Falla Taüt 2021. La caiguda de l'imperi

Page 1



2021

1


UN LLIBRET DE MARÇ PUBLICAT EL MES DE JUNY DE 2021 El llibret que tens a les mans s'havia de publicar la vespra de falles, com de costum. Malauradament la pandèmia ho trastocà tot i ara, a poc a poc, tornem a la normalitat. Encara que res mai serà igual. El nostre llibret continua viu com aleshores, responent al projecte inicial pel que havia apostat la falla Taüt. Per aquest motiu, els articles constaten el sentir d'aquells moments, recordant les emocions i preocupacions d'aquells dies. Així que ara els hem de llegir i valorar com cal. A hores d'ara, l'equip del llibret de la falla Taüt ja treballa, de valent, en el llibret de les falles de 2022. Salut i gaudiu bona cosa.

2


3


Edició Associació cultural falla Taüt Cullera – 2021

Portada Edgar Frigola

Direcció i coordinació Nacho Romero Ferrer

Il·lustracions interiors Joan Carles Alemany, Toni Colomina, Edgar Frigola, Victor Piris, Mª Carmen Sines

Equip de Redacció Òscar Agud , Josep Bou, Ramón Marí, Juan Sapiña, Ivan Morales, Raquel Escrivà, Paula Torres. Revisió lingüística Àngels Falcó i Josep Bou Col·laboracions literàries Salva Andres, Josep Lluis Aparici, María Arlandis, Juan Arlandis, Ana Armengot, Iker Borja, Teresa Broseta, Joan Castelló, Immaculada Cerdà, Noemi p. Cerdà, Marina Collado, Alex Creus, Adrià Escolà, David Ferrer, Joan Gabriel Figueres, Kike Gandia Álvarez, Domènec García, Gema García, Joan R. Gimeno, Alex Grau, Antonio Manuel Hernández, Hector Hernández, Noel Hervás, Mònica Marí, Julio Martí, Miguel Angel Martínez, Noel, Juanjo Medina, Susi Melià, Alex Morales, Lucia Navarro Marí, Juan Bta. Ripoll Font, Gonzalo Rojas,Toni Sancastro, Hèctor Sanmanuel, Lluis Angel Santos, Valeria Sebastià, Clara Soler, María Such, Pablo Torregrosa, Dunia Valero, Alvaro Vallet, Sara Vázquez, Marta Zambrana. Poetes Alba Fluixà, Alfons Navarret, Berna Blanch,David Vid, Fina Girbes, Mari Carme Arnau Orts, Mari Carmen Sàez Lorente, Ramón Marí, Toni Picazo, Vicent Penya,

Fotografia Fernando Navarro i Nacho Romero Agraïments Gemma Cofre, Pablo García, Lucia Navarro, Abel Peralta, Pedro Ribes, Juan Manuel Chofre Piris i Raúl Colom Blasco Col·labora Generalitat Valenciana

Disseny i Maquetació Edgar Frigola Impremta Tecnigrafic Edició de 150 exemplars Dipòsit legal V208 – 2014

Diputació de València ha concedit una subvenció econòmica per a les comissions falleres corresponent a la Convocatòria de Subvencions a les Comissions Falleres de la Província de València 2021.⁣⁣⁣⁣⁣⁣⁣⁣⁣⁣⁣⁣⁣⁣ Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres

L´associació Cultural Falla Taüt de Cullera, no s´identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors. Difusió il·limitada en valencià issuu: fallatautcullera Facebook: TautCulturalCullera Instagram: ac_fallataut

4

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció i l’Ús del Valencià de l’any 2021 El present llibret s´ha presentat al XXV Concurs de Llibret de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera amb la col·laboració de l´Ajuntament de Cullera.


5


DOMÈNEC GARCÍA: GUARDÓ Ü 2020, PREMI A LA TRAJECTÒRIA CULTURAL.10 PRÒLEG:«ANNUS HORRIBILIS» Josep Bou Dalmau.12 Editorial: NACHO ROMERO.15

Capítol

1

REPRESENTANTS 2021

MÓNICA MARÍ PERIS (Fallera Major).20 JOSÉ SIMÓ VIVÓ (president).22 GEMA GARCÍA GIL (FM Infantil).24 PABLO TORREGROSA MARTÍNEZ (President Infantil).25

3

Capítol POEMARI

«IMPERI DE CENDRA»Alba Fluixà.42 «LA CAIGUDA» Alfons Navarret.43 «DE CLAREDAT ORGULLOSA» Berna Blanch.44 «CANÇÓ DEL DEFALLIT» «ROMANÇ DE L’IMPERI» David Vid.45, 46 «DONA GRÀCIES!!»Fina Girbés.47 «EL PES DELS DÉUS» Mª Carme Arnau.47 «L’IMPERI DELS BALCONS» Mª Carmen Sáez.48 «EL TEU IMPERI HA CAIGUT» Ramon Marí.49 «EL MÓN S’ATURA» Toni Picazo.50 «EL CARRER COM A CAIGUDA» Vicent Penya.51

2

4

Capítol IL·LUSTACIONS

«JUGANT AMB EL MÓN» «LA VIDA ET SOMRIU» Carmen Signes.54 «ESPURNES» «JOIOSOS» Joan Carles Alemany.56 «SENTIMENTS EMMASCARATS» «JUNTS» Nacho Romero.58 «LA CAIGUDA DE L’IMPERI» «LA VIDA ET SOMRIU» Toni Colomina.60 «LA CAIGUDA DELS DINERS» «LA VIDA» Víctor Piris .62

Capítol

«QUE SI VULL O QUE SI TINC» «TOT ANIRÀ BÉ» Edgar Frígola.64

MONUMENTS 2021

Monument Gran: Explicació de la falla. Ramon Marí Artista: David Sánchez Llongo.28 Monument Infantil: foto + Explicació Falla. Ramon Marí Artista: Gonzalo Rojas.36

6


5

Capítol

DAVALLADA DE LA COVID: CREEM UN NOU IMPERI «10 DE MARÇ DE 2020» Dunia Valero.68 «CINC REFLEXIONS SOBRE LA NOVA CAIGUDA DE L’IMPERI FALLER» Juan Gabriel Figueres.70 «EL GEGANT AMB PEUS DE FANG». Juanjo Medina.72 «RESISTÈNCIA I RESILIÈNCIA». Àlex Morales.74 «EL BALL DE LA VENTAFOCS / CENDROSA ANOMENADA PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ». Nacho Romero.76 «DAVANT L'ADVERSITAT, LES FALLES SEMPRE REVISCOLEN». Joan Castelló.78

SECTORS FALLERS: Situació ACTUAL, LLUMS I OMBRES SECTOR INDUMENTARISTA: «TAL DIA COM HUI...!» Mónica Marì Peris.80 SECTOR PIROTÈCNIC: «L'IMPERI DEL FOC, DEL SOROLL I DE LA LLUM». Toni Sancastro.82 SECTOR ARTISTA FALLER:(entrevista) «SITUACIÓ ACTUAL, LLUMS I OMBRES». Noel Hervás.84 SECTOR FLORISTES: «FLORS EN TEMPS DE COVID». Ana Armengot.86

SUMARI DAVALLADA DE LA COVID: CREEM UN NOU IMPERI «LA CAIGUDA D’UN IMPERI DARRERE D’UN ALTRE» Miguel Ángel Martinez.88 «ALÇAR-SE I CONTINUAR CAMINANT» COM LA INDÚSTRIA CULTURAL POT ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS. Julio Martí.90 «a les 23:00h la partida més disputada dels últims 102 anys, club de Covid contra l’associació esportiva mundial!» REFLEXIONS ESPORTIVES EN TEMPS DE COVID. Àlex Creus.91 «UNA OPORTUNITAT, NO UNA AMENAÇA». Noemí P. Cerdà.92 «ALIMENTACIÓ DURANT EL CONFINAMENT. COM ENS HEM COMPORTAT?» HÀBITS ALIMENTARIS A LA QUARANTENA, VIDEOTELEFONADES AMB PICADETA. Antonio Manuel Hernández.93 «LA VACUNA TURCA» XOC CULTURAL, DEL CAL COMPARTIR AL «PER FAVOR, DISTÀNCIA» Àlex Grau.95 «LA NOVA NORMALITAT ALS CENTRES EDUCATIUS». Marina Collado.97 «HISTÒRIA D’UN AMOR (IM)POSSIBLE?» COM LA GENT HA REACCIONAT «REFUGIANT-SE» EN LA NATURA EN LLOC DE FER ACTIVITATS MÉS COSMOPOLITES I SI EN SÓN CONSCIENTS DEL QUE SUPOSA FER ÚS DE LA NATURA I NO CUIDAR-LA. Luis Ángel Santos.98

7

«Pan-acadèmia o encunyant paraules en temps de pandèmia» Immaculada Cerdà.100 «CAU L'IMPERI» maria such.102 TRENCANT BARRERES «HÉCTOR MELERO, UN GRAN LLUITADOR» Ramon Marí.104 «QUARANTENA ALL'AGLIO E OLIO». Hector Sanmanuel.106 «DOCENT EN TEMPS DE PANDÈMIA» Salva Andrés.108 «PLANTES PURIFICADORES» Juan Arlandis.110

CULLERA: ESTUDIS DE CRISIS PASSADES I PRESENTS «RIUADA I INUNDACIÓ DE CULLERA L’ANY 1864». Juan Bta. Ripoll.112 «EL PORTUM SUCRONE I LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ A CULLERA». Kike Gandia.115 «DEFENSEM LES PLATGES NATURALS DE CULLERA». Plataforma Defensa Platges Naturals.120


6

Capítol

INFANTS «LA VIDA ET SOMRIU» «NO ET DEIXAREM GUANYAR LA BATALLA, PERQUÈ A NOSALTRES, MAI ENS HAN ENSENYAT A RENDIRNOS». President infantil 2020 Pablo Torregrosa.130 Història F.M.I 2020 GEMMA.131 «MAI PERDREM EL SOMRIURE» Breu monòleg, humorístic i crític de la situació actual. David Ferrer.132 CONTE: «L’ANY SENSE PRIMAVERA» Teresa Broseta. (El present text ha segut presentat als premi COMFET al millor relat infantil, de Lletres Falleres 2021).134 CONTE. «TRES ANYS PORTAVEM FENT EL FORAT» Nacho Romero (El present text ha segut presentat als premi Murta microrelat, de Lletres Falleres 2021).136 CONTE. «HISTÒRIES DEL TEMPS» Sara Vázquez.137 REFLEXIONS INFANTILS: COM SERAN LES FALLES 2021?.138 ENTREVISTA A GONZALO ROJAS (ARTISTA INFANTIL).143 FOTOS XIQUETS.145

7

Capítol

COMISSIÓ ADULTA

LLISTAT FALLERES I FALLERS.154 JUNTA DIRECTIVA.156 FOTOS FALLERS.160 PREMIS ACONSEGUITS 2019.172 RECOMPENSES 2020.174 «SENTIMENTS I IL·LUSIONS DE LA FM» Mónica Mar.179 «SENTIMENTS I IL·LUSIONS D’UN PRESIDENT» José Simó.183 «DEL “LLIBRET HABILIS” AL “LLIBRET SAPIENS”: L’EVOLUCIÓ» Òscar Agud.182 «XIQUES CATÒLIQUES, APÒSTOLIQUES I ROMANES, CRÍTICA I HUMOR.» 2021 Adrià Escolà.186 «GELOSIA DE NOVENÇÀ» Ramon Marí.190

«ELS MOMENTS DELS MÉS MENUTS». Clara Soler.150 COMISSIÓ INFANTIL.151 8

«PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ COM A MOTOR DE LA FALLA, EN TEMPS DE COVID» Clara Soler.194


«FER CULTURA PER FER FRONTA LA QUARANTENA» Lucía Navarro.195 ESPORT: «AQUESTA FINAL LA GUANYAREM» RESUM I FOTOS DE L’ACTIVITAT ESPORTIVA DE 2020. Álvaro Vallet.197 FALLA SOLIDÀRIA: «NO ÉS UNA MARCA, ÉS UNA ACTITUD». Nacho Romero.202 «EL NOSTRE CASALER A LA TERRA I AL CEL» ACOMIADEM Isidro Sapiña.204 «HOMENATGE A CINQUANTA ANYS DE LLAVOR HUMANA» Nacho Romero.208 «AUTOBIOGRAFIES 50É ANIVERSARI JLF» Susi Melià 210 «PARLAR DE FALLES, M'ENCISA, SOC UNA APASSIONADA D'AQUEST MÓN» Susi Melià.211 «ELS 90 I ELS INICIS DEL 2000, ANYS COMPLICATS PER A LA JLFC» Joan R. Gimeno.213 «TRAJECTÒRIA J.L.F.» Ramón Marí.214 «TRAJECTÒRIA J.L.F.»Domènec García.215

8

Capítol GALA Ü .218

CRITICA SATÍRICA .224 CONCURS AUQUES .228 CREACIÓ PREMI Ü I REPERCUCIÓ.232 CARTELLS DE CULTURA .234

9

Capítol

GUIA COMERCIAL 237

9


DOMÈNEC GARCÍA Foto: Gala de cultura i lliurament de premi Ü a la trajectòria en foment de la Cultura i la tradició Valencianes, febrer 2020

10


GUARDÓ Ü 2020

PREMI A LA TRAJECTÒRIA CULTURAL "En la Gala de lliurament del Guardó Ü, que té com a finalitat reconéixer la implicació i trajectòria de persones o entitats dins del món faller en la seua vessant cultural, fou un moment culminant com a taüter, en ser la persona elegida pels membres del grup de Cultura de l'A.C. Falla Taüt, com a mereixedor del guardó. Amb aquesta Gala vaig retre homenatge a les tasques desenvolupades a la nostra comissió; destacant la relació directa, al llarg de la meua vida, amb la cultura. Amb una breu simbiosi, d'una vida involucrada dins les corrents culturals del poble, va ser per a mi, el millor moment i motiu d'orgull com a membre i faller de la Taüt. Donar el màxim agraïment a tots els components d’aquesta comissió per tan gran honor." Aquestes paraules de gratitud, per part de Domènec ens enorgulleixen com a comissió. Tal vegada perquè es tracta d’una persona en grans inquietuds culturals, que li encanta visitar i admirar monuments i conjunts artístics antics, que és un enamorat de la música clàssica, que la seua gran passió artística és i ha sigut el teatre, disciplina on ha destacat en gran manera aconseguint molts guardons com a millor actor al llarg de tota la seua trajectòria artística, que viu amb gran entusiasme 11

el folklore popular valencià, que va recuperar i difondre balls antics com el ball de bastons, hui en dia clàssic a les festes majors de Cullera, que com a membre de la Colla Pas Pla i ballador en actiu segueix en eixa tasca tan lligada a les arrels populars de la música i els balls més autòctons. Tot el que he dit és en l'àmbit personal, però no podem oblidar els fets aconseguits de manera col·lectiva, des del seu treball al capdavant d'institucions com ara la Junta Local Fallera on durant molts anys, com a delegat de cultura i després com a president, va aconseguir fundar, implantar i consolidar el concurs de teatre faller, manifestació popular de gran tradició i nivell en el poble, ni tampoc podem obviar que des del càrrec de regidor de Festes va recuperar tots els balls de processó arraïmats en les tradicions més populars i que s’havien perdut en el temps. Per tot açò i per més coses que s’han quedat en el tinter la Delegació de Cultura de la falla Taüt va tindre a bé atorgar-li el Guardó Ü de 2020, que reconeix la implicació, dedicació i trajectòria de persones o entitats dins del món faller, en la seua vessant cultural. Enhorabona, Domènec, perquè t'ho mereixes.


PRÒLEG

«ANNUS HORRIBILIS» Josep Bou Dalmau Faller de l’A.C. Falla Taüt

R

esulta que la literatura, penseu per exemple amb l’il·lustre Jules Verne, i ara la cinematografia, sobretot les de gènere apocalíptic, amb evidents exemples com: Virus, Contagio, Estallido, Hot zone i tantes altres o els còmics, recordeu l’11-S, han tingut prediccions que quan les coneixem i en trobem les coincidències ens sorprenem i esgarrifem. Tenen una capacitat inventiva, descriptiva i predictiva per anticipar fets que, amb posterioritat, han passat del paper, la imatge o la seqüència a la realitat. Fa uns mesos ningú hagués pensat que la nostra vida, la nostra història actual, capgiraria de tal manera que no sospitaríem la situació resultant. Ens ha passat com en nombroses pel·lícules i sèries televisives on, de sobte, i per una sèrie de dissortades coincidències la vida del protagonista es veu afectada radicalment i el gir és de 360°.

E

l llistat d’àmbits, sectors i professions afectades, així com les repercussions socials, laborals, familiars i ,és clar, econòmiques són innombrables i tan sols la visió que posteriorment farà la història d’aquest fet li donarà la dimensió oportuna. Per on començar aquesta debacle? No hi ha un únic i concret, on la resta esdevenen danys col·laterals, sinó més bé tots són únics i tots esguiten. Tant és si ho mirem des d’una perspectiva mundial com local. Un sector molt afectat és el de l’hoteleria i el turisme, és clar que les mesures adoptades per tal d’erradicar o minvar els efectes dolents de la pandèmia han fet estralls en importants sectors de l’economia local i estatal. Un sector que aglutina nombroses empreses i que és un motor econòmic fonamental que a l’hora d’escriure aquest article, ferit de mort, encara està a l’UCI. No cal fer més símils.

Aquest article ha participat en el Xé concurs d´articles de llibret de Falles 2021 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera 12

S

ense falles ens hem quedat i el sector s’ha vist afectat, els artistes no han pogut fer altra cosa que reinventar-se i gràcies a diferents entitats han pogut compensar una mínima part de les seues pèrdues, que en res es pot comparar amb la voluntat i les ganes per treballar. Al voltant de les falles, i com en tots els sectors, l’economia diversificada n’ha patit les conseqüències, sols a la ciutat de València genera, de manera directa, 800 milions d’euros d’impacte econòmic. El sector ha hagut d’idear noves possibilitats des de la indumentària a les floristeries o els coeters i d’ací al turisme i l’hoteleria.

I

nimaginable la situació que vivim, esperem que camine en la direcció esperada i arribem, el més aviat possible, al final d’aquest llarg i desconegut túnel. Altre sector que ha patit i encara no ha pogut reviscolar és el sector que aglutina l’àmbit cultural, en concret el teatre, els musicals, els concerts, el cinema, ... Tot i tindre en compte un aforament reduït, i aplicar totes les mesures sanitàries i de distanciament que pertoquen, ni de lluny és comparable la situació a la d’abans del 13 de març. Aspectes com la por d’una part


Imatge: Arxiu global lliure

T del potencial públic, la situació econòmica que ha dut a molts a incloure al seu vocabulari l’acrònim ERTO, la qual cosa suposa una pèrdua d’ingressos, en alguns casos més que substancial i que ha generat que l’oci haja passat a un segon plànol (ací també incloem els viatges, la restauració i les festes, entre elles les falles), el dubte al voltant de l’eixida fa que distribuïdors, productors, els mateixos artistes ajornen les seues estrenes i treballs fins albirar un nou temps.

S

orprén com un sector, qualsevol, es converteix en una àmplia xarxa, en una teranyina que s’estén i engloba nombroses activitats. Tanca un hotel per falta de reserves i es veuen implicats els seus treballadors, els que dinamitzen les nits, els monitors que s’encarregaven dels xiquets mentre els pares descansaven una mica, les orquestres que amenitzen les revetles, les empreses proveïdores d’aliments a la cuina, les agències de viatge que han cancel·lat les reserves, els mitjans de transport que portaven a la destinació desitjada, des de feia mesos reservada, i així un seguit de fitxes que com a l’efecte dòmino, una cau i fa caure les altres.

ambé les botigues, el petit comerç, o els grans magatzems i centres comercials han perdut, durant mesos, l’afluència d’una clientela que s’ha quedat sense estrenar allò que havia comprat per a setmana santa, festes, la comunió del fill, la boda de la germana o de l’amic de tota la vida, que no ha pogut aconseguir una camisa negra, que ara d’improvís i sense avisar, necessita, perquè per culpa d’aquesta malaurada pandèmia el iaio ha faltat a la residència i ni soterrar-lo ha pogut, tot i saber que el dol es porta per dins. I és que la primavera, per a molts, ha sigut l’hivern.

I

nformacions diverses parlen de la pèrdua de més de 5,5 milions de llocs de treball perduts o afectats per un ERTO, segons el diari Expansión. L’agricultura, durant el temps de confinament ha necessitat treballadors ja que aquests no podien desplaçar-se fins el lloc de recol·lecció a causa del confinament i el tancament de fronteres. Sembla broma, però després hem vist als mitjans de comunicació com destruïen part de la collita perquè no tenien on vendre-la, on servir-la. En concret, creïlles ja que els restaurants i llocs de menjar ràpid no en demandaven i la producció s’ha perdut. Danys col·laterals! El tancament de fronteres ha suposat un dèficit de matèries primeres i açò també ha afectat molts 13

sectors. Fins i tot, quan hem sol·licitat, segons quin producte, a diverses empreses de comerç on line com Amazon, El Corte Inglés ,... no ens arribava en la data assenyalada o ja ens avisaven de la demora per a la rebuda del producte. Globalització! Il·lusionats hem vist, com la ventalla de la finestra tornava a obrir-se i deixava entrar la llum, i alguns hem tornat a vore familiars i amics en un estiu que semblava Nadal, per allò de les reunions familiars i celebracions vàries. Hem insuflat l’al·lé a certs sectors que ho necessitaven, que ho desitjaven, però per a alguns tan sols ha sigut un miratge.

R

egistres i rànquings de tota índole recullen dades sobre percentatges, nombres, sectors, entitats, administracions, ... Informacions de tots els àmbits i sectors desfavorits en aquesta pandèmia i que fan el seu particular via crucis; una Dorothy, a la pel·lícula d’El Mag d’Oz, que recorre el camí de rajoles grogues per on espera arribar a Ciutat Maragda i trobar la solució a tots les seus anhels, una eixida. Serà


la vacuna promesa... Putin i Trump, a la seua particular manera, també ho van prometre però, de moment, no tenim res en clar, ni si els efectes secundaris seran això, secundaris. I no oblidem que en els rànquings també estan el nombre de morts que cada dia augmenta i que ha passat a ser una estadística més, però darrere de cada una hi ha una tragèdia personal i un somriure menys.

É

s una carrera de fons, una prova difícil, però no impossible, un camí per a l’esperança, un desig de supervivència perquè ha causat danys, ha fet mal, però d’aquesta s’eixirà més fort i com l’au fènix ressorgiran de les seues cendres, com ho fan les falles any rere any i, de segur, hi tornaran més fortes. Haurà escapat algun sector o ofici d’aquestes notes, però no quedarà oblidat. Fins i tot el sector sanitari ha patit els efectes d’aquesta pandèmia i ara, qui els ho diria, han passat de ser herois a una mena de vilans. Manolo i Ramón, components del Dúo Dinámico, a les darreries dels 80 van interpretar el que hui considerem un himne. Durant el confinament diversos artistes, cantants i músics el versionaren i cada vespre a les 20:00 sonava de fons. Fil conductor d’aquest article, i resum d’aquest annus horribilis en què, emulant la reina Isabel II, fem una sinopsi del 2020: RESISTIRÉ(m), o almenys, nosaltres així ho farem.

14

Imatge: Arxiu global lliure


EDITORIAL

«LA CAIGUDA DE L’IMPERI» Nacho Romero Faller de l’A.C. Falla Taüt No és fàcil caure en la broma de: «Mira un ase que vola!», però tampoc és gens fàcil imaginar que 450 nanòmetres de mida, tindrien tota la població mundial amb una carasseta en la cara a totes hores.

hem reinventat per tal de poder crear un nou llibret amb coherència, i hem renascut amb lemes nous i totes les crítiques al monuments, renovades per a aquest any 2021, que ben bé s´ho mereix i ens ho mereixem

Què és ciència-ficció i què realitat? Què és segur i què una utopia? La innocència, la falta de previsió, la confiança, inclús la desconfiança són, molt probablement, alguna de les causes d’aquesta paranoia real.

En ple confinament, començàvem amb il·lusió el projecte del llibret 2021, apel·lant a la màgia, l’alegria i la col·laboració de tota la gent que, més tard, ha fet possible aquest fantàstic llibret.

La caiguda de l’imperi vol mostrar una realitat que tothom sap, que les xicotetes coses, com ara una abraçada, valen un imperi. Que tenim muntat un imperi sense estar-nos de res, i que 450 nanòmetres ens el desmunta i és capaç de llevar-nos-ho tot. La dualitat entre «la caiguda de l’imperi» (lema del monument gran 2021), i el lema del monument infantil «la vida et somriu» busca desmuntar, amb sàtira i crítica picant, totes les «virtuts» d’un imperi que teníem muntat i que s’hi quedà al llarg de diversos mesos sense saber massa bé què passava. I que, a més a més, marca un camí essencial que ens fa afrontar el dia a dia amb motivació per a crear un nou imperi, reinventar-nos, reorganitzant els nostres sentiments amb el pensament present de que la vida et somriu!!!. Tot i contant amb els mateixos esboços que teniem fets per a les falles 2020, ens

Estàvem en temps de confusió i plens d’interrogants però amb l’ambició (no dic il·lusió, que també) de tirar endavant amb una ànima nova, plens d´energia i de vida, cap a un nou repte, el de fer tribut al títol que ens hem guanyat al llarg de tants anys, ser patrimoni immaterial de la humanitat. Perquè és cert que amb una alerta sanitària podríem pensar en allò de «salvese quien pueda», però, una vegada més, estem demostrant que la cultura, el patrimoni, les nostres arrels i la nostra identitat, estan per sobre d’allò que molta gent pensava. Cert és que amb totes les precaucions sanitàries però no tinc dubte que, la cultura, és un dels motors morals d’aquesta etapa que vivim. Tot i la que està caient, hem representat sainets a octubre, a hores d’ara (desembre 2020) estem assajant teatre, ultimant llibret i omplint les xarxes socials de concursos literaris, endevinalles,... tant per a 15

petits com a majors; que han aconseguit fer cadenes de coneixement al voltant del món de les falles i de la nostra cultura com a poble. La nostra comissió, l’A.C. Falla Taüt, ha estat una de les abanderades arreu de tot el nostre territori, físic i digital, en la promoció de la nostra llengua i la nostra cultura; publicant setmanalment un post per poder interactuar i apropar-se a les falleres i fallers i a tota la gent que gaudeix de la cultura. Dins d’aquesta realitat vull destacar una reflexió de l’amic i escriptor Joan Carles Ventura quan li presentí la idea del llibret i em deia: «Recordem el sector cultural, considerat secundari i en el que no importa massa què passa amb els creadors i creadores de continguts i d’il·lustracions. Fixa’t tu per on, la majoria de persones confinades han sobreviscut moralment gràcies al consum massiu de la cultura – i de l’agricultura- aquests dies». L’autor de: «Em diuen fletxa» o «Camins dubtosos», entre d’altres, ha estat un impulsor, a les xarxes i fóra d’elles, de la cultura. Així doncs, estimat lector, valorem aquest llibre des de la perspectiva de desembre de 2020, moment en què acabàrem l’edició per a tindre’l enllestit en febrer de 2021 i demostrar que la cultura ha sigut un dels motors d`aquesta pandèmia. Nosaltres no hem parat i volem fer veure que ens hem reinventat, primer amb l´esforç de totes i tots els que han col·laborat perquè el llibret estiguera en temps i forma en la data prevista feia un any (febrer de 2021) i segon, tot i comptant amb els mateixos monuments, renovant els lemes i totes les crítiques, per poder donar sentit a aquesta bogeria


16


REPRESENTANTS 2021: Després de dos anys per a oblidar, arriba el moment, tant de temps, desitjat: el llibret és el principi. Ara, podeu tornar a somiar.

17


SALUDA

MÓNICA MARÍ PERIS Fallera Major

coses passen per alguna cosa i la vida pega moltes voltes. Nosaltres, com a societat, vivim sempre pensant en el que ens passa a cadascú de nosaltres, sense adonar-nos-en de què o qui tenim al nostre costat. Pense que la vida ens ha fet parar per a gaudir d’aquestes xicotetes coses o, simplement, per “trobar a faltar”.

Hola a tots. Fallers, falleres, col·laboradors i col·laboradores. Alts, baixets, flacs o no tant, rossos o bruns i, fins i tot, de pèl-roig. Tots diferents però tots amb una cosa en comú... Pertànyer a la millor comissió de Cullera. Una comissió que mai s’ha quedat enrere, ni en temps més remots, allà pel 196, quan la falla de la nostra plaça quedava vetada a no plantar monument. Una multa que durà deu anys!

Trobar a faltar els sopars dels divendres al casal. Les mascletades televisades amb una cerveseta en la mà mentre Ruper talla pernil. Els jocs a la plaça. Les torrades on al final acaba tot per l’aire. La discomòbil. Els soparets de Cristina. Els dinars al Javimar. El primer dia de falles… i el segon… i el tercer… Sé que aquesta situació és un merder. Sé que a tots ens han truncat els plans. Sapigueu que a mi, com a Fallera Major, la que més. Sé que és moment de posar la nostra festa en “alerta”. Però també sé que nosaltres, tant individualment com a comissió, ens refarem, i ja mai ens podran parar. Perquè el dia que tornem, ho farem més forts i amb més ganes de somiar que mai.

Sé que són temps difícils, molt difícils, sobretot per al nostre sector, el de la festa. Sé que arriba un moment d’estrényer-nos els pantalons i, per això, també vos demane calma i paciència. Cal aguantar, siga com siga. Perquè com deia Charles Darwin “no són els més forts de l’espècie els que sobreviuen, ni els més intel·ligents. Sinó tots aquells més flexibles i adaptables als canvis”. I així ha de ser, hem de ser forts i estar units en aquests moments. Els qui bé em coneixen, saben que sóc una persona molt positiva i que sempre trac la part bona d’allò mal que em passa. Doncs aquesta situació de segur que també la té. Perquè les

Foto: José Mengual 18


19


POESIA DEDICADA A LA FALLERA MAJOR

Quan despertes d’un malson, sents un consol a l’instant. En canvi, si el somni és bo, només vols seguir somiant.

MÓNICA MARÍ PERIS Ramón Marí Bohigues

Somiar amb fets molt plaents, amb detalls que t’alcen l’ànim, amb actes molt complaents, que t’allunyem del desànim.

Faller de l’A.C. Falla Taüt

Aquest any per tots ha estat un malson constant i dur que imperis ha trontollat, però tombar no ha pogut. Mònica, vés despertant, que els malsons ja són passat i els futurs sobrevindran plens d’esperança i bondat. I acabaràs eixe anhel que un mal alié va interrompre. Reprendràs de nou el somni que la vida et va descompondre. Seràs nostra fallera major ja que aquest any no has pogut, i tots tindrem el gran honor que reines en la falla Taüt. Perquè els somnis es compleixen i tu el teu veuràs complit: Que visca nostra fallera major i la mare que ens ha parit! 20


21


SALUDA

JOSÉ SIMÓ VIVÓ President

Un any més em dirigisc a vosaltres i m’encantaria dir que, després de tot, hem viscut unes falles meravelloses al 2020. Però no, no és així ja que ens quedàrem a la meitat. Tot allò que ens ha arrabassat la pandèmia en el passat exercici faller no pot fer que perdam la il·lusió per viure unes falles properes diferents, més emotives... Ja queda ben poc per tal que tornem a lluir el color taronja que tan ens caracteritza per la nostra volguda plaça, per tornar a gaudir de la germanor i, sobretot, de la festa fallera. Tan sols em queda dir-vos que, gràcies a la vostra paciència infinita, tornarem a estar tots junts, amb més essència fallera que mai.

Que visquen les falles! I visca la Falla Taüt, per sempre! AMUNT! 22


Foto: Cristina Català 23


Gema García Gil Fallera Major Infantil

Gema i Pablo tots dos quedaren, sorpresos i molt estranyats, sense saber què va ocórrer, ni què és el que havia passat. Perquè... explica’ls a uns xiquets, si és que ho saps explicar, que la il·lusió de tot l’any de sobte, s’ha d’acabar. Primer hi hagué plors, cares serioses i condols; després, pesars, malhumors, i moltes explicacions. A la fi ho varen captar: la festa no pot seguir. Però no és el punt final, tan sols un punt i seguit. De nou tornaran les festes, berenars, jocs i gimcanes, despertades amb coets... i, de nou, plantarem les falles. 24

Foto: David Ferrer


Pablo Torregrosa Martínez President Infantil

Tornaran de nou a ser president i fallereta major, representants de xiquetes i xiquets, i gelosia i enveja de tots. Perquè són dues perles fines, dos diamants per polir, dos raigs de sol d’esperances, dos capolls a punt d’eixir. I quina sort que ací els tenim i d’ells gaudir hem pogut, juntament amb Pablo i Gema fruïm, en la gran falla Taüt.

Foto: David Ferrer

25


CAPITOL 2

26


MONUMENTS: A març de 2020 us esperàvem plens d'il•lusió. Arriba el moment d'eixir al carrer i lluir novament. Els nostres anhels perquè torneu i els sentiments que ens desperteu estan a punt.

27


MONUMENT GRAN

LA CAIGUDA DE L'IMPERI David Sánchez Llongo Artista

Ramón Marí Crítica. Faller de l’A.C. Falla Taüt Lema i crítiques originals 2021

ELS IMPERIS

TIPUS DE IMPERIS

ALTRES IMPERIS

DEFINICIÓ Com són, com actuen ACONSEGUIR-HO Cost de mitjans i vides CONSERVAR-HO Lluites continues contra els conquerits PERDRE-HO Esforç en va, que de madur caurà.

IMPERI POLÍTIC De política i polítics. IMPERI DELS SENTITS Trellat i alguns altres. TALL IMPERI Moda i glamour imperial. ESTIL IMPERI Disseny, Costums i influències. VALDRE UN IMPERI Valuós o empastres. TINDRE UN IMPERI Afany per aconseguir. MER IMPERI Poder judicial i jutges. MIXT IMPERI Llibertat, per llei, per fer el que vulgues.

FUTUR DEL IMPERIS Tenen futur? Com afecta? IMPERIS RELIGIOSOS En el nom i per la religió. IMPERIS DEL SEXE Respecte i igualtat en el sexe. ELS IMPERIS DE LA POR Imperis fets i governats en la por. IMPERI OSTENTÓS Gallardejar i presumir d’imperi. EL VELL IMPERI Gaudir a la vellesa de l’aconseguit.

GRANS IMPERIS EXEMPLES Romà, Mogol, Britànic, Espanyol, etc. LA CAIGUDA D’UN IMPERI Sensacions per la pèrdua. L’IMPERI EN CRISI Danys col·laterals de la pèrdua. RESSORGIR DE L’IMPERI Aprofitar l’ocasió i alçar-se de nou

CONCLUSIONS D’IMPERI IMPERI FALS IMPERI PUNT I FINAL

28


29


ACONSEGUIR-HO

ELS IMPERIS DEFINICIÓ Per definició, imperi és, dominar, sotmetre i subjugar. Sota una autoritat als altres, sense deixar-los pensar, Ni tindre seny, juí, ni res. Sota el domini d’un opressor, es sotmeten pobles i territoris, imposant el caos i el terror, per anul·lar voluntats i raciocinis, i fer el que mane l’emperador. Perquè tothom faça el permés, prohibeixen costums i tradicions, anul·len vells ritus i festes, i, com no, les grans celebracions, ancestrals, arrelades i autòctones.

Aconseguir els imperis, resulta molt sofrit i costós. Moltes vides queden als camins, molts diners, grans inversions, sacrificis, penalitats i exterminis. El desembós és tan gran, que a compte res no ix. Però l’ambició i l’afany, fan apostar-ho tot al fix, i no avaluar perjudicis i danys. Guerres grans i interminables, on res la vida no val, fets demencials i execrables, propis de bèsties i animals, que són impius i deplorables. Després en grans cerimònies, amb bufa i sumptuositat, van mostrant com a colònies els territoris conquistats, sense pudor ni vergonyes.

CONSERVAR-HO Conservar-ho és molt sofrit, i no ho vas a poder gaudir, ja que tot el conquerit, sempre vigilant-ho has d’estar, resultant cansat i penedit. Tot el qui ha sigut conquerit, mai no s’ha de conformar, i sempre estarà inquirint, per fotre’t fora de la llar, a qui per la força ha inserit.

Conservar l’imperi suposa sufocar motins i revoltes, que freqüentment minven els comandaments i tropes, amb tant de desgast en lluites. Que aplacar el sentiment, és difícil de realitzar, puix lliure és el pensament i has de deixar-lo volar, que engabiar-lo no és prudent.

D’aquest mode són els imperis: Total opressió als ciutadans, control de fets i terminis, tots lligats de peus i mans, i no expressar propis criteris.

30


LA CAIGUDA DE L’IMPERI PERDRE-HO Tant d’esforç i sacrifici resulta a la fi en va i acabes perdent l’imperi, pel que lluïes ufanós per desgast, en ofici i en cost. Que per molt fort que tu sigues, sempre hi ha u més fort encara, que no et deixa que et rigues, llevant-te el que tens ara, i no deixant que més estigues. Si el territori és molt gran, molts són els fronts on lluitar. I no és possible en tots estar, doncs t’has de multiplicar i en dividir-te ho perdràs. Tots els imperis han caigut per voler massa abraçar i l’error sempre ha sigut voler fora governar el que en casa no has pogut.

GRANS IMPERIS EXEMPLES EI primer fou el romà que amos de mig món foren, fins que el mongol els tombà, tornant cap al seu origen on disgregat es resguardà. Després l’imperi espanyol, que mig món va abraçar, on no es ponia mai el sol. No es podia controlar, i el van desfer en condol. El britànic ha sigut, El més longeu i arrelat, i, malgrat haver desaparegut, sa identitat ha perdurat, en normes, mides i costums. Grans imperis hi ha hagut mes ja tots s’han acabat. Tots ho han donat per perdut perquè ara està mal mirat un govern dèspota i absolut.

31

Quants imperis han caigut. Quantes vides s’han truncat. Quin mal més dolent han dut, que per el món s’ha escampat. i frenar-lo no han pogut. Tot el que era ta vida, per terra se n’ha anat: volers, passions, mitjà de vida... Tot ha quedat aparcat, sense cap sentit ni mida. Llarg i dur confinament, tots en casa allí tancats, veient com moria la gent, sols en una cambra oblidats, quin final més depriment. AI govern, per suficient, per sorpresa li va pillar, Van respondre lentament, I molta gent va faltar, Per no fer-ho promptament. Aleshores te n’adones del poquet valor que vals i valores altres coses, que no valoraves abans, per pròximes i quotidianes. Que el que més estima u no costa d’aconseguir. Va innat dins de tu, i toca traure-ho a relluir. Això és de sentit comú.


TIPUS D’IMPERIS

L’IMPERI EN CRISI Després de la cruel pandèmia, ara ens ha quedat la crisi. Molts han perdut la faena, fent mil i un sacrificis, per tal d’omplir la nevera. Llargues cues de fam, on va la gent amb pocs mitjans, a buscar-se què menjar, que entitats i persones els tenen a bé donar. I de la nit al matí veus com el teu mitjà de vida s’esfuma o li posen fi. I has de buscar una eixida, Per a poder subsistir. Quants negocis han tancat, i quants més que tancaran d’ací i des d’ara endavant. Quantes gents procuraran, noves formes d’anar avant. Que la crisi ens ofega, ens obliga i ens tenalla, i sense ganes de fer brega el que diguem en la falla: És que quan no plou, pedrega. Que amb il·lusió i sacrifici, un negoci havies muntat i ara en temps de crisi per terra has vist tirat, treball, formació i ofici.

L’IMPERI POLÍTIC RESSORGIR DE L’IMPERI Pot ressorgir un imperi? Pot alçar-se de nou? Amb treball i bon criteri, Segur que alces el vol. Per res cal plànyer-se, Tin bona disposició. Les ferides cal llepar-se, i buscar una nova posició. Busca noves oportunitats, agarra-les al moment, que no són per casualitat i no passaran novament. Ressorgeix de les cendres, com au fènix mitològica, que en aquestes prebendes, no hi ha lloc per a la lògica.

Pareix que no vaja amb ells, que són gent privilegiada. El polític no pateix, sembla una gent desapiadada que no sap de sentiments. Quina gestió més dolenta, que de la pandèmia han fet. La gent està ben calenta perquè el que està veient, no la deixa gens contenta. Han aprofitat la crisi no per aportar solucions, per dir-se mil improperis, en uns canvis d’opinions, que no tenien desperdici. Quina vergonya més gran, aprofitar les institucions, per llançar-se insults i injúries, per desviar fets i accions, i mentir una i mil voltes. L’IMPERI DELS SENTITS No vaig a parlar de la pel·lícula, ni tampoc dels cinc sentits. El que vaig a dir jo ara és perquè se senta al·ludit, qui el sentit comú no gasta. Que sent sentit principal, quasi no el gasta ningú, i per tot és primordial, i simple sentit comú, que en la vida és essencial.

32


Quan dubtes del que deu ser i no sàpigues per on tirar, para, pensa el que has de fer, i com el sentit comú aplicar. Que no és un sense sentit, el sentit comú gastar, i sol acabar en l’oblit, per no parar-se a pensar. TALL IMPERI En costura el tall imperi, té una funció essencial: realça la part de dalt, i dissimula la de baix. A aquest estil de cosir, Hi ha qui li trau bon partit, sap dissimular defectes, i el millor d’ell oferir.

ESTIL IMPERI Estil Imperi és una moda, de decoració d’interiors. És cansada i carregada, i el resultat és prou angoixós. L’estil va nàixer a França, imposat per Napoleó, que com els influencers d’ara, l’escampa per tot el món. Influencers que pagats, per les cases comercials, van les modes escampant mostrant-ho en els seus canals. Influencer avui en dia, És una nova professió, en la qual el guany s’estima, en el número de seguidors. VALDRE UN IMPERI

Hi ha qui vol valdre un imperi, i en tot té que manifassejar, i a la fi fa grans empastres difícils de solucionar. TINDRE UN IMPERI Hi ha qui amb poquet es conforma, i en el seu imperi és feliç, Hi ha qui té molt gran la gola, i vol el seu imperi engrandir. Hi ha qui té un imperi immens, i mai té prou, sempre vol més, Hi ha qui amb tindre el suficient és feliç i no ambiciona res. Tindre o no tindre és el quid, que tothom sol qüestionar, No tots valoren l’aconseguit, i volen l’ imperi augmentar. Jo tinc un imperi a casa, que per a mi és essencial. I és ma família la causa, principal i primordial.

I no és mala decisió, mostrar de tu el millor, per crear bona opinió, Mentre amagues el pitjor.

Quan a u que val per a tot, li diuen “vals un imperi”, estan exalçant-lo molt, per res és un improperi.

Hi ha qui a casa és Lucífer. Però quan va pel carrer, ficant cara d’angelet, va malcorant i mal fent.

Que un imperi és molt costós, i difícil d’assumir. El mateix que certes coses, molt costoses d’aconseguir.

El mer imperi capacita al jutge, a jutjar causes civils, i fer complir les sentències, d’actes infames i vils.

Hi ha qui es pensa que val molt, però eixe valor no és real, puix tan sols ho empastra tot I té un desastrós final.

En la tasca del jutge, ningú deu interferir. No com ara que el polític Vol tindre basa i decidir.

33

MER IMPERI


ALTRES IMPERIS FUTUR DELS IMPERIS El govern d’Espanya vol reformar el poder judicial per tindre major control en els jutges i fiscals. Que política i justícia, no es deuen barrejar. La justícia deu ser justa, i la política sol espantar. MIXT IMPERI Mitjançant el mixt imperi, feien actes vils i malifetes dictadors i emperadors ense escrúpols ni consciències. El mixt imperi facultava al mal governant de torn a fer el que li venia de gana atropellant tothom. Encara que el mixt imperi, avui en dia s’utilitza poc, hi ha governats sense criteri que volen imposar-lo de nou. El mixt imperi abolit: “Que visca la democràcia!” Govern pel poble elegit, gestionat amb seny i gràcia.

¿Tenen futur els imperis? Ara per ara dic no. Han de canviar els criteris, que la gent vol tindre decisió. Doncs ara no són necessaris, dictadors ni emperadors, Deixen-se estar ja d’imperis, injustícies i dessabors. El poble vol decidir i elegir a qui haja de manar, que no volem més sofrir, i al qui ho faça mal, llevar. Que patir ja hem patit prou, i qui estiga bé, que no es moga, que no ens agarre més el bou, ni ens col·loquen al coll la soga. IMPERIS RELIGIOSOS En nom de la religió, grans imperis s’han creat, que el fanatisme i la condició, al fracàs els han condemnat. Perquè en el nom de Déu no podem actuar els hòmens. Que cadascú faça el seu, i responga dels seus actes.

