Discursos (vol. XVI), de Ciceró by Editorial Alpha

01 PLEC DISCURSOS XVI (001-006).indd 2

15/07/13 12:13

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS LLATINS TEXT I TRADUCCIÓ

CICERÓ

DISCURSOS, XVI

BARCELONA

01 PLEC DISCURSOS XVI (001-006).indd 3

15/07/13 12:13

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes Primera edició: juny del 2013 © de l’edició crítica del text llatí, la introducció, les notes i la traducció del Pro Balbo, Xavier Espluga i Noemí Moncunill, 2013 © de la traducció del De prouinciis consularibus, hereus de Joan Bellès, 2013 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2013 © Institut Cambó, 2013 Reservats tots els drets ISBN 978-84-9859-219-1 (Volum XVI) Rústica ISBN 978-84-7225-087-1 (Obra completa) dipòsit legal:

B. 17.105-2013

www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat

01 PLEC DISCURSOS XVI (001-006).indd 4

15/07/13 12:13

M. TUL·LI CICERÓ

DISCURSOS Vol.

xvi

SOBRE EL GOVERN DE LES PROVÍNCIES CONSULARS EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

EDICIÓ CRÍTICA, INTRODUCCIÓ, NOTES I TRADUCCIÓ DEL PRO BALBO DE

XAVIER ESPLUGA I NOEMÍ MONCUNILL PROFESSORS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA TRADUCCIÓ DEL DE PROVINCIIS CONSVLARIBVS DE

JOAN BELLÈS

BARCELONA BERNAT METGE 2013

01 PLEC DISCURSOS XVI (001-006).indd 5

15/07/13 12:13

Aquest volum ha estat sotmĂ¨s a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

01 PLEC DISCURSOS XVI (001-006).indd 6

15/07/13 12:13

INTRODUCCIÓ

El 5 d’agost del 57 aC, gràcies als bons oficis de Pompeu i al consentiment de Cèsar, Marc Tul·li Ciceró desembarcava a Brundísium i posava fi al seu exili després d’aconseguir el tan esperat perdó.1 A Roma, la situació política no havia canviat gaire respecte de l’abril de l’any anterior, quan, enmig d’una passivitat més que generalitzada, l’orador d’Arpínum havia estat condemnat arran de l’aprovació de dues lleis: la lex Clodia de capite ciuis Romani i, seguidament, la lex Clodia de exilio Ciceronis,2 promogudes pel tribú de la plebs Publi Claudi Pulcre, el famós Clodi.3 En efecte, el clima polític de la Roma del moment, des 1. Per a un enquadrament històric general vegeu Erich S. Gruen, The Last Generation of the Roman Republic, Berkeley–Los Angeles–Londres, University of California Press, 19741; 19952. 2. Per a la qüestió jurídica relativa a aquestes dues mesures legals, certament complexa, vegeu Philippe Moreau, «La Lex Clodia sur le banissement de Cicéron», Athenaeum 45, 1987, 465-492 (on es recull la bibliografia anterior) i el ja clàssic article de Robin Seager, «Clodius, Pompeius, and the Exile of Cicero», Latomus 24, 1965, 519-531. Per a l’exili en època republicana vegeu Gordon P. Kelly, A History of Exile in the Roman Republic, Cambridge 2006 (l’episodi de Ciceró es troba a les pàgines 110-125). 3. Per a aquest singular personatge, vegeu principalment Herbert Benner, Die Politik des P. Clodius Pulcher. Untersuchungen zur Denaturierung des Clientelwesens in der ausgehenden römischen Republik, Stuttgart, Steiner, 1987; Jörg Spielvogel, «P. Clodius Pulcher – eine politische Aufnahmeerscheingung der späten Republik?», Hermes 125, 1997, 56-74; W. Jeffrey Tatum, The Patrician Tribune: Publius Clodius Pulcher, Chapel Hill 1999; Luca Fezzi, Il tribuno Clodio, Roma–Bari, Laterza, 2008.

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 7

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

de feia dècades dominat per l’enfrontament entre les dues grans faccions polítiques4 dels optimates i els populares, havia quedat parcialment superat per aquest estrany acord entre tres dels polítics més importants de l’època, membres de l’una o de l’altra facció:5 Gai Juli Cèsar,6 el més conspicu representant del bàndol dels populares; Gneu Pompeu,7 que s’havia distanciat de la facció dels optimates, refractària a reconèixer la legalitat de les seves disposicions; i Marc Licini Cras, que

4. Per a les posicions polítiques d’aquesta època, vegeu Lily Ross TayParty Politics in the Age of Caesar, Berkeley–Los Angeles, University of California Press, 1949. Per a les posicions dels populares, vegeu també Luciano Perelli, I populares dai Gracchi alla fine della Repubblica, Torí 1981. 5. Per al primer «triumvirat», vegeu Gastone Bersanetti, Quando fu conclusa l’alleanza fra Cesare, Pompeo e Crasso, Palerm 1924; Henry A. Sanders, «The So-Called First Triumvirate», Memoirs of the American Academy in Rome 10, 1932, 55-68; Rudolf Hanslik, «Cicero und das erste Triumvirat», RhM 98, 1955, 324-334; Thomas N. Mitchell, «Cicero, Pompey and the Rise of the First Triumvirate», Traditio 29, 1973, 1-26; Giuseppe Zecchini, «La data del cosidetto primo triumvirato», RIL 109, 1975, 399-410; Bruce A. Marshall, «The Coalition between Pompeius and Crassus 60-59 BC», Historia 24, 1975, 205-219. 6. La bibliografia sobre Cèsar és ingent. Un bon punt de partida pot ser el recent companion de Blackwell: Miriam Griffin, A companion to Julius Caesar, Chichester–Malden, Wiley-Blackwell, 2009. Vegeu a més a més els clàssics Eduard Meyer, Caesars Monarchie und das Principat des Pompeius. Innere Geschichte Roms von 66 bis 44 v. Chr., Stuttgart, Cotta, 1919; Matthias Gelzer, Caesar, der Politiker und Staatsmann, Stuttgart–Berlín 1921 1; Jérôme Carcopino, Jules César, París 19685; Pierre Grimal, Cicéron, París 1986; Luciano Canfora, Giulio Cesare. Il dittatore democratico, Roma–Bari, Laterza, 1999. 7. Sobre Pompeu, les biografies estàndard són Jules van Ooteghem, Pompée le Grand bâtisseur d’empire, Brussel·les 1954; Peter Greenhalgh, Pompey. The Roman Alexander, Nova York 1980; Robin Seager, Pompey the Great: a Political Biography, Oxford–Malden 2002; Matthias Gelzer, Pompeius. Lebensbild eines Römers, Stuttgart 2005. Vegeu també Matthias Dingmann, Pompeius Magnus. Machtgrundlagen eines spätrepublikanischen Politikers, Rahden 2007; Karl Christ, Pompeius. Der Feldherr Roms: Eine Biographie, Munic 2004; Luis Amela, Cneo Pompeyo Magno. El defensor de la República romana, Madrid 2003. lor,

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 8

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

en algun moment ha estat considerat el finançador de l’empresa.8 Vist en perspectiva, aquest acord a tres –impròpiament denominat «triumvirat» i, despectivament, «monstre de tres caps»–9 aconseguí en un temps relativament breu els seus principals objectius: el reconeixement oficial de les actuacions de Pompeu a Orient i el repartiment de terres entre els seus veterans; l’aprovació d’una legislació agrària que satisfeia els interessos polítics dels populares; la concessió de consolats i governs provincials als signataris de l’aliança i als seus fami liars, amics i col·laboradors. Certament, havia calgut fer concessions i emprar procediments moralment dubtosos per a aconseguir-ho, però, en última instància, aquest «pacte entre cavallers» havia demostrat folgadament la seva eficàcia. Precisament per a imposar la seva voluntat, un dels instruments que el triumvirat emprà o, si més no, a partir d’un determinat moment, tolerà, fou l’activitat de l’esmentat Clodi, especialment enèrgic durant l’any que fou tribú de la plebs (10 desembre del 58 aC – 9 desembre del 57 aC). El grau d’autonomia o d’independència de Clodi respecte dels membres del triumvirat (de Cèsar i de Cras, particularment) és una de les qüestions més debatudes en la historiografia sobre el personatge.10 Figurava adscrit al bàndol dels populares, com ho demostra el sentit de bona part de la seva obra legislativa. Però també podia comptar amb notables amics i, fins i tot,

8. Per a Cras, vegeu principalment Frank E. Adock, Marcus Crassus, Millionaire, Cambridge 1966; Bruce A. Marshall, Crassus. A political biography, Amsterdam 1976; Allen Mason Ward, Marcus Crassus and the late Roman Republic, Columbia–Londres 1977. Sobre el seu discutit paper de «finançador» del «triumvirat», vegeu Arthur Ferrill, «The Wealth of Crassus and the Origins of the First Triumvirate», AncW 1, 1978, 169-177. 9. L’expressió tradueix parcialment el títol grec (Τρικάρανος) d’una obra de Varró. 10. Dos articles d’Eric S. Gruen («P. Clodius: Instrument or Independent Agent?», Phoenix 20, 1966, 120-130) i d’Andrew W. Lintott («P. Clodius Pulcher – Felix Catilina», G&R 14, 1967, 157-169) serviren per a reforçar la idea de la independència de les actuacions de Clodi en contra de l’opinió tradicional.

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 9

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

parents entre els optimates, els quals, en un determinat moment, veieren el tribú com un element de desestabilització de les relacions entre els triúmvirs.11 Tot i que inicialment Clodi no mostrà una gran animadversió envers els acords del triumvirat (afirmació especialment vàlida per al 59 dC i bona part del 58 dC), des de l’abril o maig del 58 aC el tribú començà a perjudicar els interessos de Pompeu per iniciativa pròpia.12 En efecte, Clodi proposà una llei13 per la qual es destronava Deiòtar, que Pompeu havia maldat per col·locar en el sacerdoci suprem de la deessa Cíbele a Pessinunt i reconèixer-lo com a rei. A aquesta decisió de Clodi no fou aliè el diner desemborsat pel gendre de Deiò tar, desitjós d’ocupar el càrrec del seu sogre. La mesura del tribú era una ofensa en tota regla contra Pompeu perquè qüestionava tota la reorganització oriental que el general havia establert just uns quants anys abans, i que el senat havia confirmat només després de debats molt intensos.14 Sense deixar passar gaire temps,15 l’intrèpid Clodi continuà les seves provocacions: ajudà el fill del rei d’Armènia, que Pompeu retenia captiu a Roma, a escapar-se, cosa que degenerà fins i tot en una batussa entre els partidaris de l’un i de l’altre.16 Arran

11. Robin G. M. Nisbet, M. Tullii Ciceronis in L. Calpurnium Pisonem oratio, Oxford, Clarendon Press, 1987, XI. 12. Podria ser que Clodi hagués obtingut el suport d’alguns optimates que volien debilitar la posició de Pompeu, aleshores arrenglerat amb Cèsar. Vegeu W. J. Tatum, The Patrician Tribune cit., 168-170. 13. La data exacta d’aquesta mesura de Clodi ens és desconeguda, però Giovanni Niccolini ja la situava entre l’abril i l’1 de juny. Vegeu Giovanni Niccolini, I fasti dei tribuni della plebe, Milà, A. Giuffrè, 1934, 296. 14. Vegeu David Braund, Rome and the Friendly King: The Character of the Client Kingship, Londres 1984, 57; Richard D. Sullivan, Near Eastern Royalty and Rome, 100-30 B.C, Phoenix Supplementary volume 24, Toronto 1990, 164-165. 15. Ja John O. Lenaghan (A Commentary on Cicero’s oration de haruspicum responso, Studies in Classical Literature 5, Princeton 1933, 134) remarcava la simultaneïtat entre ambdós esdeveniments. 16. L’episodi ens ha arribat a través de diverses fonts. El relat més detallat prové d’Asconi, 47 Clark (vegeu els comentaris de Bruce A. Marshall, A Historical Commentary on Asconius, Columbia, University of Missouri

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 10

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

d’aquests dos enfrontaments, Pompeu prengué la iniciativa i començà a desenvolupar una política anti-clodiana, el primer punt de la qual era, precisament, aconseguir el perdó de Ciceró. Per la seva banda, a l’agost del 58 aC, Clodi, en el que ha estat definit com una «estranya maniobra»,17 es distanciava també de Cèsar, pronunciant-se públicament en contra dels interessos i de la legislació del conqueridor de les Gàl·lies. S’obria, doncs, el camí de la rehabilitació de l’orador, però el seu perdó definitiu encara trigaria a arribar. El clima de terror instaurat per les bandes de Clodi,18 que campaven lliurement pels carrers de Roma, dificultava el normal desenvolupament de la vida pública i l’aprovació de qualsevol mesura política favorable a l’orador. Tant era així que, després que Clodi hagués acabat el seu mandat com a tribú de la plebs (a partir del 9 de desembre del 58 aC), les coses tampoc no foren més fàcils. Les negociacions duraren mesos, fins que finalment, el 4 d’agost del 57 aC, s’aprovava la llei del perdó, i Ciceró podia embarcar finalment a Dirràquium, disposat a tornar a casa.19 En arribar de l’exili, les primeres actuacions públiques del distingit orador foren mostres d’agraïment envers els dos col-

Press, 1985, 199 i R. Geoffrey Lewis, Asconius. Commentaries on Speeches of Cicero, Oxford, Oxford University Press, 251). Altres notícies provenen de Ciceró, Att. 3, 8 (53), 3; Dom. 66; Mil. 18; Plutarc, Pomp. 48; Dió Cassi XXXVIII, 30, 1-2; Scholia Bobiensia 118, 24-119, 3. Vegeu també les observacions de Robert A. Kaster, Marcus Tullius Cicero. Speech on Behalf of Publius Sestius, Oxford, Clarendon Press, 1986, 246, 251-252 i 265. 17. Robin G. M. Nisbet, M. Tullii Ciceronis cit., Oxford, Clarendon Press, 1987, XII. 18. Sobre el paper de la violència en el desenvolupament de l’activitat política tardorepublicana, vegeu Andrew W. Lintott, Violence in Republican Rome, Oxford 1968 i Fergus Millar, The Crowd in Rome in the Late Republic, Ann Arbor 1998. 19. Per a la llarga història de les mesures i iniciatives que buscaven el perdó de Ciceró, vegeu Nino Marinone & Ermanno Malaspina, Cronologia Ciceroniana. Seconda edizione aggiornata e corretta con nuova versione interattiva in cd-rom, Collana di Studi Ciceroniani, Roma, Centro di Studi Ciceroniani – Bologna, Pàtron, 20042, 105-113.

