RECULL DE PREMSA
PREMSA I REVISTES Nom del mitjà
Data
Secció i periodista
El País
14.11.18
José Ángel Montañés
El Periódico
14.11.18
Natàlia Farré
El Punt Avui
14.11.18
Maria Palau
Diari ARA
29.11.18
SM
Al Dia
Enero
Citas
Time Out
17.01.19
Ara i aquí
Tot Mataró
23.11.18
Tot Cultura
PREMSA I REVISTES
8 ELPAÍS
Miércoles 14 de noviembre de 2018
Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.
CATALUÑA
JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS, Barcelona La línea entre el genio y la locura es muy fina. Artistas tan destacados con Antoni Gaudí y Salvador Dalí son considerados unos genios capaces de realizar una obra visionaria y avanzada. Pero también personas excéntricas, que rayan la locura, con personalidades complejas y al margen de las normas. Desde los años cuarenta del siglo XX se conoce como Art Brut a las manifestaciones artísticas creadas por personas al margen: niños, presos, pacientes psiquiátricos, sintecho y visionarios; todos sin conciencia de artista, que pintan guiados por la necesidad de crear a partir del subconsciente, de ahí que el Art Brut se asocie con el surrealismo. El término fue acuñado en 1945 por Jean Dubuffet, que, impactado tras ver la colección de dibujos del doctor Morgenthaler, llegó a reunir 5.000 obras de Art Brut que expuso en 1948 en los bajos de una galería de París. Desde los setenta, este arte se denomina Outsider Art, Art Pur, Art Obscur y Prison Art. La cárcel Modelo, un lugar que sabe mucho de personas fuera de la norma y privadas de libertad que vieron con seguridad en el arte una vía de escape, acoge desde ayer la exposición L'art irreductible. Mirades de l'Art Brut, con 80 obras creadas por personas de este colectivo tan heterogéneo. Impresiona cruzar la puerta de este edificio que nació a mitad del siglo XIX como modelo de centro humanista e higienista (junto con el frenopático de Les Corts) en el que cada preso tenía su propio espacio, pero que pronto acabó criticado por inhumano y masificado. Los pasillos y celdas siguen teniendo el aspecto deteriorado de sus últimos años, hasta que cerró a mitad de 2017 después de 113 años de historia. Ahora, la Modelo, comienza a dar sus pasos como lugar para la memoria. La exposición que ha comisariado Mery Cuesta, que ocupa una quincena de celdas de la galería 4, donde estaban los presos reincidentes con dificultades de adaptación, es, sin duda, un acto de memoria y justicia que da visibilidad a una
La cárcel Modelo acoge una exposición sobre Art Brut con obras realizadas por pacientes psiquiátricos, presos, visionarios y sintecho, al margen del mundo del arte
Entre el genio y la locura
Dos de las obras que pueden verse en la exposición de la Modelo.
Ochenta obras ocupan las celdas de la galería 4, la de los presos reincidentes
realidad oculta a la vez que intenta poner orden en este tipo de creaciones y subrayar su origen a partir de la enfermedad mental, tal y como destacó el comisionado de Memoria de Barcelona, Ricard Vinyes, que remarcó cómo estas obras interactúan con pintadas y grafitis de los presos tan expresivos como: “Solo Dios me juzgará”. La muestra está dividida en cuatro apartados (marcados por los apenas diez metros cuadrados de las celdas). Desde los nuevos establecimientos creados a mitad
/ JOAN SÁNCHEZ
Sin pistas de Pedro Izquierdo Pedro Izquierdo es un sintecho que vivía en Barcelona y que la guardia urbana multó en 2015 con 4.047 euros por vender en la calle libros que había recogido de la basura. Izquierdo no lo dudo y creó la obra Esbirros municipales sobre la sanción llenándola de dibujos coloristas en los que no faltaban perros uniformados con enormes porras, un personaje barbudo, seguramente él, lanzando un potente pedo al aire y una inscripción en la que advierte: “Ojo, queri-
dos niños, estas son las consecuencias de vender libros de la basura en la ciudad condal”, aunque no ocultó el lugar de la infracción, el día y el importe de la multa. En otra de sus obras puede verse a su fiel amigo Antoñín, un enorme perro que seguramente le acompañaba en la calle, al que representa con una corona de santo sobre la cabeza. “No sabemos dónde está. Se le ha perdido la pista, la última vez que se le vio estaba en Madrid”, asegura la comisaria.
