Accent 159

Page 1

Periòdic popular dels Països Catalans

159 DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

El PSOE subvenciona el ciment i aprova els ERO de l’automòbil FOTO:Adrià Costa / Osona.com

Zapatero ha posat en marxa el seu PlanE, a través del qual continua finançant el model econòmic del ciment i genera milers de llocs de treball, però que només s'allargaran el temps que durin les obres subvencionades. El PlanE té com un dels seus màxims exponents el FEIL, una partida de 8.000 milions d'euros per finançar obres impulsades pels ajuntaments del conjunt de l'Estat espanyol. Mentrestant l'Estat, a través dels governs autonòmics, autoritza els ERO en la indústria: aquest mes d'agost s'ha anunciat que 1.200 treballadors i treballadores seran acomiadats de les plantes de Nissan i Ford. >> En profunditat 6 i 7

INTERNACIONAL Anàlisi sobre els colpistes d'Hondures

Els amics serveixen d’alguna cosa

SUMARI

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, podrà gaudir amb tranquil·litat de les vacances d'estiu. I és que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV), encapçalat per l'amic personal de Camps, Juan Luis de la Rúa, va arxivar la denominada trama valenciana del cas Gürtel. El TSJPV va considerar que no és delicte rebre regals, però en cap cas qüestiona

El col·lectiu d'anàlisi Latinoamerica21 analitza el cop d'Estat hondureny en el context continental i subratlla que cal tenir en compte la importància de les dinàmiques de construcció històrica de les burgesies llatinoamericanes per entendre el que ha succeït. I el que pot succeir. >>Internacional 9

que Camps li regalessin vestits, fet que fins ara havia negat. Tot i això la fiscalia anticorrupció ha anunciat que recorrerà la decisió al Tribunal Suprem, fet que allunya el cas de la “influència” del PP valencià i pot convertir el triomf de Camps en una victòria enverinada de cara a les properes eleccions. >>Països Catalans 5

Rita i Camps,eufòrics abans que se’ls vinculara al Cas Gürtel

Pòrtulas condemnada a presó

Campanya d’estiu contra l’independentisme basc

Músics catalans a Palestina

Núria Pòrtulas ha estata condemnada a dos anys i mig de presó. Malgrat que l’aadvocat denuncia la manca de proves per sustentar l'acusació de "temptativa de col·laboració amb banda armada", la justícia espanyola ha decidit enviar-la a presó. >> Països Catalans 4

Aquest estiu el PSOE ha volgut posar en pràctica la intensificació de l'aprartheid polític contra l'esquerra abertzale. L'escalada repressiva s'ha saldat amb a mort d'un regidor abertzale.

Una brigada conformada per diversos músics catalans visita aquest agost Palestina. Els músics hi porten la solidaritat catalana i es comprometen a fer d'altaveu de la realitat que aquests dies estan coneixent als territoris ocupats.

>> Internacional 8

>> Cultura 10

AQUIL·LES RUBIO PÀG. 2 // ALEIX CARDONAPÀG.2 // MARIA FREIXAS PÀG.3 // LLORENÇ BUADES PÀG. 12


02OPINIÓ

PUNT DE MIRA

Amics AQUIL·LES RUBIO I VILLALVILLA ALACANT

Escric aquestes ratlles el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha arxivat la causa per suborn contra el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i altres tres alts càrrecs institucionals del PP valencià, entre ells el seu secretari general, Ricardo Costa. Per als que estem acostumades a les corrupteles vàries dels polítics valencians la decisió judicial no ens ha sorprès. Des del mític "estic en política per folrar-me" d'Eduardo Zaplana ha plogut molt, però ni les formes ni el fons han canviat gaire. I és que no podíem esperar-nos altra cosa: el mateix Camps ja havia manifestat que per definir la seua relació amb Juan Luis de la Rúa el concepte amistat es quedava curt. Aquest home, per si les lectores de L'ACCENT ho ignoren, és el president del tribunal i una de les tres

“Per als que estem acostumades a les corrupteles vàries dels polítics valencians la decisió judicial sobre Camps no ens ha sorprès” persones que havien de decidir sobre l'arxiu del cas. I serà això, que el concepte que s'amaga darrere la paraula amistat no és suficient per categoritzar els intensos i íntims vincles entre polítics, jutges i empresaris valencians. A Alacant en tenim exemples de sobra. Enrique Ortiz, l'empresari de més èxit de la meua ciutat, convidava regularment a l'exalcalde, Luis Díaz Alperi, a navegar amb el seu iot. Quan aquest va dimitir, la seua successora, Sonia Castedo, va passar el seu primer cap de setmana com a alcaldessa... al iot d'Ortiz. Però tampoc no podem ser susceptibles, i és que possiblement Castedo només acudira al vaixell en qualitat de consort. El seu marit ha estat un simple empleat -el gerentde les empreses del constructor. Però Ortiz té més amics, o empleats, segons es mire. L'actual portaveu del PSOE a les Corts Valencianes, Ángel Luna, va ser membre del Consell d'Administració de l'Hèrcules, societat anònima esportiva de la qual Ortiz n'és un dels màxims accionistes. Un tal Blas Bernal, quan era portaveu del PSOE a l'Ajuntament, va votar a favor del Pla Rabassa, projecte emblemàtic del contractista. Després va ser nomenat director general de l'Hèrcules i ara sona com a nova cara electoral d'UPyD, tercera força electoral a la ciutat després de les eleccions europees. I és que ja se sap, qui té un amic, té un tresor.

DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 L’ACCENT 159

COL·LABORACIÓ

ALEIX CARDONA*

La CUP ha començat a fer-sse gran

L'altre dia, com molts dies, parlava amb un amic convergent del poble, amb carnet, sobre temes de política o de futbol, que a vegades tenen molt a veure. Concretament, ens mostràvem crítics amb el tema del finançament i amb el tripartit, tot i que des d'òptiques diferents. També comentàvem el paper de CiU i en fèiem crítica, tot i que, òbviament, des de perspectives diverses. Enmig de la conversa, i quan la cosa començava a derivar cap a plantejaments més de futur -que si eleccions, que si noves majories, que si naps que si cols-, em deixà anar una afirmació que darrerament he sentit dir a gent de l'esquerra independentista: "aquests de la CUP heu de fer-vos grans". Ell, com els independentistes que deia, situava aquesta asseveració en el fet que lliga la idea de fer-se gran amb anar a les eleccions, i més concretament, a les autonòmiques, i no ho deia per aquestes sinó en general. Aquest fet em féu reflexionar sobre com interpretem la idea, que repartim a dojo, de fer-se gran. Què volem dir, en afirmar aquesta acció? Sempre he pensat, i he intentat aplicar, que fer-se gran tenia a veure amb la capacitat de decidir i la decisió d'aplicar-la. I això crec que val tant per a les persones com per a les col·lectivitats, com ara una nació. I en la capacitat de prendre decisions hi intervenen molts factors, interns i externs, però per damunt de tot hi ha d'haver la lliure voluntat d'actuar d'acord amb allò que hom pensa, creu i vol, fins a les darreres conseqüències, per damunt de la família, la moral imposada, la religió o la doctrina de la seguretat laboral, policial o de pensament uniforme. Per a d'altres, i això se m'ha anat confirmant al llarg dels anys, malgrat els canvis polítics, econòmics, culturals o de consum, fer-se gran vol dir arribar a una certa edat, i poder començar a fer com la resta: consumir com la resta, gastar com la resta, estalviar com la resta, hipotecar-se com la resta, drogar-se o fer-se ecològic com la resta, seguir les cerimònies com la resta..., vaja, ser un més, ser "normal", accedir a la plena condició d'uniformitat.

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 159. Tirada: 4.000 exemplars Número de dipòsit legal:L-1014-02.La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció València: CarrerMaldonado,46 baixos,46001 València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció. Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés,

En política, l'esquerra independentista, o almenys una part d'aquesta, després de tants anys de fer i desfer fora d'aquest joc institucional, ha cregut que havia arribat a la majoria d'edat, i ha optat per fer com la resta. Reproduir el model des d'una posició crítica i amb la garantia de virginitat que se li suposa a aquest sector. El més curiós del cas és com això es planteja en un moment de clara degradació d'un model polític, d'un sistema global, cada cop més allunyat de la gent, cada cop menys recuperable. Un sistema i un model que sempre ha estat en el punt de mira, ni que sigui formalment, de l'esquerra independentista, i ara aquesta, o una part d'ella, està disposada a fer-lo seu, i de fer-ho de pressa, donant lliçons. El miratge del formatget de la nit electoral de les municipals del 2007, com un conte de la vora del foc, ha fet el seu efecte. I alguns interessats per qüestions de vot, però també, aquests i altres, per fer de l'Esquerra Independentista una opció política més, en la casa gran del sistema. En aquest sentit, crec que l'opció presa per la CUP en la darrera assemblea general, malgrat no ser la que tothom esperava, la de la

majoria d'edat ordinària, la del model imperant, la fàcil..., ha estat la de la majoria d'edat real, ha estat especialment madura, extraordinàriament conscient i encertada tàcticament i estratègica. I és que la CUP, les CUP d'arreu del país, han de treballar a fons per fer avançar la realitat existent, per fer créixer la taca d'oli abocada i per aprendre a treballar en condicions cada vegada més decisòries. Sabent que els ajuntaments, i les institucions que se'n deriven, són un bon banc de proves per fer política de veritat, al costat de la gent i construint des de baix un model nacional de fer política a les institucions, sabent que tenim, i volem tenir, la nostra força real al carrer. I això és un acte

“Sempre he pensat, i he intentat aplicar, que fer-se gran tenia a veure amb la capacitat de decidir i la decisió d'aplicar-la”

Aure Silvestre i Arnau Urgell. Països Catalans: Joan Buades, Martí Cirici, Guillem Colom, Laia Creus, Pep Giner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Francesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa. Opinió: Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky.IInternacional: Ausiàs Alminyana,Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCultura: Joan Ballester, Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Aurora Mora, Felip Pineda, Hèctor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.CCoordinació gràfica: Oriol Clavera.IIl·lustracions: Joan Carbonell, Roger Ferriols. Distribució: Guillem Romero Senent. Han col·laborat en aquest número: Aleix Cardona, Aquil·les Rubio,Llorenç Buades, maria Freixas, Borja Català, Jaume Barber

revolucionari de fons, perquè implica, com demanava Lluís M. Xirinacs, la construcció d'un camp propi, amb normes pròpies i amb objectius propis. La CUP, ara sí, té l'oportunitat de visualitzar un plantejament federal de l'acció política, a partir de l'agregació de les diferents singularitats de cada CUP, evitant caure en un model centralitzador del poder polític, com s'estava configurant amb la praxi actual d'un secretariat tècnic que acabava fent de direcció política. Raimundo Viejo, professor de teoria Política de la UPF, escriu al setmanari Directa (15-07-09) que la CUP "segueixen constituint l'expressió política més ambiciosa del nou municipalisme" i "han de pensar una institucionalització d'acord amb el principi federal i no una enèsima declinació d'organització centralista i uniformitzadora". I encara, "aprofundir en el principi federal dotarà de sentit una estratègia de creixement que passés pel contagi de fórmules participatives d'èxit provat i una expansió horitzontal que incorporaria noves singularitats nacionals mitjançant la cooperació federativa". Ara és un moment de gran responsabilitat, de saber que els pals vindran de moltes bandes -esperem que no en vinguin de dins- i d'assumir, amb actitud adulta, que estem construint una via nacional cap a l'alliberament. La CUP, sense cap mena de dubte i malgrat el que preveien "taumaturgs insignes", com deia el poeta, ha fet un important pas de maduresa per poder decidir lliurement el camí a seguir. *Aleix Cardona és membre de Terra i Llibertat

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

Solidaritat amb en Karim a les festes del Garraf Visca la Festa Major... Karim Absolució! Ja iniciada la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, ahir dissabte 1 d'agost durant la diada castellera a la plaça de la vila, solidaris amb en Karim Akbih Verdaguer desplegaren des d'un edifici, una gran estelada i una pancarta de grans dimensions on expressava la solidaritat cap al jove vilanoví,condemnat a 50 dies de presó, per declarar-se insubmís a les penes-multa i davant a un sistema capitalista que genera injustícies cap a la majoria de la població. Durant la diada castellera, a la plaça de la vila, es va realitzar una parada informativa, amb material divers de la campanya de suport i

adhesions al manifest i recollida de signatures. Visca la Festa Major... Karim Absolució !

