NOCIONS BÀSIQUES DE PRIMERS AUXILIS EN MUNTANYA
1. INTRODUCCIÓ
Què són els primers auxilis? “El conjunt de tècniques i actuacions que permeten l’atenció immediata d’un accidentat o malalt sobtat, en el mateix lloc dels fets, fins que es pugui obtenir l’assistència mèdica professional, evitant sempre empitjorar les lesions que hagi sofert i fent només allò que estem totalment segurs.”
Per què un curs de primers auxilis en muntanya? • • • • •
Probabilitat d’accidents. Coneixements mínims. Condicions atmosfèriques. Condicions orogràfiques: Aïllament. Distància i temps d’arribada dels serveis d’emergència: Gran demora. “Hora d’or”. • Element moral.
Les 10 consideracions bàsiques: • • • •
Conserva la calma. Evitar aglomeracions. Saber imposar-se. No moure al ferit sense un coneixement previ de l'abast de les lesions. • Examinar el ferit. • Tranquil·litzar al ferit.
• Mantenir el ferit calent. • Avisar als serveis d’emergència. • Composició del lloc i trasllat adequat. • No medicar, no donar de beure o menjar en cas d'inconsciència, traumatisme abdominal i/o intervenció quirúrgica.
No hem d’oblidar!!!!!! • SENY. • Prevenció d’accidents. • La nostra actuació no ha d'endarrerir mai l'alerta al sistema d'emergències. • La serenitat, a vegades, ajuda més que una medicació. • Les actuacions es limitaran, exclusivament, a salvar la vida o evitar que les lesions s'agreugin. • En cas de dubte, és millor no fer res per no perjudicar a la persona ferida. • No fer més del necessari.
2. CONDUCTA
PAS
Conducta PAS:
.......... ..........
Fer el lloc segur. Fora de perill.
Valoraci贸 inicial A qui? 112 o altres. Qui? Com?
3. VALORACIÓ INICIAL
Valoració inicial: Suport vital bàsic. P PROTEGER
A S
AVISAR SOCORRER
CONSCIÈNCIA
EXPLORACIÓ DELS SIGNES VITALS
RESPIRACIÓ
PÓLS
RESPIRACIÓ
Comprovaci贸 de la respiraci贸.
Mirar. Escoltar. Sentir.
Obertura de les vies respiratòries. Maniobra front – mentó: Hiperextensió de coll. *Lesions columna cervical.
1º
2º
Restauraci贸 de la respiraci贸. BOCA-BOCA
BOCA-NAS
POLS REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR
Comprovaci贸 del pols. Comprovaci贸 de pols carotidi (Art猫ria del coll). *Mai amb el dit polze.
Reanimació cardiopulmonar RCP. *Inconscient, no respira i no pols. • Superfície dura. • Localitzar el terç inferior de l‘estèrnum i col·locar el taló de la nostra mà sobre ell. L'altra mà es recolzarà de la mateixa forma sobre la qual contacta amb el tòrax. • Amb els nostres dits estirats i els braços perpendiculars al punt de contacte amb l‘estèrnum, exercirem compressió directa sobre el torxa, aconseguint que es deprimeixi uns 4 o 5 cm i a un ritme de compressió/relaxació igual, això és 1/1. • El massatge cardíac sempre anirà acompanyat de la respiració bocaboca o boca-nas. • Mai practicarem la maniobra amb persones amb pols.
Reanimació cardiopulmonar RCP. 1 socorrista
2 socorristes
Realitzarà les compressions toràciques i les ventilacions de rescat de manera alterna. Si hi ha més d’un reanimador present, s’ha de substituir cada 1 o 2 minuts, per prevenir la fatiga.
Un cicle: 30 Compressions. 2 Ventilacions de rescat. Contar en veu alta. Revaluar a la víctima només si comença a respirar normalment.
*Quan hi ha més d’un reanimador, s’ha de procurar que el canvi de socorrista es realitzi en el menor temps possible.
Obstruccions de les vies aèries
Obstrucció de les vies aèries. Causes més freqüents: -
Ennuegaments per menjar, Objectes com pròtesis dentals, Caiguda cap enrere de la pròpia llengua per inconsciència. Aspiració del propi vòmit.
La víctima pot estar conscient o inconscient
!
La manca d'oxigen pot produir la mort del individu en uns 5 minuts.
