El lligall núm. 60

El Lligall Núm60

Anàlisi de les principals modificacions operades al codi penal per la llei orgànica 1/2015, de 30 de març.

XI Congrés de l’Advocacia Espanyola “Ser membre d’un col·legi d’advocats petit com el de Granollers és tot un luxe”. Entrevista a Elena Custodio.

Juliol 2015 · Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers

·

www.icavor.cat

EDITORIAL Jos ep M ed i na i Pad i al · De gà Il·lustre Col·le gi d´ Advocats de G ranolle rs

ICAVOR, COL·LEGI DE PRESENT I DE FUTUR Companyes i companys El món est à en constant moviment, la societat està canviant, així ho estem veient tant a la política, les famíl ies , les empreses i, sobretot, a les persones. Com no podia ser d’una altre forma, també ho estan fent les institucions i la nostra és una d’elles. L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers està evolucionant, de fet està en plena transformació. Aquests canvis tan radicals i profunds estan motivats per la necessitat de transformar el nostre Col·legi en una institució de referència ciutadana i institucional i per una imperiosa necessitat d’adaptació al nou món en el qual vivim on els serveis donats pel Col·legi als col·legiats als ciutadans i a les Administracions han de ser ràpids, efectius i clarificadors. Per tot això la Junta de Govern va començar un programa de renovació a finals de l’any passat que s’ha anant materialitzant en els darrers mesos,

“C o m a d e g à d e l n o s t re C o l·l e g i u s h a i g d e d i r q u e e s te m e n u n moment de gran expansió, així com a un gran moment de professionalització de la institució i de transformació en allò que hauríem d’anomenar ICAVOR 3.0, renovació que és gràcies a la contractació de la nova secretària Tècnica, la Marta Pérez Flotats, que encapçala un equip de treballadors que estan a b s o l u t a m e n t a b o c a t s a l s e r ve i dels col·legiats i de la institució.”

amb el ple convenciment que tots els canvis escomesos eren absolutament indispensables per la millora integral de la institu-

persones que han estat a la nostra institució

ció, havent de prendre decisions difícil s

i ja no hi son, i han dedicat uns anys de la

però necessàries i que de mica en mica es

seva vida al servei de l’advocacia del Col·legi

van consolidant i acreditant l’encert en les

que presideixo. M’agradaria acabar aquesta

mesures posades a terme. En els dies vinents

Editorial dient-vos que encara que vivim

s’acabaran de materialitzat els trasllats del

en moments molt difícils i complexes estic

personal i redistribució dels mateixos i que us

plenament convençut que els canvis realit-

notificarem amb un comunicat que mostrarà

zats ens abocaran a nous reptes il·lusionants

clarament tots aquests canvis i les noves

que aquesta Junta de Govern que presidei-

atribucions i formes de contactes amb el

xo us presentarà i que de forma decidida

Col·legi i el personal del mateix. Com a degà

continuarà treballant per assolir nous èxits.

del nostre Col·legi us haig de dir que estem

Èxits de present, com és la implantació de

en un moment de gran expansió, així com a

dos nous jutjats d’instància de reforç, que

un gran moment de professionalització de

de ben segur aconseguirem que es consoli-

la institució i de transformació en allò que

din com dos nous jutjats d’instància al Partit

hauríem d’anomenar ICAVOR 3.0, renovació

J ud i ci al de G r a n o l le rs , i co m és t a m b é

que és gràcies a la contractació de la nova

convertir-nos en la seu del I Congrés de

secretària Tècnica, la Marta Pérez Flotats,

Drets Humans del Consell d’Il·lustres

que encapçala un equip de treballadors que

Col·legis d’Advocats de Catalunya.

estan absolutament abocats al servei dels

I èxits de futur, amb nous projectes

col·legiats i de la institució. A tots ells, els

que farem i compartirem

hi haig d’agrair aquest grau de compromís i

entre tots.

esforç adquirit amb l’ ICAVOR, com també faig un agraïment públic a totes aquelles

03

SUMARI

A PORTADA

60

03 Editorial 05 Vida Col·legial Notícies 07 Sistema telemàtic de l’administració

de justícia LexNet

07 XI Congrés de l’advocacia espanyola.

08 Butlletí electrònic del Col·legi 08 Agenda

EDICIÓ

Generació ICAVOR

09 Entervista a Elena Custodio 11 Crònica Advocats Joves 12 Servei de novetats de la biblioteca

NÚMERO

Pàg. 14

Anàlisi de les principals modificacions operades al codi penal per la llei orgànica 1/2015, de 30 De març.

12 Novetats legislatives

IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE GRANOLLERS Rambla Josep Tarradellas, 5, 1-3. 08402 Granollers (Barcelona) T. [+34] 93 879 26 03 F. [+34] 93 879 14 38 icavor@icavor.com www.icavor.com www.lligall.cat Director Antoni Font Martínez Coordinador de continguts Enric Mestre Ribera

12 Resum jurisprudencial 13 Formulari Jurídic

Han col·laborat en aquest número: Alexandre Salvador www.eljurista.cat Ferran Brugalada

Doctrina 14 Anàlisi de les principals modificacions operades al codi penal per la llei orgànica 1/2015, de 30 De març.

18 TiSA o el neoliberalisme salvatge

Pàg. 07

XI Congrés de l’advocacia espanyola.

portat a l’extrem. Què és TiSA? 22 IV Edició del concurs literari

“Lletra i Dret”

23 Nous col·legiats

Pàg. 09

Generació ICAVOR. Entervista a Elena Custodio.

04

PRODUCCIÓ

FERNANDEZ ALVAREZ ® GIRONA Tradició 23.

17480 - Roses.

BARCELONA Llull 133, 4B. 08005 - Barcelona.

M. 625 612 775 T. 972 15 33 65 info@fernandezalvarez.com www.fernandezalvarez.com

DIPÒSIT LEGAL: B-335211-2010 Les opinions que es recullen en aquesta publicació són responsabilitat en exclusiva dels seus autors i no coincideixen necessàriament amb la línia editorial de “El Lligall”.

V I D A C O L· L E G I A L Jos ep M ed i na i Pad i al · De gà Il·lustre Col·le gi d´ Advocats de G ranolle rs

És obvi que quelcom no funciona. La ciutadania creu que la justícia

JUSTÍCIA, DE MITJANS I SOBRETOT DE PERSONES

és lenta, fet que la converteix en una solució ineficaç en molts casos. Si la resolució arriba amb retard, moltes vegades ja no serveix, perquè les circumstàncies han canviat, de vegades massa.

També advocats, jutges, procuradors se’n veuen afectats. La impotència que tots pateixen, patim, fa que sovint els operadors judicials es percebin com a distants i inassequibles per la ciutadania.

Que no ens resulti indiferent és ja un primer un pas, dir prou és el segon. Advocats, jutges i procuradors ja hem dit prou. Pas a pas cap a la reivindicació de la situació justícia al Vallès Oriental, una

És difícil treballar als Jutjats de Granollers i no sentir una sensació d’impotència que augmenta proporcionalment al nombre d’ expedients, de judicis que s’acumulen, davant de les persones que esperen.

justícia de mitjans i sobretot de persones.

Josep Medina i Padial El s ciutadans i ciutadanes del par tit judicial de Granollers fa temps que pateixen, patim, una inadmissible desigualtat històrica envers altres partits judicials. El partit judicial de Granollers està integrat per 35 municipis del Vallès Oriental amb una població, un teixit industrial i un índex de litigiositat superior a altres capitals que disposen d’un nombre de jutjats superiors. Les raons giren entorn de una llei de planta judicial i demarcació judicial antiga, desfasada i per lògica ineficaç.

Algunes dades són molt il·lustratives. Segons un informe del Consejo G eneral del Poder Judicial del 201 4 , tot s el s jutjat s d’Instància del Partit Judicial de Granollers superen àmpliament el 220% de l’índex de càrrega de treball, i 5 dels 7 jutjats d’Instància estan situats dins dels 10 òrgans judicials més sobrecarregats de Catalunya, evidenciant que la situació general del partit judicial de Granollers és pèssima.

Des de fa dècades els advocats igual que els altres operadors jurídics i el s ciutadans, demanem i esperem l a tan anhel ada reforma de la llei de planta judicial, aquest canvi en l ’estructura judicial que ens situï en els mateixos nivells d’eficàcia i modernització del s partits judicial s del nostre entorn, que ens doti de mitjans material s i personal s que permetin una Justícia àgil i eficaç, adequada a la realitat social del moment. Una justícia de mitjans i sobretot de i per persones.