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 11

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

lectius, el senat (5 de setembre) i el poble (7 de setembre),20 que havien aprovat el seu perdó. El mateix dia 7 parlà també a favor de concedir a Pompeu les competències de l’aprovisio nament de blat.21 Successivament, el 29 de setembre, defensà davant el col·legi dels pòntifexs els seus interessos particulars en el discurs De domo sua, en el qual demanava la restitució de la seva residència, declarada per Clodi propietat pública i transformada en temple de la deessa Llibertat.22 Malgrat tot, el marge d’actuació política de l’orador s’havia reduït sensiblement. El seu havia estat un perdó amb condicions, com aviat tindria ocasió de comprovar. Ciceró mateix era prou conscient que devia a Pompeu i a Cèsar el seu reingrés a la vida pública: el primer, a Roma, s’havia esforçat activament a promoure l’anul·lació de la legislació clodiana; el segon, de la Gàl·lia estant, no s’havia oposat a l’acció de Pompeu i consentí finalment al perdó. Ciceró, doncs, tenia motius per a estar agraït, certament en diferent grau, a l’un i a l’altre. Com a conseqüència, la seva activitat política es ressentí d’aquest sentiment de gratitud i de dependència, que el condicionà en l’elecció dels processos judicials i de les discussions polítiques en què pretenia intervenir. A partir d’aquell moment, Ciceró hagué de triar molt a consciència l’ocasió en què volia parlar i les mesures sobre les quals es volia pronunciar. En els primers mesos de l’any següent (56 aC), la situació política no millorà. A Roma s’havia de fer front a Clodi, que havia aconseguit ser escollit edil curul d’aquell mateix any. En aquests mesos, Ciceró participà activament en les sessions del

20. Per a aquests dos discursos, vegeu M. Tul·li Ciceró, Discursos. Vol. Discurs de gratitud al Senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs, introducció, text revisat i traducció de Dolors Condom, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1995. 21. Jane W. Crawford, M. Tullius Cicero. The Lost and Unpublished Orations, Göttingen 1984, 134-135, núm. 40-41. 22. Vegeu el comentari de Roger G. Nisbet, M. Tulli Ciceronis de domo sua ad pontifices oratio, Oxford, Clarendon Press, 1939. La traducció catalana és al volum de la Fundació Bernat Metge citat més amunt. xi.

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 12

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

senat i prengué part, com a membre de la defensa, en processos judicials amb rerefons polític, que afectaven alguns dels seus amics: en favor de Miló, acusat de ui per part de Clodi (2 de febrer),23 en defensa de Publi Sesti,24 un dels tribuns que s’havien esforçat per fer-lo tornar de l’exili, en una actuació que podem qualificar de deure personal (10 de febrer – 11 de març), i també a favor de Marc Celi Ruf (4 d’abril).25 En totes aquestes intervencions s’apunten crítiques directes a Clodi i al seu cercle. Aquests primers mesos del 56 aC foren també temps de desavinences entre els triúmvirs, particularment, segons sembla, entre Pompeu i Cras.26 L’orador esperava que aquestes friccions conduïssin a un trencament de l’acord i que Pompeu tornés a arrenglerar-se amb els optimates. Aquests, per la seva banda, havien començat a reorganitzar-se i es preparaven per passar a l’ofensiva. Un antic adversari de Cèsar, Luci Domici Enobarb, es postulava per al consolat del 55 aC, tot proclamant que rescindiria els comandaments militars del conqueri-

23. Ciceró, Q. fratr. II 3 (7), 1. Vegeu Jane W. Crawford, M. Tullius Cicero. The Lost and Unpublished Orations cit., 141-142, núm. 44. 24. Per al context judicial i polític en què tingué lloc el procés vegeu principalment el comentari de R. A. Kaster, Pro Sestio. La traducció catalana és a: M. Tul·li Ciceró, Discursos. Vol. xiv. Defensa de Publi Sesti, text revisat, traducció i notes de Joan Bellès, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2005. En el transcurs del procés Ciceró atacà Vatini, presentat com a testimoni per part de l’acusació. Per a In Vatinium, vegeu M. Tul·li Ciceró, Discursos. Vol. xv. Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi, text revisat i traducció de Joan Bellès, introducció i notes de Julio Granadero Sabrido, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2009. 25. Vegeu Richard Heinze, «Ciceros Rede Pro Caelio», Hermes 60, 1925, 193-258; Roland Gregory Austin, M. Tullius Cicero. Pro M. Caelio oratio, Oxford 1952; Emanuele Narducci, Modelli etici e società. Un’idea di Cicerone, Pisa 1989; Stephen Ciraolo, Cicero’s Pro Caelio, Wauconda 1997. Per a la traducció catalana vegeu M. Tul·li Ciceró, Discursos. Vol. XV. Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi cit. 26. Vegeu, per exemple, Albino Garzetti, «M. Licinio Crasso. L’uomo e il politico», Athenaeum 32-33, 1944-1945, 1-62, part. 13-19 (contra A. J. Ward, Crassus cit., 220-222).

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 13

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

dor de les Gàl·lies. Cèsar sentia aquesta promesa com una amenaça.27 Els «dinastes» decidiren aleshores reforçar els seus lligams i enfortir les seves posicions; primer es produí una trobada a Ravenna entre Cèsar i Cras, on acudí també el germà gran de Clodi, Api Claudi Pulcre,28 que cercava potser una mena d’acostament entre les posicions dels triúmvirs i del bel·licós tribú; posteriorment, a mitjan abril del 56 aC,29 l’acord se segellà a Luca, en una trobada cara a cara entre tots tres triúmvirs.30 Per tancar l’acord i fer evidents les complicitats que la renovació de l’aliança suscitava, a la conferència de Luca hi assistiren un grup molt nombrós de senadors. Luca comportà també l’adopció d’un seguit de mesures polítiques que beneficiaren els tres signataris de l’acord: Cèsar veuria prorrogats els seus comandaments militars i se li entregarien fons sufi cients per a pagar les soldades endarrerides; Pompeu31 i Cras es postularien per al consolat del 55 aC, eliminant la possibilitat que Domici, l’enemic de Cèsar, pogués ser escollit. Pel que sembla, Ciceró, a desgrat de la seva familiaritat amb Pom-

27. Aquesta amenaça planeja en el debat sobre l’assignació del govern de les províncies consulars. 28. La presència d’Api Claudi a Ravenna es dedueix d’una carta de Ciceró, Q. fratr. II 6 (10), 6: Appius a Caesare nondum redierat. Vegeu el comentari de David Roy Shackleton Bailey, Cicero. Epistulae ad Quintum fratrem et M. Brutum, Cambridge Classical Texts and Commentaries 22, Cambridge 1981, 183. El caràcter polític de la visita d’Api Claudi a Cèsar havia estat posat en evidència per Léopold Albert Constans, Cicéron. Correspondance, París 1935, Les Belles Lettres, vol. II, 114. 29. Vegeu específicament Erich S. Gruen, «Pompey, the Roman Aristocracy and the Conference of Luca», Historia 18, 1969, 71-108; Colm Luibheid, «The Luca Conference», CPh 65, 1970, 88-94; Allen Mason Ward, «The Conference of Luca. Did it happen?», AJAH 5, 1980, 48-63. 30. No està clar si Cras i Api Claudi també estigueren presents a Luca. Per als assistents, vegeu Léonie Hayne, «Who went to Luca?», CP 69, 1974, 217-220 i J. Jackson, «Cicero, Fam. I 9, 9 and the Conference of Luca», LCM 3, 1978, 175-177 (que nega la presència de Cras a Luca). 31. Per als beneficis que Pompeu obtingué de Luca, vegeu Donald W. Knight, «Pompey’s Concern with Preeminence after 60 B.C.», Latomus 27, 1968, 878-883.

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 14

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

peu (tots dos s’havien trobat pocs dies abans de celebrar-se la reunió de Luca, el 7 o el 8 d’abril),32 no en fou informat.33 Els dos discursos que apleguem en aquest volum foren pronunciats ben avançat aquest any 56 aC, després dels acords de Luca. Abans de Luca, el 4 d’aquest mateix mes d’abril, Ciceró havia aconseguit que Sesti, el tribú que s’oposava a Clodi, fos declarat innocent. La nit d’aquest mateix dia 4 d’abril, la seva filla Túl·lia es prometia amb Furi Crassipeu.34 Aquests dos fets reforçaren la moral de l’orador. Un dia després (el 5 d’abril), tingué lloc una esvalotada sessió del senat en què es discutí principalment la llei agrària. La legislació agrària –una reivindicació històrica dels populares– era un tema controvertit perquè podia crear desavinences entre Cèsar i Pompeu. La sessió es desenvolupà de manera tumultuària i acabà a crits i empentes.35 Ciceró hi intervingué en termes que ens resulten desconeguts en bona part,36 però que foren contraris als interessos de Cèsar, el qual, pocs dies després, es queixà amargament de l’actitud de l’orador.37 Anys després (el desembre del 54 aC), en una carta relativament extensa escrita un cop passats els esdeveniments, Ciceró ela-

32. Ciceró, Fam. I 9 (20), 9; Ciceró, Q. fratr. II 6 (10), 3. 33. David L. Stockton, Cicero. A political biography, Londres, Oxford University Press 1971, 206-211; James S. Ruebel, «When did Cicero learn about the Conference at Luca?», Historia 24, 1975, 622-624. En canvi, hi ha qui creu que per evitar precisament haver d’assistir a Luca, Ciceró preferí fer un tour per les seves propietats del Laci. Vegeu Marinone & Malaspina, Cronologia Ciceroniana cit., 115. Si fos així, es tractaria d’una altra prova del seu mal càlcul polític. 34. Ciceró, Q. fratr. II 6 (10), 1. 35. Ciceró, Q. fratr. II 6 (10), 1 (carta del 9 d’abril): eo die (scilicet, el 5 d’abril) uehementer actum de agro Campano clamore senatus prope contionali. Vegeu el comentari de D. R. Shackleton Bailey, Cicero. Epistulae ad Quintum fratrem et M. Brutum cit., 184. 36. Sobre la posició de Ciceró en relació amb la legislació agrària, vegeu, Peter Astbury Brunt, Italian Manpower, 225 B.C. – A.D. 14, Oxford, Clarendon Press, 1971, 316ss.; Thomas N. Mitchell, «Cicero before Lucca», TAPA 100, 1969, 295-320 (que no acabà de convèncer Shackleton Bailey). 37. Ciceró, Fam. I 9 (20), 9: ibi (scilicet a Luca) multa de mea sententia questus est Caesar.

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 15

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

bora una ben calculada defensa de la seva actuació política de Luca ençà: d’aquesta intervenció, l’orador només recorda que defensà un ajornament de la discussió per a una futura reunió del senat prevista per a les idus del mes de maig (15 de maig).38 En la defensa d’aquest ajornament –que alguns han definit com una declaració de guerra oberta envers Cèsar–39 Ciceró potser fou condicionat pel caràcter tumultuari amb què s’havia desenvolupat la sessió.40 Sigui com sigui, en intervenir, l’orador degué pensar que comptava amb el consentiment de Pompeu,41 fins i tot en el cas que la seva proposta pogués

38. Ciceró, Fam. 1, 9 (20), 9: Marcellino et Philippo consulibus [56 aC] Non. Apr. mihi est senatus adsensus ut de agro Campano frequenti senatu Id. Mai. referretur. Vegeu també altres referències a aquesta intervenció a Ciceró, Q. fratr. II 1(5), 1; 2, 5(9), 1; 2, 6 (10), 2 i Fam. I 9 (20), 8-9. Bona part dels estudis sobre aquesta intervenció de Ciceró es troben recollits a Jane W. Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations, Göttingen 1984, 152-157 i a Marinone & Malaspina, Cronologia Ciceroniana cit., 118. El contingut exacte de la proposta de Ciceró ha estat objecte de moltes discussions. M. Cary («Asinus Germanus», CQ 17, 1923, 103-107) sosté que Ciceró defensà un ajornament de la llei en espera de nous fons financers, la qual cosa degué constituir una bona excusa per a diferir la tramitació de la llei. En canvi, J. P. V. Baldson, («Roman History 58-56 B.C.: Three Ciceronian Problems», JRS 47, 1957, 15-20, i «Roman History, 65-50 B.C.: Five Problems», JRS 52, 1962, 134-141, part. 137-139) posà en dubte la participació de Ciceró en aquest debat (en contra Thomas Alan Dorey, «Cicero and the Lex Campana», CR 9, 1959, 13; David L. Stockton, «Cicero and the Ager Campanus», TAPA 93, 1962, 471-489 i Cicero: a Political Biography, Oxford 1981, 208). David Roy Shackleton Bailey (Cicero. Epistulae ad familiares. Volume I: 62-47 B.C., Cambridge 1977, 307-317) suggereix que potser Ciceró simplement demanà que el debat s’ajornés fins al 15 de maig, quan hi havia prevista una sessió més concorreguda del senat. Certament hi degué haver alguna cosa més. 39. Emanuele Ciaceri, Cicerone e i suoi tempi, Milà, Albrighi, Segati & C., 1930, vol. II, 98 («un’aperta dichiarazione di guerra»). 40. Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations cit., 152-157, part. 153. 41. Alguns estudiosos defensen que Ciceró actuava amb el consentiment tàcit i implícit de Pompeu. Vegeu, per exemple, Thomas N. Mitchell, «Cicero before Lucca...» cit., 318-319, nota 58 i Allen Mason Ward, «Problems in the career of Crassus», LCM 3, 1978, 147-157, part. 156 («with the tacit approval of Pompey»).

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 16

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

perjudicar els interessos de Cèsar.42 Potser esperava –il· lusòriament– que les dissensions entre Pompeu i Cras acabarien traduint-se també en un distanciament entre Pompeu i Cèsar. Vist amb perspectiva, en aquesta sessió del 5 d’abril l’orador fou guiat per un mal càlcul polític. Els efectes de l’acord de Luca de mitjan abril43 no trigarien gaire a manifestar-se sobre l’actuació pública de Ciceró. La il·lusió de poder desenvolupar una línia política autònoma, enmig de les dissensions entre els dinastes, s’esvaí definitivament.44 Pompeu augmentà la seva pressió sobre l’orador, vehiculada a través del seu germà Quint45 i dels amics comuns, per tal que deixés d’abordar qüestions que entraven en contradicció amb el programa de Cèsar, en particular respecte del controvertit tema de la llei agrària. Pompeu li ordenà que no s’hi pronunciés fins que ell mateix no hagués tornat a Roma.46 Així, doncs, el dia que aquesta llei agrària havia de debatre’s al senat (el 15 de maig del 56 aC), després de l’ajornament proposat pel mateix Ciceró, l’orador preferí absentar-se.47 Era o bé una manifestació tàcita de la seva oposició, o bé un símptoma d’impotència, o potser fins i tot un seguiment al peu de la lletra de les recomanacions de Pompeu; o qui sap si totes tres coses alhora. Aquesta decisió de Ciceró fou deguda 42. Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations cit., 152-157, part. 153-154. 43. James S. Ruebel («When did Cicero learn about the Conference at Luca?», Historia 24, 1975, 622-624) creu que Ciceró s’assabentà dels acords de Luca cap al 25 d’abril, mentre era a Àntium, gràcies a una carta d’Àtic. 44. Per a la posició de Ciceró després de Luca, vegeu –entre altres– Stockton, «Cicero and the Ager Campanus» cit., 471-489; Timothy Peter Wiseman, «The ambitions of Quintus Cicero», JRS 56, 1966, 108-115. 45. Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations cit., 152-157, part. 154-155. 46. Ciceró, Fam. I 9 (20), 9-10: Haec cum ad me frater pertulisset et cum tamen Pompeius ad me cum mandatis Vibullium misisset ut integrum mihi de causa Campana ad suum reditum reseruarem. 47. Ciceró, Q. fratr. II 7 (6), 2: me absente. Defineix la seva posició amb l’expressió in hac causa mihi aqua haeret, que molts creuen una frase feta. Per les diverses interpretacions, vegeu Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations cit., 152-157, part. 155, n. 12.

