XAVIER ROMEU I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA: NO PERDRE EL PASSAT PER MIRAR AL FUTUR Aquest 2013 es commemora el trentè aniversari de la prematura mort de l'escriptor, lingüista i militant independentista, Xavier Romeu i Juvé, en un fatal accident de trànsit. Des de MÉS Poble- Candidatura d'Unitat Riudebitlles volem rendir homenatge a la lluita per l'alliberament nacional i social duta a terme per aquest marxista riudebitllenc i rescatar de l'oblit la seva memòria en el context actual, en què les propostes i idees defensades per en Xavier fa més de trenta anys són assumides per bona part de la societat catalana. En Xavier Romeu va exercir de professor de gramàtica històrica i fonologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i publicà diverses obres acadèmiques entre les quals cal destacar el Manual de Fonologia Catalana. També va destacar en la faceta d'escriptor; és autor de nombroses obres de teatre i narrativa, com ara Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970, amb Maria Aurèlia Capmany) o Ascendent Escorpió (1979). No només fou un notable lingüista i escriptor, també va implicar-se des de ben jove en la lluita per l'alliberament nacional i l'emancipació social del nostre poble. Fou militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), del qual en va ser dirigent des del 1979 fins a la mort. També era Cap de redacció de la revista LLuita i l'any 1980 va impulsar el naixement dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), eina antirepressiva de solidaritat amb els detinguts i repressaliats per l'Estat espanyol. Va arriscar-se a ser detingut sent el primer presentador de l'acte que l'esquerra independentista organitza cada onze de setembre a Barcelona des del final de la dictadura. Des de Més Poble-Candidatura d'Unitat Popular creiem que l'acte d'homenatge a la figura d'en Xavier Romeu és un acte de justícia històrica a tants i tants lluitadors independentistes i d'esquerres que han quedat esborrats de la memòria històrica del nostre país. Més de trenta anys d’autonomisme han donat la raó als que com en Xavier, defensaven, fa més de tres dècades, que l'única oportunitat de supervivència del poble català és la independència. Independència, però, no només de l'Estat espanyol, sinó també d'unes classes dominants decidides a acabar amb els drets socials i democràtics conquerits en els darrers 150 anys i que ens impedeixen governar-nos. Figures com la d'en Xavier Romeu i de tants i tants lluitadors independentistes anònims ens recorden que l'esquerra independentista compta amb un bagatge històric de lluita que ve de lluny i es projecta en el futur. Desitgem que l'acte serveixi per recordar i homenatjar la figura d'en Xavier Romeu, però ,sobretot, per ressaltar la vigència del seu pensament i el compromís de l'esquerra independentista i de Més Poble – Candidatura d'Unitat Popular, amb els seus ideals d'alliberament nacional i social dels Països Catalans.
EN XAVIER I RIUDEBITLLES Encara em balla pel cap una vella fotografia en una festa major de finals dels 50 o principis dels 60. La imatge de quatre nois d’uns 15 o 16 anys, asseguts a una de les taules de la terrassa del “Centro”. Sé que algun d’ells era de la família Cabot – crec que uns estiuejants que solien passar uns dies a la casa del carrer Nou del professor Puigcorber -. En Xavier mostrava a càmera un llibre vell en la portada del qual s’hi podia llegir clarament la paraula “Cataluña”. Per tant podem establir una primera relació, en el meu record, entre en Xavier, Riudebitlles i un llibre sobre Catalunya, tot i l’evident falta d’ortografia. Potser fou aquest el motiu que el va fer abandonar els estudis d’enginyer industrial a què el pare l’havia empès, per matricular-se al Departament de Llengua Catalana i esdevenir filòleg i fonòleg. Uns dels primers treballs va ser sobre els topònims del municipi de Riudebitlles i el van portar a passar altre cop alguns estius a Riudebitlles amb la família. Més endavant, l’amplià a altres municipis del Riudebitlles. Algun del seus biògrafs com en Jordi Moners o també en Josep Guia, asseguren que el catalanisme d’en Xavier no va renunciar mai a tres fidelitats que va plasmar en totes les seves activitats; la política a través de l’executiva del PSAN, la periodística a Canigó, Oriflama i Lluita, la literària i teatral, i la lingüística. Aquestes tres fidelitats irrenunciables foren fins al darrer moment i per l’ordre que vulgueu: els Països Catalans, la revolució socialista i la independència del país. Pot ser un anacronisme com aquella vella fotografia, o podria ser també que la generació d’en Xavier – ara estaria a punt de fer 72 anys – anés un xic avançada respecte a les actuals generacions. Tot és possible. El cas però, és que seguim empantanegats en els tres aspectes d’una mateixa lluita: Uns Països Catalans agredits sistemàticament en el seu conjunt, i a la vegada impossibilitats com per un mal fat de defensar-nos-en units; una revolta social potser no del tot a la manera que es podia entendre aleshores, però si per canviar de dalt a baix un sistema capitalista basat en la corrupció i que ja ha arribat al final dels seus dies; i un procés d’independència iniciat a una part del territori que esdevé l’única esperança per a la supervivència d’un poble, d’una cultura i d’una llengua. Finalment, un darrer lligam d’en Xavier amb Riudebitlles. És un lligam amb la terra i és definitiu. Des del topònim de Sant Jeroni ens recorda, de ben segur, en aquests moments, que cal actuar com un poble lliure i digne dels qui abans els han somniat, treballat i lluitat per tal que nosaltres puguem vèncer. Guanyarem. No en tinguem cap dubte Quico Romeu i Juvé, germà d'en Xavier Romeu