Espai de Llibertat - núm. 47

espai de7- llibertaT revista d'esauerres per a la foirnaci贸, la reflexio

i I'agitaci贸 pol铆ticil Tercer trimestre 2007 3.50 eurov

El monografic: La bici L'entrevista: Dr. Jos茅 Manuel Bermudo

A

Numero 47.

Tercer trimestre 2007 Director: Jordi Serrano Subdirector: Vicenq Molina Consell de redaccid Xaver Bretones, Josep Sellares.

Gemma Martin, Fabian Mohedano, Santi Castella. Ferran Escoda.

Montse Loper, Antoni Castells.

Jordi Miralles. Xavier Domenech.

Oriol Illa, Joffre Viilanueva.

Espai de Llibertat.

Avinyó, 44 primer. 08002 Barcelona e-maii ffg@laic.org www.laic.org Tel. 936 011 6-24 Fax 936 01 1 640 Edita: Fundacio Ferrer i Guardia Irnprernta: Primera Impressió. S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes 1 Montse Plass Maquetacio.

Fundacio Ferrer i Guardia.

Assessorarnent Iingüistlc: Montse Loper. Vicenc Molina Revista trimestral.

Preu: 3.50 euros.

Subscrpcions: 14 euroslany.

Diposit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581 Espai de Llibertat es membre de I'Associació de Publicacions Periodiques en Catala.

La linia editorial d'aquesta revista es el Iliurepensament, per tant, les opinions del consell de redacció, les trobareu a I'Editorial, la resta dopinions seran unicament responsabilitat de qui les firmi.

''Esta rwista ha recibido una subvencion de la Dirección Geiieral dcl Ltbro. Archivos v Bibiiolecas para su diiusitin en bibliotecas. centros cul tulales y universidades de España. para la tatali~ dad de los niirneros editados en el ano 2007.

espai de IlibertaT Sumari Editorial El punt de vista de Forges La reflexió Educació pera la ciutadania Jordi Serrano La consigna Processos participatius vs. valors dernocratics Joffre Vi//anueva El monografic: La bici Major qualitat en I'espai urba Ole Thorson Anar arnb bicicleta, arnb el cap al seu Iloc, i Jordi Miralles Bicis inconfessables Ferran Escoda La bicicleta. el drac adorrnit Josep Sellares Quan un turista bada...

0r;ol llla Carrils bici i sernafors mal sincronitzats Joffre Villanueva De George Oiwell al TGV Vicenp Molina Centrevista Dr. José Manuel Bermudo Vicenp Molina. Oriol llla La col.laboració Els altres Javier Otaoloa La política de la fraternitat o la fraternitat Joan-Francesc Pont La creació Rodant Carrne Miquel Les recomanacions Llibres

Els bisbes i el mal

Res de nou, potser. Pero tot ben resuel mal, doncs. No cal continuar arnb argurnidet, que no hi falti de res ... Un bisbe, mentacions racionals, perque seria debaunes declaracions, un desproposit i una des. Si, a aquestes alcades de la pel.lícuinstitució caracteritzada pel seu afany obla, encara hi ha algú que dubti que la sessiu en embogir de manera voluntaria laicitat és I'eina indispensable per gestiocreient-se que algú es pot creure que són nar la diversitat de I'espai públic i la gaells els únics detentors de la veritat. ES rantia de respecte p e r a tothorn, sempre que hi ha algu que s'ho pugui prendre que no pretenguin irnposar les seves arnb un rninim de serietat? On son els creences de forma intolerant, que cornencatolics progressisci a rurniar-s'ho. tes i, fins i tot, els Als de la Conferencia episcopal Si a alsú li sernbla democrata-crisels convindria, de debo, ' dolent enraonar tians? -suposant sobre els drets de estudiar una miqueta que aixo no siguin les persones, ja ho oximorons... d'Educació per a la Ciutadania a Doncs ara reconierkncia epissulta que un dels més erninents reprecopal! Ara que hi ha crisi de vocacions sentants de la Conferencia episcopal essacerdotals, ben aviat podra trobar una panyola, I'ínclit bisbe Cañizares. ha dit diocesi escaient, i fer-se bisbe, corn en que pretendre fer compatible I'ensenyaCanizares. 1, a part. mentre no es denunrnent de la materia d'Educació p e r a la crin els acords concordataris obertament Ciutadania arnb els possibles valors relitransgressors de la raonabilitat democragiosos d'alguns col.legis (malauradament. tica. anar cobrant dels impostos de tots, concertats en molts casos) és "col.laborar incloent-hi els dels que posern la creueta arnb el mal". lmaginem que, després. en les altres finalitats socials. No cal dir s'ha quedat tan arnple. O sigui que premasca cosa més. Sirnplernent que es a tendre col.laborar, des de qualsevol persells -i als seus suports politics i rnediapectiva filosofica, a fer extensiu el raonatics- a qui mes convindria estudiar una rnent sobre els drets humans i els deures miqueta d'Educació per a la Ciutadania, que se'n deriven, sobre el respecte a la i aprendre a conviure arnb els altres, resdiferencia i a les rninories, i sobre un supectant-los ni que fos una altra miqueta. posat horitzó d'igualtat entre les persones Per part nostra estern d'acord que, amb -alrnenys en el tracte- és dolent. erroni, els nostres irnpostos. es pagui el centre incoherent eticament i negatiu moralde salut mental p e r a en Caiiizares, pornent. ES una forma de col.laboració arnb sern per cas

1 b

el punt de vista de ForgeS

(~1 II

~juntarnent

de Sabadell

II

Educació per a la ciutadania

Jordi Serrano.

Director d'Espai de Llibertat

De cop i volta tothom s'ha america (I'autor del Walden), posat a parlar -be, tot sigui dit, que es nega a pagar un impost parlar, parlar... potser aixo no per pagar el capella del seu poafecta tothom, perque n'hi ha alble. Al.lega que ningú no el pot guns, com deia Antonio considerar membre d'una comuMachado, que tan sols "oran y nitat sense el seu consentiment. embisten cuando se dignan usar Rebutja pagar i el posen a la de la cabeza..:'- de la nova aspresó. Considera que anar a la signatura dU'Educacióper a la presó per defensar uns principis és un motiu d'orgull: "el lloc Ciutadania". Els uns, a favor.

Uns altres, en contra. apropiat per als justos és la preLa Conferencia episcopal só". És a dir, és com si algú es espanyola ha posat el crit al cel. nega a pagar el 0,7% de I'im(No hi busqueu, en aquesta referencia, post sobre la renda a I'esglesia catolica cap mena d'al.lusió metaforica)...

-ni el 0,52% d'altres fins socials que, en Amenacen, fins i tot. amb recórrer la seva major part, també va a I'església a la desobediencia civil a les escoles pricatolica- i I'Estat I'embarga, no paga i va vades catoliques, paa la preso. gades, aixo si, amb Sembla mentida, fons públics.

El problema real és, pero els bisbes acaCesglésia, tan inculta en tot cas, si es pot fer ben donant unes com sempre, acaba adoctrinament religiós idees... recorrent a argua I'escola Pero el problema rnents que se'ls prereal no &S,al nostre cipiten. com un roc, entendre, si cal fer ben al damunt. La desobediencia civil és aquesta assignatura. Aixo només és una un concepte que ens arriba per mitja de cortina de fum. El problema real és, en Gandhi, Tolstoi i Martin Luther King. pero tot cas. si es pot fer adoctrinament relique devem a Henry David Thoreau. 1, de giós a I'escola. De fet, sense I'existencia fet, la primera vegada que algú fa desodel Concordat franquista i els acords de bediencia civil és aquest darrer nord1976 i 1979, no estariem parlant d'aques-

Ara bé, I'esquerra espanyola continua ta assignatura. La Conferencia episcopal no enfrontant-se al problema real i ens utilitza I'argument que I'Estat no pot eduplanteja falsos debats. Al pacte del Tinell car en valors. Es veu que de valors només en tenen ells. Tampoc no saben que també es proposava una assignatura d'historia de les religions.

Thoreau reclarnava. "oran y embisten Com si fent fugides endaprecisarnent, que I'Estat eduqués. Els Iliucuando se dignan vant solucionéssim algurepensadors haurern usar de la cabeza na cosa. A veure quan trid'estar d'acord arnb ga I'esquerra a adonar-se I'existencia d'aquesta que els governs de la II assignatura. pero sabem que els valors República van ser criticats i acusats d'andernocratics i laics s'han d'ensenyar en ticlericals quan només buscaven la sepatotes i cadascuna de les assignatures. ració de I'Església amb I'Estat, una cosa Leducació en valors és. obviament, trans- que 70 anys rnés tard encara estern esversal. perant veure

..."

I

la consignA

Processos participatius vs. valors democratics Joffre Villanueva.

Secretari general de I'MLP al nostre país. Aixo si, exotics Comentaré amb un aclarino ho són gens. ment: si jo fos al Brasil, votaria al PT i estaria molt content de Per que anem tan lluny a buscar els referents? 1, sobretot, per tenir en Lula corn a president. que anem a buscar llocs que Dit aixo, no me'n puc estar d'exencara han de superar moltes pressar la rneva preocupació per etapes per tal de considerar-los la forma en que el país carioca democraticament avancats? ha seduit bona part de I'esqueSense voler ser eurocentric rra catalana. Entenc que ens (o sí), cal explicar que, al Brasil, entusiasrni el seu futbol, la seva encara hi ha uns nivells de música, les seves dances violencia política poc recomanai els seus paisatges (també els bles per a la salut. 1 que és, prenaturals). Pero no puc compartir cisament, per escapar d'aquesta violenque, en el terreny politic, hagi de ser el cia política que s'inventen fórmules com nostre referent. Tot i que, ben rnirat, tamles que estem important de forma compoc no és tan estrany: I'esquerra, a casa pletament acritica. Ja entenc que el connostra, té una gran facilitat per errar a text en que sorgeixen aquestes fórmules I'hora de triar els seus punts d'inspiració. no les invalida, pero és demanar rnassa Durant I'etapa de feixisme a I'Estat esque, a I'hora de panyol. sernbla ser que hi havia maoisL'esauerra. a casa flostra. copiar-les, tinguem present el nostre tes, i s'ha de ser reuna'gran per context historic? buscat per trobar soa I'hora de triar els seus Francarnent, no lucions, en un llibret verme11 escrit en punts d'inspiració explico. És trist que I'esquerra. a casa xines, des de Catalunya. També hi havia gent enamora- nostra, renegui del seu passat i renuncii da de la lugoslavia de Tito, prosovietics... a buscar solucions en la seva propia historia (gloriosa, d'altra banda) o en paitot ben lluny i ben exotic. sos més avancats, i es dediqui a importar No es pot estar segur de res, pero si, fórmules que tenen el seu origen en cona mi, rn'haguessin deixat triar abans de néixer a quin país volia anar a petar, sens textos predemocratics.

