Guia informativa de drets de les treballadores del sector domèstic by fotlifoc

GUIA INFORMATIVA DELS DRETS DE LES TREBALLADORES DEL

ÍNDEX Introducció El sindicat COS 1 L’ocupador/a té obligació de fer el contracte de treball per escrit? 2 Què és la nòmina? 3 És obligatori que li donin la nòmina a una treballadora de llar?

16 Hi ha dret a vacances pagades si no s’ha treballat l’any complet?

30 Si per defunció de l’ocupador es perd el treball, hi ha algun dret?

17 Hi ha dret a permisos pagats? Quins són?

31 Poden acomiadar a la treballadora abans que finalitzi el contracte?

18 Hi ha dret a reduir la jornada de treball per cuidar de familiars? 19 Hi ha algun dret en relació amb la lactància de fills i filles?

4 Pot una treballadora domèstica anar a demanar treball als serveis públics d’ocupació (SERVEF, SOC, SOIB o SEPE)?

20 Hi ha algun salari legalment establert per a les treballadores de llar?

5 Són legals les agències privades de col·locació?

21 Els descomptes del salari per menjar i allotjament són legals?

6 Quin és la jornada màxima de treball?

22 Què és la retribució per antiguitat?

7 A què es refereix “el règim de pernocta” en l’ocupació domèstica?

23 Hi ha dret a pagues extres? Com es cobren?

32 Què és el desistiment? 33 Què es cobra en cas d’acomiadament? 34 Les treballadores per hores tenen també dret a indemnització per fi de contracte, desistiment o acomiadament? 35 Es poden reclamar altres quantitats? 36Hihaalgunterminiperreclamarelqueensdeuen? 37 Què és la quitança?

8 Té algun recàrrec el treball en jornada nocturna? 9 Quantes hores de descans ha d’haver-hi entre jornades? 10 Què es considera com a “hora extra”? 11 Quin és la durada del descans setmanal i com es gaudeix? 12 A quins dies festius té dret per llei la treballadora de la llar? 13 Cal recuperar els festius?

24 Es té dret a una pujada salarial anual?

38 Es pot fer alguna cosa en cas d’estar suportant maltractaments o qualsevol forma d’abús per part dels contractants o els seus familiars?

25 Si la treballadora només ha estat contractada per cuidar criatures o cuinar i no per a totes les tasques de la casa, li poden baixar el sou per no fer totes les tasques pròpies d’una empleada de llar?

39 Qui té l’obligació de donar d’alta a la treballadora en la Seguretat Social (SS)?

26 Què és el període de prova i quant temps pot durar? Com es cobra?

40 Quan es dóna de baixa a la treballadora en la SS i qui ho fa? 41 Quant cotitza la treballadora de llar a la SS?

27 Si en celebrar-se el contracte s’ha pactat una durada determinada, la treballadora està obligada a romandre en el treball fins que acabe el contracte?

42 Es pot denunciar a l’ocupador/al fet que no assegura a una treballadora de la llar?

28 Què té dret a cobrar la treballadora quan és ella la que decideix deixar l’ocupació?

43 Li interessa per a alguna cosa a una treballadora de la llar que li assegurin quan està casada i el seu marit té ja SS?

29 Si la treballadora va ser contractada per un temps determinat, què li han de pagar en acabar el seu contracte?

44 Li interessa per a alguna cosa a una treballadora de la llar estrangera cotitzar aquí quan té la intenció de tornar al seu país en uns anys?

14 Si es treballa un dia festiu, com es cobra? 15 Quants dies de vacances té una treballadora de llar i com es gaudeixen?

Introducció 45 Com es gaudeix la baixa per accident de treball (AT)? 46 Com es gaudeix la baixa per malaltia? 47 En maternitat, es té els mateixos drets que la resta de les treballadores? 48 Què fa falta per tenir dret a la prestació de maternitat? 49 Qui ha de pagar la Seguretat Social mentre dura la baixa, ja sigui de malaltia, accident o maternitat? 50 Què fa falta per tenir dret a la pensió de jubilació? 51 Se li pot donar d’alta en la SS a una persona que treballa per als seus familiars, per ex., l’àvia o cunyada que cuida a les criatures...? 52 Hi ha algun termini per reclamar el que ens deuen? 53 És veritat que al no tenir papers no es tenen els mateixos drets que les altres treballadores domèstiques? 54 Al no tenir “papers”, hi ha dret a reclamar contra els incompliments del contracte? 55 Què fer davant l’amenaça dels ocupadors de denunciar davant la policia que s’ha treballat il·legalment a la seva casa?

