Edició
Associació Cultural Falla Taüt, Cullera - 2023
Direcció i coordinació
Nacho Romero Ferrer
Redacció
Ramon Marí Bohigues
Revisió lingüística
Àngels Falcó i Josep Bou
Portada
Raquel Escrivá Fernández
Fotografia
Fernando Navarro
Disseny i Maquetació
Yogur de Fresa
Col·labora
Generalitat Valenciana
Dipòsit legal
V208 – 2014
Difusió il·limitada en valencià
A plataforma Issuu: www.issuu.com/fallatautcullera
A facefook: www.facebook.com/TautCulturalCullera
A instagram: @ac_fallataut
Edició de 300 exemplars
L’Associació Cultural Falla Taüt de Cullera, no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció i l’Ús del Valencià.
El present llibret s’ha presentat al XXVII Concurs de Llibret de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera.
L’A.C. Falla Taüt és membre orgullós de la Federació de les Lletres Falleres.
Monument gran
Lema
Fills de Qulyayra
Artista
David Sánchez Llongo
Explicació i relació
Ramon Marí Bohigues
Esbós i disseny de la falla
Daniel Gómez
Fills de Qulyayra
Text explicatiu de la crítica del monument faller de la Falla Taüt de l’any 2023. Aquest any l’hem dividit en dues parts diferenciades: la primera part ens conta la vessant històrica de Qulyayra (Cullera) i la segona part ens convida a un passeig pel monument faller amb el que és la crítica fallera tal i com sempre l’hem entesa.
Primera part
Dades històriques
Breu recorregut des dels temps més antics fins a l’època musulmana en la qual ens centrem.
El nom
D’on ve el nom de Qulyayra? Per què eixe nom? Què significa? Qui li’lposà?
El Castell
Història del nostre castell, muralles torres i albacars que van ser moltes voltes assetjats però en cap moment conquerits.
La Medina
Nucli urbà enclavat a la falda de la muntanya, protegit per una muralla.
Activitat agrícola
De com els àrabs van veure la riquesa i possibilitats de les nostres terres i començaren a integrar cultius que han perdurat fins ara.
El port fluvial
Port situat al riu Xúquer, on enllaçava amb la mar i tenia una gran activitat comercial amb el riu com a vertebrador de riquesa.
Activitat econòmica
A què es dedicaven els nostres avantpassats? Quines eren les seues principals activitats?
Divisió social
Quines eren les classes socials dels nostres avantpassats? Com es dividien i quines funcions principalment tenien?
006 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument gran
Ramon Marí Bohigues
Segona part
Repàs històric Com a introducció deixem unes pinzellades històriques que ens col·locaran a Qulyayra en lloc i fets per comprendre el que passarà després.
El Xeic de Qulyayra Coneixerem al Xeic de Qulyayra, a l’Emir de Balansiya i al Sultà a qui tots dos rendeixen tribut.
El Faquir Haurem d’aprendre tècniques de faquir per controlar el dolor i l’ansietat, perquè venen temps difícils i els hem de saber suportar.
El Gran Basar – El Terrissaire Hem de treballar l’argila i tornar als materials nobles. Reciclar és l’eixida.
El Gran Basar – Les Catifes Seguim en el gran Basar, on hi ha un comerciant que diu que les catifes poden volar i ens ensenya a regatejar el preu.
El Gran Basar – Colpets de Cassalla
A les rodalies del basar trobem una fàbrica de cassalla. No ho digueu a ningú que els àrabs tenen prohibit l’alcohol.
El Jardí de Qulyayra – Titots-(però)-Reials
El jardí de Qulyayra és un jardí fastuós, exòtic i principal. Té fins i tot titots, però... aneu amb compte! que són reials.
Un Geni, amb molt de (mal) geni
Perquè et toque un geni com aquest, millor que no et toque res.
El Faquir encisador
Un faquir encisador, encisat per una serp. Qui encisa a qui? Aquesta és la qüestió.
