MATRIX Germans Wachowski Model Narratiu: El viatge de l’heroi
L´ESQUELET DEL GUIÓ
EL GUIONISTA
Material didàctic de la pel·lícula 3º i 4º ESO
1
L´ESQUELET DEL GUIÓ
INDEX 2 Presentació 3
Sinopsi. Fitxa Tècnica
4
Els Models Narratius
6
El viatge del heroi
11
Personatges i arquetips
14 Curiositats 15
Influència de la filosofia
16
Altres Influències culturals
17
Activitats per a la classe
18
Enllaços i glossari
QUÈ TREBALLEM?
L´Esquelet del guió Què tenen en comú “Matrix”, “Star Wars”, “Retorn al futur” i “Indiana Jones”? Tenen en comú el model narratiu del viatge de l´heroi. Actualment, on la pluralitat de les propostes de ficció semblen diverses i incompatibles, podem comprovar com realment només existeixen uns pocs models narratius mil•lenaris que vertebren cíclicament les pel•lícules més populars del cinema. La idea del taller és dotar els alumnes de diferents recursos i elements de comprensió perquè puguin identificar el model constructiu del viatge de l´heroi, amb cadascuna de les seves fases, a les pel•lícules. També aprendran a vincular i utilitzar aquests models narratius, els seus personatges arquetípics i metàfores en unes altres pel•lícules, sèries, literatura i fins i tot dins d´altres àmbits.
Filmoteca per a les Escoles CONTACTE Tel. 935 565 198
El taller busca estimular la comprensió de la transversalitat dels models narratius així com millorar els processos d’aprenentatge afavorint la competència comunicativa i analítica dels alumnes vers els missatges audiovisuals de les pel•lícules.
filmoteca.escoles@gencat.cat http://blocs.gencat.cat /filmotecaescoles/
El Guionista Direcció: Daniel Resnich Coordinació: Patrícia Gimeno Disseny i maquetació: El Guionista Col·laboradors: Patrícia Gimeno, Albert Rodriguez.
SOTA LES HISTÒRIES
CONTACTE info@elguionista.cat
El programa educatiu L’ESQUELET DEL
www.elguionista.cat
GUIÓ, creat per EL GUIONISTA, analitza en profunditat l’argument i les diferents
Els articles i textos publicats estan sota llicència by-ncnd Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada: No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades. Es permet l’ús formatiu amb prèvia autorització d´El Guionista.
EL GUIONISTA
intencions d’aquestes pel•lícules i així identificar estructures i disposicions narratives comunes que permetin comprendre per sota de la pell de les històries. 2
L´ESQUELET DEL GUIÓ
MATRIX SINOPSI És el món el que sembla? Thomas Anderson, un programador d’una important empresa de programari i hacker informàtic, d’àlies Neo, és triat per un estrany grup dirigit per Morfeo, qui li mostrarà l’autèntica realitat que s’amaga darrera de les aparences: un món dominat per les màquines que esclavitzen la humanitat utilitzant els cossos com a simple font d’energia. Però, on són les ments? La resposta es troba a Matrix. Trinity ajudarà Neo a lluitar contra els agents
FIXTA TÈCNICA
responsables de mantenir el món il·lusori.
TÍTOL ORIGINAL: THE MATRIX TÍTOL A ESPANYA: MATRIX GÈNERE: CIÈNCIA FICCIÓ ANY: 1999 DURADA: 136 MIN. PAÍS: ESTATS UNITS DIRECCIÓ: GERMANS WACHOWSKI GUIÓ: ANDY WACHOWSKI LANA WACHOWSKI MÚSICA: DON DAVIS FOTOGRAFIA: BILL POPE VA GUANYAR 4 PREMIS OSCAR: MILLOR MUNTATGE, MILLOR SO ,MILLOR EDICIÓ DE SO,MILLORS EFECTES VISUALS. VA GUANYAR 2 PREMIS BAFTA: MILLORS EFECTES VISUALS I MILLOR SO .
A AQUESTA PEL·LÍCULA ES VA FER POPULAR EL «*BULLET TIME» (TEMPS BALA), TÈCNICA QUE CONSISTEIX EN APARENTAR QUE ES CONGELA L’ACCIÓ MENTRE LA CÀMERA SEGUEIX MOVENT-SE AL VOLTANT DE L’ESCENA.
REPARTIMENT: KEANU REEVES COM THOMAS ANDERSON / NEO. CARRIE-ANN MOSS COM TRINITY. LAURENCE FISHBURNE COM MORFEO. HUGO WEAVING COM AGENT SMITH. JOE PANTOLIANO COM CYPHER. GLORIA FOSTER COM L’ORACLE. MARCUS CHONG COM TANK. BELINDA MCCLORY COM SWITCH. ANTHONY RAY PARKER COM DOZER. JULIAN ARAHANGA COM APOC. MATT DAUREN COM MOUSE. PAUL GODDART COM AGENT BROWN. ROBERT TAYLOR COM AGENT JONES. BILL YOUNG COM TINENT. ROWAN WITT COM EL NEN DE LA CULLERA. EL GUIONISTA
3
L´ESQUELET DEL GUIÓ
ELS MODELS NARRATIUS
D
es de la Poètica d’Aristòtil al S. III a. de C., que va descriure els elements essencials de la tragèdia i la comèdia -que es va perdre -, als estudis de la morfologia del conte de Vladímir Propp (18951970) sobre les rondalles i narracions populars, s’han intentat establir elements comuns per a la construcció d’històries que permetin identificar possibles patrons narratius.
mitologies i religions del món, que existeixen temes comuns a totes elles. Les seves intuïcions van ser en gran part inspirades pel famós psiquiatre C. G. Jung (1875-1961), qui creia que existeixen arquetips a l’inconscient col•lectiu. Els arquetips constitueixen una espècie de memòria biològica comuna a tots els éssers humans. Els estudis de Campbell van ressaltar la importància de la figura de l’heroi en totes les cultures humanes de tots els temps. També va elaborar la hipòtesi que l’heroi passa a través de cicles, la qual cosa constituiria el camí de l’heroi, amb un patró cultural comú.
L’evolució del conte tradicional, modern i contemporani, és la lenta transformació de las històries articulades com una sequència de successos, més o menys llarga, cap a una progressiva experimentació de la forma d’encadenar aquests successos. El triomf del “com s’explica una història” sobre “el què s’explica”. I ja, dins la tradició contemporània, podem verificar la concentració del sentit de la història en pocs esdeveniments o en fets mínims molt intensos.
El plantejament general de les seves obres més conegudes, “L’heroi de les mil cares” i “Les màscares de Déu”, consisteixen en assenyalar les significatives coincidències observades entre el simbolisme dels somnis i certs elements característics dels mites. Efectua una exposició ordenada d’aquests elements, que il•lustra mitjançant profuses referències a les mitologies dels grups culturals més diversos.
Per això els estudis estructuralistes sobre la morfologia del conte, basats en contes tradicionals, rondalles i mitologies, poden obtenir patrons narratius. Joseph Campbell (1904-1987) va ser un professor nordamericà, orador, historiador de les religions, filòsof, famós pels seus estudis en el camp de les religions i de mitologia comparada, que revelen un enfoc multidisciplinari i una extraordinària erudició.
