Edició nº8. Desembre 2014
Butlletí informatiu de la candidatura Més Poble - CUP
UN ANY MÉS LA HISTÒRIA ES REPETEIX • Pressupostos fora de termini i sense possibilitat de participació! • Només MP-CUP vota en contra dels pressupostos! En el darrer ple municipal del 17 de desembre es van aprovar els pressupostos pel 2015. Igual que l’any passat l’aprovació no va ser amb un ampli consens com caldria esperar en una matèria tan rellevant per a la població; només els quatre regidors de Convergència i Unió, que governa amb minoria, van votar a favor dels pressupostos. Esquerra i PSC-GiR es van abstenir i Més Poble-CUP hi va votar en contra. Com ja hem fet els altres anys el signe del nostre vot es deu a la manca de voluntat d’iniciar un procés de participació en matèria de pressupostos i al fet que aquests han estat presentats fora de termini segons el que mana la llei.
A més al nostre entendre la situació econòmica actual obliga a destinar recursos addicionals en aquelles partides relacionades amb els Serveis Socials, i la proposta de CiU no fa especial èmfasi en aquesta qüestió. Al pressupost l’hi manca un informe complert i detallat per assegurar així la defensa dels drets socials dels i les riudebitllenques.
Uns pressupostos a dit?
De l’aprovació dels pressupostos el més preocupant no és tant que els mateixos no incloguin cap partida on la gent mitjançant un procés de participació hi digui la seva, o s’hagin presentat fora de termini, sinó que aquests pressupostos en bona part Tot i conscients que és complicat, des venen marcats per complir l’objectiu del Més Poble sempre aprofitem les de la regla de la despesa imposada negociacions dels pressupostos per pel govern central de Madrid. incloure dinàmiques que afavoreixin la participació en la presa de deci- A la pràctica això vol dir que el pressions del nostre ajuntament; fins i tot supost final aprovat el 17 de deens hem ofert com a grup a assumir sembre, (especialment en l’apartat responsabilitats i posar-nos a treballar d’inversions) en el fons no ha pogut per a que l’ajuntament complexi la llei recollir la totalitat de les propostes i faci els passos necessaris per a dis- de CiU, ni ha pogut incloure les posar d’un Reglament de Participació propostes de cap altre grup! Com Ciutadana. A dia d’avui, encara no s’ha va dir en la penúltima Comissió rebut cap resposta formal a aquesta d’Hisenda (cito textualment) el treproposta. sorer de l’ajuntament i regidor de CiU Joan Pascual, “el pressupost actual Presentar la proposta fora de termini no és ni el d’uns i el dels altres”, fent provoca que l’aprovació definitiva serà clara referència a que senzillament la passada la data límit del 31 de desem- secretaria va haver d’acabar redactant bre, fet que provocarà (com els altres una proposta que seguint amb les dianys) prorrogar pressupostos fins dis- rectrius del govern local i en el marc posar de l’aprovació definitiva. Vol dir de la llei d’estabilitat pressupostària, un cop més treballar sota la premissa aquesta fos “legal”. I aquí rau la prindel “qui dia passa any empeny”.
cipal preocupació i fet que des de Més Poble CUP volem denunciar. La situació actual als ajuntaments arriba a un punt en que té més força un suposada llei que ha de racionalitzar la despesa dels ajuntaments, que la voluntat d’aquells regidors que han estat escollits per governar un poble.
Cal denunciar-ho públicament i contundentment, perquè amb lleis com aquestes els ajuntaments estan intervinguts! És evident que aquest debat que obrim requerirà d’un anàlisi més exhaustiu del que fem, però si no l’abordem, denunciem la situació i lluitem per canviar-la, els programes electorals de les properes eleccions municipals del 2015 (ara més mai) seran paper mullat!
Conscients del malbaratament públic que han petit moltes institucions fruit d’una gestió nefasta a càrrec d’alcaldes i regidores corruptes, és necessari de lleis que posin límits a la gestió dels polítics municipals. Però en el fons, Isaac Ruana i sota aquesta excusa, el que ens trobem és amb lleis intervencionistes que limiten la capacitat de decisió dels i les regidores d’un consistori.
VINE A DECIDIR! • Eleccions municipals. • Projecte de poble. • Pressupostos participatius. • Treball, economia, futur.
