VISITA GUIADA
Ismael Cabezudo
1. Benvinguda. 2. Presentació del projecte 2.1. D’on prové la idea? La revista Lápiz en el seu número 257 publicava un article de Juan Antonio Ramírez titulat: Para una economia imaginativa. En aquest article, l’autor fa un esment a l’ús que diversos artistes han fet dels diners com a material o concepte en les seves obres. 2.2. L’embalum del projecte: Al mes de juny de l’any 2011 li vam proposar a en David Gallemí l’exposició. Des de l’àmbit ja n’havíem parlat, i volíem vincular el fet dels diners amb una acció solidària. De seguida vam pensar en la Marató i així ho vam traslladar. La proposta va ser molt ben rebuda i de seguida ens vam posar a treballar. Entre d’altres actuacions es va fer: • Calendari d’actuacions (timming) • Preparació d’una unitat didàctica (presentació) per formular la proposta als alumnes. • Presentació per enviar als exalumnes. • Difusió a través de facebook (grup d’arts) i el bloc La bombeta encesa. • Recollida d’obres: la fitxa i l’autorització de venda. • Contactes amb entitats amb espais expositius per dur a terme la mostra. • La web. 2.3.
La mostra en números: • A l’exposició hi ha els 5 grups de 2n d’ESO de la promoció 2010 – 11 i 2011 – 12. L’optativa de 1r d’ESO i de 3r d’ESO i també les específiques de 4t de les dues promocions esmentades. • També hi ha els dos grups de batxillerat (1r i 2n) • 28 exalumnes i els quatre professors d’arts de l’escola • 402 obres.
•
Les obres de secundària valen 15 euros, les de 1r de batxillerat 20 i la resta han estat els alumnes i exalumnes els qui han decidit el preu. N’hi ha des de 4 euros fins a 700 euros.
Recuperant l’article de Ramírez, l’autor fa una catalogació de les obres a partir de: •
La representació dels diners: Aquest bloc fa referència, tal i com el mateix títol indica, a la còpia, amb o sense modificacions, de bitllets i xecs. Entre aquestes representacions podem destacar el xec Tzanck de 1919 de Marcel Duchamp,
__Marcel(Duchamp.(Xec(Tzanck.(1919
Respecte aquesta obra, es diu que Duchamp va crear, amb gran habilitat artesanal una còpia molt fidel d’un xec de 115 euros per pagar al seu dentista. Potser és a partir d’aquest moment en el que apareix, per primera vegada, una confrontació entre el valor d’una obra d’art, ja que el xec havia estat realitzat per un artista, i el valor intrínsec dels bitllet… en aquest cas del xec.
Igualment Andy Warhol, icona principal del pop art, realitza d’una manera més aviat tosca, i deixant clar que no poden ser considerats ni falsificacions la seva sèrie 80 bitllets de 2 dollars (1962).
Andy Warhol. 80 bitllets de 2 dollars. 1962
A l’exposició hi ha algunes obres que, partint de la fotocòpia, podríem englobar dins d’aquesta categoria.
Patrícia Toro. Aprofita’ls que hi ha gent que no en té. 2n d’Eso E promoció 2012/13
Guille Cortijo. 100 euros. 2n d’Eso D promoció 2011/12
Anna Álvarez. Pengim-‐ penjam. 1r Batxillerat d’Arts
Sergi Serra. Falsificació. 2n d’Eso promoció 2011/12
En aquesta representació dels diners també cal destacar l’obra de Chris Burden Diecimila de l’any 1977. Es tracta d’una reproducció literal d’un bitllet de 10.000 lliures.
Chris Burden. Diecimila. 1977
Per aquesta obra, que és un gravat calcogràfic, Burden va rebre la visita de la polícia que tenia la intenció d’assegurar-‐se que no hi havia intencions delictives en el treball de l’artista. En qualsevol cas, al introduir la peça en el mercat de l’art amb la signatura de l’artista, Burden va aconseguir modificar subtancialment el seu valor. De fet, l’any 2001 la Galeria Track 16 venia per internet la obra a un preu de 650 dolars (més de 54 vegades el valor del bitllet). No tenim cap obra que acompleixi aquestes característiques, però si que com a curiositat, alguns alumnes que van intentar escanejar i imprimir billets amb l’ordinador, es van trobar que els softwares tenen un dispositiu de seguretat que adverteix que s’està cometen una il·∙legalitat i les impressions surten negres.
