Espai de Llibertat - núm. 46

espai de

llibertaT

l'l'vista ci' esquerres pf'r a la formació, la reflexió i l'agitació políLicA

Sego 11 tl'im estl'e 2007 :LiO

('11

ros

1':1 ll1ollogl'Mic: La pressa 1;(,lIln'l'isl ;l: ¡{;llal'l B;lilo

46

Numero 46.

Pnmer tnmestre 2007 Director: Jordi Serrano Subdirector: Vicenç Molina Consell de redaccio Xavier Bretones. Josep Sellarès, Gemma Martín. Fabian Mohedano.

Santi Castellà , Ferran Escoda.

Montse López . Anton i Castells, Jordi Miralles, Xavier Domènech .

Onolllla . Joffre Villanueva.

Espa i de Llibertat.

Avinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e-mall ffg@ lalc .org www.laic.org Tel. 936011 644 Fax 936 011 640 Edita: Fundació Ferrer i Guardia Impremta: Primera Impressió. SL Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Maquetació: Fundació Ferrer i Guardia .

Assessorament lingülst!c: Montse López . Vicenç Molina

Revista trimestral.

Preu: 3,50 euros.

Subscripcions: 14 euros/any.

Dipòsit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136- 1581 Espai de Llibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català .

La linia editorial d'aquesta revista és el IIlurepensament. per tant, les opinions del consell de redacció. les trobareu a l'Editorial, la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qui les firmi.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Llegir Joffre Villanueva

5

La reflexió Declaració de Brussel·les Gent dels pobles d'Europa

8

El monogràfic : La pressa En Madrid , cada dia es el último Jordi Serrano La raó del neguit, la incertesa del sentit Vicenç Molina Cartes contra correus electrònics Jordi Miralles La pressa és negoci Antoni Castells Les presses i la política Oriol Illa Mitjans de comunicació, entre la pressa i l'oblit Ferran Escoda L:entrevista Rafael Bailo Fabian Mohedano La col·laboració Benvingut Dominic Arantxa Coca- Domènec Luengo Superant la postmodernitat Xavier Bretones L'apunt Un maçó incomprès: Krause Fernado de Yzaguirre El més petit de tots...

Xavier Domènech

46 1

11 13

17

21

23

25

27

35 37

41

46

La creació Isidre Manils

45

Les recomanacions Ll ibres

47

ed i lo l'i al.)

L'ou de la serp

2

Una pel·lícula d'Ingmar Bergman ens dreta de tota la vida . No saben fer altra cosa. No valen per a res més. Continuen situa en el rove ll d'aquest ou . El de la serp. Aquell en el qual s'incuben les dinà· sent fidels als origens feixistes de tots els miques d'excitació de les ba ixes passeus fu ndadors i procreadors - aquells sions, de l'odi fonamentat en la mentida , tan enyorats "siete magnificos"- que, potde la crispació i de la por. D'aquella meser per la pròpia força de la història , semna de por que condue ix a la pèrdua de blaven més mode rats, més controlats, capacitat de reacció d'una part de l'opinió menys exage radament partidaris del terpública , a la renúnror que no pas els cia a l'exercici de seus con tinuadors N'estem farts. Vés per on: les consciències contempo ranis . cal una dreta no embogida , lliures. Aqu ell a por Però no tenen reno fanatitzada, que impedeix la ll imei . Ni hi ha per no manipuladora , no mentidera bertat i que, canaon agafar-los . litzada pels mateiTen im un problexos que l'han promogut , desemboca en ma . N'estem farts. Farts de la Conferènel feixi sme. Fan servi r els recursos de cia Episcopal Espanyola i la seva cadena sempre, con fiats en què, al final , ens troCOP E, del diari El Mundo, del Partit barem amb la serp. I en què alguns, o Popular. Potse r serà l'hora que, des dels potser molts, con fiaran en els encantasecto rs de l'esquerra progressista , reivindors de se rps per tal de no prendre mal. diquem la necessitat - la urgència- d'una Mentrestant, cal enredar tant com sigui dreta no embogida , no fanatitzada , no possible , mentint , insultant, falsejant totes manipul adora, no mentidera. Sí, diguemles dades de la realitat , perquè ja se sap ho clar: volem una dreta que es dediqui que una mentida acaba per torna r-s e una a defensar els interessos dels poderosos, veritat a base de repetir-la moltíssimes com sempre, amb actitud s civilitzades, vegades, com practicava el doctor sense irrompre de forma abrupta en la viGoebbels. Res d'això no és nou. Ho han da democràtica i sense escalfar permavingut fent des de sempre. Són els henentment el niu on la serp del feixisme reus directes d'aquell a se rp. És l'extrema posa els ous \