Solidaritat a la Baixada de Carretons de Ribes A l'últim acte de Festa de Major de Ribes del Garraf, el 22 de juliol, a la tradicional Baixada de Carretons, va comptar amb una pancarta de solidaritat amb en Karim Akbih i Verdaguer, condemnat a 50 dies de presó per negar-se a pagar una pena-multa de 400 euros, acusat d'agredir a un Mosso d'Esquadra el passat 15 de novembre de 2008 durant una manifestació pacífica contra la crisi econòmica i capitalista.


OPINIÓ 03

L’ACCENT 159 DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009

MARIA FREIXAS

COL·LABORACIÓ E D I T O R I A L

L’atenció individualitzada no és el problema Culpar una suposada atenció individualitzada a primària, i dic suposada, de les dificultats d'aprenentatge que pateixen actualment els i les alumnes de secundària, em sembla ben bé una aberració. Però si aquest discurs apareix quan es parla de l'escola inclusiva i per boca de professorat jove, no puc evitar posar-me les mans al cap i intentar esbrinar en quin punt de l'engranatge educacional es desvirtuen els conceptes. El disgust ve quan acabes analitzant que la mala educació s'ha convertit en quelcom cíclic, perquè afecta a cadascun dels nivells, retroalimentant-se així els errors per via d'una formació pobre, un enfocament mediocre i una inversió econòmica miserable, i que, malauradament, ja estan repercutint a massa generacions. Sí, és cert, els i les docents de secundària no estan equivocats i realment

“És cert que existeixen problemàtiques significatives a les aules, però la culpa no és de l'escola inclusiva” existeixen problemàtiques significatives (només ens hem de passejar per les aules per veure-ho) però la culpa no és de l'atenció individualitzada i menys encara de l'escola inclusiva. En primer lloc hauríem de tenir clar què comporta una escola inclusiva i com s'hi emmarca l'atenció

individualitzada. Inclusió és un salt qualitatiu en el sistema educatiu enfocat no tant sols a integrar totes les tipologies d'alumnes, sinó en estar preparada física i pedagògicament per tal de poder matricular alumnat amb necessitats educatives especials, ja provinguin d'aspectes físics, psíquics o socials. I alhora procurar que l'objectiu passi per la normalització contextual, per tal de poder viure la diferència com una font de riquesa i poder deixar enrere aspectes segregadors, que es potencien amb les escoles especialitzades o mitjançant la pedagogia tradicional. Però per tal que aquesta escola sigui possible també ha d'anar acompanyada d'un canvi ideològic de les mestres: és necessari creure en metodologies a l'aula, com l'aprenentatge cooperatiu, dos mestres a l'aula, treballar els continguts mitjançant l'interès dels infants, però amb la capacitat motivacional que es requereix per tal que aquests canvis siguin significatius. En definitiva, enlloc d'anar donant continguts i sabers tancats que es contemplen en el currículum, la

mestra ha d'estar formada per aconseguir que les seves alumnes es preguntin el per què, mitjançant l'interès, la motivació i la pròpia regulació de l'aprenentatge: aquest sempre serà individual i els materials i continguts han d'anar enfocats per què cada infant hi pugui accedir: han de ser oberts, flexibles i que s'adaptin a tots els nivells i estils d'aprenentatge. I quines són les seves repercussions a secundària? Si l'atenció individualitzada a primària s'ha fet correctament i en sintonia amb la resta de metodologies que requereix una escola inclusiva, el professorat es trobarà amb alumnes motivades per estar a la classe i conscients que estan aprenent. Però també hem de ser conscients que amb això no n'hi ha prou, perquè a secundària hem de seguir treballant en la línia pedagògica enfocada cap a la inclusió. Els temps de crisi en l'àmbit edu-

“Amb lleis com la LEC no ens acostem al model públic i de qualitat que necessitem” catiu segueixen, i amb lleis com la LEC no ens acostem al model públic i de qualitat que necessitem. Es més: quan ja fa anys que a les facultats es formen les futures mestres en les teories de la inclusió com a fils conductors, aquestes encara estan per plasmar-se de manera pràctica a les escoles catalanes.

EL MIRADOR BLOCAIRE L. ALTARRIBA

Seguiment de les brigades solidàries La xarxa us permetrà aquest estiu seguir el recorregut d'algunes de les brigades internacionalistes catalanes que són de viatge a l'Amèrica Llatina i l'Orient Mitjà. L'experiència més novedosa és la Brigada Musical Catalana, que envia músics catalans per conèixer i difondre l'ocupació que pateix el poble palestí. Trobareu informació sobre la brigada a la pàgina 10 d'aquest ACCENT, o directament al bloc que estan actualitzant des de

Cisjordània: blocs.mesvilaweb.cat/musicsapalestina. Podeu seguir el viatge a Colòmbia de dos joves tarragonins a través del bloc TGN-Colòmbia (tgnacolombia-.blogspot.com). Hi són per fer acompanyaments a moviments de base amb l'IPO, l'Observatori Internacional de la Pau, per tal de donar suport a persones implicades en moviments socials de Colòmbia que estan amenaçades per

paramilitars. Hi ha altres brigades que no actualitzen tant la seva pàgina a la xarxa, però que tenen arxius de viatges anteriors que retraten l'actualitat de Cuba i Veneçuela. Són les dues brigades a Centre-Amèrica organitzades per l'esquerra independentista: la veterana Venceremos i la més recent Alí Primera: WWW.BRIGADESCATALANES.ORG/VENCEREMOS WWW.BRIGADESCATALANES.ORG/ALIPRIMERA.

Bona lectura i bon estiu!

Acomiadaments i sindicats Un observador qualsevol que preste atenció a les notícies del dia a dia però que no tinga necessitat -o voluntat- d'aprofundir en el que s'hi diu tindrà una imatge ben definida d'allò que s'anomenen "els sindicats majoritaris": són sindicats potents, que acullen un gran "majoria" dels treballadors i treballadores, pensarà; són sindicats responsables, que participen del "diàleg social" defensant-hi els interessos de la classe treballadora enfront les pretensions de la patronal; són, així mateix, sindicats que es mobilitzen -seguint la tradició obrera- el Primer de Maig i també per reclamar millores en els convenis o per preservar llocs de treballs, com un observador qualsevol pot comprovar als telenotícies o a la premsa escrita, on, per contra, no apareixen mobilitzacions d'altres sindicats, que d'altra banda, deu pensar l'observador, si no apareixen és perquè no existeixen. Aquest mateix observador es degué quedar sorprès el dijous 30 de juliol quan, a les notícies del matí, entrevistaven en directe un dels set-cents treballadors afectats per l'ERO de la Nissan que, contra el que es podia esperar, acusava l'UGT i CCOO de negociar l'acomiadament amb l'empresa i, encara més, els acusava de protegir els seus afiliats en prejudici dels treballadors i treballadores no afiliades o afiliats a altres sindicats. En edicions posteriors dels telenotícies ja no aparegueren aquestes declaracions; i, posteriorment, se sabé que els "sindicats majoritaris" s'havien querellat contra la CGT per difamació, acusant-la de difondre els rumors sobre el paper d'ambdós en l'ERO. Però per uns moment, la imatge dels sindicats majoritaris va trontollar en el nostre observador, que no sabem si va començar a sospitar de l'UGT i CCOO o si, després de l'incident, quedà satisfet amb les explicacions dels seus valedors. Mentre això succeïa a un extrem del país, a l'altre, una altra multinacional automobilística anunciava de manera quasi paral·lela l'acomiadament de sis-cents treballadors. És la Ford d'Almussafes, que després de diversos ERO temporals durant el 2009 ha decidit que a finals d'any retallarà de manera definitiva la plantilla. Els sindicats diuen que ja s'ho esperaven però no sembla que tingueren cap resposta preparada. Ací, com a la Nissan, tots els sindicats no són iguals. D'una banda, l'UGT reclama el compliment d'un acord que havien signat pel seu compte amb el president de Ford Europa, que estableix que l'empresa sempre posarà mitjans per pal·liar qualsevol situació "quan no hi haja producte". És a dir, una ambigua declaració de bones intencions i res més. De l'altra, l'actitud d'aquest sindicat "majoritari" ha merescut la crítica de la resta de sindicats (CCOO, CGT i STM-Intersindical) que durant la primavera ja es van mobilitzar en contra dels ERO i dels pactes secrets entre l'empresa i UGT (vegeu L'ACCENT 155). Tant a la Nissan com a la Ford podem comprovar com els sindicats "majoritaris" han actuat més com a còmplices dels propietaris que no pas dels treballadors. Als que no som observadors qualsevol no ens sorprèn, perquè des de fa anys veiem com han sigut una peça clau en els processos de reconversió de diferents sectors econòmics i també en les negociacions de les reformes laborals. Però ara amb la crisi actual els conflictes són cada vegada menys "abstractes" i l'actitud d'aquests sindicats té unes implicacions cada cop més immediates i cruentes. Les grans multinacionals amb les seues grans factories que havien de ser el motor d'una indústria local estan fent aigües per totes bandes i tanmateix cap dels sindicats "majoritaris" pot defensar-hi els interessos dels treballadors, perquè ja fa anys que han renunciat als plantejaments en clau de classe i de nació, si és que els van tindre en algun moment. No és cap novetat, com ja hem dit, però esperem que com a mínim, aquesta realitat cruenta siga més clarificadora per als observadors qualsevol del que ho han estat els escrits i discursos polítics, que per molt encertats fins ara no han pogut acabar amb el poder dels sindicats "majoritaris".


DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 L’ACCENT 159

04PAÏSOS CATALANS

Condemnen Núria Pòrtulas a dos anys i mig de presó

BREUS

Narcotràfic i trames ultres al Port del Fòrum REDACCIÓ BARCELON

REDACCIÓ GIRONA

Per enèsima vegada, narcotràfic i extrema dreta tornen a coincidir. El passat 23 de juliol, la policia espanyola va interceptar un vaixell al Port del Fòrum de Sant Adrià del Besòs amb més de 400 quilos de cocaïna líquida. D'entre els quatre detinguts, el nom de Jorge Porta Laborda destacava per la seva passada vinculació amb trames ultradretanes i la seva condemna per haver format part dels GAL. Porta fou condemnat a 27 anys de presó per l'assassinat, el 1985 a Biarritz, de Robert Caplanne, un lampista a qui els terroristes van confondre amb un membre d'ETA. Precisament, qui fou cap d'aquell comando dels GAL, el confident Ismael Miquel, restà empresonat 11 anys a Tailàndia per tràfic d'heroïna.

