del Camp de Tarragona; un aliat amb qui comptar a l’hora de

promoure iniciatives que permetin que el territori avanci.

La col·laboració entre les empreses i la societat tarragonina s’articula des de múltiples vessants i en diversos formats, com per exemple programes formatius per a despertar les vocacions científiques o per atreure i retenir el talent jove del territori; campanyes per a impulsar la diversitat en el món laboral; activitats de vo-

luntariat en les quals els treballadors prenen part d’iniciatives socials; actuacions per a minimitzar l’impacte mediambiental; o patrocinis de projectes que presenten uns valors compartits entre les entitats i les empreses.

El sector és un aliat amb qui comptar per promoure iniciatives de progrés

Justament els valors són una

de les claus que explica per què les empreses químiques aposten tan fermament per a impulsar el territori més enllà del que és estrictament la seva activitat. Uns valors compartits basats en la cooperació i el progrés, que són claus per a configurar la societat del futur.

Ens cuidem amb tu, innovem per crear productes essencials per a la teva salut aeqtonline.com

2 Dilluns 29 d’abril de 2024
Anna Ferran
Més enllà de la seva activitat productiva, la indústria química està
INDÚSTRIA
Des de fa més de mig segle, el territori i la indústria conviuen, creant sinergies entre sectors molt diversos, però essencials en el dia a dia de la demarcació. GERARD MARTÍ

Més informació a: basf.com/change

El clima està canviant. Nosaltres també.

Per protegir el clima, estem canviant. Com ara, la manera en què estem dissenyant bombes de calor d’escala industrial al nostre centre de Ludwigshafen. Utilitzaran la calor residual recuperada per generar les quantitats de vapor enormes que necessitem per a les nostres plantes de producció, però amb molt menys combustible fòssil que abans. Tot això és part del nostre compromís per protegir el clima.

Qui està dissenyant bombes de calor de la mida de camps de futbol per protegir el clima?

el sector químic

Els Panels Públics Assessors: un diàleg permanent entre la indústria i la societat

Aquesta eina permet una comunicació bidireccional i serveix per aclarir dubtes de la ciutadania

L’objectiu de la indústria química tarragonina ha estat sempre el de crear vincles amb la comunitat que l’envolta. I, com en tota relació, el diàleg és el pilar essencial que l’ha de fonamentar. Ara bé, com s’estableix i es materialitza aquest diàleg? La base és disposar d’eines que permetin que societat i indústria es comuniquin i s’escoltin. El mecanisme escollit, en el cas tarragoní, s’anomena Panel Públic Assessor (PPA).

Els PPA són un instrument bidireccional que reuneix a representants del sector, o d’una empresa en concret, amb membres de la societat civil del Camp de Tarragona vinculats a àmbits professionals i socials diferenciats entre si. Les persones que conformen el PPA són una mostra de la diversitat social del territori i, com a representants, poden transmetre dubtes i inquietuds que perceben a nivell social sobre temes relacionats amb la indústria química. A la vegada, el sector, en el panel conjunt, i les companyies que tenen un panel propi, aprofiten les trobades per donar a conèixer aspectes concrets i rellevants als membres amb la idea que aquests puguin actuar com a altaveus i facin arribar aquests missatges la seva comunitat més pròxima.

A nivell sectorial, el PPA està promogut per l’Associació Empresarial Química de Tar-

ragona (AEQT). Creat el 2003, després de més de 20 anys, el Panel Públic Assessor s’ha refermat com un mecanisme de diàleg d’èxit. Actualment, vinti-dues persones formen part d’aquest òrgan que es reuneix periòdicament.

En les darreres trobades celebrades, s’han pogut presentar des d’iniciatives conjuntes com el Sistema de Millora Continuada de la Seguretat o alguns dels grans projectes i inversions que estan en marxa al pol químic, com ara la nova planta de clor de Covestro o els futurs electrolitzador per a la generació d’hidrogen verd o l’Ecoplanta. Cal destacar que

Els panelistes de l’AEQT, en la visita no totes les trobades periòdiques del PPA es duen a terme a la seu de l’AEQT –o en una altra ubicació pensada per a fer-hi reunions– sinó que es duen a terme com a visites a diferents instal·lacions. Això permet als panelistes conèixer de primera mà el funcionament de determinats equipaments. L’any passat, per exemple, el PPA de l’AEQT va visitar les instal·lacions d’AITASA, on es va explicar la important inversió feta pel sector de manera conjunta per a la construcció d’una nova depuradora. Al setembre de 2022, els panels de l’AEQT i de Covestro van fer una visita conjunta a l’edifici del 112, en la qual es va presentar amb detall el Plaseqta.

Obert a la ciutadania Amb l’objectiu d’aprofundir en el diàleg amb l’entorn, l’AEQT obria, ara fa dos anys, el seu

4 Dilluns 29 d’abril de 2024
Anna Ferran
INICIATIVA DESTACADA
Membres dels PPA de l’AEQT i de Covestro coneixent de primera mà les instal·lacions del 112. CEDIDA Els membres del PPA de Dow, en una de les darreres trobades programades del panel. CEDIDA

el sector químic

del primer PPA impulsat en tot el sector químic espanyol i el primer PPA de BASF a Europa. De fet, el PPA de BASF sorgia com a hereu del Consell Cívic Assessor, cosa que evidencia que l’aposta per a establir un diàleg directe i fructífer entre la companyia alemanya i la societat del territori ve de llarg.

alguna de les instal·lacions de la companyia.

Els PPA estan formats per membres d’àmbits diversos de la societat civil del Camp

A banda de les reunions, es programen visites a equipaments estratègics per al conjunt del sector

Per la seva part, Repsol engegava aquesta mateixa iniciativa el 2013. L’any passat, coincidint amb el 10è aniversari, es va dur a terme un acte de reconeixement als membres i exmembres a la Casa Joan Miret de Tarragona. Des dels inicis, més de 50 persones han format part del PPA. S’han fet més de 40 reunions i una dotzena de visites a les parades programades del complex, al Centre tecnològic de Repsol a Móstoles, a les installacions de Repsol al Port de Tarragona marines o a la Plataforma Casablanca.

Panels propis Ara bé, el panel de l’AEQT no és l’únic que hi ha. I és que

PPA a la ciutadania, perquè aquesta pugui recollir i donar resposta a preguntes, consultes o suggeriments plantejats pels ciutadans. Per fer-hi, es va habilitar una adreça de correu electrònic (ppa@aeqtonline. com) al qual es poden fer arribar els missatges. Durant la reunió del panel, a més de la mecànica habitual de presentació per part dels ponents u posterior debat i consultes dels panelistes, s’ha afegit un apartat per a donar resposta a la resta de consultes arribades des de fora.

diverses empreses disposen del seu propi PPA. BASF va impulsar el primer panel públic assessor, just enguany fa 30 anys. La iniciativa va ser pionera no només al pol químic tarragoní, sinó que es tracta

Si bé BASF va ser la primera companyia a impulsar-lo, no ha estat l’única. El 1998, Dow promovia el seu PPA i des d’aleshores ha mantingut trobades trimestrals en les quals s’han presentat projectes estratègics de la companyia i també s’han pogut conèixer de prop equipaments com el CECAT o el Parc Químic de Bombers. Una de les propostes innovadores que ha fet Dow en el seu PPA és l’organització de jornades de portes obertes, anomenades Friends&Family Day, en la qual els panelistes poden assistir acompanyats de familiars o amics a una visita a

L’èxit d’aquestes iniciatives ha fet que empreses del territori d’altres sectors, com el Consorci d’Aigües de Tarragona o Port Aventura, hagin impulsat recentment el seu propi PPA, emmirallant-se en l’experiència del sector químic, per a promoure el diàleg amb l’entorn.

5 Dilluns 29 d’abril de 2024
a la nova planta depuradora d’AITASA. CEDIDA Membres i exmembres del PPA de Repsol, en l’acte fet pel 10è aniversari de la iniciativa. CEDIDA

el sector químic

L’Aula de la Química: jocs i tallers per a descobrir la realitat industrial del territori

Convivim amb ella, la veiem, coneixem a gent que hi treballa i som plenament conscients del rol que té com a agent econòmic indiscutible del territori. Ara bé, sabem que s’hi produeix al pol químic tarragoní? Justament per a promoure un coneixement d’aquesta indústria, el Camp d’Aprenentatge de Tarragona, amb el suport de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) van impulsar el 2007 l’Aula de la Química.

L’objectiu d’aquest equipament pedagògic, ubicat al Complex Educatiu, és donar a conèixer als estudiants, siguin infants o joves, què és la indústria química, posant el focus en el territori. Així doncs, els participants en les activitats de l’Aula de Química poden aprendre com funciona, quines empreses estan instal·lades al territori, on estan ubicades, què fabriquen, i com aquests productes estan presents en el nostre dia a dia. Des de la seva posada en marxa, més de 30.000 alumnes han passat per l’Aula de la Química per a descobrir la realitat industrial de les comarques tarragonines.

L’Aula de la Química es compon de dues activitats adaptades a nens i joves de diferents edats. Un tresor sota les xemeneies es dirigeix als alumnes de Cicle Superior d’Educació

Primària i primer curs de l’ESO, dels 10 als 12 anys. I, La indústria petroquímica de Tarragona està orientada a estudiants que cursin des del segon curs de l’ESO fins a Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior, englobant una franja d’edat que comprèn dels 13 als 20 anys. Ara, però, aquesta oferta divulgativa s’ha ampliat, gràcies

QuimiEscape és la darrera novetat introduïda a l’Aula i consisteix en una dinàmica de joc d’escapament

al suport de l’AEQT i de ChemMed, amb la creació de la QuimiEscape, una activitat d’escapament que millora l’experiència educativa dels alumnes.

Resoldre reptes QuimiEscape és un joc de proves tipus breakout amb encadenats digitals i realitat augmentada. Aquesta experiència gamificada mostra

qüestions com el funcionament integrat dels polígons químics industrials, els productes que es fabriquen a les empreses químiques del territori o la tecnologia aplicada als equips de seguretat de la química. I ho fa de manera lúdica, igual com en els jocs d’escapament. Els jugadors i les jugadores van descobrint aspectes generals sobre el sector químic i logístic de Tarragona, mentre interpreten informacions que troben en línia i en diferents materials audiovisuals. Per superar les proves, els equips han d’obrir encadenats digitals i resolent el repte de cada prova s’obté el codi clau que permet desbloquejar l’encadenat següent i continuar amb el joc.

QuimiEscape està compost de diversos tipus de repte que consten de material manipulatiu per resoldre’ls, com poden ser: puzles, sudokus, textos invertits o textos en braille. A més, l’activitat inclou també moments d’oci com el joc QuimiOca, un recorregut per l’ecosistema de la química i el port.

Cada equip, format per un màxim de sis jugadors, representa un element de la taula periòdica, com pot ser l’Hidrogen, l’Heli, l’Alumini, el Silici, el Nitrogen o el Sofre.

L’activitat, que té una durada de 90 minuts, conclou en un torneig final on tots els equips es reuneixen i, alhora fent ús del seu enginy, contesten preguntes relacionades amb els aspectes treballats.

6 Dilluns 29 d’abril de 2024
Anna Ferran
Aquest equipament pedagògic està ubicat dins del Camp d’Aprenentatge de Tarragona, al Complex Educatiu FORMACIÓ
Des de la seva posada en marxa, més de 30.000 alumnes de primària, secundària, BAT i cicles, han passat per l’Aula de la Química. CEDIDA Les activitats estan adaptades a cada nivell educatiu. CEDIDA

el sector químic

Despertar la guspira de la recerca entre els estudiants de Batxillerat

El Fòrum TRiCS ha arribat enguany a la 17a edició com una iniciativa consolidada que mostra el valor de la investigació

La indústria química és el primer inversor en R+D+I del sector industrial. De fet, la química engloba el 25,2% de la inversió en recerca i innovació de tota la indústria i ocupa el 20% del total de personal investigador de l’àmbit industrial. Aquestes xifres evidencien com d’important és la recerca per al sector. Ara bé, per a continuar en aquesta línia, cal despertar l’interès dels joves per la recerca. Una de les iniciatives més destacades, en aquest sentit, és el Fòrum TRiCS (Treballs de Recerca i Crèdits de Síntesi). Els passats 18 i 19 d’abril, es va dur

a terme la 17a edició d’aquest certamen, en el qual van participar més de 2.500 persones, entre alumnes i docents, de 38 centres educatius del Camp de Tarragona.

Aquesta iniciativa, organitzada pel Departament d’Educació i amb el suport de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) des dels seus inicis, es basa en què els alumnes de segon curs de Batxillerat presenten als seus companys de primer els treballs de recerca que han realitzat. Les presentacions serveixen als alumnes de primer per agafar idees, tant a l’hora d’escollir el tema del seu projecte com per la manera de realitzar-lo. En concret, en aquesta edició es

van presentar 165 treballs de recerca, en les dues jornades.

En la primera jornada del Fòrum es van presentar els treballs dels àmbits de ciències i tecnologia. Algunes de les investigacions exposades van ser Intel·ligències artificials, una rivalitat artística?, Neurociència en el desenvolupament humà, Disseny de drone tàctic X-POISON-702, Innovació sobre rodes: un viatge cap a la transformació de la mobilitat, o La Química de la Cosmètica, entre d’altres.

Una de les claus del Fòrum TRiCS és que no només es posa l’accent en la recerca feta en l’àmbit de ciències pures i la tecnologia, sinó que també es dona valor als treballs de

l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. Algunes de les investigacions que es van presentar en la segona jornada –que va estar plenament destinada a l’exposició dels treballs d’aquests dos àmbits– van ser: La influència de la intel·ligència emocional en les relacions interpersonals adolescents, Trastorns Alimen-

L’AEQT ha donat suport al Fòrum TRiCS des de l’inici, ja que és clau per estimular el talent local

taris en l’àmbit familiar: tot comença a casa?, La intel·ligència artificial, ens enganya?, Sororitat a les xarxes socials entre noies en recuperació d’una anorèxia o Fer turisme sostenible després de la covid

19 En l’acte inaugural del Fòrum TRiCS, la directora gerent de l’AEQT, Maria Mas destacava que el fet que

«el sector químic de Tarragona ha apostat per aquest Fòrum des de la seva primera edició». I afegia que «és una iniciativa on es transmet i comparteix coneixement, i on es valoren la recerca i la investigació» així com la «cooperació i la collaboració», tots ells, aspectes que formen part de l’ADN de la indústria química. En aquest sentit, Mas concloïa afirmant que el «Fòrum TRiCS posa de manifest el talent local i és una inversió en el futur de la nostra societat i del nostre territori».

Premis de Recerca en Química El Fòrum TRiCS no és l’única iniciativa encaminada en despertar l’interès per la recerca entre els joves estudiants. La Facultat de Química de la URV, amb el suport de l’AEQT, fa 25 anys que entrega Premis de Recerca en Química. El president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, destaca que «aquests premis van ser pioners a les comarques tarragonines en reconèixer el valor que suposa pels estudiants dels darrers cursos d’educació secundària el fet de desenvolupar un treball de recerca en l’àmbit de la Química» i encoratja als joves a fomentar el seu esperit científic.

7 Dilluns 29 d’abril de 2024
Anna Ferran
INICIATIVA DESTACADA
Enguany, van participar 2.500 persones, entre alumnes i docents. CEDIDA

el sector químic

Esperonar i retenir el talent jove

‘made in’ Camp de Tarragona com a clau de present i futur

Diverses empreses ofereixen experiències laborals i reconeixements als joves enginyers químics

Despertar vocacions científiques és el primer pas, però, què passa després? Saber identificar el talent i el potencial dels futurs enginyers i retenir-lo al territori és clau si volem continuar sent un dels pols químics de referència a Europa. És per això que la Universitat Rovira i Virgili, com a centre formatiu d’educació superior de referència per al sector químic, i les empreses fa anys que promouen diferents iniciatives amb l’objectiu d’atreure el talent jove, oferint-los una sortida laboral i premiant els seus mèrits acadèmics.

Un dels programes de promoció del talent jove de referència és el Work Experience, que just acaba de celebrar el 10è aniversari. A través dels premis Work Experience, les empreses financen la matrícula del primer curs del Màster en Enginyeria Química o del Màster en Enginyeria Ambiental i Sostenibilitat Energètica dels estudiants premiats, els acullen en pràctiques a l’empresa i els ofereixen una situació real per desenvolupar el treball de fi de màster.

Les empreses BASF, Technip Energies, Dow, Clariant, SCA (ara Essity) i BASF SONATRACH PROPANCHEM van ser les primeres a col·laborar amb els premis, a les quals s’hi han sumat Clariant, Covestro, LyondellBasell, Messer Iberica i BCG, i en la pròxima edició s’hi incorporaran Repsol, Fluor i Deasyl.

tes, vaig assumir un dels reptes més grans als quals m’he enfrontat: la construcció d’una nova planta de fraccionament d’aire, Messer V», relata.

La seva carrera a la companyia, però, no s’atura aquí i és que recentment ha assumit el rol de liderar la gestió del site de Vila-seca, com ASU Plant Manager. «Aquest nou lloc suposa un gran desafiament a la vegada que una gran oportunitat que em permet, no només desenvolupar i aprendre contínuament en les diferents àrees tècniques, sinó també el de desenvolupar habilitats per a fer front als constants canvis en matèria de sostenibilitat, eficiència, medi ambient i innovació tecnològica en un moment clau cap a la descarbonització dels nostres processos productius», explica l’actual responsable del complex de Messer a Vila-seca i guanyadora d’un premi Work Experience.

En l’acte d’entrega dels diplomes de l’edició 2023 dels Work Experience, el director de l’ETSEQ, Ioanis Katakis, assegurava que «La preparació, capacitat i habilitats dels guanyadors demostren el poder d’atracció que té el territori com un nexe de desenvolupament de coneixement, tecnologia i valor quan el teixit productiu i la Universitat s’alien».

Una experiència clau Al llarg d’aquests 10 anys, una setantena d’alumnes han resultat beneficiaris d’aquest

programa. Una d’elles és Soraya Rodríguez, qui el 2017, després de la finalització del grau en Enginyeria Química, va rebre el premi Messer Work Experience. «El programa Work Experience ha estat clau en el desenvolupament de la

meva carrera professional, ja que m’ha permès accedir a un lloc de feina com a enginyera química a Messer Ibérica», comenta Rodríguez. En els seus inicis, treballava donant suport a l’àrea d’enginyeria. «Al 2020, i ja com a enginyera de projec-

El premi amb més trajectòria Al Work Experience, cal sumar altres reconeixements impulsats per empreses concretes. Aquest és el cas del Premi Dow, que el passat octubre arribava a la seva 45a edició. David Raya Rodríguez resultava guanyador del guardó que li ha

8 Dilluns 29 d’abril de 2024
LABORAL
Els guanyadors de l’edició 2023 del programa Work Experience, en l’acte d’entrega de diplomes al rectorat de la URV, ara fa un mes. CEDIDA Un dels guanyadors de la segona edició del Premi BASF-ICIQ. CEDIDA David Raya, al centre, guanyador de la L’equip Wave Energy, guanyador del challenge de la Fundación Repsol. CEDIDA

permès accedir a una posició laboral com a enginyer de millores de la unitat d’Hidrocarburs i Octè de Dow Tarragona.