05

V I D A C O L· L E G I A L Co m issió Form ació Inicial

ARRENCA EL NOU POSTGRAU DE LITIGACIÓ A L’ESCOLA DE PRÀCTICA JURIDICA JOAN M. XIOL

BREUS Negociacions i intensa campanya mediàtica per aconseguir l’ampliació de jutjats del partit judicial de Granollers, així com la valoració d’instal· lacions per allotjar els jutjats de Mollet.

S’aconsegueixen dos jutjats de reforç a Granollers per reduir el col·lapse actual.

El semestre vinent arrenca el Postgrau de Litigació, una titulació pròpia de l’Escola de

Deganat / Comissió de Comunicació.

Pràctica Jurídica Joan M. Xiol, que aposta per oferir una formació específica per desenvolupar l’activitat professional legal d’assessorament legal amb especialització processal.

Assistència i representació col·legial al

Està estructurat pensant principalment en els llicenciats en Dret que desitgin treballar

Congrés de l’Advocacia de Vitòria.

com advocat i, especialment, aquells que vulguin prestar els seus serveis en el Torn

Junta de Govern.

d’Ofici. El postgrau permetrà profunditzar en aspectes legals claus de la litigació, desenvolupant competències tècniques amb una metodologia eminentment pràctica i orientada

Assistència i representació col·legial a

al mètode del cas. El postgrau permet obtenir la titulació progressiva de tal manera, que

la trobada Món Sant Benet.

a partir d’ itineraris docents específics s’ofereix la possibilitat d’estructurar els estudis per

Junta de Govern.

etapes. Cadascuna d’aquestes etapes té un reconeixement acadèmic propi i una clara vinculació a la demanda laboral de la societat i d’accés al torn d’ofici corresponent.

Especialització en Litigació Civil.

Especialització en Litigació Penal.

Especialització en Litigació Família.

Especialització en Litigació Laboral.

Especialització en Litigació Contenciós - Administratiu.

Calendari del postgrau de litigació: Mòdul general Del 14 de setembre de 2015 al 2 d’octubre de 2015 (15 sessions).

Jornades d’Estrangeria i Dret d’Asil.

Comissió d’Estrangeria.

S’organitzen les Jornades de Dret de Família i Dret Penal i nova programació

Mòdul d’especialització penal

d’accions formatives.

Del 13 d’octubre de 2015 al 4 de febrer de 2016 (44 sessions).

Comissió Formació Continua.

Mòdul d’especialització civil Del 14 d’octubre de 2015 a l’11 de març de 2016 (44 sessions).

Lliurament del reconeixement per part del Mossos d’Esquadra al Col·legi per la seva col·laboració en la cessió del curtmetratge “Share”. Nous passis

Mòdul d’especialització família

a instituts del curtmetratge Share

Del 16 de febrer de 2016 al 6 de maig de 2016 (27 sessions).

i planificació del Congrés de Drets

Especialització en Litigació Mercantil.

Mòdul d’especialització laboral

Postgrau de Litigació.

Assistència i representació col·legial a

Humans pel mes vinent d’Octubre.

Comissió Drets Humans.

Del 21 de març de 2016 al 3 de juny de 2016 (22 sessions).

Obertura de dos nous torns d’ofici.

Mòdul d’especialització mercantil

torns d’ofici, mercantil i contenciós

Del 13 de juny de 2016 al 15 de juliol de 2016 (13 sessions).

administratiu.

Mòdul d’especialització contenciós-administratiu Del 14 de juny de 2016 a l’1 de juliol 2016 (12 sessions).

Més informació: formació@icavor.com

06

Granollers compta amb dos nous

Comissió Torn Ofici.

NOTÍCIES

A PARTIR L’1 DE GENER DE 2016 ENTRARÀ EN FUNCIONAMENT EL SISTEMA TELEMÀTIC DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA LEXNET.

LexNet és una plataforma d’intercanvi segur d’informació entre els òrgans judicials i una gran diversitat d’operadors jurídics. S’accedeix mitjançant el certificat digital de l’advocacia ACA.

XI CONGRÉS DE L’ADVOCACIA ESPANYOLA. L’ESDEVENIMENT ÉS EL MÉS IMPORTANT QUE CELEBRA L’ADVOCACIA ENGUANY. Entre els dies 6 i 8 de maig ha tingut lloc a la ciutat de Vitòria el XI Congrés Nacional de l’Advocacia Espanyola, amb presència destacada del Col·legi d’Advocats de Granollers, encapçalada pel nostre degà, Sr. Josep Medina Padial i diversos membres de la Junta de Govern.

El Congrés va ser un èxit organitzatiu, on

La temàtica de les ponències, posen en

es van citar més de 1.200 professionals del

evi de n cia , l ’ inte rès de l ’advo c at e n les

dret i 70 ponents.

tecnologies i com afecten el Dret.

Recordem que en l’any 1917 es va celebrar

Per últim esmentar, que el nostre Col·legi

el primer Consell General de l ’Advocacia

va fer entrega d ’un obsequi representat

Espanyol a, també en el País Basc, però

per la Porxada de Granollers al Degà del

e n aq ue l l a o c a s i ó e n l a ci ut at de l S ant

Col·legi d’Advocats d’Àlaba, el Sr. Javier

Sebastià. Quasi cent anys més tard, la nostra

García Pasqual en commemoració del XI de

professió segueix evolucionat i adaptant-se

l’Advocacia.

els nous temps. Fruit d’això, el tema central del Congrés va ser l ’anàlisis dels avanços tecnològics i científics aplicats en el món del dret, destacant les següents ponències, taules rodones i tallers:

Segons el Ministre de Justícia, Rafel Català, a partir de l ’1 de gener del 2016, el s professional s de la Justícia i òrgans j u d i c i a l s e s t a r a n o b l i g at s a ut i l i t z a r e l sistema telemàtic existent en l ’Adminitració de Justícia per la presentació d’escrits i d o cu m e nt s i l a re al i t z a c i ó d ’a c te s d e comunicació processal, el que significa que en aquesta data, els advocats hauran d’assumir-ho com una obligació més en el compromís d’accés o consulta de notificacions a través del Lexnet, utilitzant la targeta ACA amb el certificat activat.

L’ACA és l’únic certificat que acredita com advocat per realitzar gestions online amb l’administració.

Pròximament, anirem ampliant informació sobre el funcionament i posada en marxa del sistema LexNet. Consulteu el següent enllaç per ampliar informació:

• L’a p o r t aci ó e n l a j u ri s d i cci ó p e n al de proves obtingudes mitjançant ingerència en una altra jurisdicció sense complir els requisits jurisprudencials de la sala segona del “Tribunal Supremo”.

• L’Advocat 3.0 en el llogaret global.

La representació del nostre Col·legi fent entrega d’un obsequi representat per la Porxada de Granollers al Degà del Col·legi d’Advocats d’Àlaba, el Sr. Javier García Pasqual en commemoració del XI de l’Advocacia

• La reforma de la “Ley de Enjuciamiento C r i m i n a l ”. El s n o u s m i t j a n s d e re c e rc a tecnològics.

Podeu consultar més informació de les

• La salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual en l’entorn digital.

• El valor de les comunicacions electròniques • La suplantació electrònica de la identitat.

• El fitxer electrònic com a font de prova.

• La privadesa 3.0

http://www.abogacia.es/abogacia_servicio/lexnet/

07

ponències a la web www.abogacia.es

NOTÍCIES

/

AGENDA

PRESENTACIÓ DEL BUTLLETÍ INFORMATIU ELECTRÒNIC DEL COL·LEGI El Butlletí informatiu electrònic, és un nou canal de comuni-

Aquest butlletí neix amb la voluntat de comunicar i informar de

c a c i ó d ’ I C AVO R , q u e u s a p ro p a r à n o t í c i e s d ’a c t u a l i t a t d e

les accions que realitza el Col·legi, donant suport informatiu per

l’àmbit jurídic, informació de serveis, formació contínua i activi-

complir amb les necessitats específiques del nostre col·lectiu.

tats organitzades pel nostre Col·legi.

