Faules (vol. I) by Editorial Alpha

00 f1.qxt:DOBLE TEXT RUSTICA.qxp

18/4/11

11:17

Página 1

ESCRIPTORS LLATINS

ESCRIPTORS LLATINS HIGÍ

FAULES

TEXT I

HIGÍ

FAULES

TRADUCCIÓ

VOL. I V OL . I

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE MMXI

FUNDACIÓ BERNAT METGE

01 FAULES PLEC (1-7).qxt:01 PLEC_001-006.qxt

4/3/11

13:35

Pรกgina 2

01 FAULES PLEC (1-7).qxt:01 PLEC_001-006.qxt

4/3/11

13:35

Página 3

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS LLATINS TEXT I TRADUCCIÓ

HIGÍ

FAULES, I

BARCELONA

00 RUSTICA.qxt:-004 TELA.qxd

4/3/11

13:48

Página 4

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes © Antònia Soler i Nicolau, 2011 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2011 © Institut Cambó, 2011 ISBN 978-84-9859-181-1 (Volum I) Rústica ISBN 978-84-9859-183-5 (Obra completa) DIPÒSIT LEGAL:

B. 5.636-2011

www.institutcambo.org

01 FAULES PLEC (1-7).qxt:01 PLEC_001-006.qxt

4/3/11

13:35

HIGÍ

FAULES VOL.

[FAULES I-LXXXVI]

TEXT LLATÍ REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES

D’ANTÒNIA

SOLER I NICOLAU

PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE 2011

Página 5

01 FAULES PLEC (1-7).qxt:01 PLEC_001-006.qxt

4/3/11

13:35

Página 6

Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

01 FAULES PLEC (1-7).qxt:01 PLEC_001-006.qxt

4/3/11

13:35

Pรกgina 7

Omnibus qui fabulis delectantur et ab eis capiuntur, inter eos dulcissimis parentibus, marito adamato, dilectissimis filiabus et magistro Graecae linguae caro Francisco Iosepho

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

4/3/11

13:36

Pรกgina 8

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

4/3/11

13:36

Página 9

INTRODUCCIÓ I. GAI JULI HIGÍ

¿Quin Higí? Més d’un escriptor en llengua llatina, i més de dos, són coneguts amb el nom d’Higí: en primer lloc, hi ha un Higí gromàtic, sota el nom del qual s’han transmès obres atribuïbles a tres autors diferents,1 tot i que cap d’ells –ni per la temàtica, ni per l’estil– no s’adiu gaire amb el perfil del nostre mitògraf. En segon lloc, hi ha un llibert d’August, Gai Juli Higí, el qual va ser, segons el testimoni de Suetoni, l’encarregat de la Biblioteca Palatina i l’escriptor de tota una sèrie d’obres literàries, encara que, de tots els títols que s’han conservat, no n’hi ha cap que puguem relacionar directament amb les Faules. Les obres són Exempla,2 Vrbes Italicae o De situ urbium Italicarum,3 De 1. Aquests tres gromàtics, autors antics que han escrit sobre l’agrimensura, són: un autor d’època de Trajà, que ens ha deixat les obres De limitibus i De condicionibus agrorum; el segon seria posterior, i d’ell ens ha pervingut De limitibus constituendis; el tercer és conegut com a Pseudo-Higí, autor de De munitionibus castrorum o De metatione castrorum. 2. Cf. GEL·LI X 18, 7: Exstat nunc quoque Theodecti tragoedia, quae inscribitur Mausolus; in qua eum magis quam in prosa placuisse Hyginus in exemplis refert. 3. Cf. SERVI, In Verg. Aen. I 277: hoc autem urbis nomen ne Hyginus quidem cum de situ urbis loqueretur expressit; I 530: ceterum Italia Hesperia dicitur a fratre Atlantis, qui pulsus a germano Italiam tenuit eique nomen pristinae regionis inposuit, ut Hyginus docet; III 553: in quo oppidum fuit a Locris

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

4/3/11

13:36

Página 10

INTRODUCCIÓ 4

familiis Troianis, De apibus,5 De agri cultura o De re rustica,6 De proprietatibus deorum,7 De dis penatibus,8 De uita rebusque illustrorum uirorum9 i Commentaria in Vergilium.10 Totes aquestes obres, segons que podem deduir pels títols, conditum, quod secundum Hyginum, qui scripsit de situ urbium Italicarum, †olim non est; VII 678: de Italicis etiam urbibus Hyginus plenissime scripsit; VIII 600: quam salutationem Romani nomen ciuitatis esse putauerunt, et detracta aspiratione eam Caere nominarunt, ut dicit Hyginus in urbibus Italicis; MACROBI, Sat. I 7, 19: Regionem istam, quae nunc uocatur Italia, regno Ianus optinuit, qui, ut Hyginus Protarchum Trallianum secutus tradit, cum Camese aeque indigena terram hanc ita participata potentia possidebant, ut regio Camenese, oppidum Ianiculum uocitaretur. 4. Cf. SERVI, In Verg. Aen. II 15: de hoc equo uaria in historiis lecta sunt: ut Hyginus et Tubero dicunt, machinamentum bellicum fuit, quod equus appellatur; V 389: sane sciendum, hunc secundum Hyginum, qui de familiis Troianis scripsit, unum Troianorum fuisse, de quo Vergilius mutat historiam. 5. Cf. COLUMEL·LA IX 2, 1: Hyginus ueterum auctorum placita secretis dispersa monumentis industriae collegit; IX 2, 2: Ea quae Hyginus fabulose tradita de originibus apium non intermisit; IX 13, 8: Hyginus in eo libro quem de apibus scripsit. 6. Cf. COLUMEL·LA III, 11, 18: Hyginus quidem, secutus Tremellium, praecipue montium ima, quae uerticibus defluentem humum receperint, uel etiam ualles, quae fluminum adluuie et inundationibus concreuerint, aptas esse uineis adseuerat, me non dissentiente; XI 2, 13: Nam si paucioribus diebus datur, ut ait Hyginus, per uer scabiosi boues fiunt; XI 13, 62: Rapae semina Hyginus putat post trituram iacentibus adhuc in area paleis inspargi debere, quoniam fiant laetiora capita, cum subiacens soli duritia non patiatur in altum descendere. Cf. també PLINI EL VELL XIII 134: adicit Hyginus en cossium quidem propter nullam gratiam ligni; XVI 230: fieri iubet Hyginus manubria rusticis carpinea, iligna, cerrea; XVIII 232: uina tum defaecari uel etiam diffundi Hyginus suadet a confecta e<a> septimo die, etc. 7. Cf. MACROBI, Sat. III 8, 4: Hyginus enim de proprietatibus Deorum, cum de astris atque stellis loqueretur, ait oportere his uolucres immolari. 8. Cf. MACROBI, Sat. III 4, 13: addidit Hyginus in libro quem de dis Penatibus scripsit uocari eos θεοὺς πατρῴους. 9. GEL·LI I 14: Iulius Hyginus in libro de uita rebusque inlustrium uirorum sexto legatos dicit a Samnitibus ad C. Fabricium, imperatorem populi Romani, uenisse. QUINT ASCONI PEDIÀ, Pis. XII 6: Iulius Hyginus dicit in libro priore de uiris claris. 10. GEL·LI I 21, 2: Hyginus autem, non hercle ignobilis grammaticus, in commentariis, quae in Vergilium fecit, confirmat et perseuerat non hoc a Vergilio relictum, sed quod ipse inuenerit in libro, qui fuerit ex domo atque familia Vergilii.

