Una dona llarga i prima (popular menorquina)
Una dona llarga i prima ara va de bo ! seca com un bacallà, ara va de bo ! seca com un bacallà, ara va de bo, que de bo va! Se passeja per sa plaça "caragols, qui en vol comprar?" A quant els veneu, madona? "A sis van a mesurar". No els he me podeu dâ a quatre? "A quatre no els hi puc dâ". Que mal vos caigués es covo i no el poguéssiu aixecar! Quan va haver voltat cantó es covo li trabucà.
Il était un petit homme (popular francesa)
Il était un petit homme, pirouette, cacahouète Il était un petit homme qui avait une drôle de maison (X2) Sa maison est en carton, pirouette, cacahouète Sa maison est en carton ses escaliers sont en papier. (X2) Le premier qui y mont ra, pirouette, cacahouète Le premier qui y mont ra se cassera le bout du nez. (X2) C'est le facteur qui y est monté, pirouette, cacahouète C'est le facteur qui y est monté il s'est cassé le bout du nez. (X2) On lui a raccommodé, pirouette, cacahouète On lui a raccommodé avec du joli fil doré. (X2) Le fil doré s'est envolé, pirouette, cacahouète Le fil doré s'est envolé le bout du nez s'est envolé. (bis) Un avion à réaction, pirouette, cacahouète Un avion à réaction a rattrapé le bout du nez. (bis) Mon histoire est terminée, pirouette, cacahouète Mon histoire est terminée.
Proverbis de saviesa A Hongria diuen L'home savi no lloga la cabra perquè li faci de jardiner Els Ioruba diuen a l'Àfrica El savi fuig del búfal furiós A Pèrsia es diu El ximple dutxa l'elefant amb una cullera Un proverbi xinés assegura que És savi l'home que tenint dos pans se'n ven un per comprar un lliri A l'Àfrica, Tanzània, els avis alliçonen els joves dient: La girafa és sàvia: no fa soroll i mira l'horitzó Els alemanys saben que Més val seure amb un mussol que volar amb un falcó
La rateta que escombrava l’escaleta El ratolinet que el portal feia ben net
(adaptació Eduard Delgado) (canvi de sexe Pere Roura)
NARRADORA: Hi havia una vegada una rateta polida que escombrava l’escaleta. De sobte,... RATOLÍ: Eeeeei, ei ei!! De sobte, de sobte! Que si una rateta, que si una escaleta... I per què no, un ratolí? O un ratolinet, si ho voleu més fi... NARRADORA: Home... RATOLÍ: Home no! Ratolinet! Com en Mickey Mouse! O l'Speedy Gonsales! O els de Tom i Jerry! NARRADORA: Però, és que el conte anava d'una rateta, que escombrava l'escaleta... RATOLÍ: Mmmh... Què vols dir amb això? Que els ratolins no escombrem pas? Que som uns bruts i uns dropos? NARRADORA: Ui, no! No vull dir pas això, però és que el conte anava d'una rateta que... RATOLÍ: Ni rata, ni rateta, ni ratota! Que si la majoria viu a una claveguera, més que rata, serà porcota... Va, torna a començar el conte, però amb un ratolí, i sinó, ves amb compte, nfnfnffnf NARRADORA: Hi havia una vegada un ratolinet que el portal feia ben net. De sobte, sota l’escombra, troba un dineret en un raconet. RATOLÍ: –Què en faré, d’aquest diner? Què no en faré? R–Ja està! A la botiga trobaré alguna cosa que em farà el pes! NARRADORA: La botiguera, en veure que el ratolí mira i remira i no es decideix, li diu: BOTIGUERA(narradora): –I si compres avellanetes?
RATOLÍ: –No, no, que em cauran les dentetes. BOTIGUERA: –I si compres pinyonets? RATOLÍ: –No, no, que em cauran els queixalets. BOTIGUERA –I un barret? RATOLÍ: –No, no, que m’agrada anar amb el cap descobert. BOTIGUERA –I un davantal fi? RATOLÍ: –D’això, ja en tinc! BOTIGUERA –I unes sabates de diumenge? RATOLÍ: –En tinc dos parells per a les festes. BOTIGUERA –I un llaç de seda? RATOLÍ: – Ai, sí, això sí que fa per a mi! -------------------------------------------------------------------------------------------------NARRADORA: Quan arriba a casa es planta davant del mirall. De primer, es lliga el llaç al cap: RATOLÍ: –No, no, que em fa el cap gros! NARRADORA: Després se’l lliga al coll: RATOLÍ: –No, no, que semblo un gos! NARRADORA: Després se’l lliga a la cintura: RATOLÍ: –No, no, que semblo una toia de núvia. NARRADORA: Després se’l lliga a la cua: RATOLÍ: –Sí, sí, aquí sí que el llueixo. ------------------------------------------------------------------------------------
