Els treballadors i treballadores encarem el 8 de març de 2014 amb tristesa, ràbia i plantant cara a l’ofensiva patriarcal i capitalista. Els constants atacs a les dones de classe treballadora: l’expropiació dels drets sexuals i reproductius i l’augment de la precarietat laboral no són fets conjunturals, aïllats o accidentals, sinó que formen part d’una ofensiva del sistema capitalista i patriarcal. Hi ha raons més que suficients per a dir que ara com ara, la classe treballadora ha vist com els seus drets han estat retallats i menyspreats per les classes dominants, i les dones treballadores som les que estem pagant les conseqüències més dures de la manipulació dels recursos per part de la burgesia i el capital: dins i fóra dels centres de treball. L’extensió de la jornada laboral, la davallada salarial i l’abaratiment dels acomiadaments i la progressiva privatització dels serveis bàsics, de manera especial la dels serveis sanitari i educatiu, precaritza encara més les nostres vides, aguditza la divisió sexual del treball i ens debilita com a classe. Els plans d’igualtat en l’àmbit laboral segueixen brillant per la seua absència pràctica, atès que estan configurats com un requisit legal en la negociació col·lectiva i en centres de treball
amb un elevat nombre de persones treballadores, i les dones seguim encapçalant les majors taxes d’atur i de desprotecció socioeconòmica, obtenint menys salari que els homes per realitzar les mateixes funcions, limitant-se la nostra progressió i promoció laborals, així com la participació en els òrgans de presa de decisió i la nostra autonomia. Aquest sistema capitalista i patriarcal violent i miserable se serveix del tots els espais personals, socials, econòmics i institucionals per mantenir-se en peu. Les retallades en tots els serveis públics bàsics, la supressió de la Llei de Dependència, la reducció a la mínima expressió de la llei sobre violència de gènere i la misògina reforma de l’avortament aprovada a finals de l’any passat, demostren que aquest sistema patriarcal i capitalista es manté a causa del treball de cures i familiar, alimentat per les dones des de les seues llars. És exactament el que vol: que les treballadores restem a casa, assumint les cures i el benestar de les persones, obstaculitzant la nostra experiència formativa i sotmetent-nos a uns treballs més precaris i sense reconeixement social ni econòmic, amb menys capacitat per intervenir políticament i socialment. Aquest destí, però, ens està reservat només a les treballadores. Aquesta falsa igualtat de classe i de gènere ens aboca a un mo-
del de família heteropatriarcal, on la dona queda relegada al paper de cuidadora, sustentadora i reproductora, obligada a mantenir aquesta estructura social a costa de la perpetuació d’unes condicions de vida degradants. Aquest treball de cures es regeix des d’unes premisses subjectives (la paciència, l’amor, l’empatia, la meticulositat...) i queda completament exclòs de remuneració econòmica, drets i protecció laboral. Un treball que se’ns imposa sota la premissa misògina de ser realitzat per l’amor de l’etern femení. Aquesta divisió sexual de les tasques, perpetua la situació d’opressió de la dona treballadora fins a límits insuportables, i no acceptem de bon grat ser les esclaves de les noves ministres, ja que el treball domèstic i les cures familiars són responsabilitat de l’Estat i la societat, i l’alliberament de les dones treballadores implica la superació del capitalisme i el patriarcat, pel reconeixement del valor social d’aquestes feines, per la igualtat en matèria laboral, per una educació no sexista, per l’eradicació de les causes socials que provoquen la violència de gènere, pel reconeixement del dret a l’avortament lliure i gratuït i el lliure desenvolupament sexual de les persones. Per canviar-ho tot, els treballadors i les treballadores acabarem
amb les imposicions del patriarcat i del capitalisme a través de l’autoorganització sindical i obrera i la lluita des de la base en els nostres centres de treball. Per això, exigirem l’íntegre compliment dels nostres drets com a terra i com a poble fins a aconseguir una societat sense classes i sense patriarcat. Avui reivindiquem un cop més que som lliures de decidir sobre el nostre futur, exigim que se’ns deixe d’infantilitzar, de jutjar i ridiculitzar. Perquè respondrem a cada atac, a tota intenció d’expropiació dels nostres drets sexuals, reproductius, laborals, socials i nacionals. Perquè no se’ns pot donar l’oportunitat de decidir en clau nacional i negar-nos, només a les dones, aquest dret en totes les altres esferes, perquè nosaltres volem decidir com volem emprar la nostra creativitat i capacitat per treballar i volem ser sobiranes sobre el nostre cos, perquè les nostres vides i els nostres cossos només són nostres. Per això, les dones treballadores dels Països Catalans volem la Independència per canviar-ho tot. Per l’autodeterminació sobre el propi cos. Per la lliure sexualitat. Pel repartiment i pel reconeixement social de les cures i del treball domèstic. Per la igualtat de classe i de gènere. Mort al patriarcat i al capitalisme.