L’art de la caça Com ha derivat la cacera d’animals per a subsistir? En la cacera en pla animal per fer mal any i sofrir.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 007
Fills de Qulyayra
Fills de Qulyayra
Dades històriques
Cullera en l’antiguitat, tingué esplendor i glòria. Però tot queda oblidat, segons ens conta la història.
Fou als voltants dels segles IV i V, quan els ibers la fundaren, per a deixar-la morir, quan poc després l’oblidaren.
Després de diverses centúries, foren els berbers omeies els qui un nou auge li donaren fent que les glòries retornaren.
La població pertanyia a la Taifa de Balansiya, per a més tard quedar integrada en la Taifa d’Isbiliya.
Sota el domini de les ètnies almoràvits i almohades abastaren noves èpoques de pau i benestar saturades.
Part 1
Ells foren qui construïren el castell i la medina, el port fluvial i les torres de guaita, defensa i bina.
I començant d’un no res, ben lluny que ells arribaren, que historiadors i poetes1 les seues glòries cantaren.
La història continua després amb nous capítols i pactes. Però hui ens centrarem en els àrabs i els seus actes.
008 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument gran
Ramon Marí Bohigues
1.
Antologia
Consulteu
Poètica de Ibn Kafaja, poeta àrab nascut a Alzira.
Qulyayra és el nom compost que els àrabs li atorgaren. Qul·la2 que és un cim de mont i ayra3 un diminutiu l’altre.
En tot cas és un orònim ja que des de Xàbia a Orpesa, no hi ha altre mont, costera o cim on les ones trenquen en pedra.
Perquè el relleu de Qulyayra és inusual i molt significatiu, Amb una muntanya solitària, atrapada entre la mar i el riu.
I aquest nom ha perdurat des d’eixe temps fins hui en dia, I si bé hi ha hagut variants l’arrel sempre es mantenia.
Com consta en l’antic escut i sense entrar en matèria per molts és ben conegut que posava Colla Aeria4
I fins a la Cullera actual nom pel qual ens coneixen prestigi i fama mundial, que per tot arreu ens reconeixen.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 009
El nom
2. Segons Manuel Sanchis Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià.
3. Segons Joan Coromines, Lingüista català autor del Diccionari etimològic.
4. Consulteu l’escut oficial de Cullera fins 1986.
En el segle deu va ser quan van construir el castell5, bastió de defensa abrupte que resistia els setges.
Per fer-lo infranquejable feren un primer albacar que el feia inexpugnable, si el volien atacar.
Després feren un segon amb torres de guaita i defensa perquè la població es refugiara quan l’enemic assetjava.
En aquest segon albacar6, hi havia cinc torres de posició: l’esmotxada, l’octogonal, la de Miranda i la del Racó7
Principal era la de Santa Anna, on es trobava la porta d’accés a la segona zona fortificada i el pas de la vila cap al castell.
Pel nom de la reina Mora també era coneguda i una llegenda8 conta que fou presó i sepultura.
Aquestes torres s’enllaçaven en un recinte emmurallat, on tots els atacs rebutjaven, ja que el Castell fou rendit però mai fou conquerit.
5. Multitud de publicacions on es poden consultar referències del Castell de Cullera, difícil recomanar-ne una sola.
6. Ruta de l’Albacar, sobre sender antic original (molt recomanada i recomanable) amb panells explicatius i una torre visitable.
7. Coneguda originalment com la del racó de Sant Antoni, d’on pren el nom el barri.
8. Llegenda sense cap rigor històric i autor incert que conta amors prohibits, que acaben en ajusticiament i suïcidi.
010 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument gran
El Castell
La medina se situava entre penyes i cudols i un laberint dibuixava amb places i carrerons.
Barri de cases intricades per sinuosos carrers amb pujades i abaixades sota la salvaguarda del castell.
Als peus de la muntanya residia la població, resguardats per una muralla que es brindava protecció.
