ESCRIPTORS GRECS
ESCRIPTORS GRECS ANTONÍ LIBERAL
RECULL DE METAMORFOSIS
TEXT I TRADUCCIÓ
ANTONÍ LIBERAL
RECULL DE METAMORFOSIS
V OL . II
BARCELONA FUNDACIÓ BERNAT METGE FUNDACIÓ BERNAT METGE
MMXII
01 PLEC RECULL METAMORFOSIS 001-007.indd 1
22/06/12 08:14
FUNDACIÓ BERNAT METGE ESCRIPTORS GRECS TEXT I TRADUCCIÓ
ANTONÍ LIBERAL
RECULL DE METAMORFOSIS
BARCELONA
01 PLEC RECULL METAMORFOSIS 001-007.indd 3
22/06/12 08:14
L’edició d’aquesta obra ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes Primera edició: juny del 2012 © de la introducció general, les notícies preliminars, la traducció i les notes, Jaume Almirall Sardà, 2012 © de la secció sobre la història del text i l’establiment del text grec, Esteban Calderón Dorda, 2012 © d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2012 © Institut Cambó, 2012 Reservats tots els drets ISBN 978-84-9859-206-1 Rústica dipòsit legal:
B. 20.021-2012
www.institutcambo.org www.editorialalpha.cat
01 PLEC RECULL METAMORFOSIS 001-007.indd 4
22/06/12 08:14
ANTONÍ LIBERAL
RECULL DE METAMORFOSIS INTRODUCCIÓ GENERAL, NOTÍCIES PRELIMINARS, TRADUCCIÓ I NOTES DE
JAUME ALMIRALL I SARDÀ PROFESSOR A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
HISTÒRIA DE LA TRANSMISSIÓ I TEXT GREC ESTABLERT PER
ESTEBAN CALDERÓN DORDA CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT DE MÚRCIA
BARCELONA BERNAT METGE 2012
01 PLEC RECULL METAMORFOSIS 001-007.indd 5
22/06/12 08:14
Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.
01 PLEC RECULL METAMORFOSIS 001-007.indd 6
22/06/12 08:14
Per a Caterina. Per a Margarida. No busquis m茅s la mar i els vellons de les ones impulsant les barques sota el cel som nosaltres els peixos i els arbres s贸n les algues. I. SEFERIS
01 PLEC RECULL METAMORFOSIS 001-007.indd 7
22/06/12 08:14
02 INTRODUCCIO 008-037.indd 8
22/06/12 08:14
INTRODUCCIÓ
I. L’AUTOR Antoní Liberal és només un nom. Un únic manuscrit ens ha transmès el Recull de metamorfosis i, a l’incipit i novament a la subscripció de l’obra, el nom d’Antoní Liberal com el del seu autor. Cap font antiga no esmenta ni cita aquest Recull: ni els autors que podrien haver-se interessat per la naturalesa sovint extravagant de les seves històries, ni els que podrien haver-se fixat en algunes de les seves particularitats expressives o de les seves rareses gramaticals. Tampoc l’obra mateixa no conté cap mena de referència ni d’al·lusió al seu autor. Però és únicament en ella que hom pot intentar de trobar algun indici, si no del seu redactor, potser sí de l’època en què fou escrita. En aquest sentit, només alguns trets distintius de la llengua poden indicar, de manera força aproximada, una datació entre els segles ii i iii dC. Quant als noms, Antoní i Liberal, en veritat no són rars, i no ho són precisament en aquest període de la història; però en cap cas no s’ha trobat una base prou sòlida per a mantenir una identificació. De fet, fa molt de temps que hom ha abandonat, prudentment, les hipòtesis, totes ben especulatives, que sobre la identitat d’Antoní Liberal s’havien formulat, des d’Isaac Casaubon fins a la crítica divuitesca.1 Una part d’aquestes 1. Començant per Christoph Sax (Christophorus Saxus), en el seu Onomasticon literarium..., Padderborn 1775: vegeu un resum crític de la situació en l’edició de Koch, pp. XV-XVII.
02 INTRODUCCIO 008-037.indd 9
22/06/12 08:14
10
INTRODUCCIÓ
elucubracions pretenien treure partit dels noms llatins d’un autor d’una obra escrita en grec, i especulaven amb la personalitat d’algun llibert. Però ni tan sols per a una tal suposició no hi ha ni el més mínim fonament: l’ús del grec, a l’època, encara més que en les anteriors, és signe de pertinença a l’estatus cultural elevat, sigui quin sigui l’origen geogràfic dels autors. II. CONTINGUT I NATURALESA DE L’OBRA En el naufragi colossal de la literatura grecollatina es perderen per sempre milers d’obres, l’entera producció d’incomptables autors de mèrit, fins i tot gèneres sencers. Per fortuna, també s’han conservat algunes de les creacions literàries més excelses, juntament amb moltes més de no tan excelses. I, al costat de totes elles, ens ha pervingut també un nombrós i variat repertori d’escrits de tipus erudit: estudis, assaigs, comentaris, obres sens dubte menors, sense gaire interès literari; creacions que, a part del valor específic que puguin tenir, ens remeten també, en major o menor mesura, a aquell vast conjunt d’obres literàries per a nosaltres perdudes i ens recorden que una bona part d’elles es conservaren i foren encara accessibles durant segles, abans de la seva definitiva desaparició. I el seu interès per a nosaltres, al capdavall, és no tan sols que ens permeten fer-nos una idea de les proporcions del que no ha sobreviscut als atzars de la transmissió, sinó sobretot que ens ajuden a reconstruir, ni que sigui de manera molt fragmentària i lamentablement incompleta, aquell panorama. En part, aquestes obres secundàries són de naturalesa compilatòria i foren concebudes amb una evident funció pràctica, tot i que l’aplicació concreta podia ésser molt diferent segons els casos. Un exemple molt tardà n’és el Myriobiblion o Bibliotheca, obra enciclopèdica del lector curiós i infatigable que fou el patriarca Foci, el qual, a mitjan segle ix, aplegà les sinopsis de dos-cents vuitanta llibres de molt variada procedèn-
02 INTRODUCCIO 008-037.indd 10
22/06/12 08:14
INTRODUCCIÓ
11
cia, la majoria dels quals no ens han estats conservats per la tradició directa.2 Ara bé, les obres que se’ns han conservat d’aquest gènere no s’assemblen a la de Foci ni en les seves dimensions ni en la seva naturalesa miscel·lània i enciclopèdica; són en general força breus i, sovint, de caràcter monogràfic. No cal sortir de la Biblioteca per a trobar-ne un primer exemple, ja que és en aquesta obra que el docte patriarca consignà una detallada síntesi de les Narracions de Conó.3 Es tracta d’un recull de cinquanta mites i llegendes de temàtica variada, presentades sota versions inusuals; l’obreta pot ésser datada força aproximadament gràcies a la seva dedicatòria a Arquelau Filopàtor, que regnà entre 36 aC i 17 dC. El caràcter monogràfic d’aquestes obres erudites remunta als inicis de l’època hel·lenística. En són un exemple els Catasterismes, d’Eratòstenes de Cirene (segle ii aC), recull de llegendes relatives a l’origen de les constel·lacions (i, en tant que pertanyents al camp de la metamorfosi, una de les obres més afins a la d’Antoní Liberal).4 Podem afegir-hi dues obres llatines, l’Astronomia poètica, parcialment derivada dels Catasterismes, i les Genealogies o Faules, que la tradició ens ha fet pervenir, ambdues, sota el nom d’Higí. Tant si el nom d’Higí correspon a dos autors diferents com si és una mateixa persona, i sigui quina sigui l’època de composició d’aquestes obres,5 es tracta també de col·leccions de mites i llegendes, presentades en forma succinta, sense cap pretensió literària. El prefaci a l’Astronomia formula expressis uerbis el que amb tota seguretat constitueix el sentit últim de totes les obres del 2. El vast recull de sinopsis i extractes, que aparentment Foci havia confegit al llarg dels anys, fou finalment tramès al seu germà, Tarasi, tal com l’autor explicita en el proemi: vegeu R. Henry (ed.), Photius. Bibliothèque, I, París, Les Belles Lettres, 1959. 3. Còdex 186 de la Biblioteca. Vegeu M. K. Brown, «The Narratives of Konon. Text, Translation and Commentary on the Diegeseis», Beiträge zur Altertumskunde CLXIII, Munic–Leipzig 2002. 4. Vegeu J. Pàmias (ed.), Eratòstenes de Cirene. Catasterismes, Barcelona, FBM, 2004. 5. Sobre els problemes d’autoria i cronologia, vegeu Antònia Soler i Nicolau (ed.), Higí. Faules, I, Barcelona, FBM, 2011, 9-19.
