Diàlegs (vol. XIX). Les lleis. Llibres I-III, de Plató

ESCRIPTORS GRECS

PLATÓ

DIÀLEGS VOL. XIX

BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE MMXIII

01 PLEC PLATO DIALEGS XIX (001-007).indd 1

11/02/13 15:44

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS GRECS TEXT I TRADUCCIÓ

PLATÓ

DIÀLEGS, XIX

BARCELONA

01 PLEC PLATO DIALEGS XIX (001-007).indd 3

11/02/13 15:44

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes La traducció d’aquesta obra ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes Primera edició: març del 2013 © de la introducció, la revisió del text grec, la traducció i les notes, Montserrat Camps Gaset, 2013 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2013 © Institut Cambó, 2013 Reservats tots els drets ISBN 978-84-9859-215-3 (Volum XIX) Rústica ISBN 978-84-7225-243-1 (Obra completa) dipòsit legal:

B. 5.171-2013

www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat

01 PLEC PLATO DIALEGS XIX (001-007).indd 4

11/02/13 15:44

PLATÓ

DIÀLEGS Vol.

xix

LES LLEIS [LLIBRES I-III]

INTRODUCCIÓ, TEXT GREC REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES DE

MONTSERRAT CAMPS GASET

BARCELONA BERNAT METGE 2013

01 PLEC PLATO DIALEGS XIX (001-007).indd 5

11/02/13 15:45

Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

01 PLEC PLATO DIALEGS XIX (001-007).indd 6

11/02/13 15:45

A la meva filla

01 PLEC PLATO DIALEGS XIX (001-007).indd 7

11/02/13 15:45

02 INTRODUCCIO 008-045.indd 8

14/02/13 14:47

INTRODUCCIÓ

Si un lector modern poc o gens avesat a textos antics ha­ gués de donar dos o tres noms representatius de la cultura grega o d’allò que popularment hom anomena «els grecs», amb tanta imprecisió com llunyania històrica, probablement es­ mentaria Homer, potser fins i tot Aristòtil, però de ben segur que pensaria en Plató, o en Sòcrates, el mestre a qui el deixe­ ble donà perdurabilitat escrita. Plató és, per a molts, el proto­ tipus del pensador grec, del savi, de l’origen de la filosofia europea, l’home que inventà aquella imatge de la caverna, me­ tàfora de les ombres del coneixement humà i de la ferida de la llum veritable, i que sovint és l’únic que el gran públic coneix. Però si Plató és el pensador per excel·lència (almenys per allò que el fat dels llibres ens ha permès de saber en con­ servar-nos els escrits) ho és perquè es dedicà a pensar la rea­ litat en conjunt i a donar raó de l’univers, dels déus, de l’ésser humà i de la dimensió espiritual, artística i creadora, com un tot. Plató no és un home de lletres, Plató és un home que pensa la ciència en el seu conjunt, perquè la ciència és la saviesa. Fou escriptor, mestre de saber, matemàtic, teòleg, filò­ sof i també polític. A l’Atenes castigada per múltiples revessos de finals del segle v i principis del iv aC, hi ha prou paraula de poetes, d’endevins, d’astrònoms, de tràgics, de matemà­ tics, d’historiadors, de metges i d’oradors perquè la paraula d’un pensador extraordinari construeixi una obra ingent prò­ pia i innovadora sense menystenir l’herència rebuda.

Per això no ha d’estranyar que Plató s’ocupi també de pen­ sar l’estat, la política. Per als grecs, no hi havia res que quedés

02 INTRODUCCIO 008-045.indd 9

14/02/13 14:47

10

INTRODUCCIÓ

a fora de l’acció política, perquè l’ésser humà és fonamental­ ment un ésser polític, que viu en una comunitat, en una socie­ tat que ha construït civilització, entre els déus per una banda i els animals per una altra, sense barrejar-se ni identificar-se ni amb els uns ni amb els altres. Per tant, pensar l’ésser humà, la seva relació amb la natura i amb els déus, l’obtenció de la sa­viesa, el coneixement de l’univers i de les seves lleis, els mo­ dels que regeixen l’univers i el comportament humà, tot això és pensar la política. Plató ho fa, sobretot, en tres obres: La república, El polític i Les lleis.

Les lleis constitueixen, juntament amb La república, una de les obres de maduresa de l’autor, i de les més llargues i com­ plexes, tant d’estructura com de contingut, perquè aborden un munt de temes diversos, però no heterogenis ni mancats de connexió. Són un intent monumental de pensar l’organit­ zació jurídica de l’estat d’una manera global i d’acord amb la raó, intent que no s’havia produït abans en el món grec amb aquest rigor i extensió.

La

reflexió sobre la constitució política

Abans de Plató, els grecs ja s’havien plantejat la construcció dels pobles i la constitució dels estats, tot i que no pas d’una manera tan complexa i completa com ho fa ell. De col·leccions de lleis diverses, n’hi devia haver i devia ser possible accedir al seu coneixement, i Plató demostra tenir un bon domini de les legislacions gregues. De fet, l’interès per la llei i per l’or­ ganització de les ciutats, i en particular d’Esparta, no és gens estrany a Grècia. L’Antiguitat atribuïa a Teofrast, cinquanta anys més jove que Plató, una col·lecció de lleis gregues, i a Xenofont d’Efes, contemporani de Plató, una Constitució dels atenesos, amb tota probabilitat espúria, però lògica continua­ ció de la Constitució dels lacedemonis, d’autoria més probable.

Aristòtil, que és la font més extensa per a bona part d’autors antics que no han deixat obra escrita o n’han deixat molt poca, esmenta bàsicament dos noms anteriors a Plató: Fàleas de Calcedònia i Hipòdam de Milet.

02 INTRODUCCIO 008-045.indd 10

14/02/13 14:47

INTRODUCCIÓ

11

Fàleas, potser a finals del segle v aC o principis del iv, féu el primer intent, que sapiguem, d’ordenar la propietat privada de l’estat, i proposà una distribució igualitària de l’educació, per tal de fonamentar l’organització de l’estat sobre la base de la igualtat, tema aquest, el de l’educació, que constitueix un nervi central de l’obra platònica. Probablement proposà tam­ bé de limitar el nombre total de ciutadans, una altra qüestió no gens estranya al contingut de Les lleis.

L’altre gran nom il·lustre, i no solament com a teòric de l’estat, sinó també com a arquitecte i urbanista, fou Hipòdam de Milet, del segle v aC. El seu concepte d’estat presenta la polis com una entitat col·lectiva amb una distribució interna a la qual correspon el repartiment de l’espai físic. Era la con­ jugació de l’arquitectura i la teoria de l’estat en un concepte urbanístic que dividia l’espai de la ciutat en l’ordre ben dis­ posat d’una quadrícula geomètrica, precursor del disseny de les ciutats modernes, a diferència del desordre urbanístic de les construccions anteriors.1 Se sap que va dirigir la construcció del Pireu i que probablement fou el dissenyador de Rodes, i que també va projectar edificis individuals. Hipòdam proposà a més la reforma dels tribunals, amb magistrats elegibles pels ciutadans, que havien de jutjar els grans delictes fets contra el comú, i, en general, formulà una teoria política basada en el concepte d’igualtat davant la llei, la isonomía, amb la qual s’adeia la seva activitat arquitectònica.