«Rebre el Premi Dow és tot un orgull, perquè és un dels reconeixements més importants que pots obtenir com a estudiant d’Enginyeria Química a la URV», afirma el jove. Raya posa èmfasi en el fet que a Dow podrà «créixer com a enginyer». De fet, el seu objectiu és participar en projectes de descarbonització. «Tenim reptes molt grans com a sector i,

FORMACIÓ

el sector químic

justament, per això, ara és un moment molt emocionant per entrar en el món de l’enginyeria química».

Reconèixer la disrupció Per la seva part, BASF acaba de convocar la tercera edició dels Premis BASF-ICIQ en Innovació i Emprenedoria. Aquest certamen té una dotació total de 9.000 euros i té com a objectiu reconèixer innovacions excepcionals i accions d’emprenedoria disruptiva en l’àmbit de la química a Espanya i Por-

L’Institut Comte de Rius lidera la transformació educativa que prepararà els professionals 4.0

Ha estat designat com a Centre d’Excel·lència de Química

L’Institut Comte de Rius és un dels set centres educatius del conjunt de l’estat, i l’únic de Catalunya, que ha estat designat com a Centre d’Excel·lència de Química per la Secretaria General de Formació Professional dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Els set centres desenvoluparan la transformació digital i les noves metodologies aplicades a l’aula, a través de la realitat virtual (VR) i augmentada (AR), que permetran als estudiants preparar-se per a un futur tecnològic en un entorn interactiu i immersiu.

mateix, la tecnologia en remot augmenta l’accessibilitat i la flexibilitat, ja que els estudiants no han de ser a prop del centre productiu per aprendre i, gràcies a la seva naturalesa interactiva, és un aprenentatge més motivador.

El Comte de Rius, junt amb els altres sis centres, organitzarà accions formatives del professorat en tècniques pedagògiques innovadores. També executaran projectes d’innovació per a desenvolupar solucions sostenibles mitjançant l’ús de futures tecnologies en la indústria 4.0.

Crearan noves metodologies per introduir la realitat virtual i augmentada a les aules

La VR i AR ofereixen importants avantatges. Els entorns immersius permeten que els estudiants experimentin de manera visual, facilitant la comprensió de processos complexos. A més, es tracta d’una experimentació sense riscos, cosa que incrementa la confiança dels estudiants en la manipulació d’equips i prevé l’error humà. Així

Gràcies al contacte amb les empreses i la resta de centres, el Comte de Rius identificarà les tendències emergents en el sector químic, per detectar nous perfils professionals, que inclouran la transició ecològica i digital, la cohesió social i la igualtat de gènere. A partir d’aquest estudi es proposarà una revisió curricular, que assegurarà que l’oferta educativa del centre estigui actualitzada i capacitada per formar els seus estudiants en un món en constant canvi.

tugal en tres categories: Premi a la Millor Tesi Doctoral (2.500 euros), Premi a la Millor Patent (2.500 euros) i Premi a l’Emprenedoria (4.000 euros). Els projectes es poden presentar fins al 31 de maig a les 14 hores.

«Estem encantats de llençar la tercera edició dels Premis BASF-ICIQ, que s’han convertit en una plataforma per a reconèixer i celebrar les ments innovadores que impulsen un canvi positiu en el camp de la química», comenta Carles Navarro, el director general de BASF Española. En aquesta línica, el director de l’ICIQ, el professor Emilio J. Palomares Gil, afegeix que «a través de certàmens com aquest, celebrem la iniciativa de científics i persones que estan treballant per a transformar la ciència i oferir solucions reals per als reptes que afrontem com a societat».

‘Challenge universitari’ Si el premi BASF-ICIQ reconeix la innovació sorgida de la investigació, el Challenge universitari que promou la Fundación Repsol justament el que fa és esperonar la capacitat dels joves estudiants a l’hora de donar resposta a un

repte concret plantejat per al certamen. Enguany, s’hi van escriure 1.702 estudiants de grau, màster i doctoral de 83 universitats espanyoles. A la final, van arribar-hi 93 aspirants de 29 universitats.

L’equip guanyador d’una de les cinc categories del challenge, la referent a la de Mobilitat sostenible i descarbonitzada, va ser Wave Energy, format pels estudiants de l’ETSEQ Mar Fontané Cugat, Dídac Badia Porras, Pau Costa Ribalta, Ainoa Vigo Malvido i Júlia Tallada Serret. Els estudiants van presentar un projecte de descarbonització del transport marítim mitjançant la captació d’energia generada per les onades del mar, a partir de l’ús de boies laterals que captin l’energia generada per les onades.

Cadascun dels cinc equips guanyadors, ha rebut 12.000 euros i la possibilitat d’incorporar-se als diferents programes de talent jove que ofereix Repsol. En l’entrega de premis, celebrada ara fa un mes, el president de Repsol, Antonio Brufau, va destacar la necessitat d’incorporar-hi tot el talent universitari jove al voltant dels reptes clau de la transició energètica.

9 Dilluns 29 d’abril de 2024
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Redacció 45a edició del Premi Dow, en l’acte d’entrega el passat octubre. GERARD MARTÍ A l’esquerra, Soraya Rodríguez, guanyadora del Messer Work Experience 2017, és la responsable del site de Messer a Vila-seca. A la imatge, acompanyada per Yolanda Gutiérrez, responsable de la planta ASU Messer IV del Morell. CEDIDA

el sector químic

Aprendre des de dins: l’FP dual es converteix en l’eina clau per preparar els professionals del futur

L’AEQT té convenis d’FP dual per a cinc titulacions de tres instituts i diverses empreses tenen programes propis

La química tarragonina és referent en àmbits molt diversos i un d’ells és el compromís amb la formació professional. Aquest es materialitza amb iniciatives comunes a tot el sector que estan coordinades des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, però també amb programes particulars d’empreses establertes al pol químic que han esdevingut un model d’èxit en l’impuls de l’FP.

Pioners al territori en FP dual

Una de les apostes que fa anys que està promovent el sector, en l’àmbit de la formació professional, és l’FP Dual. Respecte a la modalitat tradicional, la dual es diferencia en el fet que empresa i centre educatiu són corresponsables de la formació de l’estudiant. A la pràctica, això es tradueix en llargues

estades a l’empresa, en clau de pràctiques remunerades, en les quals els alumnes posen en pràctica els coneixements adquirits en les primeres etapes del programa educatiu a l’institut, a la vegada que aprenen nous coneixements i habilitats, però totalment adaptades a un entorn laboral real.

L’AEQT té convenis d’FP Dual amb tres instituts del territori: el Comte de Rius, per als cicles de Química Industrial, Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat i Automatització i Robòtica Industrial; el Pere Martell, per al cicle de Mecatrònica Industrial; i l’Institut Joan XXIII, en el cicle d’Administració i Finances.

Així mateix, l’AEQT i la Fundación Bertelsmann, dins de l’Alianza para la FP Dual, estan promovent el projecte Synthesis, l’objectiu del qual és identificar altres perfils professionals que també podrien seguir pro-

grames formatius duals al sector químic.

Operadors ‘a mida’ A aquestes iniciatives, que es duen de manera conjunta en el sector, cal afegir-hi que són diverses les empreses installades al pol químic que tenen els seus propis programes de formatius. Aquest és el cas de Repsol. L’any passat convocava una nova edició del curs d’operador de planta química, juntament amb l’Institut Comte de Rius. Els alumnes ara estan finalitzant el primer dels dos cursos que el conformen, i que es correspon a l’any de formació teòrica feta al centre educatiu. A partir del setembre, començaran el segon any lectiu, destinat a la formació pràctica, que es durà a terme al Complex Industrial de Repsol a Tarragona.

Un altre cas paradigmàtic és el de BASF. La companyia

alemanya, juntament amb el Comte de Rius, fa anys que impulsa el programa d’FP Dual transnacional, en el qual els estudiants durant el seu primer any es formen aquí, entre l’institut les instal·lacions de BASF a la Canonja, a la vegada que aprenen alemany. El segon curs fan el gruix principal de pràctiques al centre productiu

de Ludwigshafen i un cop superat el període formatiu tots els participants obtenen un lloc de feina com a operador de planta a Alemanya.

Nous equipaments

A tot això, cal sumar-hi que les empreses del pol químic collaboren amb els centres educatius perfilant plans d’estudi

i oferint-los equipament de primer nivell. Aquest és el cas de Covestro. L’empresa duu a terme un programa dual amb el Comte de Rius des de 2013, sent una de les primeres a ferho. A més, ofereix donacions de material tecnològic per a millorar encara més la formació dels alumnes al centre. En aquest sentit, el passat febrer col·laborava per ampliar el simulador de processos químics amb un nou mòdul de formació, així com amb l’adquisició d’una torre de refrigeració per aigua, un filtre de premsa i un evaporador de capa fina, que els ajudaran en la seva preparació abans de fer el salt al món laboral. Cal destacar que el 79% dels estudiants de Química Industrial que han fet les seves pràctiques a Covestro s’ha incorporat a l’empresa de forma definitiva.

L’Institut Pere Martell, formació de professionals al servei de l’AEQT

Els graduats d’aquest centre de referència estan preparats per afrontar els reptes del sector

Redacció

L’Institut Pere Martell és un dels centres de Formació Professional de referència al territori. Els cicles formatius que ofereix, especialment en àrees com Instal·lació i Manteniment i Fabricació Mecànica, estan dissenyats per satisfer les necessitats de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), a través de la col·laboració estreta amb l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST).

Aquests grups empresarials estan molt vinculats amb la formació dels futurs professionals acollint l’alumnat a través dels convenis en modalitat dual.

Així ho demostra que, fins i tot, empreses com Masa Servicios ha obtingut el certificat d’excel·lència de la gestió de la qualitat en el Servei de l’FP dual, és a dir, s’ha assolit el segell de màxima qualitat. L’alumnat de l’especialitat d’Energia

i Aigua es beneficien també d’oportunitats úniques com la col·laboració amb l’empresa AITASA, essencial en el tractament d’aigües per a la indústria del polígon químic.

A més, gràcies a un conveni de collaboració amb la Cambra de Tarragona, s’ofereix una formació complementària en prevenció de riscos laborals específica per poder accedir a treballar a les empreses de l’AEQT.

La confluència d’aquesta formació multidisciplinària resulta en una inserció laboral molt alta per als graduats de l’Institut Pere Martell, convertint-los en professionals preparats per enfrontar els reptes de la indústria del territori.

10 Dilluns 29 d’abril de 2024
~ CONTINGUT ESPECIAL~
FORMACIó Anna Ferran
FORMACIÓ
Alumnes del programa d’FP Dual Transnacional de BASF, a les instal·lacions de Ludwigshafen. CEDIDA Covestro ha donat material tecnològic punter al Comte de Rius. CEDIDA

el sector químic

La indústria química, un motor per al progrés i la sostenibilitat a Tarragona

Covestro està compromesa perquè la seva activitat comporti un impacte social i econòmic positiu a la regió

La indústria química a Tarragona ha estat durant dècades un pilar fonamental de l’economia local, aportant no només creixement econòmic, sinó també innovació i desenvolupament social. Recentment, les empreses d’aquest sector han assumit un paper encara més rellevant en la cerca de la sostenibilitat, com demostra Covestro amb les seves iniciatives cap a la neutralitat climàtica.

Covestro, una empresa líder en el sector químic, ha marcat un abans i un després amb la seva estratègia climàtica i els seus objectius de circularitat. La companyia ha anunciat la seva intenció de reduir les emissions

de gasos d’efecte hivernacle, posant un èmfasi especial en les emissions d’abast 3, que representen el 80% del total de les seves emissions. Això implica una transformació profunda que necessitarà la col·laboració i cooperació de tota la cadena de subministrament, des dels proveïdors fins als clients finals.

Un dels punts culminants d’aquesta estratègia centrada en el medi ambient ha estat la posada en marxa de la planta de clor de càtode d’oxigen despolaritzat (ODC) a Tarragona, que ha suposat una inversió de 200 milions d’euros. Aquesta planta, la primera del seu tipus al món, representa un avanç cap a una producció de clor més eficient i respectuosa amb l’entorn, ja que pot estalviar fins a un

25% d’energia i reduir 22.000 tones mètriques de CO2 a l’any.

A més de contribuir a la reducció d’emissions, la planta també té un impacte positiu en l’economia local, generant 50 llocs de treball i consolidant la posició de Tarragona com a referent de la indústria química al sud d’Europa. I és que el sector no només ha contribuït a la prosperitat econòmica de la regió, sinó que també ha portat beneficis socials tangibles. S’han creat milers de llocs de treball directes i indirectes, i les companyies del sector han invertit en el desenvolupament de la comunitat, amb projectes educatius, culturals i socials.

Covestro, en particular, ha demostrat el seu compromís amb la

formació i el desenvolupament de les noves generacions. L’empresa col·labora amb centres educatius locals per introduir als joves al sector i proporcionar-los les habilitats i coneixements necessaris per tenir èxit en aquest camp. Una col·laboració que beneficia els estudiants i, alhora, enforteix el teixit empresarial de Tarragona.

La col·laboració de Covestro amb els centres educatius dona habilitats als joves i enforteix el teixit empresarial

La indústria química està donant un pas decidit cap a un futur més sostenible i respectuós amb el medi ambient. Covestro està decidida a liderar aquest camí, i seguir treballant amb un compromís amb la innovació, la sostenibilitat i la collaboració per ser un motor de progrés i un exemple de responsabilitat ambiental.

11 Dilluns 29 d’abril de 2024
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Redacció EMPRESA DESTACADA La nova planta de clor de Covestro redueix les emissions i ha generat 50 llocs de treball.

el sector químic

Repsol i el territori, una unió que fa més forta la societat del Camp de Tarragona

La companyia està compromesa amb l’entorn i col·labora en nombroses iniciatives

Ser molt més que un pol de generació d’ocupació, captació d’inversions i impuls de la innovació. Aquesta ha estat des dels seus inicis la voluntat que ha perseguit Repsol. La companyia multienergètica té un «compromís ferm amb el Camp de Tarragona», explica el director de Complex Industrial, Javier Sancho. Aquest va més enllà de la seva activitat productiva per a convertir-se en un aliat de la societat del territori, ajudant-la a promoure iniciatives d’àmbits tan diversos com la cultura popular, l’esport, la recerca universitària, l’educació, des dels nivells més inicials fins als superiors, la comunicació i el periodisme, el medi ambient o el turisme.

Una de les col·laboracions que evidencia que Repsol és molt més que una empresa, esdevenint un agent clau per a la comunitat, és la que manté amb les festes de Santa Tecla de Tarragona. La companyia fa 25 anys que està vinculada amb les festes i, a hores d’ara, ja es pot dir que és un membre més de la gran famí-

lia teclera. Els convenis amb nombroses entitats festives de la ciutat han permès la recuperació de balls, la restauració de figures del Seguici o el relleu generacional gràcies a la creació de la Santa Tecla Petita, que manté viu l’esperit festiu de la ciutat i construeix els pilars perquè aquesta rica tradició es mantingui en el futur.

Menció a banda mereix la vinculació de Repsol amb el fet casteller. Els valors compartits i la importància que té dins de la societat del Camp de Tarragona ha fet que la companyia doni suport a les colles de la ciutat de Tarragona, en el marc del seu compromís amb les festes de Santa Tecla, però també a la Coordinadora de Colles o al Concurs de Castells.

és un dels principals patrocinadors del club, en una mostra clara de compromís amb el seu entorn mitjançant una de les entitats més estimades.

Estan implicats en projectes de cultura popular, educació, recerca universitària, turisme o esport

Ara bé, els lligams que Repsol ha anat trenant amb el territori al llarg dels anys l’han dut a establir vincles amb sectors que, a primer cop d’ull, semblen totalment aliens. Un d’aquests és el turisme. Lluny de ser antagònics, els dos grans motors econòmics del territori treballen plegats i busquen sinergies, ja que tenen un objectiu comú: el progrés del Camp de Tarragona.

Si les festes, la cultura popular i els castells són elements indissolubles de l’ADN del nostre territori, l’esport no es queda pas enrere. El Gimnàstic de Tarragona és l’emblema del teixit esportiu de la demarcació i és per això que Repsol

El progrés d’un territori, però, és polièdric i no passa només per l’economia o la qualitat de vida, sinó també per la seva salut democràtica; una salut que es promou mitjançant l’accés a una informació periodística de qualitat. Repsol fa anys que col·labora amb la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes, amb iniciatives que inclouen des de formació fins a premis i reconeixements.

Un reconeixement que posa en valor el bon periodisme fet a casa

Un periodisme de qualitat, veraç, rigorós, que informa, analitza i promou la reflexió és fonamental per a mantenir viva l’essència democràtica de la nostra societat. És per això que resulta fonamental reconèixer la tasca feta pels professionals de la informació, amb premis que posen en valor la bona feina feta. Un dels més destacats del territori i, amb una aportació econòmica de 20.000 euros, dels millor dotats del país és el Premi de Periodisme Mañé i Flaquer, que el passat novembre va arribar a la seva 26a edició.

El guardó està impulsat per l’Ajuntament de Torredembarra, municipi natal del periodista Joan Mañé i Flaquer, la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Tarragona i Repsol, i compta també amb la col·laboració del Port de Tarragona. Consta de quatre categories, cobrint diversos àmbits comunicatius: Periodisme Camp de Tarragona; Periodisme turístic, que inclou l’encàrrec d’un treball periodístic remunerat sobre Torredembarra; Comunicació Local; i Fotoperiodisme Camp de Tarragona.

L’Aperitiu de Santa Tecla Per celebrar el 25è aniversari de la implicació de Repsol amb les festes de Santa Tecla, la companyia va organitzar ‘L’Aperitiu de Santa Tecla’, un acte al Teatre Metropol que va aplegar representants de les entitats, balls i elements que conformen el Seguici Popular i la Festa de Santa Tecla, així com autoritats de la ciutat i del territori. Més enllà de la celebració, l’esdeveniment va servir per agrair l’esforç individual i col·lectiu de totes les persones que les formen, que és el que fa possible que Tarragona compti amb una Festa Major admirada i referent arreu.

12 Dilluns 29 d’abril de 2024
Anna Ferran

Vint-i-cinc Santa Tecles d’implicació amb les festes i les seves entitats

Des de fa 25 Santa Tecles, Repsol s’ha convertit en part de la gran festa dels tarragonins. L’empresa va començar la seva vinculació sent el col·laborador principal del Ball de Diables en la creació del Ball de Diables infantil, l’any 1998. A partir d’aquí, els convenis amb altres entitats s’han anat succeint, fent possible projectes de la Moixiganga, el Ball d’en Serrallonga, el Ball de Cossis, la Cucafera Petita, el Bou Petit, la Víbria Petita, els Negritos Petits, el Ball dels Set Pecats Capitals, el Ball de Cercolets Petit, l’Àliga Petita, etc.