Tarnpoc no m'explico per que ens redubte hauria triat Suecia. Dinamarca, sulta tan estrany el model nordic d'estat Holanda, Franca... paisos que gaudeixen del benestar. Continuo parlant de d'un regim de llibertats envejable i d'uns I'esquerra i des de I'esquerra. des del nivells d'igualtat queja ens agradaria per

iacilitat errár

convenciment que la millor manera ció de la novallengua d'orwell, un procés (i la garantia última) que té la ciutadania d'empobriment galopant del llenguatge politic, cada cop mes basat en conceptes d'exercir els seus drets politics és organitzant-se en associacions, sindicats, par- difusos. com participació, treball en xarxa tits, fundacions, mútues i cooperatives. o desenvolupament sostenible, enlloc d'uPer que faig aquesta associació tan direc- tilitzar i defensar la política, el federalisme ta entre Estat del Benestar i societat civil o I'ecologia. Es sobreentén que els resorganitzada? En primer Iloc, perque la ponsables institucionals utilitzin un Ilenfortalesa de la societat guatge més neutre, civil és proporcional al pero que les instansi en Lula fos suec, grau de qualitat d'una votaria cies encarregades democracia. 1, en sede generar i transgon IIOC. perque en la el Partit Socialdemocrata continguts construcció de I'Estat litics també defugin del Benestar hi han jugat un paper fonala lluita terminologica és una derrota en mental els sindicats de classe. Parlo des tota regla de I'esperit democratic, inhedel profund convenciment que la indivirentment conflictiu. dualització de la participació és la mort Potser és perque hi ha paraules que de la politica a mans dels seus autoanohan estat traides, pero descartant-les no menats salvadors. Parlo des de la convicguanyem res, més aviat hi perdem. No ció que la democracia es construeix a podem culpabilitzar el llenguatge del mal partir de la cultura i els valors, ús que se n'hagi fet. estariem renunciant no des dels processos o els mecanismes, a la lluita d'idees i ens hauriem de resigper molt que aquests siguin indispensanar a viatjar a remolc de la dreta, que no bles peral bon funcionament d'un sisteté cap complex en apropiar-se del Ilenma democratic. guatge progressista (per exemple la paEl mes curiós de tot és que, quan s'inraula "popular". inservible de fa anys). terpel.la als responsables d'aquesta nova És comprensible que, després de més moda de la participació individual, tots de dos-cents anys, resulti avorrit parlar responen declarant-se gent d'esquerres. de Ilibertat, igualtat i fraternitat. Que no Pero, a I'hora de la veritat, dipositen tota trobem cap novetat en el concepte de la seva confianqa en processos participa- justicia social, o en el de democracia. tius neutres i finalistes, com si la neutraliPero els que hem tingut la sort de néixer tat politica o el relativisme moral poguesaquí i ara hauriem de ser més responsasin fer-nos avanqar cap a la llibertat o la bles amb I'herencia que hem rebut. molts justicia social, que és el que, en defimilions de persones canviarien nitiva, ens ha de conduir cap a la la seva situació per la nostra felicitat. Ho tornaré a preguntar, cense dubtar-ho ni un instant. ~9 pero continuo cense entendre Dit d'una altra manera: Si en com es poden assolir uns obLula fos suec, votaria el Partit da jectius sense explicitar-los.

Socialdemocrata -=m-> .~ Tot plegat sembla una reedi-

el monografic

Major qualitat en I'espai urba

Ole Thorson Dr. Enginyer de Camins una nova concepció de I'espai Alguna cosa ha canviat a públic i del repartiment de la suBarcelona en els últims mesos. perficie i I'oferta de serveis.

Amb I'engegada, per part de Hi ha diferents maneres de maI'Ajuntament de Barcelona, del terialitzar aquest canvi. sistema Bicing el nombre de ciRapidament ens ve a la ment clistes ha augmentat notableuna actuació classica: segregar ment. Ara la ciutat oferix altra al.

I'espai en canals d'ús pera caternativa a la mobilitat, una da manera de transport (carrils alternativa addicional i sostenibicicleta, carrils bus, canals adeble. Els ciclistes tradicionals quats en les voreres per camitambé es multipliquen. nar i algun altre canal per als alAuamenta el nombre de passattres vehicles privats a motor). gers en els transports publics i I com en I'espai vial existent no hi captocreix el nombre de vianants.

Al mateix temps. els diferents plans de ta aquesta divisió cal compartir el temps i I'espai. Pero aquest plantejarnent de mobilitat (referents a l ' ~ r e aMetropolitana I'espai públic dividit en canals no soluciode Barcelona) treballen la hipotesi na de forma satisfactoria ni els punts d'ind'apostar per una clara reducció del trafic tersecció dels diferents modes ni els fluprivat (es parla del 20% en 6 a 10 anys), xos d'un mateix mode de rnobilitat. En els és a dir, d'un menor nombre de quilomeencreuaments es tres conduits en cotxes particulars.

Ara augmenta el nombre requereix, abans de res, respecte al Cúltim informe de passatgers en els transports proisme, (Passi bre els viatges dels públics i creix el de vianants et,,, primer). En catalans del 2006 segon Iloc, també (Enquesta de es facilita al ciutada sistemes de regulaMobilitat Quotidiana) indica que un 45% ció del pas (denominats semafors). del total de desplacaments en dia laboraPer guanyar I'espai lliure necessari ble es realitza a peu (inclos 1'1% amb bis'ha de reduir I'espai dedicat fins ara a cicleta). Aixi, tenim I'obligació de deixar estacionar vehicles. Pera la majoria dels suficient espai en la via pública pera ciutadans aquest és un espai perdut. aquests usuaris.

A Barcelona, més del 75% dels cotxes Aquest canvi d'escenari de la mobiliaparca fora de I'espai públic. Per equitat. tat, que aposta per les maneres de transaquest percentatge hauria de superar port més sostenibles (tal com ens indica ampliament el 90%. la Llei de Mobilitat de 2003) requereix

10

nants i de passatgers de bus en espai ciUna altra possibilitat per organitzar I'espai consisteix a dividir els carrers enclista. Hi ha un profund debat a favor o tre: compartits, locals i basics. Els carrers en contra de dedicar un espai al tramvia. compartits, amb pavirnent únic, perrneten El canvi de I'ús de la ciutat i de la prioritat a tots avancar a velocitat baixa, respecen les maneres de transport suggereix un tant el pas dels altres. Els carrers locals nou ús de I'espai central públic: voreres s'agrupen en zones ambientals i no perdignes i d'acord amb I'amplitud de I'avinguda: espai ciclista propi; prioritat de cirmeten circular a més de 30 km/h. A aquesta velocitat. ciclistes i conductors culació en temps i espai per al transport poden compartir espai, amb el que els cipúblic i el tramvia; eliminació d'un espai de 6 carrils que els vianants havien de clistes poden creuar la ciutat i accedir a la maioria dels creuar sense deIlocs de forma sufi- L~ mobilitat c0meq.a per entendre tenir-se. Només cientment segura. si sobra una mica el missatge de convivencia i de Les vies basiques d,espai pot desti(max. 50 km/h) serespecte al proisme nar-se a I'acces gueixen prioritzant d'algun vei o a la en certa manera als conductors, una vecarrega i descarrega. Cal pensar en un gada que s'assigna als vianants un espai espai físic central en la ciutat sense les fivital. Pero ha de quedar clar que en cada leres de cotxes. En I'extrem oest lloc on un vianant o ciclista hagi de (Diagonal alta) s'ha de plantejar un discreuar una via amb limit de 50 km/h, seny que eviti que els vianants creuin set aquest ciutada té dret a contar amb I'ajucarrils de cotxes sense possibilitat de pada d'un semafor. rar un moment a mig cami.

Els lectors poden pensar en un exemLa mobilitat, en I'espai públic, cople de disseny com el de la Diagonal, menqa per entendre el missatge de conamb un repartiment idoni de I'espai. vivencia i de respecte al proisme. Quan Compta, en la part central, amb gran oblidem aquest principi es produexen nombre de passatgers de bus, ciclistes moltes desgracies (ferits). Els motors crei molts vianants. I a més té vuit carrils per en emissions nocives per a tots els que a cotxes, dos p e r a I'autobús i dos per als es mouen i viuen en I'espai proper. Igual ciclistes (pintats en els passejos dels viaque entenem el concepte de fumador nants). En les últimes decapassiu, tenim I'obligació de reduir les des s'ha oficialitzat I'ús d'un emissions i deixar espai a viacarril per a I'autobús i el taxi nants, ciclistes i altres usuaris (que de fet ja existia) i s'ha de mitjans de transport menys convertit I'espai de viacontaminants

1 b

el monografiC

Anar amb bicicleta, amb el cap al seu Iloc, i sense casc Jordi Miralles President de la Fundacio Terra tava en una epoca en la qual Per que negar que la rneva ern vaig agenciar una bicicleta vida esta lligada a la bicicleta de la infancia d'una amiga i, per des de ben rnenut? Des de les saltar-me conscientrnent un prirneres escapades d'adolesStop, ern van atropellar i vaig cent fins als estudis a la univervolar alguns rnetres abans no sitat i. de Ilavors enva, ha estat vaig aterrar a I'asfalt. El resultat I'única cornpanya fidel. Una de foren nornbroses pelades al les prirneres feines, rnentre era brag i una bici recargolada. estudiant, fou treballar per al El cap del ciclista no esta fet per Vespa Club de Sabadell, la seu portar casc, perque irnpedeix la del qual estava a la Creu de mobilitat necessaria del tors per Barbera (on Sabadell perdia el tenir cura de I'entorn salvatge seu norn), és a dir, a mes de 2 km de casa rneva. Aixi que, mentre aju- del transit motoritzat. El casc de bicicleta esta homologat p e r a un pinyot a dava a tasques administratives d'uns apassionats de la Vespa, jo hi arribava en 20 krnlh, sernpre i quan ningu et doni una trompada. Perque esta calculat que un bicicleta. Aquells trajectes els feia en una cotxe circulant a 46,5kmlh contra un cibicicleta pesada. era una Velosolex reciclista que vagi a 20 kmlh, provoca un irnclada dels anys 60, sense el rnotoret que pacte que podria enviar-lo a I'algada la caracteritzava. Al cap de dos anys d'uns quants pisos (jo ho vaig cornprovar d'aquest treball. vaig canviar aquella no en alcada pero si en longitud. i el cotandrornina de rnuseu per una bicicleta fexe no anava a més de 20 krnih). En altres ta a peces que havia recol.lectat en conparaules, els cascs tenidors en els de bicicleta no estan rneus Ilarqs recorreUna bicicleta feta a peces guts urbais. Aquella que havia recol.lectat en hornologats per rebre una trompada, bicicletareciclada contenidors en els meus Ilargs per a em va durar rnolts anvs. fins que, un recorreguts urbans una caiguda accidental a rnenys de d,;i mentre traves20 kmih. Per aixo són recornanables si es sava per davant les Ilarnbordes (Ilavors fa bicicleta de rnuntanya, que és facil perera un trarn sense asfaltar del Sabadell dre I'equilibri i fotre-se-la. El que mata un progressista) de la plaga del Dr. Robert, ciclista no es I'irnpacte caient aterra per es va partir perla rneitat i ern vaig clavar el1 rnateix. sinó una trompada arnb un un castanyot irnpressionant. No portava casc i no n'he portat rnai. Tampoc en por- vehicle rnés velo? i arnb una masca de

E

...

47 11

14

sempre, mai no I'he utilitzat. Prefereixo bicicleta es un plaer que et permet sentir anar tranquil al ritme dels vianants.

