EL PROJECTE La memòria de la p laça L'any 2012 i amb motiu del cinquè aniversari de Setba, es va inaugurar la mostra commemorativa La memòria de la Plaça un homenatge a aquest indret màgic de Barcelona, la única plaça porticada de la Ciutat Comtal. Amb aquesta primera exposició Setba feia una declaració d'intencions: la voluntat de resituar la Plaça Reial a les rutes habituals dels ciutadans, per contribuir recuperar-ne l’essència barcelonina.
2012 Aquesta va ser la primera exposició d'un projecte que duu el mateix títol La memòria de la plaça per el qual, cada any, la Fundació Setba recuperarà una petita part de la memòria d’aquest indret a través de les persones del barri, dels establiments que en conformaven el paisatge en el passat i dels que ho fan en l’actualitat.
2013 El segon any i, després d’haver comprovat l’èxit del projecte l’any anterior, el vam tornar a repetir però centrant-nos, aquesta vegada, en recuperar la memòria d’un únic local de la plaça, l’actual restaurant MariscCo, que en seu moment va ser la seu de la mítica botiga de taxidèrmia Soler Pujol.
2014 201 4 En aquesta ocasió i seguint la línia de l’any anterior, hem destapat la caixa dels records del Sidecar, que fa gairebé 150 anys fou la primera seu de La Vanguardia i a mitjan segle XX es va convertir en el Texas, un bar freqüentat pels mariners de la Sisena Flota i, anys després, un bar punkie. El projecte s’organitza en tres parts: l'exposició a la galeria, l'exposició a la plaça i un seguit d'activitats paral•leles.
Un dels col·lectius que, des de la nostra fundació, pensem que mereix més atenció són les persones grans. Per ser un col·lectiu feble, a vegades amb pocs recursos, però alhora amb una gran riquesa que n’és la saviesa, la gran experiència, els records que són per a nosaltres d’un valor incalculable, una font viva per conèixer de primera mà trossos de la nostra història de ciutat, de país, de món, del bo i del dolent. Reflexionant sobre això en les primeres reunions del patronat, vam pensar d’anar a trobar la gent gran del nostre barri i de la nostra plaça perquè ens expliquessin coses del seu passat, que és també el nostre. Aquest és també un exercici meravellós per a ells, teràpia de la memòria, sentir-se protagonistes i útils davant d’algú que els escolta. Sentir-se importants perquè el seu relat és important i serveix per completar el de la nostra història. Amb la complicitat de l’Ajuntament i del districte de Ciutat Vella, l’any 2012 vàrem anar al Pati Llimona, amb una càmera, a escoltar-los. Ells van ajudar-nos a fer un documental fantàstic, realista i autèntic dels records del barri i sobretot de la nostra plaça, la Plaça Reial. Ens van contar històries de les seves vides, anècdotes i vivències en molts casos desconegudes per nosaltres. Tibant d’aquest fil i després d’escoltar-los, ens vam adonar que darrere de cadascun dels locals de la Plaça s’amagaven també històries d’altres temps que calia recuperar i mostrar. Així, hem començat a crear La memòria de la plaça. Un projecte amb què volem baixar a la plaça i recuperar la història que hi ha darrere de cada un dels 16 establiments. Hem buscat la complicitat dels locals, d’artistes que fan obres per instal·lar a cadascun dels mateixos i d’aquest grup de persones grans del barri que, cada any, ens explicaran el que recordin de cadascun dels bars, hotels i comerços que conformen aquest incomparable indret de la nostra Barcelona. L’any 2013 vam rememorar la història d’El Taxidermista amb rinoceronts, ocells, xais i tot tipus d’animals. Històries de Dalí, Miró i molts altres, explicades per cronistes, gent del barri, els hereus de l’antiga botiga, etc. Aquest any 2014 hem buscat a la rebotiga del Sidecar, espai musical de referència a Barcelona ubicat a la plaça des de fa més de 25 anys, i hem anat a parar al primer lloc on es va editar, a finals del segle XIX, La Vanguardia. I recordant el que ens deien els nostres grans amics el 2012, sobre un local freqüentat pels mariners de la sisena flota pels volts dels anys 50, hem descobert que en el mateix indret s’hi va ubicar més tard el Texas, un bar “d’alterne i desfogament dels muchachotes americans”. Aquí tenim doncs la memòria de La Vanguardia, el Texas i el Sidecar, dels quals també ens explicaran anècdotes i històries aquelles meravelloses persones que ja han viscut molt i de les quals tant hem d’aprendre. Darío Olaortua President de la Fundació Setba
EXPOSICIÓ A LA GALERIA La Plaça Reial puja a Setba Del 13 de novembre al 31 de gener la Fundació Setba rescata el passat del Sidecar amb la tercera exposició centrada en la recuperació de la memòria històrica de la Plaça Reial.