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

INTRODUCCIÓ

4/3/11

13:36

Página 11

mostren un interès per explicar els temes nacionals romans i un afany per la recerca de l’origen de les coses, qualitats que cercaríem en un bon bibliotecari que fos alhora escriptor. En tercer lloc, hi ha el papa del segle II, sant Higí,11 que ocupà la cadira de sant Pere del 139 al 142; però és bastant improbable que una obra pagana del tipus de les Faules sortís del seu càlam. Així, doncs, de moment tindríem un total de cinc autors literaris que respondrien al nom d’Higí: tres gromàtics, un papa i un llibert d’August. Encara portador del mateix nom, hi ha l’Higí de l’Astronomia o Poètica astronòmica. D’aquesta obra, en conservem més d’una setantena de manuscrits que presenten íncipit, i tots l’atribueixen a Higí. El mateix passava, pel que fa al cas particular que ens ocupa, amb les Faules, si hem de creure l’afirmació que fa Jacob Micyllus, el primer editor i un dels pocs que tingué a les mans el manuscrit del nostre text, en el seu pròleg a l’editio princeps: ...codicem in quo per capita eadem res atque idem argumento ab Hygino (sic enim inscriptus liber is erat) tractabatur. En cas que no identifiquéssim, doncs, l’Higí de les Faules i de l’Astronomia amb el llibert d’August, aleshores ja tindríem sis autors amb el mateix nom i, si suposéssim encara que l’autor d’aquestes dues obres no és tampoc el mateix, arribaríem al recompte de set escriptors diferents.12 Ja d’entrada podem excloure del grup de possibles candidats a autor de les Faules els tres gromàtics, i també el papa. Per tant, el que cal plantejar-se ara és si és plausible, o no, que Gai Juli Higí fos alhora l’autor de les Faules i de l’Astronomia. Fos quina fos l’època que li tocà viure, l’Higí mitògraf, o si més no la seva obra, va ésser prou conegut.

11. Fou el vuitè papa després de sant Pere. 12. Guadalupe Morcillo Expósito (Fábulas. Astronomía, Madrid 2008, 13) creu que només n’hi ha dos: es diuen Caius Iulius Hyginus, un és un gromàtic dels temps de Trajà i l’altre és el nostre polígraf.

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

4/3/11

13:36

Página 12

INTRODUCCIÓ

Gai Juli Higí Quant al llibert augusteu, Suetoni ens el presenta d’aquesta manera:13 C. Iulius Hyginus, Augusti libertus, natione Hispanus (etsi nonnulli Alexandrinum putant et a Caesare puerum Romam aduectum Alexandria capta) studiose et audiuit et imitatus est Cornelium Alexandrum, grammaticum Graecum quem propter antiquitatis notitiam Polyhistorem multi, quidam Historiam uocabant. Praefuit Palatinae bibliothecae, nec eo secius plurimos docuit. Fuitque familiarissimus Ouidio poetae et Clodio Licinio consulari historico; qui eum admodum pauperem decesisse tradit et liberalitate sua, quoad uixerit, sustentatum. Huius libertus fuit Iulius Modestus, in studiis atque doctrina patroni uestigia secutus.

Com veiem, Suetoni el fa hispà, però el seu nom –el cognomen, parlant amb propietat– (Hyginus < Ὑγεινός < Ὑγιεινός) prové clarament de terres de parla grega. L’opció que fos alexandrí, esmentada per Suetoni, seria més versemblant, si tenim en compte que August el pren al seu servei quan és encara un nen i que, més endavant, el posa a càrrec de la Biblioteca Palatina. Però, ¿és segur que fou August? Suetoni fa servir la paraula Caesare, que tant podria fer referència a Juli Cèsar com a Octavi August; si bé el sintagma següent, Alexandria capta, podria fer-nos decantar per la segona opció, hem de tenir en compte que Cèsar va fer el bellum Alexandrinum amb els partidaris del germà de Cleòpatra (anys 47-46 aC), i Alexandria capta no és el mateix que Aegypto capta. Higí potser hauria estat, doncs, un Caesaris seruus qui postea Augusti libertus. Segons G. Morcillo, Higí hauria arribat a Roma, procedent d’Hispània, com a esclau de Juli Cèsar, l’any 45 aC.14 Suposant, però, que August el por13. SUETONI, Gram. XX. 14. Així ho afirma en el pròleg a la seva traducció de Faules i Astronomia, Madrid, 2008, 13. La mateixa informació es troba en D. PANIAGUA AGUILAR, El panorama literario técnico-científico en Roma (siglos I-II d. C.),

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

INTRODUCCIÓ

4/3/11

13:36

Página 13

tés d’Alexandria, això seria pels volts de l’any 30 aC i, si li fem uns deu anys d’edat, hem de deduir que devia haver nascut el 40 aC, gairebé a la mateixa època que Ovidi (nascut el 43 aC), de qui diu Suetoni que era un gran amic. Continuant amb la lectura del text de l’historiador, Higí fou deixeble de Corneli Alexandre Polihístor15 –cosa que no podia haver-se esdevingut abans del 30 aC, suposant que el portés a Roma August–, però Polihístor morí a Laurèntum l’any 35 aC. Per tant, si volem que totes les dades proporcionades per Suetoni collin, hem d’admetre que Higí va arribar a Roma pels volts de l’any 46 (sia a conseqüència de la guerra d’Hispània contra els fills de Pompeu, sia provinent d’Alexandria després de les guerres amb Ptolemeu), de manera que Alexandria capta no es referiria a la pacificació d’Egipte feta per August, ja que, si fos així, el nostre bibliotecari palatí no hauria aconseguit assistir als ensenyaments de Polihístor. En definitiva, si Cèsar se’l va endur d’Hispània, això no podia passar més que o bé l’any 68 –any en què Cèsar hi fou qüestor–, o bé el 49 (dubtós, perquè hi hauria sojornat molt poc temps), o bé encara el 46, any en què també compareix a Hispània, al costat del seu oncle, Octavi. Aquest últim hi tornarà el 19 aC per sufocar les guerres Càntabres, però aquesta data ja és molt tardana. En cas que Cèsar l’hagués adquirit a Egipte, Higí hauria passat a les seves mans entre el 47 i el 46 aC; si la cosa hagués estat quan hi anà Octavi, s’hauria esdevingut l’any 30.

