Ciropèdia (vol. III). Llibres V-VI, de Xenofont by Editorial Alpha

01 PLEC CIROPEDIA VOL III (001-007).indd 2

11/07/13 08:09

FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS GRECS TEXT I TRADUCCIÓ

XENOFONT

CIROPÈDIA, III

BARCELONA

01 PLEC CIROPEDIA VOL III (001-007).indd 3

11/07/13 08:09

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes Primera edició: juny del 2013 © de la introducció, la revisió del text grec, la traducció i les notes, Núria Albafull, 2013 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2013 © Institut Cambó, 2013 Reservats tots els drets ISBN 978-84-9859-221-4 (Volum III) Rústica ISBN 978-84-7225-890-7 (Obra completa) dipòsit legal:

B. 17.103-2013

www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat

01 PLEC CIROPEDIA VOL III (001-007).indd 4

11/07/13 08:09

XENOFONT

CIROPÈDIA Vol.

iii

[LLIBRES V-VI]

TEXT GREC REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES DE

NÚRIA ALBAFULL

BARCELONA BERNAT METGE 2013

01 PLEC CIROPEDIA VOL III (001-007).indd 5

11/07/13 08:09

Aquest volum ha estat sotmĂ¨s a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

01 PLEC CIROPEDIA VOL III (001-007).indd 6

11/07/13 08:09

SIGLA

C = Parisinus 1640, saec. xiv E = Etonensis 142, saec. xv x

= consensus codd. CE

D F

= Bodleianus (lib. Canon. 39), saec. = Erlangensis 88, saec. xiv

= consensus codd. DF

H A G

= Escorialensis T. III. 14, saec. xii = Parisinus 1635, saec. xiv = Guelferbytanus 71, 19, saec. xv

= consensus codd. HAG

V W

= Vaticanus 1335, saec. xii = Vaticanus 129, saec. xi

P m

= fragmenta Oxyrhynci, saec. iii = Ambrosianus B 119, saec. x exeuntis

01 PLEC CIROPEDIA VOL III (001-007).indd 7

11/07/13 08:09

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 8

11/07/13 08:13

XENOPHONTIS

CYROPAIDEIA LIBER QVINTVS

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 9

11/07/13 08:13

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 10

11/07/13 08:13

NOTÍCIA PRELIMINAR

En el primer llibre d’aquesta història novel·lada sobre la fundació de l’imperi medopersa hem assistit al relat de la formació del protagonista, Ciros, en l’etapa de la infantesa i l’adolescència segons el model d’educació persa d’inspiració espartana. El llibre conclou en el moment que Ciros és cridat pel seu oncle, el rei de Mèdia Ciàxares, perquè li faci costat davant l’atac de l’assiri. El llibre segon se centra en els preparatius per a la guerra i la remodelació de l’exèrcit persa arran del canvi d’armament per part dels soldats del poble, cosa que imposa una tasca educativa no sols pel que fa a la instrucció en els exercicis tàctics, sinó també pel que fa a la formació de l’esperit envers les virtuts del guerrer. Aquesta transformació demana alhora un reequilibri en les relacions socials i en les condicions econòmiques. El discurs, el diàleg, l’anècdota i l’exemple són introduïts hàbilment en la narració. En aquest punt es produeix l’arribada dels ambaixadors del rei de l’Índia, que dóna lloc a la primera intervenció política del príncep. El llibre acaba amb aquests dos episodis: la planificació de la campanya contra el rei d’Armènia amb el fi de retornar-lo al compliment de les seves obligacions de vassall, i la sortida de Ciros cap a la frontera mentre Ciàxares, amb les forces de cavalleria i la infanteria, es dirigeix a les fortaleses de la ratlla d’Assíria per donar-li suport. De fet, l’expedició contra Armènia, que té l’objectiu d’obtenir recursos, augmentar els efectius i alhora mantenir actives les tropes, forma part dels preparatius de la campanya contra l’assiri. L’atac sobtat, el judici del rei, que permet a l’autor esplaiar-se en l’apologia posada en boca de Tigranes, i l’operació contra els caldeus, amb l’establiment de la pau entre aquest poble i els armenis, posen de manifest la vàlua de Ciros en la doble vessant, militar i política. El parèntesi de la història del preceptor porta el ressò del record de Sòcrates i reforça el personatge de Tigranes. El príncep persa s’assegura la seva posició gràcies a l’èxit de la campanya i al préstec personal rebut de l’armeni, que li permet assoldar la tropa caldea;

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 11

11/07/13 08:13

NOTÍCIA PRELIMINAR

gràcies a això, i després de deixar puntejada la demanda d’ajuts al rei indi, s’avança altra vegada a Ciàxares i li proposa de marxar contra Assíria. Creix la figura de Ciros i es fa palesa la seva superioritat estratègica en relació amb el seu oncle, alhora que es destaca el paper de les tropes perses en el combat. D’altra banda, es contraposen els mètodes seguits per Ciros i pels assiris tant en l’acampament com en el plantejament del combat i en la manera d’encoratjar els homes amb arengues i mots. La victòria és atribuïda al saber tàctic de Ciros i a la preparació dels seus homes; les altres tropes actuen de suport. Arribat el moment oportú els perses obeeixen amb una disciplina exemplar l’ordre de retirada donada per Ciros. El llibre quart constitueix l’epíleg de la campanya i marca l’inici d’un canvi en el posicionament i els plans polítics de Ciàxares i Ciros. Davant la desbandada de l’enemic després de la derrota i la mort de l’assiri, Ciros persegueix l’exèrcit fugitiu amb l’ajut de la cavalleria meda, cedida a contracor per Ciàxares, i dels hircanis que havien fet defecció de l’exèrcit assiri; el persa s’empara d’aquesta manera del campament. Esclata el conflicte amb Ciàxares, irritat per la partida massiva dels seus genets, una acció que tindrà un abast no previst. Arriba el missatger del rei meda amb l’ordre de retorn dels seus homes. Ciros pren la responsabilitat de solucionar la qüestió. El to de la lletra adreçada al seu oncle per apaivagar-lo mostra un gir d’autoritat, mentre que el missatge dirigit al govern del seu país anuncia l’inici d’un nou projecte polític: el domini d’Àsia, al qual no és pas aliena la idea de crear una cavalleria pròpia i la petició dels cavalls en el repartiment del botí, sempre naturalment adduint la raó de l’interès dels aliats. L’arribada d’un noble, dissident de l’assiri, dóna lloc, una vegada més, a la introducció d’una història dins del relat i obre pas a la nova campanya.

SUMARI El llibre cinquè, que inicia el present volum de la Ciropèdia, enllaça amb els acords i el procediment de la distribució del botí obtingut en la campanya persa contra Assíria. El lot preferent del botí és destinat a Ciàxares, mentre que Ciros rep el segon en valor; el príncep, però, amb un gest de liberalitat, manifesta la voluntat de deixar-lo a disposició dels seus homes (V 1, 1). En realitat, la joia més preuada per a Ciros és la dama de Susa, Pantea, esposa d’Abradatas, el qual en el moment de l’atac es trobava en una missió diplomàtica. Xenofont utilitza aquest fet anecdòtic pel que fa a la trama principal de la narració per a fer-ne un element amb càrrega pedagògica, estratègica i política, que serà desenvolupat en el llibre següent. D’una banda, aquest episodi donarà lloc a una història d’amor entre la captiva i Araspas, un vell personatge de l’inici de l’obra, i, posteriorment, serà empresa la història de

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 12

11/07/13 08:13

NOTÍCIA PRELIMINAR

Pantea i Abradatas. Aquest bell relat d’amor conjugal de ressonància homèrica –curiosament inclòs en una obra d’ambient marcadament bèl·lic– es des envoluparà en diversos episodis al llarg dels dos llibres següents i configurarà una narració que pot ser considerada el primer precedent en prosa del que acabarà essent el tema del gènere novel·lesc en la literatura europea. De bell antuvi, Ciros encarrega la custòdia de la dama a Araspas. Després d’haver vist la dona, aquest li conta la impressió que la seva extraordinària bellesa causà als qui eren presents en el moment d’escollir-la; anima, doncs, Ciros a contemplar-la. El príncep, tanmateix, s’hi refusa al·legant el perill de quedar atrapat pel poder de l’amor, el qual seria un obstacle per al compliment de les seves obligacions (V 1, 2-8). Així s’introdueix un diàleg sobre el tema de l’amor, que ha estat tractat àmpliament tant pel nostre autor com pel mateix Plató (cf. Xenofont, Conu. VIII; Plató, Conu. 178b-212c; Phaedr. 227a-257b). L’objecte de la discussió gira al voltant de la voluntarietat de l’enamorament. Ciros sembla que, al final, no vol contradir, ras i curt, el jove Araspas, convençut que podrà dominar la passió amorosa. Després d’aconsellar-li, doncs, prudència davant la bellesa, Ciros demana a Araspas que prengui cura de la dama avançant la intenció d’utilitzar-la després en benefici del seus interessos. Araspas desoeix els consells del seu amic i s’enamora de la presonera (V 1, 9-18). Ciros reuneix els caps principals amb el propòsit de convèncer els medes i altres aliats que es quedin al seu costat per continuar les operacions, ara ja sota la seva responsabilitat i no pas amb una finalitat merament defensiva. El parlament va adreçat especialment als medes, sobre els quals planava l’ombra de l’ordre de retorn i la irritació del seu rei. Amb el recurs de la captatio beneuolentiae, Ciros es promou al primer pla en adduir el motiu del seu agraïment: si l’han seguit no ha estat pas per interès ni per a plaure a Ciàxares, sinó per a honrar-lo a ell. Amb tot, no s’està de fer al·lusió a la recompensa merescuda, que –dóna a entendre– no ha estat coberta amb el botí; amb un gest de generositat promet pagar-la tant si es queden com si decideixen tornar-se’n, amb la qual cosa s’atrau les voluntats, sense esborrar la crida llaminera a segones esperances. És així com reapareix la idea del bon cap que és seguit voluntàriament pels seus homes. Per la seva banda, Ciros afirma la seva decisió de romandre per a complir amb les obligacions contretes amb els hircanis i Gòbrias (V 1, 19-23). De les respostes dels generals podem remarcar la d’Artabazos, que dóna suport a Ciros, i que assenyala, amb to de premonició, el seu caràcter reial mitjançant el símil de la reina de les abelles; reforça així la idea, avançada pel mateix Ciros, sobre la seva pròpia preeminència. Tigranes, súbdit de Mèdia, declara la seva obediència incondicional, mentre que els hircanis animen els medes, no pas demanant-los ajut sinó apel·lant a motius d’interès. Es clou el capítol amb la imploració religiosa de Ciros i la presa de mesures sobre l’or-

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 13

11/07/13 08:13

NOTÍCIA PRELIMINAR

ganització del campament, la vigilància i la intendència amb una atenció especial al nou cos de cavalleria persa (V 1, 24-30). A continuació, i tal com havien convingut amb Gòbrias (IV 6, 8-10), Ciros visita el seu castell. Les precaucions del jove cabdill denoten una prudència que voreja la desconfiança, incrementades davant l’exhibició de força i seguretat del senyor assiri. El clímax de la situació es destensa amb la sortida de Gòbrias, que els dóna una esplèndida rebuda amb magnífics presents d’hospitalitat, entre els quals figura la seva filla. Ciros, amb un nou gest de liberalitat, traspassa la noia, amb el dot corresponent, a un dels seus amics que en sigui mereixent, i es nega a acceptar els obsequis considerant que la prova de confiança de l’ancià és el millor regal (V 2, 1-11). El vell renova la petició de venjança per la mort del seu fill, i Ciros reitera la seva promesa. Declinant la invitació de Gòbrias, és ell qui el convida a sopar, per mirament als seus com en altres ocasions. L’autor aprofita l’avinentesa per a posar de relleu l’excel·lent formació dels perses i els avantatges de la seva austeritat enfront del luxe i la riquesa dels assiris, subratllant com a principal valor llur amor a la glòria (V 2, 1-22). L’endemà surten les tropes guiades per Gòbrias. Ciros, com escau a un cap, no sols atén la marxa sinó que mira de debilitar la força de l’enemic i augmentar la seva; per això cerca nous aliats, informant-se prop del cap hircani i de Gòbrias. Entre ells hi ha els caducis, els saces i Gadatas, un jove noble a qui l’actual rei assiri havia fet castrar. L’un i l’altre coincideixen amb la dificultat de poder prendre-hi contacte pel fet de trobar-se enmig del territori enemic, i especialment a Babilònia. Ciros com a mestre d’estratègia exposa les raons a favor del seu pla de dirigir-se de dret cap a Babilònia (V 2, 22-37). Sortint del país de Gòbrias fa una batuda amb la cavalleria en terres dels assiris, cosa que serveix per a desfogar els genets perses estrenats de nou i els permet arreplegar un botí que és cedit principalment a Gòbrias en senyal d’agraïment. Aquest s’avança i ofereix al rei de lliurar combat al costat de Ciros, però la proposta és rebutjada (V 3, 1-7). El pla per a guanyar-se la confiança i l’aliança de Gadatas i emparar-se, amb el seu ajut, d’una fortalesa avançada construïda com a defensa contra els hircanis i els saces és portat a terme amb èxit; té lloc així un emotiu encontre entre Ciros i el jove assiri. Es posa la gestió de la fortalesa en mans dels aliats interessats, i s’incrementen d’aquesta manera les forces de Ciros amb l’arribada dels nous aliats, cadusis i saces, i l’augment dels efectius hircanis (V 3, 8-25). Davant l’amenaça de l’atac per part del rei assiri contra el seu territori, Gadatas va a defensar-lo, mentre que Ciros surt amb els altres aliats a donar-li ajut. L’organització de la marxa permet a Xenofont de presentar el protagonista com a cabdill entès en tàctica, atent a tots els detalls, curós de totes les necessitats, i coneixedor dels seus homes, al capdavant d’un exèrcit nombrós. La sortida a mitjanit i el control continu de la marxa durant el dia exemplifiquen la diligència i eficàcia del cap (V 3, 26-59).