El sindicat Coordinadora Obrera Sindical (COS) La Coordinadora Obrera Sindical (COS) som un sindicat de treballadores i treballadors que té com a objectiu l’organització de la classe treballadora dels Països Catalans, els territoris de les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià i les Illes i la Franja (en l’actual territori de l’estat espanyol), així com la Catalunya Nord (a l’actual territori del sud de l’estat francès), amb l’objectiu de defensar i promoure els drets i interessos de les treballadores i dels treballadors fins a la seva completa emancipació laboral i social. Som un sindicat feminista i anticapitalista. Creiem que és necessari trencar amb el capitalisme i el patriarcat i construir una societat lliure en una democràcia socialista. Som una organització políticament independent de qualsevol altra força política o econòmica, no rebem subvencions de cap tipus, de manera que l’única font de finançament del sindicat són les quotes sindicals que paguem les afiliades i afiliats (30 euros al trimestre o 15 euros al trimestre per a aquells casos en què s’acreditin pocs recursos econòmics o càrregues familiars). Les responsabilitats i càrrecs orgànics de la nostra organització sindical són revocables en qualsevol moment i forçosament renovables. Els estatuts del sindicat prohibeixen l’existència d’alliberats/des, és a dir, cap afiliat i afiliada pot cobrar ni cobra per exercir les tasques inherents a càrrec seu o responsabilitat. Per a més informació pots visitar la nostra pàgina web: www.sindicatcos.cat. Per a qualsevol consulta o per sol·licitar l’afiliació al sindicat pots contactar amb nosaltres enviant un correu electrònic a l’adreça: info@sindicatcos.cat.

per la ratificació del conveni 189 de l’oit

L’OCUPADOR/A TÉ OBLIGACIÓ DE FER EL CONTRACTE DE TREBALL PER ESCRIT?

És obligatori fer per escrit el contracte a temps parcial, és a dir, quan es va a treballar menys de 40 hores a la setmana. També ha de fer-se per escrit el contracte temporal que vaja a durar quatre o més setmanes. Existisca o no contracte escrit, sempre que una relació laboral vaja a durar en principi 4 setmanes o més, la part ocupadora està obligada a lliurar a la treballadora un document en el qual apareguen escrites les condicions de treball. Per tant, si el contracte escrit és suficientment detallat, no caldrà lliurar el document informatiu de les condicions de treball. Si no existeix contracte o no és prou detallat, l’ocupador lliurarà un document informatiu que, com a mínim, continga: 1) Noms dels contractants. 2) La data de començament de la relació laboral i, en cas que es tracte d’una relació laboral temporal, la seua durada previsible. 3) On es van a donar els serveis. Quan la treballadora preste els seus serveis de forma habitual en diferents domicilis de l’ocupador, es farà constar aquesta circumstància. 4) La descripció resumida de les tasques a realitzar en termes que permeten conèixer amb suficient precisió el contingut específic del treball. 5) La quantia del salari base inicial i dels complements salarials, així com la periodicitat del seu pagament. Si es va a abonar salari en espècie, haurà de concretar-se en què consistirà i el seu equivalent en diners. 6) La durada i la distribució de la jornada ordinària de treball. En el cas que existisca, haurà de concretar-se l’horari de l’anomenat temps de presència així com el sistema de la seua compensació, que podrà ser en diners o en temps lliure. 7) En el treball intern, haurà de concretar-se el règim de les pernoctes.

8) La durada de les vacances i, si escau, la manera de determinar les dates. 9) Els terminis de preavís que, si escau, estiguen obligats a respectar l’empresari i el treballador en el supòsit d’extinció del contracte o, si no és possible facilitar aquesta dada al moment del lliurament de la informació, les modalitats de determinació d’aquests terminis de preavís. Els ocupadors tenen a la seua disposició els models de contracte escrit a la pàgina web del Ministeri de Treball (juntament amb tota la resta de models, de nòmines, quitança…). Veure: www.mtin.es/es/portada/serviciohogar/modelos/index.htm Des de la COS podem accedir i facilitar dos models de contracte, un per a personal intern i un altre per a l’extern, que contenen tota la informació que és necessària per a complir amb l’obligació de deixar constància escrita de les condicions de treball. Aquells que tinguessen treballadores contractades abans del 01/01/2012, tenien fins al 31/12/2012 per fer per escrit els contractes o, si escau, lliurar per escrit la informació sobre les condicions de treball. Per tant, totes les treballadores, independentment de la seua antiguitat, tenen dret a rebre per escrit les condicions del seu contracte.

QUÈ ÉS LA NÒMINA?

És un document que reflecteix el sou que rep la treballadora cada mes. És vàlid qualsevol paper que reflectisca, de forma clara, la retribució bruta, la base de cotització i els descomptes. Des de la COS et podem facilitar models de nòmina cobrant per mes i per hores.

ÉS OBLIGATORI QUE LI DONEN LA NÒMINA A UNA TREBALLADORA DE LA LLAR?

Sí, l’ocupador té obligació de lliurar-la cada mes, a més del sou. Així, la treballadora té dret a exigir-la i si no la hi donen, pot denunciar-ho davant la Inspecció de Treball.

POT UNA TREBALLADORA DOMÈSTICA ANAR A DEMANAR TREBALL ALS SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ (SERVEF, SOC, SOIB O SEPE)?

