Alumnes: Carlos García Antúnez Isis Gastaldo Jordán
Paula Navarro Gascón
Professor: Enric Luján
Sofia Labrin Mavrina
Assignatura: Història d’Espanya
Tania Llamas Cuenca
Curs: 2º batx B
Data: 23/01/2013
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA ESPANYA DELS SEGLES XIX I XX Després de llegir atentament les dues fonts proporcionades, podem concloure que les dues fonts són primàries, la primera perquè parla d’uns fets que l’autor va viure, i en la segona perquè es tracta d’una llei promulgada en aquell moment. Pel que fa al tipus de font, la primera font és un text literari, perquè es tracta d’un poema satíric, però també podem considerar-lo social, perquè descriu la situació i sentiments de la gent d’aquella època. Per altra banda, la segona font es de tipus jurídic, ja que es tracta d’un fragment de la llei de ferrocarrils de 1855. Si parlem de l’autor, el de la primera font, podem dir que és un autor individual, encara que no podem conèixer la seva identitat, però sens dubte es tracta d’un defensor del proteccionisme. L’autor de la segona font és col·lectiu, ja que es tracta d’una llei redactada per les Corts d’aquell moment. Per altra banda la finalitat de la primera font, es la de convèncer al poble que el lliurecanvisme serà la causa de la misèria del país, per tal que la classe social de l’autor (proteccionistes) no perjudique els seus interessos econòmics. I la finalitat de la segona font és la de dotar el país d’una llei que replegue els acords pactats a les Corts sobre la nova infraestructura ferroviària. I per acabar l’anàlisi de les fonts, el destinatari del primer text seria les classes treballadores, i referent al segon text serien tots els ciutadans espanyols. Pel que fa a la idea principal del primer text es l’amenaça del lliurecanvisme, mentre que les idees secundaries són el perjudici que comporta el lliure canvi per als treballadors i la crida contraaquest nou sistema econòmic. Referint-nos a la segona font la idea principal es la llei de ferrocarrils de 1855,mentre que les idees secundaries són els diferents articles que la composen, com per exemple el article 8; el qual permet la construcció dels ferrocarrils amb fons públics. Localitzarem, en el període històric corresponent, les dues fonts. Aquestes pertanyen al període de construcció de l’Estat liberal (1833-1875). En aquesta època Espanya és trobava en una situació de gran retràs econòmic i social respecte a la resta d’Europa, en aspectes tan greus com la manera d’explotar l’ agricultura i la industria. El primer tret de modernització es donà amb la construcció de la primera línia ferroviària, entre Barcelona i Mataró, en 1848.Arrel de la promulgació de la Llei General de Ferrocarrils (1855), la nostra primera font,va tindre lloc un “boom” del ferrocarril. Respecte a polítiques comercials, a principis del segle dominava el proteccionisme, però en certs sectors comercials i ferroviaris es defenia el lliurecanvisme. Els partidaris del primer, veient en el nou model econòmic una amenaça per els seus interessos, van tractar de posar al seu favor les masses, el que ens du a la nostra segona font. Per tal d’una millor comprensió de la redacció que ens ocupa, definirem els termes “proteccionisme” i “lliurecanvisme”, molt necessaris per desenvolupar el tema.
Història d’Espanya 2º batxillerat
1
23/01/2013
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA ESPANYA DELS SEGLES XIX I XX El proteccionisme és una política econòmica dirigida a protegir l'economia de l'Estat, defensant els seus productes de la competència estrangera. Aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència. A Espanya, en gran part del segle XIX, aparegué un sentiment nacionalista i proteccionista causat per la incapacitat dels empresaris espanyols d’afrontar la competència amb els productes estrangeres que vingueren a Espanya perquè eren més econòmics i, per tant, més competitius en el lliure mercat. Altres exemples històrics de proteccionisme es troben al règim autàrquic durant el primer franquisme, un aïllament internacional polític i econòmic. Per altra banda, el lliurecanvisme és una doctrina econòmica que s’oposa al proteccionisme i que promou la no intervenció estatal en el comerç internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es governen pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària. El lliurecanvisme és considerat com el primer capitalisme i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic règim, encara que durant els segles XIX i XX sols va haver una petita aparició en 1869 del lliurecanvisme, després de la Revolució Gloriosa. Seguidament ampliarem el tema de la evolució econòmica i social ocorreguda a Espanya durant els segles XIX i XX, on els canvis de govern, i per tant de legislacions, van jugar un paper fonamental en la creació d’una nova Espanya. Pel que fa al període des de 1833-1875, als aspectes econòmics va regnar la desamortització de Mendizábal, molt enfocada al desmantellament del poder de l’església mitjançant els béns eclesiàstics i la supressió de les ordes religioses. L’Església va veure el seu poder econòmic disminuït, però a canvi de
l’expropiació,
l’Estat
la
va
subvencionar
econòmicament i li va donar el control de l’educació.