Exposició històrica Aquesta part de la mostra vol recrear la memòria del local, on des de l'any 1982 i encara avui, es troba el club de rock SIDECAR. Des del 1881 fins el 1888, aquest edifici va albergar la primera redacció i els tallers del diari La Vanguardia que després va ser Bar Texas, un local freqüentat pels mariners de la sisena flota i posteriorment un bar punky. L’exposició la configuren des de peces originals de l’establiment actual fins a originals de còmic, cartells i fotografies de les diferents etapes del local.
Exposició artística Quatre artistes contemporanis Víctor Pérez Porro, Philip Stanton, Fátima Tocornal i Isidre Tolosa exposen obres que prenen com a vincle la paraula i les cançons, dues formes de comunicació que remeten a la premsa escrita (La Vanguardia) i la música (Sidecar).
Una capsa de sorpreses Té aire de plaça major de poble petit, però és una Plaça Reial, encara que els reis del passat hi van fer més mal que bé, en aquest espai: recordem només que Felip V va destruir el convent que hi havia durant el setge de Barcelona. El conjunt arquitectònic recorda en part el claustre dels caputxins que hi hagué durant segles, però allò més fascinant és anar descobrint els bustos de navegants i exploradors americans, i els escuts sostinguts per infants indis que decoren el seus edificis, com si fossin una mena de tractat d’aventures d’un poble no pas massa donat a les fantasies.
La Plaça Reial és com una mena de capsa de sorpreses, plena d’històries extraordinàries, com la de l’enllustrador Fructuós Canonge, anomenat el Merlí espanyol, que va córrer món gràcies a la seva habilitat com a prestidigitador. Encara no fa massa, en ser reformat l’edifici que ocupa l’Hotel Do, s’hi van trobar estris d’aquest personatge prodigiós. Però la plaça ha estat un petit món dins de l’univers barceloní, on hi ha hagut herbolaris no menys màgics, estudis de fotògrafs d’actrius de music-hall o de pintors impossibles, caus jazzístics de culte o fins i tot un Museu de Ciències Naturals on els animals dissecats el convertien en una gran natura morta. A tocar de la plaça, La Vanguardia hi va tenir la seva seu a finals del segle XIX. I seria injust no citar aquí l’encant de les terrasses on circula la cervesa escumant, i on recordo que de petit prenia uns calamars a la romana que em semblaven la cosa més bona del món i que, al cap dels anys, han adquirit empremta de magdalena proustiana.
Màrius Carol Director de La Vanguardia
EXPOSICIÓ A LA GALERIA LA VANGUARDIA: 1881>1888 Els artistes de SETBA interpreten la paraula
Fátima Tocornal (San Fernando, Cádiz, 1956) Les paraules formen part de l’obra de la Fátima Tocornal i les lletres conformen petites pinzellades sobre el paper. L’artista concep les seves creacions perquè surtin de la tela fins a formar obres tridimensionals. El seu amor pels llibres es tradueix en aquestes composicions elegants i etèries.
Isidre Tolosa (Barcelona, 1966) L’escultor Isidre Tolosa és un virtuós de la pedra, un “artesà” en el millor sentit de la paraula quan aquesta significa coneixement profund del material i el seu comportament. Sempre a la recerca de la pedra idònia, la veta perfecta i el color desitjat, sempre fent fàcil allò difícil o pràcticament impossible. Els seus llibres reclamen ésser tocats, i és en sentir el tacte fred de la pedra quan ens adonem de l’excel·lència de l’obra.
Texas soterrani Abans del Sidecar hi havia el Texas, un bar de quan “canalla” no era una etiqueta publicitària sinó una condició quasi metafísica. Van inaugurar-lo amb un concert de jazz d’en Josep Farreres, l’any 1962. I, fóra pel nom o per la música, aviat es va omplir de mariners nordamericans de la Sisena Flota que tenien costum de trobar-se per la plaça Reial.