El Ministerio considera “prioritario” recuperar cinco figuras de la arqueta de Banyoles El Estado, tras adquirir 21 esculturas robadas, pagará también las dos últimas localizadas MARTA RODRÍGUEZ, Girona La recuperación de las cinco figuras de plata de la arqueta de Sant Martirià de Banyoles (Pla de l'Estany) que faltan localizar de las 28 que fueron robadas en 1980 por Erik el Belga “es prioritaria porque son piezas excepcionales”, aseguró ayer el director general de Bellas Artes del Ministerio de Cultura, Román Fernández-Baca. El político que visitó es-
ta joya gótica del siglo XV en el monasterio de Sant Esteve de Banyoles, se comprometió, como hizo su antecesor, a, mediante una colaboración con el Obispado de Girona, hacerse cargo del coste de la adquisición de las dos estatuillas de Santa Ana y San Cristóbal localizadas a mediados de año en Londres y Bruselas. De esta manera, el Estado será quien habrá pagado el coste
La arqueta de Banyoles, ayer.
/ ROBIN TOWNSEND (EFE)
de las 23 estatuillas de plata recuperadas hasta el momento. Entre 2005 y 2010 se recuperaron 21 de las figuras gracias al patrocinio de la desaparecida Caja de Ahorros del Mediterráneo que pagó en concepto de dación en pago 550.000 euros al Ministerio de Cultura. En cuanto al precio
de la compra de las dos últimas, el abogado del Obispado, Carles Mascort, responsable de localizar las figuras de aquel robo y de las negociaciones para recuperarlas, ha reiterado en diversas ocasiones que no se quiere hacer público para no entorpecer futuras negociaciones con quien ten-
del siglo XIX con el nacimiento de la psiquiatría en el que los pacientes comienzan a ser tratados como personas y recibir terapias personalizadas con miras a su recuperación “para una vida útil en sociedad”. Es en este ambiente en el que algunos médicos como Walter Morgenthaler, Hans Prinzhorn y Jean Vinchon se fijaron en los dotes plásticos de algunos pacientes y comienzan a conservar sus dibujos como ejemplo de la búsqueda de pureza expresiva. En España destacan las colecciones del Doctor Sarró (en el que abundan cosmogonías y criaturas como los “samboianos”, que habitaban en el manicomio de Sant Boi) y la de Josep Obiols, que reunió cientos de dibujos y cuadernos terapéuticos de sus pacientes, como los cómics que se exponen en una de las celdas. En los años setenta, la consideración social de estos enfermos y sobre todo, sus tratamientos, cambiaron. Ya no se les aísla en edificios siniestros, sino que los enfermos conviven con sus familias y se les aplican neurolépticos. Es cuando empieza a hablarse de Outsider Art, aunque las obras siguen mostrando las visiones divergentes y las luchas internas de cada uno. Jaume Lores es el autor de la imagen seleccionada para publicitar la muestra. Es un autorretrato en el que la parte superior de su cabeza se desdibuja. La exposición, que cuenta con la colaboración del Departamento de Cultura, el Ayuntamiento de Mataró, la Fundación Carmen y Lluís Bassat y la fundación Sant Pere Claver (que dispone de uno de los pocos museos de Art Brut en España), tiene un segundo espacio, en la Nau Gaudí de Mataró, en el que se podrán ver (desde el día 22) 70 obras de artistas de la Colección Bassat reconocidos. ”Cuando era niño y nos llevaban al Barri Gotic, al pasar delante de La Pedrera el profesor de Arte nos decía: ‘Eso es de un loco y por eso hacía esas casas tan extrañas’, pero ahora todo el mundo reconoce que Gaudí es un genio”, recordó Bassat. Es la fina línea entre la genialidad y la locura.
ga en su poder las cinco piezas que faltan. De ahí el “hermetismo” y “máxima discreción”. Las dos últimas piezas recuperadas en abril se encuentran en buen estado, no obstante, Fernández-Baca ha asegurado que antes de finales de año técnicos del Instituto del Patrimonio Cultural del Ministerio viajarán a Banyoles para comprobar su estado y determinar si su restauración se puede hacer en Banyoles o se tienen que trasladar a Madrid. Una vez restauradas se colocarán en su lugar, en la considerada joya gótica del siglo XV, expuesta desde 2014 en la Sala de la Arqueta en el patio del monasterio de Sant Esteve “en unas condiciones de conservación preventiva asegurada desde el punto de vista ambiental”. La arqueta, creada en el taller gerundense de los Artau, se encuentra expuesta en una vitrina de cristal climatizada y con una iluminación especial encargada a una empresa especializada alemana.
PREMSA I REVISTES
52
cultura
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
DIMECRES 14 DE NOVEMBRE DEL 2018
el Periódico
Primera fila ICULT
Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.
Artistes sense reconeixement
Al fons, un mural de Srta Cobra; en primer pla, un grafiti pintat per un pres de la Model.