La passada Santa Tecla, aquesta vinculació permetia la renovació total dels vestuaris del Ball de Diables i dels portants de la Víbria de Tarragona. Un any més es convertia en el patrocinador principal, arran d’un conveni amb l’Ajuntament. I és que Santa Tecla és una de les màximes expressions tarragonines i, per això, Repsol no dubta a fer-hi costat. Una col·laboració ferma que l’any passat es va escenificar a L’Aperitiu de Santa Tecla, un esdeveniment, que va celebrar els 25 anys d’implicació amb les festes.

Fent pinya amb les colles tarragonines i amb el món casteller

Des de fa 25 anys, Repsol dona suport a les festes de Santa Tecla i a les entitats que les fan possible

Esperit grana per promoure el territori des de l’esport

L’esport és un dels grans cohesionadors d’un territori. És per això que Repsol, dins de la seva aposta per estrènyer i refermar els vincles amb el Camp de Tarragona, fa anys que col·labora conjuntament amb el Gimnàstic de Tarragona. «Si parlem d’implicar-nos amb l’esport i de fer-ho en clau del Camp de Tarragona, el Nàstic n’és el referent principal i és per això que des de Repsol hi col·laborem», explica el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho.

La col·laboració entre Repsol i el Nàstic es materialitza en clau de patrocini, sent la com-

panyia multienergètica un dels principals patrocinadors del club. Arran d’això, Repsol té presència en diferents espais publicitaris preeminents del Nou Estadi Costa Daurada. A més, el conveni també inclou la distribució entre els treballadors del Complex Industrial de Repsol a Tarragona d’entrades per assistir com a públic als partits del Nàstic com a local, així com altres línies de suport i col·laboració relacionades amb el futbol base del club.

El treball en equip, el rigor o el compromís són alguns dels valors intrínsecs del món casteller; uns valors que també defineixen a Repsol. És per això que la companyia, en la seva aposta per impulsar la cultura popular del territori, duu a terme nombroses col·laboracions vinculades al fet casteller. Collaboren amb la Coordinadora de Colles, el Concurs de Castells, el Museu Casteller i amb les quatre colles tarragonines. Amb aquestes últimes, per exemple, la

darrera Santa Tecla va signar convenis de collaboració en clau de patrocini, que van representar una quantitat global de 26.000 euros, que les entitats han pogut destinar a diverses iniciatives i projectes.

La vinculació entre Repsol i els castells, però, va un pas més enllà. Juntament amb la Universitat Rovira i Virgili han impulsat el projecte divulgatiu Castells de Ciència, que permet explicar el món casteller des de dotze disciplines científiques diferents com la Física, sociologia, història, química, matemàtiques o psicologia.

Química i turisme, la cooperació d’èxit entre dos motors econòmics

El conveni entre Repsol i l’AEHT escenifica la cohesió entre dos agents clau pel Camp de Tarragona

Química i turisme. Aquests són els dos grans motors econòmics de la demarcació. Dues activitats, a priori, allunyades, però que al Camp de Tarragona no només coexisteixen, sinó que conviuen. Una mostra d’això és el conveni entre la Federació d’Associacions d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona i Repsol. Aquest contempla una doble col·laboració que es tradueix, d’una banda, en un suport econòmic per a les activitats de la Federació i, de

l’altra, contempla que Repsol continuï sent el seu principal patrocinador i subministrador d’energia. Des de l’AEHT, afirmen que l’entesa «escenifica la cohesió i la cooperació entre dos sectors històricament tan distanciats com el turisme i la química». Així mateix, des de Repsol, Javier Sancho assegura que «la indústria química i la turística són agents compromesos amb el territori, amb la seva prosperitat i amb el benestar de les persones que hi viuen. Hi ha lloc per a ambdues activitats, que són necessàries i contribueixen a fer un Camp de Tarragona millor».

13 Dilluns 29 d’abril de 2024
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
el sector químic

el sector químic

Impulsant el talent jove que formularà un futur sostenible

Dow col·labora amb nombrosos centres educatius per a atreure i retenir joves professionals del territori

Despertar

l’interès dels infants i els joves per la ciència i la tecnologia és clau per al present i, sobretot, el futur de la indústria química. És per això que companyies com Dow fan un pas més enllà i col·laboren amb nombrosos centres educatius per a fomentar, atreure i retenir el talent jove. En el cas de Dow Tarragona, els vincles amb la Universitat Rovira i Virgili, però també amb instituts, venen de lluny i s’articulen en multitud d’iniciatives que busquen mostrar a les noves generacions que la ciència és una eina de futur per afrontar els reptes més urgents de la societat.

En el cas de la URV, la col·laboració s’articula de múltiples fórmules. Des de 1988 i de manera continuada, s’ha impartit el Curs Dow-ETSEQ, que inclou sessions formatives específiques d’Enginyeria Química. Ara bé, si hi ha una iniciativa totalment encaminada a retenir el talent jove aquesta és el Premi Dow. Enguany, el guardó, que es concedeix al millor estudiant del Màster d’Enginyeria Química de la URV i que comporta una oferta laboral a l’empresa, arriba a la 46a edició, com un dels reconeixements

amb més prestigi. Així mateix, cal destacar que Dow també ofereix els premis Work Experience, en col·laboració amb l’ETSEQ (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV), que inclou un ajut econòmic per a sufragar la matrícula del màster i una plaça de pràctiques retribuïdes a l’empresa. A tot això, cal sumar-hi que també col·labora amb altres centres universitaris com la Universitat Politècnica de Catalunya o I’Institut Químic de Sarrià.

Un altre àmbit amb el qual Dow té un compromís ferm és l’impuls i consolidació de l’FP Dual. La companyia és membre de l’Alianza para la Formación Profesional Dual, una xarxa estatal que està treballant per al desenvolupament d’aquest model formatiu, que ja s’ha demostrat que és un èxit. En aquesta línia, Dow disposa de programes d’FP Dual en col·laboració amb els instituts Comte de Rius, Pere Martell, Vidal i Barraquer i Joan XXIII, en el qual els joves estudiants reben una part important de la seva formació a les instal·lacions la companyia a Tarragona.

14 Dilluns 29 d’abril de 2024
Un Es d’una personal catius desena atractives, demostren posta sones perten

el sector químic

STEM

Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques

Impulsar STEM

vocacions científiques i tecnològiques [ ]

és IMPORTANT

+COMPETITIVITAT

+PROSPERITAT

+CREIXEMENT

+BENESTAR

Projectes STEM

SOCIETAT AVANÇADA

La passió per la ciència, transmesa en primera persona

Dow promou diferents iniciatives en les quals els seus treballadors fomenten les vocacions cientificotecnològiques entre la canalla

Un món de ciència tracta de tallers d’activitats experimentals d’una a dues hores de durada impartits pel personal de la URV en diversos centres educatius del territori. Cada curs, s’ofereixen una desena de tallers que, mitjançant activitats atractives, participatives i socialment rellevants, demostren que la ciència permet donar resposta als interrogants i necessitats de les persones i generar riquesa, a la vegada que desperten l’interès envers aquests àmbits.

Inspira STEAM

Fomentar les vocacions cientificotecnològiques entre els joves, i especialment entre les noies, és un repte que la URV i el sector químic comparteixen. Per a donar-hi resposta, s’ha impulsat el projecte Inspira STEAM. Es duen a terme accions de sensibilització i orientació amb alumnes de 5è i 6è de Primària, impartides per dones i homes professionals del món de la recerca, la ciència i la tecnologia, entre els quals s’inclouen treballadors de Dow.

Repte Experimenta

Sovint, els infants i joves veuen la ciència com alguna cosa allunyada d’ells. Per a apropar-la, s’ha creat el Repte Experimenta. Durant un mes, amb quatre sessions de dues hores, uns 700 alumnes, organitzats en equips de quatre persones, van dissenyar i posar a punt un experiment escollit per ells mateixos, ajudats per padrins científics vinculats al món acadèmic i empresarial, entre els quals hi havia membres de Dow i d’altres empreses del sector.

Teach For All

Dow i Teach For All han unit esforços. La companyia finança un projecte gràcies al qual s’ha contractat i format professors en els camps STEM per a ubicar-lo en centres educatius de zones amb menys recursos. La iniciativa s’ha impulsat a prop de tres centres de producció de la companyia, concretament Tarragona, Lagos (Nigèria) i Bahía Blanca (Argentina). El vincle entre Dow i Teach For All ha impactat en uns 200 professors i més de 4.500 estudiants.

15 Dilluns 29 d’abril de 2024
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Càtedra Dow Desenvolupament Sostenible Premis Dow Premis Sustainability & Solutionism Curs DOW ETSEQ Team & Coach QUÍMICA MANTENIMENT
DE
EMEA MBA General Management Conferències Fòrum Empreses Premis Fòrum ocupacional Seminaris Projectes R+D+i
TECNOLOGIES
MANTENIMENT

Residu tèxtil ets i en jaqueta et convertiràs

BASF i Inditex han marcat enguany una fita històrica en el camí de la reciclabilitat i la circularitat de la moda amb la creació de loopamid®, un niló fet al 100% a partir de residus tèxtils

Redacció

La indústria de la moda té un repte enorme pel davant: ser sostenible. Dir-ho és fàcil.

Aconseguir-ho, una meta sense precedents que només serà possi ble amb altes dosis d’innovació i de treball col·laboratiu. Però quan la vo luntat i el compromís són ferms, no hi ha repte que no pugui ser superat.

A principis d’any, es marcava una fita històrica a favor de la circulari tat en el sector tèxtil, fruit del treball conjunt entre dos grans referents dels seus respectius camps: Inditex i BASF. Ambdues companyies anun ciaven conjuntament un gran avenç en els seus esforços per a impulsar la reciclabilitat de la indústria tèxtil amb el llançament de loopamid®. loopamid® és una poliamida 6 (PA6, també coneguda com a nailon 6) fabricada 100% a partir de residus tèxtils. Amb aquest nou material, BASF proporciona la primera solució circular per a peces de niló fabrica des íntegrament a partir de residus tèxtils. Zara ha convertit aquest nou material en una jaqueta feta 100% de loopamid®, que va arribar a les boti gues de la firma d’arreu del món, així com a la seva gener. Seguint un enfocament de «disseny per al reciclatge», totes les peces, inclosos els teixits, els botons, el farciment, els gafets i les cremalleres estan tots fa bricats amb loopamid ®.

Amb aquest nou materi al, BASF ha desenvolupat una solució innovadora per a millorar la circu laritat en la indústria de la moda i reciclar residus tèxtils de poliamida 6. A causa de la seva capacitat per a tolerar totes les mescles de teixits, com PA6 i elastà, la tecnologia

d’avantguarda darrere de loopamid permet el reciclatge tèxtil a tèxtil de

Dhruva, president de la divisió Monomers de BASF. «La nostra looparevolucionar positivament el mercat de PA6. Estem en el procés d’ampliar

encara més la transformació de la indústria tèxtil».

La jaqueta loopamid ha estat ellaboratiu entre diversos actors del sector de la moda. I és que a la unió entre BASF i Inditex per a promoureciclat, cal sumar-hi que el gegant de la moda gallec ha establert vinclestria de la confecció per a integrar perfectament loopamid en diversosent-hi teixits, cremalleres, botons, farciment, tancaments i fils de cosir.peració operat per l’organitzacióbar i proporcionar tèxtils descartats com a matèria primera. L’empresa italiana RadiciGroup ha treballat en el procés de transformació del polímer loopamid en diversosterístiques. La multinacional japonesa de subjecció YKK i les empreses multinacionals de velcro també han dut a terme un paper crucial en l’ús del polímer loopamid per a crear componentsres i botons a pressió, així com tancaments

16 Dilluns 29 d’abril de 2024 el sector químic INNOVACIÓ

En aquest projecte també han par ticipat Uniter (Espanya), Tessitura Vignetta (Itàlia) i Freudenberg i Güterman (Alemanya) per a desenvolupar altres com ponents de la peça com etiquetes interiors, materials de farciment i fils de cosir utilitzant loopamid.

El director de Sostenibilitat d’Inditex, Javier Losada, afegeix, en aquesta línia, que «impulsar la innovació és clau per a avançar cap a una indústria més responsa ble. Aquesta col·laboració és un gran exemple de com, col·laborant tots plegats, podem utilitzar la nova tecnologia per a transformar els resi dus tèxtils en un nou recurs. Aquest projecte és també un primer pas per a avançar cap a una solució circular, ja que la indústria encara necessita promoure noves capacitats de recol lecció i reciclatge per a tancar el cer cle i escalar el reciclatge de residus postconsum».

Un viatge conjunt La col·laboració de BASF i Inditex es basa en un viatge conjunt: ambdues companyies persegueixen ambici osos objectius de sostenibilitat. De cara a 2030, BASF pretén duplicar les seves vendes generades amb so lucions per a l’economia circular fon als 17.000 milions d’euros. Per acon seguir-ho, l’empresa es concentra en tres àrees d’acció: matèries primeres circulars, nous cicles de materials i nous models de negoci.

Inditex aspira a que el 2030 el 100% dels seus productes tèxtils es tiguin fabricats exclusivament amb materials amb menys petjada ambi ental. Com a part d’aquest compro mís, el Grup espera que el 25% de les fibres tèxtils estiguin fabricades amb materials d’última generació que encara no existeixen a escala indus trial, un 40% de materials reciclats convencionals i un 25% de fibres or gàniques i regeneratives.

Una passa important en les me tes d’ambdues companyies s’ha fet gràcies a loopamid®. I és cal tenir en compte que la poliamida 6 és un ti pus de polímer sintètic molt utilitzat en diverses aplicacions a causa de les seves excel·lents propietats mecàni ques i versatilitat. En aquest sentit, BASF és un dels principals fabricants de poliamida 6 i els seus precursors, amb plantes de producció a Europa, Àsia i Amèrica del Nord.

el sector químic

17 Dilluns 29 d’abril de 2024
~ CONTINGUT ESPECIAL ~

el sector químic

Sentir-se científics per un dia i experimentar amb la química que ens envolta

El sector col·labora amb la URV en diverses iniciatives que volen fomentar vocacions STEAM entre infants i joves

Fer de la ciència una proposta engrescadora i divertida que motivi a infants i joves és clau a l’hora de despertar vocacions entre les generacions que pugen. Conscients que els nens i nenes d’avui seran els encarregats de culminar el procés de transformació que ja està duent a terme el sector per a esdevenir sostenible, circular i descarbonitzat, la indústria química, i en concret la tarragonina, fa temps que dedica importants esforços per a despertar l’interès per la ciència i la tecnologia entre petits i adolescents. Actualment, són diversos els programes i iniciatives que, ja sigui de manera conjunta com a sector o títol individual, les companyies estan promovent.

La Setmana de la Ciència és un dels esdeveniments més coneguts. Des de 2014, l’AEQT

ofereix suport a la Universitat Rovira i Virgili en l’elaboració de tallers científics que es duen a terme al campus Sescelades.

En l’última edició, celebrada el passat novembre, més de 1.100 estudiants de primària i secundària de 19 centres educatius del Camp van prendre part dels tallers, que en aquella ocasió van estar centrats en la lluita contra el canvi climàtic.

La directora gerent de l’AEQT, Maria Mas, destaca així la importància d’apostar per aquestes iniciatives: «Necessitem que el jovent del nostre territori conegui i s’interessi per la ciència i per la química, i per això apostem per activitats que fomentin les vocacions científiques».

que aquesta mena d’activitats són «imprescindibles» per «estendre el coneixement a tot el territori».

Milers d’alumnes passen cada any pels tallers de la Setmana de la Ciència o d’Inspira STEAM

Esperonar les nenes Una altra de les iniciatives destacada, que al territori està coordinada per la URV, i que compta amb la participació de voluntaris de diverses empreses del pol químic és Inspira STEAM. El projecte fomenta les vocacions científiques i tecnològiques entre els escolars tarragonins, sobretot les nenes.

Per la seva part, el rector de la URV, Josep Pallarès, assegura

Per aconseguir-ho es duen a terme accions de sensibilització, orientació i divulgació que fan de manera voluntària 122 mentores i mentors, molts d’ells professionals de la indústria química, per posar en valor la

feina de les científiques, fomentar l’interès de les nenes cap a aquestes disciplines i aconseguir, així, normalitzar

la presència femenina en uns àmbits en què encara n’hi ha dèficit. En aquest curs, s’ha dut a terme a 31 centres de la

demarcació i hi han participat prop de 1.800 alumnes.

En primera persona Sentir-se científics per un dia. Aquesta és la proposta del Kids’ i el Teens’ Lab de BASF. Aquest programa permet la realització de tallers d’activitats experimentals que mostren als estudiants com la química forma part del seu dia a dia. En el cas, del Kids’ Lab, els tallers es fan a les instal·lacions de la companyia, mentre que el Teens’ Lab es fa als laboratoris de l’ETSEQ de la URV. Des del seu inici el 2014, prop de 3.000 estudiants han participat en una iniciativa referent que els permet ser protagonistes del seu propi aprenentatge.

18 Dilluns 29 d’abril de 2024
Anna Ferran
FORMACIÓ
Alumnes de l’Escola Elisabeth de Salou, participant en una de les activitats d’Inspira STEAM. CEDIDA Unes joves estudiants fent una activitat del Teens’ Lab de BASF. CEDIDA

el sector químic

Vopak Terquimsa: conscious storage

És una companyia amb consciència que promou la transformació del sector, prioritzant la cura de les persones i el planeta

AVopak Terquimsa fa més de cinquanta anys que garanteix als seus clients i a la societat l’emmagatzematge i la manipulació de líquids i gasos de forma segura, neta i eficient. Treballen al Port de Tarragona amb productes essencials per al funcionament del nostre dia a dia, com ara els químics, els energètics, els farmacèutics o els alimentaris.

Vopak Terquimsa té sempre l’atenció posada a trobar respostes innovadores que donin solució als reptes presents i futurs. Saben que les decisions d’avui afecten el nostre demà i el de les generacions que vindran. Per això, estan preparats per a la transformació del sector, posant tots els esforços a optimitzar la cade-

na logística dels seus clients des de la recepció de productes, passant pel seu emmagatzematge i manipulació, fins a la seva expedició.

Són una empresa amb consciència. «La nostra feina exigeix una gran responsabilitat, i volem liderar el canvi prioritzant la cura de les persones i del planeta», assegura Eduardo Sañudo, director general de Vopak Terquimsa.

Propòsit i posicionament El seu propòsit és emmagatzemar productes essencials. Per a la societat per poder avançar, amb responsabilitat i consciència, en la reducció de la petjada ambiental, millorant el benestar de les persones i el planeta.

En aquest sentit, afirmen: «Som una companyia d’emmagatzematge i socis estratègics en la transformació

dels sectors químic i energètic. Ens sumem a aquest canvi a través del coneixement, la innovació i la capacitat d’adaptació».

Es diferencien pel gran sentit de la responsabilitat en l’activitat que duen a terme i pel coneixement que els ofereix l’experiència en el sector. El tracte amb els clients ofereix solucions innovadores i tecnològiques que satisfan un gran ventall de necessitats, sempre amb la consciència de preservar el planeta i tenir cura de les persones i del personal empleat.