La partida, la iniciació, l´apoteosi i el retorn són components essencials de l’aventura de l’heroi i s’identifiquen una vegada i una altra amb llegendes, tradicions i rituals de tots els pobles del món: amb els mites polinesis o grecs, les llegendes africanes, les tradicions dels aborígens nord-americans, els contes de fades i, àdhuc, certs símbols de les grans religions actuals.
Va investigar la importància dels mites en el comportament individual i col•lectiu de l’home. Va descobrir, fent un detallat estudi històric de diverses
EL GUIONISTA
4
L´ESQUELET DEL GUIÓ
ELS MODELS NARRATIUS Campbell indica la possibilitat que aquests sistemes simbòlics representin creacions naturals de la ment humana -d’aquí la seva difusió- i assenyala que la situació pertorbada de la societat occidental en els últims temps pot esdevenir del descrèdit progressiu al que han caigut les mitologies i per la racionalització soferta per aquestes, amb la qual cosa les imatges simbòliques es refugien al seu lloc d’origen --l’inconscient-- i l’individu, aïllat, ha d’enfrontar-se als dilemes que en un temps resolien satisfactòriament els sistemes mitològics col•lectius. George Lucas va comptar amb l´assessoria de Joseph Campell per la creació del guió de “La Guerra de les Galàxies”. Christopher Vogler, guionista i productor de Hollywood, va prendre aquest treball i va desenvolupar un model narratiu que després va aplicar a pel•lícules de gran convocatòria. Aquesta metodologia moderna serveix de suport i articula moltes adaptacions al cinema dels grans relats de la literatura, mitològics i històrics. Actualment, aquest esquema o estructura profunda, té plena vigència en pel•lícules i en sèries actuals.
El Viatge de l’heroi 1. MÓN ORDINARI: El món normal de l’heroi abans que la història comenci. Es presenta de manera que l’audiència simpatitzi amb la situació o dilema. Algun tipus de polaritat a la vida de l’heroi que l’empeny a direccions oposades, ocasionant-li estrès. 2. LA CRIDA A l’AVENTURA: A l’heroi li és presentat un problema, desafiament o aventura. Forces exteriors o interiors el compel•leixen al canvi. 3. REBUIG DE LA CRIDA: Reticència de l’heroi o rebuig de la crida. 4. TROBADA AMB EL MENTOR: L’heroi accepta la crida i es troba amb el mentor que l´entrena per a la seva aventura. Alternativament, l’heroi pot trobar la força del coratge i la saviesa al seu interior. 5. CREUAMENT DEL PIMER LLINDAR: L’heroi abandona el món ordinari per entrar al món especial o màgic amb regles i valors desconeguts.
Els grans exemples d’aquesta estructura narrativa es troben a: “El Rei Lleó”, “Braveheart”, ““El Senyor dels Anells”, “Harry Potter”, “Batman”, Matrix, etc. O en sèries com “Lost”, “House”, etc. Així mateix, el model es troba també en els grans relats i llibres d’aventures des de “l’Odissea”, “Les Orestíades”, “Jason i els Argonautes”, relats bíblics i mitologia moderna i medieval.
6. PROVES, ALIATS I ENEMICS: L’heroi enfronta proves, troba aliats i confronta enemics, de manera que aprèn les regles del món especial.
El sistema proposa un pont entre el cinema i la literatura per adequar el relat literari prenent com model aquestes fases. De vegades no totes les fases, però sí un ordre que pot comprovar-se a les produccions més importants.
8. LA ODISEA (EL CALVARI): Prova final, la crisi més difícil i traumàtica: la lluita a vida o mort.
El viatge de l’heroi és un model narratiu basat en mites que s’aplica en gran quantitat de pel•lícules i que ha de ser considerat com una carta de navegació i no como un model dur i inquebrantable.
0. EL CAMÍ DE RETORN: L’heroi ha de tornar al món ordinari amb la recompensa. Una escena de persecució exposa la urgència i perill de la missió.
9. RECOMPENSA: L’heroi s’ha enfrontat a la mort, es sobreposa a la seva por i guanya una recompensa.
Es poden reconèixer aquestes dotze fases del viatge de l’heroi a moltes pel•lícules. Hem de tenir en compte que són flexibles i moldejables quan es combinen amb els arquetips i funcions dels personatges.
EL GUIONISTA
7. ACOSTAMENT AL LLOC MÉS PERILLÓS: L’heroi i els seus nous aliats s’aproximen al lloc de màxim perill mentre es preparen pel gran desafiament.
5
11. RESURRECCIÓ: Al clímax, just al llindar del món ordinari, l’heroi s’enfronta novament a la mort i ha d’usar tot el que ha après. És purificat per un últim sacrifici, o mor i resucita, a un nivell més elevat i complet. 12. RETORN AMB LA RECOMPENSA: L’heroi torna a casa amb la recompensa que l´ajudarà a transformar el món ordinari, tal com ell ha estat transformat.
L´ESQUELET DEL GUIÓ
EL VIATGE DEL HEROI
El viatge de l’heroi constitueix un esquelet que s’enriqueix amb els detalls i sorpreses adaptats de cada història. Les etapes poden suprimir-se, canviar al seu ordre i alterar-se sense perdre el seu efecte per articular els valors de superació de les dificultats i l´arc de transformació del seu protagonista.
per Daniel Resnich
El VIATGE DE L’HEROI
desafiaments, laberints, boscos, països llunyans, proves i, en definitiva, tot allò que pugui motivar l’heroi a un màxim esforç per aconseguir el seu destí. Aquestes peripècies emocionals atrapen l’espectador perquè els seus passos estan dins del patró de relats que hem après i millorat durant un mínim de dos mil anys.
El viatge de l’heroi constitueix un esquelet que s’enriqueix amb els detalls i sorpreses adaptats de cada història. Les etapes es poden suprimir, canviar el seu ordre i alterar sense perdre el seu efecte per articular els valors de superació de les dificultats i l´arc de transformació del seu protagonista. Si bé les grans influències de “Matrix” estan relacionades amb el mite de la caverna de Plató i el dubte metòdic de Descartes, hi ha altres referències culturals (veure Influència de la filosofia), tot i que l’estructura de la pel·lícula s’articula amb el model narratiu del viatge de l’heroi.
El viatge de l’heroi funciona a “Matrix” com un mapa que porta l’heroi per cadascuna de les seves fases. Vegem en detall les seves fases. A algunes pel·lícules dels últims anys, se sol provocar l’interès de l’espectador amb una escena enigmàtica del món especial, el significat dels qual es revelarà durant la pel·lícula. “Matrix” comença amb una inconfusible pluja de lletres de color verd elèctric sobre fons negre mentre s’escolta en veu en off la conversa telefònica entre Xifra (el traïdor) i Trinity (la noia). Discuteixen sobre si Neo (Thomas Anderson, l’heroi) és o no el “Triat” per després continuar l’acció amb una persecució de l’Agent Smith (l’antagonista) perseguint Trinity, la qual exhibeix uns poders extraordinaris.