D’ambdós autors, però, en conservem poca cosa. Ara bé, remuntant en el temps fins al segle vi aC, podem trobar en els dístics elegíacs de Soló d’Atenes (el legislador atenès de més renom i que la tradició fa fins i tot avantpassat de Plató en línia materna) l’elogi d’un bon govern (eunomía) que or­ dena la ciutat, i el blasme de l’afany de riqueses que perver­ teixen l’individu i la comunitat, i que cal castigar;2 però una explicació més extensa i elaborada d’una constitució no la tro­

1. Vegeu P. Benvenuti Falciai, Ippodamo di Mileto architetto e filosofo.

Una ricostruzione filologica della personalità, Studi e Testi II, Florència 1982.

2. Soló 4 West 30-35 i 15 West 9-12.

02 INTRODUCCIO 008-045.indd 11

14/02/13 14:47

12

INTRODUCCIÓ

bem fins al segle iv, amb la Constitució dels lacedemonis atri­ buïda a Xenofont i, més endavant, amb la Constitució dels atenesos d’Aristòtil, el qual manifesta prou coneixement del tema per a poder suposar que tenia bones fonts de dades, que també devia poder consultar Plató. Hom pot imaginar que hi havia prou interès entre els grecs a aplegar i transmetre els ordenaments legals i fins i tot a discutir-los o comparar-los.

Tanmateix, allò que fa Plató no és recollir una llei vigent, sinó proposar una nova legislació per a una ciutat inexistent que pot projectar de bon començament, i proposar-la no com un codi de normes, encara que l’obra en contingui, sinó, es­ pecialment, com una reflexió teòrica sobre quin ha de ser l’objectiu final de la llei i quina ha de ser la relació de l’indi­ vidu amb la societat i amb la llei. Aquesta reflexió teòrica, que vertebra tota l’obra més enllà dels detalls concrets, és allò que li confereix singularitat en el context grec.

Plató es mou en la realitat històrica grega de les polis, ciu­ tats autònomes amb una àrea d’influència que són compara­ bles al que anomenem estat, capaces d’organitzar-se econòmi­ cament i també de fer la guerra entre elles, unides per dos elements fonamentals que distingeixen la ciutat grega dels po­ bles bàrbars, i que són la llengua grega i el panteó olímpic, és a dir els déus. Plató té prou exemples de tipus de govern i d’estat, reeixits o fracassats o mediocres, per a poder cons­ truir, a partir d’aquesta realitat, una teoria de l’estat i la llei.

Fins a quin punt la seva experiència no gaire afortunada a Sicília li aporta pragmatisme i distanciament és un tema que, al lector modern, no l’ha d’aclaparar gaire. Les lleis són sobre­ tot una reflexió sobre el paper de l’intel·lecte, de la filosofia, en la construcció de la societat, i una proposta pràctica con­ seqüent, i aquesta reflexió és el que dóna modernitat al text, més enllà del detall aplicable a la seva quotidianitat contem­ porània.

Però Les lleis no són l’única obra en què Plató aborda la qüestió de l’estat i l’ordenació social. La república i El polític són els altres dos diàlegs en què tracta específicament el tema, a més de referir-s’hi des d’altres punts de vista en diàlegs com el Timeu o el Crítias, en la part dedicada a l’Atlàntida. Hom

02 INTRODUCCIO 008-045.indd 12

14/02/13 14:47

INTRODUCCIÓ

13

ha volgut contraposar els plantejaments de La república i els de Les lleis, les dues obres més extenses, o bé per rebutjar l’autenticitat d’aquestes últimes, o bé per justificar la tesi d’una evolució del pensament platònic o d’un canvi d’opinió de l’autor. Però La república planteja l’estat ideal, tal com hauria de ser si es pogués tenir un estat perfecte, la millor forma d’estat, mentre que Les lleis presenten la forma de go­ vern que ve en segon lloc (739a-c) i que és possible dur a terme en una ciutat concreta. Si el plantejament de La repú­ blica podia veure’s com una utopia, el de Les lleis no ho és, per bé que la ciutat de Magnèsia no hagi de ser, forçosament, una ciutat real, sinó un pretext literari. Plató organitza les ma­ gistratures i explica la manera d’escollir els qui ocuparan els càrrecs, distribueix les funcions i defineix les institucions de l’estat a partir de l’existència real de magistratures i instituci­ ons, que ell de vegades critica, i innova a partir d’aquesta re­ alitat fins a arribar al detall quotidià i sobretot pràctic, que també té en compte la imperfecció de la raça humana i la necessitat d’establir mitjans provisionals mentre no es pugui aconseguir l’ideal perfecte.

El títol de l’obra és el terme grec que vol dir ‘llei’, nómos, i que, en realitat, té, en grec, un conjunt de significats apa­ rentment diversos. És substantiu del verb némo, que significa ‘distribuir, repartir, dividir’, i com a substantiu significa ‘la norma, la llei, el costum’, la mesura que deriva del reparti­ ment en el si de la comunitat, repartiment de terres, de tas­ ques, de funcions i de deures. Encara avui, les divisions terri­ torials gregues s’anomenen nomoí. El terme designava també un tipus de música, i com a tal l’empra Plató quan parla de l’educació a partir de la música. Nómos és, doncs, la distribu­ ció ordenada, mesurada, i la democràcia practica, precisament, la isonomía, el repartiment igualitari de terra, de privilegis i de deures entre ciutadans. Una distribució que, en termes de re­ ligió grega, correspon a Zeus: Plató repetirà, al llarg de tota l’obra, que la llei que ordena el bon govern de l’estat no pot estar allunyada del designi diví.

02 INTRODUCCIO 008-045.indd 13

14/02/13 14:47

ΝΟΜΟΙ Η ΝΟΜΟΘΕΣΙΑΙ ΑΘΗΝΑΙΟΣ ΧΕΝΟΣ. ΚΛΕΙΝΙΑΣ ΚΡΗΣ. ΜΕΓΙΛΛΟΣ ΛΑΚΕΔΑΙΜΟΝΙΟΣ

Α ΑΘΗΝΑΙΟΣ. Θεὸς ἤ τις ἀνθρώπων ὑμῖν, ὦ ξένοι, εἴληφε τὴν αἰτίαν τῆς τῶν νόμων διαθέσεως; ΚΛΕΙΝΙΑΣ. Θεός, ὦ ξένε, θεός, ὥς γε τὸ δικαιότατον εἰπεῖν· παρὰ μὲν ἡμῖν Ζεύς, παρὰ δὲ Λακεδαιμονίοις, ὅθεν ὅδε ἐστίν, οἶμαι φάναι τούτους Ἀπόλλωνα. Ἦ γάρ; ΜΕΓΙΛΛΟΣ. Ναί. ΑΘ. Μῶν οὖν καθ’ Ὅμηρον λέγεις ὡς τοῦ Μίνω φοιτῶντος b πρὸς τὴν τοῦ πατρὸς ἑκάστοτε συνουσίαν δι’ ἐνάτου ἔτους καὶ

624

624 a 7-b 3 μῶν... νόμους habet Proclus, In Remp. I 156, 16-20 K

05 PLATO DIALEGS XIX_trad (057-169)indd.indd 58

15/02/13 08:53

LES LLEIS Estranger atenès. Clínias (cretenc).

