PFG by Joan Riera

Projecte Final de Grau Línia de productes de joguina modulables

Projectista: Joan Riera Páramo Tutor: Jordi Voltas Aguilar 21 d’octubre de 2014

ÍNDEX

Índex

Resum

Agraïments

1. Introducció 1.1. Missió 1.2. Anàlisi 1.3. Disseny 1.4. Producció

5 5 6 7

2. Anàlisi 2.1. Evolució històrica 2.1.1. Línia del temps 2.2. Anàlisi de la competència 2.2.1. Taula resum 2.2.2. Primeres conclusions 2.2.3. Comparativa qualitat preu 2.3. Anàlisi de problemes 2.4. Cerca d’estils 2.4.1. Steampunk 2.4.2. Alienígena 2.4.3. Streamlining 2.4.4. Near Future

9 12 14 22 23 25 26 32 33 34 35 37

3. Disseny de concepte 3.1. Sistema d’unió 3.1.1. Avantatges i inconvenients 3.1.2. Prototips 3.2. Conceptes de les naus 3.2.1. Recerca de formes 3.2.2. Conceptes finals 3.2.2.1. Hawker 3.2.2.2. Interceptor 3.2.2.3. Spartan 3.2.2.4. Dragon 3.3. Figures 3.4. Logo

39 40 44 45 49 49 52 52 54 56 58 60 61

4. Disseny de detall 4.1. Tria de material 4.2. Estudi econòmic 4.3. Prototips visuals 4.4. Modelació en CAD 4.5. Motlle 4.6. Packaging

64 69 70 73 78 80

5. Conclusions 6. Bibliografia 7. Plànols

86 87

RESUM El present projecte és un recull del procés de disseny necessari per treure al mercat una nova línia de productes de joguina. Aquesta es tracta de naus espacials de joguina que tenen com a característica principal que són modulables i permeten intercanviar les diferents peces entre si. Al llarg del document s’explicaran les fases on ha estat necessari prendre decisions que afectaran al disseny final, així com quins han estat els criteris adoptats per prendre-‐les. Les principals fases són: anàlisi del mercat (tant històric com actual), anàlisis dels principals problemes, disseny de concepte de la línia i finalment disseny de detall d’una de les naus.

RESUMEN El presente proyecto es una recopilación del proceso de diseño necesario para sacar al mercado una nueva línea de productos de juguete. Ésta se trata de naves espaciales de juguete que tienen como característica principal ser modulables y permitir intercambiar las diferentes piezas entre sí. A lo largo del documento se explicarán las fases donde ha sido necesario tomar decisiones que afectarán al diseño final, así como cuáles han sido los criterios adoptados para tomarlas. Las principales fases son: análisis del mercado (tanto histórico como actual), análisis de los principales problemas, diseño de concepto de la línea y finalmente diseño de detalle de una de las naves.

ABSTRACT This project is a compilation of the design process necessary to make a new line of toy products. This line consists of toy space ships whose main feature is to be modular and allow the exchange between the different pieces. Throughout the document it’s been explained the different stages where it has been necessary to make decisions that affect to the final design, and which was the criteria used to make them. The main stages are: analysis of the market (both historical and current), analysis of the main problems, concept design of the line and finally, detailed design of one of the ships.

AGRAÏMENTS

Agrair al meu tutor, Jordi Voltas, pel seguiment del treball i per tots els consells donats. A la família pel suport diari i per ajudar-‐me a superar els dubtes i les moltes traves que suposa un treball d’aquestes dimensions. I als amics, que durant aquests anys han fet més fàcil la feina diària i especialment en els últims compassos d’aquest treball.

1. INTRODUCCIÓ

Missió

Realització d’una línia de naus espacials futuristes de joguina, la qual inclourà les diferents classes de naus d’una flota sencera. Aquestes seran modulables i permetran intercanviar algunes de les seves parts entre elles (turbines, rotors, motors, ponts de comandament, accessoris, etc.), així els consumidors podran crear les seves pròpies joguines.

Anàlisi En aquest primer apartat d’anàlisi es farà un estudi tant de l’evolució com de la situació actual de productes similars llançats al mercat. Això ens permetrà fer una primera aproximació al sector de joguines en el que volem aprofundir i, el més important, ens ajudarà a concebre millor les bases del disseny que volem fer i cap a on l’hem de dirigir per aconseguir el millor resultat possible. Primer de tot, es mirarà com ha evolucionat el món de les naus de joguet al llarg del temps. Es farà així una vista amplia a les tècniques i materials utilitzats, les tendències i modes que s’han seguit i les mecàniques de venda per les quals s’ha optat en les diferents dècades. Fer l’estudi històric ajudarà a entendre el recorregut que han fet els productes i per què han arribat a ser com són avui dia. S’entendrà millor per què es segueixen unes pautes i no altres,

depenent de les èpoques, i veurem que les modes i estils de disseny de les naus aniran molt relacionades amb els avenços de la ciència, el cine de ciència ficció, i fins i tot, en part, amb el disseny de producte. Un cop fet l’estudi històric ens centrarem en les joguines que hi ha avui dia a la venda. Per fer-‐ho, es miraran més detalladament els diferents productes dels competidors actuals, es farà per tant una comparativa dels diferents preus, de les qualitats que presenten, les diferents games de què disposen, la forma que fan servir per presentar-‐les, el packaging que utilitzen, les prestacions que ofereixen i les tècniques i materials que utilitzen. Fent la comparativa veurem quines són les millors marques actuals i per què. Però com és evident aquests estudis previs tenen un enfoc i finalitat dirigits cap el treball que es vol dur a terme, i són principalment dos: aconseguir extrapolar el millor de cada producte analitzat i enfocar-‐ho en el nostre disseny i l’oposat, observar les mancances dels productes analitzats i intentar esbrinar què pot aportar el nostre disseny envers els altres. Això permetrà fer una primera aproximació al resultat que s’ha d’extreure, una idea general de les característiques i aparença que ha de complir el disseny final. Per tant, aquest primer pas és una etapa imprescindible per aconseguir

un resultat que s’ajusti a la demanda actual i que cobreixi les possibles mancances dels competidors.

Disseny Com és d’esperar aquest és l’apartat on recau el major pes del treball. Serà la fase on es desenvoluparan i es concretaran els aspectes i les característiques més rellevants del producte. Estarà dividida principalment en dos apartats, el disseny conceptual de la flota i la proposta formal d’una de les naus. En la primera part de disseny de concepte s’intentarà fer una aproximació clara i ben definida de com serien les diferents naus. En aquest apartat no s’entrarà en detalls de fabricació ni en el detall de les peces, però sí que es deixaran ben clares les línies generals de cada nau, les parts de que constarà i les funcions i moviments que tindrà. L’objectiu per tant serà acabar amb una visió general de tota la flota per veure de quantes naus constarà, les diferents mides d’aquestes i les prestacions que aportaran. També serà un apartat important per poder definir el sistema de modularitat i per veure com afectarà el canvi de components en les naus. Un primer pas necessari abans de començar amb el disseny integral de cada nau serà especificar les línies generals d’estètica i disseny d’aquestes. És important que per la consistència del producte totes les naus de la flota segueixin un mateix estil. En aquest pas es veu la importància de l’estudi previ del mercat, ja que és on més influirà.

Un altre pas previ necessari serà la tria del sistema d’unió de les parts modulables. És important definir aquest aspecte abans d’entrar en cada nau ja que aquest pot influir de forma directa en les formes que han de tenir. Un cop definit aquests dos aspectes ja es podrà entrar en el disseny de concepte de cada nau. Cadascuna d’elles tindrà una recerca prèvia on es triarà la millor opció per aquesta, bàsicament es farà una recerca a partir de dibuixos i esquemes per trobar el disseny que més s’ajusti. Un cop definit el disseny es farà un fitxa exclusiva per cada nau on es podran veure conjuntament: dibuixos de perspectiva, les diferents vistes i les parts desmuntables, junt amb breus textos explicatius. Aquest apartat es mostrarà en tot moment de la forma més gràfica possible, ja que és la millor manera de transmetre els conceptes generats. Un cop fet el concepte de totes les flotes de la nau s’agafarà una d’elles i es procedirà a fer el disseny de detall d’aquesta. En aquesta fase es concretaran tots els requeriments necessaris per poder fer una hipotètica producció del producte, per tant es passarà per un seguit de punts que especificaran al detall la nau i el seu procés de producció. Començarem per especificar els materials que s’hauran d’utilitzar, aquests aniran condicionats per les seves prestacions físiques, pel preu i per les diferents normatives establertes. Tot seguit es procedirà a fer el model en 3D en un programa

paramètric. Aquest pas serà imprescindible ja que és el que ens permetrà desenvolupar la resta dels apartats. Amb el sòlid ja creat l’utilitzarem per fer els diferents plànols, de conjunt, de cadascuna de les diferents peces i d’especejament. També serà el moment de concretar com seran els sistemes modulars i el seu mecanisme. Desenvoluparem també els diferents motlles que permetrien injectar les peces en plàstic. El disseny de detall també inclourà el desenvolupament del packaging que contindrà el producte. Per dissenyar-‐lo s’hauran de tenir en compte les diferents normatives, les tècniques utilitzades, els materials, l’estètica i el màrqueting. Finalment, es farà un càlcul estimat dels costos de producció que podria tenir el producte que hem desenvolupat. Aquest apartat és important per saber si el producte que dissenyem seria viable a la vida real o no, i depenent del resultat és probable que haguéssim de procedir a fer algun canvi en el disseny.

públic quin hauria de ser el resultat del producte dissenyat i mostrar amb claredat el sistema de modularitat (tot i que aquest no constarà amb la precisió ni robustesa del producte final).

Producció Utilitzant la informació decidida en la proposta formal es procedirà a la fabricació d’un prototip. Aquest serà un prototip visual, és a dir, intentarà aproximar-‐se al màxim l’aspecte visual final del producte. Per fer-‐ho s’hauran de deixar de banda aspectes funcionals que el producte final sí que compliria, com les articulacions i l’electrònica. No passarà el mateix amb la modularitat, tot i que en un prototip en aquesta fase no serà fàcil implementar-‐la. Aquest prototip ha de servir de manera purament comunicativa, per poder mostrar al

2. ANÀLISI

2.1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Amb la línia del temps es pot observar clarament com ha estat l’evolució dels productes al llarg de les dècades, amb algunes on els canvis van ser més estancats però en altres on l’evolució va ser significativa en poc temps. Es pot observar que aquests canvis pronunciats van estar la majoria acompanyats d’algun fet històric que va ajudar a que es produïssin (la Segona Guerra Mundial, l’inici de la carrera espacial, l’aparició de pel·∙lícules de ciència ficció com Star Wars, etc.). A continuació analitzarem amb més detall cada dècada, mirant quines eren les tendències de disseny, quins materials s’utilitzaven i on i perquè es van produir els diferents canvis.

predominant en totes les naus de joguina i es mantindrà gairebé fins passada la dècada dels 60, coincidint amb l’inici de la carrera espacial.