Sí que pot, els serveis públics d’ocupació recullen (o haurien de recollir, i així cal exigir-ho) totes les sol·licituds de treball, també les de les treballadores domèstiques.sou. Així, la treballadora té dret a exigir-la i si no la hi donen, pot denunciar-ho davant la Inspecció de Treball.

SÓN LEGALS LES AGÈNCIES PRIVADES DE COL·LOCACIÓ?

És el pacte que ocupador i treballadora interna realitzen, establint l’horari i la compensació econòmica pel fet de dormir en l’habitatge on es treballa. Ens referim a la treballadora que presta serveis durant el dia i a més dorm en l’habitatge com a part de les obligacions del seu contracte. El règim de pernocta ha de respectar alguns límits: · No pot obligar-se a la treballadora interna a estar en l’habitatge per raó de la pernocta abans de les deu de la nit. · No pot demanar-se-li que realitze cap tasca.

Només són legals les que tenen autorització del Servei Públic d’Ocupació - SEPE, per funcionar. Hi ha agències de contractació de treballadores domèstiques que funcionen malgrat la prohibició. És il·legal que l’agència s’emporte un percentatge del salari mensual o que cobre una indemnització en cas que treballadora i ocupadora contracten directament. En el cas que alguna agència cobre a les treballadores per donar el seu nom, poseu-ho en coneixement del sindicat. Davant qualsevol dubte o problema amb les agències, consulteu-nos.

A QUÈ ES REFEREIX “EL RÈGIM DE PERNOCTA” EN L’OCUPACIÓ DOMÈSTICA?

QUINA ÉS LA JORNADA MÀXIMA DE TREBALL?

La jornada màxima setmanal és de 40 hores de treball, per a les externes i per a les internes, encara que la llei autoritza un temps “de presència” que no podrà excedir de 20 hores setmanals de mitjana en el període d’un mes. En les hores “de presència” solament ha d’estar-se disponible per prestar serveis, no són hores en les quals realitzar treball efectiu. Les hores de presència han de pagar-se almenys al preu de l’hora de treball ordinària. Les internes han de tenir 2 hores lliures al dia per als menjars, que no es computaran com a temps de treball. No es pot impedir a la treballadora sortir de la casa en aquestes dues hores, tret que s’haja acordat que les hores de menjars entren dins de les hores de presència pactades.

· I ha de tenir dret a romandre a la seua habitació, excepte casos d’urgència justificada. Qualsevol “pernocta” que no respecte a aquests límits forma part de la jornada de treball o del temps de presència, segons els casos, i com tal ha de retribuir-se.

TÉ ALGUN RECÀRREC EL TREBALL EN JORNADA NOCTURNA?

Les hores de treball entre les 22.00 h i les 6.00 h, tret que el contracte siga específicament per treballar a les nits i no pel dia, han de tenir el recàrrec que les parts acorden.

QUANTES HORES DE DESCANS HA D’HAVER-HI ENTRE JORNADES?

Ha d’haver-hi 12 hores com a mínim; en el cas de les internes poden ser només 10, però les 2 restants han de gaudir-se com a descans en períodes de fins a quatre setmanes.

QUÈ ES CONSIDERA COM A “HORA EXTRA”?

Hora extraordinària és l’hora de treball que excedeix de l’horari pactat entre les parts, i en tot cas, la que supera la jornada setmanal màxima de 40 hores que fixa la llei. La diferència entre hora de presència i hora extraordinària és que en el temps de presència no hi ha una altra activitat a estar pendent del que puga necessitar l’ocupador/a, i en l’hora extraordinària s’està treballant activament.

A l’any es pot fer un màxim de 80 hores extraordinàries, que es poden compensar amb temps lliure o amb diners. El preu mínim de l’hora extra és 5,13 euros (en 2016). Per al límit de les 80 hores a l’any no es tenen en compte les hores extres que s’han compensat amb descans (sempre que el descans es gaudisca dins dels quatre mesos posteriors a treballar-les). Cal saber que és gairebé impossible demostrar les hores extraordinàries en un judici, per tant, les que no es cobren immediatament o poc després de fer-les, se solen perdre.

QUINA ÉS LA DURADA DEL DESCANS SETMANAL I COM ES GAUDEIX?

La treballadora de llar té dret a un descans setmanal de 36 hores continuades. Si pot ser, haurà de gaudir-se del diumenge sencer més la tarda del dissabte o el matí del dilluns. El descans setmanal de 36 hores continuades és un dret que l’ocupador està obligat a respectar. No obstant això la treballadora pot pactar amb l’ocupador/a gaudir-ho en períodes de 2 setmanes. En aquest cas, cada 2 setmanes haurien de descansar-se 72 hores, 3 dies complets. També es pot acordar descansar 24 hores una setmana i 48 hores la següent.

A QUINS DIES FESTIUS TÉ DRET PER LLEI LA TREBALLADORA DE LA LLAR?