Madrid 2006, 300. El problema està en el fet que cap dels dos no menciona la font de la qual ha pogut extreure la dada de la deportació com a esclau el 45 aC. En la introducció a una traducció de les Faules apareguda mesos després, la de J. del Hoyo & J. M. García Ruiz (Madrid 2009), es torna a insistir en la mateixa idea, mentre que simultàniament, en la introducció de la seva traducció (Madrid 2009), F. M. del Rincón Sánchez afirma que Higí va néixer l’any 64 aC i que morí el 17 dC i fins i tot que, segons Lluís Vives, era de València. 15. Alexandre Polihístor era oriünd de Milet. Va arribar a Roma com a presoner de Sul·la en la guerra contra Mitrídates del Pont, el 85 aC, i fou comprat per Corneli Lèntul per educar els seus fills; Lèntul, però, en fou el patró per poc temps, ja que el 82 aC li concedí la llibertat.

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

4/3/11

13:36

Página 14

INTRODUCCIÓ

De totes les opcions, potser la millor, o les millors, serien, com hem dit més amunt, les que situen l’arribada a Roma del nostre home pels volts del 46 aC, sia provinent d’Hispània, sia d’Egipte, però si ens veiéssim obligats a escollir, el faríem alexandrí per tot el bagatge cultural que això comporta. Com hem llegit en el fragment de Suetoni, Higí va dirigir la Biblioteca Palatina. Aquesta biblioteca, també dita del temple d’Apol·lo, s’anomenava així perquè es trobava al Palatí, a tocar del temple d’Apol·lo. Juntament amb la del Camp de Mart, anomenada Opera Octauianae o bé Porticus Octauiae, va ésser una de les dues que féu construir August el 28 aC. En inaugurar-se, els responsables respectius foren Gneu Pompeu Màcer16 i Gai Melís.17 Després de Pompeu Màcer, l’encarregat fou Higí. En algun moment, però, Higí caigué en desgràcia i, segons que narra Suetoni, va morir pobre, ajudat per les almoines de Clodi Licini. ¿Hem d’entendre que la relació amb August es trenca per algun error comès per Higí semblant al del seu amic Ovidi,18 o fins i tot vinculat amb el d’aquest d’alguna manera? Aquesta via ja ha estat explorada per determinats investigadors:19 així, alguns proposen que Higí va patir una persecució política com el seu amic Ovidi, i també com Fabi Màxim, mentre que altres defensen que s’hauria intentat desvincular del poeta precisament per salvar la pell, encara que això no va impedir que acabés caient igualment en desgràcia. Així, els del primer grup defensarien que Higí és l’amic que rep la dedicatòria de Tristia III, mentre que els partidaris de la segona hipòtesi veurien en Higí l’enemic de qui parla Ovidi en Ibis 67-206.20 En realitat, no sabem qui són els destinataris 16. Cf. SUETONI, Vitae Caesarum LVI 8. 17. Cf. SUETONI, Gram. XXI. 18. Perdiderint cum me duo crimina, carmen et error, alterius facti culpa silenda mihi, confessa des del seu exili Ovidi (Trist. II 218-219). 19. Vegeu l’article de P. van de WOESTIJNE, «Un ami d’Ovide: C. Iulius Hyginus», Le Musée Belge, 1929, 33-45. 20. J. Carcopino defensa que Higí s’hauria relacionat amb els neopitagòrics juntament amb Ovidi, però quan Ovidi va partir cap a l’exili, Higí, prudent, va renegar de l’amic i per això rebé les imprecacions de Pont. IV o d’Ib.

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

INTRODUCCIÓ

4/3/11

13:36

Página 15

de carn i os que s’amaguen en els Tristia d’Ovidi; tan sols hi apareix clarament el nom de la seva esposa, amb la qual cosa es poden anar proposant els candidats que hom vulgui. Un altre punt de connexió evident amb Ovidi seria el tema mitològic; de fet, sempre que parlem de mitografia en llatí, se’ns acut com a primera opció l’obra del de Sulmona, sobretot per la seva esplendor en la forma literària. Com veurem més endavant en parlar del seu estil, Higí no cerca de provocar aquesta emoció estètica en el seu lector. Ells dos, cadascun a la seva manera, serien els màxims representants de la mitologia i mitografia a Roma. Després d’Ovidi, que en les Metamorfosis descriu unes dues-centes transformacions, i d’Higí, la resta dels mitògrafs en llengua llatina són tardans: Fulgenci i els tres anomenats Mitògrafs Vaticans. Respecte als seus últims temps, en què, com dèiem, per fer front a la pobresa, fou acollit per Clodi Licini, cònsol el 4 aC, P. van de Woestijne21 proposa que arribés a patir una reuocatio ad seruitudinem per part d’August. Aquest autor porta la seva argumentació fins al límit i no dubta, així, a adduir com a prova d’aquesta tesi una inscripció funerària contemporània en què apareixen dos personatges: C. Iulius Hy[ginus] i el seu conlibertus, C. I. Dionysius; com que només el segon porta el títol d’Augusti libertus, hem d’entendre que un seria llibert i l’altre no. Tanmateix, a banda del fet que el nom del personatge no està del tot ben testimoniat, no queda clar, com es veu obligat a reconèixer el mateix Woestijne, quin paper fa la família de Clodi Licini en tot això. En el CIL VI apareixen només tres Iulius Hyginus, i cap d’ells no sembla que sigui el que nosaltres cerquem.22

P. van de Woestijne, en canvi, creu que Higí va intentar que es publiquessin les obres d’Ovidi a Roma –per exemple, en Trist. III hi ha un toc d’atenció adreçat a Higí–, motiu pel qual hauria patit el càstig de l’emperador i hauria acabat en la misèria. 21. WOESTIJNE, «Un ami d’Ovide» cit., 42. 22. Dos d’ells nomen Tiberi, un dels quals sembla cristià; un altre, que nom Gai, només va viure vint-i-cinc anys. Vegeu CIL VI 20081, 20082 i 20080 respectivament.