En la primera dècada analitzada, la dels anys 30, es pot observar que l’oferta de naus de joguina és mínima, tot just acabava de començar el gènere de ciència ficció i el mercat per aquest sector era encara quasi bé inexistent. Eren joguines extremadament simples, on l’únic material present era el metall. S’observa que el disseny era molt similar entre totes les joguines, referenciat molt en els vehicles de l’època considerats exòtics com ara els submarins, o els primers coets. S’observa també la tendència dels dissenys d’aproximar-‐se al corrent que es pronunciava durant aquells anys, l’streamlining (branca de l’art deco), de formes arrodonides, amb línies horitzontals llargues i amb incorporació d’elements nàutics. Durant les següents dècades aquest estil de disseny serà el

La dècada dels 40 té un clar protagonista, la Segona Guerra Mundial, i aquesta va provocar que la producció de joguines caigués en picat. Moltes de les fabriques van ser reconvertides per poder fabricar material de guerra, els preus dels materials bàsics es van disparar, la producció era molt més costosa i la majoria de gent no es podia permetre gestos prescindibles. Tot això va fer que els joguets comencessin a desaparèixer de les botigues, i els pocs que es podien trobar eren molt cars. Per tant, va provocar que durant els anys de guerra l’evolució de les naus de joguet fos mínima. Els dissenys seguien basant-‐se en el corrent de streamlining i les tècniques i materials utilitzats seguien sent els mateixos, metall i xapa. Tot i això, quan els països i industries es van començar a recuperar dels durs anys de guerra, es van començar a veure els primers efectes positius, que es veurien reflectits sobretot després de la següent dècada: l‘aparició de millors tècniques i de millors materials, destacant sobretot la implementació definitiva del plàstic amb un ús quotidià. Per tant durant els anys de postguerra, i sobretot a partir dels anys 50, la qualitat de les joguines augmentaria significativament a causa

de les millores de la industria i de la possibilitat de materials. Tot i que la presència de la llauna en els joguets encara era significativa i que el concepte estètic seguia sent el mateix, es van començar a treure dissenys més elaborats, amb formes més complexes i amb més detall. L’oferta del mercat també va veure un augment considerable gràcies a que el gènere de la ciència ficció va començar a popularitzar-‐se entre el públic, la literatura vivia el seu millor moment i en el cine i la televisió es podien començar a veure metratges amb alt pressupost. Però no va ser fins al final de la dècada quan l’interès del públic va augmentar exponencialment, gràcies a l’inici de la carrera espacial. Al 1957 la URSS va llançar el primer satèl·∙lit artificial a l’atmosfera, l’Sputnik, i pocs anys després enviaria al primer home. Això va suposar l’inici de la “competició” per la conquesta de l’espai entre Estats Units i la URSS. Això va fer que la gent comencés a veure tot el que abans havia estat ciència ficció com una possible realitat, veient-‐se així molt més atrets per la temàtica, especialment els nens, que van començar a veure’s com a futurs astronautes, vivint les aventures que fins fa res podien gaudir a la televisió o al cinema. Com ja s’ha dit, el final de la dècada dels 50 i especialment a la dels 60, es van veure caracteritzades per la carrera espacial. Serien els anys que la URSS enviava el primer home a l’espai, i el fet més important, l’home arribaria a la lluna al 1969. Tots aquests esdeveniments van tenir un important paper en el

desenvolupament de les naus de joguet ja que els dissenys que abans es basaven en pura fantasia ara tenien una inspiració directa en una base real i científica. Encara es veien dissenys inspirats en l’streamlining, però es començarien a veure moltes joguines que imitaven les naus que havien anat a l’espai durant aquells anys. Hi hauria per tant infinitat d’adaptacions de coets com el Vostok 1 o de l’Apollo 11. Es pot quasi assegurar que els anys més importants per la industria de naus de joguina, i fins i tot per la ciència ficció en general, serien entre el final de la dècada dels 70 i l’inici de la dels 80: els anys de les grans pel·∙lícules de ciència ficció. Tot començaria amb l’estrena de Star Wars, que va revolucionar el concepte de cinema del moment i va portar la ciència ficció a una nova frontera. A aquesta la seguirien pel·∙lícules del mateix nivell com ara Alien, Star Treck o Blade Runner. Aquest conjunt de pel·∙lícules que van atrapar al públic instantàniament va provocar un impacte directe en el mercat de les joguines, ja que un percentatge elevat del merchandising d’aquestes pel·∙lícules es va destinar a joguines que reproduïssin els diferents elements que es podien veure en aquestes, ja sigui en figures d’acció o, el que ens interessa pel nostre cas, en les naus. Això va provocar que a partir de llavors una gran quota del mercat es centrés en productes provinents de pel·∙lícules i series. La captació va ser tal que va arribar un moment on costava trobar

productes que no fossin d’una temàtica provinent del cine. Tant ha estat així que fins avui dia encara costa trobar una altra oferta. En quant al desenvolupament tècnic de les joguines durant aquestes dues dècades també es denota una evolució important. En la dècada dels 70 el plàstic acaba per substituir per complet el metall, i els pocs joguets que encara es troben de metall són ja una excepció i en tot cas estan més destinats al col·∙leccionisme que altra cosa. El confeccionat del plàstic millora cada any, i es fa notar molt en la dècada dels 80, on el nivell de detall obtingut en les joguines ja arriba a unes qualitats similars a les que tenim avui dia. En la dècada dels 90 l’evolució va ser mínima, les joguines seguien els mateixos patrons i tenien les mateixes prestacions i característiques que en els anys anteriors. No va ser fins a finals de dècada, i sobretot inicis de la següent, on es va tornar a produir un altre avenç significatiu (tot i que no tan notable com l’anterior). Ja feia uns anys que els ordinadors començaven a tenir una importància elevada en els àmbits de treball, però no va ser fins a partir del 2000 quan es van començar a utilitzar els programes paramètrics per dissenyar i desenvolupar tot tipus de productes d’àmbit quotidià. Gràcies a aquests, es va poder agilitzar el procés de creació de molts productes, entre ells les joguines, i per tant, els resultats obtinguts van millorar significativament altra vegada. Les noves tècniques van permetre crear productes més acabats, amb

més peces i amb més funcions. Des de llavors l’ús d’aquests programaris ha estat la base per desenvolupar les joguines, i cada any hi ha avenços de software que els milloren i que, en definitiva, faciliten la feina als fabricants, tenint així a diari millors opcions per crear les naus de joguina.

2.2. ANÀLISI DE LA COMPETÈNCIA Tot seguit es veurà un conjunt de productes similars al projecte que es vol dur a terme. S’analitzaran per tant naus de joguina de diferents marques i es mostraran les seves característiques, tant els punts forts com les seves febleses. D’aquesta manera es farà una comparativa general dels productes que es poden trobar al mercat actualment, analitzant les seves diferències, tant en els preus i la raó d’aquestes com els seus materials i funcions. També farem un incís en els diferents packagings que mostren, les tècniques i materials que fan servir, i la forma de presentar el producte i les característiques d’aquest. La tria de productes s’ha intentat fer de forma significativa de manera que els resultats puguin ser extrapolables al conjunt del mercat, això és així ja que s’ha agafat almenys un producte de cada subsector significatiu d’entre els que es poden trobar actualment. Aquesta mirada amplia al mercat actual, que ajudarà a veure quina és la situació dels productes d’aquest sector, ha de permetre triar quin posicionament agafar envers els competidors. Gràcies a observar les fortaleses i debilitats dels altres productes es podrà fer una primera tria per saber quines característiques s’han de tenir en compte per no quedar-‐se enrere comparat amb la competència i, el més important, mirar si tots ells tenen alguna debilitat o falta que

comparteixin i, per tant, intentar prioritzar una part del disseny en complir aquesta possible mancança. Playmobil Future Planet Marca: Playmobil Preu: 44,95€ Característiques: nau d’uns 20cm d’envergadura de plàstic, més concretament feta d’Ultraform (POM), un material lleugerament elàstic i a la vegada resistent, molt sòlid i higiènic, característiques bàsiques per complir les necessitats del públic. La nau té un cos central amb la cabina i el motor d’energia (els quals porten un cobert que permet obrir-‐se) i als extrems quatre motors que permeten fer la rotació en un eix. Aquests també incorporen una llum vermella que s’activa i parpelleja quan es pressiona un botó, el sistema funciona per mitjà de dues piles AA. No incorpora sons. El pack consta d’una sèrie de calcomanies que l’usuari ha d’aplicar. Aquest també ve complert per dues figures, un pilot i un robot, una base on pot aterrar la nau i una rampa perquè les figures puguin

accedir a la zona d’aterratge. La rampa es pot complementar amb una altre pack de la mateixa línia de Playmobil, Future Planet, ja que aquesta es pot unir a una instal·∙lació més gran, ajuntant així les dues zones. La joguina està orientada per a nens d’entre 7 i 12 anys. Packaging: caixa estàndard de Playmobil, de cartró i amb una imatge del conjunt a la portada. Al revers es pot veure el detall dels components que incorpora. L’obertura es pot fer per dos dels laterals, havent de desenganxar les pestanyes.

Marca: Playmobil

Packaging: caixa estàndard de Playmobil, de cartró i amb una imatge del conjunt a la portada, al revers es pot veure el detall dels components que incorpora. L’obertura es pot fer per dos dels laterals, havent de desenganxar les pestanyes.

Preu: 29,99€

Playmobil Top Agents 2

Característiques: nau de la línia de Playmobil de Top Agents 2, d’uns 30cm d’envergadura. El material utilitzat és el mateix plàstic que s’utilitza en la majoria dels productes de la marca, l’Ultraform. La nau té un cos central amb un reactor a l’extrem i amb una cabina amb dos seients. El vidre de la cabina es pot obrir per així poder col·∙locar les dues figures de que consta el pack. Als laterals de la nau hi ha dues ales

que incorporen uns rotors que poden girar sobre si mateixos i també dos canons que disparen un projectil. La part posterior de la nau té un braç articulat amb una pinça que permet agafar tot tipus d’objectes petits i transportar-‐los. La nau no té ni so ni llums, però ve amb unes calcomanies amb pintura que reacciona amb la llum negra i fa que brillin quan s’enfoquen amb aquesta. La llum negra ve en un pack diferent i la nau incorpora una peça que, canviant-‐la per un dels trens d’aterratge, permet acoblar la llum a la nau.

Star Treck Starship Legends Marca: Diamond Select Toys Preu: 46,99€ Característiques: rèplica de la nau Enterprise NCC-‐1701 de la pel·∙lícula Star Trek: Wrath of Khan. Aproximadament mesura uns 42 cm d’envergadura. Accionant un mecanisme s’activen llums de diferents colors distribuïdes per

algunes de les zones clau de la nau junt amb una varietat d’efectes de so de la pel·∙lícula original (sons de la nau i frases dels principals actors). La joguina precisa d’un muntat mínim de quatre peces: el cos central, els dos motors i la base per subjectar la nau. En quant a la qualitat del producte i l’acabat, la definició i el detall en l’esculpit és molt acurat, amb unes línies de panels molt fines i a l’hora molt nombroses. Però la joguina falla en l’elecció del material ja que la qualitat del plàstic és massa pobre i l’aspecte del conjunt no concorda amb el preu de venda. A més, el plàstic és massa translúcid i això queda retractat quan s’activen les llums ja que aquestes es reparteixen per la superfície de forma estranya.

Aero-‐capsula Sportacus de Lazy Town Marca: Simba Preu: 41,10€ Característiques: joguina de la sèrie infantil Lazy Town. Per tant, la joguina va enfocada a nens d’entre 3 i 8 anys aproximadament. El pack incorpora la nau i a més una figura articulada d’un dels personatges de la sèrie. La nau té quatre ales (dues al davant i dues al darrera) que permeten estendre’s. Les ales frontals s’han de moure manualment però les posteriors es poden estendre de forma automàtica per mitjà d’un botó. També ve amb sons i llums que s’activen per un botó en la part frontal del morro.