Té dret als mateixos dies de festa que la resta dels treballadors: 14 a l’any, dels quals 2 són festes locals. Els festius, encara que no es treballe, es cobren igual.

CAL RECUPERAR ELS FESTIUS?

No, la treballadora no està obligada a treballar els dies festius i, per tant, no se li pot descomptar del salari el dia festiu no treballat ni ha de treballar més hores un altre dia.

SI ES TREBALLA UN DIA FESTIU, COM ES COBRA?

Es cobra al preu de l’hora normal o es pot canviar pel mateix temps de descans.

QUANTS DIES DE VACANCES TÉ UNA TREBALLADORA DE LLAR I COM ES GAUDEIXEN?

Les vacances anuals són de 30 dies, dels quals almenys 15 han de ser continuats i els altres 15 es poden gaudir units als anteriors o repartits al llarg de l’any. Les dates han de pactar-se entre les parts i, mancant acord, la treballadora escollirà lliurement la data de 15 dies i l’ocupador els 15 dies restants. La treballadora té dret a saber amb dos mesos d’antelació la data de les seues vacances. Les vacances es cobren segons el salari total, sense descomptes de salari en espècie.

HI HA DRET A VACANCES PAGADES SI NO S’HA TREBALLAT L’ANY COMPLET?

Sí, es gaudeixen i cobren en proporció al temps treballat entre l’1 de gener i el 31 de desembre de cada any. És molt important gaudir i cobrar les vacances abans que finalitze cada any; una vegada que comença el següent, les vacances no gaudides i/o cobrades de l’any anterior es perden, excepte pacte en contra. Si te’n vas de vacances més de 30 dies, demana que et donen un permís per escrit en el qual diga quina és la data d’incorporació al lloc de treball.

HI HA DRET A PERMISOS PAGATS? QUINS SÓN?

Avisant abans, es pot faltar al treball amb dret a rebre el sou sencer pels següents motius: · Matrimoni: 15 dies. · Malaltia greu, accident o mort de parents propers (pares, mares, fills, germans, avis, també família política): 2 dies, ampliables a 4 si és necessari viatjar a una altra localitat. · Canvi de domicili: 1 dia. · Compliment de deures com assistir a un judici, gestió de documents oficials, votar..., pel temps indispensable. És convenient demanar un justificant.

· Exàmens prenatals i tècniques de preparació al part que hagen de realitzar-se dins de la jornada de treball: el temps indispensable.

Encara que la treballadora de llar haja pactat un salari inferior al que segons la llei li corresponia, no perd el dret a reclamar el salari legal, fins i tot amb els endarreriments.

HI HA DRET A REDUIR LA JORNADA DE TREBALL PER CUIDAR DE FAMILIARS?

Es pot demanar la reducció de jornada entre un vuitè i la meitat per cuidar de fills i filles menors de 12 anys o parents propers (pares, mares, fills, germans, avis, també família política) que, per malaltia, accident o edat, no es valguen per si mateixos. En conseqüència, el salari es rebaixa en la mateixa proporció en què es redueix la jornada i la cotització a la Seguretat Social es farà segons el nou salari reduït. Durant els 2 primers anys de reducció de jornada, per cura de menors i durant el primer any, per cura de majors, el sistema de Seguretat Social computarà la cotització com si s’hagués treballat al 100% de la jornada que es va reduir, a l’efecte de pensions i per a una futura prestació de maternitat.

HI HA ALGUN DRET EN RELACIÓ AMB LA LACTÀNCIA DE FILLS I FILLES?

ELS DESCOMPTES DEL SALARI PER MENJAR I ALLOTJAMENT SÓN LEGALS?

Sí, sempre que hagen estat pactats prèviament entre la treballadora i els ocupadors. En jornada completa no pot percebre’s en metàl·lic una quantitat inferior a l’SMI mensual, que en 2016 és de 655,20 euros (per al 2017 podeu trobar-lo a internet, o preguntar-lo al sindicat). Tampoc pot reduir-se per descomptes del salari en espècie la quantia mínima de les 2 pagues extres de valor igual o superior a l’SMI cadascuna. El descompte pel menjar del migdia mai podrà superar el 10% del salari, ja que la llei fixa un màxim del 30% per la suma de tots els conceptes en espècie (desdejuni, menjar, sopar i allotjament). En qualsevol cas, es recomana que es pacte una quantitat fixa per cada concepte i no un percentatge sobre el salari.

QUÈ ÉS LA RETRIBUCIÓ PER ANTIGUITAT?

Qui tinga una criatura de menys de 9 mesos pot reduir la jornada en 30 minuts, al començament o al final d’aquesta, a la seua elecció. També es pot agafar una hora sencera o 2 mitges hores interrompent la jornada. També es poden acumular les hores en jornades completes, però solament si s’ha arribat a aquest acord amb la mateixa ocupadora.

En la legislació anterior, per cada 3 anys de treball per al mateix ocupador/a, la treballadora tenia dret a rebre un complement del 3% del salari mensual, fins a un màxim de 5 triennis, és a dir, 15 anys d’antiguitat. Per al pagament d’aquest complement, el temps de treball va començar a explicar-se des de l’1 de gener de 1986; el temps treballat abans no es té en compte.

