Posar límits, sí o no...? Com ens fan sentir? Poden ajudar a arribar a bon port?
Escola Mossen Jacint Verdaguer EAP Sants-Montjuïc Curs 2019-2020
Posar límits és una bona forma de demostrar als nens que se'ls estima perquè amb ells es dóna seguretat i confiança.
El límit ajuda i organitza i no vol dir estimar menys ni enfadar-se. Alerta amb els remordiments. Un nen que pensa que pot fer tot el que vol acaba tenint por.
“Sembreu en els nens idees bones, encara que no les entenguin, els anys s'encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer que floreixin en el seu cor.” María Montessori
Però..., com fer-ho?
Hi ha diferents estils per posar límits: Estil democfràtic: límits necessaris
Estil autoritari: molts límits
Utilitzen la sumissió, el control, els càstigs, els crits, la por... No tenen en compte les necessitats i ritmes dels infants.
Fills i filles: Baixa autoestima. Obedients però depenents. Vulnerables a la tensió i facilment irritables. No interioritzen les normes.
Utilitzen el control però són flexibles i comunicatius. Demanen responsabilitats coherents amb l'edat Fills i filles: Bona autoestima i autocontrol. Bones habilitats i integració social. Autonomia, responsabilitat i persistència.
Estil permissiu: pocs límits
Molta llibertat i poca estructura. Molt receptius amb les demandes dels infants.
Fills i filles: Baixa tolerància a la frustració i dificultat per controlar impulsos. Poca persistència a les tasques. No accepten les normes i els costa assumir responsabilitats.
Algunes pautes:
Ordres clares, objectives i afirmatives.
Cridar i perdre el control.
Reconèixer el bon comportament.
Sobrecarregar.
Anticipar-se a les situacions.
Utilitzar la distracció i eliminar les temptacions. Donar-li opcions i permetre que tingui el control de coses petites. Donar-li l'oportunitat de calmar-se i explicar el motiu del límit.
Fer referència a la seva persona i no a l'acció que ha fet malament. Ser canviants en les nostres reaccions segons l'estat d'ànim. Donar-li el que vol per evitar una enrabiada.
Donar-li explicacions eternes. Incumplir les teves pròpies regles.
Ignorar males conductes.
Proporcionar alternatives.
No tenir en compte els seus sentiments.
Per una autoritat positiva també cal parar atenció a aspectes com:
Recompenses: No es pot comprar l'afecte dels nens... “si fas això et donaré un regal”.
Donar exemple: ser un bon model i tenir força moral ensenyant les coses que diem i no només dir-ho. (tv, menjar...)
Paper dels avis: igualtat de criteris marespares-avies-avis.
Formar equip: tenir objectius clars entre la parella, pocs i compartis.
Coherència: consistència temporal en les normes i no cedir després d'haver dit que no.
Ser ètic: reconèixer els propis errors i si cal demanar perdó.
“Totes les persones grans van ser al principi nens. (Encara que poques d'elles ho recorden).” El Petit Princep, Antoine de Saint-Exupery
Moltes gràcies