19 Dilluns 29 d’abril de 2024
Redacció
LOGÍSTICA
Vopak Terquimsa és la companyia logística líder al Mediterrani Occidental. CEDIDA La cura de les persones i el planeta són la seva màxima. CEDIDA

el sector químic

Tots a una per aconseguir unes plantilles diverses, inclusives i igualitàries

El sector està plenament compromès a promoure la diversitat en els seus equips

Anna

Com a gran promotor de l’ocupació de qualitat, el sector químic fa temps que aposta per polítiques actives que promoguin unes bones condicions laborals –diverses de les companyies establertes a Tarragona han estat incloses dins del rànquing independent Great Places To Work–. Dins d’aquestes polítiques, en destaca el compromís per promoure la igualtat, la diversitat i la inclusió en el si de les seves plantilles. De fet, empreses com Repsol, BASF, Dow, Covestro, Messer o Carburos Metálicos, són signants de la Carta de la Diversitat.

Aquesta carta comporta el compromís dels seus signants de sensibilitzar construir una plantilla diversa, tot fomentant la integració de persones amb perfils diferents, independentment del seu gènere, orientació sexual, ètnia, nacionalitat, procedència, religió, edat, discapacitat...

Rècord en paritat Un dels esforços més grans fets en aquesta línia és el de la igualtat de gènere. Segons dades publicades recentment per Feique, la patronal química espanyola, en el 2023 el sector va assolir un rècord de dones assalariades en el sector químic, suposant el 44,4% de la plantilla total. Aquesta xifra

suposa un creixement de 4,7% respecte al 2022 i si es fa una comparativa històrica des de 2010 el creixement acumulat és del 65,7%. Amb tot, des de Feique puntualitzen que, si bé en els àmbits tècnics, científics, d’administració i gestió, la progressió ha estat més eficaç, està sent més complex en les àrees relacionades amb l’operació de planta, encara que també s’aprecia la millora.

Un exemple concret d’aquesta situació es pot veure a Messer. El grup gasista té com a objectiu a escala global aconseguir una quota femenina del 30% en el primer i segon nivell directiu de cara al 2030. Ara bé, el cas concret de Messer Ibérica la presència femenina en el primer i segon nivell de comandament ja és del

45%. És per això que la companyia, en l’àmbit espanyol, ha ampliat l’objectiu del 30% el 2030 a tota la seva plantilla. Actualment, les dones representen un 23% del seu equip.

Una d’aquestes dones és Yolanda Gutiérrez. Aquesta enginyera química asturiana fa sis anys que viu a Tarragona. Va arribar al territori per a cursar Química Industrial al Comte de Rius amb Repsol, on va treballar-hi uns anys. Ara en fa tres va entrar a formar part de l’equip que va projectar la construcció de la planta de fraccionament d’aire ASU Messer V de Vila-seca i recentment ha estat escollida com a Plant Manager de la planta ASU Messer IV del Morell. «Assumeixo aquest repte amb la responsabilitat de continuar demos-

trant la vàlua de les dones en el sector i de continuar obrint camí a totes les dones que vindran darrere meu», constata Gutiérrez.

Quan la inclusió té premi Ara bé, el sector busca tenir un impacte positiu més enllà de les mateixes empreses. Aquest és el cas del projecte Punts d’Inclusió de Dow, que va impulsar durant la parada programada de la Unitat d’Hidrocarburs del Complex Nord.

A la parada hi van participar més de 160 empreses de serveis externes. Justament amb l’objectiu de promoure la inclusió de totes les persones implicades, la companyia va instal·lar dues carpes anomenades Punts d’Inclusió. El seu propòsit era informar, assessorar i acompanyar sobre tota mena de conductes discriminatòries Una setantena de treballadors de Dow així com d’entitats expertes en matèria d’igualtat van oferir atenció a 3.563 persones.

Aquest projecte, que és pioner en el conjunt del sector, ja que mai abans una parada havia incorporat una iniciativa d’inclusió, ha estat guanyador de diversos reconeixements per part de l’ONG Accem i la Fundación Diversidad, així com internament en la companyia com a millor projecte d’equip de tota Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Índia.

La indústria química al Camp de Tarragona, amb la vista posada al futur

Si hi ha un sector econòmic que defineix Tarragona, aquest és sens dubte la indústria química, que ens situa entre les regions més prominents d’Espanya i del sud d’Europa. Amb una llarga història d’innovació i desenvolupament, aquest sector ha convertit la regió en un referent internacional en el camp de la producció química.

Des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí, donem total suport a aquesta indústria, tan emblemàtica de les nostres terres. La indústria química no només és un pilar econòmic essencial, sinó que també contribueix al desenvolupament i al benestar de la nostra comunitat, tal com es titula aquest especial Química, catalitzador del territori. Estem compromesos a fomentar el seu creixement sostenible i a assegurar que continua sent un motor clau per al futur de les nostres terres i dels nostres veïns i veïnes.

La interacció entre la indústria i la societat va més enllà dels impactes econòmics evidents, existeix una relació forta en la influència en la societat

La seva importància es manifesta en diversos aspectes: creació d’ocupació, motor econòmic i d’innovació i tecnologia. La interacció entre la indústria i la societat va més enllà dels impactes econòmics evidents i la creació d’ocupació, existeix una relació forta en la influència en la societat, l’atracció de talent jove amb diversos programes de formació, beques, etc. i, cada cop més arrelada, la preocupació conjunta de societat i indústria pel medi ambient mitjançant iniciatives conjuntes del sector com l’ús d’aigua regenerada, entre d’altres. Creiem fermament en la necessitat d’apostar i donar suport a aquest sector econòmic, ja que dels reptes futurs i de la seva modernització en sorgiran nous llocs de treball i noves propostes sostenibles i de futur. És una indústria que dona ocupació a milers de persones, produint molts dels béns que utilitzem per satisfer les nostres necessitats quotidianes.

Joan Martí

Pla i Pla

Alcalde de Perafort i Puigdelfí

20 Dilluns 29 d’abril de 2024
Ferran
LABORAL
Les dones suposen el 44,4% de la plantilla del sector químic. CEDIDA

el sector químic

BASF

i l’ICIQ renoven l’acord per a impulsar l’excel·lència en investigació química

L’aliança publicoprivada es consolida fins a 2026

El Grup BASF i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) han reiterat el seu compromís de promoure la formació i la innovació en investigació química d’excel·lència mitjançant la renovació del seu conveni de col·laboració fins al 2026. A través de l’acord, ambdues institucions aspiren a crear un ecosistema d’investigació que fomenti la innovació i impulsi canvis positius en la indústria química.

BASF continuarà donant suport a diversos programes i iniciatives, inclòs el Programa de Seminaris BASF. Aquesta iniciativa és un testimoni de la sòlida col·laboració, oferint seminaris especialitzats alineats amb les principals àrees

d’investigació de l’ICIQ. Dirigida per experts internacionals, cada sessió serveis com a plataforma per a compartir idees i explorar les últimes tendències en química. Aquest esforç col·laboratiu busca formar la pròxima generació de líders en investigació química, facilitant la generació de coneixement per abordar desafiaments crítics del sector.

«Estem satisfets de prorrogar la nostra col·laboració amb l’ICIQ, que és fonamental per a impulsar la innovació i l’excellència en investigació química», afirma Carles Navarro, director general de BASF Española. «A través d’iniciatives com el Programa de Seminaris, volem potenciar els talents emergents i fomentar el desenvolupament de la carrera científica».

«ZARTU està creixent amb responsabilitat industrial i compromís amb l’entorn»

L’empresa, especialitzada en la transformació del plàstic, col·labora amb l’AEQT en la lluita contra les pèrdues de gransa i està treballant per obtenir noves certificacions

Redacció

Compromís amb els clients, l’entorn i el medi ambient. Aquesta és la filosofia de ZARTU. La companyia, especialitzada en la transformació del plàstic, fa una aposta ferma per la transparència i la qualitat. Parlem amb la responsable de màrqueting, qualitat i vendes de ZARTU, Cristina Egea.

—Quina activitat desenvolupa ZARTU?

—ZARTU és una petita empresa familiar dedicada al servei industrial de transformació i processament del plàstic. Durant aquests 10 anys de trajectòria, hem estat modelant i professionalitzant la nostra marca per destacar el seu potencial dins del sector industrial. En aquest sentit, cal destacar que tenim una ubicació estratègica, al polígon Nord de Tarragona i que gaudim de molt bona connexió amb la indústria local, facilitant la logística i la gestió entre magatzems.

—Quins serveis ofereixen?

—Estem especialitzats en els serveis de transformació en pols mitjançant màquines en ambient i criogèniques. Així mateix, oferim altres serveis de manipulacions com tamisats, descompactacions, triturats i reenvasat.

—Què els diferencia?

—La disciplina corporativa en l’organització, la metodologia en la programació i coordinació de les comandes a planta, els protocols de neteja i canvis de línia, la traçabilitat en totes les activitats, en definitiva, la transparència amb els nostres clients, sent ZARTU una extensió del seu procés productiu.

—Quins reptes de futur encaren?

—Estem treballant per portar a ZARTU al següent nivell. L’antiga empresa de l’any 1970 es va certificar en ISO 9001 el 2004. Vint anys després ens certifiquem en l’ISO 14001, però això no és tot. El 2023 vam començar a col·laborar amb la AEQT en la lluita de les zero pèrdues de gransa i enfocats a l’OCS (Operation Clean Sweep) amb l’objectiu d’aconseguir la certificació de AENOR. ZARTU està creixent i ho estem fent en valor de la responsabilitat industrial, compromesos amb els nostres clients, el nostre entorn i el medi ambient.

~ CONTINGUT ESPECIAL

21 Dilluns 29 d’abril de 2024
~
CRISTINA EGEA Responsable de màrqueting, qualitat i vendes a ZARTU Cristina Egea és la responsable de vendes i qualitat des de fa 10 anys CEDIDA
RECERCA

el sector químic

LUCÍA LÓPEZ

Regidora d’Indústria i Turisme de l’Ajuntament de la Canonja

«
La nova regidoria és una oportunitat per atreure inversió a la Canonja»

La nova àrea d’Indústria i Turisme vol promoure el creixement econòmic del municipi, consolidant els sectors actuals i obrint les portes a nous àmbits com el turisme

Malgrat ser un municipi eminentment industrial, no ha estat fins a aquesta legislatura quan l’Ajuntament de la Canonja ha decidit crear una regidoria d’Indústria i Turisme. Parlem amb la regidora Lucía López sobre els motius que han propiciat la creació d’aquesta nova àrea i la relació del municipi amb la indústria química.

—Per què han promogut ara una regidoria d’Indústria i Turisme?

—La Canonja fa molts anys que és un municipi industrial, però, en canvi, no havíem tingut mai activitat turística. Ara, l’obertura de l’espai Mammuthus ha fet convenient incloure una regidoria que tingui en compte els dos sectors.

—Com encara el lideratge d’aquesta nova àrea?

—Amb molta il·lusió i amb moltes ganes de contribuir al creixement econòmic de la Canonja. Sempre hem estat molt a prop de la indústria química i sempre hem tingut molt bona sintonia amb les diferents

companyies que conformen el Polígon Sud. Entenem que és un sector que aporta un valor afegit a la societat i que actualment fa front a uns reptes a escala mundial. És per això que com a Ajuntament serem al seu costat i, en concret, des de la regidoria d’Indústria i Turisme continuarem apostant per atreure noves inversions al nostre territori, especialment aquelles que promoguin la sostenibilitat.

—Parla d’atreure inversions, quines són les competències de la regidoria?

Covestro fa una adequació sostenible de les seves zones verdes

Es canviarà el parterre per flora autòctona amb menys necessitats hídriques

Redacció

Coincidint amb el Dia Mundial de la Terra, Covestro ha llençat en el seu centre de producció de Tarragona el projecte d’adequació progressiva dels parterres de les seves instal·lacions per a introduir vegetació autòctona que requereixi menys necessitats hídriques i que pugui subsistir només amb la pluja. El projecte es durà a terme

de la mà de la Fundació Onada, que és l’encarregada del manteniment de les zones verdes de la fàbrica.

Com a punt de partida del projecte, el passat 23 d’abril, es va convocar als empleats que ho desitgessin a adequar un primer parterre. Una vintena de treballadors van sumar-se a l’activitat que va incloure l’eliminació de la gespa de la zona i el sembrat de plantes més sostenibles. A la vegada, l’activitat

buscava incrementar el contacte amb elements naturals, promovent el benestar físic i mental de les persones.

El projecte de jardineria sostenible es desenvoluparà en els pròxims mesos, si bé ja estan definides les directrius bàsiques d’actuació així com les intervencions requerides, algunes de les quals, com l’ús d’herbicides naturals o mitjançant insectes o la poda natural d’arbres, ja s’han iniciat.

—La creació de la regidoria d’Indústria i Turisme en un municipi com la Canonja és una oportunitat per impulsar el desenvolupament econòmic local i fomentar la diversificació de l’activitat empresarial. Volem contribuir a crear ocupació, atraure inversions, promoure el turisme, com a un nou motor de creixement, i, sobretot, millorar la qualitat

—L’obertura del Mammuthus suposarà que la Canonja rebi turisme. Com es plantegen la convivència entre ambdós àmbits tan diferenciats?

—Fa molts anys que convivim de manera positiva amb la indústria química. De fet, gairebé el 90% del Polígon Sud es troba al nostre terme munici-

pal. Això no ha suposat mai un problema a l’hora d’avançar, sinó tot el contrari. El Mammuthus ens permet avançar en l’àmbit cultural i turístic. Representarà un pol d’atracció de públic familiar i escolar durant tot l’any i, a la vegada, suposarà un complement a l’oferta turística de la Costa Daurada. Per tant, confiem plenament que la indústria i el turisme conviuran amablement al nostre municipi, com s’ha fet fins ara.

—Fa ja un temps que van oferir l’espai on hi havia hagut l’antic club Vicente Ferrer, ara de titularitat municipal, com a ubicació del futur Centre de Descarbonització de la Indústria. Tenen novetats?

—Fa un mes es va aprovar a la Junta de Govern el projecte de l’enderrocament de l’edifici. Actualment, si es passa per l’N340, ja es poden veure tanques que delimiten l’espai i l’enderroc començarà en qüestió de dies. Com a Ajuntament, hem complert la nostra paraula i deixarem els terrenys nets. A hores d’ara, encara no tenim notícies sobre les intencions de la Generalitat d’ubicar finalment aquí, o no, el Centre. Haurem d’esperar.

Emmarcat en aquest projecte, també es preveu dur a terme altres iniciatives com la creació d’un «hotel d’insectes», que ajudi al control de plagues de forma natural. L’objectiu és aconseguir resultats positius sobre la climatologia i la qualitat de l’aire, mitjançant la re-

ducció de l’efecte illa de calor, la humidificació de l’ambient i la producció d’oxigen.

La directora de Medi Ambient de Covestro, María Fayos, assegura que «és un orgull veure com les persones que formem part de la companyia compartim una voluntat real

per a impulsar iniciatives que marquin la diferència en l’àmbit del medi ambient. Estem convençuts que aquestes petites accions ens apropen més a aconseguir el canvi que desitgem mitjançant un impacte positiu que ens ajudi a assolir els nostres reptes».

22 Dilluns 29 d’abril de 2024
MEDI AMBIENT
Una vintena de treballadors han participat en l’inici del projecte, coincidint amb el Dia de la Terra. CEDIDA
Anna Ferran de vida de la nostra ciutadania. Lucía López destaca la bona convivència amb la indústria. GERARD MARTÍ

el sector químic

TGN Solucions Industrials, enginyeria integral per a donar resposta als reptes de la indústria

Transformar en solucions els reptes que plantegen les installacions industrials. Aquesta és la missió de TGN Solucions Industrials. Aquesta empresa tarragonina, que enguany celebra el 10è aniversari, posa a disposició de la indústria tota mena de solucions adequades a les necessitats concretes de cada projecte gràcies a les seves aptituds transversals que inclouen des de l’enginyeria fins al manteniment, passant per la fabricació i el muntatge. I tot sempre prioritzant la qualitat del treball realitzat, la seguretat de l’equip humà i el respecte envers el medi ambient. «Treballem sota alts

estàndard de qualitat i això ens permet obtenir un resultat òptim en tots i cadascun dels treballs executats», expliquen César Vallvé i Josep Barril, els responsables tècnics de TGN Solucions Industrials.

Aquesta personalització a l’hora d’encarar un projecte de principi a fi, així com l’ampli ventall d’especialitzacions, els permet operar en diversos sectors industrials com el químic, l’alimentari, el petroquímic o el civil. Així doncs, dins de la cartera de serveis que proporciona TGN Solucions Industrials trobem actuacions diverses com aplicacions de recobriments per a tota mena de superfícies, pintures industrials i senyalització, aplicació de poliurea –un

material que, entre altres, permet protegir les superfícies que presenti amiant–, enginyeria i reconstrucció, manteniment, obra civil, etiquetatge de canonades, sponge jet i serveis específics per a la indústria del vi.

Especialistes en recobriments i pavimentació Si bé ofereixen solucions integrals per a qualsevol projecte, TGN Solucions Industrials està especialitzada en el recobriment de superfícies, incloent-hi paviments, parets i estructures arquitectòniques com pilars, amb productes que compleixen totes les exigències de qualitat.

Expliquen els responsables de l’empresa que ofereixen recobri-

ments a base de resines amb propietats especials com la resistència a un atac químic intens, paviments per antielectroestàtics per a indústries de components electrònics, recobriments conductius aptes per a zones Atex i quiròfans, així com recobriments transpirables per a indrets amb alts nivells freàtics i recobirments amb una alta resistència a l’abrasió i al desgast. Tots ells són de neteja senzilla i poden presentar diferents coloracions. Els avantatges que ofereixen

Són especialistes en el recobriment de superfícies per a protegir-les del desgast i d’atacs externs

aquesta mena de recobriments i pavimentació són diversos. Cal destacar que es tracta d’una protecció de qualitat davant la corrosió, l’erosió, el desgast o l’abrasió. Així mateix, suposen una millora de l’eficiència energètica i un estalvi en costos de manteniment. I sempre amb la garantia que tenen totes les certificacions necessàries i que durant la seva instal·lació Solucions Industrials vetllarà per la protecció del medi ambient amb mesures tècniques preventives.