Desitgem, que el Butlletí informatiu electrònic, sigui un instrument

El Butlletí informatiu es va iniciar el passat mes d’abril, i setmanal-

útil per a tots els nostres col·legiats i col·legiades.

ment, s’envia per correu electrònic a tots els col·legiats.

Comissió de Comunicació

AGENDA ICAVOR 2015 Previsió de formació i esdeveniments segon semestre 2015

JULIOL 2015 6 juliol

Conferencies

OCTUBRE 2015 Llei Seguretat Ciutadana

13 octubre

Cursos

Postgrau Litigació: inici mòdul Penal

16 juliol

Esdeveniments StR15_Spinning, aigües i zumba

14 octubre

Cursos

Postgrau Litigació: inici mòdul Civil

18 juliol

Esdeveniments StR15_Can Putxet

16 octubre

Cursos

Postgrau Litigació: inici mòdul Família

21 juliol

Esdeveniments StR15_III Torneig Padel

21 octubre

Cursos

Postgrau Litigació: inici mòdul Laboral

23 juliol

Esdeveniments StR15_II Gran Premi Karting ICAVOR

22 octubre

Jornades/Congrés

I Congrés Drets Humans

24 juliol

Esdeveniments Sant Raimón de Penyafort

23 octubre

Jornades/Congrés

I Congrés Drets Humans

SETEMBRE 2015

NOVEMBRE 2015

9 setembre Cursos

Acte inaugural Postgrau litigació

9 novembre Cursos

Curs d’Habilitació en Mediació

Curs acadèmic 2015 - 2016

19 novembre Conferencies

Comissió de Competència CICAC i

14 setembre Cursos

Postgrau Litigació: inici mòdul General

Agència Catalana de Consum

24 setembre Jornades

Dret Contenciós-Administratiu

25 novembre Jornades

Dret Laboral

25 setembre Jornades

Dret Contenciós-Administratiu

26 novembre Jornades

Dret Laboral

08

G E N E R A C I Ó I CAVO R Per Alexande r Salvador / www. e ljurista. cat

Com va començar la teva aventura com a presidenta del Grup d’Advocats Joves de Granollers?

“Ser membre d’un col·legi d’advocats petit com el de Granollers és tot un luxe”

Sabíem que feia molt anys que no hi havia Grup d’Advocats Joves de Granollers i amb alguns companys vam decidir reactivar-lo; Vam buscar els estatuts i vam posar-nos a esbrinar com podíem tornar a posar en marxa l’agrupació. Era quelcom que creiem tant important com necessari.

I perquè és tan important el Grup d’Advocats Joves dins d’un Col·legi d’Advocats?

Perquè crec que donem formació complementaria als membres del Col·legi, i com a joves que som aportem idees noves. I això és quelcom que el Col·legi d’Advocats de Granollers agraeix molt, entre d’altres coses, perquè fa que molts col·legiats que no han estat mai interessats en el propi Col·legi, ho estiguin; Et podria dir, fins i tot, col·legiats de setanta anys. Pot semblar que no s’ha d’esperar gran

L’Elena Custodio es va llicenciar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa en el seu propi despatx d’advocats a Granollers (Ars Advocats) i és una de les persones que es van encarregar de recuperar el Grup d’Advocats Joves de Granollers. Potser, aquesta és una de les raons que l’han portat a ser la presidenta del GAJ Granollers.

Alexander Salvador www.jurista.cat

cosa d’un Col·legi petit, però, tot al contrari; Estem fent moltes activitats aprofitant precisament això, que som un col·legi petit i hi ha molta proximitat entre tots els col·legiats i agrupats del GAJ. Justament fa poc que vam tornar a prendre un paper actiu en Joves Advocats de Catalunya i vam entrar a formar part de la Confederación Española de Abogados Jóvenes. Imagina’t la il·lusió i reconeixement que és per nosaltres portar el nom de Granollers a tota Catalunya i Espanya. És tot un orgull. Estem donant a conèixer la nostre institució i el treball que hi fem a través seu per l’advocacia a la resta dels Col·legis d’Advocats de Catalunya i d’Espanya.

I com és de diferent ser la presidenta del Grup d’Advocats Joves d’una petita ciutat com Granollers front a ser-ho de Barcelona o Madrid?

Principalment en el nombre de col·legiat s i agrupat s . El GA J Granollers compte amb 70 agrupats, mentre que si no vaig errada Barcelona compte amb uns 6.200. Però, una de les majors diferències és el tracte proper i de proximitat que és pot mantenir amb tothom; Advocats, jutges, secretaris judicials, ciutadans…

Entenc que aquesta proximitat caracteritza molt les relacions amb els agrupats del GAJ… Un exemple molt clar per explicar-ho és el símil amb les relacions en un poble: En ser un GAJ relativament petit rebo inputs constants de com treballem, tant bons com dolents. Afortunadament, puc comptar moltes més felicitacions que crítiques!

I amb el Col·legi d’Advocats?

Totalment, ser membre d’un col·legi d’advocats petit com el de Granollers és tot un luxe. No ho canviaria mai per un col·legi d’advocats gran.

Mai, mai?

En absolut, imagina’t si el degà de Granollers és tan proper als seus col·legiats que si ara mateix qualsevol de nosaltres el truquéssim

09

G E N E R A C I Ó I CAVO R Per Alexand er Salvador / www. e ljurista. cat

per telèfon, demà mateixa ja ens podríem reunir amb ell per poder-li

Alguna altre activitat que sigui exclusiva del GAJ de Granollers?

plantejar els nostres problemes o inquietuds. I si per qualsevol força

Més enllà de les conferències, tallers, i activitats com el concurs

major el degà no pogués, qualsevol membre de la seva junta està

de fotografia o de literatura o altres pròpies de tot Grup d’Advocats

a disposició dels col·legiats de Granollers. ¿Qui voldria canviar de

Joves, una de les activitats que ens té més il·lusionats és el premi

Col·legi amb aquest tracte?

‘Porxada’, en honor a l’emblema de Granollers. Aquest és el primer any que des del GAJ Granollers ens hem aventurat a concedir un

I aquesta proximitat endevino que també està molt palesa en el

premi a la millor oficina judicial i millor jutge del nostre partit judicial.

tipus d’activitats que organitzeu a Granollers.

Exacte, aquest fet ha propiciat que puguem desenvolupar una de les

I han tingut una bona rebuda per part seva?

activitats més pioneres entre els GAJ; Els afterworks.

Si, moltíssim. Però, has de pensar que només hem entregat premis

“LA INTENCIÓ D’AQUEST AFTERWORKS NO ÉS QUE ELS ADVOCATS FACIN NETWORKING ENTRE ELLS, SINÓ FACILITAR QUE ADVOCATS I JUTGES PUGUIN TRACTARSE DE TU A TU EN UN AMBIENT INFORMAL I A MÉS ES PUGUIN COMENTAR AQUELLES COSES QUE NO ELS HI HA AGRADAT DURANT EL DIA A DIA ALS TRIBUNALS, TANT PER PART DELS ADVOCATS COM DEL JUTGES.” Home… I en què consisteixen aquests ‘afterworks’?

a la millor oficina judicial i al millor jutge. Aquí la trampa! Res a veure

Aquí la trampa; Els nostres afterwork són una mica diferents al que

amb els Premis Taronja i Llimona del GAJ Barcelona on s’entreguen

tothom està acostumat.

quasi una trentena de premis als millors i a aquells que ‘necessiten

La intenció d’aquest afterworks no és que els advocats facin networ-

una empenta’. Encara que ens estem plantejant també fer uns premis

king entre ells, sinó facilitar que advocats i jutges puguin tractar-se de

als pitjors jutges; Pot ser una de les sorpreses de l’any vinent!

tu a tu en un ambient informal i a més es puguin comentar aquelles coses que no els hi ha agradat durant el dia a dia als tribunals, tant per

Per finalit zar l’entrevista , més enll à de ressuscitar el G A J

part dels advocats com del jutges. Cada tres setmanes, aproxima-

Granollers, quina creus que ha sigut la teva petjada en l’agrupació?

dament, citem a un jutge del partit judicial de Granollers o de Mollet

M’agradaria pensar en l ’esperit social que voldria inculcar als

i, de manera informal, tractem un tema que pugui ser de interès no

agrupats. Per cap altre raó que no sigui que és quelcom que jo sento

únicament pels joves agrupats del GAJ, sinó, per qualsevol col·legiat.

endins i vull transmetre als companys. I més enllà de la recollida

I això és quelcom que aporta molt valor a aquesta activitat; Potser

de joguines per Nadal pels nens més desfavorits o la recollida

no en el cas concret, però, els jutges acostumen a expressar quines

d ’aliments, he volgut fer un petit pas més; Ens hem proposat

coses s’han de millorar per part dels advocats o quines actuacions

col·laborar en la recollida de mantes per a les protectores d’animals;

no els hi ha agradat massa. I també ens trobem amb moments molt

Molts animals que hi viuen hi passen fred cada hivern. I això no hauria

divertits on el jutge en arribar a l’afterwork deixa caure un ‘Ep! Ahir

de ser així. Aquesta és la mena d’esperit social que vull que l’advo-

a tu et vaig veure en sala!’. I això és quelcom que s’aprecia molt en

cacia tingui.

l’exercici de l’advocacia, sobretot per aquells que visiten molt els tribunals. Una activitat que seria molt difícil de dur a terme en un

Entrevista publicat en la publicació electrònica www.eljurista.cat

partit judicial més gran.