Megil·le (lacedemoni)

LLIBRE I Atenès.– ¿Un déu fou el responsable de les vostres lleis, o un home?, digueu, estrangers.

Clínias.– Un déu, estranger,1 un déu. A nosaltres ens sembla que el més just és dir que fou Zeus, però a Esparta, d’on prové aquest company nostre, em sembla que dirien que fou Apol·lo, ¿oi que sí?

Megil·le.– I tant.

At.– I tu, Clínias, ¿creus que és veritat el que explica Homer, que, cada nou anys, Minos anava a visitar el seu

624

b

1. El terme estranger, xénos, defineix el qui prové d’una ciutat grega diferent, el foraster. L’atenès és estranger a Creta, igual com després ell mateix s’adreça a Clínias anomenant-lo estranger de Cnosos (633d).

Totes les ciutats gregues, per diferents que fossin políticament, compartien dos trets comuns, la llengua grega i el Panteó olímpic, que les diferenciava dels pobles no grecs, anomenats bárbaroi ‘bàrbars’ (vegeu la nota a 626a) perquè parlen fent sons que no s’entenen.

05 PLATO DIALEGS XIX_trad (057-169)indd.indd 58

15/02/13 08:53

59

ΝΟΜΩΝ Α 624b2-625c5

κατὰ τὰς παρ’ ἐκείνου φήμας ταῖς πόλεσιν ὑμῖν θέντος τοὺς νόμους; ΚΛ. Λέγεται γὰρ οὕτω παρ’ ἡμῖν· καὶ δὴ καὶ τὸν ἀδελφόν γε αὐτοῦ Ῥαδάμανθυν –ἀκούετε γὰρ τὸ ὄνομα– δικαιότατον γε625 γονέναι. Τοῦτον οὖν φαῖμεν ἂν ἡμεῖς γε οἱ Κρῆτες, ἐκ τοῦ τότε διανέμειν τὰ περὶ τὰς δίκας, ὀρθῶς τοῦτον τὸν ἔπαινον αὐτὸν εἰληφέναι. ΑΘ. Καὶ καλόν γε τὸ κλέος ὑεῖ τε Διὸς μάλα πρέπον. Ἐπειδὴ δὲ ἐν τοιούτοις ἤθεσι τέθραφθε νομικοῖς σύ τε καὶ ὅδε, προσδοκῶ οὐκ ἂν ἀηδῶς περί τε πολιτείας τὰ νῦν καὶ νόμων τὴν b διατριβήν, λέγοντάς τε καὶ ἀκούοντας ἅμα κατὰ τὴν πορείαν, ποιήσεσθαι. Πάντως δ’ ἥ γε ἐκ Κνωσοῦ ὁδὸς εἰς τὸ τοῦ Διὸς ἄντρον καὶ ἱερόν, ὡς ἀκούομεν, ἱκανή, καὶ ἀνάπαυλαι κατὰ τὴν ὁδόν, ὡς εἰκός, πνίγους ὄντος τὰ νῦν, ἐν τοῖς ὑψηλοῖς δένδρεσίν εἰσι σκιαραί, καὶ ταῖς ἡλικίαις πρέπον ἂν ἡμῶν εἴη τὸ διαναπαύεσθαι πυκνὰ ἐν αὐταῖς, λόγοις τε ἀλλήλους παραμυθουμένους τὴν ὁδὸν ἅπασαν οὕτω μετὰ ῥᾳστώνης διαπερᾶναι. ΚΛ. Καὶ μὴν ἔστιν γε, ὦ ξένε, προϊόντι κυπαρίττων τε ἐν τοῖς c ἄλσεσιν ὕψη καὶ κάλλη θαυμάσια, καὶ λειμῶνες ἐν οἷσιν ἀναπαυόμενοι διατρίβοιμεν ἄν. ΑΘ. Ὀρθῶς λέγεις. ΚΛ. Πάνυ μὲν οὖν· ἰδόντες δὲ μᾶλλον φήσομεν. Ἀλλ’ ἴωμεν ἀγαθῇ τύχῃ.

b 2 ὑμῖν AO : ὑμῶν Procl. || 625 a 1 φαῖμεν AO : φαμὲν Οc || a 6 ἀηδῶς A : ἀηδῶς ἡμᾶς OL; τε O : om. A || b 2 ποιήσεσθαι AO : ποιήσασθαι coni.

Schanz

05 PLATO DIALEGS XIX_trad (057-169)indd.indd 59

15/02/13 08:53

59

LES LLEIS I 624b-625c

pare i que dictava lleis per a les vostres ciutats,2 a partir dels oracles que aquest li inspirava?

Clín.– Això és el que diu la nostra tradició, així com també que Radamantis, germà seu –segur que l’heu sentit anomenar–, passava per ser l’home més just de tots.3 Nosaltres els cretencs pensem que es guanyà aquesta repu­ tació gràcies a la manera com organitzà la justícia mentre visqué.

At.– I bona reputació que tenia, ben digna d’un fill de Zeus! Com que tu i Megil·le us heu criat enmig d’aquestes institucions legals, goso dir que no us desplaurà pas que conversem sobre constitucions i lleis, adés parlant, adés escoltant, durant tot el viatge. He sentit a dir que la distància des de Cnosos fins a la cova i al santuari de Zeus és considerable,4 i sens dubte, a sota d’aquests arbres esponerosos, hi deuen haver llocs d’ombra que ens protegiran d’aquest sol de justícia. Com escau a la nostra edat, hi buscarem sovint recer per aturar-nos a descansar, i durem a terme tot el viatge sense grans dificultats, mentre ens esplaiem en la conversa.

Clín.– Sí, estranger, i una mica més endavant arribarem als boscos sagrats, d’uns xiprers de gran alçada i bellesa, i prats on podrem prendre repòs i conversar.

At.– Molt bé.

Clín.– D’acord. Quan els veurem, ja en direm més coses. Som-hi, doncs, i que tinguem sort.

625

b

c

2. Homer, Od. XIX 178-9. Minos era un rei mític de Cnosos, fill de Zeus i Europa, i anava cada nou anys a consultar l’oracle del seu pare. La mitologia grega el féu jutge de l’Hades, com també diu Homer (Od. XI 568-70). Cf. Plató, Min. 319b.

3. Radamantis era el germà de Minos i comparteix amb ell les funcions de jutge, Homer, Il. XIV 322 i Plató, Min. 319b-320d.

4. Aquest camí devia ser el mateix que feia Minos per anar a trobar Zeus. La cova és probablement la que serví d’amagatall a Zeus quan era infant i on aquest rebé la seva educació, i es trobava a la muntanya de l’Ida. Cnosos és la gran ciutat cretenca que fou excavada per Sir Arthur Evans i on es pensava que hi havia el palau de Minos, nom que encara avui duen les ruïnes reconstruïdes.