Packaging: caixa amb obertura lateral, aquesta no està facilitada ja que s’han de desenganxar les pestanyes de cartró per poder obrir-‐ la. En la part frontal hi ha una zona amb plàstic transparent perquè es pugui veure la nau de joguet abans d’obrir la caixa, però aquests no encaixen del tot bé en algunes zones a causa del disseny gràfic del packaging. Es pot dir per tant que no s’ha trobat la millor solució per presentar la joguina. En el revers de la caixa es pot veure una fotografia de la joguina amb algunes explicacions i també un apartat amb altres joguines i rèpliques que produeix la mateixa marca. En l’interior hi ha dues peces, un cartró que manté l’estructura bàsica per poder moure el pack i un plàstic transparent per encaixar la nau.

Packaging: caixa amb obertura lateral, on s’han de desenganxar les pestanyes de cartró per poder obrir-‐la. En la part frontal hi ha una zona amb plàstic transparent perquè es pugui veure la nau de joguet abans d’obrir la caixa. També té una zona amb un forat per poder pressionar el botó que engega el mecanisme de llums sense haver d’obrir el pack.

Nau Darkside de Code Lyoko

Star Wars Millennium Falcon Marca: Simba

Marca: Hasbro

Preu: 44,10€

Preu: 179,99€

Característiques: com es pot veure la nau és exactament igual que el model anterior però amb la pintura canviada. En aquest cas es tracta de la sèrie Código Lyoko, i es pot suposar que la marca Simba per abaratir costos utilitza en productes de diferents sèries els mateixos motlles i cadena de muntatge, canviant només els últims passos de pintura i calcomanies. Packaging: caixa amb obertura lateral, on s’han de desenganxar les pestanyes de cartró per poder obrir-‐la. En la part frontal es pot veure una fotografia central amb la nau i el pilot i en un lateral la figura extra que inclou el pack. A diferència de les caixes vistes fins ara que utilitzaven com a color principal el blau (que en general evoca a conceptes futuristes), en aquesta el color predominant és el negre. S’ha de suposar que la tria d’aquest va estretament relacionada amb els colors de la nau.

Característiques: Rèplica de la nau Millennium Falcon de Star Wars. Molt detall en l’acabat exterior de la nau, amb molts complements i peces que imiten de forma fidedigne l’original. La posterior pintura també és de qualitat, amb efectes de desgast i amb una paleta de colors extensa, sent cada part del color corresponent. Es poden treure alguns dels panells superiors per deixar a la vista els interiors, que també estan força treballats. Aquests representen algunes de les zones més clàssiques de la nau i tenen l’espai suficient per poder col·∙locar en diferents zones les dues figures que incorpora el kit (Han Solo i Chewbacca). La nau disposa d’efectes de so i llum que reprodueixen els vistos en les pel·∙lícules, aquests els fa per mitjà de 3 piles AA. També incorpora un mecanisme que permet disparar projectils, el kit ve amb 7 d’aquests. La joguina està orientada per nens a partir dels 4 anys. Packaging: caixa amb obertura lateral, sense cap facilitat per obrir les pestanyes. En la caràtula frontal es pot veure una gran imatge de la nau de la pel·∙lícula ambientada en una de les escenes. També

hi ha un forat recobert amb plàstic transparent per poder veure les dues figures originals. En el revers es pot veure una imatge general de la joguina i un seguit de vinyetes al seu voltant amb fotos dels detalls de les diferents zones. Jedi force Millennium Falcon Marca: Hasbro Preu: 39,99€ Característiques: es pot observar que s’analitza la mateixa nau que en el cas anterior però clarament aquest producte va dirigit a un públic de menys edat (de 3 a 6 anys). Es pot veure que la joguina prescindeix al complet del realisme i detall que caracteritzava l’anterior a favor d’una funcionalitat més elevada. Els interiors són un clar exemple en aquest model, on ja no tenen cura de tenir similituds amb la nau de les pel·∙lícules, sinó que han estat modificats per tal de brindar als nens més petits diverses zones de joc amb més funcions i que es complementen amb les figures del kit (també Han Solo i

Chewbacca). Les línies generals de la nau també han estat modificades per tal de fer-‐les més apropiades pel target al que es dirigeixen. En quant a la qualitat de la joguina comentar que no arriba als nivells del producte anterior, tot i així manté un rang alt, i si es té en compte que és un producte que està dirigit als més petits és lògic que no enfoquin els esforços en aquest apartat. Packaging: la part superior està dividida en dos, mig està cobert per una làmina de cartró i l’altre mig està al descobert. La nau no té ni plàstic protector. No és així amb les peces més petites (figures, canons i complements diversos), que estan subjectades per un film de plàstic transparent amb les seves formes generals. L’altra meitat s’aprofita per mostrar les característiques i funcions de la joguina. Avengers SHIELD Helicarrier Marca: Hasbro Preu: 69,99€ Característiques: joguina corresponent a una de les naus que surten a la pel·∙lícula The Avengers, d’uns 90cm de llargada. Evidentment la relació entre l’escala de la joguina i els elements

que incorpora no es correspon a la nau de la pel·∙lícula ja que en aquesta la nau té aproximadament uns 350m d’envergadura. Per tant, no es tracta d’una rèplica fidel de la nau vista al film, però conserva les bases del disseny i guanya en jugabilitat per als nens, ja que funciona a la vegada com a zona de joc per les figures de la mateixa marca. En quant als accessoris la nau disposa de moltes parts mòbils i articulades, té cinc llançadores de míssils, quatre rotors als laterals, un braç articulat, i diverses comportes i tapes que es poden obrir. La joguina no disposa ni de sons ni de llums. Tot i que té espai per portar a 16 figures de la franquícia, en el pack només s’inclou el Capità Amèrica. Packaging: el portaavions ve amb una gran caixa d’aproximadament 90cm x 60cm. La caixa té a la cantonada inferior esquerra una zona amb plàstic transparent per poder destacar la figura del Capità Amèrica. En la part frontal es pot veure una fotografia de la joguina ambientada en el que seria una de les situacions de la pel·∙lícula. En aquesta fotografia es pot veure també la nau Quinjet (disponible en un altre kit), aquesta amb comparació amb el portaavions sembla d’una escala molt més petita, quan realment és aproximadament la meitat de gran. Segurament es tracta d’una estratègia per què aquells que ja tenen aquesta nau es pensin que el portaavions serà molt gran un cop muntat. En el revers de la caixa es pot veure una altra fotografia de la nau, però en aquest cas ve acompanyada de vinyetes explicatives que mostren les diferents funcions de la

joguina. La caixa s’obre per la part superior i en l’interior es troben totes les peces de la nau desmuntades i col·∙locades de forma aleatòria. Space Shuttle Marca: Realtoy

Preu: 29,95€ Característiques: rèplica d’una de les naus de les missions ja cancel·∙lades de Space Shuttle. La joguina té una basant d’ensenyament ja que es basa en missions reals i encoratja als nens a aprendre a partir d’una fulla informativa. El pack consta de la llançadora espacial, els tres coets que la impulsen i tres figures d’astronautes; aquestes, comparades amb la nau, no estan a escala ja que sinó serien molt petites. Els quatre components de la nau (llançadora i coets) es poden desmuntar, i si es compra un altre kit on ve l’avió de transport, la llançadora es pot acoblar a aquest i així recrear una de les situacions reals que tenien. La llançadora també permet obrir les comportes de càrrega. La joguina està orientada per a nens de 3 a 8 anys.

Packaging: caixa amb una obertura per la part superior. El disseny del packaging opta per mostrar en tot el seu conjunt el contingut de l’interior, per tant gran part de l’àrea de la part frontal és de plàstic transparent. Avatar Scorpion RDA Gunship AT-‐99 Marca: Mattel

Preu: 34,99€ Característiques: rèplica molt acurada de la nau de la pel·∙lícula Avatar. La joguina conserva molts dels detalls de l’original i ho fa sense perdre molta funcionalitat. Té molts punts articulats (fins a 24), per exemple els rotors dobles, que poden rotar les pales o el bloc en conjunt; la cabina, que es pot obrir per dos punts per introduir les figures de la marca (es venen per separat) i dos míssils que es poden disparar. El detall en l’esculpit també és acurat i manté moltes de les línies de panells de l’original. Exceptuant un parell de peces i les poques calcomanies que porta la resta és gairebé monocromàtic. Un distintiu clau de la joguina és l’ús de la realitat augmentada, tant aquest com els altres kits incorporen una targeta que quan és detectada per la webcam

de l’ordinador apareix la joguina animada en 3D i permet interactuar amb aquesta. La targeta disposa d’uns botons i quan es pressionen l’animació canvia depenent del que haguem pressionat. També interactuen entre ells quan es posen dues targetes una al costat de l’altre. Packaging: les caixes d’aquesta sèrie de joguines són força particulars ja que s’allunyen de l’estàndard de packaging deixant de banda les formes típiques en paral·∙lelepípede, en canvi opten per unes caixes més complexes, amb les cantonades amb xamfrà. Això els hi dóna un aspecte innovador. A l’igual que la majoria, la paleta cromàtica principal és amb tons blaus. En la part frontal es pot veure un renderitzat de la joguina situada en una ambientació de la pel·∙lícula (disparant, amb altres naus de fons i amb una localització en flames). En el revers es pot veure ja una fotografia real de la joguina amb una lleugera explicació informativa d’aquesta i les seves característiques. També inclou informació de com utilitzar les targetes de realitat augmentada.

Star Wars jedi Starfighter Marca: Hasbro Preu: 29,99€ Característiques: joguina inspirada en una de les naus de les pel·∙lícules de Star Wars, més concretament de l’última estrenada (Revenge of the Sith). En conjunt la joguina és una bona rèplica de l’original, i manté gairebé tots els detalls. En el pintat no es perd cap color respecte l’original, cada peça té el to que li correspon, i fins hi tot s’ha fet especial èmfasi en reproduir el desgast i els danys característics de la nau del film. Les calcomanies són abundants però no gaire ben aconseguides. La reproducció de les formes i l’esculpit general dels panells també està treballat i assoleix un grau de complexitat elevat. Finalment com a peces mòbils hi ha les dues ales, que poden desplegar els extrems (igual que a la pel·∙lícula); l’androide, que permet rotar en un eix; i la cabina, que es pot obrir per introduir una de les figures de la mateixa marca (cap va inclosa en el kit). La joguina està orientada a partir de 4 anys. Comentar que aquesta nau s’ha agafat com a exemple d’una gran col·∙lecció de naus de Star Wars pertanyents a la marca Hasbro. La marca ha reproduït gran part de les naus que es

veuen en el conjunt de les sis pel·∙lícules, i gairebé totes elles mantenen les mateixes característiques que la vista aquí. Packaging: caixa força comú, amb obertura pels laterals. Exceptuant la imatge frontal, el color denominador del pack és clarament el negre. En la imatge es pot veure un dibuix de la nau situada a l’espai, amb un planeta de fons i una nau acompanyant en segon terme. Pels laterals de la caixa es poden veure imatges de detall de la nau on s’explica les seves característiques.

Taula resum Preu

La majoria en un rang d’entre 30€ i 45€, el preu puja quan la complexitat o mida de la nau és superior.

Pintura

Pobre en general, en molts casos simplement el color del plàstic. Ús de calcomanies en algunes de les joguines.

Material

Elecció variada, en general bons resultats.

Amb forces articulacions i moviments la majoria, tot i que la quantitat i qualitat varien molt depenent del model.

Articulacions Esculpit

Electrónica

Complements

Procedència

Packaging

Esculpit acurat i amb força detall en gairebé tots els casos, formes molt ben aconseguides també. Les reproduccions són fidels quan així ho volen.

La meitat de les naus analitzades incorporen electrònica, quatre tenen llums i so, una només llums i una altra té l’afegit de la realitat augmentada.

Moltes de les joguines venen mínim amb una figura com a complement. Algunes venen també amb objectes extra com ara míssils o bases d’aterratge.