Igual que moltes pel·lícules que integren diferents marcs de referència com mites, llegendes, filosofia, religió i literatura, la narració segueix, al nivell de les motivacions dels seus personatges i encadenament de l’acció, un esquema per a poder encaixar tots els elements que planteja. El viatge de l’heroi sempre implica un moviment que culmina amb la transformació del protagonista passant per
Clarament, aquest no és el món ordinari de l’heroi, per això el subratllem, però és cert que sembrant aquesta anticipació s’estimula l’expectativa de l’espectador sobre el que succeirà més tard. En tota aquesta seqüència de persecució la narració fílmica aconsegueix obrir interrogants sobre el tipus d’univers que visitarem. Per què persegueixen la noia? Quin tipus de poders i habilitats tan estranyes posseeix? Qui és Morfeo? Qui és l’elegit i perquè?. És un truc de guió, força usat però eficaç, concebut des de la mateixa estructura per evitar que la dilació d’una extensa presentació del món ordinari pugui engendrar apaties no EL GUIONISTA
6
L´ESQUELET DEL GUIÓ
EL VIATGE DE L’HEROI desitjades. Després comença el primer pas, pròpiament dit.
A moltes històries de detectius, la crida de l’aventura no és sinó la sol · licitud a un investigador privat perquè accepti un nou cas que impliqui la resolució d’un crim que ha alterat l’ordre habitual de les coses. Un bon detectiu hauria de desfer malifetes, així com resoldre crims.
MÓN ORDINARI Thomas Anderson és un informàtic atrapat dins la rutina d’un treball avorrit, que porta una doble vida, ja que a la nit és un hacker (pirata informàtic) que trafica amb programari software. La primera fase s’ocupa de contrastar el personatge amb el seu entorn quotidià. A la vida quotidiana, el seu cap el fustiga amb regles de productivitat i el converteix en un esclau de la seva ocupació. A la nit, Neo és un solitari i marginat hacker que s’oposa al domini de les mega-empreses. Aquestes són característiques del subgènere del cyberpunk. Aquesta polaritat es dóna dins el món ordinari de l’heroi i estableix una relació d’empatia de l’espectador cap el protagonista, a més de les seves possibles motivacions.
A les comèdies romàntiques, la crida de l’aventura podria resultar de la primera trobada amb algú molt especial a l’hora que conflictiu, amb qui l’heroi o l’heroïna discuteix, però al que també busca. El que és clar és que la crida de l’aventura estableix les regles del joc i defineix l’objectiu de l’heroi: fer-se amb un tresor o amb l’amant, obtenir venjança o redreçar les coses, aconseguir un somni, enfrontar i superar un repte o canviar de vida.
“Neo, igual que els altres vas néixer en captivitat. Vas néixer en una presó que no pots ni assaborir, ni olorar, ni tocar. Una presó per la teva ment.“
Aquesta és una fase molt important que pot seguir-se a moltes pel · lícules. A “La guerra de les galàxies” se’ns ensenya la vida anodina de Luke Skywalker fent de granger abans d’emprendre la seva aventura. El cinema clàssic sol invertir més temps en aquesta etapa. A “El mag d’Oz”, s’inverteix un metratge considerable en la caracterització de la vida monòtona de Dorothy a Kansas. Un rigorós blanc i negre que tintarà de colors el món d’Oz. A “Oficial i cavaller”, per exemple, s’esbossa un contrast entre el rude jove i el seu pare borratxo amb la polida escola d’elit de la Marina on ingressa l’heroi. A “Matrix”, és interessant veure com el món ordinari inicial es revelarà més tard com el món fictici -esdevenint un camp de batalla- i com el món fantàstic futurista es transformarà en el món real i normal.
El que està en joc sol expressar-se en la forma d’una pregunta: Podrà Luke Skywalker rescatar la princesa? Tornarà a casa ET? Aconseguirà Neo saber què hi ha darrere de Matrix? Al treball, Neo rep un sobre amb un telèfon. A l’altre costat de la línia està Morfeo que l’avisa que el volen atrapar. Efectivament, apareix el temible Agent Smith, guardià del sistema Matrix, que el persegueix. Morfeo guia Neo per una complicada sortida, creuant cap a unes bastides, i al qual li cau el telèfon al buit, arrossegant també la seva confiança. REBUIG DE LA CRIDA Neo rebutja l’aventura i és atrapat per l’Agent Smith. L’acusen de la seva doble vida. Li ofereixen col · laboració per trobar Morfeo a canvi d’exculpar-lo. Neo es nega, li esborren literalment la boca i li introdueixen un dispositiu de seguiment, en forma de cuc. Tot es dilueix en un somni.
LA CRIDA A L’AVENTURA Un cop establert el món quotidià del personatge sorgeix l’element desestabilitzador. Thomas Anderson rep a la pantalla del seu ordinador un missatge de Morfeo que el requereix perquè segueixi “el conill blanc”. Al · lusió evident a “Alícia al país de les meravelles”, on també es planteja el tema de la incapacitat de diferenciar entre el somni i la realitat, pres del filòsof Descartes. El protagonista accepta distreure’s amb el grup que sol comprar el seu programari software perquè reconeix “un conill blanc” al tatuatge d’una noia. A la festa és contactat per Trinity, una famosa hacker, que l’avisa que està en perill mentre li explica que entén la seva manera de vida perquè ella, després de conèixer a Morfeo, ja ha respost la gran pregunta: què és Matrix? Es produeix la primera crida a l´heroi i Neo la rebutja. EL GUIONISTA
7
L´ESQUELET DEL GUIÓ
EL VIATGE DE L´HEROI
L’informàtic es desperta i no sap si tot ha estat un somni. El món habitual sembla tornar a reposar les seves aigües i llavors apareix Morfeo que el convida a una trobada. Trinity el recull i li treu el cuc que porta al seu interior. L’aventura el reclama i no està clar si Neo l’acceptarà.
En aquesta fase es sumen la primera trobada amb el mentor i l’acceptació de l’aventura. El mentor és una figura tradicional del viatge de l’heroi. Pot adoptar la forma d’un mag, ancià i savi, com a “La guerra de les galàxies”, o d’un dur sergent instructor, com a “Oficial i cavaller”, o del malhumorat marí expert de “Tauró”, o de Gandalf a “El senyor dels anells”.
A les comèdies romàntiques, l’heroi sol expressar la seva reticència a implicar-se plenament (potser per por a reviure els disgustos d’una amarga relació anterior). A les històries de detectius, l’investigador sol rebutjar el cas únicament per a acceptar-lo més tard en contra dels dictats del seny. Només el designi de que ha d´assumir la seva elecció com a inevitable pot moure l’heroi a iniciar el viatge. Ja sigui per un mal major, individual o social, o per una necessitat d’alliberament de l’esperit que el força a l’aventura.
CREUAMENT DEL PRIMER LLINDAR Neo és desconnectat dels cultius humans que alimenten Matrix i és rehabilitat per entrar a la vida real, és a dir, la vida fora de la simulació virtual. Ha creuat cap el món dels que tenen veritable consciència i ha d’aprendre a utilitzar novament el seu cos i aprendre les noves regles.
