Espai de Llibertat - núm. 55 by Espai de Llibertat

blliberta~ espai de :vista d'esquerres per a la formaci贸, la reflexio i I'agitaci谩 politicA

Tercer trimestre 2009 3.30 ruros

El rnonografic: Cinema i revoluci贸

Centrevista: Joan Ferran

Número 55. Tercer trimestre 2009 Subdirector: Vicenc Molina Conseii de redacnó Xavier Bretones. Joseo Sellares. Genina bAari Q Fari an M?'iro.iiio San1 C3sis a Fcrran Escoc:, Anrnn Coste s .3f'ir V a, ..EVA <ore M . 3 es 01 o rl h l o n l s ~A n i ~

Espai de Llibertat. Avinyó, 44 primer. 06002 Barcelona e-rnail fig@laic.org www.laic.org Tel. 936 O11 644 Fax 936 011 640 Edita: FundaciO Ferrer t Guardia Impremta: Prlmera Impressio. S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes i Montse Plass Maquetacio: Fundactó Ferrer i Guardia. Assessoranienr 1iiig"istic: Vicenc Moiina Revista trimestral. Preu: 3.50 euros. Subscripcions: 14 euroslany Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1561 Espai de Llibertat es rnembre de lAssociació de Publicacions Periodiques en Catala. La linia editorial d'aquesta revista 6s el Iliurepensarnent, per tani, les opinions del consell de redaccia- les - - troDare- a Fo.'oi a a resta c o n n on5 s~r.i'i ..n c,?rnen: 'esponsao ini ae qui les firrni

"Esta revista ha recbida una subvencion de la

DirecciOn General de Libro. Archivos y Bibl~o"..:<li,,,,,.< ' . C l . i . ' ? i." 9" ? ,.)'< CP.li,+C

. ,:.U

, e .,ir,<.. E;..,., 7 e 0 s n.-e,c, c c I toa, i r .

,-.?,?

7 'L.,

7~1~.

espai de llibertaT Sumari Editorial La reflexió I si Trotsky tenia raó? Vicenc Molina

El monografic: Cinema i revolució El dia de dema Jordi Miralles La passió. es a dir la revolucio! Vicenc Molina Blade Runner o el naixement de la consciencia Joseo Sellares ~ a t r i x ola revolució de I'individu Oriol llla Quejmada (1969) Sin City (2005) Antoni Castells Duran La vida sobre si mateixa Joffre Villanueva Centrevista Joan Ferran Vicenq Molina. Ma. José Crespo La col.laboració La Barcelona insensible Lluís Monerris

i'apunt Maqoneria i revolució Francisco López Casirniro La creacio Els meus millors prolegs Ferran Escoda Joan Pla

La realitat i la reconversió de les paraules

Els defensors d'una inamovible conde la societat. del món, de les estructures economiques, ha produit la perdua de cepció de la societat basada en I'ús arbiprop d'un 60% del total dels ingressos trari del poder per part de I'oligarquia mundials anuals. la completa ensorrada economica, que mai no han estat liberals de la percepció optimista i triomfalista del sinó conse~adors.ja no se'n recorden capitalisme ... I -algu s'ho podia imaginar del que deien fins fa ben poc temps ... fa un any, només un any?- el retorn a Mai no han donat, segurament, gaire importancia a les paraules. Ni tampoc a la una dosi minima de realisme: aixo tan sols ho pot mirar d'arreglar -mirar d'arreseva. segons es dedueix de la quantitat glar vol dir aixo que vol dir: mirar de fer de fraus, mentides i estafes que han contribuit a impulsar. Volien. amb I'inestimaalguna cosa en positiu- la politica. la via regulatoria. la intervencio dels poders púble ajut d'alguns personatges sinistres blics en les estructures financeres i en procedents de camps ideologics suposaI'orientació general de I'economia ... Si. dament d'esquerres -algú recorda sí, diguem-ho clar i ben alt: I'Estat! Són Blair? vendre una imatge del món els mateixos banquers estafadors i menlicompletament allunyada de la realitat. ders, els mateiInspirada en crexos grans empreences poc racioSón els mateixos banquers nals, quan no del saris presidents estafadors i mentiders els que han de les patronals tot irracionals. Creences sorgianat corrents cap als governs que voien aprofitar per carregardes d'una barreja se els drets labocaotica de Fukuyama d e l dels anys noranta, és dar!-, rals i sindicals, els que han anat corrents cap als governs, i són bona part dels maThatcher, i tots els Boyer i Rato de torn: els "mercats" eren intocables, i se'n podia teixos analistes financers i directors dels serveis d'estudis d'alguns bancs. fins i tot demostrar I'eficiencia, la creativitat. la als mateixos Estats Units -abans decidits permanent capacitat d'adaptació i, fins i unanimes partidaris del capitalisme desi tot, d'anticipació al canvi ... Els mercats havien adoptat -amb permis de I'Esgléregulat, és a dir. no gens liberal- els que sia, que pagant Sant Pere canta- el pareconeixen que la solució té un nom. i per, la funcio i la imatge sacralitzada de que aquest nom implica I'us d'alguna pales antigues divinitats que Nietzsche haraula: intervenció pública, nacionalitzavia volgut enterrar.. . ció ...! Be. per a ells. nacionalització si. I uns dallonsis de mico en barco de pero temporal ... Ai, amb la percepció del vela! Aquesta coherent visió ideologica temps! Nacionalitzar la banca! -Ens agra-

da rnés el terme socialitzar. amb control financera alienes a cap mena de regulaper part de la ciutadania, usuaris, emció. Privatitzar no ha conduit a una sociepleats, sindicats i adrninistracions territotat arnb rnés Ilibertat. sinó a un augment rials- ... Anar mes enlla de Keynes -sende les desigualtats, dels privilegis d'uns se oblidar-se'n de la importancia de les quants en detriment de la majoria, que no politiques fiscals i de la via pressupostaha obtingut rnés opcions per escollir. ni ria, de la inversió púmés accés al credit blica- en boca productiu o als serd'aquells que s'han S'han tornat teninistes veis. Nacionalitzar i volen que se'k nacionalitzin pensat sernpre que -vaja, millor socialitla resta del món zar- és la via cap a els bancs. aer treure'ls érem una colla d'inúla liberalització real. lec castaiyes del foc tils ignorants... Cense paradoxes. Doncs tindran raó. Aixo és el que alho serem, si els ajudem a sortir-se'n, si guns liberals de debo ja sabien. I el que els proporcionem alguna fórmula de reca- els conservadors mai no han volgut ni pitalització de les seves fracassades entisentir-ne a parlar. Fins ara, que s'han tortats i no aprofitem per fer-hi entrar el connat leninistes i volen que se'ls nacionalittrol social i polític que representi I'interes zin els bancs, per treure'ls les castanyes general. ES hora de fer-los veure que nodel foc. Que els netegin, amb diner pumés arnb un sector financer sotmes a blic. I que els reprivatitzin, que els els torcontrol públic, amb la socialització dels nin després. com si res. Quin morro! instrurnents de credit, podra haver-hi Doncs més valdra que els bancs se'ls igualtat d'oportunitats per accedir a una quedi el conjunt de la societat, per tal de situació realrnent de mercat, sense oligogarantir la llibertat de la majoria. De rnés polis que tinguin tots els avantatges des verdes en maduren! I és que; realment, de la linia de sortida. I que eviti la rnanisense carcasses ideologiques, torna la pulació fraudulenta i rnentidera de I'estalimportancia de les paraules ... Socialisme vi dels altres en operacions d'enginyeria es Ilibertat...

55 3

I si Trotsky

tenia raó ..?

Vicenc Molina Professor de la Universitat de Barcelona Ja fa molts anys Trotsky ho tervenció reaccionaria dels havia plantejat amb claredat i grans estats imperialistes i deis amb una certa contundencia ... poders economics +osa queja I és per aixo que I'Andreu Nin, li va semblar no masca facil de i els seus amics del POUM (Parconcretar al mateix promotor de tit Obrer d'unificació Marxista), la idea- només té una altra via s'hi van emprenyar... Les alterde concreció: I'entrisme ... Entrar natives de transformació revoludins d'aquells instruments policionaria de la societat semblen tics dotats de capacitat i estrucno tenir sortida, ni gaire marge tura per introduir mesures de per a I'acció, si. a mes d'una transformació i d'increment dels oferta teorica de models de drets socials per la via parlacomportament i d'organització mentaria. i en virtut d'aquesta social fonamentats en valors i en actituds acció, impulsar una nova cultura política alternatius als del capitalisme, no aconse- i aixecar la consciencia etica i civil de la ciutadania. I aixecar la consciencia, obgueixen, també. fer forat dins les propies estructures del sistema que pretenen viament, d'aquests mateixos aparells.. . capgirar, per tal d'anar introduint mesures Si, si, pero. entraron ...? I Trotsky resde caracter transformador que dignifiquin ponia: als partits socialistes ... Aquesta ésl les condicions de vida i aixequin el grau segons que sembla, I'alternativa. Enfortir de consciencia civica i politica del conjunt els sectors esquerrans d'aquelles organitde la societat. Que facilitin la incorporació zacions que, malgrat tot. avui, poden d'una nova etica soexercir com a instrucial dins els aparells ments de canvi politic La dreta. sernore va iunta. culturals i educatius, EIS seus interessos rnolt i poden oferir la garani que augmentin la tia de fre a la irraciomés transcendentals que qualitat i I'extensió nalitat del capitalisme dels drets personals no pas les diferencies salvatqe, als atacs i socials. . . c a l que deshuhanitzadors s'intueixin i que s'olorin, cal que es perfid'una dreta fortament berlusconitzada lin i es gaudeixin algunes de les conques- i cada vegada més autoritaria -que té tes en drets i en llibertats d'alló que ha de en bona part dels populars espanyols ser I'equitat i la justicia social. un bon referent, sense comptar els casos I aixo, si no es fa com a conseqüencia que confessa Aguirre, Fabra i Camps el seu amor a la restricció de llibertats d'una revolució permanent de caire internacional. simultania i que impedeixi la ini a la perdua de drets laborals. L'entrisme

55 5

és, per a Trotsky, la garantia de la defensocialistes i socialdemocrates, els postcomunistes i els Ilibertaris ... Es tracta, sa i la permanencia de I'ideal de revolucertament. d'establir una xarxa de complició. Aquell que els estalinistes havien trait. Un ideal que, per anar be, ha de po- citats que vagi mes enlla de les adscripder conduir-se en funció d'alguna praxi. cions mecaniques a unes o altres Ilistes, I no ser només un somni de tenir clar que, per poc que es tingui un Aixo es presenta com a més urgent minim de perspectiva histórica i de capadavant el retrocés de les darreres eleccita! d'analisi, es urgent establir una coacions europees, davant la inevitabilitat lició de les sensibilitats que comparteixen un horitzó de red'una renovació en els procediUna coalició de les sensibilitats publicanitat civil i de defensa de ments i un reque comparteixen un horitzó forqament dels la cohesió social, de republicanitat civil i de defensa front de la Ilivalors més autenticament de la cohesió social bertat i de la solidaritat que sapisocialistes, precisament en el món de la tradició socialis- ga, enfront del replegament comunitarista ta, un cop vista la perspectiva que I'aitra i del desfermament. sense cosmetiques, esquerra, I'aparentment més alternativa? dels mes baixos impulsos d'una dreta no aconsegueix ni suscitar una gran excornplice dels feixismes, organitzar-se pectativa de mobilització popular ni, per per plantejar una resposta comuna. ES desgracia. servir de fre a la dreta neolibe- en el si de plataformes organitzades al voltant de la tradició socialista on podem ral. ni de barrera al feixisme. Perque la conviure i organitzar-nos electoralment, dreta, sempre, sempre, va junta. Els intesense perdre perfil propi ni diluir les idenressos que la uneixen són molt més transcendentals que no pas les lleugeres titats respectives, tots els qui ens podem sentir identificats amb el procés codiferencies de matis dels seus diferents menqat per la Revolució francesa. Que origens. Vegi's que passa a Italia. Vegi's volem donar concreció al seu triple ideal. que passa a Espanya. Vegi's que pasQue ho volern fer ara, i no pas dema passa ... Per aixo, més valia no dividir vots. sat. I que volem que els altres no s'aproPer aixo, més valia enfortir els millors piin de I'espai públic i facin impossible la principis dels nuclis politicament actius, mateixa capacitat del somni. No es obliés a dir, capaqos d'acció, de I'esquerra gatori estar d'acord absolutament amb realment existent. El nucli i I'horitzó de les practiques politiques on s'hi poden tot, pero si tenir clar allo que es fonamental: anant junts, guanyarem. Per aixo, trobar. amb tota la immensa riquesa de Trotsky deia el que deia. I recomanava les seves respectives perspectives histofer el que recomanava fer ... Per anar del riques i tradicions de cultura politica difesomni a la praxi. .. renciada. els liberals progressistes, els L . .