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 14

11/07/13 08:13

NOTÍCIA PRELIMINAR

La traïció d’un dels notables de la cavalleria de Gadatas el fa caure en una embosca de l’assiri durant la marxa, i resulta ferit. L’arribada de Ciros en el moment oportú, que ha fet el camí en la meitat del temps gràcies a l’apressament i a la bona organització de la marxa, el salva del mal tràngol i posa en fuita els enemics. L’oficial traïdor és mort en l’operació. Una part de les tropes assíries cerquen refugi en la fortalesa que havia fet defecció i la majoria ho fan amb el seu rei en una ciutat. Tot i ferit, Gadatas surt a rebre Ciros, que anava a interessar-se pel seu estat; té lloc una trobada emocionada (V 4, 1-14). El cap cadusi, que no havia pres part en la persecució pel fet que es trobava a la rereguarda, volent fer algun mèrit es llança a saquejar la regió de Babilònia i és atacat i mort amb molts dels seus homes pels assiris que surten de la ciutat on s’havien refugiat. El supervivents fugen cap al campament; Ciros, amb els homotims, pren cura dels ferits. Una vegada més es fa palès el paper de mestre del cabdill que, lluny de fer retrets als supervivents, treu d’aquell trist incident una lliçó per al futur. L’endemà, després d’haver nomenat als caducis el seu nou cap, el príncep persa porta els seus homes al lloc dels fets, sebolleix els morts i barreja el territori com a represàlia (V 4, 15-23). Per tal d’assegurar la productivitat de la terra i la seguretat dels habitants dels territoris que s’havien passat al seu costat, primer indirectament a través dels presoners que deixava en llibertat i després per mitjà d’un herald, pacta amb l’assiri de respectar la feina dels pagesos que es trobaven en els seus respectius territoris, sense renunciar, però, al bestiar i a altra classe de botí en benefici dels amics i els aliats (V 4, 24-28). Ciros retorna al territori de Gadatas, que li ofereix grans riqueses; ell, però, només accepta cavalls per reforçar la cavalleria que està formant. Després li proposa reforçar la defensa del castell, deixar-hi una guarnició i seguir-lo. Acompanyat de la seva mare i de molts dels seus homes, Gadatas s’uneix a l’exèrcit de Ciros i li dóna guiatge (V 4, 29-40). El cabdill persa demana a Gòbrias si hi ha una altra ruta per a evitar el pas per Babilònia; estranyat, el noble assiri, que quan tenia un exèrcit petit s’hagués dirigit a la ciutat i ara, que marxava amb un de nombrós, volgués passar-hi lluny, Ciros li respon donant prova de saber tàctic i de prudència. La marxa davant la ciutat i per la resta del territori enemic es fa amb tota cura, d’acord amb les instruccions de Ciros, fins a arribar a la ratlla de Mèdia, d’on havien sortit. En aquell indret hi ha tres fortaleses enemigues que són preses una a la força i les altres dues després de convèncer els seus vigilants de lliurar-les (V 4, 41-50). Ciros envia un missatge a Ciàxares proposant-li de venir o, si ho preferia, d’anar ell a trobar-lo, per tal de prendre conjuntament decisions sobre les fortaleses conquistades i els plans futurs. El rei mana que l’exèrcit esperi fora de les fronteres i refusa, d’altra banda, el servei de les tropes arribades de Pèrsia, que consegüentment van a l’encontre de Ciros (V 5, 1-4).

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 15

11/07/13 08:13

NOTÍCIA PRELIMINAR

Així es reprèn la història en el punt que havia quedat en el llibre IV (5, 34), amb el conflicte obert entre oncle i nebot, quan, de fet, s’havia acabat l’acció militar amb la desfeta de l’exèrcit enemic, la persecució dels fugitius i la presa del campament. Les operacions diplomàtiques i bèl·liques dirigides individualment per Ciros formen aparentment un parèntesi que constitueix el preàmbul d’un nou tema: la creació de l’imperi persa anteriorment anunciada (IV 5, 16). Assistim, doncs, al canvi de relacions i la substitució de l’autoritat amb una deformació novel·lada dels fets històrics (cf. Heròdot I 120-130). Ciàxares, amb la reduïda cavalleria meda que li havia quedat, va a trobar Ciros, que surt a rebre’l seguit de les nombroses forces que l’acompanyaven. El rei se sent humiliat i li refusa la salutació. Després d’una llarga conversa en què exposen les posicions respectives, preval l’argumentació retòrica –poc convincent– del jove que intenta demostrar que la seva conducta ha estat beneficiosa per al meda, i que no li ha restat autoritat ni respecte entre els seus súbdits. Oncle i nebot es reconcilien amb gran alegria per als seus homes (V 5, 5-37). Ciàxares és allotjat còmodament en la luxosa tenda que tenia aparellada, i és honorat pels medes. Ciros declina la invitació de Ciàxares per deferència envers els seus homes –com ja havia fet en altres ocasions (cf. V 2, 14)– i per organitzar els seus plans mirant sobretot a la permanència dels aliats (V 5, 38-48).

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 16

11/07/13 08:13

02 NOTICIA PRELIMINAR_LLIBRE V (008-017).indd 17

11/07/13 08:13

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε I [1] Οἱ μὲν δὴ ταῦτ᾽ ἔπραξάν τε καὶ ἔλεξαν. Ὁ δὲ Κῦρος τὰ μὲν Κυαξάρου ἐκέλευσε διαλαβόντας φυλάττειν οὓς ᾔδει οἰκειοτάτους αὐτῷ ὄντας· καὶ ὅσα δὲ ἐμοὶ δίδοτε, ἡδέως, ἔφη, δέχομαι· χρήσεται δ᾽ αὐτοῖς ὑμῶν ὁ ἀεὶ μάλιστα δεόμενος. Φιλόμουσος δέ τις τῶν Μήδων εἶπε· καὶ μὴν ἐγώ, ὦ Κῦρε, τῶν μουσουργῶν ἀκούσας ἑσπέρας ὧν σὺ νῦν ἔχεις, ἤκουσά τε ἡδέως κἄν μοι δῷς αὐτῶν μίαν, στρατεύεσθαι ἄν μοι δοκῶ ἥδιον ἢ οἴκοι μένειν. Ὁ δὲ Κῦρος εἶπεν· ἀλλ᾽ ἐγώ, ἔφη, καὶ δί-

§1 libro 4 add. D : om. G : adnumerat DW || 1 δὴ om. DG2; τε καὶ ἔλεξαν om. AH || 3 post ἔφη add. ἐγὼ D || 3-4 δέχομαι xzFW : δέξομαι D || 4 ἔφη post δέχομαι x; ἀεὶ om. xAH || 5 δέ xyAG : δή H; εἶπε· καὶ μὴν ἐγώ xDWG2 : εἶπεν ἐγὼ νῦν AΗ || 6-7 ἤκουσά τε ἡδέως codd. : ἡδέως ἤκουσά τε AH || 7 μίαν om. AH

03 LLIBRE V (018-082).indd 18

11/07/13 08:24

LLIBRE CINQUÈ I [1] Ells s’ocuparen, doncs, d’aquests afers i aquest és el report que en donaren. Ciros va encarregar als homes que sabia més propers a Ciàxares que posessin de banda el botí del rei i el guardessin.1 «Jo», va dir, «accepto de grat el que em doneu, però restarà a disposició d’aquell de vosaltres que més ho necessiti en qualsevol moment.» Un dels medes, que era afeccionat a la música, digué: «Ahir al vespre, Ciros, vaig escoltar les cantants que ara et pertanyen2 i vaig trobar-hi un bell plaer; si me’n dónes una, em penso que em vindrà més de gust anar de campanya que no pas quedar-me a casa.» I Ciros va respondre: «Bé, doncs, te la dono i em penso que t’estic jo 1. Per bé que διαλαβόντας pot entendre’s en el sentit «que es repartissin entre ells el lot destinat a Ciàxares i que cadascun es fes càrrec de guardar-ne una part», la mancança d’un terme distributiu (com és el cas de διαλαμβάνοιεν ἕκαστοι en VII 3, 1) o d’un pronom reflexiu ens fa decantar per la idea que el botí destinat al rei mede sigui separat de la resta. – Els caps de cavalleria, és a dir els medes i els hircanis, havien rebut de Ciros l’encàrrec de repartir el botí; a més de cobrir les primeres necessitats i d’atribuir els cavalls als perses havien de reservar els lots més importants: el dels déus, el de Ciàxares i el de l’enviat de Ciàxares amb els seus acompanyants (IV 5, 35-53; 6, 11-12; IV 5, 25). Per cert, en aquell moment, segurament per discreció, no es feia al·lusió al lot que després li donen els medes i del qual es tracta aquí (IV 6, 11). Medes i hircanis han de tractar-se mútuament amb generositat en el repartiment. Tigranes no és explícitament esmentat en aquesta operació, per bé que poc abans havia estat anomenat vora els medes i els hircanis (cf. IV 5, 35). 2. El terme designa les dones que es dedicaven al cant i a la dansa, com les joglaresses. Li havien estat donades com a part escollida del botí (cf. IV 6 11).

03 LLIBRE V (018-082).indd 18

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

δωμί σοι καὶ χάριν οἴομαι σοὶ πλείω ἔχειν ὅτι ἐμὲ ᾔτησας ἢ σὺ ἐμοὶ ὅτι λαμβάνεις· οὕτως ἐγὼ ὑμῖν διψῶ χαρίζεσθαι. Ταύτην μὲν οὖν ἔλαβεν ὁ αἰτήσας. [2] Καλέσας δὲ ὁ Κῦρος Ἀράσπαν Μῆδον, ὃς ἦν αὐτῷ ἐκ παιδὸς ἑταῖρος, ᾧ καὶ τὴν στολὴν ἐκδὺς ἔδωκε τὴν Μηδικήν, ὅτε παρ᾽ Ἀστυάγους εἰς Πέρσας ἀπῄει, τοῦτον ἐκέλευσε διαφυλάξαι αὐτῷ τήν τε γυναῖκα καὶ τὴν σκηνήν· [3] ἦν δὲ αὕτη ἡ γυνὴ τοῦ Ἀβραδάτου τοῦ Σουσίου· ὅτε δὲ ἡλίσκετο τὸ τῶν Ἀσσυρίων στρατόπεδον, ὁ ἀνὴρ αὐτῆς οὐκ ἔτυχεν ἐν τῷ στρατοπέδῳ ὤν, ἀλλὰ πρὸς τὸν τῶν Βακτρίων βασιλέα πρεσβεύων ᾤχετο· ἔπεμψε δὲ αὐτὸν ὁ Ἀσσύριος περὶ συμμαχίας· ξένος γὰρ

1 σοι om. DW; ἐμὲ del. Cobet : με D; ante ἢ add. καὶ x || 4 ἀράσπαν edd. : ἀράσπην codd. || 4-5 ἦν αὐτῷ ἐκ παιδὸς ἑταῖρος z : ἐκ παιδὸς ἦν ἑταῖρος αὐτῷ x : ἦν ἐκ παιδὸς αὐτῷ ἑταῖρος D || 6-7 διαφυλάξαι codd. pler. : διαφυλάττειν x || 7 τε om. x || 8 τοῦ ante ἀβραδάτου om. x; σουσίου codd. pler. : σούσων βασιλέως x; τῶν om. CD || 10 βακτρίων xFW : βακτριανῶν zD

03 LLIBRE V (018-082).indd 19

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

més agraït a tu d’haver-me-la demanada que no pas tu a mi de rebre-la. Tan gran és la set que tinc de complaure-us.» D’aquesta manera s’endugué la cantaire l’home que l’havia demanada. [2] Ciros va cridar el mede Araspas, que era amic seu de la infantesa, justament aquell noi a qui en partir de la cort d’Astiages cap a Pèrsia havia donat el vestit mede que portava posat,3 i va encomanar-li que li custodiés la dona i la tenda. [3] La dona era la muller d’Abradatas de Susa.4 Quan tingué lloc la presa del campament assiri, el seu espòs casualment no es trobava allí; havia anat com a ambaixador prop del rei de Bàctria;5 l’hi havia enviat l’assiri per negociar una aliança, ja que s’esqueia ésser hoste d’aquell monarca. Doncs bé, 3. La reaparició d’aquest personatge (cf. I 4, 26) no sols serveix d’enllaç amb el passat i d’ambientació per a aquest episodi novel·lesc per mitjà d’aquesta referència anecdòtica, sinó que pretén subratllar la importància de les relacions d’amistat i fidelitat que havia establert amb els seus companys medes durant la seva estada a la cort d’Astiages, la qual havia estat remarcada en diverses ocasions per la seva incidència en el disseny de la figura del cap (cf. I 4, 1; 10-15; 25-28; II 4, 18; IV 1, 23-24; 2, 10). És, doncs, a aquest amic entranyable i lleial a qui confia la part més delicada del botí, no tant per la bellesa de la dama com per la seva categoria i valor polític (cf. V 1, 17). 4. Susa, al Kurdistan occidental, a la riba esquerra del Coaspes, fou la capital d’hivern dels Aquemènides. La Susiana s’estenia a l’esquerra del Tigris en el curs meridional. Havia caigut en poder de Babilònia a final del segon mil·lenni aC (pel que fa a la geografia, el clima i l’economia, vegeu Albert T. E. Olmstead, History of the Persian Empire, University of Chicago Press, 1959, 163-166). En aquest punt s’obre l’episodi novel·lesc més bell de l’obra. Pantea exerceix un paper important en el relat de la campanya i s’erigeix en protagonista d’una de les poques històries d’amor conjugal de la literatura grega, amb una volguda referència a la d’Hèctor i Andròmaca. Des d’un primer moment se subratlla la seva bellesa, però sobretot la seva honestedat i la seva fidelitat amorosa envers l’espòs. Esclata el conflicte amb l’enamorament apassionat d’Araspas (cf. IV 6, 11; V 1, 2-18; VI 1, 31-41). En el moment central de la història destaca la seva personalitat a l’hora d’intervenir en la política i en la guerra (VI 1, 45-51; VI 4, 2-11) i en el darrer episodi s’assenyala la dignitat coratjosa de la seva fi (VII 3, 2-16). 5. Bàctria era una regió de l’Àsia central del curs alt de l’Oxos, situada a la conca alta de l’Amu Daria, que constituí la dotzena satrapia (cf. Heròdot III 92).