TROBADA AMB EL MENTOR Neo, igual que els altres, va néixer en captivitat, va néixer a una presó on no pot assaborir, ni olorar, ni tocar. Una presó per la seva ment. Neo s’entrevista amb Morfeo, que li explica el concepte de Matrix. Però l’heroi ha de triar i és aquí on tenim la famosa escena de la pastilla blava, que el portaria a continuar en la ignorància feliç, o la pastilla vermella, que li descobrirà la veritat. La pastilla serà realment un localitzador per a poder ser trobat als camps d’energia. Neo accepta la crida de l’aventura i es transforma en l’Elegit potencial, sense creure-hi del tot.
Sovint, encara que no sempre ni obligatòriament, les pel·lícules presenten una estructura en tres actes ben diferenciats. 1. L’Heroi decideix actuar després d’un desequilibri. 2. L’acció en sí mateixa. 3 Les conseqüències de l’acció que porten cap a un nou equilibri. En aquest esquema reparador el creuament del primer llindar representa el pas cap el segon acte. L’heroi ja no pot tornar enrere, ha superat les seves pors i té determinació per l’acció. Per tant, haurà d’entrenar-se amb l’ajuda del mentor i conèixer els seus nous ajudants. PROVES, ALIATS I ENEMICS Dins de l’atmosfera de futur post-apocalíptic, Morfeo ensenya Neo la seva nau anomenada “Nabucodonosor”-que al·ludeixa a Nabucodonosor “El Gran”, polèmic líder que va governar Babilònia entre el 605 a.C. i 562 a.C. - on coneix a la resta de la tripulació, els seus nous aliats i el nou programa d’entrenament que li aportarà quelcom imprescindible als nostres dies: el propi jo digital dins de “el desert de la realitat”. Morfeo explica la derrota de la humanitat enfront de les màquines a la guerra i es consolida com a mentor. L’entrenament i les proves revelen nous aspectes del personatge protagonista: la seva fortalesa, la seva resistència a la pressió, les seves habilitats d’adaptació, d´improvització, la seva actitud davant la por, la incredulitat, en definitiva, la seva assumpció de si Neo és veritablement l’Elegit. Dins aquesta fase el protagonista alterna la seva etapa d’instrucció mentre es relaciona amb els altres personatges i
EL GUIONISTA
8
L´ESQUELET DEL GUIÓ
EL VIATGE DE L´HEROI comencen a generar polaritats de confiança-desconfiança amb cada un d’ells. Neo va a visitar l’Oracle, que nega que ell sigui l’escollit. No obstant, la pitonissa adverteix Neo que en les seves mans estarà la vida de Morfeo. Quan tornen, els preparen una emboscada. Atrapen Morfeo i un traïdor va liquidant la resta de la tripulació sense que Neo i Trinity puguin fer res, atrapats a Matrix. La figura del traïdor és recurrent dins del viatge de l’heroi i sol donar un punt de gir imprevisible a la història que ajuda a tornar a configurar l’arbre de les relacions entre els personatges. Neo i Trinity aconsegueixen sobreviure sortint de Matrix però Morfeo queda a mans de les tortures del temible Agent Smith. ACOSTAMENT AL LLOC MÉS PERILLÓS A la mitologia, el lloc més perillós podia adoptar la forma del regne dels morts, l’Hades, on l’heroi ha de descendir als inferns per rescatar la seva estimada (com a “Orfeo”), o internar-se dins una gruta on lluitarà amb un drac i aconseguirà un tresor (Sigfrid o Sigurd a la mitologia escandinava) o dins un laberint per enfrontar-se amb un monstre (Teseu i el Minotaure). A les històries artúriques, la caverna més profunda té la forma de la capella perillosa, la cambra sinistra que podria contenir el Sant Grial. Neo assumeix el pes del seu destí i al costat de Trinity han de tornar cap a Matrix per alliberar Morfeo. Aquesta fase abasta des de la preparació per a l’assalt fins a l’entrada a l’aparentment infranquejable búnquer militar on han d’entrar i lluitar per l’alliberament del seu mestre. L´ODISSEA (EL CALVARI) La sort de l’heroi penja d’un fil i és hora que s’enfronti directament amb qui més tem. Sota el risc d’una possible mort, comença la batalla amb la força hostil. L’odissea, aquest calvari, constitueix un moment de tensió per a l’espectador que desconeix la sort que tindrà el protagonista. A Matrix, Neo assetja des de dalt el reducte on torturen Morfeo, que aguanta el suplici de la tortura in extremis per no desvetllar les claus que facilitarien l’accés a Zion, l’última ciutat amb humans reals. En una seqüència d’acció antològica Neo s’enfronta amb l’Agent Smith.
RECOMPENSA Neo aconsegueix alliberar el seu mestre i esdevenir l’Elegit pels altres encara que ell mateix ho dubti. Després de sobreviure a la mort, vençut el drac, o matat el Minotaure, l’heroi i l’audiència tenen motius per a la celebració. L’heroi ara pren possessió del tresor més preuat, podria ser un arma singular, per exemple una espasa màgica, o un símbol com el Grial o algun elixir capaç d’alleujar els mals de la terra ferida. En aquest cas l’alliberament del seu mestre. A “La guerra de les galàxies”, Luke rescata la princesa Leia i aconsegueix els plànols de l’Estrella de la Mort per poder derrotar a Darth Vader. A “El Mag d’Oz”, Dorothy s’escapa del castell de la bruixa malvada amb el pal de la seva escombra i les sabatetes de color robí, essencials pel seu retorn a casa. O com occorre a moltes comèdies romàntiques, el tresor és la reconciliació del protagonista amb l’ésser estimat. És una fase de collita d’èxits. EL CAMÍ DE RETORN Quan la sort sembla a favor dels rebels, l’Agent Smith apareix per sorpresa i, en un duel amb reminiscències de western, persegueix Neo per eliminar-lo. Mentrestant, al món real, la nau de Morfeo és descoberta i es posa en perill. En definitiva a tots dos mons la crisi és profunda. Les conseqüències de l’enfrontament fan reaccionar les forces del mal. Moltes de les millors escenes de persecució s’inicien en aquest moment, quan l’heroi ha de fugir i iniciar el camí de retorn, perseguit per les forces venjatives que ha fustigat en apoderar-se del tresor més preuat. L’infatigable Agent Smith, representant de l’autoritat repressora, com aquell policia d’ET que persegueix l’Elliot, vol caçar definitivament el seu enemic. Neo vol deixar el món especial i, a punt de ser rescatat, és descobert per l’Agent Smith que el mata a trets. Mor en un sòrdid passadís d’una ciutat fantasma. Tot s’ha esvaït. Aparentment.
És un element clau de les cerimònies de trànsit o ritus d’iniciació en diferents cultures que l’iniciat sigui obligat i provat davant la mort, en el decurs d’una experiència terrible. Després li és permesa la resurrecció quan reneix com a nou integrant del grup. Per tant, al viatge de l’heroi el protagonista sol ser un iniciat al qual li són revelats els misteris de la vida i la mort. EL GUIONISTA
9
L´ESQUELET DEL GUIÓ
EL VIATGE VIATGE DE DE L´HEROI L´HEROI EL RESURRECCIÓ Tot semblava aconseguit i de cop s’ha acabat. I és el moment on es revela el secret de Trinity. La pitonissa li ha dit que ella s’enamoraria de l’Elegit. Per tant, Neo no pot morir. Trinity, com el príncep de la Blancaneus, li fa un petó de veritable amor a Neo.