Tot un èxit, podria aventurar-me a dir!

No ho pots imaginar! I si el tema que tractem és, per exemple, de Dret de família arribem a tenir tantes inscripcions que algunes han de romandre en llista d’espera.

10

A DVO C AT S J OV E S

CRÒNICA ADVOCATS JOVES Benvolguts companys!

que es va celebrar a Tarragona els passats dies

Els darrers mesos són moltes les activitats que hem dut a terme. En

28, 29 i 30 de Maig, i on la nostra agrupació va

primer lloc, l’agrupació va assistir al mes de Desembre a la ciutat de

preparar i moderar una de les ponències, “La

León, a la trimestral de CEAJ que es va celebrar amb motiu de les

intimitat del menor a les xarxes socials”. Va

eleccions dels membres de la comissió executiva; tanmateix continua

ser una de les ponències amb més afluència,

amb la col·laboració i el treball conjunt en les reivindicacions que

on vam fer un passi del curt SHARE i diverses

afecten la nostra professió.

Agrupacions ja han demanat la seva projecció.

Quant a la formació, s’han seguit celebrant els ja clàssics AfterWorks, de gran acollida entre els companys, com per exemple el celebrat sota el títol “La meva primera guàrdia”, de la mà del nostre company Ferran Villuendas, o “La guàrdia d’imputats i de detinguts, el punt de vista del Fiscal”.

I per completar les nostres activitats de formació, juntament amb

Com a novetat, us informem

el nostre Il·lustre Col·legi i la inestimable col·laboració de la nostra

que ja disposeu a la seu del

companya Rosa Artigas, el Grup d’Advocats Joves va organitzar la

Col·legi de la butlleta oficial

Conferència: “Dret de Família: Actualitat Jurisprudencial del TSJC” a

d’inscripció al GAJ, on omplint

càrrec de l’Excm. Sr. Joan Manel Abril Campoy, Magistrat del Tribunal

amb les vostres dades podreu

Superior de Justícia de Catalunya i Magistrat del Tribunal Superior de

informar-vos de manera més

Justícia d’Andorra (President de Sala).

det all ada de tot a l a n os tra activitat, així com participar de

A més durant el mes de Febrer es va celebrar el segon curs d’oratò-

la mateixa.

ria, impartit pel company Esteve Grima, advocat de l’Il·lustre Col·legi

Per finalitzar, estem immersos

d’Advocats de Barcelona i President del GAJ de l’ICAB.

en la preparació del proper Sant Raimon, amb diverses

Hem seguit assistint a les reunions de Joves Advocats de Catalunya, a les

activitats

ciutats de Sabadell, Mataró i Tarragona, continuant formant part activa

col·legiats, per tal de gaudir

de les comissions de treball així com la preparació del Congrés Bianual,

d’una bona festivitat.

11

per

tots

els

BIBLIOTECA

SE RV EI D E N OV E TATS DE L A BI B LIOT E CA La Bib l iot ec a del Co l·l e g i p os a en ma r xa u n no u s ervei d e N ov et at s, q ue va pu b l i ca nt d ià ria m ent a l a p à g ina web del Co l·l e gi.

N OV E TAT S L E G I S L AT I V E S

RESUM JURISPRUDENCIAL

NOVETATS LEGISLATIVES DESTACADES:

RESUM JURISPRUDENCIAL

Normativa catalana: Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals. (DOGC núm. 6875, del 20 de maig).

Llei 6/2015, del 13 de maig, d’harmonitza6875, del 20 de maig)

• Sentències destacades • Novetats legislatives • Articles doctrinals • Formularis • I n f o r m a c i ó s o b re l e s o b re s i a r t i c l e s incorporades a la Biblioteca.

Els formularis i articles doctrinals són d’accés restringit per a col·legiats.

La finalitat del servei és mantenir informat de les darreres novetats jurídiques i judicials els nostres col·legiats i col·legiades.

Segueix la Biblioteca d’ICAVOR pel Hashtag #bibliotecaicavor

Les sentències següents, les podeu trobar a la web del Col·legi www.icavor.cat 1) Sentència de l ’audiència provincial de Saragossa sobre Delicte de descobriment, revelació de secrets i de dret a la intimitat personal. Motiu la difusió de fotografies per Whatsapp per la seva exhibició a tercers

ció del Codi civil de Catalunya. (DOGC núm.

Quins continguts es publiquen:

#bibliotecaicavor

se n se q ue h i h ag ués co n se nt im e nt de l denunciant.

Dades de la sentència: Audiència Provincial de Zaragoza Secció: 6

Normativa estatal: Ley Orgánica 6/2015 , de 12 de junio, de modificación de la Ley Orgánica 8/1980, de 22 de septiembre, de financiación de las Comunidades Autónomas y de la Ley Orgánica 2/201 2, de 27 de abril , de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. [BOE núm. 141, 13 de juny de 2015] Ley 9/2015 , de 25 de mayo, de medidas urgentes en materia concursal. [BOE núm.

125, 26 de maig de 2015]

Data: 9 de març de 2015.

Núm. de Recurso: 73/2015 Núm. de Resolució: 116/2015 Ponent: ALFONSO BALLESTIN MIGUEL 2) Sentència del Tribunal Suprem sobre la comunicació entre avis i nets. El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació per què els criteris utilitzats en la sentència recorreguda no són contraris a l’interès del menor. Els pares no es pot impedir el contacte entre els avis i els nets, únicament per manca

Novetat destacada de la Biblioteca del

d’entesa amb aquests i els seus progenitors.

Col·legi: base de dades de documentació

Dades de la sentència:

jurídica internacional.

Tribunal Supremo. Sala del Civil

La Biblioteca del Col·legi disposa de dues

Núm. de Recurs: 194/2014

noves bases de dades que complemen-

Núm. de Resolució: 167/2015

ta i dona valor afegit al fons documental ja

Procedimient: Casació

disponible. Aquestes es poden consultar des

Ponent: JOSE ANTONIO SEIJAS QUINTANA.

de la Biblioteca de la seu de Rambla Josep Tarradellas. Aquestes són:

3) Sentència del Tribunal Suprem (Sala Penal) sobre l’eficàcia probatòria de les converses

Vlex Global és una base de dades que conté

privades fetes en una xarxa social. Queda

més de 100 milions de documents jurídics a

acreditada la conversa de la víctima amb un

text complet de més de 150 països, donant

amic en una xarxa social (en aquest cas Tuenti)

un valora afegit els fons documental de la

en la que explicava els abusos sexuals que

Biblioteca del nostre Col·legi.

patia per part de la parella de la seva mare. Es desestima la cassació.

Vlex Premiun que més 25 mil ions de

Dades de la sentència:

documents a text complet, i més de

Òrgan: Tribunal Suprem. Sala del Penal

50 Editorial s / Par tners col·l aboradors .

Núm. del Recurs: 2387/2014

D’aquesta base de dades destaquem l a

Núm. de Resolució: 300/2015

quantitat de documentació de tot tipus, però

Data: 19 de maig de 2015

en especial de formularis i doctrina.

Ponent: MANUEL MARCHENA GOMEZ

12

FORMULARI JURÍDIC Fo r mulari ce dit pe r l’e ditorial V lex.