03 LLIBRE V (018-082).indd 19

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

ὢν ἐτύγχανε τῷ τῶν Βακτρίων βασιλεῖ· ταύτην οὖν ἐκέλευσεν ὁ Κῦρος διαφυλάττειν τὸν Ἀράσπαν, ἕως ἂν αὐτὸς λάβῃ. [4] Κελευόμενος δὲ ὁ Ἀράσπας ἐπήρετο· ἑώρακας δ᾽, ἔφη, ὦ Κῦρε, τὴν γυναῖκα, ἥν με κελεύεις φυλάττειν; Μὰ Δί᾽, ἔφη ὁ Κῦρος, οὐκ ἔγωγε. Ἀλλ᾽ ἐγώ, ἔφη, ἡνίκα ἐξῃροῦμέν σοι αὐτήν· καὶ δῆτα, ὅτε μὲν εἰσήλθομεν εἰς τὴν σκηνὴν αὐτῆς, τὸ πρῶτον οὐ διέγνωμεν αὐτήν· χαμαί τε γὰρ ἐκάθητο καὶ αἱ θεράπαιναι πᾶσαι περὶ αὐτήν· καὶ τοίνυν ὁμοίαν ταῖς δούλαις εἶχε τὴν ἐσθῆτα· ἐπεὶ δὲ γνῶναι βουλόμενοι ποία εἴη ἡ δέσποινα πάσας περιεβλέψαμεν, ταχὺ πάνυ καὶ πασῶν ἐφαίνετο διαφέρουσα τῶν ἄλλων, καίπερ καθημένη κεκαλυμμένη τε καὶ εἰς γῆν ὁρῶσα. [5] Ὡς δὲ ἀναστῆναι αὐτὴν ἐκελεύσαμεν, συνανέστησαν μὲν αὐτῇ ἅπασαι αἱ ἀμφ᾽ αὐτήν, διήνεγκε δ᾽ ἐνταῦθα πρῶτον μὲν τῷ μεγέθει, ἔπειτα δὲ καὶ τῇ ἀρετῇ καὶ τῇ εὐσχημοσύνῃ, καίπερ ἐν ταπεινῷ σχήματι ἑστηκυῖα. Δῆλα δ᾽ ἦν αὐτῇ καὶ τὰ δάκρυα στάζοντα, τὰ μὲν κατὰ τῶν πέπλων, τὰ δὲ καὶ ἐπὶ τοὺς πόδας. [6] Ὡς δ᾽ ἡμῶν ὁ γεραίτατος εἶπε, θάρρει, ὦ γύναι· καλὸν μὲν γὰρ κἀγαθὸν ἀκούομεν καὶ τὸν σὸν ἄνδρα εἶναι· νῦν μέντοι ἐξαιροῦμεν ἀνδρί σε εὖ ἴσθι ὅτι οὔτε τὸ εἶδος ἐκείνου χείρονι οὔτε τὴν γνώμην οὔτε δύναμιν ἥττω ἔχοντι, ἀλλ᾽ ὡς ἡμεῖς γε νομίζομεν, εἴ τις καὶ ἄλλος ἀνήρ, καὶ Κῦρος ἄξιός ἐστι θαυμάζεσθαι, οὗ σὺ ἔσῃ τὸ ἀπὸ τοῦδε· ὡς οὖν τοῦτο

1-2 ἐκέλευσεν ὁ κῦρος διαφυλάττειν zD : ὁ κῦρος ἐκέλευε διαφυλάττειν Fx || 3 ἑώρακας δ’, ἔφη, ὦ κῦρε, τὴν γυναῖκα codd. pler. : ἑώρακας δὴ ὦ κῦρε ἔφη τὴν γυναῖκα x || 5 ἐγώ codd. pler. : ἔγωγε x; ἐξῃροῦμέν D : ἐξῃροῦμην xz; σοι αὐτήν codd. pler. : αὐτήν σοι x || 7 οὐ διέγνωμεν codd. pler. : οὐκ ἔγνωμεν x || 7-8 αἱ... τοίνυν om. x || 8 εἶχε codd. pler. : ἔσχε C || 9 ποία codd. pler. : ὁποία C : ὁποῖα E || 10 πάνυ om. zD || 12-13 συν ανέστησαν codd. pler. : συνέστησαν x || 14 καὶ τῇ ἀρετῇ xz : καὶ τῇ ῥώμῃ DW || 16 στάζοντα xz : καταστάζοντα DW; καὶ ἐπὶ D : κατὰ xzW || 17 ὁ codd. pler. : ὁ τε x; γεραίτατος F (Cam.) : γεραίτερος cett. || 19 μέντοι codd. pler. : δ’ x; post σε add. ἔφη D || 20 ante δύναμιν add. τὴν D; ἥττω ἔχοντι om. D || 22 τὸ om. z; τοῦτο DW : τούτου xz

03 LLIBRE V (018-082).indd 20

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

Ciros va manar a Araspas que guardés aquesta dama fins que ell en prengués possessió.6 [4] Ell, en rebre aquesta ordre, va preguntar-li: «¿Però has vist, Ciros, la dona que m’encarregues de vigilar?» «Jo no, per Zeus!», respongué Ciros. «Doncs jo sí», féu Araspas, «quan la vàrem escollir per a tu. I, per cert, en entrar a la seva tenda, de primer no la distingírem, car seia a terra amb totes les serventes al seu voltant i duia el vestit semblant al de les esclaves. Mes quan, volent saber quina era la senyora, les miràrem d’una a una de seguida es féu ben palès que destacava entre totes les altres tot i estant asseguda coberta d’un vel i mirant a terra. [5] Quan li demanàrem que es posés dempeus, s’alçaren junt amb ella totes les dones que l’envoltaven. Aleshores sobresortí de bell antuvi per la seva alçada;7 després per l’aire noble i distingit, a despit de la seva aparença humil. I es veia com li degotaven les llàgrimes, unes túnica avall8 i altres fins als peus. [6] Llavors el més gran de nosaltres digué: “Tingueu ànims, senyora, hem sentit a dir que el vostre marit és bell i valerós;9 mes ara, sapigueu-ho bé, us hem escollit per a un home que no li és inferior en prestància i en esperit ni és tampoc menys poderós, ans al contrari; segons la nostra opinió, si hi ha algun home digne d’admiració, aquest és Ciros. És a ell, doncs, a qui pertanyereu d’ara endavant.” 6. Hem conservat en aquests dos paràgrafs el discurs un xic deslligat del text. 7. V 1, 5. L’alçada és considerada un tret positiu de bellesa i de llinatge. Cf. per exemple, Homer, Il. II 58; Od. I 301; V 210-217; VI 151-152; 276277. Les altres qualitats (ἀρετῇ καὶ εὐσχημοσύνῃ), que abraçen alhora trets físics i morals, fan pensar en l’inici d’un dels més bells sonets de Dante («Tanto gentil e tanto onesta pare / la donna mia, quand’ ella altrui saluta...»), en el qual els adjectius guarden una ambivalència similar. 8. Cf. III 1, 13, nota; 3, 67. 9. Per bé que l’expressió καλὸν μὲν γὰρ κἀγαθὸν equival a noble o de noble nissaga, preferim conservar la referència a les dues qualitats que defineixen aquest home pel paral·lelisme que el text estableix amb les de Ciros. D’altra banda cal remarcar en aquest passatge un ressó homèric: παῖδά τ᾽ ἐμὴν νοσφισσαμένην θάλαμόν τε πόσιν τε | οὔ τευ δευόμενον, οὔτ᾽ ἂρ φρένας οὔτε τι εἶδος

(Od. IV 263-264): «deixant la meva filla i el llit d’esposa i un home | que no manca de res, que es tracti de seny o figura» (trad. de Carles Riba).

03 LLIBRE V (018-082).indd 20

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

ἤκουσεν ἡ γυνή, περικατερρήξατό τε τὸν ἄνωθεν πέπλον καὶ ἀνωδύρατο· συνανεβόησαν δὲ καὶ αἱ δμωαί. [7] Ἐν τούτῳ δὲ ἐφάνη μὲν αὐτῆς τὸ πλεῖστον μέρος τοῦ προσώπου, ἐφάνη δὲ ἡ δέρη καὶ αἱ χεῖρες· καὶ εὖ ἴσθι, ἔφη, ὦ Κῦρε, ὡς ἐμοί τε ἔδοξε καὶ τοῖς ἄλλοις ἅπασι τοῖς ἰδοῦσι μήπω φῦναι μηδὲ γενέσθαι γυνὴ ἀπὸ θνητῶν τοιαύτη ἐν τῇ Ἀσίᾳ· ἀλλὰ πάντως, ἔφη, καὶ σὺ θέασαι αὐτήν. [8] Καὶ ὁ Κῦρος ἔφη· [ναὶ] μὰ Δία, πολύ γε ἧττον, εἰ τοιαύτη ἐστὶν οἵαν σὺ λέγεις. Τί δαί; Ἔφη ὁ νεανίσκος. Ὅτι, ἔφη, εἰ νυνὶ σοῦ ἀκούσας ὅτι καλή ἐστι πεισθήσομαι ἐλθεῖν θεασόμενος, οὐδὲ πάνυ μοι σχολῆς οὔσης, δέδοικα μὴ πολὺ θᾶττον ἐκείνη

1 τε xzW : γε D || 2 συνανεβόησαν codd. pler. : συνεβόεσαν x; δὲ z : δέ γε x : δὲ αὐτῇ D || 4 δέρη codd. pler. : δειρὰ x; ὦ om. D; ἐμοί τε D : ἔμοιγε xz || 6 γυνὴ xHA : γυναῖκα DW : om. G; τοιαύτη xz : τοιαύτην DW || 7 θέασαι xzW : θεάσῃ D || 8 ναὶ del. Cobet || 9 δαί DW : δὴ xAH : δ’ G; ἔφη εἰ νυνὶ xz : καὶ νῦν DW || 10 ἐστι πεισθήσομαι xAH : ἐστιν εἰ πεισθήσομαι D : πεισθήσομαί ἐστιν G || 11 οὐδὲ xz : οὐ DW; post ἐκείνη add. με D

03 LLIBRE V (018-082).indd 21

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

En sentir això la dona s’esquinçà de banda a banda el dalt del pèplum i començà a proferir grans laments; les serventes s’uniren al seu plor amb crits de dolor.10 [7] En aquell moment va quedar-li al descobert la major part del rostre, el coll i les mans. I sàpigues-ho bé, Ciros», digué, «mai no ha nascut ni ha existit a Àsia una dona filla de mortals tan formosa com ella, si més no aquesta fou la meva impressió i la de tots els altres que la veieren. Cal de tot en tot que tu també te la miris.» [8] Ell exclamà: «Per Zeus, de cap manera i molt menys si és tan bonica com dius.» «¿I per què?», féu el jove. «Perquè si ara, només d’haver-te sentit parlar de la seva bellesa, em deixo persuadir de venir a veure-la, a desgrat de no tenir pas gaire lleure, em fa por que ella al seu torn no em convenci encara amb més rapidesa de tornar altra vegada a contemplar-la,11 i 10. La personalitat de Pantea, que destaca enmig de les seves serventes no sols físicament sinó per la seva actitud de rebel·lia davant la nova condició que afectava la seva llibertat i el seu matrimoni, ha fet pensar en la història d’Aspàsia de Focea que, introduïda amb altres dones prop de Ciros, tota sola refusa acceptar el tracte i les plasenteries i fa resistència donant mostra de la seva dignitat i condició de dona lliure (cf. Plutarc, Artax. 26; Xenofont, An. I 10, 2). Vegeu Emily Baragwanath, «Xenopnon’s Foreign Wives», en Vivienne J. Gray (ed.), Xenophon, Oxford University Press, 2010, 46. 11. Aquesta exhortació després de l’abrandat encomi de la bellesa de la dama és similar a la resposta de Sòcrates en Els records (III 11, 1), que sentint alabar la bellesa de la cortesana Teodota diu: «Hauríem d’anar a veure-la perquè d’allò que depassa la força de la paraula, hom no pot fer-se’n una idea només d’oïda». Però, a diferència del mestre, Ciros refusa l’exhortació d’Araspas. Observem que en els dos passatges es remarca la insuficiència de la paraula per a expressar la bellesa i la primacia de la visió com a base del coneixement (vegeu Simon Goldhill, «The Seductions of the Gaze. Socrates and his Girlfriends», en Gray, Xenophon cit., 179). Ciros fonamenta les seves reserves en el poder que té la bellesa de persuadir-lo a tornar a contemplar-la. També Sòcrates diu que després d’haver vist Teodota tots desitjaran tocar l’objecte de la seva contemplació i que se n’aniran amb aquest mossec i plens de recança (Mem. III 11, 3). La contemplació de la dona era beneficiosa per a ella però danyosa per al contemplador. En relació amb el mossec del desig provocat per la contemplació recordem que en un altre passatge (Mem. I 3, 12-13) s’havia comparat l’efecte del bes amb la picada de les taràntules, amb la particularitat que si l’aranya necessita contacte per injectar el verí, en el cas dels minyons bells basta mirar-los perquè el verí

03 LLIBRE V (018-082).indd 21

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

αὖθις ἀναπείσῃ καὶ πάλιν ἐλθεῖν θεασόμενον· ἐκ δὲ τούτου ἴσως ἂν ἀμελήσας ὧν με δεῖ πράττειν καθήμην ἐκείνην θεώμενος. [9] Καὶ ὁ νεανίσκος ἀναγελάσας εἶπεν· οἴει γάρ, ἔφη, ὦ Κῦρε, ἱκανὸν εἶναι κάλλος ἀνθρώπου ἀναγκάζειν τὸν μὴ βουλόμενον πράττειν παρὰ τὸ βέλτιστον; Εἰ μέντοι, ἔφη, τοῦτο οὕτως ἐπεφύκει, πάντας ἂν ἠνάγκαζεν ὁμοίως. [10] Ὁρᾷς, ἔφη, τὸ πῦρ, ὡς πάντας ὁμοίως καίει; Πέφυκε γὰρ τοιοῦτον· τῶν δὲ καλῶν τῶν μὲν ἐρῶσι τῶν δ᾽ οὔ, καὶ ἄλλος γε ἄλλου. Ἐθελούσιον γάρ, ἔφη, ἐστί, καὶ ἐρᾷ ἕκαστος ὧν ἂν βούληται· αὐτίκ᾽, ἔφη, οὐκ ἐρᾷ ἀδελφὸς ἀδελφῆς, ἄλλος δὲ ταύτης, οὐδὲ πατὴρ θυγατρός, ἄλλος δὲ ταύτης· καὶ γὰρ φόβος καὶ νόμος ἱκανὸς ἔρωτα κωλύειν. [11] Εἰ δέ γ᾽, ἔφη, νόμος τεθείη μὴ ἐσθίοντας μὴ πεινῆν καὶ

2 καθήμην D : καθοίμην xzW || 4 ἀναγκάζειν DW : βουλόμενον H pr. : βουλόμενον ποιεῖν H corr. AG || 6 ὁρᾷς xz : ὅρα DW || 7 δὲ om. z || 8 ἐθελούσιον... βούληται om. x; ἐθελούσιον DW : ἐθέλουσι z || 9 ἔφη om. D; ἐρᾷ om. z