L'Audiència Nacional espanyola ha condemnat la gironina Núria Pòrtulas a 2 anys i 6 mesos de presó. La sentència ha justificat la pena per un suposat delicte de "temptativa de col·laboració amb banda armada". D'aquesta manera el jutge del tribunal d'excepció ha donat la raó al fiscal que, al seu torn, va fer seva l'argumentació dels Mossos d'Esquadra. El cos policial autonòmic va detenir l'anarquista gironina per considerar que pretenia crear i liderar una cèl·lula "terrorista" per cometre accions violentes contra persones i béns materials en suport als presos anarquistes. La sentència no va tenir en compte les argumentacions de l'advocat defensor, Benet Salellas, que en el judici havia assenyalat la manca de proves i les nombroses irregularitats en el procés. La defensa recorrerà la sentència de l'Audiència Nacional espanyola al Tribunal Suprem. Almenys fins que

“En el cas del Port del Fòrum ha aparegut el nom de Jorge Porta, vinculat amb trames ultradretanes i amb el GAL” L'activitat de Porta en la violència ultradretana, però, ja s'havia iniciat anys abans quan va participar en la fundació de Milícia Catalana, la versió catalana dels GAL. Aquests darrers mesos, tal i com ha vingut destacant L'ACCENT, antics dirigents d'aquest grup terrorista han reaparegut a l'escena pública de la mà de Plataforma per Catalunya, com Carlos Francisoud, actual delegat del partit xenòfob a Badalona. D'altra banda, les activitats violentes d'aquest grup han reaparegut puntualment, com en el cas de la col·locació d'un artefacte l'anjy 2001 a les Cotxeres de Sants hores abans d'un concert organitzat pels moviments socials. D'entre els detinguts en aquella acció destaca Santiago Royuela, fill del conegut ultra i subhaster Alberto Royuela. Ja sigui com a via de finançament de les seves activitats, o com a confluència general d'ambdós àmbits delictius, casos com els de Sáenz de Ynestrilla, els Àngels de l'Infern o el cartel d'Intxaurrondo demostren que la vinculació al narcotràfic de les trames ultres no és una simple anècdota sinó quelcom estructural.

no es resolgui aquest recurs -segurament no abans de nou mesosno s'aplicaria l'ordre de presó. La condemna arriba dos anys i mig després de la detenció

Núria Pòrtulas va ser detinguda el 7 de febrer de 2007 acusada de pertinença a banda armada. Durant tres mesos va restar en presó preventiva -període que si finalment no prospera el recurs se li descomptaria de la condemna- fet que va suscitar una intensa campanya de solidaritat tant a Girona com a la resta del país. Dos anys i mig després arriba

Intervenció de la polícia a les portes de l’Audiència Nacional

Amadeu Casellas torna a estar en vaga de fam a Can Brians

La seva situació fa pensar que podria ser la més llarga que ha fet REDACCIÓ BARCELON A

Amadeu Casellas torna a estar en vaga de fam. Ho està des del dia 15 de juliol, data en què la direcció de Can Brians li va notificar de nou la intervenció de la seva correspondència, així com la prohibició de totes les comunicacions, segons explica ell mateix en una carta feta pública a diferents mitjans digitals. Des d'aleshores, Casellas ha estat traslladat a la presó de Quatre Camins, on es troba en primer grau i en règim de Departament Especial de Règim Tancat (DERT), que és l'equivalent al FIES a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aquest règim contempla, a banda de la suspensió de les comunicacions de la persona presa, una reclusió a les cel·les durant unes 22 hores al dia, amb sortides al pati de com a màxim una hora, i sempre amb l'acompanyament d'una altra presa. Noves diligències a Martorell

Després de passar uns dies en què els funcionaris de presons li feien comentaris sobre la possibilitat de l'obertura d'un nou procés en contra seva, finalment aquests rumors s'han materialitzat en l'obertura d'unes diligències prè-

Acció a Mallorca per la llibertat d’Amadeu

vies que han portat Casellas al jutjat d'instrucció número 2 de Martorell, per tal de fer unes declaracions amb advocats. Les preguntes del jutge van girar al voltant de persones i de fets que apareixerien en diferents cartes que el pres anarquista ha anat fent públics els darrers mesos. Segons un membre del grup de suport al pres no hi ha cap acusació en ferm, però tot i que no li van preguntar per cap carta en concret, tot fa pensar en què l'obertura d'un nou procés aniria relacionat amb les acusacions que Casellas ha dirigit contra tota la cúpula de Justícia i de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, principalment contra Montserrat Tura i Albert Batlle. La manca absolu-

ta d'informació en base a la qual ha girat el procés ha situat l'Amadeu en una situació encara més confusa i que reforçaria la manca de confiança en el seu futur. Context

I és que actualment la persona que porta presa més anys del Principat té prohibides les visites de familiars amics i coneguts; té prohibida la comunicació amb qualsevol persona a excepció del seu advocat; i fins i tot aquesta excepció és incompleta pels funcionaris de la presó. Segons ens explica el mateix membre del grup de suport, un militant de la CNT de Manresa, "sabem que li estan intervenint cartes que n'Ama-

ADREÇA CODI POSTAL i POBLACIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et perTELF.& ADREÇA ELECTR. met rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ SEMESTRAL (30 E.) ANUAL (60 E.) TRIMESTRAL (15 E.) projecte d’informació popular i (Individual) compromes amb la realitat dels Paï- Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C.Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos, sos Catalans 08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

deu envia al seu advocat perquè hi ha cartes que simplement no ha rebut, i perquè d'altres que sí li han arribat ja estaven obertes". D'altra banda, el fet que les perspectives de llibertat siguin menors ara que no fa un any, deixa el pres anarquista en una situació molt delicada. Malgrat que en un primer moment la vaga de fam de 76 dies sense menjar va concloure amb un compromís de Serveis Penitenciaris de donar-li un tercer grau, amb la possibilitat de sortir al carrer, almenys en unes condicions molt concretes, ara es torna a trobar més lluny d'aquesta situació. Les seves cartes parlen de "debilitat física", però també parlen d'un "aspecte animat i fort", i especulen amb la possibilitat que l'enviïn a l'Hospital Penitenciari tan bon punt les seves mancances en sucre ho facin necessari. Mentrestant, des del grup de suport, animen a seguir escrivint n'Amadeu, que es troba davant d'una vaga de fam "que probablement serà la més llarga que ha fet mai".

Amadeu Casellas Ramon Centre Penitenciari Quatre Camins Apartat núm. 335 08430 La Roca del Vallès - Granollers

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

NOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

una sentència que malgrat ser menys dura que la petició fiscal -cinc anys i 6.300 euros de multa- ha estat rebutjada de ple pel grup de suport i la defensa que consideren que "no té cap fonament". En aquest sentit l'Audiència Nacional espanyola considera provada "la íntima vinculació" entre la gironina i un grup de persones de militància anarquista a Itàlia que haurien realitzat presumptament actes de sabotatge. L'advocat Benet Salellas va reiterar tant abans, durant, com després del judici que l'únic possible integrant d'aquest grup jutjat, Juan Surroche, ha estat absolt. La resta, no s'han jutjat, i per tant la seva possible vinculació amb Pòrtulas no té cap valor com a prova judicial. Precisament els mesos previs a la vista, Salellas havia explicat que la defensa es veia reforçada amb l'absolució de Surroche pel delicte d'associació subversiva (delicte que a Itàlia equival a la pertinença a banda armada).

NOM DEL TITULAR POBLACIÓ ENTITAT

OFICINA

CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us SIGNATURA presentarà L’Accent en concepte de subscripció.


L’ACCENT 159 DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009

PAïSOS CATALANS 05

L’amic de Camps l’exculpa del cas dels vestits

Juan Luis de la Rúa, el president del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, és amic declarat de Francesc Camp A.GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA Per bé que l'últim capítol d'aquesta història no està escrit,el PP valencià ha obtingut una important victòria temporal amb l'arxivament de la causa oberta contra el president Francesc Camps,que li permet respirar i carregarse d'arguments per defensar-se de les insistents acusacions de corrupció que li sorgeixen. El recurs que ha anunciat el PSOE i l'estratègia agressiva del PP en contra del Govern espanyol fa que s'anuncie una tardor calenta.

Ningú a València confiava plenament en la justícia. Ja feia anys que s'observava com diversos càrrecs públics torejaven els casos de corrupció que els esguitaven sense gaire dissimulació. Però, malgrat això, quan els noms de Francesc Camps, Víctor Campos, Ricardo Costa i Rafael Betoret aparegueren en el sumari del Cas Gürtel, alguns pensaren que, aquesta vegada sí, veuríem un dirigent del PP declarant als jutjats. Quan el passat 3 d'agost el TSJPV decidí arxivar el cas en base al recurs presentat pels advocats dels dirigents conservadors, els valencians tornaren a xafar la realitat: encara no els ha arribat el moment. Mentir no és delicte

La resolució del TSJPV acorda el

sobreseïment lliure de la causa oberta pel suposat cas de suborn passiu. D'aquesta manera, accepta, en part, les al·legacions dels imputats, perquè considera que no hi hagué cap mostra d'agraïment amb els regals que presumptament reberen els dirigents del PP. No obstant això, la resolució no nega que es produïren aquests regals, cosa que havien negat contundentment els implicats. Així, malgrat que el president, segons el TSJPV, no ha comès cap delicte, l'acte judicial confirma que el president Camps va mentir en la seua defensa pública. Aquest fet, al que el mateix Tribunal ha atribuït implicacions "ètiques", no ha merescut cap aclariment ni disculpa per part dels conservadors valencians, que, per contra, de la mà de l'alcaldessa de València, van assegurar que tot polític rep regals. L'amic comprensiu

"Haurem de cercar al diccionari alguna altra paraula distinta a la d'amistat que resumisca i definisca l'intima i sentida col·laboració entre de de la Rúa i el president de la Generalitat". Aquestes foren les paraules del mateix Francesc Camps el passat més de setembre durant la presa de possessió de la nova

Camps oferint un obsequi al Papa

consellera de Justícia valenciana. Lluny d'una cortesia protocol·lària, aquestes declaracions són complementades per tota una sèrie de gestos que fan dubtar raonablement de la imparcialitat del president del TSJPV. Entre altres, la seua presència en un acte electoral del PP durant la campanya de les autonòmiques del 2007 quan, a més a més, era president de la Junta Electoral. Un triomf enverinat?

Si el recurs de la fiscalia antico-

rrupció prospera, el cas arribarà al Tribuna Suprem espanyol, cosa que l'allunyarà de la influència del PP valencià. Aquest fet genera preocupació entre les files dels conservadors locals, que, a més a més, veuen com la temporalitat del procés podria afectar de ple les properes eleccions autonòmiques, previstes el 2011. Així, si es confirmen els pitjors auguris per a Camps, la recent absolució es pot convertir en una victòria enverinada.

Ofensiva del PP contra els carrers “País Valencià” ANDRÉS GONZÁLEZ ROJAS TORRENT

Per tots és coneguda l'animadversió del Partit Popular a la denominació "País Valencià", nom històric del nostre poble reconegut inclús a l'estatut d'autonomia aprovat pel PSPV i el mateix PPCV ara fa tres anys. Amb el final de la dictadura, durant l'anomenada transició, moltes poblacions valencianes canviaren els noms dels seus carrers per substituir les al·lusions al franquisme per altres fòrmules més progressistes, com les de País Valencià o 25 d'abril, com a símbols de l'esperança de canvi que es podia viure en aquells anys. Tot i això, com es denuncia des del portal antifeixistes.org, la simbologia feixista encara està ben present als nostres carrers. Des de l'arribada del PP a la Generalitat la persecució d'aquest terme ha estat una constant. En els últims mesos diversos ajuntaments "populars" han decidit eliminar dels seus mapes els carrers que feren referència al País Valencià argumentant que eren polèmics entre la població. Una ofensiva que respon a una estratègia de partit per eliminar qualsevol presència d'aquesta denominació, utilitzada principalment per col·lectius, partits i organitzacions de l'esquerra. Poblacions com Borriol, Paterna o

El País Valencià està desapareixen de la nomenclatura dels pobles governats pel PP // FOTO:A.G.