RECURSO DE APELACIÓN CONTRA EL AUTO QUE ESTIMA LA OPOSICIÓN FORMULADA POR EL EJECUTADO (ART. 695 LEC) (maig 2015)

Resum Contra el auto que ordene el sobreseimiento de la ejecución, la inaplicación de una cláusula abusiva o la desestimación de la oposición por la causa prevista en el apartado 1.4.º anterior, podrá interponerse recurso de apelación (art. 695.4 LEC)

AL JUZGADO DE PRIMERA INSTANCIA NÚMERO______________________________DE__________________________________ Don/Doña _________________________________________________________, Procurador de los Tribunales, en nombre y representación de _________________________________, tal y como tengo acreditado en los autos del procedimiento _________________________________, ante este Juzgado comparezco y, como mejor en Derecho proceda, DIGO Que, de conformidad con el artículo 695 de la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC), RECURSO DE APELACIÓN contra el auto de fecha __/__/____ del Juzgado de Primera Instancia número ___ de ______________________; sobre la base de los siguientes MOTIVOS PRIMERO.- En fecha __/__/____, esta parte solicitó ante los Juzgados de Primera Instancia de ________________________ __________ ejecución de __________________________________ contra Don/Doña __________________________________.

Adjuntamos como documento número …. demanda de ejecución.

SEGUNDO.- El deudor se opuso a dicha solicitud, alegando, en virtud del artículo 695, apartado ______, que ________ __________________________________________________________________________________________ [especifique cuáles fueron las alegaciones del deudor] TERCERO.- Se notificó a esta parte mediante auto del Juzgado de fecha __/__/____, que adjuntamos como documento número ___, la estimación de la oposición a la ejecución formulada por Don/Doña ______________________ ____________ y el sobreseimiento/la continuación de la ejecución sin la cláusula considerada abusiva.

CUARTO.- No procede el sobreseimiento de la ejecución/la eliminación de la cláusula _______, considerada abusiva, por cuanto ___________________________________________________________________________[alegue lo que corresponda en cada caso] QUINTO.- _________________________________________________________________________________________________ SEXTO.- Este recurso de apelación se interpone dentro del plazo de 20 días que establece el artículo 458 de la LEC. SÉPTIMO.- Son de aplicación para la resolución de este recurso las normas relativas al recurso de apelación, regulado en el artículo 455 y siguientes de la LEC. Por todo lo expuesto, SOLICITO AL JUZGADO: Que tenga por presentado con todas las copias y documentos que le acompañan, tenga por interpuesto RECURSO DE APELACIÓN contra el auto de fecha __/__/____ del Juzgado de Primera Instancia número ___ de _______________________ y, tras los trámites procesales oportunos, dicte auto declarando la continuación del proceso ejecutivo instado por esta parte contra Don/Doña ___________________________ Es Justicia que pido en __________________________________, a __, de __________, de ____ FIRMA DEL LETRADO FIRMA DEL PROCURADOR

13

DOCTRINA Jos ep M ed i na i Pad i al · Degà Il·lustre Col·le gi d´ Advocats de G ranolle rs

ANÀLISI DE LES PRINCIPALS MODIFICACIONS OPERADES AL CODI PENAL PER LA LLEI ORGÀNICA 1/2015, DE 30 DE MARÇ.

Josep Medina i Padial

14

DOCTRINA Jos ep M ed i na i Pad i al · De gà Il·lustre Col·le gi d´ Advocats de G ranolle rs

Les nombroses modificacions del Codi Penal

criteri la suspensió condicional de la pena,

Millores en la protecció contra la violència

que varen entrar en vigor el passat dia 1 de

de tal manera que l ’existència d’antece-

domèstica i de gènere.

juliol constitueixen la reforma més àmplia

dents penals no sigui un obstacle per al seu

Una novetat important és que el «gènere»

d’aquest text legal des de la seva promulga-

atorgament i la llibertat condicional passa a

s’inclou com a motiu de discriminació en

ció el 1995, fa ara 20 anys.

ser una modalitat de suspensió de l’execu-

l ’agreujant de l ’article 22. 4 CP. A més, la

ció de la resta de la pena.

reforma crea nous tipus delictius amb l’objec-

Es presenta la Llei Orgànica 1/2015, ja en

tiu d’incrementar la protecció de les dones

el seu preàmbul, amb l’objectiu de realitzar

Supressió de les faltes i creació de nous

víctimes de delictes, com són, el delicte de

una completa revisió i actualització del Codi

delictes lleus.

matrimoni forçat, el delicte d’assetjament,

Penal aprovat mitjançant la Llei orgànica

La supressió de les faltes implica que, d’una

el delicte d’inutilització o pertorbació del

10/19 9 5 , de 23 de n ove m b re, co n s i de -

banda, unes es derivessin a la via adminis-

funcionament normal dels dispositius tècnics

rant que el transcurs del temps i les noves

trativa (Llei de Seguretat Ciutadana, o la via

disposats per controlar el compliment de

demandes socials evidencien la necessi-

civil) i altres passaran a ser delictes lleus que

les penes, mesures de seguretat o mesures

tat de dur a terme determinades modifi-

s’han de substanciar d’acord amb el procedi-

cautelars o les millores introduïdes en el

cacions de la nostra norma penal. I com a

ment previst en el Llibre VI de la Llei d’enju-

delicte de tràfic d’éssers humans amb fins

conseqüència, també es modifiquen alguns

diciament criminal anomenat “Judici sobre

d’explotació sexual.

articles de la Llei d’enjudiciament criminal,

delictes lleus”.

la Llei d’Indult, la Llei Orgànica del Tribunal

Revisió dels delictes d’homicidi, assassi-

del Jurat i s’afegeix una disposició a la Llei

Responsabilitat penal de les persones

n a t i d e t e n c i ó i l· l e g a l o s e g r e s t a m b

23/2014, de reconeixement mutu de resolu-

jurídiques i delimitació clara entre adminis-

desaparició.

cions penals a la UE.

tració deslleial i apropiació indeguda.

Les penes per assassinat i homicidi s’amplien

Es limita l a responsabilitat penal de les

amb la previsió de la imposició d’una pena de

Una primera reflexió obliga a plantejar si

persones jurídiques, en el cas de delictes

presó permanent revisable per als assassi-

realment la reforma ha estat percebuda

comesos pels seus dependents, només als

nats especialment greus, definits en l’article

per la societat com una actualització als

supòsits en què l ’incompliment del deure

140 del Codi Penal: assassinat de menors

nous temps o, si bé, al contrari ignora la

de vigilància hagi tingut caràcter «greu».

de 16 anys o de persones especialment

realitat social i, com han apuntat nombrosos

(Articles 31 bis, ter, quater i quinquies)

vulnerables; assassinats subsegüents a un

operadors jurídics, apunta un retrocés amb la

S’introdueix l’existència d’un programa de

delicte contra la llibertat sexual; assassinats

desaparició del principi d’intervenció mínima

prevenció (programa de compliance penal)

comesos en el si d’una organització criminal; i

substituït pel principi d’intervenció màxima.

i d ’un òrgan de sup e r visi ó i control del

assassinats reiterats o comesos en sèrie.

Veiem quines són les principals novetats de

programa de prevenció implantat (compli-

A més, l’homicidi que es cometi per facilitar

la reforma:

lance officer) com a causa d’exempció de la

la comissió d’un altre delicte o encobrir-, així

responsabilitat penal de la persona jurídica.

com el que es cometi sobre agents de l’auto-

Modificació del règim de penes i la seva

La regulació de l ’administració deslleial

ritat o funcionaris públics en l’exercici de les

aplicació: la presó permanent revisable.

e s t r a s l l ad a d e s d e l s d e l i cte s s o c i et a-

seves funcions, seran qualificats penalment

La principal novetat en relació al sistema

ris al s del ictes patrimonial s en tract ar-

com a assassinat.

de penes és l a incorporació de l a pena

s e d ’u n d e l i c te co nt r a e l p at r i m o n i , n o

Si la víctima és menor de 16 anys o és una

de «presó permanent revisable» per al s

només societari. De fet, es tipifica com a

persona especialment vulnerable i quan

supòsits d’excepcional gravetat, com és el

tal la malversació de fons públics, inclosa,

estigui present un mòbil sexual, s’estableix

cas dels assassinats especialment greus.

juntament amb les conductes de desviació

l’homicidi agreujat (Articles 139, 140, 140 bis,

(Arts. 33, 35, 36, 76, 78 bis i 92 CP)

i sostracció dels fons públics, altres supòsits

142 CP).

Si bé la seva configuració no és el d’una

d’administració deslleial en què el patrimoni

Finalment, la detenció il·legal sense donar

pena definitiva cal preguntar-se si hi ha raons

públic resulti perjudicat.

raó del parador de la víctima es castigarà

de prevenció general per a la introducció

D’altra banda, destaca la clara distinció dels

amb una pena similar a la de l’homicidi (de

d ’aquesta pena i si queda en entredit la

tipus d’administració deslleial i d’apropiació

10 a 15 anys de presó). En cas de segrest

reinserció social de presos com a principi

indeguda. Nova tipificació de la malversació

s’elevarà a entre 15 i 20 anys (art. 166 CP).

orientador de les penes privatives de llibertat

de fons públics com un supòsit d’administra-

(art. 25 de la Constitució Espanyola)

ció deslleial. S’inclouen, juntament amb les

Novetats en els delictes contra la llibertat,

En l a Llei Orgànica de reforma del Codi

conductes de desviació i sostracció dels fons

la llibertat sexual i la intimitat.

