Espai de Llibertat - núm. 51 by Espai de Llibertat

revista d'esquerres per a la formaci贸, la reflexi贸 i I'agitaci贸 politicA Tercer tr铆rneslre 2008 3.50 euros

Numero 51 Tercer trrnestre 2008 D,reclor Jordi Serrano Subnlreclor Vicenc Molina Conse11de redaccjo Xavier Bretones. Josep Selares. Gemrna Mariin, Fabian Mohedano. Santi Castella. Ferran Escoda. Montse Lopez. Antoni Castells. Jordi Miralles. Xavier Dom6nech. Oriol Illa. Joiire Villanueva. Montse Alba. Espa de Llibertat. Aviny贸. 44 primer. ORO02 Barcelona e-mal iig@laic.org www.laic.org Tel. 936011 644 Fax 936 01 1 640 Edfa: Fundac贸 Ferrer i Guardia /rnpremlo: Primera Irnpressia. S.L. Sabadell

D~sseny: Ferran Caries iMontse Plass Maquelac!@ Fundac贸 Ferrer i Guardia. Assessoramenf /mgiiisf!c: Vicenc Molina Revista trimestral. Preu: 3.50 euros. Subscripcions: 14 eurosiany Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Llibertai es mernbre de 'Associacio de Publicacions Perlodiques en Catala. La linia editorial daquesta revista es el Illurepensament, per tant. les opinions del consell de redacci贸. les trobareu a I'Editonal, la resta d'opinions seran unicamenl responsabilitat de Q U les firmi.

E S I U revlsta ha reclbdo une suliuencon de 1s Direccan General del Lbro. Archivos y Bibio-

espai de llibertaT Editorial

El punt de vista de Forges La reflexió Josep Benet i la Catalunya irnpossible Jordi Serrano La consigna Reivindicar un altre rnaig Vicenc Molina El monografic: Animals i més animals El porc Josep Sellar6s Els anirnals, els altres animals i la mort Vicenc Molina Dos segons en la vida d'un gat Jordi Serrano El testicle &Eva Jordi Miralles Anirnals de companyia, un rnón per descobrir Oriol llla Centrevista Matthew Tree Vicenc Molina. Jordi Serrano La col.laboració Justicia i memoria a Xile Juan Guzmán Tapia Croniques des del Foro Quique Toledo La creacio Els rneus rnillors prolegs Ferran Escola Sense tito1 Matilda Les recomanacions Llibres

Ah, Europa! ... Oh, quina vergonya!

Ah, Europa... ! Oh, la Ilibertat! Ah, el persona és il.legal, d'entrada, si no ha progrés! Oh, els drets socials! comes cap delicte? I ara resulta que. potser, tot era un miEl vell somni europeista tenia fonaratge. Un miratge que només es mantement en la raó il,lustrada, que havia de nia en la mesura en que hi hagués una servir de base a un projecte d'emancipacerta por a allo que pogues venir de ció. Europa consictia en allo pel que s'haI'Est... Quan no hi ha cap perill, el capitavia combatut contra el feixisme: un marc lisme no ha de fer veure res de res sobre de civilitat laica. de democracia social i els drets. I podem tornar enrere, de presd'augment continu de les llibertats civils. sa, de pressa. no fos que es perdés al1, per tal d'assolir-ho, calia enfortir els gun benefici -de les grans corporacions drets dels ciutadans i garantir-ne els meempresarials, és dar!- pel cami. Les nocanismes per mitja dels quals tothom povel.les de Dickens dia tenir accés a substitueixen Quan no hi ha cap perill, les oportunitats i. qualsevol docuel capitalisrne no ha de fer veure com a conseqüenmentacio sobre el cia, al compromis res de res sobre els drets oresent ... amb~ I'exiaencia Uns quants barruts, sense massa verdels deures que se'n derivaven. Aixo vogonya i amb molta cara, ara diuen que la lia dir: educació universal i gratuita, drets llibertat consisteix a pactar directament sindicals. participació democratica, sotels contractes de treball. sense cap intermetiment a I'imperi d'una llei sorgida de mediació social ni sindical. entre emprela sobirania popular, voluntat d'afirmacio saris i treballadors ... I a negociar, amb to- de la democracia com a rnitja de períecta "llibertat", les condicions i els horaris cionament de les condicions socials, de -amb la proposta de jornades de 65 hola dignitat de la vida, solidaritat internares! l. fins i tot, mes. I també diuen que, cional, cooperacio, suport al desenvoluara que sembla que no faran falta tants pament dels menys afavorits... immigrants, com a conseqüencia d'una I ara resulta que aquesta Europa no sercrisi produida per I'absencia de regulació veix per contrarestar les dinamiques fraudels mercats financers, per la continua dulentes dels especuladors en els rneracumulació de beneficis en mans d'uns cats financers de I'economia global. no serveix per impedir els retalls en les Iliquants banquers, enriquits -encara rnésmitjanqant I'especulació amb les materies bertats ciutadanes s o m s'han produit. primeres, alimentaries i energetiques, per exemple, a la Gran Bretanya tristadoncs caldra accentuar la repressió conment blairitzada-, no serveix per donar tra els qui no siguin "legals" ... ¿Quina suport als mes febles. que son els nos~~

el punl de vista de ForgeS

la reflexid

Josep Benet i la catalunya impossible Jordi Serrano Director d'Espai de Llibertat Benet i Ferrer i Guardia Quan va morir Josep Benet, un dels mites de la transició, em van sorgir quatre idees al voltant de la seva figura. La primera, la relació de Benet amb Ferrer i Guardia. La segona, la relació de Benet amb IW'Entesadels catalans" de 1977; la tercera, la seva relació amb Tarradellas, i la quarta, una reflexió sobre Montserrat. Un dels treballs mes desconeguts de Benet es el llibre Maragall i la Setmana TrAgica, de 1963, en el qual, des de posicions catoliques, es va atrevir a parlar d'un dels temes tabú de la histbria de Catalunya com és I'assassinat a mans de I'exercit espanyol de Francesc Ferrer i Guardia, després d'un judici militar sense cap mena de garantia judicial. En aquest llibre s'explica la relació complicada i plena de matisos de Joan Maragall, el poeta, arnb la Setmana Tragica i la figura de Ferrer. Maragall era, en aquel1 temps. un dels pensadors catolics més influents a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. Va escriure dos articles: "La ciutat del perdo i "L'església cremada". Són dos anicles que s'avancen 40 anys a les reflexions que fara Carles Cardó, el secretari de Vidal i Barraquer, poc despres d'acabada la Guerra Civil. El primer havia de ser publicat per La Veu de Catalunya, i Prat de la Riba en va impedir la publicació. Gabriel Alomar

va dir, posteriorment. que si I'article s'hagués publicat a Ferrer no I'haguessin afusellat. No es va publicar fins I'any 1932! Segons Benet. Maragall no ho va explicar mai per... patriotisme. Quan la patria s'esmenta per aquest tipus de coses, malament. El segon article, "L'esgtésia cremada", va ser enviat per Maragall a la Veu a mitjans de novembre de 1909, i no va ser publicat fins un mes més tard. Dos capellans, Clascar i Casanovas, el van censurar sense complexos. Documentar I'actitud d'un dels prohoms del país, Prat de la Riba, com a censor de Joan Maragall i fer-ho I'any 1963, té un mBrit admirable. Com a director de la Fundació Ferrer i Guardia. no puc estarme de sentir un gran respecte envers I'home que es va atrevir a explicar aquest afer, atenent al fet que Ferrer era -i de fet encara ho és per a molta gent- un personatge innombrable. Pero hi ha altres vessants en la personalitat de Josep Benet... Josep Benet i I'Entesa dels catalans Benet va portar a terme una incansable activitat antifranquista, fent d'advocat defensor de personatges com Joan Comorera. Arribades les primeres eleccions democratiques, va encapcalar la mitica candidatura al Senat de YEntesa dels catalans" creada pel PSC i el PSUC. La

quessin un 70% de I'electorat -per tant, victoria va ser tan esclatant que Benet va ser el senador més votat d'Espanya. una alianqa amb la democracia cristianaera una ximpleria. No coneixien Henry En aquella epoca els partits estaven rnolt a la defensiva i eren rnolt sectaris. Kissinger. Benet, fins i tot, va realitzar una moció Cada partit feia la seva propaganda, i la candidatura al Senat ningú no la volia fer. de censura contra Jordi Pujol. Per aquesA Sabadell, un grup de joves varem ferta raó no ern va agradar que anés a trenos carrec de la carnpanya. Varem fer el ballar peral govern de la Generalitat esque era habitual: enganxar cartells, adhe- sent president Jordi Pujol, i rnolt menys sius, etcetera, que a les dararnb el lema Documentar I'actitud de Prat de la Riba. reres elec"Benet, Can' cions generals com a censor de Joan Maragall del, Cirici". acabés demaPero varem i fer-ho I'any 1963, té un merit admirable nant el vot per Duran Lleida, anar més enlla. Resulta que hi havia uns publivies d'Unió Democratica de Catalunya. partit del qual havia estat militant en la seva de Playtex als carrers de la ciutat amb tres noies arnb calces i sostenidors. Una joventut. Tampoc aquests dies ningu no ha esfranja en diagonal deia: "estas son las crit per que el PSUC. que treia rnés del chicas de Playtex". No va costar masca posar una cinta a sobre que deia "estas 20% dels vots, al cap de dos anys en va son las chicas de la Enteca". El temps traure només el 4%. passa i avui no quedaria gens políticament correcte. L'irnpacte ciutada, I'enTarradellas i Benet: les dues Catalunyes derna, va ser bestial. A Playtex la broma no li va agradar rnassa i encara deuen Una de les idees de Josep Benet que més fortuna ha fet és que I'operació de buscar aquells bretols. Espero que hagi prescrit. tornada de Tarradellas va ser obra de I'UCD de Suárez, per barrar el pas a I'esPoc després, Josep Benet va encapcalar la candidatura del PSUC (eren querra al govern de la Generalitat. Semtemps del "cornpromis historic") a les bla mentida que una idea d'aquesta meeleccions al Parlament de Catalunya. Pona hagi fet fortuna, perque no s'aguanta ca gent ha dit que la idea del compromis per enlloc. historic va ser un fracas. Ja ho era des Plantejar que la tornada de Tarradel punt de vista teoric. Teoritzar, com es dellas fos una idea d'ortínez, feia des d'ltalia, que el govern de SalvaSánchez Terán i Sentis d:' -un home de passat fosc, dor Allende havia fracassat per tenir <.." : només una majoria rnolt escadussera fosquissim- és d'aquestes i que calien grans acords que significoses increibles.

aquest acte com el moment inicial de reserrat" que van combatre al bando1 franpresa del catalanisme; altres -més moquista. Havien de passar molts anys per destos- de la represa del catalanisme canviar les coses. L'any 1963 I'abat Escatolic. Sorpren que un acte al qual va carré fa la famosa entrevista al diari Le assistir Francisco Franco sota pal.li, sigui Monde que li significa I'exili. considerat aixi i no com un acte més del Alguna cosa de tot aixo hi deu haver nacionalcatolicisme al darrera del seu a Catalunya, com Intentava una tercera via aue fos combat contra la pensem nosaltres. la suma de i cambó. llei de la memoria No deixa de sorhistorica. el1 que Una tasca impossible prendre que puguin va fer política de la existir llocs comuns ma dei PSUC i que tan ampliament estesos i que siguin tan es mostra contrari a homenatjar els Iluitaxocants: en un mateix acte, Franco i la dors contra el feixisme. Dificil d'interprerepresa nacional. Els creients tenen unes tar, també. capacitats d'integrar conceptes -des de Josep Benet ha mort i. amb ell, tot un la fe- que els agnostics no concepte de país que intentava una entenem. .. tercera via que fos la suma de Lluis Aquells dies eren els Companys i de Francesc Carnbó. de "los Tercios de MontUna tasca irnpossible

companys

la consignA

Reivindicar un altre maig

Vicenq Molina Professor d'Etica empresarial (UB) Ara resulta que esta de mocaixa- i tot I'esclavatge per als da carregar-se I'esperit del maig altres -que no són gaire lletrats del 68, i atribuir la seva herencia i, sobretot, no en tenen cap, de a tan SOISun dels seus compoclau. Doncs aixo no és veritat. nents histories. N'hi ha que ho Perque una sola percepció de la fan per cinisme, altres per inrealitat no exclou que n'hi hagi centivar la critica consetvadora d'altres. l. com gairebé sempre, a totes les heterodoxies i. espela veritat s'escriu amb minúscucialment, a les que es fonamenles. I amb lletres -aquestes siten en interpretacions alternatiproudiverses. I repartides en ves d'una determinada manera molts trossos.. . de viure. N'hi ha que ho fan, Maig del 68 té més d'una herentambé, per desencis i per rebuig cia. Per exemple. la de la lluita a allo que alguns havien considerat com obrera que arriba a I'ocupació de la ReI'única esquerra possible. I n'hi ha que ho nault -emblema, entre d'altres, de I'Eurovinculen a I'abús que alguns dels gestors pa industrial de la postguerra- sota la de I'espai públic han fet d'un suposat. hitrista mirada dels comunistes sempre de potetic i mai prou dernostrat passat revomirada tan trista!- que mai no entenien lucionari... Com si tot el que aquel1 maig que, si ells no ho havien dit, hi hagués alvolia intentar representar es reduis, únigú que s'atrevis a somiar alguna cosa, cament, a un grup generacional de fills més enlla dels seus nassos. I és que ells de burgesos que sempre havien ~ a t i e nde la meCregut que les Maia del 68 té m e s d'una herencia. -~~~ ., langia d'una revocondicions objecper exernple, la de la lluita obrera lució impossible tives mai no estaarnb I'ocupació de la Renault i que es podien prou madures permetre el luxe per fer res. I aixo -perque papa pagava- d'anar a la Uniels permetia fer d'ombra patriarcal perversitat només a muntar merders i a jugar manent al damunt de qualsevol possibiliI'estrategia de I'espontaneTsme pseudore- tat dalternativa. I congelar-la per sernpre. volucionari, tan burges sempre ... I que, Una de les millors herencies del Maig del anys després, hereten les fortunes de 68 és manifestar la possibilitat d'una altra I'imperi i es dediquen a la gestió, política esquerra, critica. radical i heterodoxa, de o empresarial, tot inspirant-se en models més d'un rostre. de més d'un color. Una de vida altament contradictoris: tota la Ilialtra esquerra que es viu no tan sols a bertat pera mi -que tinc les claus de la Paris. sinó també a Praga. Amb Alexan~