L’art marginal ocupa la Model
L’antiga presó acull una mostra d’art ‘outsider’, estil que va començar amb creacions dels malalts mentals Jean Dubuffet va dogmatitzar el corrent el 1945, i els 70 el terme es va ampliar a tots els artistes situats als marges socials
NATÀLIA FARRÉ BARCELONA
A
rt brut. Outsiders art. Pulsional art. Prision art. Vision art. Schizophrenich art... Moltes etiquetes per a un sol resultat. Un art creat en els marges del sistema social i artístic. Un art que té el seu origen en la pulsió artística dels malalts mentals, i un art que avui dia recull expressions artístiques que són pura subjectivitat i individualitat creades per persones que no compleixen els preceptes del que es considera normalitat social i que, sobretot, no segueixen els cànons de l’art. Hi ha malalts, sí, però també presoners, sensesostre o simplement autodidactes. L’embolic és considerable, i la classificació gairebé impossible. ¿És art brut una marina feta per un aficionat un diumenge a la tarda? ¿Ho és el dibuix d’un nen? ¿I el creador que penja les seves obres a Instagram? ¿Ho és Gaudí? Ho va ser per als nord-americans, no per als europeus. Així que «passem de noms, d’històries i d’etiquetes. Són expressions artístiques irreducti-
PREMSA I REVISTES
cultura
DIMECRES 14 DE NOVEMBRE DEL 2018
el Periódico
53
LLL
Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.
ALBERT BERTRAN
apareguessin les primeres manifestacions artístiques en aquest àmbit. El detall és important perquè el primer que va definir l’art brut i el va dogmatitzar va ser l’artista i assagista francès Jean Dubuffet, al 1945. El terme feia referència a totes les expressions artístiques fetes per persones que estaven en el que llavors era la marginalitat social, persones que vivien recloses: en centres de salut mental o a les presons. Personatges que vivien «d’esquena a la cultura», segons Dubuffet. L’artista va caure encisat per aquestes obres després de fer un viatge per Suïssa i conèixer la col·lecció del doctor Walter Morgenthaler. Va ser un dels primers metges, majoritàriament psiquiatres, que van veure creativitat i puresa expressiva en els dibuixos dels seus pacients i els va començar a col·leccionar. Després van començar a exposar-se, i el fenomen va arribar per aquests verals. Tot i que va tardar uns quants anys. Per aquí, els doctors Ramon Sarró i Joan Obiols van reunir col·leccions importants. La mostra exhibeix uns dibuixos col·leccionats pel primer anomenats sanboians per estar fets per un pacient de Sant Boi que creia veure les criatures fantàsti-
Un sensesostre del Senegal és una estrella del moviment, però no ho sap perquè continua vivint al carrer
bles a una etiqueta perquè són pura singularitat». Paraula de Mery Cuesta, comissària de la mostra Art irreductible. Una exposició que «pretén alliberar totes aquestes exposicions artístiques fetes al marge del sistema de totes les etiquetes que se li han intentat col·locar al llarg de la història». Un noble objectiu amb un curiós escenari: la Model. L’elecció no és fútil perquè a la presó es crea molt i es fa als marges del sistema. De manera que les obres escollides per a la mostra conviuen amb les creades in situ, pels que van passar per la quarta galeria, en el seu dia la dels presos polítics. Tampoc és fútil perquè la Model es va construir a començaments del segle XX seguint els criteris humanistes i higienistes de l’època. Com es va crear el frenopàtic de Les Corts. Un moment en què els bojos van deixar de veure’s com a animals: «L’alienat deixa de ser el pària de la societat, sobre el que aquesta té el mateix dret que sobre la bèstia», resa un escrit publicat en l’època. Tot això va comportar que
LA QUARTA GALERIA /
ques que pintava. La simbologia, el món religiós i el món alienígena són motius recurrents en les obres dels malalts mentals, detalls que també apareixen a les peces que atresorava Obiols i que l’exposició recull. Fins aquí, tot sembla força clar: art creat per malalts mentals o presoners sense formació artística però amb pulsió creativa. La cosa es complica en els 70, quan un grup de teòrics anglesos redefineix el concepte art brut com outsiders art, una idea molt més àmplia i en la qual hi cap tot allò que no és formal i que és producte de l’inconscient i no de la raó. ¿Com agrupar tot el que això implica? «Hi ha una sèrie d’intuïcions, d’essències, d’estètiques que ho defineixen: el que és espontani, que sol tenir un punt primitiu, un punt autodidacte, un punt de visionari i, sens dubte, que és singular», apunta la comissària. I singular va ser Julio Julián, un cas de llibre d’artista outsider, el que crea compulsivament a casa seva i quan mor allà es troben els centenars d’obres. Les seves peces mostren toreros i folklòriques executats a partir de fotocòpies, adhesius i altres materials acumulats. Tan singular va ser Julián, com a visionària Josefa Tolrà, una pagesa que se sentia «una humil mediado-