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 17

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

potser a un cert sentiment de desprotecció davant les temeritats de Clodi.48 El 9 d’abril, l’orador havia estat obligat a tornar improvisadament a Roma perquè les bandes de Clodi havien assaltat la casa que tenia al Palatí, defensada per Miló.49 Poc temps després, en una data que no resulta coneguda amb exactitud però que s’hauria de col·locar en aquests moments (entre l’abril i el maig del 56),50 tingué lloc un altercat amb Clodi a propòsit de la validesa de la legislació clodiana.51 També en aquest context se situa un discurs perdut de Ciceró contra Clodi (i contra Cató) pronunciat en una reunió del senat52 i el discurs Sobre la resposta dels harúspexs, de data controvertida, però que tendeix a situar-se en algun dia dels mesos d’abril o maig d’aquest any.53 Per tot això, ja fos de resultes de les seves pors, d’una major pressió per part de Pompeu o del ferm convenciment que no oposar-se a Cèsar era, en aquell moment, la mesura més apropiada, convenient i oportuna per a la seva supervivència política, Ciceró començà a donar suport públic a les propos-

48. Per als enfrontaments entre Clodi i Ciceró després de Luca, vegeu J. W. Tatum, The Patrician Tribune cit., 214-219. Vegeu el comentari de John O. Lenaghan, A Commentary on Cicero’s cit. Per a la traducció catalana vegeu M. Tul·li Ciceró, Discursos. Vol. xi. Discurs de gratitud al Senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs cit. 49. Ciceró, Q. fratr. II 6 (10), 4; Dió Cassi XXXIX, 20, 3. 50. La data de l’altercat i del discurs han estat objecte de moltes discussions. Normalment, es col·loca entre els mesos d’abril i de maig, amb anterio ritat al Discurs sobre el govern les províncies consulars. 51. Segons Plutarc, hauria estat provocat pel fet que Ciceró volia destruir les còpies en bronze amb la legislació clodiana conservades al Capitoli. Vegeu Plutarc, Cat. min. 40, 1-2; Cic. 34, 1-2; Dió Cassi XXXIX, 21, 3-4. Vegeu també el comentari de Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations cit., 163-166, núm. 55. 52. Marinone & Malaspina, Cronologia Ciceroniana cit., 120. Vegeu també Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations cit., 163-166, núm. 55. 53. Ciceró, Discursos. Vol. xi. Discurs de gratitud al Senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs cit.

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 18

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

tes del conqueridor de les Gàl·lies,54 propostes que, poques setmanes abans, a la seva correspondència privada havia qualificat de monstra.55 Aquest canvi provocà la sorpresa i la indignació del sector més intransigent dels optimates, tal com s’evidencia en diversos passatges del discurs Sobre el govern de les províncies consulars. A la seva correspondència personal, aquesta capitulació –que Ciceró defineix com a palinòdia,56 i que avui qualificaríem de «canvi de jaqueta»– es presenta com una acció infamant, motivada, però, per la por respecte de la seva pròpia seguretat personal i per l’amenaça sempre present de quedar desprotegit davant les maniobres de Clodi.57 La identificació de l’escrit ciceronià que constitueix aquesta palinòdia és una uexata quaestio. Substancialment la crítica ha proposat identificar-la o bé amb una carta o un escrit de perdó o lloança, públic o privat, dirigit a Cèsar o a Pompeu,58 o

54. Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations cit., 152-157. 55. Ciceró, Q. fratr. II 5 (9), 3 (del març del 56): Lentulus a legibus remouit et eos qui de Caesare monstra promulgarunt. Per a Shackleton Bailey (Cicero. Epistulae ad Quintum fratrem et M. Brutum cit., 182) es tractaria de les mesures que posteriorment foren aprovades, amb l’assentiment de Ciceró. 56. Ciceró, Att. IV 5 (80), 1: quin etiam... subturpicula mihi uidebatur esse παλινῳδία. 57. Per a la idea que la palinòdia ha d’estar relacionada amb uns atacs de Clodi a la residència de Ciceró, vegeu Anne Marie Tupet, «La “palinodie” de Cicéron et la consécration de sa maison», REL 44, 1966, 238-253 (els arguments de la qual no resulten convicents per a Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations cit., 159-160, n. 10). 58. Wilhelm Drumann & Paul Groebe, Geschichte Roms, Berlín 189919292, vol. 5, 680-681 (una carta de lloança adreçada al mateix Cèsar); Harold Edgeworth Butler & Max Cary, Cicero de provinciis consularibus, Oxford 1924, 107 (una carta a Pompeu); Thomas Rice Holmes, «Cicero’s παλινῳδία and Questions therewith Connected», CQ 14, 1920, 39-45, part. 42-44 (una carta a Pompeu), acceptat per Robert Gardner, Cicero. The speeches. Pro Caelio – De provinciis consularibus – Pro Balbo, Londres, William Heinemann – Cambridge (Mass.), 1958, 529; Thomas N. Mitchell, Cicero, New Haven 1979-1981, vol. II, 185, n. 108 (una composició en prosa o en vers en lloança de Cèsar); Catherine Saunders, «The παλινῳδία of Ciceró», CPh 14, 1919, 201-215 (una carta enviada a Pompeu o Cèsar en què Ciceró prometia deixar d’ocupar-se de la llei agrària); David Stockon, Cicero. A political Bio-

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 19

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

bé amb un discurs pronunciat davant el senat a favor de Cèsar, en un moment que hauria de ser posterior a Luca i anterior al Discurs sobre el govern de les províncies consulars.59 En efecte, Ciceró menciona –tant en aquest darrer escrit com en el discurs En defensa de Balb– els esforços i mesures en favor de Cèsar a les quals ell mateix ha donat suport en els darrers temps.60 Per tant, els estudiosos suposen que la palinòdia ciceroniana degué ser pronunciada en alguna d’aquestes oca sions, potser durant el mes de maig del 56 aC, com a primera expressió pública de la seva capitulació política davant els triúmvirs. Podria ser que s’hagués tractat d’un discurs en què Ciceró donà suport a mesures a què anteriorment s’havia oposat, com podia ser el suport a la sol·licitud cesariana d’obtenir finançament addicional per a pagar les noves lleves que havia allistat per iniciativa pròpia (i sense esperar l’autorització del senat) i de nomenar deu legats. Alternativament, es podria considerar que la palinòdia ciceroniana és, precisament, el nostre discurs Sobre el govern de les províncies consulars. La proposta compta amb l’aval d’estudiosos insignes de l’obra de Ciceró, com ara Emanuele Ciaceri,61 Matthias Gelzer,62 Kasimierz Kumanicki,63 o el mateix David Roy Shackleton-Bailey.64

graphy, Londres, Oxford University Press 1911, 211 (suggereix que podria haver estat una declaració pública o una carta a Cèsar). 59. Aquesta és la posició, entre altres, de J. P. V. Baldson, «Roman History...» cit., 134-141, part. 139; Crawford, M. Tullius Cicero. The lost and unpublished orations cit., 159-160, 141. Vegeu també les observacions de Shackleton Bailey, Cicero’s Letters to Atticus, Cambridge Classical Texts and Commentaries 3-9, Cambridge 1965-1970, vol. ii, 233. 60. Ciceró, Prou. 28 i Balb. 61. 61. Ciaceri, Cicerone cit., 104. 62. Matthias Gelzer, Cicero. Ein biographischer Versuch, Wiesbaden 1969, 171, n. 29. 63. Kazimierz Kumaniecki, Cicerone e la crisi della repubblica romana, Collana di studi ciceroniani, Roma, Centro di Studi Ciceroniani, 1972, 323324. 64. Shackleton Bailey, Cicero’s Letters to Atticus cit., vol. ii, 233. Aquesta proposta continua essent la millor de les alternatives, malgrat les velles crítiques de Saunders, «The παλινῳδία...» cit., 210-215; Holms, «Ci cero’s παλινῳδία...» cit., 39-45.

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 20

15/07/13 12:21

INTRODUCCIÓ

Aquest és, doncs, el context històric i polític en què el discurs Sobre el govern de les províncies consulars és pronunciat, a començament del mes de juliol, davant un senat estupefacte pel canvi de rumb de Ciceró. L’orador es manifesta a favor de la continuïtat dels comandaments provincials de Cèsar, de qui fa un encès elogi, alhora que reconeix la distància política que els separa. Advoca, en canvi, pel relleu immediat de Pisó i de Gabini, els cònsols del 58 aC a qui Ciceró fa coresponsables del seu exili. En aquest discurs, sorprèn la duresa amb què Pisó, el sogre de Cèsar, i Gabini, el protegit de Pompeu, són objecte de la crítica i de la burla. De fet, alguns autors han pensat que Ciceró també hauria obtingut algun benefici de Luca, ja que els triúmvirs haurien concedit a l’orador carta blanca per a poder atacar aquests dos personatges o, si més no, Pisó,65 sense por de les represàlies per part dels Big Three. Uns mesos més tard, el setembre del 56 aC, Ciceró assumia la defensa de Luci Corneli Balb, un dels factòtums de Cèsar, acusat d’haver usurpat la ciutadania romana. En realitat, els acusadors volien atacar Cèsar i, de retruc, el triumvirat. Per això, en la defensa de Balb (l’autèntica eminència grisa d’aquella aliança), a banda el mateix Ciceró, a qui com a mostra d’honor li fou reservat el darrer dels torns, intervingueren també Pompeu i Cras. Era una manifestació de solidaritat entre els membres del triumvirat. Amb la participació de Ciceró s’acon seguia el que Cèsar havia intentat uns quants anys abans: incorporar l’orador al seu bàndol amb els altres dos triúmvirs. Ara, però, Ciceró ho feia des d’una posició política de notable debilitat, subordinat com estava a la voluntat política dels tres dinastes.

65. T. P. Wiseman, «The ambitions...» cit., 108-115, part. 115: «Cicero asked for, and was given, carte blanche to recall and attack Caesar’s fatherin-law L. Piso.»

02 INTRODUCCIO (007-161).indd 21

15/07/13 12:21

05 BALB (246-321).indd 246

15/07/13 12:32

CONSPECTVS SIGLORVM

= c odex Parisinus 7794 saec. ixmed fortasse in ciuitate Turonum scriptus P1 = prima manus P2 = correctiones eiusdem manus uel eiusdem fere aetatis P3 = correctiones saec. xvi, fortasse Ioachimi Peyron

= c odex Bruxellensis 5345 (olim Gemblacensis) saec. scriptus G1 = prima manus G2 = correctiones paulo recentiores G3 = correctiones recentiores Gn = litterae a G2 uel G3 erasae

xiin

Gemblaci

= c odex Berolinensis Lat. fol. 2ยบ 252 (olim Erfurtensis) saec. Corbeiae Nouae scriptus E1 = prima manus E2 = correctiones recentiores

xiiin

= c odex Harleianus 4927 saec. xiimed in media Francia, fortasse in ciuitate Turonum, scriptus H1 = prima manus H2 = correctiones eiusdem manus H3 = correctiones paulo recentiores, rubro uel atro atramento scriptae, quas acceperunt codices antiquiores ex H descripti H4 = correctiones diuersarum manuum recentiores H5 = correctiones recentissimae Hn = correctiones incertae aetatis Rarius citantur, praesertim cum eorum exemplaria correcta sunt: R

05 BALB (246-321).indd 247

=T estimonia Florilegi Gallici a Rouse et Maslowski edita

15/07/13 12:32

248 B

CONSPECTVS SIGLORVM

= c odex Bernensis 136, saec. descriptus B1 = prima manus B2 = correctiones recentiores Z

xii

uel

= c odex Parisinus Lat. 16226 saec.

xiii

xiv2

fortasse Aureliani e cod. P

ex H partim descriptus

= c odex Parisinus Lat. 14749 saec. xvin a Nicolao de Clamangis scriptus S1 = lectiones ex B desumptae S2 = correctiones eiusdem Nicolai L

= codex Londinensis Addicitius 19586, saec.

= c odex Vaticanus Ottob. Lat. 1710, saec. Î&#x2DC; familiae exemplari partim descriptus O1 = prima manus O2 = correctiones recentiores

xivex

ex H descriptus

uel

xvin

Florentiae ex

= c odex Med. Laur. 48, 10 a. 1416 Florentiae a Ioanne Arretino scriptus

= c odex Med. Laur. 48, 11 c. aa. 1410-1420 Florentiae a Poggio Bracciolino scriptus

= c odex Escurialensis R.I.12, Florentiae c. aa. 1417-1430 a Iohanne Marii filio scriptus

= c odex Londinensis Addicitius 16980, Florentiae c. 1430-1440 scriptus

= c odex Florentinus Bibl. Nat. Conv. Suppr. J. 4 4 (olim Diui Marci 255), Florentiae c. aa 1450-1460 b1 = Johannes Franciscus de Sancto Miniato, ut uidetur b2 = correctiones a Georgio Antonio Vespucio factae

= c odex Monacensis 15734 (olim Salisburgensis) Florentiae c. aa. 1465-1470 a Bastiano Forensi scriptus

= codex Parisinus Latinus 7779 a 1459 Mediolani scriptus

= c odex Guelf. 304 Helmst. (olim 338; olim 205), Galliae saec. scriptus

05 BALB (246-321).indd 248

15/07/13 12:32

M. TVLLI CICERONIS

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

05 BALB (246-321).indd 249

15/07/13 12:32

PRO L. CORNELIO BALBO

I. [1] Si auctoritates patronorum in iudiciis ualerent, ab amplissimis uiris L. Corneli causa defensa est; si usus, a peritissimis; si ingenia, ab eloquentissimis; si studia, ab amicissimis et cum beneficiis cum L. Cornelio tum maxima familiaritate coniunctis. Quae sunt igitur meae partes? Auctoritatis tantae quantam uos in me esse uoluistis?, usus mediocris, ingeni minime uoluntati paris. Nam

INC(ipit) PRO CORNELIO BALBO P : INCIPIT EVISDE(m) PRO CORNELIO BALBO ET PO(m)PEIO G2 : Oratio M. T. Cicer(onis) p(ro) Cornelio Balbo et Pompeio E : INCIPIT M. TVLLI DEFENSIO P(ro) L. CORNELIO BALBO H : INCIPIT EIVSDEM PRO CORNELIO BALBO O2 1 ualerent PGEOH : ualent Ernesti : ualere debent Mueller3, at cf. A. Klotz || 2 ab P2BGEOH : om. P1; L. PGOH : ut E; Corneli P1G1E : Cornelii P2BG3OH || 4-5 tum maxima familiaritate P2GEOH : familiaritate P1 : maxima tum fa|familiaritate B || 5 coniunctis PHG3O : conctis G1 : cunctis E || 5-6 partes PGEOH3LZ : partis H1 || 6 quantam P2BH : quan uel quam P1 : quantum GE : uel quantas quantum O; esse PGEOH3 : *** H1 || 7 uoluntati paris Angelius : uoluntati parens HO2 : uoluntatis parens PGEO1

05 BALB (246-321).indd 250

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

I. [1] En el cas que el prestigi1 dels advocats defensors comptés per alguna cosa en un judici, la defensa de Luci Corneli ha estat assumida per les personalitats més distingides;2 en el cas que comptés l’experiència, per les més experimentades; si comptés el talent, pels millors oradors; si comptés la implicació personal, per aquells que li són més amics i que estan units a Luci Corneli tant per l’ajuda que n’han rebut com per un vincle molt estret d’afinitat personal.3 ¿Quin és, doncs, el meu paper a partir d’ara? Pel que fa al meu prestigi, me’n mereixo tant com vosaltres heu volgut donar-me’n; la meva experiència és modesta; el meu talent, ben poca cosa al costat

1. Des de l’inici del discurs, Ciceró apel·larà a un dels factors essencials sobre els quals s’articula la defensa de Balb: l’auctoritas, és a dir l’autoritat moral i el prestigi, tant del responsable d’haver concedit la ciutadania romana a Balb (el mateix Pompeu), com del col·legi de defensors de Balb (Pompeu, Cras i, ara, ell mateix). 2. Ciceró és el darrer dels advocats defensors a intervenir en el procés, després que ho hagin fet Cras i Pompeu, tots dos membres del triumvirat. 3. A banda l’auctoritas, segons Ciceró, els defensors de Balb ja han donat mostra de les qualitats que hauria de tenir qui parla en defensa d’un tercer: usus, és a dir l’experiència, la pràctica; l’ingenium, el talent, la capacitat; i el studium. Aquest és un terme difícil de traduir pel fet que està allunyat de la pràctica actual de l’advocacia (alguns dels girs que s’han emprat en les traduccions de Ciceró de la FBM són passió, art, estudi, o fins i tot deler). En llatí designava la implicació i el lligam personal que unia l’acusat i l’advocat defensor, un lligam que no es basava en una relació professional, sinó que estava determinat pel grau d’implicació, entesa com l’estima personal entre l’un i l’altre.