Obstrucció de les vies aèries. Tractament en adults: Avalua la gravetat
Obstrucció greu (tos inefectiva)
Inconscient Inici RCP
Obstrucció lleu (tos efectiva)
Conscient 5 palmades 5 compressions abdominals
Animar a tossir. tossir MAI PALMADES. Revaluar si empitjora, deixa de tenir tos efectiva o fins que s’alliberi la obstrucció.
Obstrucció de les vies aèries. Obstrucció greu i víctima conscient: El individu no pot tossir, ni parlar, ni respirar, es porta les mans al coll, anirà adquirint un color blavós (cianosis) per falta d'oxigen fins perdre la consciència si no es restitueix el pas de l’aire. -Es retirarà qualsevol objecte solt a la boca. -El socorrista es col·locarà dret al costat de la víctima i un mica per darrere, subjectant-lo el pit amb una mà, i inclinant-lo cap a davant perquè quan l’objecte que provoca l’obstrucció es mobilitzi, surti per la boca en lloc de seguir baixant per la via aèria.
Obstrucció de les vies aèries. - Es donaran “CINC palmades fortes” entre els dos omòplats de la víctima amb el taló de l’altre mà; l'objectiu ha de ser resoldre l’obstrucció amb cada una de les palmades, i no el fet de donat necessariament les 5 palmades. Comprovar a cada una d’elles si ha estat capaç de alliberar l'obstrucció. - Si les palmades fallen iniciarem immediatament les COMPRESSIONS ABDOMINALS. -
Si l’individu queda inconscient en algun moment s'efectuarà la SEQÜÈNCIA DE SOPORT VITAL BÀSIC, BÀSIC en lloc de les palmades en l’esquena i les compressions abdominals.
Obstrucció de les vies aèries. Compressions abdominals: -
Situar-se darrere de l’individu.
-
Abraçar-lo, envoltant-li amb els braços la part superior de l’abdomen.
-
Una de les mans amb el puny tancat entre el melic i la punta del estèrnum de la víctima.
-
L’altre mà agafa el puny.
-
La víctima ha d’estar ben inclinada cap a davant.
-
Efectuarem una pressió amb força cap a dins i cap a dalt, l'objecte que causa l'obstrucció ha de sortir. Repetirem fins a 5 vegades.
-
Anirem comprovant la boca en busca de qualsevol objecte que pugui ser extret amb el dit.
Pèrdues de coneixement
Pèrdua de coneixement. Lipotímies: Pèrdua o disminució de la consciència, generalment de poca duració, superficial, normalment causada por una disminució momentània del reg sanguini cerebral. Les causes poden ser: por, emocions, calor intens, dolor intens, dietes estrictes, ambients tancats, bipedestació prolongada, a l’incorporar-se súbitament,... Shock hipovolèmic (hemorràgic): Pèrdua de la consciència per disminució del volum sanguini. Reducció del 15 %-25% del volum total.
Pèrdua de coneixement. Conducta a seguir: • Col·locarem a la víctima boca amunt amb les cames elevades (sempre que la causa no sigui traumàtica) . • Afluixar la roba que pugui comprimir. • Mantenir abrigat (manta o altres). • En cas de shock hipovolèmic, control de l’hemorràgia i de la hipotèrmia. • Assegurar l’obertura de les vies aèries i controlar els signes vitals. • Si desapareixen els signes vitals iniciar el Suport Vital Bàsic. • No donar begudes ni menjar. • Encara que es recuperi haurà de ser sempre valorat per un centre sanitari.
4. VALORACIÓ SECUNDÀRIA
Valoració secundària. CAP •Ferides. •Sang pel nas i/o oïda. •Lesions oculars. •Aspecte de la cara TÒRAX •Ferides o deformitats. •Valorar moviments respiratoris. •Afluixar la roba. EXTREMITATS •Ferides, sagnats,... •Deformitats. •Sensibilitat i mobilitat.
COLL •Si hi ha dolor NO mobilitzar. •Buscar ferides. •Afluixar la roba.
ABDOMEN •Ferides. •Zones doloroses. •Si és tou i depressiu. •Pensar en danys interns. •Afluixar la roba.
FERIDES I HEMORRÀGIES
Ferides
Ferides: tipus.
Superficials
Profundes
- Només es danyen les capes més externes de la pell.
- Es danyen les capes més profundes de la pell i són les més greus, perquè comporten un major risc d’infecció i hemorràgia.