La resta de la trilogia de “Matrix” s’encarrega de desenvolupar aquesta missió i també podria dir-se que, en conjunt, conforma un viatge més gran. Finalment, és important l’experiència espiritual que provoca la pel·lícula. Els personatges s’articulen durant el viatge de l’heroi compartint elements religiosos i referències filosòfiques que afavoreixen les visions místiques o espirituals.
Els perills del món real, a la nau, s’allunyen, i en ambdós mons Neo ressuscita. A Matrix, per primera vegada la cadena de bits que teixeixen les realitats. Ara és capaç d’habilitats noves.
Si al començament, un grup rebel buscava al Triat, al final, és l’Escollit el que es proposa alliberar totes les persones de l’opressió de Matrix. Si bé el nostre focus és des de l’estructura narrativa, no es pot negar la metàfora implícita del viatge que busca redescobrir l’heroi oblidat que habita a cada persona.
Torna per enfrontar-se amb l’Agent Smith amb força interior renovada. Literalment es fica dins de l’agent i el fa esclatar en un clímax d’assoliment del nirvana que dispersa les forces del mal. Com avatar és també l’amor el que el ressucita.
El viatge de l’heroi és una estructura flexible que pot (i ha de) explorar, canviant variables que puguin dotar-la de més riquesa. Pot ser d’utilitat tant per a un còmic com per a una comèdia o un drama. Les funcions dels personatges bàsics poden combinar-se o variar, així com canviar el sexe o l’edat dels personatges.
RETORN AMB LA RECOMPENSA Ara sí, la transformació és completa. El viatge de l’heroi a “Matrix” descobreix una transformació interior on la gran recompensa pel protagonista és descobrir que ell és l’Elegit per alliberar la humanitat de Matrix.
QUÈ ÉS MATRIX? Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Un grup de rebels del món real, liderats per Morfeo, rescata Neo de la realitat en la qual es troba atrapat perquè pensa que és el Triat per alliberar-los.
EL GUIONISTA
El viatge de l’heroi s’obrirà camí per continuar emocionant.
La veritat del que ocorre és que estan prop de l’any 2199 i la humanitat està esclavitzada per les màquines que, després del desenvolupament de la intel·ligència artificial, es van rebel·lar contra el seu creador portant-los a una gran guerra. Les màquines van vèncer l’home però el planeta va quedar deteriorat i sense recursos. En aquest futur apocalíptic, les màquines estan privades de l’energia solar que necessiten per funcionar i utilitzen l’home com a font d’energia.
10
L´ESQUELET DEL GUIÓ
PERSONATGES I ARQUETIPS
A cada història es presencia una constel•lació de personatges i funcions dramàtiques. Els arquetips són les finestres per a la identificació amb la història. per Patrícia Gimeno Als models narratius sempre hi ha personatges recurrents, herois que anhelen alguna cosa, savis ancians o ancianes, heralds que fan una crida a l’aventura, guardians de la zona fosca, companys de viatgers camaleònics que mai se sap de quin bàndol estan. El psicòleg Carl G. Jung (1875-1961) va definir l’inconscient col·lectiu com els somnis, mites i desitjos que comparteix tota una cultura. Per tant, el concepte d’arquetip, emanat de la seva teoria, descriu les funcions permanents dels personatges a qualsevol història. Joseph Cambell (1934-1987) va qualificar al seu famós llibre “El poder del mite” els arquetips biològics: estan arrelats en el més profund de la psique humana. En un estudi detallat, els arquetips no corresponen a personatges fixos, sinó a funcions. Un personatge pot passar d’un arquetip a un altre sempre que compleixi la seva funció dramàtica. Comprendre aquesta flexibilitat de joc de màscares és un aparell indispensable pel narrador professional a l’hora de crear experiències dramàtiques.
qual cosa intenta contactar amb Morfeo, encara que fins que no el coneix no es posa al dia de la situació. Un cop és fora de Matrix, Neo es veurà obligat a carregar sobre les seves espatlles el destí de tothom. Sabem de la seva doble identitat: com Thomas (l’apòstol incrèdul) i Anderson (fill de l’home) és programador d’una empresa de software, i com Neo (anagrama de One) és un perillós hacker/pirata informàtic. Aquesta dualitat entre l’Elegit i el seu origen s’ha mantingut a la pel · lícula, ja que aquest personatge va tenint molts dubtes i nul ·la conciència messiànica. El personatge realitza un viatge de hacker a Redemptor. Ès un Messies no conscienciat i sense doctrina, la qual cosa el situa en un camí de contínues eleccions. A l’inici de la pel · lícula compta només amb una sensació de que podria haver un camí iniciàtic, i això és el que l’apropa a l’espectador. És com qualsevol altre ciutadà en la nostra cultura contemporània. No serà fins a la seva afirmació del seu àlies davant Smith (“el meu nom
Vegem com funcionen alguns d’aquests arquetips a la pel·lícula. Neo: De nom real Thomas A. Anderson, és un programador que, a més a més, actua com pirata informàtic, i que ja ha intuït que alguna cosa està malament al seu món, per la EL GUIONISTA
11
L´ESQUELET DEL GUIÓ
PERSONATGES I ARQUETIPS
és Neo”) que assumeixi voluntàriament i definitivament la seva identitat. La missió de Neo és esdevenir aquell que pot descodificar la Matriu. Neo és el que pot crear una fissura en la continuïtat umbilical entre la Matriu i la planta d’energia. Aquet personatge te la funció de l’heroi. És el que porta el pes de la història, el personatge més important que tindrà l’arc de transformació emocional per tota l’experiència dramàtica. D’herois hi ha de molt diversos tipus i aquest és un heroi solitari, tràgic. A la pel· lícula l’heroi és una figura d’acció positiva i activa que assumeix el pes de l’aventura.