34

Siga el Déu que siga, i li diguen com li diguen, no fa falta que vos diga: que si no t’agrada, no estigues. Totes les religions del món tenen un comú denominador: Manen fer el que jo dic, però no el que faig jo. IMPERIS DEL SEXE En els imperis del sexe, Es pot gaudir de bon grat. Però en quant u ho demane, s’ha de parar a l’instant. S’ha de fer sexe amb llibertat, cadascú en la seua tendència, sense que resulte forçat, ni imposar cap obediència. Sexe lliure i consensuat, sense envair cap espai. Que siga en plena llibertat, i que no es subjugue mai. Respectar el pensament i controlar la passió, i admetre al moment, que quan és no, és NO. ELS IMPERIS DE LA POR Imperis fonamentats en la por, Sense tindre cap decència, que se sostenen en el dolor, la crueltat i la violència.


EL VELL IMPERI Busquen la tranquil·litat a qualsevol preu i cost, invertint en seguretat, Per assossec del capitost. Formen exèrcits privats, contractant a mercenaris que actuen sense pietat destruint als adversaris.

L’imperi per als vells és una bona pensió. Viure en pau i estar seré, amb gaubança i diversió. Tota una vida de treball, d’estalvis penes i angoixós, i quan t’has de jubilar, diuen que hi ha números rojos.

A la fi, quan tot se sap, quan tot ix a la llum, l’imperi queda com un drap perquè estava fet de fum. En eixe precís moment, que el fals imperi ha acabat, tot resulta sorprenent i l’emperador claudicat.

El respecte i l’acatament són clau en la lleialtat, tothom es torna obedient, per por a ser ajusticiat.

Imperi és, que en la vellesa, tingues molt per a gaudir i veus amb poca glòria i molta pena, que sols dona per subsistir.

IMPERI OSTENTÓS

Que el calaix que estava ple, l’han buidat en altres cuites, i del que era per als vells, queda pols i teranyines.

Ací arribem a la fi, posem el punt final, que no dóna més de si, un imperi artificial.

Gallardejar i lluir i del que tens, ostentar, sol l’enveja descobrir, i males accions provocar.

CONCLUSIONS D’IMPERI

Que els imperis no existeixen, puix tots han caigut en l’oblit, i si hi ha alguns que pareixen, de la imaginació són el fruit.

Que veuràs com hi ha molts que el teu imperi arremeten i per gelosia i altres qüestions, et volen dominar i sotmetre.

Qui fonamenta el seu imperi, en mentides i falsedats té perill a un gran tiberi, en descobrir-se les veritats.

Hi ha qui li agrada ostentar, presumint sense trellat. Si no té prou per a menjar, com bufa en caldo gelat.

Hi ha qui viu en un imperi i tot és una fal·làcia. Un magnífic embolic, ple de necessitat i desgràcia.

De què val tindre un imperi, si no gallardeges d’ell? Però és menester i necessari, que li poses un bon pastell.

FALS IMPERI

35

IMPERI, PUNT FINAL

Ara estan passats de moda imperis i emperadors, i no queda cap rapsoda que narre fets i opinions. El fet de manar en despotisme ha quedat eradicat. La gent no vol l’ imperialisme, vol democràcia i llibertat.


VIDA DOLÇA, SOM-RIURE DELICIÓS. Somriu dolç i amb alegria que la vida és deliciosa. Viure amb pau i amb harmonia, és tindre una vida preciosa.

MONUMENT INFANTIL

LA VIDA ET SOM-RIU Gonzalo Rojas Artista

Ramón Marí Crítica. Faller de l’A.C. Falla Taüt

Lema i crítiques originals 2021

NO SIGUES BABAU I RIU, PERQUÈ LA VIDA ET SOM-RIU. La vida té durs moments, on res sembla positiu. Oblida’ls i posa’t content, perquè la vida et som-riu. Tal volta estiguem passant moments difícils i mals. Però nous temps ja vindran que de terra ens alçaran. Rebem la vida contents i amb la cara riallera l’hem de viure satisfets somrient d’orella a orella. Pensa en eixe pallasso molt seriós i poc actiu. Rep molts colps i té fracassos però a la fi sempre som-riu.

Si el somriure deliciós saps sempre tu mostrar, el càstic serà menys penós i més lleuger d’aguantar. VIDA PERILLOSA, SOMRIURE NERVIÓS.

La vida, sempre endavant, encara que sense ganes. Sempre l’hem d’estar lluitant, oblidant penes i llàgrimes. Que al final d’una borrasca, quan sembla que res no viu, sempre torna la bonança i, aleshores, la vida et som-riu. EL SOMRIURE ÉS VITAL, CAL QUE SIGA ARTIFICIAL. Si no tens ganes de riure i no estàs content de normal, intenta canviar i viure. Busca un somriure artificial. Somriu a la vida amb ganes, encara que artificialment, veuràs com de bé que t’ho passes, i fes fora el mal pensament. 36

Quan t’enfrontes a un perill, sempre somrius nerviós. Però reflectit en l’espill, el somriure és enganyós. Mirant-lo sempre patisc i somric un poc nerviós, perquè sempre busca el risc i això em resulta angoixós. VIDA DOLENTA, SOMRIURE DIABÒLIC. El Joker sempre mostrava un somriure diabòlic, fruit d’una vida dolenta i un procedir estrambòtic. Per un somriure diabòlic descobriràs un mal fet que qui fa un acte impúdic, amagant-lo és molt dolent.


37


LA VIDA SEGONS ELS SOMRIURES La vida ha evolucionat avançant com les persones i el somriure sempre ha estat, fins hui i des de les mones. D’ençà que el món és món sempre hem trobat el somriure que el somriure és meravellós i dona ganes de viure. RIU-TE DE TOT, RIU-TE DE TU Riu-te de tu, no passes pena que si et rius de tu mateix, et riuràs amb la boca plena, perquè ets qui millor et coneix. Si pots riure fins i tot de tu, de totes les coses tu riure podràs i si li sap mal a algú, no t’hages d’amoïnar. SORPRENENT I RELATIU, UN SOMRIURE EXPLOSIU. Un somriure sorprenent, impetuós i explosiu, que surt espontàniament, ostentós i molt altiu. Amb un somriure explosiu, va contagiant l’alegria, apareix amb grat i gust, per sorpresa i picardia.

LA VIDA OBSCURA I TRISTOR, UN SOMRIURE DE COLOR La vida obscura és signe de tristor i poc trellat. Amb color tot és insigne, prodigiós i al·lucinant. Els grisos ja no s’estilen. Ara és tendència el color, el que tots busquen i volen és la vida en tecnicolor.

LA VIDA SOMRIU I EN TOT EL MÓN VIU. En totes les parts del món la rialla és universal. Els idiomes canvien molt però la rialla és igual. En tots els continents tenen diferent semblant. Parlar, parlen diferent, però riuen tots igual.

SOMRIURE FAMÓS, VIDA MOSTRADA.

EN LA VIDA, EL SOMRIURE OBRI PORTES.

Tots van mostrant sa vida, buscant els likes i m’agrada, lluint cossos, dents i rostre, els trobem fins en les postres. L’enigmàtic somriure que llueix la Mona Lisa, ningú sap traçar o descriure, si és feliç o si està trista.

El somriure és eixa clau que obri tots els forrellats: cases, finques o palaus no en trobaràs cap tancat. Somriu i veuràs com de fàcil les gestions es fan més àgils. Males cares i mals gests, emboliquen tots els papers.

SOMRIU A MARS, LLÀMIGRES GRANS.

LA VIDA SENSECOMPLEXOS. VAS A RIURE’T D’EIXOS?

Quan rius amb gust i ganes et cauen llàgrimes grans. Són de tristor les llàgrimes? No, és que estàs rient a mars. Que de riure a plorar, va una línia molt fina, i quan rius desmesurat plores de felicitat.

38

La vida no té cap límit. Cadascú es posa el d’ell. Riu a gust no sigues tímid, sigues jove o sigues vell. Diuen que els vells no poden i pot ser que es coste més. Però amb esforç i empeny, obtens tot el que vols fer.


LA VIDA S’OBRI PAS, SOMRIU SEMPRE EN EIXE CAS. Portar una vida al món, ho fa una mare en parir, creant un vincle d’amor, i un somriure a compartir. Somriu amb satisfacció una mare quan dona pit, creant un nexe d’unió, per sempre entre mare i fill. PER QUÈ UN SOMRIURE TÍMID? RIU SENSE LÍMIT. M’estic pixant de tant de riure, Com de bé que rient-me estic, sense timidesa i lliure, rient-me la vida visc. Per què un somriure tímid si el riure és felicitat? Desinhibeix-te de límits, i riu amb gana i trellat. MAI NO HA SIGUT PERILLÓ UN SOMRIURE CONTAGIÓS. En aquest temps de pandèmies i del virus perillós, el riure lleva les penes, i per tots és contagiós. El somriure és necessari. Li fa falta a molta gent desinhibir-se diàriament,

i riure sempre de valent. Que el somriure és, la corba que tot ho adreça. Somriu sempre més i més, i aparta de tu la tristesa. Pot parèixer un “tuacte” però ho dic de veritat, la corba que tot ho fa recte, és el millor que han inventat. LA VIDA AMB ENVEJA, QUINA RIALLA MÉS LLETJA. Hi ha gent amb molta malícia, que vol que la vida et vaja mal. Si vius i rius amb alegria, ells s’ho passen molt fatal. Riu la vida ben a gust, i que el dimoni els furgue, que la vida i la rialla, hem lligat ací en la falla. Que qui s’alegra del mal, es busca el mal per a ell, que qui a ferro mata, després a ferro mor ell. Qui molta enveja té, mai no té felicitat. Desitja el dels altres, i en el seu no fa bondat.

39

RESUM FINAL, SOMRIURE GENERAL Vés i somriu a la vida, i ella et tornarà el somriure, fent-la més divertida, i donant-te ganes de viure. Que si la vida no et somriu, has de somriure-li tu a ella, que no hi ha un millor final, que un somriure general. Somriu feliç i content, i oblida les ximpleries. Divertix-te i passa-ho bé, que total són quatre dies. Els somriures que ací hem vist, en la vida els hem lligat, que el somriure i la vida, de la mà s’han agarrat.


40


POEMARI D´UN IMPERI: Mostrarem la visió més poètica del 2020, on reviurem moments que com a societat ens fan créixer sobre manera.

41


IMPERI DE CENDRA

La potència del foc obliga a endinsar-se en el misteri dels camins no traçats rescatant d’entre les cendres la matèria onírica dels fonaments del futur. L’imperi ha caigut i amb ell s’apaguen les flames de l’incendi que mantenia la maquinària en marxa. Les brases ens parlen d’un temps que vindrà farcit de tempestes i de possibilitats, d’un temps que és nou i que és nostre també, d’un temps que construeix l’endemà a partir de la cendra i de la terra nova del fang. Arriba el moment de viure el naixement del nostre propi imperi de cendra.

Alba Fluixà Escriptora

Aquest poema participa al premi Portal de Valldigna del premis de les Lletres Falleres”

42


Què et podré contar amb les paraules amb aquest cicle de caigudes sense fi si realment l’avern ha obert els ullals s’aboquen al seu forat negre què et podré contar que no hages vist que la teua pell d’abandonament no note dia a dia el fosc futur viu el moment et deien viu i més tard el moment té la forma de la tempesta perfecta que ho engolirà tot res de parlar-te d’un món irreal com si dos pastors amenament conversaren aquest camí és fangós i costa travessar el dia a dia carregat amb les darreres almoines d’una nit que s’ha perdut fins la bellesa fins els darrers racons d’aquest espai han romàs en ruïnes et podria dir alça’t aixeca els ulls però si fins i tot la caiguda s’ha fet heura i recolza urpes en aquest espai bell que dèiem Terra

LA CAIGUDA

Alfons Navarret Professor de valencià i poeta

cada espai cada instant cada paisatge és un camí rodolant vers l’abisme pren la força exhigua de dins teu aquesta esperança és un cuc a punt per la crisàlide potser aquest espill des d’on t’escric hui esdevindrà jardí amable desconegut quan descobrisques algun dia que allò pogué ser que allò que t’acarona com un vent suau és un ram d’esperança a punt de fer-se gran tot just després d’alçar els ulls l’endemà de la fallida.

43


DE CLAREDAT ORGULLOSA Berna Blanch Poeta

Autor d'entre altres: “Albuferenc”, “Presències” i “Apunts d’altres móns”

Mai no foren igual dos moments, no res s’atura. Qui pot creure la falsedat d’un món estàtic? Som moviment, som fluir i circumstància, som lluita i instint de sobreviure. No s’ha de morir per renàixer, hem de trobar-nos dins de nosaltres mateixos, hem d’allargar la mirada i escoltar-nos uns a altres.

Cresquem, siguem lluna plena aigua de claredat orgullosa, que les paraules facen l’aire transparent, que les pupil·les reflectisquen de la llum l’alegria.

Som forts perquè estem junts. Necessitem la pell i la paraula, la humanitat primera que ens conforma.

Estem escoltant la veu més negra, fem del fruit de la por la xafada que ens allargue, fugint però lluitant, partint però creant, més jovens, més savis, més justos, més lliures de cap remordiment.

Oblidem la mentida que ens aïlla, retornem a un món net i viu.

44


CANÇÓ DEL DEFALLIT

Vivim el que ens deixeu, tenim prou, mentre malveu el que és nostre a doll, a mans plenes, a braç partit. Visca l’imperi, muira l’Imperi. De dol ens lleveu la vida i teníem potser, el mateix color de pell i sang i pensament ple de lluita de classe, però esvaït ja des que vos pujaren a un cim per al que no estàveu preparats en cap minut. Ara jugueu a ser Déus en l’Olimp dels mediocres que vos omplin el sarró de pa negre. Visca l’imperi, muira l’Imperi. El futur no és vostre per desig propi o de la carn que us va parir. És vostre per l’arrel corrupta que vos ha donat vida, enllumenat i deixat com a dominants en un camí ple de màgia on, ves per on, sempre perden els mateixos i guanyen els de sempre, de sempre, de sempre i la mort naix amb un rosegó de pa dur. Visca l’imperi, muira l’Imperi.

David Vid Poeta i rapsode

Se’n complica la vida, de mica en mica, xiquets, que jugàveu ahir al carrer i amb una mà al davant vos heu fet grans i sols vos queda la mà del darrere, amb l’esperança que sobrevisca el capital en un món que té forats sense pedaç, perquè de morir amb el virus els calés acabareu fallint com rates d’un merder. Visca l’imperi, muira l’Imperi. Crit de guerra que llanceu a una veu com estimats germans que veniu al taller per ofrenar velles glòries al poder pairal d’un estat ranci, caspós i putrefacte amb ira, odi i sense vida intel·lectual.

45


Els mercats l’extrema unció agosarats i cínics demanaven. L’imperi tremolava, caigué de repent, sense feines, menjars ni mobles a la cua famolenca anà la seua gent pensant en no perdre les sabates. Els savis governants mentrimentres discutien acaloradament i reien qui de tots formaven els centres però cap d’ells la cadira cedien. S’unflaren les butxaques de capital. Se l’endugueren tot amb l’al·legoria que era demanda del sistema liberal. Però el poble encara plora i mor. Caigué l’imperi. No es pogué alçar. En una bona temporada de cendra gent fallia de bitxos, fam i d’esperar un futur en venda, el d’un imperi que de terra no els va arreplegar. Morí l’imperi, però no el del capital sinó el d’una gent que un dia optà per creure el que els deia un liberal i passar de pensar en un demà que els deixaria fotuts, arrimats i mal si esclataren trons vírics, com passà, sabent que ací el més intel·lectual sols que sap nugar burros amb cordes i es fot en tots enviant-los a la merda i de passada, a tocar-li el pardal.

ROMANÇ DE L’IMPERI David Vid Poeta i rapsode

Vaig a contar-vos una història que un any qualsevol va passar. De com es vivia a un imperi més gran del que pugueu imaginar. La cosa és que feliç la gent estava. Comprant, bevent i arrancant amb cassalla hom el dia passava i el capital pensaven que duraria. De sospita no tenien cap ni mica d’allò que al damunt els venia doncs era una societat prou rica en calés, que no en vida i ànima. Una estranya vírica situació va omplir els carrers i cases.

46


EL PES DELS DÉUS

Maria Carme Arnau Escriptora

DONA GRÀCIES!

Fina Girbés Escriptora

Dona gràcies cada dia, perquè la vida et somriu, perquè segur que a ta casa tens de tot com en un niu. Si plores, tens qui et console, si rius, sempre acompanyat. Dona gràcies cada dia pels qui tens al teu costat. Pots estudiar a l’escola. Pots eixir amb els amics. Pots envoltar-te d’estima si no et mires el melic. Mostra al món el millor rostre. Mostra-li les qualitats. Dulcifica els teus defectes i obtindràs felicitat. Dona gràcies cada dia! Viuràs la vida en colors i pintaràs molts somriures, missatgers francs de l’amor.

Cada vegada ens costa més preguntar-nos què hem bastit fins ara, quan el mòbil no deixa de sonar en la butxaca i les oïdes bressolen pels sorolls de la ciutat on l’especulació ha fet estralls. Com és la llibertat? Com més caminem, més arrosseguem els peus és cert que el temps ens torna més rígids. Però no és el sol qui crema la pell, balbucejant sensacions, fins alçar la mirada per a poder cridar, ni la tardor amb flocs de neu i estiu, tampoc és el moment de buidar el cor, de no dubtar en dir que ens hem perdut, és més aviat reconéixer que hem oblidat de respirar a fons, de llegir les errades de la Història i ens hem anestesiat amb el poder inexplicable dels déus on van canviant els imperis amb el cor glaçat dels opressors que no destil·laren mai el verí. Cada vegada desbastem més un futur civilitzat, acollim els bassals de sang, l’odi interminable, la desolació de les guerres, el corb que brama en la mirada dels desterrats que no trobaren mai els pits de la mare, la profunda desesperança, que impregna i devora aquest horitzó, arrapant-nos com si ningú fora innocent de patir la ceguesa. 47


Ens pensàrem déus de l’ànima, allà dalt, penjats com els cuixots dels porcs. Inventàrem la cultura sense llibres, sense un vers que dur-nos al cor famèlic. Som els fills del armaris atapeïts d’andròmines i buidor. Som el boig que brama al bell mig d’una plaça paraules brutes i embolicades.

L’IMPERI DELS BALCONS

M. Carmen Sáez Escriptora

Allà cridàvem: “Eixirem més forts! Més grans!” (Fins i tot, més alts i més bonics) Però, ai! s’enfonsaren els balcons sobre el fang d’un gripau, entre els fems guaitem el cap, arrasem les ciutats i els camins sense trellat ni aturador. Que llunyanes les promeses del borratxo sentimental que ens arrelava a dins. A l’arribada del crepuscle, arcàngels del caos, obrirem les portes de la idiotesa.

48


EL TEU IMPERI HA CAIGUT

Ramón Marí Faller de l’A.C. Falla Taüt i Escriptor

Quan penses que tot ho tens, i que tot ho has atrapat, De sobte bufen mals vents, i et deixen ben mocat.

No és que hages fet mals passos, però la fortuna ha girat, i ara te la pegues de nassos contra la cruel realitat.

De nou tornaran bons temps, i s’ha de estar preparat, que no et pille a contratemps. Espavila i trau trellat.

Sense arribar a comprendre, què ha passat, com ha vingut, ta vida no es pot sostindre, el teu imperi ha caigut.

Sense haver fet res malament, sense tindre cap fracàs, d’una manera evident, veus com es buida el cabàs.

Que l’èxit està buscant-te. Treballa fort, de calent, si veus que tarda a trobar-te, ix-li al tall tu. Sigues valent!

Estàs desorientat i absort, sense saber què ha passat, d’on ha vingut la mala sort, que tot el teu ha arrasat.

I el que toca és reinventar-se. No s’ha de dir “ja hi ha prou”, per res cal acoquinar-se. Toca començar de nou.

Que la valentia i l’èxit, De la mà van agarrats. Oblida ja temps pretèrits, que ja han estat, són passat.

Han sigut temps de bonança, però ja han quedat darrere, i ara ve la malaurança, i el que toca és fer-se enrere.

Que la vida mai no es para, i cal agafar-la al vol. El que mai has fet, fes-ho ara, No et quedes amb el condol.

I centra’t en el present, que en treball i presència, tindràs el millor ciment d’un futur amb excel·lència.

49


EL MÓN S'ATURA

Toni Picazo Catedràtic Llengua i Literatura

El món s´atura, mentre nosaltres, criatures vulnerables, ens quedem perplexos davant l´espill de la pròpia fragilitat. Atrapats en el parany d´una vida frenètica, que no sabem ben bé cap a on ens porta, cerquem refugi en les coses senzilles, aquelles que realment són importants.

Aquelles que redolen i redolen pel més prodund del nostre cor, dels nostres pensaments. Que ens fan ser, de nou, un mar d´emocions, un mar de sentiments. Aquelles que ens regalen petits instants de felicitat i joia. I ens fan redescobrir sensacions mig oblidades, d´entre els plecs de la memòria. 50

Tant de bo, després d´aquest malson, continuem assaborint, fins a l´últim glop, tots eixos moments, eixes emocions i sentiments, on rau, en estat pur, l´única veritat. Perquè la vida mai pot ser allò que passa mentre fem altres plans.


EL CARRER COM A CAIGUDA

Vicent Penya Escriptor

El carrer s’ha tornat per a mi un element indesxifrable. Conjuntura nova i estranya, el car preu del present. Buit i silent, misteriós. Irrecognoscible en el seu caràcter. Durant un trajecte insòlit, veig el carrer com una càrrega, un tràngol velat, un perill latent: la massa incorpòria. El carrer sempre ha vigilat l’àgora dels meus hàbits, no ha eludit mai la veu cridanera ni el rebombori, mercat i brutícia, llotja a la llum del dia. 51

He vist contenidors destapats, oberts en canal, per on s’escolaven l’enyorança i la flegma, les hores perdudes i fosques de tots els proscrits. I he olorat la pols i la calitja, el fred i la sutzura, en el moment de remuntar carrers amunt, carrers per sempre, carrers indesxifrables.


52


IL·LUSTRACIONS: «(La caiguda de l´imperi) sabent que (la vida et somriu) Mostra la contrapartida de dos vessants, el present i el futur que ja està passant, eixa esperança que ens ajuda a afrontar la vida amb més il·lussió dins d'un any caòtic.

53


“la vida et somriu”

«La vida et somriu» Carmen Signes. Llicenciada en Belles Arts

54


«Jugant amb el món» Carmen Signes. Llicenciada en Belles Arts

55


«Joiosos» Joan Carles Alemany. Llicenciat en Teología i Filosofía.

56


«Espurnes» Joan Carles Alemany. Llicenciat en Teología i Filosofía.

57


«Junts» Nacho Romero. Faller de l’A.C. Falla Taüt

58


«Sentiments emmascarats» Nacho Romero. Faller de l’A.C. Falla Taüt

59


«La caiguda de l´imperi» Toni Colomina. Director de l'àrea de fons d'Art i Patrimoni de la UPV.

60


«La vida et somriu» •

Toni Colomina. Director de l'àrea de fons d'Art i Patrimoni de la UPV.

61


«La caiguda dels diners» Víctor Piris. Disenyador Gràfic.

62


«La vida» Víctor Piris. Disenyador Gràfic.

63


«Que si vull o que si tinc?» Edgar Frigola. Graduat en Belles Arts

64


«Tot anirà bé» Edgar Frigola. Graduat en Belles Arts

65


66


DAVALLADA DE LA COVID: CREEM UN NOU IMPERI : Són molts els sentiments que ens venen al cap en adonar-nos que el nostre imperi havia caigut. I moltes les esperances i il·lusions.

67


10 DE MARÇ DE 2020 Dunia Valero Fallera de l’A.C. Falla Taüt El 20 de marc de 2019 començaven per a tots els fallers i falleres les falles de 2020, cansats i amb la ressaca emocional pròpia dels enamorats d’aquesta festa ja començàvem a projectar unes noves falles. Unes falles que tots esperàvem expectants després d’haver celebrat els actes més importants: la proclamació, la presentació, competicions esportives, el concurs de teatre, la presentació del llibret... Actes que ens apropaven al nostre mes preferit de l’any, el mes de març. Un mes que començava amb els dinars i sopars al casal i celebrant el primer dissabte del mes, el dia 7, el tren faller. Com tots sabem per als membres del nostre col·lectiu quan arriba aquest mes ja comencem a alienar-nos, poc a poc, de la resta del món i de tot allò que va passant al nostre voltant… Ens centrem en complir amb les nostre obligacions més bàsiques i a la falla! I aquest mes de març no seria diferent, lluny quedava el que passava en altres països i com no en altres continents. Xina està a tants quilòmetres, a tantes hores de vol… Però, de sobte, la distància s’acurta, Itàlia ja és quasi un país veí però clar, per als fallers i falleres el maleït COVID respectaria les fronteres i no s’atreviria a arribar ací, almenys fins al 20 de marc!

68

I així ho pensàvem tots i totes… Res, absolutament res ens feia preveure que 3 dies després d’haver celebrat el primer acte de tot el col·lectiu faller de Cullera als Jardins del Mercat de sobte, tot acabaria… i així va ser. El dia 10 de març, el president de la Generalitat anunciava la pitjor de les notícies, la suspensió de les falles del 2020. Aquesta vegada el món es parava per a tots els fallers i falleres però no com es para del 16 al 19 de març sinó d’una manera molt diferent, l’expectació passava a ser decepció, l’alegria passava a ser tristesa, i les llàgrimes d’emoció, que solen aguaitar algun dia de falles, es transformaven en llàgrimes de ràbia i dolor… La millor paraula per a descriure l’estat en què vam quedar, i crec que, a dia de hui molts seguim tenint, és en estat de xoc. Sí, aquest mes de març el món també es detenia però no per 3 dies sinó quasi per 3 mesos, i no per a omplir els carrers de llum, color, música i alegria, sinó per a buidar-los de gent i omplir-los de res, absolutament res… En un obrir i tancar d’ulls intentàrem assumir que l’esforç de tot un any no es voria culminat; que els nostres monuments fallers no eixirien al carrer; que no escoltaríem la melodia celestial de les mascletades; que els instruments dels nostres músics quedarien silenciats; que hauríem d’espe-


Imatge: Arxiu global lliure

rar per a poder vestir-nos de valencians i valencianes i poder omplir els Jardins del Mercat i que, enguany, el foc purificador que acomiada l’hivern i dona la benvinguda a la primavera no faria acte de presència. Però després d’acceptar la mala passada que aquest virus ens havia jugat, tocava demostrar una de les principals característiques dels fallers i falleres: la solidaritat amb aquells que estaven passant per moments més complicats que el nostre, la responsabilitat de complir amb les mesures establertes i amb les decisions preses, en relació al nostre col·lectiu, i com no, la capacitat de superació i de poder renàixer des la complicada situació en què havien quedat totes les persones i entitats que fan possible aquesta festa.

A dia de hui seguim pensant en aquell 10 de març, seguim pensant en aquelles no falles però sobretot, seguim pensant en com i quan podrem tornar a gaudir de la millor festa del món! L’ únic que sabem cert i segur és que tots i cadascun dels que formem el col·lectiu faller ens esforçarem i farem tot el que estiga a les nostres mans perquè el proper mes de març, i en la mesura que el virus ens ho permeta, torne a caracteritzar-se per la llum, el color, la música i l’alegria que les falles ens porten cada any!

69


CINC REFLEXIONS SOBRE LA NOVA CAIGUDA DE L’IMPERI FALLER Juan Gabriel Figueres Faller de l’A.C. Falla El Canet

Això era una època en la qual ens pensàvem que érem invencibles, frase que podem aplicar també al món faller. Però un element microscòpic que ha vingut de la Xina (això diuen) ha retret totes les vergonyes de la nostra societat i, sense anar més lluny, ens va deixar sense Falles a una setmana de poder-les plantar. En un primer moment es van ajornar, però finalment s’hagueren de suspendre. Ens pensàvem que açò no duraria res, però en el moment d’escriure aquestes lletres, estem prou empastrats. Foto: Juan Gabriel Figueres, 2020

Tot açò ha donat lloc a una nova normalitat la qual també haurà d’entrar en el món faller. Tal com se m’ha demanat en aquest encàrrec, reflexionaré sobre la nova normalitat fallera i donaré el meu punt de vista sobre aquelles qüestions més polèmiques que ha donat peu aquest període tan estrany que ens tocarà viure en les Falles 2021 (esperem plantar-les). Primera reflexió. Com no poguérem celebrar les Falles, en 2021 no paguem! Error. Si no paguem, a veure qui collons paga el lloguer del casal, la llum, l’aigua, assegurances, etc. Açò és una típica afirmació del faller del gotet, és a dir, aquell que només es fa palles mentals en el nombre de cassalles que es farà i en la fartada que es pegarà diàriament... D’on no hi ha, no es pot traure. Això sí, les comissions han d’oferir reduccions, que és el que s’ha fet generalment.

70


Segona reflexió. Com ja tenim la falla feta, diners estalviats. Error majúscul. Els artistes fallers han de viure de l’aire? Els valencians comptem amb aquest ofici autòcton, i un any sense Falles farà (o ha fet) que molts tallers fallers tanquen les portes. Solució? O ampliar la falla del 2020, fet que per a les comissions grans es complica, o contractar la falla del 2022 i començar a pagar-la ja. No obstant això, cal comprendre que la dicotomia comissions-artistes és important, i un no pot viure sense l’altre, així que estan condemnats a entendre’s.

Cinquena reflexió. La pèrdua de patrocinadors. La COVID-19 ha donat lloc a una crisi econòmica (una altra) que farà que minven les col·laboracions econòmiques amb les comissions falleres. Aleshores, llibrets, peanyes al voltant de les Falles o anuncis en cartells per a diferents actes es veuran reduïts. Serà interessant veure com es reinventen els llibrets fallers. El que cal tenir és paciència.No sabem quan podrem tornar a fer actes fallers, així que cal que el faller o la fallera no done pel sac a la directiva de torn, perquè aquesta ja té un bon empastre amb la raresa de les Falles 2021. Aleshores, cal no posar llenya al foc en els grups de whatsapp o en les reunions telemàtiques. A poc a poc, les Falles van fent coses. Primer serà el cap i casal, després els pobles. Però hem d’intentar que les Falles siguen segures. Així, les podrem celebrar.

Tercera reflexió. Les Falles 2021 seran les Falles de la bombolla. Cal assimilar que les Falles 2021, en cas de celebrar-se, seran cadascú en el seu casal, o millor dir, en el carrer on està situat el casal. És impossible complir els aforaments i, per tant, la festa serà al carrer. I hem de fer-nos a la idea que no seran unes Falles on anirem a visitar unes altres comissions amb la xaranga, que en els casos dels pobles no hi haurà lliuraments de premis com estem acostumats, entre d’altres. Una experiència més. Quarta reflexió. El producte de l’any... Les carassetes falleres! A banda del colorit de les bruses o els folres polars, en 2021 predominarà la carasseta amb el color de la comissió, ja que Sanitat ens obliga a portar aquest complement. Molta gent no voldrà vestir-se de faller o de fallera amb aquest complement, però si volem gaudir les Falles, ha de ser així. 71


EL GEGANT AMB PEUS DE FANG Juanjo Medina Revista Cendra

La Festa de les Falles s’ha comportat com un ens abstracte que ha fagocitat, tant a València com a les diferents poblacions on se celebra, bona part de l’activitat festívola que en estes es fa acariciant amb els seus tentacles moltes de les activitats econòmiques que sostenen estes localitats, l’hostaleria, per exemple. La crisi —que mentre escric estes línies al mes d’octubre, i després de set mesos, encara no sembla tindre fi, malgrat els esforços de la majoria de la societat, la recerca de solucions per part dels qui deurien tindre més clar com aportar-les, i tot adobat amb declaracions a futur passades de frenada, o no, de la Consellera de Sanitat avisant que no tindrem festes multitudinàries mentrimentres no es trobe una vacuna— ha demostrat que tot eixe teixit socioeconòmic i humà no era prou fort com per a enfrontar una paralització, mai coneguda, de tota activitat. La suspensió de les falles va suposar, a banda d’un impacte emocional en aquells i aquelles que fem d’elles una forma de viure, també un xoc que sembla començar a dissoldre’s en

este autumne en què les comissions i els organismes oficials mamprenen de nou l’activitat, en totes les restriccions necessàries, per tal de no enfonsar més encara l’esperit faller i poder rescatar de la foscor una festa ferida i les agonitzants activitats que l’envolten. S’ha de fer front en cada moment a les notícies no sempre positives de l’evolució de la pandèmia i a les critiques d’aquells que han vist la possibilitat d’acabar amb les Falles aprofitant un virus què passava per ací. Eixe monstre que abastava amb el seu alè, en forma d’impacte econòmic de centenars de milions d’euros, a tota la societat, ara trontolla. Quan semblava que es recuperava de la forta crisi, començada en 2008, que acabà amb comissions megalomaníaques i algunes que tractaren de seguir un ritme impossible de sostindre, i s’emportà per davant alguns obradors que havien fet fortíssimes inversions per adaptar-se a aquells temps i construir les falles més grans mai plantades, ara aquells que resistien sembla que no podran superar esta situació, si com a mínim en 2021 no es planten i s’incineren —sí, 72

no parle del ritual de cremar, parle de llevar-nos-les del mig— les falles guardades en març passat. Contant inclús en les mesures com les de l’Ajuntament de València que ha subvencionat un alt percentatge dels costos dels cadafals de 2020, fins i tot amb ajudes especials per aquelles comissions que no pogueren desplantar —quin terme més dolorós— les falles ja tretes al carrer, a condició de reinvertir eixa ajuda en les reparacions, que caldran, de les falles per a plantar-les en 2021 i la realització de les de 2022. Encara que en alguns pocs casos grups de coneguts, amics i assistents a àgapes —em negue nomenar-los comissions de falla— han preferit perdre la subvenció, per a no invertir diners «en una falla ja pagada», demostrant-se com a ments que no arriben a imaginar la magnitud del problema ni les més que provables conseqüències per al pervindre de la Festa. Com és evident, molts més sectors vinculats a la Festa també s’han vist colpejats: pirotècnia, indumentària, floristes, orfebres, impremtes... Ací no s’ha salvat ningú. Encara que alguns


Imatge: Arxiu global lliure

han vist com des de les institucions s’han traslladat castells de foc o mascletaes a moments del calendari com el 9 d’octubre o iniciatives com la de la Interagrupació de Falles de València de sortejar vestits de fallera entres les comissions de la ciutat, esmortint en part la caiguda. Altres no han tingut tanta sort, i han entrat en el cercle viciós provocat per la incertesa econòmica produïda pels ERTOS, la pèrdua de treballs i el no saber quan tornarem a la normalitat. Combinació que facilita la reducció dels censos en les comissions, el primer eslavó de la cadena, i el que possiblement haja que reforçar primer, per evitar baixes massives —ja estan produint-se’n moltes— que farien caure la festa en un forat negre al qual podria quedar atrapada per a sempre. Pot ser, eixe siga el primer pas que cal donar, salvar les comissions, alguns —i em fique el primer a la llista— no ens adonàrem en un primer moment que eixe era el punt més inestable de l’equació, per a poblacions que no compten, com València, amb l’espenta de les institucions, facilitar que l’es-

pantada dels fallers i falleres siga la mínima possible, és la millor manera de contindre la caiguda de l’entramat festívol. Recuperar certes activitats als casals, respectant totes les mesures sanitàries imaginables, com ja està fentse en alguns casos, deu ser la manera de no perdre aquells fallers de quota, als festers de setmana fallera —creume lector pacient que no vull ser negatiu—i atraure’ls a la causa, per a que el fang que sosté al gegant no es desfaça en un iot on esfonsar-se. El treball que queda per davant en este exercici, i pot ser en els pròxims, és dels més importants que se’ns ha plantejat, i si de veritat ens volem continuar anomenant fallers, hem de fer tot allò que estiga a la nostra mà per a respondre al moment i salvar la festa per al futur. Jo no pense fallar. I tu?

73


RESISTÈNCIA I RESILIÈNCIA Àlex Morales Escriu a vegades i, sobretot, quan li ho manen

L’humanisme ha estat, sense dubte, el major canvi de paradigma i de consciència social de la història recent de la humanitat. Són evidents les grans aportacions dels filòsofs grecs, romans, àrabs, judeus i cristians que, alhora, han anat configurant la nostra història dins del món. Amb l’arribada de l’humanisme es trencà amb la visió que sols Déu havia de ser la preocupació i que, per tant, el nostre pas per la vida havia de ser un simple reforç a eixa divinitat creadora del bé i del mal. Per tant, amb l’arribada de l’humanisme canviem la percepció i comencem a estimar-nos. Potser les altres grans revolucions morals hagen vingut amb la Revolució Industrial i les teories liberals, demòcrates i marxistes, que malgrat que han anat evolucionant cap a molts altres aspectes, tingueren el seu naixement al s.XIX i, al s.XX, els seus grans enfrontaments: el model socialista front el model capitalista. Potser d’ahí podem extraure totes les ideologies polítiques de hui en dia, moltes d’elles barrejades entre sí i pensades en la conservació del de sempre o la destrucció del de sempre. Imatge: Arxiu global lliure

74

Va ser en la dècada dels 20 quan es podruïren quatre fets constatables: l’arribada del feixisme com a ideologia política, la caiguda del sistema econòmic amb el crack del 29, la I Guerra Mundial i una pandèmia que sacsejà la vella Europa causant millons de morts i arrossegant misèria i fam. Després vingueren temps convulsos amb el cop d’estat feixista a la legal i democràtica República Espanyola desembocant en una Guerra Civil i posteriorment en una dictadura feixista i nacionalcatòlica i en una II Guerra Mundial que va empobrir encara més la moralitat d’eixa Europa que mai havia pogut renàixer de les cendres de la I Guerra Mundial. El nacionalisme i el feixisme s’imposaven i el socialisme soviètic innundava Àsia i part d’Europa i les Amèriques fent també de les seues: alguns encara estan entre nosaltres i sinó que li ho diguen a Cuba o l’extrema dreta a Europa. Les grans fites, els grans canvis, sempre han estat produïts per colps forts, per convulsions que han fet esclatar el sistema i capgirat tots els elements per transformar-los i adaptar-los a la


cruïlla com l’actual. La pandèmia ha fet tremolar el sistema capitalista deixant en evidència que els que menys tenen sempre són els més perjudicats.

realitat existent. L’any 2008, la caiguda dels Lemans Brothers va produir un esclafit en el sistema financer, rebentant la bombolla immobiliària i generant un contingut de deute públic i privat que encara estem pagant. Amb la crisi vingueren les pèrdues de llocs de treball, i posteriorment les conseqüents retallades públiques amb l’austericidi com a norma. Les institucions europees entengueren, anys més tard, que s’havia d’injectar un important fluix de diners com sí que havien fets els EUA d’Obama per a reprendre l’activitat econòmica i deixar enrere la recessió. També amb esta crisi es reformà l’administració pública i es va reestructurar - amb perjudicis i beneficis cap a la ciutadania - la banca i l’empresa privada. Des del mes de març, i amb l’arribada de la pandèmia global del COVID19 el món s’ha vist sacsejat com mai. És la fita del segle, probablement la més important que ens podria passar des de la crisi econòmica del 2008. Els governs i les organitzacions han hagut d’anar adaptant lleis, mesures i qüestions amb el pas dels dies... qualsevol errada en el present pot estar justificada, ja que mai ens hem vist en una

I, gràcies a esta pandèmia, és probable que també canvien algunes coses, especialment dintre de les administracions i entitats col·lectives, però el que més em preocupa és el canvi de percepció social. Tothom ens fem les preguntes: Què passarà després de tot açò? Quan podrem tornar a fondre’ns en abraços? A parlar al costat de l’altre sense mantindre distàncies i amb la por al contagi? Quan podrem, en definitiva, tornar a ser nosaltres? És complicat saber-ho. Crec que si alguna cosa hem aprés és que els predictors són falsos i que, de moltes prediccions que diuen, alguna han d’encertar... No podem conformar-nos amb el que ens diguen els experts perquè ni tan sols els experts ho saben tot. Hem confirmat que la debilitat humana existeix i que d’alguna forma està latent al nostre dia a dia. LES FALLES DESPRÉS DEL COVID-19 No ho sabem. La frase que repetim constantment és eixa: “no ho sabem”. Perquè cadia dia és una improvisació més i és normal; som nous en pandèmies. Les Falles resistiran perquè han estat capaces d’adaptar-se durant molts anys i ho podran fer perquè tenen una maquinària impressionant capaç de moure moltes persones, entitats i teixits econòmics. Ara: res tornarà a ser igual. Tardarem anys a poder jun75

tar-nos en massa i fer el que féiem. Tal vegada siga un bon moment perquè les administracions generen espais grans, amplis; perquè isquem dels casals xicotets i ampliem la mirada i, per a això, cal mobilitzar recursos públics i privats en gran quantitats. També haurem de repensar i, no sols des de l’administració pública - alguna cosa s’ha fet - per ajudar als nostres sectors, els de les perruqueries, la indumentària, la pirotècnica, les floristeries, les empreses de distribució alimentària... En fi, tots i totes tenim al cap eixe somni repetitiu, el de poder tornar a fer la paella al cau, amb cinc persones al teu voltant volent corregir-te d’arròs amb quatre grapats de sal i amb eixa olor impregnable al nas d’anís sec, cervesa, sofregit i una que no se me’n va mai per molt que passe el temps: harmonia, sí, harmonia, perquè les Falles, si d’alguna cosa estic segur, és que mai deixaran de tindre això: Harmonia. Resistirem.


EL BALL DE “LA VENTAFOCS” ANOMENADA PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ. Nacho Romero Faller de l’A.C. Falla Taüt

OPORTUNITAT DE LES LLETRES VALENCIANES PER A DESTACAR DE LA FESTA EN ÈPOCA CONVULSA. En saber que ens quedàvem sense falles i en saber que estaríem tancats a casa la fredolina de quasi tres mesos, tots ens llançàrem “al carrer” digital per trobar a la gent i poder recrear moments, anècdotes, per sentir que estàvem a prop. En eixos moments, sense ser-ne conscients, li donaren un impuls sense precedents a la promoció del valencià i a la cultura de les falles. Comissions com la A.C Falla Taüt, A.C Falla el Canet, Rei en Jaume I, Raval de Sant Agustí, entre d'altres, començàrem a crear espais de cultura, més si cap, que anys enrere. Calfàrem les ànimes digitals gelades amb la visió que les lletres valencianes, mitjançant textos, poesies, records, música, jocs, concursos… són la manera de viure i de mantenir l'esperit faller tot l'any. Gestos, com el fet de reinventar un llibret en un any tan atípic i tan escàs

de contingut faller, són mostres que quan tot no va tan bé com pensem, ací està l’essència de la festa, la cultura, que a la fi és qui tot ho meneja, la gran revolucionària de tot el folklore faller i la gran marginada fins al moment. Perquè cal ser sincers, la promoció i ús del valencià, per més que hi som moltes persones treballant i defensant-la, no és prioritària en el si de les comissions. No són pressupostos significatius dins d'una comissió, el fet de dotar a llibret, concursos literaris, contacontes, espectacles culturals, teatre… Més aviat al contrari; són partides que han de deixar benefici, sí o sí. La promoció del valencià a les falles estava convertint-se en “la ventafocs” del conte de les falles, que sols apareix en els moments típics (que són molt importants) però sense recorregut ni manteniment al llarg de l'any. Tot i lluitar-la en algunes comissions durant anys, és eixa la realitat i no vull pensar quina cantonada més humida 76

tindrà aquesta disciplina en les comissions que no busquen despuntar i reivindicar la cultura valenciana, en tots els seus vessants, com a puntal, juntament amb el monument, la festa i la música, que justifique la nostra volguda festa josefina. Clar està que a totes les comissions, a falleres i a fallers ens ompli el ball, la música, la festa, els vestits regionals, l'olor de pólvora, cercaviles comboiantes amb la xaranga, els dinars i sopars de germanor, els monuments… Qui pot negar-se a la màgia del conte de les falles? Jo no. Pense que sense el teatre, incloent el sainet, sense els llibrets de falla que ens conten la història d'un any i que, a la fi, és el que ens quedarà per a poder recordar i saber el que va passar o no en eixe exercici faller tant en l'àmbit de la comissió i del món de les falles, com el pensament de la societat en general, no serien unes falles normals tampoc. I eixa és una de les màgies d'aquest any, que tot i no tenint unes


falles visuals, els grups de treball de cultura de les comissions continuen la seua tasca despuntant en el si de la festa. I, en realitat, no és qüestió de destacar, és qüestió que per fi es parle en majúscules de la faena que fem les comissions amb la PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ. Perquè tothom estima la nostra llengua, no parlem d'això. Parlem de reconéixer la feina que implica promocionar, de manera transversal, la nostra llengua a tots els àmbits coneguts i més. Parlem que quan es crema un monument, es veu l'estructura de fusta que sustenta tot l'art que hem contemplat durant dies i, al contrari, poca gent valora la base en què se sustenta la festa: el valencià. No negarem que l'estímul dels concursos que es fan en l'àmbit local i de comunitat són imprescindibles per a la promoció de la nostra llengua i de la nostra cultura. Però també és cert que cada dia, per a goig del futur i present de la festa fallera, hi ha més

grups de treball que criden fort perquè la societat entenga que sense una llengua forta, on escriguem i parlem correctament, on ens ensenyem les paraules i expressions autòctones de la nostra identitat com a valencians, on aprenguem la nostra història, no és possible gaudir en plenitud del nostre teatre, de les crítiques dels monuments, de les lletres de la música que ens posen els pèls de punta… Aquests moments, en els quals ha frenat molta de l'activitat més visual i cridanera de la festa fallera, hem sigut capaços de demostrar que amb les xarxes socials i internet com a ferramentes, i amb la nostra llengua i cultura com a bandera, tots els que gaudim d'aquest món, ens hem sentit més a prop i hem sigut capaços de mantenir la flama de valencianes i valencians.