51 9

gemonisrnes ni irnposicions. I aixo vol dir der Dubcek, un dels rnés interessants situar les persones, els homes i les doprornotors d'un socialisrne possible. Del nes, els joves, els fins ara rnarginats de que rnai no se n'han enrecordat, precisament. els comunistes. I una altra herencia tota estructura, en els ambits de plenitud es la de la revolució intel-lectual -etica, dels seus propis projectes vitals. Per potser- que s'expressa mitjancant I'aporconstruir la propia vida. Poesia, vol dir, tació d'una injecció de poesia i de vitalitat semanticarnent, construcció. en la crítica social i cultural, d'una injecVull recordar que I'herencia de Maig ció de somni engresdel 68 no té copyConquerir la .propia vida. cador, que es tradueix right exclusiu. No és . en la defensa d'una El dret a autogestionar d l ~ n d r éGlucksmann vida més Iliure. Quan 1, experiencia ,,¡talm ni de Bernard Henriia no es tracta tan Levv. ni de les baiaSOISde conquerir el nades estúpides de poder. Sinó, sobretot, de conquerir la pro- Sarkozy. Ni dels gestors dels aparells. És pia vida. El dret a autogestionar la propia d'Alexander Dubcek i d'Herbert Marcuse. experiencia vital. El dret a I'autodeterrniDels qui s'han atrevit a realitzar la utopia. Vull reivindicar la defensa de la poesia nació dels individus -1'unica autodeterniinació de veritat-, font de tots els altres d'aquell maig. I celebrar-ne I'aniversari. Felicitats als qui n'han fet quaranta. sendrets, ferrnent nuclear d'una societat democratica -per tant, socialista- sense he- tint poeticament!

El porc

Josep Sellares Antropoleg ciós, del qual, amb una queixaCada any el bosc avanca, lada, n'agafa la part mes sucocorn una boira que cobreix els sa, mentre la resta cau rnalbaradetalls del terreny; rierols, catada per terra, o arrenca les mins i prats queden submergits patates, just abans de la collita, per la seva ombra. mentre els pera major desesperació del animals que hi viuen menen la seva vida oculta. pages. Un cop, fent el meu paper de piAixecant la vista, veig que avanqa cap amunt, aprofitant els xa-pins descerebrat, vaig comentar a la fonda: "Avui, a prihiverns cada cop més calids mera hora, mentre baixavern a i els rarnats d'ovelles cada cop més petits. Cobreix les faldes de rnercat, hern vist dos porquets a la carretera de les Vinyes" ... pics fins fa poc nus d'un tou de vegetació que creix inutilitzant prats de I una pagesa, fins aquel1 dia distant amb els forasters. va exclamar amb veu detota la vida, i tarnbé avanca cap avall, sesperada: 'Tan avall han arribat!" colgant de vegetació els prats més proMentre no es van instal.lar els contenipers al poble, els que servien per aguantar els hiverns mes crus quan no hi havia dors, durant les nits crues d'hivern. baixaven estols sencers de porcs a menjar de prou herba per al bestiar o d'on es collia les deixalles. Ara, el blat i les patates Tothom entén el fat que ens per sobreviure. en trabar-10s encaamenaqa El bosc amenaca ra més aval1 i de Con si en fos I'anima. el porc se- d'engolir-se encara mes realitats, dia, tothom entén el fat que ens amegueix el canvi més records, més biografies naca... El bosc i l'impulsa. amenaqa d'engolir-se encara més realiEl Porc. sempre present, es mou sitats, més records, més biografies. fenciós pel bosc. arrenca pans sencers de prat buscant bolets i arrels aromatiEvidentment, el cacen. pero calen no ques que només el seu olfacte excepciomenys de cinc o sic caqadors per envolnal detecta a distancia. Manté corriols en tar-lo en un cercle de ferro, mentre els el sotabosc de rnatolls, on només el seu gossos n'ensumen el rastre, el persegueicos poderós i compacte li permet de cirxen, I'encalcen i, de vegades, hi deixen la cular, alrnenys aix6 diuen els que en savida. esbudellats per aquest fantasma ben, perque fins ara no I'he vist mai. cruel i poderós. 1, molt de tant en tant, De nit no té cap problema per entrar n'apareix un. com una ombra fugissera als camps de blat de moro, dolc i delisota el sol, corn una ofrena a un Déu po-

...

51 11

ra, pero saborosa, segons la responsabiderós i cruel. i aleshores. per uns inslitat establerta des de temps immemorials tants, un dels cacadors té I'oportunitat... en la seva rnort. Si la malbarata, I'ombra desapareix. i la Darrerament, pero, el Porc sembla invida del bosc repren el seu curs hermetic. tranquil... Se'l veu més cops creuant caEl Porc només I'he vist després d'un rnins i carreteres. Diuen que és perque dia de caca afortunat, penjat de cal Molin'hi ha massa i no ner, rodejat d'un El Porc ha detectat el retorn del hi caben al bosc. esto1 de nens aue Potser sí, pero 10 observen com el seu enemic natural que ja se sent cree que és persubmergeixen en udolar les nits de lluna plena oue la seva oida aioua calenta. finíssima i el seu I'afaiten. li tallen olfacte portentós ha detectat el retorn del les peülles i el cap, I'esbudellen i el renseu enemic natural. Un animal que ve ten fins que el seu cos ha deixat de ser des de I'albada del temps. Un enemic I'ornbra fosca que circula pel bosc i és només un garri, rosa, atractiu i que, en determinats llocs del Pirineu, ja se sent udolar inofensiu, que duen a dins, aiia on els cacadors es les nits de lluna repartiran la carn duplena a -.- . . ~

4 b

< ~ J

Els animals, els altres animals i la mort Vicenp Molina Professor d'etica empresarial (UB) que tarnbé és prohibit- es pot Resulta que aixo de la vida obtenir una altra rnena de recoés un invent atzaros i, a més a neixement si se'ls degolla amb mes, violent. Tragic, per tant. un ganivet que ha estat previaEls éssers vius animats s'assasment beneit per un rabí. I tot sinen els uns als altres, per tal aixo és rnés adequat sernpre de sobreviure. Hi ha animals fer-ho a determinades hores. És que es mengen les plantes. alel menjar kosher. De debo que tres animals es mengen altres aquesta degollina produeix un animals, alguns animals -entre intens dolor, cense defensa posels quals, nosaltres- ens ho sible -obviarnent, els animals mengem tot. Bé, n'hi ha que són Iligats i ben Iligats- en les mengen rnolt més que no pas besties que la pateixen. l, bbviaels altres... I els bacteris i els viment, cap militant pseudoprogre del parus acaben amb nosaltres. panatisme multiculturalista s'atrevira mai Sovint, a les Ilagostes les couen en a criticar I'infringiment d'un dolor tan riviu, directament, al forn, o les bullen dins tualitzat religiosament i tan obedient de una olla. a la qual les llencen quan son les consignes dels profetes. Tampoc ninben vives. Sovint, als vedells. xais i porcs gú no gosara criticar la mort +?n viu. malels degollen, perforant-los la jugular, per grat I'oximoron aparent- de les ostres, direcollir la sang que, lentament, esquitxa rectament fagocitades després de i regalirna, per fer-ne diverses llepolies i matar-les a hurnanes mossegades. Ni, embotits i, en el cas dels porcs, botifarrnolt menys, la rons de tota mernort industrial, na. En el cas de Cap militant del papanatisme vedells, xais anonima -permulticulturalista s'atrevira a criticar que no es veu i cabrits -els és oculta- de porcs no. perque I'infringiment d'un dolor tan ritualitzat son prohibitsreligiosament tots els indese'ls pot degollar fensos animaencara més a poc a poc, sempre que es lets que, des dels pollastres fins als bous faci en direccio a una determinada ciutat (que, en realitat, gairebé sempre son vaques, o vedelletes entradetes en anys) del desert de I'Arabia, i aixi s'obté un reconeixement especialment significatiu pel són exterminats en els escorxadors. De forma mecanica, electrica, tecnificada. que fa a I'acurnulació de merits religiosos. ES el menjar halal. En el cas dels Tarnpoc ningú -fins i tot els vegetariansmateixos animals -també sense el porc. qüestiona que a les plantes, quan les

51 13

arrenquen o les tallen, també les maten mica el cap i per garantir que, en el triangle de linies que s'estableix entre toro, to-encara que aquesta sigui una altra mena de mort, per tal com no tenen sistema rero i "engafio", I'animal no arrabassi inenewiós central i el patiment no sigui pervitablement el torero, desfaci la ceptible segons I'estat actual del coneixe- possibilitat del toreig i acabi amb la vida ment cientific. de I'home -que es el que passaria semL'únic animal que pot tenir el mistepre si no se'ls piques- i se'ls deixa fer de riós, tragic, irracional i morbós privilegi de sementals la resta de la seva vida. Aixo gaudir d'una mort passa poques amb dignitat -revegades, és clar. L'únic animal que pot tenir el tragic, peroDassa. lativa, perque, evidentment, mai irracional privilegi de gaudir compas -el ritno pot ser triadame- de la taud'una mort amb dignitat es el toro brau. romaquia és. en Els toros són cuisi, una forma ridats, alimentats i deixats créixer en les tualitzada de donar-li. a la lluita per supemillors condicions d'entre tots els animals rar els limits entre la vida i la mort, el toc que I'ésser huma cria per tal d'aprofitarrnés plastic possible. Sense deixar enrere se'n. De fet. del toro. com del porc, tamla tragedia i la possibilitat -real- que, en bé s'aprofita absolutarnent tot -des de les aquest ritual. sigui I'home el que pugui banyes fins a la cua- i el seu sacrifici, en morir. En cap altre cas aixo no succeeix. tot cas, tampoc no és gratuit. sinó que Aquesta recreació tragica i estetica obeeix a les mateixes raons economidel vell mite cretic, pero, es fonamenta, ques/ecologiques que les de la resta. sobretot, en la dignitat d'ambdues parts. Fins que tenen quatre o cinc anys viuen Per aixo, a part dels moments de plasticimolt millor que cap altre animal de cria. tat que sorgeixen de la trobada -del repte Després, segons com surtin del ternpteig, ("retar") entre home i animal- el que mes poden ser considerats aptes o no p e r a la es valora és I'art de matar el toro sense dolor innecessari, d'una sola estocada. lidia. ES la tauromaquia. La ritualització cultual del vell mite mediterrani, de I'enproduint una mort rapida. fulminant. insfrontament de Teseu amb el Minotaure, tantania. Els toreros que no ho aconsealla dins del laberint de Knossos. Del lagueixen son fortament criticats, blasrnats, berint rnisteriós, tragic, irracional i terrible xiulats. Ningú no vol que el ritu acabi que és la propia vida. D'aquest laberint amb res més que amb la mort. No amb -i d'aquesta horrible i violenta condició més dolor afegit. Com en la vida mateixa, que és la vida mateixa, perque tots ens doncs. mengem continuament els uns als altresA més, alla on ha anat desapareixent en podem fer derivar la mort indigna, tecla tauromaquia -abans estesa en tot el nica, massificada i industrial de I'escorxarnón mediterrani (hi ha docurnentades dor. O la mort amb dret a la defensa corrides de toros a la placa de San Mar-que se sapiga. el toro brau és I'únic anico, a Venecia, fins al segle xvii)- ha mal a qui se li concedeix- i. fins i tot. en desaparegut la mateixa especie del toro el cas dels toros que no es deixen enbrau. Només en queden a Franca on la ganyar per IU'art"del torejador -per aixo tauromaquia té cada vegada més recols'anomena "engaRon a la tela que substizament, sobretot al Llenguadoc -amb tueix el "capote" de rebuda, quan couna raca especifica, la de la Camargue menca la "corrida"- a I'indult. Se'ls indul(I'obertura musical a les places del sud ta ... Un indult a un animal! 1, quan son de Franca es fa amb ... Els Segadors! indultats. se'ls curen les petites ferides precisament. perque els sona a un "aire que seweixen perque el toro baixi una del S u d ; després acostumen a tocar