Trinity: tripulant de Morfeo, ajuda a alliberar Neo i després s’enamora d’ell. És l’encarregada de contactar amb Neo, com un àngel anunciador. El seu amor és decisiu en la identitat de Neo. Com els altres personatges de Matrix, dos són els paradigmes bàsics als quals ens remeten: d’una banda el cristianisme, al que afecta tota la trama profètica i emancipadora, per una altra banda la mitologia hacker i cyberpunk a la qual remeten els noms dels personatges secundaris de l’equip de Morfeo. Així doncs, Trinity és el nom d’una hacker llegendària dins de Matrix que va Morfeo: Capità de la nau Nabucodonosor, principal defensor entrar als ordinadors d’Hisenda, fins que va ser despertada del corrent que accepta l’existència d’aquell que és triat, i per Morfeo, unint-se al bàndol rebel en la lluita contra les el que allibera Neo de Matrix. Morfeo (déu dels somnis) és màquines. És l’encarregada de contactar amb Neo, com un l’agent de la revelació. Líder del grup rebel que es presenta àngel anunciador. El seu caràcter és fred i professional durant a Neo com algú que va escapar les missions, encara que en privat del sitema. La seva fe en Neo és amb Neo mostra el seu costat més el motor de la pel·lícula, però la De vegades el mentor és algú sensible. El seu amor és decisiu per seva posició és dual: actua com que ja va viure l’aventura i pot la identitat de Neo. un profeta però també com un El nom de Trinity està fortament apòstol. És presentat com un líder aconsellar els passos a seguir. associat amb la teologia cristiana, potent dels hackers i té unes claus que estableix que es pot obtenir la virtuals que poden destruir Zion vida eterna a través de la Trinitat: i per això l’Agent Smith i els seus sequaços l’assetgen i el Déu, Jesucrist i Esperit Sant. Trinity és la força que reviu a Neo persegueixen. després de la seva mort. Aquest personatge té la funció del mentor. Representa l’aspecte de la personalitat que constitueix la part més sàvia Agent Smith: aquest és un agent de la policia federal de la i que funciona en algun moment donant ensinistrament realitat virtual i interactiva coneguda com Matrix. Es tracta o protecció a l’heroi. De vegades, el mentor és algú que ja d’un programa defensiu de Matrix que va ser reclòs dins la va viure l’aventura i pot aconsellar els passos a seguir. És a realitat virtual i expulsat del paradís. El seu treball consisteix dir, compleix funcions d’orientació i protecció. També els en la recerca d’una banda dirigida pel perillós terrorista personatges amb funcions de mentor solen proporcionar Morfeo. un do a l’heroi. Va ser creat per les màquines juntament amb altres agents per ser un dels guardians de Matrix, per tal de custodiar les entrades i caçar als rebels que entraven i sortien de Matrix a través de senyals pirates transmesos des de les naus al món real. Aquests agents són pur programari, prenen l’aparença física d’éssers humans, amb indumentària basada en patrons propers als anys 60. Tal com s’informa al making of de la pel · lícula, aquesta indumentària dels agents fa referència icònica al món de la paleo-televisió i de la burocràcia federal nordameriana (FBI).
EL GUIONISTA
12
L´ESQUELET DEL GUIÓ
PERSONATGES I ARQUETIPS L’Agent Smith: té la funció d’antagonista. No permet al protagonista acostar-se a la seva meta. És arquetípicament malvat i no mostra cap compassió o sentiments de bondat cap a ningú . Tot i ser un programa creat per les màquines, no està completament desproveït d’emocions, mostrant odi, desesperació, frustració i orgull. Creu que Matrix és una presó de la que ell mateix vol sortir però això només seria possible si la ciutat de Zion no existís, per tant per poder sortir-ne ha de destruir-la.
Xifra: ès el traidor de l’equip de Morfeo. Quan l’Oracle diu a Neo que no és el triat, tornen amb Morpheo i Trinity cap a la nau. Allà serà el personatge de Xifra el que els tendeix un parany, ja que els ha venut i delatat perquè a ell el tornin a ingressar als camps energètics i, a canvi, li donin una vida d’un personatge famós. Xifra és el personatge que coneixia la vida sent esclau i la vida coneixent la veritat, i se sent menys lliure estant a la nau de Morfeo que dins de Matrix.
Oracle: programa de Matrix amb l’aspecte d’una dona negra gran que està fent costat a Morfeo. L’Oracle és el que va profetitzar l’arribada de The One, i amb les seves prediccions a Morpheo, Trinity i Neo es converteix en una peça clau de la pel.lícula ja que dinamitza les accions determinants dels altres personatges pel seu progrés. Després de la seva caracterització de dolça anciana se’ns fa saber que no és humana i que no té connexió amb cap organisme viu, però tampoc és del bàndol de les màquines. Aquest personatge cumpleix la funció del camaleó. La característica d’aquesta funció és que no té càrrega estable, pot ser negatiu o positiu depenent de la situació. Els camaleons són figures canviants que varien d’humor o d’aspecte. Són personatges inestables que costa identificar si ajudaran o entorpiran el viatge heroic.
La resta de l’equip: pel fet d’estar compost per parelles de germans ens remet a la idea d’un grup d’apòstols. Així mateix, amb els seus noms (Tank, Dozer, Switch, Mouse) ens remet també a la idea d’un passat hacker que recolza la imatgeria cybersubversiva de la pel·lícula, ja que són noms que remeten a la terminologia informàtica. Alhora, el fet d’usar els nicks / àlies que s’han autoatribuït -en comptes d’usar el nom que els ha atribuït la Matrixels adjudica a aquests personatges un gest de rebel · lia inequívoc. Aquests rebels representen la humanitat. Se’ls dóna la possibilitat de dubtar, mentir i prendre partit. Té un gran pes la seva individualitat, manifestada pels pentinats, raça i vestuari, tot i la uniformitat genèrica de la seva doble aparença: a la nau, uniformitat en el descuit indumentari i a Matrix, un estilisme cyberpunk de sofisticat disseny.
EL GUIONISTA
13
L´ESQUELET DEL GUIÓ
CURIOSITATS -Abans del rodatge, els actors principals van invertir quatre mesos amb experts en arts marcials, per aprendre tots els moviments.
-A l’escena on es pot veure Neo dormint davant el monitor del seu ordinador, esperant una resposta, sona pels seus auriculars la cançó “Dissolved Girl” de Massive Attack. La lletra diu: “Perquè sento com si hagués estat aquí abans. El teu no és el meu salvador, però encara em resisteixo. Sento alguna cosa, que ja he sentit abans. Podria negar-ho, però encara vull més.” Es una al·lusió a tots els fets que són a punt d’ocórrer a la vida de Neo. -A la primera escena on apareix Neo, es desperta i llegeix el missatge -L’edifici on Neo pren la pastilla vermella és el mateix on atrapen
a la pantalla de l’ordinador de: “Wake up Neo The Matrix has you”
Morfeo, i la pel·lícula comença i acaba al mateix hotel. Aquesta
(Desperta Neo, Matrix et posseeix), ell ja està despert, la qual cosa
connexió sembla que la descobreix l’Agent Smith que quan s’adona
és un senyal que segueix dormit, només que dins de Matrix ha de
que tornen al mateix edifici espera el Neo a la mateixa habitació on
despertar. A més a més, quan li obre la porta al noi al que li lliura el
descobreixen Trinity.
programa pirata, aquest li diu que “necessita desconnectar”, segon senyal del que serà la seva destinació.
-L’apartament de Neo és el 101, la qual cosa traduït de binari a decimal és 5. Neo és el 5è. salvador de Matrix.
-A l’escena on Neo és rescatat per la nau Nabucodonosor, Morfeo li diu: “Welcome to the real world” (Benvingut al món real). Aquesta
-Quan Neo està parlant amb l’Oracle, aquest li diu que ha de decidir
mateixa frase és pronunciada pel mateix actor en una seqüència de
entre la seva vida i la de Morfeo i, a més, que ell no és el Triat, que tal
la pel·lícula “Llevors de rancúnia”.
vegada ho sigui en una altra vida. Això ocorre realment ja que Neo mor i quan ressuscita ho fa com el Triat.