02 INTRODUCCIO 008-037.indd 11
22/06/12 08:14
12
INTRODUCCIÓ
gènere, ço és proporcionar un compendi d’allò que es considerava que havia de saber un home culte en relació amb un determinat àmbit.6 L’existència d’aquestes obres responia tant a la voluntat de sistematitzar i regularitzar vastos conjunts narratius com a la necessitat de facilitar l’accés a obres que en molts casos no eren a l’abast de la majoria dels lectors. Raons pràctiques, en definitiva, i d’economia (material, però també de temps), a les quals hom pot afegir les dificultats de lectura que determinats textos literaris podien presentar.7 Quant a les Faules, de fet sobrepassen les dimensions de la monografia i s’apropen més al que seria un diccionari enciclopèdic de mitologia, atès el gran nombre de llegendes que recullen (dues-centes setanta-set). Però, en aquesta línia, l’obra sens dubte més coneguda i més llegida ha estat la Biblioteca, d’un Pseudo-Apol·lodor, autèntic manual de mitologia, redactat amb voluntat exhaustiva i, alhora, sistematitzadora.8 Pertanyen a una categoria diferent un grup de textos que comparteixen el títol ben significatiu de Περὶ ἀπίστων: col· leccions també dels vells mites i llegendes, però presentats sota la llum de l’exegesi racionalista, que intenta fer veure que una part de la mitologia, tal com apareix en els relats tradicionals, no és sinó fruit de malentesos. Un únic manuscrit, d’inicis del segle xiv (Vaticanus Graecus 305), ens ha transmès dos d’aquests reculls, un dels quals sota el nom d’un desconegut Heraclit i l’altre anònim (generalment citat com a Anònim Vaticà).9 A aquests cal sumar l’obra atribuïda a un també desconegut Palèfat.10 6. Cf. Higí, Astr. I 1, 1: Scripsi ad te, non ut imperito monstrans, sed ut ad scientissimum commonens. 7. És també la raó adduïda per Parteni en la seva endreça a Gal: vegeu F. Cuartero (ed.), Parteni de Nicea. Dissorts d’amor, Barcelona, FBM, 1982, 49. 8. L’obra està en curs de publicació en aquesta col·lecció: vegeu F. Cuartero (ed.), Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, vol. I, 2010; vol. II, 2012. Es trobaran interessants precisions sobre el sentit d’aquesta obra en vol. I, 21-27. 9. Vegeu D. Ramon Garcia, Heraclit el Mitògraf: Περὶ ἀπίστων: edició crítica, traducció i comentari, tesi doctoral inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona, 2009; pel que fa a l’Anònim, vegeu N. Festa, Mythographi Graeci, III, 2, Leipzig 1902, 88-99. 10. Vegeu E. Roquet (ed.), Palèfat. Històries increïbles, Barcelona, FBM, 1975.
02 INTRODUCCIO 008-037.indd 12
22/06/12 08:14
INTRODUCCIÓ
13
Així mateix, corresponen a la tipologia de monografies unes altres obretes de tema mitològic que ens han arribat gràcies als capricis de la tradició manuscrita: Sobre els rius, falsament atribuït a Plutarc; les Dissorts d’amor, de Parteni de Nicea; i el Recull de metamorfosis, d’Antoní Liberal. La naturalesa relativament paradoxogràfica d’aquests tres opuscles motivà la seva inclusió en un cèlebre còdex miscel·lani, el Palatinus Graecus Heidelbergensis 398, del segle ix. És força probable que la compilació d’aquest còdex en particular fos iniciativa de Foci, per tal com el seu contingut s’adiu amb alguns dels interessos del patriarca, tal com es manifesten en les lectures de les quals dóna testimoni en la seva Biblioteca. Si més no, el còdex seria un reflex característic de la intensa activitat intel·lectual de Bizanci en els temps de Foci, una activitat a la qual el docte patriarca contribuí decisivament.11 Cadascuna de les tres obres posseeix un motiu central, entorn del qual el recull pren forma. El procediment, en cada cas, consisteix a resumir històries de procedència diversa, caracteritzades, en general, per ésser versions marginals de llegendes conegudes, o bé variants extravagants. El Sobre els rius aplega llegendes etiològiques a propòsit de vint-i-cinc rius, així com tota mena de tradicions locals relatives a les propietats de plantes i de pedres. Les Dissorts d’amor constitueixen un cas excepcional, tant perquè es tracta de l’obra d’un autor conegut, Parteni de Nicea, com perquè aquest, en el pròleg, deixa constància de la finalitat amb la qual fou elaborat el recull: proporcionar al seu amic, el poeta Corneli Gal, un material narratiu esquemàtic per a les seves creacions «en versos èpics o elegíacs».12 L’obra consta de trenta-sis històries que procedeixen, segons el mateix Parteni, de diferents poetes. Cadascuna de les narracions gira al voltant d’un motiu eròtic: relacions furtives, incests, adulteris, crims passionals, tot un repertori de situacions amo-
11. Vegeu N. G. Wilson, Scholars of Byzantium, Londres 1983 (trad. castellana Filólogos bizantinos, Madrid 1994, 129-132). 12. Vegeu Dissorts d’amor, loc. cit.
02 INTRODUCCIO 008-037.indd 13
22/06/12 08:14
14
INTRODUCCIÓ
roses problemàtiques, amb les seves conseqüencies doloroses i, a voltes, mortals. En sis de les llegendes recollides per Parteni, el seu text és, per a nosaltres, l’única font. Els assumptes de dues altres llegendes apareixen també en el recull d’Antoní Liberal, i en un cas comparteixen el motiu de la metamorfosi final.13 Les Metamorfosis d’Antoní Liberal, finalment, són un recull de quaranta-una narracions, cadascuna de les quals conté la transformació d’un o més éssers: déus, humans, o animals. La tipologia de les transformacions és molt variada, si bé en la majoria de les narracions (en vint-i-tres) es tracta d’una metamorfosi en animal –ratpenat, escanyapolls, dragó, mostela, granota–, però molt especialment en una gran diversitat d’ocells: en total, prop de seixanta ocells diferents apareixen en divuit de les narracions; en set ocasions, la metamorfosi resulta en pedra o roca; en tres, en arbres; en dues, en astres; en una narració la metamorfosi resulta en eco; i també en una resulta en canvi de sexe; en quatre relats un personatge és convertit en immortal; en tres, finalment, es produeix la desaparició d’un personatge. Cal afegir-hi també els canvis de figura que adopten determinats déus en cinc dels relats. D’altra banda, més d’una tercera part de les narracions són etiològiques en relació amb l’origen de cultes o de topònims, un fet que respon a la procedència específicament local de les respectives llegendes. III. LES FONTS En el mite grec, el canvi de forma és un recurs del qual disposen els déus; aquests poden fer-ne ús en ells mateixos i per als seus propis interessos, i poden també fer-ne ús en els humans, amb finalitats diverses. En particular, la transformació d’homes i dones en animals, plantes, roques, cursos d’aigua i astres és un motiu freqüent i característic de la mitologia 13. Es tracta de la llegenda de Biblis, capítol XI de Parteni, XXX d’Antoní Liberal.