Era un soterrani al qual s’accedia per unes escales; un espai dividit en dues barres, per oficials i tropa respectivament. La US Navy el llogava per a les seves festes privades, i el propietari va collar els tamborets a terra per evitar baralles. La cosa va durar uns anys, fins que els marines van deixar d’anar-hi i es va transformar en un bar d’alterne força rònec, una extensió dels locals del Barri Xino on la policia feia batudes de tant en tant. Llavors comunicava amb el pis de dalt, en el qual disposaven de sis habitacions (al costat de la barra hi havia uns calaixos amb els noms de les noies i un telèfon per cridarles).Tanta decadència va fascinar als joves d’estètica punk, que a partir de 1980 van començar a freqüentar-lo. Moltes nits, en sortir del local se n’anaven cap a la plaça de Sant Jaume caminant per damunt dels automòbils aparcats al Carrer de Ferran. Fins i tot s’hi va organitzar algun concert de bandes pioneres com Último Resorte. Senyores d’escot generós compartien sala amb una bola de mirallets i els adolescents amb cresta jugant al futbolí. Durant un parell d’anys clau, va formar part del primer circuit de bars que sovintejaven els punks barcelonins. M’explicava en Roberto Tierz que -quan l’any 1982 va obrir el Sidecar-, al lavabo, encara hi va trobar una inscripció: Texas 77, volveremos. Xavier Theros Escriptor i periodista
EXPOSICIÓ A LA GALERIA TEXAS: 1962>1982 Recull de fotografies i documents d’arxiu
Francesc Català Roca Mariner a prop del monument a Colom, 1953
Guillem Cifré Cartell concert a Texas, 1980
Miguel Gallardo En el Mercadillo (Las aventuras de Makoki), 2014
Concert Último Resorte Texas, 1980
Sidecar ¿Cómo llega un bar rockero con sabor de barrio a convertirse en un clásico, en toda una institución cultural de Barcelona? En el caso de Sidecar, con abundante vocación, mucho trabajo duro y toneladas de corazón. Roberto Tierz siempre fue el alma del proyecto. Vender cervezas mientras suena The Clash es una actividad perfectamente decente y divertida y muchos se hubieran conformado con ganarse la vida de ese modo. Mientras lidiaba con todos los entresijos de un local nocturno, su inquietud lo llevaba a soñar con algo más fructífero y consistente. En Sidecar lo principal siempre han sido los conciertos de rock. Esa es su espina dorsal y también el mástil desde el que se otean los amplios horizontes de la creatividad. Teatro, cine, perfomances, exposiciones de pintura, escultura, comics, fotografía, acontecimientos culinarios… ¡un restaurante de diseño!... espectáculos humorísticos, poesía, danza, disc jockeys legendarios, campeonatos de billar, conferencias de prensa… Varias generaciones de artistas y personajes destacados de Barcelona y el mundo han hecho de ese reducto de la Plaza Real su club privado, su segundo hogar, su refugio favorito, su antro para ritos sagrados y planes descabellados… que se fueron convirtiendo en realidades contundentes. Iban actuando los mejores grupos y solistas del rock local e internacional a la vez que la parroquia urdía sus propias tramas: de ese tejido surgieron múltiples y ricas aportaciones a la vida de la ciudad. Sidecar es un lugar físico construido con piedras nobles, pero sobre todo es un estado de ánimo, una actitud cosmopolita y visionaria: la misma que ha convertido a Barcelona en una realidad emergente y puntera de la escena internacional. Así se convierte un bar en un clásico.
Sergio Makaroff Cantant, músic, compositor, autor i intèrpret
EXPOSICIÓ A LA GALERIA
SIDECAR: des de 1982 Els artistes de SETBA interpreten la música Víctor Pérez-Porro (Barcelona, 1960) El diccionari diu que vibració és l’acció d’oscil·lar alternativament en torn d´una posició d’equilibri. Doncs la pintura de Pérez-Porro és pura vibració i l’artista pur equilibri. Capes i capes de pintura, unes damunt les altres, seguint un ritme i un ordre. Regalims de color que baixen per la tela i que es paren en el moment que l’artista vol. Com una composició de jazz, improvisació i rigor.