ALBERT BERTRAN
33 Peça creada per Marcel·li Antúnez amb ajuda de pacients mentals. ALBERT BERTRAN
33 Un dels toreros fets per Julio Julián, l’artista del Prat. ALBERT BERTRAN
33 Laura Guisado plasma els efectes de la medicació en les persones. ALBERT BERTRAN
33 Mary Cuesta, al costat de l’obra que més bé retrata la malaltia mental.
ra» entre esperits i humans i dibuix, va pintar i va brodar les seves figures místiques i fantasies astrals sense cap objectiu de reconeixement. Tot i que de vegades el reconeixement arriba i el creador es troba en parador desconegut. L’AMIC ANTOLÍN / És el cas de dos sensesostre de l’exposició. Housseinou Gassama és un senegalès que pintava en fustes recuperades de caixes de vi al Born i intentava vendre-les. El cas és que les peces formen part d’algunes col·leccions d’outsider art i ell s’ha convertit en una estrella d’aquest moviment però no ho sap. Continua sense casa i ningú és capaç de localitzar-lo. Una cosa semblant passa amb Pedro Izquierdo, que a la mostra exposa una filigrana pintada sobre una multa de més de 4.000 euros que li van posar a Barcelona per vendre al carrer llibres recollits de les escombraries. I dibuixos del seu amic Antolín, el gos que l’acompanya. Després hi ha creadors, com Srta Cobra, que no viuen al marge del sistema però sí que creen fora. Són outsider art per posicionament personal i estètic. El que dèiem, un esvalot de creadors i posicionaments no sistema-
Una multa de 4.000 euros per vendre llibres de les escombraries a l’espai públic és el suport d’una filigrana titzats de difícil classificació que Cuesta advoca per desetiquetar però que assegura que no desapareixerà. D’entrada, actualment a Barcelona coincideixen dues exposicions, la que aquí ens ocupa i Art i follia, la que recull a la Fundació Joan Brossa bona part de la col·lecció del doctor Obiols. Un metge de capçalera interessat per la psiquiatria que va dignificar els malalts amb els seus retrats i va atresorar els seus dibuixos. A més es va interessar per l’art canònic que no tenia res a veure amb l’academicisme i molt amb la pulsió creativa, com eren les creacions d’Antoni Tàpies i Joan Ponç, primer, i després de Zush i del Perajaume més primerenc. Creadors als quals també va col·leccionar. Tot, els retrats, els dibuixos i l’art més dogmàtic brilla en la que és la mostra més completa que s’ha dedicat als fons del doctor Obiols. Tant art brut «és una feliç coincidència que posa en l’esfera pública la salut mental i les seves vinculacions artístiques», afirma Cuesta. «Potser té a veure amb el cansament de l’art conceptual que no completa un cert mecanisme de comunicació màgic que sí que completen obres fetes amb aquesta radicalitat i honestedat. Si estem veient molt outsider art, més en veurem». Paraula de comissària.H
PREMSA I REVISTES
|
42 Cultura i Espectacles
|
EL PUNT AVUI DIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 2018
La Model s’estrena com a espai artístic amb una exposició d’obres creades per turmentats i marginats en l’aïllament i la soledat
L’art del sensible BARCELONA
Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.
Eduard Costa deixarà Els Amics de les Arts El músic banyolí Eduard Costa, un dels quatre membres fundadors d’Els Amics de les Arts, deixarà el grup quan acabi la gira d’Un estrany poder, per posar en marxa altres projectes. Així ho va anunciar el grup dilluns a Instagram: “Avui us volíem dir que, quan s’acabi aquesta gira, l’Eduard deixarà el grup i començarà una nova aventura musical a la qual dedicarà tots els seus esforços i il·lusions. Han estat tretze anys de camí, més de mig miler de concerts i un bon grapat d’experiències compartides que no canviem per res del món i que han fet realitat aquell vell somni de quatre companys de pis. Et desitgem molta sort, Eduard. Gràcies per tots els bons moments i que no pari la música!” L’últim concert de Costa amb Els Amics de les Arts serà el Symphonic Project, que tindrà lloc el 23 de novembre al Palau de la Música. ■ X.C.