Ferides: gravetat. Neta.
Lleus
Superficial. Persona sense alt risc d’infecció. Extensió. Profunditat Bruta
> E + > P = > Gravetat
Greus
Cara. Situació
Orif. Nasals. Tòrax.
Contusions Persona amb alt risc d’infecció.
Ferides: cures I. • Abans de tot, preparar tot allò que sigui necessari per efectuar la cura. Prèviament rentar-nos les mans amb aigua i sabó, inclús amb un antisèptic (povidona iodada). Si disposem de guants, els utilitzarem. • Si la ferida sagna, efectuar compressió directa amb gases estèrils (control de l’hemorràgia). • Les brutes o amb restes de matèries han de netejar-se amb aigua (sèrum) a pressió o amb aigua i sabó. • Si hi ha cossos estranys es retiraran amb pinces (!) o gases. Si ofereixen resistència no intentar extreure'ls. • Eixugar la ferida amb gases estèrils de dins a fora. • Aplicar antisèptic (povidona iodada).
Ferides: cures II. • Deixarem la ferida a l’aire, si es petita, si no sagna i l’ambient és net. • Cobrir les ferides amb risc d’infecció (cos estrany) o que precisin ser suturades amb apòsits estèrils. • Si la ferida requereix sutura, podem unir les vores de la ferida amb Steristrip. • No usar apòsits de paper, cotó ni alcohol. Atenció al·lèrgies. • Signes d’infecció: dolor, calor, envermelliment, tumefacció i/o febre. • Ferides en l’abdomen: - Tapar, però mai reintroduint les vísceres. - Trasllat horitzontal amb cames flexionades.
Cossos estranys. ULL: • Mai utilitzarem per a l'extracció instruments afilats o pinces. Tampoc intentarem treure mai res que sembli estar enclavat o incrustat (ofereixi resistència). • NO fregar l’ull. • S’intentarà treure la partícula (si no està incrustada) amb una gasa estèril o un tros de roba net. • Per veure si la partícula es troba a l'interior del parpella es pot girar seguint passos adequats i amb molt de compte. • Tant si s’extreu (hi ha dolor) o no el cos estrany, es cobrirà l’ull afectat amb gases estèrils i ens dirigirem a un centre sanitari per a la seva avaluació. • Mai aplicar col·liris, millor aplicar aigua o sèrum fisiològic.
HemorrĂ gies
Hemorràgies: definició i tipus. “Qualsevol sortida de sang dels seus conductes habituals. Això es produeix quan es trenca algun vas sanguini (vena, artèria i/o capil·lar).” Externa
Sang surt per una ferida.
Interna
Sang resta en l’interior.
Tipus
Exterioritzada
Hemorràgia Nasal/Oïda Hemorràgia Digestiva
Hemorràgies externes: Detenció. Mètodes per detenir aquest tipus d’hemorràgies: - Compressió directa. - Compressió arterial. - Torniquet.
Hemorràgies externes: Detenció. Compressió directa :
- Pressionar (manual o embenatge) directament amb apòsits nets el punt de sagnat durant com a mínim 10 minuts. - Si els apòsits estan xops no retirem, posar de nous a sobre. - Elevar l’extremitat afectada a una alçada superior a la del cor de l’accidentat/a. - Si hi ha sospita d’una fractura, no efectuar l’elevació.
Hemorràgies externes: Detenció. Compressió arterial CARÒTIDA
TEMPORAL FACIAL
HUMERAL SUBCLÀVIA AXIL·LAR RADIAL FEMORAL
- Quan no sigui efectiva la compressió directa. - Cal trobar l’artèria principal de l’hemorràgia. - Comprimir l’artèria per reduir l’aportació sanguínia. - Aquest mètode s’utilitzarà bàsicament en hemorràgies amb fractura de l’extremitat.
Hemorràgies externes: Detenció.
!
El Torniquet NOMÉS s’aplicarà quan hagi fallat els dos mètodes anteriors i l’hemorràgia persisteixi. La seva indicació bàsica i principal són les amputacions.
Condiciones d’aplicació: - A l’arrel de l’extremitat afectada. - Anotar l’hora de col·locació. - Utilitzar una banda ampla (5-10 cm) exercint una pressió controlada necessària per detenir l’hemorràgia. - Afluixar cada cert temps (cada 10 minuts).