El complement d’antiguitat desapareix a partir de l’1 de gener de 2012. Els qui tenien triennis anteriors els conserven, però en el futur no generen nous (gràcies al govern del PP)

HI HA ALGUN SALARI LEGALMENT ESTABLERT PER A LES TREBALLADORES DE LLAR?

Sí, i en relació amb la jornada. Per a una jornada de 40 hores setmanals, el sou serà el Salari Mínim Interprofessional (SMI) en 14 pagues (fixat cada any pel Govern). Si la jornada és menor a les 40 hores a la setmana, el salari es calcula en proporció. En el cas que es realitzen hores de presència, cada hora ha de pagar-se com a mínim al mateix valor de l’hora ordinària de treball. Per tant, qui estiga cobrant el SMI cobrarà 5,13 euros per hora de presència (en 2016, per al 2017 podeu trobar-lo a internet, o preguntar-lo al sindicat).

HI HA DRET A PAGUES EXTRES? COM ES COBREN?

A l’any, hi ha dret a cobrar dues pagues extraordinàries, una al juny i una altra al desembre. El que les pagues siguen o no senceres depèn que la quantia del salari anual es complisca (com a mínim l’SMI). Pot pactar-se el cobrament de les pagues incloent-les en el salari mensual. Per a una jornada de 40 hores mai podrà rebre’s un salari en metàl·lic inferior a l’SMI en còmput anual (en 2016, són 9.172,80 euros).

ES TÉ DRET A UNA PUJADA SALARIAL ANUAL?

Si, cada vegada que es compleix un any de treball s’ha d’incrementar el salari en la mitjana de l’increment salarial dels convenis col·lectius registrats en el mes en el qual es compleix l’any.

SI LA TREBALLADORA NOMÉS HA ESTAT CONTRACTADA PER CUIDAR CRIATURES O CUINAR I NO PER TOTES LES TASQUES DE LA CASA, LI PODEN ABAIXAR EL SOU PER NO FER TOTES LES TASQUES PRÒPIES D’UNA EMPLEADA DE LLAR? No, el sou es fixa tenint en compte les hores de treball, no les tasques a realitzar.

QUÈ ÉS EL PERÍODE DE PROVA I QUANT TEMPS POT DURAR? COM ES COBRA?

El període de prova ha d’acordar-se per escrit i no pot ser superior a 2 mesos. En aquest temps, qualsevol de les parts pot donar per acabat el contracte si no està satisfeta amb el mateix. En el contracte en el qual s’acorde el període de prova pot també acordar-se un preavís per al cas de no voler continuar amb la relació laboral. El preavís obliga a les dues parts i mai pot ser superior als set dies.

Si s’ha pactat en el contracte un preavís per al cas de cessament, la treballadora haurà de respectar-lo. El preavís no pot ser superior a 7 dies i no obliga en els casos en què el cessament estiga motivat per incompliment de l’ocupador dels drets de la treballadora.

QUÈ TÉ DRET A COBRAR LA TREBALLADORA QUAN ÉS ELLA LA QUE DECIDEIX DEIXAR L’OCUPACIÓ?

A més del salari pels dies treballats l’últim mes, li han de pagar la liquidació, que es compon de: part proporcional de pagues extres i part proporcional de vacances.

SI LA TREBALLADORA VA SER CONTRACTADA PER UN TEMPS DETERMINAT, QUÈ LI HAN DE PAGAR EN ACABAR EL SEU CONTRACTE? Al costat del salari pendent per l’últim mes, una liquidació de parts proporcionals de pagues i vacances. A més, una indemnització com s’explica a continuació. En contractes subscrits: · Abans de 31 de desembre de 2011: 8 dies de salari per any. · A partir de l’1 de gener de 2012: 9 dies de salari per any.

No és necessari complir cap període de preavís en el cas que la treballadora desitge abandonar l’ocupació perquè no s’estan respectant els seus drets.

· A partir de l’1 de gener de 2013: 10 dies de salari per any.

L’ocupador/a té l’obligació de pagar cada dia de treball prestat en període de prova, incloent-hi la part proporcional de pagues extres i vacances.

· A partir de l’1 de gener de 2015: 12 dies de salari per any.

· A partir de l’1 de gener de 2014: 11 dies de salari per any.

Si el contracte va ser per substituir a una altra treballadora que està de baixa per malaltia o accident, maternitat o qualsevol altre permís que li dóna dret a tornar al seu lloc de treball, la treballadora substituta no rebrà indemnització en acabar el seu contracte.

No, si la treballadora ho decideix, pot deixar el treball abans que acabe el període pactat i, en aquest cas, no tindrà dret a indemnització.

El càlcul de la indemnització de finalització de contracte es fa sobre el salari brut total, és a dir, tot el que es cobra anualment en metàl·lic i en espècie, dividit entre 365 dies, sense deduccions de Seguretat Social.