Maria Palau
L’any 1948, l’artista Jean Dubuffet va exposar al soterrani d’una galeria de París un conjunt d’obres creades per malalts mentals, com si fos una cambra de les meravelles. Les havia col·leccionat el psiquiatre que els havia tractat. I no era l’únic metge que, des de finals del segle XIX, havia quedat corprès pel valor artístic dels treballs dels seus pacients. Però va ser Dubuffet el primer d’arrossegar-los fins als territoris propis de l’art. I el primer que els va posar nom. En va dir art brut, sota aquesta definició: “Obres fetes per gent mancada de cultura artística. Ho extreuen tot del seu interior i no dels estereotips de l’art clàssic o de la moda. Assistim així a l’operació artística pura.” I bruta, sentenciava, perquè només es regeix per un impuls radical i honest. A partir d’aquell moment, els artistes d’avantguarda van sentir fascinació per la visceralitat de l’art brut. Però, i com passa sovint amb tot allò que circula pels laterals del sistema, va acabar sent grapejat i canonitzat. Als anys setanta el van rebatejar amb altres denominacions, com ara la d’art outsider, i a partir d’aquí la cosa va sortir de mare i de tota aquella força espontània i marginal que caracteritzava l’art dels alienats ja no en va quedar cap rastre. Només l’estètica. Realment es pot etiquetar i domesticar el que és inetiquetable i salvatge? La pregunta se la fa, ens la fa, Mery Cuesta, la comissària de l’exposició L’art irreductible. Miratges de l’art brut. Un projecte que va a l’origen d’aquest fenomen artístic en un emplaçament ideal per entendre les seves lògiques: una presó. En aquest cas, una vella presó reconvertida recentment en memorial, tot i que quan va ser creada, el 1904, els barcelonins li deien la nova presó: la Model. I per què nova?
MÚSICA
MÚSICA
Kylie Minogue, Bastille i Garbage, en el Cruïlla 2019
‘Art brut’ dins de les cel·les de la Model, en diàleg amb els grafits que hi van guixar els interns ■ JOSEP LOSADA
Doncs perquè s’havia construït amb els nous paradigmes més humanitaris i higienistes de les institucions de reclusió social. És a dir, amb una habitació pròpia per a cada pres. Qui diu Model diu frenopàtic de les Corts, fundat el 1863 amb aquesta mateixa estructura cel·lular que va deixar enrere els manicomis que tractaven els bojos com bèsties amuntegades en un corral. Però tot té la seva creu. La d’aquests centres compartimentats en estances privades, la soledat i l’aïllament. Que li ho preguntin a l’escriptor Josep Pous i Pagès, que després d’estar engarjolat durant uns mesos del 1909 a la Model, va escriure l’assaig De l’ergàstula, sota els efectes de les “llargues hores d’immobilitat i de silenci”. A la Model s’hi ha patit molt. I a la galeria número 4, on té lloc l’exposició, la primera que l’estrena com a espai de difusió de la creació artística, una llista infinita de presos polítics. En una quinzena de les seves atrotinades i minúscules cel·les, guixades dels
grafits dels internats, lluiran fins al 17 de febrer desenes d’exemples d’aquest art que només s’engendra en situacions extremes i dramàtiques. L’art que és fill “d’una necessitat de fer”, exclama Cuesta, que ha explorat els fons de dues col·leccions mèdi-
Jean Dubuffet va anomenar ‘art brut’ els treballs fets per malalts mentals i interns de presons ques catalanes gestades en temps de la postguerra: les dels doctors Ramon Sarró i Joan Obiols (aquest, casualitats de la vida, té també ara una exposició específica al nou Espai Brossa), dues eminències de la ciència i, per tant, de la raó, que van entendre que el llenguatge de l’art és poderós per atendre els inferns personals. D’aquesta incomunica-
ció forçada, i de la pertorbació que provoca en ments sensibles, en va sorgir una estètica comuna. Jeroglífics, signes críptics i éssers híbrids (sovint, extraterrestres) poblen les obres d’aquests artistes que mai van pretendre ser-ho, precisa la comissària. Un estil del qual s’han apropiat els outsiders contemporanis, com ara la Srta. Cobra, que ha creat un mural expressament per a la mostra. Aquesta artista té un gran predicament a Instagram, un espai de relacions que ben poc té a veure amb un mut calabós. Però el cas és que té molt èxit entre els seus seguidors. Pedro Izquierdo, un sensesostre del qual fa temps que s’ha perdut la pista, sí que va crear des de la frustració de sentir-se exclòs del món dels que s’autoanomenen normals. A la Model s’exhibeix el que va ser capaç d’expressar en un suport gens convencional: la multa que li va enviar l’Ajuntament el 2015 (4.047 euros, que es diuen aviat) per vendre llibres que arreplegava de la brossa.