Hemorràgies externes: Amputació. • En amputacions (per exemple de dits): – Es col·locaran gases comprimint la zona sagnant realitzant un embenatge. – Es mantindrà l'extremitat elevada per sobre del nivell del cor. – La part amputada s'embolicarà amb gases estèrils o apòsits nets i es col·locarà en l’interior d’una bossa de plàstic que tancarem i col·locarem en un recipient o en una altra bossa de plàstic amb aigua freda i amb neu o gel. – El gel mai estarà en contacte directe amb la part amputada. – En amputacions incompletes, es procedirà a immobilitzarla amb una tableta o fèrula, es col·locaran gases i s’embenarà.
Hemorràgies internes. - Definició: La sang surt dels vasos i s’emmagatzema en l’interior del cos. - L’accidentat sols presentar signes i símptomes de shock hipovolèmic. - Mantenir un control dels signes vitals. - Control de la hipotèrmia. - Evacuació urgent a un hospital.
Hemorràgies exterioritzades. Otorràgia (orella): • Pot indicar un origen greu quan apareix després d’un traumatisme violent sobre el cap (possibilitat de fractura de la base del crani), especialment si hi ha inconsciència. • Conducta a seguir: – Facilitar la sortida de la sang de la cavitat cranial. – Per això col·locar a l’accidentat en posició lateral amb l’orella sagnant dirigida al terra. NO TAPONAR. – Mantenir un control dels signes vitals. – Evacuació urgent a un hospital.
Hemorràgies exterioritzades. Epistaxi (nas):
• Pot ser deguda a un cop, lesions de la mucosa nasal, exposició prolongada al sol, per hipertensió arterial,... Si ha existit un traumatisme violent previ sobre el cap, podem pensar en una possible fractura de la base del crani, en especial si va acompanyat amb inconsciència o hematomes periorbitaris. • Conducta a seguir: – Pressionar directament sobre l’aleta nasal sagnant contra l’envà nasal com a mínim durant 10 minuts. – Inclinar el cap cap a endavant per evitar la deglució del sagnat. – Si després de 10 minuts l’hemorràgia persisteix, es pot efectuar un tamponament anterior amb una gasa petita mullada amb aigua oxigenada a l’aleta sagnant.
CONTUSIONS, ESQUINÇOS, LUXACIONS I FRACTURES
Aparell musculo-esquelètic. Ossos
- Llargs - Plans: Crani - Curts: Vèrtebres
SNC Medul.
Articulacions
Uneixen els ossos entre si. En el seu interior contenen líquid articular.
Músculs
Són els òrgans actius del moviment, ja que posseeixen la propietat de contraure’s.
Contusions
Contusions: Definició i conducta. “Són les lesions produïdes per un traumatisme sobre una part del cos sense pèrdua de la continuïtat de la pell.” • Aplicar immediatament fred local (gel o neu) protegint la pell amb gases o un tros de roba per evitar el contacte directe amb el gel o la neu. S’aplicarà durant uns 10 – 15 minuts. • Mai s’intentarà punxar els possibles hematomes amb intenció de buidar-los. Tampoc hem de comprimir en excés per mitja d’embenatges. • Si la zona afectada es una extremitat, l’elevarem per sobre del nivell del cor amb la intenció d’evitar l’edema. • En les contusions de més gravetat que afectin a una extremitat, haurem d'immobilitzar-la i preparar l’evacuació de l’accidentat a un centre per a una valoració mèdica.
Esquinรงos i luxacions
Esquinços i luxacions. • Immobilitzar l’articulació afectada que variarà segons la localització. – Embenat compressiu. – Cabestrell. • Aplicar fred local si la lesió és recent, evitant el contacte directe del fred amb la pell per no danyar-la. • Mantenir l’extremitat en repòs i elevada per sobre del nivell del cor. • Evacuar a l’accidentat a un centre assistencial per a valoració mèdica. • No forçarem l’articulació lesionada a realitzar cap moviment. • Si existeix una luxació mai intentarem reduir-la, és a dir, no provarem de col·locar l’os en el seu lloc. • No aplicarem cap tipus de pomades sobre la zona per no emmascarar l'abast de la lesió.
Fractures
Fractures: Tipus i símptomes. Sense desplaçament. Amb desplaçament. Obertes. Comminuta. Dolor.
Fractures
Impotència funcional.
Símptomes
Deformació. Edema. Equimosi/hematoma.