I aquesta fou la causa de cremar conI'obertura de la Carmen de Bizet)-, Esvents" (sic!!!) panya i Portugal, a pari de Mexic i alguna Ni recorden la figura de Rossend zona de I'extrem nord de I'America del Sud. O tauromaquia o extinció, doncs. Arus, Iliurepensador i patrici del republicanisme federal. artífex d'una maconena A la cultureta de me1 i mató i pa sucat amb oli, tan montserratina, pero, tot aixo catalana progressista i dinamica, que, entre altres coses, tenia una revista de toI'esgarrifa. No recorden I'arrel profundaros, que el1 rnarnent popular i obrera que la L'arrel orofundament t>oi>ular teix dirigia i, tauromaquia tei obrera la tauromaquia tenia pr"ticament escrivia en la seva nia a Catalunya, a Catakmya, pervertida integritat, anopervertida i desvirtuada oel feii desvirtuada pel feixisme menada P e ~ e Hillo -nom d'un xisme. ~'rrelincorporada en I'imaginari insurreccional famós torero del segle xix. Ni recorden fins al punt de la revolta popular de 1835. que Garcia Lorca va escriure una de les mes profundes elegies pera un torero arran del fracas d'una corrida al torí -pe-Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez tita placa- de la Barceloneta (que en Mejías i que va morir afusellat juntament aquella epoca era la placa més freqüenamb un mestre d'escola coix i dos bandetada per les classes populars): rilleros anarquistes. Ni recorden... Ara, aixo si. de la mort indigna dels al-"Van sortir sis toros, tots van ser dotres animals, no se'n preocupen lents...

iue

. .

51 15

Coiisiilteu la web:

www.diba.catlplajovelpidces.asp

Programa d'informaci贸 i dinamitzaci贸 a 273 centres de secundaria de 95 municipis de la provincia de Barcelona.

a m b la gent jove, f e m u n b o n equip

el monografic

Dos segons en la vida d'un gat

Jordi Serrano Director d'Espai de llibertat Vaig veure un gat que ern va veuen que arriba un propietari, abans de ser desnonats rnarsemblar blanc. En veure'l ern vaig espantar. Collons de gat! xen. No volen problernes amb la Quin ensurt! El gat va fer el rnajusticia i la policia perque saben teix gest ... Si els gats parlessin que no és mai justa. Els gats hagués dit: quin carallot d'essaben Ilegir, pero quan els tires truy! (versM escrita d'un insult unes quantes espines embolicades amb paper de diari no s'enmés contundent). Vaig mirar el gat: era blanc de cap a cua (el tretenen mai a llegir les noticies, gat no era del tot blanc, pero jo cosa que els hurnans fem. Per en aquel1 rnoment no ho podia tant, tan se'ls en fot si continuen saber). els morts civils a I'lraq o si els Els gats tenen mala fama ... israelians continuen creient que A mi, en canvi, em sernblen uns éssers acabaran amb els atemptats matant pafabulosos. En sóc tan partidari que rn'eslestins. Mireu si són Ilestos els gats que tic plantejant deixar de ser ciutada catala els caqadors cacen de tot, pero gats rnai. per convertir-me en gat. Els rneus arnics Heu sentit mai a parlar d'una cacera de creuen que es una ximpleria deixar de gats? Que llestos que són els gats! ser ciutada de primera categoria -forma El gat em va mirar, devia pensar que catalana d'anornenar espanyol de segoera alt i fort -anava equivocat. efectivana- ~ econvertirr rnent sóc alt pero me en animal feli. no gens fort. 'pero M'estic plantejant deixar Els gats no tecorn ho podia saber de ser ciutada catala nen horaris. Quan ell? La seva mirada tenen aana nomes per convertir-me en gat denotava tensió. han d'esperar que Vaig pensar: se'rn un vei els doni de menjar No han de tretirara a sobre? El gat, per la seva banda, va pensar: em fotra una puntada de peu? ballar. A mes, no es poden quedar mai a Mentrestant va passar un cotxe i, fuI'atur i, per tant, no han d'anar a I'INEM. ni han de viure del migrat subsidi que, gayment, ens va il.lurninar... Em vaig adonar que el gat no era blanc, era en amb sort. et donen. Els gats no necessirealitat ben negre. Mai no et pots fiar de ten comprar habitatge, saben que estern res. fins i tot una irnatge que et sembla tots de lloguer condicional en aquesta limitada vida. Ells, ni lloguen pis: són okunitida, al cap d'una estona et pot sernblar pes. Quan un lloc els agrada, s'hi ben diferent. Totes les veritats són proviinstal.len i s'hi queden a viure. Quan sionals.

51 17

Vaig recordar que a I'escola m'havien Vaig continuar cavil.lant: si se'm tira al ensenyat que calia ser curos amb els anidamunt, que faig? He de treure-me'l d a malons, i que no estava be fer-los patir. qui. pero. com? ES que potser alguna veA mi sempre m'havia semblat una collogada he fet mal a algun gat? Vaig recornada, pero amb el temps vaig pensar que dar de sobte que, de petit, una vegada potser era millor tractar bé els animals. havia estirat la cua a un gat. Després El gat va calcular quantes possibilitats vaig pensar que aixo era feia més de 40 anys. i aquel1 gat no podia ser aquest. De hi havia de fotre el camp o d'atacar-me si m'abalancava cap a ell. fet. quina mala passa~ s m a ~ e r d uva t , tensar da li vaig fer a aquell Sabia per tots els músculs per tal gat! No va estar gens que e's humans gasten de poder fer un bon bot bé! No me'n sento males puces en el moment adequat gens orgullós. Pero i poder fugir. Sabia per pot ser aquest un fill experiencia que els humans gasten rnad'aquell gat? No, definitivament no pot les puces. Despres de cavil.lar vaig deciser. Per cert els gats parlen? Es comuniquen? Podria ser que la malifeta s'hadir que I'animalo era simpatic, i que potgués traslladat per historia oral de gat a ser li podria donar el menjar que tenia a gat fins avui? He de fer una consulta tecla nevera, per no acabar-ho Ilen~anta les deixalles ... Pero si li faig el gest d'agafarnica al Xavier Domenech. lo potser m'esgarrapara. Com li faig aviEl gat, mentrestant, pensava: si em vol fotre una coca, cap a on he de cornent que tinc menjar p e r a ell? El gat va pensar que teia pinta de bon jan. Pero. si rer? El puc esquivar? ES que potser I'he esgarrapat alguna vegada? Va recordar es refiava, potser seria massa tard. Van que, efectivament, una vegada va esgarpassar en total dos segons. van ser uns rapar una persona cense voler. Pero era segons rnolt intensos. Ni jo ni el gat no una noia. El gat sabia que no ho hauria vam fer res. Un cotxe va passar i va fer sonar el claxon. Tots dos ens vam girar d'haver fet, perque aquella noia era la que I'hi donava el rnenjar cada dia. Que instintivament a veure per que collons'pihi farem! Ni el1 sabia per que. de vegatava el cotxe. Simplement era una cruilla i el conductor no volia pades, hi ha gats que rar. El gat va continuar esgarrapen qui els caminant com si dóna de menjar. res... Jo tarnbe. Un Potser es que va oblidar I'altre al no suporten estar en deute. segon pas

1 b

Berlín dirigida per Simon Ratle. Sempre temps que em sé de memoria els passos he pensat que és només en aquest estadel ritual amorós, perno caure del pubis. di que els humans poden viure en pau. En hores desvagades aprofito per rePero, també, haig de dir que. segons flexionar sobre el meu entorn, i per aixo m'han comentat alguns dels meus deshe intentat també, al llarg de la vida, il.lustrar-me sobre el meravellós món del cendents i compatriotes, el sexe huma ha anat perdent aquesta riquesa artistica sexe en el ritual huma més animal. que havia tingut seMerces a aquests gles enrere. estudis, me n'he asL, ,ida sexual humana no té Tinc una amiga que sabentat que és un la diversitat que hi ha entre a I,Orient Ilunya cerimonial més aviat pobre el que io he els que hem estat batejats i em descriu rituals conegut. ~ eexemr com a humans sexuals de base taoista o tantrica que ple. els humans no tenen cap de les estrategies que es doduren varies hores. En una carta, aquesta amiga m'explicava que havia sentit a nen a la natura, com ara que un mascle, quan fa I'amor i ejacula, I'esperma vagi dir que, en aquests amors orientals. a I'home li agrada el foc i a la dona I'aigua. acompanyat de substancies quimiques que inutilitzin I'esperma d'altres mascles I que si I'home no escalfa prou I'aigua de la dona amb caricies en les anomenades que hagin copulat abans. O situacions tres portes (el clitoris. el punt G i el col1 com passa amb la mosca del vinagre, el fluid seminal de la qual conté més de vuide I'uter) sinó que. simplement, entra amb el seu foc impulsiu a escalfar I'aigua. tanta proteines amb diferents funcions, algunes d'elles com la d'actuar com una no aconsegueix la perfecta satisfacció femenina. Pero, vaja. a mi tot aixo em semdroga que s'uneix al cewell de la femella i apaga el seu desig sexual, perque no bla complex, perque en la meva vida torni a copular. Sempre he pensat que si d'espectador sexual sempre em sembla aquesta santa institució, que tant ha perque, senzillament, apaguen foc. I no ho dic tant per ells. que no sé ben bé quina seguit als meus, ho sabés, no vull imaginar el que passaria .... mena d'extasis experimenten. sinó per tot el que a mi em permet experimentar sacUna de les caracteristiques dels animals humans més genuines es, sens sejades a la zona pubica. dubte, la parla. A mi. sempre m'ha semHaig de dir que envejo aquesta bona amiga oriental que viu en humans que blat que la veu humana pren un to excels practiquen aquest sexe energetic, en el quan comenca el ritual amorós. Me n'aqual els majors estadis emocionals els dono perque. en aquests moments. percebo rapidament un augment de tempeassoleixen sense ejaculació del ratura a tota la regio púbica i mascle. La veritat és que deu ..", ser sublim, perque, a mi. rapidament m'arriba la veu que baitot plegat. sempre que xa de les alcades, com si d'una s posen a fer I'amor melodia celestial es tractés. em cal molta Sentir aquest xiuxiueig a cau cura. La qual d'orella, mentre s'estimulen cosa no em els Iobuls auditius amb la Ilengua. o s'ensalidesagrada, perque hom no ven de dalt a baix, és com va a un espectacle per anar a un conadormir-se. pero valcert de la ga'm déu! el final del risimfonica de