-En una passada de càmera a l’escena on Morfeo ensenya la nau a Neo, es veu la placa de la nau Nabucodonosor i a sota posa “Mark
-Quan Neo està sent renyat pel seu cap per arribar tard, veiem dos
III No. 11”. Si busquem a la Bíblia, a Marc, versets 3,11 ens trobem
operaris netejant les finestres, són els germans Wachowski.
el següent: “I els esperits inmunds, en veure’l, es llançaven als seus peus” i li deien: Tu ets el Fill de Déu”.
EL GUIONISTA
14
L´ESQUELET DEL GUIÓ
INFLUÈNCIA DE LA FILOSOFIA
A aquesta aventura cibernètica que dirigeixen els germans Wachowski, es fa palesa la relació entre “Matrix” i el mite platònic de la caverna. A més es reconeixen altres referències culturals.
E
l mite de la caverna és l’al•legoria dels presoners que apareix en el llibre VII de La República, l’obra mestra de Plató escrita entre el 390 i el 370 dC. Segons Plató, la major part de la humanitat es conforma, el mateix que els presoners de la caverna, amb el món de la mera aparença. Segons aquest mite només els filòsofs, que surten de la caverna i aprenen a percebre les coses tal com realment són, arriben a un coneixement pur. Igual que al mite de la caverna, a Matrix hi ha dos mons paral•lels i els humans tan sols en coneixem un, un món no real que no és més que una experiència virtual feta d’ombres i d’imatges. A la pel·lícula, el Neo és el protagonista de la història. Aquest personatge representa l’esclau alliberat de l’al·legoria de Plató, però a més a més, aquesta història es creua amb la de la redempció de Jesucrist de la tradició cristiana. Així, Neo usa un àlies (nickname), ja que el seu nom autèntic és Thomas Anderson. Recordem que Tomàs va ser el deixeble escèptic de Jesús, el que necessitava veure per creure, que és just allò que desesperadament busca Neo fins que per fi ho aconsegueix amb l’ajuda de Morfeo. T. Anderson, vol dir “fill (son) de l’home (andros, anthropos)“, fent una clara referència a Jesús, el que ve a alliberar els homes del pecat. De la mateixa manera, Neo és “l’elegit” (the one), l’alliberador d’una humanitat presonera de les màquines.
ment, que selecciona els homes segons les seves capacitats i els prepara pel sacrifici, sense tenir en compte els seus desitjos. Al igual que a la ciutat platònica, a Matrix hi ha un control dels cervells ja que els homes creuen que viuen en un món real que no és més que una presó, generada per ordinador, per mantenir viva la humanitat presonera. Però hi ha un grup d’alguns homes que han estat alliberats,i que tenen la seva seu a Zió. Aquesta és una altra referència a la tradició crisitana ja que el nom d’aquesta ciutat - Zió- és el mateix que el de la ciutat sagrada de la Biblia. En aquest text sagrat, Zió era una antiga fortalesa situada al turó del costat sud-est de Jerusalem, una ciutat oculta al subsòl, amb forma de catacumba, que es convertiria en el regne promès.
Paradoxalment, Plató creu que s’ha de mentir per preservar l’Estat i defensa el totalitarisme, és a dir, que l’Estat intervingui en totes les esferes de la vida. Alhora, la ciutat platònica ideal s’assembla molt al món de Matrix, un món controlat, convertint-se en una presó per a la EL GUIONISTA
15
L´ESQUELET DEL GUIÓ
ALTRES INFLUÈNCIES CULTURALS També trobem altres referències culturals 1. La batalla final de Neo amb l’agent Smith -quan deté les bales i veu definitivament la veritable Matrix (fileres de símbols verds)- té un antecedent directe a l’òpera de Richard Wagner, Parsifal. Al final d’aquesta òpera el malvat mag Klingsor llença una llança contra Parsifal, però l’arma es deté a l’aire, sobre el seu cap, i no pot ferir al Triat. Parsifal l’empunya i traça solemnement una creu davant el jardí màgic, que desapareix com un miratge i només queda el desert” (Kurt Pahlen: Diccionari de l’òpera).
figura del novel·lista de ciència-ficció Philip K. Dick. Gairebé qualsevol novel·la de Philip K. Dick serveix per adonar-se d’això: per exemple, “La invasió divina” (2004). Però si vols conèixer amb profunditat a Philip K. Dick et recomanem que llegeixis la següent biografia: Emmanuel Carrere: “Jo estic viu i vosaltres esteu morts: Philip K. Dick (1928-1982)”. Barcelona: Edicions Minotaure, 2002.
2. El llibre del que Neo treu els discos piratejats que ven a Choi, l’acompanyant de Dujour, la noia del “conill blanc”, es titula “Simulacra and simulation” de Jean Baudrillard. A Espanya “Cultura i simulacre” (1988). 3. Quan Morfeo descriu a Neo l’estat real del món fora de Matrix utilitza l’expressió “el desert del real”, expressió que apareix als llibres “Cultura i simulacre” (1988) i “El crim perfecte” (1996) de Jean Baudrillard. De fet, aquest filòsof postmodern va ser requerit pels germans Wachowsky per participar com assessor al rodatge de la pel·lícula, però Baudrillard es va negar perquè, naturalment, Matrix no abasta en absolut la complexitat de les seves teories. Matrix s’insereix en una tradició religiosa (cristiana, budista...) que entén el món com una il·lusió a la qual pot contraposar-se un món real. La tesi de Baudrillard és que el que és real ha desaparegut: ja només ens queda la simulació. El mateix deia Nietzsche fa més de cent anys: “Hem eliminat el món veritable: quin món ha quedat?, potser l’aparent?... No!, en eliminar el món real hem eliminat també l’aparent!” (F. Nietzsche: “Crepuscle dels ídols”). 4. Quan al principi de la pel·lícula l’agent i els policies persegueixen Trinity per les teulades i un d’ells és a punt de caure al buit, és una escena inspirada en el començament de “Vertigen” (Alfred Hitchcock, 1958). La caiguda al buit és un dels temes recurrents al cinema de Hitchcock (“Sabotatge” -1936-, “Amb la mort als talons” -1959-). No és casual que la por a les alçades fos una de les moltes fòbies de Hitchcock. 5. Podem relacionar la pel·lícula amb altres teories filosòfiques, com la irònica incapacitat de Descartes per distingir el somni de la realitat (“Discurs del mètode,segona part”). Darrere de la fòrmula narrativa “aquesta realitat és un somni, la realitat resta oculta i només és accessible per a uns pocs” que ja havia aparegut a pel·lícules com “Desafiament Total”(Paul Verhoeven, 1990), “Dotze micos” (Terry Gilliam, 1995), “Obre els ulls” (Alejandro Amenábar, 1997),o “Dark city” (Alex Proyas, 1998), sempre està la EL GUIONISTA
6. El conflicte entre els homes i les màquines es remunta als inicis de la revolució industrial al s. XIX i està present a la filosofia, la literatura i el cinema. Si ens limitem al cinema podem recordar clàssics com “Metròpolis” (Fritz Lang, 1927), “Blade Runner” (Ridley Scott, 1982) i “Terminator” (James Cameron, 1984). En tots aquest casos l’home perd; les màquines són sempre millors: més fortes o més dignes. Una anotació, el guió de “Blade Runner” està inspirat en una novel·la de Philip K. Dick: “Somnien els androides amb ovelles elèctriques?”. 7. Philip K. Dick: “SIVAINVI, Sistema de Vasta Intel·ligència Viva”, de 1981 (V.A.L.I.S. en anglès) Novel·la imprescindible per apropar-se a la pel·lícula de “Matrix” amb una perspectiva adequada. 8. Resulta curiós comprovar com els camins s’entrecreuen: Dick comenta el Parsifal de Wagner a VALIS, Baudrillard repeteix idees de Dick a “Simulation et science-fiction” i els Germans Wachowsky utilitzen a Baudrillard a la pel·lícula. Si vols completar aquesta informació pots consultar a diferents autors que toquen aquests temes filosòfics: Sòcrates, Descartes, Berkeley, Kant, Schopenhauer, Hume, Laplace, Nietzsche, Baudrillard, Nozik. 16
L´ESQUELET DEL GUIÓ
ENLLAÇOS I GLOSSARI
Enllaços
Nus: Segon acte de l’estructura clàssica que presenta les complicacions progressives al camí de la protagonista cap a la seva meta dramàtica fins a fer-la gairebé impossible. El seu desenvolupament culmina amb un punt de crisi que dóna pas al tercer acte. Té una durada d’un 50% del temps de la història.