I'aire a la pell. Com una matinada de fa Fa decades que circulo en bicicleta anys que tornava de casa d'uns amics, i aquest vehicle m'ha donat una llibertat després d'una nit d'orgia. i per desvetllarincreible. El dia més felic de la meva vida me vaig baixar tot el carrer Muntaner de va ser quan finalrnent vaig poder desferBarcelona a una velocitat de vertigen, me del segon cotxe que havia tingut. Han amb els semafors verds, mentre a I'horitpassat 5 anys, i puc afirmar que la cornzó el mar quedava més alt i semblava binació entre bicique anaves subcleta plegable i La bicicleta ens perrnet volar mergit damunt d'un arnb llibertat sobre I'asfalt torpede. Aquell dia transport públic sempre ha estat i recórrer vies verdes o carnins vaig batre tots els prodigiosa. ES ciar records (el carrer que, alguna vegafa baixada) supeda, he patit de valent. Com el dia que rant els 55 km/h. Si m'hagués clavat un se'm va acudir no posar la bicicleta dins pinyot a aquesta velocitat no n'haurien el bus a la parada del tren de Caldes trobat ni rastre. dels meus ossos. Així que la millor protecció, anant en bicicleta, d3Estracper anar a Sant Vicenc de Montalt. i em vaig mamar una pujada epi és no córrer i estar sempre atent als vehica en la qual vaig treure els budells. En cles motoritzats que t'envolten. Paraula tot cas, cense casc per vies urbanes. la de ciclista empedreit

Bicis inconfessables

Ferran Escoda Periodista esteril. Cimportant es que els ciutadans que s'entesten a anar a peu són un impediment pera un transit fluid. Se'ns ha acusat de confinar els vianants en un trist carril. Acusacions malevoles que no fan més que entorpir el desenvolupament d'aquesta ciutat oberta i tolerant, on tothom pot ensenyar el cul i enfilar-se en una bicicleta per rodar damunt les raioles claudinianes del passeig de.~rac'L,i fer bitlla amb els vianants. Que més voleu?

(Aplaudiments).

La bicicleta, amics, ja ha deixat enrere la seva estetica miserable, aquella tristor Companys, la nostra lluita continua, de neorealisme italia; avui la bicicleta és i avanca a cop de pedal. Tots recordem simbol de tolerancia holandesa, de mocom ens ha costat ordenar el transit caotic dels vianants a les voreres de la ciutat. dernitat ecologico-sostenible. Es per aixo, companys, que ara reclamem, exigim, un Vells erratics, nens imprevisibles, execucarril bici a I'interior de tots els edificis pútius parlant pel mobil. iaies amb el carret blics. El projecte és de la compra, un munt ~ o b s t a c ~ e s Després de molts esforqos senzill, aprofitant que posaven en hem aconseguit que els vianants I'obligada accessibilitat pera les caperill la felic circucircuiin per un carril ~ X C ~ U S ~ Udires de redes, vo. lació de les noslem que es faciliti i tres bicicletes.

Pero després de molts esforcos hem protegeixi I'entrada de les bicicletes a tots els edificis publics. Volem carril-bici als aconseguit que els vianants circulin per grans magatzems i a les conselleries, als un carril exclusiu pera ells, encara que rebem algunes critiques dels elements hospitals i als jutjats, als museus i als sumés reaccionaris de la ciutat. Perque la permercats. Companys, el futur el nostre.

Visca les cadenes! (Visca, visca), les caqüestib no és si els vianants tenen uns drets o d'altres, aquest seria un debat denes que enganxen el plat amb el pinyó, identitari que, com tots sabeu, sempre és les cadenes de transmissió de la Ilibertat.

La redacció dEspai de Llibertat ha tingut accés a les actes d'una desconeguda associació ciclicta, un lobby del qual no en coneixern les intencions últirnes, pero que pretén introduir-se en tots els estarnents de la societat per promocionar I'us de la bicicleta. Per raons de seguretat rnantindrem en I'anonirnat el nom del redactor que ens ha oortat aauesta reveladora docurnentació. A continuació reproduirn un petit fragrnent d'una de les reunions d'aquest grup.

Si ets un sospitĂłs terrorista, ĂŠs que no I ara permeteu-me, cornpanys, que us ets un bon ciclista, perque tothom que es llegeixi alguns fragments del llibre que de I'Eta no va mai en bicicleta. aviat es publicara. Bicis inconfessables, aforismes escrits sense rnans.

Mengeu molts plats amb pinyons i us Per necessitat o per caprici, tothom fareu uns bons minyons.

Quan pugern en hauria d'anar en Si ets partidari del fornici, un tandem [sic] bici.

ES la meva regla sembla que mos fes-t'ho damunt d'una bici entenem, d'or, no aturar-me al semafor [sic].

Per la vorera, a la Si ets partidari del fornici, fes-t'ho dacarrera, i si hi ha un embĂşs, pel carril munt d'una bici. bus ... i el qui vagi caminant ja el poden Guanyarem per majoria i a I'hemicicle anar donant. anirem tots dalt d'un monocicle.

(Aplaudiments i xiscles)

el monografiC

La Bicicleta, el drac adormit

Josep Sellares Llicenciat en Antropologia El vuitanta i pico per cent si, hi havia enormes cinturons de ronda que perrnetien traslladels desplacaments de ciutadans de Barcelona a Barcelona dar-se arnb facilitat, des de les urbanitzacions on s'estaven deses fan a peu: nens que van a escola, dones i homes que van placant els nous rics, a comprar, operaris que van al centre de Barcelona on trebaa esmorzar, neteja dels carrers, Ilaven. gent que passeja el gos, etc.

Aquesta genial decisió sociaAquesta realitat, que ve de lista va col.lapsar el centre de la Iluny, ha marcat profundarnent ciutat, mancada d'una xarxa de I'urbanisme al llarg dels ternps. transport públic eficient. Perque Algú s'ha preguntat rnai per que hem de tenir en cornpte que el els pobles no tenien voreres? conjunt d'obres viaries dels cinDoncs perque no calia; als pobles es coturons, en el seu dia, podrien haver reneix tothorn, i un accident provoca una presentat desenes de quilometres de rneresposta immediata i personalitzada. tro: per entendre'ns, dues o tres linies En canvi, a ciutat els carrers són anonoves... No parlaré del rnalbaratarnent de nims, ja els rornans van entendre que si diners en el Forurn de les Cultures, que calia preservar els drets i seguretat dels hauria representat un bon tros de la línia vianants, calia separar clararnent i fisica9 de metro arnb deu anys d'antelació. ment I'espai dels vianants del dels vehiAleshores. els ciutadans de Barcelona cles. Són famosos els carrers de que feien desplacarnents Ilargs van reacPornpeia i altres Ilocs, on els passos de cionar arnb I'us massiu de la moto que, vianants són un cop arribats a Iloc, no sabien pilons de peEl principi de la seguretat i de la defensa dels debils s'havia invertit On dra elevats, que obliguen que algun geni per tapar la gestió del transport públic de I,Aiuntarnent als carros a circular arnb va deCidir que tranquil.litat, i perrneten als vianants ferpodien "pujar" a la vorera per aparcar! ho per les voravies cense problemes de El sagrat principi de la seguretat i de seguretat i netedat. la defensa dels debils davant dels forts Un cop establert aixo, fern una mica s'havia invertit, en norn de la "rnobilitat" de memoria... Cany 92, quan varn inaugu- i, a rnés, per tapar la catastrofica gestió rar les infraestructures olirnpiques. no S'del transport públic a Barcelona durant havia construit ni un metre de Metro, aixo vint anys.

47 17

Com passa sempre, la gent, que és Perque una bicicleta circulant per la lliure i actua per models. es va dir a si vorera, en mans de determinats joves mateixa: 'ja que puc pujar a la vorera, per plens d'hormones, és un cavall desbocat, que no circular fins davant d'on vaig o cir- que un cop ha deixat sense maluc a un cular-hi simplement?". I vam assistir a es- vell, o amb el braq trencat a un nen, o ha cenes en que els motoristes agredien a Ilencat per terra a un turista de mitjana vianants que els cridaven al respecte per edat, desapareix sense deixar rastre. als mes debils... els vianants.

Si volem que la bici funcioni, cal que Finalment. tingui un carril la persecució Una bicicleta circulant per la vorera, exciusiu i excloPOiiCiaca i. SOent. cal habilitar en mans de determinats iovec r~olens bretot8la Vesaparcaments. cal d'hormones, és un cavall desbocat sió del públic, fer-les entrar en han aconseguit la iiei (matricules que la circulació per les voreres estigui obligatories, assegurances d'accident, comal vista, tot i que no hagi resultat inexisneixement de les normes de trafic, etc.). tent.

Garantint d'aquesta manera el respecte Pero, ara queja hem construit una per als més debils en mantenir segregats ciutat compacta i. a més, I'hern col.lapsaels espais de circulació i, sobretot, I'ús da, quina ha estat la pensada dels nospúblic del més públic dels espais: les votres politics? Promocionar la bicicleta! ravies. I els ciclistes han d'entendre que Sense provisió d'espai de circulació, sensón vehicles, sense motor, pero vehicles. se previsió de llocs d'aparcament, sense Que el seu espai és el dels vehicles i que fonaments legals (matricula. asseguranca qualsevol altra solució o pedac. només obligatoria, etc.), els ciclistes han fet allo serveix per desprestigiar-los i allunyar que han pogut, circular per les voreres. una alternativa real. Anem arnb compte.

On els pobres avis i les pobres mares perque hem despertat un Drac, al qual. si han de multiplicar la vigilancia, perque no correm, no podrem dominar. Al ciuallo que han de fer necessariament (anar tada ja li costa votar la dreta moderada a escola, a comprar a la placa, al metge, que ara mana a 13Ajuntamentde etc.), no es converteixi en un viatge morBarcelona. pero quan aquest percep que tal. 1, darrerament. els pobres turistes, el que hi ha en joc és la seguretat persoallo al que tenen dret. passejar i gaudir nal dels més debils i d'entre d'ells els de les vacances, no es converteixi en més debils de tots, els nens, no dubten a una angoixa constant. no votar o canviar el vot

.~

~

~

el monografiC

Quan un turista bada Memoria d'un veí de la Barcelona Vella

u Oriol //la

Politoleg

I'antiga via romana, tot parant Visc a prop de la Placa del a totes les libreries de vell que Duc de Medinaceli, al bell rnig encara sobreviuen, i baixo per del barri gotic de Barcelona, nuPetritxol tafanejant la gent que cli medieval de la ciutat que estigaudeix d'un suis a I'estil gué envoltat de muralles fins a d'abans. Al carrer Canuda i la rnitjans del segle xix. Es la placa Vila de Madrid també hi Barcelona vella. La que des del trobareu un parell de llibreries Mont Taber -al carrer Paradis historiques i. si puc, rn'aturo a i a tocar la Placa Sant JaumeI'esplendid jardi rornantic de a 16 m sobre el nivel1 del mar.