Crepitació. Dolor a la pressió.
Fractures: Immobilitzacions. • El propòsit de la immobilització és evitar que la fractura es desplaci o es segueixi desplaçant. • S’ha d’immobilitzar com a mínim una articulació per sobre i una per sota de la fractura. • Deixar els dits al descobert per poder vigilar que no apareixien signes o símptomes de pressió excessiva. • En cas de sospita de fractura cranial, no retirar el casc.
Fractures: Immobilitzacions EESS. Fractures de l'extremitat superior (clavícula, braç i avantbraç): - Cabestrell (mocador triangular):
Fractures: Immobilitzacions EEII. Fractures de l'extremitat inferior (fèmur, tíbia, peroné i turmell):
Fractures: Columna vertebral.
!
MAI s’ha de moure a l’accidentat. Només mourem a l’individu, adoptant les màximes precaucions, si el no fer-lo comporta un major perill, és a dir, quan el lloc de l’accident comporti un perill vital tant per al accidentat com per al socorrista.
El trasllat s’ha de fer amb cinc socorristes (un líder i sis punts de recolzament mínim) mantenint l’eix cap-coll-tronc-peus recte i rígid. Sempre es preferible que ho facin serveis especialitzats que disposen de equips específics per al trasllat d’aquests lesionats (llitera de tisora).
Altres tipus de transports.
CREMADES I CONGELACIONS
Cremades
Cremades: tipus segons profunditat. • Primer grau: Envermelliment de l’epidermis. Són superficials. No produeixen butllofes. Són doloroses. Discreta inflamació. Un exemple: l’eritema solar. • Segon grau superficial: Afecta a la dermis. Apareixen butllofes. Implica major lesió de la pell. Tenen per tant major profunditat. • Segon grau profund: Són més profundes. No formen butllofes. Solen ser d'aspecte vermell intens i humit. Són menys doloroses que les de segon grau superficial. • Tercer grau: S'afecten les estructures subcutànies. Major profunditat que les anteriors. La pell pot semblar dura, seca i en ocasions blanca. La pell es calcina destruint en alguns casos músculs, vasos i nervis. No són doloroses.
Cremades: tipus segons extensió. “Regla dels 9 (de Wallace): Serveix per poder valorar l’extensió de la cremada assignant un tant per cent a cada part del cos.” *Només per adults.
9 9 9 9 9 1 9 9
100
Cremades: gravetat.
>Extensió + >Profunditat = > Gravetat Lloc del cos afectat
- Mans. - Cara. - Genitals.
Brutícia Persones fràgils. Cremada interna
- Nens. - Gent gran.
Cremades: Conductes a seguir I. • Apartar la font de calor. • Si la roba crema, apagar les flames: Evitar que la víctima corri i avivi el foc. Tirar-lo al terra i aplicar mantes, tovalloles o altres (mai material sintètic) per apagar el foc.
Petites cremades: • Refredar la zona cremada amb aigua freda durant un mínim de 10 minuts, submergint la zona afectada, tirant-li l’aigua o cobrir-se la cremada amb apòsits mullats que es renovaran periòdicament. Màxim 15% afectació del cos. • Cobrir-la amb apòsits o gases estèrils o en la seva absència usarem tovalloles, llençols o altres sempre que siguin nets. • En cremades greus que afectin als dits, col·locar gases humides estèrils entre ells per evitar que s’adheriran.
Cremades: Conductes a seguir II. Cremats greus: • Valorar l’estat general de l’accidentat i la gravetat de les cremades. • Control de les constants vitals. Es derivarà a la víctima a un centre sanitari. • Si la roba està adherida a la pell es preferible retallar-la. Treure els objectes que puguin comprimir les extremitats.
Cremades: Mai farem. • No aplicarem pomades, locions o ungüents sobre les cremades. • No efectuarem remeis casolans. • No aplicar gel o neu sobre la superfície cremada. • No utilitzar cotó ni apòsits de paper. • No haurem de punxar les butllofes ni aplicar apòsits que les comprimeixin excessivament. Alt risc d’infecció.
Congelacions
Congelacions: Classificació. • Superficials: - Primer grau: pell vermella i inflamadad sense butllofes. - Segon grau: Butllofes, no sagnants. Disminució de la sensibilitat. • Profundes: - Tercer grau: Pell blavosa, butllofes hemorràgiques que es transformaran en escares negres. - Quart grau: absència de butllofes, teixit fred i mort, pèrdua de teixit i pols dèbil.