77


DAVANT L’ADVERSITAT, LES FALLES SEMPRE REVISCOLEN

Joan Castelló Periodista. Membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

social…) i també ha alterat els nostres costums. Hem assistit a una caiguda de l’Imperi Faller. Els dies grans de les falles de 2020 no es van poder celebrar pel confinament (i veurem que passa en 2021, perquè a hores d’ara -octubre de 2020- no és clar que es puguen celebrar amb normalitat). L’any passat no hi va haver plantà, ni premis, ni ofrena, ni cercaviles, ni cremà. Van ser les NO falles.

Una nova malaltia vírica apareguda en la llunyana Wuhan, una ciutat d’onze milions d’habitants en el centre de la Xina, ha provocat un terratrèmol a tot el món i en tots els àmbits, des del sanitari i l’econòmic fins al polític, passant també pel cultural, educatiu i esportiu. En la meua època d’estudiant circulava una faula (ara es diuen fake news) que assegurava que “si tots els xinesos botaren alhora, alterarien l’eix de rotació de la Terra”. No ha sigut necessari que els 1.400 milions de xinesos es posaren d’acord per a botar al mateix temps per a provocar un col·lapse a tot el món que, fins a mitjan octubre de 2020, es pot resumir en 38 milions d’afectats pel coronavirus covid-19, una mica més d’un milió de morts i un producte interior brut (PIB) que ha caigut entre el 10 i el 15% de mitjana, més atenuada entre els països més rics del món i més accentuada entre els més pobres.

Les falleres i els fallers van sofrir un xoc, amb importants efectes post-traumàtics, per no celebrar una festa que havien estat preparant tot un any. En la història de les falles només en cinc ocasions anteriors no va haver-hi festa: en 1884 per decisió dels fallers per a no pagar una taxa municipal; en 1896 per la Guerra de Cuba; i en 1937, 1938 i 1939 per la Guerra Civil Espanyola. En tots els casos, les falles van tornar a renàixer de les seues pròpies cendres. A conseqüència de la pandèmia, l’imperi faller, el de la nostra festa tal com l’hem coneguda i viscuda fins ara, s’ha esfondrat. Almenys durant els pròxims dos o tres anys, res serà igual: limitacions d’aforaments, prohibició de grans concentracions i exigència de distància social seran elements a tenir molt presents. Amb aquesta nova normalitat que ens ha sigut imposada hem iniciat un canvi de cicle.

Per la seua vasta extensió geogràfica, la covid-19 és una de les pandèmies més grans mai conegudes, equiparable a unes altres de gran incidència mundial com la pesta negra, la mal anomenada grip espanyola de 1918, l’èbola o la grip aviària asiàtica. Una pandèmia que ha trastocat radicalment les nostres vides (ens hem hagut d’acostumar a l’ús de màscares, a extremar la higiene personal, a mantindre una distància 78


Però d’alguna cosa estic convençut: l’adversitat no derrotarà les falles, que sempre han superat totes les dificultats i traves que se li han presentat. Ja va ocórrer en 1884, quan l’Ajuntament de València va establir un impost municipal (un arbitri) de 30 pessetes (tota una fortuna per a l’època) per a poder plantar una falla. Què van fer alguns fallers? Crear la falla ambulant: van col·locar una improvisada falla en una plataforma amb rodes i van començar a donar voltes pel barri. En no estar plantada en un lloc concret, no van pagar l’arbitri. Problema resolt. Una genialitat, no vos sembla?

trauen forces d’on no hi ha per a seguir avant amb el ritual faller. Això és el que va ocórrer el 14 de març de 2016: es va esfondrar el pirata, una de les figures que conformaven la rematada de la falla Taüt d’eixe any. Davant l’adversitat (una caiguda més de les que ha patit l’imperi faller), els taüters i les taüteres van unir forces amb l’artista i van recompondre el monument perquè la barriada, malgrat el contratemps, poguera viure la festa amb una certa normalitat. La covid-19 ha colpejat la humanitat i també les falles. Ha alterat la normalitat quotidiana i festiva, però Això passarà, como deia el lema de la falla de la Plaça de l’Ajuntament de València de 2020. Segur que no s’arribarà a l’extrem del que va ocórrer en 1964. Eixe any, la falla de la plaça de José Antonio de Cullera va ser sancionada per l’Ajuntament perquè en un espectacle nocturn organitzat per la comissió una artista de varietats va mostrar les seues qualitats musicals… i físiques més enllà del que permetia la moral timorata de l’època. Algunes ments ultraconservadores van considerar un escàndol que la dona mostrara/insinuara part dels seus pits. Els fallers van decidir que no tornarien a plantar falla fins que hi haguera un alcalde diferent al que els va imposar la sanció. I així ho van fer: no van tornar a plantar fins a 1975. L’actual crisi sanitària que amenaça l’Imperi Faller també passarà..., i esperem que no hagen de passar tants anys com en 1964 per a tornar a la normalitat.

Durant el franquisme, els artistes van hi haver d’esprémer el seu enginy per salvar la censura, que era molt estricta en qüestions polítiques i morals. En una ocasió, l’artista Pasqual Carrasquer, per a no haver de suprimir una escena sobre la doble moral dels capellans, li va dir a un censor que el ninot vestit de negre que havia modelat “no era un retor sinó un vidu”. Malgrat el control asfixiant exercit per la censura franquista, les falles van mantindre el seu esperit crític durant els quaranta anys de la dictadura, almenys en temes socials i locals. Les falles estan acostumades a resistir. Eixe caràcter satíric i sorneguer que caracteritza a les falles queda també reflectit perfectament en l’ocurrència de la comissió de la llavors plaça de José Antonio (hui Taüt) de 1944. En una entrevista apareguda en la revista Fuego, el seu president, Julio Cerveró Carreres, comentava que havia assegurat la falla contra incendis perquè hi havia alguns fallers que volien avançar la cremà i no esperar a la nit del dia 19 de març. “Una falla en Cullera la han asegurado contra incendios y su boceto... está aún en la higuera” era el titular de l’entrevista. Va ser una humorada que anava contra la normalitat oficial fallera.

En 2021 les falles seran diferents, perquè segur que caldrà canviar molts hàbits: les falles faran front a la covid-19 i, de l’una o l’altra forma (més restringides i amb més cauteles amb tota seguretat), la festa tornarà a la nostra ciutat, a les nostres barriades. Almenys això és el que espere i desitge.

Les falles estan preparades per a véncer totes les adversitats. No es rendixen mai i en els pitjors moments 79


> SECTORS FALLERS: SITUACIÓ ACTUAL, LLUMS I OMBRES

SECTOR INDUMENTARISTA

TAL DIA COM HUI…

Mónica Marí Gerent de Dengue, indumentària valenciana i fallera de l’A.C. Falla Taüt

Anna va seguir les indicacions de la mare i, molt obedient, va seure als peus del llit escoltant atentament el que sa mare volia contar-li. Amparo li va contar com fa uns anys aparegué una nova malaltia, desenvolupada per un virus nascut a la Xina, que va matar a milers de persones. Es va expandir com la pólvora endinsant-se en cases, residències, col·legis, hospitals, etc.

Era un dia d’estiu, d’un any venidor, en un poble qualsevol de la Comunitat Valenciana. Anna feia temps que somiava el moment de ser Fallera Major. Cada dia, automàticament, ratllava amb una aspa el recruat d’un calendari. Quedava un dia menys. La nit donaria pas a un nou dia que l’aproparia al somni. El seu telèfon estava ple d’instantànies, de les coses que li agradaven i que volia per a ella. Buscava i rebuscava a la xarxa la tela que lluiria en el seu vestit de fallera major, fins que un dia buscant i rebuscant la va trobar: era la tela dels seus somnis, la que sempre havia desitjat. D’un bot s’alçà del sofà i,corrent pel menjador, cridava fort a sa mare. “Mare!, mare! Ja la tinc. Ja sé quina. Mira-la”. Li la va mostrar a sa mare telèfon en mà. Sa mare, en veure aquella pàgina, va obrir tant els ulls que quasi se li escapen de les òrbites. “És perfecta per a mi mare. És la meua. A més la podem comprar a meitat de preu en una pàgina xinesa”. La cara de la mare va perdre tot el color que la planxa, en hores d’estiu, havia aportat a les seues galtes. “Una pàgina xinesa? De cap manera, Anna”, li va dir molt enfadada. “Però, per què mare? Si ens la porten a casa i tot. No cal ni eixir de casa”. Sa mare negà amb el cap i, agafant la mà de la seua filla li va dir: “Seu un moment i et contaré una història”.

Els metges i infermers no sabien com combatre aquest nou virus. Molts d’ells deixaren la vida en l’empeny, mentre el mal, a poc a poc, segava la vida a milers de persones, menys de les que pretengueren, però moltes més de les que ens contaren. Anna va obrir molt els ulls quan la seua mare li va contar que aquell any anul·laren les falles, les festes, les pasqües i moltes celebracions particulars i col·lectives ; que s’hagueren de tancar tots a casa i sols podien eixir per a fer la compra. Els petits comerços van haver de tancar, bars, restaurants i, fins i tot, l’escola. Molts d’aquells negocis no van poder fer front a la situació i finalment no pogueren tornar a obrir. Els ulls d’Amparo s’ompliren de llàgrimes en recordar que 80


molta gent es quedà sense feina i no van tindre més remei que anar a les cues de la fam, cues que la gent feia per arreplegar menjar de caritat, fins i tot va recordar que la seua falla també va participar, recollint menjar per un banc d’aliments.

tats li va demanar perdó a sa mare, que ella no sabia del que estava parlant. Li va explicar que sentia molta injustícia per dins i volia demanar disculpes per tots aquells que tant havien patit. Que ara mateixa anava a desinstal·lar aquella aplicació i que les dues, agafades de la mà, entrarien a aquella botiga cantonera del barri que encara quedava en peu per triar les seues teles per complir el seu desig. Per fi, molts anys després, seria Fallera Major.

“I quan va acabar això mare?” “Què va passar?”, s’interessà Anna preocupada. Amparo li va contar que eixe any no van plantar les falles, que les varen guardar, que molts artistes fallers, en no tindre encomandes, van haver de buscar una altra feina per poder seguir endavant; que moltes botigues d’indumentària fallera i fàbriques de teles van desaparéixer. Va ser una ruïna per tots els qui el seu negoci gira al voltant del món faller com pirotècnics, floristes, etc. “Però, els polítics no van posar remei? No ho puc entendre mare.” Amparo va continuar contant-li que els polítics, en compte d’ajudar, estigueren més pendents d’apujar-se el sou, d’insultar-se als debats i aprofitar el guirigall per a aprovar noves lleis.

Cadascun de nosaltres hem de ser conscients del que passa en l’actualitat i molt més del que pot arribar a passar. Ara ens toca a tots reinventar-nos per poder subsistir. Fer coses que mai havien pensat poder dur a terme. Són moments durs, però el que s’ha de tindre sempre present és que si no cuidem el que tenim, després no hem de plorar pel que hem perdut. Cada vegada em sent més incòmoda davant de la televisió. Veient el que alguns intenten fer-me creure i ja, quan pensava que ho havia vist tot, apareix un anunci publicitari d’una famosa plataforma de venda online que ens recorda que hem de “SALVAR LA NAVIDAD”, “QUE NADA DETENGA NUESTROS SUEÑOS”, i jo pense que és la millor frase que he vist en temps. Que ens ve de luxe i m’enfada que una empresa com aquesta tinga la cara dura de gastar aquesta frase. Perquè ningú té dret a detenir mai els teus somnis…, però ni els teus ni els de ningú. Així que, quan sentes la necessitat de comprar en aquesta plataforma o en qualsevol altra, pensa en els somnis dels teus veïns, en el ferreter que està baix de casa, en la botiga de roba que sobreviu dos carrers més enllà o en la botiga cantonera d’indumentària... perquè ara més que mai necessiten la teua ajuda o potser un dia despertes i no quede cap local obert.

Amparo li va fer saber a Anna que València era un bressol del turisme i que a falles rebien infinitat de turistes que volien ser partíceps de la nostra festa. S’omplien els carrers de gent, els hotels estaven tots ocupats, les terrasses brollaven de gom a gom i les cerveses, les copes o els refrescs anaven ballant de mà en mà. Tota la gent era feliç i la música inundava els carrers. Però eixe any, quan tot això passà, tot es va perdre. No quedaren artistes fallers, ni indumentaristes, ni artesans, ni artífexs, ni comerços, ni especialistes, perquè la festa fallera tornara a brillar. Quants imperis van caure eixe any! I quant que costà tornar a alçar-los de nou! “Si no cuidem el que tenim, Anna, potser un dia ens penedim d’haver-ho perdut. S’ha de cuidar els treballadors, el xicotet comerç. Preocupar-nos per tindre’ls. Saber què i on comprem, perquè, com t’he contat, una vegada ho deixàrem perdre tot i va costar molt remuntar”.

Deixeu-vos estar de grans superfícies, de plataformes de vendes per internet i torneu a les botigues del poble, del barri. Sempre han estat ací i, amb la nostra col·laboració, sempre estaran.

Aleshores, Anna va baixar el cap i amb els punys ben apre81


SECTOR PIROTÈCNIC

L’IMPERI DEL FOC, DEL SOROLL I DE LA LLUM

Toni Sancastro Tècnic pirotècnic Caballer

falta de treball de molta gent i pel descens dels pressupostos. Tot açò fa que s’intente economitzar reduint les despeses en la pirotècnia. Com es dugué a terme? Doncs, per exemple, a les presentacions falleres es passà d’eixir cada fallera una a una, per a passar a eixir en grups. Ja no hi havia una traca per a cadascuna, sinó una traca per a totes. Retall en la pirotècnia.

REFLEXIONS D’UN BORINOT Dècades de finals del segle passat. Anys 70, 80 i 90 i també els primers anys de l’any 2000. El món faller lluïa amb llum pròpia tot un imperi: el de la pirotècnia. No hi havia comissió on la pirotècnia no fora una part molt important de qualsevol acte faller, fins i tot arribà a ser imprescindible. Cap acte es quedava sense pólvora al País Valencià. D’ací va eixir el gran prestigi que tenien en aquells anys els pirotècnics, considerats, a l’igual que les seues empreses i els seus treballadors, els millors professionals del món. El 80% de les pirotècnies d’Espanya eren del País Valencià. Així mateix hem de reconéixer que aquest gremi ha estat molt premiat en tot el món i moltes de les pirotècnies amb gran renom i de molts parts del món érem la inspiració per a altres pirotècnies. Era un imperi del qual tots ens omplíem la boca i que, a més a més, era totalment nostre. Tot era meravellós...

Un altre exemple seria els deutes creats pels ajuntaments amb totes les pirotècnies amb la qual cosa s’endugueren per davant algunes empreses del sector. I poc després, l’any 2012, arribaria el segon carxot amb una nova crisi econòmica i, poc de temps després, el fatídic incendi de la nostra muntanya durant les festes del poble pocs anys després, quan encara no havíem alçat el cap. Una altra crisi econòmica s’enduria per davant els pressupostos i portaria a les retallades en els coets. Tampoc podem oblidar la pèrdua de participants en les despertades, amb la instauració del CRE, un carnet que no servix per res, només per a traure algun euret per les arques, però imposat per Europa sense saber com solem gastar en material pirotècnic. I, com no, el nostre famós incendi, que no és més que una mostra de l’incompliment de les normes. Aquest acte suposaria 85 milions de pèrdues per a les

Però si passem al nou segle, l’assumpte canvià totalment. Per tant, ara us intentaré explicar com es tomba o com cau un gran imperi amb tres carxots. Així el primer carxot arribà l’any 2008 amb la crisi econòmica. D’aquesta manera comencen a afluixar els censos de les comissions per la 82


Imatge: Arxiu global lliure

pirotècnies i el tancament d’altres ja que se suspengueren moltíssim castells a tota Espanya. I ara... arriba el tercer carxot: el covid i el que ens queda. No sé si aquest carxot serà definitiu per la caiguda d’un gran imperi forjat amb treball, devoció i una gran professionalitat. I mentrestant.. els polvorins plens fins al seu límit i treballadors a casa. Com vegem, molts estan fent alguns dispars, però és poc, ja que hi ha molt de material emmagatzemat. Aquest carxot deixarà fora de joc moltes pirotècnies i empreses satèl·lits que treballen per a elles i, tal vegada, hauran de tancar. On queda l’imperi tan gran que creàrem el segle passat? Aquest imperi queda per terra, està poc valorat i, a més a més, els pirotècnics són els últims de la llista perquè el primer que es retalla en una comissió és la pólvora. I ara, reflexionem un poc: creieu que en el 2021 els bombers cremaran la falla com es va fer a València l’any 2020? Si és així, l’imperi de la pirotècnia caurà a tot el País Valencià. No obstant, sigueu feliços i no patiu perquè en cassalla i en altres begudes no retalla cap comissió. #viuideixaviure 83


SECTOR ARTISTA FALLER

ENTREVISTA A L’ARTISTA FALLER NOEL

SITUACIÓ ACTUAL, LLUMS I OMBRES.

Noel Hervás Artista faller i faller de l’A.C. Falla Taüt

Com a artista, com enfrontaves el present i el futur del gremi en gener de 2020?

Amb molt de treball i il·lusió. Amb la inèrcia del treball de tot un any i amb les ganes que tot aquest esforç poguera veure’s als carrers. Ara eixos mesos de gener i febrer, de fet, els recorde amb nostàlgia perquè era un cúmul de sensacions en les quals estaves acabant projectes i, a més a més, ja estaves pensant i il·lusionant-te amb nous projectes. Eixos mesos sempre havien sigut mesos de pura essència fallera, on els artistes estem al cent per cent, i els fallers ja estan nerviosos i ansiosos per vore’s el monument plantat.

I en octubre de 2020?

Foto: Arxiu Noel Hervas, 2019

Hem guardat una xicoteta esperança des d’aquell 10 de març de 2020, però amb el pas dels temps, hem assolit i rossegat la realitat. Parlava abans de nostàlgia d’eixe frenesí dels mesos de gener i febrer, perquè, per desgràcia, estic cada dia més convençut que aquesta crisi i aquesta situació no les contarem per mesos, sinó per anys. I si és així, el dia que tornem a poder fer festa amb normalitat, veurem qui ha tingut la capacitat de sobreviure i reinventar-se. 84


Dins dels moments crítics que viu el gremi, quines llums veieu i quines ajudes esteu rebent? Poques llums en aquest moment, perquè està tot parat. I quant a les ajudes, hui en dia (12 d’octubre de 2020) cap. Encara que entenc que són molts gremis els que estem patint aquesta crisi, com els floristes, els pirotècnics, l’hostaleria...

Heu tingut suport d’estaments públics o privats, en general i a Cullera, en particular? És cert que JLF i l’Ajuntament fa una setmana (12 octubre de 2020) ens feren una proposta per fer alguna cosa de cara a la campanya de Nadal que es presenta tan atípica. Es tracta d’una ajuda a tall de treball, en què els artistes de Cullera podrem fer obres fetes del material dels monuments fallers, amb motius nadalencs per ambientar els diferents racons de la nostra ciutat.

Com ha reaccionat el món faller en les circumstàncies en què ens trobem, en l’àmbit de falles i de JLF? Han reaccionat com bonament han pogut. En un principi ningú pensava que anara a durar tant i es feien plantejaments a curt termini. És cert que aquesta situació està allargant-se més del que tots haguérem volgut però, a hores d’ara, sí que s’intenta reaccionar amb projectes que intente no resoldre, però sí que intente recórrer a aquesta situació d´una forma més noble.

Quines propostes creus que podrien donar llum a la situació del gremi? Sincerament, són molts els gremis que estan patint. Considere egoista per la meua part que volguera una ajuda per al gremi d’artistes fallers sense un recolzament també a altres col·lectius que estan patint aquesta crisi. Pense que les polítiques d’ajudes han d’anar emmarcades dins d’un projecte que ens abrace a tots, perquè aquesta situació és molt dolenta per a molts.

85

Sent el gremi d’artistes fallers un ofici autòcton de la Comunitat Valenciana, i havent tret pitera els estaments públics de la concessió del títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat a les falles, creus que aquests moments són els que determinen si realment som una festa forta que mereix aquest reconeixement o és temps del “salve’s qui puga”? Som una festa molt forta, sobretot a l’àmbit territorial i, a l’àmbit nacional, hi ha moltes més que també ho són. Però la Covid no entén de costums ni d’arrels. El fet de ser Patrimoni no ens ha ajudat en res, però és lògic pensar que dins d’una escala de valors, la salut està per dalt de qualsevol títol, activitat o costum. I sí, és un “que salve’s qui puga” perquè tinc clar que, qui en aquesta etapa de crisi sanitària no estiga un poc espavilat i aconseguisca reinventar-se o buscar-se les castanyes en altre gremi per poder subsistir, patirà molt. Com a cloenda, un crit d’esperança per tal que tots puguem gaudir, el més aviat possible, de la música, dels vestits, de les flors i dels monuments d’aquesta gran festa, que dona de menjar a tanta gent arreu del nostre territori.


SECTOR FLORISTES

FLORS EN TEMPS DE COVID-19

Ana Armengot Fallera de l’A.C. Falla Taüt Parlar de falles és pensar en colors i flors i és que no hi ha valenciana a València, que no porte una flor brodada al seu vestit. Tant un sector com l’altre, modistes i floristes, aquest passat 2020, per desgràcia, no han pogut lluir-se com cal, mudar-se com els que més i passejar-se “ben plantats” pels carrers del nostre poble. El sector florista ha tingut conseqüències molt negatives en la seua producció. A nivell faller, ha deixat de vestir els seus escenaris, els seus casals; de regalar rams a les seues col·laboradores majors i als fallers d’honor. Ha deixat de preparar milers de ramellets per a que cada fallera puga ofrenar amb boniques i acolorides flors la nostra patrona. Els floristes han deixat de fer màgia amb les cistelles i ofrenes que acompanyen les nostres màximes representants majors i que enguany, amb molt de dolor, no han pogut fer aquest passacarrer junts. Es tracta d’un impacte gran saber que un producte tan delicat com la flor ha de ser destruït per deixar pas a una nou cicle de plantació. És llei de vida, però amb eixa destrucció ha arrossegat a milers de famílies que han perdut molt econòmicament per no poder traure eixa flor al carrer i han hagut de tancar els seus negocis sent conscients que tota la flor es quedava sen-

se ser tallada, posada en aigua o ser servida o ser venuda a cada comissió. I és que no sols les floristeries han perdut amb les falles. Açò és com una peça de dòmino mal ficada: fa que totes al seu voltant trontollen. Desprès de falles vingué la primavera i, amb ella, setmana santa, dietaris plens amb dates assenyalades, caps de setmana de batejos, comunions i bodes que forçadament s’hagueren d’ajornar per quedar-nos a casa confinats. Malgrat que l’estiu ens donà un respir i pareixia que la cosa del covid-19 anava minvant, vingué una de les campanyes més fortes: Tot Sants i, amb ella, el repunt de la segona onada a tota Espanya. Decisió difícil per a l’empresari, ja que després dels antecedents de falles, com enfrontes una campanya sense tindre la certesa que van a deixar-te treballar com els anys anteriors? Sense restriccions, sense toc de queda, sense pujades de preu elevades de part dels majoristes, tenint la certesa que els proveïdors van a servir-te la flor a temps... Eren molts els dubtes i poques les solucions per la qual cosa moltes floristeries anaren al més segur i sols treballaren flor artificial

86

Aquesta pandèmia ha fet que tot el color i tota la llum que desprén aquest sector estiga assolit per una decepció, una incertesa i una pena, tintades d’un color gris que a poc a poc tornarem a pintar de bonics colors. Doncs alguna cosa així és el que està passant ara: negocis familiars que ara més que mai han d’estar units, treballar colze a colze, fort i de valent, amb ambició, per poder tornar a apropar-se, de manera segura, als seus veïns i clients. I és que està obrint-se un nou mercat en la venda online, un mercat on moltes floristeries s’han ficat al capdavant de la innovació i actualitat. Han pogut sobreviure gràcies a aquest nou concepte de venda: poder oferir tots els seus productes d’una manera pròxima, fàcil i ràpida per tal que les campanyes vinents com Nadal o ara els enamorats, als nostres clients no els supose un problema apropar-se a la botiga de tota la vida o triar la flor que desitja, sinó que des del sofà de casa pot veure, seleccionar i escollir el producte que més li agrade, la flor que més bonica li siga o, pel contrari, com molta gent ha fet, donar suport a tot el xicotet comerç, enviant flors i plantes a persones que, per culpa de la distància i de la salut, no podran celebrar ni vore’s en una llarg estona de temps, degut a aquest malson que és el Covid 19.


Imatge: Arxiu global lliure

87


> UN NOU IMPERI ÉS POSSIBLE LA CAIGUDA D'UN IMPERI DARRERE D'UN ALTRE

Miguel Àngel MartÍnez

Faller de la Plaça Malva d’Alzira

Els llibres d’història diran que un 14 de març de 2020 el nostre país va quedar tancat a clau i pany. Dies abans, concretament el dimarts 10 i en un sopar de casal a la Malva gaudint d’un saborós plat preparat per les nostres cuineres, les xarxes socials van rebentar: Ximo Puig declarava la suspensió de les Falles. Un nou ordre mundial havia començat. En un primer moment el desordre al meu cap era més que evident; l’enemic havia guanyat la primera batalla però ens hauríem de preparar bé per a la guerra. Havia caigut l’imperi del benestar en el qual, més o menys, estàvem instal·lats. En aquest fet, els fallers patirem un plus més que la resta de la societat: estàvem immersos en la gran setmana fallera que, per primera vegada, faríem des de casa. La batalla i la guerra a què ens enfrontàvem no era ni de guerrilla, ni de míssils, ni tàctica. Era més greu, amb un enemic invisible i l’inici d’una nova era psicològica que no tenia manuals escrits. Per tant, cada dia era nou, diferent i els primers mesos descoratjadors. 88


La meua faena de periodista va fer que fora considerat treballador essencial per a la societat. Em van fer un salconduit perquè poguera moure’m lliurement per la ciutat. Amb eixe document en la butxaca pensava dia rere dia què devien sentir els nostres avantpassats en els temps de guerra, quan la vigilància de les tropes era assetjadora. Per altra banda, la consideració de treballador essencial em va fer sentir bé, cada dia anava al meu lloc de treball complint amb la societat, i donava les notícies com qui oferia un comunicat de guerra.

amb la ràbia que els he contat, amb la incertesa de si es contagiaria o no, però amb el trellat suficient per a animar-la sense la necessitat de l’aplaudiment. Després, i passat l’11 de maig, una vegada caigut l’imperi dels balcons, el capità general dels nostres exèrcits, un home de cognom Sánchez va passar del confinament a l’imperi de les fases. La fase 1 era la zero, la dos era la una...; en fi, un desgavell sols digne d’un comité d’experts d’aquest senyor i, a més, després es demostrà que ells estaven tan desorientats com la resta de la població.

Aquella situació va fer que, en els primers moments, l’única manera possible i la més segura per a nosaltres d’entrevistar i fer visible la gent fora la videoconferència. Van ser dies en què anaves entrevistant alcaldes, diputats, mestres... però de totes elles, la que recorde amb molta estima va ser una que li vaig fer a Vicent Pelechano, bioquímic, d’Algemesí que treballa a Suècia i que havia dissenyat un kit per a detectar amb més rapidesa la Covid-19. Sembla que el 8 d’abril, data en què vaig fer l’entrevista, va ser el primer dia que em vaig trobar amb una notícia d’ànim: no era la llum al final del túnel, però sí que era una espurna que em va calfar en aquells moments.

En eixe imperi de les fases, hi havia territoris més preparats o tal vegada als que el rei totpoderós dels exèrcits havia de pagar favors i alçava la mà i mirava cap a un altre costat. M’imagine en un palau d’eixos antics en els quals els Reis de Catòlics rebien asseguts els nobles, com Pedro i Pablo- no estic parlant dels ‘Picapiedra’ - i rebien els presidents de les comunitats que s’agenollaven demanant clemència i diners. Ficats a seguir contant esta crònica maleïda, tenim que l’imperi de les fases va dir que la necessitat del turisme a l’estiu marcaria allò que ells batejaren com a “nova normalitat” i que jo no em canse de dir que este terme s’hauria de canviar per “nova realitat”.

Com ve deia al principi, els llibres d’història definiran i marcaran les dates claus d’este embolic mundial en què ens ha sumit la pandèmia. Per a mi, del 14 de març fins a l’11 de maig, va tindre lloc la revolució total i el naixement de l’imperi dels balcons. De sobte, la humanitat va descobrir que hi havia una part de la vivenda en la qual podies comunicar-te, saludar els veïns, i que era l’única possibilitat de contacte segur amb el món. En aquest punt, però, vull remarcar un fet negatiu dels balcons: els aplaudiments de les 20 h. Ho dic amb el cor en la mà. No obstant, els qui manen volgueren que cada dia homenatjàrem uns herois que ens havien imposat ells. Els sanitaris no són herois, són treballadors amb vocació. Però mentre les nostres mans es batien cada dia amb un homenatge irreal, ells, els qui manen, tenien les consciències tranquil·les tot i saber que a esta gent se l’enviava al front sense equips de protecció. I una guerra no es pot guanyar sense armament. Jo, personalment, ho vaig passar malament perquè cada dia rebia la meua dona, que és sanitària,

La gent, atemorida fins aquell moment, va veure l’ocasió de prendre el sol, banyar-se, seure en una terrassa o en un restaurant, com si res no passara. A Cullera ho batejàreu com ‘Un estiu com els d’abans’. Encara que s’ha posat tot l’esforç per part de les autoritats, aquest estiu espere i desitge que no siga com cap altre. L’única veritat possible és que estem immersos en l’imperi de la ‘mascareta’. És un complement que ha marcat tendències, disseny i la més bàsica necessitat. Tan sols valga aquest escrit per dir que, com a persona mediterrània que estima una abraçada, un bes o donar la mà, caiga com més prompte millor l’imperi de la ‘mascareta’. Serà la caiguda més celebrada per la humanitat. 89


ALÇAR-SE I CONTINUAR CAMINANT

COM LA INDÚSTRIA DE LA CULTURA POT ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS Julio Martí Director Teatral

El major dels dons que posseeix l’ésser humà és, sense cap tipus de dubte, la imaginació. És, per excel·lència, el tret diferenciador de la personalitat humana i la culpable de propiciar qualitats tan poderoses com la creativitat i la capacitat crítica davant d’una realitat que ens rodeja. Gràcies a esta imaginació humana, el progrés de la nostra civilització ha sigut sempre possible al llarg dels segles. El foment d’una manera de pensament original ha propiciat així un desenvolupament intel·lectual que ha afavorit, a més, un creixement personal i un enriquiment en la nostra manera de comportar-nos amb els nostres semblants. Desenvolupament, creixement i enriquiment personal són, a la fi, tres dels objectius que, nosaltres, com a membres d’una societat tenim l’obligació de buscar i d’aconseguir d’una manera eficient i solidària. Tres objectius que, gràcies a la cultura, a l’art i a la creativitat podem posar en marxa d’una manera efectiva en cadascun dels moments que ens toca viure.

I este és el moment que ara ens toca viure: un moment imprevisible, confús, inestable en tots els sentits i, fins i tot, trist i també descoratjador. Però és i ha de ser el nostre moment! I no podem deixar que passe per desaprofitar cada dia, cada minut, cada segon en portar a terme la nostra obligació de seguir creixent. De seguir desenvolupant-nos com a part d’un món del qual hem d’aprendre i amb qui hem d’aprendre. Per suposat que hem d’adaptar-nos. I eixa és ara la nostra batalla per a eixir vencedors. Adaptar-se és continuar remant en este brau oceà en el qual estem immersos. I ho farem. Clar que ho farem. Perquè ja ho estem fent. La cultura, les arts, totes les disciplines artístiques s’adeqüen als nous espais amb aforaments especials, amb disposicions especials. Les condicions sanitàries presents ens han obligat a variar els diferents formats creatius amb diferents suports, amb diferents tecnologies. Però això no significa i no pot significar decaure o abraçar l’opció més senzilla que és cancel·lar qualsevol d’estes activitats. Això representa el major dels fracassos i no és això el que necessitem ara mateix. Necessitem eixir victoriosos perquè estem segurs que guanyarem esta batalla i ho farem, malgrat tot el que ens coste, enriquint-nos. Ho deia el gran Albert Einstein: “És en la crisi on naix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies.” La cultura ens fa ser lliures. Sempre ha sigut així. I ara, més que mai, necessitem ser lliures. Hem sigut testimonis d’un fum de propostes artístiques durant el període del confinament, i en els mesos posteriors a ell, mitjançant les noves tecnologies i les xarxes socials. S’han creat noves plataformes de difusió. Poesia, música, pintura, audiovisuals, teatre, dansa… hem viscut moments d’una gran explosió creativa que, de segur, ens aportaran noves riqueses culturals d’ara endavant. L’ésser humà és un animal que ha entropessat molt més de dos vegades al llarg de la seua història però sempre ha hagut una cosa ben certa: s’ha alçat i ha continuat caminant.

90


A LES 23:00 H LA PARTIDA MÉS DISPUTADA DELS ÚLTIMS 102 ANYS, CLUB DE COVID CONTRA L’ ASSOSSIACIÓ ESPORTIVA MUNDIAL!

No vaig a perdre’m per camins que sols han de portar-me al nucli de la pandèmia, la Gran Partida temporada 2.02-2.021. Quan les autoritats ens van permetre eixir de nou de casa, durant un breu període de temps, i a unes hores determinades del dia, les persones ens llançàrem a la pràctica esportiva, cridant-me l’atenció significativament dos fets: Un, la determinació d’algunes persones per fer esport quan el seu CV esportiu era ben simple. I l’altre, com alguns jugadors de waterpolo, per poder continuar el seu entrenament mentre que les piscines seguien tancades, s’endinsaven a la mar, amb l’aigua encara ben fresca, per poder practicar llançaments de baló.

REFLEXIONS ESPORTIVES EN TEMPS COVID Alejandro Creus Gestor esportiu

Conforme es jugava la partida entre el Club Covid i l’Associació Esportiva Mundial, vaig redescobrir què poc valor donem, en general, al poc o al molt que tenim, referint-me a les possibilitats esportives, i a qualsevol altre aspecte de la vida quotidiana.

Quan començaven a caure, una darrere d’una altra, la pràctica de les activitats esportives, significava que la cosa no anava bé. Es necessitava prendre mesures contundents per enfrontar la problemàtica sanitària que ens injectava la por al cos, ens infectava i ens matava.

En general, continuem queixant-nos de les mesures adoptades per guanyar esta partida; però el ben cert és que tenim camí pandèmic per recórrer, per este motiu, caldrà que apliquem els nostres coneixements i experiències esportives per reprendre la vida que volíem viure. Per aconseguir alçar-nos victoriosos d’esta partida, no estarà de més que mirem la natura i al món, al qual no parem d’atacar per tot arreu.

Un partit de futbol, a Itàlia, va fer canviar la direcció de les coses ben a prop de casa nostra. L’estat d’alarma, i el posterior confinament, van gestar la necessitat de fer-li front a la situació a través de la pràctica esportiva domèstica, tot i no ser l’única solució. Aquells dies estranys posaven fre a la vida de tots tal i com la coneixíem i la conduíem. Van nàixer nombroses activitats dirigides per la xarxa i idees esportives per tot arreu.

Si tornem a organitzar activitats esportives, i vore públic en elles, ens atorgarà una glopada d’aire més per eixir guanyadors davant el Club Covid. Per concloure este escrit, demane que volen les paraules com mai abans havien volat, les bones paraules, les bones decisions i encertades accions, mogudes per un vent de les terres i muntanyes que maltractem, de les mars que contaminem, i que ens alliberen d’este mal son.

Les olimpíades tardaren a retardar-se. Pareixia que els organitzadors no volien rendir-se davant les evidències. Tot i això, bona part de la població mundial es posà a practicar esport i aquest ens va aportar allò que necessitàvem, un respir.

1/11/20. Una abraçada i un bes a dos metres de distància!

Dins de ma casa vaig vore practicar ioga, pilates, fitness, i algunes modalitats d’atletisme adaptades al moment i l’espai, que els meus veïns recordaran per l’escama que movíem.

Més que mai: “CITIUS, ALTIUS, FORTIUS” 91


UNA OPORTUNITAT, NO UNA AMENAÇA

Evidentment, aquest defecte és més palés quan em trobe davant d’un canvi que no necessàriament ha de ser molt gran. Des de començar una faena nova a anarme’n de viatge, qualsevol cosa que estiga fora de la meua zona de confort fa que em passe el dia patint. I si perd l’avió? I si no faig la faena com cal? I què pensaran els meus companys? I si... i així les 24 hores del dia. Un mal viure que no li desitge a ningú.

Noemí Pérez Fallera de La Bega

Tal com vos podreu imaginar, l’arribada de la Covid-19 no li va fer cap favor a la meua paranoia mental. Ni tampoc li’l feren els mitjans de comunicació. Confinament, contagiats, morts i un fum de paraules més amb connotació negativa van enfortir la relació de parella entre l’insomni i jo. Encara que, sorprenentment, açò només va ocórrer durant els primers dies.

Des de sempre he tingut una habilitat -o més bé un defecte- que m’ha provocat infinitat de mal de caps que no arriben mai enlloc. Ser una rumiadora professional és el que té. Ocupe el 80% del meu temps a imaginar situacions que mai no passaran o a avançar-me als esdeveniments. I açò no seria un problema si en aquestes situacions mentals tot el que passara fora positiu, però la realitat és que em figure uns escenaris dignes d’una tragèdia grega.

Sembla estrany que una persona com jo, a la que cada alteració de la seua rutina la martiritza, haja passat la pandèmia amb una pau interior absoluta. I és que si haguera de definir aquell mes i mig de quarantena amb una paraula seria la següent: descans. Vaig dormir totes les hores que tenia pendents des de feia anys, vaig practicar esport uns quants dies a la setmana, vaig devorar una novel·la darrere de l’altra i, el que més vaig agrair, vaig desconnectar el cable de la vida social. Mentre el país decretava l’estat d’alarma, el meu cos va apagar tots els sensors d’alerta que tenia engegats. Crec que aquest virus, malgrat les desgràcies que està ocasionant per tot arreu, m’ha ajudat no només a gestionar l’ansietat sinó també a rebre amb els braços oberts els imprevistos de la vida. No sé exactament en quin moment vaig arribar a eixa conclusió, però sí recorde una frase que em va dir ma mare i em va fer reflexionar: «Has de vore les coses com una oportunitat, no com una amenaça». I és un mantra que intente tindre present cada dia.

Imatge: Arxiu global lliure

92


temps ha pogut alterar els nostres hàbits alimentaris tant per a bé com per a mal.

Imatge: Arxiu global lliure

ALIMENTACIÓ DURANT EL CONFINAMENT. COM ENS HEM COMPORTAT? HÀBITS ALIMENTARIS A LA QUARANTENA, “VIDEOLLAMADAS” AMB PICADETA. Antonio Manuel Hernández

Dietista - Nutricionista i Tecnòleg dels Aliments

La pandèmia del covid-19 que vivim actualment a nivell mundial pareix que no té fi i no acaba mai. Ens ha canviat la vida i la rutina diària del matí a la nit. Durant aquests primers mesos de pandèmia tingué lloc el confinament, una situació nova i atípica per a tots, que pràcticament no havíem viscut mai i on hem hagut d’adaptar-nos a viure amb moltes restriccions. Aquest fet d’estar a casa durant molt de 93

Per una banda, la gent a casa ha gaudit de més temps lliure per a cuinar, per aprendre receptes saludables, per mostrar més interés per l’art culinari i, fins i tot, per assabentar-se de les propietats i beneficis que ens aporten els aliments al nostre organisme. Indirectament, s’ha produït menys eixides als bars, als restaurants i menys combois entre els amics. Per tant, la suma de tots aquests factors ha estat beneficiària per a la nostra salut i els nostres hàbits alimentaris. La gent ha aprés a cuinar millor, a fer postres, a tindre inquietuds per la rebosteria... Es pot dir que l’interés per la cuina i l’alimentació ha estat una via d’oxigen molt gran per a l’estat d’ànim i sentir-se millor. Per altra banda, aquest confinament ha pogut causar efectes negatius i perjudicials per a la salut de la població, tenint en compte que es van alterar les rutines diàries tant d’alimentació com de treball. Es va produir un canvi en els horaris, on la gent començava a tindre un descontrol alimentari, i, fins i tot, començava a realitzar un major nombre de menjades diàries, ja fóra per avorriment, per desfici o per ansietat. En primer lloc començaren amb els aperitius entre hores, després amb la cervesa i, per últim, unflant-se a mongetes mentre miraven la televisió a tota hora. Si a tot açò li afegim un estat anímic afectat per la falta de treball a moltes cases i a la disminució de l’activitat física, és evident que el canvi produït a la població va ser negatiu respecte als hàbits alimentaris. Per tant, el confinament ha pogut ser positiu per a la salut de certes persones que han incorporat una bona alimentació així com una rutina exigent d’exercici i activitat física, o, per altra banda, ha


pogut estar perjudicial per tot el descontrol provocat a tota la gent que no hi estava acostumada a passar tant de temps a casa i s’ha vist envoltada de menjar i d’avorriment. Gran evidència dels canvis alimentaris produïts es reflectiren tant a les xarxes socials com als supermercats. En aquests establiments s’observaren autèntiques barbaritats, on la gent va arrasar amb el paper higiènic, el rent, la farina, les conserves, l’alcohol, el xocolate i tota classe d’aliments per a poder sobreviure a una guerra o a un apocalipsi zombi. Amb el rebost ple i la compra convulsiva per por a quedar-se sense aliments, com no anàvem a modificar els nostres hàbits? Un altre dels aspectes més significatius durant el confinament van ser les xarxes socials i els canals de comunicació, els quals varen estar plens d’imatges, de “posts”, i de recomanacions referents a l’alimentació. Moltes persones aprengueren a cuinar, a innovar receptes i, fins i tot, a divertir-se en la cuina implicant també els més menuts. Possiblement, una vegada passat el confinament molta gent haja tornat al punt de partida demostrat que no ha aprés res i que sols ha estat una manera d’adaptar-se al que ens ha tocat viure, però per a moltes persones ha estat un punt d’inflexió en la seua vida per començar a adoptar uns bons hàbits saludables i introduir la cuina i els bons aliments a la seua rutina diària. A més, una altra anècdota curiosa referent a l’alimentació en el confinament foren també les quedades virtuals, les quals tenien lloc per mitjà d’aplicacions, de sistemes de videoconferència (on fins i tot WhatsApp va haver d’augmentar el nombre d’usuaris a vuit) on la finalitat era mantindre les relacions socials i poder entretenir-nos amb tants moments d’avorrició i solitud. Doncs bé, aquestes conferències i interaccions socials de caràcter virtual evidentment anaven acompanyades d’un aperitiu, d’un refresc o beguda alcohòlica per tal

Imatge: Arxiu global lliure

de poder traure una rialla en aquells moments tant difícils pels quals passàvem tots. Mentre xarràvem amb els nostres amics, els productes que consumíem no eren precisament light, sinó tot bé al contrari: snacks salats poc saludables, papes, olives, cacaus... fins i tot els caps de setmana féiem esmorzars populars amb la corresponent cerveseta i cafenet, i no em digueu que no ho féreu... Per tant, l’alimentació ha estat molt lligada al confinament que hem passat tots junts. D’una manera directa o indirecta tots hem modificat les nostres rutines i hàbits alimentaris, esperem que per a bé, creant una adhesió important al menjar. Ara bé, tornem a viure una situació molt crítica, on el nombre de casos diaris es multipliquen i moltes ciutats i països es troben ja confinats i amb moltes restriccions de moviment que fan pensar que ens trobem prop d’un segon confinament. Arribat aquest punt, que esperem que no es produïsca, tornaríem a canviar els nostres hàbits o realment hem aprés de la situació que hem viscut? 94


LA VACUNA TURCA

XOC CULTURAL, DEL CAL COMPARTIR AL «PER FAVOR, DISTÀNCIA»

Alex Grau Patró de salvament

a casa i a les xarxes socials només apareixien epidemiòlegs i politòlegs que sabien molt més que tots els polítics del govern i que el millor epidemiòleg del país. Després vam aprofundir en les dos espanyes de sempre. Mentre a la resta de països hi havia acords entre governs i oposició, ací només féiem que dir barbaritats i omplir les xarxes de “fake news” o notícies inventades per a desqualificar i debilitar. Apareix sempre el... jo soc millor que tu (metge o collidor de melons).