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

4/3/11

13:36

Página 16

INTRODUCCIÓ

Pel que fa al seu llibert, i també deixeble, Juli Modest, sabem que va viure en època de Tiberi.23 Fou autor de Quaestionum confusarum libri i d’un tractat sobre les festes: De feriis. Quintilià24 parla d’aquest personatge, al qual qualifica d’autor que en les seves explicacions fa servir l’etimologia ad nauseam. Potser va agafar aquest costum del seu mestre, afectat també pel vici de proporcionar l’etimologia sempre que li era possible. L’autor de les Faules Arribats en aquest punt, hem d’intentar esbrinar unes quantes qüestions: en primer lloc, si l’autor de Faules i Astronomia és el mateix. Quant a aquesta qüestió, convé determinar si, en el cas que fossin el mateix personatge, podem identificar-lo, a més, amb el llibert d’August, o si, contràriament, cal atribuir-li, o atribuir-los, una altra cronologia. Comencem per estudiar els elements que puguin permetre’ns considerar ambdues obres d’un mateix autor, independentment del fet que siguin, o no, del llibert d’August. La primera referència que cal tenir en compte es troba en l’Astr. II 12, 2: Sed, ut ait Aeschylus, tragoediarum scriptor, in Phorcisi, Graeae fuerunt Gorgonum custodes; de quo in primo libro Genealogiarum scripsimus. Un cop llegit, se’ns plantegen tres dificultats: l’obra citada no té el títol de Fabulae, sinó el de Genealogiae; el fragment en qüestió no el tenim conservat en el text de les Faules i, encara, l’esment del primo libro fa suposar l’existència de més d’un llibre, cosa que a dia d’avui tampoc no tenim. Hi ha nombroses obres de l’Antiguitat que porten el títol de Genealogiae. En els Fragmente der griechischen Historiker se’n recullen fragments atribuïts a un total de catorze autors25 23. Vegeu Antonio MAZZARINO (ed.), Grammaticae Romanae Fragmenta Aetatis Caesarea, vol. I, Torí 1955, 127. 24. Cf. QUINTILIÀ XVI 36. 25. Són Hecateu de Milet, Acusilau d’Argos, Ferecides, Hel·lanic de Lesbos, Damastes de Sigeu, Hípias d’Elis, Polos d’Agrigent, Simònides de Ceos,

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

INTRODUCCIÓ

4/3/11

13:36

Página 17

dels segles V i IV aC, els quals, al mateix temps, són historiadors. La història es remunta als seus orígens i s’arriba al punt de més lluny, al passat més remot, on es traspassen els límits de la història i comença el terreny del mite. L’any 207 dC sabem que es va publicar una versió grega de les Faules d’Higí,26 i el títol de l’obra fou justament Genealogia, en singular. Per tant, podríem concloure que l’obra podia ésser perfectament coneguda amb aquest títol de Genealogiae. No obstant això, el text del Mitògraf Vaticà I acaba amb els mots explicit liber secundus C. Hygini Fabularum, cosa que indica que l’obra ja era coneguda a l’Antiguitat –en la tardana, si més no– amb els dos noms. De tota manera, ja sabem que el valor del títol és relatiu. En definitiva, doncs, les Faules, altrament dites Genealogies, eren una obra de com a mínim dos llibres, i van ésser escrites pel mateix autor que l’Astronomia. El fet que avui dia no tinguem la divisió en llibres o que el text sobre Perseu citat en l’Astronomia no sigui present en les Faules no ens ha de fer pensar el contrari, perquè el text que ens ha pervingut està tan malmès que no és estrany que hagi perdut totes aquestes parts que hi trobem a faltar. D’altra banda, cal tenir en compte que Perseu és esmentat en les Faules entre la llista dels que s’han tornat immortals (faula CCXXIV). Hem de reproduir, en aquest punt, el raonament que fa J.Y. Boriaud,27 que sembla irrebatible: llevat que hi hagués dues Genealogies de dos autors diferents però amb el mateix nom d’Higí i escrites en una mateixa època, parlaríem, per força, de la mateixa obra. Caldria, doncs, confrontar els textos de les dues obres, de les Faules i de l’Astronomia, a la recerca d’algun indici en un o altre sentit. Si fem, així, l’exercici d’examinar i comparar aquests dos textos, podrem arribar a establir els punts següents:

Anaximandre, Andró d’Halicarnàs, Filístides, Asclepíades de Tragil, Escití de Teos i Bió de Proconès. 26. Vegeu, més endavant, l’apartat «La traducció grega de les Faules», 24-29. 27. En el pròleg a l’edició i traducció de les Faules, p. X.

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

4/3/11

13:36

Página 18

INTRODUCCIÓ

• L’autor de l’Astronomia es confessa jove (...ne nihil in adulescentia laborasse dicerer...),28 per tant, si anteriorment ja havia escrit, com diu, el text de les Faules, aquestes serien l’obra gairebé d’un adolescent. • L’autor de l’Astronomia sol indicar de manera clara quines són les seves fonts, mentre que el de les Faules normalment no ho fa. • En algunes ocasions una mateixa història mitològica apareix narrada amb variacions significatives en una obra i en l’altra, la qual cosa podria ésser indici d’una autoria diferent, però també es podria deure al fet que un mateix autor aplica diverses fonts i parteix de propòsits també distints, si tenim en compte que no escriu les obres simultàniament. • Tenim el problema que no podem comparar els dos textos en pla d’igualtat, perquè mentre que disposem d’un grandíssim nombre de manuscrits de l’Astronomia, de les Faules, en canvi, no tenim més que unes escasses restes d’un o dos manuscrits en un estat de conservació lamentable. • L’autor de les Faules a vegades tradueix el grec de manera incorrecta, mentre que el de l’Astronomia no, o almenys no tant.29 Aquesta diferència potser és atribuïble a la major joventut del primer o al mal estat del text, que tal vegada no es correspon ni de bon tros amb el que va escriure Higí. • La major part dels mites recollits en l’Astronomia (al llibre II) tenen la seva correspondència més o menys exacta amb un text –generalment més reduït– de les Faules. 28. HIGÍ, Astr. Praefatio 1. 29. Un locus típic i objecte de discussió sobre el coneixement del grec per part de l’autor de l’Astronomia és Astr. II 1, 2 i 4, 1, en què surt el mot Etolorum, tot parlant de la llegenda de Cal·listo i el seu fill Arcas. Aquí, però, els etolis no hi tenen res a veure; el territori esperat és Arcàdia. Per aquest motiu la majoria proposen que Higí hauria llegit, per αἰπόλων ‘pastors’, Αἰτόλων ‘etolis’, prova del seu grec precari. Ara bé, A. le Boeuffle en la seva introducció (p. XXXV) surt en defensa d’Higí dient que, encara que el text que esperaríem és el que no tenim en Higí, potser ell mateix ja se l’hauria trobat d’aquesta manera, ja que el terme apareix també en els Scholia in Aratum Vetera, ed. de J. MARTIN, p. 119: καὶ ἐτράφη παρ’Αἰτωλίῳ. A més, en els Schol. Germ. 64, 20 es pot llegir també pastori.