I'Ateneu barcelones a fer un te. acolli el primer assentarnent Fins aqui el tema és idil.lic, pero roma de la nova Barcino. una ciutat d'exit com Barcelona M'agrada passejar-m'hi i recórno ho podria ser sense patir alguna de rer els seus carrers empeltats de la seva les "plagues urbanes" del segle xxi. Hi ha historia, la classica, la moderna i la conuna especie que procrea any rere any i ternporania. que amenaca destruir-ho tot. Es distinRambles amunt, s'alca el "nou" Liceu geix facilment i es fa notar al seu pas. És que, tot i sirnbol de lluita social per a les "l'esser-turista". Aquell que, venint de foesquerres i classes populars, considero ra, es desplaca a Barcelona per donar fe una autentica rneravella encaixada al cor que aquelles construccions, platges i resde la nostra ciutat, entre la melange del taurants que apareixen a les guies, estan nou Raval i la seva Rambla d'una banda, efectivarnent alla l el gotic civil no on diuen ser. reliaiós de les Hi ha una esoecie aue orocrea El cornportament Drassanes. únic a any rere any i que amenaqa d'un turista és Europa, de I'altra. amb destruir-ho tot. Es distingeix considerablement Els rnercats de la facilment i es fa notar al seu pas diferent al de la Boaueria i Santa mateixa persona Caierina dibuixen en el propi pais. Són dos personatges la vella i la nova Barcelona, popular. rneabsolutament diferents. ES el desdobladiterrania, de carrer. El MNAC i el nou Port, la ciutat post-olímpica. Son aquesrnent en dues animes el que pateix un rnateix cos quan creua una frontera. tes algunes de les referencies del Gotic Arriben al centre de la ciutat com alienidintre muralles. genes. Vestits de forma estrafolaria, teSortint de casa, pujo per Banys Nous, nen el costum de caminar en grup i forel conegut Decurnanus, eix nord-sud de

. .

...

47 19

mats en paral.lel entre ells, de manera mu. Desertitzen tot el que toquen, arraque. si el passeig transcorre pels estrets sen al seu pas, ernbruten mes que no carrers de la Barcelona Vella. ocupen pas els autoctons perque es consideren sense cap mena de complex tot I'ample elements de pas i tenen un actitud del tot del vial, impedint de forma evident el tran- passiva respecte del lloc on han anat a sit d'altres persones que, circulant a una parar. Considero que el que fan, sempre velocitat su~erior.fet no oaire difícil. enreferint-me a aauest estandard d'individu torpeixen la rnobilique passeja per tat urbana i la quoles Rambles i pren Quan un turista bada, la ciutat tidianitat de cervesa. ho poI'autocton. perd una oportunitat per drien fer a qualseQuan detecten despendre la sensació de llibertat vol aitre indret del qualsevol objecte, món i que. venint fanal, rajola, aparaa Barcelona, ignodor, balcó, ocellet, o botiga que els crida rant tot el que els envolta, els fa dignes I'atenció -fet que ocorre molt sovintd'un rarnat anodi i impersonal sense que s'aturen en sec ignorant la densitat de d'ell se'n pugui esperar res de fructifer població que els envolta, provocant un i valuós. a no ser que siguin les divises molest embús del que nomes pots sortir -pel tipus de personatge, rnés aviat bramant de mala manera un "excuse me" poques- que poden deixar durant la seva amb cara de pocs arnics i amb un petit estada a la nostra ciutat. cop que convida a apartar-se del que es Quan un turista bada, la ciutat perd un pas de vianant. una oportunitat. Una oportunitat per desFrancament, no sóc d'aquells que rependre allo que és rnés preuat en una muguen per qualsevol cosa, intento ser ciutat: la sensació de Ilibertat. La infinita respectuós i adaptar-me a les dificils i percepció que, tot i vivint en una gran caotiques circumstancies de I'espai pú-o mitjana en funció de amb qui ens comblic, pero he arribat a la conclusió que parem- urb. el temps no ha passat, i que tant turista no pot ser bo. Segur que deicopsant allo que ens envolta, el progres xen molts diners i contribueixen a I'anoha arribat a les nostres vides en forma de menat PIB interior, pero crec que col.laqualitat de vida. Trista conclusió: quan un boren a la banalització del públic. a la turista bada, em venen ganes de mamar frivolització i a la vulgaritat de I'espai codel meu barri. de la rneva ciutat

el monogriifiC

Carrils bici i semafors mal sincronitzats

u

Joffre Villanueva

Secretari general de I'MLP

davant i en direccio cap a tu alEls que anem amb bicicleta gú camina despistat. de sobte fern nosa, aixo ja ho sabem. Ho percebem, malgrat la propaganaixeca el cap, et veu... i s'espanda institucional que ens rnostra ta. No és racional. no I'envestiries ni volent, no ha calculat la com un model de ciutadania i el teva velocitat, gairebé ni la disomriure de gent coneguda amb recció. pero s'ha fotut un "susto" qui ens trobem, tot pedalejant, i que ens regala les orelles pode cal déu. A la mateixa persona li podria passar un autobús sant-nos com a exemple de saarticulat a un pam de la cara lut privada i pública. Pura hipocresia, ja us ho dic jo. El cert, el i no faria el mateix espectacle.

Algun mecanisme mental I'ha que ens diu I'experiencia quotifet reaccionar aixi: són els eidiana, és que som emprenyaxams de nens de la seva infancia. dors. Ens saltem els semafors, no fern En segon Iloc, els carrils-bici estan cas dels carrils bici, portem unes biciclemal delimitats, ningú no els respecta (ni tes brutes que lliguem pertot, apareixern la poli, que sovint els utilitza per aparcar) a gran velocitat donant ensurts... Pero tot aixo per que? Som exemplars o ens haui sernpre els posen en carrers secundaris rien de tancar? Hi ha bons i dolents? Es que tenen els sernafors mal sincronitzats.

Sí, també hi ha carril bici a la Gran Via, pot arreglar d'alguna manera?

Com que es pot anar en bicicleta pero hi has d'anar a 50 i esquivant viai pensar alhora, inevitablement t'interronants, o sigui que no em serveix. Sovint aues del oeraue no saos si els , , e; tot plegat. Aqui posen perque vaEls que anem amb bicicleta van algunes reflegis a treballar o a xions. fem noca, aixo ja ho sabem, oasseiar. , . oero .

Primer de tot, malgrat la propaganda institucionai Cón dues activisom un país que tats diferents (la associa la biciclepressa i el pasta a fer i'animal de petit. Esos locos bajiseig) que no casen gaire. Perque ens entos. que en diuen, i a sobre en bici. La tenguem, jo quan agafo la bicicleta no rniirnatge d'una colla d'infants eixelebrats en ro el paisatge. Tinc pressa, per passejar camino. De manera que em nego a combicicleta forma part de I'imaginari col.lecpetir arnb els vianants, en qualsevol cas tiu, i d'aixo patirn. De vegades vas en bicicleta, per una zona de vianants, trancompetiré amb els cotxes. Jo em vull quil.lament, sense pressa. Vint metres Ilencar Balmes avall i arribar des de la

47 21

El risc de I'asfalt La Oipiitacib de Barceloiia posa a d.paiici6 d e s riiiwtiilicntr dr la provii,r a ac Eai-cciora ' e x p o r c o ,.El ilrcde l'arlaltn ai-iii 1'oliiri:tiu d'nformar, Ă­ ~ n t i b l i l i r i ri r i i r v ~ n i r e ljover i del rlsc de l a r a ~ r c i c r a de p o Ă­ i r eii-l,~ii e!? les pri:iripai raiiler del5 accdeiitr.

amb l a gent j w e , fem un b o n equip

Diagonal fins a la Gran Via en cinc mira que anem directes al desastre, perque nuts amb tots els semafors verds, que és hi ha dues dimensions pero només un el que fan els cotxes. De fet ho faig, carrer, i si augmenta la quantitat de gent i també per la Via Laietana, a qui no li que utilitza la bicicleta i es barreja amb agradi que s'hi posi fulles. Si te por d'aels cotxes, algú prendra mal. i ja sabem tropellar-me, que se sumi a la meva dequi sera. Mentrestant, i per sempre, hi manda de carrils-bici, pero que no em haura imbecils que atropellaran iaies, demani que em retiri de la cursa. "manguis" de bicis, taxistes que s'oblidaDe manera que ran de tu i se't Ilencaran a sobre ni estem culturalEm nego a competir amb Perque algú ha aiment aveSatS a la eIs vianants, en qualsevol cas xecat el braq on no bicicleta com un competiré amb els cotxes (si us plau, mitja de transport, agafeu els taxis a ni estem disposats a prendre'ns seriosament que és el vehiles cantonades). i tota la casuística que vulgueu. Pero aixo de la bicicleta, o ens cle més eficient i rapid que hi ha en moltes zones de Barcelona. Crec sinceraho prenem seriosament o sera un drama.

Per cert, a qui li toquin els ous les biment que hi ha com una doble moral, o cis, que pensi que cadascuna d'elles pomillor dit. una doble dimensio del transit dria ser un cotxe (que ocupa I'espai de a Barcelona. Actualment, la bici és un sis bicicletes). També li recomano que vamitja que funciona en una realitat paral.lela a la del transit. Els cotxes fan gi a Amsterdam i posi un peu a deshora veure que et respecten i les bicis fan veu- en un carril-bici, li diran de tot, sobretot si I'atropellen re que compleixen les normes. De mane-

47 23

De George Orwell al TGV

Vicenp Molina Pofessor d'itica empresarial (UB) llunyania del mar, les olors de Si. al TGV ... Perque es tractotes les olors que podem ensuta del Tren de Gran Velocitat, mar, fins i tot, des de la finestreno? O és que potser s'ha d'inta ... l. al final, rics de tot el que corporar el llenguatge hibridahaurem apres, sabrem que voment convencional i globalitzat len dir les Itaques.. . dels Telenoticies i assumir la Ara be, si és que no hi ha més versió del Nodo, coneguda com rernei i, a més a mes, encara "Alta Velocidad Española" es reivindica -gairebé tothom ho (AVE)? Tant li fa, pero. A mi no reivindica- que el tram d'aquest m'agrada ni una versió ni i'altra. maleit tren arribi més aviat, per Perque trobo que tot aixo no és que no aprofitar I'oportunitat... ? res mes que una de les rnúltiples confirmacions de la cultura Mireu que n'estan donant, de del neguit de la pressa, i de I'absencia de maldecaps. arnb aquest cony de tracat!

El cas és que, després de la desfeta sentit de molts dels ritmes d'aquest entorn social conternporani. Perque no crec de la guerra civil. després de la derrota que sigui veritat que sempre calgui córrer 4 e la doble derrota, en aquest cas. a mans dels feixistes i dels estalinistes- un tant, de debo. No és pas per gust de porhorne prou Iúcid. corn George Orwell, que tar la contraria ... pero, quin sentit té anar de viatge sense gaudir del plaer d'allo s'havia pelat les celles i jugat la pell per defensar la República (la República de que implica el mateix viatge? Percebre treballadors de totes les classes ...), va les sensacions, les mateixes sensacions escriure un llibre que portem a inoblidable que, dins, i que. seNo li agradava gens beure vi si no ho heu fet gons alguns, són I'essencia del a galet en un inclassificable encara, val molt la pena Ilegir: rnateix viatge. objecte de boc més o menys gros Els canvis de Homenatge a percepció dels Catalunya. A part del raonament politic, de I'adscripció sentits, les diverses tonalitats del cel, els ideologica a una de les heterodbxies de angles de les Ilums, de totes les Ilums. el I'esquerra i del profund sentiment poetic color que es filtra per entremig de les fud'admiració envers el poble catala, lles que ens van indicant la transformació George Orwell també es deixava endur de les geografies, la diferent nitidesa de pels records entranyables dels costurns I'aire, els tipus de conreus, les perspectidel país, de la seva gent, de les seves ves urbanes, els pobles, la proximitat o

característiques quotidianes, de les seves un estrany, estrident, pastós, un pel tetric, monumentalista i punxant temple "expiarnanies... I arribava a confessar quines tori" que alguna gent considerava com eren les úniques dues coses que, de ara una mena de caCatalunya, no li havien agradat gens ...