05 PLATO DIALEGS XIX_trad (057-169)indd.indd 59

15/02/13 08:53

60

ΝΟΜΩΝ Α 625c6-626a3

ΑΘ. Ταῦτ’ εἴη. Καί μοι λέγε· κατὰ τί τὰ συσσίτιά τε ὑμῖν συντέταχεν ὁ νόμος καὶ τὰ γυμνάσια καὶ τὴν τῶν ὅπλων ἕξιν; ΚΛ. Οἶμαι μέν, ὦ ξένε, καὶ παντὶ ῥᾴδιον ὑπολαβεῖν εἶναι τά d γε ἡμέτερα. Τὴν γὰρ τῆς χώρας πάσης Κρήτης φύσιν ὁρᾶτε ὡς οὐκ ἔστι, καθάπερ ἡ τῶν Θετταλῶν, πεδιάς, διὸ δὴ καὶ τοῖς μὲν ἵπποις ἐκεῖνοι χρῶνται μᾶλλον, δρόμοισιν δὲ ἡμεῖς· ἥδε γὰρ ἀνώμαλος αὖ καὶ πρὸς τὴν τῶν πεζῇ δρόμων ἄσκησιν μᾶλλον σύμμετρος. Ἐλαφρὰ δὴ τὰ ὅπλα ἀναγκαῖον ἐν τῷ τοιούτῳ κεκτῆσθαι καὶ μὴ βάρος ἔχοντα θεῖν· τῶν δὴ τόξων καὶ τοξευμάτων ἡ κουφότης ἁρμόττειν δοκεῖ. Ταῦτ’ οὖν πρὸς τὸν e πόλεμον ἡμῖν ἅπαντα ἐξήρτυται, καὶ πάνθ’ ὁ νομοθέτης, ὥς γ’ ἐμοὶ φαίνεται, πρὸς τοῦτο βλέπων συνετάττετο· ἐπεὶ καὶ τὰ συσσίτια κινδυνεύει συναγαγεῖν, ὁρῶν ὡς πάντες ὁπόταν στρατεύωνται, τόθ’ ὑπ’ αὐτοῦ τοῦ πράγματος ἀναγκάζονται φυλακῆς αὑτῶν ἕνεκα συσσιτεῖν τοῦτον τὸν χρόνον. Ἄνοιαν δή μοι δοκεῖ καταγνῶναι τῶν πολλῶν ὡς οὐ μανθανόντων ὅτι πόλεμος ἀεὶ πᾶσιν διὰ βίου συνεχής ἐστι πρὸς ἁπάσας τὰς πόλεις· εἰ δὴ πολέμου γε ὄντος φυλακῆς ἕνεκα δεῖ συσσιτεῖν καί 626 τινας ἄρχοντας καὶ ἀρχομένους διακεκοσμημένους εἶναι φύλακας αὐτῶν, τοῦτο καὶ ἐν εἰρήνῃ δραστέον. ἣν γὰρ καλοῦσιν οἱ πλεῖστοι τῶν ἀνθρώπων εἰρήνην, τοῦτ’ εἶναι μόνον ὄνομα, τῷ δ’

e 1 ἐξήρτυται ΑΟ : ἐξήρηται O4 L || 626 a 2-b 4 ἣν... γίγνεσθαι habet Stobaeus IV 9, 13

05 PLATO DIALEGS XIX_trad (057-169)indd.indd 60

15/02/13 08:53

60

LES LLEIS I 625c-626a

At.– Així sigui. Primer de tot, vull saber per què la vostra llei us ordena fer àpats en comú i exercicis al gimnasi, i portar armes.

Clín.– Em sembla, estranger, que les nostres institu­ cions són prou entenedores per a tothom. Fixa’t com és la naturalesa del nostre país: Creta no és una ampla planura, com Tessàlia.5 Aquesta és la raó per què a Tessàlia practiquen la cavalleria, mentre que, en canvi, nosaltres estem acostumats a les curses, ja que el terra desigual del nostre país és més apte per a l’exercici de la cursa a peu.

En aquest cas, però, cal dur armes lleugeres, ja que ningú no pot portar gaire pes si va corrent, i per a això és apropiada la lleugeresa dels arcs i de les fletxes.6 Ara bé, totes aquestes normes s’han fet amb vista a la guerra, i a mi em sembla que el legislador ho ha tingut present en totes les disposicions. Instituí els àpats en comú,7 si no m’equivoco, per aquesta mateixa raó, perquè s’adonà que els ciutadans, quan es troben al camp de batalla, es veuen obligats, per les circumstàncies, a prendre els àpats en comú per poder fer la guàrdia. Crec que, amb això, posà en evidència la ximpleria de la majoria, perquè totes les ciutats fan la guerra contra totes les altres i, atès que durant la guerra hi havia d’haver àpats comuns i que uns quants dels qui manen i dels qui són manats havien d’encarregar-se per torns de protegir els altres, això mateix havia de fer-se també en temps de pau. Perquè el legislador considerava que el que la majoria de la gent anome-

d

e

626

5. Tessàlia és una regió plana situada al nord de Grècia i cèlebre pels seus cavalls i genets.

6. Els cretencs tenien fama de ser bons arquers.

7. El terme tècnic és sissíties, una institució pròpia d’Esparta i també de Creta. Es tracta d’una disposició de caràcter militar i que afecta, per tant, exclusivament els homes, els quals menjaven junts sota la direcció d’un cabdill i en un espai comú i exclusiu per a ells. Plató proposarà més endavant que es faci el mateix amb les dones (VI 780d781e).

05 PLATO DIALEGS XIX_trad (057-169)indd.indd 60

15/02/13 08:53

61

ΝΟΜΩΝ Α 626a4-c6

ἔργῳ πάσαις πρὸς πάσας τὰς πόλεις ἀεὶ πόλεμον ἀκήρυκτον κατὰ φύσιν εἶναι. Καὶ σχεδὸν ἀνευρήσεις, οὕτω σκοπῶν, τὸν Κρητῶν νομοθέτην ὡς εἰς τὸν πόλεμον ἅπαντα δημοσίᾳ καὶ ἰδίᾳ τὰ νόμιμα ἡμῖν ἀποβλέπων συνετάξατο, καὶ κατὰ ταῦτα b οὕτω φυλάττειν παρέδωκε τοὺς νόμους, ὡς τῶν ἄλλων οὐδενὸς οὐδὲν ὄφελος ὂν οὔτε κτημάτων οὔτ’ ἐπιτηδευμάτων, ἂν μὴ τῷ πολέμῳ ἄρα κρατῇ τις, πάντα δὲ τὰ τῶν νικωμένων ἀγαθὰ τῶν νικώντων γίγνεσθαι. ΑΘ. Καλῶς γε, ὦ ξένε, φαίνῃ μοι γεγυμνάσθαι πρὸς τὸ διειδέναι τὰ Κρητῶν νόμιμα. Τόδε δέ μοι φράζε ἔτι σαφέστερον· c ὃν γὰρ ὅρον ἔθου τῆς εὖ πολιτευομένης πόλεως, δοκεῖς μοι λέγειν οὕτω κεκοσμημένην οἰκεῖν δεῖν, ὥστε πολέμῳ νικᾶν τὰς ἄλλας πόλεις. Ἦ γάρ; ΚΛ. Πάνυ μὲν οὖν· οἶμαι δὲ καὶ τῷδε οὕτω συνδοκεῖν. ΜΕ. Πῶς γὰρ ἂν ἄλλως ἀποκρίναιτο, ὦ θεῖε, Λακεδαιμονίων γε ὁστισοῦν;