tual sexual occidental requereix una aten- ha vida. i no es pot dedicar un monografic als animals sense que s'abordi un dels ció extraordinaria. No perque, com passa aspectes mes fascinants de la nostra en el cine. que hi ha finals que si bades existencia, el sexe, i es parli només de no te n'assabentes de res, sinó perque aqui el final acaba amb un doll d'un líquid beneiteries sensibleres. Confesso que sóc una lladella apasenganxifós que, si be té una oloreta excisionada per la vida sexual humana, la tant, és Ilardós com el1 sol. En alguna qual considero d'allo més engrescadora, ocasió, pero, he estat amb mascles que tenen una especial predilecció perque els ja sigui oriental o occidental. Pero, com us deia, els humans, que són d'allo més facin fel.lacions i, tot i que no sempre, hi tossuts en la major part de les seves actiha femelles humanes que se I'empassen vitats, tenen fabulocom si es tractes d'una delicadesa L'Únic animal real son aqUeStS sos tractats sobre gastronomica, cosa bíaeds aue. auan no fan ['amor, la vida sexual anique a mi m'estalvia a destruir el ,,laneta mal. Potser SI comquedar Ilardosa. prenguessin aquesta riquesa no Com deia. tindrien animals de companyia castrats o aquests moments finals requereixen una esterilitzats. Potser si comprenguessin atenció diferent segons estiguis en el puaquesta riquesa vital no hi hauria animals bis d'una femella humana o d'un mascle. domestics esclavitzats p e r a I'oci huma. Tot és una qüestió de vibracions. Com Per acabar. no he volgut tocar el tema expert en sismologia humana he apres a dels animals domestics perque és en distingir qualsevol alteració tectonica. I'unic tema que, fins i tot, una lladella coPerque no us podeu imaginar la quantitat rre el perill de ser ruixada amb DDT de moviments que. al llarg del dia, passen per aquesta regió anatomica. Un dels (i aixo que esta prohibit des de fa anys, per sort!). I després diuen que som uns moments més perillosos no té res a veuanimals. Cunic animal real són aquests re amb el ritual sexual i és quan em quebipeds que. quan no fan I'amor, es dedido literalment suspesa a I'aire sobre un quen a destruir el planeta, esclavitzen la precipici humit infinit. No es veu el fons del pou, de tanta alcada que hi ha des de vida animal que els envolta i amenacen el seu futur i el de les properes generala meva posició, pero la humitat freda es cions humanes. Tant de bo algun dia tot respira arreu. Aquests són moments que plegat canvii, perque sense humans jo no s'hi val a badar i cal quedar-se ben tampoc no existiria quiet. Qualsevol moviment que afecti la torció d'algun pel pubic pot fer que es qratin, i que un acabi al fons d'aquest pou humit del qual mai cap lladella n'ha Aquest titol I'he manllevat d'un capitol -a tal1 d'hotornat mai. menatge- d'un dels llibres mes fascinants sobre la La vida sexual humana no té la divervida sexual en el món viu. La seva autora Olivia sitat que hi ha entre els que no hem estat Judson. en el seu Consultorio Sexual para todas las batejats com a humans. Ells s'ho perden. especies. Introducción a la biología evolufiva del seSense el sexe I'exuberancia i la bellesa a xo (Ares v Mares. Critica SL. Barcelona. 2004) explica les diferents estrathgies sobre la riquesa evola natura no existirien. Les plantes no flolutiva del sexe en el m6n animal. Sens dubte. un ririen, els ocells no cantarjen i els cors no dels llibres més reeixits sobre el tema i que, a mes. tan r&pid. unScopulen, els al. depara moments hilarants, perque el món del sexe tres simplementexpulsenOuS esperma' és ple de componaments insblits. Vagi per endavant AlguneS flOrs, Per exemPle, han de aue aauest afiicle es tan sois un refriaeri . .ver incitar fiar que agents externs, com el vent 0 un una iectura moit mes interessant que no pas insecte, les fertilitzin. Sense sexe no hi aquest pamflet d'aprenent de novel.la erotica.

. ,.

1 b

el monografiC

Animals de companyia: un món per descobrir Oriol //la Politoleg Aquest tipus d'animals tenen Dels anirnals de companyia, corn a finalitat obtenir-ne corni de tot allo que els envolta, popanyia. Pero, qui fa companyia driem omplir moltes pagines de a qui? De vegades, dóna la sentbpics, de comentaris irrellesació que són els anirnals els vants i d'obvietats plausibles que viuen en Ilars on habiten que no aporten gran cosa al co"persones de companyia". Tot neixernent, ni tan SOISa la curiogira a I'entorn de I'animal, i la sitat. Aquesta peca, malauradapersona es un rner element dement, no en sera una excepció. coratiu. Segons I'Ajuntament de Tanmateix, si que pretenc, a risc Barcelona, el 76,4% de persode quedar-me en el desig, desnes consideren que els gossos rnitificar I'assurnpte en un moi els gats son un elernent més rnent en que el llibre d'estil "polide la familia. El que no s'ha preguntat, ticament correcte" aconsella parlar-ne bé, per part de la Casa Gran, és si la mateixa humanament i respectuosa, de I'existenproporció opina el mateix de la sogra cia d'aquests anirnals que, recordem-ho, o I'avia. van deixar de ser com eren. per satisfer Pera un animal de companyia hi tronecessitats de I'horne, primer fisiques bareu qualsevol sewei que requereixi, i més contemporaniament psicologiques. imaginat o no. Hi ha guarderies d'aniLa reflexió sobre els animals de comrnals, parcs d'atraccions, perruqueries capanyia ens trasllada sovint a un debat de nines, quirofans especifics i la pertinent caracter etic ¡/o moral, que es vincula al medicació, xips localitzadors dels animals fet que vivirn en una societat moderna i i, fins i tot. castings canins pera passarespectuosa amb I'altre, ja no nornes per rel.les. spots, filrns raó d'etnia o d'orii catalegs de roba. gen, sinó també El 76,4% de persones consideren També he deseoper raó d'especie. que e1.s gossos ¡ els gats bert que es fan La pertinenqa, avui, són un eiement mes de la familia Mestratges en anid'aquesta tipologia d'animals, a un mal~ domestics (http:llwww.mastermac.com/masters/masnombre considerable de Ilars, (a Barcelona es calcula que el 30% de les llars con- ter-animales-de-compania-126542.htrnl). I per que totes aquestes atencions? Perviuen amb un animaló ensinistrat) és un que els animals de cornpanyia, a part tema que dóna pera molt i que, a més, d'acornplir la funció que el seu norn indis'hi ha creat. al seu voltant, un negoci ca, segons els psicolegs aporten reconconsiderablement important.

fort i redueixen la sensació de solitud. ES genda popular, no serveixen com a adob a dir, formen part i ajuden en el proposit natural, ans al contrari. constitueixen un de I'ésser huma. de la inevitable lluita en element destructiu de les propietats del la recerca de més felicitat. Per aixo, preo- sol i de les mateixes plantes. Tenir anicupar-nos per ellsles. ens fa sentir més a mals domestics. és a dir, que han "patit" prop dels nostres proposits metafisics. un procés d'ensinistrament, no es nou. Pero no tot és lleure o plaer. Tambe la L'ensinistrament d'animals es fa a partir mort és susceptible de comercialització. de I'any 9.000 aC. i les especies més anEs poden sacrificar tigues són el gos. animals de comla cabra. el ~ o r c . NO confondre mai les besties ~panyia per 6 0 f . amb els besties. el cavall i el'ruc. 1, fins i tot, fer ceHi ha moltes coses Són espécies diferents rimonies funeraries, per descobrir en laiques o no, adapel món d'aquestes tades a la raqa del gos i a les preferen"besties" amables que són els animals cies confessionals iio espirituals del seu de companyia. Pero la més important: amo. Una mica més de xifres: un hamster no confondre mai les besties amb els rus val 3€, i un ratoli de laboratori le, besties. No només fan referencia a habits a Barcelona existeixen, avui, diferents. Molt probablement són mots 45.000 gats i 90.000 gossos que es refereixen a especies dife.- que generen, cada dia. .~ rents. I és que cap animal, *.: 42 tones d'excrements! dornestic o no, pot arribar A més. cal tenir en compte ,,' a ser tan animal com els que aquestes defecamés racionals d'aquesta cions. malgrat la Ileclassificació ~

1 b

I'entrevistil

Matthew Tree

Vicenc Molina. Jordi Serrano Espai de Llibertat Matthew Tree és escriptor. Fa vint-i-cinc anys que viu a Catalunya i ha publicat darrerarnent, entre altres Ilibres, La vida després de Déu. En el teu darrer llibre, La vida després de Déu, afirmes que tota creenqa religiosa 6s dogmatica ique tots els creients son fanatics potencials... - Si, de fet no és gaire original. Ho diuen els autors de I'anomenat nou ateisme -Daniel Denett, Sam Harris-: la llavor de I'extremisme és presenten qualsevol creenca. Una fe religiosa es basa en la creenca en una veritat absoluta. Si creus en una veritat absoluta ja ets encarrilat cap a un possible fanatisme -tu, la teva fe, tens I'única veritat possible... Creure aixo, en la mecura en que no hi ha res demostrable, implica tenir inherents les llavors del fanatisme... -

lien convertir-te -la majoria eren protestants, baptistes, anglicans... i altres que tenien clar que la seva creenca pertanyia a un ambit de la seva vida absolutament a part, compartit només amb els altres creients i que no valia la pena parlar d'aixo amb els que no pertanyien a la seva mateixa esfera... Amb aquests darrers, com a minim, es podia parlar d'altres coses. eren tolerables.

- 1 com valores els grups de crisfians que

s'han compromes amb valors democratics, socialistes. en la lluita antifranquista, amb valors de solidaritat? - Aixo és com si parlessis amb un genetista creient... En la mesura que les seves creences no interíereixen en la seva feina - Aleshores, qualsevol convicció religiosa com a genetista, podem parlar sobre dogmatica -deixant a banda les actituds qualsevol tema cientific. En el moment en personals i els sentiments- seria incomque hi ha una inpatible amb un gerencia de les sede Si creus en una veritat absoluta ves creences, cia democratica ja ets encarrilat cap dem dubtar de la itolerant... a un possible fanatisme veracitat del seu - De fet, io he cotreball cientific. negut -per experiencies personals. sobretot a I'adoDoncs és tres quarts del mateix ... Un metge que treballa a frica, igual, que lescencia- dos tipus d'actituds: els que no et deixaven en pau. que sempre vocregui el que vulgui, mentre ajuda la

51 25

mateixos catolics... Serien persones creients dins un ambient no creient i el problema és que, a Europa. no s'ha creat aquest arnbient no creient... Hi ha una anecdota -de les entrevistes al Canal 33- quan hi havia la crisi de les mesquites, quan en alguns pobles hi havia idio- Aixo, en el nostre context contemporani, pot portar a una dificil relació amb cer- tes xisclant als qui sortien de les mesquites ... En un debat amb un representant tes cosmovisions islamiques, per exemrnusulma i una regidople, que creuen que la religió ha d'impregnar Aquí Déu no mana, ra suposadament d'esquerres, aquesta va dir totes les facetes de la no volem que miu entri que era absurd dir que vida i de la societat... - No tots els musulen les nostres vides hi havia problemes de soroll a les mesquites mans tenen una cosmovisio hermeticament tancada. La majo- perque només calia pensar en el que ria, segurament. estan en la línia de la passava amb el merder que feien els jomajoria dels cristians de potser fa una ves "cristians" en sortir de les discotevintena d'anys: són creients, segueixen ques... Jo pensava: de quins "cristians" certs rituals per raons culturals, no tan parla? Son joves nascuts en una societat laica i, majaritariament. obviament no són sols religioses, pero tarnbé tenen els seus dubtes. El problema és que vénen a cristians. Aquí no som pas religiosos, la uns palcos que. en comptes de declararrnajoria. se absolutament laics i lliures d'éssers invisibles, es defineixen dins una civilització - 1, per aquest mateix error, s'arriba a judeocristiana -cosa que es diu sense caure en /'actitud de consentir imposique se sapiga ben bé que vol dir- i, a cions d'algunes families sobre les seves més. els diuen: be. jo soc agnostic, pero filles. en comptes de ferpedagogia cobre els drets de les persones... potser sí que hi ha alguna cosa... Veuen aixo i senten que ells sí - Cerror és que la gent continuen pensant en termes religiosos enque son creients honestos i 6, autentics, en comparació amb cara que es diguin laics. Potser els creients de pa sucat amb hem de fer un pas enrere i dir: oli que hi ha a Europa... Menaquí tenim una societat en la tre que si a Europa diguéssim: qual tothom esta d'acord aqui Deu no mana, la imamb una serie de drets humans. en no fer mensa majoria som ateus o, com mal a les persones. a minim, no volem i amb uns fets que Deu entri en científics incontesles nostres vides, tables -I'evolucio, si aixo es digués etc-. la resta és d'una manera especulacio absolutament i fantasia... clara, els Jo. de jovemusulmans net. havia serien com cregut en els adventisI'existencia tes del sete dels Ovnis dia o els -i pensava gent, pero que no barregi el que creu amb la feina d'ajuda que fa. El problema. sempre, és que intenti fer passar alguna creenqa arnb el medicament que dona al nen africa...