8 de les 11 naus analitzades són rèpliques de naus vistes en pel·∙lícules o sèries, això no ha sigut casualitat ja que la majoria de naus del mercat provenen del marxandatge. La majoria molt estàndards, sense massa diferències, caixa en forma paral·∙lelepípede, al davant amb una foto o dibuix de la nau en situació i al darrera amb una foto explicativa de la joguina.

Primeres conclusions

Si es fa un còmput global dels productes vistos en el anàlisi de la competència s’observa que la gran majoria de les joguines compten de diferents parts, les quals es poden moure o que permeten fer accions amb aquestes; així hi ha naus que poden moure les ales, altres que disparen projectils o algunes que poden rotar les hèlices. Per tant seria un error limitar-‐se a la modularitat i no pensar en aquests complements que li donen a la joguina la profunditat necessària. Lligat a aquestes funcions extres de les naus també es troben els complements que incorporen aquestes. La majoria de joguines no es venen soles, sinó que porten, per exemple, algun complement en forma de figures dels pilots, de zones d’aterratge o de parts afegides per les naus. S’haurà de tenir també en compte aquests complements per donar un valor afegit als kits.

Un altre factor a tenir en compte, degut que moltes de les joguines ho incorporen, és l‘electrònica. En aquest cas s’hauria d’estudiar si és factible integrar-‐la; donat el sistema de modularitat és possible que es trobin obstacles per incorporar-‐la correctament en les diferents parts. Tot i això és important intentar trobar una solució ja que és un punt important a complir; totes les joguines que incorporen llums o sons tenen un valor afegit respecte les altres, i ajuda a que aquestes destaquin i que sobretot augmentin en la jugabilitat per als nens, fent l’experiència més immersiva.

Per destacar envers els competidors directes es buscaran dissenys molt acurats i realistes, on la qualitat serà el màxim referent. Els dissenys definitius a part de comptar amb la modularitat per diferenciar-‐se del mercat també comptaran amb el millor acabat possible, es farà especial cura en el detall final de les peces i es buscarà un especial èmfasi en la pintura, inferior en tots els models vistos, intentant potenciar-‐la de forma notable. S’intentarà així crear un conjunt que rivalitzi amb els millors models vistos en la competència en quant a la qualitat del producte, sent el detall i el realisme pilars bàsics.

Analitzant el packaging es pot veure que a excepció de la joguina d’Avatar, totes tenen un packaging en forma de paral·∙lelepípede. Per tant, és interessant buscar formes noves que atreguin l’atenció del consumidor al primer cop d’ull (això sí, sense oblidar el factor logístic d’emmagatzematge i transport). El packaging és el primer que es veu al comprar el producte, fins i tot en molts dels casos és l’únic que es veu fins que no es compra, per tant, és molt important que aquest atrapi al consumidor a la primera i que deixi ben clar com és i què incorpora el producte de l’interior. Dels analitzats són pocs els que permeten veure la joguina de l’interior per mitjà d’una obertura o d’un film transparent, i sembla una opció interessant a seguir ja que llavors el comprador no s’ha de basar només en una fotografia de la joguina. Com s’ha dit, un altre factor important és explicar clarament què ofereix la joguina, i en el cas concret, totes

les opcions de modularitat que ofereix la línia de joguines. Per fer-‐ ho, es recorrerà a les noves tecnologies, més concretament, a la realitat augmentada. Quina millor manera de mostrar les opcions que a través d’un vídeo, així que s’optarà per feres fer un seguit d’animacions que ensenyin les diferents combinacions i resultats. Al revers de la caixa s’hi disposaran unes imatges que a través d’un mòbil o tableta es podran llegir i mostraran en forma de realitat augmentada les diferents naus i algunes de les possibles combinacions.

A continuació s’observa una gràfica on es poden veure situats els productes analitzats anteriorment. En l’eix de les “x” es marca el preu de les diferents joguines, i en l’eix de les “y” la qualitat d’aquestes. Aquest segon valor és més subjectiu que el preu ja que aquest no va lligat a un número, per tant per quantificar-‐lo en la gràfica s’han tingut en compte tots els punts vistos en l’anàlisi (material, esculpit, articulacions, complements, etc.) i s’ha avaluat si els complien o no, i amb quin nivell ho feien. Finalment s’ha marcat un rang on es vol que es situï el producte dissenyat.

Englobant totes les característiques hi ha una que depèn directament d’aquestes i que segurament és de les més importants, el preu. S’agafaran com a referència els productes que volten els 40-‐50€. En l’anàlisi de la competència es pot observar que la majoria dels productes tenen un preu d’entre 30-‐40€, però és a partir de la barrera dels 40€ quan es poden començar a veure productes on el resultat final compleix uns estàndards alts. En l’estudi es troben dos productes que superen considerablement aquest preu, però aquest fet no va tan lligat a la qualitat sinó que és sobretot degut a que la mida d’aquets és molt superior a la resta (això no treu que la qualitat també sigui elevada). Per tant, aquests dos productes, tot i que és igual d’important haver-‐los estudiat, es mantindran al marge per agafar-‐los com a referència ja que no són el tipus de producte que es busca en aquest projecte.

Comparativa qualitat preu

2.3. ANÀLISI DELS PROBLEMES

Un cop analitzats tant els productes durant les diferents dècades com els que es poden trobar actualment al mercat es procedirà a treure unes conclusions per poder aplicar-‐les al nostre disseny.

Aquest treball de separar els sub-‐problemes i aquests en elements del problema ha de permetre més endavant poder afrontar cada apartat de forma individual i, per tant, amb menys dificultats. I tot i que hi ha punts que no es tractaran (és el cas per exemple de l’adquisició), és important separar de forma clara tots els problemes que es podran trobar per així saber des del principi què s’haurà de fer i com s’haurà de fer.

Abans d’això, però, es començarà per fer un anàlisi dels problemes que s’hauran d’afrontar al llarg del procés de disseny. Això ha de facilitar la feina més endavant a l’hora de prendre les decisions correctes i també per saber quina es la millor forma d’afrontar els diferents obstacles que es poden trobar al llarg del procés. Primer de tot, i per mitjà d’un diagrama d’espina de peix, es desglossarà el problema principal en sub-‐problemes, i cadascun d’aquests en elements del problema. Tot seguit a cada element se li assignaran els diferents sectors pels que es pot veure afectat, així per exemple un dels elements del problema com és la durabilitat del producte es veu afectada pel procés de fabricació i pel material utilitzat. Aquesta assignació es mostra després de forma més esquemàtica separada per grups (cada sub-‐problema forma un grup), d’aquesta manera es pot veure de forma efectiva i ràpida quins són els sectors més importants i quins afecten a més problemes. Es pot observar, per exemple, que en el sub-‐problema de seguretat els sectors que més s’hauran de tenir en compte son el material i el disseny conceptual.

A continuació es pot observar l’espina de peix, dividida en quatre grups diferents: preferències del consumidor, funcionalitat necessària de les joguines, seguretat a complir i adquisició. Seguidament s’observa cadascun d’aquests grups separats i desglossats per sectors.

PREFERÈNCIES Colors – disseny gràfic, material, pintures Estil -‐ disseny Innovació – modularitat, realitat augmentada, disseny Acurat – material, procés de fabricació Tacte – material, procés de fabricació Complements – disseny conceptual, modularitat Packaging – disseny gràfic, materials, disseny conceptual

FUNCIONALITAT Durabilitat -‐ procés de fabricació, material Modularitat -‐ disseny conceptual, procés de fabricació, material Articulacions -‐ disseny conceptual, material Resitència -‐ material, procés de fabricació Electrònica -‐ bateries, components

ADQUISICIÓ Cost -‐ disseny conceptual, materials, procés de fabricació, publicitat Promoció -‐ packaging, publicitat Canals de distribució -‐ posicionament, packaging

SEGURETAT ( Directiva 2009/48/CE ) Advertències i instruccions -‐ Article 10, apartat 2, Article 11, packaging Durabilitat -‐ Article 10, apartat 3, material, procés de fabricació Normativa etiquetat -‐ Article 15, Article 16, Article 17, packaging Avaluació de la seguretat -‐ Article18, Article 19 Resistència mecànica -‐ norma EN 71-‐1:2005+A8:2009, apartats 4.15.1.3; 4.15.1.4; 4.15.3; 4.15.4; 4.15.5.3; 4.15.5.4; 4.15 y 4.16, norma EN 71-‐8:200, apartats 4.1; 4.2; 4.4; 4.5 y 4.6 y 4.8., material, procés de fabricació Cantonades i sortints accessibles -‐ norma EN 71-‐ 1:2005+A8:2009, apartats 4.5; 4.7; 4.8; 4.9; 4.10.2, 4.14.2; 4.15.1.3; 4.15.5.7; 4.17.1; 4.17.2; 4.17.3; 4.17.4; 5.1; 5.2; 5 y 4; 5.7, norma EN 71-‐8:2003 apartats 4.1.3; 4.1.4; 4.3.2 y 5.3. disseny Parts en moviment -‐ norma EN 71-‐1:2005+A8:2009, apartats 4.10; 4.15.1.6; 4.15.5.4, disseny conceptual Estrangulament -‐ norma EN 71-‐1:2005+A8:2009, aparat 5.4, norma EN 71-‐8:2003, apartats 4.3; 4.6, disseny conceptual

Asfixia externa -‐ EN 71-‐ 1:2005+A8:2009, apartats 4.14; 5.3; 5.12 i 6., disseny Asfixia interna -‐ EN 71-‐1:2005+A8:2009, apartats 4.2; 4.6; 4.12; 4.17.1; 4.22; 5.1; 5.2; 5.10; 5.11; 5.13., disseny conceptual Envalatge sense perill d’asfixia -‐ EN 71-‐1:2005+A8:2009, apartat 6., packaging Projectils -‐ EN 71-‐1:2005+A8:2009, apartats 4.17., disseny conceptual, material So -‐ EN 71-‐1:2005+A8:2009, apartat 4.20., components Inflamabilitat -‐ materials no inflamables Propietats químiques -‐ riscs d’efectes adversos per la salut degut a la exposició Propietats elèctriques -‐ no superar 24V, aïllament mecànic de les bateries i cables, temperatura, intensitat il·∙luminació Higiene -‐ evitar infeccions, malalties i contaminacions, material Radioactivitat -‐ capítol III del Tractat Euratom, material

2.4. CERCA D’ESTILS

Un cop assimilats els diferents problemes que s’hauran d’afrontar és el moment d’utilitzar l’aprés en l’estudi previ per poder resoldre els problemes que primer ens afecten.

Per tant hi ha aquí una bona oportunitat per enfocar els dissenys de les joguines. Sent joguines completament innovadores, és a dir, sense referència a cap producte extern (pel·∙lícules, series, videojocs, etc.) i buscant una estètica i un resultat final convincent és molt possible que satisfaci a un sector que encara no està gaire explotat.

Com s’ha pogut veure en l’anàlisi històric, a finals de la dècada dels anys 70 el sector de naus de joguet va fer un ”boom” gràcies al merchandising de les pel·∙lícules de ciència ficció, i des de llavors que la producció s’ha vist focalitzada en aquest aspecte. Això s’ha pogut contrastar amb l’anàlisi dels productes en oferta en el mercat actual, observant que un gran percentatge dels analitzats tenien procedència d’alguna pel·∙lícula o sèrie. L’anàlisi també ha permès veure que els que no tenen aquesta procedència compleixen unes característiques força diferents a els que sí ho fan. Les joguines que no estan basades en algun producte extern no han de reproduir cap disseny amb fidelitat i, per tant, no són necessàries ni tanta complexitat ni tan realisme com amb les joguines de merchandising. Tant és així que totes les joguines analitzades que no provenen del merchandising (a excepció del Space Shuttle, que evidentment reprodueix la realitat) tenen un aspecte simple, on els dissenys denoten que no s’ha posat un esforç en intentar reproduir una fictícia enginyeria futura, sinó que són més aviat comuns i fins i tot quotidians i que, en general, en el conjunt tenen una aparença més infantil.