1 Ii

cl monografií,'

El día de dema

Jordi Miralles President de la Fundació Terra glaqada, i aixo ja ha passat. A nivel1 mundial tots els esSovint el cinema vol ser una recenaris de futur elaborats per creació de la realitat. en altres I'IPCC (Pannell Intergovernaocasions fa ciencia-ficció i, algumental per al Canvi Climatic) nes vegades, és profetic sense preveuen que la concentració pretendre-ho. El dia de dema de COZ durant el segle xxi seens amenava amb una borrasca gueixi creixent i, per tant, que la glacada que es capac de deixar temperatura i el nivel1 del mar congelat en uns instants tot el segueixin augmentant globalque té sota seu. La posada en ment. Si acceptem els estudis escena pot semblar inversemmes C O ~ S ~ N ~ ~aO500 ~ S ppm , blant. Pero hi ha qüestions clau a I'atmosfera (ara ia som a 383 . . dels testimonis del passat, com ppm i en creixement exponenel fet que alguns exemplars de mamuts cial) el sistema oceanic es col.lapsara trobats sota el permafrost siberia encara i les conseqüencies poden ser un increment d'entre 5 i 8% de la mitjana. fet que tenien herba a mig deglutir. És a dir, que van morir com si haguessin estat congefara inviable I'habitabilitat del planeta a la lats amb nitrogen liquid, o com proposa major part de la geografia que ocupa la El dia de dema per als pobres pilots dels nostra civilització. helicopters de la Forca Aeria britanica. La qüestió és com podria ser aquest ES ciar que fenonems extrems com col4apse. El director Roland Emmerich els que descriu la pel.licula El dia de ho va plasmar en un film tipic de I'anodema sonen a menat cinema ficció. Pero la catastrofista en Una simple pel-lícula de crispetes historia del plaThe Day After basa el seu guió neta i, en espeTomorrow en algunes prediccions científiques f cial, les darreres (20041. El aue bodriá ser ;na fonamentades glaciacions, ara fa uns mil4ensimple pel.lícula de crispetes basa el seu guió en algunes nis, corrobora aquests fenomens gelids prediccions cientifiques fonamentades. sobtats. I el més paradoxal es que un incom ara que el desgel de I'Artic pot acacrement en I'escalfament global podria desembocar en una nova glaciació, conbar amb I'anomenada cinta transportadora oceanica que manté el clima temperat tra tot pronóstic. De fet. els científics no tenen prou dades com per opinar, pero de I'hemisferi nord. I és que sense el corés cert que I'increment de gasos amb rent del Golf I'Europa septentrional seria

efecte hivernacle per causa de I'activitat suficient. proposant una reducció del 596 humana és alarmant. I aixo si que no es d'aquestes emissions entre el 2008 i el fer catastrofisme. 2012. Per aixo. aquesta tardor, a CopenLes dades del darrer informe del Glohague, la nova cimera del clima hauria de bal Carbon Budget mostren que les emisrevisar aquest timid escenari de reducció. sions ja han entrat en un cicle exponenUn escenari que altres experts assenyacial. I és aquí on la incredulitat dels len com clarament insuficient, perque en col~leguesdel protagonista d'El dia de realitat hauria de ser, per al 2050, del dema, el1 mateix inclos. respecte als mo90°i0. Pero en un món addicte al petroli i dels de predicció climatica, contradiu tota als seus derivats, ens sembla un sacrifici Iogica. Pero, corn inaudit deixar I'adel1 mateix afirma, Si s'acomplissin les prediccions, dicció. La pregunresulta que el que ta clau és que el n o s t i país tindiia el clima ' estaria previst per som incapaqos que té ara Escocia d'aqui a uns 70 d'evolucionar senanys. de sobte se els nivells s'esdevé. Tot comenqa amb una pujada d'energia que hem gaudit fins ara, tot i la irregular dels sensors de temperatura de tecnologia que ens ofereixen les energies les boies situades al mar del Nord, i el renovables. 1, tanmateix. la qüestió és que ningú imagina no és sinó el principi com s'ho faran les futures generacions d'una nova etapa historica per a la hurna- amb un planeta de climatologia global innitat sobrevivent. certa com el que s'espera dels escenaris Hi ha altres pel.lícules relacionades de I'IPCC. amb el tema, entre elles -la més famoVagi per endavant que El d ~ a de dema sa- Una veritat incomoda (2006) que reI'he vist diverses vegades. No tant per cull les reflexions d'Al Gore respecte al I'argument adolescent del pare que va a canvi climatic. Altres, com La hora 11 la salvacio del seu fill i la seva colla. al (2007). de Leonardo di Caprio posen que el protagonista no fa ni cas habitualI'emfasi en la visió dels cientifics respecte ment per la seva deria climatica, sino a la necessitat d'adoptar nous comportapels detalls de la hipotesi que Ilenca ment socials per reduir les emissions de d'una glaciació sobtada per causa de gasos amb efecte hivernacle. Que, per I'escalfament global. Sigui corn sigui, si cert, tot i estar publicada per la Fundació s'acomplissin les prediccions, el nostre Terra, a ningú no li interessa. país tindria el clima que té ara Escocia, Una cosa si que és certa i es el fet i el trasbals europeu seria molt pitjor que que el protocol de Kyoto és clarament inla sol.licitud d'asil ambiental del vicepresi-

dent dels Estats Units per anar a la Tierra de Robert Wise (1951) (el seu instal.lar-se a Mexic amb els supervidarrer remake de Scott Derrickson, 2008), pero El dia de dema, gairebe com vents. anecdota mirada amb les crispetes a la El cinema. sovint, posseeix la magia ma, potser no ens permet copsar I'enorde posar en imatges impactants allo que me responsabilitat que tenim davant la les paraules no ens transmeten amb la simple lectura. Sense anar mes Iluny, el reducció d'emissions per evitar el col.lapse climatic que ens mostra amb uns efecfilm basat en la novel,la de John Le Cartes especials espectaculars. El problema re, Eljardinero fiel (Fernando Meirelles. 2005), posa en és que si aquest imatges cruels allo Tenim una enorme responsabilitat film és premonitori que, cada dia, davant la reducció d'emissions hi haura herois queda silenciat que ens puguin per evitar el col.lapse climatic salvar, Peró si norespecte als grans més és una hipointeressos de les tesi filmica, llavors la pregunta és si la multinacionals de la industria farmaceutirealitat pot superar la ficció. Si és aixi, ca. O la denuncia respecte a la violencia Ilavors. més val que ens calcem. Pero el que hi ha darrera I'extracció de diamants pitjor de tot es que. en el cas del canvi a Diamantes de sangre de Edward Zwick climatic. hem estat advertits no només (2006). 1 podriem esmentar una bona copels films sobre el tema sinó pels cientilla de films que recullen la trista realitat fics de I'IPCC. 1, en el meu cas, també hi d'una humanitat insensible, que precisa ha qüestions sentimentals, ja que moltes d'una revolució del pensament convertida de les dades sobre el canvi climatic les en activisme pragmatic si volem sobreviuaporta el sabadellenc Dr. Josep Canadell. re amb dignitat. Pero en altres ocasions, amb qui vam compartir la infancia al maha estat premonitori. El Síndrome de Chiteix barri. Ell ara viu a Australia i dirigeix na, amb Jane Fonda i Jack Lemmon, relata un accident nuclear amb fusio del nu- una de les institucions més prestigioses sobre prediccio de I'escalfament global, cli, quelcom impensable. doncs resulta i jo simplement presideixo una petita entique a dos dies de la seva estrena es va produir I'accident nuclear de Harrisburg tat que predica amb I'exemple i que no és ni profeta a I'edifici on resideix. Aixo (28 de marc de 1979). M'agradaria imaginar un film més tras- també podria ser el principi per a un bon cendent per comentar com Wtimatum a argument cinematografic

55 9

Per la convivencia Serveis de mediaci贸 ciutadana La Diputacid de Barcelona i els aluntaments de la provincia afavorlm la convivencia ciutadana El coneixement de I'altre, el respecte i el dialeg son la clau. Aquest es I'objecttu dels serveis de mediacio ciutadana que despleguem per tot el territori: la resolucio pacifica de conflictes. Informa-te'n a l teu ajuntament.

Mes informaci贸:

www.diba.caVaic

Diputaci贸 Barcelona Area d'lgualtat i Ciutadania

Tel. 934 022 713

el monoriifiC

La passió, és a dir, la revolució!

Vicenc Molina Professor de la Universitat de Barcelona No hi ha revolució cense d'aquest nom- que capgira les passió. No hi ha actitud, ni vaconvencions, desfa les opreslors, ni desig de revolució si no sions i, assumint el risc d'accepes dóna prou emfasi a allo que tar el costat mes fosc de la vida la vida pot tenir de bo, i si no es -el costat de la nit-, fa que, vol que aixo, en tot cas, augd'aquesta ombra. que sempre menti i s'estengui. Que miri hi és, en pugui néixer la Ilum ... d'augmentar i d'estendre's uniL'aspiració a la manifestació versalment. I no hi ha universalimés radical del desig de viure, tat sense partir de I'arrel immeque és I'amor. i, per tant, la madiata, de nosaltres mateixos. nifestació més contundent del Per dificil que sigui. que massa desig d'alliberar-se de tota facil no és ... Si una revolució opressió que I'impedeixi -nominal- fracassa és perque no aconLes inevitables seqüeles de la sang segueix trasbalsar la immanencia de I'és-i la sang és roja!- d'irrupció violenta enser individual, de les vides propies. No hi tre els cossos i pels cossos d'allo que es ha revolucions que puguin esdevenir despren, de vegades. de I'assurnpció col~lectivessense canvi trasbalsador en d'un sotrac de vida nova. Que, de vegaI'interior de cadascu dels que en particides, implica mort... Una vida que només pen, dels que les promouen i dels que viu per la mort d'alguna altra ... aspiren a gaudir-ne els resultats. L'unica I es que hi ha alguna forqa prou trasrevolució col.lectiva sera, inevitablement, balsadora del que s'espera com a simppersonal. Un dels motius del fracas de toma i norma d'una vida en convivencia tantes premisses historiques de caire re-i en convenció- que, quan no hi ha més volucionari és el fet remei, per fer prede no haver covaldre ia vida, 'assuL'Única revolució col-lectiva mencat arrelant en meix el risc de la sera, inevitablement, personal el cor. i haver-se destrucció, I, per quedat, aparenttant. de l'autoiesment, en un somni de la ment. trucció. El fonament de la revolució. el Déjame entrar, una pel.licula sueca de capgirament dels esquemes. dels cos2008, dirigida per Tomas Alfredson i cotums i dels signes per mitja dels quals protagonitzada per dos jovenets, Per s'ha expressat. fins ara, la vida antiga ... Ragnar i Lina Leandersson, se'ns presen- Perque hi pot haver una vida nova. Ho ta com una gran clatellada. estetica i etideia Dant, a La Divina Comedia: es ca %om ho son les revolucions dignes I'amor. que mou el sol i les altes estreL

55 11

Iles... 1, per amor. tot s'hi val. Aquest tot lució. I aquesta, per poder desfermar-se, s'hi val és el trencarnent. La ruptura per poder situar-los en el nucli d'una notranscendent amb els codis passats. El va possibilitat de viure. d'una nova rnanetrasbalsament. La revolució. ra de viure, implica el desfermarnent Una vida capgirada des dels dotze d'una acció de trencarnent radical. violent anys. Una vida varnpiritzada. Una vida si cal -i cal- amb I'opressio. Arnb els que s'alirnenta de rnort. De la sang. cornpanys de col,legi assetjadors, sirnbol I que. per rnitja de la sang. pot sustentar del més execrable dels poders tiranics, nova vida. Una noia que ha de partir de del rnés dificil entrarnat d'opressions per I'autoacceptació, superar. La revoper mirar de transEn la tenue fredor escandinava lucio des de nocendir el desti. Un saltres mateixos, d'un nord glacial i rnetal.lic noiet que viu asperque, si no. no un eiclat de roig setiat. oüestionariem les . . sotrnes a la injusticia dels malmancances, les tractaments d'aquells que, aparentment, injusticies o els sotmetirnents en les nosse senten dominadors i es creuen rnés tres vides, en els nostres rnons, en els forts. Una reiació que creix des de la inpaisatges del nostre esperit, en els nosnocencia. Una nena que no té més remei tres rostres quotidians, en els nostres que continuar. pero que, un cop dies i en les nostres nits. Els .,~... . i '. qüestionern. I els fern de nou. es veu acceptada. estimara. Un noi que. acceptant el caracter Perque ens volern més. I fer radical del seu amor per de nou és, des de I'arrel, una noia tan estranya i diconstrucció poetica. Contra els la ferent, aconsegueix alliopressors, i també contra els berar-se de les seves indiferents ... En la tenue freE = -G .-. . ~~. propies pors. L'alianca dor escandinava d'un nord -: . -1 .t ~entre tots dos és el fonaglacial i metal.lic ... un es; 3 ,.T. . ? .* clat de roig ment de la veritable revo..

