Foto: Toni Donada
Manlleu — Febrer del 2018
Tercera època — Número 118
Diumenge
11
FEBRER
Santuari de Puig-agut A les 5 de la tarda
CELEBRACIÓ DE LA SANTA MISSA amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes Presidirà la celebració mossèn Joan Torra, rector de Sant Feliu de Torelló.
Mitja hora abans de la missa, rés del Sant Rosari.
Avisos dels Amics del Santuari — Recordem als devots de Puig-agut i la resta de fidels, que tots els diumenges, a les 5 de la tarda, té lloc al nostre santuari el rés del Sant Rosari. — Pel que fa a l’economia de l’Associació, podríem dir que continua en hores baixes. Un problema al qual cal trobar-hi remei, i és per això que ens permetem recordar als fidels i amics la necessitat dels seus donatius que poden fer arribar al compte 0182.9784.7.00200114828 del BBVA, també a la caixeta d’almoines del santuari i a qualsevol membre de l’Associació. Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut
El Far de Puig-agut és present a Internet en la seva versió digital a l’adreça http://elfardepuig-agut.blogspot.com.es
Bones notícies pel santuari de Puig-Agut Si en el butlletí del passat Nadal, des de l’Associació d’Amics, ens lamentàvem de la manca de recursos econòmics pel manteniment del nostre santuari, ara ens cal manifestar que hem estat escoltats. Una obra molt necessària era l’arranjament d’un accés al santuari per la seva vessant nord. Doncs bé, ha estat a iniciativa de la família propietària del terme de Madiroles que es construís l’accés que podem veure a les fotografies del present butlletí. Aquest consisteix en una ampla escala amb baranes i una rampa per cadira de rodes; aquesta
però, a causa de la manca d’espai, no pot tenir el pendent adequat i caldrà l’ajut d’acompanyants. Pel que fa a les necessitats més peremptòries, també s’ha rebut un important donatiu, anònim, que farà possible que aquestes siguin ateses. Creiem també destacable el fet d’haver estat trobades dues guardioles, plenes de petites monedes, fruit d’aquell perseverar tan popular que en solem dir, “de mica en mica s’omple la pica” i que juntament amb els donatius habituals, hauran estat un bon ajut per la continuïtat de la tasca de l’Associació. Àlex Roca (fotos: Àlex Roca i Toni Donada)
Cronologia històrica del santuari de Puig-agut (VI) Continuem la relació cronològica dels principals fets que hi han tingut lloc o que estant relacionats amb el santuari de Puig-agut. 12.10.1968.- Aplec al santuari. Celebra la missa Mn. Joan Rovira Tor. Degut a la gran gentada present, la missa s’ha de celebrar al davant de les escales del santuari. Per la tarda, s’organitza una audició de sardanes. 1969.- S’amplia la junta per tal de portar a terme la construcció definitiva de la cúpula. La junta queda formada per: Lluís Masoliver, Xavier Valls, Francesc d’A. Pujol, Isidre Crosas, Josep Llagostera, Jacint Bofíes, Anton Vila, Joan Cabanas, Manuel González (exalcalde), Miquel Pujadas, Josep Arumí, Adjutori Quintana, Josep Arqués, Joan Sitjà, Ramon Torra, Juli Rifà i Jordi Guinart. 11.10.1970.- Restauració de l’exterior del temple i col·locació de nou cimbori d’aram 28.10.1983.- Mor Lluís Masoliver, administrador del santuari. Amb ell s’acaben els fulls ciclostilats que solia editar de tant en tant i que van representar la segona època del butlletí d’El Far de Puig-agut. Xavier Valls assumeix l’administració. 7.1984.- Inici de la tercera època del butlletí de la pabordia El Far de Puig-agut, dirigit per Francesc d’A. Pujol, de periodicitat quadrimestral.