Penal s’introdueixen també mesures de

públics, altres supòsits de gestió deslleial

L’assetjament, aguait o fustigació (stalking)

susp e nsi ó i subs tituci ó de l a p e na (ar t .

a m b p e r j u d i c i p e r a l p at r i m o n i p ú b l i c .

mitjançant trucades telefòniques contínues,

80-88, 90-94 bis). Així, es regula amb nou

(Articles 252-254 CP).

I nte r n et , s e g u i m e nt s o q u a l s evo l a lt r a

15

DOCTRINA Jos ep M ed i na i Pad i al · Degà Il·lustre Col·le gi d´ Advocats de G ranolle rs

fórmula que pugui lesionar greument la

Altres novetats a destacar són:

llibertat i el sentiment de seguretat de la víctima, encara que no es produeixi violència,

• S’amplia l a f igura del decomís amb l a

es configura com un nou delicte (Art . 172 ter

regulació del decomís ampliat; el decomís

CP). En relació a la intromissió en la intimitat,

sense sentència; i el decomís de béns de

es tipifica com a nou delicte la divulgació

tercers. (Articles 127-127 octies CP).

no autoritzada d’enregistraments o imatges íntimes obtingudes amb el consentiment

• S’agreugen en general, les penes per furt,

de l a víctima , p erò després divulgades

robatori i estafa. La delinqüència habitual

sense que aquesta ho sàpiga, quan afecten

podrà comportar la condemna en qualitat

greument la seva intimitat (sexting).

d’autor per un tipus delictiu agreujat castigat amb penes d’1 a 3 anys de presó. (Articles

Protecció als menors contra l’explotació i

234, 235, 235 bis, 236, 237, 240, 241, 244, 246,

l’abús sexual.

247, 249, 250 CP).

Juntament amb la pena de presó permanent revisable per l’assassinat de menors de setze

• Distinció entre insolvències punibles i

anys, es revisa la pena del delicte de detenció

frustració de l ’execució (Articles 257-260,

il·legal o segrest amb desaparició, incloent-hi

263, 264-264 quater, 265, 266, 268 CP).

dos supòsits agreujats en els casos en què la víctima sigui menor d’edat o una persona

• Major protecció per a la propietat intel·

amb discapacitat necessitada d’especial

lectual (Articles 270, 271, 274 CP).

protecció, o en què el delicte s’hagi comès amb una finalitat sexual, o bé l’autor hagués

• Reforç punitiu de la corrupció en els negocis

actuat posteriorment amb aquesta finalitat.

i en l’administració pública (Articles 286 bis,

S ’eleva l ’e dat mínima de conse ntime nt

ter, quater, 288, 304 bis i 304 ter, 306, 308 bis

sexual dels 13 als 16 anys i es tipifica expres-

CP) i un nou delicte específic de finançament

sament la conducta de fer presenciar a un

il·legal dels partits polítics (articles 304 bis i

menor de setze anys, actes o abusos sexuals.

304 ter CP).

La nova tipificació de la pornografia infantil ha suscitat també controvèrsia en la doctrina

• Noves definicions d’atemptat i alteració de

científica en abastar no només el material

l’ordre públic (Art. 550, 551, 554, 556, 557, 557

que representa un menor o persona amb

bis, 557 ter, 559, 561CP) i un nou tipus penal

discapacitat participant en una conducta

representat per la difusió de missatges que

sexual, sinó també les imatges realistes de

incitin a la comissió d’algun dels delictes

menors participant en conductes sexualment

agreujats d’alteració de l’ordre públic.

explícites, encara que no reflecteixin una realitat succeïda.

• Protecció del medi ambient i contra incendis (Arts. 319, 323, 325, 326, 326 bis, 327, 328, 332,

Finalment, se sanciona a qui a través de

334, 335, 337, 337 bis i 353 CP).

mitjans tecnològics contacti amb un menor de quinze anys i real it zi actes dirigit s a

• Es redefineixen de les conductes d’incita-

enganyar-perquè li faciliti material pornogrà-

ció a l ’odi i a la violència (Article 510 CP) a

fic o li mostri imatges pornogràfiques.

partir del dictat de la STC 235/2007, de 7 de novembre, que imposa una interpretació del delicte de negació del genocidi que limiti la seva aplicació als supòsits en què aquesta conducta constitueixi una incitació a l’odi o hostilitat contra minories.

16

DOCTRINA Fer ran B r u galad a / Advo c at / P re side nt de Jov e s Advocats de C atalunya

18

DOCTRINA Fer ran B r u galad a / Advocat / P re side nt de Jov e s Advocats de C atalunya

A Europa, predomina la tendència a reconèixer que els serveis

T iSA o EL N EO LIBE RA L ISME SA LVATGE PORTAT A L’ E X TR E M. Q u è és TiSA?

públics, cerquen cobrir les necessitats bàsiques de la manera

( Trade in Services Agreement)

Dret, liberalitzar-lo del tot, segons sembla, no ha estat suficient

més eficient possible, amb una vocació universal i sense finalitat lucrativa. Això s’intenta fer per part dels Estats de la manera menys costosa possible; tot i això són coneguts els punts de col·lisió i de tensió entre el model d’Estat de Dret i les teories neolliberals. Fins ara, les garanties de l’Estat de Dret es troben emparades en una forta regulació estatal per evitar-ne la comercialització. Aquesta possible i teòrica comercialització és una gran llaminadura per a grans corporacions (empresarials i de serveis) constituïdes en lobbies. Aquest és el rovell de l’ou o el quid de la qüestió, repartir els pocs bocins de pastís que resten encara de l ’Estat Social de

Ferran Brugalada

amb la privatització de les darreres dècades.

Alguns organismes que “teòricament ens representen” defineixen TiSA com una necessitat que respon a la societat i a la defensa

Posem en correlació, d’una banda la tensió existent en els serveis públics dels diferents estats europeus arran de diversos factors, interns i externs, i de l’altre l’interès de grans corporacions per desregularitzar i “neoliberalitzar” tota activitat susceptible de ser valorada econòmicament. Aquest desig “neoliberalitzador” es concreta avui en dia en la negociació d’acords internacionals multilaterals al marge de l’Organització Mundial de Comerç (OMC). El motiu d’aquesta negociació multilateral entre estats respon a la idea arrelada en el poder econòmic (multinacionals i lobbies) de l’excessiu “intervencionisme” per part de l’OMC i de l’excés de capacitat decisòria dels estats petits i dels productors de matèria primera en el si de l’OMC.

de la competència en un suposat benefici per a consumidors i usuaris (el lèxic no és gratuït hem deixat de parlar de ciutadans i parlem de consumidors i usuaris). Afirmen també, que és una resposta política a aquestes necessitats per millorar la vida dels ciutadans.

