Galopare a l_estepa com el vent.indd 2
27/02/14 12:42
CLÀSSICS DE TOTS ELS TEMPS SEGONA ÈPOCA
MIKHAÏL LÉRMONTOV
GALOPARÉ A L’ESTEPA COM EL VENT
BARCELONA
Galopare a l_estepa com el vent.indd 3
27/02/14 12:42
Galopare a l_estepa com el vent.indd 4
27/02/14 12:42
MIKHAÏL LÉRMONTOV
GALOPARÉ A L’ESTEPA COM EL VENT POEMES
TRADUCCIÓ
D’ARNAU
BARIOS I MIQUEL DESCLOT
PRÒLEG DE
RICARD SAN VICENTE
EDITORIAL ALPHA Barcelona, 2014
Galopare a l_estepa com el vent.indd 5
27/02/14 12:42
Publicat amb el suport de l’Institut per a la Traducció Literària (Rússia) Primera edició: març del 2014 © de les traduccions respectives (vegeu p. 11): Arnau Barios i Miquel Desclot, 2014 © del pròleg: Ricard San Vicente, 2014 © d’aquesta edició: Editorial Alpha, 2014 © Institut Cambó, 2014 www.editorialalpha.cat Assessorament literari: Esteve Miralles i Ricard San Vicente Disseny de la coberta: Pau Santanach Fotocomposició i impressió: Fotoletra, s.l. ISBN: 978-84-9859-231-3 dipòsit legal: B-5.485-2014 Prohibida qualsevol mena de còpia. Reservats tots els drets.
Galopare a l_estepa com el vent.indd 6
27/02/14 12:42
L’ETERNA REVOLTA «La poesia, la literatura no han explicat cap fenomen! ¿O és que un llamp, quan brilla, explica alguna cosa? No és el llamp qui ens ha d’explicar res, sinó nosaltres que hem d’entendre el llamp.» Anton Txékhov, en una carta «Algú em va dir sobre els versos de Pasternak: “Unes poesies meravelloses, quan vostè me les explica; però se’ls ha d’aplicar una clau.” No és als versos (als somnis) que els hem de donar unes claus, són ells mateixos, els versos, la clau per entendre-ho tot.» Marina Tsvetàieva, L’art a la llum de la consciència
El romanticisme és, a més d’un estil literari, un estil de vida i una manera d’entendre el món. Si entenem el romanticisme com un estil que nega el món existent, que és capaç de fer valdre un ideal per damunt de la vida, Mikhaïl Lérmontov, a Rússia, serà el seu representant màxim. Si entenem el romanticisme com una explosió del jo enfront de la negra massa, Lérmontov serà aquest jo rus per excel·lència, una figura aristocràticament displicent i tràgicament orgullosa.
Galopare a l_estepa com el vent.indd 7
27/02/14 12:42
8
mikhaïl lérmontov
I si veiem el romanticisme com una de les més sublims expressions del lirisme musical i tràgic, l’expressió de l’home foragitat, solitari, maleït i demoníac, el seu símbol rus serà Lérmontov. El problema d’aquesta mena d’estels fugaços en el firmament rus és que moltes vegades no tenen temps de tornar-se incandescents, d’il·luminar el panorama literari i social rus. I és que abans de dibuixar el gest de rebuig envers aquest món, tot seguint l’exemple dels seus germans occidentals, a Rússia són ells mateixos foragitats d’aquest món, destruïts, aniquilats. Així, doncs, donem gràcies als déus que Mikhaïl Iúrie vitx Lérmontov aconseguís brillar, encara que fugisserament, però amb llum enlluernadora, en aquest cel negre, despòtic i corrupte que era la Rússia de mitjan segle xix. A diferència de l’equilibri emocional i verbal d’Aleksandr Puixkin, el referent més clar del jove poeta, Lérmontov apareix com un poeta impulsiu, apassionat, profundament pessimista i desmesurat, amb una obra breu, com la seva vida, intensa, com els seus versos, i mol tes vegades involuntàriament o volgudament inacabada, com els impulsos vitals. És a dir, tot en ell reflecteix l’es perit del seu temps: una vida breu, intensa, romàntica. Mikhaïl Lérmontov és, malgrat haver nascut el 1814, el poeta del «desembrisme», el creador que, després de Puixkin, millor i més poderosament reflecteix, estèticament i ideològica, l’abisme que es bada entre la noblesa democràtica —revoltada el desembre de 1825— i l’aristocràcia autocràtica propera al tsar, entre el món del futur impossible i el de l’ordre present. Aquesta serà, en opinió de molts, una de les raons per les quals va ser tan curta la seva vida. Ja al seu temps va ser un personatge destacat. El crític Vissarion Belinski, per exemple, l’anomenava el Prome-
Galopare a l_estepa com el vent.indd 8
27/02/14 12:42
galoparé a l’estepa com el vent
9
teu de l’art i, uns anys després, l’historiador Serguei Soloviov, cantor de l’individualisme. Però és un cop mort que la seva figura i la seva obra creixen entre els ambients amants de la poesia i de la llibertat. La mort és sempre present en la vida del poeta. El pare, Iuri Petróvitx Lérmontov, un noble terratinent la pobresa del qual es veia compensada per la bellesa i l’origen escocès dels Lermounth (encara que el fill es volia sentir hereu dels Lerma espanyols), va desaparèixer molt ràpidament de la vida del seu fill. I la mare, Maria Mikhàilovna Arsénieva, aristòcrata de la més antiga nissaga, va morir de tuberculosi el 1817. Nen malaltís, de caràcter tancat i meditabund, sota la protecció de l’àvia, de molt jove viatja al Caucas, destí privilegiat per a les criatures de salut fràgil, i escenari grandiós per a les ments sensibles fetes a l’horitzontalitat de la plana russa. Molt d’hora pren contacte amb la literatura que sintonitza amb el seu tarannà, i Byron serà el referent que impregnarà les seves primeres creacions, un poeta a qui imita i amb qui s’enfronta. Ja als disset anys, com si pressentís la breu durada del seu trànsit, comença a forjar una obra brolladora, melangiosa, desesperançada, i en la qual el desengany cobreix tant el món que va coneixent com els decebedors perfils humans. Ni la universitat ni l’exèrcit no esborren l’impuls primer de la seva natura: el desig i l’esperit d’independència. Cap a l’any 1834, com a corneta del regiment d’hússars de Tsàrskoie Seló (la residència d’estiu dels tsars), la vida mundana i literària sembla calmar el curs agitat de la seva vida. I les lectures: Shakespeare, Schiller, el sempre present Byron. I tradueix Heine. Però es fa conèixer per la seva colpidora poesia.