Era l’any 2001. En aquella època, al saló Nàutic de Bar-

celona, van col·locar unes màquines que feien café mitjançant unes càpsules d’alumini. Els “experts en economia de mercat” que hi érem al saló no féiem més que dir que el cafè estava bo però que el preu faria que el producte no triomfara. Imagine que haureu esbrinat de quina màquina es tracta i que no tinc ni idea de estratègies de mercat. A principis de març vaig anar un dia a comprar al supermercat, un dia qualsevol passejava pels passadissos triant el que necessitava. Era eixe supermercat que hi ha a l’altra part del riu, ben prop d’on vaig passar la meua infantesa en l’escola on Zacaries i Elisa van posar l’ànima perquè un grapat de xiquets no fórem massa soques. Al supermercat, quan vaig arribar als refrigerats, mentre triava els iogurts, hi havia una dona al meu costat. Em vaig adonar que portava alguna cosa a la cara. Era una mascareta. En eixir, vaig telefonar la meua parella. Em va semblar tan extraordinari que li vaig contar que hi havia una dona comprant al supermercat amb una mascareta posada. Era un escenari ridícul per a mi en aquell moment.

A partir del 14 de març vaig decidir encetar una sèrie de vídeos que feia des de la finestra de casa. En altra època, probablement, crec que hagueren passat amb una indiferència evident donat que l’únic que mostrava era el que podia veure des del balcó de casa: la platja del Dosser. No hagués estat tan extraordinari si no fos perquè el que jo podia vore a diari era el que molta gent no podia vore: lla nostra volguda Mediterrània. Quasi es va convertir en un himne a la vida per a molta gent. Vaig rebre missatges de l’altra part del món agraint els vídeos. Mentrestant, la ciència no va poder amb una nova envestida. Realment crec que ningú esperava que el nostre estat de benestar, la nostra sanitat, el nostre tipus de vida, la nostra activitat, la nostra feina… la nostra vida canviara tant en tan poc de temps. Si més no, en poc de temps. La vida ens va posar en una casella d’eixida on no volíem

De vegades necessites conéixer una mica més tot allò del que s’opina. Ja sabeu que en uns dies ens van tancar 95


Imatge: Arxiu global lliure

tensament, més a prop i amb menys gent al seu voltant. Les persones tenen ganes de viure el grup i la festa. Som una societat de contacte en la qual ens passem hores de xarrades a les terrasses dels bars que són els que han patit econòmicament i en gran part la pandèmia.

estar de manera voluntària, ens va situar en un escenari que només havíem vist en alguna pel·lícula. La gent major va pagar el preu més car d’aquesta crisi sanitària i els acomiadaven sense el recolzament dels familiars i, de vegades, ni dels més pròxims.

Hem vingut a ser feliços i tenim el deure de ser-ho durant el temps que passem per esta vida, que passa a velocitats insospitades. Fa quatre dies era el que tenia vint anys i somiava amb els viatges i les travesses i només he fet una part ínfima.

Mentrestant, les festes més importants del nostre voltant desapareixien: les religioses i les paganes. En eixe escenari la societat es va convertir en una nova societat tecnològica on novament es van vore les diferències socials a les cases on hi havia xiquets que no poden gaudir d’un ordinador o d’una connexió a la xarxa de qualitat. Els xiquets, eixos que necessiten tant la seua socialització...

La pandèmia ens ha deixat la sensació que tot el temps és vital i necessari. Per a mi, a més a més, m’ha semblat extraordinari que la clau de la vacuna vinga de mans de fills d’emigrants turcs que viuen a Alemanya. Potser, en aquesta època de radicalisme voraginós, és moment de reflexionar al voltant de com de necessari és l’ésser humà, siga d’on siga, i que el millor que podem fer és ajudar a qui ho necessita. Recorde amargament el jove que es va cosir a la roba les seues notes d’escola per a demostrar que era un bon estudiant i que va morir ofegat al Mediterrani. Potser era un futur epidemiòleg i no un terrorista islàmic com alguns pretenen que pensem.

I per a mentides generals, ens imaginàvem que ens faria millor persones. Pel que respecta a l’estat de la societat no crec que millor, però sí que diferent. Al sector que em dedique, ensenyaments a l’art de la navegació d‘esbarjo, hem viscut un creixement important . La gent vol viure la mar més in96


Des de març fins ara hem fet molt de camí, sembla que s’ha deixat d’improvisar i ja s’està treballant sobre el terreny. Disposem de més materials i de més informació i, a hores d’ara, en el cas d’un possible confinament, tindríem molt de camí fet.

LA NOVA NORMALITAT ALS CENTRES EDUCATIUS

Marina Collado

Fallera de l’A.C. Falla Taüt

És possible l’educació en temps de Covid? Estem preparats per als canvis? L’escola està preparada per al canvi? Està clar que l’educació està canviant i nosaltres ens hi hem d’adaptar. Quan diem nosaltres vol dir tots els qui formem part de la tasca educativa, família i mestres. Necessitem que la família s’involucre de ple ja que no podria funcionar si no ho feren.

El curs escolar ha començat agafat amb pinces. L’escola de sobte ha canviat. El corredors plens de fletxes, les taules i cadires separades a metre i mig, el mestre lluny dels seus alumnes, tots amb la mascareta ben posada, els patis alterns, gels per tot arreu, plans d’actuació en cas de positius, els grups bambolla... Ara utilitzem un nou vocabulari. L’escola estos últims mesos s’ha anat adaptant a la nova normalitat i, per tal que funcione tot el món ha de seguir les normes del centre. Però, el més sorprenent de tot és quan veus als xiquets i a les xiquetes complint les normes com ningú i sense cap queixa. Hi ha normes molt clares: els familiars hauran de prendre la temperatura al xiquet o a la xiqueta abans d’anar a l’escola (en alguns centres es pren a l’entrada); quan entren a la classe, es posen el gel hidroalcohòlic i, al llarg del matí, es rentaran les mans diverses vegades i, mai es treuran la mascareta a partir dels 6 anys. A l’escola en el cas que algun alumne/a o professor/a tinguera símptomes i do-

97

nara positiu a la PCR, s’informaria de seguida al centre i, en el cas de ser grup bambolla tot el grup faria quarantena a casa durant dues setmanes. En el cas dels més majors, sols el positiu faria quarantena i, els amics més propers que podrien haver-se contagiat. Després de totes aquestes noves normes que hem de complir, també ens hem d’adaptar a la nova manera de fer. Hem passat de voler potenciar les activitats grupals i els projectes, a tornar a ensenyar individualment. Entre ells no es poden deixar cap tipus de material i difícilment col·laborar ja que han de mantenir les distàncies, les activitats han de canviar. També, ha entrat a les nostres vides, a marxes forçades, la tecnologia. Aquesta va entrar a les nostres vides al confinament per a ara, quedar-se. A poc a poc ens hi hem adaptat, tant alumnes com professors i, hem acabat treballant a ‘Aules’, un treball molt difícil amb els més menuts però, no més senzill amb els més majors ja que es necessitava una gran col·laboració familiar. Així i tot, entre familiars i mestres vam aconseguir tirar-lo endavant. Aquest treball a distància s’ha pogut mantenir perquè ha estat un trimestre però, difícilment, es podria mantenir a la llarga. Els xiquets necessiten anar a l’escola, relacionar-se amb els altres xiquets i xiquetes i tenir una relació directa amb el professorat. Les classes presencials han de ser prioritàries però, amb més recursos digitals.


HISTÒRIA D’UN AMOR (IM)POSSIBLE? COM LA GENT HA REACCIONAT «REFUGIANT-SE» EN LA NATURA EN COMPTE DE FER ACTIVITATS MÉS COSMOPOLITES I SI SÓN CONSCIENTS DEL QUE SUPOSA FER ÚS DE LA NATURA I NO CUIDAR-LA. Luís Ángel Santos Monitor i guia de Natura No hi havia xarxes socials. El llatí i el grec eren emprats com a eines comunicatives per la població. Les construccions eren fiables, únicament queien fruit dels atacs per conquerir territoris i no per una mala praxis a la construcció (llàstima que Calatrava no puga sentir-se identificat amb aquell període, així pot ser que alguns dels seus edificis emblemàtics no es caurien a trossos). Impressionats acudien els espectadors al grandiós Colisseu situat a la fantàstica Roma. Era l’època on se succeïen els combats amb gladiadors, on es gaudia de les sagnants venationes1, o es victorejaven als participants de les espectaculars carreres de quadrigues, però on no existien, ni se’ls esperava, el trailrunning, l’escalada o el canyoning- que bé que queda l’anglés per anomenar les carreres de muntanya o el descens de barrancs. En fi, corria l’any 476 quan Odoacre va derrocar l’últim emperador, Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident.

Avui corre l’any 2020. Estem immersos en la cultura del postureig: les xarxes socials trauen fum a les mans de la majoria de la població mundial. El Colisseu romà segueix en peu. Està clar que ha caigut en part com el famós trencadís del Palau Reina Sofia, solament amb la diferència que un porta la fredolina de 2000 anys construït i l’altre gairebé 20. Sobren les paraules. Les carreres de quadrigues diguem-ne que s’han modernitzat i compten amb més cavalls que abans i han adoptat forma de vehicle de Fórmula 1. A més a més, els esports de muntanya són els més random per fer-se una foto en busca de likes que reforcen l’autoestima d’aquell/a que publica la instantània. Situant-nos a 29 d’octubre de l’esmentat 2020, data en què són escrites aquestes línies, és de relleu esmentar que ja fa quasi un any que conviu amb nosaltres l’arxiconeguda Covid-19, una pandèmia 98

mundial que assota els nostres dies, a l’igual que els visigots i els huns ho van fer amb l’Imperi Romà, interferint bruscament i temeràriament en les nostres vides, fent partir abans d’hora milers de persones, que tot just dotze mesos abans mai no havien escoltat parlar de la susdita malaltia. Al cap i a la fi, és una pandèmia reconeguda com a exigent, una pandèmia, valga la redundància, que trontolla el mode de vida de tota persona, tant d’aquells que hem tingut la sort de no contraure la malaltia com d’altres que han guanyat la batalla a la malaltia. Convivim amb un fals estil de vida que els governs ens han fet creure com un ideal, mentre ells es delecten entre els diners. I, com a mostra, un botó: sous estratosfèrics i pagues vitalícies acompanyades d’un estil de vida basat en un fals estat de benestar que malauradament dista molt de fer-nos sentir mínimament “bé” i ens fa estar més a prop del ‘be’ de les ovelles com un ramat incapaç de valer-se amb autonomia. Tristament sembla que gran part de la població ha assumit i es resigna acceptant que la vida es tracta de treballar per a pagar, perquè sí; perquè s’ha imposat així a les nostres vides, de forma estressant, el pagament sistemàtic de pràcticament tot allò que engloba el nostre ‘amic’-Estat de Benestar. Els diners són el motor de les nostres vides i, en conseqüència, caurem en la desgràcia de veure’ns abocats a treballar en demesia per obtindre crèdits suficients que ens permeten gaudir d’aquest estimat premi, partint de la premissa en la qual l’estrès i l’esgotament ens deixen sumar forces per, almenys, posar-se l’equipament esportiu i eixir al carrer. Ves per on, i malgrat la situació generalitzada de descontent, agreujada els darrers temps per motius més que evidents, l’és-


ser humà sempre ha fet gala d’una força interna, treta en els pitjors moments, tal vegada per les seues ganes de viure front les adversitats i que l’ha dut a conquerir territoris que creia inexpugnables o almenys bastant complicats d’assolir. Sí, amics i amigues, com els visigots i els huns. Malgrat aquests paral·lelismes, no crec que les generacions X, Z, Millenial, o qualsevol de les coetànies a l’època més recent fins el present, tinguem aquella ferotge capacitat de lluita i conquesta que ells sí que posseïen. Però almenys em val per acostar d’una forma simbòlica la creixent, i de forma sobtada, conquesta de les muntanyes al 2020. I no, no em referisc a noves fites aconseguides pels puntals de l’alpinisme espanyol, com l’Edurne Pasaban o el Juanito Oiarzábal. Em referisc a les fites aconseguides per la població com tu, com jo, com qualsevol veí, població d’a peu, gent comú que et creues al supermercat o al metro quan vas a estudiar o al treball. Per descomptat, faig referència a unes fites molt més senzilles que coronar els 14 vuit mils2 existents o conquerir territoris romans. Parle d’unes fites a l’abast de la mà que es trobaven recloses en qualsevol racó de la nostra ment tancades amb pany i forrellat. Aquestes no són altres que calçar-se les esportives per llançar-se a conèixer les nostres muntanyes, eixes grans masses de roca desconegudes que, malgrat tot, hem tingut sempre a la vista tants anys però no hem sigut capaços de veure. Per una banda, les consideràvem territori inexpugnable. Les pensàvem cosa d’uns quants bojos que les gaudien com a mode de vida, inclús de forma temerària en certs aspectes, perquè les creences populars ens venen la immensitat de la

muntanya com un territori hostil on qualsevol errada ens pot acostar a visitar la parca. No van mal encaminades aquestes creences, però la muntanya és molt més que aquestes afirmacions enfundades en notícies macabres que augmenten la por de fer un ús responsable i plaent de les mateixes. Per altra banda, encara que no menys important, existeix la falsa concepció de quant cara pot resultar la pràctica d’activitats en ella, ja que als darrers temps les marques esportives han anat especialitzant-se fins matisos inconcebibles per la gran majoria. Al mateix temps, com he dit, la muntanya és més que això, molt més que un àmbit quasi prohibitiu. La muntanya és una casa per a tots, una mena d’amor (im)possible, platònic, que pot fer-se realitat si l’adaptem a les nostres expectatives. Tanmateix han de ser unes expectatives assequibles per tal de no caure en l’odi a la mateixa, ja sabem que de l’amor a l’odi hi ha sols un pas. No ens cal portar als peus l’última tecnologia amb esportives quasi extraterrestres. No és necessari lluir a les nostres pells els logotips de les marques més punteres en esports de muntanya. Creieu-me que amb molts menys diners es pot gaudir igualment. És de caixó entendre que no és de vital importància per a qualsevol de nosaltres coronar el K2, l’Annapurna o el sostre del món, l’immens Everest. A tall de recapitulació, hem d’aprofitar aquesta tendència a l’alça que ha dut la pandèmia i que no és altra que trobar a la muntanya, un recés de pau, tal vegada de postureig per a les xarxes socials, una forma de gaudir, un lloc per (des)connectar amb un passeig assequible a qualsevol dels senders locals, petits recorreguts o 99

els més aventurers llançant-se als grans recorreguts, que conformen la geografia espanyola; la lectura del teu llibre favorit amb el so de la natura de fons, respirant herba davant la contaminació existent a les poblacions o ciutats; practicant el despreniment dels luxes als hotels/ressorts, canviant per tendes de campanya/cabanyes, on trobar no solament 3, 4 o 5 estrelles sinó milers sobre u mateix a les nits de cel ras. I, com no, descobreix nous esports, envoltat de paisatges únics. Sents l’adrenalina corrent dintre teu mentre penses que alguna cosa pot eixir mal... Però amics i amigues, permeteu-me un consell amb tot plegat: una vegada que heu començat a estimar la muntanya com jo l’estimo des que tinc ús de coneixement, cuideu-la i, alhora, respecteu-la com de segur feu a casa vostra. Si així ho feu, ella us ho agrairà. Com va dir Franz Schrader, ‘Quan la muntanya ens ha robat el cor, tot prové d’ella i tot ens du cap a ella’. Ni més ni menys.

----------------------------------------------------------------------

1. Combat que es realitzava entre un gladiador i una fera. 2. Els vuit mils són els cims per damunt dels 8000 metres d’altitud que existeixen al planeta Terra i que sols un grup selecte d’alpinistes entre els quals es troben Edurne Pasaban i Juan Oiarzábal han aconseguit coronar.


Aquest article ha participat en el XVII premi Enric Soler i Godes al millor article d´un llibret de falla, de Lletres Falleres

PAN-ACADÈMIA O ENCUNYANT PARAULES EN TEMPS DE PANDÈMIA Immaculada Cerdà

Membre de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua Critiquem molt que les institucions acadèmiques van sempre darrere de la societat. Algunes s’hi resignen a assumir el paper de fedatari, de testimoni —diuen que la vida era allò que ocorregué en el món mentre la gent sàvia hi reflexionava. Crec que no és això el que han de fer les acadèmies o, com a mínim, no només això, menys encara les de la llengua. M’alegra molt poder dir que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no actua d’eixa manera. A més del paper normativitzador, l’AVL té la missió de normalitzar el valencià, promoure’n l’ús i afavorir-ne el creixement i a la incorporació als llenguatges d’especialitat. Vinculada durant segles a l’oralitat, proscrita de l’escriptura, també li fou negat l’accés a la universitat, a l’àmbit científic i tècnic. Ara, si volem fer normal expressar-nos en valencià en qualsevol àmbit, necessitem recuperar paraules genuïnes i dotar-les de més significació; com fou el cas de 100

l’arrova que de ser una mesura oblidada —qui conta encara en arroves?— ha passat a ser el símbol de la missatgeria electrònica, o crear-ne de noves si ens calen per a denominar objectes, substàncies o realitats noves, com ara ‘sororitat’, neologisme de l’any 2018 o ‘criptogínia’ ocultació dels referents femenins, una paraula nova per a un fenomen antic. Des de l’inici del drama veiérem que caldria traure la pols a alguns cultismes com ‘pandèmia’; fer comuns termes restringits fins aquell moment als professionals de la medicina com ‘immunitat’ i encunyar paraules noves, neologismes, com ‘COVID-19’. Amb tot, la catàstrofe mèdica sense precedents ens obligà a continuar treballant en reunions telemàtiques des de les cases on ens refugiàvem per tal de donar resposta a una emergència no mèdica, sinó lingüística. L’estratègia de comunicació del govern central demanà una estètica i un llenguatge bel·licista: els malalts esdevingueren víctimes; la malaltia, un enemic a abatre i calien armes per a combatre’l; fins i tot recuperà algunes expressions, com ara ‘toc de queda’ que al poble valencià ens recordaren dramàticament la nit en vetla del 23 F. Però les acadèmies teníem l’obligació de reflexionar sobre termes que ens venien d’altres llengües i que calia harmonitzar, difondre i incorporar als diccionaris. Ja teníem en el Diccionari Normatiu Valencià dèsset classes de virus com ‘retrovirus’ o ‘rotavirus’. Havíem publicat l’any 2019 el Vocabulari de les ciències de la salut i disposàvem d’un cabal important d’on anar poant termes com ‘agèusia’ o l’«absència o disminució del sentit del gust» i ‘anòsmia’ és a dir la «disminució o


pèrdua del sentit de l'olfacte». Però ara els metges deixaren pas als ‘infectòlegs’; dels primers malalts passàrem a parlar de ‘pacients zero’. El llavat i rentat de mans deixà de ser aconsellable per a fer obligatòria la ‘higiene de mans’ i l’ús de ‘viricides’. Encara que tota la societat érem susceptibles d’emmalaltir, algunes persones ho eren més encara i formaven els ‘grups de risc’. La malaltia no s’apegava sinó que es ‘contagiava’, en contagis directes, indirectes i immediats. Descobriren els superpoders d’algunes persones qualificades de ‘supercontagiadores’. Tot depenia —ens deien— de la proporció de virus en el cos, és a dir, de la CV2 o ‘càrrega vírica’. Durant el ‘confinament’ l’objectiu era controlar la ‘corba epidemiològica’, ‘aplanar la corba’ encara que fora posant en ‘quarantena’ el món sencer. Les farmacèutiques i els laboratoris s’afanyaren a fer ‘estudis clínics’ amb diferents pacients per descartar l'efecte ‘placebo’ i el contrari, l’efecte ‘nocebo’. Amb el ‘desconfinament’ proliferaren les diferents maneres de comprovar si estaves contagiat encara que no presentares senyals de la malaltia, és a dir, encara que fores un pacient ‘asimptomàtic’. Les PCR, PCR en temps real, les proves serològiques per a confirmar si havies de confinar-te mentre ‘rastrejaven’ els teus contactes enmig de ‘falsos positius’ i ‘falsos negatius’. El somni de la ‘nova normalitat’ era intentar arribar a la ‘immunitat col·lectiva’, però l’escala es puja graó a graó i ens acostumàrem a relacionar-nos amb dos metres de separació, o dit d’una altra manera la ‘distància social’ i separats en ‘grups bambolla’. En altres cultures ni ho notaren, en canvi, per als de clima mediterrani no tocar-nos, no poder-nos abraçar ha sigut — crec jo— dels majors sacrificis que hem hagut de fer. Molt més difícil que acostumar-nos a

Imatge: Yaroslav Danylchenko

cobrir-nos nas i boca amb ‘mascareta’, ‘masquereta’ o ‘carasseta’ i més que emprar el ‘gel hidroalcohòlic’ com l’aigua. La societat debatia si caldria habilitar un ‘passaport immunitari’ per als qui havien sobreviscut a la malaltia i es mostraven diferents escenaris amb treball per a uns i confinament per a altres: l’eixida a la crisi en forma de ‘k’. En temps de xarxes socials, les mentides s’han escampat com l’oli, notícies i rumors falsos han contribuït més que mai a crispar una societat angoixada. Una de les propostes per a neologisme de l’any 2020 ha sigut ‘infodèmia’, la «difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies falses en relació amb una malaltia o amb un problema de salut pública paral·lelament a la seua propagació o evolució». Desitge que el terme de l’any 2021 siga una paraula clàssica. Jo opte per ‘vacuna’. 101


CAU L’IMPERI

Maria Such Directora general de l'Institut Valencià de les Dones

Si caiem, ens tornem a alçar. Però, ho fem de la mateixa manera?

que portàvem abans? Hem tornat a la urgència de viure, i no a la importància de viure?

Si alguna cosa ens ha portat a plantejar-nos aquesta crisi sanitària, és si aconseguiria canviar l’estil de vida de la nostra societat. On la fugacitat, la immediatesa i l’obsolescència premiaven. Sempre volíem més, i ja. Però acostumats a aquest frenesí esquizofrènic, de sobte, parem.

Maleeixes «el bitxo», i penses amb la família. I t’estranyes en vore, ja de manera tan puntual, persones que s’abracen, que es besen per a saludar-se. Què lluny han quedat els bons costums. Però ara mires les persones de reüll i et molesta qui no porta la mascareta pel carrer, qui no respecta les restriccions que ens protegeixen. Desconsiderat penses! Tots hem fet sacrificis.

Parem en sec, ja no hi ha plans, ni quedades, ni viatges, hi ha por, soledat, aïllament, temps per a pensar, per a canviar hàbits més saludables, llegir, cuinar, treballar amb les mans, per a ser solidaris, per ser agraïts, atents amb qui estimem, per valorar a aquelles persones que ens cuiden... de repent, sospirem, i fem la mirada enrere i ens preguntem... estarem convertint-nos en millors persones? Haurem fet una cura d’humanitat?

Imatge: Arxiu global lliure

Si algun imperi ha caigut, és el que nosaltres mateixa ens havíem construït. Si d’alguna cosa ha servit aquesta pandèmia és per agafar perspectiva. Una perspectiva que sols et dona el temps. Et fas una promesa, i com si fora l’u de gener, un recull de bons propòsits. Et dius en veu alta que ja res serà com abans. I seguixes lentament portant-te per la nova normalitat. Tot va activant-se. Amb precaució reprens les quedades amb persones que t’importen, i a poc a poc van tornant els compromisos. Aplega la calor, i amb ella l’esperança en la vida. En exhaurir-la com de ràpid passa un estiu. Recordes amb contradicció, estarem recuperant el ritme 102


Assenyalaré una sèrie de qüestions que, després d’aquest temps que hem viscut, podem afirmar han adquirit un major protagonisme en el nucli dels nostres pensaments entrant a formar part de les nostres prioritats irrenunciables.

Tal vegada, si l’imperi no ha caigut, sí ho ha fet el seu imperialisme. Perquè sense poder abraçar més, ens hem hagut de conformar amb el que teníem. I mira tu per on, hem pogut fer-ho, i inclús, durant tot aquest temps hem tingut moments de franquesa on hem pogut sentir-nos afortunats pel que tenim. Tal vegada, aquest gir inesperat, ens ha canviat les prioritats? Ara podem apreciar moltes coses que abans donàvem per descomptat? De segur que sí. Podríem dir que hi ha hagut dos canvis substancials amb tot açò de la pandèmia. Primerament, nosaltres mateixos. Hem canviat a marxes forçades hàbits i rutines que abans féiem despreocupadament, substituint la llibertat del desig per la responsabilitat de la llibertat. Segonament, la metamorfosi no sols ha sigut intrínseca, sinó que també hi ha hagut un exercici col·lectiu que ha reforçat les qüestions del bé comú, on s’ha aconseguit parar per un moment la cultura de l’esforç individual, per la de l’esforç comunitari, és a dir, d’allò de tots i totes, d’allò públic.

Ara sabem que les cures, el sector més feminitzat de la societat, és un àmbit indispensable per a la vida, i injustament no sempre ben reconegut i ben remunerat. O que la conciliació ha sigut extremadament difícil, i que la corresponsabilitat ha de vindre donada per les dues parts. També sabem que la universalització de la sanitat i l’educació, són garants de la salut i el nostre benestar, i que no és una opció renunciar a ells, sinó més bé, seguir apostant per ells. I defendre’ls. Són qui ens ha salvat! Que l’economia és primordial, però que el liberalisme salvatge en què la competitivitat ens subsumia, no ens anava a traure de cap crisi, sinó més bé el contrari. Que les polítiques keynesianes, en les que l’Estat intervé per recolzar sectors econòmics sencers són necessàries per al sosteniment de l’ocupació i que l’austericidi, que s’aplicà a la primera crisi, no és una opció ja que sols haguera incrementat la depressió econòmica dels Estats i de la seua ciutadania.

Que les ajudes a la dependència i aquelles prestacions socials destinades a acabar amb la soledat o la pobresa de les persones, dignifiquen un poc més el nostre pas per la vida i dels que tenim al voltant. Sabem també que quan les coses es compliquen, ningú estem per a bromes, i menys per a espectacles, i que per això, el 2020 ens ha donat una única treua al fer fora a Trump. Ningú nega que Trump no fora un personatge, i per a una estona fins i tot l’extravagància pot ser temptativament atractiva, però que portada a l’insult, als «matxirulismes», i a la divisió constant entre les persones és insuportable. Han passat tantes coses en aquests mesos que ens han paregut eterns, però pareix que a poc a poc, anem veient la llum. La ciència ens ha descobert vacunes (unes quantes), que esperem desitjosos comencen a subministrar-se a les persones més vulnerables, com són els i les nostres majors. No volem que ningú més es quede enrere. Però, haurem de fer un altre exercici compartit més. Pensar com volem ser i estar en aquest nou imperi, per a previndre’ns dels imperialistes que podem aplegar a ser.

103


TRENCANT BARRERES

HÉCTOR MELERO MARTÍ, UN GRAN LLUITADOR. Ramón Marí Faller de l’A.C. Falla Taüt

Foto: Nacho Romero, 2019

Héctor Melero Martí va nàixer un 6 de Juny de 1994, a Valladolid, on els seus pares s’havien traslladat a viure per motius laborals. Son pare, músic de professió, formava part de l’orquestra de Castella i Lleó que té la seu en aquesta ciutat. En vore la llum (i és totalment un eufemisme, ja que des del mateix moment del naixement i per causa d’una amaurosi congènita de Leber, va nàixer completament cec) va apendre a lluitar i superar barreres. Aquest fet, que per qualsevol altra persona haguera significat un handicap, per a ell simplement va ser una circumstància més de la seua vida. Ell ho va saber integrar en el seu dia a dia i fou una condició quotidiana. I és que la seua vida sempre ha segut una contínua superació, una carrera d’obstacles que contínuament anava superant. Primer, en l’escoleta, on era un més dels xiquets que allí estaven; després, ja en els estudis primaris, que curiosament en ell, va estar l’etapa de la seua vida en què era un mal estudiant. Aleshores van haver de ser els seus pares els qui posaren tot l’empeny i la insistència en què s’esforçara en els estudis. Durant aquesta etapa va comptar amb el suport, i ajuda valuosíssima de Teresa Tejido, mestra de l’ONCE, que el tutelà fins a l’institut. El seu pas per l’institut no va ser molt grat, fins i tot va haver de canviar de centre, en no integrar-se en el que estava. Ací és quan tornà a sorgir de nou eixe esperit de superació innat en ell, que el va ajudar a dominar aquesta adversitat i deixar-la enrere. Després ja vingué l’etapa universitària, on des de primera hora es trobà molt integrat. Des de sempre havia mostrat una clara vocació 104


jurídica i, per això, es va inclinar per estudiar Dret, cursant els estudis a la prestigiosa universitat de Valladolid. Anava a curs per any i, si bé hi havia algunes assignatures que se li entravessaven un poc i que superava justetament, el global de la carrera de Dret va estar magnífic i és que, quan fas el que t’apassiona, tot resulta més fàcil i a Hèctor el tema jurídic li encanta, ho viu de tal manera que sempre és tema d’entreteniment i conversa en tots els seus àmbits socials.

sols va aconseguir passar el primer examen i va caure en el segon, que va superar al segon any d’oposicions; però tornà a caure aquesta vegada en la tercera fase, que per fi ha superat enguany, convertint-se en fiscal de l’Estat i, per la qual cosa, ara ha de traslladar-se a Madrid per tal de fer un curs d’especialització i pràctiques tutelades. Totalment integrat a Cullera, ha sabut véncer eixa timidesa inicial seua que el caracteritza, per després integrar-se totalment i ser un més del seu grup d’amics, que com són com són, solen gastar-li bromes al voltant de la seua “deficiència”, si algú pot considerar-la així, i li diuen: «mira quina xicona» o «vine i veuràs la moto que m’he comprat».

Durant tota la seua infància i adolescència tot no va ser estudiar i va practicar diferents esports, com ara el piragüisme i el judo, si bé on més va destacar va ser en els escacs, esport que li va ensenyar el seu pare , Ígor, i en el qual va adquirir tan gran nivell i destresa que, fins i tot, va representar a Espanya en campionats internacionals.

Li encanta menjar i sempre està disposat per anar a qualsevol sarau, sent ell qui sol incitar el grup amb: «què fem al dissabte?» Els diumenges sol gaudir de la paella que el seu gran amic Vicent Sapiña li prepara. Vicent el sol complaure en aquest i en altres sentits, ja que quasi sempre se’ls pots veure junts.

Encara que vivia a Valladolid, sempre ha tingut un vincle molt estret amb Cullera, poble dels seus pares, i que ell coneix perfectament, ja que des de menut ens ha visitat contínuament: als estius, a les festes patronals i, com no, en falles on des de menut i, inculcat per sa mare Vicenta, ha sentit eixe amor que els fallers de bona casta tenim per la falla i tot el relacionat amb ella.

Com no sap fer una altra cosa que estudiar, segons paraules d’ell, i salvades ja les oposicions, ara i, per seguir estudiant, està preparant-se per a participar al concurs Pasapalabra, que li agrada molt i que acostumant com està a trencar barreres, de ben segur que prompte el veurem en la tele concursant.

Hui en dia és un faller més de la comissió de la Falla Taüt i li encanten la falla, els dinars i els sopars al casal, les partides de truc o les visites al taller de l’artista faller, on demana poder tocar el monument, per tal de familiaritzar-se amb ell i conéixer la forma dels ninots.

Diuen les males o tal volta bones llengües, que li agradaria tindre nóvia, però que no li ix, què se li va a fer? Ja vindrà quan haja de vindre. I que encara li queda un tema pendent: una visita obligada que el seu cosí, Xarrifa li va prometre i que encara no s’ha complit. Però que, coneixent Hèctor, es complirà. Per a ell no hi ha barreres ni impediments i, si n’hi ha, les supera.

Va decidir vindre a viure a Cullera de forma totalment autònoma i independent. Els seus pares i el seu germà ,Carlos , es van quedar a Valladolid. Així es podia preparar les oposicions per a la judicatura de l’Estat per a jutges i fiscals . En aquesta tasca ha comptat amb la inestimable guia i preparació d’Álvaro Montero. El primer any que es presentà 105


QUARANTENA ALL’AGLIO E OLIO

Héctor Sanmanuel Faller de l’A.C. Falla Taüt

Milà. Lombardia. Itàlia. Epicentre de la primera onada del Covid-19 en Europa i, pot ser, el lloc on més fort va pegar (pot ser empatat en Madrid, no sabria dir-ho segur). A part de tot això és la ciutat on visc des de fa uns tres anys i es on he passat la primera (i la segona ara, a la tardor) quarantena. Tot va començar l’últim cap de setmana de febrer, estava jo a casa un amic perquè havíem quedat per fer arròs al forn. Eixe dinar que, pel que siga, es va allargar fins a la nit, va ser l’ultima volta que vaig poder eixir amb “normalitat”. Quan estàvem tornant a casa vaig rebre un correu de la universitat informant que la setmana següent tancaria com a mesura de seguretat i, poc després, el govern regional va tancar els bars i l’oci nocturn. Van ser uns dies un poc confusos, no sabíem si quedar-nos ací o pegar a fugir abans que tancaren. Al final, vam decidir quedar-nos perquè no sabíem si estàvem contagiats o no i pensàrem que “total, ara en Pasqua ja estarà tot controlat i podrem anar”. I vam encertar del tot, a la setmana següent ja ens havien posat en quarantena i només podíem eixir per comprar, treballar i fer esport sempre que fora sol. En eixe moment vaig avisar els meus amics que ells anàvem darrere. Evidentment, als tres dies, Falles cancel·lades i quarantena a tot l’estat. 106

Eixir a comprar volia dir fer cues d’entre 20 i 40 minuts per entrar als comerços on, per més que els treballadors no pararen ni un moment, hi havia poc on triar. Per exemple, de rent jo no en vaig aconseguir fins vora Pasqua (justet a temps per fer mones, encara com) i no sabeu la bogeria que va ser el trobar pasta, fins i tot la Barilla (que per als italians és poc més que menjar per a gossos) estava exhaurida. Poc a poc, però, la cosa va anar “normalitzant-se”, alguns supermercats van ficar apps per poder reservar un lloc en la cua i reduir la gent que esperava fora i, en entrar, et mesuraven la temperatura i et donaven guants que després et feien tirar en uns contenidors especials. A part d’això, la veritat és que la meua quarantena no va diferir molt de la resta de la gent: m’alçava, feia un poc d’esport al menjador (sort que visc a un baix i no molestava a ningú botant a la corda) i em dedicava a cuinar i, per les vesprades, feia videotrucades amb els amics per fer cerveses. L’única diferència important va ser el constant soroll de les ambulàncies (que a Itàlia es senten des de tres o quatre carrers enllà) i que en lloc del “Resistiré” ací cantaven el “Bella ciao” a les 18, un canvi que, tot siga dit, vaig agrair prou.


D’eixa forma vam estar fins a meitat de maig, que les restriccions es van reduir i va ser possible tornar a eixir, almenys parcialment. Això sí, ací des del principi la mascareta va ser necessària, no es van esperar fins a juliol per fer-la obligatòria. Pot ser, per això, van haver-hi pocs contagis durant l’estiu. De fet, no estàvem segurs de si tornar en estiu o no perquè a Espanya començaven els rebrots, però al final les ganes van poder i agafarem el cotxe (no ens la jugàrem amb l’avió): un viatge més cansat però més segur per no estar envoltats de gent. Així, vam poder passar l’agost a casa. De la mateixa forma, vam tornar a setembre, ara ens van fer un test només arribar i vam haver d’estar en quarantena fins que ens donaren els resultats. Però,

malgrat tot, els cassos van augmentar i per novembre ja estàvem altra vegada amb restriccions passant a ser “zona rossa”, un mes on de nou només es podia eixir de casa per treballar i comprar. Ara estem en “zona arancione” on podem eixir de casa (però no del municipi) en un toc de queda de les 22:00. Per ací sembla que el ritme de vacunació va prou bé, de fet ja tinc amics i coneguts amb la primera dosi i això em dona esperança i em permet pensar que potser al 2021 no, però al 17 de març del 2022 podré escoltar de nou una de les frases que més m’agraden del mon “Bona nit, Falles de Cullera!”

Imatge: Arxiu global lliure 107


DOCENT EN TEMPS DE PANDÈMIA

Salva Andrés Martín Faller i professor de valencià Per a qui no ho sàpiga, o no ho vulga saber, l’educació sempre ha estat la base de qualsevol imperi. És una evidència que han interioritzat, des de temps immemorials, totes aquelles persones que han ostentat un càrrec de govern en un imperi, o més recentment, en una nació. Per donar credibilitat a açò que us estic relatant, sols cal veure que passa al nostre país cada vegada que es produeix un canvi de govern: una reforma de la Llei Educativa. LGE, Loece, LODE, Logse, Lopeg, LOCE, LOE i Lomce. No, no m’he tornat boig, ni us estic proposant cap embarbussament propi d’alguna llengua escandinava, sinó que he enumerat totes les lleis educatives que han estat vigents al nostre país des de l’arribada de la democràcia, a les quals haurem de sumar, molt possiblement, la proposada pel nou govern: la Lomloe. Nova Llei, nous canvis, i així successivament. El fer i desfer de cada dia. Sembla paradoxal que siguen aquestes persones, la majoria de les quals mai ha posat els peus en una aula, les responsables d’establir el què i el com s’han d’educar als nostres nens i joves. Mentre, als centres educatius, els docents, els vertaders artífexs de l’educació, lluitem per fer front a tot aquest seguici de canvis que ens proposen els polítics de torn, per tal d’oferir la millor educació possible al nostre alumnat. Una lluita que s’ha vist agreujada a causa de la pandèmia mundial que està afectant la nostra societat: la Covid-19. 108

Sempre recordaré el curs 2019-2020 amb un regust agredolç, d’una banda per ser el meu primer curs com a docent, i haver-me estrenat a l’institut que m’ha vist créixer, l’IES Blasco Ibáñez de Cullera; i d’altra, pel confinament que vam haver de patir durant els últims tres mesos. Encara recorde el primer dia de classe després de l’anunci de la suspensió de les Falles 2019, la tristesa es palpava en cada racó de l’institut, però sobretot, com de dur se’m va fer el fet d’haver d’explicar a tot l’alumnat, amb tota la ràbia d’un reconegut faller, el per què d’aquesta decisió i el que possiblement estava per arribar. I va arribar. En qüestió de dos dies ens trobàvem a casa de “vacances falleres”. Un temps rècord en el qual tot el professorat ens haguérem d’adaptar a les noves circumstàncies: establiment de vies de contacte amb les famílies, cerca de plataformes de treball en línia, preparació de material... Tot açò amb la inestimable aportació dels nostres governants, que cada vegada ens demanaven actuar d’una manera diferent, sobretot pel que fa a la manera d’avaluar. I així, amb l’educació a distància, vam haver d’acabar un curs ple de dubtes i entrebancs. Les classes en línia eren el dia a dia per als docents, classes que de cap de les maneres suplien la qualitat de les sessions presencials, però que ens servien per a mantindre eixe lligam educatiu amb l’alumnat.


El curs 2020-2021 m’ha ofert un nou destí, i al mateix temps un nou repte per partida doble: ser professor de valencià en una comarca castellanoparlant, en concret a l’IES Oleana de Requena; i el retorn a les classes presencials, marcades per les mesures per fer front a la pandèmia. La separació d’1’5 m entre l’alumnat, l’ús obligatòri de la mascareta, la creació de carrils de circulació, la ventilació constant de l’aula, les reunions virtuals, el control d’aforament.... Tot són mesures que en major o menor part dificulten la nostra tasca diària, però amb les quals hem de lluitar contra aquest maleït virus. No podeu imaginar com resulta de difícil fer classe mentre has d’estar pendent que ningú s’abaixe la mascareta, alçar la veu perquè tots et puguen escoltar bé, o impedir el simple fet que es passen un bolígraf. Tot i això, la poca experiència que tinc em fa pensar que resulta més enriquidora una sessió d’aquesta manera que les classes en línia. Els

centres educatius són espais segurs als quals l’alumnat necessita assistir, no sols per la seua educació acadèmica sinó també pel seu desenvolupament emocional. Com heu pogut comprovar, pràcticament he fet més classes durant la pandèmia que abans d’aquesta. Sols ens queda acoblar-nos als nous temps i esperar que acabe aquest malson, malauradament els docents sempre haurem de tindre incorporada aquesta qualitat camaleònica, donat que l’imperi de l’educació ha sofert i sofrirà caigudes més dolentes que la crisi de la Covid-19, com per exemple els innombrables retalls en educació pública o els nombrosos canvis de lleis abans esmentats, als quals ens hem hagut d’adaptar. Tanmateix, del que sí que estic segur és que, com tot, ens tornarem a alçar, perquè els docents també sabem que l’educació, la base de la nostra societat, està en les nostres mans. Imatge: Arxiu global lliure

109


Chamadorea

“PLANTES PURIFICADORES”: UNA NOVA MODA?

Juan Arlandis Enginyer Agrònom U.P.V.

Algunes plantes decoren mentre altres obren un miracle doble: decoren i eliminen més de cent substàncies químiques potencialment perilloses suspeses en l'aire en els espais sense bona ventilació natural com poden ser les vivendes i oficines. La NASA, Universitats, i altres estaments de reconegut prestigi han investigat sobre este tema, confirmant la capacitat de les plantes per a filtrar eixos elements nocius per a la salut humana. El problema de salut pública que combat l'exèrcit verd és ja conegut com a “síndrome de l'edifici malalt”.

Photo

A saber: el còctel de substàncies químiques que emeten tot tipus de materials sintètics acumulats en l'interior de vivendes i oficines - hui en dia tan ben aïllats a fi de l'eficiència energètica -, i que es poden concentrar en nivells danyosos per a la salut, si no hi ha una ventilació adequada. L'origen són les laques i vernissos, bosses de plàstic, pintures, dissolvents i adhesius, fibres sintètiques, impressores i fotocopiadores, ordinadors, fustes aglomerades, 110

cuines de gas, productes de neteja de la llar i de la neteja personal... fins el famós paper higiènic!!!! Al·lèrgies, fatiga, mal de cap, asma, malestar, irritació i sequedat d'ulls, de nas i de gola, congestió, sensació de pesadesa, nerviosisme... són símptomes que s'atribuïxen als “edificis malalts”. Quines plantes ens poden ajudar? Són difícils de cuidar? Se me moriran prompte (si se me mor fins i tot un cactus)? Cal tindre bona mà per a les plantes? Totes les respostes a estes preguntes es poden sintetitzar en una col·lecció de plantes amb este nou eslògan europeu: “Take easy care plants”; que traduït significa així com plantes de cura fàcil (poc de reg i manteniment) on inclouríem estes PURIFICADORES. Moltes d'elles estic segur les haureu vist en els patis de les cases antigues dels vostres avantpassats, els noms


de les quals us trauran de dubtes: Sanseviera laurentii (llengua de la sogra), Spathiphyllum (lliri de la pau), Cintes (malamare), Photo, Dracaena marginata, Chamadorea o Areca." Espanya es troba a la cua dels països de la U.E. respecte a la compra, que no la producció (que majorment és exportada) de plantes vives. En països com França, Alemanya, Holanda, Bèlgica... la planta és considerada com un element decoratiu de gran importància en l'interior de la vivienda o oficina i rep una atenció prioritària.

Les noves restriccions aplicades per a combatre el COVID-19 han provocat que la gent consumisca més hores en l'interior de la vivenda, això juntament amb la sensació d'inseguretat contínua (busquem eliminar qualsevol element nociu), més temps lliure o les xarxes socials, ha fet augmentar de forma exponencial la venda d'este tipus de plantes PURIFICADORES a Espanya. És una moda passatgera? S'ha instaurat una nova cultura verda en les nostres cases? El temps dirà...

Potser l'explicació estiga en què són països amb una climatologia més adversa, que els fa consumir moltes hores a casa? Són països amb una cultura verda diferent de la nostra? Spatiphyllum

Sanseviera laurentii 111


> CULLERA:

ESTUDIS DE CRISIS PASSADES I PRESENTS

RIUADA I INUNDACIÓ DE CULLERA L’ANYJuan1864 Bta. Ripoll Itinerari de Geografia i Història, Universitat de València

Plànol de Cullera, 1864. Foto: Juan Bta. Ripoll, 2020

Quasi totes les poblacions, al llarg dels segles, han patit algun episodi de catàstrofes i desgràcies, que han perviscut en la memòria dels seus habitants. A Cullera podríem dir que les catàstrofes més habituals, en major o menor transcendència, sense dubte, han sigut i, segueixen sent-ho, les riuades i inundacions causades pel riu Xúquer, no de bades els musulmans l’anomenaven el “Devastador”. La riuada més catastròfica recordada fou l’ocorreguda en la nit del quatre al cinc de novembre de 1864. Sobre les dotze de la nit, a conseqüència de les pluges torrencials per tota la conca del Xúquer, el riu es va desbordar arrasant els camps i poblacions por on passa. Les seues aigües arrossegaren arbres, canyes, infinitat d’animals morts, eines de tota mena... La força de l’aigua no respectava res de res. A Alzira hi havia una gran quantitat de troncs que transportaven pel riu per a la construcció d’edificis i uns altres menesters, que des d’allí es distribuïen a València i a Dénia. Molts d’aquests troncs arrossegats pel corrent destruïen tot el que es trobaven al seu pas. A més a més, el temporal de mar es feia cada volta més fort i no deixava desaiguar, per la qual cosa, les aigües començaren a penetrar a la Vila.

