Cestetica de la postmodernitat
Vicen~ Molina Professor d'Etica empresarial de la UB d'assolir; tendencia a I'atomitzaNo. No n'hi ha prou arnb els ció i fragrnentació de la conscornentaris, reflexions i judicis ciencia ciutadana; renúncia a la critics al.lusius a I'etica postmomobilització, política o sindical, derna. D'aixo, directament o no, n'hem parlat -i, sobretot, escrit amb I'excusa de garantir I'ocupació d'algun lloc de treball que (perque resulta que tot ja és esencara cregui que pot competir crit...!)- a bastament. amb la Xina (on es fan cinc dies El paradigma de la postmodevacances percadadeu anys dernitat pot situar-se, entre altreballats, corn a maxim! -estres consideracions més o tranys miracles del "socialisme menys fugisseres, en el marc de de mercar quan és conduit pels les interpretacions culturals de hereus de I'estalinisrne...). És a I'actual etapa d'evolució (si no dir, campi qui pugui... és que es tracti d'involució) del capitalisCestetica postmoderna tarnbé respon me. Capitalisrne financer transnacional, a aquests plantejaments. Basada en el capitalisme de consurn i d'espectacle efípensarnent debil, la Ileugeresa, I'hiperinmerque ha anat substituint el classic cadividualisme i la fredor... Per tant, deixant pitalisrne industrial, de producció. seguint a part la tendencia postmoderna a enfoel ritme de la globalització. I aixo - ja ho havíem comentat- ha comportat serioses tre-se'n dels avenqos defensats, Iluitats i, amenaces per a la democracia: substituen alguns raconets de món. aconseguits cid dels referents polítics pels economics; pels compromisos dels comportaments inspirats en I'etica de I'humanisrne libeautonomia de I'especulació financera en relació arnb el conjunt de les estructures ral/socialista (podem intercanviar I'ordre dels dos adjectius o economiques i soAauella olor esvaida. substituir-ho per eticials: sotrnetiment. - en definitiva, dels queja no recorda de com ca civil republicana), tarnbé hi ha motius afers públics de la era Igectiuquan era jove ~ e sentir-se r amb consciencia ~ ú b l i dret al rebuig estetic ca- a ~'economia,i declivi i deteriorament de la política; limid'aquest paradigma postmodern... tació de les llibertats civils 4 perill que Perque, quins són els seus colors, i quina la seva Ilum, i quina la seva olor? aquesta limitació compti arnb possibles fonamentadors o argurnentadors- per la Aquests colors d'un mediocre gris metal.lic, aquesta llum inspirada en un por a la inseguretat; restricció dels drets neó que s'ha oblidat dels tons pastel, socials i laborals que tant havia costat ~
~
-'
~~. ...
49 21