ASSEMBLEA OBERTA
Dissabte 31 de gener a les 12h del migdia. Reptes i propostes programa participatiu eleccions municipals de 2015.
mespoblecup@gmail.com
www.santperederiudebitlles.cup.cat
Escoles Velles Organitza Més Poble - CUP
A RIUDEBITLLES EL POBLE VA DECIDIR INDEPENÈNCIA! Encara que fa uns dos mesos de la celebració de la consulta del 9 de novembre, amb el temps ens n’adonem encara més de la importància dels resultats obtinguts. És per això que des de Més Poble CUP volem donar les gràcies tothom que va fer possible aquest somni! L’èxit és col·lectiu! Desobeint podem canviar-ho TOT! No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!
Resultats a Riudebitlles:
Participació: 1193 Sí / Sí: 1031 Sí / No: 77 Sí en blanc: 15 No: 34 Blanc: 4 Altres: 32 A Destacar: En participació ens vam quedar a només 33 vots de les municipals del 2011 (1.226 vots) i vam superar les europees d’aquest 2014 (940 vots). També es van superar els vots del bloc sobiranista (CiU/ERC/CUP-AE/ICV-EUiA) de les passades autonòmiques del 2012 (1.047 vots). Aquestes xifres demostren sense cap mena de dubtes que els resultats obtinguts a St. Pere de Riudebitlles van ser extraordinaris.
VALORACIÓ DE LA CUP SOBRE EL FULL DE RUTA PROPOSAT PEL PRESIDENT MAS DESPRÉS DEL 9N Des de la CUP volem fer públic que no formarem part de l’estratègia d’Artur Mas, que malgrat les formes en què va ser presentada, es tracta en el fons d’una via que evita qualsevol xoc democràtic o desobediència a l’ordre establert, i que pretén esborrar el paper de tota l’esquerra del procés d’autodeterminació i subsumir-lo en una llista cívica de personalitats de l’entorn presidencial. La CUP no s’unirà a cap “llista de país” en què hi participin partits que han fet bandera de les retallades i de la corrupció i que plantegen models polítics i socials de país contraposats als de la unitat popular. Més enllà de les valoracions sobre els actors i el context concret, el model de llista única no és un model útil per a un procés constituent. No està escrit enlloc que una llista única sumi majories per la independència i s’entén que en l’actual context de crisi i excepcionalitat suma més la pluralitat que la unitat. La majoria sòlida de tres llistes independentistes és tan validable internacionalment com la unívoca llista única. No es pot assolir una majoria social des de projectes de país contraposats; ben al contrari, ara més que mai és imprescindible sumar majories per totes les ruptures necessàries que permetin construir un país nou, de baix cap a dalt: un país lliure, dels estats espanyol i francès, però també d’un
sistema econòmic i social, que condemna cada vegada més gent a l’atur, la pobresa i la precarietat. En aquest sentit, també cal assenyalar que no és cap causalitat que el discurs del President Mas passés de puntetes per sobre dels greus problemes econòmics i socials que pateix el país. La CUP vol assenyalar la seva preocupació perquè el full de ruta dibuixat per Artur Mas no reconegui la necessitat la ruptura amb el marc jurídic i polític instituït com un pas imprescindible per assolir la independència. No podem deixar passar per alt que l’anterior full de ruta, pactat el desembre de 2013, va ser avortat per la negativa de CiU a desobeir l’estat. Només la mobilització de la gent va poder convertir la renúncia presidencial en una barricada popular. La CUP també recorda que el seu marc nacional són els Països Catalans i que treballarà per a que el conjunt del país pugui avançar cap a l’autodeterminació i la ruptura amb l’estat espanyol i francès.
I finalment, la CUP exigeix al president de la Generalitat la convocatòria immediata d’eleccions, que des del punt de vista de l’organització, han de tenir un caràcter constituent. www.cup.cat
CAMPANYA PEL 9N A RIUDEBITLLES La setmana abans de la consulta Més Poble CUP va omplir els carrers del poble de cartells demanant el doble Sí, i animant a la gent a desobeir l’Estat espanyol en el cas de prohibicions. A part, el mateix cap de setmana del 9N vam repartir 1200 còpies d’un full informatiu que es va editar especialment per l’ocasió, amb l’objectiu d’afavorir la participació i que la gent anés a votar pel doble SÍ/SÍ!
Des d’aquest enllaç us podeu descarregar el full informatiu que es va L’aposta de la és bastir una candidatu- repartir pel poble: ra àmplia d’esquerres i independen- http://issuu.com/mespoblecup/ tista, que agrupi totes les forces que docs/full_informatiu_9n/0 creuen en una ruptura amb l’estat i amb el model econòmic actual, que Redacció per a nosaltres són dues cares de la mateixa moneda. I és en aquest sentit que estem intensificant contactes amb tota l’esquerra partidària de la ruptura per a començar a fer passes conjuntes en aquesta direcció.