Allí es forma un nucli urbà tot plegat com un nou, al qual el saber ciutadà anomena Barri del Pou.
Els nous assentaments de gent extramurs es van situar, formant-se ravals complets, com el Raval de la Mar.
I eixe fou el primer nom que nostra falla9 va tindre i d’aquest nom venim tots orgullosos de perdurar i mantindre.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 011
La Medina
9. Segons
document gràfic de 1928 que hi ha al nostre casal, penjat en un quadre.
Activitat agrícola
Va ser cap al segle huité quan el savi poble morisc trobà en la nostra terra un autèntic paradís.
Paradís verge i salvatge que ells varen transformar en terres fermes i riques on nous productes cultivar.
Mitjançant pous i sénies varen dominar les aigües fent-se els amos d’elles per molt bé aprofitar-les.
Pel bon profit d’eixes aigües van introduir nous cultius i amb la gran xarxa de séquies canviaren sequerals per regadius.
I cultivaren camps d’arròs en els bancals característics plantant en mil i un horts moltes varietats de cítrics.
També van portar l’albergínia, espinacs i canya de sucre i noves fruites com l’albercoc i els melons, d’Alger i l’altre.
La majoria d’aquestes collites a Cullera han perdurat ja que arròs, melons i taronges ara es cultiven i s’han cultivat.
Segons els mapes antics10 situen ací a Qulyayra un port fluvial molt actiu que enllaçava mar i riu.
Els àrabs coneixien el Xúquer pel nom del «devastador» per les fortes crescudes que el feien demolidor.
Però el saberen domar fent-lo actiu i navegable de Sumacàrcer al mar, on el feien transbordable.
Els troncs que eren serrats a les zones forestals de Conca arribaven al port fluvial de Cullera i d’allí a les drassanes de Dénia.
Allí en aquestes drassanes feien grans naus i vaixells que la Mediterrània creuaven transportant gèneres i gents.
012 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument gran
XII.
10. Segons els geògrafs àrabs al-Udri i al-Idrisi, segles XI i
El Port fluvial
Activitat econòmica
Desenvoluparem un capítol a part sols per a l’agricultura i respecte a les altres activitats, les tractaren d’una en una.
La principal zona de comerç se situava a l’entorn del Basar, seu de gremis i artesans i lloc on poder comerciar.
Així el gremi dels terrissaires era expert i molt nombrós; igual feien peces quotidianes com peces de luxe i adorns.
També treballaven el cuir per guarnicioneria i corretges i de la llana, seda i lli feien suaus vels i fines teles.
En el tint eren uns mestres i de plantes, brosses i baies o corfes d’arbres i fruits secs feien colors admirables.
També treballaven les fustes, ja que eren molt abundants, feien carros, vaixells i mobles, i utensilis d’usos quotidians.
Divisió social
La divisió social de la gent, té una gran similitud en com s’allotjaven al castell per rang, casta i/o virtut.
Els salons més alts i torrellons eren pels nobles i governadors. Allí estava la zona administrativa, religiosos, dirigents i senyors.
La zona mitjana o primer albacar era reservada als burgesos, terratinents i comerciants, potentats, magnats i cabalosos.
A la Medina, segon albacar, estava la població plana que vivia del seu treball amb més o menys art i manya.
I en extramurs i ravals vivien esclaus i pobres que ho passaven d’allò més mal perquè vivien de les sobres.
Aquestes divisions socials perduraren per molts temps i fins ara han arribat, que classes segueixen havent.
Que cadascú és d’on naix i si vol aspirar a ser més s’ha d’esforçar i lluitar que a ningú li regalen res.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 013
Fills de Qulyayra
Som fills de Qulyayra, descendents de llinatges nobles que l’empremta han deixat com antics i pretèrits pobles que la nostra terra han habitat.
Agarrant de cadascú el millor de cada raça hem fet un arrel profund que ens lliga amb valor i força, lleials i amb causa comú.