23 Dilluns 29 d’abril de 2024
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Anna Ferran
ESPECIALITZADA
Treballen per sectors com el químic, alimentari, petroquímic o civil
EMPRESA
César Vallvé i Josep Barril, els responsables tècnics de TGN Solucions Industrials G. MARTÍ

el sector químic

Fer dels valors el motor que mou el món

Messer ha col·laborat amb les fundacions Estela i La Muntanyeta en la creació de les caixes d’aprenentatge ‘Els poders de la Sisu’, que apropen la discapacitat de forma engrescadora als centres educatius de la ciutat

Una empresa és més que les seves infraestructures, els seus productes i serveis. Fins i tot, és més que la gent que hi treballa. Una empresa és, sobretot, un conjunt de valors. I és que els valors són el que determina el seu funcionament, des de les qüestions més estratègiques fins a les més operatives, convertint-se en un dels elements més identificatius d’una companyia. És per això que, quan es presenten projectes o iniciatives externes a l’activitat empresarial, però que comparteixen els mateixos valors, les empreses no dubten a oferir el seu suport. Aquest és el cas de Messer Ibérica. La companyia gasista treballa braç a braç amb les diferents fundacions que integren la Xarxa Santa Tecla des de 2020 per a promoure diverses accions que tenen un impacte positiu en la comunitat. Una de les darreres col·laboracions és el projecte Els poders de la Sisu, que consisteix en unes capses d’aprenentatge repartides en diferents escoles de Tarragona ciutat que donen a conèixer la discapacitat.

«Estem encantats de donar suport a aquest projecte que divulga el concepte de diversitat i inclusió i que està en línia amb valors com la diversitat, la igualtat d’oportunitats i el respecte mutu, tots ells fortament arrelats en la nostra cultura empresarial», asseguren des de la companyia. És per això que, quan des de les escoles Estela i La Muntanyeta, els van explicar que volien impulsar un projecte educatiu que reforcés el vincle entre aquests centres i les escoles ordinàries i, a la vegada, expliqués a l’alumnat i al professorat d’aquests centres la

quotidianitat de les persones amb discapacitat de forma original i engrescadora mitjançant el joc, a Messer no van dubtar a oferir el seu suport a una iniciativa que també ha estat possible gràcies a la Cooperativa GamLab.

El resultat ha estat la creació d’unes capses d’aprenentatge, anomenades Els poders de la Sisu. La Sisu és el personatge que servei com a fil conductor de tot el projecte i de la mà del qual es mostra als infants la realitat de les persones amb capacitats diverses treballant el coneixement i l’empatia.

Les capses es repartiran pròximament per totes les escoles que es troben al voltant dels centres educatius de l’Estela i de La Muntanyeta, és a dir, als col·legis dels barris de Sant Pere i Sant Pau i zona educacional, Bonavista i Part Alta (Pràctiques, La Salle Tarragona, Marcel·lí Domingo, Sant Pere i Sant Pau, Bonavista,

Joan XXIII, Miracle, Saavedra i Lestonnac). Gràcies a la implicació de GamLab i Messer, aquest material és gratuït per a totes les escoles participants.

Responsible Care

Aquest és només un exemple d’una iniciativa totalment alineada amb els valors que defineixen Messer. De fet, la companyia contribueix regularment amb iniciatives socials i solidàries d’entitats de les comarques tarragonines com ara la Fundació La Muntanyeta, la Fundació Estela, el Banc dels Aliments, la Creu Roja i associacions de veïns. Tant és així que està reconeguda per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola com a empresa de Responsible Care, cosa que acredita el seu compromís amb la responsabilitat social empresarial i el desenvolupament sostenible de la seva activitat.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

La química, la clau del nostre dia a dia

Després de compartir 50 anys d’història amb la indústria química al nostre municipi, no és necessari que aclareixi què és i què suposa aquesta en el nostre dia a dia. La majoria dels pobletans i pobletanes treballen directament o indirectament en el sector. A més, la Pobla percep la major part dels seus impostos de la indústria petroquímica. Aquest fet, permet al municipi crear serveis que milloren la qualitat de vida dels habitants. La química aporta a la Pobla un balanç molt positiu.

No obstant això, el poble que, en algun moment, també percep els aspectes negatius de la indústria química, és necessàriament un poble que també està obligat a pactar unes regles de joc que li permetin que la indústria i la qualitat de vida puguin conviure. Unes regles que a la Pobla estan ben definides.

Fins i tot, els més detractors han de reconèixer que la química, més que generar problemes, ofereix solucions

Avui en dia, la química juga un paper fonamental i ha quedat demostrat que sense ella no hi ha avenços ni activitats que es puguin desenvolupar. Fins i tot, els més detractors d’aquesta indústria han de reconèixer que la química, més que generar problemes, ofereix solucions.

A cas algú es pot imaginar un món sense química? Aquesta és present en el nostre dia a dia. Com és el cas de la roba que vestim, en els aliments que consumim, en les medicines, en els combustibles i en el tractament d’aigües, entre molts altres aspectes de la nostra vida quotidiana.

Per això cal que continuem ajudant la nostra indústria a mantenir-se al capdavant en matèria d’R+D+I i a continuar progressant en matèria econòmica, investigadora i mediambiental per generar solucions estratègiques a problemes concrets i globals.

Mantinguem aquest compromís mutu entre societat civil i indústria petroquímica i avancem, com ja estem fent, en seguretat, qualitat ambiental i innovació. A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi. D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori i dotar-lo del millor futur possible.

24 Dilluns 29 d’abril de 2024
EMPRESA COMPROMESA
Els alumnes de les escoles Estela i La Muntanyeta han participat en la seva creació. CEDIDA L’atrill Joan Maria Sardà i Padrell Alcalde de la Pobla de Mafumet

Regenerar, reutilitzar, reviure

Aquest mes de juliol es compliran 35 anys de l’inici de l’activitat del Consorci d’Aigües de Tarragona. Fa més de tres dècades que el CAT capta, potabilitza i subministra un recurs tan vital com és l’aigua a prop de 70 municipis i 26 indústries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Des dels inicis, un dels principals objectius que hem tingut al nostre horitzó ha estat el d’operar d’acord amb els criteris de sostenibilitat. Aquesta necessitat s’ha accentuat amb episodis de sequera, com el viscut durant el 2023. Experiències com aquesta han fet palès l’eficiència de la infraestructura del Consorci, però també la imperiosa necessitat d’impulsar accions que ens permetin allargar la vida útil de l’aigua.

el sector químic

Alliberar cabal i donar una segona vida a les aigües residuals

La indústria usa 6 hm3 d’aigua provinents de les EDAR de Tarragona i Vila-seca

Anna Ferran

FFa més de tres dècades que el CAT capta, potabilitza i subministra un recurs tan vital com és l’aigua a prop de 70 municipis i 26 indústries del Camp i l’Ebre

En aquest sentit, el sector químic ha demostrat ser un gran aliat. Fa poques setmanes, el nostre Consell d’Administració del Consorci va tenir l’ocasió de conèixer en primera persona el procés que permet regenerar l’aigua per a donar-li una segona vida. Actualment, el 17% de l’aigua que consumeixen les indústries del sector al Camp de Tarragona ja és regenerada. Un compromís ferm que, de moment, no s’atura i que hauria de permetre, en uns anys, ampliar aquesta xifra fins al 25% i, en un horitzó més llunyà, al 40%.

Les grans claus per al futur són l’eficiència, la innovació, l’actualització d’infraestructures i el compromís ambiental. És cert que la xarxa del CAT compta amb una eficiència hidràulica de més del 99%, fet que significa que pràcticament cada gota captada arriba al seu destí, però ser un territori referent en la gestió de l’aigua és també una fita assolida gràcies a la complicitat del sector químic.

És, doncs, a través d’aquest esperit cooperatiu entre els diferents agents, que el futur de l’aigua que brolla per les nostres aixetes estarà plenament garantit. Al CAT fa 35 anys que prenem cura d’aquest recurs vital i així ho seguirem fent en anys venidors.

er un ús sostenible d’un recurs tan fonamental com escàs com és l’aigua ha estat sempre una de les prioritats de l’AEQT i les seves empreses membres. De fet, quan la paraula sequera no formava part del nostre vocabulari del dia a dia i no pregàvem al cel perquè plogués, el sector químic ja treballava per a reduir el seu consum d’aigua. Ara bé, com es pot alliberar cabal d’aigua si els processos productius la necessiten? La clau no és suprimir l’aigua, sinó trobar fonts alternatives. I és aquí on l’aigua regenerada entra en joc.

El 2012, el sector, mitjançant AITASA (Aguas Industriales de Tarragona, SA), promovia la posada en funcionament d’una planta de regeneració d’aigües residuals urbanes per a ser reutilitzades en processos industrials. La funció de la planta és regenerar l’aigua provinent de les EDAR (Estacions de Depuració d’Aigües Residuals) de Tarragona i Vilaseca per a reintroduir-la al cicle productiu de la indústria, alliberant cabals d’altres fonts, com per exemple el minitransvassament de l’Ebre.

En el seu primer any en marxa, de planta d’AITASA va tractar 1,3 hm3 d’aigua, que van ser utilitzats per les indústries de l’AEQT. Més d’una dècada

més tard, la xifra s’ha multiplicat exponencialment i ara s’aproxima als 6 hectòmetres cúbics, o dit en altres paraules, la planta d’Aitasa regenera un volum d’aigua equivalent al que usa una ciutat com Tarragona. I això, en un context d’estrès hídric i d’emergència climàtica és clau, tant per a la societat, que redueix la pressió que exerceix la indústria en el consum d’aigua, com per al sector, que no només fa una aposta ferma per a promoure la seva circularitat, sinó que s’assegura noves fonts d’abastiment d’aigua.

L’aigua que consumeix Tarragona Aquests sis hectòmetres cúbics d’aigua representen el

19% del total de l’aigua que consumeix la química tarragonina. Malgrat ser un volum considerable, el sector no s’atura aquí. Per això, l’any passat, AITASA obtenia una ampliació de la concessió de les aigües regenerades, amb l’objectiu de passar dels 6 hectòmetres cúbics anuals de capacitat actual a 9, la qual cosa permetrà assolir l’objectiu que més del 25% del total d’aigua industrial consumida pel sector químic de Tarragona sigui regenerada.

Arribar a un 25% d’aigua consumida d’origen regenerat, però, és una fita intermitja. La meta que s’ha fixat el sector químic és arribar a un 40%. Per aconseguir-ho, caldrà la construcció una nova planta de re-

generació, en aquest cas d’aigües residuals industrials, per tal que puguin reaprofitar-se i tornar-se a introduir en el cicle d’aigua industrial. Els estudis per convertir aquesta idea en una realitat ja estan en marxa. D’aquesta manera, un cop aquesta futura planta estigui construïda i en funcionament, la indústria tarragonina estarà reutilitzant no només aigües residuals urbanes, com ja fa des del 2012, sinó també una bona part de les seves pròpies aigües residuals industrials.

Inversió històrica del sector Mentre aquests projectes agafen forma, l’any passat, el sector feia un pas més en el seu compromís amb el medi ambient i posava en marxa, dins de les instal·lacions d’AITASA una nova planta depuradora que recull l’aigua de les estacions de tractament de cadascuna de les indústries i hi ofereix un tractament addicional que permet guanyar més puresa a l’aigua abans de ser emesa al mar a través de l’emissari conjunt. Gràcies a aquesta nova planta, que va suposar una inversió de 30 milions d’euros aportats per les empreses membres de l’associació, s’aconsegueix reduir més d’un 70% de la càrrega contaminant present a les aigües residuals industrials, cosa que té un impacte positiu directe en els ecosistemes marins.

25 Dilluns 29 d’abril de 2024
MEDI AMBIENT
L’objectiu a mig termini és cobrir el 40% de la demanda d’aigua del pol químic amb aigua regenerada. CEDIDA

el sector químic

Objectiu: ni un sol pèl·let de plàstic al medi

Tant l’AEQT, com a col·lectiu, com les empreses membres estan impulsant diverses iniciatives pioneres per evitar la pèrdua de pèl·lets en totes les etapes de la cadena de valor

La fuita de pèl·lets al medi ambient és un problema de contaminació greu i en augment. Segons dades de la Unió Europa, el 2019, entre 50.000 i 185.000 tones de gransa de plàstic van acabar al medi ambient, o dit d’una altra manera, es va abocar a la natura un equivalent d’entre 21.000 i 73.000 camions carregats amb aquest material. Posar fre a aquesta problemàtica depèn, en gran mesura, del conjunt d’empreses implicades en la producció, la logística i la transformació dels pèl·lets. El pol químic de Tarragona, com un dels principals productors de materials plàstics, té un compromís ferm per a evitar

les pèrdues de gransa i és per això que, tant a nivell sectorial com a nivell particular, s’han impulsat iniciatives diverses amb un objectiu comú: les zero pèrdues de pèl·lets al medi ambient.

Des de la seva posada en marxa, totes les empreses de l’AEQT estan adherides d’Operation Clean Sweep. Aquesta iniciativa mundial té com a objectiu evitar l’emissió de tota mena de partícules de plàstic (gransa, escames, pols) que pugui produir-se de forma involuntària en qualsevol de les etapes de la cadena de valor dels plàstics: producció, manipulació, transport, transformació i reciclatge. Cal destacar que dues companyies membres de l’AEQT ja disposen de la

certificació OCP –Repsol, que és el primer centre productor de poliolefines a Europa que aconsegueix el certificat OCS i Lyondellbassell–, i la resta estan en procés de certificació.

Per a intensificar i treballar de forma específica dins d’aquest àmbit, el 2018, l’AEQT va impulsar el projecte OCSZero Pellet Loss. La iniciativa estableix tota una sèrie de mesures relacionades amb la detecció dels moments o operacions en els quals hi ha risc que es produeixin pèrdues i les mesures que es poden prendre per corregir-los. Aquest grup de treball, que es reuneix periòdicament, serveix perquè les diferents empreses que el formen comparteixin millors pràctiques i solucions.

Si el projecte Zero Pellet Loss té una clara orientació operativa, el compromís en la lluita contra la contaminació per pèl·lets també quedava escenificat en l’àmbit institucional el passat setembre quan es constituïa la Plataforma Zero Pèllets, a la qual hi ha adherides la Generalitat, la Diputació, l’Au-

toritat Portuària de Tarragona, l’AEQT, ANAIP, Plastics Europe i diverses empreses del Polígon Químic de Tarragona.

Així mateix, les empreses, a nivell individual, estan multiplicant els esforços per a donar resposta a aquesta problemàtica i ho fan amb innovació i inversió. Dow, per exemple

inaugurava la passada tardor un túnel de bufat que assegura que no es perdin pèl·lets dels camions carregats que surten de les seves instal·lacions del Complex Sud. Per aconseguir-ho, el túnel primer bufa el sostre i lateral dels camions, després escombra el terra i finalment recondueix tots els pèl·lets cap a una arqueta per a poder ser reciclats.

Per la seva banda, Repsol, juntament amb Merasys i Fieldeas, ha desenvolupat Pelltinel. Es tracta d’un sistema de monitoratge que utilitza càmeres d’alta resolució i intelligència artificial per detectar les partícules conegudes com a pèl·lets o gransa en llocs inusuals i llança avisos de manera immediata per procedir a implementar mesures de correcció. Pelltinel és una tecnologia puntera, el desenvolupament de la qual s’ha liderat des del Complex Industrial de Repsol a Tarragona. De fet, fa prop d’un any que ja s’està emprant i són diverses les empreses del sector del plàstic que han mostrat el seu interès envers un sistema de primer nivell en la quantificació i resolució de les causes que motiven aquestes pèrdues.

INICIATIVA DESTACADA

Més de 50 empreses se sumen a l’Aliança Q- Cero per a la descarbonització de la demanda tèrmica

Aquest projecte pioner a l’Estat ha estat promogut per Iberdrola

El ritme actual de descarbonització del sector industrial és inferior al necessari per assolir els compromisos adquirits en la lluita contra el canvi climàtic i limitar així l’escalfament global a 1,5 graus. És per això que més de 50 empreses s’han sumat a l’Aliança Q-Cero, el projecte per a la descarbonització de la demanda tèrmica a Espanya impulsat per Iberdrola. La iniciativa, oberta a tots els agents, és un punt de trobada i diàleg per accelerar la descarbonització, sobretot dels demandants d’energia tèrmica, tant en el sector industrial com en l’edificació i combatre el canvi climàtic.

L’aliança es concep com un lloc comú obert a tots els agents, en el qual s’identifiquin els colls d’ampolla i s’elaborin propostes i activitats que permetin accelerar l’electrificació de la calor en els diferents sectors, mantenint la competitivitat i aprofitant i contribuint a materialitzar les oportunitats de la transició energètica.

L’electrificació de la calor és un sector amb particularitats especials, ja que, encara que existeixen nombroses barreres comunes en tots els negocis que l’utilitzen en els seus processos productius, cadascun d’ells presenta diferències significatives. Aquesta realitat planteja reptes per a l’acceleració del procés de descarbonització de la demanda tèr-

mica i, a la vegada, una oportunitat econòmica per a desenvolupar nous mercats i tecnologies de descarbonització a Espanya.

El president d’Iberdrola, Ignacio Galán, afirmava, durant el llançament de l’Aliança que «tenim una urgència real per canviar el nostre sistema energètic. El necessitem per protegir el nostre medi ambient, però també per a incrementar la nostra autonomia energètica i reduir les importacions de combustibles fòssils. Aquesta és una aliança real per a descarbonitzar i aprofitar les noves oportunitats. Moltes empreses compartim aquest compromís i, per això, estem arribant a acords entre nosaltres i amb el sector financer per

aconseguir l’objectiu de multiplicar per tres les energies netes».

Oportunitat de país L’Aliança s’alinea amb els objectius europeus de la reducció d’un 55% de les emissions d’efecte hivernacle. Actualment, la demanda d’energia tèrmica suposa el 40% de la demanda d’energia final a Espanya. Aquesta es reparteix a parts iguals entre indústria i necessitats de calor als edificis

residencials i terciaris.

Les problemàtiques per l’accés i el preu de l’energia estan impactant clarament en la indústria europea, que està perdent pes. Ara bé, Espanya, amb el gran potencial que té en l’àmbit de les renovables, presenta un avantatge competitiu. I és que el fet de disposar d’energia abundant, neta i competitiva pot atreure indústria al país, generant ocupació i valor afegit.

26 Dilluns 29 d’abril de 2024
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Redacció
L’Aliança detectarà barreres en la descarbonització i possibles solucions. CEDIDA
Anna Ferran
MEDI AMBIENT
A dalt, el túnel de bufat de Dow i, a baix, el responsable de Pelltinel. CEDIDA

el sector

IQOXE aposta per les energies renovables

En el marc de la nostra política de priorització i compromís amb el medi ambient, a IQOXE estem desenvolupant diverses línies d’actuació que ens han portat, per exemple, a haver aconseguit reduir en un 54% el nostre consum d’aigua de l’Ebre durant l’any passat mentre que, al mateix temps, hem passat d’utilitzar un 29% d’aigua regenerada al 56% actual del nostre consum total. Això suposa, evidentment, un important estalvi d’un recurs tan preuat i escàs com és l’aigua.

de plaques fotovoltaiques que, un cop entrin en funcionament, ens permetran disposar d’una potència instal·lada d’1,2 MW.

Traduït a xifres pràctiques, això suposa que estarem generant electricitat d’origen renovable durant aproximadament 4.000 hores anuals, la qual cosa ens permetrà reduir la nostra dependència de les fonts energètiques convencionals, fins al punt que rebaixarem un 12% el nostre consum elèctric anual.