MARATONS Sense adonar-nos ja ens ha arribat el Nadal. Temps d’àpats gustosos i rics en greix, moment de pessebres i tions, i també època de ‘recolliment’ i de ‘tendresa’. Al costat de l’orgia de consum i del pagament d’impostos voluntaris induïts per les variades loteries d’aquest període, hi ha aquesta mediàtica manifestació i catarsi col·lectiva, televisada com un autèntic ‘show’, anomenada ‘marató’. ‘La Marató’.
sant anàlisi de les ongs). Aquest estat melindrós al que ens transporten també es pot veure ironitzat molt bé en la pel·lícula ‘Plácido’ (1961) de Luís Berlanga, quan el règim del ‘generalísimo’ engega una campanya nadalenca, on la burgesia en fa una festa, que l’anomena ‘por Navidad ponga un pobre en su mesa’.
Quedi clar el meu respecte a tota aquella gent que fa una aportació a qualsevol obra benèfica que es pugui realitzar durant el cicle de Nadal, o a qualsevol data de l’any, i la meva més manifesta crítica a la hipocresia de totes aquelles institucions i/o Després d’anuncis i més anuncis a la entitats que amb la seva tasca ‘pia’ tele, a la ràdio, a Internet, a la bústia mantenen l’explotació d’un sector de de casa, als carrers, als establiments la població mundial i els privilegis no…, se’ns entendreix el cor. A més, més per a uns quants. veiem que hi participen els famosos i famoses agafant telèfons, fan un disc, Article de Joan Gispert un llibre i una programació especial a publicat el 12 desembre a Veus del la ‘tevetres’, com no hem de ser territori www.xarxapenedes.cat ‘solidaris’ amb La Marató? Li diuen solidaritat, però és solidaritat? Ser solidari és compartir el que tens amb algú altre, generalment pertanyent a la mateixa condició econòmica que tu, o sigui que es dóna entre iguals. Quan participem amb una aportació a La Marató el que fem es entregar, donar, allò que pertany al nostre excedent i que com no ens fa falta el podem destinar a la causa que està en joc a La Marató de torn, però això no és solidaritat, això és almoina, caritat o beneficència. En les darreres dècades algunes ongs han fet, o continuen fent, aquest paper de mediadors entre els explotats i els que no estan tant explotats, sense intervenir gens ni mica al moll de l’os del problema. Exemple extrem d’aquestes organitzacions ‘misirecordioses’ és Cáritas, entitat de l’església catòlica que es dedica a practicar l’almoina quan l’estat al qual pertany és una de les fortunes més importants del món. Tornant a La Marató, la quantitat lluminosa d’euros captats i anunciada als quatre vents des de les pantalles televisives a l’hora del recompte, sap algú o alguna a on van a parar? No penseu que poso en dubte la veracitat del seu destí, però si a La Marató es recull per a investigar una o altra malaltia i alhora l’estat no inverteix en investigació, on va a parar la desorbitant xifra llampant d’euros que apareix parpellejant? Està clar que es destina a investigació, però al sector privat. Farmacèutiques?
LA CUP DENUNCIA L’OPERACIÓ POLICIAL CONTRA EL MOVIMENT LLIBERTARI CATALÀ La Candidatura d’Unitat Popular vol denunciar l’operació policial de dimarts 16 de desembre contra el moviment llibertari català i volem expressar la nostra solidaritat amb les persones afectades per aquesta operació i els ateneus assaltats per la policia, més encara quan es fa des d’un tribunal d’excepció com l’Audiència Nacional, detenint primer i cercant proves després –llibres, llibretes i ordinadors– i sota l’aplicació de la legislació especial antiterrorista.
Jone Amezagaren o la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a «Llei Mordassa», són exemples d’aquesta perillosa regressió que criminalitzi la protesta social, estigmatitza la dissidència llibertària i retalla llibertats civils. Altrament, la CUP vol recordar que no és la primera vegada que sota el terme genèric i espectacular de “terrorisme anarquista” –impulsat el 2001 pel ministre Mayor Oreja– es produeixen actuacions repressives que després queden en no-res. En aquest sentit, cal recordar especialment el muntatge policial contra la gironina Núria Pórtulas. Detinguda sota els mateixos titulars pels Mossos d’Esquadra, va estar empresonada injustament quatre mesos i va resultar finalment absolta. En aquest sentit, sol·licita també als mitjans de comunicació rigor a l’hora d’emprar titulars tendenciosos i alarmistes nascuts de despatxos policials.