NARRADORA: I, tot presumit, el ratolí surt al balcó perquè el vegi tothom. Passa una euga que el veu i es queda enlluernada. I tota vergonyosa li diu: EUGA (narradora): –Ai, ratolinet, ratolinet, tu que n’ets tan boniquet, que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon partit? RATOLÍ: –Si em deixeu sentir la vostra veu... EUGA: –Iiiii, iiiii! RATOLÍ: –Ai no, ni parlar-ne, on aneu amb aquesta fina veu? __________________________________________________ NARRADORA: Darrere l'euga passa una lloba que s’enfila al balcó per dir: LLOBA (narradora): –Ai, ratolinet, ratolinet, tu que n’ets tan boniquet, que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon partit? RATOLÍ: –Si em deixeu sentir la vostra veu... LLOBA: –Auuuu, auuuu! RATOLÍ: –Ai no, que no m’agradeu amb aquesta veu tan gruixuda! ___________________________________________________ NARRADORA: Darrere la lloba passa una ànega, que com totes s’enamora i que, com totes, només sap dir: ÀNEGA (narradora): –Ai, ratolinet, ratolinet, tu que n’ets tan boniquet, que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon partit? RATOLÍ: –Si em deixeu sentir la vostra veu... ÀNEGA: –Quac, quac, quac. RATOLÍ: –Ai, uix, no m’agradeu amb aquest repic de veu! _____________________________________________________
NARRADORA: Darrere l’ànega passa una ovelleta, que en veure el ratolinet se li estarrufa tota la llaneta, i li diu: OVELLA (narradora)–Ratolinet, ratolinet, tu que n’ets tan boniquet, que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon partit? RATOLÍ: –Si em deixeu sentir la vostra veu... OVELLA: –Bèèè, bèèè. RATOLÍ: –Ai, quina llàstima que em feu, amb aquesta llastimosa veu.... ______________________________________________________ NARRADORA: Darrere l'ovella, passa una somera i cau de quatre potes en veure'l tan preciós. SOMERA (narrador): –Ratolinet, ratolinet, tu que n’ets tan boniquet, que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon partit? RATOLÍ: –Si em deixeu sentir la vostra veu... SOMERA: –Iaaaa, iaaaa! RATOLÍ: –On aneu amb aquesta esgarrifosa veu? _______________________________________________________ NARRADORA: Darrere la somera passa una gata que queda tot encisada: GATA (narradora): –Ratolinet, ratolinet, tu que n’ets tan boniquet, que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon partit? RATOLÍ: –Si em deixeu sentir la vostra veu... GATA: –Mèèèu, mèèèu. RATOLÍ: –Ai sí, amb vós sí, que aquesta veu és música per a mi! _________________________________________________________
NARRADORA: I així va ser com la gata i el ratolinet es van enamorar i es van casar. Un cop casats, la gata tot cofoia demana: GATA (narradora): –Fes-me un petó, ratolinet boniquet. NARRADORA: El ratolinet se li acosta i, quan li frega els bigotis, la gata se'l menja i només en deixa el llacet de seda. GATA: –Mèèèu, mèèèu, els ratolinets em torneu bonica la veu.
Corre, corre ratolí (Joan Llongueres)
Corre, corre ratolí; no t'encallis, no et deturis. Corre, corre ratolí que el gatet ve cap aquí. Ai jo et flic, ai jo et floc. Quan em llevo cada dia, ai jo et flic, ai jo et floc, les ratetes van a joc. Ara passa l'elefant que camina amb gran catxassa. Ara passa l'elefant que és tan gros i pesa tant. Ai jo et flic, ai jo et floc. L'elefant té una gran trompa, ai jo et flic, ai jo et floc, i camina a poc a poc. Tan si és jove com si és vell l'ànec té la veu molt ronca. Tant si és jove com si és vell el pobre ànec va garrell. Ai jo et flic, ai jo et floc. L'ànec té les cames curtes. Ai jo et flic, ai jo et floc, i quan canta fa cloc cloc. El canari cantador canta i vola, brinca i salta.
El canari cantador canta dalt del saltador. Ai jo et flic, ai jo et floc, Molt m'agrada a mi el canari. Ai jo et flic, ai jo et floc, perquè canta i perquè és groc. Caminem i anem enllà quan fa sol i fa bon dia. Caminem i anem enllà que en el món ens cal triscar. Ai jo et flic, ai jo et floc. Juga, canta, salta i corre, Ai jo et flic, ai jo et floc, qui no es mou és un badoc.
Pariรณ la luna (Alfonso Cรณrdoba)
Antenoche y anoche Antenoche y anoche (Bis) Pariรณ la luna Pariรณ la luna Pariรณ la lana aeee... (Bis) Veinticinco luceros Veinticinco luceros (Bis) Y una lunita Y una lunita Y una lunita aeee... (Bis)
Cançó de la tempestat (Josep Maria de Sagarra)
Gotellada a l'empedrat, horitzó llampeguejat, tempestat! I el vicari esparverat i s'enfonsa l'envelat, i tot va desguitarrat, tempestat! Cruix la biga i el terrat, la vellarda s'ha senyat, tempestat! El paraigües s'ha esbotzat! visca el xàfec descordat que apaivaga el gos i el gat, tempestat! Tempestat, si t'hem cridat, desensonya l'ensonyat, tempestat! De bon grat o de mal grat obre el cor enfurrunyat, ben obert de bat a bat, tempestat!
La casa tota petita (Émile-Jacques Dalcroze i Joan Llongueres)
Allà lluny hi ha una caseta, així, així, amb un fum que vola per la teuladeta, així, així. té uns prats amb herbeta i un petit arbret i té una fonteta i té un jardinet. Tra la ra la la ra la la la Tot és petit, petit, molt petit, oidà.