Diners reals: Altres artistes han preferit treballar amb diners reals per fer les seves obres. Andreas Savva va presentar a la Bienal Internacional de Arte Contemporáneo de Sevilla, l’any 2004, una instal·∙lació composta per 3.200 bitllets de deu euros de curs legal que formaven una espècie de mural decoratiu. Lògicament, aquest mural estava protegit tant per una reixa com per dos guardes de seguretat.
Andreas Savva. 17.500 euros. 2004
Un altre exemple d’ús de diners de curs legal en l’art és la maqueta del seu propi estudi que va dur a terme l’artista Daniel Chust Peters fent servir com a material de construcció 12.000 euros que havia cobrat per produir la peça. Amb aquesta peça, que presumiblement es podia desmuntar i recuperar-ne intactes els bitllets, Chust Peters aprofundeix en la idea del valor de l’obra d’art amb el pas del temps, ja que sovint les obres perden valor. En el cas de la seva proposta, el valor serà sempre, com a mínim, el valor dels diners amb què està formada.
Daniel Chus Peters.
En aquesta lĂnia de treball i recerca, hi ha tres exalumnes que han utilitzat bitllets de curs legal per elaborar la seva proposta.
Marta Viader. Duros a quatre pessetes. 2012.
Albert IbĂ nyez. Misprinted in spain. 2012.
Oriol Pérez. Fragmentació. 2012.
Diners inventats, diners manipulats: Molts artistes han fet servir diners de curs legal com a suport dels seus missatges. En aquesta línia, cal destacar el treball realitzat per David Greg Harth, que va imprimir en bitllets de dòlar diferents “missatges paràsit”, a vegades amb una certa càrrega política.
David Greg Harth
Clara Esperalba. Entre fronteres. 2012.
Borja Bleda. 500 euros. 2012.
L’artista James Stephen George Boggs (1955). Des de finals dels anys vuitanta, Boggs confecciona bitllets que, tot i semblar reals, contenen petites modificacions que els fan inconfusibles respecte als diners de curs legal. Malgrat això, en un parell d’ocasions va ser arrestat i acusat de falsificació, però en ambdós casos va poder evitar les condemnes judicials.
George Booggs.
Sara Marín. Blanqueig. 2n Batxillerat d’Arts
Verónica Algaba. Five hundred birds. 2012
Gemma Rodríguez. Retro-‐futurisme monetari. 2012
Kevin Torrente. Porca democràcia. 2n Batxillerat d’Arts
Utilitzem la peça d’en Kevin com a pont entre els diners inventats i amb una forta càrrega política. (amb una última imatge de diners inventats a 2n d’ESO)
Laura Albert. Un capgros d’or. 2n d’Eso promoció 2011/12
L’actualitat en els bitllets: La mostra no ha estat aliena a la situació política actual a Catalunya. El nacionalisme i la pàtria hi són ben presents i amb una ullada ràpida als grups d’obres dels alumnes de 2n d’ESO de la promoció actual hi podem veure ràpidament senyeres, estelades i alguns polítics. N’hem comptat 19 peces. MOSTRAR ALGUNS DELS BITLLETS QUE FAN REFERÈNCIA AL CATALANISME
Els diners com a crítica social i política: A l’exposició hi ha una gran quantitat d’obres que reflecteixen el moment actual pel que fa a la crisis, la política i la societat en general. Alguns participants han utilitzat el concepte dels diners com una excusa per parlar-‐ne.
Noa Leon. El dinero es la victoria. 1r Batxillerat d’Arts
Ariadna Moreno. El preu de la dignitat. 1r Batxillerat d’Arts
Marc Salicrú. 23.500 milions. 2012.
Gemma Villegas. World map 2012. 2012.
Ismael Cabezudo. Save our souls. 2012.
Cristina Ibañez-‐Tarter. Free doom. 2012. (lliure perdició)