Continuada la desamortització per el també progressista Madoz, en 1855 es va elaborar una llei que afectà a les terres de municipis i va suposar la fi de la propietat amortitzada a Espanya. Amb aquesta llei va arruïnar als ajuntaments, no va solucionar el problema del deute públic i perjudicà a la població més
Il·lustració 1: Mendizábal, promotor de les primeres desamortitzacions
pobre, ja que no podien comprar els terrenys perquè que no gaudien dels fons econòmics.
Encara i tot haver intentat canviar el sistema econòmic, el retard tècnic i el repartiment desigual de les terres van continuar sent uns dels greus problemes de la economia i societat
Història d’Espanya 2º batxillerat
2
23/01/2013
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA ESPANYA DELS SEGLES XIX I XX del moment. L’agricultura, majoritàriament era de subsistència, amb rendiments molt baixos, encara que les zones de cultiu en general van experimentar un creixement important. El fet que la producció augmentés de forma insignificant és una mostra clara del gran retard agrícola espanyol. A més, era una agricultura molt protegida que va patir un gran estancament, contràriament a la resta d’Europa. Pel que fa a la industria, la revolució començada en Gran Bretanya va afectar només a Catalunya i País Basc degut a l’escassetat de matèries primeres, el retard tecnològic i la falta d’articulació d’un mercat interior, articulat tot per els factors polítics, com la seua inestabilitat.
La proliferació de la xarxa ferroviària va ser un del avanços claus per a la modernització del país, ja que constituïa un mitjà de transport capaç de fer trajectes molt llargs en temps relativament curts. Arrel de la Llei General de Ferrocarrils de 1855 la construcció d’aquesta xarxa va propiciar un ritme de creixement molt ràpid, en part gràcies al capital estranger que com podem veure a la segona font a l’article Il·lustració 2: El ferrocarril va permetre una lleugera modernització a Espanya
19,
estava
protegit
per
l’Estat, de forma que no es podien embargar per qüestions bèl·liques. Per
altra banda aquesta llei propiciava la creació d’empreses privades que tenien, segons l’article 20 de la nostra segona font, els drets de territori i pagament de les línees ferroviàries de les que eren propietaris.
Pel que fa a la política comercial, va regnar el proteccionisme. Les lleis aranzelàries van afavorir els interessos dels industrials tèxtils i dels terratinents. Només a l’època del sexenni es va aplicar una política liberal, gràcies a l’aranzel de Figuerola. Aquest impost, anomenat així pel ministre de Hisenda que el va elaborar en 1869, es reconeix com a lliurecanvista principalment per dues raons: no prohibia les importacions de cap producte estranger i les tarifes sobre aquest productes es rebaixarien gradualment fins quedar l’aranzel per baix del 15%. No obstant, hi havia factors de la societat que s’oposaven a aquest sistema econòmic, com podem veure en la nostra primera font:”[...] juremos unidos guerra al librecambio, [...]. Aquests eren empresaris que veien perillar la seva riquesa, i que tractaven de posar en contra els treballadors, com podem veure en la primera font, assegurant que el lliurecanvisme comportaria la misèria del país i la fam per al poble.
Història d’Espanya 2º batxillerat
3
23/01/2013
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA ESPANYA DELS SEGLES XIX I XX Al terreny financer van haver-hi dificultats de la Hisenda estatal pel Deute Públic. Degut a açò es varen prendre algunes decisions com va ser crear el Banc d’Espanya que va assolir l’emissió de paper moneda. S’adoptà la pesseta com a nova unitat monetària al 1868. En l’àmbit social, va desaparèixer la societat estamental a favor de la societat de classes, fonamentada en el dret de propietat i d’igualtat front la llei. Aquesta nova implantació social va permetre la seua major mobilitat, el que va donar peu a l’augment del grup social dominant, l’alta burgesia, l’oligarquia terratinent i els alts càrrecs del exèrcit. Varen sorgir les classes mitjanes urbanes, més humils que les anteriors. El 90% de la població continuava sent llauradora i molt heterogènia: propietaris, arrendataris i jornalers.