Tampoc un estrany i punxant tedral, o de segona Pero és que gens, temple "expiatoriV,una mena catedral. NOpodia arnb la Sagrada gens! Una: beure vi de segona catedral Familia. és clar! a aalet en un inclassificable objecte Doncs... -sempre no poque no prengués mal cap vei de vidre, de boc més o menys gros, que, dria aprofitar-se I'ocasió per homenatjar, més aviat, li recordava alguna andromina de valent, George Orwell? 1, de pas, amb d'usos higienics vinculada a la funció I'ensurt, renunciar a tantes presses? mingitoria. No podia amb el porró! Dues: ~

~

...

1

I'enlreviskl

Dr. José Manuel Bermudo

Oriol Illa- Vicenc Molina Espai de Llibertat

Professor de Filosofia política de la Universitat de Barcelona.

Autor de Filosofía Política iMaquiavelo, consejero de príncipes.

Editor de Reptes de la raó practica - ¿ Com expliquem que

el pentan útils com les disciplines prosament filosofic és útil per a la ductives son les que diverteixen vida quotidiana, molt més enlla al personal. Aixi la filosofia seria un element mes, com la literatudels academicismes?

- Aquesta és una pregunta molt ra, I'art... en definitiva, en una classica. Pero, avui. li cal una societat productiva (i en algunes parts del món actual, obviaresposta molt contemporania.

Abans. en una societat de capiment) la filosofia podria tenir difitalisme produdiu -en que I'imcultats per justificar-se. Aixo no portant era generar producte: passa ara. Ara la filosofia no té metodes de treball, Ilenguatges, cap necessitat de justificar-se, teoria, maquines la utilitat de com les altres activitats "no productives". la filosofia era problematica. N'hi havia prou amb la ciencia per aportar el coneixement, la religió o el sentit comu ¿Aixo implica que la filocofia també és per prescriure'ns la bona vida... en un objecte de consum? Pensem en aquest context, perque la filosofia? Hi ha- aquesta mena de manuals ide llibres que es publiquen al.ludint també als auvia respostes, pero tan sols convencien els creients. Pero avui les coses han cantors considerats classics... viat. No estem en un capitalisme produc- Clar. La filosofia s'hi adapta. ¿Per que tiu, sinó en un caavui es llegeix Rorty i ja no es pitalisme de Ara al10 important no és consum. Ara allo com resoldre els problemes Ilegeix important no és Perque Rorty fa la de la producció, sinó com ampliar filocofia que discom resoldre els el consum i entretenir la gent treu a la gent, que problemes de la producció, sin6 subministra un com ampliar el consum i entretenir la llenguatge per legitimar les seves practigent. Cindividu consumidor no suporta ques habituals: el fet que ja no estiguin ben vistos els compromisos polítics, les I'avorriment, la solitud. Cal que. fins i tot.

I'oci estigui "ocupat". En aquest context, grans Ileialtats, que sigui preferible viure

-

47 27

en I'esdeveniment, en la finitud. Viure (i pensar ...) "ad hoc", en I'efirner de I'ara mateix. Aquestes actituds es poden legitimar des d'un discurs com els de Rorty o Lipovetsky q u e es llegeixen com bestsellers- pero no des d'un com els d'Adorno o Horkheimer -que no es Ilegeixen gaire.

Es tracta, peral pensament dominant ara, d'acceptar el que hi ha i, com a rnolt, intentar ser més Iúcids o una mica més "solidaris" en petites coses, en petits gestos quotidians...

- ¿Aixo vol dir que es renuncia a dissenyar e l món d'una altra manera?

- Efectivament. és aixi. El pensament - 1aquesta filosofia immediatista itan contemporani ha renunciat a canviar el "ad hoc" ¿es rnón. Quan pot diferenciar Han admes aue el ~ensament Rorty diu que del mercat edidefe& la'prino té corn a obligació intrinseca torial dels llibres macia de la decanviar la realitat d'autoajuda? mocracia sobre - En toi cas hi la filosofia, esta ha molta coherencia entre ells. Aquesta dient que el que importa és que la gent mena de discursos, més o menys postprengui posició, que voti a favor o en conmoderns, són, d'alguna manera. discurtra. No calen grans argumentacions, casos "reconciliats". Hi ha hagut moments, len gestos i allo que la gent vol -no el al llarg de la historia, en que la filosofia que la gent hauria de voler- és el desitjas'ha enfrontat a la realitat: hi ha hagut fible, és la democracia. La seva democralosofies critiques, rebels. I en altres epocia. és clar. ques, hi ha hagut filosofies integrades, reconciliades amb la realitat. I en aquests -1 ' en política passa e l mateix? últims anys el tipus de reflexió que s'ha - Naturalment. El capitalisme ha imposat instal4at com a mes majoritaria o domipolíticament aquesta situacio i la filosofia nant es de tipus reconciliat. Han admes ha acabat teoritzant-la. La coherencia es que el pensament no té com a obligació perfecta. Ja no és concebible un politic intrínseca canviar la realitat, negar-la, que es presenti dient que vol reformar, subvertir-la, com ha estat sempre el peneducar. fer "ciutadans nous"... Tots diuen sament critic. Entenen que el pensament que faran el que la gent vulgui, dialogant. actual no té legitimitat pera aixo, pera consensuant. La practica politica es fa a ideals transformadors. Diuen simplement. base d'enquestes d'opinió. I es reorienten com Fukuyama, I'autor del best-seller La els discursos en funció d'aixo. La política fi de la Histdria: aquesta és la realitat és, en aquest mornent. la praxi social que existent, i és la millor, a la qual tots els més radicalment ha renunciat a un penpobles aspiren. Per aixo. I'ordre liberal sament transformador. Cultim politic que dernocratic capitalista és el mes desitjatenia encara pinta de politic "vell" era ble. No cal dir si és bo o dolent, sinó que I'Anguita, no sé si el recordeu... Renyava es I'unic que funciona -prova d'aixo és a la gent!. que a tot arreu del món s'hi volen apropar. I aixi la filosofia renuncia al seu ele-¿Aixo significa la desaparició -com rnent critic. En pocs anys hem passat diuen alguns- de la dialectica politica end'un Horkheimer o d'un Marcuse, que tre dreta iesquerra, com si tots fossin el deien que un pensament reconciliat amb mateix.. . ? la realitat -positivista- era un pensarnent - A veure, jo crec que encara hi ha condiindigne, a una filosofia en la qual qualsecions socials per distingir objectivament vol pretensió de rebel.lió critica és consiposicions de dretes i d'esquerres. Abans, derada com una marginalitat excentrica.

I'estructuració es feia en relació al siste-

ma productiu, a qüestions fonamental- Home, la dreta espanyola té encara alguns tics -bé, més que tics- dictatorials, ment economiques. Ara aixo s'ha diluit perque senten complicitats amb el franrnolt. La prova és que, normalment, quan quisme. Entre bona part del seus quaes produeix una alternativa en el govern no es desmunten les Ileis de I'anterior, es dres dirigents, els seus pares. els seus avis, han estat cornplices del franquisme. conserva tot, llevat d'alguna excepció.

Per aixo oposen resistencia al tema de la Només apareixen diferencies de matis en memoria historica. Ara bé, penco que en la seva interpretació i la seva aplicació. una generació s'aLa dreta i I'esquedfluint aquesta rra, ara, s'articuLa oractica oolítica es fa a base len al voltant de d'enquestes d'opinió. contarninació ideoIogica. Vull pensartemes mes socioI es reorienten els discursos en en tot cas, poiitics, com els funció d'aixo drets de les mino- Reprenent el fil ries, i'ampliació anterior... si no ens h i conformem, amb de les Ilibertats civils -el divorci, I'avortala renúncia al pensament crític, si no ment, problernatiques dels homoseacabem de donar-li la raó a Fukuyama xuals... O els fronts ecologics. Pero pen¿que fem? ¿que queda. de voluntat so que aixo és I'última etapa, que en un transformadora? procés de temps més o menys raonable.

- Be, cal dir que, com afirrnava com esta passant en altres paisos euroFukuyama al seu diagnostic del present, peus, la dreta anira assumint la raonabiliel model occidental capitalista s'ha impotat d'aquesta expansió dels drets. En sat internacionalment.Aixo esta prou pocs anys -en termes historics- també clar. Pero Fukuyarna defensa una segona es diluira aquesta diferenciació, com s'ha tesi quan afirma que amb una universalitdiluit en I'esfera economica ... Entenc que zació del model se solucionaven els proel referent de demarcació que forcara blemes de la humanitat. Que el triornf del una reorganització dels individus, partits i associacions diverses en I'esquema dre- model capitalista liberal dernocratic garanteixi el benestar i els drets de la ta-esquerra sera, sens dubte, mulhurnanitat, aixo és molt discutiticultural. I és raonable que així ble ... És cert que el capitalisrne sigui: I'esquerra-dreta classica ha triornfat davant la seva alters'identifica arnb I'escissió nativa comunista o socialista, burgesia-proletariat del capipero no és gens clar que aixo talisrne productiu i nacional; vagi acompanyat d'avantatges el capitalisme de consum i pera gran part de la hurnaniglobal imposa al món occidentat. No ha estat cap solució potal un altre eix, entorn de la sitiva per pacificar, per reconcisocietat multicultural que els liar el rnón -mirern la quantitat forts fluxos miaratoris im~osen

.~~~ .~ ~

~~

47 29

ENTORN, sccl &una iniciativa d'ssplac, nnstituida c m a m q e r n i v a m x l a de tiehdl eaocbet i consumidon que realitza serveis SocmeducaNs per ais seus m a a a t s i lercan en general.

Iniciativa d'esplac ENTORN ceir m el si d'EspIais Cataians, emb el nom d'ESPLASH! cap a I'any 1988.

Al can de 4 anvs es constilueix corn a cooperalira per la1 de hferenciar dr rervas rirolesswnals i els voluntaris de rassociacid. mentenint la vinculeci贸 a partir dels socls consurnidors

1. Assessoreuvos.

Per lots squellsprojectes profesilonals que puguem realitiar amb vosalties.

2. Psnicipeu.

F w n o s saber les vostras propostes de sefveis. millores en els que realitzem, necessitats. ...

3. Feums arrrber elr nicininilum pw poder-vos olorir treball.

El 1993 es lusiona amb AREC, cooperativa de smiilan objectius l o m a d a entre esplais de Badaha. adopta* definitivarnent el nOm d'ENTORN. sccl.

DEMOCRATICA

*

mnifnlm dolar n'uo pie rontinpui .ix bipini dmacrKics anb la ~ r l i c ~ p cdei tl o l i 113 soril CATALANA T ~ ~ I paa an lolr ali mutadami d i Cal.lwa d a da I'rrralamani lor#l dslr norliar rafrai* 8 la idmmirario cuhuaiqinm Bi pibva.

Le matra mcirib roowariva er p o l i

INNOVCDORA Rlsci~mtrnal8v-t

k mai$itim8 dr canva

r n o l b qm ~ a~q u n . aclualilzml IBTYliBI ~ .u,c.,I ,orpm,rs,.t

m n s n m t al$

EXPERTA Amb Piral hm h de 10 anyr d'sipanhui ur almm tDlilcienf cont<attades en aic~vriatson tom PWlBitIDt

PROGRESSISTA Portan a 1s p18cirl amprairial un ideen puo m$ idanlilics i m b sl Movimni L a r i P~ogrs?siiii.