el punt de vista de ForgeS ~

~ ......-:

b

fAXiE :-..:

\

•

Expo sició

El risc de l'asfalt La Diputació de Barce lona posa a dlspos .ci6 dels aiurtarncnts de la provincia de Barcelona l'exposic;ó .. [ I n sc de l'a s fa l t ~ amb l'objectiu d',nformar, senSIbili tzar ¡ preveni r elo; jove ~ del r iSC de la carretera I de posar èmfasi

t'n es pr-lII;:ipill'!o

ca u~

de ls ilccidt'nl<,

www.diba .catJplajove amb la gent jDve , f em un bon equip

la con signA

Llegir

Joffre Villanueva.

Secretari general de J'MLP

Això del gust per la lectura , catorze anys, hi ha algú que et bàsicament, és un avantatge. fa llegir La Regenta, La CelesAixí de clar. Considerant que és tina o Los Pazos de Ulloa . I és opcional , doncs és millor que clar, si fins aleshores et divert'agradi llegir que no pas que ties, doncs de cop comences a t'avorreixi o et posi de mala ll et. avorrir-te. Però potser no és De la mateixa manera que és això i m'equivoco de mig a mig , millor que t'agradi qualsevol tide manera que no continuo per pus de menjar que no pas que aquí, que me la jugo. Deixemsiguis un llepafils. També és miho en que no sabem què passa. llor saber cinc idiomes que noEl que sí sabem és que els ínmés un. Avantatges. Un exemdexs de lectura pugen poc a ple. Qui ha pogut disfrutar les poc. I el que és més important, aturades de la RENFE més en llà del casabem que les dones llegeixen més que els homes. Ho diuen les estad ístiques i breig que suposa arribar tard? El s lectors. Ja que no avances, doncs t'evadeiho podem comprovar en qualsevol vagó xes, aprens, rius o plores. Els lectors de metro. Les dones llegeixen llibres i els haurien de fer un homenatge al tren , i no homes miren per la finestra (la finestra ho dic pels retards. El tren és un homed'un vagó de metro, ja em diràs què miren) ... o llegeixen El Mundo Deportivo. natge al temps propi , és la gran victòria de la humanitat sobre el rellotge, un inEps , que també és llegi r! Però també em vent que ha fet més per la cultura que podria llegir la guia tel efònica i no tindria la mateixa gràcia que tots els museus junts.

Però tornem a la lecÉI tren ha fet més llegir L'escanyapobres, tura. El que passa amb per la cultura que tots per exemple. Doncs les el llegir, i considerant dones llegeixen , tot un que és un avantatge, és els museus junts signe dels temps. que hi ha un interrogant I el que també sabem és que les llibrerie s estan desapareixent preocupant. Resulta que a l'escola, a perquè se les mengen les grans superfígran part de la canalla li agrada llegir. cies. Ho fan més barat, ves. Alhora , estan Fins aquí bé. Però amb l'ado lescència el desapareixent les petites editorials pernombre baixa fin s al ridícul percentatge què se les mengen les grans editorials. d'afeccionats a la lectura que ja sabem que hi ha al nostre país. Què ha passat?