“*A.H.M.C

112


Els majors, quan recordaven aquesta riuada, solien dir que “l’aigua arribà fins al Pati de l’Església”. Però on més se’n va acumular va ser davant de la Casa de l’Ensenyança on arribà al metre i mig. L’aigua seguia creixent amb gran força. No obstant això, la pitjor part se l’estava emportant el camp, al marge dret i la partida de la Bega. Cap a les cinc de la matinada, els veïns es van vore sorpresos per un gran soroll. Podem imaginar la sorpresa i el neguit que regnaria en la població davant d’aquest fenomen. La força del riu va obrir un nou llit cap al mar en línia recta, desviant-se de l’antic uns 1400 m. cap al nord. La torre de guaita del Marenyet, construïda en 1572 i que durant segles controlà la desembocadura, quedà apartada de la seua raó de ser. Al llibre d’Actes Municipal amb data a sis de novembre, hi ha una dramàtica crònica del que va succeir en aqueixa tràgica nit escrita pel secretari municipal, en Manuel Sapiña Rico, que diu: *“ Que en la noche del día cuatro al cinco del corriente mes, y sobre las doce horas de la misma, comenzaron a penetrar en las calles más bajas de la Villa las aguas del río Júcar, a consecuencia de una extraordinaria avenida, encontrándose ya inundadas las calles de la Acequia, con cuatro palmos 91cm. la del Teatro, Río, Huertos, Gils con seis palmos 1’36 cm. Del mismo modo arrabales y todo el término Municipal, en todas las citadas calles transitaron lanchas y otros barquichuelos para sacar a las familias de sus casas y prodigar toda clase de auxilios que reclamaban en semejante conflicto. Siendo las tres horas de la citada noche, el Clero Parroquial y cuantos se habían puesto a salvo, lo mismo hombres, niños y mujeres, sacaron en procesión a la Preciosa y Venerada Imagen de Nuestra Señora del Castillo, a cuya presencia apareció estrellado el cielo, el río descendió rápidamente y el consuelo reanimo a estos habitantes. Por último que las pérdidas en los campos y cosechas son de gran consideración.” 113

Plànol de Cullera, 1864. Foto: Juan Bta. Ripoll, 2020


por los golpes de mar, iba siendo afanosamente reemplazada por otra de carácter arcilloso, que era conducida á cargas de un sitio distante 3 kilómetros ¡A buen precio saldrán aquellas huertas! Por este sistema si no faltase el agua podrían convertirse en preciosas huertas los pedregales y aun las peñas descarnadas. Los valencianos parece que se complacen en probar que para ellos no hay obstáculos insuperables que se opongan al progreso agrícola….” Cullera comptava eixe any amb 10345 habitants. Molt forta seria la impressió que se’n durien els veïns en veure el canvi tan radical del paisatge. Les terres de cultiu en la Bega es van veure partides per un nou llit del riu que deixava ara una gran rasa buida per on havia transcorregut plàcidament durant segles.

I es planyia de la mort d’un jove veí. L’enginyer inspector en cap de la comissió d’estudi de les inundacions del Xúquer en Miguel Bosch, al seu informe dirigit al Govern de sa majestat Isabel II sobre els danys ocorreguts a Cullera, anota: * “…El Júcar en Cullera varió de dirección, siguiendo la que más directamente conduce sus aguas al mar. No deja de ser esto perjudicial a Cullera, pues desaguando ahora por dos bocas o golas, hay poca profundidad en agua para la navegación de los buques de cabotaje, lo que obliga a efectuar el embarque y desembarque por medio de lanchones.

Entre els dos llits del riu oberts va quedar una franja de terra que agafà el nom de la Partida de l’Illa, amb el qual encara la coneixem. L’antic llit s’hagué de taponar per tal que el riu seguira sols una direcció amb més calat per a que les embarcacions pogueren remuntar-lo. La neteja de la Vila i de la costa va ser un treball dur durant molt de temps. S’hagueren de refer camins i séquies, reparar molts danys, sobretot en els camps; calgué taponar i omplir l’antic llit del riu amb pedres i tot tipus d’escombraries.

La superficie inundada en la jurisdicción de Cullera fue de 34.800 hanegadas: de las cuales 828 quedaron completamente destruidas. Las aguas arrancaron moreras, naranjos y otros frutales, se perdió gran cantidad de arroz, trigo, cacahuete, altramuces, leña, guano y otros abonos.

Aquesta no seria l’última inundació. Les riuades són una constant en la Ribera Baixa. Estem acostumats a conviure amb el riu Xúquer i acceptar cada cert temps la seua fúria, a l’igual que la riquesa que ens aporten les seues aigües.

Los caminos vecinales y sus puentes quedaron en mal estado, doce casas y dos barracas se arruinaron, también sufrieron deterioros los azudes y acequias.

El poble es va sobreposar a aquesta adversitat, com a tantes altres, i va eixir endavant amb treball i tenacitat.

Las perdidas fueron calculadas en 2.063.949 reales de vellón. Nos sorprendió ver la actividad de los labradores de Cullera: la capa de tierra que en la Partida de la Rápita fue arrebatada 114


EL PORTUM SUCRONE I LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ A CULLERA KIKE GANDIA Arqueòleg Municipal i Director dels Museus de Cullera

A finals del segle V de la nostra era, es produí un fet històric que ha marcat per sempre les vides i cultures de gran part de la civilització occidental: la caiguda de l’Imperi Romà. Tant és així que, a partir d’aquest fet tan profund, s’encunyà una frase o dita popular per expressar l’enderrocament del que consideràvem inamobible: “Torres més altes han caigut”. Si repassem una mica la història antiga, la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident es concretà l’any 476, coincidint amb l’ocupació dels bàrbars de la península italiana, amb l’enderrocament de l’emperador Ròmul a mans del general bàrbar Odoacro. Però aquest fet sols era la crònica d’una mort anunciada, ja que des de finals del segle III el totpoderós Imperi Romà donava signes de cansament, de feblesa i d’esgotament. Amb l’enderrocament de l’últim emperador del, ja dividit, Imperi Romà s’escenificava la darrera representació de la caiguda de l’imperi més gran conegut en la Història. 115

Com podràs comprovar, estimat lector, en menys de 200 anys es perderen el que s’havia construït en quasi 1000 anys d’història. No va ser un procés lent, tot el contrari, els esdeveniments se succeïren de forma vertiginosa des que a finals del segle III Roma entra en el període anomenat Crisi del Baix Imperi. L’Imperi Romà va aconseguir la seua major extensió geogràfica durant el regnat de l’emperador Trajà (98-117), qui va governar un estat pròsper que s’estenia des de Mesopotàmia fins a les costes de l’Atlàntic. L’imperi comptava llavors amb un exèrcit nombrós i disciplinat, així com una extensa administració pública basada en les pròsperes ciutats que controlaven de forma eficaç les finances públiques. Entre la classe privilegiada culta, l’estat gaudia de legitimitat ideològica com l’única civilització acceptable i mantenia la unitat cultural basada en l’estés coneixement de la literatura i la retòrica gregues i romanes. L’imperi va patir crisis i contratemps greus durant el segle III, entre ells el sorgiment de l’Imperi Sassànida, que va infligir tres derrotes aclaparadores als exèrcits romans i es va mantindre com una amenaça latent durant segles. Altres desastres van incloure diverses guerres civils, invasions bàrbares i una gran mortaldat durant la pesta de Ciprià (des de 250 d’ara en avant). Roma va abandonar la província de Dàcia —al nord del Danubi— (271), i, per un curt període de temps, l’imperi es va dividir en tres: un Imperi Gal a occident (260274), l’Imperi de Palmira en l’est (260-273), i un estat residual entorn a Roma. Van créixer així mateix les amenaces bàrbares a la frontera del Rin i del Danubi, causades per agrupacions bàrbares més grans que havien millorat les seues condicions de vida.


FIGURA 1. Geneserico saqueja Roma en el 455.d.C.

D’ací en avant, es manifesten les profundes escletxes socials, les invasions bàrbares (de godes i perses sobre tot), la divisió de l’imperi en dos (Imperi Romà d’Occident i d’Orient) amb l’existència de dos emperadors constantment enfrontats; la crueltat, l’extorsió i la corrupció s’implantaren en el sistema polític romà; l’aparició del cristianisme i la declaració del mateix com a religió oficial; l’abús financer i la degradació de l’exèrcit com a maquinària de cohesió territorial foren, entre altres, els causants del declivi i posterior caiguda de l’imperi. I la seua caiguda i desaparició, va ser la caiguda de la civilització occidental que va somatitzar aquest fet fins a tal punt que l’historiador Glen Bowersock escriví: «Del segle XVIII d’ara en avant, hem estat obsessionats amb la caiguda: se l’ha presa com un arquetip per a cada declivi percebut, i, per tant, com un símbol de les nostres pròpies pors».

116

Efectivament, Bowersock definí el profund sentiment de pèrdua i cohesió territorial d’un immens espai que anava més enllà de les fronteres del continent europeu i que unificava multituds de gents de diverses cultures i països, però amb uns nexes d’unió comú. Són eixos nexes d’unió comú els que desaparegueren amb la caiguda i desaparició de l’Imperi Romà i que deixaren eixe sentiment de pèrdua i de buit que manifesta l’historiador anglés. De fet, hui en dia, aquest fet de gran magnitud i conseqüències ha servit per definir processos geopolítics, circumstàncies territorials, fins i tot crisis nacionals o governamentals, quedant fixe aquest fet transcendental en l’ideari social. Per això, quan volem definir una situació de crisi i gran pèrdua d’allò que semblava inimaginable recorrem a l’estereotip de la caiguda de l’Imperi Romà. Així, la caiguda i desaparició de l’Imperi Romà és considerada per alguns historiadors com “el major enigma de tots”, i ha sigut un dels eixos del discurs històric clàssic des de sant Agustí d’Hipona. La ruïna de la “Roma eterna” ha perdurat com el paradigma per excel·lència de l’esgotament i mort de les civilitzacions, una caducitat mundana interpretada com el precedent i anunci de la fi del món o, almenys, de la civilització occidental. Els segles XX i XXI han vist multiplicar-se l’interés per aquest problema històric, degut probablement al fet que la civilització contemporània té molts trets comuns amb la de l’Antiguitat Tardana, i al fet que la cultura occidental està en un període de transició, com la Roma dels segles III i IV.


FIGURA 2. Recreació del port romà

I com no, aquest període de crisi i desaparició queda palés en els testimonis arqueològics de forma contundent a partir del segle III, accentuant-se de forma vertiginosa cap el segle IV i V. L’Arqueologia, que és la ciència que s’ocupa de l’estudi de les restes materials d’èpoques i cultures antigues, és capaç de detectar en les troballes arqueològiques els canvis socials, culturals, polítics, comercials i econòmics que es donen en cada període de temps cronològic. Ajuda, en eixe sentit, a comprendre millor els fets històrics però des d’una vessant més propera a l’ésser humà. Hispània viurà durant el segle III d.C. un desenvolupament històric lligat al de l’imperi. Hispània es trobava a principis del segle III dividida en quatre províncies: Gallaecia, Tarra-

conensis, Lusitania i Baetica, segons la divisió realitzada per Caracalla en 216 d.C.; a més es trobava situada en l’extrem de l’imperi, sense fronteres amb el món “barbar”i amb forces militars escasses. La seua economia es basava en activitats d’explotació minera i producció artesanal, així com en la producció agrària, en la qual destaca el vi, l’oli i el garum (saladura de peix molt apreciada en el món romà). El comerç també tindrà un paper destacat. Per a això Hispània comptava amb una infraestructura portuària, especialment apta per a les operacions d’intercanvi en el comerç a llarga distància, amb ports marítims i fluvials que conformaran una xarxa important d’intercanvi i comunicació. 117


I és ací on Cullera (Portus Sucro) juga un paper destacat en tota la xarxa de relacions comercials marítimes i l’entramat d’infraestructures portuàries. Efectivament, malgrat que les restes conservades a terra d’aquesta època han sigut molt escasses, les intervencions arqueològiques subaquàtiques a la badia -sota el Projecte d’Arqueologia Subaquàtica Portum Sucrone de l’Ajuntament de Cullera- ens han oferit dades i troballes que ens permeten parlar d’una destacada activitat portuària lligada a un comerç marítim per tot el Mediterrani. Així, les principals matèries primeres procedents de tot l’imperi recalaven al Port de Sucro, com ara vi de Forli, oli de la Bètica, o plom i ferro de Carthago Nova. Cullera, doncs, jugava un paper fonamental com a centre receptor i emissor, alhora que redistribuïdor de mercaderies que arribaven per mar i terra. Tenim constància que aquestes mercaderies eren descarregades i carregades al Port de Sucro i enviades a distints punts i ports de la Mediterrània per a la seua venda i comerç, tan al període republicà com a l’època alt imperial.

En eixe sentit, el Portus Sucro com a part destacada d’aquest engranatge comercial i portuari, es va veure afectat per aquesta política baix imperial de l’estat. De nou, l’Arqueologia aporta les dades necessàries per poder constatar eixa crisi econòmica i comercial que afectarà els territoris més allunyats de Roma. D’aquesta manera, les troballes arqueològiques subaquàtiques al Port de Sucro a partir de la segona meitat i, sobre tot, a finals del segle III són molt escasses i es veuen reduïdes a testimonis aïllats, fins i tot descontextualitzats que, sense dubte, conculquen amb l’idea d’una disminució del comerç i dels intercanvis comercials sota el Baix Imperi. Sense dubte, es detecta un buit arqueològic relacionat amb la pèrdua de pes específic en les relacions comercials amb la resta de territoris de l’imperi i amb la metròpoli, que marca un final per al Port de Sucro. Cal esperar dos-cents anys després per detectar, de nou, un reviscolament de les activitats comercials marítimes i de l’aparició de Cullera en el mapa geogràfic de les relacions comercials de la Antiguitat Tardana. Efectivament, als segles V i VI d.C trobem a l’illot de Punta de l’Illa -al Cap de Cullera- una establiment monàstic fundat pel bisbe Justinià que posà de manifest, mitjançant les excavacions arqueològiques i practicades a finals dels anys 50 del segle XX, intercanvis comercials amb el Mediterrani Oriental i nord d’Àfrica. Objectes litúrgics, contenidors d’ungüents, àmfores, monedes, etc. ens parlem d’una inusitada activitat comercial amb llocs com Tunísia, l’Egeu, Cilícia, Síria i, fonamentalment, Palestina.

Aquest panorama comença a canviar a partir de la tercera centúria de la nostra era quan, amb l’inici del declivi de l’estructura geopolítica imperial, totes aquestes activitats es veuran afectades per un augment del consum interior i una disminució de les exportacions, tenint en compte que a nivell imperial es vivia una forta inflació, a causa de la devaluació de la moneda. A la seua vegada, l’estat inicia un acusat intervencionisme, així com un major control sobre les ciutats, amb la finalitat d’aconseguir un augment d’impostos. Com a exemple, podem afirmar que intervé els recursos aqüífers i miners, així com el transport d’oli cap a Roma, fet que va beneficiar el poder imperial amb grans guanys, però que repercutí en un monopoli de les mercaderies que havien donat riquesa als diferents territoris que el configuraven.

Doncs, evidenciem -gràcies als estudis arqueològics- un desplaçament de l’àrea comercial i portuària des del fondejar de l’època tardorepublicana i imperial fins la rada i illot de Punta de l’Illa a l’antiguitat tardana. Proba més que Cullera, va saber refer-se de la crisi i caiguda de l’Imperi Romà, canviant els seus punts d’interés geogràfic des del Mediterrani Occidental i Central fins a les colònies del nord d’Àfrica i el Mediterrani Oriental. 118


Un centenar d’anys després, amb la invasió musulmana, arribaria l’abandó i la fi de tota aquesta estructura comercial i marítima, doncs els Omeies tenien altres interessos que quedaven lluny de la mar. Tot aquest entramat de xarxes comercials, contactes culturals, estructures portuàries i establiments distribuïdors de mercaderies i productes, cauria en l’oblit fins que, ja al segle XXI, el projecte d’investigació arqueològica subaquàtica Portum Sucrone de l’Ajuntament de Cullera

recupera la memòria d’aquest període, crucial sense dubte per a la història de Cullera, tornant-li el paper destacat que va tindre com a port principal del Mediterrani en l’antiguitat, abans inclús que el Marqués de la Romana concebera el frustrat port per a Cullera. Just és d’apreciar el caràcter del poble de Cullera i els seus habitants que sempre -conscients de ser hereus d’una història èpica- han sabut en tots els moments de crisi i de catàstrofe, alçar-se i tirar endavant sense oblidar eixe fantàstic passat que ens explica el que som.

FIGURA 3. Localització d'un cep d'ancara romana a l'ancoratge del port Sucro

119


DEFENSEM LES PLATGES NATURALS DE CULLERA

Plataforma Defensa Platges Naturals

Per a comprendre la situació, millor les imatges:

En veure aquesta muralla de pedra, podríem pensar que és la muralla xinesa? No, són les meravelloses? platges del Brosquil de Cullera. On està la platja? Doncs , en el fons del mar…

I açò ha sigut sempre així? Nooo. Va haver un temps en què Cullera tenia 15 quilòmetres de platges naturals amb les seues corresponents dunes.

120


I açò ha sigut sempre així? Nooo. Va haver un temps en què Cullera tenia 15 quilòmetres de platges naturals amb les seues corresponents dunes.

Imatge cedida per l’AA.CC.Penyeta. Vista de les platges del Marenyet-Estany l’any 1967. Ja és perceptible el procés de degradació de les platges com a conseqüència dels catorze anys de presència de les esculleres del Xúquer

121


no es veu compensada per les aportacions que queden retingudes al nord de la barrera, cada vegada es va produint un buidament de la platja submarina que després es trasllada a la platja emergida, desapareixent les dos amb el temps. Al cap d’uns anys de construcció de la barrera ens trobem que al sud de la mateixa han desaparegut les platges, les dunes i després van desapareixent les propietats que estaven més prop del mar i si el procés no es deté el mar continua avançant terra endins en un procés lent però continu

Llavors, què ha succeït? L’assumpte és extremadament simple. El mar Mediterrani, a causa de processos físics, principalment el moviment de rotació de la terra, genera un corrent d’aigua paral·lela a la costa i que la recorre en el sentit Nord-Sud (sentit de gir contrari a les agulles del rellotge). Este corrent d’aigua, que és la responsable del transport de sediments al llarg de la costa, durant milers d’anys ha establit una dinàmica del litoral estable i ha dibuixat les nostres costes.

A Cullera, la construcció de les esculleres del riu Xúquer en els anys 1953-54, ha suposat una alteració de la dinàmica litoral enorme. Els estudis realitzats demostren que en tota la Comunitat Valenciana no hi ha hagut cap tram de platja que haja patit un impacte tan violent com la patida per les platges del Marenyet-Estany. En els vint primers anys de construcció de les esculleres, en determinades zones del Marenyet, es van arribar a mesurar velocitats mitges de penetració del mar de 4 metres/ any. De no haver pres mesures, com són la construcció d’espigons i de barreres de pedra i haver transformat la platja natural en tota una barrera de pedres, possiblement el mar l’any 2010 haguera arribat fins a la torre del Marenyet, i d’haver continuat deixant actuar al mar lliurement l’any 2130 el mar hauria arribat en alguns punts a contactar amb el camí del Mig

Però, què succeïx quan l’home altera aquesta dinàmica litoral: doncs que canvia la forma de la costa. Així de simple Si considerem la línia de costa com una línia contínua, imaginem una línia recta, estable durant milers d’anys –avançava o retrocedia segons l’impuls dels temporals o les èpoques de bonança climatològica- però la forma es mantenia. L’home, a Espanya amb permís de l’Administració o per acció directa d’ella, en els últims temps ha iniciat obres cada vegada més imponents en la façana litoral. En la Comunitat Valenciana tenim cinc Ports dependents de Ports de l’Estat i altres trenta-cinc ports menors dependents de la Generalitat Valenciana. En total, quaranta ports que suposen barreres a la dinàmica litoral natural. Vegem l’efecte de les barreres. El símil amb una séquia de reg és evident. Si vaig a la séquia de reg i col·loque una comporta que deté el curs de l’aigua de la séquia, aigües amunt es va omplint d’aigua, cada vegada més, fins a desbordar-se i inundar els camps d’aigües amunt. Al contrari aigües avall, ningú pot regar perquè no hi ha aigua. Això mateix succeïx quan l’Administració aprova col·locar barreres que impedixen el transport natural d’arenes, al nord de la barrera comença a acumular-se cada vegada més arena, ja que la barrera impedix totalment o parcialment el seu pas. En canvi, al sud de la barrera el mar continua arrossegant l’arena, que, com

El preu que s’ha pagat per detindre (de moment) l’avanç del mar és el transformar tres quilòmetres de platja natural a barreres de pedra com les mostrades en la imatge inicial El procés d’erosió de la costa provocat per les esculleres continua avançant i en els últims 1500 metres de platges del Brosquil (els més pròxims a Tavernes), on ja no hi ha la protecció de les barreres de pedra, les velocitats mitges de penetració del mar són pròximes als dos metres/any . És a dir, cada 50 anys el mar avançara terra endins uns cent metres fent desaparéixer el que hi haja. 122


Els de Tavernes des de fa uns anys ja estan notant en les seues platges este avanç.

sols està creixent la platja emergida –la que veiem- sinó que també s’està omplint la platja submergida, és a dir, s’està reblint d’arena la badia. Cada dia hi ha menys profunditat d’aigua la qual cosa provoca que a l’estiu l’aigua de la badia tinga més temperatura, afectant la fauna i a la flora marines.

Tot açò és el que ha succeït en els 5500 metres de platja al sud de la desembocadura del Xúquer

En números: delimitant la badia de Cullera per una línia que unix l’espigó del Sicania, amb la penyeta del Moro i amb la punta final de l’escullera nord del Xúquer, la badia de Cullera ha perdut un 10% de la seua superfície marina passant a ser platges seques, tot això en l’interval de temps comprés entre l’any 1954 (construcció esculleres) i l’any 2016 (uns 60 anys, aprox.).

Què està passant al nord de les esculleres, en la platja de Sant Antoni-Racó, en eixos 4 quilòmetres de platja? Cada any estan quedant retingudes entre 60000 – 80000 metres cúbics d’arena. La qual cosa està provocant que cada dia les platges siguen més extenses i amb major grossor de la capa d’arena. Però no

Vegem imatges

Ubicació imatge, front edifici Espacio 1

123


Imatge any 1945. Línia roja, posició vora any 1945, línia blava posició vora any 2016

Imatge any 2016. La distància entre la línia blava i la roja és de 103 metres

Imatge any 1945, front restaurant el Cordobés Línia roja, posició platja any 1945 Línia blava posició platja any 2016 Entre les dos línies hi ha 95 metres de distància

Imatge any 2016, front restaurant el Cordobés Línia roja, posició platja any 1945 Línia blava posició platja any 2016 Entre les dos línies hi ha 95 metres de distància

124


Què SUCCEIRÀ AMB ELS 5 QUILÒMETRES DE PLATGES DEL MARENY DE CULLERA?

metres. Doncs bé, el Port de València, en la seua dimensió actual, penetra 3600 metres dins del mar respecte a una línia de costa estable prèvia a l’existència del port. És a dir el port de València és una barrera artificial un poc més gran que la que ha suposat la muntanya de Cullera al transport litoral de sediments.

Segons els nostres estudis, fins a l’any 2014, estes platges tenien una dinàmica de creixement. Era un creixement lent però estable. Les successives ampliacions del Port de València i la consegüent desaparició de les platges al sud del mateix (Pinedo-Saler-...) han provocat que l’erosió es vaja traslladant cada vegada més al sud, afectant el Perelló i a les platges de Sueca.

No és il·lògic pensar que amb el pas del temps es produïsca un buidatge d’arena de les platges situades al sud del mateix. La Demarcació de Costes, davant de la pressió dels alcaldes de València i Sueca, ja ha anunciat que farà rígides les platges d’eixa zona per a intentar detindre l’erosió. Això significa que l’erosió es traslladarà irremeiablement cap als nostres 5000 metres de platja ubicats en els Marenys, que es van a veure seriosament compromesos com ha succeït amb les platges del Marenyet-Estany-Brosquil. No és desgavellat plantejar als ciutadans de Cullera que si no hi ha una comprensió del problema i del que ens ha vingut i ens vindrà al damunt i si no hi ha una mobilització ciutadana activa, Cullera dels 15 quilòmetres de platges naturals verges que tenia vora la desaparició de 10 quilòmetres de platja transformant-se estos en barreres de pedra que amb el temps també fracassaran en l’intent d’impedir la penetració del mar.

Per a comprendre la dimensió del problema basten unes simples dades: La muntanya de Cullera és, respecte al litoral, com un gran espigó-barrera que penetra en el mar i això ha provocat, al llarg de la història, la retenció d’arenes al nord de la muntanya, la qual cosa ha conduït a la creació dels Marenys, aïllant del mar a les terres baixes (futurs arrossars), ja que aquestes van quedar separades del mar per les barreres d’arena retingudes (aquest procés porta a aïllar del mar a l’albufera… ). Al sud de la muntanya de Cullera, el mar privat de l’aportació de sediments que quedaven retinguts al nord de la muntanya, ha provocat la configuració de la badia de Cullera, que respecte a la línia de platja del Mareny està dos quilòmetres terra dins.

D’estos 10 quilòmetres, en tres d’ells este procés ja ha succeït (en els anys 70 es va transformar la platja del Marenyet-Estany –Brosquil Dorado en barreres de pedra). L’alternativa a la construcció de barreres de pedra és veure avançar lliurement el mar ocupant primer les

La muntanya de Cullera mesurat en sentit oest-est, des del parc aquàtic a la punta del Far, mesura uns 3570

125


Des de la creació en 2018 de la PLATAFORMA EN DEFENSA DE LES PLATGES NATURALS DE CULLERA hem aconseguit el que considerem avanços en el tractament del problema de l’estat de les platges de Cullera.

platges emergides, després les dunes i després les propietats després de les dunes l’una darrere de l’altra. Este és l’escenari que hem d’enfrontar. Fa dos anys un grup de ciutadans junt amb col·lectius com són l’Associació de veïns de l’Estany i la del marenyet-l´illa decidim crear una plataforma ciutadana en defensa de les platges naturals de Cullera.

En l’actualitat han eixit a licitació i s’han atorgat i s’estan executant de forma independent els Projectes per a la regeneració de les platges del Marenyet-Estany i del Brosquil. Després, eixos Projectes han d’eixir a exposició pública i, si salven totes les traves administratives i hi ha voluntat política per a això, passaran a la fase de subhasta de l’obra i, en un temps raonable, suposaria l’execució d’obres que regenerarien el que s’ha destruït.

Des de llavors, treballem, en coordinació amb el nostre ajuntament i amb tots aquells que es volen involucrar, en l’objectiu de conscienciar la societat i els nostres polítics sobre un problema mediambiental seriós que afecta els cullerencs. El problema ja ha sigut descrit.

ÉS LA RESPONSABILITAT DELS CULLERENCS continuar espentant per aconseguir que açò es porte a terme i que no quede arxivat en un calaix i vegem com es va destruint un patrimoni natural com és la bellesa del nostre litoral.

És radicalment mentida el que es diu en molts mitjans: “que l’erosió és causada pel canvi climàtic, per l’augment del nivell del mar…” el que patim és causat (en un 95%) per l’administració que permet l’execució d’obres que alteren la naturalesa, en tal mesura que canvien la forma de la costa, transformant unes platges contínues i estables en una esbós de costa en forma de dents de serra, amb grans acumulacions d’arena al nord de les obres (malva-rosa, platja de Sant Antoni, platja nord de Gandia…) i clots en la platja al sud de les mateixes (Saler-Pinedo, Marenyet-Estany-Brosquil, Bellreguard-Piles,….)

EN LES NOSTRES MANS ESTÀ, EN LES MANS DEL QUI ESTIMEM EL NOSTRE POBLE! NO DEIXEM QUE ENS DESFACEN UN DELS MILLORS PATRIMONIS QUE TÉ CULLERA!

Imatge muntanya de Cullera, mesurat en sentit est-oest, 3577 metres Imatge Port de València, estat actual any 2018. 3583 metres de penetració en el mar = barrera de 3583 metres al transport litoral de sediments 126


Cullera València

127


128


INFANTS: «LA VIDA ET SOMRIU» No pense en cap final millor per a un final d´imperi que pensar en positiu i saber que la vida ens somriu.

129


NO ET DEIXAREM GUANYAR LA BATALLA, PERQUÈ A NOSALTRES, MAI ENS HAN ENSENYAT A RENDIR-NOS Pablo Torregrosa President Infantil 2020

i no entenia per què no anava a poder gaudir del que més volia.

Hola, sóc Pablo, tinc 10 anys. Abans de tu tenia 9 anys i la meua major il·lusió era ser president infantil de la meua falla, la falla Taüt, la meua falla des de sempre. Des que era xicotet i amb la qual compartisc amistat i família.

Només et demanava que aguantares uns dies més… tenia moltes ganes de veure com havia quedat el preciós ninot bebé, de qui em vaig enamorar un dia en el taller de l’artista faller. Però tu tenies uns altres plans per a nosaltres.

Com ja t’he dit, la meua major il·lusió era ser president i tu m’ho vas arrabassar de colp, a tan sols uns pocs dies de gaudir de la millor festa del món. Els adults s’obstinen a pensar que els xiquets no ens assabentem de res, però uns dies abans de la fatal notícia, jo ja notava en l’ambient que una cosa dolenta passava. El que passa és que no podia saber que seria tan horrible.

Vas aparéixer en les nostres vides per a canviar-ho tot, per a impregnar-nos de tristesa, però el que no sabies és que nosaltres som molt més forts que tu. Em vas arrabassar el col·legi, em vas separar dels meus amics, d’eixir a jugar al carrer. Ens vas tancar a casa, sense poder veure al meu pare ni al meu germà xicotet. Però ens vam reposar. Cantàrem, ballàrem, aplaudírem, cuinàrem, vam fer treballs manuals i, encara que tu et vas obstinar a deixar-nos sense res, nosaltres continuàrem gaudint de ser xiquets.

No recorde molt bé com va ser el moment, només sé que estava a casa dels meus avis quan en el “telediari” van donar la notícia. Llavors els meus ulls es van omplir de llàgrimes

Foto: Arxiu família Torregrosa Martínez

Estúpida Covid! Sols desitge que desaparegues de les nostres vides d’una vegada per sempre. Vull gaudir de les meues falles. Riure amb els meus amics. Vibrar en els premis i emocionar-me amb la cremà, un dels actes que més m’agrada. Així que, si ara, en aquest mateix instant, poguera demanar un desig, només seria aquest: No vull una bici, ni tan sols la consola que saps que tant desitge. Només vull que em deixes gaudir de les nostres festes. Pensa-ho, perquè nosaltres mai ens rendirem, no et deixarem guanyar la batalla, perquè a nosaltres, mai ens han ensenyat a rendir-nos.

130


Arribà el dia de la Proclamació. Anava amb un vestit blau turquesa que m’encantava. Ho recorde perfectament. M’ho passí genial i la veritat és que en la Presentació encara fou millor. A Pablo i a mi ens donava vergonya ballar! També férem animalades amb el menjar. Era divertit i jo anava amb el meu vestit de fallera roig magrana que pesava un poc això sí, però que era meravellós. Així mateix recorde que en la treta em van regalar una entrada per a un concert de “Sweet California” i quan vaig anar fou magnífic, impressionant, per a repetir. Quan van anar passant els actes que vam poder celebrar, vaig estar esperant amb ànsia el que faltava de la festa fallera i, com tots sabeu, malauradament, arribà un virus mundial: el malèfic covid, que així s’anomena, i ens van tancar a casa durant una llarga temporada. En eixe moment comencí a desil·lusionar-me un poc i cada vegada més i més fins que, al voltant del 10 de març, van suspendre les falles definitivament. Així, doncs, les festes josefines han sigut estranyes. No s’han celebrat com imaginava i això que he conegut gent nova i he fet un fum d’amistats.

Foto: Arxiu família García Gil

HISTÒRIA Gema García

Sé que acabarem prompte amb esta malaltia i a dia de hui espere amb ansietat que les falles es puguen celebrar enguany i disfrutar de la festa que em va ser negada. Desitge que així siga i que siguen les millors falles de la meua vida. No vull que siga de pel·lícula. Em conforme que siguen com sempre les he viscudes des que sóc fallera. Al cap i a la fi, la comissió és la meua segona família, en ma casa està la primera.

Fallera Major Infantil 2020 Hola! Sóc Gema. Tinc 11 anys i, a més, sent amb orgull i satisfacció ser la Fallera Major Infantil de la Falla Taüt de Cullera. Recorde quan el meu pare em va portar al cine amb el meu germà i que, quan vaig tornar, observí que estaven tots ahí, tot massa decorat, bonic i, de sobte, em van contar que seria la Fallera Major Infantil de la meua falla. Imagineu-vos com em quedí: petrificada, bocabadada... per uns instants que foren màgics.

Per últim, dir que el covid no podrà acabar amb les falles perquè nosaltres som més forts del que pareixem i li guanyarem la guerra, sense cap mena de dubte, i una vegada celebrada la victòria podrem dir tots a una veu i amb un crit d’alegria i esperança: “Visquen les falles del 2021!”. 131


MAI PERDREM EL SOMRIURE David Ferrer Sánchez

Professor de música i faller de l’A.C. Falla Xúquer

No m’agradaria començar aquest escrit amb paraules negatives i de confusió davant l’època que estem vivint actualment, perquè ja tenim prou escoltant les notícies per la televisió, les publicacions a les xarxes socials o, simplement, els comentaris que escoltem diàriament quan anem pel carrer. Per aquest motiu, el que m’agradaria fer és parlar del passat fins ara, el present actual i el futur que espere que aplegue. Però amb una visió positiva i sempre amb un somriure que ens alegre un poc a totes i a tots, perquè ens fa falta. Quan allà pel dia 12 de març de 2020 ens van dir que ens quedàvem sense falles, estic convençut que cap de nosaltres es pensava tot el que estava per vindre. Ens va saber mal, però així i tot, encara vam tenir humor per poder eixir als balcons i terrasses el dia 19 per celebrar el dia gran de les falles. Jo, personalment, em vaig vestir de faller, vaig agarrar el clarinet i vaig pujar a la terrassa de ma casa amb la meua dona i la meua filla a tocar el pasdoble Amparito Roca, no sense abans haver tastat un poc de la nostra beguda espirituosa preferida al món faller, la cassalleta Cerveró. VA 132

ESTAR UN BON DIA I PLE DE SOMRIURES. La cosa anava allargant-se,prou més del que pensàvem, però, com he dit, vull treure la part positiva d’aquesta situació i alguns exemples durant el confinament van ser: tenir més temps per estar amb la família, poder jugar amb els fills i gaudir d’ells moltes més hores del que fem habitualment. També hem tingut temps per millorar el nostre nivell informàtic, conéixer aplicacions que desconeixíem fins ara -com el tema de les classes online o les reunions entre amics telemàticament. Jo recorde uns dels dies de Pasqua que estàvem en casa (això està clar) i ens vam connectar a una reunió un bon grup d’amics i amigues al voltant de les vuit de la vesprada per xarrar un momentet i la cosa es va allargar fins a les 4 de la matinada. VA ESTAR UN BON DIA I PLE DE SOMRIURES. Un dels avantatges o part positiva del confinament va ser (encara que parega broma, no ho és) el tema dels calçotets. Mai hem tingut el calaix dels calçotets tan ple, entre pocs que gastàvem i que la llavadora sempre estava en marxa tot el dia, ja que no hi havia molt més a fer, el tema dels calçotets es va notar moltíssim; així com el dels calcetins, encara que en ser estiu, la veritat siga dita, no en gastem tant com calçotets. Mireu fins a quin punt vaig arribar a obsessionar-me amb el tema, que fins i tot vaig fer un xicotet monòleg sobre els calçotets, hehehe... Es va proposar un concurs de monòlegs a les xarxes socials organitzat per un establiment de Cullera i em van demanar que hi participara. La veritat és que el tema em va sorgir de seguida, així que me’l vaig preparar i un dia el vam gravar i enviar. La veritat és que VA ESTAR UN BON DIA I PLE DE SOMRIURES. El millor de tot vingué al cap d’uns dies quan em van notificar que havia guanyat el 3r premi, una cosa totalment inesperada, però que no puc negar que em va fer il·lusió.


Foto: Arxiu família Ferrer Sánchez

Els dies continuaven fer-se llargs, perquè sóc professor d’institut de música i també impartisc classes de clarinet a les vesprades. Per tant, vaig estar sense fer treball presencial fins al final del curs escolar i us puc dir que es va fer molt llarg. Teníem molta més feina que normalment i no estava eixe contacte directe que tant es necessita en l’ensenyança. Però, tot i això, crec que l’experiència ens val per apreciar les coses que tenim i que de normal no fem ni cas. Recorde el primer claustre online que vam fer, la novetat de vore’ns per vídeo-conferència, els problemes tècnics d’uns i d’altres que no s’aclarien massa bé a connectar-se... La tornada a la nova normalitat va ser prou especial: tots amb les mascaretes, sense poder mostrar els nostres somriures i amb els dubtes de com aniran les coses. Però almenys ja eixim al carrer, ens podem saludar, encara que sense una abraçada, ni un bes, ni tan sols una donada de mà, quina situació més estranya per a la humanitat! Amb la nova normalitat ja ens podíem ajuntar amb els nostres familiars i amics i fer uns quants somriures, encara que no amb més de deu persones al principi. Però a poc a poc la cosa va anar millorant i el grup es va poder ampliar. Recorde perfectament el primer dinar amb els amics i amigues que vam fer en una caseta, en la caseta dels meus amics, Enrique i Isabel, estàvem tots amb unes ganes impressionants de tornar a estar junts. Vam fer paella, per descomptat, per celebrar aquest retrobament i se’ns va fer de nit, xarrant, rient i recordant cadascú els moments que havien passat de confinament. La veritat siga dita és que

VA ESTAR UN BON DIA I PLE DE SOMRIURES. I ara què? Qui ens anava a dir a nosaltres que estaríem així quasi un any després? Pareix mentida, però les coses no han millorat molt i encara que tenim en compte les mesures de prevenció i seguretat, els contagis encara estan ací i el maleit virus continua present. Els casals s’obrin, es tanquen. Uns dies podíem anar l’aforament estipulat, després sols podíem anar 6. Està clar que les falles de moment no tornaran a ser el que eren abans, però l’esperança no s’ha de perdre mai i estic convençut que tornarem a dir això de... VA ESTAR UN GRAN DIA I PLE DE SOMRIURES. Per acabar voldria acomiadar-me citant una frase que vaig llegir en un missatge i que em va encantar i, a més a més, li va perfecte al tema que hem escollit enguany per a aquest article, la frase diu: “QUE CAP VIRUS ENS LLEVE EL SOMRIURE”.

133


L’ANY SENSE PRIMAVERA Teresa Broseta Escriptora

Diuen i conten les llegendes que, fa molts i molts anys, el poble Taüt de Cullera patia uns hiverns molt llargs, molt foscos i molt carregats de neu. La festa gran del poble era el Festival de Gel que se celebrava en març i era tan especial que rebia milers de turistes d’arreu del món. El veïnat s’organitzava en colles a partir de febrer, i cada colla esculpia una escultura de gel que cada any era més i més espectacular. El 15 de març, entre esclats de pólvora i alegria, les plantaven totes al bell mig dels carrers i de les places, i ballaven al seu voltant fins que el primer raig de sol de la primavera començava a fondre-les. Quan totes les escultures de gel havien quedat convertides en bassals, la vida tornava a florir als carrers del poble i al cor dels seus habitants. I diuen i conten també les llegendes que, un mal any, la neu començà a caure més prompte que mai. A primers d’octubre ja queia a cabassades a totes les hores del dia i de la nit, i, a mitjan novembre, hi havia pertot arreu unes muralles de neu tan altes que era impossible obrir portes o finestres. El menjar no era un problema, perquè totes les cases tenien un soterrani o un resbost farcits de queviures. L’avorriment tampoc ho era perquè la gent de Taüt de Cullera coneixia moltes maneres divertides de passar el temps: contaven contes, jugaven jocs de taula, representaven obres de teatre, tocaven instruments musicals, pintaven quadres... La veritat és que s’ho passaven d’allò més bé!

Imatge arxiu global lliure 134


Quan arribà febrer, però, les muralles de neu no s’havien reduït ni un centímetre. Era impossible eixir al carrer i, per tant, també ho era organitzar les colles i començar a treballar les escultures de gel. Va ser aleshores quan la ràdio donà la notícia que els habitants de Taüt de Cullera no haurien volgut escoltar mai:

Un matí del febrer següent, quan ja els semblava que aquell hivern no havia d’acabar-se mai, els núvols obriren un badall i deixaren veure, només per uns instants, un ullal de cel blavós. Aquella miqueta de blau tingué un efecte extraordinari sobre els habitants de Taüt de Cullera, que recobraren tot d’una l’esperança que creien perduda.

“Es comunica a tota la població que, enguany, la primavera no arribarà a cap país del món a causa de l’erupció del volcà Korona. Les autoritats no poden concretar quant de temps tardarà el sol en véncer la cendra i el fum i tornarà a il·luminar la Terra.”

Els núvols grisos anaven fent-se més blancs i més lleugers cada dia, i l’ullal de cel que deixaven veure era cada volta més gran i d’un blau més intens. El veïnat, carregat de paciència i d’entusiasme, començà a picar les muralles de neu des de dins de les cases, i no tardà a obrir forats pels quals podien abocar-se a respirar l’aire del carrer.

Aleshores esclataren en totes les cases les queixes,els planys i les protestes. Tot el món estava fart de no poder eixir de casa: la xicalla volia tornar a escola, els grans volien anar al mercat, els esportistes volien tornar a practicar els seus esports... I, a més a més, havien d’acceptar que no hi hauria Festival de Gel! La decepció i el disgust s’estengueren com una taca d’oli per Taüt de Cullera i duraren molts i molts dies. A poc a poc, però, anaren descobrint noves formes d’alegrar-se la vida. Qui tocava el piano, aprengué a tocar la guitarra. Qui sabia cuinar, s’estrenà amb el bricolatge. Qui gaudia pintant, començà a escriure una novel·la. Qui sabia cinc idiomes, començà a estudiar el que feia sis. I així, entretinguts amb unes coses i unes altres, passaren aquell any sense primavera, sense estiu i sense tardor.

I diuen i conten que, quan arribà el 15 de març, aparegueren als ampits de totes les finestres del poble unes escultures de gel molt menudes, però molt gracioses, que cada família havia esculpit en la intimitat de la seua llar. No les pogueren plantar al bell mig dels carrers i de les places, no pogueren ballar al seu voltant ni compartir l’alegria amb la resta del poble, però les plantaren a les finestres i visqueren l’alegria del Festival de Gel sense eixir de casa. I uns dies després, quan els rajos d’un sol encara tímid començaren a fondre-les, els habitants de Taüt de Cullera comprengueren que cap hivern és etern, i que la primavera, per molt que es faça esperar, hi arriba sempre.

135


TRES ANYS PORTAVEN FENT EL Nacho FORAT Romero Faller de l’A.C. Falla Taüt

Un forat a terra per poder traure aigua. Un pou d'agulla, o no sé què, es diu... Diuen, que al segle XXI, en feien sovint i que en poc més d´una hora aconseguien traure aigua...no sé... coses de iaios. La realitat és que de sis metres no aconsegueixen passar i Blai i jo ens divertim molt quan es trenca la perforadora i son pare comença a agarrar-se la llata i a botar damunt d´ella com si fos una granota... Fa falta aigua, perquè per poder dur-la al poble fa falta carregar-la del depòsit més a prop que té la Ribera Baixa, que està a Alberic. Però allí quasi no queden reserves i sense aigua... De vegades, a Blai i a mi, ens agrada baixar al barranc i ficar l’orella a terra. Antigament es podia accedir a l´aigua d´aquell aqüífer i ara, quan està tot en silenci, podem escoltar com passa per sota nostre. I ens imaginem que juguem amb l´aigua i gaudim amb més amics, amb pilotes i amb joguines... El plàstic, que feien servir per a tot en aquella època, anà acumulant-se com una capa més de sediment i a sis metres sota terra tan sols, trobem una capa que cobreix tot el territori i que diuen que té més de 25 metres de grossària. Si tan sols hagueren fet cas allà pel 2020, que encara tenien temps de reaccionar i no hagueren fet ús de tant de plàstic, hui no seríem tan gelosos en veure un arbre, un brollador, o fins i tot un grapat de terra on poder sembrar. Compte amb allò que tires a terra, perquè la terra li ho tornarà, quan no ho vullga, als teus fills.