b 2 οὔτ ἐπιτηδευμάτων mg. Ac : om. A

05 PLATO DIALEGS XIX_trad (057-169)indd.indd 61

15/02/13 08:53

61

LES LLEIS I 626a-c

na pau és només una paraula: a la pràctica, cada estat8 es troba, per naturalesa, en situació continuada de guerra amb qualsevol altre, sense que calgui que hi hagi heralds que la proclamin. Si t’hi fixes bé, t’adonaràs de seguida que el legislador cretenc tenia com a objectiu que totes les nostres institucions, privades i públiques, fossin disposades en vista a la guerra, i així legislà, pensant que no hi ha cap possessió ni institució que tingui cap valor per a aquell que és derrotat en la batalla, ja que tots els béns dels vençuts passen a les mans dels vencedors.

At.– Em sembla, estranger, que has esmerçat molt d’esforç a investigar la legislació cretenca. Explica’m, si et plau, amb una mica més de detall, el punt següent: em fa l’efecte que penses que l’estat governat per una bona constitució hauria de dur un estil de vida disposat de tal manera que li permetés de vèncer tots els altres estats en cas de guerra. ¿Oi que és així?

Clín.– Certament, i el nostre company, si no m’equivoco, estarà d’acord amb mi.

Meg.– ¿Com podria cap espartà dir una cosa diferent?

b

c

8. Entrem en l’espinosa traducció del terme pólis, que vol dir ‘ciutat’, però que també designa l’organització del conjunt d’una comunitat que resideix en viles edificades, poblets i zones rurals, i que gaudeix d’independència respecte d’altres comunitats. Hom parla habitualment de «ciutats estat» gregues per donar aquest doble sentit. Tot i que potser no sempre hem pogut conservar una coherència estricta, hem preferit traduir «ciutat» quan es refereix a la realitat concreta d’Esparta o d’Atenes o de qualsevol altra comunitat grega de ciutadans, atès que totes comparteixen el mateix caràcter grec i que és la designació que es donaven entre elles, mentre que, quan Plató utilitza el terme amb valor abstracte, traduïm per «estat», perquè subratlla millor la independència sobirana de cada polis per a decidir el seu ordre intern i s’acosta més al context del lector modern. N’hi ha prou de recordar aquí l’expe­ riència, que els grecs ja havien fet cruament en època de Plató, de la guerra entre ciutats gregues diferents, sobretot entre Atenes i Esparta, comparable a la guerra entre estats.

05 PLATO DIALEGS XIX_trad (057-169)indd.indd 61

15/02/13 08:53

06 INDEX (170-171).indd 170

11/02/13 15:47

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Conspectus siglorum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Text i traducció Llibre I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Llibre II . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Llibre III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

06 INDEX (170-171).indd 171

19/02/13 12:35

07 COLECCIO (172-186).indd 172

15/02/13 08:42

FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ Primers Directors: Joan Estelrich († 1958) - Carles Riba († 1959) Miquel Dolç († 1994) Consell

de

Direcció:

Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros, Antoni Seva, Jaume Medina, Joan Alberich, Jaume Pòrtulas, Pere Lluís Font, Pere J. Quetglas, Ramon Guardans, Jordi Pàmias i Massana, Àlex Broch Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - Barcelona

V O L U M S P U B L I C A T S 1. Lucreci. De la natura (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.).

2. Corneli Nepos. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

3. Xenofont. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

4. Ciceró. Discursos (vol. i). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber.

5. Sèneca. De la ira. Per Carles Cardó, Prev.

6. Plató. Diàlegs (vol. i). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques.

Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

7. Ciceró. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

8. Ausoni. Obres (vol. i). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit).

9. Sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev.

10. Xenofont. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.).

11. Tibul. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

12. Properci. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

13. Plató. Diàlegs (vol. ii). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells ­(2.a ed. a cura de Carles Riba).

07 COLECCIO (172-186).indd 173

15/02/13 08:42

14. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. i). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

15. Plini. Història natural (vol. i). Llibres I-II. Per Marçal Olivar.

16. Sèneca. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev.

17. Tàcit. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

18. Plutarc. Vides paral·leles (T. I). Vol. i, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.).

19. Aristòtil. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

20. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. ii). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu.

21. Plutarc. Vides paral·leles (T. II). Vol. i, part 2.a: Soló i Publícola.

Temístocles i Camil. Per Carles Riba.

22. Sèneca. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev.

23. Horaci. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber.

24. Pal·ladi. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon.

25. Plini el Jove. Lletres (vol. i). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar.

26. Cató. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés.

27. Plutarc. Vides paral·leles (T. III). Vol. i, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba.

28. Plini el Jove. Lletres (vol. ii i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar.

29. Ovidi. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

30. Plutarc. Vides paral·leles (T. IV). Vol. i, part 4.a: Pèricles i Fabi ­Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba.

31. Lucreci. De la natura (vol. ii i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells.

32. Catul. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés.

33. Ausoni. Obres (vol. ii i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells.

34. Plató. Diàlegs (vol. iii). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem.

Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba).

35. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. i). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev.

36. Plutarc. Vides paral·leles (T. V). Vol. i, part 5.a: Coriolà i Alcibíades.

Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba.

37. Varró. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés.

38. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. ii). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev.

39. Polibi. Història (vol. i). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon.

40. Ovidi. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

41. Lísias. Discursos (vol. i). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias.

Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit.

42. Plutarc. Vides paral·leles (T. X). Vol. iii, part 1.a: Demetri i Antoni.

Per Carles Riba.

07 COLECCIO (172-186).indd 174

15/02/13 08:42

43. Ciceró. De l’orador (vol. i). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés.

44. St. Cebrià. Epistolari (vol. i). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

45. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iii). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev.

46. Polibi. Història (vol. ii). Llibres II-III, i-lix. Per Dom Antoni Ramon.

47. Tàcit. Annals (vol. i). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila.

48. Iseu. Discursos (vol. i). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat.

Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés.

49. Ovidi. Les metamorfosis (vol. ii). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

50. Apuleu. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Marçal Olivar.

51. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. i). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev.

52. Plutarc. Vides paral·leles (T. XI). Vol. iii, part 2.a: Pirros i Mari.

Aratos. Per Carles Riba.

53. Apuleu. Les metamorfosis (vol. ii i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar.

54. Ciceró. De l’orador (vol. ii). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés.

55. St. Cebrià. Epistolari (vol. ii i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig.

56. Iseu. Discursos (vol. ii i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre ­l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés.

57. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iv i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev.

58. Apuleu. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar.

59. Plutarc. Vides paral·leles (T. XII). Vol. iii, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba.

60. Demòstenes. Arengues (vol. i). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització ­financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit.