02 FAULES INTRO (08-52).qxt:03 HERODOT IV

INTRODUCCIÓ

4/3/11

13:36

Página 19

• Trobem una mateixa expressió (debitum naturae (per)soluere, ‘pagar el deute a la natura’) dues vegades en les Faules (XXVI i LII) i una en l’Astronomia (Astr. II 20, 2) i talment no torna a sortir en tota la literatura llatina conservada. • Si comparem la llengua i l’estil propis d’ambdues obres, veiem que hi ha semblances importants. El primer editor de les Faules (Micyllus) va editar també en el mateix volum l’Astronomia30 i ja observava aquesta similitud: ...quod ad dictionem attinet, uideas illum (=liber Fabularum) cum caeteris Hygini scriptis omnino similem ac parem esse. Micyllus, en la seva publicació, va col·locar el nom complet de l’autor Caius Iulius Hyginus, Augusti libertus, tot i que en el pròleg confessa que no està segur de l’atribució: hauria estat una solució per eliminació. Únicament destaca, com acabem de veure, la semblança de la prosa d’un i altre Higí, i a més observa que sembla l’obra d’un gramàtic. • Totes dues obres tenen una clara vocació didàctica i expliquen els termes provinents d’un original grec que creuen que el públic no entendrà. • En general, hi ha un acord entre estudiosos i investigadors del tema a admetre que hi hauria una unitat d’autoria per a les dues obres, independentment que sigui el Gai Juli Higí bibliotecari o un altre autor més tardà. Elements de cronologia Hem assumit, doncs, que un mateix Higí és l’autor de les Faules i l’Astronomia; ara, però, ens tocaria encara de situar aquest personatge en uns eixos cronològics concrets. Suposant que fos el llibert d’August, hauria viscut a cavall dels segles I aC i I dC. Si no fos així, com a molt arribaria a finals del segle II dC, ja que el 207 es féu una traducció al grec de les Faules, en la introducció a la qual, entre els primers mots, s’adverteix que és una obra de tots coneguda. 30. Micyllus, el 1535, les edita en un mateix volum, però l’Astronomia ja havia estat editada el 1475, a Ferrara, per Augustinus Carneius.

09 Coleccio (179-192).qxt:05

4/3/11

13:41

Pรกgina 192

05 FAULES SIGLA (73-75).qxt:03 HERODOT IV

4/3/11

HYGINI

FABVLARVM VOLVMEN PRIMVM

13:38

Pรกgina 75

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Pรกgina 76

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

I. II. III. IV. V. VI. VII. VIII. IX. X. XI. XII. XIII. XIV. XV. XVI. XVII. XVIII. XIX. XX.

Themisto Ino Phrixus Ino alia Euripidis Athamas Cadmus Antiope Eadem Euripidis Niobe Chloris Niobidae Pelias Iuno Argonautae Lemniades Cyzicus Amycus Lycus Phineus Stymphalides

Numeros Romanos ante titulum restituit Marshall : numeros arabicos post nomina habet F || 4 Ino alia F in indice : Ino F in titulo fabulae; Euripidis Schmidt Rose Marshall : Eurypidis F || 7 Antiope F in indice : Antiopa F in titulo fabulae || 8 Eadem Euripidis F in indice : Eadem Euripidis quam scribit Ennius F in titulo fabulae || 14 Argonautae F in indice : Argonautae conuocati F in titulo fabulae

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 76

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

I. II. III. IV. V. VI. VII. VIII. IX. X. XI. XII. XIII. XIV. XV. XVI. XVII. XVIII. XIX. XX.

Temisto Ino Frixos Una altra Ino d’Eurípides Atamant Cadmos Antíope La mateixa d’Eurípides Níobe Cloris Niòbides Pèlias Juno Els argonautes Les dones de Lemnos Cízic Àmic Licos Fineu Els ocells de l’Estímfal

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Pรกgina 77

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

XXI. XXII. XXIII. XXIV. XXV. XXVI. XXVII. XXVIII. XXIX. XXX. XXXI. XXXII. XXXIII. XXXIV. XXXV. XXXVI. XXXVII. XXXVIII. XXXIX. XL. XLI. XLII. XLIII. XLIV. XLV. XLVI. XLVII. XLVIII. XLIX. L. LI.

Phrixi filii Aeeta Absyrtus Iason Medea Medea exul Medus Otos et Ephialtes Alcumena Herculis athla Parerga eiusdem Megara Centauri Nessus Iole Deianira Aethra Thesei labores Daedalus Pasiphae Minos Theseus apud Minotaurum Ariadne Cocalus Philomela Erechtheus Hippolytus Reges Athenienses Aesculapius Admetus Alcestis

4 Iason F in indice : Iason Peliades F in titulo fabulae || 8 Otos F in titulo fabulae : Othus F in indice : Otus Schmidt Rose Marshall || 9 Alcumena F in indice : Alcimena F in titulo fabulae || 10 Herculis athla F in indice : Herculis athla duodecim ab Euristheo imperata F in titulo fabulae || 26 Erechtheus F in titulo fabulae Schmidt Rose Marshall : Erichtheus F in indice || 28 Reges Athenienses F in indice : Reges Atheniensium F in titulo fabulae

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 77

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

XXI. XXII. XXIII. XXIV. XXV. XXVI. XXVII. XXVIII. XXIX. XXX. XXXI. XXXII. XXXIII. XXXIV. XXXV. XXXVI. XXXVII. XXXVIII. XXXIX. XL. XLI. XLII. XLIII. XLIV. XLV. XLVI. XLVII. XLVIII. XLIX. L. LI.