Vist aquest punt, queda ben clar que l’estil i l’estètica que segueixin els dissenys són crucials. Si es vol aconseguir un aspecte convincent per als nens, es necessari que els conceptes realitzats segueixin tots una mateixa estètica, i aquesta ha de ser creïble i a poder ser allunyada dels dissenys més infantils. Per poder decidir quina estètica seguir, es farà un estudi amb diverses estètiques, totes elles molt diferenciades però que a primera vista podrien funcionar. S’han realitzat un seguit de dibuixos per reforçar la idea general darrera de cada estil i permetre veure amb claredat quins són els diferents punts forts i mancances de cadascun.

3. DISSENY DE CONCEPTE

3.1. SISTEMA D’UNIÓ

Un dels punts més importants a solucionar abans de procedir amb el disseny de concepte de cada nau és el sistema d’unió que es farà servir per ajuntar les diferents peces de cada nau. És important que aquest sistema funcioni de forma adequada ja que ha de permetre de la millor manera que les peces aguantin subjectades de forma prou resistent perquè els nens puguin jugar sense problemes, però al mateix temps la unió s’ha de poder separar quan aquests ho vulguin sense complicacions de cap tipus. Per tant és necessari que sigui una unió resident però al mateix temps intuïtiva a l’hora de muntar i desmuntar.

És important analitzar aquest punt abans de començar amb el disseny de les naus ja que és molt probable que el sistema escollit influeixi de forma directa en el disseny i les formes finals de les naus. No és el mateix, per exemple, que dues peces s’uneixin per pressió que es faci servir un sistema de rotació; depenent de l’escollit, el disseny de cada peça haurà de ser diferent per poder complir amb els requisits que demana cada unió.

Per tant, és un apartat on s’haurà d’indagar de forma especifica per aconseguir el millor resultat possible ja que és un dels factors claus en la joguina i tota la modularitat depèn d’aquest. Per aconseguir el millor resultat primer de tot es plantejaran diferents sistemes possibles, tots ells amb possibilitats de ser implantats en el disseny final tot i no compartir gaires similituds en molts dels casos. S’han plantejat un total de sis sistemes diferents, cadascun amb unes aptituds i unes mancances. Per triar el sistema més correcte es procedirà a fer un anàlisi d’avantatges i inconvenients. En aquest, s’il·∙lustraran en una taula les diferents avantatges i els diferents inconvenients de cada sistema, d’aquesta manera serà possible desglossar cada sistema i analitzar així de forma objectiva quin és el millor sistema a aplicar en les joguines.

Avantatges i inconvenients Sistema

Avantatges Fàcil d’unir les diferents peces.

Sistema 1: pestanya

El sistema a) aplicat en una secció circular permet aplicar rotació sense necessitat de cap mecanisme. L’agafada més forta d’entre tots els sistemes. Possiblement el més senzill i intuïtiu d’utilitzar per als nens.

Sistema 2: imants

Sistema 5:quart de volta

Sistema 6: botó

Possible trencament al cap del temps d’alguna de les pestanyes.

Producció senzilla. Permet restringir la direcció

Producció més cara si es volen procurar bons imants.

Fixació força resistent. Les peces no necessiten mai una cara descoberta. Si és necessari només permet una possible direcció.

Sistema 4: collament

Probablement el més complex de separar .

Agafada possiblement dèbil, amb un impacte es poden desmuntar fàcilment.

Fàcil d’unir les diferents parts, també desmuntar-‐les. Sistema 3: tipus Lego

Inconvenients

Molt intuïtiu. Fàcil de separar les diferents parts.

La producció pot resultar més complicada, sobretot amb les toleràncies. Possible desgast amb el pas del temps. Subjecció dèbil, i en el cas d’un collament fort seria complicat encaixar les dues parts. Les lamines es poden trencar fàcilment.

Sistema molt intuïtiu ja que s’utilitza molt en altres productes El desgast del mecanisme es pot produir fàcilment i del dia a dia. acabar completament inutilitzat. L’encaix és segur i difícil de separar si no es a propòsit.

Producció més complexa.

Intuïtiu a l’hora d’utilitzar.

Sempre s’han de mostrar els botons en les peces.

Un dels més fàcils de separar les peces, però només quan es vulgui.

Possible trencament del sistema amb el temps. Producció més complexa.

Prototips Com podem veure a la taula, s’han seleccionat dos candidats com a possibles sistemes definitius, el sistema d’imants i el de tipus Lego. Tots dos tenen un seguit de característiques que els fan destacar per sobre dels altres. La característica més important és que tots dos són molt intuïtius i fàcils de muntar i desmuntar, i, a més a més, permeten restringir la direcció de la peça, no son necessàries peces amb la cara descoberta (augmentat així la seguretat i higiene) i una fixació en un principi adequada. Com s’ha dit, tots dos compleixen suficients requisits per ser seleccionats, però hi ha un factor que determinarà quin dels dos és millor. Si es parteix de la base que tots dos tenen la mateixa capacitat d’unió de les peces, s’ha de considerar el sistema d’imants com el més adequat per les joguines; és sens dubte el més senzill i directe i al mateix temps és el més innovador (per resultant, el més atractiu). Com que el sistema de Lego és pot trobar ja al mercat actual sabem que és un sistema que funciona correctament i que disposa d’una agafada prou forta, el problema està en el sistema d’imants ja que és possible que aquest no sigui prou resistent. Per comprovar aquest últim apartat es recorrerà a la forma més pràctica possible, es crearà un prototip per saber si els imants són prou resistents per aguantar l’esforç necessari. Primer de tot s’ha creat un prototip amb dues peces i amb dos imants en cadascuna d’elles.

Com es pot veure el disseny inicial disposava d’un sistema de centratge cònic i el contacte entre els imants no era directe. Gràcies al prototip es va poder veure que aquest sistema no era necessari ja que els imants feien sols la feina de col·∙locar-‐se en la posició adequada. També es va veure que era millor fer el contacte entre els imants de les dues peces directe ja que sinó es restava força en l’agafada. A continuació es va procedir a fer unes proves d’esforços per determinar la força i moment màxim que aguantava el prototip. Per

fer-‐ho es van col·∙locar pesos en un dels extrems d’una peça fins que els imants van acabar per cedir i les dues peces es van separar. Es van extreure dades només de l’esforç en flexió ja que és sens dubte el punt feble del sistema (a tracció no tenia problemes per aguantar). A continuació es pot veure un esquema de l’experiment.

Fmax = 0,142 ·∙ 9,8 = 1,39 N Momax = 1,39 ·∙ 0,06 = 0,083 Nm Fmax = 0,186 ·∙ 9,8 = 1,83 N Momax = 1,83 ·∙ 0,06 = 0,109 Nm Es pot observar que quan els imants estan col·∙locats horitzontalment aguanten més pes que quan estan disposats de forma vertical. És una dada rellevant que s’ha de tenir en compte a l’hora de realitzar els dissenys finals. Però aquest prototip disposava d’una gran superfície de contacte entre les dues peces, cosa que afavoria a que la resistència sigui major, a més les peces eren lleugeres comparades amb el seu volum. Per tant es va procedir a crear un segon prototip amb una de les peces molt més petita respecte l’original però aproximadament del mateix pes, així es podria comprovar si el sistema seguia sent satisfactori per les peces més petites.

Es va procedir a fer la mateixa prova amb les peces noves, afegint en l’extrem de la peça pes fins que aquesta va cedir. Els resultats es poden veure a continuació. Fmax = 0,136 ·∙ 9,8 = 1,33 N MOmax = 1,33 ·∙ 0,06 = 0,080 Nm Es pot apreciar que la resistència és menor, però la diferència respecte el primer cas és gairebé inapreciable. Per tant queda demostrat que el sistema segueix sent completament funcional en els casos on les peces són més petites.

Amb la realització del prototip s’ha pogut apreciar una funcionalitat extra que el sistema d’imants aporta la qual havia passat desapercebuda anteriorment. Si es disposen els dos imants de cada cara amb la polaritat invertida permet definir el sentit correcte amb el que les peces s’han d’orientar sense haver d’afegir-‐li indicacions o pestanyes extra. Amb els imants invertits quan les dues peces

s’intenten encaixar de forma incorrecta és la mateixa força de repulsió dels imants la qual indica que no és correcte el moviment que s’intenta fer i que la peça s’ha de col·∙locar en l’altra direcció. A més, si es dona el cas que una peça pot anar en les dues direccions només cal col·∙locar els dos imants amb la polaritat cap al mateix sentit i això ja permetrà que en totes dues direccions les peces quedin agafades.

3.2. CONCEPTES DE LES NAUS Recerca de formes Abans de procedir amb el disseny específic de cada nau es recorrerà a una tècnica creativa que serà molt útil per crear els millor dissenys possibles. Aquesta consisteix en crear una quantitat molt elevada de dibuixos ràpids (no passar més de dos minuts per dibuix) i treure així el major nombre possible de formes de naus. Els dibuixos han de representar només les formes bàsiques del disseny, fins i tot es poden reduir només a les siluetes. D’aquesta manera s’aconsegueix anul·∙lar el factor de dibuixar i permet centrar-‐se només en les formes, sortint així moltes i de molt variades. Es pot apreciar també que en molts dels casos els dibuixos surten a conseqüència de l’anterior, les naus van evolucionant fins a crear dissenys completament diferents als originals. En aquesta pàgina i la següent es veu una selecció d’algun dels dibuixos fets. Realitzar aquesta tècnica ha permès poder definir amb claredat com s’ha d’estructurar el sistema de modularitat perquè sigui el màxim versàtil possible però sense arribar a perdre el sentit lògic de les naus. Gràcies a aquests primers esquemes s’ha pogut identificar les diferents parts que han de constituir les naus i per on es més favorable que es vegin separades. Es pot veure més endavant un esquema que mostra els resultats extrets.

Conceptes finals

3.4 FIGURES

3.3. FIGURES Com s’ha vist en l’anàlisi de la competència, moltes de les joguines incorporen elements extra que augmenten l’atractiu del producte final; és per això que s’ha optat per incloure amb cada nau una figura articulada. A continuació es veuen algun dels dissenys proposats i quins punts articulats haurien de tenir.

3.4. LOGO El logo és dels punts més importants per transmetre una imatge de marca adequada. Aquest serà sempre el que es veurà primer i el que més identificarà a la marca. Per tant és vital que aquest sigui atractiu, clar, fàcil de recordar i, finalment, que transmeti els valors de la marca. Per representar tots aquets punts s’ha optat per buscar conjunts de formes geomètriques bàsiques, més concretament un hexàgon regular. El punt de partida eren tres hexàgons units, compartint dos costats cadascun amb els seus respectius veïns. Aquestes tres formes unides representen a la perfecció tres valors que defineixen molt bé la marca. El primer d’ells és una sensació de producte del futur, molts dels nous materials i representacions de productes futuristes consten d’un entramat format per una xarxa d’hexàgons, per tant, és una forma que s’associa de forma directa als productes innovadors i a la ciència ficció. El segon aspecte que transmet és d’estructures naturals, com que l’hexàgon és una de les formes més eficients que existeixen la natura es troba plena d’exemples on aquesta forma es repeteix constantment. Finalment, l’últim i el més important que transmet és l’idea de modularitat; és una forma que es pot repetir infinites vegades i formar sempre xarxes perfectes, per tant, tres hexàgons junts és la forma idònia per transmetre aquesta idea.