03 LLIBRE V (018-082).indd 22

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

d’aquest moment ençà potser m’estaria assegut esguardant-la sense atendre les meves obligacions.»12 [9] El xicot esclatà a riure i digué: «¿És que penses, Ciros, que la bellesa d’un ésser humà és suficient per a forçar algú a obrar en contra del que és millor13 a desgrat seu? Si per llei de natura fos així, obligaria a tots de la mateixa manera. [10] ¿No veus com el foc crema igualment a tothom? És que té aquesta virtut per naturalesa. Mes pel que fa a les criatures belles, els homes s’enamoren d’unes i no pas de les altres, un d’aquesta i aquell de l’altra. És quelcom que depèn de la voluntat. Cadascú estima aquelles que vol. Per exemple», digué, «un germà no s’enamora de la seva germana, però sí un altre home, ni un pare de la seva filla, sinó que se n’enamora un altre. La por i la llei basten per a barrar el pas a aquesta mena d’amor.14 [11] Ara bé, per més que s’establís una llei prohifaci efecte, fins i tot de lluny. El símil de l’aranya i la seva tela per a caçar la presa apareix també en el diàleg de Sòcrates referit a l’art de captar amics (Mem. III 11, 6-7). 12. L’autor trasllada novament al seu heroi el gust per l’ensenyament a través de la convesa, de procedència socràtica. Ciros no sols fa prova de tem prança sinó que pren una vegada més la funció de mestre en aquesta discussió sobre la naturalesa de l’amor. Si estimar és una decisió de la voluntat, es tractaria d’un coneixement, de valorar la bellesa com un bé i, per tant, d’escollir el que és millor. Ara, si es tracta d’un instint natural davant l’atracció de l’objecte bell, aleshores cal recórrer a la moderació (ἐγκράτεια) obtinguda gràcies a l’educació, que permet dominar-se davant el plaer, endurar el fred, la fam, la set o la son, tal com apareix constantment en l’obra del nostre autor com a virtut dels lacedemonis, dels perses, del bon guerrer, especial ment del cap i, en general, de l’home com cal. En Els records (II 1, 3) el mestre porta Aristip a admetre que el cap ha d’ésser amo dels seus desigs amorosos perquè no li impedeixin de fer allò que ha de fer, una raó que coincideix amb la que dóna Ciros en aquest passatge. També, en presentar Jàson de Feres com a paradigma de bon cap, Xenofont remarca que els plaers dels sentits no li impedeixen de fer allò que cal (Hell. VI 1, 16). 13. En el Fedre de Plató (237d) Sòcrates es refereix a aquest objectiu de conducta, el màxim bé: «Cal al seu torn saber que en cadascú de nosaltres hi ha dos certs principis que ens guien i ens menen: un és el desig innat de plaers, l’altre és una opinió afegida que ens atreu cap al millor (τοῦ ἀρίστου)» (trad. de M. Balasch). 14. L’incest, rebutjat per la cultura grega, com testimonien les tragèdies Les Suplicants d’Èsquil i Èdip rei, de Sòfocles, no era vist de la mateixa ma-

03 LLIBRE V (018-082).indd 22

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

μὴ πίνοντας μὴ διψῆν μηδὲ ῥιγοῦν τοῦ χειμῶνος μηδὲ θάλπεσθαι τοῦ θέρους, οὐδεὶς ἂν νόμος δυνηθείη διαπράξασθαι ταῦτα πείθεσθαι ἀνθρώπους· πεφύκασι γὰρ ὑπὸ τούτων κρατεῖσθαι. Τὸ δ᾽ ἐρᾶν ἐθελούσιόν ἐστιν· ἕκαστος γοῦν τῶν καθ᾽ ἑαυτὸν ἐρᾷ, ὥσπερ ἱματίων καὶ ὑποδημάτων. [12] Πῶς οὖν, ἔφη ὁ Κῦρος, εἰ ἐθελούσιόν· ἐστι τὸ ἐρασθῆναι, οὐ καὶ παύσασθαι ἔστιν ὅταν τις βούληται; Ἀλλ᾽ ἐγώ, ἔφη, ἑώρακα καὶ κλαίοντας ὑπὸ λύπης δι᾽ ἔρωτα, καὶ δουλεύοντάς γε τοῖς ἐρωμένοις καὶ μάλα κακὸν νομίζοντας πρὶν ἐρᾶν τὸ δουλεύειν, καὶ διδόντας γε πολλὰ ὧν οὐ βέλτιον αὐτοῖς στέρεσθαι, καὶ εὐχομένους ὥσπερ καὶ ἄλλης τινὸς νόσου ἀπαλλαγῆναι, καὶ οὐ δυναμένους μέντοι ἀπαλλάττεσθαι, ἀλλὰ δεδεμένους ἰσχυροτέρᾳ τινὶ ἀνάγκῃ ἢ εἰ ἐν σιδήρῳ ἐδέδεντο. Παρέχουσι γοῦν ἑαυτοὺς τοῖς ἐρωμένοις πολλὰ καὶ εἰκῇ ὑπηρετοῦντας· καὶ μέντοι οὐδ᾽ ἀποδιδράσκειν ἐπιχειροῦσι, τοιαῦτα κακὰ ἔχοντες, ἀλλὰ καὶ φυλάττουσι τοὺς ἐρωμένους μή ποι ἀποδρῶσι.

2 διαπράξασθαι xDWH : διαπράξεσθαι AG || 3 ὑπὸ τούτων xz : ὑπ’ αὐτῶν DW || 6-7 ὁ κῦρος... ἐγὼ ἔφη om. z; παύσασθαι codd. pler. : παύσεσθαι C : παύεσθαι E || 7 τις om. x; ἑώρακα xDW : ὁρᾷς z || 10 πολλὰ ὧν (ὡς Ε) οὐ x : πολλὰ οὗ DW : πολλῶν οὐ H : ὧν πολλῶν οὐ H corr. AG; post βέλτιον add ἦν D || 12 τινὶ om. xz || 13 ἐν om. DW || 14-15 ἀποδιδράσκειν xz : ἐκδιδράσκειν DW

03 LLIBRE V (018-082).indd 23

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

bint tenir fam si no es menja, i patir set si no es beu, i passar fred a l’hivern i calor a l’estiu, cap llei no podria aconseguir que els homes obeïssin tals preceptes, perquè estan subjectes per natura a aquestes condicions. Però l’amor és voluntari. Cadascú, doncs, s’agrada del qui li escau, com dels vestits i de les sabates.»15 [12] «¿I com és», replicà Ciros, «que si l’enamorament és voluntari, hom no pot deseixir-se’n quan vol? Més aviat he vist persones plorar de pena per amor i caure esclaves dels seus enamorats, malgrat que abans d’ésser-ne captivades tenien l’esclavatge per un gran mal; he vist que els feien molts regals dels quals els hauria valgut més no desprendre’s i que desitjaven deslliurar-se d’aquest sentiment com de qualsevol altra malaltia, i que, tot i així, no podien desfer-se’n, ans hi romanien, lligats per un poder més fort que no pas si hi estiguessin encadenats amb grillons. En efecte es posen a la disposició dels seus amats per servir-los amb tot i per tot i a ulls clucs. I tanmateix, malgrat aquests patiments tan grans, no intenten fugir, ans al contrari, vigilen que els seus enamorats no s’escapin.»16 nera a la cort meda, on era freqüent l’endogàmia. Cambises es casà amb dues germanes, per bé que hagué de forçar un canvi en la llei (cf. Heròdot III 31; 68-88). En Els records de Sòcrates la prohibició d’aquest tipus de relacions és una llei universal imposada pels déus (cf. Xenofont, Mem. IV 4, 19-23). 15. La mateixa idea és sostinguda segles més tard en el llibre IV de Lo somni de Bernat Metge (Barcelona, Barcino, 1925, 132) per boca de Tirèsias: «No t’ha forçat fortuna d’amar ne d’avorrir, car no és ofici seu, ne ha senyoria alguna en coses que estan en llibertat d’arbitre. Saps qui te n’ha forçat? No als sinó la tua bestialitat, que lleixada la raó, ha seguit lo desordenat voler. Riqueses, potències, dignitats e semblants coses dóna fortuna, e tol·les com li plau; mas elecció d’amar o d’avorrir, obrar bé o mal, voler o no voler, en franc arbitre està, e en la mà de cadascú és que n’ús a son pler. Veges, doncs, de què deus clamar.» 16. El Sòcrates d’Els records assenyala també la pèrdua de llibertat, l’esclavatge, com un efecte de l’enamorament (Mem. I 3, 11). En El convit de Càl·lias (IV 14), el nostre autor fa referència a aquest desig obsequiós i servil envers l’ésser estimat, que fa renunciar a les riqueses i a la llibertat i imposar-se feines i perills, si bé en el raonament de Critobul és valorat positivament. Per boca de Sòcrates distingeix dos tipus d’amor, el de l’Afrodita popular lligat a la bellesa física que cerca el plaer personal, corromp l’objecte d’amor i l’omple d’oprobi, indigne de l’home lliure; i el de l’Afrodita celeste,

03 LLIBRE V (018-082).indd 23

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

[13] Καὶ ὁ νεανίσκος εἶπε πρὸς ταῦτα· ποιοῦσι γάρ, ἔφη, ταῦτα· εἰσὶ μέντοι, ἔφη, οἱ τοιοῦτοι μοχθηροί· διόπερ οἶμαι καὶ εὔχονται μὲν αἰεὶ ὡς ἄθλιοι ὄντες ἀποθανεῖν, μυρίων δ᾽ οὐσῶν μηχανῶν ἀπαλλαγῆς τοῦ βίου οὐκ ἀπαλλάττονται. Οἱ αὐτοὶ δέ γε οὗτοι καὶ κλέπτειν ἐπιχειροῦσι καὶ οὐκ ἀπέχονται τῶν ἀλλοτρίων, ἀλλ᾽ ἐπειδάν τι ἁρπάσωσιν ἢ κλέψωσιν, ὁρᾷς ὅτι σὺ πρῶτος, ὡς οὐκ ἀναγκαῖον <ὂν> τὸ κλέπτειν, αἰτιᾷ τὸν κλέπτοντα καὶ ἁρπάζοντα, καὶ οὐ συγγιγνώσκεις, ἀλλὰ κολάζεις; [14] Οὕτω μέντοι, ἔφη, καὶ οἱ καλοὶ οὐκ ἀναγκάζουσιν ἐρᾶν ἑαυτῶν οὐδ᾽ ἐφίεσθαι ἀνθρώπους ὧν μὴ δεῖ, ἀλλὰ τὰ μοχθηρὰ ἀνθρώπια πασῶν οἶμαι τῶν ἐπιθυμιῶν ἀκρατῆ ἐστι, κἄπειτα ἔρωτα αἰτιῶνται· οἱ δέ γε καλοὶ κἀγαθοὶ ἐπιθυμοῦντες καὶ χρυσίου καὶ ἵππων ἀγαθῶν καὶ γυναικῶν καλῶν, ὅμως πάντων τούτων δύνανται ἀπέχεσθαι ὥστε μὴ ἅπτεσθαι αὐτῶν παρὰ τὸ δίκαιον. [15] Ἐγὼ γοῦν, ἔφη, ταύτην ἑωρακὼς καὶ πάνυ καλῆς δοξάσης μοι εἶναι ὅμως καὶ παρὰ σοί εἰμι καὶ ἱππεύω καὶ τἆλλα τὰ ἐμοὶ προσήκοντα ἀποτελῶ. [16] Ναὶ μὰ Δί᾽, ἔφη ὁ Κῦρος·

ἴσως γὰρ θᾶττον ἀπῆλθες ἢ ἐν ὅσῳ χρόνῳ ἔρως πέφυκε συσκευάζεσθαι ἄνθρωπον. Καὶ πυρὸς γάρ τοι ἔστι θιγόντα μὴ εὐθὺς

2 διόπερ xz : οἵπερ DW || 3 ὡς ante ἄθλιοι om. DW || 6 τι ἁρπάσωσιν codd. pl. : ἁρπάσωσί τι AH : ἁρπάσωσι G; post ὁρᾷς add. ἔφη xD || 7 ὡς EDW : ὅτι ὡς C : ὅτι z; ὂν add. Hug || 9 οὐκ D : καὶ οὐκ Z || 11 τῶν om. DW; ἐστι codd. pl. : εἰσι x || 12 γε om. DW || 13-14 post τούτων add. ῥᾳδίως D || 14 ἅπτεσθαι DW : ἐπέχεσθαι xz || 16 δοξάσης codd. pl. : δοξούσης x; εἶναι om. DW; καὶ ante παρὰ om. DW || 17 τὰ ἐμοὶ W Dindorf : τἀμοὶ DG2 : ἐμοὶ x : παρὰ σοὶ z || 18 γὰρ om. z; ὁ ante ἔρως add. D || 18-19 συσκευάζεσθαι xDW : σκευάζεσθαι z || 19 ἔστι om. x; θιγόντα z : θήγοντα xDW

03 LLIBRE V (018-082).indd 24

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

[13] A aquestes objeccions el jove contestà: «És cert que es comporten així. Però aquesta mena d’homes són uns miserables, i per aquest motiu jo penso que, com que se senten desgraciats, desitgen constantment la mort; i tot i que hi ha mil maneres de deixar la vida, no se la lleven. Aquests mateixos individus són els que miren de lladreguejar i no s’estan de tocar els béns d’altri, i quan cometen algun robatori o algun furt, ja veus que tu mateix, com que robar no és cap necessitat, ets el primer a culpar el lladre i el pillard i, en lloc de perdonar-lo, el castigues. [14] Així mateix, les persones belles no forcen pas els homes a enamorar-se’n ni a desitjar allò que no és llegut. En canvi, els homenets roïns, al meu parer, són incapaços de controlar totes les passions i després en culpen l’amor. Mes els homes de bé, encara que desitgin or, bons cavalls i dones boniques, poden tanmateix abstenir-se fàcilment de totes aquestes coses de manera que no les toquen contra el bon dret. [15] I així jo, digué, tot i que l’he vista i m’ha semblat extraordinàriament bella, sóc aquí al teu costat, munto a cavall17 i compleixo tots els altres deures.» [16] «Per Zeus», exclamà Ciros, «potser has marxat en menys temps del que triga l’amor per llei natural a fer-se seu un home. Car

que inspira l’amor de l’ànima, l’amistat i les belles obres. Cap relació no és vàlida sense l’amistat. L’afecte envers la manera d’ésser dels amics és dolç i voluntari (cf. Conu. VIII 9-36). La consideració de l’enamorament com a malaltia i els seus efectes nefastos apareix també en el Fedre de Plató. En aquesta obra, el discurs de Lísias parla del penediment dels enamorats pels favors que han fet a l’estimat, de la mala administració i dels problemes familiars i socials que aquesta relació ha comportat perquè les decisions preses no han estat voluntàries (Phaidr. 230e-232e). En el discurs de rèplica Sòcrates explica el concepte d’amor. Segons que diu, en l’home hi ha dos principis, un és el desig innat de plaers, i l’altre és el plaer reflexiu que atreu cap a allò millor. Quan aquest s’imposa se’n diu sensatesa i quan domina el primer, desenfrenament (en aquesta dualitat es pot veure un cert paral·lelisme amb El convit de Càl·lias de Xenofont). A continuació Plató exposa els efectes perni ciosos del darrer en el cos, l’ànima, l’economia i en les relacions familiars, fins que l’enamorat, refet de l’estat de bogeria, retorna al seny i a la prudència (cf. Phaidr. 237b-241d). Després, en un altre discurs, a tall de palinòdia, explica el procés amorós per mitjà del mite del carro alat (cf. Phaidr. 246a-257b). 17. Cf. IV 3, 22-23.