Apunt: Més Poble CUP a la finalitLa CUP alerta de la deriva lliberticida zació del Ple del 17 de desembre va i de la degradació de drets, llibertats tenir un gest de solidaritat amb els i i garanties fonamentals a l’Estat espa- les detingudes llibertàries. nyol. Operacions com les d’avui contra el moviment llibertari, la detenció www.cup.cat ahir de la jove independentista basca
A PROPOSTA DE MP-CUP L’AJUNTAMENT ABANDONA LA FMC
En relació a l’escàndol públic vinculat al sistema de remuneració de dietes del comitè executiu de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) entre els anys 2011 i 2012. La fiscalia de Barcelona ha demanat que s’encausin els 44 batlles de la FMC. Tot plegat reforça la idea que la corrupció ha estat i és una praxis habitual entre la classe política, deteriorant la imatge de les institucions democràtiques. Per tot això, Més Poble - CUP va propoÉs més fàcil demanar a la població, sar una moció al Ple del 17 setembre després de l’estovament mediàtic perquè l’ajuntament abandonés a al que estem sotmesos en aquestes tots els efectes la pertinença a FMC dates, que practiqui la beneficència retirant així l’aportació anual que feia que no pas, per exemple, eradicar la a aquesta institució. La Moció es va pobresa. Per un altre cantó, sempre aprovar amb els vots a favor de tots és reconfortant pensar que estem els regidors/es del consistori. ‘ajudant’ a algú altre tal i com apunta el títol del llibre de Gustau Nerín: Redacció ‘Blanc bo busca negre pobre’ (interes-
COLOMS I EXCREMENTS
AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA
Ho hem denunciat en més d’una comissió i també a través dels Plens, però tot i que tenim constància que l’ajuntament ha pres algunes mesures al respecte, aquestes han estat insuficients i la situació actual de massificació de coloms al Barri Vell i a la resta del poble és inacceptable. La proliferació d’aquesta au i la concentració en alguns punts del poble, ha provocat un augment d’excrements que dibuixen una situació indigna al nostre municipi amb els problemes de sanejament que això pot comportar.
Des de Més Poble CUP ens alegrem de l’ampliació de l’escola St. Jeroni degut a la signatura del conveni amb la Generalitat que ha permès la construcció de 4 aules noves. Ara bé, tot i que el poble podrà aprofitar aquestes aules per altres usos, lamentem que la despesa d’aquesta ampliació hagi anat a càrrec de l’ajuntament, quan la responsabilitat d’aquesta competència és exclusiva de la Generalitat. Un cop més l’actual política de retallades de CiU afecta de forma directa les butxaques dels contribuents d’aquest poble.
Isaac Ruana
Isaac Ruana
2014 SENSE COMISSIÓ DE SERVEIS PERSONALS
CONVERSANT AMB FELIU VENTURA
Han passat 9 anys. Però aquest agost, durant la nostra Festa Major, i en el Des de Més Poble CUP volem criticar marc de la X Trobada de Cançó d’Autor que el govern de CiU i en concret la dels Països Catalans, ha tornat a Sant regidoria responsable de la convo- Pere de Riudebitlles. Feliu Ventura és catòria de les comissions de serveis una de les veus més fresques i compersonals, no n’hagin convocat cap promeses que s’han erigit en aquest aquest 2014! Si la tònica habitual era país un cop encetat el segle XXI. Hereu convocar-ne una o com a molt dues dels cantautors i les cantautores de la a l’any, enguany ni això. Aquesta co- Nova Cançó, Ventura s’ha convertit missió ha de servir per abordar les en un dels màxims representants de problemàtiques i situació actual dels la cançó de denúncia que es fa en la serveis socials al nostre poble, i estar nostra llengua. Arriba des de Xàtiva, informades de la gestió del govern de capital de la comarca de la Costera, i CiU en aquest sentit. Encara que en a sota el braç hi duu quatre treballs algunes reunions amb l’oposició hem discogràfics i una col·laboració durant tractat temes vinculats a Serveis Per- molts mesos amb Lluís Llach. Aquest sonals, en el fons aquests reunions no 2014 ha passat pel nostre poble per són operatives i no són l’espai idoni compartir la celebració dels seus vint per buscar solucions davant de situa- anys damunt dels escenaris. cions concretes. Isaac Ruana
