CALENDARI DE TARDOR (Tradicional polonesa. Adaptació Maria Martorell)
1. Setembre que ens portes de nou la tardor; tu deixes els boscos pel brau caçador! Collim bones pomes que tu has madurat; hem fet la verema i el camp hem llaurat! 2. Octubre que daures el bosc que era verd, el cup i la bota de vi ens has omplert. T’endús l’oreneta molt lluny, cel enllà, prô a l’hort la magrana tu has fet coronar. 3. Novembre que plores tot regant els camps, bolets i castanyes duus a xics i grans. El dia s’escurça, se’n va Sant Martí, les fulles ja cauen, el fred ja és aquí! 4. Desembre que arribes amb Sant Nicolau, la neu que tu portes fa el cim molt més suau. L’anyada s’acaba, t’enduus la tardor, prô amb tu torna sempre el Nadal del Senyor!
SEBASTIANA (Eduardo Dussek)
Convidei a comadre Sebastiana Pra cantar e xaxar na Paraíba Ela veio com uma dança diferente E pulava que só uma guariba E gritava: a, e, i, o, u, y
Já cansada no meio da brincadeira E dançando fora do compasso Segurei Sebastiana pelo braço E gritei, não faça sujeira O xaxado esquentou na gafieira E Sebastiana não deu mais fracasso Mas gritava: a, e, i, o, u, y
PAS A PAS Maica Meseguer i Espada
Tinc un vehicle que em porta sense rodes, ni volant. De benzina, mai no en gasta. Només vol, de tant en tant, un got d'aigua, una amanida, una poma o un croissant.
Són les cames el meu cotxe i viatjo pas a pas. No hi ha distància impossible quan em poso a caminar. Des de dalt les meves cames el paisatge veig passar.
EL DIA ÉS GRIS (Lletra JM Andreu – Música Jordi Roura)
1. El dia és gris, penso tot el que moc trenco. No tinc ni cinc Mireu que tinc mala sort. 2. Quan bull la llet, vessa i quan tinc més pressa no sé on m’han dut en lloc del sud vaig al nord. TORNADA:
Més val que plegui, plegui, sense acabar i que m’assegui, segui fins a demà. 3. El dia és gris, penso quan prenc cafè el llenço tot em surt tort tinc mala sort des d’ahir. 4. Això que a mi em passa trobo que ja és massa. No sé el que em faig per ‘xò me’n vaig a dormir. SOLO INSTRUMENTAL TORNADA – 3 – i repetició finals
Octubre (Miquel Martí i Pol)
Ningú no entén l'octubre sense bolets, vull dir dels de menjar, no pas dels altres, tant si són rovellons com cama-secs són bons tant per collir com per menjar-se'ls. El bosc és de tothom i és generós, però no hi podem fer qualsevol cosa, perquè sigui puixant com volem tots convé tractar-lo amb més traça que força. Si ho fem així, camins i rierols, arbres i vent i ocells i bestioles seran amics de tots, i mantindrem el seu record ben viu de nit i dia perquè per sempre més a xics i a grans ens facin una grata companyia.
L'estranya joguina (Tom Paxton-Joan Soler Amigó)
Un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé, el pare, en tornar del treball, em va dur un paquet molt gran. Corprès el vaig desembolicar. Amics, què deurà ser? Si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells. TORNADA: Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou! Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou! En veure´l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès: tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets. Primer vaig tocar el primer i l´altre després. Corria amunt i avall del pis. Jo me l´escoltava com... TORNADA I gira-li que tomba-li, del dret i l´inrevés. Ara se´n va sota el sofà: el busco i ja no hi és. El pare, riu que riu que riu. Jo, vinga plorar, però el sol va tornar a brillar, quan vaig poder escoltar... TORNADA Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps: ara jo sóc un home gran, tinc un petit hereu. Té una joguina que jo sé. N´està embadalit, perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets... TORNADA