05 BALB (246-321).indd 250

15/07/13 12:32

251

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

ceteris a quibus est defensus hunc debere plurimum uideo; ego quantum ei debeam, alio loco. Principio orationis hoc oppono, me omnibus qui amici fuerint saluti et dignitati meae, si minus referenda gratia satis facere potuerim, praedicanda et habenda certe satis esse facturum. [2] Quae fuerit hesterno die Cn. Pompei grauitas in dicendo, iudices, quae facultas, quae copia, non opinione

2 ego quantum PG nOH : ego quantum ego G 1E || 2 loco PGEOH : loco <ostendam> Stephanus || 2-3 principio orationis (oextra marginem B2; or- in ras. S2) B2S2G3O : principo rationis P1 : principio rationis P2B1G1E2H : principio ration E1 || 3 oppono (in marg. O2) PGEO2H : propono O1d : pono b, Ant. Augustinus apud Ursinus || 3-4 saluti et dignitati meae PGE : saluti meae et dignitati H : et s. et d. m. O || 4 referenda gratia Naugerius2 : adferenda gratia P : afferenda gratia G1EO : a ferenda gratia Gn : ad ferendam gratiam H || 4-5 potuerim PG3H : potuerint G1E : potuero Od || 5 praedicanda et habenda PGEO : ad praedicandam et habendam H; satis esse PG2EOH : satise*** G1 || 6 hesterno (in marg. G3) PG3EOH : om. G1; Pompei PG1E : Pompeii G3OH || 7 iudices PGO : uid. H : uidi E; opinione P2BGEOH : opione P1 : in opinione E

05 BALB (246-321).indd 251

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

251

de la meva bona predisposició. I és que prou m’adono que l’acusat ha quedat en gran deute envers els qui l’han defensat fins ara;5 tot el que jo pugui deure-li a ell, en canvi, en una altra ocasió us ho faré saber.6 Tot just a l’inici del meu discurs, vull deixar clara per endavant una cosa: si, a tots aquells que han garantit la meva seguretat personal i la meva honorabilitat, pel que fos no els pogués recompensar tornant-los el favor que els dec, certament que, com a mínim, sí que els hauria de recompensar donant-los públicament les gràcies i mostrant-m’hi agraït en tot moment.7 [2] Amb quina autoritat va parlar ahir Pompeu,8 senyors jutges, amb quina propietat de paraula, amb quina eloqüència: 4

4. En una mena de captatio beneuolentiae envers els jutges, Ciceró es presenta com el menys important dels membres de la defensa. En realitat, pel seu prestigi com a advocat i per les implicacions de la seves posicions polítiques, les més allunyades en aquell moment de la posició política de Balb, era, probablement, la intervenció més esperada i per aquesta raó devia haver estat relegada al darrer lloc. Amb aquests paràgrafs inicials, Ciceró intenta, doncs, rebaixar les expectatives creades. 5. Com ell mateix explicitarà més endavant, Ciceró es refereix a Cras i Pompeu. 6. Aquesta darrera afirmació és una mica enigmàtica. De fet amaga que, en realitat, Ciceró ha assumit la defensa de Balb per agraïment no pas sols envers l’antic ciutadà de Gades, sinó sobretot envers Pompeu, gràcies al qual l’orador havia pogut tornar de l’exili pocs mesos abans. De fet, en les afirmacions posteriors l’orador insistirà, veladament, en aquesta idea. Per als serveis que Balb prestà a Ciceró durant l’exili, vegeu, tanmateix, el § 58, on Ciceró reconeix el suport que rebé també del gadità. 7. Ciceró fa encara més evident que actua mogut per la gratitud envers aquells que han propiciat la seva tornada de l’exili i li han permès recuperar la seva honorabilitat i el seu prestigi personal. En aquest cas, es tracta d’una al·lusió a Pompeu, que va promoure i defensar, davant els altres membres del triumvirat, i en especial, davant Cèsar, el perdó de Ciceró. Naturalment, l’agraïment de Ciceró s’havia de fer extensiu, en conseqüència, als altres dos membres del triumvirat, Cras i, particularment, Cèsar. En tot cas, Pompeu ocuparà sempre la primera posició en l’ordre dels agraïments. 8. Després de la captatio beneuolentiae inicial i de l’expressió dels agraï ments personals, Ciceró passa, d’una manera abrupta, a recordar i a lloar la intervenció de Pompeu, que és l’orador que l’ha precedit en l’ús de la paraula. De la intervenció de Pompeu, Ciceró en recordarà l’autoritat (així hem traduït el terme llatí grauitas, que designa una de les qualitats de l’orador ideal), la precisió jurídica, jurisprudencial i legal, la credibilitat dels fets i l’elevat grau de coneixement dels procediments legals i administratius.

05 BALB (246-321).indd 251

15/07/13 12:32

252

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

tacita uestrorum animorum, sed perspicua admiratione declarari uidebatur. Nihil enim umquam audiui quod mihi de iure subtilius dici uideretur, nihil [de] memoria maiore de exemplis, nihil peritius de foederibus, nihil inlustriore auctoritate de bellis, nihil de re publica grauius, nihil de ipso modestius, nihil de causa et crimine ornatius, [3] ut mihi iam uerum uideatur illud esse quod non nulli litteris ac studiis doctrinae dediti quasi quiddam incredibile dicere putabantur, ei qui omnis animo uirtutes penitus comprehendisset omnia quae faceret †tractare†. Quae enim in L. Crasso potuit, homine nato ad dicendi singularem quandam facultatem, si hanc causam ageret, maior esse ubertas, uarietas, copia quam fuit in eo

2 uidebatur GEO : uidebantur PH; umquam PGnEOH : numquam G1 || 3 de PGEOH : del. Garatoni || 4 maiore P2BGEO : m*** P1 : de more H; de exemplis PGEO : de exemplis acutius H; peritius PGOH : peritus E || 4-5 inlustriore (il- GEO) PGEO : de illustriore H || 6 ipso PGEH : <se> ipso add. Garatoni, at cf. A. Klotz; modestius B2S1G3Od : molestius PB1G1EH || 8 litteris PGEO : litterati H; doctrine G3E : doctrinis PG1 : doctrinisque H : doctrinarum Od; dediti P2BGEOH : deditis P1; quiddam PG3EOH : quidam G1 || 9 ei qui (ei q. O) GEOH : ei quoi P, unde ei quo hi B : eum qui b || 10 comprehendisset P2BGEOH3 : *prehendisset H1 : compreendisset P1; faceret PGE : uellet faceret H : facere uellet OAJdb2 : uellet facere b1 || 10-11 tractare cruciauit A. Klotz : tractare PGE : tractaret H : facillime tractare Odb : facillime tractaret AJ : recte se dare Madvig1 418 : recte cadere Reid, Maslowski : recte habere Paul 12 : procedere Mueller3 : recte (praeclare?) procedere Peterson1 : recte procedere Peterson2 : quadrare Stangl 7 : recte euadere Warmington : recte tractare Cousin : praeclare uel faciliter tractare (an praestare) coni. Giardina || 13 ageret P2BGEOH : agerent P1; esse PGOH3Z : ** H1 : esset LE

05 BALB (246-321).indd 252

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

252

tot això li era reconegut –diria– no sols per l’assentiment implícit en la vostra actitud, sinó per les vostres manifestes mostres d’admiració. Mai de la vida no havia sentit res que em semblés articulat amb més precisió des d’un punt de vista jurídic; res que aportés un més gran nombre de casos de jurisprudència; res de més competent en l’anàlisi dels tractats internacionals;9 res que tingués una més notòria credibilitat respecte de la passada història militar; res amb més pes pel que fa al funcionament de l’administració pública; res de més contingut a l’hora de parlar d’un mateix,10 i res de més detallat, en canvi, pel que fa al procés i al motiu de l’acusació. [3] Tot, fins al punt que ja em comença a semblar veritat allò que es diu, per molt increïble que soni, de l’home que es dedica a les lletres i als estudis formatius: que si ha fet seves, en el fons del seu cor, totes i cadascuna d’aquestes qualitats, qualsevol cosa que faci de ben segur que li sortirà del dret.11 En efecte, si Luci Cras,12 home d’un do de paraula innat i sens dubte singular, s’hagués pogut ocupar d’aquest procés, ¿quina més gran exuberància expressiva, versatilitat, profusió verbal13 no hi hauria hagut en el seu discurs, més que no pas en el de Pompeu, que tan sols s’ha pogut dedicar a aquesta disciplina

9. La interpretació de la legalitat implícita en aquests tractats (foedera) serà clau per al desenvolupament del procés. 10. És a dir de Pompeu. 11. La tradició textual presenta unànimement la lectura faceret tractare, que presenta dificultats de comprensió. Els editors intenten resoldre el problema proposant esmenes alternatives: se dare (Madvig); cadere (Reid); euadere (Warmington); procedere (Peterson). 12. Luci Licini Cras (RE 55), anomenat l’orador (140-91 aC), cònsol el 95 aC i censor el 92 aC, fou el gran orador de la generació immediatament anterior a la de Ciceró. Va ser considerat l’orador modèlic per Ciceró i així apareix en el De oratore. Convé no confondre’l amb l’altre Cras que sortirà esmentat en el discurs, un dels tres membres del triumvirtat, que ha intervingut també en la defensa de Balb, ni tampoc amb Publi Licini Cras, cònsol el 97 aC, que serà mencionat més endavant. 13. Novament es fa esment de tres de les qualitats del bon orador, estretament relacionades entre elles, fins al punt que poden arribar a semblar sinònimes: la ubertas o exuberància expressiva; la uarietas o versatilitat expressiva; la copia o profusió verbal.

05 BALB (246-321).indd 252

15/07/13 12:32

253

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

qui tantum potuit impertire huic studio temporis quantum ipse a pueritia usque ad hanc aetatem a continuis bellis et uictoriis conquieuit? [4] Quo mihi difficilior est hic extremus perorandi locus. Etenim ei succedo orationi quae non praeteruecta sit auris uestras, sed in animis omnium penitus insederit, ut plus uoluptatis ex recordatione illius orationis quam †non modo† in mea, quam ex cuiusquam oratione capere possitis. II. Sed mos est gerundus non modo Cornelio, cuius ego uoluntati in eius periculis nullo modo deesse possum, sed etiam Cn. Pompeio, qui sui facti, sui iudici,

1 qui tantum P2BGEOH : quantum P1; potuit PGEO : om. H || 3 conquieuit P2BGEOH : conquie*** P1 || 4 extremus bJ2 : exercitus PGOHJ1 : ex E || 5 ei succedo (sub- O) PGEOH3 : e**uccedo H1; orationi B2S2G3Od : rationi PB1G1EH || 6 omnium penitus PGOH : penitus omnium E || 7 uoluptatis ex PHG3O : ex uoluptatis G1E; illius P2BGEOH : illis P1; quam PG3EOH : qua G1 || 8 in mea quam PG1EH : in mea sed ZO : ex mea sed G3AJ || 9 gerundus PGH : gerendus EO || 10 cuius PG3EOH : cui G1; deesse PG3EOH : dee G1 || 11 facti P2BGEOH : facti*, fort. factis P1

05 BALB (246-321).indd 253

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

253

de l’oratòria durant els lapses d’inactivitat que, des de la infantesa fins a l’edat que té ara, s’ha pogut permetre enmig d’un seguit de guerres i victòries successives?14 [4] Per tot això em resulta, en aquest moment, més difícil encara de prendre la paraula en darrer lloc:15 perquè, en realitat, intervinc després d’un discurs que no us ha passat inadvertit, sinó que ha calat profundament en l’interior de tots vosaltres, de manera que ara trobaríeu més plaer a tornar a sentir el discurs de Pompeu que no pas a escoltar el meu, o el de qualsevol altre que fos. II. Tanmateix, em sento obligat a complaure no tan sols Corneli –jo no puc, de cap manera, faltar a la seva voluntat, atesa la situació compromesa en què es troba–, sinó que em sento també amb el deure de complaure Gneu Pompeu.16 Ell ha volgut que precisament jo –tal com he fet no fa gaire en un altre procés davant vostre, senyors jutges–17 no sols parlés públicament a favor de la seva actuació, de la seva interpretació de la llei i dels seus bons serveis,18

14. Un dels motius de lloança de Pompeu serà la seva primerenca incorporació a les activitats militars, que es produí abans que fos pròpiament un adolescent. És per aquest fet que la seva formació intel·lectual s’ha dut a terme en els períodes d’inactivitat bèl·lica, en una situació de clara inferioritat respecte dels altres nobles de la seva mateixa generació. 15. Nova manifestació de (falsa) modèstia per part de Ciceró, que confessa el seu neguit per haver de parlar després de Pompeu. Convé tenir en compte, però, que el fet que Ciceró prengués la paraula en darrer lloc era una estratègia reconeguda, i que no poques vegades es feia servir, per a aconseguir impressionar l’auditori (cf. Orat. 130). Vegeu també nota 4. 16. Pompeu –que ara és anomenat, emfàticament, amb el seu praenomen (Gneu) i el seu nomen (Pompeu)– és qui ha demanat a Ciceró que defensés personalment la seva actuació, posant així de manifest que també el triúmvir considerava que l’acusació contra Balb l’incriminava directament a ell. 17. Els comentaristes suposen que Ciceró havia intervingut poc abans en un altre procés davant el mateix tribunal, per bé que res més no sabem d’aquesta altra causa (que alguns identifiquen, tanmateix, amb el Pro Sestio). Queda clar, en tot cas, que ha estat Pompeu, i no pas Balb, qui ha convençut Ciceró de participar en la defensa de Corneli Balb. 18. Facti, iudici i benefici, en una nova estructura triple, tant del gust de l’orador i que es repetirà no poques vegades al llarg del discurs.