03 LLIBRE V (018-082).indd 24

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

καίεσθαι καὶ τὰ ξύλα οὐκ εὐθὺς ἀναλάμπει· ὅμως δ᾽ ἔγωγε οὔτε πυρὸς ἑκὼν εἶναι ἅπτομαι οὔτε τοὺς καλοὺς εἰσορῶ. Οὐδέ γε σοὶ συμβουλεύω, ἔφη, ὦ Ἀράσπα, ἐν τοῖς καλοῖς ἐᾶν τὴν ὄψιν ἐνδιατρίβειν· ὡς τὸ μὲν πῦρ τοὺς ἁπτομένους καίει, οἱ δὲ καλοὶ καὶ τοὺς ἄπωθεν θεωμένους ὑφάπτουσιν, ὥστε αἴθεσθαι τῷ ἔρωτι. [17] Θάρρει, ἔφη, ὦ Κῦρε· οὐδ᾽ ἐὰν μηδέποτε παύσωμαι θεώμενος, οὐ μὴ κρατηθῶ ὥστε ποιεῖν τι ὧν μὴ χρὴ ποιεῖν. Κάλλιστα, ἔφη, λέγεις· φύλαττε τοίνυν, ἔφη, ὥσπερ σε κελεύω καὶ ἐπιμελοῦ αὐτῆς· ἴσως γὰρ ἂν πάνυ ἡμῖν ἐν καιρῷ γένοιτο αὕτη ἡ γυνή. [18] Τότε μὲν δὴ ταῦτ᾽ εἰπόντες διελύθησαν. Ὁ δὲ νεανίσκος ἅμα μὲν ὁρῶν καλὴν τὴν γυναῖκα, ἅμα δὲ αἰσθανόμενος τὴν καλοκἀγαθίαν αὐτῆς, ἅμα δὲ θεραπεύων αὐτὴν καὶ οἰόμενος χαρίζεσθαι αὐτῇ, ἅμα δὲ αἰσθανόμενος οὐκ ἀχάριστον οὖσαν, ἀλλ᾽ ἐπιμελομένην διὰ τῶν αὑτῆς οἰκετῶν ὡς καὶ εἰσιόντι εἴη αὐτῷ τὰ δέοντα καὶ εἴ ποτε ἀσθενήσειεν, ὡς μη δενὸς ἐνδέοιτο, ἐκ πάντων τούτων ἡλίσκετο ἔρωτι, καὶ ἴσως οὐδὲν θαυμαστὸν ἔπασχε. Καὶ ταῦτα μὲν δὴ οὕτως ἐπράττετο. [19] Βουλόμενος δὲ ὁ Κῦρος ἐθελοντὰς μένειν μεθ᾽ ἑαυτοῦ τούς τε Μήδους καὶ τοὺς συμμάχους, συνεκάλεσε πάντας τοὺς ἐπικαιρίους· [20] ἐπεὶ δὲ συνῆλθον, ἔλεξε τοιάδε. Ἄνδρες

1 οὔτε DW : οὐ zE : οὐκ εὐθὺς C || 2 γε om. DW || 3 ἐᾶν om. DW || 4 ἐνδιατρίβειν xDW : διατρίβειν z || 5 ἄπωθεν ED : ἄποθεν CzW; ὑφάπτουσιν ὥστε DW : ὑφάπτουσί γε xz || 6 ἔφη post θάρρει om. D || 8 ἔφη post τοίνυν om. D || 9 post ἂν add. καὶ D; ἡμῖν codd. pl. : μοι x; post καιρῷ add. τι DW || 11 καλὴν xz : ὑπερκαλλῆ DW || 12 τὴν om. xzW || 13 αἰσθανόμενος z : αἰσθόμενος xDW || 14 ἐπιμελομένην xz : ἀντεπιμελουμένην DW; αὑτης DW : αὐτης xz || 15 εἰσιόντι xz : εἰ οἷόν τε DW; αὐτῷ om. AG || 16 ἐνδέοιτο Dindorf : ἂν δέοιτο xz : δέοιτο DW

03 LLIBRE V (018-082).indd 25

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

també és possible no cremar-se tot seguit només de tocar el foc com tampoc la llenya no s’aflama immediatament. I tot i així, pel que fa a mi, jo no toco expressament el foc ni em miro les criatures belles. Ni tampoc t’aconsello a tu, Araspas», va dir-li, «que hi deixis entretenir la mirada, ja que el foc crema els qui el toquen, mes els éssers bells abranden àdhuc els qui els contemplen de lluny fins al punt que s’ablamen d’amor.»18 [17] «Estigues tranquil, Ciros», va contestar, «encara que no parés ni un moment de contemplar-la, no em veuria pas dominat fins al punt de cometre cap indignitat.» «Està molt bé el que dius», va respondre-li, «guarda-la, doncs, com et mano, i tingues-ne cura. Que potser aquesta dona ens pot anar d’allò més bé.» [18] Després d’aquesta conversa se separaren. El jove anava veient com era de bella aquella dona i remarcava ensems la seva dignitat; la voltava d’atencions tot pensant complaure-la i alhora notava que no era pas desagraïda, ans al contrari, que procurava, per mitjà dels seus criats, que en arribar ell tingués el que necessitava i, si algun cop emmalaltia, que no li manqués de res;19 com a conseqüència de tot plegat va quedar-ne corprès d’amor.20 I realment el cas no té pas res de sorprenent. Aquesta era, doncs, la situació. [19] Ciros, desitjant que els medes i els aliats restessin voluntàriament al seu costat, convocà els caps principals i, un cop reunits, els parlà com segueix: [20] «Senyors medes i

18. Cf. V 1, 8 nota. 19. Amb aquestes atencions Pantea mirava de crear una relació favorable amb Araspas, un home influent en l’entorn de Ciros, per tal d’aconsguir un canvi en la seva situació, de la mateixa manera que després procurarà fer amb Ciros oferint-li el suport del seu marit. En aquest sentit, si bé en circumtàncies diferents, podem recordar les gestions d’Epiaxa prop de Ciros el Jove. 20. S. Trenkner (The Greek Novella in the Classical Period, Cambridge 1958, 27), troba una actitud similar a la d’Araspas en els herois i heroïnes de la novel·la que es declaren immunes a l’amor adduint arguments filosòfics i retòrics com el nostre personatge i, tot i així, s’enamoren, amb la qual cosa es troben implicats en àrdues aventures. El tema del qui es declara més fort que l’amor i és castigat per la seva hybris no és nou: recordem el cas d’Hipòlit.

03 LLIBRE V (018-082).indd 25

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

Μῆδοι καὶ πάντες οἱ παρόντες, ἐγὼ ὑμᾶς οἶδα σαφῶς ὅτι οὔτε χρημάτων δεόμενοι σὺν ἐμοὶ ἐξήλθετε οὔτε Κυαξάρῃ νομίζοντες τοῦτο ὑπηρετεῖν, ἀλλ᾽ ἐμοὶ βουλόμενοι τοῦτο χαρίζεσθαι καὶ ἐμὲ τιμῶντες νυκτοπορεῖν καὶ κινδυνεύειν σὺν ἐμοὶ ἠθελήσατε. [21] Καὶ χάριν τούτων ἐγὼ ὑμῖν ἔχω μέν, εἰ μὴ ἀδικῶ· ἀποδιδόναι δὲ ἀξίαν οὔπω δύναμιν ἔχειν μοι δοκῶ. Καὶ τοῦτο μὲν οὐκ αἰσχύνομαι λέγων· τὸ δ᾽ ἐὰν μένητε παρ᾽ ἐμοί, ἀποδώσω, τοῦτο, εὖ ἴστε, ἔφη, αἰσχυνοίμην ἂν εἰπεῖν· νομίζω γὰρ <ἂν> ἐμαυτὸν ἐοικέναι λέγοντι ταῦτα ἕνεκα τοῦ ὑμᾶς μᾶλλον ἐθέλειν παρ᾽ ἐμοὶ καταμένειν. Ἀντὶ δὲ τούτου τάδε λέγω· ἐγὼ γὰρ ὑμῖν, κἂν ἤδη ἀπίητε Κυαξάρῃ πειθόμενοι, ὅμως, ἂν ἀγαθόν τι πράξω, πειράσομαι οὕτω ποιεῖν ὥστε καὶ ὑμᾶς ἐμὲ ἐπαινεῖν. [22] Οὐ γὰρ δὴ αὐτός γε ἄπειμι, ἀλλὰ καὶ Ὑρκανίοις τοὺς ὅρκους καὶ τὰς δεξιὰς ἃς ἔδωκα ἐμπεδώσω καὶ οὔποτε τούτους προδιδοὺς ἁλώσομαι, καὶ τῷ νῦν διδόντι Γωβρύᾳ καὶ τείχη ἡμῖν καὶ χώραν καὶ δύναμιν πειράσομαι ποιεῖν μὴ μεταμελῆσαι τῆς πρὸς ἐμὲ ὁδοῦ. [23] Καὶ τὸ μέγιστον δή, θεῶν οὕτω διδόντων περιφανῶς ἀγαθὰ καὶ φοβοίμην ἂν αὐτοὺς καὶ αἰσχυνοίμην

3 τοῦτο post βουλόμενοι om. D || 5 μέν om. DW; εἰ xz : εἴ γε DW || 8 τοῦτο εὖ ἴστε x : εὖ ἴστε ὅτι τοῦτο DW : εὖ ἴστε z; ἔφη om. DWG; νομίζω xz : νομίζοιμι DW || 9 ἂν add. Hartman; ἐμαυτὸν DWG2 : ἑαυτὸν xz; post λέγοντι add. ὅτι z || 11 ὅμως DW : ὅπως xz || 14 ὑρκανίοις HG : ὑρκανίους ut uidetur A : ὑρκανίους οἷς DW : ὑρκανίοις οἷς z || 15 ἅς om. x DW || 16 νῦν xz : μὲν ταῦτα DW || 17 μὴ xz : μηπότε D || 18 ante θεῶν add. τῶν D

03 LLIBRE V (018-082).indd 26

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

tots els ací presents, sé del cert que no heu pas sortit amb mi en aquesta campanya per afany de riqueses ni tampoc perquè penséssiu que amb això fèieu un servei a Ciàxares, sinó que decidíreu posar-vos a marxar de nit i a córrer perills amb mi només pel desig de fer-me aquest plaer i honor. [21] I jo us ho agraeixo, altrament faltaria a la justícia; però crec que no estic encara en situació de pagar-vos la reconeixença que us dec,21 i no m’avergonyeixo pas d’admetre-ho. Ara bé, tingueu-ho ben entès», digué, «el que sí que em faria vergonya de dir-vos fóra això: “us ho recompensaré si us quedeu al meu costat”, ja que semblaria, em penso, que faig aquesta promesa perquè vosaltres tingueu més interès a romandre amb mi. En lloc d’això us dic: encara que ara us n’aneu obeint Ciàxares,22 jo, en cas d’assolir algun èxit, miraré de comportar-me de manera que també vosaltres tingueu motiu de lloar-me.23 [22] »Perquè pel que fa a mi, no me n’aniré pas; mantindré els juraments i promeses fetes a mans dades als hircanis i no se’m podrà culpar mai d’haver-los traït; i pel que fa a Gòbrias, que ara ens lliura la seva fortalesa, la seva terra i les seves forces, miraré d’aconseguir que mai no es pugui penedir d’haver emprès el camí al meu encontre. [23] I el que val més, essent com és tan evident que els déus ens ofereixen llurs favors, el meu cor s’ompliria de temor envers ells i de vergonya de deixar passar aquesta oportunitat i anar-me’n sense cap raó

21. Es dóna a entendre que el repartiment del botí (cf. IV 5, 52-53; 6, 11-12) no respon suficientment als seus mèrits, i hàbilment es deixen obertes les esperançes de més guanys en el futur, prometent pagar el deute d’agraïment. Cf. III 2, 16 nota 50; 28 nota 59. A més a més, la generositat per part del cap és un dels mitjans d’atreure’s l’afecte dels subordinats i assegurar-se l’autoritat. 22. Es refereix a l’ordre de retorn donada per Ciàxares, el compliment de la qual Ciros havia procurat d’ajornar com ara (cf. IV 5, 18). Tot i que hi són presents els caps dels altres aliats, aquí s’adreça concretament als medes. 23. L’afany del cap de comptar amb l’admiració i reconeixença dels seus homes és expressat en Els Deu Mil (I 4, 16) amb uns termes gairebé iguals: ὅπως δὲ καὶ ὑμεῖς ἐμὲ ἐπαινέσετε ἐμοὶ μελήσει, ἣ μηκέτι με Κῦρον νομίζετε («per la meva banda miraré de donar-vos motiu perquè també vosaltres em lloeu a mi, si no penseu que no sóc ja Ciros»).