61. Plini el Jove. Panegíric. Per Marçal Olivar.

62. Ovidi. Les metamorfosis (vol. iii i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra.

63. Plini el Jove. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar.

64. Èsquil. Tragèdies (vol. i). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba.

65. Ciceró. De l’orador (vol. iii i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés.

66. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. iii, part 4.a: Licurg i Numa.

Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba.

67. Èsquil. Tragèdies (vol. ii). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.

Per Carles Riba.

68. Sèneca. Dels beneficis (vol. i). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev.

69. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. iii, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba.

70. Lísias. Discursos (vol. ii). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-

07 COLECCIO (172-186).indd 175

15/02/13 08:42

71.

72.

73.

74.

75.

76.

77.

78.

79.

80.

81.

82.

83.

84.

85.

86.

87.

88.

89.

90.

91.

92.

93.

94.

95.

titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers.

Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit.

Plaute. Comèdies (vol. i). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. Èsquil. Tragèdies (vol. iii i últim). L’Orestea. Per Carles Riba.

Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. ii). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VI). Vol. ii, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba.

Polibi. Història (vol. iii). Llibres III, lx-cxviii - IV, i-xxxvii. Per Dom Antoni Ramon.

Plaute. Comèdies (vol. ii). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar.

Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. iii i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu.

Plaute. Comèdies (vol. iii). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar.

Polibi. Història (vol. iv). Llibres IV (xxxviii-lxxxvii) i V. Per Dom Antoni Ramon.

Terenci. Comèdies (vol. i). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VII). Vol. ii, part 2.a: Emili Paulus i ­Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba.

Plaute. Comèdies (vol. iv). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. ii, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba.

Ciceró. Dels deures (vol. i). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.).

Plutarc. Vides paral·leles (T. IX). Vol. ii, part 4.a: Alexandre i Cèsar.

Per Carles Riba.

Ciceró. Dels deures (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí.

Plaute. Comèdies (vol. v). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar.

Plutarc. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba.

Ciceró. Discursos (vol. ii). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

Ciceró. Tusculanes (vol. i). Llibres I-II. Per Eduard Valentí.

Plaute. Comèdies (vol. vi). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar.

Marcial. Epigrames (vol. i). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç.

Tàcit. Històries (vol. i). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

Ciceró. Tusculanes (vol. ii). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí.

Tàcit. Històries (vol. ii). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i ­Josep M.a Casas i Homs.

07 COLECCIO (172-186).indd 176

15/02/13 08:42

96. Ciceró. Tusculanes (vol. iii i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí.

97. Demòstenes. Arengues (vol. ii). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre ­l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit.

98. Ciceró. Discursos (vol. iii). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

99. Ciceró. Discursos (vol. iv). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

100. Sòfocles. Tragèdies (vol. i). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba.

101. Plaute. Comèdies (vol. vii). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar.

102. Demòstenes. Arengues (vol. iii i últim). Quarta filípica. Lletra de ­Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan ­Petit.

103. Marcial. Epigrames (vol. ii). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç.

104. Plató. Diàlegs (vol. iv). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives.

105. Plaute. Comèdies (vol. viii). El persa. El cartaginès. Per Marçal ­Olivar.

106. Ciceró. Discursos (vol. v). Segona acció contra Verres: Les imatges.

Per Josep Vergés.

107. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. i). Llibre I. Per Jaume Berenguer.

108. Ciceró. Discursos (vol. vi). Segona acció contra Verres: Els suplicis.

Per Josep Vergés.

109. Sèneca. Dels beneficis (vol. ii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

110. Plaute. Comèdies (vol. ix). Psèudolus. Per Marçal Olivar.

111. Plaute. Comèdies (vol. x). Rudens. Per Marçal Olivar.

112. Persi. Sàtires. Per Miquel Dolç.

113. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. ii). Llibre II. Per Jaume Berenguer.

114. Marcial. Epigrames (vol. iii). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç.

115. Ciceró. Discursos (vol. vii). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés.

116. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iii). Llibre III. Per Jaume Berenguer.

117. Virgili. Bucòliques. Per Miquel Dolç.

118. Plaute. Comèdies (vol. xi). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar.

119. Plató. Diàlegs (vol. v). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives.

120. Terenci. Comèdies (vol. ii). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

121. Sèneca. Qüestions naturals (vol. i). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev.

122. Sèneca. Qüestions naturals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev.

123. Tàcit. Històries (vol. iii). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

124. Píndar. Odes (vol. i). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú.

125. Estaci. Silves (vol. i). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

07 COLECCIO (172-186).indd 177

15/02/13 08:42

126. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iv). Llibre IV. Per Jaume Berenguer.

127. Terenci. Comèdies (vol. iii). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines.

128. Estaci. Silves (vol. ii). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

129. Píndar. Odes (vol. ii). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú.

130. Sòfocles. Tragèdies (vol. ii). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba.

131. Marcial. Epigrames (vol. iv). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç.

132. Sèneca. Qüestions naturals (vol. iii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev.

133. Marcial. Epigrames (vol. v i últim). Per Miquel Dolç.

134. Terenci. Comèdies (vol. iv). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines.

135. Estaci. Silves (vol. iii i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

136. Plaute. Comèdies (vol. xii i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar.

137. Tertul·lià. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç.

138. Juvenal. Sàtires (vol. i). Per Manuel Balasch, Prev.

139. Juvenal. Sàtires (vol. ii i últim). Per Manuel Balasch, Prev.

140. Sòfocles. Tragèdies (vol. iii). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba.

141. Teòcrit. Idil·lis (vol. i). Per Josep Alsina.

142. Quintilià. Institució oratòria (vol. i). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs.

143. Ciceró. Discursos (vol. viii). Sobre el comandament de Gneu Pompeu.

Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés.

144. Plató. Diàlegs (vol. vii). Fedó. Per Jaume Olives.

145. Baquílides. Odes. Per Manuel Balasch, Prev.

146. Tàcit. Històries (vol. iv i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç.

147. Sal·lusti. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart.

148. Teòcrit. Idil·lis (vol. ii i últim). Per Josep Alsina.

149. Polibi. Història (vol. v). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

150. Virgili. Geòrgiques. Per Miquel Dolç.

151. Quintilià. Institució oratòria (vol. ii). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs.

152. Sal·lusti. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart.

153. Sòfocles. Tragèdies (vol. iv i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev.

154. Ciceró. Discursos (vol. ix). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai ­Rabiri. Per Josep Vergés.

155. Tàcit. Annals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç.

156. Xenofont. Ciropèdia (vol. i). Llibre I. Per Núria Albafull.

157. Ovidi. Tristes (vol. i). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

158. Polibi. Història (vol. vi). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev.

159. Eurípides. Tragèdies (vol. i). Alcestis. Per Josep Alsina.

160. Ovidi. Tristes (vol. ii i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

07 COLECCIO (172-186).indd 178

15/02/13 08:42

161. Llucià. Obres (vol. i). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Mont­ serrat Jufresa.

162. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. i). Cèsar. Per Joaquim Icart.

163. Xenofont. Opuscles (vol. i). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere.

164. Xenofont d’Efes. Efesíaques. Per Carles Miralles.

165. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. ii). August. Per Joaquim Icart.