Paiporta ja han patit aquesta censura. En altres casos, com el d'Algemesí, la pressió popular ha aconseguit mantenir aquesta denominació. L'escandalós cas de Torrent

A diferència d'altres municipis, a la ciutat de Torrent, la jove alcaldessa María José Català (PP) va anunciar la celebració d'una "consulta popular" per decidir el futur nom de l'avinguda del País Valencià. Amb pràcticament 2.500 metres de longitud i més de 200 números, l'avinguda és la columna vertebral de Torrent, el seu centre econòmic i social de la localitat. La proposta de canvi va comptar amb la negativa de tota l'oposició, per

considerar que era una consulta interessada i fàcilment manipulable. De fet les irregularitats al llarg del procés de consulta han estat permanents. En primer lloc la papereta de les votacions estava mal redactada. En lloc de preguntar directament si és volia o no canviar el nom de l'avinguda es donaven 10 possibilitats de nom (Comunitat Valenciana, Carta Pobla, Torrent, País Valencià,...) més l'oportunitat de posar un nom diferent als proposats. A més es podia llegir "En esta enquesta seleccionarem les tres opcions més triades. Més endavant farem l'enquesta final". Una frase que com veurem no es complirà. En segon lloc al llarg del mes de

votacions les urnes no han estat vigilades ni per les nits ni en cap de setmana i el registre d'entrada de vots ha fallat constantment. Aquesta greu irregularitat té una conseqüència objectiva molt clara: segons les actes de l'Ajuntament han votat 1.980 ciutadans i a les urnes s'han trobat un total de 2.065 paperetes. 85 vots que ningú sap d'on han eixit. Finalment, tot i les irregularitats i la manca de difusió, l'opció de País Valencià fou la clara guanyadora amb 957 vots, 650 més que la segona casella més votada, la de l'avinguda del Vedat, que va obtenir només 307 vots. Contra tota racionalitat l'Ajuntament ha fet una curiosa lectura d'aquests resultats. Segons l'alcaldessa si sumem tots els vots de la resta d'opcions obtindrem 98 vots més que els aconseguits pel nom de País Valencià, amb la qual cosa queda "demostrat" que la majoria de torrentins volen el canvi de nom. Amb aquest argument des del consistori s'ha anunciat que en setembre es farà una nova votació amb les tres opcions "més" votades, excloent evidentment la guanyadora, que queda eliminada per un pacte improvisat de la resta d'opcions més els 85 vots apareguts a última hora... aquesta és la lògica dels populars valencians i la seua forma d'entendre i jugar amb la democràcia. Simptomàtic, si més no.

BREUS

Un terrassenc detingut en relació a la crema d’una pantalla Jaume Soler, militant d'Endavant a Terrassa, va ser detingut el dilluns 10 d'agost en relació a la crema d'una pantalla el passat 20 de juny. Diversos agents dels Mossos d'Esquadra el van arrestar quan estava amb la seva família en una piscina de Vilanova i la Geltrú. En el moment de tancament d'aquesta edició de L'ACCENT, Soler encara estava arrestat a la comissaria dels Mossos de Vilanova i s'havia convocat una concentració solidària. La crema de la pantalla de televisió va succeir el 20 de juny. Tele5 havia instal·lat la pantalla gegant a la plaça de Terrassa per tal de projectar-hi el partit de futbol entre la selecció espanyola i Endavant havia convocat una concentració per rebutjar la projecció del partit. L'Ajuntament havia donat permís per a la concentració, i és per això que consideren la decisió del consistori "d'espanyolista i partidista, que lluny de servir per a promocionar la ciutat n'ha projectat una imatge rància i provinciana. És més greu encara, que una despesa d'aquest tipus es doni en temps de crisi tant aguda." Quan havia començat la projecció del partit, la pantalla es va incendiar i es va haver de suspendre la projecció. Endavant es va desvincular en aquell moment de l'incendi.

Penes de presó per als encausats del 4F El Tribunal Suprem ha augmentat la pena contra els imputats en el cas del 4F. Aquesta sentència es va fer pública el 16 de juny i suposa una condemna de 5 anys de presó per Rodrigo Lanza, i 3 anys i mig tant per Juan com per Álex. Dues persones més ja havien estat condemnades a 3 anys i 3 mesos de presó. El cas es remunta a l'any 2006, quan tots ells van ser detinguts i empresonats durant dos anys en presó provisional acusats d'haver ferit un policia municipal a Barcelona durant l'intent de desallotjament d'una festa en una casa okupada. Des del principi diversos advocats i organitzacions de drets humans han denunciat les irregularitats del cas, ja que s'han desestimat proves rellevants i s'ha canviat la versió oficial. Els òrgans judicials no ho han tingut en compte i, fins i tot, acaben d'augmentar la pena. Això pot suposar l'entrada de Rodrigo de nou a la presó. La família i amics de Rodrigo Lanza van enviar més de 200 firmes per demanar l'indult per aquest jove i ara estan a l'espera de la resolució.


06 EN PROFUNDITAT L’ACCENT 159

El govern espanyol aboca m mentre la indústria catalana

L'agost s'ha saldat amb 1.200 acomiadaments a dues de les grans factories automobilístiques del país: Nissan i Ford. Mentre els acomiadaments en la indústria no s'aturen, el pla de Zapatero per fer front a la crisi es diu Plan E, que ha omplert de tanques publicitàries la majoria de municipis dels Països Catalans. Aquest pla pretén "recuperar el camí del creixement i la creació d'ocupació", a la pràctica, significa abocar diner públic per mantenir llocs de treball del sector de la construcció i subsectors derivats.

Vacances forçades a les grans automobilístiques A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA L'agost s'ha estrenat amb l'anunci de més de 1.200 acomiadaments al sector automobilístic català: d'una banda, el Govern principatí aprovava un ERO a Nissan que deixava sense treball a set-centes persones i, de l'altra, la factoria Ford d'Almussafes anunciava el pròxim acomiadament de sis-cents treballadors.

El 28 de juliol proppassat, la Generalitat de Catalunya va donar llum verda a l'extinció de 698 llocs de treball a la planta de Zona Franca de Nissan. La valoració de l'Administració principatina dels arguments econòmics, organitzatius i de producció que aportà l'empresa només comportà la conservació de 33 llocs de treball que inicialment es volien suprimir. Així, als 548 acomiadaments autoritzats cal sumar-hi les 150 extincions que corresponen a empleats que perdran la feina però tindran prioritat per reincorporar-s'hi si hi ha més càrrega de treball. D'altra banda, la Ford d'Almussafes ha anunciat que retallarà la plantilla actual en 600 treballadors, per quedar-s'hi en 6.500 després de l'estiu. Segons l'empresa, les baixes seran voluntàries i responen a la desaparició del tercer torn degut a les previsions de producció. La mesura s'adopta després d'un ERO temporal que ha afectat 1.100 treballadors des del mes de març, per bé que la darrera revisió l'havia limitat a 294 llocs de treball. Amb aquestes xifres a la mà, es confirma que després de l'ensurt de la primavera (recordem les amenaces de

Treballadors de Nissan protestant contra els acomiadaments

tancament de plantes i d'acomiadar milers de treballadors) les empreses estan fent efectiu els seus plans de tancament i de reducció dràstica de les plantilles de manera progressiva, amb els sindicats dividits i la classe política desactivada gràcies a unes escenificacions anteriors que li ha permès protegir-se la imatge pública. Polèmica pel paper de CCOO i UGT

Les declaracions de diversos treballadors acomiadats en contra de l'actuació dels sindicats UGT i CCOO (a qui acusen d’haver pactat l’ERO amb l’empresa i haver afavorit els seus afilitas) ha generat una reacció immediata per part dels mateixos, que no han tardat en desmentir la seua implicació i han anunciat una querella contra la CGT per difamació, ja que li atribueixen la generació d'aquests "rumors". Per la seua ban-

da, la CGT ha denunciat "que, com ha passat en altres empreses, el % de treballadors de CGT afectats és molt superior al d'altres sindicats i a la proporció d'afiliats del sindicat existent a l'empresa". En aquest sentit, la CGT recorda que és l'únic sindicat que no ha signat els acords amb l'empresa. Mobilitzacions

L'endemà de conéixer-se l'ERO, uns tres-cents treballadors afectats es concentraren a la porta de la factoria mostrant el seu enuig. El dia 31, tingué lloc una assemblea d'afectats per l'ERO que decidí constituir-se en coordinadora i emprendre accions legals contra els acomiadaments. Després de l'assemblea, els treballadors es dirigiren en manifestació al Departament de Treball per transmetre al director general de Relacions Laborals les seues decisions.


L’ACCENT 159 DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 07

ilions a obres estiuenques perd més llocs de treball FEIL o la vareta màgica de Zapatero ARNAU URGELL RIPOLL

El desembre de 2008 la crisi situava el govern de Rodríguez Zapatero contra les cordes. Els indi-

cadors econòmics mostraven dades cada vegada més negatives i la destrucció de llocs de treball s'accelerava sense parar. Amb aquest context,

i amb una percepció general que el Govern espanyol -que fins després de les eleccions havia negat la crisi- no reaccionava, es va presentar el Fons estatal d'inversió local (FEIL) més conegut mediàticament com el Pla Zapatero. Què és el FEIL?

“Plan E”: entre la publicitat i l’espanyolisme ARNAU URGELL RIPOLL

El Fons estatal d'inversió local forma part del denominat "Plan E" (E d'Espanya, evidentment) i que segons explica el mateix executiu en un web

especial engloba totes les mesures econòmiques, financeres i fiscals que el Govern espanyol aplicarà "per recuperar el camí del creixement i la creació d'ocupació". Més enllà de mesures específiques -com el mateix FEIL o els 2.000 euros per l'adquisició d'automòbils- el pla espanyol d'estímul de l'economia i l'ocupació ha comptat amb programes tant poc específics com la rehabilitació de casernes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. L'única relació amb la crisi, abocar diner públic per mantenir llocs de treball del sector de la construcció i subsectors derivats. Però en tot cas el "Plan E" ha esdevingut un gran campanya publicitària de Rodríguez Zapatero per demostrar que feia front a una crisi que havia negat

El FEIL és una partida de 8.000 milions d'euros per finançar obres impulsades pels ajuntaments del conjunt de l'Esfins que havia resultat inevitable admetre-la. En tat espanyol. A aquest sentit és paradigmàtic la col·locació dels carl'hora de repartells per anunciar les obres del FEIL. En el Reial tir els diners Decret, l'antic Ministeri d'Administracions Públinomés hi ques va deixar molt clar que calia anunciar als quahavia un critre vents les obres del Pla Zapatero: un cartell teri, la poblade tres metres d'alt per quatre d'ample i amb ció del munidues potes d'un mínim de dos metres d'alçada. cipi segons el Amb l'e d'Espanya i el símbol de l'enya castellana padró a data 1 per demostrar en quin "país" vivim. I amb un cost de gener de gens menyspreable: uns 1.375 euros per produir-los 2007. A cada i 475 euros per col·locar-los. Només als pobles de ciutadà "li menys de 200 habitants aquest cost l'ha assumit tocava" la l'Estat. xifra de 183,10 De res van servir les peticions de molts ajuntaeuros, o el ments per reduir-ne la mida. A Berga per exemple que és el la CUP va demanar que no es posessin ja que glomateix, una balment tenien un cost d'11.000 euros que podrien mica menys servir per finançar altres partides o actuacions priode la meitat ritàries. Al Ripollès la factura global dels cartells dels famosos va suposar uns 66.000 euros, l'1,4% de la partida, 400 euros quantitat que superava la inversió en 11 dels 19 munique l'Estat cipis. Amb aquesta barreja de publicitat i espanyohavia "bonilisme no és estrany que en molts municipis ficat" l'imcatalans els megacartells hagin estat "atacats" post de amb pintura. En punts com Vilafranca, Endal'IRPF en vant i la CAJEI han penjat cartells denunciant una mesura que el FEIL "era pa per avui i fam per demà" populista i que "es beneficiaven a les empreses causants quan la cride la crisi". L'any vinent, més. si no existia. Una de les condicions indispensables per aprovar els projectes és que no fossin cofinançats en el pressupost 2009. Per tant

pràcticament s'impedia la finalització d'obres iniciades. Així mateix l'execució havia de ser "immediata" per mitigar els efectes de la crisi. Precisament a nivell mediàtic el Govern espanyol va publicitar, especialment els primers dies, que els projectes servirien per contractar aturats. Finalment el Reial decret que regulava el FEIL no en va fer cap referència expressa i les diverses estimacions han situat les noves contractacions en un 25% dels treballadors que han executat els projectes. Per tant, en la major part dels casos, han servit per no acomiadar part de les plantilles de petits i grans constructors. Caramel en una situació de fallida

zem. En aquest sentit bona part dels alcaldes consultats consideraven que un pla d'aquestes característiques hauria de tenir una partida mínima per poble de 100.000 euros. Cal tenir en compte que la redacció del projecte anava a càrrec de cada municipi. És evident que considerar tant sols el nombre d'habitants a l'hora de repartir una determinada partida és anar en contra d'allò denominat equilibri territorial ja que els municipis menys poblats són els que acumulen més deficiències en serveis bàsics. A banda s'hi sumava l'impediment de cofinançar projectes ja iniciats i que malgrat ser prioritaris (centres cívics, distribució d'aigua i llum, locals polivalents...) requereixen diversos anys i partides de fonts diferents per completar-los. D'aquesta manera va caldre amb molts pocs dies -el termini de presentació va ser de tres setmanes- "inventar-se" projectes que, en molts casos, no eren especialment prioritaris.