30.11.1986.- Celebració del centenari del temple. Col·locació de tres creus a la confluència dels tres termes de Torelló, Sant Martí Sescorts i Manlleu beneïdes pel bisbe de Vic Josep M. Guix. 1.1988.- Es reuneix la Junta per decidir com procedir amb l’estat lamentable d’abandó del santuari i de la masoveria. Xavier Valls aconsegueix el permís del propietari per fer-hi les obres necessàries. La junta s’amplia amb Segimon Parés, Lluís Crosas, Pere Rusiñol, Francesc Bagaria. S’emprèn la restauració amb la col·laboració d’altres devots: Jaume Gil, Francesc Torrents, Martí Alabró, Josep Arisa i altres. 1989.- Jacint Riera construeix una maqueta del santuari tal com era, tant de dins com de fora, abans de 1936. 8.1989.- L’església és tancada durant uns dies a causa de l’ensorrament d’una falsa volta, restaurant-la tot seguit. 9.1989.- Andreu Roca, gran devot del santuari, fa portar 720 tones de terra per embellir l’entorn del temple. (Continuarà...) Pel recull: Xavier Valls/Joan Arimany
Geografia del camí de Puig-agut (V) 13.- Sot de les dues
Quan el pelegrí que ha triat el camí ramader per accedir al Santuari de Puig Agut ha deixat enrere la masia de Niubó i la seva devesa frondosa, es troba amb una petita vall delimitada per la serra de Cagamànecs pel cantó de ponent i la costa de Niubó pel cantó de llevant. Aquesta vall té dos prats horitzontals força bonics, que li donen el nom, ja que temps enrere aquests prats eren feixes conreades i per aquest Apunt pagesívol de Francesc Pujol. motiu rebia el nom de “sot de les dues feixes” que la gent dels voltants va reduir a “sot de les dues”. Els pagesos d’abans, quan no hi havia els tractors potents d’ara, s’esmerçaven en conrear camps que fossin ben plans sense cap mena de pendent, perquè sabien que d’altra manera, l’aigua de les tempestes d’estiu s’enduia la terra torrent avall obrint uns xaragalls que en poc temps s’eixamplaven i s’aprofundien deixant el camp impracticable pel cultiu. Avui dia, a la comarca ja no queden feixes. Són camps massa petits i difícils de llaurar amb un tractor modern. Aquestes dues feixes s’han convertit en prats de gespa que aprofita el ramat de xais de Niubó, un dels pocs que queden al terme.
14.- Turó de Puig-agut
La Fita número 22 corresponent al Santuari.
És el lloc exacte on està edificat el Santuari. Ja s’ha parlat molt sobre l’edifici que s’hi aixeca i sobre la seva decoració. Ens estendrem una mica amb un tret singular d’aquest lloc com és que fa de frontera a tres termes: Sant Feliu de Torelló, Santa Maria de Corcó i Manlleu. Fa un centenar d’anys les fronteres dels termes eren força més importants que no pas ho són ara. Els ajuntaments rebien molt pocs cabals públics del govern de torn i s’havien d’empescar en recaptar tributs i ho solien fer a base d’establir una espècie de duanes municipals per gravar les mercaderies que entraven a la vila, procedents d’un altre terme. En deien els “burots” i a Manlleu n’hi havia varis, un a cada extrem del poble.
El que recollia els tributs de la part de Torelló estava situat al final del carrer de “Defora”, just al costat d’un monument que es va erigir en memòria del general Weyler, el Marqués de Tenerife, a principis del segle XX i que també va donar nom a un tros de l’actual passeig de Sant Joan, que abans rebia el nom de carretera de Torelló, entre l’hostal de la Corda situat a la cantonada de ponent del carrer de Sant Pere i la mateixa caseta del burots. Per aquest motiu era molt convenient tenir senyalitzat el terme amb exactitud i es plantaven fites numerades per delimitar convenientment les fronteres. La que hi ha a tocar del Santuari es la que porta el número 22 i està posada sobre el pedestal fet per en Pere Vila amb les tres creus dels termes. Bernat Prat
En Madiroles
Goigs del veĂŻnat de Puig-agut