Els fills de Frixos Eetes Absirt Jàson Medea Medea exiliada Medos Otos i Efialtes Alcmena Els treballs d’Hèrcules Altres treballs del mateix heroi Mègara Els centaures Nessos Íole Deianira Etra Els treballs de Teseu Dèdal Pasífae Minos Teseu amb el Minotaure Ariadna Còcal Filomela Erecteu Hipòlit Els reis atenesos Esculapi Admet Alcestis

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Pรกgina 78

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

LII. LIII. LIV. LV. LVI. LVII. LVIII. LIX. LX. LXI. LXII. LXIII. LXIV. LXV. LXVI. LXVII. LXVIII. LXIX. LXX. LXXI. LXXII. LXXIII. LXXIV. LXXV. LXXVI. LXXVII. LXXVIII. LXXIX. LXXX.

Aegina, Myrmidones Asterie Thetis Tityus Busiris Stheneboea, Bellerophon Smyrna Phyllis Sisyphus et Salmoneus Salmoneus Ixion Danae Andromeda Alcyone Laius Oedipus Polynices Adrastus Reges septem Thebas profecti Epigoni Antigona Amphiaraus, Eriphyle et Alcmaeon Hypsipyle Tiresias Reges Thebani Leda Tyndareus Helena Castor

1 Aegina, Myrmidones F in indice : Aegina F in titulo fabulae; Myrmidones Schmidt Rose Marshall : Mirmydones F || 2 Asterie Schmidt Rose Marshall : Asteriae F || 4 Tityus Schmidt Rose Marshall : Titius F || 6 Stheneboea, Bellerophon F in indice : Stheneboea F in titulo fabulae : Sthenebea Schmidt || 20 Epigoni F in indice : Septem Epigoni id est filii F in titulo fabulae || 22 Eriphyle F in indice : Eriphyla F in titulo fabulae || 23 Hypsipyle Schmidt Rose Marshall : Hyosipyle F || 25 Reges Thebani F in indice : Reges Thebanorum F in titulo fabulae

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 78

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

LII. LIII. LIV. LV. LVI. LVII. LVIII. LIX. LX. LXI. LXII. LXIII. LXIV. LXV. LXVI. LXVII. LXVIII. LXIX. LXX. LXXI. LXXII. LXXIII. LXXIV. LXXV. LXXVI. LXXVII. LXXVIII. LXXIX. LXXX.

Egina, mirmídons Astèria Tetis Tici Busiris Estenebea, Bel·lerofont Esmirna Fil·lis Sísif i Salmoneu Salmoneu Ixíon Dànae Andròmeda Alcíone Laios Èdip Polinices Adrast Els set reis que anaren a Tebes Els Epígons Antígona Amfiarau, Erifile i Alcmeó Hipsípile Tirèsias Els reis tebans Leda Tindàreu Hèlena Càstor

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

LXXXI. LXXXII. LXXXIII. LXXXIV. LXXXV. LXXXVI. LXXXVII. LXXXVIII. LXXXIX. XC. XCI. XCII. XCIII. XCIV. XCV. XCVI. XCVII. XCVIII. XCIX. C. CI. CII. CIII. CIV. CV. CVI. CVII. CVIII. CIX.

4/3/11

13:39

Pรกgina 79

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

Helenae proci Tantalus Pelops Oenomaus Chrysippus Pelopidae Aegisthus Atreus Laomedon Priami filii Paris Iudicium Paridis Cassandra Anchisses Vlysses Achilles Qui ad Troiam et quot nauibus ierunt Iphigenia Auge Teuthras Telephus Philoctetes Protesilaus Laodamia Palamedes Hector Armorum iudicium Equus Troianus Ilione

1 Helenae proci F in indice : Proci Helenae F in titulo fabulae || 7 Aegisthus Schmidt Rose Marshall : Aegysthus F || 10 Priami filii F in indice : Priami filii et filiae numero LIV F in titulo fabulae || 11 Paris F in indice : Alexander Paris F in titulo fabulae || 12 Iudicium Paridis F in indice : Paridis iudicium F in titulo fabulae || 14 Anchisses F in indice : Anchisa F in titulo fabulae || 15 Vlysses F in indice : Vlixes F in titulo fabulae || 17 Qui ad Troiam et quot nauibus ierunt F in indice : Qui ad Troiam expugnatum ierunt et quot naues F in titulo fabulae || 26 Hector F in indice : Hectoris lytra F in titulo fabulae || 29 Ilione F in indice : Iliona F in titulo fabulae

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 79

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

LXXXI. LXXXII. LXXXIII. LXXXIV. LXXXV. LXXXVI. LXXXVII. LXXXVIII. LXXXIX. XC. XCI. XCII. XCII. XCIV. XCV. XCVI. XCII. XCVIII. XCIX. C. CI. CII. CIII. CIV. CV. CVI. CVII. CVIII. CIX.

Els pretendents d’Hèlena Tàntal Pèlops Enòmau Crisip Els Pelòpides Egist Atreu Laomedont Els fills de Príam Paris El judici de Paris Cassandra Anquises Ulisses Aquil·les Quins herois anaren a Troia i amb quantes naus Ifigenia Auge Teutrant Tèlef Filoctetes Protesilau Laodamia Palamedes Hèctor El judici de les armes El cavall de Troia Ilíona

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Pรกgina 80

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

CX. CXI. CXII. CXIII. CXIV. CXV. CXVI. CXVII. CXVIII. CXIX. CXX. CXXI. CXXII. CXXIII. CXXIV. CXXV. CXXVI. CXXVII. CXXVIII. CXXIX. CXXX. CXXXI. CXXXII. CXXXIII. CXXXIV. CXXXV. CXXXVI. CXXXVII.

Polyxena Hecuba Prouocantes Quem quis occidit Graeci quot occiderunt Troiani quot occiderunt Nauplius Clytaemnestra Proteus Orestes Iphigenia Taurica Chryses Aletes Neoptolemus Reges Achiuorum Odyssea Vlyssis agnitio Telegonus Augures Oeneus Icarius, Erigone et Canis Nysus Lycurgus Hammon Tyrrheni Laocoon Polyidus Merope

3 Prouocantes F in indice : Prouocantes inter se qui cum quo dimicarunt F in titulo fabulae || 4 Quem quis occidit F in indice : Nobilem quem quis occidit F in titulo fabulae || 5 Graeci quot occiderunt F in indice : Achiui qui quot occiderunt F in titulo fabulae || 6 Troiani quot occiderunt F in indice : Troiani qui quot occiderunt F in titulo fabulae || 8 Clytaemnestra Micyllus ed. 49 : Clitemnestra F || 17 Vlyssis agnitio F in indice : Vlyssis cognitio F in titulo fabulae || 21 Icarius, Erigone et Canis F in indice : Icarius et Erigone ut titulus fabulae Micyllus add.