SI EN SUBSCRIURE-SE EL CONTRACTE S’HA PACTAT UNA DURADA DETERMINADA, LA TREBALLADORA ESTÀ OBLIGADA A ROMANDRE EN EL TREBALL FINS QUE ACABE EL CONTRACTE?

SI PER DEFUNCIÓ DE L’OCUPADOR ES PERD EL TREBALL, HI HA ALGUN DRET?

Sí. A més de la liquidació de pagues extres i vacances pendents, es cobra una indemnització d’un mes de salari, inclosa la prorrata mensual de les pagues extres.

PODEN ACOMIADAR A LA TREBALLADORA ABANS QUE FINALITZE EL CONTRACTE?

Sí. Poden acomiadar-li de dues maneres: per l’anomenat “desistiment” o per acomiadament.

QUÈ ÉS EL DESISTIMENT?

És la comunicació que la part ocupadora realitza per escrit a la treballadora comunicant-li el seu cessament i oferintli, al mateix moment, una indemnització de 12 dies de salari per any de servei, amb el límit de 6 mensualitats. L’ocupador té obligació d’avisar del cessament amb antelació, que és diferent segons l’antiguitat: 7 dies amb menys d’1 any d’antiguitat i 20 dies amb més d’1 any (abans del 2012, reforma laboral Rajoy...). La falta de preavís o el preavís tardà es pot substituir amb l’abonament del salari corresponent a aquests dies. Durant el període de preavís la treballadora té dret a una hora lliure cada dia, pagada, per buscar una altra ocupació. En el cas que no es complisca amb l’obligació de comunicar el cessament per escrit o de pagar la indemnització (cal fer ambdues coses), la indemnització passa a ser de 20 dies per any, amb un límit de dotze mensualitats. El càlcul de la indemnització per desistiment es fa sobre el salari brut total, és a dir, tot el que es cobra anualment en metàl·lic i en espècie, dividit entre 365 dies, sense deduccions de Seguretat Social.

QUÈ ES COBRA EN CAS D’ACOMIADAMENT?

L’acomiadament pot ser procedent o improcedent. És procedent quan la treballadora ha incomplit de manera greu les obligacions que deriven del seu contracte. L’ocupador podrà acomiadar-la sense indemnització en aquest cas, però

haurà de fer-ho mitjançant una carta en la qual explique els seus motius. Si l’acomiadament no es comunica per escrit, sempre serà improcedent. Quan l’acomiadament no estiga justificat en una falta greu o en el cas que la comunicació no s’haja realitzat per escrit, la treballadora tindrà dret a la indemnització de 20 dies de salari per any de servei, amb un límit de dotze mensualitats. El càlcul de la indemnització per acomiadament es fa sobre el salari brut total, és a dir, tot el que es cobra anualment en metàl·lic i en espècie, dividit entre 365 dies, sense deduccions de Seguretat Social.

LES TREBALLADORES PER HORES TENEN TAMBÉ DRET A INDEMNITZACIÓ PER FI DE CONTRACTE, DESISTIMENT O ACOMIADAMENT? Sí, en les mateixes condicions que les de jornada completa.

ES PODEN RECLAMAR ALTRES QUANTITATS?

Sí, al moment del cessament en el treball la treballadora pot reclamar tot el que li deuen: endarreriments, la diferència entre el salari rebut i el que legalment li corresponia, descomptes per menjar abusius o no pactats, etc.

HI HA ALGUN TERMINI PER RECLAMAR EL QUE ENS DEUEN?

En cas d’acomiadament o canvi de condicions de treball és important reclamar abans de 20 dies. Per reclamar deutes salarials o altres quantitats, el termini és d’un any. És a dir, si avui descobrisc que des de fa 2 anys m’estan pagant de menys, en un judici només podré reclamar els endarreriments corresponents als últims 12 mesos.

QUÈ ÉS LA QUITANÇA?

És el document que la treballadora signa reconeixent que ja ha rebut la seua liquidació i que els ocupadors no li deuen res més. Per tant, no es deu signar si anem a reclamar contra

l’acomiadament o per endarreriments o deutes pendents. Abans de signar la liquidació cal comprovar:

. Que la data de notificació de l’acomiadament és la correcta, és a dir, que no ens estan donant un paper de data anterior.

El termini per sol·licitar la baixa és de 6 dies des del cessament en el treball. És necessària la signatura de l’ocupador.

· Que la quantitat que s’està rebent és la mateixa que apareix en la liquidació.

· Cal explicar els diners abans de signar per assegurar-se que rebem el que diu la liquidació. Si per cobrar una quitança ho has de signar, però no estàs segura que siga correcte, signatura afegint al costat les paraules “no conforme”.