60.000€ PER UNES PISTES DE PÀDEL El 20 de novembre s’aprova la memòria valorada de l’obra “Construcció pistes de pàdel” d’import de 59.918,29€ redactada per l’arquitecte municipal Albert Pedemonte. Tot i que la inversió ve subvencionada per la Diputació, des de MP-CUP pensem que és desproporcionada pels temps que corren i més quan no hi ha constància de que la creació d’unes pistes de pàdel sigui una demanda latent dels i les veïnes del poble, ans al contrari, diferents usuràries de les pistes de tenis s’han queixat que amb aquesta obra passaran a tenir només una pista! Redacció
Li pregunto si se’n recorda, d’aquella vegada que el vam convidar a la II Trobada de Cançó d’autor, el 2006. “Això és trampa! han passat deu anys i tinc el cap dur com un pinyol, que diu Pi de la Serra”. Tot i així, s’apressa a remarcar que “la cançó té pocs espais i n’ha perdut molts en un exercici d’oblit històric a un gènere autòcton de la nostra cultura. Per això és tan important la Trobada que es fa a Sant Pere de Riudebitlles. Cal Trobada i moltes més”. Mentre parlem del reconeixement que hauria de tenir aquest gènere musical, en Feliu demana un cafè. Abans no li porten, li pregunto pel balanç. Com ho veus, tot plegat? “Que tot canvia massa poc i que els cicles són, malauradament, iteratius. He estat molt feliç i ho continue sent amb les cançons. Però no guanyem en drets com a treballadors, i els joves cantautors passen per la mateixa carretera mal asfaltada”. Arriba el cafè, hi afegeix una cullerada de sucre, fa un glop, deixa descansar
la tassa i continua: “però estic viu i he els qui intervenen en els afers dels fills fet 20 anys de cançons”. i els que decideixen no fer-ho amb l’esperança que els seus encerts i erÉs difícil trobar-se amb en Feliu i no rors els facen forts”. No sé per on va, parlar de l’avui, de la feina, de la vida, però segueix. “En la relació amb els del país. Li pregunto per la realitat territoris dels Països Catalans, com ho electoral accelerada que vivim al és el País Valencià, el Principat ha conPrincipat de Catalunya. Com ho veus, tinuat insistint amb una relació patertu que véns del sud? “El meu país no nalista”. Amb una diferència, afegeix: és un somni per a construir, és un “abans intervenia, ara no”. Cal ser país que ja existeix. I ni el 25 d’abril molt autocrítics per prendre de 1707 el va esborrar, ni el 9 de no- consciència d’aquesta realitat. I això vembre de 2014 canviarà el meu con- és un toc d’alerta. “El que el Princicepte de país”. Parlem, i torno a tenir pat ha d’entendre és que no pot tinla sensació que és de les persones dre una relació paternalista amb només brillants, ràpides i amb més bona saltres perquè no som els seus fills. oratòria que he conegut mai. Com po- Només podem tindre una relació dem explicar aquest país, que sobre- de germans i els germans s’ajuden passa els límits autonòmics? “Existint solidàriament i demanen permís i viatjant. Però, sobretot, sent hospi- per a entrar a l’habitació: tenint en talaris amb els qui existeixen i vénen”. compte que compartim casa, cuina, En Feliu m’assegura que prefereix que bany, llibres i discos sobre els que deno li preguntin a un cantautor com co- cidim junts”. nèixer d’una manera més fidel el País Valencià. “Que entren a Internet i ho Em sembla una metàfora genial per pregunten als llibres, als diaris. Que acomiadar-nos. En Feliu Ventura ha viatgen, estimen i somnien. El País Va- tornat a Sant Pere de Riudebitlles, lencià fa temps que està canviant i no i hi hem pogut parlar durant una han estat ni seran els partits polítics bona estona. Sempre entranyable els actors d’aquests canvis”. Retornant i amb les paraules justes i precises. al tema d’abans, sentencia que “una Abans de l’abraçada, abans del punt independència no fa la independèn- i final, la transcendència del treball cia. Però potser n’és el camí, no ho sé, cultural. “La cultura ens fa un servei ningú ho pot saber cert”. a nosaltres i nosaltres som classe i nació. Transformant-nos a nosaltres El cert és que ens perdem entre pre- mateixos transformem el món. No guntes i respostes intercalades, i pro- som capitans, ni guies, ni màrtirs: curem reprendre el fil, perquè de som poble fent cultura”. tants temes podríem teixir vestits sencers. De cop i volta, m’etziba una Cesk Freixas observació: “hi ha dos tipus de pares:
En la redacció d’aquest butlletí hi ha col·laborat: Jordi Torrents, Isaac Ruana, Joan Gispert i Eloi Torrents i Cesk Freixas. Disseny i comunicació: Sílvia Isach, Joan Monsarro i Àlex Suárez. Correcció: Mireia Ribé. Difusió: Assemblea: MP-CUP