Primer foren els ibers qui a aquestes terres arribaren, i després d’uns anys pròspers, ells sols les abandonaren, sense constatar bé els perquès.
Després, l’imperi romà que mig món fa dominar per la nostra terra passà. Però ací no es van quedar, i veïnes poblacions fundà.
Fins que les ordes visigodes d’elles els despatxaren. Les volien per ells a soles. i dos-cents anys es quedaren fins que els àrabs els doblegaren.
Més tard els àrabs quedaren enamorats d’aquest paradís i les seues arrels ancoraren captivats per un dolç encís del que mai ja es lliuraren.
Quan els cristians els conqueriren rendiren prompte l’estoc, i fins i tot la religió abandonaren per mantindre estatus i lloc i tots els privilegis conservaren.
I així és com va arrelar la cultura i la vida àrab que per sempre es va quedar fent un mestissatge hispanoàrab present i molt quotidià.
Pervivint en el nom dels pobles en secans i en regadius, en hàbits molt saludables que perduren forts i vius, en cases, castells i mobles.
Venim de senyorial prosàpia i és millor no renegar que viure en pau i harmonia tots junts en una mateix llar, i amb congruent filosofia.
014 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument gran
Ramon Marí Bohigues
Part 2 Repas per la història
El xeic que governa Qulyayra, Ho fa amb seny i saviesa, i l’obra que hui no es fa, es farà amb rabent promptesa.
El xeic en Jord-hi, el volgut, rendeix tribut de cortesia a l’emir en Xim-oh, el sabut, de la taifa de Balansiya.
I tots dos deuen submissió al sultà d’aquest país el gran Ibn-Sanh-ez, el patró, que governa amb gran encís.
Sota els designes del sultà i amb l’emir a la direcció, el xeic canviant Qulyarya està per donar-li futur i projecció.
Perquè qui queda endarrerit, És xafigat i oblidat, i es mamarà molt bé el vit qui deixe a Qulyayra a part.
Que el xeic no va a tolerar que ningú ens faça de menys que Qulyayra va a estar, capdavantera en excés.
El xeic En Jord-hi ha promés Major renom i presència, que Qulyarya s’ho mereix però hem de tindre paciència.
Paciència per madurar I tindre-ho tot ben lligat que costa modernitzar, el que fa temps no ha canviat.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 015
El Xeic de Qulyayra
Escenes falla
Faquir (control del dolor)
S’ha de fer com el faquir i tindre el dolor controlat per tot el que ha de venir que va a causar-nos fretat.
El xeic en Jord-hi recomana que ens estrenyem el cinturó que està venint mala onada i hem de capejar la situació.
S’han que controlar la pena, el dolor i l’ansietat per suportar la condemna, de tindre el moneder foradat.
Els preus estan desbocats i els diners ja no ens duren. Estem sempre atabalats i demanant que els aturen.
El preu de la llum està al cel i veurem d’allí qui el baixa. Allí mengen coques de mel i els de baix passem per caixa.
S’ ha de fer meditació que ja s’han acabat els diners. Delicada és la situació i encara estem a primers de mes.
El Terrissaire venent ceràmica
El terrissaire a l’argila sap traure-li gran partit fent una ceràmica fina d’un fang bast i deprimit.
Ens deu servir de lliçó i donar nova vida a coses. Reciclar és la qüestió i de velles fer-ne noves.
El “soc” és el mercat moro on el preu no posen clar, fluctua com un tros de suro i has de saber regatejar.
El mercat de Qulyayra, per les obres van traslladar, i ara que estan acabades tornar-lo es van oblidar.
De ceràmica i escuradeta al mercat no queden llocs. Ara els punts de més venda són els de la roba a muntons.
Dijous dia de mercat a Qulyayra s’estila, anar al bar a esmorzar, i lluir el “garbó” en la vila.