En paral·lel, també estem implantant diverses millores en l’àmbit de l’abastament energètic, tot caminant cap a la constant reconversió en una indústria cada cop més sostenible. En aquest sentit, estem ultimant els preparatius per a la instal·lació

Alhora, i això és el més important, la implantació d’aquest parc fotovoltaic a les instal·lacions d’IQOXE suposarà un estalvi per al medi ambient de 1.500 tones anuals de CO2, en un projecte per al qual hem destinat una inversió total d’1,5 milions d’euros, assumits íntegrament per la

mateixa companyia. Amb aquestes dues mesures -i d’altres que anem aplicant en el dia a dia-, a IQOXE continuem treballant per prioritzar valors tan essencials per a la companyia -i per al CL Grupo Industrial, al qual pertanyemcom el compromís amb el medi ambient, la qualitat, la seguretat i les

Estem ultimant els preparatius per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques que ens permetran rebaixar un 12% el nostre consum elèctric anual

persones. En aquest sentit, tenim un compromís màxim amb els nostres clients, però també amb el conjunt de la societat que ens envolta i amb el medi ambient.

Últims habitatges de Neinor Homes en venda a la zona d’Emprius Sud de Salou

Pisos d’entrega immediata

La promoció Salou Homes se situa a Emprius Sud, una ubicació privilegiada a pocs metres del centre de la població i a escassos 15 minuts de la platja de Llevant, en una zona urbanitzada que compta amb amplis vials i espais enjardinats. Es tracta d’un conjunt residencial que destaca per la seva àmplia zona comunitària, que inclou una gran piscina amb un ampli solàrium, àrea de jocs infantils, zones verdes i una pista de pàdel al centre. El projecte consta de tres edificis en forma d’U, amb planta baixa i tres alçades, que configuren un conjunt urbanístic de 97 habitatges de 2 i 3 dormitoris i 4 locals comercials, a més de places d’aparcament i trasters.

Així mateix, estem fermament convençuts que qualsevol acció o iniciativa en favor del medi ambient, sigui aquesta individual o collectiva, resulta essencial i, en aquest sentit, des d’IQOXE estem fent tot el possible per reduir la petjada ecològica de la nostra activitat.

Aquestes accions corporatives s’emmarquen en la política de priorització i compromís amb el medi ambient i, a través de les quals, la nostra companyia es troba en constant evolució i aplicació de noves mesures i sistemes que permetin garantir el resultat més eficient i, alhora, respectuós amb l’entorn social i natural de les nostres instal·lacions productives.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Els preus van de 210.000€ per un pis de 2 dormitoris de la 3ª planta, als 255.000€ per un pis de 3 dormitoris

de Planta baixa amb terrassa i jardí privat, ambdós amb plaça de pàrquing i traster inclosos.

27 Dilluns 29 d’abril de 2024
~
químic ~ CONTINGUT ESPECIAL
Redacció EMPRESA RECOMANADA tribuna José Manuel Segura Director General d’IQOXE José Manuel Segura Director general d’IQOXE
28 Dilluns 29 d’abril de 2024

La consulta popular sobre el canvi de nom de la Bisbal de Falset acaba en empat

Local L’equip de govern es reunirà per prendre una decisió

ACN

La consulta popular sobre el canvi de nom de la Bisbal de Falset va acabar ahir en empat. Amb una participació del 80,3% del cens cridat a les urnes, 78 persones van optar per mantenir la denominació original, 78 per canviar-la per la Bisbal de Montsant i tres han votat en blanc. Un resultat que ha agafat «per sorpresa» a l’alcalde, Òscar Vidal, qui va explicar ahir a l’ACN que la decisió final passarà a les mans de l’Ajuntament. En aquest context, l’equip de govern es reunirà pròximament per valorar la situació. La proposta

de modificació del topònim, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’havia proposat per distingir-se de la localitat de Falset i destacar el vincle amb la serra del Montsant. A les urnes estan cridades a votar totes les persones empadronades en aquesta localitat del Priorat majors de setze anys, el que equival a gairebé 200 veïns i veïnes. A tot Catalunya hi ha tres Bisbals (la Bisbal de l’Empordà, la Bisbal del Penedès i la Bisbal de Falset), que a partir del 1858 van afegir un complement de nom per diferenciar-se entre elles. «A nosaltres ens va to-

car la Bisbal ‘de Falset’ perquè el partit judicial al que pertanyem és Falset. Ens va venir de fora», va assenyalar a l’ACN la tinent d’alcalde Irene Perelló. L’opció de canvi de nom proposada inclou el complement ‘de Montsant’, un element que segons Perelló està més vinculat a la localitat arran de la proximitat amb la serra i el riu homònim. Abans de posar a votació aquesta qüestió, el consistori va organitzar una reunió amb la ciutadania i va repartir fulletons per explicar els detalls de la consulta i les dues opcions entre les quals es pot escollir.

Al carrer, les opinions van

78 veïns van optar per mantenir el nom, 78 per canviar-lo i 3 van votar en blanc

ser diverses, si bé coincideixen en valorar positivament la possibilitat de fer la con-

sulta oberta a totes les persones que visquin al poble. Alguns, com la Montserrat o en Martí Masip, defensaven obertament el canvi de nom per distingir-se de Falset. Altres, com l’Emília Busquets, prefereixen no modificar-lo i lamentaven que els va faltrt informació abans d’anar a

votar. «Penso que no ens han acabat d’explicar totes les coses i no m’agrada. No m’agrada, sempre és la Bisbal de Falset, per què hem de canviar?», va comentar Busquets. Una visió compartida amb en Pasqual Rebull, qui va afegir que hauria preferit més temps per poder valorar una resposta.

11 Dilluns 29 d’abril de 2024
Detall de la papereta amb què els veïns de la Bisbal de Falset van participar a la consulta. ACN

El CV Sant Pere i Sant Pau fa realitat el seu somni i puja a la Superlliga 1

Voleibol Els cooperativistes van posar ahir la cirereta al pastís i es van endur el títol de campions de lliga

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau va tancar ahir un cap de setmana d’ensomni. Dissabte, el conjunt tarragoní va fer realitat a Galícia el seu somni «boig», com el va catalogar el seu president, Alfonso Periáñez, i va pujar a la Superlliga 1, la màxima categoria del voleibol nacional. Els rojillos

ho van aconseguir guanyant el CV Leganés, un dels rivals que, fa uns mesos, van fer fora a l’equip de Sant Pere i Sant Pau de la Copa Príncipe. Ahir, els cooperativistes van posar la cirereta al pastís guanyant el títol de campió de la Superlliga 2 al San Sadurniño, l’amfitrió, per un contundent 3-0 i es van coronar com el millor equip de tota la categoria. Fa sis anys, a la temporada 2017-2018, els cooperativistes

Petards i celebració al barri de Sant Pere i Sant Pau i elogis per l’ascens a la Superlliga 1

Voleibol La victòria del dissabte va suposar història per al barri de Sant Pere i Sant Pau. Els petards i els crits d’eufòria van ressonar per un barri que es va mostrar unit amb el seu equip. L’eco també va arribar a les xarxes socials. La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va felicitar l’equip de Vlado Stevovski: «No podem estar més

orgullosos de compartir barri amb ells!». També va tenir bones paraules l’alcalde Rubén Viñuales, qui va destacar que «el CV Sant Pere i Sant Pau ho ha tornat a fer. Ha portat a Tarragona al més alt. Quin orgull d’equip! Us esperem a l’Ajuntament per celebrar-ho com cal». Així mateix, la festa continuarà a Tarragona aquesta setmana. Redacció

van perdre la categoria de la Superlliga 1 i, des d’aquell moment, va començar el camí per recuperar-la. Els tarragonins, liderats per Vlado Stevovski, han lluitat any rere any entre els millors de la categoria. L’any passat, el final va ser amarg. Els cooperativistes van arribar a fases, però van quedar sisens. Com va dir Periáñez, «el que no vam poder aconseguir en el 40è aniversari, ho farem en el 41è». I

En primera persona

així ha sigut.

Els de Vlado Stevovski van iniciar el seu camí amb mà de ferro. Durant la primera part de la temporada, el CV Sant Pere i Sant Pau es va mostrar invencible. Però, com en totes les històries, l’heroi va haver de fer front als problemes.

Sense Elio Carrodeguas, per lesió, Carlos Mora, per paternitat i amb Rolando Hernández recentment incorporat, els rojillos van acomiadar-se

de la Copa Príncipe –la competició dels sis millors equips que es va celebrar al gener–sense aconseguir cap victòria i sent el CV Leganés un dels seus botxins.

El retorn a la lliga no va ser fàcil, els rojillos s’estaven adaptant a la baixa de Carrodeguas i van acumular dues derrotes, unes que van resultar les úniques d’aquest any.

Els de Vlado Stevovski es van aixecar dels cops i van acabar

Premi a la dedicació, a l’esforç

i a tot un barri

Els bloquejos van ser l’arma més poderosa del CV SPiSP per assolir l’ascens

la temporada en el punt més alt.

El Sant Pere i Sant Pau tampoc va tenir la fase d’ascens més favorable. Els tarragonins van haver de jugar els seus dos partits de fase de grups el darrer divendres i amb menys de 8 hores de diferència. El primer va ser a les 9.30 hores contra el campió de la Copa Príncipe, el CDV Santanderina. El partit va acabar de la forma més cruel possible. Tot i que els tarragonins es van posar 2-1, els de Cantàbria van acabar remuntant el duel per posar el 2-3 final. Va ser un cop dur i cruel per començar, però, com amb els altres, els de Vlado Stevovski es van tornar a aixecar. A la tarda del divendres van superar el CV Utrera en un duel disputat i difícil en el qual la constància i la determinació rojilla va ser determinant. Dissabte va ser l’hora de la veritat. Com no podia ser d’una altra manera, el rival que els esperava era el CV Leganés, però aquest Sant Pere i Sant Pau no tenia res a veure amb el que es van enfrontar al gener. Els de Vlado Stevovski havien crescut i, amb la il·lusió i la confiança per bandera, van fer història. Els remats de Rolando Hernández, els bloquejos de Julián García-Torres i el treball en conjunt de tot l’equip, van permetre que «el desig boig» esdevingués una realitat que el club, el barri i Tarragona es mereix.

Dimecres, el dia abans a la partida a Galícia, la il·lusió regnava al pavelló de Sant Pere i Sant Pau. Mentre que els equips de la base entrenaven com un dia qualsevol, la plantilla, l’entrenador, Vlado Stevovsk,i i també el president, Alfonso Periáñez, es miraven els uns als altres amb decisió i confiança. «Enguany toca», aquesta era la frase més repetida. Només ells sabien el que significava aquesta fase d’ascens a Galícia. Era la recompensa a tot un any de feina i esforç, però també s’arrossegaven els intents dels anys anteriors. Periáñez ha dedicat tota la vida al club i, de la mà de Vlado Stevovski, Alex Stevovski i Nenad Dimitrievski,

entre altres, han portat a l’esquena tota l’entitat durant anys per fer-la créixer i convertir el voleibol en l’esport més important del barri. Amb els recursos limitats, han fet de Sant Pere i Sant Pau una fàbrica de talent i l’ascens a Superlliga 1 és el millor premi tant per a l’entitat, com per al barri i per a la ciutat. Quan Periáñez i Vlado es van fondre en una abraçada després d’aconseguir l’ascens es va veure el que això significava per a l’entitat. La felicitat que va transmetre aquell gest ho va dir tot, perquè no només és un reconeixement a la feina ben feta, sinó que han posat el nom de Tarragona a l’elit del voleibol estatal. Enhorabona CV Sant Pere i Sant Pau!

12 Dilluns 29 d’abril de 2024
Arnau Montreal Quesada La plantilla al complet del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau celebrant el títol de campió de Superlliga 1, després d’assolir l’ascens dissabte. Real Federación Española de Voleibol
Arnau Montreal Quesada Periodista

El Reus FC Reddis respira i enfonsa la Rapitenca i la Pobla de Mafumet continua enfonsant-se

Futbol El Reus FC Reddis va recuperar el somriure dissabte després de set partits consecutius sense guanyar. Els de Marc Carrasco van superar la Rapitenca per respirar tranquils a Tercera Federació, mentre que compliquen i molt les possibilitats de salvació dels ebrencs. Gerard Vergé va avançar els de la Ràpita, però Aitor Serrano

va igualar l’encontre. A la segona meitat, els roig-i-negres van rematar la feina posant el 3-1 final que els garanteix la permanència. D’altra banda, la Pobla de Mafumet no aixeca el cap. Els pobletans van caure en el debut d’Àlex Accensi per 0-1 contra un rival directe, el San Cristóbal, en un partit marcat per dues expulsions locals. Redacció

El Reus Deportiu cau amb polèmica contra el Lleida Llista i el CP Calafell supera el Mataró

Hoquei El Reus Deportiu i el CP Calafell es disputaran la quarta posició a l’última jornada de l’OK Lliga. El Reus Deportiu va caure amb polèmica contra el Lleida i el CP Calafell va superar el CP Mataró, fet que els apropa a un punt de distància. Els reusencs no van poder rematar la feina ahir. El Lleida Llista va sorprendre el Palau

d’Esports avançant-se per 0-2. Amb tot, els reusencs van remar i Martí Casas va posar l’1-2. Aragonès va marcar l’empat, però l’àrbitre va considerar que havia arribat fora de temps i no va pujar al marcador. D’altra banda, els calafellencs van superar per 4-1 al Mataró i hauran de guanyar i esperar que el Reus punxi contra el Girona. Redacció

30 ANYS amb tu Premiant amb la mateixa il·lusió

Divendres 7 de juny a les 19 h. Teatre Tarragona (Tarragona)

El Juvenil A del Nàstic torna a la Divisió d’Honor

Futbol

Els grana van complir i van vèncer el Sabadell B per recuperar

el lloc a l’elit

El Juvenil A del Nàstic va fer la seva feina i va assolir el primer ascens de categoria celebrat a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona. El conjunt grana va superar per 2-0 al Sabadell B i va certificar matemàticament el seu retorn a la Divisió d’Honor, la màxima categoria del futbol juvenil.

L’any passat els grana van patir un descens cruel que suposava la pèrdua de l’equip a la màxima categoria del futbol juvenil després de tretze anys consecutius a l’elit. La Divisió d’Honor és on el juvenil del Nàstic havia de ser i, aquest any, tota la maquinària va rutllar des del començament per recuperar la categoria. Amb Àlex Accensi a la banqueta, les joves perles del grana es van convertir en candidats des de ben aviat i, dissabte, el tècnic tampoc va faltar al partit clau. Aquesta setmana Accensi va deixar de dirigir el Juvenil A per encar-

Els jugadors del Juvenil A del Nàstic celebrant l’ascens. Nàstic

regar-se de la salvació de la Pobla de Mafumet, el filial del Nàstic. Amb tot, va ser-hi per celebrar-ho, ja que també és part essencial d’un projecte que ha tornat a l’Olimp.

Organitzadors:

Els grana van aconseguir la fita quatre partits abans del final de la lliga

El matí de dissabte no era com un qualsevol. El president grana, Josep Maria Andreu, així com alguns consellers van acompanyar als habituals pares i mares dels jugadors per contemplar la fita. També hi va ser present Fredrik Wester. El conseller grana també tenia el rol de pare, perquè el seu fill, Edward Wester, habitual del Juvenil A, però jugador del Juvenil B, també va gaudir de minuts.

L’ascens va significar més que la felicitat dels grups de joves herois, si no que el Nàstic torna al millor escenari per polir les seves perles contra els millors equips de l’estat.

PREMI ONES - MENCIÓ ESPECIAL MARE TERRA

Enrique Nieto

Enrique Nieto va néixer a Còrdova el 1951 i als 9 anys va arribar a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. El 1968 va ser reubicat al barri del Pomar de Badalona. Als anys 70 formava part del moviment associatiu. Als 80 va entrar a l’Associació de Veïns, participant en les lluites veïnals molt intenses que van servir per a millorar el barri. Als 90, va traslladar-se a MontigalàBatllòria, on va lluitar per aconseguir una escola primària i altres serveis. Nieto és el vicepresident Federació FAVIBC. Rep la Menció Especial Mare Terra pel seu activisme veïnal per un futur millor per a la seva comunitat.

13 Dilluns 29 d’abril de 2024 Entrada gratuïta amb reserva prèvia Informació i reserves: www.mare-terra.org / secretaria@mare-terra.org / 977 55 13 00
Col·laborador:
Arnau Montreal Quesada

3 Cultural Leonesa 0 Nàstic

Cultural Leonesa. Amigo, Víctor García, Suárez, Quique Fornós (Aleix Coch, 46’), Álvaro Martínez, Barri, Bicho, Aarón Rey (Muguruza, 79’), Calderón (Fabio, 75’), Berto (Presa, 62’) i Rodri Escudero (Guillermo, 62’). Nàstic. Varo, Pol Domingo, Nacho González (Unai Dufur, 46’), Pablo Trigueros, Joan Oriol, Montalvo (Gorostidi, 61’), Óscar Sanz, Andy Escudero (Álex Mula, 61’), Jaume Jardí, Alan Godoy (Santamaría, 71’) i Pablo (Marc Fernández, 71’). Gols. 1-0, Barri (28’); 2-0, Berto (58’) i 3-0, Guillermo (72’). Àrbitre. Carlos Muñiz Muñoz (aragonès). Va mostrar la targeta groga al local Aleix Coch, i als visitants Joan Oriol, Alan Godoy i Ander Gorostidi. Incidències. Partit de la jornada 34 disputat al Reino de León.

Càstig desmesurat

El partit Els errors individuals en defensa i la manca d’encert en atac van ser determinants per la derrota del Nàstic a León

El lleó va manar en el seu regne. El Nàstic va caure per un contundent 3-0, la derrota més aclaparadora de la temporada, i perd l’opció de certificar el play-off al camp d’un rival directe. Els grana van rebre un càstig desmesurat en un partit en el qual van competir, però que la realitat la va marcar l’efectivitat a les dues àrees. Els tarragonins no aprofitaven les seves ocasions en atac i les errades individuals en defensa van donar ales a una Cultural Leonesa que va igualar l’average tornant-li el 3-0 al conjunt tarragoní.

El partit era un xoc de contrasts i necessitats. La Cultural s’hi jugava la vida, perquè en cas de no guanyar significaria complicar-se en excés el somni del play-off. D’altra banda, el Nàstic arribava amb el coixí de vuit punts, però amb l’opció de rematar la feina i assegurar virtualment el play-off. Llavors, la intensitat va ser present des que Muñiz Muñoz va xiular l’inici del partit. Tots dos equips es van posar a prova amb aproximacions a l’àrea, però la més clara va ser del Nàstic. Andy Escudero va agitar la vareta màgica i va fer una passada per sobre de la defensa cap a Alan Godoy. Aquest, en veure Jardí desmarcat, va baixar el globus i va deixar l’esfèric en safata al reusenc. Jardí no va dubtar i va rematar amb potència, però l’aturada d’Amigo i el travesser van evitar el 0-1. Sense deixar temps per lamentacions, Aarón Rey va amenaçar la porteria grana amb un xut que va aturar Varo amb facilitat.