02 INTRODUCCIO 008-037.indd 14
22/06/12 08:14
INTRODUCCIÓ
15
grega. Els diferents gèneres literaris grecs, així com les arts plàstiques, impregnats tots ells del mite, han recreat interminablement un repertori abundós i variat d’històries de transformacions. En Homer, en la lírica, en el drama, en autors hel·lenístics i d’edat imperial, aquestes narracions proporcionen motius etiològics, exemples de pietat i d’impietat, elements per a la reflexió sobre la condició humana. En ocasions, la metamorfosi esdevé un simple recurs narratiu, i hom se’n serveix per a culminar un relat que prèviament no incloïa cap transformació. Algunes d’aquestes històries, finalment, són simples invencions modelades més o menys lliurement sobre models tradicionals.14 La tradició mitogràfica grega relacionada amb la metamorfosi oferia, doncs, tant a l’esperit creador com a l’erudit, un material inesgotable. Amb ell (gairebé exclusivament) pogué elaborar Ovidi la seva obra mestra, les Metamorfosis, summa mitològica –per al seu temps i per a Occident– i un dels cims de la literatura grecoromana. La crítica ha esmerçat segles a establir els models i les fonts d’Ovidi; hom concorda a admetre que el poeta manejà una àmplia varietat d’obres, des dels grans noms de la tradició fins a autors i obres decididament menors. Entre aquests darrers, figuren alguns títols d’escrits –sovint altrament perduts– dedicats monogràficament a recollir metamorfosis.15 En unes quantes ocasions, retrobarem aquests noms i títols tractant d’Antoní Liberal i les seves fonts. L’atzar de les troballes papiràcies ens ha permès conèixer –encara que molt parcialment– un exemple de compendi de mites de metamorfosi. Un papir datat entre els segles ii i iii dC (P. Mich. inv. 1447)16 conserva restes d’una espècie de dic14. Dos amplis estudis moderns proporcionen sengles aproximacions relativament complementàries a l’assumpte: P. M. C. Forbes Irving, Metamorphosis in Greek Myths, Oxford–Nova York 1990, i R. Buxton, Forms of Astonishing: Greek Myths of Metamorphosis, Oxford–Nova York 2009. 15. Sobre les fonts de les Metamorfosis, vegeu B. Otis, Ovid as an Epic Poet, Cambridge 20112, 375-423. 16. Vegeu T. Renner, «A Papyrus Dictionary of Metamorphoses», HSPh LXXXII, 1978, 277-293.
02 INTRODUCCIO 008-037.indd 15
22/06/12 08:14
05 NOTICIA PRELIMINAR 044-121.indd 44
22/06/12 08:15
ANTONINI LIBERALIS
METAMORPHOSEON SYNAGOGE
04 SIGLA 041-043.indd 43
22/06/12 08:15
I Κτήσυλλα
[Ἱστορεῖ Νίκανδρος Ἑτεροιουμένων γʹ] 1 Κτήσυλλα ἐγένετο Κεία τὸ γένος ἐξ Ἰουλίδος Ἀλκιδάμαντος θυγάτηρ. ταύτην ἰδὼν Ἑρμοχάρης Ἀθηναῖος χορεύουσαν Πυθίοις παρὰ τὸν βωμὸν τοῦ Ἀπόλλωνος ἐν Καρθαίᾳ ἐπεθύμησεν αὐτῆς καὶ ἐπιγράψας μῆλον ἔρριψεν ἐν τῷ ἱερῷ τῆς Ἀρτέμι-
I 3 παρὰ P : περὶ Verheyk
07 TRADUCCIO 126-211.indd 126
22/06/12 09:46
I CTESIL·LA [L’assumpte es troba en el llibre tercer de les Metamorfosis de Nicandre] 1 Ctesil·la, d’un llinatge de Iulis, a Ceos,1 fou filla d’Alcidamant. A Cartea, a les festes pítiques, Hermòcares d’Atenes la veié que ballava prop de l’altar d’Apol·lo, i li’n vingué desig;2 inscriví uns mots en una poma3 i la llançà dins el santuari d’Àrtemis;4 la noia la recollí i la lle1. Ceos és, de les Cíclades, l’illa més propera a l’Àtica. Cal·límac cita com a font per a la seva versió del tema de Cidipe un cronista local, Xenomedes (frag. 75 Pfeiffer), i esmenta, a més de Iulis i Cartea, les localitats illenques de Peessa i Coressos, així com els fundadors llegendaris de totes quatre. Iulis, al cor de l’illa, fou la pàtria dels poetes Simònides i Baquílides (cf. Plutarc, Dem. I 2). 2. L’enamorament sobtat, fruit d’una visió fugaç i casual, és un tòpic de la novel·la grega (cf., per exemple, Caritó d’Afrodísies I 1, 5s., Aquil·les Taci, Leucipa i Clitofont I 4, 4; cf., també, entre les històries d’Antoní Liberal, VIII 5 i XXXII 2). 3. Llançar una poma equival a declarar l’amor (cf., per exemple, A. P. V 79-80). La poma apareix en contextos eròtics, també en el mite, com, per exemple, en el cèlebre Judici de Paris, o en la història d’Atalanta (vegeu A. R. Littlewood, «The Symbolism of the Apple in Greek and Roman Literature», HSPh lxxii, 1967, 147-181, i M. C. Brazda, Zur Bedeutung des Apfels in der antiken Kultur, Berlín 1977). 4. Malgrat la falta de precisió per part de l’autor, potser es tracta d’un moment posterior al del ball adés al·ludit: hom imagina, en efecte, per al que segueix, una escena molt més tranquil·la i íntima, per ventura amb la noia completament sola. No obstant això, la referència al santuari d’Àrtemis en aquest moment pot resultar problemàtica. Estan documentats sengles santuaris, d’Apol·lo a Cartea, i d’Àrtemis a Iulis; per això, per la lògica seqüència dels fets narrats, i tenint en compte que, més endavant, es torna a al·ludir a un Artemísion en un moment clarament localitzat a Iulis, aquesta primera referèn-