166. Tàcit. Annals (vol. iii). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç.

167. Polibi. Història (vol. vii). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev.

168. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. i). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero.

169. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iii). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart.

170. Tàcit. Annals (vol. iv). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç.

171. Aristòfanes. Comèdies (vol. i). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev.

172. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iv). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart.

173. Tàcit. Annals (vol. v). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç.

174. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. v). Llibre V. Per Jaume Berenguer.

175. Herodes. Mimiambes. Per Carles Miralles.

176. Tàcit. Annals (vol. vi i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç.

177. Aristòfanes. Comèdies (vol. ii). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev.

178. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. v i últim). Galba. Otó. Vitel·li.

Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart.

179. Isòcrates. Discursos (vol. i). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos.

180. Ovidi. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

181. Aristòfanes. Comèdies (vol. iii). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev.

182. Cal·límac. Himnes. Per Pere Villalba.

183. Virgili. Eneida (vol. i). Per Miquel Dolç.

184. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. i). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

185. Aristòfanes. Comèdies (vol. iv). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev.

186. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. i). Llibre I. Per Josep M. Morató.

187. Sal·lusti. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo.

188. Ciceró. Discursos (vol. x). Catilinàries. Per Oliveri Nortes.

189. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Icart.

190. Aristòfanes. Comèdies (vol. v). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev.

191. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. ii). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart.

192. Epicur. Lletres. Per Montserrat Jufresa.

193. Virgili. Eneida (vol. ii). Per Miquel Dolç.

07 COLECCIO (172-186).indd 179

15/02/13 08:42

194. Palèfat. Històries increïbles. Per Enric Roquet.

195. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. iii i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart.

196. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. ii). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró.

197. Aristòfanes. Comèdies (vol. vi i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev.

198. Ovidi. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

199. Virgili. Eneida (vol. iii). Per Miquel Dolç.

200. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. ii). Per Francesc J. Cuartero.

201. Virgili. Eneida (vol. iv i últim). Per Miquel Dolç.

202. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vi). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev.

203. Horaci. Odes i epodes (vol. i). Per Josep Vergés.

204. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató.

205. Cal·límac. Epigrames. Per Pere Villalba.

206. Ovidi. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

207. Prudenci. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

208. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. iii). Per Francesc J. Cuartero.

209. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vii). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev.

210. Florus. Gestes dels romans (vol. i). Llibre I. Per Joaquim Icart.

211. Isòcrates. Discursos (vol. ii). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos.

212. Prudenci. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

213. Longus. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero.

214. Florus. Gestes dels romans (vol. ii i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart.

215. Polibi. Història (vol. viii). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev.

216. Horaci. Odes i epodes (vol. ii i últim). Per Josep Vergés.

217. Parteni de Nicea. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero.

218. Apèndix Virgiliana (vol. i). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit.

L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç.

219. Polibi. Història (vol. ix). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev.

220. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. viii). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev.

221. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iii). Sobre la naturalesa de l’home.

Epidèmies I i III. Per Josep Alsina.

222. Prudenci. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

223. Plató. Diàlegs (vol. vi). El Convit. Per Eulàlia Presas.

224. Polibi. Història (vol. x). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

225. Ovidi. Pòntiques (vol. i). Per Carme Boyé.

07 COLECCIO (172-186).indd 180

15/02/13 08:42

226. Apèndix Virgiliana (vol. ii i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç.

227. Isop. Faules (vol. i). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 228. Polibi. Història (vol. xi). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev.

229. Prudenci. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

230. Prudenci. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç.

231. St. Basili el Gran. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega.

Per Josep O’Callaghan.

232. Demòstenes. Discursos polítics (vol. i). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí.

233. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. i). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

234. Demòstenes. Discursos polítics (vol. ii). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí.

235. Ovidi. Pòntiques (vol. ii i últim). Per Carme Boyé.

236. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iii). Contra Mídias. Per Juli Pallí.

237. Egèria. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras.

238. Egèria. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras.

239. Plató. Diàlegs (vol. viii). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev.

240. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iv). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí.

241. Aviè. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba.

242. Demòstenes. Discursos polítics (vol. v). Sobre l’ambaixada fraudulenta.

Per Juli Pallí.

243. Polibi. Història (vol. xii i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev.

244. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. i). Per Josep Amengual, Prev.

245. Quintilià. Institució Oratòria (vol. iii). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

246. [Cèsar]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

247. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. ii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

248. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vi). Sobre la corona. Per Juli Pallí.

249. Trifiodor. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero.

250. Plató. Diàlegs (vol. ix). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev.

251. [Cèsar]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç.

252. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vii i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí.

253. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. iii). Llibres VI-IX. Per Vicent ­Ferrís i Miquel Dolç.

254. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. i). Per Joan M. del Pozo.

255. Ciceró. Discursos (vol. xii). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.

07 COLECCIO (172-186).indd 181

15/02/13 08:42

256. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. i). Per Joan Bellès.

257. Isop. Faules (vol. ii i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 258. Plató. Diàlegs (vol. x). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev.

259. Demòstenes. Discursos civils (vol. i). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí.

260. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. i). Per Narcís Xifra, Prev.

261. Llucià. Obres (vol. ii). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis.

Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre.

262. Catul. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés.

263. Plató. Diàlegs (vol. xi). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev.

264. Apici. L’art de la cuina (vol. i). Per Joan Gómez Pallarès.

265. Demòstenes. Discursos civils (vol. ii). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí.

266. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

267. Ovidi. Fastos (vol. i). Per Miquel Dolç i Jaume Medina.

268. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. ii). Per Josep Amengual, Prev.

269. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. ii). Per Narcís Xifra, Prev.

270. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla.

271. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla.

272. Isòcrates. Discursos (vol. iii). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau.

Per Joan Castellanos.

273. Plató. Diàlegs (vol. xii). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev.

274. Col·lut. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero.

275. Euforió de Calcis. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua.

276. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. ii i últim). Per Joan Bellès.

277. Venanci Fortunat. Poesies (vol. i). Per Josep Pla i Agulló.

278. Plató. Diàlegs (vol. xiii). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev.

279. Ciceró. Discursos (vol. xiii). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart.

280. Demòstenes. Discursos civils (vol. iii). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí.

281. Demòstenes. Discursos civils (vol. iv). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí.

282. Demòstenes. Discursos civils (vol. v i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera. Per Juli Pallí.

283. Píndar. Odes (vol. iii). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

284. Píndar. Odes (vol. iv). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

07 COLECCIO (172-186).indd 182

15/02/13 08:42

285. Píndar. Odes (vol. v). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

286. [Anònim]. Regla del mestre (vol. i). Per Ventura Sella.

287. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iv). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

288. [Anònim]. Regla del mestre (vol. ii i últim). Per Ventura Sella.

289. Píndar. Fragments (vol. vi). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès.

290. Plató. Diàlegs (vol. xiv). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev.

291. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. i). Per Josep Batalla.

292. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. ii i últim). Per Josep Batalla.

293. Ciceró. Discursos (vol. xi). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs.

Per Dolors Condom.