05 BALB (246-321).indd 253

15/07/13 12:32

254

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

sui benefici uoluit me esse, ut apud eosdem uos, iudices, nuper in alia causa fuerim, et praedicatorem et actorem. [5] Ac mihi quidem hoc dignum rei uidetur, hoc deberi huius excellentis uiri praestantissimae gloriae, hoc proprium esse uestri offici, hoc satis esse causae ut, quod fecisse Cn. Pompeium constet, id omnes et licuisse concedant. Nam uerius nihil est quam quod hesterno die dixit ipse, ita L. Cornelium de fortunis omnibus dimica-

2 fuerim H : fuerit PGEO; actorem P2BGEO : auctorem P1H || 3 rei PG1EOH : re Gn : reo b : re p. Garatoni || 3-4 deberi P2BGEOH : debederi P1 || 4 excellentis BGEOH : excellenti P; praestantissimae PG3EOH : praestantissime G1 || 6 fecisse PH : defecisse G1E : effecisse G3 : defendisse Od; constet PHG3O : confiet G1E; et POH : e*, fortasse et G1E1 : ei G3E2 || 7 uerius P2BG3OH : uirtus P1G1E || 8 dixit P2BGEOH : dixi* P1, fort. dixii

05 BALB (246-321).indd 254

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

254

sinó que intervingués també pròpiament com a membre de la defensa.19 [5] I em sembla que hi ha un aspecte20 digne d’aquesta qüestió, un aspecte que cal atribuir a la glòria tan insigne d’aquest home excel·lent,21 un aspecte que és inherent a la vostra obligació, que és determinant per a aquest procés judicial: tothom hauria de reconèixer que allò que ens consta que Gneu Pompeu va fer,22 ho féu d’acord amb la legalitat.23 Perquè res no és més cert que el que precisament ell digué ahir: que Luci Corneli veu perillar en aquests moments el conjunt

19. Aquesta primera part del text –una mena de presentació davant els jutges– acaba emfàticament amb una clàusula rítmica que definia la posició de Ciceró en aquest discurs: et praedicatorem et actorem. En aquest sentit, cal recordar que el praedicator era aquell que efectuava un pronunciament públic oficial, en aquest cas assimilable a un testimoni de la defensa, parlant a favor de l’actuació (factum) de Pompeu, que és qui, en última instància, concedí la ciutadania romana a Balb, de la seva interpretació de les lleis i de la seva decisió judicial (iudicium) i també dels beneficis que aquesta decisió comportà (beneficium). L’actor ha de ser entès, en aquest context, com la persona que assumia oficialment la defensa d’un acusat, és a dir com una figura equivalent als nostres advocats. Cal tenir present que a Roma l’advocacia no era un ofici regulat, ni tampoc no podia ser remunerada (si més no d’acord amb el que preveien les lleis). El sentit amb què acaba l’oració és clar: Pompeu ha volgut que Ciceró no es limités a donar testimoni a favor de Balb, sinó que també ha insistit perquè prengués part activa en la defensa del gadità. 20. Ciceró, fent servir el pronom neutre hoc, al·ludeix en diverses oca sions, sense definir-lo anticipadament, al factor clau del procés judicial: el caràcter lícit de la concessió de la ciutadania a Balb per part de Pompeu. Sobre el debat a l’entorn de la fonamentació legal del judici, vegeu Peter A. Brunt, «The Legal Issue in Cicero, Pro Balbo», CQ 32/1, 1982, 136-147. 21. Perífrasi que fa referència, d’una manera solemne, de nou a Pompeu. 22. Concedir la ciutadania romana a Luci Corneli Balb. 23. El quid de la causa, per tant, no era si el magistrat romà havia concedit o no la ciutadania a un foraster (circumstància que, en aquells anys, podia haver estat objecte de més d’un procés, atès que foren molts els acusats d’haver usurpat la ciutadania romana), sinó si el magistrat romà, en aquest cas concret Pompeu, estava facultat, per via legal, per a dur a terme aquesta acció.

05 BALB (246-321).indd 254

15/07/13 12:32

255

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

re ut nullius in delicti crimen uocaretur. Non enim furatus esse ciuitatem, non genus suum ementitus, non in aliquo impudenti mendacio delituisse, non inrepsisse in censum dicitur: unum obicitur, natum esse Gadibus, quod negat nemo. Cetera accusator fatetur, hunc in Hispania durissimo bello cum Q. Metello, cum C. Memmio

3 mendatio P2BGEOH : mendatione P1; non inrepsisse PG3EOH : non re p***e G1 || 4 unum PGOH : ubi E || 5 cetera PGEO : ceterum H; accusator GEOH : accusatur P; fatetur PH : fateatur GEO || 5-6 Hispania P2BG3EOH : Ispania P1G1 || 6 durissimo bello cum PGOH : a durissimo bellorum E

05 BALB (246-321).indd 255

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

255

de la seva fortuna,24 sense que se’l pugui acusar, de fet, d’haver comès cap delicte.25 En realitat, no se li ha dit que hagi usurpat la ciutadania, ni que hagi falsejat el seu llinatge, ni que s’hagi amagat vergonyosament darrere alguna mena de falsedat, ni tampoc que s’hagi inscrit fraudulentament en el cens.26 Una sola cosa se li retreu: que hagi nascut a Gades;27 i això ningú no ho nega. La resta dels fets, el mateix acusador28 els admet:29 que, en terres d’Hispània, en una campanya d’allò més dura,30 va servir, tant en la marina com en l’exèrcit de 24. Balb era un home molt ric, circumstància que serà aprofitada per Ciceró per a argumentar que era la seva fortuna el que suscitava l’enveja dels seus conciutadans. Vegeu, més avall, §§ 56 i 57 i nota 85. 25. La primera estratègia de la defensa de Ciceró és presentar Balb com un subjecte passiu que no ha pres part en una acció que podia haver estat considerada delictiva: Balb, així, seria el beneficiari passiu de l’actuació d’un tercer. 26. En aquesta època hi ha diversos delictes relacionats amb l’exercici de la ciutadania romana (avui hauríem de dir la nacionalitat): considerar-se ciutadà romà sense ser-ho; haver falsejat el llinatge (avui seria una mena d’usurpació de la personalitat); haver-se inscrit fraudulentament en el cens de ciutadans romans, sense tenir-hi dret. Vegeu l’estudi de referència d’Adrian Nicholas Sherwin-White, The Roman Citizenship, Oxford, Clarendon Press, 1973 i, més avall, nota 280 a propòsit de la llei Licínia Múcia. 27. Corresponent a l’actual Cadis, l’antiga colònia fenícia de Gades. Era, aleshores, tècnicament, una ciuitas foederata, és a dir un estat (o ciuitas) estranger vinculat amb Roma a través d’un tractat internacional (foedus), signat, o renovat, en aquest cas, el 78 aC, sota el consolat de M. Lèpid i Q. Càtul. Aquest tractat era el que regulava les relacions entre l’un i l’altre estat, és a dir entre Roma i Gades. 28. No coneixem exactament la identitat de l’acusador de Balb. Pel que es desprèn de les al·lusions en la mateixa intervenció de Ciceró, s’ha proposat que es tractés d’un gadità que després d’haver rebut, també ell, la ciutadania romana, n’hagués estat privat mitjançant un procés judicial (vegeu també les notes 136 i 189, i Brunt, «The legal issue...» cit., 136). Al llarg de tot el discurs Ciceró no s’estalviarà tota mena de comentaris despectius per tal de desautoritzar el paper de l’acusador. 29. Comença ara la descripció del paper de Balb en la Guerra Sertoriana. Noteu que, tal com hem esmentat en la Introducció, aquest discurs de Ciceró és l’única font literària per a determinats episodis d’aquest conflicte. 30. Per a la participació de Balb a la Guerra Sertoriana, vegeu la Introducció. Ciceró sembla que exposa, aquí, la participació de Balb en aquest conflicte seguint un criteri cronològic, des del fet més antic fins a l’acció més

05 BALB (246-321).indd 255

15/07/13 12:32

256

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

et in classe et in exercitu fuisse; ut Pompeius in Hispaniam uenerit Memmiumque habere quaestorem coeperit, numquam a Memmio discessisse, Carthagine esse obssessum,

1 ut Pompeius PGO : Pompei E : et ut Pompeius H; Hispaniam uenerit PGOH : Hispania inuenerit E || 2 Memmiumque G3OH : Memmium qui (sine distinctione P) PG1E; habere PGOH : ab abere E || 3 Karthagine Madvig1 419 : Cartaginem (Carth- H) PGEOH; esse opsessum Madvig1 419 : isse possessum P2 : isse possessurum B : esse possessum P1H : possessum esse GE : possessum isse Od

05 BALB (246-321).indd 256

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

256

terra,31 a les ordres de Quint Metel32 i de Gai Memmi;33 que, quan Pompeu va haver arribat a Hispània i tot just començava a tenir Memmi com a qüestor, ell mai no se separà de l’esmentat Memmi;34 que va participar en el setge de Cartago;35

recent. Així, Balb lluità formant part dels contingents de tropes auxiliars que lluitaven al costat dels romans i a les ordres dels magistrats, en particular del general en cap, Quint Cecili Metel Pius, que, com a procònsol, dirigia la campanya, i de Gai Memmi que, des del 79 fins al 76 aC, degué actuar a les ordres de Metel (potser com a tribunus militum) en la primera fase del conflicte (MRR 2, 84-91). 31. D’aquesta menció s’ha deduït que Balb serví també en la flota gaditana, en ajut a l’exèrcit de Memmi. Vegeu Introducció, 58. 32. Quint Cecili Metel Pius (RE 98), fill del Numídic (que serà esmentat també més avall [§ 11]), és membre d’una de les famílies aristocràtiques més il·lustres de Roma, ferm partidari del bàndol dels optimates i estret aliat i col· laborador de Sul·la. Fou cònsol amb Sul·la l’any 80 aC i exercí posteriorment el proconsolat de la província d’Hispània Citerior (des del 79 fins al 72 aC). Com a tal, fou l’encarregat de dirigir la lluita contra Sertori, si més no en la primera fase del conflicte (79-78 aC), en la qual no sembla que tingués gaire èxit (cf. Plutarc, Sert. 12; Erich S. Gruen, «Pompey, Metellus Pius and the Trials of 70-69 B.C.: The Perils of Schematism», AJP 92, 1971, 5; Briggs Twyman, «The Metelli, Pompeius and prosopography», ANRW I, 1, 1972, 822; Robin Seager, Pompey the Great: a political biography, Oxford–Malden 2002, 33). A partir de l’arribada de Pompeu, compartí amb ell la direcció de la guerra i, per tant, en acabar, el 71 aC, fou condecorat amb l’honor del triomf. 33. Gai Memmi (RE 7), espòs de Pompeia, germana de Pompeu (cf. Plutarc, Pomp. 9, 2), va servir a les ordres de Metel en la primera fase de la Guerra Sertoriana. Balb hi participà també des dels inicis, quan Pompeu encara no s’hi havia incorporat. En aquesta primera fase del conflicte Balb estigué, doncs, sota les ordres de Memmi, que era el subaltern de Metel, el comandant en cap de les tropes romanes a Hispània. 34. Per a aquesta segona fase del conflicte, que s’inicia amb l’arribada de Pompeu a la Citerior l’any 77 aC, vegeu la Introducció. Ciceró esmenta, aquí, de quina manera Memmi, de primer sota les ordres de Metel, passà a obeir directament Pompeu, amb qui, cunyats com eren, devia tenir un tracte fàcil i fluid. Balb, tanmateix, es mantingué sempre directament a les ordres de Memmi, fins al moment mateix de la seva mort en el camp de batalla l’any 75 aC, quan aquest fou substituït per Marc Terenci Varró. 35. Setge de Cartago Nova, del 76-75 aC. Per a aquest episodi de la Guerra Sertoriana, al qual es refereix Ciceró com a únic testimoni, vegeu la Introducció, 58-59. Com ja hem indicat, tanmateix, en el llatí hi ha un problema textual que fa que la interpretació sigui dubtosa: generalment s’ha entès que Sertori fou qui assetjà els romans, per bé que la lectura dels manuscrits no és absolutament clara en aquest sentit.

05 BALB (246-321).indd 256

15/07/13 12:32

257

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

acerrimis illis proeliis et maximis, Sucronensi et Duriensi, interfuisse, cum Pompeio ad extremum belli tempus fuisse. [6] Haec sunt proelia Corneli † in rem publicam nostram, labor, adsiduitas, dimicatio, uirtus digna summo imperatore, spes pro periculis praemiorum; praemia quidem ipsa non sunt in eius facto qui adeptus est, sed in eius qui dedit. III. Donatus igitur est ob eas causas a Cn. Pompeio ciuitate. Id accusator non negat, sed reprehendit, ut in Cornelio causa ipsius probetur, poena quaeratur, in Pompeio causa laedatur, poena sit nulla nisi famae: sic innocentissimi hominis fortunas, praestantissimi imperatoris factum condemnari uolunt. Ergo in iudicium caput Corneli, factum Pompei uocatur. Hunc enim in ea ciuitate in qua sit natus honestissimo loco natum esse

1 Sucronensi P2BGEO : Sucrenensi H : Sucr*nensi P1; Duriensi PGEO : Durensi H : Turiensi Is. Vossius 191 || 2 tempus PGEO : om. H || 4 proelia PGEOH : praemia b : propria R. Klotz, ex § 18 propria Corneli : promerita Paul : praesidia Kayser : del. Madvig1 420; Corneli † scripsimus : cornelitas P1 : Corneli talis P2BH : Corneli hic GEO : Corneli tantus Halm : Corneli pietas Reid, Mueller3 : Corneli merita A. Klotz : Corneli fidelitas coni. Nisbet, CQ 77, 1963, 302 || 4-5 nostram PGOH : nostra in E || 6 imperatore spes PHG3EO, sine distinctione imprēspes G1 || 8 igitur est P2BG3EOH : igitur P1 : igitur e* G1 || 9-10 reprehendit P2BGEOH : repreendit P1 || 11 laedatur (le- H) PGEOHn : bis H1 : labatur Kraffert 119; nisi famae Orelli apud – E) GE : si tamen Halm : si famae P1 : famae P2B : si famem (fam OdA : si fame H : si tamen fame J : sic famam coni. Giardina in app. || 12 sic P2BGEOH : si P1; praestantissimi GEOH : praestantissumi P || 14 factum Pompei (-eii O2H) P2BGEO2H : factum Pompeium P1 : Pompeii factum O1; enim in P2BGEOH : om. P1 || 15 sit PGEOH : est Baiter

05 BALB (246-321).indd 257

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

257

que va estar present en aquelles batalles tan dures i decisives, la del Sucro i la del Duri,36 i que es va mantenir al costat de Pompeu fins al final mateix del conflicte bèl·lic.37 [6] Aquests són els mèrits personals de Corneli *** en benefici de la nostra república: l’esforç, la constància, l’ardor bèl·lic, el valor digne del més gran general, l’esperança d’obtenir recompenses pels perills a què s’ha exposat;38 recompenses, aquestes, que no es troben pròpiament en mans d’aquell qui ha dut a terme l’empresa, sinó en les d’aquell qui les ha concedides.39 III. Per aquestes raons, doncs, li fou concedida la ciutadania per Gneu Pompeu. Això l’acusador no ho nega, però ho tergiversa, fins a l’extrem que, en el cas de Corneli, l’acusació contra ell se substancia, i se’n demana la condemna, mentre que, en el cas de Pompeu, l’acusació no prospera, i no es produeix cap altra condemna més enllà del deshonor. És així com volen40 que la sort d’aquest home que és del tot innocent i l’actuació del més preeminent dels generals siguin

36. Av. Xúquer i Duero. Per a la problemàtica de la identificació d’aquestes dues batalles esmentades per Ciceró, vegeu la Introducció, 59-60. Sigui com sigui, tant l’una com l’altra suposaren un cop molt dur per a les forces pompeianes: el mateix Pompeu sortí ferit d’aquesta últim encontre i Memmi hi perdé la vida (cf. Plutarc, Sert. 21; Orosi, 5, 23, 12; Seager, Pompey cit., 33). 37. Després de la mort de Memmi, Balb continuà a les ordres de Pompeu fins a l’acabament de les operacions militars (72 aC). 38. Ciceró enumera les qualitats o virtuts per les quals Balb es féu mereixedor de la ciutadania romana als ulls de Pompeu. Bona part d’aquestes qualitats estan relacionades amb l’esfera militar: el labor, és a dir l’esforç, l’assiduitas, és a dir la constància, la dimicatio, és a dir l’ardor bèl·lic, la uirtus, que en aquest context equivaldria al coratge o valor. 39. Novament s’insisteix, i es continuarà insistint, en la idea que la inicia tiva de l’actuació (la concessió de la ciutadania romana a Balb) ha partit, no de Balb, sinó del magistrat romà (en aquest cas Pompeu). Per tant, si l’acusació hi veia il·legalitats, s’hauria de dirigir també contra el promotor i el responsable de l’actuació, buscant el càstig (poena) per a l’un i l’altre. 40. En el text llatí es produeix un salt en el subjecte: passa d’un singular (l’acusador) a un plural (volen). Ciceró sembla que vol donar a entendre que es refereix «als instigadors de l’acusació», segurament identificables amb els sectors més radicals dels optimates.