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 80

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

CX. CXI. CXII. CXIII. CXIV. CXV. CXVI. CXVII. CXVIII. CXIX. CXX. CXXI. CXXII. CXXIII. CXXIV. CXXV. CXXVI. CXXVII. CXXVIII. CXXIX. CXXX. CXXXI. CXXXII. CXXXIII. CXXXIV. CXXXV. CXXXVI. CXXXVII.

Políxena Hècuba Combatents Qui matà qui Quants en mataren els grecs Quants en mataren els troians Naupli Clitemnestra Proteu Orestes Ifigenia Tàurica Crises Aletes Neoptòlem Els reis dels aqueus L’Odissea El reconeixement d’Ulisses Telègon Els àugurs Eneu Icari, Erígone i la Gossa Nisos Licurg Hammó Els tirrens Laocoont Poliïdos Mèrope

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

CXXXVIII. CXXXIX. CXL. CXLI. CXLII. CXLIII. CXLIV. CXLV. CXLVI. CXLVII. CXLVIII. CXLIX. CL. CLI. CLII. CLIII. CLIV. CLV. CLVI. CLVII. CLVIII. CLIX. CLX. CLXI. CLXII. CLXIII. CLXIV. CLXV. CLXVI. CLXVII. CLXVIII.

4/3/11

13:39

Pรกgina 81

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

Philyra Curetes Python Sirenes Pandora Phoroneus Prometheus Niobe siue Io Proserpina Currus Triptolemi Vulcanus, Harmonia Epaphus Titanomachia Ex Tiphone et Echidna geniti Typhon Deucalion et Pyrrha Phaethon Hesiod<i> Iouis filii Solis filii Neptuni filii Vulcani filii Martis filii Mercurii filii Apollinis filii Herculis filii Amazones Athenae Marsyas Erichthonius Liber Danaus

1 Philyra F in indice : Philyra quae in tiliam uersa est ut titulus fabulae Micyllus add. || 10 Currus Triptolemi F in indice : Triptolemus in titulo fabulae quem Micyllus add. || 11 Vulcanus, Harmonia F in indice : Vulcanus ut titulus fabulae Micyllus add. || 14 Ex Tiphone et Echidna geniti F in indice : Ex Tiphone et Echidna nati ut titulus fabulae Micyllus add. || 17 Phaethon Commelinus : Phaeton F

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 81

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

Fílira Els Curets Pitó Les Sirenes Pandora Foroneu Prometeu Níobe o Io Prosèrpina El carro de Triptòlem Vulcà, Harmonia Èpaf La Titanomàquia Els nascuts de Tifó i Equidna Tifó Deucalió i Pirra El Faetont d’Hesíode Els fills de Júpiter Els fills del Sol Els fills de Neptú Els fills de Vulcà Els fills de Mart Els fills de Mercuri Els fills d’Apol·lo Els fills d’Hèrcules Les amàzones Atenes Màrsias Erictoni Líber Dànau

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

CLXIX. CLXX. CLXXI. CLXXII. CLXXIII. CLXXIV. CLXXV. CLXXVI. CLXXVII. CLXXVIII. CLXXIX. CLXXX. CLXXXI. CLXXXII. CLXXXIII. CLXXXIV. CLXXXV. CLXXXVI. CLXXXVII. CLXXXVIII. CLXXXIX. CXC. CXCI. CXCII. CXCIII. CXCIV. CXCV. CXCVI. CXCVII. CXCVIII. CXCIX.

4/3/11

13:39

Página 82

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

Amymone Filiae Danai, quae quos occider<unt> Althaea Oeneus Qui ad aprum Calydonium ierunt Meleager Agrius Lycaon Callisto Europa Semele Actaeon Diana et canum nomina Oceani filiae Equorum Solis et Horarum nomina Pentheus et Agaue Atalanta Melanippe Alope Theophane Procris Theonoe Rex Midas Hydon. Hyas alii Harpalycus Arion Orion Pan Venus Nisus Scylla altera

1 Amymone Scheffer : Amimone F || 3 Althaea Commelinus : Althea F || 13 Diana et canum nomina F in indice : Diana F in titulo fabulae || 17 Atalanta Staveren Schmidt Rose Marshall : Athalanta F || 18 Melanippe F in titulo fabulae : Melampe F in indice || 24 Hydon Hyas alii F in indice : Hyas F in titulo fabulae; Hydon in Φ scriptum, sed Hyas uerum esse nomen apud alios auctores inuentum Micyllus putat secundum Rose

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 82

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

Amimone Quines filles de Dànau mataren a qui Altea Eneu Els qui anaren a caçar el porc senglar de Calidó Melèagre Agri Licàon Cal·listo Europa Sèmele Actèon Diana i els noms dels gossos Les filles d’Ocèan Els noms dels cavalls del Sol i de les Hores Penteu i Agave Atalanta Melanipe Àlope Teòfane Procris Teònoe El rei Midas Hidont, Hiant segons altres Harpàlic Arió Orió Pan Venus Nisos L’altra Escil·la

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

CC. CCI. CCII. CCIII. CCIV. CCV. CCVI. CCVII. CCVIII. CCIX. CCX. CCXI. CCXII. CCXIII. CCXIV. CCXV. CCXVI. CCXVII. CCXVIII. CCXIX. CCXX. CCXXI. CCXXII. CCXXIII. CCXXIV. CCXXV. CCXXVI. CCXXVII. CCXXVIII. CCXXIX. CCXXX. CCXXXI. CCXXXII. CCXXXIII.