EFICIENT Enr dolamd'uii omniizacib srlructursde i p!ole3sion# par paralir la uihihris deis mitra rrrVl,l.

<

,

,

.

..,.,

~ ,t.,..

2 " . 0 8 0 0 2 Barcelona T e 93 302 61 62 - Fox 93 3 0 1 96 entorn@antorn.org / -.enton Avinyo, 44.

conceptualitzat; en rigor, no s'expressa de I'Escola de Frankfurt; i també el de en cap Ilenguatge. Una vegada s'ha reFoucault i un cert marxisme frances nunciat al marxisme, a I'anarquisme, fins i -arnb matisos- dels anys seixanta i setot al freudisme, les explosions socials no tanta -Poulantzas, Althusser ... ES a dir, filosofies que assurneixen una ontologia poden apareixer en forma intel.ligible.

Són fets estranys, anomalies que es del conflicte i que es posicionen davant viuen esteticament, en no poder ser quadel conflicte. Un tret rellevant i de gran transcendencia del pensarnent conternpo- lificades eticament o política. rani és que no pot reconeixer el conflicte, - i.1 quan no h i no .~ o~ensar-lo: .t hipensament, i, per tant, el fa inÉs cert que el capitalisme aleshores. el revisible. Ocorre aixi ha triornfat pero no és gens clar en a a,o l oue hi . el ~moensament -- . cornunitarista, en que aixo vagi acornpanyat ha >iguekne la d'avantatges per a la majoria rebel.lió- es refules teories de la justicia liberal de gia en fórmules comunitaristes, de replegament identitaRawls i de Haberrnas. i gairebé en tot el pensament etic ri? i politic, en que el dialeg i el consens han - Moltes vegades sí. Ha passat molt soestat erigits en criteris de justicia i virtut. vint al llarg de la historia. ES un refugi daTotes les posicions filosofiques actuals te- vant d'un rnón refractari fins i tot al pennen en comú el fet de no reconeixer el sament. És corn girar-s'hi d'esquena.

D'aqui que donern tanta importancia a conflicte, de considerar-lo com una cosa una filosofia del conflicte, o sigui, a una accidental, marginal, que fins i tot hern d'eliminar del Ilenguatge. Tot ha de sublifilosofia dialectica. Reconeixer el conflicte, assumir que la realitat és conflicte, mar-se en el llenguatge del consens.

Així, a part d'emmascarar la realitat, es que s'expressa en diverses opcions no tracta d'un gest polític per evitar I'aparició consensuables, que la contraposició és creadora, corn pencaven els classics. és d'un pensament rebel, transformador. realrnent progressista. Com que estern en la millor manera de posicionar-se davant la realitat, de reconeixer-la i enfrontar-s'hi el pluralisme i presumim que tots podem tenir raó, hem de consensuar la veritat, la en comptes d'ernmascarar-la i fugir-ne. justicia, la racionalitat. El consens és establert com a acte de legitimació de qual- Aixo ¿té a veure amb el fet, per exemsevol política, de qualsevol proposta. Si ple, de qualificar la immigració com a te'n surts d'aquesta norma, és que ets un repte o coma problema? Perque. quan en una societat h i ha molta immigració modern, un il.lustrat o jacobi; ets fora del discurs oficial. Aixi s'entén la seva incais'opta per la multiculturalitat ies diu que pacitat de pensar el conflicte quan esclacadascú faci el que vulgui, aixo ha comta. corn el cas dels barris periferics a portat situacions conflictives. com s'ha Franca... Dins del discurs paradigmatic vista Europa, iés com si ningú no s'atrevisa dir-ho. ¿Hi ha algun referent. sobre del consens, I'esclat no és codificable, és "impensable". Com s'ha elirninat la possiaixo? bilitat de tenir en escena ideologies con- En aquests moments tota la filosofia gitraposades, que potser podrien canalitzar ra al voltant de la idea del consens, coheles diverses problematiques, els discurrent amb el pluralisme, i aliena al reconeixernent del conflicte. La visió dialectica sos rebels, I'explosió resulta anarquica, de la realitat ha estat la gran sacrificada irreversible. incomrnensurable peral nospel predomini del pluralisrne, que ens ha tre marc de cornprensió... I aixi, la dut a una concepcio estatica de la socierebel.lió no s'expressa en cap llenguatge ~

tat, segons la qual cadascú esta en el comunitaristes ? seu lloc i tots tenen la mateixa legitimitat.

-Acabo de fer una recensió d'un llibre de Es diu que totes les ideologies són igual Fernando Quesada Sendas de democrade legitimes; que totes les opinions son cia que és molt d'aquesta linia de defenigualment valides. Doncs potser no, potsa d'una idea republicana de la societat. ser no totes les posicions són igual de leEl republicanisme sempre té un cert gitimes ... Certament, el pluralisme entra atractiu pera la gent que procedeix de en contradicció I'esquerra, sigui amb les dificultats marxista o s6cialisEl republicanisrne sernpre té d'assumir les dita, Que hi veuen un ferencies culturals Un Cert atracti~per a la gent refubi enfront del lique progressen en que procedeix de I'esquerra beralisme desearles nostres ciutats. I nat i enfront del coés que el respecte munitarisme que, a la multiculturalitat no hauria d'impedir el de vegades, té unes connotacions molt reconeixement que, dins de cada cultura, reaccionaries. El republicanisme s'entén s'enfronten elements contradictoris, elecom la recuperacióde la visió rousseauments d'emancipació niana de la igualtat, de I'espai públic, del i de subordinació. Les cultures no són civisme, de les virtuts públiques... No només és la ja classica perspectiva de compactes i harmoniques, sino contradictbries.

Philip Pettit; també podem trobar en John Rawls arguments per defensar aquest re- ¿El republicanisme de Philip Pettit, amb publicanisme. A mi. pero. honestament, la idea d'un espai públic comú basat en em fa I'efecte que es tracta d'un motlle la igualtat de drets de tots els individus, vell -bonic, pero vell ... I la societat acper damunt dels grups identitaris, pot tual. el pensament actual, si hi ha alguna servir per contrarrestar aquestes actituds cosa que no tolera és precisament els

47 11

33

motlles vells. Crec que enfocar el futur de la modernitat -10 m'hi he dedicat molts amb models del passat. mirant pel retroanys- que no la identifiqui amb cap convisor, no es bo p e r a una epoca corn la cepte fonamentalista de la raó. Penco nostra, en que els canvis han estat terrique la modernitat no era tan racionalista bles, tant des del punt de vista tecnologic, com sempre s'ha dit; almenys la modernicom del demografic, el dels valors tat de Diderot. de Hume, dels enciclopei el de les formes de consciencia o repredistes. Sí que ho era la de Kant i la de sentació del món. Aquest canvis no ens Hegel. En tot cas, ja no podem ser tan permeten pensar ingenuament rala realitat en forLa tradició racionalista occidental cionalistes; senmes tradicionals ha construit una gabia se prescindir de d'organització de per protegir-nos en la qual, al final, la raó, no podem la vida politica.

Em sembla una hi quedem presoners Com deia Max opció derrotada; Weber. la tradibella pero derrotada. I encara que algució racionalista occidental ha construit nes alternatives derrotades siguin recuuna gabia per protegir-nos en la qual, al perables, puguin i mereixin ser recuperafinal, hi quedem presoners. La raó és la des, en aquest cas em sembla mera que ens protegeix, és la que ha construit enyoranqa d'un temps definitivament perla política dels drets de I'home, de les Ilidut, que serveix de refugi d'un cert penbertats. de la ciencia; no hem d'oblidarsament intel.lectual. Encara que en recoho. Pero també hem de prendre consnec I'atractiu i I'encant, em fa la impressió ciencia que pot arribar a ser la Iogica que és un anacronisme. i per bonic que d'una maquina que acabi arrossegantpugui ser no deixa de ser una fuga. una nos a nosaltres, enlloc de ser un instruforma digna de reconeixer ['actual imment d'emancipació. Sempre dic que la potencia del pensament. persona mes lucida per aixo ha estat Horkheimer, que és qui més bé ha vist - ¿I com responem a aquells que diuen corn la racionalitat ha esdevingut, en el que la modernitat il.lustrada va fracassar seu procés historic de desenvolupament, perque en comptes de conduir-nos a un element que. partint d'una racionalitat I'emancipació de la humanitat va desemsubjectiva, s'ha convertit en una racionalibocar en la barbarie, en els totalitarismes tat en contra del propi subjecte; la raciodel segle XX, en una simple racionalitat nalitat és com I'aire per al colom kantia: tecnologica que té corn a paradigma que frena la velocitat, pero sense I'aire no Auschwitz iel Gulag? pot volar. Sense la racionalitat no és pos- Personalment m'inclino a pensar que la sible una existencia humana digna, pero barbarie no ha estat produida per la raés un instrument que es pot cobrar el seu cionalitat. sinó per la impotencia de la preu. Segurament té raó Adorno. La meraó; no obstant, he de reconeixer el pes va opinió és que la modernitat no esta d'arguments, com els d'Adorno, que esgotada, i que la modernitat mateixa, diuen que la raó ha estat complice corn en el cas de Hume i Diderot, exigia d'aquests totalitarismes i d'aquesta un distanciament per deixar clar que les barbarie, que no són sinó la cara real de idees són productes nostres i que mai la racionalitat. ES un debat Ilarg, que em nosaltres no hem de ser sacrificats a les sembla bastant indecidible; no crec sosnostres idees. La racionalitat és una eina, tenible ni una idea ingenua de la raó, que i no hem de sacrificar-nos a cap eina. ni la vegi com camí sagrat d'emancipació, ni a la raó d'Estat, que pot ser monstruosa, una altra que la posi corn el nom del mal. ni a la racionalitat d'un procés historic Potser el que cal és recuperar una idea que acaba immolant la gent. Cal dessa-

sar-se. pot ser que no hi hagi més remei vénen de la que arribar a una transacció, a un acord; intel.ligencia emocional poden servir per pero en filosofia aixo es innecessari i frereequilibrar la racionalitat ideslliurar-la qüentment pervers. d'una aplicació freda imecanicista?

- Jo penso que aixo de la intel.ligencia emocional son terceres vies per buscar - Per anar acabant, ¿que aconsellaries aquesta compensació, perb em fa I'efecte als nostres joves lectors?

