Manlleu — Desembre del 2017
Tercera època — Número 117
Has vist els pastors que venen a veure Jesús? Aquella nit eren al camp cuidant les seves ovelles, quan una llum molt clara va brillar al seu voltant. Era un àngel! Els pastors es van espantar molt. Però l’àngel els va dir: “No tingueu por! Tinc bones notícies per a vosaltres. Avui ha nascut a Betlem Crist, el Senyor. Ell salvarà la gent! El trobareu ben abrigat en una menjadora”. De sobte van aparèixer molts àngels i es van posar a lloar a Déu. De seguida aquests pastors van anar a buscar Jesús i ara ja l’han trobat.
Àlex Roca
Lluc 2.1-20
Panoràmica actual de Betlem.
El santuari de Puig-agut en el temps Sap greu que després de tants anys de tradició, d’haver viscut tres èpoques ben diferenciades, val a dir però, totes amb migrats recursos, ara es fa evident que l’atracció envers el nostre santuari de Puig-agut i la seva raó de ser, ha minvat. Caldria una nova embranzida a la devoció i malauradament els temps no acompanyen. El santuari, sempre net i polit, fa goig entrar-hi, però aquest manteniment té un cost que també ha de cobrir les necessitats estructurals. El nostre Santuari no te altre mitjà de subsistir que la dels seus fidels. En l’escaiença del Nadal ens cal ser perseverants en la nostra fe i no hem de defallir en l’esperança que comporten els nostres anhels, Naixement del retaule de la basílica de la Nativitat a i menys en festivitats tan assenyalades. Si teBetlem. nim ocasió de visitar el nostre santuari, o bé de contemplar-lo de lluny dediquem una oració a l’infant que va néixer per nosaltres i pensem en la continuïtat del santuari tan arrelat a les nostres contrades. Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut Una vegada més el nostre agraïment a la Montserrat Pujol, autora de la portada del nostre butlletí.
Avisos dels Amics del Santuari — Recordem als devots de Puig-agut i la resta de fidels, que tots els diumenges, a les 5 de la tarda, té lloc al nostre santuari el rés del Sant Rosari. — Pel que fa a l’economia de l’Associació, podríem dir que continua en hores baixes. Un problema al qual cal trobar-hi remei, i és per això que ens permetem recordar als fidels i amics la necessitat dels seus donatius que poden fer arribar al compte 0182.9784.7.00200114828 del BBVA, també a la caixeta d’almoines del santuari i a qualsevol membre de l’Associació. Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut
El Far de Puig-agut és present a Internet en la seva versió digital a l’adreça http://elfardepuig-agut.blogspot.com.es
Cronologia històrica del santuari de Puig-agut (V) Continuem la relació cronològica dels principals fets que hi han tingut lloc o que estant relacionats amb el santuari de Puig-agut. 22.5.1949.- Reposició de les imatges de Jesús, ofrena de l’Ajuntament i de la Verge, ofrena de la família Serracanta. S’organitza una processó des de la Parròquia de Manlleu, com també de Torelló i Sant Martí. Més de 700 persones van acudir, en processó, dirigint-se a Puig-agut. Es celebra l’Eucaristia al davant del santuari i fa la consagració de la imatge del Sagrat Cor l’alcalde de Manlleu, González Garriga. 28.6.1949.- Un centenar de Tersiaris de Vic i comarca hi celebren una missa i el viacrucis. 11.9.1949.- Segon retir extraordinari de la OEP de la conca del Ter. Van sortir de Manlleu, en processó, a dos quarts de 8 del matí. 14.8.1950.- Processó de les parròquies amb l’imatge de Sant Isidre; la de Manlleu la presidia el Sant Crist, amb cants de les lletanies i el sant Rosari. Un cop al santuari es va celebrar un ofici solemne cantat pel poble. Hi assisteixen més de 300 persones. 1953.- Degut a les filtracions d’aigua es repassa la teulada i la cúpula 2.5.1954.- Romiatge al santuari, sortint de Manlleu a les 6 del matí; a dos quart de 9, missa cantada davant el temple, amb l’Escola Cantòrum. 16.2.1958.- Romiatge al Santuari sortint en processó de la parròquia de Santa Maria de Manlleu a dos quarts de 4 de la tarda. La gent que
no va poder estar-se dins el temple va seguir la missa per megafonia exterior. Posteriorment va organitzarse una processó de torxes acompanyant la imatge de la Mare de Déu que s’estaria al temple parroquial mentre duressin les obres. 18.5.1958.- Acabades les obres, la imatge de la Mare de Déu és retornada al santuari i s’hi celebra l’Eucaristia, el Sant Rosari i el mes de Maria. 1960.- La Francesca Bonet (Quica del Mas) fa construir una font i una bassa al darrera del Santuari on li han indicat la possibilitat de trobarhi aigua. 1961.- La Quica del Mas organitza uns partits de futbol als plans existents abans d’arribar a l’església 7.5.1964.- Reposició de la imatge de Sant Josep, ofrena de la família Valls-Cabanas.