4/3/11

13:39

Pรกgina 83

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

Chione Autolycus Coronis Daphne Nyctimene Arge Harpalyce Macareus Rhodos Cyrene Hecatea Herse Endymion Atys Narcissus Hermaphroditus Eurydice Maleas Hyacinthus Archelaus Cura Septem sapientes Septem lyrici Septem opera mirabilia Qui facti sunt ex mortal<ibus> immort<ales> Qui primi templa deorum constit<uerunt> Quae mortales cum Ioue concubuerunt Quae cum Apolline Quae cum Neptuno Quae cum Mercurio Quae cum Libero Quae cum Marte Quae cum Aquilone Quae immortales cum immortalibus concubuerunt

2 Autolycus Schmidt Rose Marshall : Antolycus F || 18 Maleas F : Maleus Bunte : Maleatas fort. Rose || 34 immortalibus F : mortalibus Staveren

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 83

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

Quíone Autòlic Coronis Dafne Nictímene Arge Harpàlice Macareu Rodos Cirene Hecatea Herse Endimió Atis Narcís Hermafrodit Eurídice Màleas Jacint Arquelau Cura Els Set Savis Els Set Músics Les Set Meravelles Els mortals que foren convertits en immortals Els qui construïren per primer cop temples dels déus Quines mortals jagueren amb Júpiter Quines amb Apol·lo Quines amb Neptú Quines amb Mercuri Quines amb Líber Quines amb Mart Quines amb Aquiló Quines immortals jagueren amb immortals

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

CCXXXIV. CCXXXV. CCXXXVI. CCXXXVII. CCXXXVIII. CCXXXIX. CCXL. CCXLI. CCXLII. CCXLIII. CCXLIV. CCXLV. CCXLVI. CCXLVII. CCXLVIII. CCXLIX. CCL. CCLI. CCLII. CCLIII. CCLIV. CCLV. CCLVI. CCLVII. CCLVIII. CCLIX. CCLX.

4/3/11

13:39

Pรกgina 84

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

Qui patres suos occiderunt Qui matres suas occiderunt Qui fratres suos occiderunt Patres qui filios suos occiderunt Qui filias suas occiderunt Matres quae filios interfecerunt Quae coniuges suos occiderunt Qui coniuges suas occiderunt Qui se ipsi interfecerunt Quae se ipsae interfecerunt Qui cognatos suos occiderunt Qui soceros et generos occiderunt Qui filios in epulis consumpserunt Qui a canibus consumpti sunt Qui ab apro percussi interierunt Faces sceleratae Quadrigae quae rectores suos perdiderunt Qui ab inferis redierunt Qui lacte ferino nutriti sunt Quae contra fas concubuerunt Quae piae fuerunt, uel qui pii Quae impiae fuerunt Quae castissimae fuerunt Qui inter se amici et coniunctissimi fuerunt Atreus et Thyestes Lynceus Eryx

13 Qui filios in epulis consumpserunt F in indice : Qui filios suos in epulis consumserunt F in titulo fabulae || 17 Quadrigae quae rectores suos perdiderunt F in indice : Quae quadrigae rectores suos perdiderunt F in titulo fabulae || 18 Qui ab inferis redierunt F in indice : Qui licentia Parcarum ab inferis redierunt F in titulo fabulae || 21 Quae piae fuerunt, uel qui pii F in indice : Quae piissimae fuerunt, uel piisssimi F in titulo fabulae || 24 Qui inter se amici et coniunctissimi fuerunt F in indice : Qui inter se amicitia iunctissimi fuerunt F in titulo fabulae || 26 Lynceus F in indice : Lyncus F in titulo fabulae

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 84

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

Els qui mataren els seus pares Els qui mataren les seves mares Els qui mataren els seus germans Els pares que mataren els seus fills Els qui mataren les seves filles Les mares que mataren els seus fills Les qui mataren els seus esposos Els qui mataren les seves dones Els qui es mataren a si mateixos Les qui es mataren a si mateixes Els qui mataren els seus parents Els qui mataren els sogres i els gendres Els qui es menjaren els seus fills a taula Els qui foren menjats per gossos Els qui moriren ferits per un senglar Torxes criminals Quadrigues que perderen els seus conductors Els qui tornaren de l’infern Els qui foren nodrits amb llet de salvatgina Les qui jagueren en contra dels designis divins Les qui foren virtuoses, o els qui foren virtuosos Les qui foren impies Les qui foren castíssimes Els qui foren amics i intimíssims entre si Atreu i Tiestes Linceu Èrix

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Pรกgina 85

FABVLARVM HYGINI PER CAPITA INDEX

CCLXI. Agamemnon, qui Dianae ceruam ignarus occidit CCLXII. Noctua CCLXIII. Ceres CCLXIV. Qui fulmine iacti sunt CCLXV. Qui a Neptuno perierunt, uel a Mercurio, uel a Minerua CCLXVI. Qui ab Apolline perierunt CCLXVII. Quae bellicosissimae fuerunt CCLXVIII. Qui fortissimi Heroes fuerunt CCLXIX. Qui amplissimi fuerunt CCLXX. Qui formosissimi fuerunt CCLXXI. Qui ephebi formosissimi fuerunt CCLXXII. Iudicia parricidarum, qui in Areopago causam dixerunt CCLXXIII. Qui primi ludos fecerunt usque ad Aeneam quintumdecimum CCLXXIV. Qui quid inuenit CCLXXV. Oppida qui quae condiderunt CCLXXVI. Insulae maximae CCLXXVII. Rerum inuentores primi

1 Agamemnon, qui Dianae ceruam ignarus occidit F in indice : Agamemnon qui ignarus Dianae ceruam occidit F in titulo fabulae || 18 Qui quid inuenit F in indice : Quis quid inuenerit F in titulo fabulae

06 FAULES INDEX FAULES (76-85).qxt

4/3/11

13:39

Página 85

ÍNDEX DE LES FAULES D’HIGÍ PER CAPÍTOLS

CCLXI. Agamèmnon, que matà una cérvola de Diana sense saber-ho CCLXII. Òliba CCLXIII. Ceres CCLXIV. Els qui foren fulminats CCLXV. Els qui moriren per causa de Neptú, o de Mercuri, o de Minerva CCLXVI. Els qui moriren per causa d’Apol·lo CCLXVII. Les qui foren bel·licosíssimes CCLXVIII. Els qui foren herois fortíssims CCLXIX. Els qui foren més corpulents CCLXX. Els qui foren més bells CCLXXI. Quins foren els efebs més bells CCLXXII. Judicis dels parricides que a l’Areòpag pronunciaren la seva defensa CCLXXIII. Els primers que celebraren els jocs fins a Eneas, el quinzè CCLXXIV. Qui descobrí què CCLXXV. Quins fundaren quines ciutats CCLXXVI. Les illes més grans CCLXXVII. Els primers inventors de les coses

08 FAULES INDEX (177-178).qxt:19 Index general (146-)

4/3/11

13:40

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Abreviatures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Índex de les faules per capítols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Faules (I-LXXXVI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Página 177

08 FAULES INDEX (177-178).qxt:19 Index general (146-)

4/3/11

13:40

Pรกgina 178

09 Coleccio (179-192).qxt:05

4/3/11

13:41

Pรกgina 192