...

m -

j:'k.T$

Blade Runner o el naixement de la consciencia Josep Sellares Antropoleg Congrés america, va opinar que Quan ens van proposar d'escriure sobre la pel.licula que si en comptes d'obsessionar-se més ens havia impactat. vaig amb les naus reutilitzables "spaescollir sense dubtar Blade Runce shuttle". promogudes pels ner. La veritat és que en les setgoverns conservadors. haguesmanes posteriors vaig ser incasin continuat amb els vells i fiapaq de dir per que aquesta bles coets, a la Lluna faria més i no una altra?tot i que I'impacte de vint anys que hi hauria una va ser profund i s'ha mantingut colonia estable de cientifics fent al llarg dels anys. recerca segurament revoluTot i no haver llegit Pot ser cionaria. D'altra banda, la complexitat de que els androides somiin amb ovelles rnecaniques? d'en Philip la pel,lícula arrenca amb la maK. Cicks. de la qual n'és una molt lliure teixa definicio dels replicants que -recoradaptació, i a mida que hi reflexionava, dem- son robots antropomorfs que, a més d'imitar I'aparenqa humana, imiten me'n vaig adonar que sota una pel4icula de Iladres i serenos (vigilants nocturns no alguns aspectes de la seva conducta de armats -nota per als menors de cinquanmanera autonoma, definició d'androides. ta anys-), hi ha una complexa estructura Doncs bé, a aquests replicants se'ls narrativa i simbolica, intel.ligentment diriha donat forma humana, pero són més gida a reflexionar sobre els problemes rapids i agils i, per millorar els seu rendieterns dels éssers humans: la mort, la viment. se'ls dota de records artificials a fi da. I'essencia de la humanitat. d'eliminar reaccions imprevisibles i definir Baixant a la determinades capeI.iicuia en si, A la Lluna faria m& de vint anys que racteristiques comenta anunhi hauria una colonia estable de cien- d'especialitzacio. ciant que som en com androides de tífics fent recerca plaer. androides un futur llunya -any 2019- en el cegurament revolucionaria assassins per a quai els anomefeines especialitnats replicants, éssers fabricats a través zades, androides soldat. etc. Ara bé, van de I'enginyeria genética. fan els treballs ser prohibits a la Terra després d'una sagnant revolta. No us recorda aquesta perillosos i degradants a les "colonies introducció, breu i concisa, la dels patricis exteriors" de la Terra. Sembla molt fantasiós, pero fa poques setmanes I'anterior romans a la pel,licula sobre la revolta dZEspartac? director tecnic de la Nasa, davant del

55 13

Després d'una visita a Tyrell CorporaEl segon mort és el seu company. del tion, despres de mes de cent proves qual descobrim I'amagatall gracies a fod'empatia envers els animals (es I'únic tos abandonades. perque té I'obsessio de element de diferencia amb els humans), recollir fotos de la seva vida, com si el protagonista descobreix que I'eficient aquestes fossin la prova que ha viscut i secretaria de'n Tyrell és una replicant. n'hi donessin valor. El seu company i liDavant d'aixo, sempre m'he preguntat: si der. en Roy Batty. li critica aquest intent de guardar I'evanescencia del moment. passéssim la prova a molts dels humans la fragilitat del record que finalment el que pul,lulen pel mon: no serien menys sensibles a les produu a la mort. Com Fem compulsivament fotos quan fem compulsives d'empatia que la pobra androide sevament fotos de pade parents i dlamics transitoris cretaria de direcció? rents que s'allunyen dels quals en perdem el rastre lentament d,amics En Tvrell li e x ~ l i ca que. he forma' intransitoris dels quals sistent i incomprensible. abans de la seva en perdem el rastre, en I'intent abocat al fracas d'evitar la perdua perque, en algun caducitat "quatre anys després del moment de fabricacio, petits grups tornen a moment, foren fonamentals en el nostre la Terra, i cal que el cos especial anomedia a dia, i no volem que siguin ombres en el passat. nat Blade Runner (del qual en Deckard forma part), els retiri (no es maten les Paral.lelament, els dos replicants que maquines). sobreviuen van seguint I'estructura de faComenca aleshores la cacera, en el bricacio dels cossos, del fabricant d'ulls al dissenyador de cossos. en una carrera mes pur estil del caqador de recompenses, en un món brut i plujos on tribus urper arribar a I'ajustador final, en Tyrell, banes i religions marginals son I'únic niI'home que dissenya el cervell. vell d'organitzacio autonoma. mentre un És en el dissenyador de cossos on es estat en descomposicio demana a les faretirada la tercera replicant, que ha desmilies que emigrin als planetes exteriors cobert que aquest es un home que viu i les grans corporacions imposen la Ilei. sol en un edifici abandonat. que ha disSeguint la serp que utilitza una replisenyat un grup d'androides de mesures cant de plaer en la seva actuació, veiem i formes diversos, a fi que li facin comque I'enginyeria genetica es una industria panyia i li donin afecte, incapac com es de relacionar-se amb el humans. aquells madura que fabrica tot tipus d'animals de que. teoricament, el fan diferent dels recompanyia, amb matricules microscopiques generades en la maplicants. En definitiva. estinipulació genetica a fi de ma mes les maquines que marcar els diversos fabriels propis humans. Ouan. finalment, en Roy cants i, Iogicament. compradors. Batty arriba a en Tyrell, que Finalment. la replicant se'ns presenta assegut soes retirada, en una escena ta un baldaqui. com un déu omnipotent. descobreix que espectacular en que travessa diversos aparadors. en la programacio genética. la un intent final de fugir d'un vida, és un procés que, un cop engegat, és indeturatret precis que la deixa estesa a terra, amb una imatble. Pero que en Tyrell, a canvi de fabricar-los perge corprenedora de ninanena trencada, no pas que vegin i facin coses imd'objecte fet malbé. possibles per als essers

humans. fa que desapareguin al cap de a prop de la porta de Tannhauser. Tots quatre anys. ES en aquest mornent quan aquells moments es perdran en el temps, com ... Ilagrimes... en la pluja". Roy Batty agafa el cap de Tyrell i el rebenta entre les seves mans, acabant He trigat trenta anys a entendre la fasamb el seu Déu creador i la seva darrera cinació de la frase. Com diu el fisic Penesperanya d'irnmortalitat. rose en el seu llibre La nueva mente del emperador, tot el coneixement cientific L'escena final de la persecució de'n Deckard per part de'n Roy Batty, a través crea espais certs, pero buits de significat. d'un edifici en runes, és un classic fet Saber que el producte A reacciona amb la terminal B i crea un record. O que la servir en moltes altres pel.licules, pero, a diferencia dels finals particula E xoca amb estandard, quan en el nucli F i produeix el Deckard, que intenta El cofleixemeflt científic fenomen G,NO explica puiar al teulat, es a crea espais certs. que es la vida i el que punt de caure, és sembla constituir el' nupero buits' de signifi&t agafat pel replicant cli de la hurnanitat. la per un canell. i consciencia i el lliure aquest li recorda que ells han viscut aixi albir. En Deckard ho descobreix de la tota la vida, arnb la por, amb la seva vida manera més crua: a mesura que retira d'esclaus en mans d'uns senyors absomaquines, descobreix que són persones luts. i que, en el fons, el1 és un assassi. Per aixo sempre he pensat que I'escePero, a diferencia dels seus amos despietats i hipocrites, en el darrer mona final, imposada per la distribuidora. es un final encara mes revolucionari que el ment, el perdona, mentre diu un dels epidel mateix director: creem rnaquines batafis mes bells que he sentit o llegit mai: "Jo he vist coses que vosaltres no creusades en lleis cientifiques impersonals rieu. Atacar naus en flames més enlla i mecaniques. i obtenim persones lliures d'Orió. He vist raigs C brillar en la foscor a les que acabem estimant

55 15

,?,,<,><,:,,

cc,rrv,,, ,SI L.,,,,,. ,"m X<,I,C'C,, r,,ulc,r,!~i. S""5C cap a1cr.z n,',rJ q,,<, ~ ~ ; ~ r c i ~ i 1)11.111 p : ~ r . l i l ~ l . i ~ l l lui n~ ~i s~ l ~ ~ ~ r aUIXI ~ l ch. l p i l (1 UII C ~ ~ C C 1~ eI s. p ~ c i . l l ~ n ~ n r . qii.i<i i-ii* ~ c ~ i ~ r ~ i i l<Ir l i r l;i i i iiiircrr riilriir.2 i I r r nrircrch c i ~ d i r i o i i i .ion> ~liiclci>n> ,,<,,,re ,),,V G,I ,IV~<~,,,,,C, l'cr .A,h<,, pcr ,,,<,IC<~ C*SC, , I , ~ s ,L, lTl<;,,rre I,,$lC% ? " S rrnti,,, iiii ,r,i, :, l;iiiiiii,:ii 1:s 'lil,iiia ~a,al;iii.,i ,do,,.r-li siiyorr. QL,.,"

:,i,

.,i,,..<i, i',iiilili' LIUIOSC.CA1

,Ii l 11.1'1 i

o la revolució de I'individu Oriol llla Politoleg "L'alfabetisme segueix sent la base de tots els programes de mecanitzacio industrial [...] clausura mentalitats i sentits de I'usuari en una matriu mecanica ifragmentaria necessaria p e l correcte funcionament de la societat mecanitzada"

D'altra banda, van apareixer les veus discordants sobre si allo que acordavem com a articles valids, s'ajustava amb precisió amb el significat i el significant d'un concepte que I'ortodoxia no permetia interpretar a la Ileugera. Els estrictes. Marshall McLuhan. Paradoxalment, ningú no va deUnderstanding Media, 1964 manar encetar un debat al voltant del que volia dir revolució. Potser hagués estat massa agoQuan el consell de redacció d'Espai sarat i atrevit. En fred, i cense avís previ. de Llibertatva decidir fer aquest moEncara hi seriem. Per aixo. ara em disponografic sobre Cinema i Revolució, es va so a argumentar. modestament, -perque encetar un interessant debat entre partijo pertanyo al primer grup- que m'ha modaris i detractors de la tematica en qüestivat a escollir una pel,licula que, per als tió, la revolució: una idea complexa, alhocritics de cinema -aquells que ho són a ra que temptadora. i que era percebuda sou- mai no constara en les llistes de com un totem massa valuós com per films de referencia. caure en la frívola actitud de relativitzar-lo Com a definició simple i d'inici, jo diria en benefici de I'audiencia. que per revolució s'entenen aquells epiD'una banda?els flexibles, aquells als sodis en els quals s'introdueix un canvi que els semblava que la llibertat de penradical d'idees. Revolució és el canvi o sament donava un transformació procert marge per enfunda respecte al Revolució és el canvi tendre, des d'una passat immediat. o transformacio profunda Els canvis revolucioperspectiva intima i personal. el sempre naris, a més de respecte al passat immediat controvertit concepte radicals i profunds. de revolució. Que, duen en si mateixos prenent com a eix conductor I'experiencia conseqüencies transcendentals. que personal, podiem fer córrer la ploma de trenquen amb I'ordre establert i afecten la creativitat per alla on la nostra limitada de forma irreversible les estructures i infima sapiencia ens permetés arribar. existents.