TiSA és un projecte polític que respon a les pressions de grups transnacionals de serveis. TiSA és un projecte econòmic que desintegra la capacitat legislativa dels estats. Segons diverses fonts, des de Uruguai, a Canadà, i els mateixos Estats Units, TiSA ha estat pensat i creat per la Coalició d’Industria de Serveis dels EUA (CSI en angles) 1 decebuda pels resultats de les rondes de negociació de Doha a principis dels anys 2000, que responien a teories “neoliberalitzadores”. A aquesta coalició s’hi va afegir el Fòrum de Serveis Europeus i s’hi ha de sumar uns 20 membres de la OMC, que han acordat denominar-se, atenció, Autèntics Bons Amics dels Serveis (ABAS). L’objectiu és ampliar la capacitat negocia’l amb una remodelació legislativa a escala global on imperin de manera clara les condicions de mercat i que aquestes no puguin ser modulades ni dirigides per cap òrgan legislatiu, ja sigui municipal, regional, nacional, supranacional o fins i tot sectorial (el cas dels col·legis d’advocats). Aquesta voluntat no deixa de ser un atac directe als drets civils, socials i ambientals, entre d’altres de la societat en la qual vivim.

TiSA no és un projecte polític, sinó un projecte per maximitzar els beneficis econòmics. Pensat i executat per grups de pressió empresarial, és a dir, lobbies empresarials que només cerquen els seus propis interessos, la maximització de beneficis. I com ho aconseguiran, doncs, el projecte pretén cercar el compromís de suficients països de tal forma que la “multilateralització” es converteixi en un fet consumat, a través de mecanismes, acords i compromisos que evitin la possible “marxa enrere” i per tant la consolidació de l’status quo aconseguit. Això ja està en marxa.

19

DOCTRINA Fer ran B r u galad a / Advo c at / P re side nt de Jov e s Advocats de C atalunya

permetrà també la importació d’aquests serveis, destacant una “fantàstica” (i potser idíl·lica) reducció de costos per a consumi-

1 La Coa l ic ión d e I n du str i as d e S er vi c i os d e Estad os Un i d os se d e sc r ib e a s í mi s ma co mo “la pr i nc i pal o r ganiza ci ó n e mp r e sa r ia l d e d i c ad a a la elabo rac i ó n d e po lí ti cas n a ci o n a l e s e n E E .U U e i nter nac i o nales para mej o rar la co m pet it iv id a d g lob a l d el s ec to r d e los s er vi c i os d e E E .U U. me d ia nt e in ic iati vas co mer c i ales y d e i nvers i ó n b i l at era l e s, r e g io n a l e s , mu lti laterales y otras ”. Tras la d i m i s i ó n de Va st in e e n 2 012 , la o r gani z ac i ó n está aho ra d i r i g i d a po r P et e r Al l gei er , ex embaj ad o r d e Estad os Un i d os a nt e l a O r g a n iz ac i ó n M u nd i al d el Co mer c i o y R ep r e se nt a nt e Ad ju nto d e Co mer c i o d e EE.U U..

dors i empreses. És notable l ’exemple que la CE dóna (a la seva web) per definir que integra l ’ACS: que un advocat australià assessori a un client canadenc.

S’inclouen tots els serveis, amb excepció dels drets de tràfic aeri i els serveis que només pugui prestar l’Estat (justícia, ordre públic o defensa). No obstant en els termes que està redactat el TiSA no podem entendre incorporat en el concepte de Justícia l ’obli-

Recordar-vos que la ciutadania ha tingut coneixement de TiSA a

gació de l’Estat de garantir a tot ciutadà l’accés a la justícia, com

través de les filtracions produïdes per Wikileaks, que han estat

veurem més endavant 3 .

capaços de denunciar l ’existència de TiSA , que no deixa de ser un tractat internacional SECRET entre 24 països, inclosa la Unió

3. Als e fe cte s de l’Acord: […] b) e l conce pte “ se rv e is” com prè n tot e l se rv e i de qualsevol se ctor, exce pte e ls se rv e is subm inistrats e n exe rcici de le s facultats gobe rnam e ntals; c) un “ se rv e i subm inistrat e n exe rcici de le s facultats gobe rnam e ntals” significa tot se rv e i que no e s subm in ist r i e n condicions com e rcials ni e n com pete ncia am b un o dife re nts prov e ïdors de se rv e is.

Europea (negocia en nom dels 28). Recordar-vos el contingut de l’article 94 de la Constitució 2 i tot el que es desprèn d’ell mateix i de la Convenció de Viena de l’any 1969.

2 A r t í c u lo 94 Co n st it u c i ó n Es paño la.

1- L a p r e st a c ión d el co ns enti mi ento d el Estad o para o b l i g a rse po r me dio de tratad os o co nveni os r equ er i r á l a p r ev ia a uto r iz a c ión d e las Co r tes Generales , en los s i g ui e nt e s c a sos:

1 a )-T rat a d os de car ác ter po lí ti co .

1 b) T rat a dos o co nveni os d e c ar ác ter mi li tar.

1 c ) T rat a d os o co nveni os qu e af ec ten a la i ntegr i dad t er r i to r ia l de l Est a do o a los d er ec hos y d eber es f un d ame nt a l e s e st a b l ec i d os en el Tí tu lo I .

1 d ) T rat a dos o co nveni os qu e i mpli qu en o bli gac i one s f i n a n c ie ra s pa ra l a H a c i end a Pú bli c a.

1 e) T rat a d os o co nveni os qu e s u po ngan mo d i f i c ación o d ero g a c ión d e a l g u na ley o exi j an med i d as legi s lati vas p a ra su e je c u c ió n .

L’objectiu de TiSA es concreta en el control i la limitació de la capacitat legislativa dels Estats i de les institucions amb capacitat normativa (des de els Ajuntaments, fins a les Corts Generals, i no em d’obviar la capacitat tan normativa que emana d’entitats semi-públiques, com els col·legis professionals). La intenció no

2 - E l Co n g r e so y el S enad o s er án i nmed i atamente i n fo r m a d os de l a con clu s i ó n d e los r estantes tratad os o co nve n ios.

és altra que evitar qualsevol “barrera” o obstacle a les empreses multinacionals de serveis, que ja existeixen o que es puguin crear

3 E x t ra c t e d e l’a rti c le I .· d el A GCS

en un futur.

Aquestes limitacions legislatives, venudes com un proteccionisme innecessari per part d’alguns estats (que han adoptat el

Curiosament, la web de la Comissió Europea (CE) el defineix com

punt de vista dels lobbies empresarials), topen frontalment amb

un Acord sobre el comerç del s Ser veis ( ACS) negociat per 23

la tradició jurídica continental, no obstant els membres de la CE

membres de la OMC inclosa la UE, que representen el 70% del

presents a la taula de negociacions semblen no tenir-la present.

comerç mundial del sector. Els estats membres de TiSA represente n un m e rc at d ’e n orm es p rop orci ons p el que resp e cte al s

Així, qual sevol element que pugui distorsionar el mercat ha

serveis amb gairebé 1,6 milions de persones i un PIB combinat de

de ser eliminat. No poden existir regulacions amb motivacions

més de $50 bilions de dòlars (2013), gairebé dues terceres parts

culturals, socials, de desenvolupament o fins i tot ambientals, no

de l’economia mundial. El 2013, aquests països van exportar més

poden existir topalls de caràcter de justícia social, d’integració de

de 3.600.000.000.000 $ en els serveis.

minories i en el seu moment no es podran admetre tampoc limitacions lingüístiques a la seva aplicació.

La CE defensa el tractat com a eina necessària per impulsar el creixement i els llocs de treball, justificant-se en què la UE és el

TiSA estableix una sèrie de bases que atempten directament

principal exportador mundial de serveis. Alhora que la UE podrà

contra la concepció social europea i més concretament contra

exportar serveis exteriors, per la reciprocitat prevista al TiSA es

les f ites aconseguides per l a societ at en el convul s s . X X . El

20

DOCTRINA Fer ran B r u galad a / Advocat / P re side nt de Jov e s Advocats de C atalunya

Principi de la lliure competència no falsejada. L’esmentat principi

implica que si el sector públic de sanitat rep 100.000€ per prestar

implica la creació de limitacions a la capacitat legislativa en

un servei, s’ha de destinar la mateixa quantitat al sector privat per

diversos sectors reguladors de serveis (entre ells els Col·legis

prestar el mateix servei i estar d’aquesta manera en igualtat de

Professionals). Un sector no designat com a protegit per un país

condicions de competència.

firmant de TiSA ha de ser liberalitzat completament; els serveis legals -advocats- no han estat inclosos per Espanya com a sector