“El FEIL és una partida de 8.000 milions d'euros per finançar obres impulsades pels ajuntaments a l'Estat espanyol”

Algunes veus amb la boca petita -per exemple el conseller de Governació del Principat, Jordi Ausàs (ERC), o el diputat de CiU Lluís Maria Corominasvan considerar el FEIL com una invasió de competències. Tanmateix en els municipis s'han sentit poques veus contràries. Una situació que recorda la frase "agafa els diners i corre" i que s'explica per la por (o pànic) a la fallida de les arques municipals. I és que els ajuntaments pateixen més que ningú l'enfonsament del sector de la construcció -la seva principal font d'ingressos- i eren conscients que la carpeta del finançament local no es resoldria abans de l'autonòmica i, probablement, no seria fins al 2011. El "caramel" de Zapatero als ajuntaments era relativament agre als municipis petits. El cas més flagrant és el de Sant Jaume de Frontanyà (el Berguedà) i que amb 29 habitants és el més petit del Principat. L'absència de qualsevol llindar mínim del fons va suposar que li toqués la xifra ridícula de 5.310 euros. Ben aprop de Sant Jaume, a la veïna comarca del Ripollès, bona part dels seus municipis petits -amb subvencions de 30.000 a 60.000 euros- han aprofitat els diners per arranjar un carrer o condicionar un magat-

I a la tardor?

Sens dubte el FEIL és un dels causants que la destrucció d'ocupació hagi disminuït en el segon semestre de 2009. Tanmateix la finalització de bona part d'aquests projectes i l'acabament de la campanya turística estival fan pronosticar per a la tardor un greu repunt de l'atur. Una interpretació de les intencions de Zapatero és la de guanyar temps, és a dir, intentar "aguantar" l'augment de l'atur a base d'injectar diner públic en forma d'obres als municipis i esperar que els denominats "brots verds" es converteixin en una recuperació de la situació econòmica. Tot plegat sembla més aviat una maniobra d'un equilibrista que es mou per una corda al buit, però a mode de xarxa, ja ha anunciat un nou FEIL de 5.000 milions. I és que confeccionar els pressupostos municipals al 2010 pot ser dramàtic i, si més no, cal intentar "amansar les feres" del propi partit.


8INTERNACIONAL

DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 L’ACCENT 159

Es torna a obrir l’esperança d’una solució dialogada per al Kurdistan LAIA ALTARRIBA BARCELONA El primer ministre turc,Recep Tayyip Erdogan, s'ha reunit amb una delegació del partit pro-kurd DTP.La trobada ha estat el 10 d'agost i Erdogan ha subratllat que hi acudia no pas com a primer ministre sinó en qualitat de líder del seu partit polític (l'AKP). A més, tot i que, igual que Erdogan, ho feia en nom del partit i no pas del govern,a la reunió també hi ha participat el ministre de l'Interior turc.

Tot i subratllar que la conversa no era entre el govern i el DTP sinó entre dos partits, la reunió és molt significativa, ja que, des que fa dos anys el moviment d'alliberament va aconseguir vint diputats al Parlament d'Ankara, Erdogan s'havia negat a rebre cap representant del grup parlamentari pro-kurd. Tant Ahmed Turk, portaveu del DTP, com Erdogan, han sortit molt satisfets de la reunió. Si bé reconeixen que encara no s'ha concretat cap aspecte per avançar en una resolució del conflicte, el fet d'haver celebrat la trobada ja és esperançador,

han dit. Pel representant del DTP: "Estem contents i esperançats perquè s'ha creat un clima de diàleg. Ara tots tenim deures i responsabilitats importants. Amb aquesta consciència continuarem treballant. Esperem que veurem dies feliços davant nostre". Pel que fa a Erdogan, ha valorat que la trobada ha estat "molt i molt important". A més, ha afegit: "Ens trobem enmig d'un procés. Penso que la trobada d'avui ha fet créixer les esperances en el futur". Tot i les bones paraules del mandatari turc per trobar una solució al conflicte, no s'ha d'oblidar que a dia d'avui continua la repressió no només contra la guerrilla del PKK, sinó contra qualsevol expressió política o social que lluiti en defensa dels drets nacionals i culturals del poble kurd. Precisament, aquest mes d'agost s'ha fet pública la sentència que condemna la veterana política kurda Leyla Zana a 1 any i mig de presó. El seu delicte, segons els jutges: haver fet propaganda de la guerrilla del PKK en un discurs a la Universitat de Londres el 24 de maig de

Míting del DTP, partit on la població kurda de Turquia disposita les esperances de futur

2008. En el discurs pel qual un tribunal l'ha condemant, aquesta política havia dit que Ocalan i el PKK "han creat una nova vida per al poble kurd, ja que un poble que acostumava a estar avergonyit de la seva existència ha guanyat un esperit de llibertat i resistència". A més, la notícia també arriba quan encara estan empresonats els

més de 200 representants polítics del moviment kurd detinguts el passat mes d'abril. Tots ells van ser arrestats pocs dies després de les eleccions municipals on el DTP va obtenir uns resultats històrics (per positius). El PKK allarga l'alto-el-foc

La reunió s'ha celebrat poc després

Campanya d’estiu del PSOE contra les llibertats al País Basc REDACCIÓ BARCELONA

El nou govern basc sorgit de les fraudulentes eleccions que donaren el poder al front nacionalista espanyol de PP i PSOE, gràcies a la llei de partits, ha intensificat aquest estiu la seva aposta per la retallada de les llibertats democràtiques i en especial la seva ofensiva contra els independentistes bascos. Mentrestant ETA desmenteix amb les seves accions el discurs oficial del Ministeri de l'Interior. Una de les iniciatives més destacades d'aquesta campanya d'estiu ha estat l'atac contra els familiars i la solidaritat amb els presos polítics bascos. El conseller d'interior Rodolfo Ares donà ordres a l'ertzaintza per a treure dels carrers qualsevol referència als presoners polítics, donant lloc a l'anomenada "guerra de les fotos". La policia autonòmica retirà les fotografies dels carrers, recintes festius, i fins i tot bars i establiments privats, detenint i denunciant a nombroses persones. Tanmateix, poques hores després reapareixien, multiplicades, les fotografies i pancartes que recorden l'existència dels presoners i la repressió conseqüència del conflicte. L'actuació de l'ertzaintza també ha

intentat eliminar dels carrers tota presència pública de l'esquerra independentista. L'objectiu és el d'amagar una realitat social que contrasta amb la fotografia institucional fruït de les il·legalitzacions. La conselleria d'interior, juntament amb l'Audiència "Nacional" espanyola, s'han proposat impedir qualsevol manifestació i activitat pública de l'esquerra abertzale. A Sant Sebastià, per exemple es prohibí la manifestació celebrada a l'inici de les festes provocant nombrosos incidents per la ciutat i dues detencions el dia 8 d'agost. L'acte del jutge Garzón prohibia qualsevol reivindicació independentista durant tota la setmana. També s'anunciaven mesures semblants per totes les festes patronals. A més de les manifestacions, l'ertzaintza es dedicà a esborrar murals i arrencar cartells, un cas emblemàtic fou el de l'històric mural que l'artista Alejandro Tapia realitzà fa 25 anys a la localitat d'Usurbil. Aquesta escalada conduí el 31 de juliol a la mort del regidor abertzale Remi Ayestaran a Villabona després d'un episodi d'assetjament de l'Ertzaintza. Els veïns denunciaren els fets amb una vaga general al poble poc després. El mateix lehendakari López exposava el 5 d'agost les seves intencions

Mosaic humà a favor del retorn dels presos polítics durant un festival de l’estiu

amb la gràfica expressió "la calle es nuestra!", remetent així a l'infame "la calle es mia" de Manuel Fraga. Fora dels carrers, l'atac arribava a la xarxa amb una operació policíaca kafkiana contra el web juvenil Gaztesarea.net, els impulsors del qual foren enviats al tribunal especial de Madrid per haver publicat el número premiat en un sorteig de l'organisme juvenil basc Segi, acusats de 'finançament d'ETA'. Tota aquesta aquesta ofensiva contra els drets civils es produïa en uns

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assemblea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barcelona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl.Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29.Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8,Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8, UV Baró baixos, Lleida // Partisano Pça.de l'Oli, 7 baixos.Girona // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-U UPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I.Barcelona//Taberna l'Esparracat C.Feliu Munné 18, Esparraguera St.Petrillo, 9 València // SEPC-U

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

moments difícils pel ministre Rubalcaba, que potser fruit del nerviosisme per les continuades accions d'ETA, manifestà de forma diàfana la veritable naturalesa de la llei de partits quan reconegué el passat 2 d'agost, en declaracions a la premsa, que encara que Batasuna condemnés la lluita armada no seria mai legalitzada. L'objecte de persecució de la llei de partits doncs, són les seves idees i objectius polítics i no pas el posicionament respecte una de les expressions violentes del conflicte. Aquesta insòlita sinceritat no es

que el PKK (la guerrilla kurda) anunciés que perllonga l'alto-el-foc unilateral que va declarar el passat mes d'abril i que s'esgotava el 15 de juliol. La nova data és a mitjans de setembre. A més, el PKK també ha anunciat que el 15 d'agost farà pública una proposta d'Abdullah Ocalan (el líder kurd empresonat en aïllament des de 1999) per a un full de ruta cap a la pau. La trobada política també arriba després d'un cap de setmana en què mares de guerrillers del PKK i de soldats de l'exèrcit turcs morts en enfrontaments armats s'han trobat per fer una crida al diàleg i a la pau: "Nosaltres, com a dones de Turquia, volem garantir que la qüestió kurda es resolgui per via democràtica i pacífica". "Per què hem de compartir la sang i les llàgrimes quan podríem compartir la felicitat?", es preguntava una de les mares. A la sortida de la reunió amb el DTP, Erdogan precisament deia: "La nostra nació vol que parin les llàgrimes de la mares, vol que acabi la sang i la mort".

repetia a l'hora de donar explicacions respecte els nous brots de guerra bruta. El ministeri d'interior respon amb silenci davant la desaparició del refugiat basc Jon Anza el mes d'abril, i dels segrestos i tortures dels militants independentistes Alain Berastegi, el 17 de juliol, Lander Fernández, el 19 de maig, i Juan Mari Mujika, l'11 de desembre, denunciats els darrers temps. Tota aquesta campanya de repressió d'estiu que volia representar una escena més del procés de setge i aïllament del moviment d'alliberament nacional basc ha perdut bona part de la seva força propagandística davant l'evidència de l'actuació sostinguda per ETA en les darreres setmanes, contra interessos econòmics i les forces de seguretat espanyoles. En el seu darrer comunicat l'organització armada recordava que els darrers esdeveniments demostren el fracàs de la via repressiva. El text reivindicava els atemptats que costaren la vida a dos guàrdies civils a Mallorca i a un cap policíac de la lluita anti-ETA a la localitat d'Arrigorriaga, al qual responsabilitzava dels interrogatoris i tortures a militants abertzales. ETA manifestava la seva voluntat de no causar morts civils avisant la població del perill d'aproximarse a instal·lacions militars, policíaques, i de PP i PSOE. També criticava al PNB i Nafarroa Bai per manifestar el seu suport a les forces de seguretat espanyoles.