distes. d'enderrocar la dictadura militar a Sense aquestes condicions, estariem Birmania... davant d'una mera transició o crisi. Fins i No ha estat gaire facil I'encarrec d'Estot davant d'una revolta. Pero les revolupai de Llibertat. Pero he intentat ser tan cions són processos historics, i es consdisciplinat com he pogut. A mi, la pel-licutrueixen col.lectivament alla on col,lisionen una nova generació d'interessos amb la que m'ha semblat "revolucionaria" ha estat Matrix. la trilogia que han popularituna vella generació d'interessos. Aoreciada ia zat els aermans ~achoWski. una determinada Matrix és el rnón que Per aue he oDtat definició semantiha estat posat davant els teus UIISper per I M a t r ; ~Em ca, seriem capacos de fer una ocultar-te la veritat sembla molt pretensiós parlar en llista de fets histonom d'una revolurics que acomció cientificament demostrable, politicaplissin aquestes caracteristiques? Dubto ment inqüestionable i, sobretot, popularque arribéssim mai a un acord unanime. ment homologable a aquelles revolucions No podriem sintetitzar, amb etiquetes hoapreses i estudiades durant I'etapa mogenies, cadascun dels capitols histod'aprenentatge educatiu. Per aixo. volia rics que s'apropessin clarament a l'aprotranscendir el concepte més hermetic de ximacio que acabem de fer. revolució per fer-lo més intim. mes propi, Les revolucions liberals, ho foren més individual. més qüestionable. Reduir menys que les socialistes? I les anti-sola concepció de la revolució a I'estadi vietiques, no van ser revolucionaries permés embrionari que necessariament exisque eren contrarevolucionaries? Les reteix en tota revolució. A la revolta persovolucions de debo són en blanc i negre? nal de la consciencia de cada individu Com les pel.licules classiques? O poden com a pas previ a la ruptura del col.lectiu. ser revolucions en color, com les que ha És I'opcio que pren Neo. Sense aquest dibuixat I'encara tendre segle XXI?... punt. tota la resta es fa impossible. InviaAquella revolució rosa de I'any 2003, ble. Sense que hom prengui consciencia amb la sortida del poder d'Eduard Sheque una situació ha de canviar. no s'esvardnadze a Georgia, o aquella taronja devé el desenllac final i col.lectiu del candel 2004. amb I'elecció de Viktor Yushvi radical. chenko a Ucraina. també la dels tulipans El primer cop que vaig veure del 2005, amb la sortida del govern d'AsMatrix, vaig sentir una forta kar Akayev al Kirguistan, o la fracontradicció entre allo que cassada blanca del 2006, creia defensar lliurement i amb I'intent allo que havia de defensar d'enderrocar Alexander Lukashenirremeiablement perque I'entorn social t'empeny ko a Bielorrussia, o ' a fer-ho. Entre allo que per que no. la del feia per gaudi i tot allo safra el 2007, amb que, malgrat que ho I'intent frustrat, per negués, feia per oblipart dels monjos bu~~

~~~~

gació. "Ets un esclau" o "Hem nascut en ta salvar la situació amb tots els caps politics de Sió; per altra banda, Neo donara captiveri" són les primeres frases del "nou món" a Matrix, despertant I'interes el maxim de si mateix per fer front a I'atac de les maquines. Com en tota revolude I'espectador que, apoltronat a la butació, la pel.licula tampoc no té un final feca engolint cada dia una mica d'anestesia col.lectiva, pensa que és feliq perque liq, ja que Trinity mor de cami a la Ciutat creu que ho té tot. Observo el "nou món" de les Maquines i Neo també morira Iluitant contra I'agent Smith -el comissari pero sento molesties: "Per que em fan politic al sewei de I'ordre del sistema. mal els ulls? Perque mai els has utilitzat". No hi ha herois revo. Matrix és un lucionaris que no do conjunt de preguntes, un mecanisme NOhi ha alliberament col.lectiu allo preuat per empenyer una cense I'emancipació individual que tenen p i r la ment ignorant o alecausa que defensen. targada que evita I no es revolució tot aquel1 proces que et permet anar amb els preguntar-se el perque de les coses. Matrix és el món que ha estat posat teus ideals fins al final de les seves condavant els teus ulls per ocultar-te la veriseqüencies? Cal qüestionar-se i negar tat. que la percepció i els sentits són I'única Matrix és aquí. Quan mires la televiforma de coneixement. Petites dosis de sió. Quan vas a treballar. Quan navegues I'atreveix-te a pensar, d'escollir i de reper la xarxa. Quan pagues els impostos. beldar-se, és el que dispensa el film. Una divisa que, de fons, és revolucionaria, Tots aquests components, imprescindibles en la vida moderna pel nostre preuat i sobre la qual s'assenten les revolucions que coneixem i que donem com a bones. benestar. seweixen, al cap i a la fi, per No hi ha alliberament col.lectiu sense controlar-nos. The Matrix Revolutions és la tercera I'emancipació individual. La causa de la i darrera part de Matrix. Quina prova més llibertat pren forma, també. en un món evident que Matrixés una revolució? Ha dominat tecnologicament. I la raó n'és el motor d'aquesta angoixant lluita per fugir arribat I'inevitable: humans alliberats i maquines s'enfronten per la supervivend'un món que és el nostre, pero que ja no cia. En aquesta última part. Morfeu intenés real

55 19

Queimada (1969) Sin City (2005)

Antoni Castells Duran Doctor en Economia pero la pressió de la dictadura franquista sobre la indústria cinematografica americana aconsegui canviar-lo per Queirnada. A més. la dictadura, tal com era habitual. hi va aplicar les tisores, tallant la part en que una indígena apareixia despullada ... Pero, absurdament, va deixar integre el seu contingut politic. La censura de la dictadura era aixi: calia preservar. per damunt de tot, IU'honor"d'Espanya i la repressió del sexe. Aquesta pel.licula constitueix, al meu entendre, una autentica Ilico o classe magistral sobre la historia del colonialisme imposat pels estats de I'Europa occidental al continent america, i les lluites per Queirnada (Quemada) alliberar-se'n. Sir William, personatge cinic, "practic" i descregut. es un agent de I'lmperi BritaDirigida per Gillo Pontecorvo, que nic que té com a missió a I'illa canviar la també dirigí La batalla de Argel i Operaforma d'explotació: de I'esclavatge al trecidn Ogro, té com a protagonistes Marlon Brando. en el paper ball assalariat. d'acord amb els inde Sir William WalE ~ efe~tes s destructors quer, i Evaristo Márteressos del capitaque generen la violencia, quez, en el del líder lisme angles de I'opressió i I'explotació revolucionari José I'epoca, i substituir Dolores. la dominació portuPel.licula ambientada en una illa de guesa (espanyola) per la britanica. Per tal d'aconseguir els seus propoles Antilles a mitjans del segle xix. llla que el 1520 havia estat cremada per elisits, Sir William intenta, primer, convencer els amos dels avantatges que obtindrien minar la resistencia dels indígenes i, pospassant d'un regim d'esclavatge a un de teriorment, repoblada amb esclaus netreball assalariat. Per persuadir-los estagres. El seu titol original era Quemada,

Queirnada i Sin City són dues de les pel.lícules que més m'han impactat, cadascuna a la seva manera. Tot i ser molt diferents, tant pel seu relat i contingut com pels seus codis etics i estetics. Tenen, pero, una base en comú, la d'exposar amb mirada critica els efectes destructors sobre I'home i la societat que generen la violencia. I'opressió i I'explotació, exercides des del poder pels amos i qualsevol altre tipus de jerarques. I ambdues, també. constitueixen un cant a favor de la lluita i la rebel-lió, com I'única manera d'oposar-se a la degradació i destrucció de I'individu i la societat pel poder.

sap i, per aixo. s'esforca, per damunt de bleix la comparacio amb la manera de tot, en que Dolores hi renuncii i, en no satisfer les apetencies sexuals, argumenaconseguir-ho, malgrat esclafar la revoltant que es més satisfactori. i més barat, ta. fracassa. tenir relacions amb diferents dones joves i atractives, i pagar-les puntualment, que Sin City (La ciudad del pecado) tenir-les amb una esposa que s'ha de mantenir durant tota la vida i que, a més, Dirigida per Robert Rodriguez, Quenes va fent vella i rondinaire. Fracassat tin Tarantino i Frank Miller. es una fidelisaquest intent, inicia un altre projecte més sima adaptacio cinematografica del comic arriscat, pero que esta convenqut de pode Frank Miller del mateix nom, que utilitder controlar, el de provocar una revolta za la més avancaentre els esclaus. Incita els esEls antics ~ S C ~ ~continuaven U S da tecnologia dig¡tal. Consta de tres claus a lluitar consent explotats, relats i auatre tra I'ex~lotacioa la qual eitaven sotara com a assalariats parts, p&ianyent la primera i última mesos, i per la separl a la mateixa historia. La major part va Ilibertat. Per aconseguir-ho, convenc i utilitza José Dolores, rebel i amb capaci- de la pel.licula es en blanc i negre. pero alguns personatges. en determinades estat de lideratge. Es produeix la revolta, cenes, apareixen en colors. carregats de que triomfa després de durs enfrontaments. S'aboleix I'esclavatge i José Dolo- simbolisme. Es tracta d'una pel.licula d'acció, d'un res, assessorat per Sir William. ocupa el "thriller", que forma part de I'anomenat Govern. "cine negre". Sin City porta a la pantalla Aviat, pero, José Dolores se n'adona una serie d'histories urbanes sobre ruque les coses poc havien canviat: els anfians, corruptes, assassins, mafies. herois tics esclaus continuaven sent explotats, i prostitutes. en les que impera la violenara com a assalariats. seguien mancats cia i la crueltat més extremes. de llibertat i I'illa havia passat de depenSin City és una ciutat d'autoritats i podre d'una potencia estrangera a depenlicies corruptes i assassins, dones atractidre'n d'una altra. ves i vigilants desesperats, en que alguns Sir William intenta persuadir José Dobusquen venjanqa. altres redempció, i lores que s'ha d'oblidar de les idees que uns altres ambdues coses. Es un univers el1 mateix I'hi havia predicat. i per les que en el que en el cim de la brutalitat. la corDolores havia Iluitat, i transformar-se en rupcio i la perversio s'hi troben les autoriun home "realista", és a dir. exercir el potats politiques. com el senador Roark i el der i acumular riqueses. Dolores, pero, seu fill, policials, com I'oficial de policia no es deixa convencer. abandona el Gocondecorat amb el titol d'heroi Jack Rafvern i inicia una nova revolta. Revolta ferty (Benicio del Toro), i religioses, com que els anglesos no aconsegueixen aixael cardenal Roark (Rutger Hauer). far mes que amb la crema de I'illa i la En aquesta ciutat, que es mou entre mort de Dolores. Al poc temps, pero, les idees de Dolores reneixen a I'illa i, a més, la llum i la foscor. hi viuen una serie de personatges singulars com Hartigan (Brus'estenen per les illes veines. ce Willis), I'ultim policia no corrupte, un Perque, per eliminar les idees alliberajusticier, vell i a punt de jubilar-se. que al dores, no és suficient matar els homes final es suicida per protegir la vida d'una que les defensen, doncs aleshores uns altra persona, o Marv (Mickey Rourke). altres les fan seves i ocupen el seu Iloc. un rufia, rondinaire i dur, que acaba a la Per eliminar-les, es necessari que els hocadira electrica. Personatges individualismes renunciin a Iluitar-hi. Sir William ho

convertir-se en lluita col,lectiva pel propi tes i violents, pero capacos d'estimar fins alliberament i per la transformació de la a sacrificar la propia vida per salvar la de societat. I la mirada vers el futur és positila persona que estimen. També hi viuen va i optimista. les prostitutes. les úniques que practiA Sin City, la rebel-lió contra I'opressió quen la solidaritat per defensar-se del món brutal i hostil que les envolta. El Bar- és exclusivament individualista, i la solidaritat, quan es dóna, no és la col.lectiva ri Vell. on viuen les prostitutes, constitueix dels oprimits, ni la transformadora, sinó, una zona tancada i defensada on no hi tan sols, corporatientra ningú sense va i defensiva -el La rebel.lió contra I ' O ~ E . S ~ ~ Ó el seu ~ e r m i s , inclosa la policia, és exclusivament individualista, cas de les prostitutes. I la mirada i on elles exerceii la solidaritat corporativa vers el futur és xen la seva propia i defensiva pessimista i deIlei. sesperada. Tot i que Aquestes dues mirades ¿constitueixen aquestes dues pel.licules expressen una un reflex de I'evolució que ha experimenmirada critica, rebel, tal com s'ha dit al tat la nostra societat durant el periode de principi, no ho fan mirant amb la mateixa 36 anys que separa la producció mirada. d'aquestes pel.licules? A Queirnada, si be la lluita dels opriLa resposta i la reflexio que se'n pugui mits parteix de la rebeldió individual, despendre. corresponen a cadascú aquesta s'uneix amb la dels altres per