Imatge arxiu global lliure 136


HISTÒRIES DELS TEMPS

Sara Vázquez Fallera de l’A.C. Falla Taüt

Això era i no era, un clec-clec, un tic-tac, lent i sinuós que s’escampava per tota la cuina. Per tots els racons: des de la paret, on hi havia una meravellosa finestra que deixava entrar el sol llevantí de bon matí, fins la porta que deixava entreveure un corredor d’ombres eternes. Ja sabeu, hi ha cases on sempre es tanquen algunes portes perquè “no s’escape el fred”. En eixe tic-tac, que era més bé un clec-clec, vivia jo, o més bé, era jo. Era jo perquè el temps era meu i naixia de mi. O, al menys, aquell temps d’aquella casa. En aquella casa sempre hi havia una bona quantitat de xiquets, però, tots havien anat creixent i fent i desfent les seues vides i des de feia temps, l’única que em mirava recelosa era Aitana. Aitana tenia uns quants anys, no sé, nou o deu, tal vegada dotze. Encara que faig clec-clec i tic-tac, sempre hi ha algun moment on se’m para la pila i els segons se’m fan eterns fins que algú diu “escolta, que s’ha parat el rellotge?” i algú altre contesta “ai, filla, sí. Ves i mira que hi haja piles, si no haurem de comprar-ne, que sempre passa el mateix”. I per això em descompte, per molt bona voluntat que tinga. La bona qüestió és que l’Aitana, amb els anys que tinga i que siga, es una bona xiqueta. Tan bona que va nàixer a març, el millor mes del món mundial, tots ho sabem. I, a més, és fallera. De les falleres bones. De les falleres que ploren i tot. Perquè jo l’he vist plorar. Ai, no ho sabeu. El

disgust que li va agafar enguany, quan li van dir que no hi hauria falles. Mentida. El disgust que li va agafar enguany quan li van dir que “pot ser” hi havia falles a l’estiu. I ella dient-li a sa mare: “però si em moriré de calor”. El disgust que li va agafar quan li van dir que per a setembre o octubre i tampoc les van fer. Jo me l’estime molt, a l’Aitana. De veritat. És més bona que la resta dels xiquets que vos deia que corrien i romancejaven per ací. I me l’estime encara més des que, de març a juny va estudiar tots els dies a la cuina. No sé jo què nassos va passar. De sobte tots a casa i tots bojos i “ai l’ordinador, ai la tauleta, ai Internet que ara no va, apaga i torna’l a encendre”. Però jo la veia sempre atenta. Encara que no sempre encenia la càmera a les classes, sobre tot a primera hora perquè encara anava amb el mos del desdejuni a boca. Jo d’això de les càmeres no ho entenc massa tampoc, però gràcies a elles he conegut als seus companys de classe. Ben simpàtics, tot s’ha de dir. I templats. Mireu si me l’estime, a la meua Aitana, que li vaig estar dient totes les respostes de tots els exàmens de març a juny. Totes. Absolutament to-tes. Però, mira que és cabota i no em feia cas. Jo tot era dir-li “l’arrel quadrada de 144 és 12!”, “ser és un verb copulatiu”, “els colors primaris són el groc, el magenta i el cian”, “els mamífers son animals vertebrats”. Però ella a la seua. Encara que li va anar bé i va acabar el curs... i a gaudir de l’estiu i ara a continuar estudiant. Estic un poc trist, perquè ara l’Aitaneta, sí que ha d’anar a l’escola i sols m’entere dels xafardejos que després conta a casa. Però estic content, perquè ha aprés molt i ha fet moltes coses noves i s’ha anat habituant. I ara també té altres costums, però encara té els mateixos amics, això sí que ho sé. Però per contar-vos tot això i allò necessitaria molt més de temps.

137


COM SERAN LES FALLES 2021 REFLEXIONS DE CINC ADOLESCENTS

Aquest llibret i tots els seus textos, han estat editats i pensats a data novembre de 2020, on encara desconeixíem si se celebrarien o no, les falles de 2021. Aquestes i aquests adolescents foren visionaris i cal llegir-los amb eixa perspectiva

Marta Zambrana Fallera de l’A.C. Falla Taüt Parlaré de les falles de 2021, que clarament seran molt diferents amb dificultats de fer-les, per la pandèmia provocada pel COVID-19. Les falles 2021 podran fer-se si tot el món respecta totes les mesures de seguretat actuals i les que posaran, com la mascareta, etc. Però igualment esta pandèmia canviarà la majoria de les activitats.

Iker Borja Faller de l’A.C. Falla Taüt Possiblement l'any que ve o se suspendran les falles o ficaran unes normatives a seguir. Però el que veig més convenient és que les falles, quan hagen d'eixir als passacarrers, han de seguir un ordre com puga ser camins marcats per a cada falla o que cada dia isquen unes falles. També existeix la possibilitat que a les falles molt nombroses els atorguen un lloc per a que es puga dividir la falla i es respecten les normes de seguretat. A més a més, veig convenient que marquen uns horaris per als turistes per a que puguen veure els monuments i que a l'hora de cremar les falles hi haja la màxima puntualitat possible i que, abans de l’hora acordada per a la cremà, es comprove i prepare tot.

Per començar, els passacarrers amb les mascletades es podria fer però amb la distància de seguretat, una mascareta nova que li dona la falla i que un policia veja que és de veres; a més algun d’eixos policies pot vore que no hi ha cap persona incomplint les mesures de seguretat. Els dinars i sopars al casal que siguen a l’aire lliure totalment, amb la distància correcta com hem dit abans que és d’1,5 metres per a que la xifra de contagis abaixe, i no que hi haja més, un grup reduït i a més un control abans per part de la policia (si són falles grans com és a l’aire lliure poden fer més lloc però si hi haguera algun cas que no caben, fer torns, és a dir, si vas al sopar no vas al dinar i sinó al revés). Els premis són un apartat complicat ja que és on més gent s´agrupa, on més gent hi ha i això és un problema per al virus ja que no saps mai qui el pot tindre. La mesura hauria de ser que anaren sols els representats de cada falla, adults i menuts, ja que sinó serà massa complicat i gravar-ho amb un directe per a que la gent ho sàpiga al mateix moment, encara que fora per Internet. Mentres-

També he de dir que aquesta tradició que ens representa als valencians la deuríem continuar encara que calga allargar-les només perquè les normatives es compliren. Pense que si les falles no es realitzen seria una caiguda molt gran del turisme en aquestes èpoques. 138


tant, eixes persones si no són falleres ho saben des de sa casa però els fallers poden saber-ho des del casal però fora d’ell o un grup minoritari també dins amb la seguretat dels policies sempre.

Si vas a dinar, que siga a un restaurant on puga cabre tothom i amb la distància de seguretat; si fa falta amb dues taules, dues, però amb distància i les persones que puguen anar. Però els representants que càpiguen segur, per si no caben tots.

L´ofrena també és complicada ja que la gent no podria eixir als carrers, o amb la distància de seguretat depenent dels teus problemes o edat, però si no tens poden fer-ho igual amb la distància de seguretat, les falleres i fallers amb mascareta, i amb la distància que hem dit abans de seguretat i un policia per a cada falla per a que no passen problemes de contagis, clar que també cal tindre una seguretat com hem dit abans de mantindré la distància amb les persones que estan al carrer mirant als falleres i fallers per a no contagiar-los i d’aquesta manera podrà fer-se esta activitat. Si pot ser de dos en dos i, si no caben en la distància de seguretat marcada, fer-ho més reduït i fer-ho d’un perquè no cap altra possibilitat. I les parelles de xiquets o d’adults així com les Falleres Majors també amb la distància perquè sinó no es pot fer pel tema de les mesures de seguretat, que vaja un darrere d’altre i ja està i que lliuren el ramell de flors a la Verge però que després eixes flors no es toquen fins passada una quarantena per a que, si haguera algun contagi en eixe lloc, que no passe res i les persones que no s´acosten a vore. A més a més es poden tindre les portes obertes i després que se’n vagen les persones a casa o al casal però amb la distància adequada de nou.

A més els berenars del xiquets que es facen amb la mateixa seguretat de protecció de distància encara que siga un xiquet i que es renten les mans abans de fer l’entrepà. Abans de fer cada entrepà, una neteja de mans. Per últim, a l´hora de la cremà que siga una cremà sols per als fallers i que hi haja la distància reglamentària, amb la mascareta i un policia, mentre graven en directe com es crema la falla per als altres que no hi poden estar. La resta d’activitats que són menys importants, com he dit abans, amb eixes mesures de prevenció que valdran perquè si les compleixes es podrà fer, sinó no s’hauria de fer per tindre cura de totes les persones. En conclusió, totes les activitats d’eixa manera es podrien fer: si tens mascareta, hidrogel, distància de 1,5 metres i un policia. Així es podrien fer totes les activitats i moltes més. A mode de conclusió, crec que seran unes falles molt especials i diferents per a totes les persones. Però també innovadores i inoblidables. A més haurem d’acostumar-nos a estes mesures perquè aquest virus sembla que durarà prou de temps i tardarem a veure a gent sense mascareta i a molta gent aglomerada prou de temps.

El dia de Sant Josep, la gent que vulga anar a l’església que vaja, que siga un nombre reduït: els fallers més representatius de cada falla amb seguretat i les altres persones que càpiguen dins però sense aglomeració i amb distància de seguretat, amb la mascareta posada, en els bancs també amb distància i diferenciació de falles i persones (els que no són falleres ni fallers i amb un policia o dos). 139


María Arlandis Fallera de l’A.C. Falla Taüt Parlaré sobre les pròximes falles 2021 que, com bé sabem, seran molt diferents per la pandèmia provocada per la COVID-19.

Josep podria haver un aforament reduït en l’església, és a dir, 3 persones per banc i no seure amb ningú d’altra falla. També podria ser una missa sols per als fallers i falleres; una vegada estiga l’església plena, que no entre ningú. Per al dinar de Sant Josep, es podria anar a un restaurant on puga cabre tota la falla o que sols vagen als dinars els majors, i fer eixe dia el berenar per als xiquets. A l’hora de la cremà, que siga una cremà sols per als fallers, tancar la plaça per a la gent de la falla i no aglomerar-se amb la corresponent mascareta i la distància de seguretat adequada.

Les falles 2021 podran fer-se si tot el món respectem les mesures de seguretat. Per a començar, els passacarrers es podrien fer amb la mascareta posada i intentant respectar la distància de seguretat; també posant un itinerari diferent per a cada falla per a no creuar-se pels carrers. Els dinars i sopars es podrien fer al casal, prendre la temperatura i gel hidroalcohòlic cada vegada que s’entre al casal, menjar en grups reduïts; en les falles grans, com que no caben tots els fallers a l’interior del casal, es poden fer torns, és a dir, cada dia dina/sopa un faller. Els premis, com que s’acumulen molts fallers i falleres als jardins del Mercat, que només vagen alguns representats de cada falla a la recollida del premi; i, mentrestant, els fallers i falleres poden estar cadascú en el seu casal o plaça esperant que arriben. A l’ofrena, tots els fallers i falleres amb mascareta i amb distància de 2 metres; la gent que està veient l’ofrena des del carrer, que no s’aglomeren tots al mateix lloc i que intenten posar-se a dos metres dels del costat, és a dir, que sols estiga junt el mateix nucli familiar. Una vegada els fallers lliuren el seu ramell de flors a la Verge, que vagen directament al casal o a casa. El dia de Sant

En la meua opinió, crec que van a ser unes falles molt diferents a les anteriors i tardarem molt a veure els casals, les places, els jardins del Mercat... plens de gent de diverses falles tots junts.

140


Valeria Sebastià Fallera de l’A.C. Falla Taüt Com a representant de la Falla del Port de Cullera, m’agradaria contribuir, a donar idees de les falles 2021, ja que estem en un època un poc difícil i hem d’aportar cadascú una mica de la nostra part.

També les cercaviles són una cosa complicada de realitzar, ja que algunes Falles tripliquen l’aforament de persones. Estaria bé que es realitzaren per a veure totes les Falles de Cullera, però que cada Falla anara per un recorregut diferent i així mantindre la distància permesa i que la gent no s’aglutine veient les Falles, com passa tots els anys.

La veritat és que, aquestes Falles 2021, m’agradaria gaudir-les al màxim, però no crec que això siga possible. Donaré la meua opinió sobre cadascuna de les coses més rellevants de les Falles, com es podrien realitzar fent alguns canvis per culpa del Covid-19.

I la cosa més important de totes és plantar la Falla. Es podrien plantar, ja que les Falles de l’any passat segueixen guardades. En el cas que el Covid-19 seguisca en una situació així de malament, no crec que es planten, però si la cosa millora, sí. En el cas que es plantaren, crec que es faria de la forma en la qual hi haguera una distància en acostar-te al monument per a veure’l. No podries tocar absolutament res i portaríem, com cal sempre, la mascareta. Seria una de les coses més complicades de realitzar, però amb l’esforç de tots ho podem aconseguir.

Una de les coses principals de les Falles és el casal. Trobe que en el casal podríem estar, però amb les mesures que es van establir fa poc: un màxim de persones per casal, amb precaució i mascareta ja que van haver de tancar els casals perquè els brots de Covid van tornar a pujar una altra vegada. Una altra part important de les Falles són els premis. Seria important que els premis es realitzaren i, tal vegada, es podrien dur a terme d’aquesta forma: els representants de cada any de cada Falla haurien d’anar al Mercat o al lloc on es realitzaren i recollir els premis amb les mesures necessàries. I, per altra banda, alguns fallers es podrien esperar al casal i, per a veure a cada representant de cada Falla, que l’alcalde, mitjançant les seues xarxes socials, o Junta Local Fallera fera un directe, així els altres fallers, des dels respectius casals, ho podrien veure.

Al final, ens haurem d’acostumar a viure una xicoteta temporada amb això. Espere que en les pròximes Falles es puga gaudir al màxim com sempre, i que prompte arribe el final d’aquesta pandèmia mundial i així demostrar que som fallers i falleres de soca-rel.

141


Héctor Hernández Faller de l’A.C. Falla Taüt

on la gent pot estar respectant la distància, reunir-se i gaudir de la festa.

Les falles són unes festes tradicionals de la Comunitat Valenciana. Antigament començaren cremant objectes vells el dia de Sant Josep i, poc a poc han anat evolucionant fins convertir-se en el que hui en dia són.

La diversió per als més menuts també serà diferent. Es poden fer partits, competicions i jocs online on la gent pot jugar i parlar per videoconferència.

En aquest 2020 per culpa del Covid-19, les falles es varen suspendre, deixant infinitat de monuments en els magatzems sense cremar-se per a desil·lusió de tot el món faller que, va veure com tot l’esforç de l’any, la diversió i la festa, no es pogueren dur a terme. Per aquest motiu, les festes es deixaren aparcades amb l’esperança que al 2021 pogueren realitzar-se. Entorn a les falles hi ha quantitat d’activitats i molta diversió que forma part de la festa, amb el Covid-19, serà impossible que la festa seguisca celebrant-se igual que altres anys. Per això, tot el món faller ha d’adaptar-se a la situació actual que estem vivint i, d’aquesta manera poder ser compatible, festa i diversió, amb les mesures de seguretat. Davant aquesta situació, com podríem fer perquè, les reunions amb fallers, dinars, berenars, festes infantils, partides parxís, etc... en definitiva, totes les activitats que es disfruten en temps de falles, pogueren fer-se?

Respecte a les activitats esportives, poden seguir gaudint-se fins com tots aquests anys ja que, se celebren a l’aire lliure. En resum, no serà fàcil dur a terme totes les activitats que s’han fet tots aquests anys ja que, les falles són mascletades, reunions, diversió, festa, dinars, ... en definitiva, ajuntar-se molta quantitat de gent. Jo crec que és difícil que se celebren les falles del 2021 mentre el Covid-19 estiga amb nosaltres. Tal volta si la gent començàrem a ser més conscients i fórem més responsables, ficant tots un poc de la nostra part per a respectar-nos els uns als altres, hi hauria una xicoteta esperança. A mi m'agradaria molt ja que són unes festes que m’encanten. Per favor, que tota la gent prenga consciència per a vèncer tot açò el més prompte possible.

He pensat que aquestes activitats, anomenades anteriorment, podrien disfrutar-se en espais a l’aire lliure,

142


Quan començà la teua vocació per tal d’ésser artista faller? - La meua vocació fou tardana i atípica. Va ser un impacte veure-les plantades al carrer per primera vegada, ja que jo ja era major. Em dedicava a la il·lustració i al disseny però no estava als meus plans dedicar-me a les falles, ho veia com un fet inabastable. Quan un amic em portà a conéixer un dels tallers més grans de la Comunitat, va ser quan vaig descobrir el meu amor per les falles. Allí vaig prendre la decisió de dedicar-me a aquest ofici.

ENTREVISTA GONZALO ROJAS Artista infantil de l’A.C. Falla Taüt

Ens podries explicar qui forma part del teu taller? - Ara mateixa estic molt orgullós de l’equip que hem format Jorge Rizzo i Agustín Gómez. Són un tot terreny i es dediquen a la fusteria, a l’acabat del que faça falta. I després tenim a Mercedes Taibo, una crack que es dedica a organitzar i treballar en el taller en qualsevol faena. El seu punt fort és l’acabat i els detalls que multipliquen el valor de qualsevol ninot. Finalment estic jo que em dedique al guió, modelatge, disseny i pintura, amb l’ajuda del meu fill, Manu.

Com molt bé sabem, porteu uns anys realitzant la Falla Sueca Literat Azorín infantil en la secció especial de València on el nivell és molt alt. En què penseu per a realitzar les vostres falles infantils, que ens solen transportar-nos a móns màgics? - Les idees reflexen el moment en què em trobe i tenen a vore amb el meu aprenentatge. Per exemple, quan faig «Respira» sorgeix d’una necessitat personal de parar, relaxar-me un poc, de prendre’m la vida amb més sentit de l’humor i gaudir amb les coses més menudes. 143


Fotos d’activitats infantils que es dugueren a terme en 2020 i aquelles que es visqueren en el confinament

El 2019, ens feres somiar, amb un any redó per a la nostra comissió, la Falla Taüt de Cullera. Vau aconseguir el premi al millor ninot indultat de Cullera i, a més, guanyàreu el premi a la millor falla infantil de Cullera amb “Llegendari”. Què sentiu quan el treball de tot un any us ix perfecte i feu somriure la gent amb un any magnífic?

- Crec que és impottant que la falla torne a ser l’eix de la festa. És època de canvi i crec que la il·lusió és el motor de les falles i el faller en té de sobra. Només pensar a tornar a juntar-nos per treballar en coses per al be comú, ja activa la il·lusió al més alt nivell.

Quin element penses que caracteritza les teues falles infantils? - Voldria que fora el modelatge, el guió, els colors i els detalls. Tots els projectes estan molt mimats i espere que açò s’aprecie al carrer.

- Quan estem immersos en el desenvolupament de la falla al taller, li donem tot el carinyo i sempre vull expandir i millorar en tots els sentits, ja siga en el modelatge o en la composició, en la pintura, l’acabat, etc. però no pense en premis seriosament. Diria que el premi és aconseguir el repte que u es proposa. Així que quan arriba un bon premi al carrer, és un doble premi: per nosaltres i per l’alegria que genera en la comissió. És bonic i contagiós.

Creus que la limitació de volum en secció especial i primera a Valencia en les falles grans, hauria d’aplicar-se a les falles infantils? - Les falles infantils ja tenen limitacions de mesures. Qualsevol que es dedique seriosament a aquest ofici sap que ha de ser sostenible. Si no controles els temps i els volums, en pocs anys t’arruïnes econòmicament. Així que això és una limitació natural.

Podries triar una falla en concret que per a tu tinga un significat especial?

- Uff! De les meues falles... cadascuna és una experiència i li tinc un amor especial a totes i a cadascuna d’elles. Tal vegada «Somriure» o «Deixa’t portar» que són les que enguany em tenen entretingut. D’uns altres artistes hi ha moltíssimes. Potser la que em marcà en el seu moment va ser la de l’ajuntament del 2007, de Pere Baenas. «Florea», també de Baenas, en la qual vaig participar i, sense dubte, “Guerra de colors” de Vicent Martines i Corredera. Però també podria anomenar alguna de Julio Monterrubio o, en infantils, alguna de Gallego, Sergio Amar, Villada, Ache i molts altres més.

Sabem que també dissenyes… què prefereixes dissenyar o fer falles?

És un any d’incertesa per als artistes fallers. Què diries al món faller per tonar a tindre la mateixa il·lusió?

- Sens dubte el meu gran mestre va ser *Andres Martorell. M'agrada Vicente Martinez, Julio Monterrubio,.. hi ha molts .

- Dissenyar és una part del procés per a fer una falla. I és molt gratificant. És més mental. Estàs allunyat dels perills que suposa un taller, encara que, com a dissenyador, tinc en compte tot el desenvolupament del projecte fins al final. Estar al taller és més una carrera d’obstacles, és més físic. M’agrada veure els projectes ben fets i ben cuidats. Açò és el primer.

Un artista faller de referència?

144


145


146


147


148


149


ELS MOMENTS DELS MÉS MENUTS Clara Soler Fallera de l’A.C. Falla Taüt

Mentre organitzàvem el calendari per als nostres xiquets, sense adonar-nos ja estàvem en el mes de MARÇ, el més estimat per nosaltres, i ens trobàvem rodejats de pólvora, coets i color. Amb tot a punt, el dia 7 ens estrenem amb el tradicional “Tren faller”; una cercavila per la nostra barriada, que sempre té tant d’èxit, amb la música fent-los gaudir amb els seus amics.

L’exercici 2019/2020 sempre quedarà marcat als nostres records. Vam començar amb la mateixa alegria i il·lusió que qualsevol altre, inclús amb més… Els delegats d’infantils cada any ens marquem nous reptes i propòsits perquè els nostres fallerets i les nostres falleretes gaudisquen, més que mai, d’uns dies meravellosos, especialment, per a ells.

Arriba la setmana de jocs i berenars, arriba la millor setmana per a ells. Els unflables i l’activitat de pinta cares mai poden faltar, els agrada tant que sempre en gaudim diversos dies; encara que aquest any no la poguérem realitzar tant com ens agrada, i ens haguérem de conformar amb tan sols dues ocasions .

A més de la setmana de jocs al mes de març, realitzem activitats durant tot l’any. Comencem amb la celebració del “9 d’octubre” en què celebrem el dia de la Comunitat Valenciana amb un esmorzar, pinta cares, manualitats de la terreta, globotada,… tot per fer-los passar el millor dels moments.

Entre les activitats tampoc podem faltar els jocs tradicionals, ens asseguren l’entreteniment de tots tant per a grans com per a xicotets … Perquè no sabeu com riuen amb la carrera d’ous, sacs, relleus,… Si els unflables i els jocs tradicions són un èxit a la nostra comissió, també ho és Ia tradicional trencà de perols, però sense saber-ho, aquest any, ens vam quedar amb tot preparat... Fins ací va arribar el nostre calendari faller, deixant-nos sense poder realitzar més de la meitat de les nostres tasques i com no, les nostres benvolgudes falles.

La “Nit d’ànimes” és l’activitat que més els agrada als fallerets i les falleretes; no sabem si per les disfresses, l’ambientació terrorífica o la cercavila “truc o tracte” on s’omplin de llepolies i en la que enguany vam afegir una lectura dels llibres de la col·lecció: “El Bagul dels Monstres Valencians”. En companyia dels seus pares i mares els xiquets i xiquetes van poder interactuar al voltant de la por d’una manera molt divertida.

Sols podem dir als nostres xicotets, que prompte tornarem amb més ganes que mai i amb les millors activitats que puguen imaginar. Junts tornarem a gaudir i celebrar.

A Nadal, mitjançant el Concurs de contes amb la temàtica: “Quina és la màgia del nadal”, volguérem descobrir què suposa per a ells i elles aquestes festes.

Prompte ens veiem!! 150


INFANTILS

Nacho Agud Castelló, Raquel Agud Castelló, Helena Agud Romero, Elia Alba Renard, Gerard Alba Renard, Edgar Alonso Clari, Emma Alonso Clari, Lucia Álvarez Muñoz, Mireia Aragó Colom, Candela Barberà Codery, Caterina Bayona Sempere, Ovidi Bayona Sempere, Irene Benítez Ivars, Ainara Bernabeu Francisco, Clara Blasco Rico, Sira Blasco Rico, Mireia Bolufer García, Quim Borrás Rodríguez, Alba Bou López, Guillem Bou López, Gala Buenrostro Renard, José Buenrostro Bohigues, Sara Calatayud Ferrer, Abel Cantos Aspa, Ruben Cantos Tamarit, Mar Ceferino Gras, Mar Collado Marí, Paula Collado Marí, Marcos Colom Chofre, Pepe Colom García, Mateo Corral Selfa, Saimon Corral Selfa, Álvaro Costa Palomares, Martina Costa Palomares, Mia Criado Pirtskhalaishvili, Ainhoa Criado Recatalà, Yaiza Criado Renart, Vera Cruañes Bayona, Vicent Cruañes Bayona, Joel Espinosa Colom, Marta Fayos Fuertes, Paula Fayos Fuertes, Nuria Ferrer Alemany, Mar Ferrer Espert, Sara Ferrer Martínez, Leo Franco Cortes, Xavi Franco Fenollar, Rafael Fuentes Recio, Asier Galán Martínez, Enzo García Colubi, Gema García Gil, Samoa García González, Summer García González, Pau García Nicola, Anna Gavarrell Aguirre, Omar Gavarrell Aguirre, Teresa Gavarrell Aguirre, Marcos Gil Borrás, Sara Gil Mengual, Mar Gil Muñoz, Moana Gómez Galán, Estela González Bou, Álex Grau Álvarez, Julen Grau Álvarez, Mireia Grau Gil, Izan Hermán González, Lea Hermán González, Emma Hermán Martí, Nerea Hermán Martí, Pablo Hermán Martí, Jhon Michael Ibarra Sarrió, Alberto Eric Ilie, Lucas Cristian Ilie, Barchan Joof, Dunia Liébanas Codina,

Joel Liébanas Codina, Biel López Lli, Roger López Lli, Adrià Madrigal Collado, Aitana Madrigal Collado, Iris Mahiques Gil, Yaiza Marí Alapont, Carlos Martín Álvarez, Adriana Martínez Manzanares, Hugo Martínez Manzanares, Nerea Martínez Martínez, Marc Miguel Castelló, Lucía Miguel Guillem, Julia Milán Gil, Noa Molina Benito, Erik Molina Sanabria, Irene Montagud Falcó, Eva Montagud Grau, Alejandro Montalvo González, Ruperto Montalvo González, Lucas Montañez Sapiña, Ángela Moreno Moreno, Ariana Moreno Moreno, Ruth Moreno Sánchez, Héctor Ochando Muñoz, Sofia Palero Fabra, Hugo Palomares Gil, Martina Palomares Gil, José Pedrós Vilches, Rubén Peláez Castelló, Guillem Peláez Gil, Gabriela María Quiles Rambla, Lucía Rafael Badia, Pedro Ribes Calatayud, Daniela Rico Moreno, Lucas Rico Moreno, Sergi Rius Ferrer, Alma Romeral Vidal, Karlos Romeral Vidal, David Romero Serra, Nacho Romero Serra, Héctor Ruiz Álvarez, Agnes Ruiz Julián, David Ruiz Molina, Aitor Ruiz Zambrana, Julia Rybakovas Sapiña, Aleix Sala López, Arnau Sala López, Lucas Sala Negre, Mateo Sala Negre, Bruna Sánchez Ferrer, Ona Sánchez Ferrer, Aitor Sánchez Hernández, Erik Sánchez Oliver, Joan Sánchez Oliver, Leo Sánchez Romero, Christian Sanchis Tamarit, Júlia Sansaloni Nicolau, Mireia Sapiña Nicola, Valeria Sarrión Martínez, Nicolás Solaz Chofre, Pol Soldado Fenollar, Pablo Torregrosa Martínez, Hugo Tur Fuertes, Paula Tur Miñana, Valeria Vargas Ribero, Guillem Vercher Almiñana, Miguel Vercher Almiñana, Ariadna Victoria Costa, Vega Victoria Costa.

151


152


COMISSIÓ ADULTA : «UN IMPERI D´IL·LUSIONS I DE VALORS» Una comissió que ha sabut estar a l'altura, amb resentiment, amb humilitat i amb coneixement de que aquesta situació es passarà i serem més forts.

153


LLISTAT FALLERES I FALLERS ADULTS David González Piris, Amparo González Sese, Paco Grau Monseny, Miguel Grau Pastor, Esther Grau Puig, Vicent Grau Puig, Heliodoro Hermán Castellón, Sergio Hermán Castellón, Alaia Hernández Berganzo, Vicente Hernández Soriano, Noel Hervás García, Blas Jiménez Piris, Victoria Jiménez Piris, Sandra Jiménez Sapiña, Herminia Jover Malonda, Andrea Juan Calatayud, Óscar Juan Calatayud, Sergi Lleixà Buch, Rosana Lli Tur, Andrea Llopis Cerveró, Jorge López Martínez, Mª Ángeles López Martínez, Milagros Marí Bohigues, Ramon Marí Bohigues, Juan Francisco Marí Martí, Marta Marí Peris, Mónica Marí Peris, Estefanía Martí Fernández, Paula Martín Oliver, Pilar Martínez Castelló, Ana Martínez Criado, Eva Martínez Ivars, Mar Martínez Oliver, Lucía Martínez Peiró, Héctor Melero Martí, Elena Melero Montero, Mª Àngels Melero Monzó, Susi Melià Peiró, Fede Mengual Sanfélix, Rafael Miguel Bodí, Sergio Miguel Bodí, Joan Miguel Piris, Pablo Miguel Piris, Àlex Mínguez Mestre, Amparo Miñana Tur, Sergio Miralles De la Hoz, Enrique Miralles Olivert, José Molina Simó, Àngels Montagud Falcó , Ruperto Montalvo Bogarra, Iván Morales Fernández, Carlos Moreno Benet, Nacho Moreno Benet, Claudia Moreno Sanfrutos, Ana Muñoz Pérez, Pablo Muñoz Torrent, Raúl Mur Gomar, Pedro Narbona Romero, Fernando Navarro Marco, Lucía Navarro Marí, Natalia Nicola Bañó, Mireia Nicola Femenía, Mirta Ortiz Marí, José Ortiz Martí, Luis Ortolà Renart, Noemí Osa Puig, Marcos Palero Tormos, Antonio Pedrós Sabater, Pedro Juan Pedrós Soler, Antonio Peláez Martínez, Laura Pellicer Carboneras, Javier Pellicer Tur, Abel Peralta Olivert, Juan Llorenç Peralta Olivert, Marcos Peralta Romero, Andrea Pérez Bisbal, Nerea Pérez Sanz, Marcos Piqué Llovic, María Piris Domingo, Víctor Piris Domingo, Llorenç Piris Redondo, Francisco Porcel León, Víctor Rafael Ferrer, Vicente Ribes Barberà, Pedro Ribes Bohigues, Carol Ribes Romero, Juan Ribes Sapiña, Agustín Rico Marí, Nacho Romero Ferrer, Rosa Romero Ferrer, Carol Romero Jiménez, Loli Romero Jiménez, Clara Roselló Ferrer, Vicent Sala Pedrós,

Òscar Agud Mariner, Òscar Agud Romero, Asun Álvarez Cañada, Adrià Aragó Lloret, Hugo Arellano Gomar, Jordi Arellano Gomar, Amparo Aviñó Millà, Àngels Bayona Adam, Alfredo Bayona Calatayud, Beatriz Benito Ruiz, Isabel Benito Ruiz, Andrés Boix Bisbal, Carlos Bolufer García, Josep Bou Dalmau, Tamara Bou Mahiques, Rosa Bru Fenollar, Marina Calabuig Signes, Federico Carbó Mas, Teresa Carbonell Mora, Estanislao Carles Fuertes, Mònica Carles Tamarit, Mónica Carles Jover , Romina Carles Jover, Christian Casamayor Molina, María Lara Castelló Grau, Raquel Castelló Oliver, Nuria Castelló Palomares, Edgar Castillo Codina, Eric Castillo Codina, Adrián Cerveró Hernández, Sara Chofre Bru, Roberto Chofre Martínez, Javier Chofre Palomar, Gemma Chofre Piris, Juan Manuel Chofre Piris, Antonio Chornet Soler, Esther Clarí Muñoz, José David Collado Tormos, Marina Collado Audivert, Rafa Collantes Mora, Raúl Colom Blasco, Mª José Colom Bodí, Javier Colubi Ferrer, Estefanía Colubi Font, Olivier Guillaume Corfmat Juan, Lorena Costa Marí, Roberto Costa Marí, Paula Criado Simó, Òscar Cruañes Bolufer, María José Cruañes Ferrer, Joaquín Daniel Cuello Selfa, Enrique Del Arco González, Lupe Del Arco González, Pablo Del Arco González, Adrián Escolà Fenollar, Sergio Escolà Fenollar, Raquel Escrivá Fernández, Nuria Espert Moreno, Simeón Fayos Miñana, Helena Feliu Font, Raquel Fenollar Puertos, María Josefa Fenollar Rubio, Mª Belén Fernández Valero, Salvador Ferrando Calatayud, Juan Bautista Ferrer García, Lorena Ferri Vallet, Mario Font Lafarga, Roberto Fontanella Garcés, Alberto Franco Gil, Mar Franco Renart, Paula Franco Renart, Edgar Frígola Bohigues, Carmen Fuertes Correcher, Pablo Fuertes Pizarro, Elisa Fuertes Todosantos, Raquel García Aragó, Jaime García Donet, Joan Marc García Font, Carlos García Gómez, Pablo García Gómez, Diego García Llopis, Doménech García Pastor, Lorena Garrido Gritzka, Samanta Gil Nicola, Alicia Gil Sapiña, Jorge Gil Sapiña, Rafa Gimeno Piris, Mª Carmen Gomar Soñes, Laura Gomis Piris, Carmen María González Doménech,

154


CADETS Joan Adam Arlandis, Claudia Adam Mahiques, Daniela Argudo Soler, Sergi Benítez Ivars, Andrea Bernabeu Francisco, Paula Buenrostro Bohigues, Paula Cárcel Vercher, Héctor Cerveró Ripoll, Héctor Chofre Sansaloni, Irene Chornet Ferrando, Francisco Josep Collado Palero, Fátima Dossantos Maffaf, Izan Espinosa Colom, Héctor Ferrer Espert, Mar Ferris Ortega, Paula Ferris Ortega, Esteban Font Fabra, Saray Fontana Francisco, Marcos García Gil, Arnau García Pastor, Samuel Gil Mengual, David González Pastor, Iker Jover Millet, Víctor Lapiedra Malonda, Carla Lázaro Imbernón, Laura Manzano Rico, Marc Marí Alapont, Zaira Martín Álvarez, Andrea Martínez Sancasto, Marc Martínez Sancasto, Daniel Miguel Piris, Marta Moncho Bolufer, Pau Montagud Grau, David Ochando Muñoz, Marta Pedrós Vilches, Iker Peralta Llopis, Inma Ruiz Molina, Ausies Sala López, Carla Sapiña Tur, Sergio Simó Fernández, Joan Torres Falcó, Alba Tur Miñana.

Higinio Sanchis García, Carla Sanchis Melero, Higinio Sanchis Melero, Ernest Sanjuan Montagud, Melisa Sanjuan Montagud, Carolina Sansaloni Fuertes, Marcos Sansaloni Fuertes, Ainhoa Sapiña Aragó, Cristina Sapiña Benet, Isidro Sapiña Benet, Juan Sapiña Calatayud, Vicente Sapiña Fuertes, Oscar Sapiña Gomar, Vicente Sapiña Gomar, Pascual Sapiña González, Sara Sapiña González, Fran Sapiña Tur, Álvaro Sarrión Ribes, Carlos Sarrión Sapiña, Lorena Serra Vallet, Elena Simó Fernández, José Simó Vivó, Juan Soler Marí, Clara Soler Romero, Rocío Soler Romero, Juan Manuel Soriano Fernández, Sheila Tercero Tormos, Juan Tormos Blasco, Paula Torres Fuertes, Raúl Torres Fuertes, Javier Torres Rico, Pascual Torres Rico, Igor Tur Bou, Raúl Tur Bou, Desamparados Tur Marí, Jorge Tur Marí, Mar Tur Morat, Dunia Valero Morant, Álvaro Vallet Sapiña, David Victoria Quiles, Josep Victoria Quiles, Antonio Vidal Izquierdo, Mª José Vilches Sapiña, Carlos Villarrasa Martínez.

155


JUNTA DIRECTIVA PRESIDENT José Simó Vivó

Pedrós, Javier Torres Rico, Igor Tur Bou DELEGACIÓ DISFRESSES: Romina Carles Jover, Adrián Escolà Fenollar, Carol Romero Jiménez, Carol Sansaloni Fuertes, Oscar Sapiña Gomar, Clara Soler Romero

MEMBRES DE COMISSIÓ DE TREBALL DE JLF: Raquel Fenollar (Vicepresidenta), Elena Melero, Fernando Navarro, Óscar Sapiña Gomar

VICE-PRESIDENT: Iván Morales Fernández

ASSESSORS DEL PRESIDENT: Josep Codina Ardid, Juan Llorenç Peralta Oliver, Vicent Sapiña Fuertes, Pascual Sapiña González, Juan Soler Marí, Pascual Torres Rico

TRESORERS: Ivan Morales Fernández, Rocío Soler Romero VICETRESORER: Dunia Valero Morant COMPTADORS: Elena Melero Montero DELEGACIÓ LOTERIES: Mª José Colom Bodi, Nuria Espert Moreno, Òscar Sapiña Gomar

VICEPRESIDENT (adjunt del president): Juan Manuel Chofre Piris DELEGACIÓ DACTIVITATS DIVERSES: José Aragó Martínez, Marina Calabuig Signes, Gemma Chofre Piris, Juan Bautista Ferrer García, Pablo García Gómez, Miguel Grau Pastor, Alejandro Micó Bohigues, Pablo Muñoz Torrent, Carol Sansaloni Fuertes, Antonio Vidal Izquierdo COORDINADOR CAMPIONAT FUTBOL SALA: Romina Carles Jover COORDINADOR CAMPIONAT DE TRUC: Raúl Colom Blasco

VICE-PRESIDENTA: Mª José Cruañes Ferrer DELEGACIÓ PROTOCOL, FALLERATGE I ENTRADES: Àngels Bayona Adam, Marina Calabuig Signes, Susi Melià Peiró, Lucía Navarro Marí, Carol Sansaloni Fuertes, Òscar Sapiña Gomar, Rocío Soler Romero DELEGACIÓ SECCIÓ MASCULINA I FEMENINA: Asun Álvarez Cañadas, Àngels Bayona Adam, Estefania Colubi Font, Marta Marí Peris, Monica Marí Peris, Desamparados Tur Mari, Vicente Ribes Barberá, Òscar Sapiña Gomar, Elena Simó Fernandez DELEGACIÓ RIFES: Mª José Colom Bodí, Lorena Costa Marí, Nuria Espert Moreno, Elisa Fuertes Todosantos, Lucía Martínez Peiró DELEGACIÓ INDUMENTÀRIA: Marina Calabuig Signes, Mirta Ortiz Marti, Carol Sansaloni Fuertes, Ainhoa Sapiña Aragó

VICE-PRESIDENT: Vicent Sapiña Gomar DELEGACIÓ MONUMENTS: Pablo Fuertes Pizarro, Heliodoro Herman Castelló, Noel Hervás García, Toni Pedrós Sabater, Víctor Rafael Ferrer, Vicente Ribes Barberà, Ernest Sanjuán Montagud, Pascual Sapiña González DELEGACIÓ TRANSPORTS: Pablo García Gómez, Ruper Montalvo Bogarra, Víctor Rafael FERRER DELEGACIÓ PLANTÀ I GESPA: Andrés Boix Bisbal, Daniel Cuello Selfa, Enrique Del Arco González, Pablo Del Arco González, Pablo Fuertes Pizarro, Miguel Grau Pastor, Sergio Miralles Lahoz, Ruper Montalvo Bogarra, Vicente Ribes Barberà, Antonio Vidal Izquierdo, Igor Tur Bou, Raúl Tur Bou DELEGACIÓ TENDALS I CREMÀ: Óscar Cruañes Bolufer, Ruper Montalvo Bogarra, José Molina Simó, Víctor Rafael Ferrer, Vicent Sala

VICE-PRESIDENT: Òscar Agud Mariner DELEGACIÓ CASAL FALLER: Raúl Colom Blasco, Òscar Cruañes Bolufer, Enrique Del Arco Gonzalez, Alberto Franco Gil, Pablo García Gómez, Abel Peralta Oliver DELEGACIÓ MANTENIMENT I IMATGE DEL CASAL: Juan Bautista Ferrer García, Miguel Grau Pastor, Carlos García Gómez, Francisco 156


Mari Martí, Alejandro Micó Bohigues, José Molina Simo, Igor Tur Bou, Raúl Tur Bou DELEGACIÓ GASTRONOMIA: Jaume García Donet, Francisco Grau, Heliodoro Herman Castelló, Vicente Ribes Barberà, Javier Torres Rico, Igor Tur Bou DELEGACIÓ MÚSICS: Vicente Hernández Soriano, Toni Pedrós Sabater, Vicent Ribes Barberà

DELEGACIÓ PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ: Josep Bou Dalmau, Tamara Bou Mahiques, Adrián Escolà Fenollar, Lucía Navarro Marí, Clara Soler Romero, Mònica Carles Jover VICE-PRESIDENT: Juan Sapiña Calatayud DELEGACIÓ PROCLAMACIÓ I PRESENTACIÓ: Àngels Bayona Adam, Josep Bou Dalmau, Gemma Chofre Piris, Juan Bautsita Ferrer García, Pablo García Gómez, Miguel Grau Pastor, Oscar Sapiña Gomar, Pascual Sapiña González DELEGACIÓ FALLERS DHONOR: Àngels Bayona Adam, Josep Codina Ardid, Paco Grau, Susi Melià Peiró, Abel Peralta Oliver, Juan Llorenç Peralta Oliver, Pedro Ribes Bohigues COORDINADOR TASTOS: Pablo García Gómez

VICE-PRESIDENT: Marcos Sansaloni Fuertes DELEGAT JLF: David González Piris DELEGAT JLF ESPORTS: Alvaro Vallet Sapiña, David Victoria Quiles, Vicent Hernandez Soriano COMPONENTS JLF: David González Piris DELEGACIÓ INFANTILS: Tamara Bou Mahiques, Paula Buenrostro Bohigues, Mónica Carles Jover, Romina Carles Jover, Adrián Escolà Fenollar, Lorena Ferri Vallet, Andrea Juan Calatayud, Mireia Nicola Femenía, Lucía Navarro Marí, Noemi Osa Puig, Elena Simó Fernández, Clara Soler Romero, Rocío Soler Romero DELEGACIÓ FESTES MAJORS: Carlos Bolufer García, Paula Criado Simó, Sara Chofre Bru, Enrique Del Arco González, Pablo Del Arco González, Salva Ferrando Calatayud, Blas Jiménez Piris, Victoria Jiménez Piris, Óscar Juan Calatayud, Rubén López Martínez, Paula Martín Olivert, Mar Martínez Olivert, Òscar Sapiña Gomar, Clara Soler Romero, Rocío Soler Romero, Antonio Vidal Izquierdo

VICE-PRESIDENTA: Dunia Valero Morant SECRETÀRIA: Elisa Fuertes Todosantos VICE-SECRETÀRIA: Lorena Costa Marí AJUDANTS SECRETARIA I DOCUMENTACIO INTERNA: Marina Calabuig Signes, Raquel Fenollar Puertos, Carol Sansaloni Fuertes CENS-RECOMPENSES: Lucía Navarro Marí DELEGACIÓ MÀRQUETING: Raquel Escrivà Fernández, César Garrido Vallet, Susi Melià Peiró, Víctor Píris Domingo DELEGACIÓ ESTATUTS: Susi Melià Peiró, Dunia Valero Morant

VICE-PRESIDENT: Nacho Romero Ferrer DELEGAT JLF CULTURA: Adrián Escolà Fenollar, Lucía Navarro Marí DELEGACIÓ TEATRE: Marina Calabuig Signes, Romina Carles Jover, Gemma Chofre Piris, Adrián Escolà Fenollar, Nuria Espert Moreno, Lucía Navarro Marí, Carol Romero Jiménez, Loli Romero Jiménez, Carol Sansaloni Fuertes, Òscar Sapiña Gomar SAINET: Ramón Marí, Domènec Garcia Pastor, Mª Angeles Melero Monzo 157


158


No fa tant que réiem junts, ballàvem, dinàvem, gaudíem, no fa tant que compartíem la vida junts. Però ara sembla que fa molt, que el temps ha passat massa ràpid i ha fet estralls, que tot sembla un record llunyà i distant com quan de manera fortuïta cau a les teues mans una foto ja oblidada que recorda moments immillorables que, ara, tobem a faltar. Se’ns oblida que no portàvem mascareta i que els abraços i els besos eren possibles, perquè la distància social ni la podíem tindre, ni la volíem. No fa tant que he parlat amb tu i t’he dit que quan tot passe... Tornarem a riure junts, a ballar junts, tornarem a compartir les mateixes emocions i alegries, tornarem a gaudir d’una cassalla en grup, d’un casal sempre ple i de la millor companyia, perquè tornarem a estar-hi presents. Tornarem perquè t’ho vaig dir i perquè la Taüt s’ho val.