03 LLIBRE V (018-082).indd 26

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

ἀπολιπὼν ταῦτα εἰκῇ ἀπελθεῖν. Ἐγὼ μὲν οὖν οὕτως, ἔφη, ποιήσω· ὑμεῖς δὲ ὅπως γιγνώσκετε οὕτω καὶ ποιεῖτε, καὶ ἐμοὶ εἴπατε ὅ τι ἂν ὑμῖν δοκῇ. [24] Ὁ μὲν οὕτως εἶπε. Πρῶτος δ᾽ ὁ φήσας ποτὲ συγγενὴς τοῦ Κύρου εἶναι εἶπεν· ἀλλ᾽ ἐγὼ μέν, ἔφη, ὦ βασιλεῦ· βασιλεὺς γὰρ ἔμοιγε δοκεῖς σὺ φύσει πεφυκέναι οὐδὲν ἧττον ἢ ὁ ἐν τῷ σμήνει φυόμενος τῶν μελιττῶν ἡγεμών· ἐκείνῳ τε γὰρ αἱ μέλιτται ἑκοῦσαι μὲν πείθον ται, ὅπου δ᾽ ἂν μένῃ, οὐδεμία ἐντεῦθεν ἀπέρχεται· ἐὰν δέ ποι ἐξίῃ, οὐδεμία αὐτοῦ ἀπολείπεται· οὕτω δεινός τις ἔρως αὐταῖς τοῦ ἄρχεσθαι ὑπ᾽ ἐκείνου ἐγγίγνεται. [25] Καὶ πρὸς σὲ δέ μοι δοκοῦσι παραπλησίως πως οἱ ἄνθρωποι οὕτω διακεῖσθαι. Καὶ γὰρ εἰς Πέρσας ὅτε παρ᾽ ἡμῶν ἀπῄεις, τίς Μήδων ἢ νέος ἢ γέρων σοῦ ἀπελείφθη τὸ μή σοι ἀκολουθεῖν ἔστε Ἀστυάγης ἡμᾶς ἀπέστρεψεν; Ἐπειδὴ δ᾽ ἐκ Περσῶν βοηθὸς ἡμῖν ὡρμήθης, σχεδὸν αὖ ἑωρῶμεν τοὺς φίλους σου πάντας ἐθελουσίους συν επομένους. Ὅτε δ᾽ αὖ τῆς δεῦρο στρατείας ἐπεθύμησας, πάντες σοι Μῆδοι ἑκόντες ἠκολούθησαν. [26] Νῦν δ᾽ αὖ οὕτως ἔχομεν ὡς σὺν μὲν σοὶ ὅμως καὶ ἐν τῇ πολεμίᾳ ὄντες θαρροῦμεν, ἄνευ δὲ σοῦ καὶ οἴκαδε ἀπιέναι φοβούμεθα. Οἱ μὲν οὖν ἄλλοι ὅπως ποιήσουσιν αὐτοὶ ἐροῦσιν· ἐγὼ δέ, ὦ Κῦρε, καὶ ὧν ἐγὼ

1 εἰκῇ D : κἀκεῖ xz || 2 post ὅπως add. καὶ D || 4 εἶπεν xz : πρὸς ταῦτα ἔλεξεν DW || 5 ante γὰρ add. μὲν D; σὺ D : om. xz || 7 ante αἱ add. αἰεὶ D; μὲν post ἑκοῦσαι om. D || 8 ποι Dind. : που codd. || 10 ἐγγίγνεται xz : συγγένηται DW : συγγεγένηται F (Cam.) || 11 οὕτω xzF : οὗτοι DW || 12 ἀπῄεις DW : ἀπίῃς xz || 13 τὸ AEGH : τοῦ CDW; ἒστε Vat. 987, Med. 55.19 : εἰς ὅτε xz : ἕως ὅτε DW || 14 περσῶν xDWG : ποδῶν AH || 15 ἑωρῶμεν F Cam. : ὁρῶμεν codd. || 15-16 συνεπομένους codd. pler. : ἐφεπομένους x || 17 αὖ οὕτως DW : γ’ αὖ οὕτως AG : γ’ αὕτως H : γ’ αὔτως x || 18 σοι DWG : οἱ xHA; ὅμως DW : ὁμοίως xz || 20 ποιήσουσιν xDW : ποιήσωσιν z

03 LLIBRE V (018-082).indd 27

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

de pes.24 Aquesta serà la meva línia de conducta», va concloure. «Vosaltres feu el que cregueu convenient», digué, «i feume avinent el que decidiu.» [24] Així parlà Ciros. El primer a prendre la paraula fou aquell que en certa ocasió havia dit ésser parent de Ciros.25 «Per la meva banda», digué, «oh rei, car em sembla que ets rei per naixença no pas menys que aquell que en el rusc és per natura cap de les abelles.26 En efecte, les abelles sempre l’obeeixen de grat, cap no s’aparta del lloc on ell s’escaigui a ésser, i si se’n va a alguna altra banda, allà no se n’hi queda ni una de sola a reressaga. Tan fort és el delit que porten dins d’estar sota el seu comandament. [25] I jo crec que els homes tenen un sentiment si fa no fa semblant per tu. Car, quan partires del nostre país cap a Pèrsia, ¿quin dels medes, ja fos jove o vell, va deixar de donar-te escorta fins que Astiages ens féu tornar? I quan acudires des de Pèrsia en ajut nostre, vam veure que pràcticament tots els teus amics et seguiren de pròpia voluntat; i després, quan vas voler emprendre l’expedició cap aquí, tots els medes t’acompanyaren de bon grat.27 [26] I també en aquests moments la nostra disposició és tal que, malgrat trobar-nos en terra enemiga, amb tu ens sentim plens de coratge, però sense tu ens fa por fins i tot d’anar-nos-en al nostre país. Pel que fa als altres, ells mateixos diran el que pensen fer, mes jo, Ciros, amb les forces que tinc a les meves ordres, restaré al 24. D’una banda el favor dels déus, relativament justificat pels resultats obtinguts, és una raó per a l’esperança de l’èxit i per a la consegüent decisió de quedar-se; de l’altra, el fet de renunciar als dons de la divinitat pot ésser un acte de ὕβρις, com en el cas d’Hipòlit (així s’explica el temor envers el càstig diví), mentre que la retirada, a desgrat de no presentar perills, representa la renúncia a acceptar els reptes davant dels homes, un gest d’apocament, si no de covardia, indigne del qui és té per un καλὸς κἀγαθός. 25. Artabazos (cf. I 4, 27-28 i IV 1, 22-24, nota 28). 26. Cf. Xenofont, Oec. VII 17, 32-38, on és emprada gairebé la mateixa expressió. Cf. II 2, 25, nota 69. La frase següent desenvolupa la metàfora de l’eixam fent referència als moviments de l’exèrcit, que segueix Ciros. 27. Cf. I 4, 25. El seguiment dels homotims perses no és voluntari, sinó que es basa en les normes fixades, per bé que Ciros escull dos-cents homes i, aquests, vuit-cents més (cf. I 5, 4-14); en el cas dels medes el seguiment és espontani (cf. IV 2, 9-11).

03 LLIBRE V (018-082).indd 27

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

κρατῶ καὶ μενοῦμεν παρὰ σοὶ καὶ ὁρῶντες σὲ ἀνεξόμεθα καὶ καρτερήσομεν ὑπὸ σοῦ εὐεργετούμενοι. [27] Ἐπὶ τούτῳ ἔλεξεν ὁ Τιγράνης ὧδε· σύ, ἔφη, ὦ Κῦρε, μήποτε θαυμάσῃς ἂν ἐγὼ σιωπῶ· ἡ γὰρ ψυχή, ἔφη, οὐχ ὡς βουλεύ-

σουσα παρεσκεύασται ἀλλ᾽ ὡς ποιήσουσα ὅ τι ἂν παραγγέλλῃς. [28] Ὁ δὲ Ὑρκάνιος εἶπεν· ἀλλ᾽ ἐγὼ μέν, ὦ Μῆδοι, εἰ νῦν ἀπέλθοιτε, δαίμονος ἂν φαίην τὴν ἐπιβουλὴν εἶναι τὸ μὴ ἐᾶσαι ὑμᾶς μέγα εὐδαίμονας γενέσθαι· ἀνθρωπίνῃ δὲ γνώμῃ τίς ἂν ἢ φευγόντων πολεμίων ἀποτρέποιτο ἢ ὅπλα παραδιδόντων οὐκ ἂν λαμβάνοι ἢ ἑαυτοὺς διδόντων καὶ τὰ ἑαυτῶν οὐκ ἂν δέχοιτο, ἄλλως τε καὶ τοῦ ἡγεμόνος ἡμῖν ὄντος τοιούτου ὃς ἐμοὶ δοκεῖ, [ὡς] ὄμνυμι ὑμῖν πάντας τοὺς θεούς, εὖ ποιῶν ἡμᾶς μᾶλλον ἥδεσθαι ἢ ἑαυτὸν πλουτίζων. [29] Ἐπὶ τούτῳ πάντες οἱ Μῆδοι τοιάδ᾽ ἔλεγον· σύ, ὦ Κῦρε, καὶ ἐξήγαγες ἡμᾶς καὶ οἴκαδε ὅταν ἀπιέναι καιρὸς δοκῇ, σὺν σοὶ ἡμᾶς ἄγε. Ὁ δὲ Κῦρος ταῦτα ἀκούσας ἐπηύξατο· ἀλλ᾽, ὦ Ζεῦ μέγιστε, αἰτοῦμαί σε, δὸς τοὺς ἐμὲ τιμῶντας νικῆσαί με εὖ ποιοῦντα. [30] Ἐκ τούτου ἐκέλευσε τοὺς μὲν ἄλλους φυλακὰς καταστήσαντας ἀμφ᾽ αὑτοὺς ἤδη ἔχειν, τοὺς δὲ Πέρσας διαλαβεῖν τὰς σκηνάς, τοῖς μὲν ἱππεῦσι τὰς τούτοις πρεπούσας, τοῖς δὲ

1 ἀνεξόμεθα xDW : ἀνθεξόμεθα z || 3 τουτῷ xz : τουτοῖς DW || 3-4 μήποτε xz : μήτι DW || 4 σιωπῶ xz : σιγῶ DW; γὰρ xz : γὰρ μοι DW || 7 ἀπέλθοιτε DWHA : ἀπέλθητε xG; post ἂν add. ἦν DF Cam.; ἐπιβουλὴν xz : βούλησιν DW || 9 τῶν ante πολεμίων hab. z || 10 διδόντων xz : παραδιδόντων DW || 11 ἡμῖν EDW : ὑμῖν Cz; ὃς xz : ὡς DW || 12 ὡς del. Schneider || 14 τοιάδ’ xz : τοιαῦτα DW || 15 καὶ ante ἐξήγαγες om. DW; καιρὸς δοκῇ xz : καιρός σοι δοκῆ εἶναι DW || 16 ἄγε xz : ἀπάγαγε DW || 17 post δὸς add. μοι x; με om. D || 19 φύλακας codd. corr. Stephanus || 20 αὑτοὺς EAG DW : αὐτοὺς CH

03 LLIBRE V (018-082).indd 28

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

teu costat, i aguantarem amb resignació de tenir-te davant els ulls i suportarem pacientment de rebre els teus benifets.»28 [27] Després d’aquesta intervenció, Tigranes parlà així: «Que en cap moment no t’estranyi, Ciros, si guardo silenci, car el meu esperit», digué, «no està pas fet per a deliberar sinó per a complir les teves ordres.» [28] Llavors l’hircani va dir: «Si ara us n’anéssiu, medes, jo diria que el designi d’un déu maligne us impedeix assolir una gran felicitat. Perquè, ¿quin home amb sentit comú giraria l’esquena a uns enemics en fuita o es negaria a prendre llurs armes quan les hi lliuren? O ¿quan es donen a si mateixos i llurs béns, els refusaria, especialment tenint com tenim un cap que, al meu parer, us ho juro per tots els déus, té més plaer a fer-nos bé que no pas a enriquir-se a si mateix?»29 [29] Seguidament tots els medes deien així, si fa no fa: «Ciros tu te’ns emmenares del nostre país, porta’ns-hi, doncs, de retorn amb tu quan et sembli arribat el moment oportú d’anar-nos-en.» Ciros, en sentir això, alçà aquesta pregària: «Zeus Suprem, t’ho demano, concedeix-me de vèncer en benifets30 els qui em fan aquest honor.» [30] A continuació va disposar que la resta dels contingents, una vegada haguessin establert guardes, podien estar pels seus propis quefers; que els perses distribuïssin les tendes, donant 28. El passatge, amb aquestes termes que designen resistència i fermesa, és irònic. L’intercanvi de bromes amb els seus homes apareix mantes vegades. Recordem les paraules entre sornagueres i desenfadades de Feraules a II 3, 15: «T’exigiré que em recompensis atenent als mèrits del meu comportament.» Fins i tot, salvant distàncies, és possible veure una certa similitud amb la reacció de Menó en el moment de decidir-se a seguir Ciros el Jove (cf. An. I 4, 12-17). 29. La liberalitat és un tret ja assenyalat en Ciros i en el model de cabdill (cf. II 3, 12 nota 82). A més, els regals i els favors són un mitjà de crear llaços de benvolença (φιλία). 30. Cf. Ag. IV 2. La superioritat del cap a fer benifets li dóna prevalença en la posició de poder; no es tracta només de pagar el deute de gratitud sinó de fer-ho amb escreix, de manera que el beneficiat quedi en posició de reconeixement; a més de l’afecte es crea dependència. Per aquest motiu no havia volgut acceptar més del que havien pactat amb el rei armeni; a la Ciropèdia n’hi ha altres exemples: cf. III 1, 34; 42; 3, 2-3; V 2, 8; 4, 32.

03 LLIBRE V (018-082).indd 28

11/07/13 08:24

ΚΥΡΟΥ ΠΑΙΔΕΙΑ Ε

πεζοῖς τὰς τούτοις ἀρκούσας· καὶ οὕτω καταστήσασθαι ὅπως ποιοῦντες οἱ ἐν ταῖς σκηναῖς πάντα τὰ δέοντα φέρωσιν εἰς τὰς τάξεις τοῖς Πέρσαις καὶ τοὺς ἵππους τεθεραπευμένους παρ έχωσι, Πέρσαις δὲ μηδὲν ἄλλο ᾖ ἔργον ἢ τὰ πρὸς τὸν πόλεμον ἐκπονεῖν. Ταύτην μὲν οὖν οὕτω διῆγον τὴν ἡμέραν.

ΙΙ [1] Πρῲ δ᾽ ἀναστάντες ἐπορεύοντο πρὸς Γωβρύαν, Κῦρος μὲν ἐφ᾽ ἵππου καὶ οἱ Περσῶν ἱππεῖς γεγενημένοι εἰς δισχιλίους· οἱ δὲ τὰ τούτων γέρρα καὶ τὰς κοπίδας ἔχοντες ἐπὶ τούτοις εἵποντο, ἴσοι ὄντες τὸν ἀριθμόν· καὶ ἡ ἄλλη δὲ στρατιὰ τεταγμένη ἐπορεύετο. Ἕκαστον δ᾽ ἐκέλευσε τοῖς καινοῖς αὑτῶν θεράπουσιν εἰπεῖν ὅτι ὅστις ἂν αὐτῶν ἢ τῶν ὀπισθοφυλάκων φαίνηται ὄπισθεν ἢ τοῦ μετώπου πρόσθεν ἴῃ ἢ κατὰ <τὰ> πλάγια ἔξω τῶν ἐν τάξει ἰόντων ἁλίσκηται, κολασθήσεται.

