La Ruta morisca

Page 1

La Ruta Morisca

Miguel Sarrió Claudia Roca Pau Orobal Alberto Ros P 2ºD Geografia i Història

Empar Marqués 1


Foto Del Lloc

Com Arribar

Mapa

2


El Barranc El barranc del Naixement és el barranc que compté l’aigua que naix a les muntanyes. En l' edat mitjana els musulmans aprofitaven les fonts naturals d’aigua per a omplir les bases que abastien les sèquies que tenien una pendent per a que l’aigua sempre estiguera en moviment però mai s’esvorara . La sèquia regava tota la vessant de la muntanya. La muntanya estava plena d’esglaons per a poder fer conreus principalment de blat, també cultivaven arbres fruiters. També utilitzaven l’oli com font de llum.

La Plaça De L’Hinchidor Era un lloc on passava l’aigua per una plaça. Per a conduir l’aigua, passava per la vessant de la muntanya, després a un barranc, arribava a la plaça on baixava a una sèquia.

3


El Clot Llavador que té el pas de la sèquia del poble. Format de lloses de calcària llisa posades una al costat de l’altra

Palau Senyorial

La societat de l’ edat mitjana l’organitzava el sistema feudal, era una societat piramidal en la que dalt està el rei, desprès estan els senyors feudals i baix estan els camperols que són vassalls d’un senyor feudal, eixa relació s’estableix a traves de juraments i pactes, com per exemple: -Jo sóc vassall i jure que treballaré les terres però el senyor feudal o el rei m’han de protegir.

4


Els senyors feudals viuen de recaptar els impostos que, els poden recaptar en la seua casa. La casa ha de demostrar que tenien molt de poder, té un moli, i moltes més estàncies. El senyor feudal no viu ací, té un encarregat de recaptar els impostos, la casa és un símbol de poder.

Antiga Mesquita, actual Església La mesquita és el lloc musulmà de culte, el lloc on ara està l’església és el mateix, però la mesquita estigué des de el Segle X al XIII. En el segle XIII quan arriba el domini cristià la mesquita esdevé església. Tant l’església com la mesquita tenen les dues una torre per animar al culte, els musulmans l’anomenaven “Minaret” i l’encarregat de cridar al culte és el “Mueci” i els cristians “Campanar”, les encarregades de cridar a missa són les campanes. Estava orientada quasi cap a l’est.

5


Casa típica musulmana Aquesta casa tenia una planta baixa i una primera planta, la primera planta era per a guardar coses, com palla, ferramentes, la garrofa, etc... La planta baixa és on viu tota la unitat familiar, que eren els pares, 2, 3 o 4 fills i els iaios. Per això la vida es fa en el carrer, a la casa sols s’entra per a cuinar i dormir. Hi ha una llar, una tauleta, i poc més, ja que la gent és molt pobra materialment.

La porta Morana Encara que el poble és menut, també estava emmurallat. “Morana” vol dir Deu, aleshores aquesta es la “Porta de Deu”, que mira a l’Est, a la Meca.

El Castillet En el poble hi han tres castells, però hui ens centrem en el Castillet. El castillet no el destrueixen, l’abandonen, evidentment d’açò fa huit segles i esta mig desfet. El castillet estava situat ací per aconseguir la comunicació, mitjançant senyals tant de foc com de fum, ací aconsegueixen que tots els castells de la Rivera estiguen comunicats. El riu Xúquer, és el riu més important de la Zona Valenciana, i des de fa segles també és una frontera. En el segle X en l’època Califal, el Califa governa, però ha de delegar i delega en 6


governadors, que concentren poder, i tenen rivalitats entre ells, aleshores el Xúquer es frontera. Tant en el segle XI quan vindran els regnes de Taifes, que ja són regnes independents, o en 1238 quan Jaume I va entrar a València ciutat. També el 1248 ja anava per Alzira, ell anava poc a poc conquerint cap al Sud, i en el segle XIII en la conquesta cristiana contra els musulmans el Xúquer és frontera. Aleshores el Xúquer porta tres segles sent frontera. El castillet era un castell de defensa perquè la frontera es pot creuar i tindre atacs dels contraris. També pot tindre la funció de protegir el graner on es guarda el forment ja que és territori de frontera.

7


Opinions personals i del grup Miguel Sarrió: La meua opinió sobre l’excursió és que ha sigut divertida i que hem aprés molt sobre Millars com el llavador , la sequera, el castell, etc.

Claudia Roca: La meua opinió de l’excursió és que ha estat prou bé i t'ensenya coses interessants.

Pau Orobal: La meua opinió que ha sigut molt millor que l’any passat i m'ho he passat molt bé descobrint coses que no sabia.

Alberto Ros: La meua opinió és que l’excursió ha sigut interessant, és sorprenent la de coses que hi ha en pobles tan poc coneguts.

Opinió del grup: La nostra opinió ha sigut que és una excursió molt bonica de veure, ens ho hem passat bé i ha sigut divertida, és una excursió per a repetir.

8


Crèdits Miguel Sarrió: Fotografia Claudia Roca: Gravació d’ Àudios Pau Orobal: Edició a ordinador (I) Alberto Ros: Edició a ordinador(II) i envio de l’arxiu.

9


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.