Galopare a l_estepa com el vent.indd 9
27/02/14 12:42
10
mikhaïl lérmontov
«La mort del poeta» (1837) és fruit de la reacció enfurismada que li provoca la desaparició d’Aleksandr Puixkin, la mort del qual interpreta com el resultat d’una conspiració de palau contra el geni. Això el porta al destí habitual de tot revoltat: el Caucas. El món i el paisatge del Caucas sumen al destí del proscrit l’encís de la immensitat vertical de les muntanyes i l’esperit rebel i violent dels seus habitants: l’escenari ideal per a un romàntic. Des d’aleshores, i fins a la seva mort violenta en un duel el 1840, viurà un seguit de moments de fèrtil creativitat i de no menys constant persecució. La profunditat psicològica, el subtil sentiment, vestits d’una perfecció formal, d’un embolcall musical sorprenents (que tan difícil fan traslladar-lo a altres llengües), converteixen aquest creador en un cas excepcional en el qual es fonen els extrems que dibuixen Rússia —Occident i Orient— i els marges de la nostra natura: la freda i ordenada raó, que ens permet caminar per aquest món, i la passió, el sentiment agosarat que ens permet dibuixar els somnis. Ricard San Vicente Barcelona, gener de 2014
Galopare a l_estepa com el vent.indd 10
27/02/14 12:42
NOTA A L’EDICIÓ
Aquest volum presenta al públic català una àmplia selecció de la lírica de Mikhaïl Lérmontov. Miquel Desclot, partint de les versions que n’havia fet ell mateix en col· laboració amb Helena Vidal, ha traduït els poemes «La vela», «La mort del Poeta», «Meditació», «Pregària», Quants cops, voltat d’una gentada dissemblant, «Quin tedi, que trist!», Hi ha mots amb un misteri, «El meu país», Adéu, oh Rússia d’immundícia i Surto tot sol a emprendre caminada; Arnau Barios s’ha fet responsable de la resta. Amb tot, els traductors han treballat braç a braç i les versions de cadascun d’ells s’han beneficiat dels suggeriments de l’altre.
Galopare a l_estepa com el vent.indd 11
27/02/14 12:42
Galopare a l_estepa com el vent.indd 12
27/02/14 12:42
Els traductors volem dedicar la nostra feina de recreaci贸 a Helena Vidal, amb gratitud, admiraci贸 i afecte.
Galopare a l_estepa com el vent.indd 13
27/02/14 12:42
14
mikhaïl lérmontov
МОЙ ДЕМОН Собранье зол его стихия. Носясь меж дымных облаков, Он любит бури роковые, И пену рек, и шум дубров. Меж листьев желтых, облетевших, Стоит его недвижный трон; На нем, средь ветров онемевших, Сидит уныл и мрачен он. Он недоверчивость вселяет, Он презрел чистую любовь, Он все моленья отвергает, Он равнодушно видит кровь, И звук высоких ощущений Он давит голосом страстей, И муза кротких вдохновений Страшится неземных очей.
Galopare a l_estepa com el vent.indd 14
27/02/14 12:42
galoparé a l’estepa com el vent
15
EL MEU DIMONI La seva essència és un aplec de mals. Per entre densos nuvolots sol moure’s, li agraden els fatídics temporals, el riu revolt, la fressa al bosc de roures. Cerclat de fulles grogues, corsecades, es dreça el tron immòbil, i ell hi seu, al lloc on emmudeixen les ventades, ombrívol, amb tristesa i amb menyspreu. Ell és qui la desconfiança infon, qui ha desdenyat l’amor més pur, més net, qui repudia tots els precs del món qui, en veure sang vessada, resta fred. Amb el crit sorollós de la passió ofega qualsevol encant suprem; la musa de la mansa inspiració veu els seus ulls supramundans, i els tem.
Galopare a l_estepa com el vent.indd 15
27/02/14 12:42
Aquesta antologia de M. Lérmontov, novè volum de la segona època de Clàssics de Tots els Temps, es va acabar d’imprimir el dia de l’equinocci de primavera de l’any dos mil catorze, en el bicentenari del naixement del poeta.
Galopare a l_estepa com el vent.indd 127
27/02/14 12:42
Galopare a l_estepa com el vent.indd 128
27/02/14 12:42