294. Claudià. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva.

295. Aristòtil. Història dels animals (vol. i). Per Juli Pallí.

296. Aristòtil. Història dels animals (vol. ii). Per Juli Pallí.

297. Aristòtil. Història dels animals (vol. iii i últim). Per Juli Pallí.

298. Licòfron de Calcis. Alexandra. Per Josep Antoni Clua.

299. Arat. Fenòmens. Per Jaume Almirall.

300. Plató. Diàlegs (vol. xv). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev.

301. Plató. Diàlegs (vol. xvi). El polític. Per Manuel Balasch, Prev.

302. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. i). Per Joan Bellès.

303. Ovidi. Fastos (vol. ii i últim). Per Jaume Medina.

304. Benet de Núrsia. La regla dels monjos. Per Ventura Sella.

305. Plató. Diàlegs (vol. xvii). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev.

306. Arquimedes. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González ­Urbaneja.

307. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. ii). Per Joan Bellès.

308. Ciceró. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba.

309. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. i). Per Josep Rius-Camps.

310. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps.

311. Aristòtil. Categories. Per Josep Batalla.

312. Ciceró. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba.

313. Èsquines. Discursos (vol. i). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí.

314. Èsquines. Discursos (vol. ii i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí.

315. Isòcrates. Discursos (vol. iv). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos.

316. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. iii i últim). Per Joan Bellès.

317. Plató. Diàlegs (vol. xviii). Timeu. Crítias. Per Josep Vives.

318. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. v). Per Alexandre Olivar.

319. Rutili Namacià. Del seu retorn. Per Dolors Condom.

320. [Autor desconegut]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina.

321. Lísias. Discursos (vol. iii i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates.

Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó.

Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.

07 COLECCIO (172-186).indd 183

15/02/13 08:42

322. Heròdot. Història (vol. i). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev.

323. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. vi i últim). Per Alexandre Olivar.

324. Heròdot. Història (vol. ii). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev.

325. Gregori de Nissa. Discurs catequètic. Per Josep Vives.

326. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iv). El règim de vida. Per Darío ­López.

327. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. i). Per Josep Rius-Camps.

328. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps.

329. Ciceró. Discursos (vol. xx). Filípiques i-ii. Per Joan Bellès.

330. Titus Livi. Història de Roma (vol. i). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos.

331. Quintilià. Institució oratòria (vol. iv). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà.

332. Boeci. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega.

333. Quintilià. Institució oratòria (vol. v). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà.

334. Xenofont. Cinegètic. Per Guillem Gracià.

335. Macrobi. Les Saturnals (vol. i). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós.

336. Ciceró. Discursos (vol. xxi). Filípiques IIi-iX. Per Joan Bellès.

337. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo.

338. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. i). Tetralogies. Per Jordi Redondo.

339. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. i). ­Homilies I-VII. Per Josep Vives.

340. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. ii i últim). ­Homilies VIII-XV. Per Josep Vives.

341. Macrobi. Les Saturnals (vol. ii). ­Llibres II-IV. Per Jordi Raventós.

342. Sèneca. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. ­Per Joan Mariné Isidro.

343. Ciceró. Discursos (vol. xxii i últim). Filípiques X-XiV. Per Joan Bellès.

344. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. ii i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo.

345. Eratòstenes de Cirene. Catasterismes. Per Jordi Pàmias.

346. Macrobi. Les Saturnals (vol. iii). Llibre V. Per Jordi Raventós.

347. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives.

348. Corinna de Tànagra. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas.

349. Ciceró. Discursos (vol. xiv). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès.

350. Homer. Ilíada (vol. i). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

351. Antifont. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot.

352. Aristòtil. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué.

353. Heròdot. Història (vol. iii). Llibre III. Per Joaquim Gestí.

354. Ciceró. La República. Per Joan M. del Pozo.

355. Andòcides. Discursos (vol. i). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo.

356. Gregori de Nissa. La virginitat. Per Josep Vives.

07 COLECCIO (172-186).indd 184

15/02/13 08:42

357. Macrobi. Les Saturnals (vol. iv i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós.

358. Homer. Ilíada (vol. ii). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Mont­serrat Ros i Joan Alberich.

359. Andòcides. Discursos (vol. ii i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo.

360. Pseudo-Cebrià. Poemes. Per Josep M. Escolà.

361. Heròdot. Història (vol. iv). Llibre IV. Per Joaquim Gestí.

362. Xenofont. Ciropèdia (vol. ii). Llibres II-IV. Per Núria Albafull.

363. Titus Livi. Història de Roma (vol. xi). Llibre XXI. Per Jordi Avilés.

364. Gregori de Nissa. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives.

365. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. i). Testimonis. Fragments (1-80).

Per Jordi Pàmias.

366. Heròdot. Història (vol. v). Llibre V. Per Joaquim Gestí.

367. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. ii i últim). Fragments (81-180A).

Per Jordi Pàmias.

368. Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas.

369. Alexis. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez.

370. Ciceró. Discursos (vol. xv). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero.

371. Quintilià. Institució oratòria (vol. vi). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà.

372. Heròdot. Història (vol. vi). Llibre VI. Per Joaquim Gestí.

373. Aristènet. Lletres d’amor. Per Joan Pagès.

374. Plató. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés.

375. Homer. Ilíada (vol. iii). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich.

376. Marc Pacuvi. Tragèdies. Per Esther Artigas.

377. Estaci. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda.

378. Heròdot. Història (vol. vii). Llibre VII. Per Joaquim Gestí.

379. Homer. Odissea (vol. i). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

380. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. i). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero.

381. Arquimedes. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos.

382. Higí. Faules (vol. i). Per Antònia Soler i Nicolau.

383. Higí. Faules (vol. ii i últim). Per Antònia Soler i Nicolau.

384. Flavi Josep. La guerra jueva (vol. i). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí.

385. Homer. Odissea (vol. ii). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

386. Heròdot. Història (vol. viii). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí.

387. Titus Livi. Història de Roma (vol. ii). Llibre II. Per Victòria Bescós Calleja.

388. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. ii). Llibre II. Per Francesc J. Cuartero.

389. Aviè. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí.

07 COLECCIO (172-186).indd 185

15/02/13 08:42

390. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Per Jaume Almirall i Esteban Calderón.

391. Difíl, Apol·lodor de Carist i Apol·lodor de Gela. Fragments de Comèdia Nova. Per Jordi Pérez Asensio.

392. Homer. Odissea (vol. iii). Cants XIII-XVIII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.

393. Heròdot. Història (vol. ix i últim). Llibre IX. Per Joaquim Gestí.

394. Plató. Diàlegs (vol. xix). Les lleis. Llibres I-III. Per Montserrat Camps.

E N P R E P A R A C I Ó Ciceró. Les lleis. Per Núria Gómez.

Ciceró. Discursos (vol. xvi). Sobre el govern de les províncies consulars. En defensa de Corneli Balb. Per Joan Bellès, Xavier Espluga i Noemí Moncunill.

07 COLECCIO (172-186).indd 186

15/02/13 08:42

07 COLECCIO (172-186).indd 192

15/02/13 08:58