Esperanto moral. Por una ética laica Paul Cliteur Barcelona: Los libros del lince, 2009 De tant en tant n'hi ha algun que diu les coses corn a nosaltres mateixos se'ns acuden, corn ens agradaria que ens sortissin i, amés. aconsegueix comunicar-les sense fer massa soroll. No sé ben bé si el Paco ja ho sabia, pero ho va encertar de ple. Aquest es el problema. no pas que el Paco em regales el Ilibre, sinó la qüestió del soroll. Potser valdria la pena que n'hi hagues un pel més. de soroll. en aquest cas. Perque la cosa s'ho val. Paul Cliteur, professor de filosofia holandes, és un publicista d'una idea de laicitat que podem subscriure plenament, tant en la seva consideracio de fons com en la seva aplicació a I'hora de construir una ciutadania alliberada de qualsevol sotrnetirnent a cap mena de relacio de poder exercida en nom de
cap creenca o cosmovisió de caire particular. Cliteur s'explica en un to conscientment didactic en el que aconsegueix relacionar la fonamentacio historica l filosofica de les concepcions d'arrel teologica, i les morals que se'n deriven, amb una bona part dels problemes de la nostra societat. Distingeix dues grans tradicions morals: la religiosa, basada en tota mena de bestieses que s'extreuen de textos profundament violents, en tots els casos. i la laica, basada en alguna reflexió conscient sobre la llibertat i els drets d'accés a la felicitat. que pot fonamentar-se en I'etica kanliana o en la utilitarista 4 s convenient notar que fa una reivindicació del valor de I'utilitarisme, que en el món academic ha estat molt desacreditat- que el1 considera no tan allunyat del kantisme a I'hora de raonar sobre les bases de I'accio moral correcta, si entenem que aquesta ha de ser útil p e r a tots, i que aquests 'iots" tenen el mateix dret a la feli-
citat. És molt explícit el rebuig del fanatisme intolerant que. derivat de les tres religions monoteisles del Llibre. es troba en I'arrel de moltes tensions contemporanies. I és molt valuosa la seva consideracio que, en el fons. en I'oriuen del terrorisme religiós ilde les interpretacions fanatioues d'alouns textos el que hi ha, bacicament, són les coses que diuen de debo aquests mateixos textos. I no res mes. Per tant, que els creients es guardin les seves interpretacions per a ells mateixos, i ens deixin tranquils a la resta. Que I'Estat, en conseqüencia, s'abstingui de donar suport a una o altra confessió religiosa, a una o altra comunitat de fe. i que es relacioni arnb els ciutadans únicament en tant que individus subiectes de drets i deures. i no en tant que creients o membres d'una determinada comunitat.