Tan sorprenent com “l’arsenal d’obres clandestines” que un veí del Prat de Llobregat, Julio Julián, tenia a casa seva, dedicades a figures del folklore espanyol i fetes amb materials pobres i desnonats de les vides dels altres. Julián ja és mort, però del seu tronat llegat artístic en té cura un col·lectiu de nom Julio. Per si algú en dubta, tot aquest món, brut o outsider, té el seu públic i el seu mercat. O “paramercat”, com prefereix dir-ne Cuesta. I els professionals de l’art brut, on són? A aquests, el projecte els ha reservat una altra seu expositiva diguem-ne del circuit oficial, la Nau Gaudí de Mataró. Serà a partir del 22 de novembre i amb una selecció d’obres de la col·lecció Bassat. Que Gaudí (el de la capital del Maresme és el seu edifici més antic) s’entronqui en aquest relat tampoc ha d’impressionar. “Pel fet d’haver estat un arquitecte tan atípic i visionari, en moltes revistes nord-americanes surt com un outsider”, rebla Cuesta. ■
Kylie Minogue, Bastille, Garbage, Natos y Waor, Ayax y Prok, Gang of Youths, DJ Amable i Lildami són els primers artistes confirmats del festival Cruïllla 2019, que tindrà lloc del 4 al 6 de juliol al parc del Fòrum de Barcelona. Els abonaments i entrades per a la desena edició del Cruïlla es van posar ahir a la venda a www.cruillabarcelona.com. La cantant australiana Kylie Minogue oferirà al Cruïlla l’únic concert de gran format a l’Estat espanyol dins la gira del seu últim disc, Golden. Pel que fa a Garbage, el grup de Shirley Manson oferirà un concert especial per celebrar el llançament de l’edició commemorativa del 20è aniversari de Version 2.0 i presentar un nou disc previst per al 2019. ■ X.C.
MÚSICA
Toto actuarà el 10 de juliol en el festival Guitar BCN La banda californiana de rock Toto actuarà el 10 de juliol a l’Auditori del Fòrum de Barcelona, dins del festival Guitar BCN 2019. Toto presenta el disc 40 trips around the sun, que commemora el 40è aniversari del seu primer disc homònim, amb l’èxit Hold the line. Altres clàssics de Toto són Africa i Rosanna, inclosos a Toto IV (1982), àlbum premiat amb sis Grammy. ■ X.C.
PREMSA I REVISTES
31
ara DIJOUS, 29 DE NOVEMBRE DEL 2018
cultura UN CICLE D’ANIVERSARI AL JAMBOREE
La sala Jamboree celebra els 25 anys de gestió de Mas i Mas amb un cicle de concerts al desembre que inclourà artistes de la casa com Txell Sust & August Tharrats Trio i la Clarence Bekker Band, que actuarà al Tívoli.
LA PEDRA SECA, L’art de la pedra seca, una tècnica de construcció que es PATRIMONI DE feia servir en zones rurals, va ser declarat ahir Patrimoni LA HUMANITAT Cultural Immaterial per la Unesco. A Catalunya hi ha 19.000 construccions de pedra seca arreu del territori.
Distribuido para rosor@fundaciosetba.org * Este artículo no puede distribuirse sin el consentimiento expreso del dueño de los derechos de autor.
ART
L’art dels “irreductibles” ocupa les cel·les de la Model Una exposició mostra les obres de malalts mentals i sensesostre 01
S.M. BARCELONA
La Model va tancar les portes el 8 de juny del 2017 després de 113 anys de funcionament. Des d’aleshores no s’hi ha fet cap reforma i caminar pels passadissos de la quarta galeria és desolador: cel·les tancades amb pany i forrellat, sensació de claustrofòbia i parets atrotinades. És el millor marc, segurament, per veure L’art irreductible. Miratges de l’Art Brut, que mostra l’art que fan els que viuen fora del sistema, aïllats moltes vegades contra la seva voluntat. L’exposició ocupa les parets de les cel·les on vivien amuntegats els presos reincidents (conviu amb els seus grafitis a les parets) i només obre els divendres i caps de setmana. L’art irreductible. Miratges de l’Art Brut no acaba a l’antiga presó de l’Eixample, sinó que continua a la Nau Gaudí de Mataró. “Volíem aclarir què vol dir art brut [un terme encunyat als anys 40 per Jean Dubuffet per referir-se a l’art creat per persones alienes al món artístic, en especial pacients de psiquiàtrics i presoners] perquè és una etiqueta que s’ha anat redefinint, i també reflexionar sobre la irrefrenable necessitat de crear en un entorn extrem”, explica la comissària de l’exposició, Mery Cuesta. L’exposició mostra obres que guarden fundacions, institucions i col·leccions privades i que han seduït molts artistes de l’avantguarda que busquen transgredir explorant l’espontaneïtat i la creació a partir de l’inconscient. En algunes ocasions, però, l’autor de l’obra (conseqüències de no tenir casa) ha desaparegut. Hosseinou Ganama és un senegalès que vivia al carrer i durant uns quants anys va vendre les seves obres prop de la basílica de Santa Maria del Mar. Aprofitava les caixes de vins abandonades dels establiments per pintar. Ningú sap què se’n va fer, però les seves creacions es poden trobar a les galeries de París. Les multes poden ser art