1 h

;-I!Ewq

55 23

el monogr5fiC

La vida sobre si mateixa

Joffre Villanueva Secretari general de I'MLP tret de la maniga els micloriDiuen a Hollywood que no dians per explicar el rnisteri tenen bons guions entre mans. dels Jedi i el seu domini sobre Per aixo, no paren de fer adapla forca. tacions de Ilibres, remakes, seCom diu una veu en off. la mugones parts, terceres ... També, tació és I'evolució. X-Men és un gracies als avenqos informatics, anunci de transgenics escrit per adaptacions de comics. 1, tirant un profeta, de manera que el de veta, han anat recuperant missatge és clar: la tendencia tots els super-herois, en alguns és irreversible. Alguns agafaran casos amb notable exit comerpor i tindran temptacions d'impecial. Qui mes, els X-Men. Amb dir el progrés; humans fracastres pel~liculesi una preqüela sats. endarrerits, limitats. No te(més I'expectació per un possinen cap possibilitat davant la forca dels ble spin off per a Storm) superen els tres films de Spiderman, a priori més popular. gens. No us vencerem, homes, no cal; us Sembla que els mutants agraden mes. superarem, us transcendirem, anirem més enlla. Es Iogic. tenen moltes mes coses a dir. Tres pel.lícules plenes de proeses Més que les criatures invocades per la amb una batalla politica de fons ... L'actinostra fantasia per conjurar la por a la tud dels governs davant del nou fenomen bomba atomica. Godzilla, Hulk, Spidermutant es concreta sempre en un reperman o els 4Fantastics són producte de la tori d'estratégies propies d'un regim totaliradiació, van ser utils per assumir Hirostari: la creació d'un hima i I'holocaust Registre de Mutants. nuclear. A dia d'avui X-Men és un anunci - . - ~ -~ tenen ben poc inde transgenics es& I'estigmatització d'un teres, andromines col.lectiu diferent, fins per un profeta i tot la possibilitat demodées superad'una vacunació oblides per I'implacable gatoria. Magneto. supervivent d'Auschavenq de la historia. No cal ni parlar dels witz. ja ha passat per aquest trangol i mecanics (Iron Man). els quimics (Dareplanta cara amb les armes, mentre que devil), o els extraterrestres (Superman). Charles Xavier opta per la diplomacia i la L'origen genetic del (super)poder s'impopedagogia, convencut que la convivencia sa. fins al punt que a Spiderman han és possible. Per la forqa o per la raó, Xcanviat I'aranya radioactiva per una aranya modificada geneticament per picar en Men es presenta com una exaltació de la diversitat davant d'una humanitat que Peter Parker, i fins i tot a Star Wars s'han

E ~

55 25

La saga dels mutants ha tingut exit pretén ser la mesura de totes les coses. perque posa sobre la taula els dilemes Son els hornes, porucs, els que no s'aque ens angoixen i ens angoixaran en el dapten. Han dominat totes les formes de futur. X-Men es vol situar a la mateixa la materia, han posat a prova totes les lleis de la natura, i ara es volen aturar alcada visionaria que Matrix. Matrix parteix del rnite de la caperque no s'atreveiverna per ajudar-nos xen a creuar la darreLa ~ ~ v o ~ u és c¡Ó aquí, a entendre que caldra ra frontera. Han desels mutants subvertiran confiar en les maquifermat tots els titans, I'ordre establert nes per construir un ja només queda per mon virtual, en el que explorar el seu interior cada cop sera mes dificil saber exactames profund ... Per que aquest tremolor ment on tenim les extremitats (o els pede carnes? L'home s'espanta de si mariferics). X-Men vol fer el mateix, pero teix, quin ridicul! No gosa mirar al fons de arnb la manipulacio genetica. D'una banla seva mateixa naturalesa i, manipulantda. rnostrant els avantatges practics de la. posar-la al seu s e ~ e i . ser mutant: forqa, velocitat, intel.ligencia, De que son capaqos els mutants? És resistencia, dornini de la materia... D'altra la pregunta que desvetlla la classe politibanda, apropiant-se del concepte de bioca i tota la societat. El seu poder de creadiversitat. Tots els mutants son diferents: cio i destruccio supera tot allo conegut. aporten riquesa, diferencia, especialitzaLa revolució es aqui, els mutants subvercio, una gamrna cromatica inedita i fascitiran I'ordre establert fins a les darreres nant. Tant li fa si, perque ells triomfin, conseqüencies i construiran un ordre s'ha de quedar pel cami ['especie hunou. Potser es proposen, mana; I'evolucio es implacable amb com tot revolucionari, canels debils. No es perd gran cosa, viar de soca-re1 allo que i a canvi es guanya rnolt. es pressuposa immutaRecorda la veu en ofi. la rnutació ble. També la condicio es l'evoiucio. Muta o mor. Revohumana. que sera subslució o mort. Es la batalla definititituida per la condició va, la vida sobre si rnateixa rnutant. Un oxirnoron?

1 h

I'enlrevistil

Joan Ferran Diputat al Parlament

Vicenc Molina. Maria José Crespo Espai de Llibertat Joan Ferran és llicenciat en Filosofia i Lletres i diplomat en Historia. Diputat al Parlament de Catalunya, és portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista

- ...Socialisme del segle xxi o

- ~ A i x ovol dir que s'ha de fer alguna cosa diferent del que ha 'kocialisme de sempre"? - Home. ;o faria una apreciació, esta t la tradició socialdemócrafa. enteca des de la seva persperque no hi ha un "socialisme pectiva més esquerrana, o ende sempre" ... Sempre hi ha hagut socialisme. pero ha estat un cara es aquesta la versió adequada per transformar la sosocialisme que ha anat evoluciociefat? nant. perque una de les caracte- Jo crec que. en aquests moristiques del moviment socialista ments, la tradició socialdemoés la seva adequació a les sicrata -i el socialisme en genetuacions concretes i a les noves ral- es troba amb un repte de circumstancies ... No és el maprimer ordre: les circumstancies teix el socialisme de I'etapa de del món han canviat, són absolutament I'Estat del benestar que el de d'abans de noves. Els problemes son nous. Tant pel la guerra civil espanyola. No és el mateix que fa a la composició de les classes soel socialisme autogestionari dels anys de la transició que el socialisme -per entencials, al que serien els subjectes que han de dur a terme les reformes o les revoludre'ns- de I'etapa de Felipe González i de la "renuncia" al marxisme ... Per tant, cions, els canvis. com a la mateixa esquan parlem de tructura del sisteQuan parlem de socialisme ma. El procés de socialisme parla globalitzacio inlem d'una evoluparlem d'un fil conductor ció, d'un fil concideix sobre la que esta basat en la Ilibertat, politica de tots ductor que esta la igualtat, la solidaritat els estats del basat en la Ilibermón. el procés de tat, la igualtat, la canvis en els mecanismes de treball. el solidaritat, la justicia social. pero que es va adequant a les noves circumstancies desencis de molta gent al voltant d'algudels temps, organitzativament i prones practiques de la politica, també. La gramaticament. creació de nous espais socials on ja no hi

55 27

- ¿Aixo pot contribuir a explicar I'augés el proletariat classic, sinó que existeix allo que algú n'ha dit "cognitariat", un pro- ment de I'extrema dreta en molts llocs @Europa i,per exemple, I'exit d'algunes letariat que té coneixements altissims sobre temes tecnics i també sobre temes de les seves propostes entre certs grups socials. .. Aquest "cognitariat" el tenim de- de població jove? dicat a feines manuals, sense capacitat - Jo sóc dels que consideren que, quan hi ha un increment del populisme de dred'integració en un procés productiu que doni satisfacció als seus anhels i als seus tes, hi ha coincidencia de diverses circumstancies. Una: desitios, ni tan sois als consumis~ ~ quei ,,ha~ dit G ~' ~ que ~ ~ ~potser - el i para- ~ digrna de I'esquerra tes. Per tant. ens trobem. sobretot nitariat", un proletariat s'ha difuminat o ha en el món occique té coneixements altíssims perdut atractiu. Dues: que hi ha dental, en una globalització emmarcada en I'emergencia una manca de seguretat en un conjunt de valors i d'ideals que fa que algunes forde noves franges de població que, obviament, no estan comodes, i que ni els par- macions amb propostes molt simplistes i prirnaries puguin omplir el buit que, amb tits classics ni els sindicats classics doanterioritat, havien omplert elaboracions nen resposta a les seves necessitats i a de caire teoric i intel,lectual. Hi ha insegules seves ambicions. 1 aixo col,loca I'esquerra en general en una disjuntiva a la retat, clarament, en el treball ... Que rnés que haura de fer front ... facil que un jove de la nostra societat ve-

Barcelona societat Revista de coneixements I analisi social

16 numero

gi que un altre, que prové d'un altre Iloc, res, mes enlla del que pot ser el cansaamb un altre color, una altra religió, altres ment per I'exercici del govern ... costums, amenaqa el seu lloc de treball, la seva estabilitat ... Aixo, convenientment - ¿ I que és el que poden fer els partits amanit, es el brou de cultiu de I'extrema d'esquerres. a peu de carrer, per mirar de dreta, o de la dreta populista que, en el recuperar allo que s'ha perdut? fons. vol respostes simplistes, estoma- Jo crec que el que cal és un rearmacals, a problemes que són els problemes ment en el discurs dels valors, i també de fons de la nova dels objectius, i societat. L'extrema De vegades, des de I'esquerra una "no doqmatitdreta incrementa el zació" del que son classiia ens hem deixat endur seu suport a I'Euroles classes popupel pragmatisme, descuidant pa occidental com lars, els treballaa conseqüencia el discurs de fons dors.. .~ e r o u ecal dlaquesta insegureuna reinterpretatat que fa trontollar el paradigma de I'esció del món en el qual ens trobem, una querra, el paradigma progressista.. . Fiidentificació del sistema com un sistema xeu-vos. per exemple, com I'augment de pervers. el que no vol dir caure en I'acI'extrema dreta francesa es va produir en tuació dels partits socialistes classics els barris de vot roig, en aquells indrets d'enfrontament entre mono blau i burges de grans ciutats, com Marsella. on havien tradicional ... Cal fer-se carrec del nou triomfat el Partit Comunista o el Partit Sorepte. que és cultural, de comunicació. cialista.. . d'introduccio de noves tecnologies, pero també de que s'entengui cap a on es va, - ¿Hi ha errors atribuFbles a la incapacitat que hi ha un nou proletariat, que no és el de transmetre valors per part dels partits mateix en sentit estricte del que parlavem de I'esquerra classica, sobretot quan han abans. pero que si que és el que no té a tingut funcions de govern? les seves mans els destins de la societat, - Home, jo crec que si, pero aixo és inque estan, com sempre, en mans dels terpretable.. . De vegades, des de I'esgrans grups mediatics, economics. emquerra classica ens hem deixat endur pel presarials, monopolístics. I aixo vol dir pragmatisme, descuidant el discurs de canvis en els costums, recuperació de fons del per que fas les coses. com les valors. i un discurs clar i diafan sobre els fas i cap a on vols anar... Aixo fa que, de drets de les persones i les seves activivegades, s'han fet coses sense explicar tats. i sobre qui és I'enemic, que continua quin era el sentit que aquestes coses tesent el mateix de sempre, el que passa nien. Aquests excessos de pragmatisme és que ha mutat i se'ns manifesta de rnadonen lloc a la falta de confianca, a la falnera diferent. ta de perspectiva. D'aixo ha pecat el socialisme espanyol. I'europeu, el socialis- Pero els joves no tenen accés a l disme en general, que s'ha difuminat curs ideologic. El primer element que teexcessivament en valors o paradigmes nen és visual, a través dels mitjans de de la dreta o. en altres Ilocs, s'ha difumicomunicació, iperceben que els polítics nat en valors d'un determinat nacionalisno fan política. sinó que es dediquen a me. S'han substituit el que eren les conopinar icontraopinar per contestar-se tradiccions de grup, de classe, per mútuament. sobre coses que no els intecontradiccions identitaries. Aquest conressen, sense res que els vinculi amb el junt de factors provoca que, moltes vegaseu dia a dia.. . des, s'hagi generat incertesa, falta de - Aqui entrariem en el que es la conperfils clars en els partits de les esquertroversia política mes immediata. Moltes