que n'havia vist un- i vaig llegir tot el que estats similars de patologia i extremisme, hi havia de rnés serios sobre aixo, pero sobretot si algú s'atreveix a suggerir que mai no se m'hagués acudit de dir a ningú aquest ésser potser no existeix... com s'havia de comportar en funció de la meva creenqa... Totes les creences inde- Una altra frase del teu llibre és "la millor mostrables. basades en fets absolutacultura s'ha creat al marge de la religió, o ment extraordinaris -com I'arrel de totes directament en contra seu':.. les concepcions religioses, que és d'una - De vegades s'ha dit que sense les religran fabulació- han de tenir el seu espai gions no hi hauria hagut cultura -art, arprivat, el seu Iloc. quitectura i aixo el seu temple, Les creences indemostrables és mentida. No cal sense interferir ser creient per dehan de tenir el seu espai sense en la vida dels dicar-se a la creainterferir en la vida dels altres altres, sense fer ció, per exemple, aixo és demostramal al prolsme, i el proisme inclou els seus propis fills, ble. La cultura és una cosa molt més amevidentment. plia que una senzilla religió. perque inclou totes les contradiccions de la vida - En el teu llibre fas referencia a una humana. Com menys controlada estigui qüestió molt basica ifreqüent: davant la cultura. més viva, mes dinamica sera. i I'afirmació -en positiu, sense cap carrega la religió tendeix sempre a controlar. Com més religió, més control sobre la cultura. agresiva- de no ser creient, alguna gent -molla!- se sent atacada i s'ho pren moM Com menys. més diversitat, més creativimalament... tat. és a dir, més cultura. - Perque em sembla que la immensa - Afirmar un espai de valors al marge de majoria de la gent que es diuen religiosos, al cap i a la fi, no estan tan segurs la religió. amb nitidesa, amb contundende la seva fe ... Fins i tot hi ha el cas clas- cia, pero en positiu, sovint ha estat consisic de la mare Teresa de Calcuta, que derat com antrpatic, no s'entén bé, fins ara s'ha descobert que durant la meitat i tot per part de gent no creient, com s i opinar sobre aixo fos de mal gust... de la seva vida no creia pas en Déu. Alguns creients del món musulma, si ho tin- - La gent creient no pot entendre viure al marge de la religiositat... A la gent molt guessin clar, no s'enfadarien tant per coses com una caricatura. Si tu estas segur interesada pel futbol, per exemple, els d'una cosa, no t'hauria d'afectar gens el passa el mateix: no entenen que no fet que algú se'n burli... Una cosa tan efít'agradi... Doncs, a mi no m'interessa mera com un dibuix, davant d'un Déu gens el futbol, ni les motos, i amb la religió passa el mateix. De vegades també etern, ornnipotent... ! Si realment hi creus, no hauries de tenir problemes. En un mo- amb la política o amb aspectes de la culment del llibre ho comparo -i no sóc tura ... Per exemple. quan ens pregunten als escriptors. de forma recurrent, per I'únic- al procés bioquímic que porta a que es llegeix tan poc -com si tothom haI'amor erotic: en certs nivells es manté una mena d'equilibri dins el cervell, les gués de tenir un gran interes per la literaendorfines fan una experiencia agradatura. Doncs no: llegeix la gent que vol Ileble, pero si es generen masca endorfines gir, i no passa res. Jo tinc amics que no entren mai en una Ilibreria, pero potser aixb pot tornar-se malaltis i degenerar en gelosies obsessives, sospites irracioen saben molt d'altres coses... Llegir, per n a l... ~ Els creients que arriben a aquests alguns. és una font de plaer -mig plaer, extrems d'estimar amb ernbogiment un mig feina en el rneu cas- pero no cal anar interferint o donant consells sobre ésser indemostrable, cauen en aquests

51 27

'e- - :

ENTORN. s c c l 6s una iniuatwa d'esplac. constrtuida coma cooperalira m r t a datreball associal i ronsumidors que realitza serveis socmeducatiur pw alr ieur auociats i t e m s en general.

Iniciativa d'esplac ENTORN neir m elsi d'Esplais Catalans, amb al nom d'ESPLASH! cap a Vany 1986 Al cap de 4 anvs es c o n s l i l u e i ~com a coope;aiivs per tal de d~lerenciaiels serveis pralnrsionsls i els volunlarir de I'arsociarin. manlenint la vinculacid a parlar dels socis consumidors.

l.Assessoieu vos. Per 101s aquells projeclas professionals que puguem iealiirar amb vosallres.

2. Panicipeu. Feunos saber les vostres proposles da serveir. miliores en els Que realtrzem.

El 1993 es f u s i o ~amb AREC. coooeraliva de smilars oblectius formada e n i r i eiplais de Badalana. adoptanf definltivament el nmn d'FNTORN. sccl DEMOCRATlC& l a m11IDUC~~ 1 cwpsniivast p r a b M e $ l en do111 d'mplo canrrpul a13 Cgnnr d m r a t c i amb I ~ o t r l i ~ i p cdoi b$n!$ el* l a i r

CATAIRHA

EXPFRTA da mbt ds 10 iw d ' s i p a h n ut o f m

Pnb I'avil

~~IULIOIII

conlrastadsi an ariirilats on aom

"~"liitar

PRDGAESSISTA Portm I la CBCIC.

~~CBII~II!

hionmani

idaotii~ciimb

un idsin gui ini Pionrss.ilsla

liic i

EFICIENT tm doiim d'wa oigsniizrib eitnireridi 4 polarnon81pa nsianlr la rohbmia ddt norirat liRlelS

..::c

-9

2 " . 08002 Borcelono Tel. 93 3 0 2 6 1 62 - F o i 9 3 301 96 94 entorn@?ontorn.org / w w w . e n t o r n . o r g Avinyo. 44.

lp:TTa

lectures -be, si no és que te'ls demanen. Les esglésies de tots els colors no entenen la resta del món fora del seu ambit. Per aixo és molt important que I'ambient sigui areligiós, perque els diversos creients sapiguen que parlar d'éssers invisibles o de castigs no trobara cap resso fora del seu grup específic...

coses les lleis mai no funcionaran. Si es tracta de I'Estat contra I'individu. jo sempre estic a favor de I'individu. Si és I'Estat contra una altra institució, doncs alla ells, és un altre tema.

- 1 les timides propostes de laicitat que

s'han produR darrerament, a Espanya, com les valores? Mireu, hi ha un home que es diu Jordi - Quin model de societat, d'espai públic, Valls, que ha viscut trenta anys a Londres seria el més desitjable per garantir la la/formant part de I'escena underground, de citat? la innovació artística extrema, i ara, en - Home. jo penco que I'Estat fa més notornar a Catalunya. la seva primera imsa que sewei, i que intentar imposar el pressió ha estat que Barcelona -precisalaicisme des de I'Estat es com intentar ment!és una ciutat extraordinariament imposar un regim saludable per a tothom. La simbologia, ~0nSe~adOra (jo Pera mi, es una Algunc creients, si ho tinguescin clar, vaig eStranYarme, "Barcelona. cosa menor. no s'enfadarien tant per coses tan moderna i Quan van néixer corn una caricatura. tot aixo..."). Hi els meus fills, ha uns Iímits alla hi havia un mes enlla dels quals la gent no vol anar. crucifix -que vaig tapar posant-hi els En la seva primera exposició, pactada meus mitjons al damunt-, pero no passa amb una galeria avantguardista, hi havia res si els simbols no s'imposen. A mi no m'imporia que una nena musulmana porti una creu feta amb rotllos de paper higienic, i I'efígie d'un bisbe vestit de Prada... un ve1 si és que ella ho vol, m'importaria No va ser possible reproduir aquestes si fos una decisió imposada pel seu pare. peces. Aqui s'esta molt enrere en tot aixo. Fins i tot dels últims llibres basics - 1 si I'opció és fruit de I'alienació? del nou ateisme angloamerica -Dawkins, - La tendencia natural dels adolescents és fer visible la seva alienació. Fixem-nos Harris. Denneit, Hitchens- que han provocat molt enrenou, a tot arreu, i han tinen I'epoca punk: anar a I'escola amb un gut prohibicions a Turquia. aquí ni se'n collaret de gos! ES una manera de dir: jo sóc diferent, foteu-vos! A Anglaterra hi ha parla... No se n'ha fet cap cas, i pera mi aixo és una mostra de consewadorisme, hagut molts casos de noies que, voluntariament. s'han posat no només el ve1 sinó d'autocensura. Per veure el grau de consewadorisme d'una societat només cal la burka, per fotre's dels pares i de la soparlar de la religió. cietat. Es una mena de rebel.lia adolescent. purament cosmetica. - La virtualitat del teu llibre té a veure amb parlar d'aquestes coses en un to di- 1en el marc de I'escola ¿Com defensar recte, vivencial, fent front a tots els tabús. els drets de les noies que no volen ser - Fins i tot en coses molt tímides hi ha alienades, si no es pren alguna decisió polemica. Per exemple, amb la novel4a institucional? ¿Com es fa. s i no és així, d'en Pep Albanell on qüestiona la veracitambé, per Iliurar-se dels privilegis de potat de la llegenda de Lurdes, amb reacder de I'Església? cions d'alguns eclesiastics, o amb una - Una societat laica ha de creure en I'innova biografia de Jesucrist on es suggedividu. S'hauria de contemplar cas per reix que potser no és fill de Déu ... 1, si cas. individualment. En aquesta mena de

51 29

vas més enlla, i dius que Jesucrist segurament no va existir -els últims estudis tendeixen cap aqui-. no hi ha debat possible.

- Canviant una mica, iencara que t'ho deuen haverpreguntat molts cops, que és e l que més t'ha sorpres d'aquest pais i del seu tipus de vida? Per que un angles es vol ter catala? - Doncs no hi ha cap explicació concreta rnés que la circumstancia natural. Cadascú té la seva trajectoria... Ens ha tocat Catalunya, ens agrada i defensem molt la Ilengua. Aixo ho he vist en moltes persones d'origen estranger, que són molt conscients de I'esforq que han fet per saber bé el catala i insisteixen mes en I'ús, i ens enfaden molt els atacs mediatics contra Catalunya. Aixo és molt Ileig. Amb cinc anys més d'aquests atacs, aixo pot portar a conflictes molt greus. Un aspecte que no m'agrada -comú entre els estrangers catalanoparlants- és que alguns catalans canviin al castella quan ens hi dirigim en catala... Aixo comenya per ser estrany i acaba per ser estúpid. ja no hi ha excusa per aquesta mena de mentalitat o problema psicolingüistic.. Pel que fa a les sorpreses, home, Catalunya és el país de les sorpreses constants! És una mena de microcosmos on passa absolutament de tot, des de les festes majors més extraordinaries que he vist a la vida, fins al col.lapse del sistema ferroviari durant dos rnesos i mig... - Alguns col.lapses fer-

roviaris hi va haver també a Anglaterra... les privatitzacions de la Margaret Thatcher. Es va canviar de la nit al dia un sistema unitari, que funcionava. Els rails i els trens van pertanyer a companyies diferents, competien per preus per anar al mateix lloc i va ser un complet caos... Ha costat més de deu anys solucionar-ho.

- Quan

. ..

- D'altra banda, les visions d'alguns estrangers -Paul Preston, Pierre Vilar. han servit per recuperar uns fils de la historia que. aqui, sembla que ningú no s'hi havia atrevit. - És clar, si un catala diu alguna cosa semblara que "que voleu que digui, sent d'aqui...!" Si ho diu un castella, "no sera fiable"... Mentre que el paper d'un estranger atorga un cert estatus de rigor o de "normalitat" i potser pel fet de ser estranger se li dóna massa rnés importancia... Ara, té el seu efecte. A mi em va agradar molt veure per televisió en Paul Preston al.ludint a les lleis de I'arxivística per defensar el retorn dels papers de Salamanca... Paul Preston mateix parla de I'holocaust espanyol, els centenars de milers de morts per la repressió franquista entre 1939 i 1944... Estavem acostumats a fer servir el terme "fosses comunes" només per aplicar-lo a Bosnia, a Ruanda, i ara I'apliquem aquí. Cal explicar tot el que és veritat. cense ocultar res, i aquí potser hi ha hagut por de fer-ho. -

Que fem amb aquesta Europa? Serveix - Home, tothom

s'ha oblidat que. en el fons, no hi ha res mes que la Co-

amb un nexe economic comú, sense fer res més. No s'han obert les fronteres per res més, ni per qüestions culturals -en que hi ha una ignorancia total-, ni I'Europa de les regions. ni res. Potser podria ser útil per qüestions judicials, perque hi hagi una altra instancia, més enlla del sistema judicial espanyol, que deu ser el més manipulat politicament &Europa.

els laboristes van tornar a introduir equilibris en el sistema: funcionament de la policia, dels seweis basics... A banda de la seva visió de convers, Blair ja era d'aquells anglicans que només els faltava el Papa per ser catolics ...