05 BALB (246-321).indd 257

15/07/13 12:32

258

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

concedis, et ab ineunte aetate relictis rebus suis omnibus in nostris bellis nostris cum imperatoribus esse uersatum, nullius laboris, nullius obsessionis, nullius proeli expertem fuisse. Haec sunt omnia cum plena laudis tum propria Corneli, nec in iis rebus crimen est ullum. [7] Vbi igitur est crimen? Quod eum Pompeius ciuitate donauit. Huiusce crimen? Minime, nisi honos ignominia putanda est. Cuius igitur? Re uera nullius, actione accusatoris eius unius qui donauit; qui si adductus gratia

1 et ab P2BGEOH : **b P1 || 2 in nostris PGOH : inris., pro in nris. E; nostris PH : om. GEO; imperatoribus PGOH : imp’ris E, propterquod imperiis legerunt A. Klotz, Cousin, imperatoris Giardina, imperitis Maslowski || 3 proeli PGEO : periculi H || 4 omnia cum plena GEOH : plena omnia P1 : omnia plena cum (cum in uersus fine) P2B || 5 Corneli G1P1 : Cornelii P2BG3EOH; iis PGOH : his E; rebus P2BGEOH : reb** P1; ullum PBG3EOH : illud G1 || 6 est PGOH : om. E; eum PGOH : cum E; Pompeius PG3OH : Pompei G1E || 7-9 huiusce crimen... qui donauit PGH : om. E propter homoeoteleuton, quod in marg. manus recentior aduertit || 7 huiusce P2BGH : huius P1 : hoc Od : huiuscemodi b : huiusne R. Klotz; honos PH : honor G3O : ho*o, fortasse homo G1 || 8 putanda PG3Od : putant e G1 : uitanda H; re uera P2B : re uer*a P1 : reuersa a GO : reuersa H; actione Angelius : actiones PGOH || 9 accusatoris P2BGOH : accusatores P1; qui PGEOH : quin Madvig1 420

05 BALB (246-321).indd 258

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

258

objecte de condemna.41 D’aquesta manera, doncs, en la present causa es qüestiona tant el dret de ciutadania42 de Corneli com l’actuació de Pompeu.43 Bé admets44 que l’acusat, aquí present, va néixer en el si d’una família notòriament il·lustre, en aquella ciutat on, fet i fet, va néixer;45 que de ben jove46 ho deixà tot enrere i es va abocar en cos i ànima a les nostres guerres, al costat dels nostres generals; que en cap fatiga, en cap acció de setge, en cap combat no se’l va trobar a faltar.47 Totes aquestes accions no sols són absolutament dignes d’elogi, sinó que són mèrits personals de Corneli, i en cap no hi ha ni un sol motiu d’incriminació. [7] ¿On és, doncs, el motiu de la incriminació? En el fet que Pompeu li concedí la ciutadania. ¿Això pot ser un motiu d’incriminació contra Corneli? De cap manera, tret que rebre un honor hagi de ser considerat una ignomínia. ¿Incriminació contra qui, aleshores? En veritat contra ningú; per bé que, segons la intervenció de l’acusació, seria exclusivament culpa

41. L’habilitat de Ciceró consisteix a vincular l’un i l’altre fet, és a dir a recalcar que es jutjava, no sols la sort de Balb, que ell considerava innocent en tant que no estava involucrat en l’acte de la concessió de la ciutadania, sinó també l’actuació de Pompeu, que s’esforça a presentar com un general extremament exemplar. En tots dos casos, Ciceró empra les formes superlatives –innocentissimus i praestantissimus– dels qualificatius per tal d’eviden ciar, encara més, el paral·lelisme entre tots dos personatges. 42. Joc de paraules amb el mot llatí caput, que significa tant ‘cap’ com ‘dret de ciutadania’. L’acusador vol, doncs, «el cap de Balb» tot negant-li «el dret a la ciutadania». 43. Aquest és el nucli de l’argumentació de Ciceró. L’acusador devia haver separat l’actuació de Pompeu del fet que Balb gaudís de la ciutadania. En canvi, a Ciceró l’interessa posar-ho tot en el mateix sac per tal que l’acusació de Balb i la de Pompeu semblin inseparables l’una de l’altra. 44. Ara Ciceró interpel·la directament l’acusador. 45. Gades. 46. Això devia ser cap a l’any 77 aC, just després que es formalitzés el tractat oficial amb Gades. Balb devia tenir aleshores uns 17 anys. 47. Breu resum de la biografia de Balb, de qui Ciceró destaca l’honorabilitat de la família (honestissimo loco natus), la seva primerenca incorporació al bàndol romà, i la trajectòria ascendent. L’enumeració es clou amb una estructura trimembre, tan apreciada per Ciceró, nullius laboris, nullius obsessio nis, nullius proelii, de termes tots ells relacionats amb l’activitat militar.

05 BALB (246-321).indd 258

15/07/13 12:32

259

PRO L. CORNELIO BALBO ORATIO

minus idoneum hominem praemio adfecisset, qui etiam si uirum bonum sed non ita meritum, si denique aliquid [quod] non contra ac liceret factum diceretur, sed contra atque oporteret, tamen esset omnis eius modi reprehensio a uobis, iudices, repudianda. [8] Nunc uero quid dicitur? Quid ait accusator fecisse Pompeium? quod ei facere non licuerit; quod grauius est quam si id factum ab eo diceret quod non oportuisset: sit enim aliquid quod non oporteat, etiam si licet; quicquid uero non licet, certe non oportet. IV. Hic ego nunc cuncter sic agere, iudices, non esse fas dubitari

3 quod (qd. EH) PEOH : quid G : del. Garatoni; ac liceret PG3EOH : adiceret G1; diceretur PGOH : ab eo diceret E || 4 atque P2BGEOH : adque P1; eius modi PGEO : eius H || 5 a uobis PGEH : om. O || 6 quid PGEO : qd. id est quod H; ait PHG3O : agit G1E : agitat Paul 6; fecisse PGOH : fuisse E || 7 ei P2BGEOH : *i P1 || 8 eo PGEH : hoc O; quod (qd. H) PGOH : quid E; quod PGOH, qd. E, id est quod (edd. quid soluerunt); oportuisset PGOH : potuisset E || 9 sit enim B2S1 : sed si enim P1GE : si enim P2B1 : est enim H : si sit tamen O; licet PGEH : liceat O || 9-10 quicquid GEOHB2S2 : quicquid qui P2B1 : quodqui P1 || 10 uero GEOHB2S2 : uiro PB1S1 || 11 cuncter PGO : ter E : constet H || 11-p. 260, 2 sic agere... fateamur P2BGE : lacuna quattuor uersuum P1 || 11 dubitari P2BGEOH : dubitare b2m

05 BALB (246-321).indd 259

15/07/13 12:32

EN DEFENSA DE LUCI CORNELI BALB

259

d’aquell que concedí la ciutadania.48 Si Pompeu, portat per algun tipus de favoritisme, hagués recompensat algú menys idoni; més encara: fins i tot si hagués recompensat un home honest, però que no s’ho mereixés fins a tal punt; si, en definitiva, es digués que ha fet alguna cosa, ja no en contra del que està permès legalment, sinó en contra del que resulta convenient,49 tot i així, senyors jutges, hauríeu d’haver rebutjat qualsevol recriminació d’aquest mena.50 [8] Però, en realitat, ¿ara què es diu? ¿Què diu l’acusador?51 Que Pompeu va fer el que no li era permès, cosa que és més greu que reconèixer que va fer el que no convenia: hi pot haver coses que no convenen, fins i tot si legalment estan permeses; però el que no està permès legalment per descomptat que tampoc no és convenient.52 IV. Jo doncs, senyors jutges, ara i aquí, ¿per què no m’hauria d’atrevir a dir el següent? És

48. Ciceró intenta manipular la intervenció de l’acusació portant fins a l’extrem la seva argumentació. L’acusació, òbviament, devia haver apel·lat al recel que despertava la figura de Balb, però és difícil d’imaginar que hagués acusat directament Pompeu, que era una figura digna d’admiració. 49. Al llarg de la seva argumentació Ciceró jugarà també amb els conceptes de la legalitat (noció expressada amb el verb licet) i la conveniència (expressada amb la forma oportet). La idea de fons és que l’acusació ha barrejat una cosa i l’altra. 50. Ciceró ataca la posició de l’acusació, fent, tanmateix, una aparent concessió: l’actuació de Pompeu no hauria estat delictiva ni tan sols en el cas que Pompeu hagués dut a terme una conducta moralment reprovable en actuar per favoritisme, sense prou motivació, o sense conveniència. Fins i tot en aquest supòsit, hauria estat una actuació legal. Per primera vegada, Ciceró apel·la, com seguirà fent més avall (§§ 19 i 59), a l’honradesa moral dels jutges, que podria veure’s indirectament qüestionada per l’orador. 51. És molt probable que l’afirmació que Ciceró posarà en boca de l’orador es deduís, indirectament, de la seva argumentació; ho és poc, en canvi, que hagués estat pronunciada d’una manera tan explícita. Noteu que ara, de nou, Ciceró es refereix a l’acusació en tercera persona. 52. Ciceró segueix reblant l’argumentació sobre els límits de la legalitat i la conveniència. De l’argumentació de l’acusació Ciceró dedueix que Pompeu havia d’haver comès una il·legalitat –cosa que devia sonar forçosament exagerada–, raó per la qual l’acte, fos quin fos, resultava inconvenient per naturalesa.

05 BALB (246-321).indd 259

15/07/13 12:32

06 INDEX NOMINUM (322-325).indd 322

15/07/13 12:32

INDEX NOMINVM

Achaia Prou. 7 Achaei Prou. 5 Aelia, lex Prou. 46 M. Aemilius Lepidus (cos. a. 187) Prou. 21 M. Aemilius Lepidus (cos. a. 78) Balb. 34 M. Aemilius Scaurus Prou. 19 Africa Balb. 24 Afri Balb. 41 Africanum bellum Balb. 51 T. Albucius Prou. 15 Alexas Balb. 50 Allobroges Prou. 32 Alpes Prou. 34 [M.] Annius Appius Balb. 46 L. Antistius Balb. 48 Appius uid. Annius L. Appuleius Saturninus Balb. 48 A<p>puleia, lex Balb. 48 C. Aquilius Gallus Balb. 45 Areopagitae Balb. 30 Ariobarzanes II Philopator Prou. 9 Aristo Balb. 50 Asia Prou. 6; 31 Athenae Balb. 12; 30 Athenienses Balb. 30 Auenienses Balb. 50 Balbus uid. Cornelius Balbus (Iunii) Bruti Balb. 40 Byzantii Prou. 5-7 Q. Caecilius Metellus Nepos Prou. 22 Q. Caecilius Metellus Numidicus Balb. 11

06 INDEX NOMINUM (322-325).indd 323

Q. Caecilius Metellus Pius Balb. 5; 50; 51; 56; 64 Caepio uid. Seruilius Caesar uid. Iulius P. Caesius (Rauennas) Balb. 50 Caesonius Caluentius uid. Calpurnius Calliphana Balb. 55 L. Calpurnius Piso Caesonius (Caluentius) Prou. 2; 5; 7; 12; 14; 16; 17; 25; 38 Camertes Balb. 46; 47; 50 Camertinum, foedus Balb. 46 Capitolium Prou. 35; 43 Carthago Balb. 34 Carthaginienses Balb. 39; 51 Carthago (Noua) Balb. 5 A. Cascellius Balb. 45 Cassii Balb. 40 M. Cassius Balb. 52 Sp. Cassius Vicellinus Balb. 53 Cato uid. Porcius Catulus uid. Lutatius Cenomani Balb. 32 Ceres Balb. 55 P. Clodius Pulcher Prou. 24; 46 Clustumina, tribus Balb. 57 T. Coelius Balb. 53 Postumus Cominius Auruncus Balb. 53 C. Coponius Balb. 53 T. Coponius Balb. 53 T. Coponius (Tiburs) Balb. 53 Cornelia, lex uid. Gellia et Cornelia, lex L. Cornelius Balbus Balb. 1; 4; 5; 6; 18; 19; 38; 41; 43; 46; 51; 56-59; 65

15/07/13 12:32

324

INDEX NOMINVM

Cn. Cornelius Lentulus Clodianus Balb. 19; 33 Cn. Cornelius Lentulus Marcellinus Prou. 39 P. Cornelius Scipio Balb. 34 P. Cornelius Scipio Aemilianus Africanus (minor) Balb. 47 P. Cornelius Scipio Africanus (maior) Prou. 18; Balb. 40 L. Cornelius Scipio Asiagenus Prou. 18 Cn. Cornelius Scipio Caluus Balb. 34 L. Cornelius Sulla Felix Balb. 50; 51; 64 L. Cossinius (Tiburs) Balb. 53 L. Cossinius (L. Cossinii filius) Balb. 53 (Licinii) Crassi Balb. 40 Crassus uid. Licinius Duriense proelium Balb. 5 Dyrrhachini Prou. 5 Egnatia, uia Prou. 4 Q. Ennius Prou. 32; Balb. 36; 51 Fabii Balb. 28; 50; 51 C. Fabricius Luscinus Balb. 50 Fortuna Prou. 35; Balb. 9 Fufia, lex Prou. 46 M. Fuluius Nobilior Prou. 21 Furius Balb. 45 C. Furius Balb. 21 A. Gabinius Prou. 2; 9; 11; 12; 14; 16; 17; 18 Gades Balb. 5; 41; 43 Gaditani Balb. 14; 23; 25; 27; 29; 32; 34; 35; 37-39; 41; 42; 43; 44; 50; 51 Gaditanum foedus Balb. 32; 33; 14; 27; 29; 34; 35; 38; 40; 44 Galli Prou. 32; 34 Gallia Prou. 17; 19; 32; Balb. 32 Gallia Citerior Prou. 3; 17; 36; 39 Gallia Vlterior Prou. 3; 17; 36 Gallicum bellum Prou. 19; 32; 35; 36; 47 L. Gellius (Poplicola) Balb. 19; 33 Gellia (et Cornelia), lex Balb. 32; 33; 38 Germani Prou. 33 Graeci Prou. 14; 15; Balb. 12; 30; 55