Els efectes secundaris de la industrialització va donar peu a un xicotet grup obrer industrials. La debilitat
del
democràtic
moviment es
deu
a
obrer la
fins
dèbil
al i
sexenni
localitzada
industrialització espanyola. Al període del sexenni democràtic va agafar força degut a les polítiques liberals. Les noves llibertats aportades per la “Revolució Gloriosa” van tindre el seu punt àlgid a Catalunya.
Va
arribar
de
Londres
l’Associació
Internacional de Treballadors on convivien les idees maristes i anarquistes, i Paul Lafargue va difondre les idees marxistes creant un grup madrileny que després donarà pas al PSOE.
Il·lustració 3: Paul Lafargue, y una de les seves frases més cèlebres
Del període de 1875-1902, la societat espanyola després de la Restauració, és va fundar en una dualitat. Per una part, l’interior agrari amb formes de vida i subsistència més retardades, i per l’altra, part les zones industrialitzades amb una societat més moderna. Entre els dos mons hi havia una relació molt feble. En conclusió la societat estava sumida en la pobresa, on el poder estava consolidat en una oligarquia burgesa formada per els siderúrgics, empresaris tèxtils i cerealistes.
En el període de la Restauració, el medi rural es poden divisar dos grups. En el primer l’oligarquia agrària, i pel que fa al segon trobem als mitjans propietaris i els llauradors amb baixos salaris. Açò va afavorir els esclats social violents.
Pel que fa a la societat en el medi urbà, es va ressentir el seu desenvolupament, que va propiciar una evolució societat més lenta, excepte al País Basc que sofrir el “boom” de l’industria siderúrgica i la banca, a més a Catalunya es va notar la industria tèxtil que composava el 90% de l’economia.
Història d’Espanya 2º batxillerat
4
23/01/2013
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA ESPANYA DELS SEGLES XIX I XX Trobem una estructura social diversa, entre la que destaca l’alta burgesia i les classes mitjanes, Aquestos últims, defensors de les postures democràtiques i republicanes. Junt aquestos està un àmbit, aferrat als hàbits tradicionals. Al món de l’educació es va establir una rígida censura dirigida des de la monarquia i l’església. El catedràtic “Giners de los Rios” va fundar la Institució Lliure d’Ensenyança, com un concepte d’escola privada i laica. Que era heretera del dogma Krausisme, que va introduir la pedagogia d’avantguarda. Que fomentava la formació de l’individu, la llibertat, la curiositat científica i l’actitud crítica. Llevant d’aquesta exempció la resta de l’ensenyança va ser tradicional i a les mans de l’església catòlica. Com a educació secundaria trobem molt pocs instituts destinats a les famílies riques. Aquest fet va propiciar el retràs desenrotllament científic i la investigació. Amb l’arribada del nou segle, Espanya continuà sent un país majoritàriament agrari, encara que lentament la indústria començà a créixer i a guanyar pes econòmic. La mineria, l’electricitat, la siderúrgia i el sector químic van desenvolupar-se lentament. Aquest creixement va estar dificultat per factors tals com la excessiva concentració de la indústria a Catalunya i País Basc, la dependència del capital i la tecnologia estrangera, i la debilitat del mercat interior. En el sector bancari Espanya va aconseguir una situació de benestar mai vist al nostre país. Entre 1900 i 1909 els governs de la Restauració van dur a terme una política de sanejament de les finances públiques, cosa que portà Espanya a una situació de superàvit. La llei de 1899 va transformar el Banc d’Espanya, que va passar a controlar l’emissió de bitllets, cosa que va permetre limitar la inflació i estabilitzar la moneda. A més, es van fundar els principals bancs actuals. Amb l’esclat de la I Guerra Mundial, i gràcies a la posició neutral d’Espanya, es donà un “boom” econòmic a tot el país. La desaparició de la competència estrangera als mercats per culpa de la guerra i l’exportació de matèries primeres va afavorir el creixement de l’economia espanyola. A la indústria, la mineria i el ferrocarril es van nacionalitzar, sense necessitat ja d’utilitzar capital estranger. Per altra banda, els sectors químic i siderúrgic es van modernitzar, mentre que el tèxtil i l’agricultura, al no modernitzar-se, van sofrir grans dificultats després de la guerra. Precisament va ser la fi de la guerra la que va dur Espanya a una nova crisi econòmica, que no va finalitzar fins als anys 20, coincident amb una etapa d’eufòria econòmica. Aquest fet va permetre que el govern de Primo de Rivera dugués a terme una Il·lustració 4: La fi de la Gran Guerra suposà un problema per l'economia espanyola
Història d’Espanya 2º batxillerat
política d’inversió en infraestructures. Es van crear
5
23/01/2013