- Hi ha algun punt de referencia polític

a Anglaterra que aquíno coneguern? - Cap ni un. Els - Corn veus els Com més religió, més control so- seus esquemes avencos legislatius bre la cultura. Com menvs. -tant en I'esquerra , , dels darrers ternps radical com en la més cultura parlamentaria- són que s'han fet aquí? als anys vuitanta: - Home, no estan hi ha un enemic, Estats Units, i un contocant res de fonamental. Es tracta de flicte imporiant. entre israelians i palescanvis en el sentit del que sera inevitable a tota Europa en un ceri temps. Són can- tins, i no hi ha res més... Pero ara tenim més inforrnació: sabem que, des de fa vis en certa manera conse~adors:jo estic en contra del matrirnoni, per tant no trenta anys, al Sudan han estat matant dos rnilions i rnig d'africans perque no trobo cap avenc en que els gais puguin casar-se, la idea seria que no ho fes nincreuen en I'lslam... S'hauria de poder dir que. tot i la gravetat de la situació als tergú... Mentre que coses rnolt rnés irnportants que el matrimoni homosexual, com ritoris palestins, potser es una mica més greu la situació dels txetxens, que han la recerca amb cel.lules rnare, continuen perdut un 10% de la població assassinaaturades per pressions religioses... Hi ha aquella vella dita anarquista: si votar serda directament per les forces de seguretat russes i pels pararnilitars... Només vís realrnent per canviar alguna cosa, sehem d'imaginar com hauria estat la reacria il4egal... ció mundial si els israelians haguessin assassinat el 10% de la població palesti- Quin futur veus p e r a Catalunya? na! Mentrestant, els russos van matant - Com diu I'Alberi Boadella -un home rnusulmans a punta pala i no passa abso"respectablen- la secessió és inevitable. lutament res. Pero la gent es concentra Hi estic d'acord. No sé com ni quan, pero es inevitable a menys que hi hagi un can- en les mateixes coses de sempre: es parla més de Guantánarno i dels territoris vi radical en la rnentalitat dels hispaocupats que no pas del Sudan, dels txetnocentrics. xens. de la situació dels kurds a Tur- Per anar acaban!, a tu, en Tony Blair quia... no et deu haver decebut, no devies tenir - Finalrnent, quin consell donaries als cap esperanca... - No, és clar. Cúnic que, en cornparació nostres lectors joves? amb la Thatcher i en Major, era com un - Potser seria la Ilicó que més vaig aprendre de I'anarquisme q u e tinc a dinAngel baixat del cel... El thatcherisme era com I'Aznar sense control constitucional, tre i que potser ja hi era-, el mateix que es van traspasar tots els Iímits. Era hordiria a qualsevol persona, de I'edat que sigui: que rnai -mai!- no donin res, absorible, vaig viure la meitat de la seva epoca. abans de venir aquí. Com a rnínim lutament res, per descomptat

51 31

Justícia i memoria a Xile

Juan Guzrnán Tapia Dega de la Facultat de Dret (Univ. Central de Xile) ex-ministre de la Cori d'Apel.lacions de Santiago Els vuit anys durant els que vaig investigar les referides causes vaig navegar la major part del temps a contra corrent. Vaig rebre una oposició permanent per part de la Cort Suprema. que a Xile no només es un tribunal superior jurisdiccionalment a la Cort d'Apel.lacions de Santiago i a totes les altres. sinó que, a més, exerceix la superintendencia disciplinaria en relació amb tots els jutges del pais, estant aixi a carrec, entre d'altres materies, de les seves sancions, trasllats i destituDurant els vuit últims anys de la meva cions. La Cort Suprema, en aquells movida professional corn a magistrat (19982005) vaig concentrar la meva activitat en ments, era reticent a les meves investigacauses per violacions dels drets humans, cions, que implicaven desplaqaments a través de tot el pais, exhurnant restes huentre les quals noranta-nou estaven incoades en manes, procontra del dicLes Corts d'Apel.lacions i Suprema cessant a nombrosos tadOr Augusto van rebutjar mkc de deu mil r&ursos Pinochet Ugaragents o exte, del que vaig d'empara dels familiars de les víctimes agents estatals, i que podemanar el dien arribar a conduir eventualment al seu desafur diverses vegades. havent-lo processament dels mateixos ministres de processat pels crirns d'assassinat i sela Cori Suprema, que havien format part grest en els processos denominats "caradel sistema que va conduir a la tortura, a vana de la morY i "operació condor". Gran part del país no creia. com en un la mort i a la desaparició foryada de permoment no ho creia tampoc jo, que c.rims sones. Resulta convenient recordar que els membres de la Cort d'Apel.lacions de tan horrorosos i covards haguessin estat Santiago. i els de la Cort Suprema exisperpetrats de forma sistematica durant tent durant I'esmentada dictadura, van reels 17 anys que va durar la dictadura mibutjar més de deu mil recursos d'empara litar a Xile (1973-1990).

El 17 de gener de 2008. Juan Guzrnán Tapia va ser rebut corn a rnernbre corresponent per a Xile de la Reial Academia de Ciencies Econorniques iFinanceres. El discurs de resposta va ser pronunciat per JoanFrancesc Pont Clemente. En aquest article. el jutge Guzrnán descriu el nucli essencial del seu combat per la justicia iel Dret, en el passat recent ien I'actualitat.

51 33

sistema judicial xile, particularment a o habeas corpus intentats pels familiars aquest alt tribunal, el seu honor, rehabilide les víctirnes que resultaven il4egalment detingudes o segrestades per tant-se davant els xilens i davant el món agents pertanyents a les forces armades sencer. i d'ordre del pais. Alguns anys més tard, una sala de la Sota la direcció del president de la Cori d7Apel.lacionsde Santiago va revoCort Suprema, Hernán Álvarez, i d'altres car un altre processarnent que vaig dictar dos membres. Ricardo Gálvez i Urbano en contra de Pinochet, en la causa "opeMarin, i altres facils de convencer, pels racio condor", arnb els mateixos arguara esmentats. per pertorbar la meva acments de la Cort Suprema en el cas antuació jurisdicterior. També cional. la majar El sobreseiment definitiu de Pinochet va sobreseure Pafl d'aquest tri- Va deixar passar I'oportunitat histbrica definitivament bunal va mantea I'exdictador de restituir al sistema judicial xile nir una persecució oberta en el seu honor causa. contra meu, La denominaaplicant-se'm mesures disciplinaries abda "caravana de la m o r es va originar arran d'un vol fatidic de dotze oficials de surdes, ordenant investigacions ridicules per les rneves suposades irregularitats I'Exercit xile, que es van desplaqar en un helicopter Puma de sud a nord del país i interpretant normes legals sancionadores de forma extensiva i abusiva. pel que torturant, assassinant i fent desapareixer m'havia de dedicar principalment a inforprop d'un centenar de "presoners de mar a aquest tribunal superior sobre la guerra". Aquest vol macabre va ensangoraó de ser de la meva conducta. I tot pernar més el nostre pais, precisament un que, malgrat complir amb els requisits, mes després de la perpetració del cop m'irnposessin fatalment cada vegada militar, per tant de temps anomenat "prosancions més drastiques. nunciamiento", que va tenir lloc 1'11 de L'objectiu pretes era quejo sortis dessetembre de 1973. Encara aquesta data honrat del sistema judicial en virtut d'una li dona el seu nom a una irnporiant avind'aquestes mesures disciplinaries, com guda de la capital xilena. ho va intentar la Cort Suprema en dues Respecte a la denominada "caravana oportunitats amb el ministre de la Cort de la mort", el periodista Jorge Escalante d'Apel.lacions de Santiago, don Carlos va escriure un llibre que relata la historia Cerda Fernández, per la seva actuació de I'assenyalat vol fatidic denominat "La honesta en una causa de les més emrnissió era matar". Hi ha consens sobre el blematiques per violacions als drets hufet que, dues setrnanes després del cop mans. militar, el pais estava integrament controAquesta mateixa Cort Suprema, mitlat per les forces armades i d'ordre. Pero era fonamental donar un missatge als dejanqant la seva sala d'assumptes criminals, va votar per quatre vots contra un tractors del govern militar i, a la vegada. pel sobreseiment definitiu de Pinochet, advertir els oficials i la tropa del que els adduint que presentava les seves faculpassaria si no adoptaven un tracte cruel i criminal amb I"'enemic". El fonament ofitats mentals disminuldes per poder ser jutjat. Aquest tribunal pusil.lanime va con- cial d'aquesta "caravana" era "accelerar tinuar. aixi, per la mateixa via per la qual els processos i vetllar perque els presoel seu antecessor va col.laborar anys ners tinguessin una justa defensa", encaabans arnb la dictadura. És aixi com, per ra que I'esmentat autor afirma categoricaevidents raons, "raons d'Estat", va deixar ment que Pinochet va ordenar al general Sergio Arellano Stark -i el general ho sapascar I'oportunitat historica de restituir al

bia abans de partir des de Santiago, tal comenqament va ser el president de la com I'hi va tirar en cara el seu excap Junta de Govern, el president (dictador) d'Estat major Sergio Arredondo en de la República i. sempre, durant aquests I'acarament-: "la missió era matar". mandats, el comandant en cap de I'ExerAbans de processar Pinochet en cit. També va ser el cap de la DlNA des aquesta causa. vaig haver d'encausar de la seva creació. també a nombrosos generals, com és el Resulta de rigor advertir que si Pinocas d'Arellano Stark, i a altres alts oficials chet no impartia directament totes les orde I'Exercit i d'altres branques de les fordres en relació amb els crims que es van ces armades i d'ordre. Un judici d'acord perpetrar durant la dictadura, donava amb les normes del degut procés hauria carta blanca perque es cometessin i, fidignificat, en certa nalment, no dismesura, a aquest D'aaui la necessitat de I'existencia posava les invesprocessat i hauria d;un tribunal arnb jurisdicció tigacions i judicis permes demostrar respecte dels al món que a Xile sobre els crirns contra la hurnanitat res- , u1 la justicia s'exerponsables. ceix de manera igualitaria per a tots els Els anys de les rneves investigacions 35 habitants de la República... pero encara sobre noranta-nou causes en contra de hi ha qui considera Pinochet com un sePinochet i altres van constituir un veritagon pare de la patria! ble viatge iniciatic, en el qual em vaig asCanomenada "operació condor", sabentar de les més vils accions comemateria del segon processament (i sobre- ses per éssers humans, vaig veure selment) de Pinochet, va consistir en una cadavers mornificats amb horribles mutimena de panamericanisrne del crim entre lacions causades per bales, instruments sis paisos del con sud d'America. Es va tallants i dinamita, vaig escoltar relats organitzar, per par! d'agents estatals xiinenarrables i vaig constatar el dol. la delens, un sistema de trasllat dels "enemics cepció i I'angoixa eterna de tantes persodel país", amb tortures, assassinats i denes. I com a ésser huma em vaig anar saparicions forcades. Segons la investiacostant, cada vegada mes, als que pagació quejo vaig efectuar, es va gestar teixen. Molts entenen que aixo constitueix aquesta organització criminal a Xile, un posicionament polític. Jo penso que sota la direcció de la DlNA (Direcció d'lnno. Es tracta d'una forma d'agermanatel.ligencia Nacional), el cap maxim de la ment profund amb el nostre proisme: la qual era el mateix Pinodona, I'home, el pare, la rnare, el germa chet, encara que o el fill que pateixen i continuen patint. el treball brut estava Vaig comprendre, amb la més profunen mans dels seus da emoció, el drama d'Antigona: la subalterns. persona que perd un ésser estimat Avui. tant en la "caque ha desaparegut i no ravana de la m o r sap com van ser els com en I"'operaci6 seus últims dies, mecondor", continuen sos o anys d'agonia, processats jutjats ¡/o o el que li va ocórrer. Aquests parents no condemnats només els subalterns. No haura han pogut experimenestat jutjat el seu principal tar el dol, doncs executor que, cense cap pera ells els seus padubte. era Augusto Pirents continuen cense nochet, que de bon sepultura, potser

vidualment responsables d'aquests crims vagant sense destí per algun desert, tan greus. Només aixi es poden aconseen algun "camp de batalla" o postrats en guir la reconciliació i la pau social. algun asil. Avui Xile porta 17 anys en el seu cami La troballa de les restes d'un desapacap a la democracia. No obstant aixo, regut constitueix un esdeveniment gairecontinuen perpetrant-se violacions dels bé feliq, encara que s'0bSe~inperforadrets humans. Per exemple, els indigecions de projectils al crani o a les nes, entre d'altres grups, pateixen discricostelles. A continuació se sepulten aquestes restes minació i perseXile ~ o r t a 17 anvs en el seu camí cap cució. i només llavors comenqa el dol, a la democracia. NO obstant aixo, ' Per Central construir Hidro-la i, a poc a poc. continuen perpetrant-se violacions electrica de Ralva generant-se, necessariament. dels drets humans co, al sud del el consol. país. van ser desplaqades. mitjancant engany, nombroA gairebé tots els paisos on hi ha hases families pehuentxes, per radicar-les gut una dictadura sagnant (com gairebé totes ho són). una guerra civil o qualsevol a mes de 2000 rnetres d'altura sobre el nivel1 del mar. en plena serralada dels forma de violacions sistematiques dels Andes, patint freds glacials. tempestats drets humans. els pobles necesiten que espantoses, emmalaltint-se, emigrant se'ls asseguri un "mai més". Necessiten moltes persones a altres llocs i patint perjusticia i reconciliació. A Xile aquesta jusdues com la mort dels seus animals. tícia ha estat parcial i la reconciliació. abA rnés, van perdre I'accés a les collites sent. D'aqui la necessitat de I'existencia de pehuenes que constituien la base de d'un tribunal perrnanent, amb jurisdicció la seva alimentació. Els pehuenes són sobre els crims contra la humanitat, conels fruits de les araucaries de la zona. tra les rnés horribles violacions dels drets Avui es troben les seves antigues poblahumans. És cert que respecte de certs crims de cions, gran part d'aquestes araucaries i els seus cementiris ancestrals, inundats lesa humanitat a Xile es van processar, per les aigües de la presa construida per i fins es van condemnar. nombrosos Endesa-Espanya i el govern de Xile. agents estatals. no aixi a Pinochet. A I'Ar,Aquestes accions impliquen formes de gentina i altres paisos tarnbé ha passat genocidi, ates que es lesiona greument la una cosa semblant. No obstant aixo, inintegritat fisica de vestigar i jutjar resulten més dificils al membres d'un grup país on es van cometre els crims nacional. Aixi mad'aquesta naturalesa. a causa de teix, s'ha sotmes I'etern lobby, de la falta d'indeintencionadament pendencia de les cúpules dels un grup a condiseus sistemes judicials, de la fustigació envers els jutges ho. cions d'existencia nestos, i també de les que podencomportar la seva desanomenades "raons d'Estatl. I trucció fisica, total La gent neceso parcial. Als licanantay. poble indisita coneixer la que veritat la justicia i comprovar gena de Xile. dqAtacarna, se'ls priva al nord de la seva principal font de s'encarrega d'investivida: I'aigua. El riu gar i jutjar als agents indi\\

,,B,

(* .