Hi ha un altre artista de qui també s’ha perdut el rastre: Pedro Izquierdo Muñoz. Tampoc tenia cap lloc per viure i l’Ajuntament de Barcelona li va posar una multa per vendre llibres al carrer. Sobre la multa va fer una creació plena de metàfores on els policies tenen cara de porc i ell apareix tirant-se una llufa amb la xifra de la multa. A dalt va escriure: “Ojo queridos niños estas son consecuencias de vender libros de la basura de la ciudad condal”. En una de les últimes cel·les hi ha l’obra de Julio Julián, un artista out-
01. Sortie non indiquée (1975), de Jean Budz (Col·lecció Bassat), una de les obres exposades a la Model. 02. Autoretrat de Laura Guisado. AJUNTAMENT DE BARCELONA 03. La sala dedicada a Julio Julián, un artista outsider del Prat. FOTOS: PERE TORDERA
sider del Prat de Llobregat, fascinat sobretot per les folklòriques i els toreros, que feia art amb el que trobava a les escombraries. La seva obra la van recuperar un grup de joves artistes que va decidir autoanomenar-se Col·lectiu Julio. La psiquiatria, en la segona meitat del segle XIX, va fer un gran salt i va crear espais íntims per a la millora de la salut física i mental de l’individu. A les cel·les es poden veure els qüestionaris que es passaven als pacients del frenopàtic de les Corts i reculls de premsa de quan es 03
va inaugurar la Model, quee va tenir un mal inici i encaraa va anar degenerant amb els anys: “La taxa de suïcidis era elevadíssima i des dels prisamers anys hi havia sobresasos turació a les cel·les; els presos bo tiraven paperets al lavabo riamb l’esperança que arribessin a algú”, diu Cuesta. oHi ha molta obra de persoanes que conviuen amb la mats laltia mental. Un d’aquests artistes –el nom es vol man-tenir en l’anonimat– ex--
pressava el seu turment dibuixant a les llibretes. En una imatge es veu un d dibuix d’un nen amb un s ull i punxes i ganivets sol een lloc de mans: “En llocs ttan agressius com el col·leggi jo he de comportar-me ai així”, va escriure. Si a la Model tots els artis tistes viuen al marge de la so societat, a la Nau Gaudí hi ha obres d’autors reconegu guts que representen el mateix teix: espontaneïtat, primitivis visme, visions, necessitat i sin singularitat. En total, a Mataró hi ha 70 obres de la Col Col·lecció Bassat, entre les qua q quals algunes que mai havien eestat exposades. És el cas de dues peces de Miquel Barceló, una obra d’Àngels Planells, sis d’Eleazar i una de Josep Uclés, reconegut exponent de la neofiguració europea que Cuesta reivindica: “El veig molt proper al dibuixant de còmic Nazario o a Ceespepe, amb molta expressió pròpia dels 80”. L’etiqueta art brut ha anat variant, adoptant un torrent de denominacions com prision art, outsider art, art pur... En realitat, segons Cuesta, és art “irreductible” per la seva singularitat i perquè sorgeix de la necessitat irrefrenable de crear siguin quines siguin les condicions. e 02
PREMSA I REVISTES
bARcelonA y MAtARó
Art Brut: creAciones visuAles desde lA periferiA del mundo Artístico
obras hechas por presos, sintecho o pacientes psiquiátricos reVisan este estilo marginal en la cárcel modelo y la naVe gaudí Desde la década de 1940, las manifestaciones artísticas creadas por personas situadas en los márgenes del universo artístico –niños, presos, pacientes psiquiátricos, sintecho o visionarios– fueron bautizadas como Art Brut, una etiqueta acuñada por el artista francés Jean Dubuffet que englobaba todas aquellas creaciones efectuadas sin conciencia de autor, guiadas por la necesidad de construir algo a partir del subconsciente. Con la idea de revisar y redefinir este movimiento, así como defender la integración social de aquellas personas que conviven con una enfermedad mental y tienen que luchar día a día contra ese estigma, la muestra El arte irreducible: espejismos del Art Brut, comisariada por Mery Cuesta, se presenta en dos sedes distintas, la cárcel Modelo de Barcelona y la Nave Gaudí de Mataró, con obras de las colecciones “la Caixa” Art Contemporani, mAB, Asociación Josefa Tolrà, Colección Bassat y los fondos privados de los psiquiatras catalanes Ramón Sarró y Joan Obiols. Hasta el 20 de enero en la Nave Gaudí de Mataró y hasta el 17 de febrero en la cárcel Modelo de Barcelona.