07 TRADUCCIO 126-211.indd 126
22/06/12 09:46
127
ΜΕΤΑΜΩΡΦΩΣΕΩΝ ΣΥΝΑΓΩΓΗ I
δος, ἡ δὲ ἀνείλετο καὶ ἀνέγνω· 2 ἐγέγραπτο δὲ ὅρκος κατὰ τῆς Ἀρτέμιδος ἦ μὴν γαμηθήσεσθαι Ἑρμοχάρει Ἀθηναίῳ. ἡ μὲν οὖν Κτήσυλλα ἀπέρριψε τὸ μῆλον αἰδεσθεῖσα καὶ χαλεπῶς ἤνεγκεν, ὥσπερ ὅτε Κυδίππην Ἀκόντιος ἐξηπάτησεν. 3 Ἑρμοχάρει δὲ αἰτησαμένῳ κατῄνεσε τὸν γάμον ὁ πατὴρ ὁ τῆς Κτησύλλης καὶ ὤμοσε τὸν Ἀπόλλωνα τῆς δάφνης ἁψάμενος. ἐπεὶ δὲ διῆλθεν ὁ τῶν Πυθίων χρόνος, Ἀλκιδάμας ἐκλαθόμενος τὸν ὅρκον, ὃν ὤμοσεν, ἑτέρῳ συνῴκιζε τὴν θυγατέρα. 4 καὶ ἡ παῖς ἔθυεν ἐν τῷ τῆς Ἀρτέμιδος ἱερῷ. χαλεπῶς δὲ φέρων Ἑρμοχάρης ἐπὶ τῷ τοῦ γάμου διαμαρτεῖν εἰσέδραμεν εἰς τὸ Ἀρτεμίσιον· καὶ
5
10
5 ἐγέγραπτο : ἐπεγέγραπτο corr. Martini; κατὰ, quod in P deletum est, rest. Xylander || 8 ὥσπερ... ἐξηπάτησεν secl. Hercher, sed recte def. H. Wulff; in mg. ση (scil. σήμαινε) || 12 συνῴκιζε P : συνῴκισε Broenstedt; ante παῖς add. μὲν Castiglioni : μὲν pro παῖς coni. Fontein || 14 τοῦ γάμου Martini : τούτου P : ταύτης dub. Oder
07 TRADUCCIO 126-211.indd 127
25/06/12 14:10
RECULL DE METAMORFOSIS I
127
gí.5 2 La inscripció era un jurament: «Per Àrtemis!, que en veritat haig de casar-me amb Hermòcares d’Atenes.»6 Doncs bé, Ctesil·la, avergonyida, engegà la poma i s’ho prengué malament, com quan Cidipe fou enganyada per Aconci. 3 En fer la demanda Hermòcares, però, el pare de Ctesil·la li concedí el matrimoni, i jurà per Apol·lo tot tocant el llorer.7 Ara bé, així que hagué passat el temps de les festes pítiques, Alcidamant oblidà el jurament que havia prestat i comprometé la filla amb un altre.8 4 I precisament la noia ja oferia el sacrifici en el santuari d’Àrtemis,9 quan Hermòcares, que estava disgustat pel fracàs del seu matrimoni, a corre-cuita es plantà a cia sembla un error. Si fos així, pot haver estat induït pels termes del jurament de la noia. Sigui com sigui, el problema potser posa encara més en relleu la possibilitat que l’escena de la poma i del jurament involuntari siguin un afegit. 5. Cal entendre que aquesta lectura fou feta en veu alta. No es tracta pero, en absolut, d’un tret d’ingenuïtat per part de la noia. Tot i que no falten casos, en la literatura, de lectures silencioses ja des del segle v aC, la lectura en veu alta és l’habitual al món antic (vegeu G. L. Hendrickson, «Ancient reading», CJ XXV, 1929, 182-196; B. M. W. Knox, «Silent reading», GRBS IX, 1968, 421-435; P. Chantraine, «Les verbes significant “lire”», en Mélanges Grégoire, vol. ii, Brussel·les 1956, 115-126; D. J. Allan, «Ἀναγιγνώσκω and some cognate words», CQ XXX, 1980, 244-250). Tal com Hermòcares, astutament, ho havia previst, Ctesil·la quedarà definitivament compromesa pel jurament que farà en un lloc sagrat, per més que les seves paraules no responguin a la seva voluntat. Sobre aquesta autonomia de les paraules en la lectura i sobre altres aspectes interessants de la lectura entre els antics, vegeu J. Svenbro, Phrasikleia. Anthropologie de la lecture en Grèce ancienne, París 1988, especialment els capítols III i IX. És ben comprensible, per tant, la prevenció amb què Cidipe, segons la versió ovidiana, declara haver llegit la carta d’Aconci (Her. XXI 3s.): scriptumque tuum sine murmure legi / iuraret ne quos inscia lingua deos. 6. Àrtemis és la divinitat del recinte on transcorre aquesta escena, però és també ella, molt sovint, que invoquen les dones en llurs juraments. 7. El gest reforça el compromís expressat pels mots, puix que el llorer estava dedicat a Apol·lo. 8. Són freqüents, en la mitologia, els oblits com el d’Alcidamant; ineluctablement, cal esperar, en aquests casos, la venjança de la divinitat que ha estat objecte del greuge; és el motiu, per exemple, de la retenció de la flota grega a Àulida (cf. Apol·lodor, Epit., III 21). 9. Sacrifici prenupcial, en què sovint la noia ofrenava la seva cabellera, consagrant així la seva virginitat. Altrament, Àrtemis era invocada també com a protectora de la dona en el part.
07 TRADUCCIO 126-211.indd 127
22/06/12 09:46
128
ΜΕΤΑΜΩΡΦΩΣΕΩΝ ΣΥΝΑΓΩΓΗ I
ἡ παῖς αὐτὸν ἰδοῦσα κατὰ θεῖον ἠράσθη, καὶ συνθεμένη διὰ τῆς τροφοῦ διαλαθοῦσα τὸν πατέρα, νύχιον ἀπέπλευσεν εἰς τὰς Ἀθήνας καὶ γάμος ἐπράχθη τῷ Ἑρμοχάρει. 5 τεκοῦσα δ’ ἡ Κτήσυλλα καὶ χαλεπῶς ἐκ τοῦ τόκου διατεθεῖσα ἐτελεύτησε κατὰ δαίμονα, ὅτι ὁ πατὴρ αὐτῆς ἐψεύσατο τὸν ὅρκον. καὶ τὸ μὲν σῶμα κομίσαντες ἔφερον ὅπως κηδεύσωσιν, ἐκ δὲ τῆς στρωμνῆς πελειὰς ἐξέπτη καὶ τὸ σῶμα τῆς Κτησύλλης ἀφανὲς ἐγένετο. 6 χρωμένῳ δ’ Ἑρμοχάρει ὁ θεὸς ἀνεῖπεν ἱδρύσασθαι ἱερὸν παρὰ τοῖς Ἰουλιήταις ἐπώνυμον Ἀφροδίτης Κτησύλλης· ἔχρησε δὲ καὶ τοῖς Κείοις. οἱ δὲ θύουσιν ἄχρι νῦν, Ἰουλιῆται μὲν Ἀφροδίτην Κτήσυλλαν ὀνομάζοντες, οἱ δὲ ἄλλοι Κτήσυλλαν Ἑκαέργην.