INTERNACIONAL 9

L’ACCENT 159 DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009

Els colpistes hondurenys retenen el poder mentre occident adopta un paper ambigu LAIA ALTARRIBA BARCELONA

El colpista hondureny Roberto Micheletti de moment s'està sortint amb la seva. Malgrat que quan va cometre el cop d'Estat, el passat 28 de juny, no va aconseguir el suport dels governs europeus ni del nord-americà, per ara continua ostentant la presidència del govern de forma il·legal i ha impedit al president legítim, Manuel Zelaya, de tornar al país. A més, l'actitud dels governs occidentals en relació als colpistes s'ha suavitzat. Micheletti, amb la vista posada a les eleccions

A principis d'aquest mes d'agost, Micheletti declarava a la premsa que està decidit a retenir el poder fins a les eleccions previstes pel mes de novembre. A més, està convençut que podrà resistir l'aïlla-

ment internacional fins a entregar el poder al guanyador de les eleccions de la tardor. La declaració de Michelettii no sorprèn si tenim en compte que ha estat precedida per l'anunci que els Estats Units han decidit no imposar sancions al govern colpista hondureny. A més, tot i que reiteren la condemna del cop, l'administració d'Obama entra a fer el joc de criticar també Zelaya, segons una carta del Departament d'Estat nord-americà feta pública pel diari Wall Street Journal: "Nosaltres

tino-americans, que li han donat l'esquena i l'han expulsat de l'OEA. Dura repressió policial

Pintada de protesta als carrers d'Hondures

condemnem enèrgicament les accions del 28 de juny. Així mateix reconeixem que la insistència del president Zelaya en emprendre accions provocadores va contribuir a la polarització de la societat d'Hon-

dures i van conduir a un enfrontament que va desencadenar els fets que van culminar amb la seva expulsió". On ho té més difícil Micheletti per ara és amb la resta d'estats lla-

Per mantenir el poder a nivell intern, Micheletti ha aplicat una dura repressió per tal de fer front a les desenes de milers d'hondurenys que han sortit al carrer per expulsar els colpistes. Les cròniques de testimonis parlen de càrregues molt dures de la policia que deixen molts contusionats i ferits. La quarta delegació internacional que d'ençà del dia del cop ha visitat Hondures ha comptabilitzat fins a 9 persones assassinades pels cossos repressius. Si us voleu informar sobre aquesta repressió que estan patint els moviments populars que resisteixen al cop hi ha diverses webs: WWW.DEFENSORESENLINEA.COM HTTP://WWW.HONDURASLABORAL.ORG/

ANÀLISI

La ràbia visceral de les burgesies llatinoamericanes LATINOAMERICA21.ORG

Ja fa més d'un mes, en un país que la major part del món desconeixia, un general de l'exèrcit es va aixecar i va deposar el cap d'estat, sota pretext d'impedir un referèndum popular i garantir la vigència constitucional. La història sembla part d'un guió repetit a Llatinoamèrica. Que es tractés d'Hondures, és només un detall. En un acte reflex, tots mirem cap als Estats Units, esperant la seva reacció. Però ningú, ni tan sols personatges obscurs com el colombià Uribe o el dretà mexicà Calderón, s'han atrevit a sortir en defensa de "gorilleti" i els seus sequaços. A aquestes alçades, la solitud internacional dels colpistes i les gestions diplomàtiques dels governs de l'ALBA, encapçalats per Veneçuela, feien preveure la reposició de Zelaya en un període curt de temps. Però no ha succeït així. Les setmanes han passat i l'aliança dels empresaris, l'església i els militars s'ha mantingut dura com una roca, impedint l'entrada de l'expresident per aire i per terra, trencant la taula de negociacions i desconcertant fins i tot els analistes més prestigiosos. Davant del desconcert, s'ha recorregut a paradigmes explicatius que passen per la prestació de recolzament d'organismes d'intel·ligència nord-americana i europea (que sobrepassen les voluntats presidencials) o per trames de grups econòmics transnacionals del

turisme i de les farmacèutiques, que veurien en l'alineament de Zelaya amb "l'eix del mal" un perill per a les seves inversions al país centreamericà. S'han escrit molts articles sobre els interessos de les potències exteriors i sobre el rol geoestratègic d'Hondures en el marc llatinoamericà, especialment sobre la necessitat nord-americana de garantir-se la presencia militar a la zona després de la negativa equatoriana a renovar el contracte de la base militar de Manta. En canvi, s'ha escrit poc sobre la importància de les dinàmiques de construcció històrica de les burgesies llatinoamericanes com un factor explicatiu d'un fet com aquest. I és que sembla que tot ha canviat, fins i tot el paper que aquestes burgesies poden tenir en el futur. Durant segles, les societats llatinoamericanes, han assimilat una estructura social on els privilegis d'uns pocs signifiquen el malson quotidià de les majories, és la imatge de l'indi sotmès, del pobre que abaixa el cap admetent la seva inferioritat econòmica fruit de la seva suposada mediocritat cultural. Els avis dels "gorilleti" a Hondures, dels Brancovic a Bolívia o dels Carmona a Veneçuela, controlaven els camperols i els treballadors amb la força de les armes i el fuet. Són aquestes les pràctiques on les burgesies llatinoamericanes enfonsen les arrels de la seva cultura política. Són part del seu ADN històric. Però ja en aquells anys, aquests "pares

Álvaro Uribe en una recent visita a Madrid per reunir-se amb empresaris espanyols

fundadors" de les burgesies llatinoamericanes, sabien que no es domina les majories només amb la força bruta. Cal que l'indi, el pobre, l'explotat, acceptin la seva inferioritat. Avui, veiem com darrere la defensa patriòtica, els que estan acostumats a ostentar el poder mostren la seva ferma convicció de mantenir l'estructura social històrica que han estat construint. Per tant, en aquest moment en què Llatinoamèrica sembla que qüestiona l'estructura de privilegis, no ha d'estranyar a ningú que aparegui la por visceral a perdre la seva posició a la piràmide. I, arribats en aquest punt, el cas d'Hondures ens demostra que la burgesia, trencant la lluita pels interessos particulars de cadascú, és capaç d'unirse i actuar com un sol puny.

Tenen tanta urgència per esborrar un projecte que acabi amb la divisió classista i racista a Llatinoamèrica que fins i tot estan disposats a perdre diners i a enfrontar-se a la condemna internacional. I és que els diners són només una part dels beneficis i dels privilegis de què gaudeixen. Això explica perquè no volen, ni deixaran anar l'os. Possiblement amb la seva actitud el que volen és modificar l'actual correlació de forces, i obligar fins i tot que la dubtosa política exterior nord-americana assumeixi posicions més decidides en defensa de l'actual estructura de desigualtat social. No s'ha d'oblidar que durant la darrera dècada, la política americana ha sembrat certs dubtes sobre la capacitat d'actuar en defensa dels privilegis de les

burgesies llatinoamericanes. Davant d'això, les burgesies locals són conscients que han d'assumir un rol més actiu els propers anys. I saben que aquesta defensa tindrà els seus costos. Els seus avis i els avis dels seus avis van consolidar els privilegis a punta de bala i de vexacions reiterades. Per ferho, van generar capacitats militars pròpies, autònomes dels governs centrals. Sembla que no estem massa lluny del perill que des d'alguns punts de la nostra Amèrica, es torni a plantejar la necessitat d'estendre la guerra civil com un instrument polític de desestabilització i de recuperació del poder. El que està en joc per a les burgesies locals és molt més que els beneficis d'un parell d'anys de l'empresa, és l'hegemonia social i el seu futur com a classe.


DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 L’ACCENT 159

10CULTURA

Músics catalans visiten Palestina Redacció VALÈNCIA

L

a Xarxa d'Enllaç amb Palestina ha posat en marxa aquest agost el projecte "Músics catalans a Palestina" amb l'objectiu d'apropar i compartir les músiques d'arrel i d'autor d'aquests dos trossets de la Mediterrània. Obrint Pas, Cesk Freixas, Pau Alabajos i Nabir s'han embarcat en aquesta aventura que els porta a visitar alguns dels indrets més populars i sorprenents de Palestina. El viatge té previstes diferents parades a seus d'entitats i organitzacions que treballen a favor dels drets del poble palestí. Jeru-

“Obrint Pas,Cesk Freixas, Pau Alabajos i Nabir conformen la Brigada Musical Catalana a Palestina” salem, Ramal·lah, Nablús, Betlem o Jenin són algunes de les ciutats on els músics dels Països Catalans trauran a escena el característic so de la dolçaina o les tendres i reivindicatives cançons d'autor. Per poder seguir l'aventura sense perdre's cap detall, els músics han creat un bloc on aniran penjant totes les vivències del viatge. Precisament en aquest espai web, els músics s'han fet ressò de la iniciativa, tot emmarcantla en les diferents activitats que s'estan realitzant per celebrar la capitalitat àrab que ha obtingut la ciutat de Jerusalem. No només els músics dels Països Catalans visiten Palestina. Altres colles dels Països Catalans, com la bastonera i la castellera, també s'han posat rumb a Palestina per conèixer la situació política i social de les terres ocupades. Algunes de les impressions dels músics ja estan penjades al bloc i deixen entreveure la dura realitat del conflicte. Pau Alabajos, al seu pas al checkpoint de Betlem, deixa anar aquestes paraules: "A nosaltres ens deixen passar sense problemes perquè tenim passaport internacional, però als palestins els posen moltíssimes traves i poden fer-los esperar hores i hores, sense causa aparent, fins obrirlos el pas. Continuem avançant, seguim l'itinerari marcat, caminem uns dos-cents metres fins a l'eixida. En les parets, missatges de suport a la causa palestina escrits en diversos idiomes, amb esprais i retoladors permanents". MÉS INFO: HTTP://BLOCS.MESVILAWEB.CAT/ MUSICSAPALESTINA