159


160


161


162


163


164


165


166


167


168


169


170


171


PREMIS 2020 CULTURA

ESPORTS > VOLEI PLATJA > BASQUET > TRENCACLOSQUES INFANTIL

CAMPIÓ CAMPIÓ CAMPIÓ

> TENIS TAULA > PIC I MANETA > FUTBOL SALA INFANTIL > TRENCACLOSQUES ADULT > PILOTA VALENCIANA > PÒQUER

SEGON SEGON SEGON SEGON SEGON SEGON

> PÒQUER ( HÈCTOR) > FUTBOL SALA SÉNIOR

TERCER LLOC TERCER LLOC

> TRUC

QUART LLOC

> MILLOR ACTRIU DE REPARTIMENT FABIOLA PALERO I CAROL ROMERO > SEGON LLOC PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ

LLOC LLOC LLOC LLOC LLOC LLOC

> LLIBRET DE LA FALLA TERCER LLOC 18é PREMI DE LA PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ DE LA GENERALITAT VALENCIANA > OBRA DE TEATRE TERCER LLOC

172


173


RECOMPENSES MAJORS RECOMPENSES MAJORS JUNTA LOCAL FALLERA 2020-2021 CULLERA D’ARGENT

CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER

Eva Martínez Ivars Carol Ribes Romero

Marina Collado Audivert Roberto Costa Marí Raquel Fenollar Puertos Vicente Sapiña Gomar Carlos Sarrión Sapiña Juan Manuel Hernández Soriano

CULLERA D’OR Federico Carbó Mas Mónica Carles Jover Enrique Del Arco González Nuria Espert Moreno Raquel Fenollar Puertos Roberto Fontanella Garcés Óscar Juan Calatayud José Molina Simó

Carla Sanchis Melero Clara Soler Romero Álvaro Vallet Sapiña Carlos Villarrasa Martínez Clara Roselló Ferrer Iván Morales Fernández

CULLERA D’OR AMB FULLES I BRILLANTS Miguel Grau Pastor Elena Melero Montero Sergio Miralles De La Hoz Marcos Sansaloni Fuertes

JUNTA CENTRAL FALLERA 2020-2021 BUNYOL D’ARGENT

BUNYOL D’OR

Adrià Aragó Lloret Edgar Castillo Codina Rafael Joan Collantes Martínez Paula Criado Simó Joaquín David Cuello Selfa Juan Bautista Ferrer García Alaia Hernández Berganzo Vicent Hernández Soriano Mar Martínez Olivert Laura Pellicer Carboneras

Beatriz Benito Ruiz José David Collado Tormos Pablo Del Arco González Guadalupe Del Arco González Salvador Ferrando Calatayud Víctor Rafael Ferrer Fran Sapiña Tur Sheila Tercero Tormos

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Marina Collado Audivert Roberto Costa Marí Raquel Fenollar Puertos Vicente Sapiña Gomar Carlos Sarrión Sapiña Juan Manuel Hernández Soriano

174


BUNYOL D’OR AMB FULLES I BRILLANTS

BUNYOL D’OR AMB FULLES I BRILLANTS

Sergio Miralles De La Hoz

Elena Melero

Tota una vida en la comissió. Senzill, esportista, treballador, gent que sempre està quan el necessites. Amic dels seus amics, amb la humilitat i el somriure al davant.

Parlar d'Elena Melero, és parlar de falla. La vinculació d'aquesta fallera al món de les falles és de treball de constància i d'entrega, tres virtuts que des de la Junta Local Fallera, i en la comissió, consolida l'harmonia i el bé comú.

BUNYOL D’OR AMB FULLES I BRILLANTS

BUNYOL D’OR AMB FULLES I BRILLANTS

Faller d'arrel, passió per la festa fallera, disposat sempre a treballar sense fer soroll, esportista, pare, marit, imprescindible per a família i amics. Bona gent amb el positivisme per bandera.

Miquel és aquell faller que tothom busca, i sempre troba. Sempre disposat a treballar, quasi sempre on menys es veu, i fent una llavor encomiable. Divertit i disposat, no hi ha problema que li planteges que no puga solucionar.

Marcos Sansaloni Fuertes

Miguel Grau Pastor

175


RECOMPENSES INTERNES 2020-2021

TAÜTET D’OR

Juan Tormos Blasco

Els orígens d'aquesta falla porten la teua sang, i la teua llarga trajectòria com a membre de la comissió avalen el sentiment i la fidelitat que sempre has tingut per la falla La Taüt.

QUADRE 25 ANYS Lorena Costa Marí

"Per les teues venes corre sang fallera des que vas nàixer. Passa el temps, vius i fas viure les falles amb eixa enorme alegria i felicitat que et caracteritza, tant a la gent que t'envolta com al millor regal que tens, les teues filles! A les que com tu, des del primer dia viuen amb gran orgull i amor el fet de pertànyer a esta gran comissió, la FALLA TAÜT!

La teua família.

Gràcies per formar i seguir formant part, per molts anys, de la nostra comissió".

TAÜTET D’OR

Doménech García Pastor

David, Ariadna i Vera

Com d'afortunats som aquells, que amb Domènec, algún moment de sa vida convim amb ell!!!

Quanta dedicació, estima i felicitat ens transmet, compartint amb ell, la passió que per la falla sent!!! Perquè ell té bondat, és responsable, company, humil, fidel i sobretot únic com a marit, pare i TAÜTER!!! 176

La teua família


TAÜTET D’OR AMB FULLES Juan L. Peralta Olivert

Una vida dedicada al món de les falles. Té absoluta passió per la seua volguda Falla Taüt, de la que és un dels millors relacions públiques. Treball, somriures, xarradetes i bon humor, són habilitats que demostra a cada reunió. Un plaer poder gaudir de tu Joan. La teua família.

TAÜTET D’OR AMB FULLES I BRILLANTS Pedro Ribes Bohigues

Admiració, passió, il·lusió, treball, nervis, dedicació, estima... entre mil coses més són les que veig en tu en parlar de la nostra volguda falla. I és que no hi ha millor persona per transmetre el sentiment faller. Gràcies per ensenyar-nos el vertader significat d'esta festa i per fer-nos formar part d'esta gran família que avui et reconeix amb el seu millor guardó: el Taütet d’Or amb fulles. Et volem. La teua família.

TAÜTET D’OR AMB FULLES I BRILLANTS Vicente Sapiña Fuertes

Taüter des de la medul·la, ha sabut inculcar a la seua família la passió que suposa ser faller d’una comissió amb tanta tradició. Bé podia ser vocal o president que sempre ho ha donat tot a l’hora de treballar perquè la seua comissió estiguera sempre al capdamunt. La teua família.   177


178


SENTIMENTS I IL·LUSIONS DE LA FM

Deien que d’aquesta eixiríem més forts. I tu rius quan, dia rere dia, veus la quantitat de joves que s’estan contagiant per celebrar festes clandestines, festes que porten conseqüència als qui els esperen a casa i tu, mentrestant, gires el teu cap al penja-robes on descansen els teus vestits esperant per ser lluïts de nou. I esbufegues.

Mònica Marí Fallera Major falles 2020/2021

Rius quan infinitat de famílies salten els tancaments de comunitat perquè al teu poble es respira un aire més fresc, i esbufegues de nou. Potser alguns sí que eixirem més forts d’això. I ho farem culminats de paciència per aguantar totes les irregularitats que anem veient. Perquè a mi també m’encantaria eixir de vacances i no ho faig. M’encantaria organitzar una barbacoa amb els meus amics i brindar, perquè sí i no ho faig. Sóc una persona que estima el seu treball i ara no puc treballar. I sí, a mi també m’encantaria celebrar les falles. Que la festa torne a omplir els carrers. Les xarangues, els coets i les mascletades, menegen a la gent des de casa… però estem esperant, i no esperem perquè és el que ens abellisca sinó perquè tots hem de fer això per tots, però sobretot pels que ens esperen a casa. Perquè ja tindrem temps de celebrar, de fer història de nou i llavors NO HI HAURÀ QUI ENS PARE.

És dimarts. Són les 11.30 hores del matí i em trobe asseguda davant d’un ordinador amb un full en blanc que em mira i que sóc incapaç d’omplir ara mateix. I no és perquè no desitge expressar el que sent en aquests moments, sinó perquè no sé ni per on començar. Tot va començar en caos o, potser, amb el major dels rebomboris, com el soroll d’una xaranga el primer dia de falles. Després, el silenci, com el xiulet que queda en les teues oïdes després d’una bona mascletà, que encara que el continues escoltant, saps que en realitat tot ha acabat. I finalment, el no-res, com aquella estranya sensació quan el dia 20 de març ixes al carrer i la teua falla ja no està adornant el centre de la plaça. I no ens queda una altra que resignar-nos, aguantar, perquè ens ha tocat viure una època de paciència… moltíssima paciència. Als xiquets, als autònoms enfrontant el tancament dels seus comerços, a l’hostaleria, als sanitaris… Si a ells se’ls ha demanat la mateixa paciència, com no aguantarem nosaltres?

Així que no sé molt bé com em sent, només sé el que vull: que passe. Espere que no dins de molt de temps. Vull gaudir de la festa que més m’agrada. Tornar a veure riure a la gent mentre balla a ritme de xaranga. Sentir vibrar de la cridòria de la gent als jardins del Mercat la vesprada dels premis. Omplir les barres amb “xupitos” i celebrar, més que mai, que estem vius. Sentir la calor del foc després d’una traca la nit de la cremà. La cara dels meus pares en veure’m desfilar el dia de l’ofrena i regalar les flors a aquells que des de dalt tant em cuiden.

S’ha fet famosa la paraula RESILIÈNCIA (capacitat per a adaptar-se lleument amb resultats positius enfront de situacions adverses). I respires, perquè tu eres una persona PACIENT I RESILIENT, però cada dia, amb cada notícia negativa, deixes de ser pacient i eixa resiliència, cada dia va minvant, igual que el teu desig que tot passe i torne a ser com abans i t’adones que, possiblement, ja res tornarà a ser com abans.

Així que sí… Jo només vull que torne a succeir. Benvingudes falles… siguen quan siguen, no us oblideu de nosaltres. Nosaltres cada dia pensem en vosaltres, perquè quan crema una mica el sol la nostra ment sempre diu “Hui fa dia de falles”. 179


180


SENTIMENTS I IL·LUSIONS D´UN PRESIDENT

José Simó President 2020/2021

Ens trobàvem a una setmana de falles. Les ganes es notaven en l´ambient i, de sobte, el món em va caure als peus. Tenia el cor trencat en mil trossos. 10 de març de 2020, un dia que mai oblidaré. La situació per la COVID-19 començava a complicar-se, era clar, però mai em podria imaginar que ens quedaríem sense falles. Tants sentiments em van passar pel cos en qüestió de segons… tristesa, responsabilitat, dubtes i, fins i tot, por. El pitjor va ser el dia següent. Una vegada els presidents de les comissions estàvem informats dins del possible de tot el que implicava el món faller, haver de comunicar als representants que m´acompanyaven en aquest exercici faller que no anaven a poder complir el seu somni… fou molt dur. I més tard haver de transmetre a la comissió la notícia, enfrontant-me a les seues cares plenes de tristesa. Una sensació d’impotència s´apoderava de mi per no poder respondre a totes les preguntes de les falleres i dels fallers, perquè jo mateix també em feia eixes preguntes i no tenia les respostes. Passaven els dies i van ser diverses reunions que s’hagueren de realitzar per via telemàtica amb Junta Local Fallera i amb els vicepresidents d´aquesta comissió. Sols així poguérem anar aclarint aquest gran embolic en què estava el món faller. 181


> L´IMPERI DE LA CULTURA DEL “LLIBRET HABILIS” AL “LLIBRET SAPIENS”: L’EVOLUCIÓ Óscar Agud Faller de l’A.C. Falla Taüt

Aquest primer llibret de falla comptava a la portada amb un dels primers esbossos realitzat per l’artista-fuster i faller Gabriel Bonet. Amb Juan Pedrós com a President de la falla, el llibret plasmava les seues falleres majors, regines del foc, regines de les festes i president infantil com a cos fonamental del llibret. En aquest primer llibret, Josep De La Torre amb els seus magnífics versos, feia un homenatge a falleres majors, presidents, veïnat i a la festa d’aquells primers 50 anys, incloent un vers especial a Josep Navarrete, faller que els va deixar poc temps abans. Un llibret que honrava totes aquelles persones que, en major o menor mesura, posaren pedra sobre pedra per a que Cullera començara a ser Ciutat Fallera.

Es diu que els llibrets de falla són els guardians de la història de les falles, l’instrument millor i més contrastat per a que tothom puga reviure el seu passat i present faller. I no sols això, és una mena d’enciclopèdia fallera on poder consultar tot allò que de tant en tant es discuteix a milers de tertúlies als casals i que encara no tenen resposta al gran llibre mundial que és internet. Parlar de l’evolució del llibret a la nostra falla és una tasca de moltes hores, no tantes pel temps que estàs construint el text i redactant-lo, sinó pel temps que perds a cada plana que obris de qualsevol llibret antic i venen al cap desenes de records, anècdotes i històries viscudes. A més, utilitzes les noves tecnologies per enviar fotografies, textos i curiositats a aquelles persones que visqueren amb tu aquells sempre meravellosos anys.

Fins l’any 1984 la nostra comissió no va tornar a fer llibret de falla. En aquella ocasió fou per commemorar el 10é aniversari des que la nostra comissió tornava a ser falla. Fou un llibret senzill, on es feia un recorregut pels monuments, artistes, lemes dels monuments, Falleres Majors i Presidents i, com no, als premis obtinguts. Aquell llibret amb portada de color blau i amb sols l’escut imprés en plata, ja començava a incloure recompenses a fallers, tant de Junta Local com de Junta Central i el programa de festes. A més, aquell any ja començà el nostre faller Ramon Marí a fer el lema i guió del monument, crítiques i versos a Falleres Majors, tasca que segueix desenvolupant amb gran destresa i veterania a l’actualitat, sent un dels que més temps porta treballant en els llibrets de falla de la nostra localitat.

Aquesta evolució del llibret de la nostra falla l’estudiarem des de l’època més moderna de la comissió, des de quan es va tornar a plantar falla ininterrompudament fins a hui. La nostra comissió començà a fer llibret de falla l’any 1978. Aquell any la comissió feia el 50 aniversari des de la primera falla plantada a Cullera, exactament plantada al mateix lloc on ara plantem cada any el nostre monument. Aquella primera falla anomenada FALLA ARRAVAL DE LA MAR va passar mil i una històries per a arribar quasi 50 anys després com a FALLA PLAÇA JOSEP ANTONI I ADJACENTS i posteriorment a falla TAÜT com és anomenada a l’actualitat. 182


De nou el llibret patia un paró fins 199 quan, amb Joan Gimeno, part imprescindible al llarg dels anys al llibret de falla i aquell any com a President, per commemorar el 20é aniversari, es va fer un llibret molt semblant al de 1984, però ja amb un format A4 i on, per primera vegada, incloïa fotografies tant de la plantada del monument com de fallers a les diverses activitats realitzades al llarg de l’any. Aquest llibret va ser el punt d’inflexió que va promoure la continuïtat d’aquest fins l’actualitat.

tema visual amb fotografies ja algunes a color i detallant cada vegada més les escenes, la crítica i el guió del monument. L’any 2003 marcà el 75é aniversari des d’aquell 1928 que Cullera començava a plantar falles. Es tornava a recordar la història de la falla. Aquell llibret, ja en format A4 i portada semblant a la del 50é aniversari per homenatgear-lo, constava d’una estructura ja més moderna i una notòria millora de qualitat. S’incorpora gent nova al llibret de falla com Susi Meliá i Óscar Agud. Recordem especialment articles sobre els llibrets commemoratius de la falla escrits per Jose Codina Cerveró, el canvi de nom de la falla, la famosa denúncia que ens ficaren i un tall de barba per Jose Codina Ardit, textos sobre festes i entrevistes als representants. Són anys en el quals la impremta Costa passava a ser la nostra segona casa durant una setmana, on passàvem juntament amb Joan maquetant, corregint, canviant i organitzant el llibret fins que ens quedava perfecte. Fins i tot el seu gos va fer amistat amb nosaltres i no eixia de baix les nostres cames mentre allí estàvem.

Des de 1995 fins l’any 1998, la comissió realitzà llibrets de falla modestos, recollint l’essència de cada any, però evolucionant de forma sutil, van incloent-se alguns textos sobre representants i fotografies de fallers i activitats realitzades al llarg de l’any. En aquest 1998 ja començà Juan Sapiña a fer articles per complementar tota la informació sobre l’actualitat fallera anual, convertint-se, junament amb Ramon Marí en els qui més anys porten i segueixen treballant a la delegació del llibret. De nou, al 1999 toca aniversari: el 25é. Aquest any de nou s’aposta per un llibret més dimensionat, amb una portada amb l’esbós del monument d’aquell any i on Pascual Sapiña treballa de valent per recopilar dades i fotografies per plasmar-ho tot al llibret ordenadament. Al centre del llibret incorporava un póster central que es podia retirar i desplegar en format A2, amb una fotografia central de l’esbós del monument d’aquell 1999, al voltant tots i cadascun dels monuments plantats en aquells 25 anys a la nostra plaça junt al premi obtés. A més a més, tant Juan Sapiña com Jose Codina, complimentaren el llibret amb articles excepcionals. Es va recordar a l’artiste faller Jose Simó Marí “BLASCO”que ens va deixar aquell any, es va fer un repàs per la història de la falla amb les “ quatre etapes “ viscudes i, com a novetat, les nostres col·laboradores començaren a formar part d’aquest amb una fotografia d’una de les primeres reunions i l’agraïment de la comissió cap a elles. Aquest llibret obtingué el tercer premi als llibrets de falla organitzat per Junta Local. Fou la primera vegada que obtingué un premi la nostra comissió pel que fa als llibrets.

“REVISTA HOLA”. Amb una portada semblant a les portades d’aquesta reconeguda revista, el llibret del 2004 crec que és el punt on tot canvia. A partir d’aquest llibret comença a fraguar-se el que ara és “L’EQUIP DE LLIBRET”. Va ser el primer any on disfrutàrem com a xiquets treballant pel llibret, aconseguírem implicar a quasi tota la comissió amb ell, alguns ens deien que estàvem bojos, altres que ens deixàrem l’alcohol. Però pense que eixa bogeria va aconseguir que per fi els fallers començaren a tindre interés per conéixer el llibret de la falla. Ple d’articles amb to picant i xismós, contàvem històries quotidianes de la falla i anècdotes tal vegada exagerades dels fallers. Incloïa una entrevista a Carles Donet “Charli” on ens deia que la seua il·lusió era plantar a València en secció especial. Cosa que poc després aconseguiria. Aquell any començaren els esmorzars de publicitat, on quedàvem els del llibret i després d’omplir la panxa marxàvem pels comerços del poble per a que col·laboraren amb la seua publicitat al llibret. Els següents anys seguiren en la línia del’any anterior, llibrets cada volta millors i més interessants per als fallers, amb articles de fallers i per als fallers. Llibrets que contaven amb un Valencià normalitzat amb Àngels Falcó i Josep Lluís Aparici

Del 2000 al 2002 segueix evolucionant el llibret, sempre amb el contingut essencial que ha de tenir un llibret de falla però ja envoltant-ho d’articles de temes fallers i d’actualitat, reforçant 183


que no se’ls escapava cap errada ortogràfica. Llibrets innovadors com al 2006 en forma de calendari per poder colgar a casa i no perdre’s cap acte al llarg de l’any faller, o al 2009 on repassàvem 15 any consecutius fent llibret de falla, articles ja amb l’actualitat tant local com del cap i casal, les festes i tradicions a Cullera o l’aniversari de la pantanada de Tous al llibret de 2008. Aquestos any es comença a donar la importància que correspon a la menudalla de la falla. La comissió infantil comença a tindre el seu lloc dins del llibret i, a banda de participar en ell, poden disfrutar d’articles, contes i mil històries per a que ells visquen també el llibret de falla. A partir de 2010 els llibrets de la falla Taüt ja començaven a interessar a altres falles que estaven en lluita pel premi tant a Cullera com a València. Aquestos anys aconseguírem anar introduint gent nova i jove a l’equip, a banda dels que ja estaven: Juan Simó, Àngels Bayona i Lucía Martínez donaven aire fresc al llibret, Paula Torres i Héctor Sanmanuel ja començaren a col·laborar amb excel·lents articles. I el més important i que va acabar d’unir a tot l’equip va ser els sopars estivals “de treball”. Vam fer bona pinya, perquè en açò consisteix el llibret de la falla Taüt: en un EQUIP, llibret fet per fallers i per als fallers. Recordem amb nostàlgia al llibret del 2010, la història de com ha canviat la plaça la seua idiosincràcia cap a la modernització i dels seus negocis alguns quasi centenaris. Com al 2011 introduíem dos seccions noves que perdurarien en el temps com són: “falles mítiques” i “boig per les falles” o es parlava d’aquells monuments que mai s’obliden i dels fallers i falleres de la comissió que viuen de vegada massa intensament el món faller. Començàrem a incloure a col·laboradors especials com Jordi Maravilla, Josep Lluís Aparici o Àlex Creus entre altres, que donaren un bot de qualitat als articles i que a dia de hui segueixen apostant per escriure al nostre llibret i s’han convertit en grans amics fallers. Guanyàrem en qualitat fotogràfica amb l’inestimable ajuda de Fernando Navarro que ens va transformar les fotografies en obres d’art. Tot açò va donar el seu fruit al 2012 on aconseguíem el 3r premi al concurs de llibrets de Junta Local Fallera de Cullera, un llibret que parlava al voltant del numero 7 i que Adrián Escolá, qui també començà a formar part de l’equip, ens va dissenyar una innovadora i curiosa portada, cosa que ens va fer seguir millorant i entrar el “gustet” als premis. Al 2013 s’incorporava Nacho Romero, actual coordinador del lli184


bret i en 2014 Edgar Frígola i Ivan Morales donaven l’espenta definitiva per a començar a donar guerra tant a Cullera com a València on des de 2014 no hem deixat de participar al concurs de llibrets organitzat per Junta Central Fallera, on tot l’equip de llibret amb Presidents i Falleres Majors ens comboiem i engalanem per anar a recollir el premi davant de la Fallera Major de València i la seua Cort d’Honor. Aquestos últims anys hem aconseguit situar-nos al capdavant dels llibrets de falla tant de Cullera com a València, excel·lents portades a càrrec d’Edgar guanyadores de diferents banderins, magnífiques incorporacions com les de Josep Bou, Victor Piris i Raquel Escrivá. Com a súmmum aquell primer premi a Cullera al 2017 on amb una maquetació impecable i com a fil conductor el nostre riu Xúquer, aconseguírem pegar un colp damunt la taula i culminar la feina feta durant els últims 22 anys. Aquest últim any hem aconseguit el premi 18é al concurs de llibrets de falla de Junta Central Fallera de València, el millor premi aconseguit al cap i casal des que participem, i on mai hem deixat d’anar a pel nostre banderí de premiats. I tot gràcies a formar un EQUIP, el millor EQUIP. És la paraula que definix millor que ninguna al llibret de la nostra falla. Apostem per això i així ha de seguir sent. Per finalitzar, donar les gràcies a tots i cadascú que ha perdut algun minut de la seua vida per dedicar-la al llibret de falla. Tanmateix a tots els col·laboradors i empreses col·laboradores que segueixen apostant per la cultura a les falles. Disculpes per si se m’ha oblidat algú o he errat en alguna informació i, sobretot, animar a tots que disfruteu del llibret de falla. Sols una suggerència: agafeu qualsevol llibret que tingau per casa, quan més temps tinga el llibret millor; pegueu-li una ullada i vos assegure que la vostra ment tornarà a reviure mil i una històries d’aquells meravellosos anys fallers. Més que mai aquest any. Segur que aquesta teràpia ens serveix per a mantindre viu l’esperit faller i segur que dintre d’uns anys estarem tots buscant aquest llibret. Sí, sí, aquest, el llibret del 2020, que malauradament l’anomenarem tots com el llibret de falla de l’any del coronavirus, i poder recordar com i què férem per passar un any tan diferent i poder mantindre viu l’esperit faller que viu en nosaltres.

185


> TEATRE

XIQUES CATÒLIQUES, APÒSTOLIQUES I ROMANES, CRÍTICA I HUMOR. Adrià Escolà Faller de l’A.C. Falla Taüt

a imaginar-la al escenari; és en eixe moment quan t’en adones de quebestàs davant de l’obra elegida.

CRÒNICA DE 2020 Sens cap dubte, el teatre és oci i cultura, de vegades és tragèdia i en altres moments comèdia, però, en definitiva, el que fa es convidar-nos a la reflexió. Quan seiem a les butaques dispostos a vore un obra obrim una finestra a escenes que, pot ser, tinguen alguna cosa que en comú amb la nostra vida, amb els records que atresorem o amb les persones que coneguem. Així, durant el teatre es podran despertar diverses emocions que embelesaran o, fins i tot, subyugaran al públic. Amb eixe esperit, el grup de teatre de l’ A.C. Falla Taüt, puja als escenaris any rere any, i l’exercici 2019-2020 no va ser una excepció. El teatre mai s’atura, i es que en acabar la representació, totes les mans es possen a treballar per preparar un obra més, amb la intenció de tornar a disfrutar i aconseguir que el públic disfrute o, almenys, desperte els seus sentiments de nou al pati de butaques. Aquest és un procés llarg, en el que es posen moltes obres damunt la taula, però sols una serà elegida. Hi ha que llegir i més llegir, tornar a buscar guions, coneixer més obres... Fins que a la fi, una d’elles et captiva, et mou per dins, la imaginació fa la seua feina i comences 186

Xiques catòliques, apòstoliques i romanes, va ser eixa obra. Un teatre enèrgic, atrevit, amb molta crítica social i, això sí, tractat amb molt d’humor, un humor que podriem catalogar com a políticament incorrecte. No va ser un any fàcil, l’obra requeria molta feina actoral, cadascuna de les actrius tenia que preparar dos personatges que s’havien de diferenciar i, a més, el fet de representar xiquetes era una dificultat afegida. Malgrat açò, després de mesos de treball, de rises, de algun que altre mal de cap, de preparació del decorat, de més rises, de sopars, de cafenets i de nits sense dormir, aplega el moment. Els nervis estan a flor de pell la nit d’abans, es fan viatges amb la furgona per arreplegar materials com els focus o el decorat i, com sempre, el muntatge s’allarga més del esperat. Arribats a este punt tenim la sensació de que tant ens dona un hora més que menys, i entre rises, llums, i objectes que colocar a l’escenari els minuts van passant. Les actrius comencen a repasar text i posicions, mentre sorgeixen algunes frases conegudes per tots els que en algun moment hem estat


en aquest ambient: “Això no ho tinc al lloc”, “La pilota va en eixe cub?”, “Ara per on ixc?”... Infinites qüestions a resoldre que es repeteixen any rere any i que no sols demostren els nervis que ja experimenten les actrius, sino que també reflecteixen el seu interés pel treball fet i perquè tot ixca bé. Passada aquesta nit, aplega el dia esperat. El matí de la representació és molt intens, poden aflorar més nervis o inclús certes inseguretats, i és en estos instants previs quan ens necessitem els uns als altres més que mai. Portem treballant mesos, lluitant per dur a terme una proposta artística en la que confiem i l’esperit d’equip ix a relluir. Finalment, quan es representa l’obra tantes vegades llegida, escoltada i imaginada, no podria descriure el que es sent, perquè els nervis ens fan quasi oblidar el que pasa en aquell moment dalt l’escenari, no obstant això, el que sí recorde són els abraços, els besos, i les llàgrimes d’alegria que s’ens escapen al acabar la funció. És en mig d’esta remor d’emocions quan s’escolten paraules com “vull tornar-la a fer” o “ja s’acabat, que ràpid ha passat” que ens plenen de satisfacció en saber que hem fet la feina de la millor manera possible i que ens espenten per a seguir amb més força (“Al any vinent, mes i molt millor!”) I així serà, enguany tornem amb més i millor, trobarem nous personatges, escenes i històries que contar i, treballant colze a colze, farem de nou grup de teatre, perque som un equip, un gran equip!

187


188


189


GELOSIA DE NOVENÇÀ

Ramón Marí Faller de l’A.C. Falla Taüt

El passat 17 d'Octubre el nostre grup representà el sainet Gelosia de Novençà, una obra original de Josep Peris Celda, un prolífic autor valencià de sainets tan coneguts com Per la fam d'heretar, Nelo Bacora... L'esmentat sainet va ser estrenat el dia 10 de novembre de 1917 al “Teatre Marin” del Cabanyal, amb tant d'èxit que va aconseguir fer 128 representacions consecutives. Tal com especifica l'autor, es tracta d'un sainet bilingüe en un acte i en vers, per això la nostra intenció va ser respectar al màxim l'idioma original de l'obra, que barreja valencià i castellà al mateix temps, per tal de no desvirtuar la rima del text original. Intentàrem que els espectadors es traslladaren a principis del segle XX, a un poble situat prop de València, respectant al màxim el vestuari i costums de l'època, com la de traure comptes en grans o baines, dir i rebre recaus pel boca a boca, fer l'almàssera com a viver o que el mestre o capellà, il·lustrats de l'època, feien de lectors i escriptors de cartes i altres documents.

Aquests personatges foren interpretats per: - Elisa - Mònica Marí - Ramona - Mari Àngels Melero - Maria - Asun Álvarez - Quico - Pep Bou - Nofre - Ramon Marí - Don Gaspar - Domènec Garcia - Joanet - Paco Grau

L'obra passa per ser un drama rural valencià amb una trama i un desenllaç sense ser dramàtics. Compta amb uns personatges molt definits: el tio Nofre, llaurador ja entrant en anys; La Tia Ramona, muller de “armas tomar”, sempre maquinant i malcorant; Joanet, carreter que fa d'ordinari entre els pobles i València; Maria, xica jove amb mal d'amors; Don Gaspar, mestre vell en una època en què molta gent era analfabeta; i la parella de novençans, Elisa i Quico, ella, muller feinera de sa casa i ell, un llaurador entregat al seu ofici, però amb una gelosia totalment descontrolada que el porta a fer un gran desgavell.

Tots ells ens van fer passar una estona desenfadada i molt divertida. Ara, com a comiat d'aquest article, els deixe amb algunes de les perles que es poden trobar a l'obra. 190


Està molt bé que el gelós, passe la vida dubtant, i amagat vaja olorant, igual que si fora un gos. Calla les figues de pala, diuen que curen els cels, s' assequen com l'abadejo, i se'n va la cel.losera. Com a que tinc eixe dret, i puesto que no té altra ajuda, vaig a casa la Paluda, a parlar en Rafelet. Eixe a mi no me la pega, i quan puga me la paga. Els ulls el fan llumenetes, i tens cap de carabassa. Per fi a ma casa he arribat, i ací estic perquè he vingut.

191


192


DONES COL·LABORADORES

193


PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ COM A MOTOR DE LA FALLA, EN TEMPS DE COVID Clara Soler Fallera de l’A.C. Falla Taüt

No ens podíem reunir i gràcies a les videoconferències vam poder posar en comú cada una de les idees que ens venien; reptes en família, concursos, manualitats, receptes, recomanacions literàries, cinematogràfiques i musicals... Milers d’activitats per omplir la nova rutina. Estava clar que aquest any no hi hauria falles, però ningú ens impedia gaudir d’elles d’una altra forma… Així que vam celebrar unes falles virtuals. Ens proposàrem omplir les xarxes socials de la nostra història amb els nostres monuments, els nostres fallers i les nostres tradicions.

Tots recordem aquella nit del 10 de març, on ens comunicaren que la nostra festa arribava a la fi per a aquest any.

En veure l’èxit que va tindre aquesta iniciativa ens vam adonar que la cultura podria ser un gran remei per a la quarantena, i que les xarxes socials foren el motor d’unió amb els fallers i les falles.

Al meu casal ens quedàrem tots perplexos… No sabíem què estava passant, si açò era real, o més bé una broma… però tot va cobrar sentit el dia 11 on després de dinar ens vam haver de despedir de la nostra família fallera i de la que era la nostra casa durant aquell mes.

I és que amb una cosa tan senzilla com una publicació hem pogut arribar a les vostres cases, per fer-vos sentir com al casal i gaudir de la festa des d’una altra perspectiva, però sempre units, perquè així fem falla, la NOSTRA FALLA.

No havíem imaginat mai un mes de març tan silenciós, on l’olor a pólvora no fora el nostre millor perfum; la Cerveró, el nostre millor cafè; les pintes, el millor pentinat per a lluir i els coets, el millor despertador…

Amb açò no sols parle de la meua comissió… sinó de totes, i és que des de els grups de cultura hem omplit el buit que la festa ens ha deixat! En conjunt, en aquest confinament, ens hem recolzat, però no sols hem treballat per als nostres fallers i les nostres falles, sinó també per la gent del nostre poble.

Al cap d’uns dies on tot era silenci i tristesa, la delegació d’ús i promoció del valencià de la falla Taüt, va decidir que no podíem quedar-nos quiets, que la festa havia de continuar viva encara que fos dins de la llar de cada faller. I així va ser. Des de la part cultural de la falla (aquella que, en ocasions, no sol ser molt valorada) ,teníem unes ganes infinites d’animar, fer riure i fer saber als nostres fallers, a tota la gent, que no estaven sols, que junts anàvem a passar aquestes setmanes, aquests mesos, i tot el que ens vinguera.

El que m’agradaria transmetre amb aquestes paraules, és que per a l’equip d’ús i promoció del valencià ha sigut molt gratificant treballar agafant com a motor la cultura per animar els nostres dies, esperem que la nostra feina haja sigut igual d’estimulant per a vosaltres. Així que des d’ací vull agrair a tots els equips d’ús i promoció del valencià de les diverses falles, per donar-nos vida, durant un moment tan difícil i fer que el nostre vincle amb la festa no desaparega. Gràcies 194


FER CULTURA PER FER FRONTA A LA QUARANTENA

Lucía Navarro Fallera de l’A.C. Falla Taüt

ens trobàvem tancats a casa però aquesta situació no podia minvar el nostre esperit faller. Recorde com si fos ahir el moment en què ens van dir que les falles, la nostra benvolguda festa s’ajornava. Era de nit i estàvem al casal; de fons s’escoltava la música, les rialles i les converses dels fallers i falleres, però de sobte es va fer silenci i com un gerró d’aigua freda va caure la notícia:

Des de la delegació d’ús i promoció del valencià ens vam voler unir al moviment #fallesvirtuals i així animar els nostres fallers i falleres a compartir i omplir les seues xarxes socials amb fotografies de les seues falles preferides i des de casa gaudir de l’art dels nostres artistes fallers.

“La Generalitat, seguint la instrucció del Ministeri de Sanitat, ha acordat ajornar la celebració de les festes de les Falles i la Magdalena en la Comunitat Valenciana. La decisió ha sigut adoptada per responsabilitat, per indicació dels experts i pensant en el bé general de la població. Generalitat Valenciana.”

Fou en aquest moment quan ens adonàrem que des de la nostra delegació i mitjançant la cultura podríem contribuir a què els nostres fallers i falleres no perderen el seu vincle faller.

El silenci es va convertir en caos, incertesa i preocupació; estàvem a pocs dies i quasi tot estava a punt, però la situació ho demanava i havíem de ser responsables. En menys de 48 hores

i d’aquesta manera poder plantar la nostra falla virtual. Gràcies als records compartits per tots els fallers i falleres passàrem les nostres festes a casa intentant no perdre la il·lusió per la festa i les ganes de celebrar-les. I així no sols hem vist passar les nostres falles, també pasqua i les festes del poble però tot i estar separats, nosaltres, amb les diferents activitats, hem intentat estar més junts que mai.

Entre les publicacions que realitzem al llarg de l’any, tenim una anomenada: “El racó del lèxic” on donem a conéixer la forma correcta per referir-nos als diferents objectes i accions de les que en fem ús dia a dia.

Amb les nostres activitats sols hem volgut que aquest temps a casa haja sigut menys dur i intentar que tant grans com menuts foren una mica més feliços, especialment aquests últims, perquè si per a nosaltres no ha sigut fàcil estem segurs que per a ells encara menys.

Amb l’ocasió del dia de la plantà, vam compartir a les nostres xarxes un especial de la plantà, i de nou férem partícips els nostres fallers i falleres perquè compartiren a les xarxes fotografies a casa amb algun ninot

De segur que amb les manualitats, tallers i recomanacions literàries que els hem fet arribar, estar a casa no ha sigut símbol d’avorriment.

195


Les xarxes socials han sigut un gran aliat en aquests mesos per a nosaltres i gracies a elles hem pogut estar tant prop com lluny estàvem dels nostres. Però també ens han ajudat a fer-los arribar tot allò que els havíem preparat. Les xarxes socials havien esdevingut tant un nexe d’unió com una eixida de la monotonia en la quarantena; els reptes s’havien tornat virals i nosaltres no vam voler ser menys. Amb les Pasqües prop vam llançar un repte per als més menuts, us sona “ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona i ací et trenque l’ou”? Si sabeu com acaba també sabreu de què tractava el nostre repte. Si alguna cosa bona ens ha portat aquesta quarantena, per a alguns, és l’oportunitat de parar i gaudir del temps amb la família. Sempre he sentit que el cor d’una casa està a la cuina i quina millor manera hi ha de passar temps junts que cuinant? I com que estàvem celebrant la Pasqua decidírem compartir un “Receptari” amb les receptes dels menjars dolços valencians més típics i tradicionals d’aquesta època. Pepitos, rosques amb ou, mones, panous, coques escudellades i de carabassa i xocolate foren algunes de les receptes que entre tot l’equip vam gravar juntament amb algun familiar i que compartírem a les xarxes, sols esperem que tots aquells que les van replicar ho passaren tant bé com ho férem nosaltres. Junt amb les xarxes, la música, les sèries, les pel·lícules i, en especial, els llibres han sigut altres grans aliats en aquest confinament. Amb els llibres hem pogut obrir la nostra imaginació i viatjar per nombroses històries. Aprofitant la celebració del dia del llibre organitzàrem una setmana literària amb grans activitats en línia per a totes les edats. Passades les Falles i la Pasqua arribaren les Festes del poble i seguíem confinats. En col·laboració amb l’Ajuntament de Cullera i amb l’objectiu de recuperar les auques, una de les tradicions valencianes que estan perdent-se amb el pas del temps, convocàrem el I Concurs d’Auques.

196


A més, ja que es vivien unes festes atípiques, no hi havia millor forma de viure-les que rememorant les tradicions locals, tan volgudes per totes les persones de la nostra localitat, com és per als fallers la cavalcada de disfresses. Feia tant sols un any estàvem celebrant-la i en aquell moment sols podíem recordar amb imatges el record viscut i esperar poder tornar a repetir-les.

fotos de cartells i activitats realitzades al 2020 per l’equip de Promoció del Valencià de l’ A.C. Falla Taüt de Cullera

Gràcies al confinament, la responsabilitat de la gent i el bon fer dels sanitaris, el pitjor havia passat i ja podíem eixir dintre de la nova normalitat. Una nova normalitat que, arribat el bon temps, no ens deixava ser del tot lliures i gaudir com sempre de l’estiu, viatjant. I si no podem viatjar a l’estranger o altres comunitats què fem? Doncs com diu el refrany “si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya”. Ens hem passat setmanes entre llibres, descobrint noves històries, racons inèdits i llocs per a somiar. Però... i si tinguérem ven a prop eixos llocs i no n’estiguérem assabentats? Els següents mesos ens hem endinsat dins de llegendes i històries apassionades i ens em acostat a la nostra cultura i al nostre territori. Amb l’activitat “Pobles de llegenda” hem volgut mostrar alguns racons amb màgia que tenim ben a prop i que son una bona alternativa turística i una manera de conéixer la nostra cultura i les tradicions, contribuint perquè no desapareguen. No vull oblidar que juntament amb totes aquestes activitats hem tingut temps per a compartir, setmana rere setmana, cançons i poemes en valencià, celebrar dies assenyalats, de gran importància, com: el dia de la mare, el dia del treballador, de la infermeria o de l’autisme entre altres... Amb tot l’esmentat la delegació d’ús i promoció del valencià sols ha intentant fer més amena la quarantena i donar a conéixer que la cultura, la llengua i les tradicions són la nostra essència i identitat i no podem deixar que caiga en l’oblit. Contribuir a la seua recuperació i difusió és l’única manera de seguir gaudint d’elles.

197


> ESPORTS AQUESTA FINAL LA GUANYAREM

Álvaro Vallet Faller de l’A.C. Falla Taüt

Com sabeu, des de fa molts anys, falles i esport caminen junts de la mà, podríem dir que l’esport forma part del dia a dia de les falles. No hi ha pràcticament un mes, des que finalitza l’exercici faller fins que arriba el mes de març següent, que no hi haja un torneig esportiu entre les falles de Cullera. Doncs tal i com finalitzàrem l´estiu de 2019, les falles del municipi reprenien la seua activitat a tots els nivells i, com no, també en l’esportiu. Com ja és costum, la nostra comissió s’esforça per participar en totes les activitats esportives organitzades per la Junta Local Fallera de Cullera i en moltes ocasions eixe esforç es veu recompensat amb l’obtenció d’algun diploma o banderí per haver quedat en les primeres posicions. Enguany, aquest esforç veia la seua culminació a la Gala de l’Esport celebrada el passat mes de febrer i on la nostra comissió va rebre el següents guardons: banderí com a primer classificat en voleibol de platja, bàsquet, futbol sala cadet i trencaclosques infantil; diploma com a segon classificat en tenis de taula, pic i maneta, raspall, futbol sala infantil i en el trencaclosques adult; i diploma com a tercer classificat en futbol sala sènior i pòquer. Amb l’alegria de la recompensa obtinguda aquell 15 de febrer encaràvem la recta final de les falles 2020, una recta final que, aquell dia, ningú esperava

poguera vore’s afectada per res i per ningú… Cap de nosaltres esperava que el partits més importants que ens quedaven per disputar en aquest 2020, dins del món faller, pogueren suspendre’s per un ésser tan diminut i a la vegada tan poderós… Però si, quan tan sols ens quedaven per disputar les semifinals i final de la nostra festa ens xiularen el final del partit. Aquesta vegada el xiulit de l’àrbitre no implicava un canvi de data, un ajornament o un canvi d’ubicació, sinó que, lamentablement, significava la fi dels partits més esperats per tot el món faller. Menuts i majors, amants de la pirotècnia, de la música, del monument, de les estones al casal, dels nervis previs al lliurament de premis... en definitiva de tornar a viure un any més el millor de la nostra festa. Aquesta vegada no hi hauria primer ni segon, ni tampoc hi hauria 3 ferms candidats a guanyar el dia 17… tots ens quedaríem a la banqueta esperant poder tornar a viure aquests moments. Passat el mes de març i després d’haver assumit el món faller aquest colp començaven a barallar-se possibles dates de celebració de les falles però que, finalment, quedarien en res per motius de salut pública i gràcies a la mascota de l´any, COVID, que seguiria acompanyant-nos al llarg de tot el 2020 i a saber quin període del 2021. Per això, les falles decidiren fer-li front a aquesta situació i enfrontar-se 198


a eixa mascota que mai conservaríem al nostre record sinó que només passara tot açò guardaríem al calaix de malsons i desapareixeria per sempre… Les comissions dels diferents pobles, i entre elles les de Cullera, elaboraren un calendari de possibles actes que pogueren celebrar-se complint amb les mesures de seguretat i sanitat establertes, i entre elles com no, les activitats esportives. Així, al nostre municipi, la Junta Local Fallera de Cullera va preveure la celebració dels campionats de pic i maneta, tenis de taula, pàdel, futbet i bàsquet. De tots ells, hui per hui, sols s’ha disputat el de pic i maneta, torneig on la nostra comissió va resultar guanyadora, si bé el de tenis de taula i pàdel es van suspendre, una vegada més, gràcies a COVID, la nostra mascota de 2020. Ara sols esperem que la resta de tornejos previstos puguen celebrar-se i que aquest maleït virus ens permeta gaudir a qui tant ens agraden les falles i els esports. Si bé és cert que esperem, amb gran il·lusió, poder disputar campionats tan arrelats com el de bàsquet o futbet, també és cert que allò que la comunitat fallera espera és poder disputar eixos últims partits que COVID no ens va permetre jugar el 2020; perquè estem segurs que el moment arribarà i quan arribe els jugarem amb més ganes i força que mai, que disputarem tots i cadascun dels minuts del partit com si fos l’últim; partits que anirem guanyant-li amb la responsabilitat i l’esforç que ens caracteritzen a les falles i que en arribar la final més disputada, la que mai haguérem esperat, serem les falles les que eixirem victorioses i ens alçarem amb el trofeu, el millor trofeu que mai haguérem imaginat disputar, tornar a celebrar la millor festa del món: les falles!