15
20
25
15 θεῖον : θεὸν Muncker plerique edd. || 16 νύχιον : νύχιος Nauck, Blum || 20 κομίσαντες : κομήσαντες Berkel : κομίσοντες Holland; ὅπως κηδεύσωσιν del. Holland || 22 ἀνεῖπεν : ἀνεῖλεν Nauck || 23 Ἀφροδίτης del. Schneider || 25 Ἀφροδίτην Perizonius : ἀφροδίτῃ P : Ἀφροδίτῃ ante Ἰουλιῆται transp. Bast; οἱ P : Κεῖοι Nauck : οἱ δὲ ἄλλοι Κεῖοι fort. Martini
07 TRADUCCIO 126-211.indd 128
22/06/12 09:46
RECULL DE METAMORFOSIS I
128
l’Artemisi, i aleshores ella, en veure’l, per un designi diví, se n’enamorà.10 Per mà de la seva dida, la noia s’entengué amb Hermòcares i, després de burlar la vigilància del seu pare, salpà, a l’empara de la nit, vers Atenes, on contragué matrimoni amb el jove.11 5 Ctesil·la infantà, i de resultes del part emmalaltí greument i morí, volent-ho un déu, perquè el seu pare havia romput el jurament.12 Havien amortallat el cos, i ja el transportaven per a retre-li honres fúnebres,13 quan de dins el baiard sortí volant una coloma, i el cos de Ctesil·la desaparegué.14 6 Hermòcares consultà l’oracle, i el déu li respongué que havia de fundar a Iulis un santuari dedicat a Ctesil·la; també ho féu saber als habitants de Ceos, i ells encara avui dia fan els sacrificis, els de Iulis invocant Afrodita Ctesil·la, i la resta dels illencs, Ctesil·la Hecaerga.15 10. Aquest enamorament, així com, més endavant, la mort de la noia a conseqüència del part, són formes característiques de l’acció divina sobre els humans. 11. La intervenció, sovint decisiva, d’una dida és freqüentíssima en el teatre i en la novel·la; cf., en aquest mateix recull, cap. XXXIV 2 i XXXIX 3. 12. El fet que els fills paguin les culpes dels pares constitueix un tret característic de la mentalitat grega que es reflecteix sovint en el mite. 13. Són els tres moments del ritual funerari grec: exposició, transport i cremació. 14. Πελειάς designa, en general, el colom salvatge, per oposició al domèstic, anomenat περιστερά. L’associació del colom amb Afrodita no sembla anterior a l’època clàssica, però esdevingué freqüentíssima (cf., per exemple, Ovidi, Met. XIV 597). Observeu, d’altra banda, que la narració no explica l’origen dels coloms; no es tracta de l’aparició del primer colom, sinó d’una transformació meravellosa que és senyal visible de l’apoteosi del personatge de Ctesil·la. 15. Aquestes advocacions sembla que es refereixen a una mateixa divinitat; però Afrodita Ctesil·la no està documentada enlloc més. Ctesil·la comparteix aquest apel·latiu amb Aspalis (cf. cap. XIII). Hecaerga és un dels avatars d’Àrtemis, reflectit en el nom d’una de les dones hiperbòries que porten primícies a la dea, a Delos (cf. Pseudo-Plató, Ax. 371a, i Cal·límac, Del. 292). Àrtemis també és invocada com Hecaerga (cf. Aristòfanes, Th. 972), un apel·latiu habitual del seu germà Apol·lo (cf., per exemple, Homer, Il. I 147); el terme ha estat explicat com a ‘que actua al seu albiri’; però potser més aviat cal relacionar-lo amb altres epítets d’Apol·lo, ἑκατηβόλος, ἑκηβόλος i ἕκατος, interpretats habitualment com a ‘que colpeix de lluny’, en al·lusió a les fletxes llançades pel déu (vegeu W. Burkert, GR 146).
07 TRADUCCIO 126-211.indd 128
22/06/12 09:46
ÍNDEX
Introducció
09
Abreviatures
39
Sigla
41
Notícies preliminars
45
Text i traducció
122
Index nominum
213
09 INDEX 219.indd 219
22/06/12 09:42
10 COLECCIO 220-234.indd 220
22/06/12 09:43
FUNDACIÓ BERNAT METGE Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ Primers Directors: Joan Estelrich († 1958) - Carles Riba († 1959) Miquel Dolç († 1994) Consell
de
Direcció:
Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros, Antoni Seva, Jaume Medina, Joan Alberich, Jaume Pòrtulas, Pere Lluís Font, Pere J. Quetglas, Ramon Guardans, Jordi Pàmias i Massana, Àlex Broch Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - Barcelona
V O L U M S P U B L I C A T S 1. Lucreci. De la natura (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.). 2. Corneli Nepos. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 3. Xenofont. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 4. Ciceró. Discursos (vol. i). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estelrich i Mn. Llorenç Riber. 5. Sèneca. De la ira. Per Carles Cardó, Prev. 6. Plató. Diàlegs (vol. i). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba). 7. Ciceró. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). 8. Ausoni. Obres (vol. i). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed. a cura de Joan Petit). 9. Sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Per Carles Cardó, Prev. 10. Xenofont. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 11. Tibul. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 12. Properci. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 13. Plató. Diàlegs (vol. ii). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba).
10 COLECCIO 220-234.indd 221
22/06/12 09:43
14. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. i). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 15. Plini. Història natural (vol. i). Llibres I-II. Per Marçal Olivar. 16. Sèneca. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev. 17. Tàcit. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí). 18. Plutarc. Vides paral·leles (T. I). Vol. i, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.). 19. Aristòtil. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés). 20. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. ii). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu. 21. Plutarc. Vides paral·leles (T. II). Vol. i, part 2.a: Soló i Publícola. Temístocles i Camil. Per Carles Riba. 22. Sèneca. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev. 23. Horaci. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber. 24. Pal·ladi. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon. 25. Plini el Jove. Lletres (vol. i). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar. 26. Cató. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés. 27. Plutarc. Vides paral·leles (T. III). Vol. i, part 3.a: Aristides i Marc Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba. 28. Plini el Jove. Lletres (vol. ii i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar. 29. Ovidi. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 30. Plutarc. Vides paral·leles (T. IV). Vol. i, part 4.a: Pèricles i Fabi Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba. 31. Lucreci. De la natura (vol. ii i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim Balcells. 32. Catul. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés. 33. Ausoni. Obres (vol. ii i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro i Joaquim Balcells. 34. Plató. Diàlegs (vol. iii). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem. Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba). 35. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. i). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev. 36. Plutarc. Vides paral·leles (T. V). Vol. i, part 5.a: Coriolà i Alcibíades. Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba. 37. Varró. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés. 38. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. ii). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev. 39. Polibi. Història (vol. i). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon. 40. Ovidi. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 41. Lísias. Discursos (vol. i). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúnebre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias. Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit. 42. Plutarc. Vides paral·leles (T. X). Vol. iii, part 1.a: Demetri i Antoni. Per Carles Riba.
10 COLECCIO 220-234.indd 222
22/06/12 09:43
43. Ciceró. De l’orador (vol. i). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés. 44. St. Cebrià. Epistolari (vol. i). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig. 45. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iii). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev. 46. Polibi. Història (vol. ii). Llibres II-III, i-lix. Per Dom Antoni Ramon. 47. Tàcit. Annals (vol. i). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila. 48. Iseu. Discursos (vol. i). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat. Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés. 49. Ovidi. Les metamorfosis (vol. ii). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 50. Apuleu. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Marçal Olivar. 51. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. i). Llibres I-II. Per Cebrià Montserrat, Prev. 52. Plutarc. Vides paral·leles (T. XI). Vol. iii, part 2.a: Pirros i Mari. Aratos. Per Carles Riba. 53. Apuleu. Les metamorfosis (vol. ii i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal Olivar. 54. Ciceró. De l’orador (vol. ii). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés. 55. St. Cebrià. Epistolari (vol. ii i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig. 56. Iseu. Discursos (vol. ii i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. Sobre l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Fragments. Per Josep Vergés. 57. Sèneca. Lletres a Lucili (vol. iv i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev. 58. Apuleu. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar. 59. Plutarc. Vides paral·leles (T. XII). Vol. iii, part 3a: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba. 60. Demòstenes. Arengues (vol. i). Sobre les simmòries. Pels megalopolites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit. 61. Plini el Jove. Panegíric. Per Marçal Olivar. 62. Ovidi. Les metamorfosis (vol. iii i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a Saavedra. 63. Plini el Jove. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar. 64. Èsquil. Tragèdies (vol. i). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba. 65. Ciceró. De l’orador (vol. iii i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador Galmés. 66. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. iii, part 4.a: Licurg i Numa. Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba. 67. Èsquil. Tragèdies (vol. ii). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat. Per Carles Riba. 68. Sèneca. Dels beneficis (vol. i). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev. 69. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. iii, part 5.a: Agesilau i Pompeu. Per Carles Riba. 70. Lísias. Discursos (vol. ii). Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-
10 COLECCIO 220-234.indd 223
22/06/12 09:43
71. 72. 73. 74. 75. 76. 77. 78. 79. 80. 81. 82. 83. 84. 85. 86. 87. 88. 89. 90. 91. 92. 93. 94. 95.
titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers. Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit. Plaute. Comèdies (vol. i). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar. Èsquil. Tragèdies (vol. iii i últim). L’Orestea. Per Carles Riba. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. ii). Llibres III-V. Per Cebrià Montserrat, Prev. i Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. VI). Vol. ii, part 1.a: Foció i Cató el Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba. Polibi. Història (vol. iii). Llibres III, lx-cxviii - IV, i-xxxvii. Per Dom Antoni Ramon. Plaute. Comèdies (vol. ii). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Marçal Olivar. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. iii i últim). Llibres VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu. Plaute. Comèdies (vol. iii). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar. Polibi. Història (vol. iv). Llibres IV (xxxviii-lxxxvii) i V. Per Dom Antoni Ramon. Terenci. Comèdies (vol. i). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere Coromines i Joan Coromines. Plutarc. Vides paral·leles (T. VII). Vol. ii, part 2.a: Emili Paulus i Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba. Plaute. Comèdies (vol. iv). La comèdia del cistellet. El corc. Per Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. ii, part 3.a: Filopemen i Titus Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba. Ciceró. Dels deures (vol. i). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.). Plutarc. Vides paral·leles (T. IX). Vol. ii, part 4.a: Alexandre i Cèsar. Per Carles Riba. Ciceró. Dels deures (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí. Plaute. Comèdies (vol. v). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal Olivar. Plutarc. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs generals i esmenes. Per Carles Riba. Ciceró. Discursos (vol. ii). Contra Quint Cecili, Primera acció contra Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. Ciceró. Tusculanes (vol. i). Llibres I-II. Per Eduard Valentí. Plaute. Comèdies (vol. vi). El mercader. El militar fanfarró. Per Marçal Olivar. Marcial. Epigrames (vol. i). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel Dolç. Tàcit. Històries (vol. i). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs. Ciceró. Tusculanes (vol. ii). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí. Tàcit. Històries (vol. ii). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i Josep M.a Casas i Homs.
10 COLECCIO 220-234.indd 224
22/06/12 09:43
96. Ciceró. Tusculanes (vol. iii i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí. 97. Demòstenes. Arengues (vol. ii). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit. 98. Ciceró. Discursos (vol. iii). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. 99. Ciceró. Discursos (vol. iv). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés. 100. Sòfocles. Tragèdies (vol. i). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba. 101. Plaute. Comèdies (vol. vii). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar. 102. Demòstenes. Arengues (vol. iii i últim). Quarta filípica. Lletra de Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan Petit. 103. Marcial. Epigrames (vol. ii). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç. 104. Plató. Diàlegs (vol. iv). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives. 105. Plaute. Comèdies (vol. viii). El persa. El cartaginès. Per Marçal Olivar. 106. Ciceró. Discursos (vol. v). Segona acció contra Verres: Les imatges. Per Josep Vergés. 107. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. i). Llibre I. Per Jaume Berenguer. 108. Ciceró. Discursos (vol. vi). Segona acció contra Verres: Els suplicis. Per Josep Vergés. 109. Sèneca. Dels beneficis (vol. ii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev. 110. Plaute. Comèdies (vol. ix). Psèudolus. Per Marçal Olivar. 111. Plaute. Comèdies (vol. x). Rudens. Per Marçal Olivar. 112. Persi. Sàtires. Per Miquel Dolç. 113. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. ii). Llibre II. Per Jaume Berenguer. 114. Marcial. Epigrames (vol. iii). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç. 115. Ciceró. Discursos (vol. vii). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus Cecina. Per Josep Vergés. 116. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iii). Llibre III. Per Jaume Berenguer. 117. Virgili. Bucòliques. Per Miquel Dolç. 118. Plaute. Comèdies (vol. xi). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal Olivar. 119. Plató. Diàlegs (vol. v). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives. 120. Terenci. Comèdies (vol. ii). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Coromines. 121. Sèneca. Qüestions naturals (vol. i). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev. 122. Sèneca. Qüestions naturals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Carles Cardó, Prev. 123. Tàcit. Històries (vol. iii). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç. 124. Píndar. Odes (vol. i). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú. 125. Estaci. Silves (vol. i). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.
10 COLECCIO 220-234.indd 225
22/06/12 09:43
126. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iv). Llibre IV. Per Jaume Berenguer. 127. Terenci. Comèdies (vol. iii). Formió. Per Pere Coromines i Joan Coromines. 128. Estaci. Silves (vol. ii). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç. 129. Píndar. Odes (vol. ii). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú. 130. Sòfocles. Tragèdies (vol. ii). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba. 131. Marcial. Epigrames (vol. iv). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç. 132. Sèneca. Qüestions naturals (vol. iii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó, Prev. 133. Marcial. Epigrames (vol. v i últim). Per Miquel Dolç. 134. Terenci. Comèdies (vol. iv). La sogra. Els germans. Per Joan Coromines. 135. Estaci. Silves (vol. iii i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i Miquel Dolç. 136. Plaute. Comèdies (vol. xii i últim). El malcarat. La maleta. Per Marçal Olivar. 137. Tertul·lià. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç. 138. Juvenal. Sàtires (vol. i). Per Manuel Balasch, Prev. 139. Juvenal. Sàtires (vol. ii i últim). Per Manuel Balasch, Prev. 140. Sòfocles. Tragèdies (vol. iii). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba. 141. Teòcrit. Idil·lis (vol. i). Per Josep Alsina. 142. Quintilià. Institució oratòria (vol. i). Llibre I. Per Josep M.a Casas i Homs. 143. Ciceró. Discursos (vol. viii). Sobre el comandament de Gneu Pompeu. Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés. 144. Plató. Diàlegs (vol. vii). Fedó. Per Jaume Olives. 145. Baquílides. Odes. Per Manuel Balasch, Prev. 146. Tàcit. Històries (vol. iv i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de Climent i Miquel Dolç. 147. Sal·lusti. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart. 148. Teòcrit. Idil·lis (vol. ii i últim). Per Josep Alsina. 149. Polibi. Història (vol. v). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev. 150. Virgili. Geòrgiques. Per Miquel Dolç. 151. Quintilià. Institució oratòria (vol. ii). Llibre II. Per Josep M.a Casas i Homs. 152. Sal·lusti. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart. 153. Sòfocles. Tragèdies (vol. iv i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs rastrejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev. 154. Ciceró. Discursos (vol. ix). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai Rabiri. Per Josep Vergés. 155. Tàcit. Annals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç. 156. Xenofont. Ciropèdia (vol. i). Llibre I. Per Núria Albafull. 157. Ovidi. Tristes (vol. i). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç. 158. Polibi. Història (vol. vi). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev. 159. Eurípides. Tragèdies (vol. i). Alcestis. Per Josep Alsina. 160. Ovidi. Tristes (vol. ii i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel Dolç.