9 Sin título, por Josep Uclés, 1978, técnica mixta sobre lienzo.
MADRID
lenguAje y poder en el mundo iBeroAmericAno, un diálogo trAnsAtlántico entre continentes
la galería fernando pradilla repasa la influencia que han ejercido el español y el portugués en la relación histórica entre la península ibérica y latinoamérica Desde la conquista del llamado Nuevo Mundo, el español y el portugués han generado, como lenguas habladas en este contexto geográfico, un diálogo de comunicación que ha servido de puente entre continentes, a ambos lados del Atlántico. Sin embargo, dada su condición de metrópolis, también han supuesto, al mismo tiempo y en numerosas ocasiones, un vehículo de dominio, control, incomprensión y desunión. Así, la propuesta expositiva que ocupa estos meses el espacio de la galería Fernando Pradilla parte de la obra de algunos artistas que, desde la década de 1980, establecieron las bases conceptuales y formales de este fenómeno. Desde diferentes niveles de formalización
10 Diluidas en agua II. Salamanca, por Beth Moysés, 2010.
LÉENOS EN: quiosco.arte.orbyt.es y www.kioskoymas.com Y PARTICIPA EN FACEBOOK: descubrirelarte EN TWITTER: twitter.com/DescubrirelArte E INSTAGRAM: instagram.com/descubrirelarte 12
y de conceptualización, emplean en la génesis de sus piezas elementos directamente relacionados con el lenguaje, las palabras, los textos o, también, los libros, que tienen un espacio notable en esta muestra y no como meros contenedores de conocimientos. A partir de ahí, se muestran obras de creadores contemporáneos, con especial atención al arte latinoamericano, junto a algunos ejemplos significativos del español y el luso. Y con la intención de reflejar la diversidad de lenguajes que presenta actualmente el arte contemporáneo, esta muestra se nutre de una amplia gama de procesos de creación plástica, entre ellos, la pintura, el dibujo, la escultura, la fotografía, el vídeo y las instalaciones. Hasta el 16 de febrero.
PREMSA I REVISTES
PREMSA I REVISTES
MITJANS AUDIOVISUALS Nom del mitjà
Data
Programa
Betevé
13.11.18
Informatius
Ràdio 4
19.11.18
Territori Clandestí
TV3
27.11.18
Telenotícies
TV3
27.11.18
Quan arribin els marcians
MITJANS AUDIOVISUALS
https://beteve.cat/cultura/art-brut-preso-model/
MITJANS AUDIOVISUALS
https://goo.gl/FR1Rqj
MITJANS AUDIOVISUALS
https://goo.gl/WxLVjh
MITJANS AUDIOVISUALS
https://goo.gl/AEhMWP
MITJANS DIGITALS Nom del mitjà
Data
Publicació i periodista
Le Bastart
Anna Adell
Bonart
Novembre 2018 05.11.18
Ressenya Anaïs Miró
Bonart
09.11.18
Ressenya
Ajuntament de Barcelona
12.11.18
Convocatòria de premsa
Art Neutre
13.11.18
Ressenya
Aldia.cat
13.11.18
Notícia Europa Press
La Vanguardia Digital
13.11.18
Notícia EFE
Ajuntament de Mataró
13.11.18
Ressenya
ABC
13.11.18
Notícia EFE
Vilaweb
13.11.18
Notícia ACN
El Nacional
15.11.18
La llança
Blog A peu de carrer
22.11.18
Marcel Albet Guinart
Tribuna Maresme
Desembre 2018
Gemma Ponce
El temps de les arts
07.12.18
Silvia Muñoz d’Imbert
Rai News
07.12.18
Alberto Pellegatta
Bonart
17.12.18
Ressenya
Surt de casa
19.12.18
Agenda
CCMA
01.01.19
Notícia ACN
Barcelona Cultura
---
Agenda
Time Out
---
Agenda
Premsa i revistes
MITJANS DIGITALS
http://lebastart.com/2018/11/arte-indisciplinado-en-arquitecturas-disciplinarias/
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
https://goo.gl/ifSptQ
MITJANS DIGITALS
https://goo.gl/a8nvcc
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
https://goo.gl/Ch1vwQ
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
https://goo.gl/t5yzGY
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
https://goo.gl/GzaBG2
MITJANS DIGITALS
https://goo.gl/GGjQ9V
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS
https://goo.gl/iB2SqX
MITJANS DIGITALS
MITJANS DIGITALS