(Continuarà...) Pel recull: Xavier Valls/Joan Arimany
Geografia del camí de Puig-agut (III) 10.- Les anques del món
El camp que hi ha just a sota del serrat Cuguler, rep el nom de “les anques del món”. A finals del segle XIX el minsos salaris que els amos de les fàbriques de Manlleu lliuraven als seus treballadors, no eren suficients per alimentar la família. Els obrers es veien obligats a llogar una petita porció de terreny, una vessana, per conrear blat o patates que servien per complemenCamí del tros, apunt de Francesc Pujol. tar el què no els permetia allargar el sou de la fàbrica. Els propietaris dels terrenys solien cedir-los-hi a canvi d’una part de la collita o d’un estipendi en metàl·lic. Gairebé totes les famílies de Manlleu tenien una vessana llogada en un cantó o altre. Les més buscades eren les que estaven a prop del poble, però qui arribava tard no tenia més remei que buscar-ne una de més lluny. Precisament aquest tros del que parlem era el més allunyat de la vila i la família que la conreava havia d’ emprar més de tres quarts d’hora per arribar-hi, a més de tenir algun animal per traginar la collita. Quan s’acomiadaven dels veïns de la vila per anar al tros, deien “me’n vaig a les anques del món” ja que els hi semblava que dir “el cul del món” era massa irreverent. Aquest és precisament la porció de terreny que l’ajuntament ha destinat pel futur cementiri.
11.- Serra de cagamànecs
Tot aquest conjunt de serrats conformen la serra de Cagamànecs de la que es desconeix l’origen del nom. Una possibilitat seria que fos un lloc on la gent trobés la fusta adient per fabricar mànecs de les eines, tant del camp com dels diferents tallers artesans que existien a la vila. Aquesta hipòtesi ve donada perquè a meitat del segle XIX, els vessants d’aquesta serra acollien la roureda més frondosa i més gran del terme de Manlleu. Segons escrits dels besavis, el bosc de roures impedia veure la nostra vila quan s’arribava al capdamunt dels serrats ja que el ramatge ho impedia. La roureda del quintà de Maians proveïa de fusta la finca mare que era “La Coromina”, avui desapareguda, i altres masoveries dels voltants. Es té constància que de l’any
1860 al 1863, tres persones de Manlleu: el Descarnat, en Bou i en Xaran tallaren aquesta roureda per fer travesses per la via del tren. Va donar fusta per 14 quilòmetres de via. Un sol roure va produir 17 travesses de tan gran que era. Solien tallar els arbres des de dos dies abans de lluna plena, fins dos dies abans de El roure gros de Maians de més de 400 anys amb el serrat lluna nova i els deidel Tir al darrere. xaven a terra tot una lluna sencera abans de serrar-los per fer les travesses. No cal dir que des de Manlleu, la masia de Maians era invisible degut als roures, tot i que estava enfilada sobre un serrat.
12.- Devesa de Niubó
Rebia aquest nom l’indret boscós que hi ha al costat de la masia de Niubó. Es pot considerar el bosc més frondós del terme de Manlleu en el nostres dies. Predominen els roures però també s’hi deixen veure altres tipus d’arbres com freixes, alzines i avellaners. Queda just a sota del sot de les dues i comença amb la font de Niubó, perduda des de fa uns trenta anys, que naixia sota d’un roure i que en els nostres dies no hi queda cap rastre de la fornícula que hi havia. Aquesta font donava origen a la torrentera de
Una part de la devesa de Niubó des del camí ramader de Puig agut.
Torrents que es convertia en el torrent Magí que, abans de ser canalitzat, passava sota el serrat del Puig, a l’Hospital, i travessava el carrer de la Cavalleria per Can Sempre per anar a desembocar a la platja de Can Llanes. La devesa de Niubó amaga altres dues fonts. Una era la de dalt de Casadevall de la que encara es pot veure la seva fornícula al costat del torrent amb una conducció que porta aigua a la masia de Casadevall. L’altre font és la del Sot dita també baix de Casadevall, just al final de la devesa, al costat d’una granja de porcs i a tocar de la riera amb la fornícula ben destrossada per les torrentades que ha hagut de suportar. Aquesta última es va perdre al voltant de 1983. Bernat Prat
En Madiroles
Goigs del veĂŻnat de Puig-agut