10 COLECCIO 220-234.indd 226
22/06/12 09:43
161. Llucià. Obres (vol. i). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Mont serrat Jufresa. 162. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. i). Cèsar. Per Joaquim Icart. 163. Xenofont. Opuscles (vol. i). Hieró. Agesilau. La República dels lacedemonis. Per Teresa Sempere. 164. Xenofont d’Efes. Efesíaques. Per Carles Miralles. 165. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. ii). August. Per Joaquim Icart. 166. Tàcit. Annals (vol. iii). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç. 167. Polibi. Història (vol. vii). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch, Prev. 168. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. i). Llibres I-II. Per Francesc J. Cuartero. 169. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iii). Tiberi. Calígula. Per Joaquim Icart. 170. Tàcit. Annals (vol. iv). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç. 171. Aristòfanes. Comèdies (vol. i). Els acarnesos. Per Manuel Balasch, Prev. 172. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iv). Claudi. Neró. Per Joaquim Icart. 173. Tàcit. Annals (vol. v). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç. 174. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. v). Llibre V. Per Jaume Berenguer. 175. Herodes. Mimiambes. Per Carles Miralles. 176. Tàcit. Annals (vol. vi i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç. 177. Aristòfanes. Comèdies (vol. ii). Els cavallers. Les bromes. Per Manuel Balasch, Prev. 178. Suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. v i últim). Galba. Otó. Vitel·li. Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart. 179. Isòcrates. Discursos (vol. i). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per Joan Castellanos. 180. Ovidi. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 181. Aristòfanes. Comèdies (vol. iii). Les vespes. La pau. Per Manuel Balasch, Prev. 182. Cal·límac. Himnes. Per Pere Villalba. 183. Virgili. Eneida (vol. i). Per Miquel Dolç. 184. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. i). El mal sagrat. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró. 185. Aristòfanes. Comèdies (vol. iv). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel Balasch, Prev. 186. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. i). Llibre I. Per Josep M. Morató. 187. Sal·lusti. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo. 188. Ciceró. Discursos (vol. x). Catilinàries. Per Oliveri Nortes. 189. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Icart. 190. Aristòfanes. Comèdies (vol. v). Les tesmofòries. Les granotes. Per Manuel Balasch, Prev. 191. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. ii). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart. 192. Epicur. Lletres. Per Montserrat Jufresa. 193. Virgili. Eneida (vol. ii). Per Miquel Dolç.
10 COLECCIO 220-234.indd 227
22/06/12 09:43
194. Palèfat. Històries increïbles. Per Enric Roquet. 195. Cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. iii i últim). Llibres VII-VIII. Per Joaquim Icart. 196. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. ii). Aires, aigües i llocs. El pronòstic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró. 197. Aristòfanes. Comèdies (vol. vi i últim). Les assembleistes. Plutus. Per Manuel Balasch, Prev. 198. Ovidi. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 199. Virgili. Eneida (vol. iii). Per Miquel Dolç. 200. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. ii). Per Francesc J. Cuartero. 201. Virgili. Eneida (vol. iv i últim). Per Miquel Dolç. 202. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vi). Llibre VI. Per Manuel Balasch, Prev. 203. Horaci. Odes i epodes (vol. i). Per Josep Vergés. 204. Cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Josep M. Morató. 205. Cal·límac. Epigrames. Per Pere Villalba. 206. Ovidi. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 207. Prudenci. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 208. Xenofont. L’expedició dels deu mil (vol. iii). Per Francesc J. Cuartero. 209. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vii). Llibre VII. Per Manuel Balasch, Prev. 210. Florus. Gestes dels romans (vol. i). Llibre I. Per Joaquim Icart. 211. Isòcrates. Discursos (vol. ii). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos. 212. Prudenci. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 213. Longus. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero. 214. Florus. Gestes dels romans (vol. ii i últim). Llibre II (i apèndix: Virgili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart. 215. Polibi. Història (vol. viii). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch, Prev. 216. Horaci. Odes i epodes (vol. ii i últim). Per Josep Vergés. 217. Parteni de Nicea. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero. 218. Apèndix Virgiliana (vol. i). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit. L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç. 219. Polibi. Història (vol. ix). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch, Prev. 220. Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès (vol. viii). Llibre VIII. Per Manuel Balasch, Prev. 221. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iii). Sobre la naturalesa de l’home. Epidèmies I i III. Per Josep Alsina. 222. Prudenci. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 223. Plató. Diàlegs (vol. vi). El Convit. Per Eulàlia Presas. 224. Polibi. Història (vol. x). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch, Prev. 225. Ovidi. Pòntiques (vol. i). Per Carme Boyé.
10 COLECCIO 220-234.indd 228
22/06/12 09:43
226. Apèndix Virgiliana (vol. ii i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Minúcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç. 227. Isop. Faules (vol. i). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 228. Polibi. Història (vol. xi). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch, Prev. 229. Prudenci. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 230. Prudenci. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 231. St. Basili el Gran. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega. Per Josep O’Callaghan. 232. Demòstenes. Discursos polítics (vol. i). Contra Androció. Contra Lèptines. Per Juli Pallí. 233. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. i). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 234. Demòstenes. Discursos polítics (vol. ii). Contra Timòcrates. Per Juli Pallí. 235. Ovidi. Pòntiques (vol. ii i últim). Per Carme Boyé. 236. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iii). Contra Mídias. Per Juli Pallí. 237. Egèria. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras. 238. Egèria. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras. 239. Plató. Diàlegs (vol. viii). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev. 240. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iv). Contra Aristòcrates. Per Juli Pallí. 241. Aviè. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba. 242. Demòstenes. Discursos polítics (vol. v). Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. 243. Polibi. Història (vol. xii i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Manuel Balasch, Prev. 244. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. i). Per Josep Amengual, Prev. 245. Quintilià. Institució Oratòria (vol. iii). Llibres III-IV. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 246. [Cèsar]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç. 247. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. ii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 248. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vi). Sobre la corona. Per Juli Pallí. 249. Trifiodor. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero. 250. Plató. Diàlegs (vol. ix). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev. 251. [Cèsar]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç. 252. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vii i últim). Contra Aristogíton I-II. Per Juli Pallí. 253. Aulus Gel·li. Les nits àtiques (vol. iii). Llibres VI-IX. Per Vicent Ferrís i Miquel Dolç. 254. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. i). Per Joan M. del Pozo. 255. Ciceró. Discursos (vol. xii). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Per Dolors Condom.
10 COLECCIO 220-234.indd 229
22/06/12 09:43
256. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. i). Per Joan Bellès. 257. Isop. Faules (vol. ii i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 258. Plató. Diàlegs (vol. x). La República (llibres I-IV). Per Manuel Balasch, Prev. 259. Demòstenes. Discursos civils (vol. i). Contra Àfob I-III. Contra Onètor I-II. Per Juli Pallí. 260. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. i). Per Narcís Xifra, Prev. 261. Llucià. Obres (vol. ii). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis. Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre. 262. Catul. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés. 263. Plató. Diàlegs (vol. xi). La República (llibres V-VII). Per Manuel Balasch, Prev. 264. Apici. L’art de la cuina (vol. i). Per Joan Gómez Pallarès. 265. Demòstenes. Discursos civils (vol. ii). Contra Zenòtemis. Contra Apaturi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pantènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí. 266. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 267. Ovidi. Fastos (vol. i). Per Miquel Dolç i Jaume Medina. 268. Consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. ii). Per Josep Amengual, Prev. 269. St. Gregori el Gran. Diàlegs (vol. ii). Per Narcís Xifra, Prev. 270. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla. 271. Agustí d’Hipona. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla. 272. Isòcrates. Discursos (vol. iii). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau. Per Joan Castellanos. 273. Plató. Diàlegs (vol. xii). La República (llibres VIII-X). Per Manuel Balasch, Prev. 274. Col·lut. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero. 275. Euforió de Calcis. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua. 276. Sidoni Apol·linar. Poemes (vol. ii i últim). Per Joan Bellès. 277. Venanci Fortunat. Poesies (vol. i). Per Josep Pla i Agulló. 278. Plató. Diàlegs (vol. xiii). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev. 279. Ciceró. Discursos (vol. xiii). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa d’Àrquias. Per Joaquim Icart. 280. Demòstenes. Discursos civils (vol. iii). Contra Beot I-II. Contra Espúdias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí. 281. Demòstenes. Discursos civils (vol. iv). Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí. 282. Demòstenes. Discursos civils (vol. v i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera. Per Juli Pallí. 283. Píndar. Odes (vol. iii). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès. 284. Píndar. Odes (vol. iv). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.