1 καταστήσασθαι DW : καταστήσεσθαι xz || 2 πάντα Vat. 987, Med. 55, 19 : πάντες xz : ἅπαντες D; φέρωσιν xz : φέροιεν DW || 3 τεθεραπευμένους codd. pler. : τεθραμμένους x; πέρσαις xz : πέρσαι DW || 4 ἄλλο om. x; ᾖ om. DW; τὸν om. DW || 5 οὖν om. DW; διῆγον xz : διήγαγον DW || 6 post πρὸς add. τὸν D || 7 ἵππου xz : ἵππῳ DW; εἰς xz : ἀμφὶ τοὺς DW || 8 δὲ xzW : δὴ D || 10 αὑτῶν D : ἑαυτῶν z : αὐτῶν x || 10-11 θεράπουσιν codd. pler. : θεραπεύουσιν G || 12 ἴῃ CG : εἴη EAH : om. D; τὰ add. Pantazides || 13 post ἐν add. τῇ xz; ἰόντων Pantazides : ὄντων codd.

03 LLIBRE V (018-082).indd 29

11/07/13 08:24

CIROPÈDIA - LLIB. V

als genets les que els fossin escaients i als peons aquelles que bastessin per a les seves necessitats, que prenguessin les mesures perquè el personal de servei de les tendes preparés per als perses el que haguessin de menester, els ho portés a llurs companyies i tingués a la seva disposició els cavalls ben aconduïts i alimentats. Per últim va manar que els perses no tinguessin cap altra feina sinó practicar els exercicis guerrers.31 D’aquesta manera passaren el dia. II [1] Es llevaren de bon matí i s’encaminaren a l’encontre de Gòbrias, Ciros, a cavall, i els perses que havien passat al cos de cavalleria, si fa no fa un parell de milers.32 Darrere d’aquests, en nombre igual, seguien els homes que els portaven els escuts i les espases.33 La resta de l’exèrcit avançava en formació. Pel que fa als nous escuders, va manar que cada genet advertís el seu. Que qualsevol que es deixés veure al darrere de la rereguarda o anés al davant del front o fos enxampat fora de l’alineació en els flancs seria castigat.

31. Cf. II 1, 21, nota 34. Es tracta de la mateixa mesura que havia emprat en el moment de transformar l’exèrcit persa en una força per a la lluita de prop. La idea de la dedicació exclusiva a les armes apareix també a IV 3, 12, nota 68. 32. Cf. IV 3, 4-22; IV 5, 46-51; 54-58. 33. Cf. IV 4, 57-58. Xenofont devia donar especial importància a aquests homes, en recordar el perill en què es trobà quan l’escuder l’abandonà enduent-se’n l’escut i fou salvat gràcies a l’hoplita Euríloc de Lusos, que el protegí amb el seu (cf. An. IV 2, 20-21). Remarquem que aquí apareix el terme κοπίς per ‘espasa’, mentre que en el passatge esmentat (cf. IV 5, 58, nota 113) s’emprava μάχαιρα (cf. II 1, 9, nota 24). Rosa A. Santiago (Ciropedia, Madrid, Akal, 1992, 192) remarca que la posició d’aquests servidors, a més de l’ordre, tenia com a objectiu evitar que s’escapessin, atès que es tractava d’esclaus; per bé que Ciros els havia donat la llibertat, la seva situació no devia ésser prou envejable per a evitar l’intent de fugida. Així ho deixa entendre l’ordre de Ciros. La seva funció seria semblant a la de l’escuder, si bé en el nostre context cavalleresc l’exercien joves nobles.

03 LLIBRE V (018-082).indd 29

11/07/13 08:24

06 INDEX (138-139).indd 138

11/07/13 08:31

ÍNDEX

Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

llibre v

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 llibre vi

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

06 INDEX (138-139).indd 139

11/07/13 08:31

07 COLECCIO (140-155).indd 140

11/07/13 08:33

FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ Primers Directors: Joan Estelrich († 1958) - Carles Riba († 1959) Miquel Dolç († 1994) Consell

Direcció:

Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros, Antoni Seva, Jaume Medina, Joan Alberich, Jaume Pòrtulas, Pere Lluís Font, Pere J. Quetglas, Ramon Guardans, Jordi Pàmias i Massana, Àlex Broch Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - Barcelona

V O L U M S P U B L I C A T S 1. Lucreci. De la natura (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.). 2. Corneli Nepos. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 3. Xenofont. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 4. Ciceró. Discursos (vol. i). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber. 5. Sèneca. De la ira. Per Carles Cardó, Prev. 6. Plató. Diàlegs (vol. i). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba). 7. Ciceró. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). 8. Ausoni. Obres (vol. i). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit). 9. Sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev. 10. Xenofont. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 11. Tibul. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 12. Properci. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 13. Plató. Diàlegs (vol. ii). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).

07 COLECCIO (140-155).indd 141

11/07/13 08:33

14. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. i). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 15. Plini. Història natural (vol. i). Llibres I-II. Per Marçal Olivar. 16. Sèneca. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev. 17. Tàcit. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). 18. Plutarc. Vides paral·leles (T. I). Vol. i, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.). 19. Aristòtil. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 20. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. ii). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu. 21. Plutarc. Vides paral·leles (T. II). Vol. i, part 2.a: Soló i Publícola. Temístocles i Camil. Per Carles Riba. 22. Sèneca. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev. 23. Horaci. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber. 24. Pal·ladi. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon. 25. Plini el Jove. Lletres (vol. i). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar. 26. Cató. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés. 27. Plutarc. Vides paral·leles (T. III). Vol. i, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba. 28. Plini el Jove. Lletres (vol. ii i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar. 29. Ovidi. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 30. Plutarc. Vides paral·leles (T. IV). Vol. i, part 4.a: Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba. 31. Lucreci. De la natura (vol. ii i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells. 32. Catul. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés. 33. Ausoni. Obres (vol. ii i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells. 34. Plató. Diàlegs (vol. iii). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem. Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba). 35. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. i). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev. 36. Plutarc. Vides paral·leles (T. V). Vol. i, part 5.a: Coriolà i Alcibíades. Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba. 37. Varró. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés. 38. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. ii). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev. 39. Polibi. Història (vol. i). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon. 40. Ovidi. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 41. Lísias. Discursos (vol. i). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias. Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit. 42. Plutarc. Vides paral·leles (T. X). Vol. iii, part 1.a: Demetri i Antoni. Per Carles Riba.

07 COLECCIO (140-155).indd 142

11/07/13 08:33

43. Ciceró. De l’orador (vol. i). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés. 44. St. Cebrià. Epistolari (vol. i). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig. 45. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iii). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev. 46. Polibi. Història (vol. ii). Llibres II-III, i-lix. Per Dom Antoni Ramon. 47. Tàcit. Annals (vol. i). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila. 48. Iseu. Discursos (vol. i). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat. Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés. 49. Ovidi. Les metamorfosis (vol. ii). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 50. Apuleu. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Marçal Olivar. 51. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. i). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev. 52. Plutarc. Vides paral·leles (T. XI). Vol. iii, part 2.a: Pirros i Mari. Aratos. Per Carles Riba. 53. Apuleu. Les metamorfosis (vol. ii i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar. 54. Ciceró. De l’orador (vol. ii). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés. 55. St. Cebrià. Epistolari (vol. ii i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig. 56. Iseu. Discursos (vol. ii i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés. 57. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iv i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev. 58. Apuleu. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar. 59. Plutarc. Vides paral·leles (T. XII). Vol. iii, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba. 60. Demòstenes. Arengues (vol. i). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit. 61. Plini el Jove. Panegíric. Per Marçal Olivar. 62. Ovidi. Les metamorfosis (vol. iii i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra. 63. Plini el Jove. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar. 64. Èsquil. Tragèdies (vol. i). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba. 65. Ciceró. De l’orador (vol. iii i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés. 66. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. iii, part 4.a: Licurg i Numa. Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba. 67. Èsquil. Tragèdies (vol. ii). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat. Per Carles Riba. 68. Sèneca. Dels beneficis (vol. i). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev. 69. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. iii, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba. 70. Lísias. Discursos (vol. ii). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-

07 COLECCIO (140-155).indd 143

11/07/13 08:33

71. 72. 73. 74. 75. 76. 77. 78. 79. 80. 81. 82. 83. 84. 85. 86. 87. 88. 89. 90. 91. 92. 93. 94. 95.

titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers. Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit. Plaute. Comèdies (vol. i). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. Èsquil. Tragèdies (vol. iii i últim). L’Orestea. Per Carles Riba. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. ii). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. VI). Vol. ii, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba. Polibi. Història (vol. iii). Llibres III, lx-cxviii - IV, i-xxxvii. Per Dom Antoni Ramon. Plaute. Comèdies (vol. ii). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. iii i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu. Plaute. Comèdies (vol. iii). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar. Polibi. Història (vol. iv). Llibres IV (xxxviii-lxxxvii) i V. Per Dom Antoni Ramon. Terenci. Comèdies (vol. i). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines. Plutarc. Vides paral·leles (T. VII). Vol. ii, part 2.a: Emili Paulus i Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba. Plaute. Comèdies (vol. iv). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. ii, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba. Ciceró. Dels deures (vol. i). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.). Plutarc. Vides paral·leles (T. IX). Vol. ii, part 4.a: Alexandre i Cèsar. Per Carles Riba. Ciceró. Dels deures (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí. Plaute. Comèdies (vol. v). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba. Ciceró. Discursos (vol. ii). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. Ciceró. Tusculanes (vol. i). Llibres I-II. Per Eduard Valentí. Plaute. Comèdies (vol. vi). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar. Marcial. Epigrames (vol. i). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç. Tàcit. Històries (vol. i). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs. Ciceró. Tusculanes (vol. ii). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí. Tàcit. Històries (vol. ii). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.

07 COLECCIO (140-155).indd 144

11/07/13 08:33

96. Ciceró. Tusculanes (vol. iii i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí. 97. Demòstenes. Arengues (vol. ii). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit. 98. Ciceró. Discursos (vol. iii). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. 99. Ciceró. Discursos (vol. iv). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. 100. Sòfocles. Tragèdies (vol. i). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba. 101. Plaute. Comèdies (vol. vii). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar. 102. Demòstenes. Arengues (vol. iii i últim). Quarta filípica. Lletra de Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan Petit. 103. Marcial. Epigrames (vol. ii). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç. 104. Plató. Diàlegs (vol. iv). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives. 105. Plaute. Comèdies (vol. viii). El persa. El cartaginès. Per Marçal Olivar. 106. Ciceró. Discursos (vol. v). Segona acció contra Verres: Les imatges. Per Josep Vergés. 107. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. i). Llibre I. Per Jaume Berenguer. 108. Ciceró. Discursos (vol. vi). Segona acció contra Verres: Els suplicis. Per Josep Vergés. 109. Sèneca. Dels beneficis (vol. ii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev. 110. Plaute. Comèdies (vol. ix). Psèudolus. Per Marçal Olivar. 111. Plaute. Comèdies (vol. x). Rudens. Per Marçal Olivar. 112. Persi. Sàtires. Per Miquel Dolç. 113. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. ii). Llibre II. Per Jaume Berenguer. 114. Marcial. Epigrames (vol. iii). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç. 115. Ciceró. Discursos (vol. vii). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés. 116. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iii). Llibre III. Per Jaume Berenguer. 117. Virgili. Bucòliques. Per Miquel Dolç. 118. Plaute. Comèdies (vol. xi). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar. 119. Plató. Diàlegs (vol. v). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives. 120. Terenci. Comèdies (vol. ii). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines. 121. Sèneca. Qüestions naturals (vol. i). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev. 122. Sèneca. Qüestions naturals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev. 123. Tàcit. Històries (vol. iii). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç. 124. Píndar. Odes (vol. i). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú. 125. Estaci. Silves (vol. i). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

07 COLECCIO (140-155).indd 145

11/07/13 08:33

126. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iv). Llibre IV. Per Jaume Berenguer. 127. Terenci. Comèdies (vol. iii). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines. 128. Estaci. Silves (vol. ii). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç. 129. Píndar. Odes (vol. ii). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú. 130. Sòfocles. Tragèdies (vol. ii). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba. 131. Marcial. Epigrames (vol. iv). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç. 132. Sèneca. Qüestions naturals (vol. iii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev. 133. Marcial. Epigrames (vol. v i últim). Per Miquel Dolç. 134. Terenci. Comèdies (vol. iv). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines. 135. Estaci. Silves (vol. iii i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç. 136. Plaute. Comèdies (vol. xii i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar. 137. Tertul·lià. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç. 138. Juvenal. Sàtires (vol. i). Per Manuel Balasch, Prev. 139. Juvenal. Sàtires (vol. ii i últim). Per Manuel Balasch, Prev. 140. Sòfocles. Tragèdies (vol. iii). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba. 141. Teòcrit. Idil·lis (vol. i). Per Josep Alsina. 142. Quintilià. Institució oratòria (vol. i). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs. 143. Ciceró. Discursos (vol. viii). Sobre el comandament de Gneu Pompeu. Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés. 144. Plató. Diàlegs (vol. vii). Fedó. Per Jaume Olives. 145. Baquílides. Odes. Per Manuel Balasch, Prev. 146. Tàcit. Històries (vol. iv i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç. 147. Sal·lusti. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart. 148. Teòcrit. Idil·lis (vol. ii i últim). Per Josep Alsina. 149. Polibi. Història (vol. v). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev. 150. Virgili. Geòrgiques. Per Miquel Dolç. 151. Quintilià. Institució oratòria (vol. ii). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs. 152. Sal·lusti. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart. 153. Sòfocles. Tragèdies (vol. iv i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev. 154. Ciceró. Discursos (vol. ix). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai Rabiri. Per Josep Vergés. 155. Tàcit. Annals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç. 156. Xenofont. Ciropèdia (vol. i). Llibre I. Per Núria Albafull. 157. Ovidi. Tristes (vol. i). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç. 158. Polibi. Història (vol. vi). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev. 159. Eurípides. Tragèdies (vol. i). Alcestis. Per Josep Alsina. 160. Ovidi. Tristes (vol. ii i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.