55 29

- 'Rearmar el discurs vol dir que els parvegades es substitueix el discurs, la protits socialistes han de tornar a parlar de funditat i el missatge per la replica i la socialisme, de I'objectiu d'una societat contrareplica. Hi ha una part de responsense classes? sabilitat de la política, del polític en si, - Mentre que hi hagi explotació, hi haura pero n'hi ha una altra dels mitjans mateiIluita. El socialisme el que busca és I'aboxos, que els interessa mes I'éstimul-reslicio de les desiaual~ o s t acontra . mes tats entre les grossa i mes exageUn dels defectes nes i la justicia rada millor. perque aixo o r n ~ l etitulars. dels socialistes ha estat social. Hem d'anar crea sensació d'enun ~ X C ~ S Seur~~entrisme ~U a una nova definició. el socialisme d'ara frontament, que no no és el de Largo Caballero, ni tan sols pas la discussió de fons i el contrast entre programes. Per exemple, una noticia el de Joan Reventós. El socialisme del segle xxi té noves problematiques. deripositiva rnai no te, en els mitjans de covades del nou tipus de societat, que no municació, el mateix espai que una notité en I'obrer de fabrica el subjecte historic cia conflictiva, morbosa o problematica. Més enila del saber fer o saber comunique podia tenir fa uns quants anys, pero que té com a objectiu final una societat car -o nodel politic, moltes vegades hi ha una imatge transmesa pels mitjans de més justa. Em sembla que era Fernando Claudin que deia que la revolucio és un comunicació que dóna una projecció de procés. Les revolucions arnb profunditat la política de caracter anecdotic. morbós, no son brusques i immediates. sinó que molts cops malintencionat, sensacionalises produeixen al llarg dels anys. Penso ta, groc. I tot aixo es negatiu. contribueix que Claudin ho plantejava com una evoa incrementar les sensacions de fatiga. lució de la societat cap a un estadi més d'esgotament de molts ciutadans respecte a la politica. harmonic. i crec que la recerca del socia-

persa-

lisme va cap aqui. Aixo vol dir que, en el potencia mundial, al paper de les empremón actual. una de les tasques evidents ses multinacionals... El fenomen Hugo seria una globalització dels drets huChavez no es pot despatxar rapid dient mans, dels valors democratics, del funque es tracta d'un individu histrionic... Hi cionament de la democracia. Un avenq ha Chávez, Evo Morales, Correa, Funes en aquest sentit és, també, un avenq ena El Salvador, Bachelet, Lula, que son vers una societat mes justa, solidaria i molt diferents entre ells, pero que mani"socialista". Perque festen una tendenno es pot construir cia a I'esquerra, Cal aue venci I'esauerra wr cap estadi ideal en tarnbé, la reforma a un un món en el que me "difús" que és civilitzada de la dreta dues terceres parts un rebuia envers de la poblaciópateiuna certa manera xen gana. o estan explotades. Una cird'explotar. de repartir-se el món. d'utilitzar cumstancia d"'aristocracia" obrera en paiel capital ... Aixo. algunes vegades, pot sos benestants es pot mantenir alguns ser més virulent i d'altres mes pactista. anys, pero al final petara, per fluxos mipero hi ha un fil conductor, que és el regratoris o per confrontacions de tipus relibuig envers allo al que ens porta el capigiós, etnic, perque I'economia no donara talisme a nivel1 mundial. Aquestes qüesmés de si. i entrarem en una fase critica tions son aqui, son importants, i una agreujada si no es fa un plantejament lectura eurocentrica -o euronordamericaglobal, d'abast realment mundial, malgrat nocéntrica- del món em sembla equivoles especificitats que poguem tenir. per cada. Hi ha una resposta envers allo que exemple, aquí a I'Europa occidental ... ha estat el sistema dominant. i aquests moviments son el referent per a moltes - Aquesta referencia a valors com solidapersones que. en el món occidental, troritat, drets de les persones, t'ha dut a em- ben a faltar que algú denuncii el capitalisbrancar-te en moltes accions concretes, me amb totes les seves Iletres... més enlla del que sería la polítfca parlamentaria. o, per dir-ho així, la vida políti- En el sentit d'una acció d'abast munca de les institucions. Has anat a Porto dial, potser es podria comenqar pel pla Alegre. a un Foro Social, a paisos compli- Delors de reforma de I'ONU.. . cats, com I'lraq, Guinea Equatorial, darre- - Si, i cal reformar les grans institucions, rament Síria.. . ¿No creus que el socialisI'ONU i totes, i per tot arreu, per terra, me ha deixat perdre una oportunitat, mai i aire ... Tambe caldria un mandat en oblidant part del seu discurs, d'aquest política internacional a tots els governs: discurs internacionalista, ideixant que se per exemple, els governs democratics no n'apropiin moviments socials minoritaris? haurien de relacionar-se amb aquells que - Jo crec que un dels defectes dels sono garantissin uns minims plantejaments cialistes ha estat un excessiu eurocentris- democratics. com es ara el cas de Guime, una incapacitat de comprendre que, nea Equatorial amb el govern espanyol, en aquests moments, a molts llocs del inconcebible en un govern que tan sensimon estan emergint anhels i sensacions bilitzat es mostra cap als drets humans nous ... Els moviments socials tenen els i que tantes reformes internes ha fet en seus alts i baixos ... D'altra banda, Porto aquest sentit ... Amb aixo hi ha una pari Alegre, en aquests moments, tB un cert que és de reacció dels governs, pero reflux. pero. en canvi, hi ha un aixecatambé n'hi ha una altra de reacció de les ment divers. discutible si es vol, a tota persones, en els consums quotidians. Es I'America Ilatina, respecte al paper del una actitud davant de la vida. Per exemcapital, al paper dels Estats Units com a ple, moltes vegades els ciutadans poden

...

55 31

no comprar productes fabricats rnitde sectors reaccionaris. conse~adors. jancant I'explotacio dels infants, com ara clericals. Són importants, doncs, en aquest proces, les transforrnacions de les les sabatilles d'una marca esportiva que -es pot cornprovar- ha utilitzat rna d'obra estructures politiques de I'Estat. les meinfantil. Aixo cal sures socials, acornpanyar-ho de Els valors dels drets I'avenc en els drets. de les persones estan com ho és. ara, regulacions, multes. tambe. la resistenexigencies als goper damunt de tots els altres verns ... Hi ha un a I,abaratirnent de I'acorniadament ventall molt ampli en una situacio de crisi ... Els governs no de plantejaments i de formes de pressio sernpre les encerten totes, pero en algu- ¿ Quins exernples hi hauria, d'avenc cap nes coses si que ho aconsegueixen. a l socialisme, en Iacció de govern, a Es- En aquest terreny de I'avenc cap a una panya, a Catalunya ? situació mes homologable amb e l que - Algunes accions són de caire institucioeren alguns objectius de la modernitat nal. d'Estat. per exernple. les transforrnaeuropea, nosaltres, per exemple, considecions que s'han produit des d'una estrucrem que el govern es queda rnolt curt tura centralista envers una perspectiva amb les mesures de laicització de la sofederal. L'Estat de les autonornies és un avenq cap a una federalitzacib d'Espacietat, mentre que altres diuen que h i ha nya, com ho es I'acord sobre el financaun lai'cisme radical.. . ¿ Per que no trencar e l concordat amb I'Església catolica inorrnent. Tot aixo cal acabar-ho arnb una remalitzar, aixi. les relacions amb les diverforma del Senat. És important. també, aquesta transforrnació en les institucions, ses confessions. en un pla d'igualtat? en les formes de govern. En el cas de - Aixo arribara. Aixo ha d'arribar perque I'acces al benestar, em sernbla una mela societat ens porta a un augment de la sura irnportantissirna, malgrat les manseparació entre Esglesia i Estat. de la no interferencia en els dos sentits ... Darreracances i problernes que encara hi pugui haver, la qüestió de la llei de dependenrnent, si alguna interferencia hi ha hagut ha estat la interferencia constant de I'Escia, que ha generat molts llocs de treball de caire assistencial i que dóna cobertura glesia catolica en la política: rnanifestacions, posicionaments contra els governs a rnoltes persones d'edat avancada. Son i contra les rnesures que prenien. No crec importantissirnes, també. les mesures que passi rnolt de temps fins que sorgeixi respecte als drets de les persones que ha impulsat el govern espanyol : I'homoel desig d'arribar a aquesta solució. desig que. fins i tot. penso que poden compartir sexualitat. els casarnents, alguns aspectes de I'avortarnent, de les adopcions. rnolts sectors del rnon confessional. Molts d'ells, ern sernbla, ja volen que es proVull insistir en la importancia que aixo dueixi clararnent la separació definitiva s'hagi fet en un pais com el nostre, arnb Església-Estat. el pes de I'Església catolica i d'una concepció del mon rnolt tradicional ... A Italia. - Que creus que s'ha de fer perque la per exemple. no han estat capacos de fer dreta espanyola es torni racional? És una aquests avencos en els drets de les perqüestió de no saber desprendrek de I'hesones. Aquí, els governs socialistes de Zapatero i -abans- de Felipe González rencia del feixisme? - Jo crec que intenten evolucionar ... Rahan irnpulsat I'increment en els drets de joy ho ha intentat un parell de vegades, les persones, que, si bé no costen gaire pero tenen resistencies irnportants. Pendiners. son perillosos de portar a la practica perque creen resistencies rnolt fortes so que les seves derrotes constitueixen

la millor terapia per tal que evolucionin. Cal que venci I'esquerra per provocar, tambe, la reforma civilitzada de la dreta

una forma de ser. de concebre, de pensar, i s'ha creat un univers simbolic més vinculat a la simbologia del nacionatisme conservador que no pas a un llenguatge - T'has referit a I'existencia d'una "crosta" i uns conceptes comuns a tots els cataen els mitjans públics de comunicació de lans. tant als que són de dretes com Catalunya. id'aixo se n'ha parlat prou i d'esquerres, als que són rnolt nacionalishas rebut fortissimes critiques. Una '%ros- tes com als que no ho són gens. Per tant, fa" que, sovint. dóna una imatge no masel gran repte que tenen ara els mitjans de sa real del país i de la societat ¿ Com és comunicacio públics es trobar el comu que un govern progressista no pot mirar denominador, el llibre d'estil, la manera de superar aquesta situació? d'explicar la noticia i els conceptes que - Home, hi ha inercies del passat que siguin prou utilitzables pera gent que tins'han anat perllongant al llarg del temps. guin diverses concepcions del món i de la Ara. és veritat que arrel de fer-se la nova societat. Quan aquest procés es produeillei de la Corporació Catalana de Mitjans xi q u e no sera imrnediat- podrem dir Audiovisuals, els processos de comanda- que s'ha comencat a diluir la "crosta"... ment i els responsables dels mitjans són triats d'una altra manera. no jerarquica- A part de la lluita antifranquista ¿ H i ha ment des del govern. sinó amb consens algun element més personal, alguna exparlamentari... Ara, si que és veritat que periencia de vida que et porti cap a la poal llarg dels anys s'ha anat sedimentant lítica com a opció de vida?

55 33

- Hi ha un punt d'experiencia familiar,

del rnón. El rnón és molt gran, i hi ha altra gent a altres llocs del planeta que ho perque. quan tens set o vuit anys, i els veuen de diferent color i de diferent rnateus pares et pugen a una moto amb sinera i, per tant, que relativitzin la proxirnidecar i et porten a Toulouse a veure el tat, que no I'oblidin. pero que la relativitteu avi, que esta exiliat alla, doncs. vulzin. Dos, que considerin que els valors guis que no, sents que hi ha alguna cosa dels drets de les persones estan per daque no va, sense que el teu pare t'adocmunt de tots els trini. Per veure altres. que ningu I'avi, calia passar la frontera, als El govern espanyol s'ha d'oposar ,bi i a creure a la dictadura que algu es supeanys cinquanta, amb permisos, de Guinea Equatorial rior a un altre passaports.. . qualsevol. perque Aixo et marca. som francament D'entrada, sense saber ben bé per que, iguals. I tres. els diria que llegeixin rnolt. que estudiin rnolt, que escoltin molt, que perceps I'olor de la injusticia. I aixo et porta. gairebé instintivarnent, a prendre escoltin rnoltes veus diferents, que les una opció política determinada. Despres, contrastin. que tinguin en compte que, també hi influeix haver viscut al districte fins i tot les noticies que ens arriben de cinque de Barcelona. haver vist molta llocs on sembla que estan arnb unes actigent que venia de I'emigració, que ho tuds intransigents. rnoltes vegades. Ilegipassaven rnalarnent, te n'adonaves que des des d'alla tenen una altra significació ... Penco en la gran manipulacio que hi havia injusticies instal.lades que no es s'ha fet sobre noticies i informacions vinpodien acceptar. gudes de I'Orient rnitja, o de I'lran. o paysos d'aquests. que ells tenen les seves - Per acabar ¿Quin consell donaries als raons malgrat que tu no les puguis cornnostres lectors més joves? - Doncs. alguns ... Un, no creure's que el partir. i aixo vol dir que has de fer I'esforc seu món -i el nostre rnón- és el centre de col4ocar-te en la posició de I'altre