El duel va ser elèctric i igualat, però l’empenta del Nàstic va ser superior a la primera

meitat. Joan Oriol estava especialment actiu a la banda esquerra. La centrada per sota del capità grana la va treure Suárez just abans que Godoy pogués rematar a boca de canó.

Del possible 0-1, el partit va anar a l’1-0. El Nàstic va pecar de manca de contundència i ho va pagar. Barri va conduir l’esfèric des del mig del camp i va superar uns tous Sanz i Montalvo per colar-se a la frontal de l’àrea. Allà, i amb l’empenta dels dos primers regats, va acabar de segellar el golàs driblant Nacho i Oriol i superant Alberto Varo amb

un tir ajustat al pal. El gol va afectar el Nàstic, però els grana es van saber recompondre. Els grana es van

posar mans a la feina i Jaume Jardí va tornar a ser el protagonista. Amb tot, el gol que va marcar rematant una falta va

ser anul·lat per fora de joc. El Nàstic continuava insistint i les ocasions van arribar. Pol

Domingo va posar en safata a

El canvi

Nacho va ser substituït al descans per molèsties i el Nàstic ho va notar

Pablo una ocasió perfecta, però el davanter va fallar el remat. Poc després, Godoy en va tenir una altra, però la pilota no va entrar. Malgrat que les sensacions eren bones, la realitat va ser que el Nàstic marxava al descans perdent. A la segona meitat, Dani Vidal va retocar la rereguarda grana amb l’entrada de Dufur per Nacho. Aquest petit moviment, però, va afectar considerablement la seguretat defensiva del Nàstic. Diego Barri va tornar a ser el protagonista. Aquesta vegada, amb una assistència. Barri va

14 Dilluns 29 d’abril de 2024
Pablo Trigueros disputant-li l’esfèric al jugador de la Cultural Leonesa, Bicho. Cultural Leonesa Jaume Jardí amb l’esfèric sota l’atenta mirada de l’exgrana Aarón Rey. Cultural Leonesa Arnau Montreal Quesada

Les declaracions

Dani Vidal: «Ens ha faltat eficàcia i contundència»

El tècnic del Nàstic de Tarragona, Dani Vidal, va sortir ahir dolgut després de la derrota per 3-0 contra la Cultural Leonesa al Reino de León. Vidal va ser contundent i va assenyalar les causes de la derrota: «Ens ha faltat eficàcia i contundència. La diferència ha estat a les àrees. Aquest partit ha sigut millor que altres que hem acabat guanyant», va assenyalar. Amb tot, el tècnic grana va afegir que «no es pot parlar de bon partit quan comets errades

La falta d’encert

Jardí va tenir tres ocasions clares: Una al pal, una al porter i l’altra, anul·lada

executar una passada filtrada entre els defensors grana. Berto va aprofitar la reacció lenta de Dufur per guanyar-li l’esquena i plantar-se davant d’Alberto Varo. L’extrem no va fallar i va posar un 2-0 que va fer molt de mal.

Dues errades defensives van costar dos gols a un Nàstic que veia com, malgrat que no estava jugant malament i va oferir arguments per remuntar el partit, la distància s’anava fent més gran en el marcador.

A l’àrea rival, Jaume Jardí va ser el protagonista, perquè

defensives i no ets capaç de materialitzar ocasions que avui han sigut clares. Altres dies ens costa molt menys fer gols, però en aquest duel ha sigut així». Finalment, va apuntar que «quan el rival mostra la cara més encertada i tu estàs desencertat a les dues àrees, passen coses com aquesta». Amb tot, Vidal va subratllar que «el resultat és massa exagerat. Hem de mesurar les paraules, però qualsevol persona que ha vist el partit creurà que hem rebut un càstig desmesurat. Hem de treballar a partir de demà per millorar aquestes errades en defensa. Això és

el Nàstic continuava generant ocasions, entre les aturades d’Amigo i la falta de punteria, la pilota no va entrar. La manca d’encert va condemnar els grana i la Cultural ho va aprofitar per igualar l’average. Dufur va interceptar una centrada, però va errar en la contundència i va deixar l’esfèric a l’àrea petita perquè Guillermo, ex del Nàstic, marqués el 3-0. El resultat potser era massa exagerat respecte al futbol que es va veure en el Reino de León, però era la realitat d’un partit en el qual els grana van mostrar una gran debilitat defensiva. En el futbol el manen les àrees i, allà, el Nàstic va ser inferior. Com a mínim, el Nàstic va mantenir un gol average neutre i buscarà certificar el play-off contra el Sabadell.

futbol i ningú està exempt de patir aquests partits, però hem de treballar per ser més contundents, perquè ens

han generat moltes ocasions no per una mala defensa en bloc, sinó per errades individuals». El resultat deixa el Nàstic a cinc punts del sisè i ha sigut un cop d’atenció per poder segellar el play-off: «Jo no he parlat mai de play-off. Sé el que costa assolir 60 punts. És una barbaritat, estem, a dalt com volíem, i ara ens queda enllestir-ho». Pel que fa al canvi de Nacho al descans, Vidal va assenyalar que «Nacho arrossegava molèsties a l’abductor des de principis de setmana i l’hem canviat perquè estava al límit i no podia continuar competint al 100%».

34, Primera RFEF

P.-Real Unión 2-1

Atlètic 1-3

Unionistas-Sabadell 1-0

Celta Fortuna-SD Logroñés 2-0

Lugo-Rayo Majadahonda 3-1

Fuenlabrada-Teruel 0-0

Cornellà-Sestao River 1-1

Cultural L.- GIMNÀSTIC 3-0

Tarazona-Real Sociedad B 0-1

Deportivo-Arenteiro 2-2

PRÒXIMA JORNADA

Real Sociedad B-Celta Fortuna

Barça Atlètic-Tarazona

Sestao River-Deportivo Teruel-Unionistas

Real Unión-Cultural Leonesa

SD Logroñés-Fuenlabrada

Rayo Majadahonda-Osasuna P.

Cornellà-Ponferradina

Sabadell- GIMNÀSTIC Arenteiro-Lugo

L’1x1

Entrenador

Jornada 34

Pol Domingo Esforçat Va aportar en atac i, sobretot, en defensa, perquè per la seva banda no va entrar el perill.

Joan Oriol Actiu El capità grana va ser un dels protagonistes en atac i també va haver de ser fort en defensa.

Jaume Jardí Protagonista Totes les ocasions clares del Nàstic van passar per les seves botes, però va estar encertat.

Pablo Fernández Aturat La defensa de la Cultural el va deixar sec a base d’agarrades i faltes. Li va faltar encert en el remat.

Ander Gorostidi Gris Va entrar en el pitjor moment del partit i no va poder ajudar a millorar-lo al mig del camp.

Dani Vidal Dolgut El plantejament inicial va ser efectiu, però no va poder aixecar el partit amb els canvis.

Nacho González Tocat El defensa va haver de ser substituït al descans per molèsties i el Nàstic va patir la seva pèrdua.

Óscar Sanz Desbordat Va perdre el control del mig del camp progressivament amb el pas dels minuts.

Andy Escudero Connector

Va recuperar el seu toc com a assistent era el principal argument del Nàstic en atac.

Unai Dufur Castigat Berto li va guanyar l’esquena en el 2-0 va estar poc contundent per evitar el 3-0.

Marc Fernández Errat Tampoc va estar encertat a l’àrea rival en les ocasions que va tenir a la segona meitat.

Alberto Varo

Batut

El porter del Nàstic va rebre tres gols en situacions en les quals no va poder fer gaire més.

Pablo Trigueros Exigit Va patir el canvi de parella en la defensa va acabar anant de més a menys.

Marc Montalvo Tou No va tallar a Barri amb la contundència necessària per evitar que marqués l’1-0.

Alan Godoy Perill Va pressionar i va desestabilitzar la defensa rival, però es va acabar desesperant.

Álex Mula Desaparegut Aquest no és el Mula enèrgic dels primers partits. De nou, no va aportar gairebé res.

Gorka Santamaría Lent

Va aportar lluita contra la defensa, però no va poder actuar de davanter i executar cap remat.

15 Dilluns 29 d’abril de 2024
Imatge de Dani Vidal. Gerard Martí
CLASSIFICACIÓ Equip Pts J G E P GF GC 1.Deportivo 68 34 19 11 4 58 25 2.Barça Atlètic 64 34 19 7 8 54 37 3.GIMNÀSTIC 60 34 17 9 8 35 22 4.Celta Fortuna 60 34 18 6 10 62 35 5.Ponferradina 57 34 15 12 7 34 23 6.Cultural L. 55 34 14 13 7 33 24 7.Arenteiro 50 34 13 11 10 41 32 8.Unionistas 48 34 12 12 10 33 28 9.R.Sociedad B 46 34 11 13 10 40 38 10.Lugo 43 34 11 10 13 29 39 11.Osasuna P. 41 34 10 11 13 41 46 12.Tarazona 40 34 9 13 12 24 28 13.Real Unión 39 34 10 9 15 42 47 14.Fuenlabrada 39 34 9 12 13 29 37 15.Sestao River 38 34 9 11 14 35 45 16.Sabadell 37 34 10 7 17 33 51 17.Teruel 36 34 6 18 10 28 35 18.Cornellà 35 34 8 11 15 28 36 19.SD Logroñés 28 34 7 7 20 22 52 20.Rayo M. 25 34 0 12 7 8 18 RESULTATS Jornada
Osasuna
Diego Barri, de la Cultural Leonesa, driblant Marc Montalvo abans de marcar el primer gol del partit. Cultural Leonesa
Ponferradina-Barça

Els EUA diuen que Israel escoltarà les seves «preocupacions» sobre una possible invasió de Rafah

Conflicte a Orient Mitjà Egipte demana a la Unió Europea que «pressioni» per evitar l’operació

ACN

Els Estats Units van assegurar aquest diumenge que Israel s’ha compromès a no iniciar l’ofensiva a Rafah sense haver escoltat abans «les perspectives i preocupacions» de Washington sobre la invasió.

Així ho va assegurar el portaveu de Seguretat de la Casa Blanca, John Kirby, en una entrevista a la televisió ABC, on també va remarcar que els EUA volen «entendre millor que volen fer els israelians». Kirby va insistir que tenen esperances que es pugui materialitzar un acord amb Hamàs per a un intercanvi d’ostatges que permeti implementar un alto al foc de sis setmanes. «Sis setmanes sense lluites vol dir sense lluites a Rafah», va emfatitzar.

Mentrestant, Egipte va demanar a l’Alt Representant de la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, que «pressioni» perquè la comunitat internacional eviti una operació a gran escala d’Israel

al sud de Gaza, segons ha informat el portaveu del ministre als mitjans egipcis.

El ministre d’Exteriors egipci, Sameh Shukri, es va

reunir amb Borrell als marges de la reunió del Fòrum Econòmic Mundial que se celebra a Riad, i Gaza i la situació a tota la regió del Pròxim Orient han

Wagensberg considera «inhumà» que «ningú» del PSC li hagi donat suport

Política Rovira demana a Sánchez que «no li fallin les cames»

ACN

El número 9 de la llista d’ERC a les eleccions del 12-M, Ruben Wagensberg, considera «inhumà i boig» que «ningú» del PSC no li hagi enviat encara cap missatge de suport.

Wagensberg va recordar que ell va ser secretari de la Mesa l’última legislatura, i que ni el candidat del PSC i cap de l’oposició fins ara, Salvador Illa, ni tampoc el secretari segon de la Mesa (i ara número 5 de la llista socialista), Ferran Pedret, no s’han posat en contacte amb ell.

Wagensberg va criticar especialment Pedret, amb qui

ha compartir «cada dia»de la feina els últims 3 anys.

El secretari quart de la Mesa l’última legislatura va explicat que va notar una «emoció estranyament compartida» amb Sánchez. Després que el president espanyol anunciés que està rumiant la possibilitat de renunciar al càrrec, Wagensberg va afegir que s’hi va sentir «un punt representat».

Al seu torn, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va demanar a Pedro Sánchez que «no li fallin les cames», perquè ara cal estar «més al costat de la democràcia que mai».

Wagensberg i Rovira, tots dos investigats per terrorisme, van protagonitzar un acte íntim d’ERC, aquest diumenge des de Ginebra (Suïssa), on va fer parada la campanya republicana per a les eleccions del 12-M. Ambóds van parlar de la «duresa» de l’exili, i van explicar com va ser l’arribada de Wagensberg a Ginebra i l’acollida per part de Rovira. El candidat d’ERC va explicar les vigilàncies que veia sota de casa, encara a Catalunya, i la «pressió ambiental» que havia de suportar. Wagensberg ha relatat que uns quants es van trucar i decidir fer el pas de marxar.

estat els temes principals de discussió.

En una piulada, Borrell va dir que han acordat que cal «aturar la guerra a Gaza»,

Les acampades contra la guerra a Gaza es continuen expandint pels EUA

garantir «un total accés humanitari» i prendre «passos seriosos per implementar la solució dels dos estats».

En el marc del Fòrum Econòmic Mundial, el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, també va apel·lar als Estats Units perquè evitin la invasió de Rafah, on hi ha 1,4 milions de palestins refugiats, en molts casos en plena intempèrie. «Estats Units és l’únic país que pot impedir que Israel perpetri aquest crim», va dir Abbas, que va avisar que la invasió podria ser «la major catàstrofe en la història del poble palestí».

D’altra banda, en el marc dels debats internacionals, Borrell va lamentar que a Gaza es viu «una guerra d’alta intensitat, amb moltes víc-

times», i va reiterar el «gran perill» d’obrir «la caixa de pandora» de nous conflictes.

En el mateix debat, el ministre d’Exteriors de l’Aràbia Saudita, Faisal bin Farhan Al Saud, va assegurar que «a tothom li interessa» trobar una solució al conflicte a Gaza, i va defensar la creació dels dos estats com a «únic» camí.

Protestes als EUA

Les acampades en contra de la guerra a Gaza iniciades a Columbia el 17 d’abril s’han anat expandint pels campus dels Estats Units, inclosos els de Yale o la Northeastern University de Boston, on durant el cap de setmana hi va haver centenars de detencions.

Entre els arrestats hi ha la candidata presidencial dels Verds, Jill Stein, que va ser detinguda en una protesta pro Palestina a la Washington Univeristy de St. Louis (Missouri), segons va dir una portaveu citada per la CNN.

En un comunicat, la universitat va confirmar la detenció d’almenys 80 persones al campus. A la universitat d’Arizona es van detenir 72 persones per promoure un «campament il·legal». Els manifestants reclamen a les universitats que aturin els seus vincles amb Israel.

Segons la Northeastern University, tots els estudiants detinguts que s’han identificat com a tals no faran front a càrrecs criminals, sinó a un procediment disciplinari intern de la universitat.

Puente acusa Feijóo de dirigir la campanya contra Sánchez

Política El ministre demana «una explicació» al president del PP

ACN

El ministre de Transports Óscar Puente va acusar aquest diumenge el president del PP, Alberto Nuñez Feijóo, de ser el responsable de la campanya contra Pedro Sánchez. «Soc dels que creuen fermament que ell avui està darrere de l’estratègia de soscavar la vida personal i familiar de Pedro Sánchez», va dir el ministre en un discurs al Congrés Nacional Extraordinari del PSdG a Santiago de Compostel·la. dor Tul·li.

Puente va demanar a Feijóo «una explicació». «Em costa de creure que els presi-

dents del PP no es passin els papers de l’espionatge», va afirmar Puente, que va assegurar que Feijóo, en el seu temps en la política gallega, promovia campanyes de «farses, difamacions, tergiversacions i calumnies».

Puente va descriure Pedro Sánchez com «el puto amo» quan va explicar la seva influència en el panorama internacional, però va admetre que està «molt tocat» per la campanya contra ell i la seva dona. «La cosa no és fàcil», va indicar.

Segons Puente, el relat de la situació a Espanya «és tan demolidor» per la dreta, que

«o tiren de mentides i farses i entren molt en el terreny personal, o no tenen res a fer». «Pedro Sánchez ha gosat desafiar els paradigmes que la dreta havia instal·lat al país».

Per la seva banda, en un míting electoral a la Llotja de Lleida aquest diumenge, Feijóo va afirmar que Sánchez, «podrà estirar més o menys l’agonia, però ja representa la decadència, la ruptura i el passat». «Digui el que digui dilluns, ja estarà marcat per sempre per la decadència que ha portat al nostre país», va remarcar el cap de l’oposició el dia abans que Sánchez anunciï el seu futur.

16 Dilluns 29 d’abril de 2024
El president dels Estats Units, Joe Biden, en una imatge a la Casa Blanca. White House

Un mirall de Tarragona Editorial

El club de vòlei Sant Pere i Sant Pau ha assolit una fita esportiva importantíssima. L’ascens a la màxima categoria estatal de voleibol, la Superlliga. No es tracta d’una categoria estranya per l’entitat cooperativista, que ja va jugar-hi fa menys d’una dècada, però això no treu ni una mica de valor a la gesta que han aconseguit de la mà d’Alfonso Periáñez, el president que també ha estat el que en el seu moment va encendre la flama d’aquesta disciplina esportiva al barri. Aquest és un dels factors diferencials del club. Mai no han deixat de ser una entitat de barri. Això, que de vegades pot utilitzar-se com un argument menystenidor, és una de les claus del seu

èxit. L’equip sempre ha estat conscient que per obtenir el que per a altres entitats –més ‘representatives’– ja els venia garantit d’entrada, ells havien de fer un esforç suplementari. Ara s’han convertit en la màxima representació tarragonina a un esport professional a escala estatal. Clar que es tracta de voleibol, que no disposa del seguiment mediàtic del bàsquet o, està clar, el futbol. Però amb l’ascens, tothom els farà més cas i allò que va començar com una activitat escolar, si saben gestionar-ho, pot mantenir-se com un mirall d’una Tarragona que ha d’aprendre a créixer aprofitant tot el seu potencial humà, malgrat les mancances materials que hi puguin haver.

Societat d’extrems. Governs en minoria

El marc polític vigent té un denominador comú evident, la inexistència de majories que permetin l’aplicació dels programes electorals sustentats per una gran part de la ciutadania; la realitat ens col·loca en un panorama, on es fa imprescindible l’acord o el govern de coalició, per assolir els diferents governs, com una novetat, cada cop més consolidada, i a tots els nivells de poder, als darrers anys.

No seré jo qui posi en dubte la legitimitat d’aquesta manera de fer, totalment possible i constitucional, en tot cas, el que està en discussió és com es fan aquests pactes i què suposa a l’hora de gestionar que determinades minories vulguin imposar els seus discursos, sense ser conscients que, en moltes ocasions, això és contrari al desig i el vot de la majoria.

És evident que tota opció partidista el que desitja és poder aplicar el seu programa, una altra cosa és el cost que això suposa per una societat que pot arribar a no entendre res, o el que pot ser més greu, a desenganyar-se en veure com el que es compromet i guanya es deixa de costat, per acontentar les minories que imposen els seus anhels per damunt de la lògica dels fets.