Però d’ençà que l’han canviat la Vila ha quedat sola. Tenim, passeig i mercat, però per córrer l’andola.
D’ençà que eren xicotets a Qulyayra s’ha estilat Comprar bragues i calçotets, en les parades del mercat.
016 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument gran
Les catifes no volen
En el mercat pots trobar les mil i una catifes. Ara, si diuen que poden volar! Espai! Que diuen enganyifes!
Les catifes no volen i, de fet, mai han volat. Això passava en el conte i el conte ja s’ha acabat.
Catifes de palaus reials que agraden molt a la gent. Diuen que són orientals i les fan a Crevillent.
Catifes i teles nobles fetes amb fils de primera. Pareixen ser i no són. No hi ha una vertadera.
No ens fiem dels venedors que volen prendre’ns el pèl; que diuen fer-te favors, i estan fotent-te el queixal.
Tenen gran art per a vendre i t’atabalen de tal manera que volen fer-te comprendre, que és de marbre i és de pedra.
Colpets de cassalla
Tots volen aquesta beguda, un licor de molta talla; La més buscada i volguda. El seu nom és: cassalla.
A Qulyayra es fabrica una cassalla secreta. Cerveró és tan magnífica, que fa bomba a una piuleta.
És una fórmula ancestral transmesa de pares a fills, amb producció artesanal que va directe al setrill.
La cassalla envalentia i proporcionava gran valor. Però si la beus en demesia et deixa fet un mocador.
Mocador fet un bolic amb tirasses i badocs, pixat fins al melic i replet de baves i mocs.
No abuses de la cassalla o acabaràs fet un drap, que dins la panxa és canalla, i acabes perdent el cap.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 017
Ací tenim dos titots i a ningú li deu saber mal. Potser siguen un poc borinots però... compte! Que són reials!
Llueixen acolorits amb plomes de mil colors, i van contant i subsistint sense haver fet ni un brot.
Tenen un crit peculiar que gasten sempre que algú de la ratlla es vol passar. Sempre li diuen: ni un!
Enlluernen la gent amb balls rítmics i ostentosos que resulten sorprenents. Però són falsos i enganyosos.
Tenen una cançoneta que sona molt cridanera. Però no té tornadeta i més que cantar “glugluteja”.
Tenen un harem de tites que bavegen boges totes que es presten a que les testes, i després les tastes totes.
Farem de Qulyayra un jardí amb aus exòtiques i peixos, amb plantes llunyanes i boniques que a tots deixaran perplexos.
En la falla uns jardins farem com els que hi havia al mercat, perquè a Qulyayra enyorem flora i fauna tot plegat.
El xeic de Qulyayra vol jardins i està omplint tots els carrers d’arbres grossos i prims, amb alambors i maseters.
El jardí té una fonteta amb nenúfars i granotes i fragàncies d’oloreta. a galant, gessamí i roses.
018 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument gran
Titots reials
El Jardí de Qulyayra
Grup Geni i Mora (Exposició)
Què és el que demanaries si un geni et concedira els tres desitjos que volgueres Sense esforç ni gosadia?
Ves amb compte amb aquest geni, que és fill de diversos pares i si li demanes caldo ell te’n donara moltes tasses.
Aquesta xica vanitosa li demana moltes mamelles i ara en té per tot el cos i no sap què fer amb elles.
Volia una polla insaciable i el geni li la va pegar, i ara va amb una gallina que no para de menjar.
Pensa bé el que demanes, que ho hauràs d’encertar perquè si no ho encertes, t’hauràs de conformar.
A Qulyayra li fa falta un geni que els desitjos sàpiga complir, que dels que fan despropòsits, estem més que farts, ho he de dir.
El faquir i la serp
Un faquir encisador a tothom té bocabadat amb una música capciosa, i a tots deixa embobats.
Encisada per la música la serp no sap què fer: Si resoldre l’encreuada, o començar a córrer.