la col.laboraciÓ

La Barcelona insensible

Lluís Monerris Llicenciat en Sociologia Ern perrneto el luxe de titular cuina produida des dels desI'article a través de I'adjectivació patxos dels ajuntaments franque Antoni de Moragas va quistes. apuntar. ara fara un any, des de Pero a mesura que avanqava les pagines de I'Avant en una creixia una sensact d'angoixa. recensió apassionada sobre el no perque perdés interes en llibre de Manuel Delgado: La I'objecte de I'obra, sinó per la ciudad mentirosa. Fraude y midescripció d'un sostre de vidre seria del "modelo Barcelona". tocat i enfonsat, el qual encara ens aixafa. Delgado afina la ploEl diumenge 5 d'abril, el "30 rninuts" emetia el documental ma no tan sols al rnodel de ciu"Barraques. L'altra ciutat". tat. La critica es purarnent politiAquests dos elernents rn'han ca, i se situa en la linia dels qui ernpes arnb energia a fer un exercici gosen criticar el MODEL de "transició ded'analisi des del sofa de casa. traient el mocratica". És sota aquest prisma com pols als apunts de la Soledad Garcia I'autor apunta cap als ajuntaments de i 1'Anna Alabart de Sociologia Urbana, després del '79, definint la política urbai com no podria ser d'una altra manera, nística d'aquests com a continuista arnb I'etapa anterior. Apareixen Ilavors una seprenent, ara si, consciencia de la importancia d'aquelles classes queja querie de noms que, cense voler-ho, actuen de pont entre les dues etapes. Des den allunyades en el temps. d'Oriol Bohigas. El llibre de Jordi enganBorja, Er. La planificació urbana de Barcelona resxa. La critica nest Lluch o el pon a la cuina produida arriba ja a la primateix alcalde mera linia, a des dels despatxos franquistes Pasqual Marapartir de la qual gall. Norns que. t'introdueix en una trama poc coneguda com bé diu Delgado: "el protagonismo de pels qui fins ara no haviem fixat la mirada todos estos profesionales en la organización urbanisitica de Barcelona bajo el en aquest carnp. El seu rnissatge fort és que la planificació urbana de Barcelona porciolismo no supone que dieran por no respon a un projecte progressista de buena su naturaleza autoritaria y antidemocrática, ni siquiera que no les guiara la ciutat, sinó que, tal corn I'efecte visual mejor de las intenciones. incluso la cond'un tronc introduit en un recipient d'aigua, els objectius des del camp politicovicción de que estaban actuando a la manera de "infiltrados" del urbanismo prourbanístic de Barcelona responen a la

55 35

ceptar que el model de la Barcelona acgresista en el seno del franquismo munitual respon a la inquietud progressista de cipal. Se trata de reconocer que la incorla planificacio urbanística. És el que. en poración de estos y otros profesionales certa mesura, reflexava el "30 minuts". El de izquierda al disetio de una idea de documental donava veu a diferents testiciudad que ellos mismos se encargarían de aplicar más adelante no respondió a monis de la Barcelona de les barraques la candidez de un sistema político que se del Carmel, del so mor rostro^ de Montjuic. La conclusió, amb gust a sacarina, dibuidejaba invadir por todo tipo de caballos xa un consistori de Troya en materia de planeamienQue é~ el S O ~ O ~ ~avui? O S ~ ~ O(en diferents mohistorics) to urbano". ments Una platja de la Vila Olímpica Dreocuoat feParlo d'anaoixa perque el que nomen'del'barraapunta Delgado em provoca una situacio quisme, que, després d'algunes accions d'asfixia i col.lapse. Mentre continuava per desarticular-lo. acaba fent possible el Ilegint-lo, aquesta sensació aniria apareidesig anhelat dels seus habitants, una vixent ininterrompudament. La reflexió que venda digna. Pero el que no detalla explicitarnent em sorgeix és la típica "pataleta" de: i per -tot i que ho deixa entreveure- es el perque no s'ha pogut desenvolupar un model diferent? Per que s'han continuat les que d'aquesta politica agressiva al princilínies que forcen la ciutat a ser una gran pi. i caritativa després. davant el barraquisme. Que és el Somorrostro avui? fira anual de congressos de tota mena i turistes amb forqa diners? Per que el caMira que playa tan bonita. quién hubiera talanisme d'esquerres no tan SOISsembla dicho que del Somorrostro saldría una playa tan bonita- aquesta era I'expressió que ha perdut la batalla, sino que hagi tirat la tovallola? d'una de les protagonistes del documental. Una platja de la Vila Olimpica. I resulHe tingut la sort de llegir el llibre que ta ben curiós fer una ullada historica a les Antoni de Moragas previament va Ilegir, subratllar i fer anotacions al marge. Per transformacions d'aquest espai urba. Per una banda. al Poble Nou tant, he tingut una pauta molt cap alla al 1850 es crea útil -en la majoria dels cauna comunitat urbana sos, car en certes ocasions les anocabetiana. que en hotacions eren innor al socialista utopic. comprensibles, a Étienne Cabet, I'anomenaren Icaria. Durant causa de la rneva el franquisme es crea, recent iniciació en arnb el treball dels el camp o per I'haseus habitants. el barri bil agudesa amb que h I'arquitecte detecwde barraques del Somorrostro, just arran de tava punts importants que escapa, T mar. Avui aquest espais son el Passeig Maritim i la ven a la meva +~ Vila Olímpica. comprensió- que - I' Aquests projectes responen a m'ha ajudat a la reflexió una idea rnolt concreta de la posterior. La conclusió a la ciutat. Que se n'ha fet dels que arribo: que cal un moveins i veines del Somorrosdel progressista de ciutat. Segurament. des d'anai tro? Avui es troben molts en algun dels barris del districlisis diversesl es podria ac-

te de Nou Barris. ~ b v i a m e n ten , unes troba en ple procés de dispersió. La inmolt millors condicions de vida que les quietud principal de I'ajuntament passa d'abans. Tanmateix, no s'ha d'oblidar que per mostrar una imatge elegant. cosmoels primers "repoblaments" de Nou Barris polita i d'acord amb el "cache que en les van ser totalment en precari. Barris cense dues últimes decades ha desenvolupat la trama urbana. Moduls de pisos (amb maciutat. Per tant, la decadencia cal margiterial de baixa qualitat), enmig del no res. nar-la. fer-la invisible. Igual que anys més tard i ja al tard-franAvui, si portem un turista a passejar quisme, es disper Pi i Molist o senya i inaugura el I'avinguda del VerUn model .progressista de ciutat barri de la Mina, sihauria de fonamentar-se en les de- dum, aquest ens tuat a Sant Adria podria dir que el mandes de les capes populars del Besos. Aquest, barri esta molt ben equipat, i obviaconstruit arnb un ment pot arribar a la conclusió que I'ajunelevat grau d'estrategia militar per controtament ha desenvolupat una política de lar possibles revoltes per part dels seus proximitat en que els resultats són veins. Potser n'havien apres dels altres barris? Potser ja havien comencat a intuir excel,lents. Clar que el nostre amic turisles mobilitzacions veinals del Carmel o ta no coneix la peculiar historia del barri. Per tant, cal explicar-li que tant les plaaltres barris oblidats pel model Barcelona ces, com la pavimentació, com I'enllumede Porcioles. nat. com el clavegueram o les escombraEl model Barcelona, que segons Delries, han estat reivindicacions que les gado es dissenya amb el Pla de 1953, i després es maquilla pre-democraticament associacions de veins del districte han amb el Pla General Metropolita de 1974, mantingut actives fins arribar al que avui no acaba d'encaixar arnb un model-mapodem observar mentre anem a fer un nual de ciutat compacta. Tampoc respon vermut a la Esquinica. a un model progressista de ciutat, ja que En contrast amb altres barris que aquest hauria de fonamentar-se en el cos'han promocionat positivament des del briment de les demandes de les capes mateix ajuntament, es, precisament, Nou populars de la ciutat. El model Barcelona Barris un d'aquells "parte de la determinación, por parte de on en passejar-hi los ayuntamientos franquistas, de poner sents una altra la ciudad a disposición de los intereses manera d'endel capitalismo im\ tendre la ciumobiliario y fitat. Cal mantenir vigent nancero interi aquesta altra nacional". La Barcemanera de fer lona contem8 ciutat, per poder / , avancar en la Barceporania es

rrri

55 37

que la gente sepa que aqui hubo una vez lona progressista. Per tant, cal explicar el un barrio de barracas que se le llamaba que ha passat i com ha passat. La primeSomorrostro? ¿Es que les da vergüenza ra forma de vencer el poder real (que recordarlo? continua sent I'Opus Dei i el tecnocratiCal que s'alcin referents des de I'escisme franquista) és mantenint fresca en la nostra memoria la historia dels nostres querra i la societat civil organitzada que responguin a les avis. que és la inquietuds dels dels nostres paCalen referents des de I'esquerra barris de la B ~ res i també la que responguin a les inquietuds lona real, en connostra historia. traposicio als refeEl llibre de Madels barris de Barcelona rents que parlen nuel Delgado es per boca de les un instrument demandes de la Barcelona de cataleg. que ens ajuda a fer aquest exercici, i Des del lliure pensament, I'associacionisque, al cap i a la fi, acaba queixant-se me educatiu i el moviment popular -entre com la senyora del Somorrostro: ¿Por altres- segur que hi tenim molt a dir qué no ponen una placa o algo así, para

Maconeria i revolució

Francisco López Casimiro Doctor en Historia Contemporania dra y Compás, I'editor ha escollit El proper mes d'octubre se per a la portada una fotografia celebrara a Almeria el XIIe del quadre d'Eugene Delacroix Symposium Internacional La llibertat guiant el poble, red'Historia de la Maconeria Esmarcant així la importancia que panyola. Des dels treballs pioper a la maconeria te la Ilibertat. ners de J. A. Ferrer, en els més Valín intenta donar resposta a de cinc lustres del ler Sympoles preguntes anteriors. Per a sium celebrat a Saragossa. són ell, la maconeria és "una forma nombroses les tesines i tesis Ileiniciatica de sociabilitat politica". gides en diferents universitats En el seu treball conjuga investiespanyoles. Concretament, a la gació i reflexió. L'itinerari del Ilinostra Universitat se n'han llegit bre apareix en el subtítol: "Del cinc, tres d'elles dirigides per mite literari a la realitat historica". Són Juan C. Gay Armenteros. S'han publicat tres densos capitols en els quals estudia nombrosos Ilibres i articles. de manera la maconeria com una cultura politica. La que avui no es pot dir que desconeguem importancia de la maconeria ofereix pocs la historia de la maconeria. Pero encara dubtes. A ella pertanyen més de sis miaueda feina a fer. Coneixem, per exemlions de persones al ple. diverses Iogies La ma~oneriaés món i. encara que a madrilenyes, pero Espanya no passin ens falta un estudi "una forma iniciatica de de dues mil, a Graampli i rigorós de la sociabilitat política" nada treballen a I'acmaconeria a Madrid, tualitat dues Iogies: És hora, també, de i la Conocimiento. La Giner de los Rios fer una reflexio sense apriorismes sobre La maconeria. al llarg dels seus més temes tan fonamentals com: És la maqode tres segles d'historia, ha anat transforneria una organització política? Va arribar a ser una organització clandestina revolu- mant-se des del constitucionalisme angles. el fenomen liberal i la imbricació cionaria? Quin paper va jugar en la indeamb I'obrerisme. Per a Valín, la maconependencia dels EUA? Com va ajudar i va ria es un model associatiu de vella tradiinfluir la maconeria en el moviment ció democratica, que practica el suport obrer? mutu i la beneficencia. En suport de la Recentment Alberto Valin ha publicat seva tesi sobre el politicisme de la macoun llibre el titol del qual encapcala aquest neria estudia la imbricació política de les article. Publicat a Santa Cruz de Tenerife maconeries Ilatines i liberals, amb les seper Edicions Idea, a la col.lecció Escua-