Però el conjunt dels tres hexàgons és una forma massa comuna així que s’han de buscar variants que funcionin igual però que identifiquin més la marca. Sense perdre en cap moment el tema central dels hexàgons s’ha mirat de fer una evolució fins a trobar el logo que sigui més innovador, i per tant, més fàcil d’identificar i associar amb la marca, i que al mateix temps segueixi comunicant les idees marcades. A continuació es pot veure l’evolució mencionada i en l’últim de tots el logo finalment escollit.

4. DISSENY DE DETALL

4.1 TRIA DE MATERIAL Per encarar la tria del material es començarà per fer una taula comparativa per parells entre les diferents característiques que ha de complir el material que resulti escollit finalment. Fer aquesta taula permetrà posar un rang a cada característica, ordenant-‐les de més rellevants a menys. Les diferents característiques contemplen tant aspectes estètics, de comoditat davant de l’usuari i, com és evident, aspectes de seguretat. Aquests últims seran els de més importància ja que és vital complir amb la normativa estipulada. Un cop establert el rang, s’assignarà a cada característica un factor d’importància de l’1 al 5 depenent de la seva posició, aquest factor servirà per després poder fer una selecció del material el més acurada possible. Per fer la selecció s’han agafat un total de sis materials, PVC, PET, ABS, PP, PS, PEAD. S’han agafat els plàstics més comuns en el dia a dia, però també s’ha mirat que siguin força utilitzats en el sector de les joguines. Cadascun té característiques diferents, per això és important realitzar la segona taula, on s’extreu el nivell de cada plàstic davant de les diferents característiques. Cada plàstic serà avaluat del 0 al 3 en cada característica i després aquest valor es multiplicarà pel factor d’importància tret en la primera taula. D’aquesta manera quan es faci la suma es podrà saber quin és el plàstic més adequat.

Per als punts més importants (bàsicament els de factor 5, és a dir, els de seguretat) s’ha fet ús del programa CES que permet comparar diferents característiques de materials. D’aquesta manera, a partir de les gràfiques que s’extreguin es podrà establir de forma acurada el valors de cada característica. Per fer les gràfiques comparatives s’ha optat per posar en l’eix de les Y el preu dels materials. És necessari tenir un factor comú per poder comparar els diferents materials i, al cap i a la fi el preu és el que acaba determinant quin material triar en última instància. A continuació es poden veure les dues taules mencionades, seguides de les diferents gràfiques del CES que permeten establir un rang a cada plàstic. Les quatre primeres gràfiques estan relacionades amb aspectes mecànics i de resistència dels materials, mentre que les tres restants miren factors com la toxicitat, inflamabilitat o capacitat de reciclatge. Si s‘observen les gràfiques pot semblar que el material seleccionat hauria de ser el PVC, ja que és el més beneficiós en moltes de les característiques i també és a la vegada el més barat, però estudis recents desaconsellen l’ús d’aquest en joguines ja que pot ser força tòxic si els nens s’introdueixen les peces a la boca. És per això que encara que passés la qualificació aquest no hauria de ser seleccionat.

Es pot veure que el material amb més puntuació és l’ABS. S’observa però que els resultats són molt ajustats entre tots els plàstics; això és degut a que com ve s’ha mencionat abans tots es tracten de materials utilitzats en el món de les joguines, i per tant, és normal que tots siguin adequats. Tot i això s’ha completat aquest estudi amb una recerca del millor material i s’ha extret que possiblement el millor de tots segueix sent l’ABS. És per això que finalment aquest serà el plàstic utilitzat.

4.2 ESTUDI ECONÒMIC En aquest apartat es farà una primera aproximació del pressupost per poder veure així si el target que s’ha marcat és possible complir-‐lo. Els càlculs es faran amb una estimació d’una primera producció de 1000 unitats. D’aquesta manera es podrà veure aproximadament a quin preu sortirà per unitat la joguina, i així assegurarà que la seva comercialització és viable. Els càlculs es fan pensant que el producte es porta a fabricar a una empresa externa, per tant totes les despeses de posada en marxa d’una fàbrica no estan contemplades. Així, despeses com les del local o les de maquinària no caldrà tenir-‐les en compte. En la primera taula es poden veure els costos totals de la matèria prima. Es farà el càlcul per cada unitat i tot seguit es calcularà per l’estimació de 1000 unitats.

En la taula s’han avaluat els costos variables que afecten directament al producte. També hauríem de sumar costos de distribució i de màrqueting. Un cost important a cobrir en l’inici de la producció és el del motlle, a continuació es veu el desglossat de les despeses bàsiques per poder fabricar aquest.

4.3 PROTOTIPS VIRTUALS Abans de procedir amb la creació en Solidworks d’un dels conceptes, s’ha optat per fer primer tots els dissenys plantejats amb el programa Blender. Aquest és un programa d’edició tridimensional dedicat especialment al modelatge, il·∙luminació, renderitzat i animació. Això fa que modelar les naus sigui molt més senzill i ràpid i, tot i que no és basa en les mesures exactes de les peces, permet veure de forma ràpida si els dissenys plantejats són realment funcionals. És important assegurar-‐se prèviament que els intercanvis entre les peces de les naus és realment possible i que les naus resultants de la mescla de peces funcionen tant estèticament com funcionalment. Ja que la funció dels prototips virtuals és només comprovar l’encaix entre les peces, el modelatge d’aquestes s’ha mantingut a nivell de formes, sense arribar al detall que tindrien les joguines reals. Tot i això per comprovar que estèticament les combinacions seguien funcionant les peces tampoc s’han deixat amb les formes més bàsiques, sinó que se li han donat un cert grau de fidelitat als dissenys originals. Els resultats extrets són altament satisfactoris ja que es mostra que no només les naus són atractives en tres dimensions, sinó que es comprova que les combinacions possibles són gairebé inacabables (i només amb quatre naus). A continuació es poden veure els quatre dissenys i una selecció de combinacions.

4.4 MODELACIÓ EN CAD

Un cop comprovat per mitjà dels prototips virtuals que els dissenys eren els adequats es va procedir a modelar amb el programa Solidworks el concepte de nau anomenada Dragon. Degut a que es tracta d’un programa laboriós de fer servir i que a més s’ha hagut de dissenyar cada peça amb totes les mides i de forma que fos fabricable, es pot afirmar que s’ha tractat d’un procés lent i complicat. Per facilitar aquest procés es va començar per modelar les diferents parts de la joguina en diferents sòlids, però aquests no eren fabricables ja que es tractaven de peces solides per dins impossibles de reproduir amb injecció. Era important però fer aquest primer pas per tenir la forma exterior de totes les peces i poder així veure el conjunt abans de prosseguir amb el disseny específic de cada peça. A continuació es pot veure l’aspecte que tenia aquest primer conjunt que, com ja s’ha dit, no contemplava cap aspecte essencial de la injecció de plàstics.

El següent pas ha estat agafar cada peça i tractar-‐la per separat. En aquesta fase és on se li han donat el detall i acabat necessaris a les peces perquè siguin estèticament correctes. Però el punt més important d’aquesta fase va consistir en deconstruir cada peça en sub-‐parts que permetessin la fabricació d’aquestes, amb la geometria i espessors pertinents.

A continuació es pot veure un exemple del explicat aplicat en el motor davanter, partint de la geometria bàsica s’ha aplicat un tall transversal al cos principal, s’ha buidat l’interior fins a tenir un espessor de 1,25mm, modelat un sistema d’encaix permanent per les peces, afegit l’espai necessari per elements externs (com els imants) i finalment s’han afegit peces extres per proporcionar el detall requerit.

Aquest procés s’ha aplicat a totes les parts de la joguina, afegint els detalls necessaris i també en alguna de les peces incloent-‐hi mecanismes que permetessin una certa mobilitat d’aquestes perquè a l’hora de jugar la joguina guanyés en atractiu i en versatilitat. És el cas per exemple de la cabina, que per mitjà d’un botó permet que s’obri la finestra automàticament, o del fuselatge, on les tres plaques es poden rotar independentment. Aquest procés ha creat un conjunt que en total consta de 63 peces (sense contar els imants, cargols i l’electrònica necessaris) de les quals 37 es tracten de peces úniques.

Per tal de confeccionar aquestes peces ha estat necessari dissenyar sistemes d’encaix que agafessin els subconjunts de forma gairebé permanent, és a dir, sistemes que permetessin el muntatge en fàbrica de la forma més senzilla possible, però que un cop en mans dels consumidors aquestes parts fossin dificultoses de separar. S’ha optat per dos mecanismes molt distingits, cadascun aplicat depenent de la peça de que es tractava. Les parts més petites com les ales o els motors tenien massa grossor per produir-‐los de forma massissa, per tant, era necessari un mecanisme d’unió prou petit perquè no influís en la geometria general i que a la vegada aguantés les estrebades de l’usuari. Es va optar per replicar el sistema que fan servir molts productes de plàstic del dia a dia com és el cas, per exemple, dels comandaments a distància. Tot seguit es pot veure la representació d’aquest sistema, que es basa principalment en una llengüeta en una de les peces i en l’altre una pestanya que un cop unides les dues peces encaixa en els forats estratègics i dificulta molt que les dues peces es tornin a separar. Aquest sistema és el més senzill possible en quant el muntatge en fàbrica, només unint les dues peces ja queden fixades, però és a la vegada molt resistent i assegura que les peces no es separin quan els usuaris juguin amb aquestes. Això és de vital importància ja que de no ser així podrien quedar exposats els sistemes elèctrics de l’interior i això incompliria la normativa.

peça inferior es troba una guia on s’introdueix el cargol, a la vegada aquesta guia se li introdueix per la part superior la extrusió feta en la peça superior la qual és roscada, per tant, quan es tanquen les dues peces i es rosca el cargol la unió queda fortament unida. Un gran benefici d’aquest sistema és que els nens no són capaços de desmuntar la joguina però en cas de que sigui necessari (reparació d’elèctrica per exemple) amb l’eina adequada és molt senzill i no es corre el risc que es trenqui cap part.

El segon sistema triat per unir les peces el trobem en les dues peces més grans, la cabina i el fuselatge. En aquestes peces s’ha optat per utilitzar un altre mecanisme per dues raons. La primera que la geometria de les cares és molt menys regular que a la resta de peces i consta bàsicament de cares corbes. Això dificulta en gran mesura l’aplicació del sistema anterior, ja que aquest funciona millor quan es tracta de seccions on les cares són planes. La segona raó és que al ser peces més grans i peces que incorporen l’electrònica principal la unió ha de ser més robusta. És per això que s’ha optat per utilitzar cargols com a sistema d’encaix. Aquests s’introdueixen en la part inferior de la joguina, per tant gairebé no tallen l’estètica realista que es busca en aquesta. A l’interior de la

A més d’aquests dos sistemes, trobem altres peces on s’ha buscat una certa mobilitat i per tant, era necessari altres mecanismes. És el cas de la finestra de la cabina, dels alerons i de les plaques del

fuselatge. En la part de la cabina és on es troba el sistema més complex dels tres ja que aquest es va dissenyar de forma que prement un botó situat al frontal de la cabina el vidre s’obrís de forma automàtica. A la part superior es troba un sistema de pinça que aguanta el vidre de la cabina. La força d’aquesta s’obté a partir de dos molles de torsió, la primera fa que les dues pinces es mantinguin tancades de forma natural i la segona crea una tensió perquè el conjunt vulgui obrir-‐se quan no es troba travat per l’accionament inferior. Aquest també funciona amb una molla i consta de dues parts, una que es troba unida al cos inferior de la cabina i l’altra que es tracta del botó, el qual circula lliurement dins de la primera (limitat només per la molla). A continuació es veu el sistema esmentat de forma aïllada del conjunt general.