El sultà Ibn Sanh-ez, el patró, té a tothom fascinat. Parla i s’escolta el que diu i no es creu ni la meitat.
Per mantenir la poltrona s’ajunta amb molt mala gent. I tant li va com li se’n dona, perquè ell escolta però no sent.
Si un dia la serp es rebel·la, i diu que ja hi ha prou, armarà una gran revetla movent més caguera que un bou.
A Qulyayra els faquirs no són del tot capciosos i ens tenen acovardits. Però no són maliciosos.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 019
El noble art de la caça en la història és ancestral. Si el caçador bé s’ho passa la presa ho passa fatal.
La pantera sigil·losa, assetja amb gran solitud i busca una incauta presa entre els més desvalguts.
També hi ha caçadors que van en manada a caçar i com si fora un trofeu s’ho graven per a xalar.
A Qulyayra com al món no volen cap més cacera, que cadascú puga escollir, a qui vol o a qui menysprea.
Que dir No siga que NO, i dir SÍ siga que SÍ, i que no li donen més voltes o per l’eix se’n va a eixir.
Que fer responsable a la llei no eximisca de cap culpa, que no fiquen un remei, que siga pitjor que la cura.
Perquè al bon entenedor, no li fan falta les lleis que per tots és sabedor, el que es pot o no es pot fer.
I vaig a deixar-ho ací per a que la cosa no s’enrede, que jo soc curt de mollera i ja han vist que no m’entere.
020 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument gran
L’art de la caça
Et cride després
“Te llamo después y te explico”. Però a mi no m’ha cridat i jo he fet el que he pogut i no sé si he encertat.
He fet la crítica a cegues, sense saber com anava: si les mores eren panteres o si la cassalla amargava.
Primer demane perdó, que de segur que ho he errat. Però no ho tinguem en compte que ho he fet amb bona voluntat.
No vull eximir-me de culpa que haguera pogut fer més. I si algú em dona les gràcies li contestaré «de res».
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 021
Monument Infantil
Lema
Al teu ritme
Artista
Gonzalo Rojas
Explicació i relació
Ramon Marí Bohigues
Al teu ritme
Cadascú té el seu ritme, intens i a la seua mida i el seu cor batega i corre acord a com va sa vida.
Cadascú porta un compàs, diferent l’un de l’altre. Hi ha qui el porta assossegat, i hi ha qui porta el tres per quatre.
Al ritme de la música ballen jóvens i ancians; uns a ritmes més calmats i d’altres a ritmes trepidants.
Al ritme de les xarxes a la caça dels “likes” van. No importa molt el que faces, tan sols que agrade al personal.
Al ritme de les dansades trobem els balls valencians, tradicions perdurades per fills, pares i germans.
Al ritme on emporte el vent és perillós navegar: No és igual bufe de ponent, i que després gire a llevant.
Cadascú al seu ritme, va coneixent el seu camí. Uns espai, altres de pressa van buscant el seu destí.
Busca el teu bioritme que segur que el trobaràs. Presta atenció i posa’t firme i aleshores el descobriràs.
024 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument infantil
Ramon Marí Bohigues Ritme i compàs
Ací vos presente a Josep. Arrossega el carro de la vida i com és molt desinquiet, “volant vaig” diu de seguida.
És impulsiu i imprudent i sempre té tendència a viure perillosament.
Tal volta li manque prudència i prendre bones decisions. Ho fa tot en un no res i viu la vida al revés.
Que ritme en la vida tindrà per poder asserenar-se i les idees ordenar-se.
L’experiència
És jove, no té experiència. Però és qüestió de temps. A la seua àvia Maria li sobra, la que li falta a ell.
Després d’espines i roses, ara viu a un ritme més pausat, gaudint de les xicotetes coses.
Ací dalt està Meritxell qui viu al ritme del vent. És la xiqueta-penell i sempre està en moviment.