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA ESPANYA DELS SEGLES XIX I XX nous monopolis i companyies. No obstant, aquesta política donà lloc a una situació d’endeutament de l’Estat. Les millores sanitàries van comportar un augment de la població espanyola, malgrat que la mortalitat infantil continuà sent elevada, demostrant així el retràs del país. A partir de 1900 y durant el primer terç de segle, gran part de la població rural va emigrar cap a les ciutats, augmentant així els nombres de la classe obrera, que començà a reunir-se a sindicats de treballadors cada volta més organitzats i començarem a moure’s en busca de nous drets i llibertats. Sindicats i partits socialistes majoritaris com el PSOE o UGT es van implantar a Astúries, País Basc, Madrid i zones d’Andalusia, mentre que el anarquistes minoritaris ocuparen Catalunya, València, Andalusia i Aragó, i els catòlics ocuparen especialment la zona nord de la península. Com hem pogut comprovar, aquests dos segles van ser vitals pel desenvolupament de l’Espanya actual. Per tancar el tema, analitzarem les característiques dels diferents sistemes que van tindre lloc durant aquest període: l’Antic Règim(la Restauració Borbònica, la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura de Franco), el liberalisme (construcció de l’Estat Liberal i la I República) i el sistema democràtic (la II República i l’Estat actual). En el panorama polític, durant l’Antic Règim hi havia una monarquia absolutista, on el monarca tenia el màxim poder, doncs en ell es concentraven els poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial. A més, el seu poder estava recolzat per un origen diví, per la qual cosa responia dels seus actes i decisions només davant Déu. Aquest sistema, encara que molt retrògrad, va ser majorment
el
predominat
durant
la
Restauració
Borbònica i les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco. Altrament, al Sistema Liberal el poder de l’Estat resideix en la nació, basant-se en la doctrina de la sobirania
Il·lustració 5: Francisco Franco, dictador que governà el país després de la fi de la II República
nacional. S’implanta una constitució, per la qual s’estableix la igualtat dels ciutadans davant la llei, la igualtat de drets i de llibertats dels individus. Els poders de l’Estat se separen en diferents institucions: el poder legislatiu correspon al Parlament, òrgan representant de la nació, el poder executiu està representat pel Govern, i el poder judicial passa a mans dels Tribunals de Justícia. El Govern, o el monarca en una monarquia parlamentària, té un poder limitat, que és controlat pels Tribunals de Justícia i pel Parlament. Si parlem del Sistema Democràtic, al igual que en el sistema anterior el poder de l’Estat resideix en la nació i els poder de l’Estat es troben dividits. No obstant, el major triomf d’aquest sistema va ser el sufragi universal per a tots els majors d’edat, homes i dones per igual. També
Història d’Espanya 2º batxillerat
6
23/01/2013
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA ESPANYA DELS SEGLES XIX I XX es va aconseguir per primera volta l’Estat de Benestar, drets socials de protecció que s’aplicaven a tots els espanyols. Especialment, la II República va ser molt semblant a l’actual model d’Estat. Entre les seves característiques es compten la sanitat i l’educació pública, la concessió de pensions i el pagament per atur, o millores higièniques i de seguretat. En resum, aquest sistema social es trobava molt avançat, en tant que avui en dia encara compartim moltes d’aquelles prestacions socials. Pel que fa els aspectes econòmics, l’Antic Règim es regia pel sistema feudal. Es tractava d’una economia basada en l’agricultura de subsistència, estancada, de poca productivitat i autosuficient. La noblesa i el clergat posseïen la major part de la terra, que els camperols explotaven, a més de pagar impostos. La indústria era artesanal i estava controlada pels gremis, que controlaven els preus i la qualitat dels productes, per això no hi havia competència ni progrés tècnic. El mercantilisme regia el comerç de l’Antic Règim, el qual defenia que el govern havia de dur a terme una política proteccionista per a aconseguir els seus objectius econòmics. Per altra banda, a l’Estat Liberal el model econòmic és el capitalisme, que està basat en la indústria i el comerç. Aquest model econòmic està regit per l’oferta i la demanda i la lliure elecció del comprador. Adam Smith, qui en el segle XVII va formular la teoria de l’economia de mercat o capitalista,
considerava
que
el
mercat
s’autoregulava per si mateix mitjançant l’oferta i la demanda i que l’Estat no hi havia de intervenir, només per a impulsar la lliure competència. Amb la industrialització es produeixen grans avanços Il·lustració 6: La indústria tèxtil va predominar especialment a Catalunya, convertint-la en un focus de la indústria
tècnics
en
la
indústria.