El núvol del futur Jaume Barber DÉNIA

L

'estreta línia que encara avui separa els sistemes operatius d'internet es desdibuixa a passes de gegant amb l'entrada d'una nova tecnologia tan seductora com inquietant: Cloud. Darrere d'aquest nom vaporós s'amaga un núvol carregat de possibilitats fins ara poc imaginades. La resposta definitiva a la integració del conglomerat que ara formen els sistemes d'última generació i el ventall d'elements que integren l'anomenat "web 2.0", del qual xarxes socials, cercadors, portals de foto i vídeo, feeds i servidors de correu moderns en són puntals bàsics. Imaginem poder accedir al nostre "ordinador" amb el nostre programari, la nostra configuració i les nostres dades des de qualsevol terminal en qualsevol moment -només introduint un usuari i una contrasenya- i a més tenir la possibilitat d'agregar ordinadors d'amics al nostre per tal de compartir els fitxers que autoritzem amb total senzillesa. És això justament el que proposa la tecnologia del núvol. Així, no hi hauria gaire diferència entre connectar-nos al Facebook i accedir als nostres arxius. El més pioner d'aquests sistemes parla català i es diu EyeOS. Va ser desenvolupat el 2005 per un grup de programadors de Barcelona, és de codi obert i té un nombre d'usuaris que creix a bon ritme. L'alternativa que apareix a l'horitzó és Jolicloud, un sistema basat en Ubuntu que encara es troba en fase alfa. Però ambdós no són més que petites gotes en un immens oceà capitanejat per Microsoft i Google. Ambdós colossos han anunciat que estan desenvolupant sistemes d'aquest tipus, els primers, a octubre passat amb Windows Azure, si bé sembla més enfocat a desenvolupadors i empreses que al gran

públic, mentre que la companyia del cercador va anunciar el mes passat l'aparició a mitjans de 2010 de Chrome OS, un sistema gratuït, basat en el navegador homònim, i que constitueix "l'intent de reconsiderar com haurien de ser els sistemes operatius". L'atractiu d'aquesta nova tecnologia resulta evident, però també el fet que per aconseguir la ubiqüitat promesa, cal que bolquem tot el contingut, que fins ara havia estat al nostre disc dur, a un servidor extern gestionat per una empresa, de manera similar al que ocorre amb el correu o les fotos que pengem en les xarxes socials (es podria dir que d'alguna manera duem temps fent servir la filosofia 'cloud' sense ser-hi conscients). El disc dur tradicional deixa llavors de tenir utilitat i converteix la nostra màquina en un simple intermediari, tot alliberant un espai físic que obri un món de noves possibilitats de desenvolupament en un mercat on cada

mil·límetre i cada gram de menys són una revolució. Malgrat tot això, confiar a un tercer la totalitat de les dades de milions d'usuaris encara sembla a primera vista un acte de fe digne de canonització. El dilema és clar i el debat encara verge: val la pena posar tant en risc per avançar en un camp que sembla no tenir sostre? Podem fer aquesta passa amb garanties que protegisquen els usuaris davant possibles abusos de les empreses? La resposta a aquest interrogant encara està en l'aire, i és tan etèria i volàtil com un núvol. MÉS INFO: HTTP://EN.WIKIPEDIA.ORG/WIKI/CLOUD_COMPUTING HTTP://WWW.JOLICLOUD.COM/ HTTP://EYEOS.ORG/ HTTP://GOOGLEBLOG.BLOGSPOT.COM/2009/07/INTRODUCING-GOOGLE-CHROME-OS.HTML /WWW.MICROSOFT.COM/AZURE/WINDOWSAZURE.MSPX

La Conselleria valenciana ha perdut ja 18 sentències en el conflicte pel títol de Filologia Catalana Cesc Blanco SAGUNT

E

l TSJPV feia pública una altra resolució favorable a la capacitació del títol de Filologia Catalana per tal d'acreditar coneixements de valencià a l'hora d'accedir a la funció pública docent. El sindicat valencià de l'ensenyament STEPV fou qui interposà aquesta volta el recurs que va provocar la sentència. Amb aquesta són ja dihuit les sentències contra l'actuació de la Conselleria, dues del Tribunal Suprem i setze del Tribunal Superior de Justícia de la País Valencià. Tanmateix, a hores d'ara el Govern valencià encara no dóna compliment als mandats de les instàncies judicials. Ahir el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) exposà l'última sentència que fa referència a la titulació de llicenciatura en Filologia Catalana en el procés d'oposició docent. El resultat va ser favorable a l'entitat que interposava el recurs, el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV). Açò vol dir que s'accepta, per dihuitena vegada, que el títol de Filologia Catalana capacita en coneixements de valencià a les persones que es presenten a les oposicions públiques de docència al País Valencià. El

conflicte agafa gravetat pel fet que l'única titulació de nivell superior que forma al personal docent en aquest nivell de valencià és Filologia Catalana. El TSJ (òrgan estatal) ja s'ha mostrat dues voltes en la mateixa línia que el TSJPV (institució autonòmica). El 15 de juliol la institució suprema espanyola va fer pública una sentència arran del recurs interposat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Atenent açò, la sentència

actual afirma que "es tracta d'un fet idèntic als ja resolts pel TSJ" i considera que "no hi ha cap circumstància per la qual s'haja de revisar la doctrina" i es reafirma en les decisions que s'han pres amb anterioritat -favorables al reconeixement de Filologia catalana com a títol de formació en valencià. Fins ara, i malgrat les sentències del TSJPV que dictaminaven el mateix, la Generalitat no havia acceptat el títol de Filologia Catalana com a aval dels coneixements de valencià. La raó argüida per la Conselleria d'Educació era que la sentència no era del TSJ i que no era ferma. Com que ara ha estat ratificada per aquesta instància, el govern valencià es veu obligat a aplicar-la. En cas contrari, ACPV va afirmar que "s'interposaran accions penals contra els responsables de personal i conseller d'educació per possibles delictes de desobediència i prevaricació".


L’ACCENT 159 DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009

CULTURA 11

Ressonadors: un nou impuls a la música popular d’Eivissa i Formentera Borja Català PALMA

L

a música popular forma part del patrimoni de qualsevol poble, però la homogeneïtzació cultural que, especialment al llarg del darrer mig segle, han provocat els mitjans de comunicació de masses i la globalització ha posat en perill aquesta riquesa comuna. Eivissa i Formentera no han estat una excepció en aquesta tendència, però ara un parell de músics han decidit capgirar-la i donar-li un nou impuls a les cançons tradicionals pitiüses. Els músics són Omar Gisbert (Alcoi, 1973) i Joan Barbé (Eivissa, 1984), i la seva aposta per les tonades tradicionals és el projecte Ressonadors. Ressonadors és una proposta musical nascuda amb l'objectiu de traure de l'oblit la música popular pitiüsa i acostar-la a un públic més general, sobretot el jovent. Segons expliquen els seus responsables, per fer-ho s'han recolzat en la riquesa pròpia d'aquesta música compaginant-la amb un so contemporani. Les tonades reben, doncs, un format més modern però sense perdre la seva essència. A més, per tal d'atraure aquest públic no especialitzat en la música folk, s'ha comptat amb la col·laboració d'artistes dels grups contemporanis de més èxit de les Pitiüses i amb la d'altres músics de renom; hi participen, entre d'altres Gerard Quintana, Joan Murenu, membre de l'històric grup pitiús UC,

Ángela Cervantes, Alfredo Marí, Xomeu Juan o el Projecte Mut. El projecte Ressonadors s'ha materialitzat en l'edició d'un CD que conté 13 d'aquestes cançons, entre les quals hi ha "Bona nit", "Blanca roseta, "Anàrem a Sant Miquel" o "Jo tenc una enamorada". A més, també s'ha editat un DVD amb el documental Ressonadors endins, que explica el procés de gravació d'aquest treball, que ha durat any i mig. Ressonadors, però, no acaba ací, ja que s'ha previst gravar altres dos CD més. De moment, el primer ha estat un èxit de vendes a Eivissa i Formentera i els concerts que han oferit els impulsors del projecte han estat multitudinaris, com ara el del passat 7 d'agost a Vila, que aplegà més de 5.000 espectadors. Mesos abans, el concert de presentació del projecte comptà amb la participació de més de 80 músics i, malgrat la pluja, devers 3.000 persones hi aguantaren fins a la darrera cançó.

“Omar Gisbert i Joan Barbé volen donar un nou impuls a les tonades tradicionals pitiüses amb el projecte Ressonadors”

Projecte educatiu Un altre aspecte de Ressonadors és el seu vessant didàctic. Els seus autors han elaborat un projecte educatiu amb l'objectiu que el jovent pugui conèixer les cançons pròpies de les seves illes d'una manera lúdica a través

Agenda >> La Festa Major Popular 2009 de Capellades omplirà d'activitats la vila anoienca del dijous 13 d'agost al diumenge 16. Concerts, cercatasques, activitats infantils, cercatasques i l'actuació del Cor Xàldiga formen part d'un programa per a tots els públics. >> Una altra opció pel cap de setmana amb més festes per metre quadrat és el Polvorí, que enguany esdevé un veritable espai de lluita, festa i compromís autogestionat a Cardedeu (el Vallès Oriental). En Karim serà l'encarregat el dimecres 12 d'encendre el "txupinazo" i fer el pregó. Hi haurà molts concerts així com guerra de cebetes, baixada de carros i encesa de les falles per part de l'hereva i el pubill. >> La Vall de la Laguar serà l'escenari d'una nova edició l'Aplec Arrels. Seran tres dies de festa però especialment d'espais per a la formació i el debat: xerrades i taules rodones donaran pas el dissabte a la nit al concert dels caps de cartell, els pegolins de la Gossa Sorda. Més informació a http://www.arrelspv.org/

de l'ensenyament de la música a les escoles i als instituts. El projecte pedagògic inclou una panoràmica general de la música popular d'Eivissa i Formentera -història, tipologia i paper que hi tenia-, a més d'un explicació de l'origen de cadascuna de les 13 cançons que formen part del primer CD de Ressonadors i la transcripció de les seves lletres. Adjunta, finalment, bibliografia per ampliar la informació.

Fitxa tècnica Títol: Ressonadors Músic: Omar Gisbert i Joan Barbé Discogràfica: Actual Records Distribución Any: 2009

>> Enguany la Comissió de les Festes de la Terra de Formentera fa vint anys. I després de l'èxit de les celebracions tradicionals a l'entorn del 5 d'agost, han decidit allargar-les al llarg del mes amb activitats com un concert amb grups de folk d'arreu dels Països Catalans, la presentació del llibre Històries del paradís de Xavi Sarrià així com xerrades, cinefòrums i una caminada per conèixer els camins formenterencs. Tota la programació a http://www.formenteraweb.net/santamaria/ >> "La sang no és cap espectacle". Amb aquest lema els Maulets de Mallorca mantenen, un estiu més, una intensa campanya antitaurina amb concentracions els dies 6, 13 i 20 d'agost. Tota la informació de la campanya a http://www.maulets.org/mallorca/

De l’11 al 24 d’agost de 2009 envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Història

La setmana del 26 de juliol de 1909 Dídac López ESPLUGUES DE LLOBREGAT

S

'ha imposat la denominació de Setmana Tràgica per designar la revolta popular de Barcelona del 26 de juliol de 1909, de la qual ha prevalgut com a icona les columnes de fum de la crema d'esglésies. La causa inicial de la revolta no fou pas anticlerical, sinó antimilitarista. Durant la primavera, el moviment d'alliberament nacional rifeny havia emprès una campanya de sabotatges contra interessos miners espanyols. A principi del juliol de 1909, hi hagué la topada més greu fins llavors entre els escamots rifenys i els militars espanyols, i la situació ja es va fer de guerra oberta. El 9 de juliol, el Govern espanyol ordenà l'expedició de 40.000 soldats, trets en una part important de les caixes de reclutament de Barcelona i Martorell. La mesura, que afectava reservistes, majoritàriament casats i amb fills, tenia garantida la impopularitat.