I més amunt trobem a Ares: Com que vol viure en els núvols, no saps son ritme quin és.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 025
El carro de la vida
La gaubança
Vos presente a Francesc: és music i va amb sa tuba marcant el ritme als presents.
I que en parleu de Felip, un xiquet molt consentit?
Vol viure com un rei, i els pares no fiquen remei.
Un consell et vull donar per tal que sigues feliç: a cor què vols viure has i deixa de ser indecís.
Pau està tan malcriat que no accepta opinions i sols vol viure entre cotons.
Ritmes de vida
A un ritme desenfrenat viu sa vida Joan Bernat. Des de menut està acostumat a viure sempre enfadat.
Aleix és molt imprudent, impulsiu i esgotador i vol viure sense por.
Coneixeu a Tino i Lino?
Van a ritme descompensat. Lino va a ritme de sesta, i Tino més accelerat.
A ritme lent, lentament, Nobita pot contemplar com el bonsai va creixent.
026 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument infantil
Altres ritmes de vida
Ahmed és un xiquet que viu en una haima. És nòmada en el desert i, del seu ritme, ell mana.
Que la vida no és així, descobrirà tard o prompte i que el seu destí no és sols viure del conte.
La imaginació de Mapi no presenta cap dilema, per viure en el món de Yupi Eixe és el seu problema.
Emili viu en el poble entre muntanyes i penyes. Sempre el veuràs caminar a poc a poc per les pedres.
Al ritme de València
El ritme a la valenciana és un ritme molt sorprenent. Arreplegues durant un any per a cremar-ho després.
Una dita valenciana diu que la paciència té les arrels amargues, però dona fruits dolços.
Per això els valencians, patim sempre arreplegant però després gaudim cantant, ballant, botant, cremant…
Mireu a Alba i a Àlex. No els trobareu mai cansats; estan aguantant el ritme.
Ritme de música i coets, xocolate i ensaïmades, Despertà per als xiquets.
Els xiquets ací a València, quan arriben les falles, ballen a ritme de les xarangues.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 027
El ritme de la llebre és veloç i cridaner. Però sap que ho té fàcil i s’adorm en els llorers.
En canvi la tortuga, sap que difícil ho té, però es posa les piles i queda en lloc primer.
Aquesta faula ens recorda que no has de confiar-te, i per guanyar en la vida molt hauràs d’esforçar-te.
La lliçó que heu d’aprendre és que ningú dona res. No has de fer com la llebre perquè la tortuga sap més.
Al ritme de les xarxes (socials)
Pendent de les xarxes socials viu al ritme dels “m’agrada”. No és que estiga bé o malament, però és una vida aspra.
Gael vol ser “influencer” per influenciar a tots Vol per a eixe menester un ritme ràpid de vots.
Al ritme enamorat
Viu al ritme de l’amor, i està sempre enamorat. No passa fred ni calor perquè està sempre encisat.
L’amor porta un ritme ansiós i un desassossec constant.
Si no és un amor correspost, que mal que t’ho veig passant.
028 Volum II / Explicació i relació de la falla / Monument infantil
La faula i la lliçó
Al ritme vital
Cada persona té un ritme i viu a la seua manera, adquirint un bioritme, únic i amb forma sincera.
He deixat per al final que tu pugues decidir i que el teu ritme vital, sàpigues tu elegir.
Al ritme final
En l’orquestra d’aquest món, tu has d’anar al teu ritme. El compàs marca el que som i tots hauríem de ser lliures.
A la fi l’he rematat, i he anat al meu ritme, Espere vos haja agradat, que ja m’he cansat d’escriure.
Si t’ha agradat “AL TEU RITME”, fes-te un selfie al costat d’ella i puja’l a la xarxa, en la nostra pàgina fallera.
D’entre totes triarem, la foto més divertida i un premi li atorgarem, posant-la més distingida.
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 029
Visita als monuments
030 Volum II / Explicació i relació de la falla
AC Falla Taüt / Cullera 2023 / Fills de Qulyayra 031