Els altres dos encaixos que s’han dissenyat són més simples que aquest, però compleixen igual la seva funció. Els alerons, tant de les ales davanteres com de les posteriors, permeten la rotació amunt i avall gràcies a les mitges esferes que tenen en un dels extrems. Al mateix temps l’ala té una secció perforada perquè es puguin situar les esferes i permetre el joc entre aquestes. Per altra banda es troben les plaques del fuselatge, aquestes roten gràcies a un eix que es col·∙loca per sota de la peça superior del fuselatge i aquest es veu travat per dos pivots de goma. En el suposat cas que algun d’aquests es desmuntés tindria fàcil solució perquè com ja s’ha dit amb l’eina adequada el fuselatge és senzill de separar. La placa més gran no consta del mateix sistema sinó que està unida al fuselatge per mitjà de dos eixos, aquests estan roscats en els extrems per tal de fixar-‐los. A la part inferior de la placa s’ha dissenyat un sortint per tal que en estat natural el conjunt quedi fixat. Tot seguit es poden veure dues imatges aclaridores tant dels alerons com de les plaques.

Aquestes són les característiques més rellevants del disseny final de la joguina. Cal comentar que hi ha altres detalls que no s’han comentat aquí repartits per les diferents parts de la nau però s’ha intentat centrar-‐se en els més rellevants de cara al producte final. Per arribar al disseny definitiu de cara al mercat encara faltaria completar aspectes de detall com són l’interior de la cabina, incloure un motor sota de la placa del fuselatge o reproduir les línies de panels de la nau, però tant per falta de recursos del programa o per la limitació del temps no s’han pogut completar tots els aspectes desitjats. Tot i aquest pas que faltaria fer, la joguina segueix sent un conjunt complex i sense manca de detall i el resultat tret s’apropa molt al plantejat en els inicis del disseny. En les dues següents imatges es pot veure la joguina completa i un especejament del conjunt, però aquesta vegada separat per les parts ja muntades que es trobaria el consumidor en el pack.

4.5 MOTLLE Com ja s’ha explicat amb anterioritat, les peces de la joguina estan pensades perquè siguin fabricades amb plàstic injectat. Per tant és necessari disposar d’un motlle per poder efectuar la fabricació. Durant el procés de disseny es va buscar en tot moment que la fabricació de les peces fos la més simple possible, per tant, totes les parts es poden fer a partir del motlle més simple de dos plats, és a dir, no és necessari per exemple disposar d’un motlle amb corredissa que faria augmentar el preu final de la joguina. Ja que crear el motlle de cada peça en Solidworks es tractaria d’una feina molt lenta i la joguina completa consta, com ja s’ha vist, de moltes peces, es va optar per fer el motlle de només dues peces a mode d’exemple. En el conjunt, totes les peces han de seguir el mateix procés i s’han de realitzar de la mateixa manera, per tant, només il·∙lustrant dues de les peces és suficient per mostrar com seria el producte complet. Les dues peces seleccionades han estat les que conformen el cos general de la cabina. Aquestes són representatives ja que la forma és de les més complexes que trobem en la joguina i per tant es pot veure clarament com és el procés a seguir. A continuació es poden veure les dues plaques que constitueixen el motlle de la peça. Es pot apreciar que el mecanitzat de cada part es troba en una peça per separat, d’aquesta manera si una de les parts es fes malbé podria ser substituïda sense problema i evitar així haver de canviar tota la placa.

S’ha seleccionat el motlle amb el mecanisme més simple, per tant, el procés és bastant senzill. Per il·∙lustrar-‐ho correctament s’ha adjuntat un gràfic amb les quatre fases principals del procés. Primer de tot el motlle es sella completament, aleshores es quan s’injecta el material pel casquet de l’abeurador, aquest baixa per l’abeurador i es reparteix pel canal de colada. Aquests han d’estar correctament dimensionats ja que és important que en aquesta fase el flux del material sigui l’adequat perquè així pugui repartir-‐se per tota la peça. Si es fa massa estret no tot el material arribarà a les zones més allunyada, però si es fa massa ample pot repartir-‐se massa ràpid i crear imperfeccions en les peces. Els següents gràfics mostren les mesures que s’han de complir tan per l’abeurador com pel canal de colada:

Passat el temps necessari perquè el plàstic es refredi ja es poden tornar a separar les dues parts del motlle. La geometria aplicada al pou fred (espai practicat al final de l’abeurador per l’extra de material) permet que la peça de plàstic es separi de l’entrada de material i quedi agafada a la placa inferior. És llavors quan entren en joc els expulsadors que asseguren que la peça es separi de la placa inferior i caigui del motlle. A partir d’aquí el procés es torna a repetir les vegades que sigui necessari.

4.6 PACKAGING El disseny del packaging és dels punts més importants a tractar ja que és el primer que veu el consumidor, el que el farà decidir en primera instància si compra el producte o no. El més important en un inici és que atragui la primera mirada del consumidor, que es fixi en el producte només a cop d’ull, és a dir, que el packaging destaqui per sobre de la resta. És per això que primer de tot s’ha intentat fugir de la forma clàssica de caixa en forma de prisma rectangular. Tot i això havia de seguir sent funcional a l’hora d’encabir la joguina i de distribuir-‐se en el transport, per tant la forma resultant no podia variar molt. S’ha optat per aplicar un xamfrà pronunciat en dues de les cantonades. D’aquesta manera la visió frontal del producte (la que principalment tindrà el consumidor en tenda) és diferencia respecte de la majoria de productes, però al mateix temps gairebé no afecta en la logística d’emmagatzematge i transport. Però per atraure l’atenció del consumidor no és suficient només amb la forma de la caixa, el disseny gràfic també juga un paper molt important. S’ha buscat donar una estètica futurista i industrial que va amb sintonia amb la joguina. Destaquen els colors foscos com a fons, reproduint escenes de l’espai i de planetes exòtics. Així s’aconsegueix ambientar la joguina, però sobretot fa que destaquin els blaus elèctrics dels diferents elements del disseny. D’aquesta

manera s’aconsegueix un packaging elegant i vistós al mateix temps. Era important deixar de forma clara totes les característiques del producte i les possibilitats de modularitat de la nau i per fer-‐ho es necessitava de força espai per mostrar la informació, però a la vegada també és volia la possibilitat de mostrar la joguina de forma directa i no només a través de fotografies ja que si es veu directament, el consumidor està més segur i convençut del que compra i, per tant, més probable que se l’acabi quedant. Per aconseguir els dos punts s’ha optat per un disseny on es pot aixecar una tapa superior i així mostrar la joguina a través d’un film transparent. A més d’aquesta manera s’aconsegueix una cara més on poder donar informació. A les següents pàgines es pot observar el resultat del packaging. A la primera es pot veure la portada, el que veurà gairebé sempre el consumidor en primera instància. En aquesta destaca per sobre de la resta la fotografia de la joguina (en aquest cas es tracta d’un render d’aquesta ja que, com és evident, no es disposa del producte acabat). Es pot observar també en gran el logo de la marca i en més petit dos rètols, en un on es mostra el nom de la joguina corresponent i l’altre on s’il·∙lustra de forma breu les possibilitats de desmuntatge i modularitat de la nau. A part d’aquesta informació la tapa queda bastant buida ja que es vol que el focus del conjunt es mantingui en la nau.

Un cop desplegada la tapa, ja és possible veure el contingut de l’interior i a més, també es revela la informació del revers de la tapa. En aquesta es mostra informació especifica de la nau adquirida (en el cas, la Space Dragon). A partir d’un breu text es mostren les característiques hipotètiques que tindria la nau en un entorn real, també es poden veure imatges de les diferents vistes i un conjunt on s’especifica de forma clara les diferents funcions de la joguina (capacitat de moure elements, llums i sons, etc.). A més també està disponible una breu informació sobre el ninot que s’incorpora en el pack. Ja amb el packaging obert es fa possible veure la joguina i tots els complements a través del film transparent. Aquest està subjectat per un conjunt de cartró separat de la resta de la caixa de tal manera que per disposar de la joguina només s’ha d’aixecar aquest. Perquè la joguina reposi fixa en l’interior i haurà un tercer element, un plàstic termoconformat amb la silueta bàsica dels diferents elements. Per acabar de subjectar-‐ho tot de forma segura es lligarà en els punts estratègics de la joguina amb un filferro que anirà al mateix temps agafat al plàstic. Finalment, a la contra de la caixa es pot veure l’última cara amb informació. En aquesta es fa una explicació de forma gràfica de la modularitat i de les diferents naus de què disposa la marca. Per fer-‐ ho, primer s’il·∙lustra el conjunt de les quatre naus disponibles, però en cadascuna d’elles es pot veure algun element remarcat amb un

altre color. Aquests elements es faran servir per crear un conjunt completament nou, mostrant així les grans possibilitats de modularitat quan es disposa de la línia completa. S’ha optat per no mostrar el resultat final de forma clara sinó que es fa només a partir de siluetes, així s’aconsegueix mantenir un component d’intriga que farà que els consumidors vulguin saber quin és el resultat final. A part de l’explicació gràfica també estarà disponible una opció molt més atractiva de cara al públic, la realitat augmentada. En el packaging es donarà el nom de l’aplicació necessària per poder disposar d’aquesta i només serà necessari un element electrònic com ara un mòbil intel·∙ligent o una tableta per poder gaudir de la realitat augmentada. Serà tan senzill com escanejar les imatges del revers amb la càmera i aleshores s’obrirà un menú interactiu on es disposarà de diferents opcions. Bàsicament es podrà veure informació de les diferents joguines i dels complements de les naus, però el més atractiu i útil serà la possibilitat de veure diferents animacions de les naus i de les possibles combinacions de les parts de les joguines i de com el mecanisme general de la línia funciona. I com s’ha dit, tot això mostrat en forma de realitat augmentada, per tant, quan el usuari enfoca a la caixa amb el dispositiu podrà veure totes aquestes escenes com si realment estiguessin passant davant seu. Tot seguit es poden veure el disseny de tots els elements (tapa, revers, contra i l’interior) i uns renders on es mostra el conjunt.

5. CONCLUSIONS En aquest projecte s’afrontava el repte de desenvolupar un producte completament nou, havent de passar per totes les fases de disseny necessàries fins a arribar a una proposta que, teòricament, hauria de ser produïble. Aquest procés no és mai fàcil, i al llarg del recorregut és inevitable trobar-‐se amb diferents traves que un ha d’aconseguir sortejar de forma exitosa. Realitzar el disseny d’un producte des de zero és sens dubte un procés lent i llarg, s’han de contemplar molts aspectes i és important fer-‐los bé tots ells. Per això que és gairebé impossible incloure tots els apartats que hauria de disposar de forma rigorosa, el temps i els recursos disposats no són mai suficients. És evident per tant que, tot i que en general s’han complert totes les fases necessàries del procés, és inevitable que pel camí hi hagi hagut algunes que no han pogut ser desenvolupades tant com es voldria, i d’altres que directament no s’han pogut incloure. Tot i les traves del temps i els diferents obstacles que han aparegut, es pot dir que s’ha aconseguit obtenir els resultats desitjats amb escreix. Això ha estat possible en gran part gràcies als coneixements obtinguts al llarg dels quatre anys de carrera. Com és evident aquests s’han hagut de completar amb alguna recerca individual i havent d’indagar en nous coneixements, però l’après anteriorment ha estat essencial per tirar endavant cada fase del disseny.