Els
treballadors
s’especialitzen, encara que continuen patint unes dures condicions de treball.
Altrament, el Sistema democràtic continua amb un model capitalista, molt similar al de l’Estat Liberal, encara que es van aconseguir unes millores en les condicions laborals gràcies a la gran activitat dels sectors obrers. Durant els primers anys del segle XX, Espanya va desenvolupar la siderúrgia, la mineria, la química i l’elèctrica, i fins i tot es nacionalitzaren els sectors de la mineria i el ferrocarril. A més, es crearen els principals bancs, convertint-se el Banc d’Espanya en un monopoli, l’únic amb capacitat d’emetre els bitllets i limitar la inflació. Quant a la societat, l’Antic Règim, estava basada en un sistema estamental, on la posició de les persones depenia de la situació legal i per l’estament de naixement. Aquests eren la noblesa i el clergat (privilegiats), i el poble pla (no privilegiats). Els primers posseïen un gran poder social, econòmic i polític, per la qual cosa tenia privilegis jurídics i legals, i els seus
Història d’Espanya 2º batxillerat
7
23/01/2013
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA ESPANYA DELS SEGLES XIX I XX membres ostentaven els càrrecs més importants de l’Estat i l’Església. Per contra, els camperols no tenien privilegis i vivien en zones rurals. Estaven vinculats als senyors feudals, que eren la noblesa i el clergat, per als quals treballaven i pagaven impostos. Per altra banda, la societat liberal està basada en la igualtat jurídica i en la llibertat dels ciutadans davant la llei, encara que manté profundes desigualtats com la desigualtat econòmica. Abandonant la divisió en estaments, la societat està dividida en classes, marcades per la capacitat econòmica de les persones. Les classes socials són els rics, formats per la noblesa, el clergat i la burgesia, el proletariat i els camperols. Tant la noblesa com el clergat perden gran part de la seva influència política i econòmica en favor de les classes burgeses, que es van enriquir. El proletariat pateix unes dures condicions de treball, que no milloraren, i apareix la classe obrera a les zones industrials. Els camperols continuen dedicant-se a l’agricultura tradicional, encara que hi hagueren alguns avanços tècnics, i es converteixen en assalariats. Finalment, el Sistema Democràtic, que es va desenvolupar arrel del sistema liberal, i per tant comparteixen moltes característiques. Les diferències econòmiques entre classes continuava
sent
molt
marcada, però la millora de la
indústria
comportà
l’enriquiment d’alguns grups lligats a aquest sector. No obstant,
el
nou
sistema
comportà una millora de les condicions del proletariat, en tant
que
els
treballadors
començaren a reunir-se en sindicats. Les millores sanitàries van comportar un descens en la
Il·lustració 7: Un del passos més importants per a les dones va ser la de l'aprovació del vot femení en 1931.
taxa de mortalitat, i en general les condicions de vida van millorar. A més, les dones per fi aconsegueixen ser reconegudes com a ciutadanes de plens drets, i com a tals, poden gaudir de les mateixes llibertats i obligacions que els homes. Com hem pogut comprovar, al nostre país es van donar diferents sistemes de govern, econòmics i socials durant aquests dos segles, alternant-se i evolucionant amb el pas del temps. Amb la fi de la dictadura de Franco i l’aprovació d’una nova constitució, la de 1978, Espanya es va obrir pas cap al nou sistema democràtic que encara avui mantenim.
Història d’Espanya 2º batxillerat
8
23/01/2013
EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA ESPANYA DELS SEGLES XIX I XX
Apunts del blog dhistòria Apunts donats per el professor Videos de youtube http://www.youtube.com/watch?v=v_3_qbL5mPg http://www.youtube.com/watch?v=3pFMvfE9Wgo http://www.youtube.com/watch?v=APOAuM5T4oQ Wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_Industrial Altres pàgines http://cv1.cpd.ua.es/consplanesestudio/cvfichaasi.asp?wcodasi=280 02&wLengua=C&scaca=2011-12
Història d’Espanya 2º batxillerat
9
23/01/2013