ES POT FER ALGUNA COSA EN CAS D’ESTAR SUPORTANT MALTRACTAMENTS O QUALSEVOL FORMA D’ABÚS PER PART DELS CONTRACTANTS O ELS SEUS FAMILIARS? En un cas així, acumula i guarda qualsevol element de prova (enregistraments, informes mèdics, etc.), i dirigeix-te directament al sindicat. A la vista de la situació concreta, parlarem de les possibles eixides. No suportes mai cap situació de maltractament.

QUI TÉ L’OBLIGACIÓ DE DONAR D’ALTA A LA TREBALLADORA EN LA SEGURETAT SOCIAL (SS)?

La part ocupadora és la responsable de fer-ho davant la Tresoreria General de la Seguretat Social – SS, abans que comence la prestació de serveis. És possible estar en la SS donada d’alta per més d’un ocupador. En cas de treballar menys de 60 hores al mes (per a un sol ocupador), les parts poden acordar que l’obligació de donar d’alta i cotitzar passada a la treballadora, però l’ocupador li haurà de lliurar mensualment, juntament amb el salari, la quota de seguretat social a càrrec seu. De totes maneres, l’ocupador d’una persona que treballa menys de 60 hores al mes, pot donar-li d’alta i cotitzar (no és obligatori passar-li la responsabilitat de l’alta de cotització a la treballadora). Els ocupadors que contracten 60 hores mensuals o més, estan sempre obligats a donar d’alta i cotitzar per la treballadora, independentment de quin siga la jornada que aquesta tinga en altres domicilis.

QUAN ES DÓNA DE BAIXA A LA TREBALLADORA EN LA SS I QUI HO FA?

QUAN COTITZA LA TREBALLADORA DE LLAR A LA SS?

La cotització varia segons el salari mensual de la treballadora incloses les pagues extres que, per a aquest càlcul, es prorrategen al llarg dels 12 mesos de l’any. Es calcula aplicant un percentatge a la base de cotització que correspon segons una taula de salaris que té 8 trams. La xifra de cada tram canvia cada any, i la fixa el Govern. La cotització és un 25,80% de la base de cotització, i la càrrega es reparteix entre les dues parts: l’ocupador paga un 21,70% de la base cotitzadora, la treballadora un 4,10%.

ES POT DENUNCIAR A L’OCUPADOR/A QUE NO ASSEGURA A UNA TREBALLADORA DE LA LLAR?

Sí, sempre es pot denunciar davant la Inspecció de Treball la falta d’alta i cotització en la SS, fins i tot en el cas que la treballadora hagués acceptat aquesta situació anteriorment. En el cas de les treballadores de llar de menys de 60 hores mensuals que tinguen pactat el traspàs de la responsabilitat de cotitzar a la SS, també es pot denunciar a Inspecció de Treball que la part ocupadora no haja abonat les seues quotes a la treballadora. El pacte de no assegurar a la treballadora a canvi de pagar-li una mica més de salari, no té cap validesa. La SS obliga a pagar els endarreriments de 4 anys, encara que a la treballadora se li reconeixen tots a l’efecte de les futures prestacions.

LI INTERESSA PER A ALGUNA COSA A UNA TREBALLADORA DE LA LLAR QUE L’ASSEGUREN QUAN ESTÀ CASADA I EL SEU MARIT TÉ JA SS? Cotitzar a la SS dóna drets propis, entre altres, la pensió d’invalidesa, la de jubilació, la de viduïtat i orfandat. És el teu dret, intransferible i independent del teu marit… Tant la pensió d’invalidesa com la de jubilació, es poden cobrar alhora que una pensió de viduïtat.

LI INTERESSA PER A ALGUNA COSA A UNA TREBALLADORA DE LA LLAR ESTRANGERA COTITZAR AQUÍ QUAN TÉ LA INTENCIÓ DE TORNAR AL SEU PAÍS EN UNS ANYS?

Les 10 setmanes restants, li correspon a la treballadora decidir com les distribueix, abans i després del part, i pot repartir el seu gaudi amb el pare (o amb l’altra mare, en el cas de parelles del mateix sexe).

L’estat espanyol té convenis bilaterals en matèria de SS amb molts estats americans (Canadà, EUA, Argentina, Brasil, Uruguai, Xile, Paraguai, Mèxic, Veneçuela, Perú, República Dominicana, Equador i Colòmbia), alguns asiàtics (Corea del Sud, Japó i Filipines), europeus (Andorra, Ucraïna i Rússia), magrebins (Marroc i Tunísia), africans (Cap Verd) i d’Oceania (Austràlia), que permeten cobrar pensions de jubilació, invalidesa, viduïtat i orfandat sumant les cotitzacions realitzades ací i al país d’origen.

Durant les 16 setmanes es cobra un subsidi del 100% de la base de cotització.

COM ES GAUDEIX LA BAIXA PER ACCIDENT DE TREBALL (AT)?

En cas d’accident de treball (AT), es cobra un 75% de la base diària de cotització del mes anterior a la baixa. Es comença a cobrar des de l’endemà a la baixa d’accident; el mateix dia de l’accident es cobra el salari.

COM ES GAUDEIX LA BAIXA PER MALALTIA?