El tractat TiSA és un atac directe a l ’Estat de Dret. S’ha formalit-

protegit si ho ha fet en canvi Mèxic. L’existència de la clàusula

zat sense cap consulta al s ciutadans, i amb el s directius que

estatu quo en relació amb la clàusula d’efecte cliquet fixa que els

sorgeixen de lobbies de multinacionals i corporacions d’empre-

nivells de liberalització aconseguits impedeixen la renacionalitza-

sarials. Tots els països que signin l ’acord es veuran obligats a

ció o la marxa enrere. Tot això pot imposar l’obligació de neutra-

eliminar totes les barreres comercials, considerades per TiSA

litat de l ’estat davant la prestació de serveis públics i privats en

barreres comercials (professions regulades en el nostre cas).

un mateix sector de serveis (Advocats que presten serveis d’AJD en el Torn d’Ofici, Educació, Sanitat…). L’aportació econòmica als

S’han public at ja informes en l ’ àmbit mundial com el signat

serveis públics hauria de fer-se extensiva al sector privat. Això

per part de Scott Sinclair del CCPA i Adriano Mertins-Kirkwood

l ’Institut d ’ Economia Política a l a Universitat de C arleton de

Els dos models. Quin és millor l’anglosaxó o el continental? Tots

Canadà, que afirmen que l ’aplicació de TiSA complicaria fins i

recordem de les classes de la facultat, les diferencies, més o

tot anul·laria per a futurs governs la possibilitat de restaurar els

menys, entre el common law i el dret continental…però…aquestes

serveis públics liberalitzats, fins i tot si la privatització dels serveis

d ife rè n ci es t am b é só n ex t rap o l ables a l a co n ce p ci ó de les

públics fallés o deixés de ser efectiva, com per exemple que no

relacions socials i a la concepció de l’Estat com a tal. Sembla que

existís cap empresa interessada a prestar el servei.

tot i els esforços per part d’alguns grups i persones (denominats extremistes per part del poder econòmic que té el control dels

Concloent, els interessos corporatius de les grans empreses estan

mitjans de comunicació) i els nombrosos exemples de fracàs,

tractant d’afeblir els controls nacionals en tots els àmbits en pos

el model neoliberal s’estigui imposant entre les elits polítiques,

de la lliure competència i de la millora d’uns quants oblidant la

les que tenen capacitat per decidir a la vella Europa, potser si és

millora de la col·lectivitat. És lamentable, que després de la crisi

necessari plantejar-nos un canvi de paradigma si, com a advocats,

mundial de l ’any 2008, en lloc de buscar fórmules de millora en

creiem realment en els valors que defensem. Correm el perill de

la vida col·lectiva de les persones, els grups de pressió (lobbies)

desfer la societat tal com la coneixem. Em pregunto si accepta-

de les grans corporacions pressionin per liberalitzar encara més

rem l ’atac directe contra l ’estat i si permetrem que es dilueixin

els mercats financers i de serveis. Una altra de les previsions de

dos dels pilars bàsics (el poder judicial i el legislatiu) per deixar

TiSA és la de promoure el moviment temporal de professionals i

tan sols al poder executiu com a simple gestor que farà funcions

treballadors, eliminant en certs sectors de serveis la responsabili-

policials. Espero de debò equivocar-me.

tat legal dels empresaris de contractar treballadors locals.

21

IV EDICIÓ DEL CONCURS LITERARI “LLETRA I DRET” Ra mo n Igna si Pa l a u de la Nogal. / 2n P re m i de l Concurs lite rari

Progressivament, a mesura que va focalitzant a través dels ulls

un buf de llum daurada de pols que es tamisa des del finestral.

mig aclucats, la Marisol, la meva mare, va reconeixent l’estança.

La Marisol s’acomoda a la taula mentre en Jaume desfà el pulcre

Quelcom, no sap què, l’ha despertat sobtadament del somni

doblat del tovalló amb dues sacsejades i la proveeix de pa.

profund en què es trobava immersa. Inexplicablement, es troba ara asseguda a la butaca d’orelles del rebedor de casa dels

-Si no estàs a gust en aquest lloc, Marisol, això ho podem

seus pares, al carrer Anglí de Barcelona, on hi va viure fins que

arreglar. ¿Engego la ràdio? –li pregunta-. Per aquí la

es casà. No recorda perquè està allà, però hi està. L’aranya de

solem posar molt sovint per saber dels nostres.

vidre que penja del trespol de la sala oscil·la imperceptiblement i la llum projecta una faixa rectangular formant un vel prest per

Mamà menja amb gana, a la valenciana, directament de la paella.

ser esquinçat. Inventariant, la Marisol va recordant: els manuals

Endrapa i a través de l’aparell escolta el meu pare resant per

que emprà quan estudià la carrera de Dret encara romanen

ella i dient-li que l’enyora. Finalment, amb la panxa plena, mamà

apilats sense ordre ni concert a una estanteria escrostonada de

s’adorm plàcidament, bressolada per la veu de papà. Desperta

melamina, exhibint els seus lloms, junt amb els discs de vinil

asseguda al porxo de casa amb vistes a l’esplèndid jardí. Papà

que temps ençà amenitzaren la xerinola universitària. Vells bells

talla la gespa amb la màquina. L’estossec de l’aparell rebota

records s’amunteguen al seu magí. “Fa tant de temps!”, murmura

en l’eco d’un silenci dominical. El cel és pur blau, una lleugera

per a sí amb el rostre afligit. Ep...soroll de passes...algú s’acosta

brisa pentina la bardissa de la casa veïna. El sol, en migdia, dóna

lentament pel passadís arrossegant els peus. Qui serà?

forma a la vida amb la seva actitud habitual. Per fi, la Marisol, respira tranquil·la...“Es tracta d’un somni?”, em pregunto a mi

- Jaume! -esclata sorpresa mamà en reconèixer el seu

mateix. “Evidentment, no!”, em respon el meu alenar. “Ja!”.

germà, el meu tiet, que traspassà ja fa uns anys, palplantat al bell mig del rebedor-. Què hi fas tu aquí?

- Hola Marisol! Estic fent arròs amb colomins i ceps -respon com si res passés-.

La parella s’esguarda: mamà, en roba de dormir, fa cara de no entendre res; el tiet, amb aspecte de rellotger suïs i Pare Noel a temps parcial, ho entén tot. Aleshores, ella estreny les mans; el gest li tiba el cos sencer fins a muntar-li una expressió d’urgència al rostre. Té pipí. El tiet li assenyala amb el dit índex on està el lavabo. Les gambades curtes de la Marisol desapareixen pel colze d’un passadís en la direcció indicada. Quan torna, en Jaume ja no hi és, encara que una remor de cuina el situa no massa lluny, entre fogons. Instintivament, es passa les mans pel cap. Són els dits que l’informen, passejant per la pell, que ja no hi és la perruca que havia dut en perdre el cabell a causa del tractament quimioteràpic. Avança per l’ombrívol passadís i s’atura davant la porta tancada de la cuina, per les escletxes de la qual s’escapoleix el soroll de l’extractor, el dringar metàl·lic i l’aroma a sofregit. Es mira estranyada la panxa, abans bufada per la malaltia. “Em fa por aquest lloc. Vull marxar d’aquí!”, exclama amb un enuig punxegut tot arrufant el semblant. Arriba al menjador, la seva basarda també, desembocant en una mena de llacuna de paüra i recança. La llum solar, buidant-se des de la galeria que dóna al jardí, torna incandescent l’espai.

- Encara hi ets!

El tiet Jaume és darrere seu. La seva veu sona com un riu alegre.

Duu una paella tapada amb un drap de cuina, que diposita amb precisió funambulista sobre la taula dels grans àpats i trobades.

La destapa i l’ensuma. El baf esdevé una cortina engreixada per

22

C O L· L E G I A T S

NOU COL·LEGITAS

1947

Merce

Pidemont Pujol

3 de desembre de 2015 a 6 de juliol de 2015

1950

Meritxell

Catalan Baldich

1949

Mireia

Dionisio Calé

1948

Albert

Lucero Pages

1951

Pedro Manuel

Medina Ortiz

1953

Francisco Alonso Ruda Valencia

1952

Laura

Sánchez Peñas

1954

David

Villanueva Canals

1955

Jenifer

Rodriguez Sanchez

1957

Merce

Freiria Santos

1956

Elio

Gomez Sanchez

CENS COL·LEGIAL

Exercent Resident

453

Exercent No Resident

61

No Exercent Resident

183

No Exercent No Resident

35

Total 732