Philip Stanton (Columbus, Ohio, EEUU, 1962) Per Philip Stanton és fàcil interpretar plàsticament la música, ja que és l’altra de les seves passions. Stanton és un creador polivalent que destaca tant en el camp de la pintura com en el del disseny gràfic i la il·lustració, amb un denominador comú “la joie de vivre”.
Paraula i música La paraula i la música són elements definitoris de la Plaça Reial. Des del seus inicis al segle XIX, els establiments de la plaça varen albergar tertúlies literàries i concerts de música. Actualment, els que treballem en aquest meravellós indret sabem quina hora és segons si escoltem la veu profunda i trista de la cantant descalça o els ritmes repetitius dels grups de capoeira. Aquest és el tercer novembre que dediquem tots els esforços de la Fundació Setba a recuperar la memòria d’un dels locals de la plaça. En l’edició anterior va ser la botiga de taxidèrmia Soler i Pujol, i aquest any l’escollit ha estat el Sidecar que des de l’any 1982 programa ininterrompudament concerts en directe. Aquest local ocupa part de dos edificis, un que dóna a la Plaça Reial i un altre amb entrada pel carrer de les Heures. Era en aquest carreró on es trobaven tant l’entrada de la primera rotativa i redacció de La Vanguardia com les famoses escales empinades que donaven pas al bar Texas. La nostra intenció no és fer una rigorosa exposició històrica, el que volem és fer unes pinzellades sobre aquestes tres etapes de l’establiment que ens permetin tenir la música i la paraula com a tema expositiu. A la seu de la Fundació s’hi exposen les obres de Fátima Tocornal, en què les paraules es converteixen en elements de l’obra, i els llibres de l’Isidre Tolosa que reclamen ser tocats per entendre que són de pedra. Inspirades per la música, les vibracions coloristes de Pérez-Porro i les composicions cubistes del polifacètic Philip Stanton. També il·lustrarem aquestes tres èpoques de la plaça amb fotografies de mestres com Català Roca, Xavier Miserachs, Pérez de Rozas o Joan Colom; originals de còmics dels 80 i, per descomptat, fotografies i vídeos dels concerts del Sidecar. Tal com els dos anys anteriors, baixem obres dels nostres artistes a 16 establiments per inundar d’art la Plaça Reial. Són tots quadres rodons inspirats en 8 portades històriques de La Vanguardia i 8 cançons mítiques que en el seu dia varen sonar al Sidecar. Des del mes de novembre i fins a finals de gener, organitzem activitats paral·leles a l’exposició: una conferència sobre la Sisena Flota, un concert de Philp Stanton, una ruta històrica i artística per la plaça i un petit documental amb els records i les vivències de la gent gran del barri sobre el Sidecar, el Texas i com era aquest indret en altres èpoques. No es tracta de nostàlgia, creiem que és important recuperar la memòria i la plaça pels barcelonins.
Cristina Sampere Comissària de l’exposició
EXPOSICIÓ A LA PLAÇA
SETBA BAIXA A LA PLAÇA De la paraula a la música Tal com els dos anys anteriors, baixem obres dels nostres artistes a 16 establiments per inundar d’art la Plaça Reial. Són tots quadres rodons inspirats en 8 portades històriques de La Vanguardia i 8 cançons mítiques que en el seu dia varen sonar al Sidecar.