'-.S,

--'

Lloa. que és el mes llarg del pais i perLa planta de cel.lulosa Celco ja ha metia la petita agricultura d'aquest poble, contaminat amb els seus residus indusavui nornés porta un terc del seu curs ori- t r i a l ~liquids el riu Cruces. que era un santuari de la naturalesa. A conseqüenginal, que esta absolutarnent contaminat pels residus provinents de la gran mineria cia d'aixo han mort milers de cignes de d'aquesta regió. Molts licanantay han col1 blanc, entre d'altres especies animals abandonat els seus poblats. que es i vegetals. i s'ha fet impossible la utilitzatransformen en pobles fantasmes pels ció de les seves aigües per als pagesos carrers dels quals circulen tragicament veins, a més de la pudor esgarrifosa, proremolins de vent. ducte d'aquesta Plantes seques ES maputxes són permanentment contaminació. i pols. Doncs avui Celco A I'extrem hostilitzats per les forces policials preten treure un sud del país i la justícia conducte aue s'han exterminat desplaci aquests pobles sencers. com és el cas dels ona residus al mar, en plena caleta de i els alacalufe. entre d'altres i, els rnaputMehuin, utilitzada com ja he esrnentat, xes son perrnanentment hostilitzats per pels lafkenche i altres pescadors artesales forces policials i la justicia, que qualifi- nals p e r a la pesca i explotació dels proquen els seus actes de resistencia corn ductes rnaritims que d'alla s'extreuen. El a conductes terroristes, els aterren les govern fins ara recolza la construcció. cases. els detenen i els condemnen per instal.lació i funcionament del referit conaquestes suposades conductes. ducte. Fins la Marina de Guerra ha interUna part del poble maputxe, els lafvingut per dissoldre manifestacions de resistencia fetes mitjancant ernbarcacions kenche, veu amenacada la caleta de Mehuin on treballen mes de 300 pescaartesanals, per impedir que es fessin els d o r ~artesanals, activitat de la qual viuen mesuraments per a la instal.lació de I'esdiversos rnilers de persones. mentat conducte

51 37

Cróniques des del Foro Són temps dolents per a la Iirica Quique Toledo Educador

mar el govern de Donya Espe Estimat Jordi: Vull demanar disculpes als (amb aquesta vehemencia i sentiment que em caracteritza), em lectors d'Espai de Llibertaf per va deixar anar: "Quique. el que haver abandonat les Croniques has de fer és venir a currar al des del Foro durant gairebé dos anys. La meva vida ha estat sotsindicat. T'interessaria alliberarte i fer alguna cosa per la caumesa a mil capgiraments que han donat un gir copernica al sa?". Després d'uns dies, de dodia a dia que abans gaudia (un nar voltes a pros i contres, em va poder la il.lusió de reprendre doly aparellament finalitzat en un enllay pel civil). fins al punt I'activisme social, després d'aouells llunvans temDs dianes d'ocu~aruna Daternitat en fase del 'Cuénfarné. previs a la Movide rodatge. qe; concilio amb la vida laboral (des del meu nou estatus da. que tan moguts van ser i tan parats com a funcionari). Aixi. busco el temps ens van deixar. El meu ancestral optimisen les més primerenques hores de la ma- me es confrontaria amb la fastigosa realitinada (entre plor i plor, entre bolquer i bi- tat: m'anava a enfrontar a la llegenda neberó) per reprendre el plaer de relatar les gra i als topics (bons i dolents) de I'alliberat sindical. vicissituds de la Villa y Corte. Som-hi. Una de les coses que té el fet de ser Després d'un breu temps d'aterratge, empleat públic de I'administració autonovaig passar de fer treballs burocratics a mica madrilenya. arnb milers i milers de implicar-me més directament en I'area persones treballant en les seves diferents d'acció "sindical". Com bé saps, Jordi, sóc una persona de pensament holistic dependencies, és I'existencia d'un Conveni Col.lectiu, i sistematic. amic d'elaborar especie de rara La jornada de 65 hores setmanals avis en aquests indica la tendencia de futur i moderni- maPeS ConcePtuals que emtemps en que la tat, en I'horitzó "neocon" que vivim marquin la mejornada de 65 hores setmava acció des nals indica la tendencia de futur i moderd'una perspectiva global; aixi que -quan nitat, en aquest horitzó "neocon" que viem van assignar el nou treball-, ingenuavim. Bé, el cas és que, vivint la meva ment vaig preguntar: "pero. en que conquotidiana vida laboral, un divendres, sisteix aixo de I'acció sindical?", al que els meus somrients companys van resmentre preniem unes canyes. una molt pondre: "solucionar marrons". benvolguda amiga. en escoltar-me blas-

Dona i Ocupació, es vantés de conciliar Estava ficat en les clavegueres del funcionament quotidia de I'administració, la vida laboral i professional mentre gaudia el seu permís de paternitat, al mateix fent de guerrer de I'antifac, pugnant per ternps que, en la seva conselleria, es nedesembussar situacions pestilents en els gava I'exercici del rnateix dret als trebacentres de treball. És evident que vivim lladors i treballadores. en temps de retorn enrere en el que a El cúrnul de greuges cap als drets progrés social es refereix, i el carnp de dels treballadors era desolador, Jordi, I'activitat sindical és una talaia des de la i el súmrnum és oual ~,~~es oot apreciar' amb que, en arribar La injustícia: I'absoluta falta de a situacions verclaredat el trist panorama al sensibilitat demostrada gonyants d'inpels alts carrecs cap a les situacions compliment del qual ens enfrontem cada personals dels~treballadors Conveni Col.lectiu, i davant les dia. Des de la primera hora protestes sindicals, I'alt carrec de torn respongués arnb del dia, el telefon no deixava de sonar petulancia: "...Dones denuncia'm". amb trucades dels delegats i delegades ES lamentable haver de recórrer als sindicals dels diferents centres de treball, jutges cada vegada que has de fer valer denunciant tot tipus de situacions: casos un acord com és un Conveni Col4ectiu. de rnobbing laboral, impedirnents a I'actiES un parany, digne de jugadors de "savitat sindical en els centres de treball, inloon" de I'oest. que persegueix minar la cornpliments de calendaris laborals, deciresistencia dels treballadors, i cremar les sions dels alts carrecs amb clars seves expectatives, a I'espera que el simptomes de favoritisme, i fins i tot sitemps faci caure la reivindicació en I'oblit. tuacions de boicot i persecució a deleEs remet I'assumpte a la inspecció de gats sindicals. El panorama era desolatreball, perque elabori un dictamen que dor. Jordi. es remetra a I'adrninistració, perque desPotser, el mes sagnant per a les mepres I'administració rnenysprei I'inforrne ves neurones era constatar la injustícia: i t'obligui a recorrer als tribunals, que I'absoluta falta de sensibilitat demostrada pels alts carrecs cap a les situacions per- -entre unes coses i unes altres- trigaran uns mesos a dictaminar sobre I'assumpte sonals dels treballadors. Sembla mentida que I'administració recorrera, obligant que aquestes senyores i senyors siguin a buscar un dictamen d'instancies supeels qui s'omplin la boca amb termes com rior~,que al seu torn postergaran la seva qualitat i modernització, quan en el fons són uns senyors feudals, que tracten I'ad- decisió altres mesos, repetint el proces de judicialització sine die. Amb molta ministració dels assurnptes públics com sort, arribaria el moment de la sentencia el seu negoci familiar en el qual apliquen al seu aire les mesures que graciosament ferma. Després d'uns primers instants de felicitat, ens quedaria una ÚIse'ls acudeixen. Lbgicament, si I'administima estrategia, la del tració és el seu feu, els currants seran els compliment de sentenserfs a qui s'aplica el dret de cia, que ens obligaria cuixa laboral. a un recurs judicial interEn aquest panorama, posant demanda per al resulta paradoxal que el compliment de sentencia, senyor Güernes (familiar que significaria altres med'un molt destacat dirigent sos de demora fins que es del PP a Castelló, el senyor produis la nova resolució juFabra). com a conseller de ~~

31 39

dicial. Si la cosa, després de tot aquest les preferencies del respectable ens indiprocés, podria semblar clara. encara que- quen que la tendencia de futur és el sindava un nou escull: el de supervisar en dicalisme de serveis Pur pragrnatisme. quines condicions es compleix la sentenJordi. cia judicial. el que significa tornar a repeSembla que la gent ja no vol sindicats tir el procés. trucades a inspecció de treparticipatius. Simplement busquem gesball. tribunals. recerca d'uns mitjans de tors de relacions laborals. als quals delecomunicació insensibles envers la difusió gar els nostres rnaldecaps i exigir soludels problemes dels treballadors. i mes cions. D'aquesta forma, es genera una preocupats per perversa comles noticies dels I davant les protestes sindicals. ~etitivitatentre famosos ... En fi, les propies or17aitcarrec de torn respongués' Jordi, Per posar- a,b petulancia:"...Doncs denuncia'm," gani?acions se a plorar. sindicals. que Per altra formalment tebanda. el panorama en els centres de nen signats mil pactes de col~laboració treball no supera el nivel1 de la desolació. intersindical. La realitat és rnolt crua. en Els treballadors i treballadores. cadascun una dinamica d'enfrontaments entre tots i en el seu conjunt. no tenen entre les seque ni en les pitjors versions del "Gran ves prioritats la solidaritat. La preocupaHermano": les ganivetades de barriada cio fonamental dels currants es pot resuestan a I'ordre del dia, mentre que I'admimir en una frase: "Que se sap d'allo nistració continua incentivant I'enfrontameu?". Davant aquests exemples de solirnent entre totes elles. gaudint, feliq, amb daritat, parlar de sindicalisme sociopolitic la brillantor de les seves trampes. no deixa de semblar una antiquada mosPero, potser. el que m'ha resultat mes tra d'humor. dificil de digerir ha estat la dinarnica interPlantejar assumptes que afecten a na, les mil i una coses del funcionament tots (la deterioració dels serveis publics, diari. No dubto. perque ho he vist amb la necessitat de defensar les plataformes aquests ullets, que hi ha un munt de gent de negociació sindical) s'interpreta si fa que hi creu, que s'ho treballa. i que hi no fa com una ingenua carta als Reis curra molt bé. Pero tambe he pogut comMags. Aixo en el millor dels casos. ES provar que hi ha un bon nombre de pocames habitual trobar-te arnb el retret: vergonyes del sindicalisme. "Pero, a que pebrots us dediqueu? SolaEs tracta d'una especie de rnofetes ment veniu quan hi ha eleccions?". Amb amb un tuf peculiar, que pul.lulen a plaer el millor dels teus somriures intentes exper les estructures de les organitzacions plicar que t'estas deixant la pell i que són (com rates en els vaixells). Un eixam de molts els problernes. i que fa falta que, pseudomandarins. necis en la seva credavant els problemes de tots, ens adoenca de possessió d'una veritat que solanem que cal la participació de tots. Pero. ment amaga un descom un ressort, la remesurat afany per a acció és la de tracI'escaqueig. Catar-te com "un tespaces d'assistir timoni de al treball un Jehova, que 30% menys del va de porta en temps que qualsevol porta venent altre currant, i justifi'jo-que-sécar-ho sense que quines-hosse'ls caigui la cara ties". Avui, de vergonya. Socis

Corn veuras, estimat Jordi, he acabat numeraris del "Club del desdejuni eterno, més que content amb aquesta colla. Pero i ineficaqos fins a la desesperació. Envejosos de qui, sirnplement, treballa (encara també he tingut I'enorrne sort de coneixer que s'equivoqui), perque deixa en eviden- persones de debo, de les quals he apres una barbaritat en tots els sentits. Gent cia la seva ineptitud. Eterns tertulians que sap, sap fer i que creu en el que fa. d'allo "que cal fe?. Corrua de llepaculs Gent capa? de posar-hi hores i entusiasdel cap de torn, capaqos de les majors me a I'assurnpte, autentics pous sense punyalades al rnés minirn risc de perdua fons del Iliuradels seus privilegis corn allibeLa preocupació fonamental rnent a una causa. Amb rats. Presumptuo- dels currants es pot resumir en una algunes d,elles sos "democrates frase: "Que se cap d'allo meu?" he arribat fins de tota la vida". i tot a una bona en els cors dels i sincera amistat, i ern sento m0lt afortuquals solament nia el desig de perpetuarnat per aixo. se en el seu Iloc. pagat amb el salari de Desgraciadament, el meu cos no va tots els seus cornpanys, per a qui se suaguantar tantes rnandangues. El que no posa que treballen. Aprenents de Tejero, havien aconseguit vint anys de treball a capaqos de pervertir i subvertir la dinarnila Comunitat de Madrid ho van aconseca de les organitzacions democratiques. guir dos anys de treball sindical: úlcera convenquts que les seves conspiracions d'estómac, insornni i uns quants mesos obeeixen a elevats rnotius (per damunt de depressió per estres. La il.lusió de pofins i tot dels processos democraticarnent der treballar sindicalment s'ha vist truncaestablerts pels estatuts de les organitzada pels aspectes d'una crua realitat. Una cions). quan en realitat I'única cosa que digestió dolenta de la qual encara estic volen es seguir xuclant de la marnella. empatxat. Desgraciadament, estimat JorQualsevol cosa abans que tornar al seu di. són temps dolents per a la lírica centre i al seu lloc de treball.

