L'Escola Industrial, construïda sota la denominació de «Palau d'Indústries», és una de les primeres obres de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931) fou un arquitecte modernista català. Va desenvolupar la seva activitat principal a Terrassa, on és un referent en l'aplicació de l'estil modernista a l'arquitectura industrial. Entre el 1892 i el 1903 va ser arquitecte municipal i fou el més prolífic que ha tingut la ciutat, on ha deixat edificis per a usos diversos i va definir noves tipologies d'edificis industrials. La varietat constructiva li va permetre configurar la imatge urbana de la Terrassa modernista.
FUNDAT EL 1904 ÉS UN DELS EDIFICIS MODERNISTES AMB MÉS VALOR ARQUITECTÒNIC DE TERRASSA
Entre els trets més característics de l’obra de Muncunill hi havia la utilització del maó com a material principal en els seus edificis. Aquest es veu clarament representat en l’escola, tota ella feta d’aquest material. Muncunill fa us de la combinació del maó creant estructures que defineixen i remarquen els buits i omplen la resta de mur amb carreus irregulars que donen forma a un paredat. Aquesta tècnica va ser una solució habitual dels arquitectes de l'època.
3 1
2
En el vestíbul central podem veure un altre dels trets característics de Muncunill: la utilització de pilars de ferro. Aquests al ser estrets i resistents al mateix temps li permeten crear uns espais grans i molt amplis. L'edifici original tenia planta rectangular amb un claustre central. El 1912 s'hi van afegir unes naus al voltant, destinades a tallers, projectades per Josep Domènech i Estapà i Josep Domènech i Mansana. Sembla que Muncunill es va inspirar en l'edifici de la Universitat de Barcelona, d'Elies Rogent, i va introduir-hi elements ornamentals típicament modernistes, com el maó vist (comentat anterior-
4
1. Façana principal de l’edeifici
2. Dibuix original de Muncunill de la
façana principal
3. Passadis de la primera planta 4. Vestibul principal
ment) o els complements ceràmics. La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d'entrada i dels dos cossos laterals. Actualment l’edifici està reformat en l’interior per poder facilitar l’instal·lació de les noves docències. Així el maó vist ha passat a ser parets llises i pintades. La majoria dels terres són els originals, fets de rajoles de ceràmica. En molts punts s’ha optat per una instal·lació de obra vista, per tant es poden veure les tuberes i conductes de ventilació.