En cas de malaltia, els tres primers dies no es cobra res. La part ocupadora paga la baixa des del 4t dia fins al 8é. És un 60% de la base diària de cotització del mes anterior a la baixa. A partir del 9é dia la baixa la paga directament la SS i és la mateixa quantitat diària, és a dir, un 60% de la base.

QUÈ CAL PER A TENIR DRET A LA PRESTACIÓ DE MATERNITAT?

Cal estar d’alta en la SS en la data de començament de la baixa de maternitat i a més, segons l’edat, s’exigeixen els següents períodes de cotització: · Fins als 21 anys: no fa falta cap període cotitzat. · Dels 21 als 26: 90 dies en els últims 7 anys o 180 dies en tota la vida. · Més de 26 anys: 180 dies en els últims 7 anys o 360 dies en tota la vida.

QUI HA DE PAGAR LA SS MENTRE DURA LA BAIXA, SIGA DE MALALTIA, ACCIDENT O MATERNITAT?

Les dues parts continuen pagant com abans de la baixa, cadascú el seu percentatge, però és responsabilitat de la part ocupadora ingressar la quota total.

A partir del dia 21 de la baixa, la prestació puja i és del 75% diari a càrrec de la SS fins que s’acaba.

En cas de recaiguda per la mateixa malaltia, si entre les dues baixes no passen més de sis mesos, la segona baixa es cobra des del primer dia.

En 2016 cal tenir 65 anys i 4 mesos, i haver cotitzat 15 anys, dos d’ells en els 15 anteriors a la data de la jubilació. Fins a l’any 2027, els anys exigits i l’edat aniran pujant. Ens podeu consultar al sindicat.

EN MATERNITAT, ES TÉ ELS MATEIXOS DRETS QUE LA RESTA DE LES TREBALLADORES?

Sí, hi ha dret a un descans de 16 setmanes, ampliables a dues més per cada fill en cas de part múltiple, 6 de les quals és obligatori gaudir-les després del part.

QUÈ CAL PER A TENIR DRET A LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ?

També tenen dret a la pensió del Segur Obligatori de Vellesa i Invalidesa (SOVI) les treballadores que van cotitzar 5 anys a la mútua del Servei Domèstic. En molts casos es poden cobrar alhora una pensió de viduïtat i la jubilació del SOVI. No oblideu que ens podeu consultar en el sindicat.

Sí, se li pot donar d’alta si compleix dues condicions: no viure a la mateixa casa i cobrar un salari pel seu treball.

No cal deixar-se impressionar per aquesta amenaça. La il· legalitat l’ha comès la part ocupadora i si l’ocupador s’autodenuncia, rebria una multa més alta que els diners pels quals s’està discutint i, a més, seguiria tenint el deute amb la treballadora. En un cas així, consulteu en el sindicat.

SE LI POT DONAR D’ALTA EN LA SS A UNA PERSONA QUE TREBALLA PER ALS SEUS FAMILIARS, PER EX., L’ÀVIA O CUNYADA QUE CUIDA A LES CRIATURES...?

HI HA ALGUN TERMINI PER RECLAMAR EL QUE ENS DEUEN?

En cas d’acomiadament només hi ha 20 dies hàbils. Per canvi de condicions de treball s’ha de reclamar com més aviat millor. Per reclamar deutes salarials o altres quantitats, el termini és d’un any. És a dir, si avui descobrisc que des de fa 2 anys m’estan pagant de menys, en un judici només podré reclamar els endarreriments corresponents als últims 12 mesos.

ÉS VERITAT QUE EN TENIR PAPERS NO ES TENEN ELS MATEIXOS DRETS QUE LES ALTRES TREBALLADORES DOMÈSTIQUES?

És totalment fals, l’única diferència és que no es pot estar d’alta en la SS. Però, el salari, l’acomiadament, la jornada de treball, els descansos, festius, la liquidació… són iguals.

EN NO TENIR “PAPERS”, HI HA DRET A RECLAMAR CONTRA ELS INCOMPLIMENTS DEL CONTRACTE?

Sí que es pot reclamar, com la resta de treballadores. Des del sindicat podem dirigir una carta a la part ocupadora, comunicant-li quin és el deute que té amb la treballadora, entre altres accions de pressió en cas d’incompliments. Amb o sense “papers”, totes hem de tenir els mateixos drets i si ens els vulneren, lluitar juntes per exigir que es complisquen. Una de les formes de solució, si el problema no es resol mitjançant la carta, és presentar una reclamació davant el Servei de Conciliació, per intentar arribar a un acord amb l’ocupador. Si encara així no s’aconsegueix un arranjament, es va a judici. Cada treballadora decideix fins a on vol arribar. I el judici, o via legalista, no és l’única eixida.

QUÈ FER DAVANT L’AMENAÇA DELS OCUPADORS DE DENUNCIAR DAVANT LA POLICIA QUE S’HA TREBALLAT IL·LEGALMENT A SA CASA?