07 COLECCIO (140-155).indd 146

11/07/13 08:33

161. Llucià. Obres (vol. i). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Mont serrat Jufresa. 162. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. i). Cèsar. Per Joaquim Icart. 163. Xenofont. Opuscles (vol. i). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere. 164. Xenofont d’Efes. Efesíaques. Per Carles Miralles. 165. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. ii). August. Per Joaquim Icart. 166. Tàcit. Annals (vol. iii). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç. 167. Polibi. Història (vol. vii). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev. 168. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. i). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero. 169. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iii). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart. 170. Tàcit. Annals (vol. iv). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç. 171. Aristòfanes. Comèdies (vol. i). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev. 172. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iv). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart. 173. Tàcit. Annals (vol. v). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç. 174. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. v). Llibre V. Per Jaume Berenguer. 175. Herodes. Mimiambes. Per Carles Miralles. 176. Tàcit. Annals (vol. vi i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç. 177. Aristòfanes. Comèdies (vol. ii). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev. 178. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. v i últim). Galba. Otó. Vitel·li. Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart. 179. Isòcrates. Discursos (vol. i). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos. 180. Ovidi. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 181. Aristòfanes. Comèdies (vol. iii). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev. 182. Cal·límac. Himnes. Per Pere Villalba. 183. Virgili. Eneida (vol. i). Per Miquel Dolç. 184. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. i). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró. 185. Aristòfanes. Comèdies (vol. iv). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev. 186. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. i). Llibre I. Per Josep M. Morató. 187. Sal·lusti. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo. 188. Ciceró. Discursos (vol. x). Catilinàries. Per Oliveri Nortes. 189. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Icart. 190. Aristòfanes. Comèdies (vol. v). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev. 191. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. ii). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart. 192. Epicur. Lletres. Per Montserrat Jufresa. 193. Virgili. Eneida (vol. ii). Per Miquel Dolç.

07 COLECCIO (140-155).indd 147

11/07/13 08:33

194. Palèfat. Històries increïbles. Per Enric Roquet. 195. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. iii i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart. 196. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. ii). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró. 197. Aristòfanes. Comèdies (vol. vi i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev. 198. Ovidi. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 199. Virgili. Eneida (vol. iii). Per Miquel Dolç. 200. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. ii). Per Francesc J. Cuartero. 201. Virgili. Eneida (vol. iv i últim). Per Miquel Dolç. 202. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vi). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev. 203. Horaci. Odes i epodes (vol. i). Per Josep Vergés. 204. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató. 205. Cal·límac. Epigrames. Per Pere Villalba. 206. Ovidi. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 207. Prudenci. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 208. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. iii). Per Francesc J. Cuartero. 209. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vii). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev. 210. Florus. Gestes dels romans (vol. i). Llibre I. Per Joaquim Icart. 211. Isòcrates. Discursos (vol. ii). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos. 212. Prudenci. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 213. Longus. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero. 214. Florus. Gestes dels romans (vol. ii i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart. 215. Polibi. Història (vol. viii). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev. 216. Horaci. Odes i epodes (vol. ii i últim). Per Josep Vergés. 217. Parteni de Nicea. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero. 218. Apèndix Virgiliana (vol. i). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit. L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç. 219. Polibi. Història (vol. ix). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev. 220. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. viii). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev. 221. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iii). Sobre la naturalesa de l’home. Epidèmies I i III. Per Josep Alsina. 222. Prudenci. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 223. Plató. Diàlegs (vol. vi). El Convit. Per Eulàlia Presas. 224. Polibi. Història (vol. x). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev. 225. Ovidi. Pòntiques (vol. i). Per Carme Boyé.

07 COLECCIO (140-155).indd 148

11/07/13 08:33

226. Apèndix Virgiliana (vol. ii i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç. 227. Isop. Faules (vol. i). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 228. Polibi. Història (vol. xi). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev. 229. Prudenci. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 230. Prudenci. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 231. St. Basili el Gran. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega. Per Josep O’Callaghan. 232. Demòstenes. Discursos polítics (vol. i). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí. 233. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. i). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 234. Demòstenes. Discursos polítics (vol. ii). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí. 235. Ovidi. Pòntiques (vol. ii i últim). Per Carme Boyé. 236. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iii). Contra Mídias. Per Juli Pallí. 237. Egèria. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras. 238. Egèria. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras. 239. Plató. Diàlegs (vol. viii). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev. 240. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iv). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí. 241. Aviè. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba. 242. Demòstenes. Discursos polítics (vol. v). Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. 243. Polibi. Història (vol. xii i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev. 244. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. i). Per Josep Amengual, Prev. 245. Quintilià. Institució Oratòria (vol. iii). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 246. [Cèsar]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç. 247. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. ii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 248. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vi). Sobre la corona. Per Juli Pallí. 249. Trifiodor. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero. 250. Plató. Diàlegs (vol. ix). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev. 251. [Cèsar]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç. 252. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vii i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí. 253. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. iii). Llibres VI-IX. Per Vicent Ferrís i Miquel Dolç. 254. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. i). Per Joan M. del Pozo. 255. Ciceró. Discursos (vol. xii). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.

07 COLECCIO (140-155).indd 149

11/07/13 08:33

256. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. i). Per Joan Bellès. 257. Isop. Faules (vol. ii i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 258. Plató. Diàlegs (vol. x). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev. 259. Demòstenes. Discursos civils (vol. i). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí. 260. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. i). Per Narcís Xifra, Prev. 261. Llucià. Obres (vol. ii). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis. Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre. 262. Catul. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés. 263. Plató. Diàlegs (vol. xi). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev. 264. Apici. L’art de la cuina (vol. i). Per Joan Gómez Pallarès. 265. Demòstenes. Discursos civils (vol. ii). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí. 266. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 267. Ovidi. Fastos (vol. i). Per Miquel Dolç i Jaume Medina. 268. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. ii). Per Josep Amengual, Prev. 269. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. ii). Per Narcís Xifra, Prev. 270. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla. 271. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla. 272. Isòcrates. Discursos (vol. iii). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau. Per Joan Castellanos. 273. Plató. Diàlegs (vol. xii). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev. 274. Col·lut. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero. 275. Euforió de Calcis. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua. 276. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. ii i últim). Per Joan Bellès. 277. Venanci Fortunat. Poesies (vol. i). Per Josep Pla i Agulló. 278. Plató. Diàlegs (vol. xiii). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev. 279. Ciceró. Discursos (vol. xiii). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart. 280. Demòstenes. Discursos civils (vol. iii). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí. 281. Demòstenes. Discursos civils (vol. iv). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí. 282. Demòstenes. Discursos civils (vol. v i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera. Per Juli Pallí. 283. Píndar. Odes (vol. iii). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès. 284. Píndar. Odes (vol. iv). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

07 COLECCIO (140-155).indd 150

11/07/13 08:33

285. Píndar. Odes (vol. v). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès. 286. [Anònim]. Regla del mestre (vol. i). Per Ventura Sella. 287. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iv). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 288. [Anònim]. Regla del mestre (vol. ii i últim). Per Ventura Sella. 289. Píndar. Fragments (vol. vi). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès. 290. Plató. Diàlegs (vol. xiv). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev. 291. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. i). Per Josep Batalla. 292. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. ii i últim). Per Josep Batalla. 293. Ciceró. Discursos (vol. xi). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs. Per Dolors Condom. 294. Claudià. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva. 295. Aristòtil. Història dels animals (vol. i). Per Juli Pallí. 296. Aristòtil. Història dels animals (vol. ii). Per Juli Pallí. 297. Aristòtil. Història dels animals (vol. iii i últim). Per Juli Pallí. 298. Licòfron de Calcis. Alexandra. Per Josep Antoni Clua. 299. Arat. Fenòmens. Per Jaume Almirall. 300. Plató. Diàlegs (vol. xv). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev. 301. Plató. Diàlegs (vol. xvi). El polític. Per Manuel Balasch, Prev. 302. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. i). Per Joan Bellès. 303. Ovidi. Fastos (vol. ii i últim). Per Jaume Medina. 304. Benet de Núrsia. La regla dels monjos. Per Ventura Sella. 305. Plató. Diàlegs (vol. xvii). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev. 306. Arquimedes. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González Urbaneja. 307. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. ii). Per Joan Bellès. 308. Ciceró. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba. 309. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 310. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 311. Aristòtil. Categories. Per Josep Batalla. 312. Ciceró. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba. 313. Èsquines. Discursos (vol. i). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. 314. Èsquines. Discursos (vol. ii i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí. 315. Isòcrates. Discursos (vol. iv). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos. 316. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. iii i últim). Per Joan Bellès. 317. Plató. Diàlegs (vol. xviii). Timeu. Crítias. Per Josep Vives. 318. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. v). Per Alexandre Olivar. 319. Rutili Namacià. Del seu retorn. Per Dolors Condom. 320. [Autor desconegut]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina. 321. Lísias. Discursos (vol. iii i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates. Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó. Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.

07 COLECCIO (140-155).indd 151

11/07/13 08:33

322. Heròdot. Història (vol. i). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev. 323. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. vi i últim). Per Alexandre Olivar. 324. Heròdot. Història (vol. ii). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev. 325. Gregori de Nissa. Discurs catequètic. Per Josep Vives. 326. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iv). El règim de vida. Per Darío López. 327. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 328. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 329. Ciceró. Discursos (vol. xx). Filípiques I-II. Per Joan Bellès. 330. Titus Livi. Història de Roma (vol. i). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos. 331. Quintilià. Institució oratòria (vol. iv). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà. 332. Boeci. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega. 333. Quintilià. Institució oratòria (vol. v). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà. 334. Xenofont. Cinegètic. Per Guillem Gracià. 335. Macrobi. Les Saturnals (vol. i). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós. 336. Ciceró. Discursos (vol. xxi). Filípiques III-IX. Per Joan Bellès. 337. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo. 338. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. i). Tetralogies. Per Jordi Redondo. 339. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. i). Homilies I-VII. Per Josep Vives. 340. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. ii i últim). Homilies VIII-XV. Per Josep Vives. 341. Macrobi. Les Saturnals (vol. ii). Llibres II-IV. Per Jordi Raventós. 342. Sèneca. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. Per Joan Mariné Isidro. 343. Ciceró. Discursos (vol. xxii i últim). Filípiques X-XIV. Per Joan Bellès. 344. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. ii i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo. 345. Eratòstenes de Cirene. Catasterismes. Per Jordi Pàmias. 346. Macrobi. Les Saturnals (vol. iii). Llibre V. Per Jordi Raventós. 347. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives. 348. Corinna de Tànagra. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas. 349. Ciceró. Discursos (vol. xiv). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès. 350. Homer. Ilíada (vol. i). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 351. Antifont. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot. 352. Aristòtil. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué. 353. Heròdot. Història (vol. iii). Llibre III. Per Joaquim Gestí. 354. Ciceró. La República. Per Joan M. del Pozo. 355. Andòcides. Discursos (vol. i). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo. 356. Gregori de Nissa. La virginitat. Per Josep Vives.

07 COLECCIO (140-155).indd 152

11/07/13 08:33

357. Macrobi. Les Saturnals (vol. iv i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós. 358. Homer. Ilíada (vol. ii). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 359. Andòcides. Discursos (vol. ii i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo. 360. Pseudo-Cebrià. Poemes. Per Josep M. Escolà. 361. Heròdot. Història (vol. iv). Llibre IV. Per Joaquim Gestí. 362. Xenofont. Ciropèdia (vol. ii). Llibres II-IV. Per Núria Albafull. 363. Titus Livi. Història de Roma (vol. xi). Llibre XXI. Per Jordi Avilés. 364. Gregori de Nissa. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives. 365. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. i). Testimonis. Fragments (1-80). Per Jordi Pàmias. 366. Heròdot. Història (vol. v). Llibre V. Per Joaquim Gestí. 367. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. ii i últim). Fragments (81-180A). Per Jordi Pàmias. 368. Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas. 369. Alexis. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez. 370. Ciceró. Discursos (vol. xv). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero. 371. Quintilià. Institució oratòria (vol. vi). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà. 372. Heròdot. Història (vol. vi). Llibre VI. Per Joaquim Gestí. 373. Aristènet. Lletres d’amor. Per Joan Pagès. 374. Plató. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés. 375. Homer. Ilíada (vol. iii). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 376. Marc Pacuvi. Tragèdies. Per Esther Artigas. 377. Estaci. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda. 378. Heròdot. Història (vol. vii). Llibre VII. Per Joaquim Gestí. 379. Homer. Odissea (vol. i). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 380. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. i). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero. 381. Arquimedes. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos. 382. Higí. Faules (vol. i). Per Antònia Soler i Nicolau. 383. Higí. Faules (vol. ii i últim). Per Antònia Soler i Nicolau. 384. Flavi Josep. La guerra jueva (vol. i). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí. 385. Homer. Odissea (vol. ii). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 386. Heròdot. Història (vol. viii). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí. 387. Titus Livi. Història de Roma (vol. ii). Llibre II. Per Victòria Bescós Calleja. 388. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. ii). Llibre II. Per Francesc J. Cuartero. 389. Aviè. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí.

07 COLECCIO (140-155).indd 153

11/07/13 08:33

390. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Per Jaume Almirall i Esteban Calderón. 391. Difíl, Apol·lodor de Carist i Apol·lodor de Gela. Fragments de Comèdia Nova. Per Jordi Pérez Asensio. 392. Homer. Odissea (vol. iii). Cants XIII-XVIII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 393. Heròdot. Història (vol. ix i últim). Llibre IX. Per Joaquim Gestí. 394. Plató. Diàlegs (vol. xix). Les lleis. Llibres I-III. Per Montserrat Camps. 395. Ciceró. Les lleis. Per Núria Gómez. 396. Ciceró. Discursos (vol. xvi). Sobre el govern de les províncies consulars. En defensa de Corneli Balb. Per Joan Bellès, Xavier Espluga i Noemí Moncunill. 397. Xenofont. Ciropèdia (vol. iii). Llibres V-VI. Per Núria Albafull. E N P R E P A R A C I Ó Ciceró. Les paradoxes dels estoics. Per Joan Manuel del Pozo. Lucà. La guerra civil (vol. i). Llibres I-III. Per Joan Carbonell.

07 COLECCIO (140-155).indd 154

11/07/13 08:33

07 COLECCIO (140-155).indd 155

11/07/13 08:33

07 COLECCIO (140-155).indd 156

11/07/13 08:38