55 39

ves acarnissades lluites amb I'Esglesia versió liberal. creant-se, aixi. el que deCatolica. nomina "un imago o constructo militar. liAl capitol II s'ocupa d'un tema molt beral i maco. Aquesta relació d'exercit debatut, com les relacions entre I'exercit i maqoneria en la nostra historia contemi la revolució amb la maqoneria a I'Espaporania la titula "Botes i sabres entre I'esnya contemporania. Coneixem I'afiliació caire i el compas". Ja en la revolució de maconica de nombrosos militars. A Gra1868 apunta la relació entre juntes i Ionada jo vaig estudiar gies, i la presencia Ja en la revolució de 1868 apun- de militars en les Iodues Iogies exclusivament de militars. gies, augmentant de ta la relació entre juntes Per exemple, a I'úlmanera tal que, al i l6gies 1882. de 14.358 tim terc del segle xix, d'un total de 710 membres que tenia macons granadins almenys 65, més del el Gran Orient Nacional d'Espanya 1.094 9%, eren militars. A la Baixa Extremadueren militars. el 7.61%. Després de la crisi finisecular, a la ra, que vaig estudiar a la meva tesi doctoral, de 315 macons almenys 19 eren Dictadura de Primo de Rivera, torna a militars, el 6%. Hi va haver macons, entre apreciar-se la presencia militar en les Ioells el cap, tinent coronel Asensio Vega, gies. Manuel de Paz, a Militares masones involucrats en el pronunciament del 5 d'a- en España, diccionario biográfico del sigost de 1883. No es va poder demostrar, glo xx. recull una extensa nomina de tanmateix. que la logia Pax Augusta. de 646, dels quals 176 es van adherir a I'Alqament. De manera que hi va Badajoz, participés en els fets. Elevat a la categoria de mite, un haver macons en ambdós banmite fet realitat, segons Valin: el dols. Valin analitza I'important pronunciament de 1820 va ser paper jugat, al comencament obra de la maqoneria. Fins a de la Guerra Civil. pel cos I'extrem que. despres del de subalterns de I'Armada, Trienni. "els termes liberal de manera que els macons i maqó seran confovan encobrir I'activitat conspisos astutament pels rativa, aconseguint aixi que aparells juridico-pobona part de la flota se situes licials i inquisial costat de la República. Particularment torials fernandins". interessant és Basant-se en el capitol III tila documentatulat "La rnaqoció existent a neria en la la Biblioteca construcció . *... Nacional de ';*. simbolica de la Paris afirma identitat revoluque la teoria cionaria". Estucomplotista dia el paper de macónico-libela maconeria ral és certa, ; . _,, en les revoluexplicant la uti' . .., -/ cions. Recorda lització de I'or.. ~.... el paper que. ganització en la revolucio i maconica per independencia part de la subdels EUA van

/; ~

% -( %;-.

~-..

jugar importants maqons com Franklin, neria britanica va arribar, en la seva preo. Washington, La Fayette, entre d'altres, ai- cupacio proletarista, a oferir els seus proxi com la iconografia maconica. la pis locals perque donessin ernpara a una presencia en els ritus protocol-laris i, fins de les reunions rnés importants prepai tot, en el disseny de la mateixa bandera ratories de la Primera Internacional. americana. Es refereix també a la relació En els grans esdeveniments de la del jacobinisme amb la maconeria. S'ocunostra historia contemporania, la maconeria no n'ha estat pa també de la infiuencia de la macoLa ma~oneriabritanica va 0ferir al podria neria en la cultura els seus locals a una de dir-se aue va . auan . obrera assenyalant les reunions preparatories faltar la Ilibertat, en la pertinenqa a I'Orla clandestinitat. de la Primera Internacional dre de teorics i limolts es van afiliar ders obrers com a la maqoneria Proudhon, Blanc, Bakunin, Fanelli. Malai se'n van servir. En els estudis regionals testa, Robin, Farga Pellicer, Lafargue, es constata la curta vida de nombroses Buonarroti. Anselmo Lorenzo, Ferrer i Iogies i I'efirnera rnilitancia d'abundants Guardia, Andreu Nin, etc., arribant a premembres d'aquelles. Crec, no obstant guntar-se si la maconeria va servir d'esaixo, que el llibre d.Alberto Valín és una cola filosofica, moral i fins organitzativa important i nova aportacio d'investigació i reflexió, que suscitara un necessari ded'una part destacada del primer rnoviment obrer. bat entre els rnaconolegs. Planteja una Analitza les coincidencies simboliqüestio fonamental. encara que difícil ques, iconografiques, també ideologii controvertida: És la maqoneria una ques. amb 1'A.I.T. Recorda que la maqosocietat apolítica?

55 41

L'any 2009 es cornrnemora el centenari de la rnorl de Francesc Ferrer i Guardia. Un cop pres i jutjat, va ser afusellat el 13 d'octubre de 1909 al castell de Montjuic. Pagina web del centenari bw.w.ferrerguarciia.org En aquesta web podreu trobar informació de les activitats, publicacions i iniciatives en rnarxa sobre Ferrer i Guardia, promogudes per la Fundació Ferrer i Guardia o per altres entitats, institucions o col.lectius. Si voleu ernprendre alguna iniciativa entorn la commemoració d'enguany, aquest pot ser un espai idoni per a la seva difusió. Poseu-vos en contacte arnb nosaltres a través de la web, per telefon o a biblioteca@laic.org

la creació

Els meus millors prolegs

Ferran Escoda Periodista coneixer quina edat te Angelina Boixalleu per apreciar les virtuts de la seva poesia. Tampoc no Arribara un dia, no sé quin, sabem res de la seva vida, ni si I'últim llibre en que es publicara li agrada el gelat de vainilla o catala. tampoc no en conec el les pel-licules de romans, per motiu. no sé si sera perque desposar algun exemple estúpid. apareixeran els llibres o perque La seva biografia forma part de qui es fondra en I'horitzó sera el la secreta intimitat de la personostre idioma ... En qualsevol na. Hi ha molt fetitxisme literari, cas, m'agradaria escriure el promassa, no cal coneixer ni tan leg d'aquesta edicio terminal. SOIS el rostre de I'escriptor, ni Pura coaueteria de ~roloauista. saber els seus estudis o el nomJa no hi ha homilies' inedites per fills que ha parit. o el que sigui. bre de poder inaugurar el genere, aixi que noFaig aquestes consideracions una mica més em queda I'oportunitat de clausurarlo. Amb els anys he arribat a escriure una irades perque massa sovint les vicissituds vitals de n'Angelina han estat motiu quantitat considerable de prolegs i pred'un xafarderisme indigne i extraliterari. sentacions liminars de tot tipus, i fins i tot La poesia d'Angen'he arribat a fer una forma de vija hi ha hornilies ¡,,edites per inau- lina Boixalleu es da, una profespresenta nua. tragedies sió, aixi que seria gurar el genere, nornés ern queda 1'0un honor poder portunitat de clausurar-10 afegides. sense orles doctorals: dir I'última paraula. Dic tot aixo perque aquest petit llibre és una poesia on la paraula recupera la de poemes, Retruc de /'anima, te aquesta substancia primigenia, on res superflu solidesa de pedra inaugural o de gest de s'interfereix en el discurs. Aquesta poeclausura, amb el1 comenva o acaba una sia, feta de marbre i vellut, és nitida. il.1~minadora, com en aquests versos dediepoca -o ambdues coses- de la poesia catalana. Potser encara ens falti perspeccats a una olivera centenaria: tiva per saber del cert que anuncia el retruc de la Boixalleu. "Soc on sóc, perque sóc soca" ¿Es necessari saber que I'Univers te uns tretze mil set-cents milions d'anys La biografia poetica és una altra cosa, per fer-nos carrec del món que ens enel pessic de quatre paraules trobades. el volta? De la mateixa manera. no ens cal

Retruc de I'anima

Jovas amb inquietuds La denuncia de casos de

i r iio espal d'acciá antiracirta per joves i entitat de joves. Un espai de pnnicipac~o, d iiilrri:anv 4 d accia central en la d*niincia del iacisiric i la xenofobia i en cercar la millor rnaiiera de combatre la seva presencia a la noslra societal

Ouatre dies d'activitats Iiidiques. arlistiques i de rellenió que barregen fomles de eciiiliira popular i tradkional catalana amb noves expressions c u l t ~ r ~ i s , anistiques I comunicativec que ens semiran per treballar i diiandre el valor de i'antiracisme

, ',

Donar la vaii als jovas i barrejar~hoamb

! 1

Este diriglt a javes entre 16 i 30 anys i volem potenciar la panicipaci6 de joves lills i filles de lamilies immigrades

recisma i xemlbbia La recerca de la millor manera de combatre la presencia del mcisme i la xenol0bia a la nostr8 societat La mtlndalogia activa de crear espais de panicipac6. retiexio. intercanvi i acci6. rnusica. teatre. castells. graff'ti. ldogralla.

Els dtes i oinparllr com percebe" o patetxen els loves el

racisme a Catalunys i sumar esfortos per poslcl nos en contra combatre'l

del 2009

Mitlancant la participació activa. generarern pensarnent iciltic i les eines necessanes verque els javes. de manera indivtdual. t les entiiats exerceixln. de manera q u o t i d i a ~ ; coma antlraclates actius. Tal generan1 sinergies que permetin una acci-5 conjunta contra el racisme

""m r

spai Jove

La Fontana dier partiripantr 7

'>_.

j._

;, . . - . .

. ... ~

Mér de ~

,. ~

co-oiganitradwer

~. ~.

M Í r de coi-laboradwr M i s de ~.

implimlr

missatge escrit en clau inconscient. pero que dibuixa el jeroglific de la identitat. Una identitat marcada per la seva condició de dona: "Angles del meu dolor, corbes del meu desig, fina geometria femenina, vers pervers de la nit, triangle florit entre carnes" Les influencies en la poesia de Boixalleu són difícils de detectar, tan personal es la seva veu, pero com ella diu amb ironia: "una bona poetessa sempre té plath a taula". S'ha parlat molt sobre la possible destinataria de la poesia amorosa boixalleuana. És lesbiana nXAngelina?Quina importancia pot tenir la resposta? Cap! Perque tan indiferent es la seva sexualitat com qualsevol altra cosa que no sigui la valoració estricta de la seva poesia. "Possela poesia". La intimitat no és cap coqueteria, és un dret irrenunciable que s'ha d'exigir. ES lesbiana n'Angelina? -insisteix la capelleta-. I tots els rnalparladors ociosos recorden el titol del seus poemes de joventut. L'esbós somniat, a qui els aguts ofidis del nostre canon li tallen I'apostrof i I'accent. Arribarem algun dia a jutjar només I'obra de I'autor ? -i no les obres, en plural menor-. Busquem canonitzacions civiques per reblar una admiració que hauria de limitar-se al paral.lelepipede Ilibresc. La meva intransigencia només pot ser literaria, la resta és anecdota, perversió xafardera. Si es descobris que els germans Grimm eren pederastes I'únic que faria es no deixar-los jugar a metges i inferme-

res amb els meus nebodets, pero continuaré llegint les seves fascinadores histories. Resumint, que si ens piquem els dits a temps en tindrem prou amb la poesia, pura i autentica d'aquest Retruc de I'anima, i ens deixarem estar de qui visita els Ilen~olsde la Boixalleu, i de si els canvia sovint. em basta la netedat de la seva lirica per saber qui és i que vol. "Si no canviés d'identitat ningú no em reconeixeria. Si tanta condició em oriva no sé que faria. Tantes veus com sento sóc." I malgrat la seva impertorbable individualitat, la Boixalleu es popular, tothom en coneix algun vers, i fins ha arribat a I'extrem que li atribueixen poemes que no són seus, perque tothom la considera la poetessa del poble; una categoria a la qual s'accedeix a través dels misteriosos camins d'una sensible majoria analfabeta. Dins de la petxina del seu missatge s'amaga la complicada senzillesa d'una dona, la contradicció d'una voluntat anonima i cosmica que rega i mima el joc floral de la poesia. fins i tot del rodoli proper. "Sóc una dona, dona de Barcelona". Retruc de I'anima no deixa indiferent. en les linies trencades dels seus versos hi descobrim veritat, I'autentic pes d'unes paraules que podem trobar en qualsevol diccionari, arrenglerades en freda relació i que sota la guia de la poetessa augmenten. multipliquen. els significats. Aixi de senzill i aixi de complicat.

55 45

Instruiu-vos i sereu Iliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feli~os

moviment / laic i progressista