06 INDEX NOMINUM (322-325).indd 324

Graecia Prou. 7; Balb. 28; 55 Hannibal Prou. 4; Balb. 51 Hasdrubal Balb. 51 Hellespontus Prou. 4 Heluetii Prou. 33; Balb. 32 Heraclienses Balb. 21; 50 Hercules Balb. 39 Hernici Balb. 31 Hispania Balb. 5; 14; 34; 43 Hispani Balb. 41 Horatii Balb. 40 Iapydes Balb. 32 Iguinas Balb. 46 Iguinates Balb. 47 Insubres Balb. 32 Italia Prou. 32; 34; 43 Italicum bellum Balb. 50 Iudaei Prou. 10 C. Iulius Caesar Prou. 18; 19; 25; 27; 29; 32; 38; 39; 40; 43-47 (cf. 7, 22; 26; 47); Balb. 43; 61; 63; 64 Iulia, lex Balb. 21 Iuliae, leges Prou. 45 Iuppiter Optimus Maximus Prou. 22 Lacedaemonii Balb. 30 Lanuuini Balb. 31 Latini Balb. 20; 31; 48; 53; 54; 64 Latinum Balb. 31 L. Licinus Crassus Prou. 19; Balb. 3; 47; 56 P. Licinus Crassus Balb. 50; 51; 65 M. Licinus Crassus Diues Balb. 17; 50; 64 L. Licinus Lucullus Prou. 22 Luculli Prou. 22 Q. Lutatius Catulus Balb. 34; 35; 39 Macedonia Prou. 1; 3; 4; 5; 17 Mamertini Balb. 51; 52 L. Marcius Philippus Prou. 21 Q. Marcius Philippus Balb. 28 L. Marcius Balb. 34 Marcianum foedus Balb. 39 Marcius Sotericus Balb. 56 C. Marius Prou. 19; 26; 32; Balb. 46; 48-51; 64 Martius Prou. 37 Massiliensis Balb. 50 Massiliensis propugnator Balb. 23

15/07/13 12:32

INDEX NOMINVM

T. Matrinius (Spoletinus) Balb. 48 C. Memmius Balb. 5 (Caecilii) Metelli Prou. 19; Balb. 40 Mithridates VI Eupator Dionysus Prou. 27 Mithridatici impetus Prou. 6 Mithridaticum bellum Prou. 27 Q. Mucius Scaeuola Balb. 45 Neapolitanae sacerdotes Balb. 55 Neapolitani Balb. 21 Nuceria Balb. 28 Oceanus Prou. 29; 31; 34 Ouii Balb. 51 C. Papirius Maso Balb. 53 Papia, lex Balb. 52 Penates di Prou. 35 Poeni Balb. 32; 39 Cn. Pompeius Magnus Prou. 21; 31; 35; 41; 43; Balb. 2; 4-8; 11-17; 19; 32; 33; 38; 40; 51; 59; 64; 65 Cn. Pompeius Strabo Balb. 50; 64 C. Pomptinus Prou. 32 Pontus Prou. 6 C. Popilius Laenas Balb. 28 C. Porcius Cato Balb. 28 Cn. Publicius Menander Balb. 28 Pyrrhus Balb. 50 Rauennas Balb. 50 Rhodii Balb. 50 Roma Balb. 28 Romanus Prou. 3; 5; 7; 9; 31-33; 43; Balb. 10; 11; 13; 16; 19; 20; 22; 24; 25; 27; 28-40; 47; 52; 53; 55; 64 Romulus Balb. 31 P. Rutilius Rufus Balb. 28 Sabini Balb. 31 Saguntini Balb. 50; 51 Saguntinus propugnator Balb. 23 Sardinia Prou. 15; Balb. 24

06 INDEX NOMINUM (322-325).indd 325

325

Sardi Balb. 41 Cornelii Scipiones Balb. 40 Semiramis Prou. 9 Sempronia, lex Prou. 3; Balb. 61 C. Sempronius Gracchus Prou. 18 Ti. Sempronius Gracchus Prou. 18 Ti. Sempronius Gracchus (tr. pl. 133 aC) Prou. 18 Q. Seruilius Caepio Balb. 28 Seruilia, lex Balb. 54 P. Seruilius Vatia Isauricus Prou. 1; 22 Sicilia Balb. 24 Smyrna Balb. 28 Spoletinus Balb. 48 Spoletinus populus Balb. 48 Sucronense proelium Balb. 5 Syria Prou. 1; 3; 9; 15; 17; 36 Tarraco Balb. 28 M. Terentius Varro Lucullus Prou. 22 Teophanes, Cn. Pompeius Balb. 57 Thessalonicenses Prou. 4 Thraecia castra Prou. 4 Tiburs Balb. 53 M. Tugio Balb. 45 Q. Tullius Cicero Prou. 40 Tusculana aqua Balb. 45 Tusculani Balb. 31 Tusculanum Balb. 56 Vticenses Balb. 51 C. Valerius Flaccus Balb. 55 Vatinia, lex Prou. 36 Velienses Balb. 55 Velienses sacerdotes Balb. 55 Vennonius Vindex Balb. 56 C. Vergilius Prou. 7 C. Visellius Varro Prou. 40 Q. Voconius Saxa Balb. 21 Volsci Balb. 31 Xenocrates Balb. 12

15/07/13 12:32

07 INDEX (326-327).indd 326

15/07/13 12:32

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 Sobre el govern de les províncies consulars Conspectus siglorum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 En defensa de Luci Corneli Balb Conspectus siglorum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250 Index nominum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 323

07 INDEX (326-327).indd 327

15/07/13 12:32

08 COLECCIO (328-342).indd 328

15/07/13 12:33

FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ Primers Directors: Joan Estelrich († 1958) - Carles Riba († 1959) Miquel Dolç († 1994) Consell

Direcció:

Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros, Antoni Seva, Jaume Medina, Joan Alberich, Jaume Pòrtulas, Pere Lluís Font, Pere J. Quetglas, Ramon Guardans, Jordi Pàmias i Massana, Àlex Broch Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - Barcelona

V O L U M S P U B L I C A T S 1. Lucreci. De la natura (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.). 2. Corneli Nepos. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 3. Xenofont. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 4. Ciceró. Discursos (vol. i). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber. 5. Sèneca. De la ira. Per Carles Cardó, Prev. 6. Plató. Diàlegs (vol. i). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba). 7. Ciceró. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). 8. Ausoni. Obres (vol. i). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit). 9. Sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev. 10. Xenofont. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 11. Tibul. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 12. Properci. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 13. Plató. Diàlegs (vol. ii). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

08 COLECCIO (328-342).indd 329

15/07/13 12:33

14. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. i). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 15. Plini. Història natural (vol. i). Llibres I-II. Per Marçal Olivar. 16. Sèneca. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev. 17. Tàcit. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). 18. Plutarc. Vides paral·leles (T. I). Vol. i, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.). 19. Aristòtil. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 20. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. ii). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu. 21. Plutarc. Vides paral·leles (T. II). Vol. i, part 2.a: Soló i Publícola. Temístocles i Camil. Per Carles Riba. 22. Sèneca. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev. 23. Horaci. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber. 24. Pal·ladi. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon. 25. Plini el Jove. Lletres (vol. i). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar. 26. Cató. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés. 27. Plutarc. Vides paral·leles (T. III). Vol. i, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba. 28. Plini el Jove. Lletres (vol. ii i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar. 29. Ovidi. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 30. Plutarc. Vides paral·leles (T. IV). Vol. i, part 4.a: Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba. 31. Lucreci. De la natura (vol. ii i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells. 32. Catul. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés. 33. Ausoni. Obres (vol. ii i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells. 34. Plató. Diàlegs (vol. iii). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem. Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba). 35. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. i). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev. 36. Plutarc. Vides paral·leles (T. V). Vol. i, part 5.a: Coriolà i Alcibíades. Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba. 37. Varró. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés. 38. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. ii). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev. 39. Polibi. Història (vol. i). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon. 40. Ovidi. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 41. Lísias. Discursos (vol. i). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias. Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit. 42. Plutarc. Vides paral·leles (T. X). Vol. iii, part 1.a: Demetri i Antoni. Per Carles Riba.

08 COLECCIO (328-342).indd 330

15/07/13 12:33

43. Ciceró. De l’orador (vol. i). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés. 44. St. Cebrià. Epistolari (vol. i). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig. 45. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iii). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev. 46. Polibi. Història (vol. ii). Llibres II-III, i-lix. Per Dom Antoni Ramon. 47. Tàcit. Annals (vol. i). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila. 48. Iseu. Discursos (vol. i). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat. Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés. 49. Ovidi. Les metamorfosis (vol. ii). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 50. Apuleu. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Marçal Olivar. 51. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. i). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev. 52. Plutarc. Vides paral·leles (T. XI). Vol. iii, part 2.a: Pirros i Mari. Aratos. Per Carles Riba. 53. Apuleu. Les metamorfosis (vol. ii i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar. 54. Ciceró. De l’orador (vol. ii). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés. 55. St. Cebrià. Epistolari (vol. ii i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig. 56. Iseu. Discursos (vol. ii i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés. 57. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iv i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev. 58. Apuleu. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar. 59. Plutarc. Vides paral·leles (T. XII). Vol. iii, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba. 60. Demòstenes. Arengues (vol. i). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit. 61. Plini el Jove. Panegíric. Per Marçal Olivar. 62. Ovidi. Les metamorfosis (vol. iii i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra. 63. Plini el Jove. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar. 64. Èsquil. Tragèdies (vol. i). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba. 65. Ciceró. De l’orador (vol. iii i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés. 66. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. iii, part 4.a: Licurg i Numa. Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba. 67. Èsquil. Tragèdies (vol. ii). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat. Per Carles Riba. 68. Sèneca. Dels beneficis (vol. i). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev. 69. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. iii, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba. 70. Lísias. Discursos (vol. ii). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-

08 COLECCIO (328-342).indd 331

15/07/13 12:33

71. 72. 73. 74. 75. 76. 77. 78. 79. 80. 81. 82. 83. 84. 85. 86. 87. 88. 89. 90. 91. 92. 93. 94. 95.

titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers. Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit. Plaute. Comèdies (vol. i). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. Èsquil. Tragèdies (vol. iii i últim). L’Orestea. Per Carles Riba. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. ii). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. VI). Vol. ii, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba. Polibi. Història (vol. iii). Llibres III, lx-cxviii - IV, i-xxxvii. Per Dom Antoni Ramon. Plaute. Comèdies (vol. ii). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. iii i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu. Plaute. Comèdies (vol. iii). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar. Polibi. Història (vol. iv). Llibres IV (xxxviii-lxxxvii) i V. Per Dom Antoni Ramon. Terenci. Comèdies (vol. i). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines. Plutarc. Vides paral·leles (T. VII). Vol. ii, part 2.a: Emili Paulus i Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba. Plaute. Comèdies (vol. iv). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. ii, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba. Ciceró. Dels deures (vol. i). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.). Plutarc. Vides paral·leles (T. IX). Vol. ii, part 4.a: Alexandre i Cèsar. Per Carles Riba. Ciceró. Dels deures (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí. Plaute. Comèdies (vol. v). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba. Ciceró. Discursos (vol. ii). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. Ciceró. Tusculanes (vol. i). Llibres I-II. Per Eduard Valentí. Plaute. Comèdies (vol. vi). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar. Marcial. Epigrames (vol. i). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç. Tàcit. Històries (vol. i). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs. Ciceró. Tusculanes (vol. ii). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí. Tàcit. Històries (vol. ii). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

08 COLECCIO (328-342).indd 332

15/07/13 12:33

96. Ciceró. Tusculanes (vol. iii i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí. 97. Demòstenes. Arengues (vol. ii). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit. 98. Ciceró. Discursos (vol. iii). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. 99. Ciceró. Discursos (vol. iv). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. 100. Sòfocles. Tragèdies (vol. i). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba. 101. Plaute. Comèdies (vol. vii). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar. 102. Demòstenes. Arengues (vol. iii i últim). Quarta filípica. Lletra de Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan Petit. 103. Marcial. Epigrames (vol. ii). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç. 104. Plató. Diàlegs (vol. iv). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives. 105. Plaute. Comèdies (vol. viii). El persa. El cartaginès. Per Marçal Olivar. 106. Ciceró. Discursos (vol. v). Segona acció contra Verres: Les imatges. Per Josep Vergés. 107. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. i). Llibre I. Per Jaume Berenguer. 108. Ciceró. Discursos (vol. vi). Segona acció contra Verres: Els suplicis. Per Josep Vergés. 109. Sèneca. Dels beneficis (vol. ii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev. 110. Plaute. Comèdies (vol. ix). Psèudolus. Per Marçal Olivar. 111. Plaute. Comèdies (vol. x). Rudens. Per Marçal Olivar. 112. Persi. Sàtires. Per Miquel Dolç. 113. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. ii). Llibre II. Per Jaume Berenguer. 114. Marcial. Epigrames (vol. iii). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç. 115. Ciceró. Discursos (vol. vii). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés. 116. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iii). Llibre III. Per Jaume Berenguer. 117. Virgili. Bucòliques. Per Miquel Dolç. 118. Plaute. Comèdies (vol. xi). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar. 119. Plató. Diàlegs (vol. v). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives. 120. Terenci. Comèdies (vol. ii). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines. 121. Sèneca. Qüestions naturals (vol. i). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev. 122. Sèneca. Qüestions naturals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev. 123. Tàcit. Històries (vol. iii). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç. 124. Píndar. Odes (vol. i). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú. 125. Estaci. Silves (vol. i). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

08 COLECCIO (328-342).indd 333

15/07/13 12:33

126. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iv). Llibre IV. Per Jaume Berenguer. 127. Terenci. Comèdies (vol. iii). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines. 128. Estaci. Silves (vol. ii). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç. 129. Píndar. Odes (vol. ii). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú. 130. Sòfocles. Tragèdies (vol. ii). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba. 131. Marcial. Epigrames (vol. iv). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç. 132. Sèneca. Qüestions naturals (vol. iii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev. 133. Marcial. Epigrames (vol. v i últim). Per Miquel Dolç. 134. Terenci. Comèdies (vol. iv). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines. 135. Estaci. Silves (vol. iii i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç. 136. Plaute. Comèdies (vol. xii i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar. 137. Tertul·lià. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç. 138. Juvenal. Sàtires (vol. i). Per Manuel Balasch, Prev. 139. Juvenal. Sàtires (vol. ii i últim). Per Manuel Balasch, Prev. 140. Sòfocles. Tragèdies (vol. iii). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba. 141. Teòcrit. Idil·lis (vol. i). Per Josep Alsina. 142. Quintilià. Institució oratòria (vol. i). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs. 143. Ciceró. Discursos (vol. viii). Sobre el comandament de Gneu Pompeu. Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés. 144. Plató. Diàlegs (vol. vii). Fedó. Per Jaume Olives. 145. Baquílides. Odes. Per Manuel Balasch, Prev. 146. Tàcit. Històries (vol. iv i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç. 147. Sal·lusti. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart. 148. Teòcrit. Idil·lis (vol. ii i últim). Per Josep Alsina. 149. Polibi. Història (vol. v). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev. 150. Virgili. Geòrgiques. Per Miquel Dolç. 151. Quintilià. Institució oratòria (vol. ii). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs. 152. Sal·lusti. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart. 153. Sòfocles. Tragèdies (vol. iv i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev. 154. Ciceró. Discursos (vol. ix). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai Rabiri. Per Josep Vergés. 155. Tàcit. Annals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç. 156. Xenofont. Ciropèdia (vol. i). Llibre I. Per Núria Albafull. 157. Ovidi. Tristes (vol. i). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç. 158. Polibi. Història (vol. vi). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev. 159. Eurípides. Tragèdies (vol. i). Alcestis. Per Josep Alsina. 160. Ovidi. Tristes (vol. ii i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