- En el món actual n'hi ha que opten enque tot aixo no es sociologicament rellevant. La intel.ligencia emocional pot servir tre la deserció, fruit de I'escepticisme, i la reconciliació amb com un esforc més restatu que, argu. de comprensió, Cal dessacralitzar la racionalitat, mentada en el perb amb ella no pero sense Ilencar-la possibilisme. es fa la ciencia, ni a les escornbraries D'aauestes dues es - - fa I'analisi. ~, ni es sorti'des, la fugida produeix. D'altra del sistema i la complicitat amb ell, cap banda, no té masca incidencia ni difusió historica. Continuem parlant i actuant en no és una opció filosofica crítica; tot i retermes de raó i desig. Superar la concep- coneixer que hi ha motius pera la imció abstracta i dogmatica de la raó passa, potencia i la deserció, sens dubte. No es més aviat. per considerar que la racionali- pot ser optimista a I'hora de pensar la catat es un producte social, que els criteris pacitat d'incidencia que podem tenir, des de la filosofia crítica, des del compromis, de veritat. com els estetics o els valors, davant dels poders, politics o factics. són fruit d'un procés complex, viu i dinamic. Una concepció historica de la racio¿Com podem lluitar contra la banalitat nalitat em sembla més útil i reequilibrado- cultural en una societat dominada pels grans mitjans de comunicació? ¿Com tera que no pas les terceres vies, que sempre acaben x o m deia Marx- agafant nir esperanca d'incidir en la vida cultural i social en un món que ha sacralitzat els pitjors elements de les contradiccions I'opinió, sempre sospitosa a la mirada del que pretenen superar. I en filosofia, en filosof? No obstant aixo, ni la reconciliació qüestions de principis, es pot i s'ha de ni la deserció ens semblen filosoficament ser radical, dons no cal transigir perque defensables. Per tant, el consell quejo no ens hi juguem la vida. És diferent a donaria als joves és no fer cas de cap I'ambit de la política, on es posa en joc la pau, el benestar. la convivencia... A la po- d'aquestes dues alternatives, i resistir un cop mes, com Ulisses, el cant de les sirelítica de vegades. encara que sense pas- ¿Les ofertes que

~

~

~

47 35

defensables. Per tant, el consell quejo llegir els rnillors i de mirar la realitat a tradonaria als joves és no fer cas de cap vés dels seus ulls. I així, a poc a poc. a d'aquestes dues alternatives, i resistir un forca de canviar mirades i perspectives, cop mes, com Ulisses, el cant de les sire- anern construint la nostra. No concebo nes. No es poca cosa resistir: saber que, un pensament critic sense solidesa conencara que el projecte sembli irnpossible, ceptual i encara que realment ho sigui, el pensai sense actualitat, es a dir, que no sigui ment que val la pena, el pensament resposta fonamentada i argumentada a la emancipador, ha de consistir a negar la realitat que vivim. Per tant, com sernpre realitat: saber que, faig, recomano encara que sembli NO acceptar ni el discurs dominant eis bons autors impenetrable, la del poder, ni el de fugida evasiva que la tradició ha realitat hi és per consolidat. Hom per no contaminar-se transformar-la: en no s'ha d'esforcar fi, no oblidar que a ser crític: si es la filosofia, es a dir, el pensament crític, pensa i es té cor, sorgira inevitablernent consisteix a canviar constantrnent la miI'actitud critica. Si un tria ser crític com rada per detectaron és la imperfecció, la una professió de fe, tan sols arribara a injusticia, el mal, per negar-lo, encara ser criticista: nornés aconseguira afiliarque sigui negar-lo en la idea. El meu con- se a la retorica superficial d'aquells que, sell és no acceptar ni el discurs dominant autodefinint-se com a transgressors, prodel poder, ni el de fugida evasiva per no vocador~,alternatius, no passen de ser, contaminar-se; ni convertir-se en complicom les modes, fenomens de superficie. ce, ni en desertor del compromis arnb la Dit aixo, i per tal d'ajudar a triar autors humanitat. Han de ser capacos de resistir contemporanis, tasca gens facil, recomacriticament. encara que tinguin la consnaré quatre Ilibres d'autors que crec que ciencia que es un treball desagrait, d'esaluden a pensar el nostre present: casses gratificacions. Resistir, corn proAmor líquido: acerca de la fragilidad de posava Foucault, no és poca cosa als los vinculos humanos i La sociedad sitianostres temps. da. arnbdós de Zygmunt Baurnan; i Cosmópolis: perspectiva y riesgos de un - ¿Quins Ilibres ens podries recomanar, gobierno mundial i Los señores de la per tal d'incentivar el pensament crític? paz: una crítica a l globalismo juridico.

- Crec que el pensarnent critic no de Danilo Zolo s'apren en cap manual; és el resultat de

Els altres

Javier Otaola Defensor del ciutada de Vitoria-Gasteiz drets humans assenyalen com El dia 17 de maig ha estat declarat per I'Organització inacceptable I'homofobia.

M'inquieten aquelles persones Mundial de la Salut com Dia Internacional contra que, per ser el que són, necesI'Homofobia: les organitzacions siten que les altres no siguin el de Lesbianes i Gais de tot el que volen ser. Interpreto que, en món lluiten perque I'Alt aquests casos, ens trobem daComissionat i la Comissió de vant una identitat insegura que se sent empobrida i fragil quan Drets Humans de les Nacions no se sent recolzada pel que el Unides remarquin aquesta data socio-tebleg Berger anomena com a jornada mundial contra i'homofobia i la transfobia, en les estructures de "plausibilitat". qualsevol de les seves expresTots necessitem, en alguna mesions (política. social, cultural, etc.) per cura, un cert suport social del nostre enentendre que I'hornofobia és un problema teniment d'allo que és real, i no tenen politic, no solament de salut, que no afec- perque agradar-nos totes les opcions vita només els homosexuals, lesbianes tals, estetiques, o de qualsevol ordre, que i transexuals, sinó que afecta a la comfacin els nostres conciutadans, pero en les societats obertes i plurals ens acostuprensió de les llibertats civils, el que, naturalment, ens incumbeix i compromet mem a coincidir i, també, a conviure amb a tots i a totes. persones amb les quals compartim ciutaEl terrne homofobia es refereix a dania, pero, no obstant aixo, de les quals ens trobem sideralrnent separats en relaI'aversió, odi, por, prejudici o discriminació contra homes ció arnb qüeso dones homosetions metafisiChomofobia és un problema xuals, encara ques, de sentit, que ens COmprOmet a tots, afecta aue també s'inO en la,ostra ciou a les aitres la comprensió de les Ilibertats civils cosmovisió gepersones que inneral; malgrat tegren la diversiaixo, aquestes tat sexual. com és el cas de les persones diferencies no ens impedeixen mantenir bisexuals o transgeneriques, i les que les regles de bona educació. apreciar, mantenen actituds o habits comunament treballar o fer negocis amb els altres. associats a I'altre sexe, com els metroseAquesta convivencia i aquest pluralisme xuals i les persones amb ploma. Tots els són possibles perque ens hem dotat d'un marc de lleis que garanteixen la llibertat organismes europeus de defensa dels

47 37

Biblioteca Fundacio Ferrer i Guardia Nou Centre de Documentació Juvenil de I'MLP

www. laic.org Centre de Docwntacio Jwenil acccs

al cataleg on-line

Ja pots consultar e l cataleg on-line.

E l Centre de Documentació Juvenil és una eina especialitzada en temes de joventut i polítiques públiques.

i més originals. menys clonics i menys definits per una sola de les seves opcions.

Ens acostumarem a noves formes de convivencia familiar, a la llibertat d'orientació sexual, a la presencia de formes de culte religiós diferents de les que ens han estat tradicionals, cense afluixar, per aixo, els vincles de solidaritat cívica i nacional.

En I'horitzó del nou segle s'apunta la necessitat d'un Subjecte cada vegada

mes complex, pero, alhora, rnés original, mestre de la seva propia construcció com actor huma. El desafiament és saber si serem capacos de construir una societat en la qual aquest Subjecte sigui possible.

A la fi la qüestió es pot resumir en I'assumpció del principi evangelic segons el qual "qui no esta contra mi, esta amb mi". 0, dit d'una altra manera: Viu i deixa viure. Tan dificil és?

La política de la fraternitat o la fraternitat com a política Joan-Francesc Pont Clemente Catedratic de Dret financer i tributari de la U 6 Resulta innegable la necessiconstruir un món rnillor. La polítitat de la intewenció política dels ca entesa d'aquesta manera qui maldem per un món regit pel s'expressa des de la dignitat de principi de la laicitat i impulsat la persona que roman orgullosapels valors progressistes. La poment dreta i que rebutja posarlítica és I'atmosfera natural de la se de genolls. Combat. en prinostra vocació constructora de mer Iloc, la ignorancia i la la Ciutat. no només per la coinsuperstició i per aixo centra la cidencia etimologica prou coneseva activitat a I'escola, pública. guda, sinó, sobretot, perque la universal, laica, obligatoria, grarenuncia a la política ens contuita, a la que exigeix nivells dernnaria a la inanitat. La políticreixents de qualitat. És una poca és, al meu parer, la dimensió Iítica, per tant, que veu en el de I'ésser huma que associa cada persornestre, com deia Marcel4í Domingo, el na a un sentiment d'altruisrne, de recoprimer ciutada de la República i que, per neixement i d'estimació a I'altre. De matant, té davant seu una feixuga tasca nera que el jo es construeix sobre la per canviar les coses perque aixo corelació amb un nosaltres no limitat, no rnenci a ser veritat. fragrnentat, no contarninat per les múltiUna escola promotora del pensament ples divisions que ens fraccionen i, fins lliure i que rebutgi el tancament intel.leci tot. ens segreguen d'un nosaltres unitual dels integrismes. Una escola, en fi, versal, generós, obert, compromes respectuosa de la seva tradició emancii apassionat. padora. La difusió racional i redistribuidoLa política és, així, al contrari de corn ra del coneixement és un pas necessari en aquest camí de Ilibertat. alguns la viuen o la prediquen, la capacitat de lliurar el miLa política no pot llor de nosaltres La política 6s I'atmosfera natural caure en la ingernateixos a un nuitat de pensar de la nostra vocació combat per la huque no cal definir rnanitat. En la traconstructora de la Ciutat estrategies d'acdició del somni Ilició, ni en el pabertari, de la utopia socialista i de rany de que entre tots ho farem tot. La I'aspiració liberal -entesos cada un política requereix I'organització d'una acd'aquests termes en el seu millor sentit-, ció eficac. de la mateixa forma que un la política és el cornpromís amb la frateredifici no pot construir-se sense planols. nitat i la noble aportació de cadascú a Pero la política que adopta mecanisrnes

47 41

manipulable-, dels crits que impedeixen d'eficacia no pot confondre aquests rneescoltar res més que els propis crits, concanismes arnb la politica mateixa, perque vertits en una tirallonga, sinó des de la aixi la politica quedaria reduida a les fórmules de mantenir-se en el poder. La bofermesa de les conviccions racionals. La indignació, pero, si vol mantenir el seu na politica (en el mal sentit) seria sempre valor d'expressió radical de desacord ha la que fan els nostres i la mala politica la que fan els altres. Aquest maniqueisme de ser excepcional, per no transformar-se en un drama mediocre conduit per progroller es nornés una mostra d'anti-il.lustració. Les Llums. fessionals dels baixos sential contrari, obliguen els ciutaCombat, en primer Iloc, ments. la ignorancia i la superstició dans a instruir-se, Us proposo dues proves senzilles els inciten a ceri per aixo centra la seva activitat car la saviesa, els en .['escola, pública, universal, laica Per saber, en una provoquen a ascontroversia, si és sociar-se per ser fraternal o fratriciforts i, al cap i a la fi, els motiven a estida: la dels acords parcials i la de la rniramar-se per assajar formules de felicitat. da als ulls.

