les recomanacions
48
benestar. En exemples que ens porten des de les requalificacions urbanístiques en I'ambit local fins a les guerres o el canvi climatic en I'imbit olobal. resulta evident oue robjecliu no és el beneitar de la maioria. sinó un altre de molt diferent. Aixi. si el que guia els nostres dirigents no és el proposit de millorar el benestar i la felicitat de la població. que és Ilavors? La resposta ens remet directament al poder, i més concretament, a la competició de les elits per acumular més poder que les altres. Com analitza Ferran Izquierdo Brichs en aquest assaig. sera la dinamica de les relacions de poder, la competició circular entre les elits. el que porti a la humanitat a la seva destruccio, a través de I'acumulacio i el creixement, si no aconseguim imposar el nostre objectiu principal: la felicitat. (JMF)
La medida del amor Pilar Puebla Agramunt, Castalia, Madrid, 2007.
Lautora, nascuda I'any 1976. de pare madrileny i mare valenciana, va viure fins a I'adolescencia a Chamartín, el barri en el que té lloc la novel-la. La medida del amor és la seva tercera novel.la, pero la primera publicada. i. al meu parer, contribueix de forma impecable al redescobriment o a la reinvencio de la tragedia com a genere literari. La tragedia, com és sabut i com recorda el diccionari de I'Enciclopedia, es una obra dramatica que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en que. per regla general. el protagonista és menat per una passio. o per la fatalitat, vers la catastrofe. El Diccionario de Maria Moliner parla de desenllaq funest, resultat d'un conflicte huma insoluble. A la novel-la de Pilar Puebla. on els perSOnatgeS són importants per ells mateixos. els protagonistes secundaris (Daniel i Pilar) estimen i son estimats per la protagonista principal (Sara), viuen cadascun un enamora-
ment molt especial amb ella, i fins i tot aproven tacitament, almenys. que la seva amada es relacioni amb I'altrela. El paper del sexe no es determinant. perque la intensitat de I'amor i les circumstancies del cas fan que predomini I'afecte i la possessió moral -un equilibri inestable i perillós- sobre la relacio física. malgrat que el desig sexual es trobari, obviament, darrere les actituds i les percepcions dels tres éssers humans lligats a una historia sense final feliq. Un final funest. certament, que no desvetllaré al lector, a qui recomano que segueixi el seu propi camí de descobriment, pero a qui avanco que el conflicte insoluble, en aquest cas, es basa en una successiá de malentesos. Aquest és I'atractiu de la novel.la: com molt sovint succeeix a la vida, el conflicte és més aparent que real i respon a I'encadenament d'un malentes darrere I'altre, i a la foscor més absoluta nascuda de petites manques acumulades de Ilum.
(JFP)