08 COLECCIO (328-342).indd 334

15/07/13 12:33

161. Llucià. Obres (vol. i). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Mont serrat Jufresa. 162. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. i). Cèsar. Per Joaquim Icart. 163. Xenofont. Opuscles (vol. i). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere. 164. Xenofont d’Efes. Efesíaques. Per Carles Miralles. 165. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. ii). August. Per Joaquim Icart. 166. Tàcit. Annals (vol. iii). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç. 167. Polibi. Història (vol. vii). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev. 168. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. i). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero. 169. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iii). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart. 170. Tàcit. Annals (vol. iv). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç. 171. Aristòfanes. Comèdies (vol. i). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev. 172. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iv). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart. 173. Tàcit. Annals (vol. v). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç. 174. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. v). Llibre V. Per Jaume Berenguer. 175. Herodes. Mimiambes. Per Carles Miralles. 176. Tàcit. Annals (vol. vi i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç. 177. Aristòfanes. Comèdies (vol. ii). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev. 178. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. v i últim). Galba. Otó. Vitel·li. Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart. 179. Isòcrates. Discursos (vol. i). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos. 180. Ovidi. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 181. Aristòfanes. Comèdies (vol. iii). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev. 182. Cal·límac. Himnes. Per Pere Villalba. 183. Virgili. Eneida (vol. i). Per Miquel Dolç. 184. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. i). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró. 185. Aristòfanes. Comèdies (vol. iv). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev. 186. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. i). Llibre I. Per Josep M. Morató. 187. Sal·lusti. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo. 188. Ciceró. Discursos (vol. x). Catilinàries. Per Oliveri Nortes. 189. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Icart. 190. Aristòfanes. Comèdies (vol. v). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev. 191. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. ii). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart. 192. Epicur. Lletres. Per Montserrat Jufresa. 193. Virgili. Eneida (vol. ii). Per Miquel Dolç.

08 COLECCIO (328-342).indd 335

15/07/13 12:33

194. Palèfat. Històries increïbles. Per Enric Roquet. 195. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. iii i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart. 196. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. ii). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró. 197. Aristòfanes. Comèdies (vol. vi i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev. 198. Ovidi. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 199. Virgili. Eneida (vol. iii). Per Miquel Dolç. 200. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. ii). Per Francesc J. Cuartero. 201. Virgili. Eneida (vol. iv i últim). Per Miquel Dolç. 202. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vi). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev. 203. Horaci. Odes i epodes (vol. i). Per Josep Vergés. 204. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató. 205. Cal·límac. Epigrames. Per Pere Villalba. 206. Ovidi. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 207. Prudenci. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 208. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. iii). Per Francesc J. Cuartero. 209. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vii). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev. 210. Florus. Gestes dels romans (vol. i). Llibre I. Per Joaquim Icart. 211. Isòcrates. Discursos (vol. ii). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos. 212. Prudenci. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 213. Longus. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero. 214. Florus. Gestes dels romans (vol. ii i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart. 215. Polibi. Història (vol. viii). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev. 216. Horaci. Odes i epodes (vol. ii i últim). Per Josep Vergés. 217. Parteni de Nicea. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero. 218. Apèndix Virgiliana (vol. i). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit. L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç. 219. Polibi. Història (vol. ix). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev. 220. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. viii). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev. 221. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iii). Sobre la naturalesa de l’home. Epidèmies I i III. Per Josep Alsina. 222. Prudenci. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 223. Plató. Diàlegs (vol. vi). El Convit. Per Eulàlia Presas. 224. Polibi. Història (vol. x). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev. 225. Ovidi. Pòntiques (vol. i). Per Carme Boyé.

08 COLECCIO (328-342).indd 336

15/07/13 12:33

226. Apèndix Virgiliana (vol. ii i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç. 227. Isop. Faules (vol. i). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 228. Polibi. Història (vol. xi). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev. 229. Prudenci. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 230. Prudenci. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 231. St. Basili el Gran. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega. Per Josep O’Callaghan. 232. Demòstenes. Discursos polítics (vol. i). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí. 233. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. i). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 234. Demòstenes. Discursos polítics (vol. ii). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí. 235. Ovidi. Pòntiques (vol. ii i últim). Per Carme Boyé. 236. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iii). Contra Mídias. Per Juli Pallí. 237. Egèria. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras. 238. Egèria. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras. 239. Plató. Diàlegs (vol. viii). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev. 240. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iv). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí. 241. Aviè. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba. 242. Demòstenes. Discursos polítics (vol. v). Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. 243. Polibi. Història (vol. xii i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev. 244. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. i). Per Josep Amengual, Prev. 245. Quintilià. Institució Oratòria (vol. iii). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 246. [Cèsar]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç. 247. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. ii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 248. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vi). Sobre la corona. Per Juli Pallí. 249. Trifiodor. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero. 250. Plató. Diàlegs (vol. ix). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev. 251. [Cèsar]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç. 252. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vii i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí. 253. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. iii). Llibres VI-IX. Per Vicent Ferrís i Miquel Dolç. 254. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. i). Per Joan M. del Pozo. 255. Ciceró. Discursos (vol. xii). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.

08 COLECCIO (328-342).indd 337

15/07/13 12:33

256. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. i). Per Joan Bellès. 257. Isop. Faules (vol. ii i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 258. Plató. Diàlegs (vol. x). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev. 259. Demòstenes. Discursos civils (vol. i). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí. 260. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. i). Per Narcís Xifra, Prev. 261. Llucià. Obres (vol. ii). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis. Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre. 262. Catul. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés. 263. Plató. Diàlegs (vol. xi). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev. 264. Apici. L’art de la cuina (vol. i). Per Joan Gómez Pallarès. 265. Demòstenes. Discursos civils (vol. ii). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí. 266. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 267. Ovidi. Fastos (vol. i). Per Miquel Dolç i Jaume Medina. 268. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. ii). Per Josep Amengual, Prev. 269. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. ii). Per Narcís Xifra, Prev. 270. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla. 271. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla. 272. Isòcrates. Discursos (vol. iii). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau. Per Joan Castellanos. 273. Plató. Diàlegs (vol. xii). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev. 274. Col·lut. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero. 275. Euforió de Calcis. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua. 276. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. ii i últim). Per Joan Bellès. 277. Venanci Fortunat. Poesies (vol. i). Per Josep Pla i Agulló. 278. Plató. Diàlegs (vol. xiii). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev. 279. Ciceró. Discursos (vol. xiii). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart. 280. Demòstenes. Discursos civils (vol. iii). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí. 281. Demòstenes. Discursos civils (vol. iv). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí. 282. Demòstenes. Discursos civils (vol. v i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera. Per Juli Pallí. 283. Píndar. Odes (vol. iii). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès. 284. Píndar. Odes (vol. iv). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

08 COLECCIO (328-342).indd 338

15/07/13 12:33

285. Píndar. Odes (vol. v). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès. 286. [Anònim]. Regla del mestre (vol. i). Per Ventura Sella. 287. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iv). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 288. [Anònim]. Regla del mestre (vol. ii i últim). Per Ventura Sella. 289. Píndar. Fragments (vol. vi). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès. 290. Plató. Diàlegs (vol. xiv). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev. 291. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. i). Per Josep Batalla. 292. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. ii i últim). Per Josep Batalla. 293. Ciceró. Discursos (vol. xi). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs. Per Dolors Condom. 294. Claudià. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva. 295. Aristòtil. Història dels animals (vol. i). Per Juli Pallí. 296. Aristòtil. Història dels animals (vol. ii). Per Juli Pallí. 297. Aristòtil. Història dels animals (vol. iii i últim). Per Juli Pallí. 298. Licòfron de Calcis. Alexandra. Per Josep Antoni Clua. 299. Arat. Fenòmens. Per Jaume Almirall. 300. Plató. Diàlegs (vol. xv). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev. 301. Plató. Diàlegs (vol. xvi). El polític. Per Manuel Balasch, Prev. 302. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. i). Per Joan Bellès. 303. Ovidi. Fastos (vol. ii i últim). Per Jaume Medina. 304. Benet de Núrsia. La regla dels monjos. Per Ventura Sella. 305. Plató. Diàlegs (vol. xvii). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev. 306. Arquimedes. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González Urbaneja. 307. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. ii). Per Joan Bellès. 308. Ciceró. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba. 309. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 310. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 311. Aristòtil. Categories. Per Josep Batalla. 312. Ciceró. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba. 313. Èsquines. Discursos (vol. i). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. 314. Èsquines. Discursos (vol. ii i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí. 315. Isòcrates. Discursos (vol. iv). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos. 316. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. iii i últim). Per Joan Bellès. 317. Plató. Diàlegs (vol. xviii). Timeu. Crítias. Per Josep Vives. 318. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. v). Per Alexandre Olivar. 319. Rutili Namacià. Del seu retorn. Per Dolors Condom. 320. [Autor desconegut]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina. 321. Lísias. Discursos (vol. iii i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates. Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó. Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.

08 COLECCIO (328-342).indd 339

15/07/13 12:33

322. Heròdot. Història (vol. i). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev. 323. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. vi i últim). Per Alexandre Olivar. 324. Heròdot. Història (vol. ii). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev. 325. Gregori de Nissa. Discurs catequètic. Per Josep Vives. 326. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iv). El règim de vida. Per Darío López. 327. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 328. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 329. Ciceró. Discursos (vol. xx). Filípiques i-ii. Per Joan Bellès. 330. Titus Livi. Història de Roma (vol. i). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos. 331. Quintilià. Institució oratòria (vol. iv). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà. 332. Boeci. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega. 333. Quintilià. Institució oratòria (vol. v). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà. 334. Xenofont. Cinegètic. Per Guillem Gracià. 335. Macrobi. Les Saturnals (vol. i). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós. 336. Ciceró. Discursos (vol. xxi). Filípiques IIi-iX. Per Joan Bellès. 337. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo. 338. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. i). Tetralogies. Per Jordi Redondo. 339. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. i). Homilies I-VII. Per Josep Vives. 340. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. ii i últim). Homilies VIII-XV. Per Josep Vives. 341. Macrobi. Les Saturnals (vol. ii). Llibres II-IV. Per Jordi Raventós. 342. Sèneca. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. P er Joan Mariné Isidro. 343. Ciceró. Discursos (vol. xxii i últim). Filípiques X-XiV. Per Joan Bellès. 344. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. ii i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo. 345. Eratòstenes de Cirene. Catasterismes. Per Jordi Pàmias. 346. Macrobi. Les Saturnals (vol. iii). Llibre V. Per Jordi Raventós. 347. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives. 348. Corinna de Tànagra. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas. 349. Ciceró. Discursos (vol. xiv). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès. 350. Homer. Ilíada (vol. i). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 351. Antifont. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot. 352. Aristòtil. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué. 353. Heròdot. Història (vol. iii). Llibre III. Per Joaquim Gestí. 354. Ciceró. La República. Per Joan M. del Pozo. 355. Andòcides. Discursos (vol. i). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo. 356. Gregori de Nissa. La virginitat. Per Josep Vives.

08 COLECCIO (328-342).indd 340

15/07/13 12:33

357. Macrobi. Les Saturnals (vol. iv i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós. 358. Homer. Ilíada (vol. ii). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 359. Andòcides. Discursos (vol. ii i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo. 360. Pseudo-Cebrià. Poemes. Per Josep M. Escolà. 361. Heròdot. Història (vol. iv). Llibre IV. Per Joaquim Gestí. 362. Xenofont. Ciropèdia (vol. ii). Llibres II-IV. Per Núria Albafull. 363. Titus Livi. Història de Roma (vol. xi). Llibre XXI. Per Jordi Avilés. 364. Gregori de Nissa. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives. 365. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. i). Testimonis. Fragments (1-80). Per Jordi Pàmias. 366. Heròdot. Història (vol. v). Llibre V. Per Joaquim Gestí. 367. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. ii i últim). Fragments (81-180A). Per Jordi Pàmias. 368. Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas. 369. Alexis. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez. 370. Ciceró. Discursos (vol. xv). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero. 371. Quintilià. Institució oratòria (vol. vi). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà. 372. Heròdot. Història (vol. vi). Llibre VI. Per Joaquim Gestí. 373. Aristènet. Lletres d’amor. Per Joan Pagès. 374. Plató. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés. 375. Homer. Ilíada (vol. iii). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 376. Marc Pacuvi. Tragèdies. Per Esther Artigas. 377. Estaci. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda. 378. Heròdot. Història (vol. vii). Llibre VII. Per Joaquim Gestí. 379. Homer. Odissea (vol. i). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 380. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. i). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero. 381. Arquimedes. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos. 382. Higí. Faules (vol. i). Per Antònia Soler i Nicolau. 383. Higí. Faules (vol. ii i últim). Per Antònia Soler i Nicolau. 384. Flavi Josep. La guerra jueva (vol. i). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí. 385. Homer. Odissea (vol. ii). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 386. Heròdot. Història (vol. viii). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí. 387. Titus Livi. Història de Roma (vol. ii). Llibre II. Per Victòria Bescós Calleja. 388. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. ii). Llibre II. Per Francesc J. Cuartero. 389. Aviè. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí.

08 COLECCIO (328-342).indd 341

15/07/13 12:33

390. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Per Jaume Almirall i Esteban Calderón. 391. Difíl, Apol·lodor de Carist i Apol·lodor de Gela. Fragments de Comèdia Nova. Per Jordi Pérez Asensio. 392. Homer. Odissea (vol. iii). Cants XIII-XVIII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 393. Heròdot. Història (vol. ix i últim). Llibre IX. Per Joaquim Gestí. 394. Plató. Diàlegs (vol. xix). Les lleis. Llibres I-III. Per Montserrat Camps. 395. Ciceró. Les lleis. Per Núria Gómez. 396. Ciceró. Discursos (vol. xvi). Sobre el govern de les províncies consulars. En defensa de Corneli Balb. Per Joan Bellès, Xavier Espluga i Noemí Moncunill. E N P R E P A R A C I Ó Xenofont. Ciropèdia (vol. iii). Llibres V-VI. Per Núria Albafull. Ciceró. Les paradoxes dels estoics. Per Joan Manuel del Pozo.

08 COLECCIO (328-342).indd 342

15/07/13 12:33

08 COLECCIO (328-342).indd 343

15/07/13 12:33

08 COLECCIO (328-342).indd 344

15/07/13 12:40

08 COLECCIO (328-342).indd 345

15/07/13 12:40