La revista del l’Institut d’Educació de Barcelona http://www.bcn.es/imeb/revista/ Recursos de Llengua i literatura http://www.xtec.cat/lic/centre/profe_llengua.htm
Desenllaç: Acte tercer on tots els caps es lliguen, els enigmes es resolen i les preguntes plantejades al llarg de la pel·lícula han de quedar contestades (tret que la pel·lícula es proposi deliberadament un final obert). El desenllaç conté el clímax i la resolució que sol donar resposta a la qüestió dramàtica.
El viatge de l’heroi http://youtu.be/rIrHTVeRz70 Filosofia i Matrix http://youtu.be/XCNJzCyorLQ
Bibliografia
MORFOLOGÍA DEL CUENTO, V. Propp. Edit. Akal. 2000 EL HÉROE DE LAS MIL CARAS, Joseph Campbell, Edit. Fondo de Cultura, 2000. EL VIAJE DEL ESCRITOR, Christopher Vogler, Edit. Ma non troppo, 2002. LA SEMILLA INMORTAL, Jordi Balló Fantova y Xavier Pérez, Edit. Anagrama, 2000
Glossari
Plantejament: Primer acte dins de l’estructura clàssica, que presenta l’entorn i trets principals de la protagonista, introdueix el detonant o incident clau que iniciarà la història, i establirà la meta dramàtica alhora que presenta les forces antagonistes. Té una durada d’un 25% de la història.
EL GUIONISTA
17
Funcions: Accions que estructuren el relat de forma subjacent a l’argument constituint models recurrents. Aquestes accions poden ser realitzades per diversos personatges que són -per Proppnecessaris per complir aquestes funcions. Arquetips: característiques comunes que compleixen els personatges durant el relat. Un mateix personatge pot passar d’un arquetip a un altre, o compartir arquetips. Argument: Descripció del que ocorre a la història amb les seves característiques de lloc, accions i personatges. Esquelet del guió: estructura profunda, per sota de l’argument, que desvetlla les bastides de la història, possibilitant trobar similituds i recurrències dramàtiques.
L´ESQUELET DEL GUIÓ
ACTIVITATS PER A LA CLASSE Alguns exercicis per aprendre el model.
Per poder ser crítics amb el nostre entorn hem de qüestionar allò que tots donen per sabut. Com diu Trinity, “és la pregunta la que ens impulsa”. Les següents activitats estan concebudes per obrir un camí de qüestionament. 1. Com “La Guerra de les Galaxies”, “Retorn al futur” o “Avatar”, la pel•lícula “Matrix” està basada en l’arquetip del viatge de l’heroi. Podries pensar en altres pel•lícules que recordis que també sigueixin aquest patró narratiu?. 2. El mite de la caverna exposa la teoria platònica de les idees, segons la qual hi ha dos mons. Un és el món il · lusori (la caverna) on hi ha la majoria de la humanitat. L’altre és el món real (l’exterior) on va l’esclau alliberat que progressa en la seva educació. A la pel.lícula es fa evident l’existència de dos mons: el real i Matrix. Davant d’aquesta dicotomia, en què creus que consisteix això que anomenem realitat? Com és possible conèixer la realitat? Fundant-nos en les nostres creences? Confiant en els coneixements dels altres? En què et bases tu per fonamentar la teva “realitat” ? 3. El concepte d’experiència pot ser problemàtic. A la idea habitual d’experiència poden passar desapercebuts alguns aspectes, com ara la relació entre l’experiència i la realitat i els mitjans per relacionar l’una i l’altra. Alguna vegada has tingut un somni que semblés molt real? Com distingeixes el somni de la realitat? Com distinguiries el món dels somnis de la realitat? “.
EL GUIONISTA és un col•lectiu d’escriptors dedicats a la creació de continguts audiovisuals, multimèdia i educatius. Daniel Resnich, fundador i director d’EL GUIONISTA, forma part del GAC.
EL GUIONISTA
4. Has pensat alguna vegada que la nostra vida és una existència encadenada? Naixem en una societat no triada, amb unes ideologies, un llenguatge, uns costums. I des de la nostra posició veiem com desfilen “ombres” davant nostre. Creus que la televisió o el cinema són una desfilada d’aparences? Quin lloc ocupen Facebook o Twitter avui? Poden ser considerades un Matrix? El teu “jo digital” (el teu avatar) és més real que tu mateix? Desenvolupa-ho i comparteix les teves experiències digitals amb els teus companys. 5. A Matrix, un dels temes subjacents és el control social. Creus que ens controlen? Com controla la societat actual el que pensen els seus membres? Creus que seria possible el canvi del control per part dels ciutadans? Pensa en moviments com el dels “indignats” (el 15-M). 6. En un primer moment podria semblar molt complicat però tal i com t’expliquem a l’apartat “Fases del Viatge de l’Heroi” els guionistes han seguit aquestes fases per a la creació del guió de la pel.lícula. Podries escriure una història breu, seguint els passos del model narratiu del Viatge de l’Heroi, on canviïs també totes les variables (p.ex. que tots el personatges siguin menors de 20 anys o bé que hi hagi una heroïna- canviant de sexe a l’heroi-) Tingues en compte que per a la creació d’aquest relat necessitaràs com a mínim: un/una protagonista, un/una antagonista (enemic) i un altre personatge principal que ajudi l’heroi/heroïna(mentor).
L’objectiu del programa educatiu L’ESQUELET DEL GUIÓ, creat per EL GUIONISTA, és analitzar en profunditat, sota la pell de l’argument, per identificar patrons, estructures i arquetips de personatges que continuen commovent al públic de totes les edats. CONTACTE www.elguionista.cat
18
CONTACTE Filmoteca per a les Escoles Tel. 935 565 198 filmoteca.escoles@gencat.cat http://blocs.gencat.cat /filmotecaescoles/
L´ESQUELET DEL GUIÓ