Hom l'atribuïa a un càstig per l'agitació prèvia, tant la del moviment obrer com la de la solidaritat catalana. El diumenge 11 començà l'embarcament de reservistes al port de Barcelona. De seguida arrencaren les protestes i els enfrontament amb la policia, tant al port com en altres llocs de la ciutat. La setmana del 19 mostra una conflictivitat creixent. La premsa republicana d'esquerres participà activament en l'esperonament de les protestes, que també reberen el suport de la premsa radical, socialista i catalanista. A finals de la setmana, l'anarcosindicalisme pren la iniciativa i convoca una vaga general contra la guerra pel dilluns 26. La vaga fou seguida majoritàriament en els nuclis industrials del Principat. A Barcelona, el seguiment era gairebé unànime tret dels tramvies i fou, doncs, en provar d'aturar-los que esclataren els primers enfrontaments entre vaguistes i policia. Aquests enfrontaments serviren a les autoritats espanyo-

“S'ha imposat la denominació de Setmana Tràgica per designar la revolta popular de Barcelona del 26 de juliol de 1909”

les de pretext per posar la província de Barcelona sota comandament militar. La vaga esdevingué indefinida i prengué un caràcter insurreccional. Les diverses direccions polítiques se'n distanciaren, però quadres sindicals i polítics continuaven presents en el carrer. Les mobilitzacions s'adreçaren, més espontàniament que no pas dirigida, con-

tra les dues institucions improductives del règim: l'exèrcit i el clero. Dimarts, Barcelona ja era en plena revolta, i la mateixa situació es declarava a Sabadell, a Terrassa, a Manresa, a Igualada, etc. Des del Ministeri de Governació, Juan de la Cierva qualificava els fets de Barcelona de "revolta separatista", mentre que els dirigents republicans, socialistes i sindicalistes atribuïen als lerrouxistes la desviació anticlerical de les protestes. L'endemà, la situació començava a canviar. La guarnició militar de Barcelona, ja reforçada des de l'exterior malgrat els intents de bloqueig fets des de Vilanova, Badalona i d'altres poblacions, iniciava una forta repressió. Fins pràcticament diumenge resistiren focus insurreccionals als principals barris obrers i populars. El dilluns, 2 d'agost, les autoritats militars donaven la situació per pacificada. La repressió continuà durant setmanes, i s'adreçà contra els centres obrers, la premsa antibel·licista d'esquerres i el moviment de l'escola laica. El nombre de processats fou de 2.000, molts d'ells sota jurisdicció militar, la qual imposà desenes de condemnes a mort i n'executà cinc el 13 d'octubre de 1909.


DE L’11 AL 24 D’AGOST DE 2009 L’ACCENT 159

12CONTRAPORTADA

“Volem mostrar que sabem què intenten fer amb la nostra terra” ANDRÉS GONZALEZ TORRENT

passant amb els concerts i festivals de música amb la nostra llengua és bestial.

D'on naix la idea d'organitzar l'Aplec Arrels? La idea sorgeix de La Trobada de Joves de la Marina Alta, que responia a la necessitat d'un sector del jovent d'exposar, discutir, quin era el nostre paper i les nostres perspectives de canvi i d'actuació dins del sistema actual. Sobretot, com ens podíem proveir d'eines per aturar la destrucció del nostre entorn, que al cap i a la fi (ara amb la crisi) és l'efecte més nociu i que més prop ens tocava tant a la Marina com al País Valencià, d'aquest capitalisme global. A banda de l'Aplec quines altres coses heu fet? La resta de l'any fem coses menys vistoses, com inspeccions ciutadanes allà on suposem s'està fent la vista grossa, i per tant es duen a terme actuacions que excedeixen els límits de la llei -a nivell de protecció el paisatge, de vestigis històrics,...-. No obstant, no oblidem qui són els culpables, i els hem fet recordatoris; en forma de carbó per nadal, als dirigents de la màfia immobiliària i, en forma d'al·legacions, de manera que als especuladors que resideixen als ajuntaments, no els siga tan fàcil burlar-se de la gent dels pobles fent-los creure que canviar la terra per asfalt és la panacea. Com valoreu les edicions anteriors? La valoració és positiva, pel simple fet que actualment estem parlant de la quarta edició. Altres paràmetres ens indiquen que així és, com la repercussió del nom entre gent de totes les edats, sobretot a la comarca (cosa que l'ha facilitat el bon tracte que rebem de la majoria dels mitjans de comunicació local). Tanmateix, moltes coses podrien millorar, tant a nivell intern d'organització, com extern, amb la consideració d'alguns ajuntaments, que ens han fet perdre molt de temps i diners. I en el temps hem aprés que els pobles amb menys recursos són els que més t'ajuden, i que mentre no sigam una superproductora com el FIB, Summercase... treballarem amb aquells que tinguen gana de col·laborar amb nosaltres d'igual a igual, sense precs. No obstant, en quant a la participació de la gent sempre s'han superat les previsions, sobretot en l'apartat musical, però sense oblidar la massiva cadena humana a la platja de Xàbia demanant la derogació de l'ampliació del port. Els dos primers anys a Xàbia, i el tercer a Parcent, la resposta de la gent ha estat extraordinària. Què ens podeu contar d'aquesta edició? S'ha organitzat de manera molt dinà-

Quina és la situació de la comarca de la Marina? Em sembla que com a tot arreu, amb la crisi s'està deixant respirar la terra i gent com nosaltres agafem un poc d'impuls. Però no està massa clar, ahir mateix hi havia la notícia que el TSJ dóna el vist-i-plau per a construir un milió de metres quadrats al costat del Parc natural de la Marjal Pego-Oliva...

ENTREVISTA

Entrevista a Annabel Nadal, membre del col·lectiu Arrels de la Marina Parlem amb ella perquè ens parle sobre la situació d'aquesta comarca valenciana i les iniciatives que es fan des del col·lectiu, en especial l'organització de l'Arrels, l'Aplec per la Terra, que enguany arriba a la seua quarta edició portant per lema "Estimem i valorem la nostra terra"

mica i participativa, d'una banda l'organització, d'altra la gent dels pobles de la Vall de Lagaur i d'altra l'ajuntament. Pensem que serà un aplec molt participatiu, també per l'indret que s'ha triat, ja que es tracta d'un paradís paisatgístic i amb molta càrrega històrica, i com no pel programa: les excursions a Fontilles, el Cavall Verd, als matins ,els tallers i la projecció del Papa de Xavi Castillo per portar millor les vesprades, les xerrades plenes de necessitat i contingut per a tancar les jornades amb reflexió, la partida de pilota valenciana, teatre i com no les actuacions musicals. Sense oblidar que la gent que ve de fora tindrà lloc d'acampada, amb piscina, dutxes, menjars populars... Vos heu marcat alguns objectius? Sincerament, les intencions simbòliques són les de fer vore que no som tontos, que sabem què intenten fer amb la nostra terra i sobretot amb el País Valencià i que no ho consentirem. Les intencions pragmàtiques a curt termini són les de recaptar diners per dur a terme l'ofensiva (amb advocats per parar PAI, pagar autobusos per assistir a manifestacions en defensa del territori, pagar denuncies que intenten atemorir i reprimir els més joves,...) perquè està clar que sense recursos és

molt difícil tirar endavant. A llarg termini ens agradaria que fos una organització que tinguera veu en molts altres aspectes (sempre basant-nos en uns mínims eixos com cultura, territori, justícia social...) per això que hem donat el nostre suport a d'altres comeses. I creiem que la necessitat de plantejar-ho d'aquesta manera tan genèrica és per a donar-li certa continuïtat, per exemple amb el tema del territori la gent tendeix a mobilitzar-se i fer col·lectius per un objectiu molt puntual (barranc o muntanya del seu poble) i després desapareix, aleshores aquesta inèrcia que s'ha creat durant mesos o anys no es reutilitza, i just el que nosaltres estem proposant és estar sempre apunt per a donar resposta a qualsevol racó del nostre país. Quina lectura es feu de l'increment de festivals i concerts de música en valencià? No és una cosa que s'haja parlat però sens dubte és positiva, però hem de tenir en compte que l'Arrels no és un festival de música sinó un aplec pel territori, que utilitza la música per donar suport a les altres activitats, perquè sabem que la gent per moure's dels seus llocs no en té prou amb xerrades i tallers, per tant ho acompanyem d'oci. Personalment crec que el que està

Com valoreu la implicació de la gent de la comarca en l'Aplec? Doncs molt bona, ens tenen com a quelcom molt proper, gens aïllat (cosa que fou un dels objectius que ens marcàrem, hem treballat amb altres col·lectius i amb el temps hem après que s'ha de fer tot el possible per estar colze amb colze amb la gent dels pobles, així és molt més fàcil exportar el missatge). Sempre conte la mateix anècdota: l'any passat muntarem l'Arrels en dues setmanes perquè les negociacions amb altres ajuntaments es complicaren, per tant tinguérem temps a fer un concert i au. Recuperarem els diners invertits sense beneficis, no obstant per a mi un dels detalls que recorde fou quan anàrem a tornar les tanques a una empresa de lloguer de material per a obres, i ens preguntarem que si érem la gent d'Arrels al contestar que sí, vaig pensar: uf ara vorem que ens diu, i em contestà si ho hagués sabut abans us haguera regalat les valles i us les haguera portat amb el nostre camió. M'entens? Arreu del territori valencià hi ha molts altres aplecs comarcals, alguns ja molt consolidats, com l'Aplec dels Ports, i altres menys, com l'Aplec de l'Horta Nord o de la Plana. Penseu que és possible organitzar aplecs a la resta de comarques? I tant que és possible, és més és necessari. No obstant s'ha d'anar amb compte, no valen tant sols les ganes, fa falta ser molt responsable i calibrar bé les coses. Es a dir un poc de professionalitat, perquè no és pot pretendre que els artistes carreguen amb tot el pes de tirar endavant aquests aplecs en el sentit econòmic (la gent que paga l'entrada i que consumeix a la barra durant els concerts) i a lo millor no se'ls paga ni pa pipes, damunt l'equip de só és d'assaig o de karaoke i probablement se'ls falte al respecte en el moment en que demanen una cervessa de més, i probablement els organitzadors no han penjat cartells, no han parlat amb la gent del poble... És a dir, senyores i senyors respecte i que cadascú faja la seua feina.

LA REMATADA Contradiccions del sistema LLORENÇ BUADES PALMA

L'hoteler es lamenta perquè la temporada no és bona, el comerciant diu que la temporada de rebaixes és fluixa, el constructor vol que l'administració compri els pisos que no pot vendre. Tots ells al llarg dels anys han manifestat un objectiu comú: rebaixar els costs laborals i augmentar els seus beneficis. Tots ells volen que els seus treballadors cobrin menys, facin la jornada més llarga i flexible, siguin més obedients, més disciplinats, més adaptables. Universalitzat el desig d'aquests empresaris ens trobam que si tots actuen d'igual manera, és lògic que es posin productes al mercat que ningú no pot comprar per manca de poder adquisitiu. Com que el poder adquisitiu no és suficient, els empresaris animen el deute a partir del crèdit. La gent, que no disposa normalment d'efectiu per comprar un habitatge o un cotxe, s'ha d'endeutar, però endeutar-se, no significa ni de bon tros millorar la capacitat de compra. Els hotelers de les Balears es queixen perquè el turisme del Regne Unit ha decaigut 30 punts en relació a l'any passat. També han caigut els seus ingressos, i la seva lliura val menys del que valia. Els alemanys han reculat menys; 10 punts, de manera que ens podem situar a l'agost en un 30% i més de descens de l'ocupació hotelera, perquè de fet a final de juliol molts hotels del nord, llevant i migjorn de Mallorca no arribaven al 60% d'ocupació. La resposta dels hotelers és la de transmetre la crisi a la gent assalariada mitjançant retalls de plantilla, de manera que un 20% dels empresaris han reduït plantilles en plena temporada turística. No pensen que aquesta reducció de "costos" és la que provoca l'agreujament de la crisi en tant que la persona acomiadada ha de reduir per força la seva capacitat de consum. La construcció, ha retallat la seva activitat en un 9,5% durant el segon trimestre: onze mil nous habitatges no troben compradors. En el cas de la indústria, el descens ha estat del 6,3%. El PIB es pot situar a final d'any en un decreixement d'entre un -2,8 i3,2%, però aquest no és precisament un decreixement harmoniós, ni sostenible. L'EPA assigna ara mateix a les Balears 107.800 desocupats. No és una xifra creïble, perquè segons l'estadística del Ministeri de Treball, en el mes de juny eren 64.160 les persones desocupades. En qualsevol cas s'espera una desocupació d'unes 80.000 persones a la tardor. Les contradiccions dels que clamen per una major productivitat i competitivitat són manifestes quan el seu sistema exclou tanta gent del món del treball, i de la possibilitat de viure dignament.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.