10 COLECCIO 220-234.indd 230
22/06/12 09:43
285. Píndar. Odes (vol. v). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès. 286. [Anònim]. Regla del mestre (vol. i). Per Ventura Sella. 287. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. iv). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas. 288. [Anònim]. Regla del mestre (vol. ii i últim). Per Ventura Sella. 289. Píndar. Fragments (vol. vi). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez Pallarès. 290. Plató. Diàlegs (vol. xiv). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev. 291. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. i). Per Josep Batalla. 292. Aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. ii i últim). Per Josep Batalla. 293. Ciceró. Discursos (vol. xi). Discurs de gratitud al senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs. Per Dolors Condom. 294. Claudià. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva. 295. Aristòtil. Història dels animals (vol. i). Per Juli Pallí. 296. Aristòtil. Història dels animals (vol. ii). Per Juli Pallí. 297. Aristòtil. Història dels animals (vol. iii i últim). Per Juli Pallí. 298. Licòfron de Calcis. Alexandra. Per Josep Antoni Clua. 299. Arat. Fenòmens. Per Jaume Almirall. 300. Plató. Diàlegs (vol. xv). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev. 301. Plató. Diàlegs (vol. xvi). El polític. Per Manuel Balasch, Prev. 302. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. i). Per Joan Bellès. 303. Ovidi. Fastos (vol. ii i últim). Per Jaume Medina. 304. Benet de Núrsia. La regla dels monjos. Per Ventura Sella. 305. Plató. Diàlegs (vol. xvii). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev. 306. Arquimedes. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González Urbaneja. 307. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. ii). Per Joan Bellès. 308. Ciceró. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba. 309. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 310. Orígenes. Tractat dels Principis (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 311. Aristòtil. Categories. Per Josep Batalla. 312. Ciceró. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba. 313. Èsquines. Discursos (vol. i). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada fraudulenta. Per Juli Pallí. 314. Èsquines. Discursos (vol. ii i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli Pallí. 315. Isòcrates. Discursos (vol. iv). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per Joan Castellanos. 316. Sidoni Apol·linar. Lletres (vol. iii i últim). Per Joan Bellès. 317. Plató. Diàlegs (vol. xviii). Timeu. Crítias. Per Josep Vives. 318. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. v). Per Alexandre Olivar. 319. Rutili Namacià. Del seu retorn. Per Dolors Condom. 320. [Autor desconegut]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina. 321. Lísias. Discursos (vol. iii i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates. Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó. Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicional d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.
10 COLECCIO 220-234.indd 231
22/06/12 09:43
322. Heròdot. Història (vol. i). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev. 323. St. Pere Crisòleg. Sermons (vol. vi i últim). Per Alexandre Olivar. 324. Heròdot. Història (vol. ii). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev. 325. Gregori de Nissa. Discurs catequètic. Per Josep Vives. 326. Hipòcrates. Tractats mèdics (vol. iv). El règim de vida. Per Darío López. 327. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 328. Ignasi d’Antioquia. Cartes (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 329. Ciceró. Discursos (vol. xx). Filípiques i-ii. Per Joan Bellès. 330. Titus Livi. Història de Roma (vol. i). Llibre I. Per Antonio Fontán i Antoni Cobos. 331. Quintilià. Institució oratòria (vol. iv). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà. 332. Boeci. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega. 333. Quintilià. Institució oratòria (vol. v). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà. 334. Xenofont. Cinegètic. Per Guillem Gracià. 335. Macrobi. Les Saturnals (vol. i). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi Raventós. 336. Ciceró. Discursos (vol. xxi). Filípiques IIi-iX. Per Joan Bellès. 337. Ciceró. La naturalesa dels déus (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Joan M. del Pozo. 338. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. i). Tetralogies. Per Jordi Redondo. 339. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. i). Homilies I-VII. Per Josep Vives. 340. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. ii i últim). Homilies VIII-XV. Per Josep Vives. 341. Macrobi. Les Saturnals (vol. ii). Llibres II-IV. Per Jordi Raventós. 342. Sèneca. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. Per Joan Mariné Isidro. 343. Ciceró. Discursos (vol. xxii i últim). Filípiques X-XiV. Per Joan Bellès. 344. Antifont de Ramnunt. Discursos (vol. ii i últim). Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo. 345. Eratòstenes de Cirene. Catasterismes. Per Jordi Pàmias. 346. Macrobi. Les Saturnals (vol. iii). Llibre V. Per Jordi Raventós. 347. Gregori de Nissa. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les Benaurances. Per Josep Vives. 348. Corinna de Tànagra. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres, Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas. 349. Ciceró. Discursos (vol. xiv). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès. 350. Homer. Ilíada (vol. i). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 351. Antifont. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot. 352. Aristòtil. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué. 353. Heròdot. Història (vol. iii). Llibre III. Per Joaquim Gestí. 354. Ciceró. La República. Per Joan M. del Pozo. 355. Andòcides. Discursos (vol. i). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo. 356. Gregori de Nissa. La virginitat. Per Josep Vives.
10 COLECCIO 220-234.indd 232
22/06/12 09:43
357. Macrobi. Les Saturnals (vol. iv i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós. 358. Homer. Ilíada (vol. ii). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 359. Andòcides. Discursos (vol. ii i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo. 360. Pseudo-Cebrià. Poemes. Per Josep M. Escolà. 361. Heròdot. Història (vol. iv). Llibre IV. Per Joaquim Gestí. 362. Xenofont. Ciropèdia (vol. ii). Llibres II-IV. Per Núria Albafull. 363. Titus Livi. Història de Roma (vol. xi). Llibre XXI. Per Jordi Avilés. 364. Gregori de Nissa. Obres ascètiques. La professió del cristià. La perfecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives. 365. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. i). Testimonis. Fragments (1-80). Per Jordi Pàmias. 366. Heròdot. Història (vol. v). Llibre V. Per Joaquim Gestí. 367. Ferecides d’Atenes. Històries (vol. ii i últim). Fragments (81-180A). Per Jordi Pàmias. 368. Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas. 369. Alexis. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez. 370. Ciceró. Discursos (vol. xv). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero. 371. Quintilià. Institució oratòria (vol. vi). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà. 372. Heròdot. Història (vol. vi). Llibre VI. Per Joaquim Gestí. 373. Aristènet. Lletres d’amor. Per Joan Pagès. 374. Plató. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés. 375. Homer. Ilíada (vol. iii). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero, Montserrat Ros i Joan Alberich. 376. Marc Pacuvi. Tragèdies. Per Esther Artigas. 377. Estaci. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per PereEnric Barreda. 378. Heròdot. Història (vol. vii). Llibre VII. Per Joaquim Gestí. 379. Homer. Odissea (vol. i). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 380. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. i). Llibre I. Per Francesc J. Cuartero. 381. Arquimedes. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos. 382. Higí. Faules (vol. i). Per Antònia Soler i Nicolau. 383. Higí. Faules (vol. ii i últim). Per Antònia Soler i Nicolau. 384. Flavi Josep. La guerra jueva (vol. i). Per Joan Ferrer Costa i JoanAndreu Martí Gebellí. 385. Homer. Odissea (vol. ii). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich. 386. Heròdot. Història (vol. viii). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí. 387. Titus Livi. Història de Roma (vol. ii). Llibre II. Per Victòria Bescós Calleja. 388. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. ii). Llibre II. Per Francesc J. Cuartero.
10 COLECCIO 220-234.indd 233
22/06/12 09:43
389. Aviè. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí. 390. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Per Jaume Almirall. E N P R E P A R A C I Ó Difíl, Apol·lodor de Carist i Apol·lodor de Gela. Fragments de Comèdia Nova. Per Jordi Pérez Asensio. Homer. Odissea (vol. iii). Cants XIII-XVIII. Per Carles Riba, Francesc J. Cuartero i Joan Alberich.
10 COLECCIO 220-234.indd 234
22/06/12 09:43
10 COLECCIO 220-234.indd 235
22/06/12 09:58