1 SIDECAR (Plaça Reial, 7) www.sidecarfactoryclub.com Artista: Ángeles Rodríguez Títol: A big love, 2014 Tècnica: mixta s/ tela Mida: 60cm ø
2 MARISCCO (Plaça Reial, 8) www.mariscco.com Artista: Pedro García Villegas Títol: Dalí, 2014 Tècnica: collage s/ tela Mida: 60cm ø
3 AMBOS MUNDOS (Plaça Reial, 10) www.restauranteambosmundos.com Artista: Oliver Roura Títol: WTC dust collapse, 2014 Tècnica: acrílic s/ tela i resina Mida: 60cm ø
4 TOBOGÁN (Plaça Reial, 10) Artista: Isabel Servera Títol: Emmarcats_V, 2014 Tècnica: retoladors permanents s/ tela Mida: 60cm ø
5 KARMA (Plaça Reial, 10) www.karmadisco.com Artista: Jordi García Gil Títol: do it yourself, 2014 Tècnica: acrílic s/ tela Mida: 60cm ø
6 HOTEL ROMA REIAL (Plaça Reial, 11) www.hotel-romareial.com Artista: Sergi Mesa Títol: Fill the gap, 2014 Tècnica: mixta s/ tela Mida: 60cm ø
7 ROSSINI (Plaça Reial, 12) www.restauranterossini.com Artista: Núria Capdevila Títol: Petit diable, 2014 Tècnica: acrílic s/ tela Mida: 60cm ø
8 OCAÑA (Plaça Reial, 13) www.ocana.cat Artista: Març Rabal Títol: Berlín 1989, 2014 Tècnica: mixta s/ tela Mida: 60cm ø
9 JAMBOREE (Plaça Reial, 17) www.masimas.com/jamboree Artista: Sonia Toneu Títol: Rebellion (Lies), 2014 Tècnica: acrílic s/ tela Mida: 60cm ø
10 HERBOLARI FARRAN (Plaça Reial, 18) www.herbolarifarran.es Artista: Carles Pujol Títol: Laberint de paraules, 2014 Tècnica: pintura acrílica i collage Mida: 60cm ø
11 ART I SA (Colom, 2) www.artisa.es Artista: Miriam Miras Títol: Cara B, 2014 Tècnica: acrílic s/ tela Mida: 60cm ø
12 HOTEL DO (Plaça Reial, 1) www.hoteldoreial.es Artista: Bea Sarrias Títol: La piscina a la Reial, 2014 Tècnica: acrílic s/ tela Mida: 60cm ø
13 GLACIAR (Plaça Reial, 3) www.facebook.com/pages/Cerveseria-GLACIARbarcelona/255304036086 Artista: Llorenç Pont Títol: Everything in its right place, 2014 Tècnica: acrílic s/ tela Mida: 60cm ø
14 CANARIAS (Plaça Reial, 4) Artista: Marta Fàbregas i Marc Vidal | La Fotogràfica Títol: Set de paraules, 2014 Tècnica: fotografia en blanc i negre Mida: 60cm ø
15 LES QUINZE NITS (Plaça Reial, 6) www.lesquinzenits.com Artista: Cristina Sampere Títol: Underground, 2014 Tècnica: mixta s/ tela Mida: 60cm ø
16 HERBORISTERIA DEL REI (Vidre, 1) www.herboristeriadelrei.com Artista: Marina Berdalet Títol: Bloodbuzz Ohio, 2014 Tècnica: mixta s/ tela Mida: 60cm ø
ACTIVITATS PARAL LELES
La Sisena Flota a Barcelona | Dijous 27 de novembre a les 19:30h Conferència i recorregut guiat per la Barcelona de la Sisena Flota, a càrrec del periodista i escriptor Xavier Theros. Durada: 90 minuts Entrada lliure
Concert Barcelona Swing | Dijous 11 de desembre a les 19:30h Philip Stanton i Joan Eloi Vila, un a la veu i l’altre a la guitarra, faran un recorregut musical per cançons mítiques d’aquest segle i del passat, moltes d'elles vinculades al Sidecar. Durada: 1h Preu: 5€
Ruta La memòria de la plaça | Divendres 21/11, 12/12 i 16/01 a les 18h i dissabte 24/01 a les 11h Visita guiada i comentada a l'exposició que la Fundació setba organitza als 16 locals de la Plaça Reial. A càrrec del periodista David Revelles, especialista en rutes culturals i periodisme de viatges. Durada: 90 minuts Preu: 10€
Projecció reportatge La memòria de la plaça | Dijous 22 de gener de 2015 a les 18h Per segon any consecutiu i en virtut del conveni que la Fundació Setba té amb els Cinemes Maldà, es projectarà la tercera part del projecte documental La Memòria de la Plaça amb els testimonis de la gent gran del districte sobre aquest espai de la ciutat. Enguany, el reportatge se centrarà en el local que va ocupar La Vanguardia, anys després el Texas i actualment el Sidecar. També projectarem el documental Barcelona era una festa, dirigit per Morrosko Vila Sanjuán i produit per Séptimo Elemento Lloc: Cinemes Maldà Durada: 90 minuts Preu: 4€