En quant a l’objectiu concret que es buscava, dissenyar una línia de naus espacials de joguina modulables, es pot afirmar que s’ha obtingut un resultat atractiu i pràctic. El disseny és intuïtiu i de fàcil ús, però no perd en cap moment la funcionalitat ni la capacitat de crear múltiples variants. En el projecte s’han dissenyat únicament quatre joguines, però tal com ha estat plantejat el producte, aquestes quatre naus podrien ser ampliades a un número molt més elevat. Es podrien treure altres estils de naus i fins i tot se’n podrien treure d’una altra mena, com per exemple terrestres. I, correctament dissenyades, aquestes sempre seguirien sent modulables i, com s’ha explicat abastament, permetrien intercanviar totes les peces. Però tant o més satisfactori que el resultat, ha estat el procés per arribar a aquest. Trobar-‐se davant d’un problema que sembla que no tingui solució i aconseguir superar-‐lo i seguir endavant és dels reptes que un dissenyador s’ha d’enfrontar a diari i aconseguir-‐ho és probablement dels moments més gratificants de la professió.

6. BIBLIOGRAFIA IQ Toys. Playmobil future planet. Vista el 3 de març de 2014, de http://www.iqtoys.co.nz/product/12745100/playmobil-‐future-‐ planet-‐e-‐rangers-‐turbojet-‐and-‐launch-‐-‐5150/ Playmobil. Playmobil Top agents. Vista el 3 de març de 2014, de http://www.playmobil.es/on/demandware.store/Sites-‐ES-‐ Site/es_ES/Product-‐Show?pid=5287&src=MS2012TopAgents Star trek starship legends. Vista el 3 de març de 2014, de

Toys patos. Lazy town. Vista el Vista el 3 de març de 2014, de http://www.toyspatos.com/Aerocapsula-‐Sportacus-‐nave-‐espacial-‐ lazy-‐town-‐AbtEfTAXuvVRw.html Amazon. Código lyoko. Vista el Vista el 3 de març de 2014, de http://www.amazon.es/C%C3%B3digo-‐Lyoko-‐Figura-‐Codig-‐ 5862417/dp/B009GFGBYO 2014,

Hasbro, Star Wars playskool heroes. Vista el 3 de març de 2014, de http://www.hasbro.com/playskool/en_US/shop/details.cfm?R=867 DE870-‐5056-‐900B-‐10B1-‐917CAF93A74F:en_US

Tthamenacing. Avengers shield carrier. Vista el 5 de març de 2014, de http://www.blackactionfigure.com/?p=811 Chris Nutall. Avatar takes toys into alternate reality. Vista el 5 de març de 2014, de http://blogs.ft.com/tech-‐blog/2009/07/avatar-‐ takes-‐toys-‐into-‐alternate-‐reality/ Mattel, Avatar toys. Vista el 5 de març de 2014, de http://www.avataritag.com/

http://www.geek-‐station.co.uk/star-‐trek-‐uss-‐enterprise-‐from-‐ wrath-‐of-‐khan-‐art-‐asylumdiamond-‐select-‐starship-‐legends-‐984-‐ p.asp

Jedi Force. Vista el 3 de març de http://gofigureactionfigures.com/product10387.html

Silas Lesnick. Avengers shield carrier. Vista el 5 de març de 2014, de http://www.superherohype.com/news/169433-‐new-‐detailed-‐ images-‐of-‐the-‐the-‐avengers-‐helicarrier-‐and-‐quinjet-‐toys

Yoyo. Space shuttle full stack. Vista el 5 de març de 2014, de http://www.yoyo.com/p/action-‐city-‐space-‐mission-‐shuttle-‐full-‐ stack-‐163794 Hasbro. Millennium Falcon. Vista el 6 de març de 2014, de http://www.hasbro.com/starwars/en_US/shop/details.cfm?R=9407 F381-‐6D40-‐1014-‐8BF0-‐9EFBF894F9D4:en_US Amazon. Millennium Falcon. Vista el 6 de març de 2014, de http://www.amazon.com/Star-‐Wars-‐2-‐5-‐Millennium-‐ Falcon/dp/B0013TO94U Vista el 23 de febrer de 2014, de el 6 de març de 2014, de http://www.hasbro.com/starwars/en_US/shop/details.cfm?R=A542 FE3D-‐5056-‐900B-‐10C0-‐046029EAF161:en_US

Hasbro. Ala V. Vista el 6 de març de 2014, de http://www.hasbro.com/starwars/en_US/shop/details.cfm?R=615C 80CB-‐5056-‐900B-‐1027-‐A29CC3CF64A1:en_US

Tin Toys Arcade. Rocket racer sci fi tin toy clàssic. Vista el 23 de febrer de 2014, de http://www.tintoyarcade.com/products/Rocket-‐ Racer-‐Sci-‐Fi-‐Tin-‐Toy-‐Classic.html

Hasbro. X-‐wing starfighter. Vista el 6 de març de 2014, de http://www.hasbro.com/starwars/en_US/shop/details.cfm?R=C22B 2491-‐5056-‐9047-‐F5EA-‐1174B9C34D9A:en_US

Roger Kaubay. Aubreys Antiques. Vista el 25 de febrer de 2014, de http://www.aubreysantiques.com/toyssold.htm

Ebay. 1930s toys. Vista el 23 de febrer de 2014, de http://www.ebay.com/itm/1930s-‐TOOTSIETOY-‐CAST-‐METAL-‐BUCK-‐ ROGERS-‐BATTLE-‐CRUISER-‐PARTIAL-‐BOX-‐NO-‐ RESE/231148265255?_trksid=p2047675.c100011.m1850&_trkparm s=aid%3D222007%26algo%3DSIC.MBE%26ao%3D1%26asc%3D2023 2%26meid%3D4680159575103683819%26pid%3D100011%26prg% 3D8938%26rk%3D1%26rkt%3D10%26sd%3D281092241272 Gary Silva. Space toys. Vista el 23 de febrer de 2014, de http://www.pinterest.com/fleamarket/space-‐toys/ Junkinjak. Pre vostok russian cccp rocket globe. Vista el 23 de febrer de 2014, de http://www.ebay.co.uk/itm/PRE-‐VOSTOK-‐RUSSIAN-‐ CCCP-‐ROCKET-‐GLOBE-‐VINTAGE-‐SOVIET-‐SPACE-‐SHIP-‐TIN-‐TOY-‐40s-‐ RARE-‐ /121224231294?nma=true&si=LeyKxJL5kmknEGKdoL1P53p1i%252 BE%253D&orig_cvip=true&rt=nc&_trksid=p2047675.l2557

Ebay. 1950s Japan ko toys for cragstan. Vista el 25 de febrer de 2014, de http://www.ebay.com/itm/1950s-‐JAPAN-‐KO-‐TOYS-‐FOR-‐ CRAGSTAN-‐TIN-‐LITHO-‐SPACE-‐SHIP-‐FLYING-‐SAUCER-‐SPACEMAN-‐NR-‐ /191062841980 Marx Mystery space ship. Vista el 25 de febrer de 2014, de http://ns1.holidays.net/store/1960s-‐MARX-‐MYSTERY-‐SPACE-‐SHIP-‐ GYROSCOPE-‐FLYING-‐SAUCER-‐TOY-‐wBOX-‐%26-‐ SPACEMEN_370636310980.html Woodsky. Space frontier rocked. Vista el 25 de febrer de 2014, de http://projectswordtoys.blogspot.com.es/2012/10/my-‐big-‐four-‐ space-‐frontier-‐rocket.html Krause Haus. 1960s Tin Toy Rocket Space Ship Toy. Vista el 25 de febrer de 2014, dehttps://www.etsy.com/listing/102766104/1960s-‐ tin-‐toy-‐rocket-‐space-‐ship-‐toy

Tennants. Four Boxed Dinky Gerry Anderson TV Series Vehicles. Vista el 27 de febrer de 2014, de http://www.tennants.co.uk/Catalogue/Lots/149175.aspx#image Tecno Ribera. Materiales plàsticos. Vista el 15 de setembre de 2014, de http://www.slideshare.net/tecnoribera/plasticos-‐6875680 EFS Plásticos. Materiales para Inyección y Extrusió. Vista el 15 de setembre de 2014, de http://www.efsplasticos.cl/pag/materiales-‐ para-‐inyeccion-‐y-‐extrusion.php

ComocomerSano. Tipos de plásticos -‐ Plásticos nocivos y toxicidad bisferol-‐ Vista el 17 de setembre de 2014, de http://www.comocomersano.es/main/-‐description/12,Tipos-‐de-‐ pl%C3%A1sticos-‐-‐-‐Pl%C3%A1sticos-‐nocivos-‐y-‐toxicidad-‐bisferol-‐a Materiales plasticos. Juguetes Lego. Vista el 17 de setembre de 2014, http://materialesplasticos2012jorgeaaf.blogspot.com.es/2012/10/j uguetes-‐lego.html

Tecnologías de los plásticos. ABS. Vista el 16 de setembre de 2014, dehttp://tecnologiadelosplasticos.blogspot.com.es/2011/06/abs.ht ml

Internet Archieve. Nf. en. 71.1.e.2011. Vista el 23 de juliol de 2014, de https://archive.org/details/nf.en.71.1.e.2011

Alicia, Is Acrylonitrile Butadiene Styrene (ABS) Plastic Toxic? Vista el 15 de setembre de 2014, de http://thesoftlanding.com/is-‐ acrylonitrile-‐butadiene-‐styrene-‐abs-‐plastic-‐toxic/

http://www.revistajuguetes.com.ve/normas-‐covenin/norma-‐01.html

Mary Margaret Peralt. ¿Qué plásticos se usan para fabricar juguetes? Vista el 16 de setembre de 2014, de http://www.ehowenespanol.com/plasticos-‐fabricar-‐juguetes-‐ info_317242/ Cuidado infantil. Plásticos y juguetes de plástico. Vista el 17 de setembre de 2014, de http://www.oeconline.org/resources/livinggreen/pdfs/translated-‐ eco-‐healthy-‐tips/spanish/SP%20Plastics%20%20Plastic%20Toys.pdf

Revista Juguetes. Normas. Vista el 23 de juliol de 2014, de Industria y Comercio Superintendencia. Reglamento técnico sobre los requisitos sanitarios de los juguetes. Vista el 25 de juliol de 2014, http://issuu.com/quioscosic/docs/reglamento_juguetes_revisado

Eur-‐Lex. Directiva 88/378/CEE. Vista el 25 de juliol de 2014, de http://eur-‐lex.europa.eu/legal-‐ content/ES/ALL/;jsessionid=8g0gT1pYDZJRvHzyvWBmp2KQPmVzQg tfTjT1T94B2rVC36yQs2Gv!1948192893?uri=CELEX:31988L0378

Eur-‐Lex. Directiva 2007/224/CE. Vista el 25 de juliol de 2014, de http://eur-‐lex.europa.eu/legal-‐ content/ES/ALL/?uri=CELEX:32007D0224

Eur-‐Lex. Directive 2009/48/EC of the European Parliament. Vista el 25 de juliol de 2014, de http://eur-‐lex.europa.eu/legal-‐ content/en/ALL/?uri=CELEX:32009L0048 Material divulgat a l’assignatura de Disseny bàsic. Material divulgat a l’assignatura de Processos de fabricació. Material divulgat a l’assignatura de Enginyeria gràfica. Material divulgat a l’assignatura de Gestió integral del disseny Material divulgat a l’assignatura de Taller de disseny d’objectes de plàstic.

7. PLÀNOLS

110

210