1 L

51 41

Els meus millors prolegs

Des de la trona laica Ferran Escoda Periodista

Dins de la gran varietat de generes periodístics que es perpetren en els nostres mitjans de cornunicació, l'articuiisme de bourbon. cohiba i negretes es un dels de mes prestigi literari, i tambe un deis que més altera els meus n e ~ i lectors. s Quan I'editor em va trucar per dir-me que em trucaria I'autor per convidar-me a fer el proleg d'aquest llibre -que ara teniu a les mansvaig penjar el telefon pensant que la rneva feina exigiria d'una compensació generosa. Amb I'editor ens coneixem de sempre, el seu pare i el meu van fundar el Noucentisme d'un cop de puny en una taula de I'Ateneu Barcelones. L'autor es un vell periodista brillant, i ho dic amb I'objectivitat que genera I'admiració. Els seus articles són sempre esbiaixats. reveladors, gustosos, ben escrits i amb estil. Cantallops es un lucid perdedor -com tots els Iúcids- que finalment s'instal.la per damunt del bé i del mal, i de vegades per sota. en un exercici de distanciament ple d'intel4igencia malevola. L'editor és amic meu, les nostres families passaven els estius a La Garriga, i nosaltres anavem amb bicicleta i empaitavem pubilles de trenes rosses mentre alimentavem els nostres somnis de grandesa literaria. Avui Francesc Muller edita el que vol, s'ha venut a Planeta I'editora que va fundar el seu avi i ha

muntat una petita editorial cense compromisos ni pretensions comercials. Quico Muller publica els articles del seu amic periodista, company de nits a Boccaccio i autor d'esmolades sentencies. Aquest llibre és la culminació d'una amistat i la constatació del talent de dos homes a qui el país ha de retre encara un reconeixement. L'articulista és un guia epicuri, un assot d'ignorants abusadors. un complice i un mestre en la seva periodica articulosi, ja sigui diaria o setmanal, que es el seu calendari personal, fet públic per il.luminació i enlluernament d'avids i fidels lectors. Josep Maria Cantallops és d'una raqa de periodistes en extinció, pretecnologics -encara escriu amb una vella Montblanc, regal de I'Agusti Calvet, amic de la familia, per la seva Primera Comunió. Va comenqar portant cafes a La Vanguardia quan encara no s'afaitava. D'enqa no hi ha hagut cap redacció a Barcelona que no hagi acollit la seva humanitat i la seva ploma. la seva ironica empenta i el fum dels seus havans, en altres temps tolerats i envejats. També són memorables les seves corresponsalies. un viatge fascinant pel món del segle vint. Sense volerho, Cantallops tarnbe ha estat en unes quantes trinxeres bel.liques, pero el seu periodisme sempre ha estat mes de taula reposada que de Ilencar-se a la primera

linia dels fets. Cantallops té el punt de mira llarg i necesita una certa distancia per encertar, cosa que fa gairebé sempre: aquests articles en són la prova. Amb el temps ha acabat per utilitzar el teIeScopi i analitza I'univers des del bar de la cantonada de casa seva. Sempre agut i aviciat de la seva intel.ligencia. fa que homes i coses Ilisquin per les seves mans Iabils i dibuixi escenaris favorables a la seva raó, la indiscutible sentencia de I'observador, de I'outsider, del testimoni de carrec, de I'irat contribuent. del mandari a la torreta, del desenganyat hepatic, de I'ex-alumne avorrit. "He demanat el tercer Jameson de la tarda, el del punt do@,i un cambrer maldestre i catolic I'ha esgarriat batejant-lo amb uns glacons de gel. L'he engegat a dida. Chostaleria és en mans de I'enemic. aixi li ho dic al President, que em truca per somiquejar per enesima vegada que I'oposició no I'estima, li dic que el bon politic governa contra tothom, o si no no governa, i penjo. N'estic tip dels politics i els seus egos fragils. a I'ego se I'ha

d'alimentar amb Jameson i cuixa d'adolescent, la resta són gregueries, o sigui punyetes. Avui soparé a ca I'Anita, I'únic temple on combrego amb I'esperit en pau. Dema viatjo a Paris amb Talgo, que és la manera més decent de viatjar, el jet privat es pels horteres que fan tard a tot arreu. Demano un altre whisqui i encenc un "robusto" de I'Hoyo de Monterrey. Aquesta ciutat es tan petita com la intel.ligencia d'aquest maleit cambrer que ha tornat a posar gel al meu Jameson. A la merda." Com es pot comprovar, Cantallops es tenac, esmola I'eina amb mala bava, hi fot la banya, no abandona mai, tanca la realitat en forma d'article, en els seus diferents formats. Marca el ritme i s'empor. ta el lector cap alla on vol. Cantallops és tan bon periodista que no té ideologia, té una columna que és un escó perpetu per designació real -que no reial. Els articles que avui s'apleguen en aquest volum titulat De la trona laica son bons, molt bons. i jo, en Ilegir-los, només puc que sentir una gens saludable enveja 1

51 43

Sense tito1 Matilda

les recomanacions

Las religiones asesinas

Elie Barnavi. Turner. Madrid, 2007. Cautor va néixer a Bucarest I'any 1946, i als quinze anys va emigrar a I'Estat d'lsrael. Ha estat ambaixador d'lsrael a Franca (2000-02) i actualment es director cientific del Museu d'Europa a Brusselles. Qualifica el seu llibre com un pamflet en el millor sentit del terme. un pamflet laicista que analitza les causes de I'existencia. en el passat i avui, dels que anomena bojos de Deu, ahir a I'extrerna dreta del catolicisme roma, avui al fonamentalisme violent d'arrel islamista. Barnavi ens adverteix de la impossibilitat de trobar un significat universalment valid de religió. Aquella noia embarassada expulsada del PC belga per desviacionisme burges exclama sense consol: El meu fill naixera fora del Partit! Les religions dogmatiques. inclos -com he explicat s e m p r e el mamisme-leninisrne. amenacen els infidels amb I'Extra Ecclesiam nulla salus d'Agusti d'Hipona (De baptismate, 4, 17, 24). 1 si el concepte de religió no és univoc. tampoc no ho és el d'església ni el d'estat, el primer perque

cada religió s'ha organitzat de forma diferent. i el segon, perque a molts indrets del món I'estat es el resultat d'una importació. En conclusió, I'ideal laic de separació entre les esglésies i els estats no deixara de ser una entelequia quan descobrim uaisos sense esalésia i kense estat perovamb una intensissima vinculació entre la religió dominant i el poder. Barnavi explica, pedagogicament. que el fonamentalisme és una lectura particular de la religió i que el fonamentalisme revolucionari es una lectura totalitaria de la religió. El fonamentalisme revolucionari al que es refereix I'autor redueix la complexitat de la vida a un únic principi explicatiu. la religió, excloent-ne tots els altres. La laicitat. mecanisme politic de gestió de la complexitat, és, doncs, el principi oposat radicalment al totalitarisme que nega la complexitat. La civilització ha avancat a mesura que els essers humans han reafirmat el valor de la consciencia sobre I'obediencia, des de la Ilicó a la humanitat de Martin Luter a la Dieta de Worms. Aixo ha permes. progressivament. que el ciutada organitzi la seva vida d'acord amb les lleis de I'Estat laic i democra-

tic, sense donar comptes a cap Església, el que autoritza a afirmar que, amb independencia de cada modalitat juridica nascuda de la Historia, a Occident regna un divorci absolut entre les esglesies i els estats. Aixo és el que condueix Barnavi a qualificar el laicisme com la sort d'Occident. doncs. corn diu ell. al cap i a la fi, Erasme va vencer Savonarola. Pero la civilització s'ha aturat en aquells llocs on els inquisidors continuen imposant I'obediencia cega al poder clerical dels súbdits en general i dels carrecs politics en particular. als qui es nega la potestat de legislar autonomament, o de legislar en absolut, i la potestat d'administrar justicia. Aquesta es la situació en bona part del món arab-musulma. excloses les elits politiques o economiques, que viu en un immens gueto desvinculat de la resta del món. De I'edat d'or musulmana. entre els segles ix i xiv. llum de la ciencia mundial, en que un dels fars era Córdoba, hem passat a una distancia infranquejable entre I'lslam i la modernitat cientifica. Cislamisme, I'lslam integrista, d'inspiració wahhabita, transformat en ideologia politica. es avui el sostenidor de la unitat entre el poder politic

les recomanacianS

IlibreS i la comunitat dels creients, és a dir, I'obstacle al progrés i a la llibertat. El missatge de I'autor romanes-israelia ens compromet a la reflexió i a la rehabilitació de I'herencia de la il.lustració: a la intolerancia contra el sectarisme religiós. contra la incitació a la violencia, contra la submissió de genere, i en favor de I'autonomia de la ciencia i de la consideració de la religió corn un tema subjecte a la lliure elecció de les persones. El llibre rnereix ser llegit per posar en dubte moltes de les nostres conviccions i revisar criticament alguns plantejaments. (JFP)

El Economista Camuflado, la economía de las cosas pequeñas

Tim Harford Temas de Hoy. Madrid, 2007. Cautor, comencant pel viatge diari de casa a la feina, analitza com i per que s'estableix un Starbucks on s'estableix. i per que no ho fa a d'altres Ilocs. A partir d'aquest fil, destria el concepte d'escassetat i com I'utilitzen les empreses per establir preus, discriminar tipus de clients i com hi ha consumidors que queden fora d'aquesta analisi per problemes de renda. La seva analisi de la sanitat, des duna perspectiva totalment liberal es, si més no, sorprenent. després d'explicar les identitats profundes entre els venedors de cotxes de segona ma i la sanitat com a dos mercats inexistents per la seva propia naturalesa, i corn la incomprensio interesada d'aquest fet provoca I'exclusió necesaria d'una part de la població nord-americana i, a més. que els inclosos paguin fins a un 50% mes que a molts altres paisos europeus amb rnillors cobertures. Continua arnb un capitol molt interessant sobre la pobresa

al món, I'eficacia limitada i capacita1transformadora nul-la de campanyes com les de comer$ just. Un capitol necessari en quaisevoi economista liberal que diu que el comer$ internacional és la millor garantia per al desenvoiupament (finalment, costa el mateix fue1 dur blat per mar des d'Argentina que des de Castella la Vella). acabant amb un capitol fascinant sobre el paper de I'Estat com a ordenador del paper del rnercat en la lluita contra la pobresa, utilitzant la Xina per il.lustrar-ne les possibilitats i limitacions. Addueix dades fascinants sobre com la tributació és I'arma mes poderosa contra el canvi climatic, la set i la gana, tot assenyalant la profunda distorsió que representen els paradisos fiscals i les normes "d'esquerres" que acaben perjudicant els col-lectius situats fora dels grups de pressió. Es una bona base per debatre corn. un cop moria I'economin plan Iceda i v stes es I rnilac ons oel merca1 oesregulat. hi ha una manera diferent de veure I'economia i la politica economica per tal d'assolir un nivel1 superior de benestar. felicita1i igualtat. (JSC)

51 47

, 1c:.-.,,..

p;;;;;.: A ' . ,

)

:,,:

,- ;'

r'~, ,. ..,r 4 ,,%! ,.. J..

..... .. . .. .

\ i

F.,.,

V I U LES FESTES MAJORS ! PLEGATS FAREM UNA FESTA DE MĂ&#x2030;S QUALITAT Diposita les deixalles als contenidors i papereres Evita vessar begudes a terra Respecta els guarniments i elements festius dels carrers Respecta el descans dels vehs i veines fora de I'horari de les festes La neteja i la seguretat es reforgaran

Ajuntament de Barcelona

(2, -- 7

moviment laic 1 progressista