La fraternitat és I'estimació altruista Dues parts que discrepen fraternalque justifica esmercar una part del nostre ment, per molt lluny que es trobin, segur ternps al servei de la república, i aquest que podran descobrir algun punt de conservei de la república és la més noble de- nexió. El bon negociador sabra destacar les proxirnitats per emfatitzar les diferenfinició de poiítica. Aquesta es avui la micies, si cal, i aixi conduir a I'altre a un litancia ideologica d'un personatge que acostament. El desacord no es necessaes situa molt més enlla de la seva afiliació de partit i que és José Luis Rodriguez riarnent negatiu i pot ser I'exteriorització Zapatero, a qui em permetreu que espura i simple de la complexitat de les coses. El desacord esdevé perjudicial quan menti com un referent personal i no com es vol caricaturitzar la complexitat i forun element de propaganda. Contra aquesta aposta republicana de Zapatero, mular esquernes reduccionistes per utilitels seus enemics del principal partit de zar-los com elements de combat. El deI'oposició (que podrien ser simplement sacord és encara més nociu quan adversaris, com ho son moltes formas'empara en I'autisme i en la incomunicacions parlamentaries rnenors) opten per ció. en la desinformació i en la mentida. situar-se fora de la república, en la mentiDues persones que parlen poden mida i la difusió d'idees dissolvents i fratricirar-se als ulls o no. Mal senyal qui parla sense mirar als ulls al seu interlocutor! des. La politica de la fraternitat expressa amb fermesa les conviccions i cerca el Pitjor encara, si només contempla la taudialeg en un terreny central de trobada: la la que els separa como si estigués conpolitica fratricida crida amb mala educacentrada en el joc dels escacs. .. Qui no mira als ulls, amaga o vol amagar com ció i violencia els seus insults i sembla preferir que el país es situi en el pitjors és. evita transparentar-se, tracta d'engaescenaris. abans que reconeixer als alnyar I'altre per aprofitar-se'n o per fer-li tres la més mínima virtut. mal. La vida és comunicació i aprenentatNo vull dir que la política de la fraterge, el que ha de perrnetre acceptar donar nitat no admeti, per exemple, la indignavalor a les opinions d'altri i poder renunciar parcialment a les opinions propies. ció davant un suposit que la mereixi. Clar que la indignació ha de poder trobar una Aquest és el camí per avancar. Un cami via per exterioritzar-se! Pero no des del vedat d'entrada als que desvien la seva soroll infame dels crits -sovint un soroll mirada. als que no poden sostenir la rni-

tes i que no sobreviurien en la pau- es rada dels seus oponents, als que no són capagos ni de gaudir dels ulls dels seus dediquen a la producció de sorolls, vells amics o dels seus amants. o nous. reals i inventats, pero sempre Cercar acords, ni que siguin petits, exagerats i amplificats. No és que rebuti mirar als ulls caracteritzen I'actitud dialo- gin militar en la solució i que formin part del problema, és que, probablement, el gant. Tancar-se en els propis dogmes i mirar al terra representen símptomes de problema no existiria ja cense ells!

I'actitud monologant. El dialeg és deLes nostres receptes educatives, mocratic, creatiu adre~adesa una i fraternal, mentre veritable escola de La fraternitat és I'estimació formació al llarg de que el monoleg altruista que justifica esmercar tata la vida, mar6s autoritari, estequen una linia de ril i sovint fratriciuna part del nostre temps al servei de la república treball polític que da. Cantipolítica esta representada només pot tenir un per un fals dialeg horitzó optimista i trufat de monolegs impertinents i repetique, en fer-nos veure I'extraordinari potencial de considerar-nos part d'un nosaltius. La politica de la fraternitat requereix, tres no restringit, com deia al principi, ens per contra, polir la pedra bruta de la noscompromet amb la construcció de la retra temptació al monoleg i seguir els conpública universal. Aixi entes, el republicasells dels antics: audi, vide, tacere.

Escoltar, veure i callar, la fórmula per nisme basteix una política amb solids fonaments, de laicitat, llibertat i justicia, descobrir el silenci o els silencis que son pero amb capacitat de dubtar, com un imel portic de la receptivitat al pensament dels altres. Una de les vies de I'autocons- puls interior a la llibertat de recerca i com un reconeixement al valor que li donem trucció personal es troba, precisament, en I'administració dels silencis. a les idees d'altri.

Es veritat que, sovint, la politica de les El soroll i el silenci són, des d'aquesta perspectiva. conceptes antonims. Només institucions ens pot conduir a la decepció. el silenci permet escoltar i veure i, per També, no ho neguem, a determinats moments de satisfacció i adhuc de triomf, tant, aprendre i aprehendre, jutjar i decidir, transigir o reclamar. El soroll ens subpersonal, compartit o col.lectiu. Pero mergeix en un ambient d'excitació aquesta politica -que no hem d'abando~,>, i manca de control que nar normalment, excepte quan sentim un imperatiu de protesta que només condueix a la ., , necessitem expressar per reacció irracional. a I'allunyament, I'abstenció I'enfrontament i. en o el vot en blanc- és nodarrer terme, a I'odi. més, com he dit, I'instruEls professionals de * c e ment de la politica de la la generació de conflictes -els qui fraternitat que, basada en la fe en el genere huma, viuen precisament ens faci avangar poc a poc de que hi ha-r cap un món millor gi conflic%. .S

,

1

A91

43

Rodant Carme Miquel

Quui mrrem al reu msrar entre r o a aquestz multiiud, stnie cap altra mem que participar. Qum aplaudirn un cspccraclc. una bpcia o un mnccn. 1 apccillmcnr, quan enr enorgullim de la nmtn c u l t m i la nostra tradicionĂ­, m m quelcom norrre que a l dcfcnsar. Prr airh, i per mnlra c o s a m&, a El Cortc InglCr cna ~enrimun m& 1 himentar la mlnira catalana i donar-li supon.

-

P i r i ~ i i d o ro6uJdel S ~ ~ U P U P U P U dr K r i m c r r dr I'MI'BC.

les recomanacionS

Ayaan Irsi Ali: "La meva vida, la meva Iliberfat".

Cercle de lectors. Barcelona 2007.

Havia llegit forqa als diaris sobre aquesta dona, pero totes les noticies que rebia eren molt contradictories. En un rampell, encara no sé exactament per quin estimul, vaig decidir entrar a una Ilibreria i comprar-me un llibre de I'Ayaan Irsi Ali. Resulta que n'hi havia dos. Em vaig decidir per aquest. I'altre és sobre articles que havia fet i que es titula "Jo acuso".

Em vaig decidir pel que explica la seva vida.

A tots aquells que consideren queja n'hi ha prou amb lnternet i amb el diari per estar ben informats, convé dir-los-hi que, de tant en tant, va bé aturar-se i llegir un Ilibreque ens relligui moltes informacions esparses. Als diaris veiem titulars que es refereixen a la pobresa a I'Africa, a la practica de I'ablació de clitoris, als matrimonis forqosos. a la desaparició de les dones a I'espai públic. als hornicidis per qüestions "d'honor", i un llarg etcetera. En aquest llibre hi trobem les explicacions a tots aquests titulars. Són unes explicacions en primera per-

sona que emocionen, que impacten, que expliquen.

A mes, trobem en aquest Ilibre rnolts altres elements.

Ens centrarem en dos: el xoc cultural de I'Ayaan en arribar a Holanda, i el xoc intel.lectual d'Ayaan amb el laborisme holandes.

Pel que fa al primer tema, és molt interessant adonar-se com. massa sovint, donem per fetes massa coses bones de la nostra societat. i cal que vingui algu de molt Iluny, amb quilometres de distancia i amb quilometres de respecte dels drets humans, per adonar-nos que. potser, cal que siguem més conscients del que tenim. Som molt pocs els que en gaudim.

Evidentment. cal continuar lluitant per millorar les coses, pero cal també estar alerta, no sigui que retrocedirn per culpa de donar massa coses per fetes.

El segon element és el xoc intel.lectual de I'Ayaan amb el laborisme. amb I'esquerra holandesa. Una esquerra, per altra banda. molt similar a la nostra i amb un denominador comu: el bonisme i I'autisme. Ayaan ens relata. amb molta finor i detall, el procés religiós, cultural. polític i social que porta a la brutal agressió a les dones. La inicial negativa del Parlament

a voler saber el nombre de dones musulmanes mortes per crims "d'honor" n'és un bon exernple, i no pas I'únic.

Si féssim el debat a Catalunya, la resposta de I'esquerra seria exactament la mateixa que a Holanda fa deu anys: no voler saber, no voler preguntar. Un dels arguments emprats per no voler saber les dades és que no es pot construir un qüestionari arnb elements etnics o religiosos. Es a dir, sabem quantes dones-noies han mort violentament, pero, per ser politicarnent correctes, no podem preguntar per que.

I en no fer-ho, el problema desapareix. Podriem dir el mateix pel que fa a les noies que desapareixen de les escoles catalanes a la pubertat, sobre I'ablació de clitoris, etc.

Ella no enganya ningú, afirma que és una politica monotematica i busca recolzaments. i al final el partit liberal I'hi ofereix ser diputada i ho acaba essent. Pero, un cop inicia el debat al Parlament, planteja que un dels elements mes significatius de la postració de les noies musulmanes a Holanda són les escoles musulmanes. I que per acabar amb aquesta situació caldria, alrnenys, retirar les sub-

47 47

les recomanacionS

vencions públiques iio tancar-les. Per fer-ho, primer caldria carregar-se de credibilitat i aplicar-ho també a les escoles catoliques. I aquí és quan el partit liberal holandes decideix retirar-li la nacionalitat, adduint que havia mentit en la declaració de refugiada.

Fa un documental amb el cineasta Theo van Gogh, i aquest és brutalment assassinat i I'Ayaan es anIena~ada de mort. Es difícil que, en una sola vida, hi hagi tanta desgracia.

Al final, se'n va a viure als EUA i treballa en una fundació conservadora. No seré jo qui la critiqui ... A mi em passa el 10% del que li passa a ella i em faig monjo de Montserrat!

Un llibre colpidor i imprescindible per entendre una part del món actual i. sobretot, per comenGar a discutir els reptes que ens vénen al damunt. No deixa de ser inquietant que en la versió original el titol d'aquest llibre fos "La infide".

El error de Descartes

Antonio Damasio; Ed. Critica; Barcelona 2006.

Aquest llibre s'emmarca en els darrers corrents neurocientifics que vinculen el comportament de I'ésser huma i en alguns casos la mateixa esencia d'aquest, a determinats canvis organics. així documenta com determinades lesions converteixen a individus ordenats i sociables, en veritables marginats incapaces de gestionar la seva vida. tot i mantenir ntactes es seves capac iats comm cal ves i niei eciJa s. ncsemoocant en un proces a ~ i u d e s i r ~Lc tnoelLrable.

ES precisament la base d'estudis cientifics contrastats i solvents. el que fa que les conclusions siguin no només interessants. sino, fins i tot. inquietants.

Preguntes com; que és la memoria, on residiria el lliure albir. quines funcions tenen

els hemisferis, com es relaciona el cervell primari, mal dit primitiu, amb el mal di1 superior de la racionalitat i com aquesta relació és el que permet a I'esser huma sobreviure i progresar, es van desgranant al llarg de les pagines, oferint interessants observacions sobre la seva relació amb el nostre jo.

Planteja dubtes inquietants que I'educació haura de plantejar-se, ja que hi ha qualitats i capacitats educables i d'altres que no ho san. El que vol dir una escola i uns moviments educatius més complexes, mes ajustats als individus, pero alhora amb mes capacita! dinfluir en I'individu. en influir en allo que realment és pot canviar. Pero també planteja interrogants a la justicia. potser hi ha delictes originats per una malaltia que no impliquen ni culpa ni perdó. perque ni són voluntaris ni son corregibles, com els leprosos fins fa ben poc. lndubtablement un llibre a Ilegir.

lnstruiu-vos i sereu lliures, associeu-rrosis e x u forts, esiimeu-vos i sereu felices

moviment 1 laic i progressista