199


200


201


FALLA SOLIDÀRIA

NO ÉS UNA MARCA, ÉS UNA ACTITUD

Nacho Romero Faller de l’A.C. Falla Taüt

No és una marca, és una manera de ser. A l’A.C. Falla Taüt de Cullera, ja fa anys que vinculem les nostres activitats i el nostre treball, de tot l’any, a benefici d’associacions o gremis que poden necessitar la nostra ajuda. Al llarg de 2020 aconseguirem treballar al costat de Baladre per poder elaborar els obsequis dels Fallers d’Honor d’unes falles finalment frustrades. Uns detalls que la gent de Baladre va fer amb molt de gust i molta implicació. Després, amb l’arribada de tota la crisi sanitària, juntament amb l’associació MOSS i la vinculació d’Àngels Bayona, als mesos de maig i desembre recollírem aliments bàsics i productes d’higiene, per poder cobrir les necessitats que moltes famílies, de la nostra ciutat, arrossegaven per la pèrdua de treball i de mitjans. L’ajuda a la venda del calendari “regala un ninot” per defendre els interessos del gremi d’artistes fallers, ha estat també altra activitat on ens hem implicat. Un calendari que busca traure fons per poder dignificar aquests moments en què el gremi d’artistes fallers necessita una via d’oxigen. No és fàcil estar al peu del canó per poder ajudar a qui ho necessita, però amb l’ajuda de les nostres falleres i fallers aconseguim ser una plataforma visible per poder multiplicar esforços junt amb ONGs i associacions que ajuden a col·lectius vulnerables.

202


203


NOSTRE CASALER A LA TERRA I AL CEL

ACOMIADEM A ISIDRO SAPIÑA Controvertit com poques persones, fou un defensor de la seua estimada Falla per damunt de qualsevol circumstància i de qualsevol persona. Recordem el seu somriure darrere de la barra del casal, aquella que defensava amb la bravura de la llengua cridant amb qualitats taurines, a tot aquell que tenia intenció d’espoliar el magatzem de begudes espirituoses. Incansable seguidor dels grups de la falla, rodava amb ells on fora menester per tal d’animar el futbet, visitar monument o muntar comboi per fer sentir al món que la falla Taüt estava present i anava a per totes. Temperamental i treballador, sempre trobaves ajuda en ell per poder fer front al dia a dia del casal, on es trobava com a casa i que hui plora el seu adéu. Recordarem Isidro Sapiña, qui va saber inculcar la seua passió per la falla als seus benvolguts fills, amb estima i respecte, sabent que qui fou casaler a la terra, també ho serà, i amb honradesa, al cel. El nostre agraïment etern per tot allò que ha aportat i ha significat en la seua A. C. Falla Taüt. Sempre quedarà al nostre record.

204


205


206


207


HOMENATGE A CINQUANTA ANYS DE LLAVOR HUMANA

Nacho Romero Faller de l’A.C. Falla Taüt

Aquest mogut i trepidant any 2020, ens fa ganes de seguir endavant i celebrar. Celebrar que la capacitat humana que ha engranat la maquinària de la JLF de Cullera, ha sabut crear, consolidar i mantenir, al llarg del temps i de les seues necessitats, un estament que hui festeja les seues noces d’or. Des d’aquells inicis al 1972, on tan sols quatre falles començaven a tindre continuïtat en la plantada de cada 16 de març i on Salvador Romero Olivert va encapçalar la constitució, construcció i adaptació de la Junta Local Fallera de Cullera, hi ha hagut una trajectòria plena d’èxits gràcies al valor humà de tota la gent que ha conformat aquesta institució que hui ningú qüestiona.

Parlar de Junta Local, al nostre casal, és parlar de Susi Melià i de Domènec García Pastor, en majúscules, per encapçalar la institució i saber aportar el seu saber pel bé comú. I és també parlar de Juan Ramon Gimeno, Ramon Marí, Juan L. Peralta, Dunia Valero, Marcos Sansaloni, Ernesto Sanjuan, Rocío Soler, Elena Melero, Raquel Fenollar, Fernando Navarro i Óscar Sapiña, entre altres.

Per a la nostra comissió és un goig poder mirar enrere i gaudir del valor humà que hem aportat i que ha sabut portar treball, il·lusió i constància, sempre en pro de la germanor entre les diferents comissions i pel futur de la festa fallera. 208

No hi ha dubte que el treball de la Junta, hui en dia, és molt ampli i ramificat, i podríem parlar de diferents grups de treball i de tanta gent de la nostra comissió que continua treballant de valent per poder traure acords en comú perquè la festa puga ser cada dia més de tots, com ara David González, Lucía Navarro o Adrià Escolà. A continuació, llegirem unes autobiografies dels protagonistes més destacats on ens expliquen la tasca que hi realitzen, així com la seua aportació més important a la Junta Local Fallera de Cullera.


AUTOBIOGRAFIES 50É ANIVERSARI JLF

Susi Meliá Fallera de l’A.C. Falla Taüt

Parlar de la implicació dels fallers i fallers de la Taüt a la Junta Local Fallera, representa una gran responsabilitat, a més a més d’un gran honor, perquè podem dir amb molta satisfacció que l’aportació humana a aquesta entitat ha estat patent des de la seua fundació.

poble es mereix tot el reconeixement perquè ha sabut estar en tots els moments i ha donat res-posta al món faller incrementant, poc a poc, la seua implicació fins endinsar-se en la vida quotidiana de les nostres comissions, adaptant-se als nous temps i organitzant activitats durant tot l’any.

pat altres càrrecs Juntes Locals Falleres allà pels anys 2000 al 2004 amb dife-rents càrrecs com delegada de festes, secretària de JLF o vicepresidenta. I actualment Regidora de Festes de la nostra població. Fallera enamorada de la festa josefina i prac-ticant de la germanor entre les falles.

Podem nomenar molts fallers i falleres que han sacrificat molt de temps lliure o, millor dit, han viscut el seu temps dedicant-lo a les falles.

Dins del si de la nostra comissió voldríem fer menció dels diferents membres que han treballat, de valent, per a la JLF i que han traslladat la seua passió per la festa fallera al nostre poble. En primer lloc un home amb una àmplia trajectòria, Domènec García, que va ser President Executiu de JLFC des de 2005 fins a 2009, després d’haver passat per diferents càrrecs com delegat de cultura i Regidor de festes i falles. Ferm defensor de la cultura i del folklore valencià, tant el veies ballant danses, interpretar sainets, que dirigir organismes competents per a consolidar la festa.

Dunia Valero com a secretària de JLFC, Raquel Fenollar com a vicepresidenta tercera, Elena Melero com a delegada d´esports, Rocío Soler com a delegada de festes i proto-col i Fernando Navarro com a delegat de comunicació, tots ells de 2017 a 2019.

Perquè estic segura que allò que mou a les persones és la passió i les ganes i ací, a la falla Taüt, el nostre segell faller implica passió per les falles i moltes ganes de treba-llar. Cal destacar que tots els nostres fallers i falleres, delegats de JLFC o membres de la comissió de treball han viscut diferents èpoques i moments al llarg de la història de la Junta Local Fallera i això ha fet que cadascú puga contar les seues vivències des d’un punt de vista diferent. Però tot aquest esdevenir ha fet el que som i la Junta Local Fallera del nostre

També volem nomenar una dona, Susi Melià, que encapçala dins de la història de JLF ser la segona Presidenta Executiva de JLFC des de l’any 2017 fins al 2019. Abans havia desenvolu209

A més, fallers com Joan Ramón Gimeno Martín estigueren presents a la JLFC allà per la dècada dels 90, una època en la qual la gent de les falles no estava massa per la tasca d´anar-hi a treballar per a la resta de les falles i gràcies a fallers de la seua talla, fou possible que el projecte encetat en els anys 70 tinguera continuïtat i fora impulsat. Gi-meno, ha sigut un ambaixador de les falles de Cullera, com a secretari de la JLF, com a president de la seua comissió i com a faller amant incondicional de la festa fallera i sempre


ho ha demostrat com millor ha sabut, amb treball, amb constància i sempre amb una broma i un somriure al rostre. Destacar també en eixe període dins de la Junta Local Fallera, la incansable presència d´un Ramon Marí Bohigues qui, en aquells anys va encetar la lluita per tal que l´esport s´incorporara de forma clara i consistent dins de la programació de les activitats falle-res. La seua trajectòria en Junta Local Fallera començà en 1984 i sempre ha mostrat una gran dedicació al món de l´esport no sols en l´àmbit faller sinó també a nivell local. Apassionat del teatre, dels versos, de la crítica, del ball i dels vestits regionals, de les albades,… de tota la cultura valenciana. Ha sabut ser un gran ambaixador “multifuncio-nal” a la JLF. Molts més fallers de la nostra comissió, l’A.C. Falla Taüt, han format part de JLFC, com Higinio Sanchis, tresorer a l’equip de treball de Domènec García o Juan Ll. Peralta, Pepe Codina o Ernesto Sanjuan entre altres. O, més actualment, Marcos Sansaloni i David González com a delegats de JLFC. És un orgull per a la nostra comissió comptar amb aquestes persones compromeses amb la festa i disposades, com així ho han demostrat, a treballar pel bé comú d´una festa consagrada i que és reconeguda arreu del món. 210


PARLAR DE FALLES, M'ENCISA, SOC UNA APASSIONADA D'AQUEST MÓN

Susi Meliá Fallera de l’A.C. Falla Taüt

en aquesta aventura, ja que va ser tot molt fàcil amb ells i elles. En el record em queda tot el que férem de les nostres Falles perquè foren del gust de tots: participatives, festives i sobretot dignes de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Des de ben joveneta he viscut la falla al màxim i és per això, que sempre he estat de les falleres que tenen mil històries i mil càrrecs a la comissió. Una vegada ja vas fent-te major i tal volta, per la meua forma de ser i dedicació, m'interessava per com organitzar i per com fer de la nostra festa el millor referent festiu, cultural i defendre-la allà per on anara.

Dins de la nostra comissió m'agradaria destacar la tasca importantíssima de tots els membres que formaren part de l'equip de treball i que visqueren amb mi molts moments durs però, al mateix temps, satisfactoris.

A la història de la JLFC vaig ser la segona Presidenta Executiva de JLFC, des de l'any 2017 fins al 2019, succeint Loles García en el càrrec. Abans, havia passat per diferents Juntes Locals Falleres entre els anys 2000 i 2004 amb diferents càrrecs com a delegada de Festes, secretària de JLFC o vicepresidenta. I actualment, tinc l'honor de ser Regidora de Festes a la nostra població.

Dunia Valero com a secretària de JLFC, Raquel Fenollar com a vicepresidenta tercera, Elena Melero com a delegada d'esports, Rocío Soler com a delegada de festes i protocol i Fernando Navarro com a delegat de comunicació. Naturalment, un esforç realitzat colze a colze amb les 15 comissions falleres, que treballaren pel bé de la nostra festa, sempre amb UNIÓ i una mentalitat constructiva, pensant amb l'interés general i no en el particular.

També com a fallera, a la nostra comissió, he viscut un grapat d'anys fent feina i gaudint d'una època daurada allà pels inicis de la dècada dels 2000. Què bé ho passàvem!! I recorde amb molta satisfacció, l’any que vaig ser Fallera Major al 2011. Quins records més emotius!

Ens vàrem plantejar fer de les falles una festa gran, digna i reconeguda per tots els estaments. Volguérem donar a les falles un espai digne, recuperant actes, afegint-ne d'altres i mantenint tots aquells que ja existien.

Ara, només si faig recompte pel meu palmarés únicament em faltaria ser Presidenta de la Falla, però això ho deixe per a quan em jubile.

Al 2018, recuperàrem, el soroll i l'olor de la pólvora durant els dies de falles, i és per això, que Cullera tornà a vibrar, a migdia, amb les mascletades a la Rambla Sant Isidre i amb altra especial nocturna la nit del 18 de març.

Una vegada finalitzat el meu càrrec de Presidenta de JLFC i veient el pas del temps em fa sentir molt d'orgull i estar agraïda a tota la comissió de treball que em va acompanyar 211


També destacaria la importància de la festa per als més menuts, ells són el futur i és per això que volguérem donar-los la rellevància que es mereixen. Els dedicàrem un mig Any Faller en exclusiva, recuperàrem la Trobada de Nadal i els xiquets, a falles, gaudiren de magnífiques globotades així com d'una festa per als cadets. Per als més majors ampliàrem els actes festius de la Crida amb un ball al Mercat i aconseguírem que tornara el patrocinador íntegre de les Paelles Ricard. Iniciàrem el Campionat Faller de futbol 7 de la Ribera i introduírem l'esport tradicional com el Campionat de pilota valenciana. Atorgàrem més rellevància a les nostres representants i marcàrem un protocol més especial als nostres actes, fins i tot organitzàrem la I Gala Fallera de totes les Juntes Locals de la Comunitat Valenciana on es congregaren un miler de fallers i falleres de tots els punts on es planten falles. Va ser una experiència única i meravellosa, al temps que molt estressant i acaparadora però no l'esborraria de la meua vida. Més bé al contrari, estic molt orgullosa i reconec que la nostra festa viu un moment especial on les falles estem evolucionant, ens adaptem al món actual i cada vegada més, deixem de ser eixes institucions ràncies del passat per a estar immerses en la societat que ens ha tocat viure. Un bon exemple és com, poc a poc, la figura de la dona ha entrat als llocs on es prenen les decisions del món faller. Hui, són moltes les Presidentes de les comissions i Juntes Locals Falleres que gestionen les falles.

Està rebolicant-se l'esperit faller, estem vius i, a més a més, compromesos amb la societat, ens adherim als moviments solidaris i hi treballem amb ells colze a colze com per exemple en las campanyes de l'Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer o la recollida d'aliments per a Cáritas. Però crec que el més important és que hem aconseguit creure'ns què som i continuarem portant endavant els nostres projectes i posant el concepte de Falles de Cullera on cal perquè, a més de festa, som societat i cultura, som Patrimoni Immaterial de la Humanitat.”

212


ELS 90 I ELS INICIS DEL 2000, ANYS COMPLICATS PER A LA JLFC

Joan R.Gimeno Periodista i Faller de l’A.C. Falla Taüt La dècada dels 90 va estar molt complicada per a la Junta Local Fallera, una època en la qual, al contrari del que passa ara, la gent de les falles no estava massa per la tasca d'anar-hi a treballar per a la resta de les falles. Tot i això, amb tan sols 10 falles, s'intentava fer una feina justa i equilibrada per tal de poder treballar de forma coordinada entre uns pocs bojos de fer més i més gran la festa fallera. Molts pensaven, tot i que no sempre en veu alta: 'per a què serveix la Junta Local Fallera?' Doncs servia, i molt: des de la coordinació de les diferents peticions que es realitzaven a l'Ajuntament des de la secretaria de la pròpia entitat, fins a larecerca d'activitats comunes entre les comissions falleres existents. Dos fallers de La Taüt tinguérem un pes específic important. Per una part, Joan Ramon Gimeno Martín, qui des de la secretaria va encetar una tasca important de coordinació oficial amb l'Ajuntament i la Junta Central Fallera. Com? Coordinant tant accions com peticions i aliantse amb Domènec Garcia Pastor per recuperar part de la base cultural de les

falles, amb el potencialment del teatre valencià, així com la creació, a l'empar de la pròpia Junta Local de les primeres classes de tabal i dolçaina, sota la supervisió d'Israel Falcó. En eixos anys també es va treballar per a que el nombre de Falles a Cullera s'ampliara amb l'entrada de la Falla Raconet, per exemple, o també es va fer un plànol de demarcacions de cadascuna de les comissions existents a la localitat. Un altre punt molt complicat va ser la disputa entre les falles Port i Xúquer per tal de poder assignar-los un espai. Demarcat. Una etapa difícil i complicada en la qual s'havia de duplicar esforços per tal de poder arribar allà on es volia i amb un nombre molt reduït de persones que sols teníem com a objectiu treballar per la festa fallera. Destacar així mateix l'entrada en la delegació de recompenses de la primera dona que va ser membre de ple dret en la Junta Local Fallera de Cullera, Xelo Altur, de la comissió de l'Avinguda del País Valencià, qui va ser la responsable d’una nova forma d'entendre les relacions amb el Cap i Casal.

213

Destacar també en eixe període dins de la Junta Local Fallera, la incansable presència d'un Ramon Marí Bohigues, qui en aquells anys va encetar la lluita per tal que l'esport s'incorporara de forma clara i consistent dins de la programació de les activitats falleres. En definitiva, uns anys complicats, amb poc de suport per part de la gran majoria dels fallers de les comissions existents a la localitat, però en els quals la Falla La Taüt va estar sempre molt ben representada, amb esperit de treball, col·laboració i ganes de fer festa en un poble tan faller com Cullera.


TRAJECTÒRIA J.L.F.

Ramón Marí Faller de l’A.C. Falla Taüt

La meua trajectòria en Junta Local Fallera començà en 1984, quan vaig ser nomenat delegat de la meua falla,fins 1987 any, en què vaig pertànyer a JLF, com a president de la falla Taüt. Després de molts anys sense tindre cap vinculació amb JLF, entrí a formar part de l’equip de treball, sent president el meu amic Domènec Garcia. Recorde que en un principi estava com a col·laborador, ja que Domènec deia que érem molts de la Taüt a la junta, però a la fi vaig passar a ser membre de ple dret de la comissió de treball com a Delegat d’Esports.

dos anys de presidència de Paco Llopis i els dos de Loles Garcia, i, a més a més vaig ser també el tresorer el darrer any. Aquesta darrera etapa va ser des de 2011 fins a 2016.

Vaig estar en Junta des de 2005 fins a 2009, mentres Domènec va ser el president, i vaig passar a ser secretari, de manera accidental, el seu darrer any, per dimissió del titular així com del vicesecretari. L’any següent no formí part de la junta, però sí a l’altre quan el president, Enrique Sanz, em proposà entrar i formar part de nou de la comissió de treball. Vaig ser novament el Delegat d’Esports, càrrec que vaig exercir els

214


gràcies als esforços dels fallers de la JLF i de l'ajuntament encapçalat per l'alcalde Ernesto Sanjuan. Poc després s'organitzà, des de JLF, l'homenatge de reconeixement per la col·laboració al llarg dels anys a tots els ajuntaments, que colze a colze, han contribuït a enaltir les falles de Cullera.

TRAJECTÒRIA J.L.F.

Domènec García Faller de l’A.C. Falla Taüt És una gran satisfacció per a mi poder dirigir-me a tot el col·lectiu faller per a descriure la trajectòria, al llarg de la meua vida, en la JLF, primer com a delegat de cultura, després com a regidor de festes i falles i, per últim, com a president executiu. En 1987 desenvolupava la tasca com a delegat de cultura, proposant-li a Joan Josep Oliver, president de JLF, la iniciativa de realitzar un concurs de teatre en llengua valenciana que va ser aprovat amb el seu consentiment. Al llarg d'aquesta època, també es promocionà la recuperació del tabal i la dolçaina, el concurs de fotografia, el concurs de cartells de falles i la nit d 'albaes, implantant, a poc a poc. la nostra cultura. A 2002 com a regidor de falles de Cullera, fluïa complicitat directa entre la JLF i l’ajuntament. Des de la regidoria de festes, amb mi al capdavant, es posa l'ensenyança de tabal i dolçaina i les dansades a l'abast de tots els fallers i ciutadans. També es fica en marxa la proposta de les seccions per iniciativa de JLF amb el meu recolzament. Amb el vistiplau de l’alcalde, Joan Grau Grau, vaig defensar la proposta en el ple municipal, d’instar a la secretaria General la Presidència de la Generalitat Valenciana per tal que es fera extensiu l’atorgament dels premis President a totes les juntes lo-

cals falleres de València. A més s'efectuà una resolució des de l'alcaldia per iniciar el’atorgament dels distintius d'argent de la ciutat als corresponents fallers, pel seu enaltiment de la festa fallera. Des de 2005 fins 2009, com a president executiu de JLF de Cullera, junt al meu grup de treball, començàrem em el repte de fer front la a la situació deficitària i precària en què es trobava. A poc a poc els esforços s’anaren consolidant amb la complicitat, col·laboració i interacció de totes les comissions, participant en activitats subvencionades, que junt a la partida igualitària de subvenció, va permetre aconseguir un major reconeixement de les nostres falles. En tot el possible, la JLF pagava algunes de les despeses de les comissions (assegurança fallera, connexió de la llum, etc.) amb la finalitat d’estalviar i d'augmentar el benefici d'aquestes. A més a més, s'arreglaren les mancances de la seu de la JLF (ordinador, arxiver, aire condicionat, programa informàtic, etc.) i, sobretot, l'adquisició d'una rèplica de la imatge de la Mare Déu del Castell imprescindible en la nostra ofrena, que fins llavors la JLF no posseïa. Així mateix es va celebrar el II Congrés Faller, renovant el reglament obsolet existent i s'obtingué el guardó de Festa d'Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana, 215

Per culminar el sentit faller, de l'olor a pólvora, el soroll dels coets, començàrem amb la disparada d'una mascletà el dia San Josep, i així es finalitzaria en els anys següents disparant una mascletà els tres dies fallers. Tots aquests i molts més projectes foren les iniciatives realitzades durant els cinc anys com a executiu, quedant-se al vol nous objectius per a millorar la festa fallera. No obstant, vaig presentar la meua dimissió, evitant el goig a la majoria de presidents i a alguns membres de la meua junta a destituir-me. Junts conspiraren per a rellevar-me de les meues funcions amb l'objectiu d'aconseguir prioritzar l'interés propi de cada una de les comissions i la possessió del meu càrrec per un membre de la meua confiança, que amb traïció, així succeí. Vull destacar i agrair, la lleialtat dels membres de la junta que amb els dits de la mà puc comptar, decidiren acompanyar-me en tan tràgic esdeveniment, que res té a vore amb la funció del món faller. D'aquella època a hui he gaudit de la cultura, dels monuments, de la música, del foc... excepte enguany, que tan roïna situació vivim. Ara més que mai, enyore la festa fallera i desitge que tot millore per a plantar falles a Cullera.


216


GUARDONS I GALES DE CULTURA TAÜT 2020 : Una comissió que busca la seua pròpia essència , que valora el treball de la gent que treballa per la nostra cultura.

217


GALA Ü

RECONEIXEMENT AL TREBALL LOCAL PER LA CULTURA VALENCIANA L ´A.C. Falla Taüt ha apostat en els últims temps per promocionar un dels nostres béns més preuats, la nostra LLENGUA. Organitzant, desde la delegació d´ús i promoció del valencià diferents tipus d´activitats destinades a públics de diferents edats... Volem destacar la nostra rutapa literària del llibre de cavalleries més conegut i escrit en valencià, Tirant lo Blanc, així com els diferents concursos literaris organitzats al llarg de l´any com el I Concurs de Contes de Nadal per als més menuts o el ja consolidat Concurs de Poesia Satírica Local. Gràcies a Lucia Navarro, Adria Escolà, Clara Soler, Tamara Bou, Nacho Romero, Romina i Mónica Carles, Dunia Valero i com no a Pep Bou, sense qui tot açò no seria possible.

A febrer de 2020 celebrarem la II Edició de la Gala Ü. Una gala que té per objecte el reconeixement de totes aquelles activitats culturals que es desenvolupen a la nostra comissió i a totes aquelles persones i entitats que les fan possible. Les falles propicien la creativitat col·lectiva i la salvaguarda de les arts i l'artesania tradicional; constitueixen un motiu d'orgull i contribueixen a forjar la seua identitat cultural preservant l´ús de la seua llengua i els seus costums. Les falles són, principalment, cultura i això es veu reflectit en els diferents àmbits de la festa: en els monuments com a obres d'art, a la pintura dels ninots, l'artesania dels vestits de valenciana, la música de les nostres bandes... Però una de les seues màximes expressions culturals ve donada per la nostra llengua, ja que són moltes les activitats o elements que integren una falla i on emprem la llengua, com per exemple: el teatre, el llibret o les crítiques dels monuments, entre altres. Per això en aquesta Gala volguerem retre homenatge a totes aquelles activitats culturals que envolten la festa fallera i fem a la nostra comissió i que, enguany ( de març 2019 a febrer 2020), han sigut molt nombroses. 218


El sainet és un tipus d'obra amb un caràcter jocós i popular; fou uns dels gèneres més populars però que ha anat perdent-se. Per segon any consecutiu la JLF ha volgut recuperar eixe teatre tan nostre, tan divertit i que en representar les situacions més quotidianes ens fa evadir-nos del problemes i de la realitat per una estona. Per això ha organitzat una mostra de sainets on la nostra falla va participar amb «L´organiste de Sollana» una obra divertida on vam poder gaudir, una vegada més, del talent dels nostres actors.

Donat que aquesta Gala esta destinada a la cultura i si parlem de cultura valenciana em de parlar del folklore i és per aixó que volguerem tindrel present a l´escenari de la gala Ü, i així els membres de la Colla Pas Pla ens deleitaren amb «El Bolero de Castelló», «La Malaguenya de Corbera» i «El Copeo d´Ontinyent»

Cal nomenar els actors i actrius que van actuar: Ramon Marí, Domènec García, Mª Ángeles Melero, Pep Bou, Paco Grau, Asun Álvarez, Mònica Marí; així com aquelles persones que estan darrere de l´escenari i fan possible aquestes representacions teatrals: Mónica Carles, Herminia Jover, Marta Marí i Rosa Amparo Adam a qui els agraïm el seu treball.

Si alguna cosa no ens fa por en aquesta comissió es pujar a l'escenari i interpretar, ja siga una comèdia o un drama. En els darrers temps el teatre ha evolucionat i al concurs de teatre en valencià ja no sols es veuen els tradicionals sainets sinó obres amb un contingut més modern i actual. Però també és cert que als primers anys d´aquest concurs la majoria d´obres representades eren els sainets, el teatre valencià per excel·lència.

Però la nostra afició teatral no acaba ací, ja que la nostra comissió també ha participat un any més, en el

219


Concurs de Teatre en valencià organitzat per la JLFC. Al 2020 el nostre grup de teatre ha obert el concurs amb una comèdia molt divertida però amb molt de missatge, questionant els aspectes més bàsics d´un col.legi privat, catòlic, apostòlic i romà desde la ingenuitat.... Des d´ací volem donar les gràcies a Carol Romero, Fabiola Morant, Rosana Lli, Carol Ribes i Roberto Costa, sense oblidar-nos del gran equip que tenen al seu costat i que esta format per Nuria Ferrer, Loli Romero, Adrià Escola, Óscar Sapiña, Romina Carles, Mónica Carles, Lucía Navarro, Carol Sansaloni i Marina Calabuig.

Ramón Marí i David Vid, ens deleitren amb sis romanços per fer una gala mes dinàmica. Però no sols tenim valor per pujar d'alt d'un escenari, també el tenim per a enfrontar-nos a un gran repte com és escriure un llibre, però no un llibre qualsevol, sinó un llibre que parle de la festa fallera, dels nostres fallers i falleres i que, a més, ens done a conèixer altres aspectes molt interessants de tot allò que envolta, d'alguna manera, el món faller. El nostre llibret ha evolucionat tant com ho ha fet el seu equip. Un equip nombrós de fallers compromesos que treballen durant tot l'any perquè el llibret siga una peça necessària dins del conjunt de la festa en la nostra comissió. Tot el nostre reconeiximent per a Óscar Agud, Pep Bou, Juan Sapiña, Ivan Morales, Victor Piris, Fernando Navarro, Paula Torres... Aquest equip al que acaben de conéixer esta encapçalat pel nostre vicepresident de cultura Nacho Romero i Ferrer i que va fer la presentació del llibre 2020.

220


Premi Ü 2020

Els nostres representants Jose Simó i Vivó, Mónica Marí i Peris i Gema García Gil lliuraren l'entrega entrega del llibret a Javier Cerveró (Regidor de falles) i Fani Criado (vicepresidenta de cultura de JLFC)

Per a finalitzar l´A.C. FALLA TAÜT lliurà el premi Ü, un guardó que té com a finalitat reconèixer la implicació i trajectòria de persones o entitats dins del món faller en les seues diferents vessants, ja siguen econòmiques, culturals o festives. Un guardó amb forma de Ü amb dièresi, detall característic del nostre nom i que esperem que es consolide al llarg dels anys.

Tot seguit els nostres màxims representants procedirem al lliurament dels premis dels 2 concursos literaris organitzats per la nostra comissió i que són els següents: La I Edició del Concurs de Contes de Nadal: "Quina és la màgia del Nadal?" del qual ha resultat guanyadora: Adriana Martinez Manzanares.

La persona o entintat guardonada, ha estat elegida pels membres del grup de Cultura de l´A.C. Falla Taüt sempre comptant amb el consentiment del vicepresident de Cultura així com de la Junta Directiva.

També lliurarem els premis del III Concurs de Poesia Satírica, aquest any el carril bici i les diferents obres que estan duent-se a terme al nostre municipi han sigut les principals fonts d'inspiració dels nostres participants.

En aquesta segona edició hem volgut guardonar a una persona que sempre ha tingut fortes inquietuds culturals, la qual cosa ha fet que durant tota la seua vida tinguera una relació directa amb tots els moviments relacionats amb la cultura a més d´estar involucrat en tots els corrents culturals del poble, i de la qual ja hem parlat a l´inici d´aquest llibret.

Guanyadors del concurs de poesia satírica:

I que va decidir ATORGAR EL PREMI Ü 2020 a

1. : 70 euros + diploma per a Ramon Marí 2. : 30 euros + diploma per a Óscar Agud 3. : llibres + diploma per a Ramon Marí

Domènec García i Pastor. 221


222


223


III EDICIÓ CONCURS CRÍTICA SATÍRICA LOCAL A.C. FALLA TAÜT CULLERA #cl20 #Ü20

224


TEXT 2

TEXT 1

SONET CRÍTIC Criticar, pot ser fàcil o complicat, has de tindre gràcia en saber-ho dir, de manera que a qui t’hages de referir, ni se senta ofés, ni gens malcorat. Gasta la ironia en el vers rimat, i a l'enginy i sàtira has d’accedir, fent jocs de paraules per a transferir, en forma d'apòlegs el que és veritat. Que l'efecte és dany i perniciós, i al parlar ben clar, segur que fas mal, que si algú s’enfada per tu és penós. Perdent la ironia resulta fatal, i tot el que digues pot ser sospitós, per això critica, però sent jovial.

A Cullera les coses no són del tot normals, ací us presente crítiques sense a ningú faltar. Un any que començà amb coses difícils d’explicar, tranquils, que de tot, l'Ajuntament avisa per xarxes socials. L'Expressió canvia la seua línia editorial, no sabem si per interès o per traspàs. En portada com sempre la moda de la política local, es trenca Compromís, es trenca el Partit Popular, no sé d’on trauran tela per a tant de pedaç. El temporal Glòria nostre poble ha arrasat, ha deixat al descobert deficiències d'anys passats. Des de la costa i el riu fins el Pavelló Cobert, que acabat d’arreglar ha fotut la pista central. Les iaies quan veuen un pardalet pixar es fiquen a calfar, alerta roja de l'Agència Estatal i Jordi tuitetja l'escola tancà, saben que el sendemà els toquen als nets per a dinar. Les eleccions a Jordi l'han coronat, un fum de regidors ha tret de forma sana. Ha tingut que inventar fins a una Regidoria de Cultura Urbana, i ell en Diputació recollint per a Cullera, tot ben pensat. Tanta obra als ponts als ciutadans van marejant, el pont de Pedra me’l fan de xapa, el de Ferro de pedra, i a les vores tanta rotonda que costa trobar-los, aquestos nadals inclús alguns veïns han passat nadant. Esperem que enguany no em tornen a desqualificar, el jurat d'este concurs és sabut i elegant. No és per fer la pilota, ni per a pressionar, segur que encerten i tema solucionat.

225


TEXT 3

CONTRADICCIONS Cullera, com tots els pobles, te de tot i no té res, té detractors que l’ataquen, i té gent que la defén. Hi ha qui sempre la critica, faça el que faça, mal fet, hi ha qui amb benvolença tot ho troba bé i complet. Té qui quan plou, no vol pluja, perquè diu que no sap ploure, i te qui quan molt arruixa, diu que la deixarem caure. Hi ha gent que es queixa molt, de com costa el jornal guanyar, i hi ha qui diu, eixe què vol, cobrar sense treballar. Té gent que és partidària, de festes, música i tradicions, però ho vol lluny de sa casa, que li molesten els sorolls.

Hi ha qui es queixa de tot, el que es fa a l’ajuntament, diu que molts xuplen del pot, i té col·locats fills i néts. Té qui diu que sols fan coses, per lluir-se de cara a la galeria, i te qui diu, que ja era hora, que Cullera es posara al dia. Hi ha qui sempre està a punt, de fer burla i criticar, però cap geperut, la seua gepa se sol mirar. Té qui diu que tenim drets, que expressem les opinions, però són uns tarambanes, que sols diuen contradiccions. Senyors que s’ha de parlar, i expressar el que és raonable, però a l’hora de criticar, s’ha de ser més responsable.

226


TEXT 4

CULLERA ESPORTIVA Cullera gaudeix de moltes, instal·lacions esportives, el que ocorre és que algunes, estan més mortes que vives.

En reobrir-lo, el desenllaç fou fatal, Quedant tothom estupefacte, perquè en el primer temporal, s’inunda, causant gran desperfecte.

Edificis vells i històrics, Per halterofília i piragüisme, amb materials prehistòrics, I dotacions obsoletes i mínimes.

Té una grandíssima piscina coberta, que inacabada l’han obert a l’ús, perquè ocorre que estava en alerta, llarg temps oblidada i en desús.

Té un poliesportiu ben dotat, on es poden fer mil funcions, el que ocorre és que està situat, on Déu va perdre els “cordons”.

Perquè els projectes faraònics, són poc més que irrealitzables, però a canvi deixen bons pessics, que omplin moltes butxaques.

A l’estiu calor i mosquits, a l’hivern fred i rosades, un accés fosc i oprimit, per la via i roïnes calçades.

Té un magnífic passeig marítim, per corredors i caminants, el que ocorre és que té risc, perquè està ple de clots i forats.

Té un magnífic Pavelló Cobert, recentment remodelat, el que ocorre és que oblidaren, que el trespol que estava foradat.

Poques instal·lacions hi ha més, un vell camp de futbol arrendat, i quatre pistes mal marxades, ¡ah! no el queixes, que és pecat.

227


I CONCURS D’AUQUES “FESTES MAJORS DE CULLERA” Des de l’A.C. Falla Taüt treballem per a donar suport a les tradicions valencianes, sobretot a aquelles que pel pas del temps han fet que caiguen en l’oblit. Les auques són un exemple de tradició, una mena de còmics antics d’una sola pàgina que servien d’estímul per a la transmissió de la lectura. És per això, que llançàrem el 1r concurs d’auques. I quin millor tema per a una primera edició, que les “Festes Majors de Cullera”, unes festes tradicionals d’àmbit local, estimades per totes les persones de la nostra localitat i que a causa de la pandèmia generada per la Covid-19, hagueren d’anul·lar-se. A la convocatòria varen respondre desenes de persones que participaren en totes les categories proposades. Els guanyadors foren els següents: Categoria infantil: Raquel Agud i Castelló Categoria Juvenil: Paula Martínez i Jover Categoria Adulta: Nacho Romero i Ferrer

228


Categoria infantil: Raquel Agud i Castelló 229


Les festes patronals de Cullera, són emoció, unió i tradició.

Amb la baixada rebem a la nostra patrona amb un gran sentiment.

El barri de Raval s'ompli de tradició taurina. Amb els carrers plens.

Un dels moments més bonics és quan els nostres mariners van per la vora de la platja portant a la Mare de Déu del castell.

En aquestes festes no pot faltar el color, la llum i el soroll dels castells de foc.

A les processons no poden faltar els balls valencians.

La cavalcada de disfresses té molta influència. Tot el poble es bolca per veure cada espectacle.

Finalment, la nostra patrona, puja a el castell per descansar al Santuari.

Per ella realitzem totes les nostres celebracions. Visca la nostra patrona! Categoria Juvenil: Paula Martínez i Jover

Nom: Paula Cognoms: Martínez Jover Pseudònim: Paumar

230


Categoria Adulta: Nacho Romero i Ferrer

231


PREMI Ü, A LA MILLOR EXPLICACIÓ DE FALLA EN VERS DE LA COMUNITAT VALENCIANA Continuant amb la ferma aposta per la cultura, les tradicions falleres, la sàtira, l’humor, la FALLA i el llibret; l’A.C. Falla Taüt, fa una gran aposta cultural i convoca el “Premi Ü, a la millor explicació de falla en vers de la Comunitat Valenciana”, amb l’objectiu de potenciar les explicacions de falla, en gènere poètic, dins del llibret faller. Un premi, que porta per nom “Ü” amb dièresi, distintiu de la nostra comissió. Aquest concurs està dotat amb un premi en metàl·lic de 200€ per a la falla guanyadora, així com dos accèssits als treballs finalistes.

232


233


234


235


236


GUIA COMERCIAL : Som conscients de l'immens esforç que heu fet. El treball que feu dia a dia i la vostra col·laboració són importants. Gràcies per estar-hi presents.

237


238


239


es correcte esta publi? Agustín Oliver, 3 36400 CULLERA (Valencia)

lavadero_totnet 6611 106 140

240


241


242


243


244


245


246


247


248


249


250


251


252


253


254


255


256


257


258


Supermercado Alimentación y Bebidas Venta a Profesionales y Particulares

962 01 00 40

administracion@culleracash.com 259


2021


261


262


Articles inside

CREACIÓ PREMI Ü I REPERCUCIÓ

1min
pages 234-235

GALA Ü

6min
pages 220-225

CONCURS AUQUES

1min
pages 230-233

«ELS 90 I ELS INICIS DEL 2000, ANYS COMPLICATS PER A LA JLFC» Joan R. Gimeno

2min
page 215

CRITICA SATÍRICA

4min
pages 226-229

«PARLAR DE FALLES, M'ENCISA, SOC UNA APASSIONADA D'AQUEST MÓN» Susi Melià

4min
pages 213-214

«TRAJECTÒRIA J.L.F.» Ramón Marí

4min
pages 216-219

«AUTOBIOGRAFIES 50É ANIVERSARI JLF» Susi Melià

1min
page 212

«HOMENATGE A CINQUANTA ANYS DE LLAVOR HUMANA» Nacho Romero

4min
pages 210-211

«EL NOSTRE CASALER A LA TERRA I AL CEL» ACOMIADEM Isidro Sapiña

1min
pages 206-209

«FER CULTURA PER FER FRONTA LA QUARANTENA» Lucía Navarro

4min
pages 197-198

ESPORT: «AQUESTA FINAL LA GUANYAREM» RESUM I FOTOS DE L’ACTIVITAT ESPORTIVA DE 2020. Álvaro Vallet

6min
pages 199-203

«GELOSIA DE NOVENÇÀ» Ramon Marí

2min
pages 192-195

«PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ COM A MOTOR DE LA FALLA, EN TEMPS DE COVID» Clara Soler

2min
page 196

«XIQUES CATÒLIQUES, APÒSTOLIQUES I ROMANES, CRÍTICA I HUMOR.» 2021 Adrià Escolà

3min
pages 188-191

«SENTIMENTS I IL·LUSIONS D’UN PRESIDENT» José Simó

8min
pages 185-187

«SENTIMENTS I IL·LUSIONS DE LA FM» Mónica Mar

4min
pages 181-183

RECOMPENSES 2020

4min
pages 176-180

JUNTA DIRECTIVA

4min
pages 158-161

LLISTAT FALLERES I FALLERS

4min
pages 156-157

«ELS MOMENTS DELS MÉS MENUTS». Clara Soler

2min
page 152

ENTREVISTA A GONZALO ROJAS (ARTISTA INFANTIL

4min
pages 145-146

REFLEXIONS INFANTILS: COM SERAN LES FALLES 2021?

11min
pages 140-144

CONTE. «TRES ANYS PORTAVEM FENT EL FORAT» Nacho Romero (El present text ha segut presentat als premi Murta microrelat, de Lletres Falleres 2021

1min
page 138

CONTE. «HISTÒRIES DEL TEMPS» Sara Vázquez

3min
page 139

CONTE: «L’ANY SENSE PRIMAVERA» Teresa Broseta. (El present text ha segut presentat als premi COMFET al millor relat infantil, de Lletres Falleres 2021

3min
pages 136-137

«MAI PERDREM EL SOMRIURE» Breu monòleg, humorístic i crític de la situació actual. David Ferrer

5min
pages 134-135

Història F.M.I 2020 GEMMA

2min
page 133

«DEFENSEM LES PLATGES NATURALS DE CULLERA». Plataforma Defensa Platges Naturals

10min
pages 122-131

«EL PORTUM SUCRONE I LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ A CULLERA». Kike Gandia

9min
pages 117-121

«NO ET DEIXAREM GUANYAR LA BATALLA, PERQUÈ A NOSALTRES, MAI ENS HAN ENSENYAT A RENDIR- NOS». President infantil 2020 Pablo Torregrosa

2min
page 132

«QUARANTENA ALL'AGLIO E OLIO». Hector Sanmanuel

3min
pages 108-109

«Pan-acadèmia o encunyant paraules en temps de pandèmia» Immaculada Cerdà

4min
pages 102-103

«DOCENT EN TEMPS DE PANDÈMIA» Salva Andrés

4min
pages 110-111

«CAU L'IMPERI» maria such

4min
pages 104-105

«HISTÒRIA D’UN AMOR (IM)POSSIBLE?» COM LA GENT HA REACCIONAT «REFUGIANT-SE» EN LA NATURA EN LLOC DE FER ACTIVITATS MÉS COSMOPOLITES I SI EN SÓN CONSCIENTS DEL QUE SUPOSA FER ÚS DE LA NATURA I NO CUIDAR-LA. Luis Ángel Santos

7min
pages 100-101

SECTOR FLORISTES: «FLORS EN TEMPS DE COVID». Ana Armengot

3min
pages 88-89

«UNA OPORTUNITAT, NO UNA AMENAÇA». Noemí P. Cerdà

2min
page 94

«LA NOVA NORMALITAT ALS CENTRES EDUCATIUS». Marina Collado

2min
page 99

«a les 23:00h la partida més disputada dels últims 102 anys, club de Covid contra l’associació esportiva mundial!» REFLEXIONS ESPORTIVES EN TEMPS DE COVID. Àlex Creus

2min
page 93

SECTOR PIROTÈCNIC: «L'IMPERI DEL FOC, DEL SOROLL I DE LA LLUM». Toni Sancastro

3min
pages 84-85

«DAVANT L'ADVERSITAT, LES FALLES SEMPRE REVISCOLEN». Joan Castelló

5min
pages 80-81

«EL BALL DE LA VENTAFOCS / CENDROSA ANOMENADA PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ». Nacho Romero

4min
pages 78-79

Àlex Morales

4min
pages 76-77

«EL GEGANT AMB PEUS DE FANG». Juanjo Medina «RESISTÈNCIA I RESILIÈNCIA».

4min
pages 74-75

«CINC REFLEXIONS SOBRE LA NOVA CAIGUDA DE L’IMPERI FALLER» Juan Gabriel Figueres

3min
pages 72-73

«10 DE MARÇ DE 2020» Dunia Valero

3min
pages 70-71

«EL CARRER COM A CAIGUDA» Vicent Penya

1min
pages 53-55

«EL MÓN S’ATURA» Toni Picazo

1min
page 52

«EL TEU IMPERI HA CAIGUT» Ramon Marí

1min
page 51

«CANÇÓ DEL DEFALLIT» «ROMANÇ DE L’IMPERI» David Vid.45

1min
page 48

«L’IMPERI DELS BALCONS» Mª Carmen Sáez

1min
page 50

«DE CLAREDAT ORGULLOSA» Berna Blanch

2min
pages 46-47

«LA CAIGUDA» Alfons Navarret

1min
page 45

PABLO TORREGROSA MARTÍNEZ President Infantil

1min
pages 27-29

Editorial: NACHO ROMERO

5min
pages 17-21

«IMPERI DE CENDRA»Alba Fluixà

1min
page 44

Monument Gran: Explicació de la falla. Ramon Marí Artista: David Sánchez Llongo

11min
pages 30-37

GEMA GARCÍA GIL (FM Infantil

1min
page 26

DOMÈNEC GARCÍA: GUARDÓ Ü 2020, PREMI A LA TRAJECTÒRIA CULTURAL

2min
pages 12-13

JOSÉ SIMÓ VIVÓ (president

1min
pages 24-25

PRÒLEG:«ANNUS HORRIBILIS» Josep Bou Dalmau

6min
pages 14-16
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.