Congelacions: tractament. • Trasllat a un centre sanitari. • Valorar la hipotèrmia. • Si retirem les botes potser no les podem tornar col·locar per l’edema. • No friccionar fort ni amb neu, podem provocar microlesions. • No escalfar amb flames o estufes (falta sensibilitat). • Si està conscients hidratar amb begudes calentes i ensucrades. • NO alcohol i no tabac. • No rescalfar si el temps d’arribada a l’hospital és superior a 2 hores o si no podem assegurar que es recongeli (la recongelació pot produir lesions majors que la prolongació de la congelació). • Escalfar amb aigua entre 40-42ºC fins que la pell sigui rosada i elàstica. • Protegir els espais interdigitals amb gases estèrils.
INSOLACIÓ I HIPOTÈRMIA
Insolaci贸 i cop de calor
Insolació i cop de calor. “Exposició d’una persona al sol un temps prolongat i molt freqüentment quan ha estat fent un esforç físic al sol.” Símptomes: •
Cara congestionada.
•
Mal de cap.
•
Sensació d'esgotament.
•
Sensació de set.
•
Enrampades musculars intermitents.
•
Sudoració abundant. “Pell de gallina”
•
Marejos. Nàusees i vòmits.
•
Pols fort i irregular.
•
Respiració accelerada i sorollosa.
•
Augment de la temperatura corporal.
Insolació i cop de calor: tractament. • Portar a la persona a un lloc fresc, a l’ombra i ventilat. • Posició Lateral de Seguretat. • Reduir o paralitzar l’activitat física. • Aplicar compreses humides amb aigua freda al clatell, cara i pit. • Afluixar la roba o treure-la. • Mai submergir a la persona en aigua freda. • Donar aigua fresca a la persona i a ser possible salada (1 culleradeta per litre) o amb sals minerals (tipus Isostar). Sempre que la persona estigui conscient.
Hipotèrmia
Hipotèrmia: graus. • Hipotèrmia lleu: 37ºC-35ºC Tremolor, però encara es pot detenir voluntàriament. • Grau I: 35ºC-32ºC Tremola, no es pot detenir voluntàriament. Trastorns de la parla. Empitjora la coordinació muscular (no pot apujar-se la cremallera). • Grau II: 32ºC-28ºC Tremolor es deté. Trastorns de consciència. Pell blavosa. No pot caminar, no coordinació moviments. • Grau III: 28ºC-24ºC Inconscient. Pols carotidi. La mortalitat és del 21%. • Grau IV: 24ºC-15ºC Mort aparent, no s’observa signes vitals, però tòrax i cavitat abdominal encara són depressius.
Hipotèrmia: tractament. • Evitar el col·lapse per rescalfament, escalfar primer el tronc i no zones perifèriques. • El banys calents, gran risc de col·lapse, només els aplicarem en hipotèrmies lleus, amb la persona conscient i temperatures corporals superiors a 35ºC. • Portar a la víctima a un ambient càlid (per exemple: escalfament previ de sac) i aïllament efectiu del terra. Protegir del vent. • Cobrir cap i coll. • Roba seca i càlida. Si està humida l'escorrerem i posarem capa impermeable. • Col·locar fonts de calor (bosses calentes, sobres de calor,...) al cap, axil·les, coll, tòrax i engonals, evitant el contacte directe. • Si està conscient hidratar amb begudes calentes i ensucrades. Evitar té i cafè, per ser diürètics. • NO alcohol i no tabac.
POSICIONS DE RECUPERACIÓ O ESPERA
Posicions de recuperació o espera. • Existeixen diferents variants de la posició de recuperació, una d’elles és la posició lateral de seguretat PLS. • La PLS no és perfecta per a totes les víctimes. • La posició ha de ser estable, pròxima a una posició lateral verdadera amb el cap pendent i sense pressió en el tòrax que redueixi la respiració. Algunes excepcions: • Lipotímies o grans pèrdues de sang: Cames elevades. • Lesions abdominals: Cames flexionades. • Insuficiència respiratòria: Semi-assegut. • Fractures de columna: mai asseguts, mai mobilitzar si no hi ha perill o necessitat.
Alguna pregunta mĂŠs?
Moltes grĂ cies!!!
I a gaudir de la muntanya amb SENY.