Segurament el que dic, té contradiccions de tota mena i, per tant, ha tingut respostes des del constitucionalisme internacional que, en determinats països ha primat les majories en perjudici de les minories, per evitar el dubte que poso en debat.

No tinc cap dubte, des del respecte per la minoria, que quan aquesta entra al govern, ha de tenir una part de pes decisiu, una altra cosa és que sigui el pes dels diputats minoritaris el que imposi el seu dictat a les majories.

Per altra banda, tampoc podem oblidar evidències manifestes, on, de vegades, es constitueixen governs impossibles, on l’únic que importa és el poder pel poder,

assumint-se, d’entrada, renúncies impensables, és a dir, es donen pactes de govern, on poc es parla de programes i molt de repartiment de cadires, en un exercici d’hipocresia evident, cosa que ens porta a camins compromesos on la credibilitat democràtica es veu assetjada amb raonaments, més o menys, lògics, per aquells que volen eliminar-la.

Ja sé que es fa difícil fer entendre a la ciutadania que, a vegades, les mateixes legitimitats poden anar en contra de la credibilitat i, per tant, no estaria de més fer esforços per donar explicacions de tot el que es treballa en la feina pública.

sicionaments dels majoritaris que passen per damunt del que ha estat el seu discurs inalienable.

No sé si és el moment de la trobada o la recerca de posicionaments de caracter constitucional per resoldre el que esmento, del que si estic segur és que seran necessaris compromisos reals, que no es poden modificar en funció de l’aritmètica parlamentària.

Estic segur és que seran necessaris compromisos reals, que no es poden modificar en funció de l’aritmètica parlamentaria

Si baixem als exemples pràctics, poc es pot entendre com el que es diu en campanya s’anul·la un cop es té el poder, o el que és més evident, el que es compromet cau en l’oblit, en funció de la necessitat d’uns acords amb aquells que pensen el contrari en determinats punts, així, podem veure, a dreta i a esquerra, que es renuncia, sense cap rubor, a principis sagrats, per acontentar a l’adversari que ara es converteix en aliat; però és que fins i tot, per part dels minoritaris, també es fan renúncies impensables acceptant-se po-

Suposo que seria factible, per part dels majoritaris, fixar en campanya electoral, una sèrie de principis intocables, malgrat acords posteriors, on el preu de l’escó arribi a cotes impossibles, com base per reconduir situacions avui de difícil comprensió, malgrat les anàlisis induïdes d’uns i altres. També arribar a acords, tan amplis com sigui possible, on el partit no estigues per sobre de qualsevol argument; sense oblidar que els lideratges puntuals tampoc poden ser la referència única, sobre el que tot gira, sinó que els mateixos, haurien d’estar lligats en el seny al preu que faci falta.

No crec que ens podem permetre, per gaire més temps, que siguin els extrems els qui dictin el dia a dia de l’acció de govern, aparcant les majories silencioses, en un espai d’irrellevància, on només tenen el seu paper a l’hora del vot per després veure’s aparcades en els seus desitjos, justament sustentats de manera majoritària, però que es veuen deixats de costat en funció d’una necessitat d’acords en què el pacte està per sobre de tot si s’aconsegueix el poder.

Gira el món i torna el mot

Segregar

Amb l’enrenou per la proposta de doble xarxa escolar llançada pel nou partit Alhora ha tornat a la palestra un d’aquells mots-caca que sembla que congrien l’animadversió general. Un antitòtem de l’esquerra, un veritable tabú. Com és que ens fan tanta angúnia segregació i els seus derivats?

És un d’aquells casos paradoxals, que et fan pensar que sovint no sabem ben bé què diem quan parlem. Perquè el significat literal de segregar és ‘excloure del ramat’, car deriva de gregari, del llatí grex, gregis, ‘ramat’. Atenent a l’etimologia, segregar és allò que fem quan ens volem diferenciar dels altres, quan reivindiquem la nostra singularitat per no ser inclosos en la massa informe i deshumanitzada; una actitud típicament catalana, d’altra banda. Tota una contradicció, això que ens horroritzi el gregarisme (comportar-nos tots robòticament igual, ecs) i alhora abominem de la segregació La segregació que tant ens espanta, docs, davalla de la mateixa mare que l’agregació (terme de l’àmbit matemàtic) i que la congregació (en el religiós, sobretot). Amb els corresponents equivalents verbals (agregar i congregar), adjectivals (agregat, disgregat) i algun de més peculiar: agregatiu, congregacional, disgregador, o el més militant segregacionista ).

Tanmateix, el membre sens dubte més pintoresc de la família és l’adjectiu egregi, ‘insigne, il·lustre’.

Allò de vestir-se tots amb la mateixa marca de roba, per exemple (i que fa tan reconeixibles els grups d’alumnes en viatge de fi de curs perquè tots duen la mateixa motxilla, una cosa que els catalans fem de tot per evitar)

Un tractament de cortesia reservat a ocasions molt rares (cartes a autoritats), a diferència de l’ús que se’n fa en llengua italiana, on fàcilment pots rebre una comunicació, per exemple d’una editorial, encapçalada pel sintagma “Egregio signore” (o signora).

Perquè l’egregi és precisament ex-gregis, ‘el que surt del ramat’, el que destaca; en el fons, aquell que s’autosegrega.

I la referència a Itàlia no ha estat gratuïta, perquè es dona la segona paradoxa que és considerat el país del gregarisme, de la ‘tendència a ajuntar-se en grup, tot identificant-s’hi i actuant conforme a la majoria’. Allò de vestir-se tots amb la mateixa marca de roba, per exemple (i que fa tan reconeixibles els grups d’alumnes en viatge de fi de curs perquè tots duen la mateixa motxilla, una cosa que els catalans fem de tot per evitar).

Atesa la nostra secular al·lèrgia a la unificació, a anar tots alhora i obrar segons directrius generals, tot fa pensar que la proposta dels dos ramats (que en realitat no és tal, però ha estat interpretada així) toparà frontalment contra aquest impuls fraticida que, ves per on, sí que sembla que ens acomuna.

17 Dilluns 29 d’abril de 2024
Tribuna Lluís Badia Advocat Pau Vidal Filòleg i escriptor

A dalt, el jurat amb l’obra guanyadora. A baix, part de l’obra de Català. Cedida

Joan Josep Català guanya el concurs de pintura ràpida de la VI BTRMS

Premis Aquest cap de setmana s’ha celebrat el concurs de pintura ràpida en el marc de la VI Biennal Tarragona Rotària Modernista Solidària (BTRMS) que organitza el Rotary Club de Tarragona. El primer premi l’ha guanyat Joan Josep Català amb una reproducció de la Casa Salas. Redacció/Cedida

La Torre homenatja a Esteve Cañellas

Homenatge El Memorial Esteve Cañellas Margalló tindrà lloc el proper 5 de maig. L’homenatge al torrenc que va morir el 15 de gener de 1942 a Gusen serà al jardí de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, a les 12 h. S’ha previst una conferència a càrrec de Jordi Bou, una lectures de textos a càrrec de la família, la lectura del manifest i una ofrena floral. Redacció/Cedida

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡Muchas felicidades Roxana, espero que disfrutases de tu día, un abrazo!

Felices 3 añitos cariño, que cumplas muchos más. Eres la niña más dulce y bonita del mundo entero.

¡Te queremos princesa! Ainhoa Ramírez Villar.

Necrològiques

Tarragona

Isabel Veciana Botanch.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Sant Francesc.

Antonia Murcia Maillo.

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Josep Casanovas Roig.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Reus

Josep Cortés Pérez.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

!!Felicidades África!! Hoy cumples 11 años. Que esa maravillosa sonrisa no te abandone nunca.

Jaime Borras recull la cistella Caprabo que sorteja Diari Més

Promoció Jaime Borras Teixido ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. El Jaime ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen a la cistella. Ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com Redacció/Diari Més

18 Dilluns 29 d’abril de 2024

Avui felicita als que es diuen: Caterina, Ramon Robert.

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Si desitges una jornada tranquil·la no et fiquis en assumptes que no et van o vulguis passar de llest. En la llar trobaràs felicitat.

LLEÓ

23/07 al 22/08

El refrany de ‘no deixis per a demà el que puguis fer aplica’l, sobretot si tens molts plans són molt variats. Centra’t amb totes les teves forces.

SAGITARI

22/11 al 21/12

La teva personalitat es veurà en la jornada molt palesa. Prendràs la directiva en tot ningú s’oposarà, aprofita la situació avançaràs.

TAURE

20/04 al 20/05

Bona comunicació en el dia sobretot amb les amistats de sempre. Realitzaràs plans de descans en conjunt tot resultarà del teu grat.

VERGE

23/08 al 22/09

Jornada d’allò més anodina però que et servirà per a aclarir-te en molts aspectes. Decideix per tu mateix no esperis que la solució vingui sola.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Evita els enfrontaments o discussions amb persones de la teva família, deixa passar una mica de temps per a prendre alguna important determinació.

BESSONS

21/05 al 20/06

Dins de les circumstàncies en què et trobes, el tenir un petit detall amb la parella serà la solució de la jornada. Això provocarà una nit ardent.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Bon dia per a assentar els teus sentiments amb la persona que més desitges. No et deixis portar per les enraonies i mantente ferma.

AQUARI

20/01 al 18/02

Els més pròxims et donaran suport en totes les teves idees projectes. Aprofita la jornada per a posar en ordre coses en la teva llar.

CRANC

21/06 al 22/07

La teva ment seguirà pressionada per moltes idees de no controlar-les cauràs en un profund estrès. Trobaràs ajuda prop de tu d’algú molt especial.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

No és bo que remoguis molt els teus assumptes sentimentals. La comunicació amb els pròxims serà difícil les teves propostes s’endarreriran.

PEIXOS

19/02 al 20/03

Puja la teva personalitat imatge davant els altres. La teva paraula arribarà molt a fons calant a l’interior del cor de tots. Nit passional.

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Ha estat molt citada en tots els mitjans informatius. Ungles del depredador. 2. Típic de les flors. Capdansera. 3. Defineixen la Lola. No perdi temps, actuï. Serveix per a molts jocs. 4. Atribut tradicional aplicat a la Mare de Déu. Qualsevol de les nimfes de les aigües. Inde- terminat. 5. Llevant. No és aquesta. Còrsega o Sicília. 6. Coneixement poc profund. Cobert per resguardar el terrat de la pluja. 7. Les té Tomàs. Que fa ondes. Final del tren. 8. Agafador. Descregut. 9. Brigitte Bardot o James Dean. Proposició que censura la tasca del govern. Consonant. 10. Usant amb excés. Animal nat de poc. 11. Mamífer dels bòvids. Prescindeix de la religió. Contracció. 12. Corbes. Són d’una ètnia russa. VERTICALS: 1. Mereix la concessió d’un crèdit. Infusió no tan coneguda com el te. 2. Eina de cuina. Vehicle públic. 3. Mot rotund. Gran quantitat. Desocupacions. 4. Porció d’una corba. Habitant de Lió.Vocal. 5. Consonant. Taques de matèria greixosa. Contracció. 6. Fixar el dia. Condemna a les penes eternes. 7.Avivarà el foc. Relatiu a l’orella. 8. Creava lligams. Accepto l’herència. Cobalt. 9. Dues de consecutives. Embrutin una reputació. Vent. 10. Pedaleja.Treta del pou. 11. Cert període. Dóna lloc a la trampa.Tinc deu- tes. 12. Lloc molt calorós. De vegades només emblanquinen el cel.

Farmàcies

TARRAGONA: Fullana Fiol, Tomeu.

Cristófor Colom, 1.

Telèfon 977 214 517.

Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta).

Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Alsina Albert, Ginebra. Alcolea, 27.

Telèfon 977 321 070.

SALOU:

Oliva, Dolors - Cristià, Gil. Passeig Jaume I, 28.

Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24.

Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Colom Canadell, Angels. Plaça de la Concòrdia, s/n (Vinyols).

Telèfon 977 794 751.

VALLS:

Rull Ferre, Gabriel. Abat Llort, 24.

Telèfon 977 608 717.

EL VENDRELL:

Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37.

Telèfon 977 155 964.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Anuncis classificats

VENDES

PÀRKING + TRASTER

Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323

TARRAGONA. Vendo dos plazas de parquing céntricas. Precio 49.500€. Tel. 666.032.544

TRASPÀS

ES TRASPASSA RESTAURANT AL SERRALLO

completament equipat de lloguer. Es pot obrir desde el primer moment. Preu modic. Trucar per mes referencies. Només per gent realment interessada. Tel. 647.458.140

TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Tel: 659.380.211

PROFESSIONALS

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERO ECONÓMICO

Todo tipo tapicerías

Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

PINTOR TITULAT AMB

EXPERIÈNCIA. Econòmic. Zona Reus. Trucar 677 001 310

El temps

18º 15º

Màxima Mínima Estat del cel El cel romandrà molt ennuvolat o cobert en general tota la jornada.

Precipitacions

S’espera precipitació a qualsevol indret, la qual serà més continuada al centre del dia. Serà d’intensitat entre feble i moderada, si bé localment és possible que sigui d’intensitat forta a punts del litoral i prelitoral central i sud. Acumularà quantitats de precipitació abundants en general (entre 20 i 50 mm), tot i que de forma local podrà ser molt abundants al Camp de Tarragona i a la serralada Transversal. La cota de neu rondarà els 2.200 metres.

TREBALL

SE PRECISA OFICIAL DE 1ª ELECTRICISTA / FONTANERO con experiencia, para trabajo estable en Tarragona capital. Tel: 977 21 64 00

TERÀPIES

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular.

MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad.

EXCELENTE MASAJISTA brasileña. Tel: 663.195.232

MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Especial NURU. Atrévete!! Tel: 692.780.087 Tarragona

ALTRES

ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital.Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

19 Dilluns 29 d’abril de 2024
TV local 11:30 Connecticat 12:30 Quina animalada! 13:00 Aventurístic 13:30 Elles 14:00 Notícies migdia 14:30 Qüestió de fons (r) 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 Caminant per catalunya 16:00 Fet a mida 18:00 Pica lletres 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Qüestió de fons (r) 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 Cercle central (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Cercle central (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Cercle central (r) CANAL REUS TV 10.00 Parcs de Llegenda 10.30 SPi+TV 11.00 Aventurístic 11.30 Destí 2030 12.00 SPi+TV 12.30 Aventurístic 13.00 Connecticat 14.00 Notícies 12 14.30 Notícies 12. Esports 15.00 SPi+TV 15.30 Aventurístic 16.00 Fet a Mida 18.00 Pica Lletres 2024 18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Notícies 12 19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.30 Eleccions 12M 21.00 La
del
12 21.30 Aventurístic 22.00 Noticies 12 22.30 Eleccions 12M TAC 12
Tertúlia
Dorsal
1 3 5 7 9 11 2 4 6 8 10 12 12 11 10 2 1 3 4 5 6 7 8 9
Previsió pel Camp de Tarragona Espai patrocinat per:
Tel: 977 21 26 12

Cultura L’artista Cvaldespina presenta el seu nou projecte, l’exposició immersiva ‘La mar de plàstic’, en el marc de la 37 Setmana Cultural de Roda de Berà

Un ecosistema marí fet a partir de plàstic

Al voltant de 302 meduses fetes amb CDs reciclats, en una habitació amb bosses de plàstic transparents a terra i les parets, conformen l’ecosistema marí tant particular que és l’exposició La mar de plàstic, creada per Cristina Valdés, sota el nom artístic Cvaldespina, i amb la col·laboració d’Ariadna Andreu.

La instal·lació ha estat creada amb motiu de la 37a Setmana Cultural de Roda de Berà, esdeveniment per al qual Valdés ja havia creat altres peces d’art, concretament, escultures efímeres també fetes amb plàstic.

Amb tot, en aquesta ocasió,

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

per falta de temps, va preferir construir una instal·lació: «Em van avisar un mes i mig abans que volien que col·laborés. No tenia suficients escultures per omplir el recinte, i vaig creure més encertat fer una instal·lació vivencial», explica Cvaldespina. Aquest tipus d’exhibicions representen una de les seves premisses com a artista:

«Crec que el món de l’art ha de ser vivencial, que l’espectador s’integri en el paisatge».

Així, va demanar a través del seu compte de Facebook donacions de CDs i bosses de plàstics transparents reciclables. Amb el pas dels dies, aquestes materials van anar apareixent

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

davant una de les finestres de casa de Valdés. «La majoria de material no sé de qui és. Tot el poble m’ha ajudat, i això és el més bonic», expressa l’artista.

I així, La mar de plàstic es va fer possible. Gràcies a uns ventiladors instal·lats en l’espai, el Casal de les Monges, es dona l’efecte d’onades amb moviment a les bosses, que «representen els plàstics que es troben en el fons del mar». Pel que fa a les meduses, Cvaldespina explica que va escollir aquest animal perquè necessita poc oxigen per a poder sobreviure: «El que transmeten és que al mar li queda poc oxigen, que s’està morint».

Així, l’exposició també té per objectiu conscienciar el públic sobre «la bomba de rellotgeria on estem asseguts». «O reduïm, o ens reduïm», sentencia Cristina Valdés.

L’exposició forma part de la Setmana Cultural de Roda de Berà, i estarà oberta fins el 4 de maig On trobar l’exposició?

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Tijuana

Barreres mentals

En període electoral no puc evitar pensar en productes. Sabem que, durant segles, la forma de consumir d’una persona venia donada per la seva classe social. Els pobres, vestien, menjaven i vivien com a pobres. Els rics ho feien tot de rics. Canviar de carrer, encara que fos amb un sol producte o servei, no era ni econòmica ni socialment (tampoc en termes de marcs mentals) possible. Avui el nostre consum ve determinat, també i en paral·lel, pels anomenats ‘estils de vida’ gràcies a grans avenços. Hi ha mileuristes que porten un perfum car i milionaris que compren roba de segona mà. La composició sociològica i ideològica occidental fa ara més difícil, per exemple, determinar el poder adquisitiu d’una persona només pel seu aspecte. Els rics van de guais, les classes mitjanes són molt diverses i el proletariat pot fer coses (algunes) abans exclusives de les altres dues. Sigui com sigui, tot ha canviat enormement i, alhora, hem superat barreres mentals. Potser, doncs, és moment de preguntarnos si, a nivell polític, hem de seguir amb el sistema de sempre i les velles fórmules esquerra-dreta quan un mateix individu pot pensar completament diferent si parlem d’economia, educació o seguretat. Hauríem de poder votar tema per tema (penso en Suïssa) però seguim enganxats al model de baixa qualitat de llistes tancades i programes monolítics que, a més i entre altres coses, no es compleixen mai. Ja no cal comprar un producte només perquè ens toca o perquè sempre l’hem comprat.

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera,
- 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de: Distribució controlada:
18
Dilluns 29 d’abril de 2024
Helena Viñas Sala on es troba l’exposició ‘La mar de plàstic’, ubicada en el Casal de les Monges de Roda de Berà. Cedida Medusa feta amb CDs reciclats. Cedida
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.