També ho fan més barat . Que els grans On hi ha el tall? Com es produeix? La es mengin als petits és preocupant permeva sensació és que, de cop, quan tens què redueix les condicions per a la plura-

46 5

Ti TOL l l OC DURADA

L'obrador dels museus. Joan Vila Cinca Descobreix una joia del museu . Dia Internacional dels Museus Salons de la Casa Turull Del 17 de maig a 1'1 de juliol Organttzacló : Museu d Art de Sabadell HI coLia bora Generalitat de Cata lunya I Diputació de Ba rcelo na

TITOL DURADA

Matèria poètica. CoHecció d 'art contemporani Fundació "la Caixa " Del 31 de maig al 15 de ju liol OrganitzacIó: Fu ndacIó "la CaIxa " I Museu d'Art de Sabadell

TiTO L DUR ADA

Joan Miró. La metàfora de l'objecte Del 7 de juny al 8 de juliol O rganització: Genera lita t de Catalunya .

FundacIó Miró I Museu d'Art de Sabadell

TiTOL l l OC DURADA

Albert Arribas, Leonor Bescós, Federico Duret i Alejandro Martin.

Jornades de portes obertes Cen tre de Producció i Creació Artistica , l a Nau , c. de Cellers , 17 Del 8 al 10 de setembre , en el marc de la Festa Major; de 5 de la tarda a 8 del vespre Organització' Muse u d'Art de Sabadell

TiTOL l lOC DURADA

La Sala Tres, 1972-1979 En la ruta de l'art alternatiu a Catalunya Museu d'Art de· Sabadell i Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Del 7 de' setembre al 25 de novembre Organització: Fundació Ars. Museu d'Art de Sabadell I Acadèmia Belles Arts

Activitats didàctiques dirigides a escoles: visites guiades, tallers, itineraris i xerradl'S Activitats concertades dirigides a altres col'lectius: visites guiades. tallers i itineraris Centre de Documentació i Biblioteca Botiga i venda de publicacions Museu d'Art de Sabadell (MAS), c. del Or. Puig , 16. 08202 Sabadell Tel . 9372 571 44 , fax 93 727 55 07 Hora ri : de dimarts a dissabte. ta rda de 5 a 8. Diumenges i festius , mati d'11 a 2

Iii Ajuntament ••• de Sabadell

M A S ~llISEI I D' ARI DL SABADLLL

litat i ens deixa en mans d'un poder cada veu re, quins ll ibres has de llegir (i que et cop més concentrat. La vella idea de trobaràs en un espai preferent a qualsevol superfície) , què has de fer amb el fragmentar el poder s'ha de defensar en l'esfera política, però també en la cultural , teu temps lliure ... Aix! què complicat, si no que m'expliqu in com podem aspirar sembla que hi ha gent interessada a decidir com hem de pensar, i nosaltres rea la llibertat si les nostres consciències no hi arriben . Doncs el que estem vivin t sistint amb tan poqueta cosa . Però no és tot el con trari. I sdesesperem , el gust per la lectura va vi nés clar, un es Cal fragmentar el poder, culat a un ce rt exercisorprèn quan llibres també en l'esfera cultural infumables tenen ci de reflexió, de memòria , de críti ca ... tant d'èxit, però és I fins ara aquestes que si tinc una gran editorial i em poso d'acord amb un a gran han estat les nostres armes, o sigui que superfície, puc col·loca r una bírria en un tan ca tastròfica no pot ser la situació.

PS: No me'n puc estar d'explicar el espai preferent i assegurar-me que té meu vici. La meva debilitat són els diaris èxit. No parl o dels darrers best-sellers tipus L'ombra del vent o La catedral del antics, de fa sis o set mesos. En trobes mar, sinó de llibres com els del César un per terra, d'aquells que s'usen per imVidal o el Pío Moa, autèntica porq ueria pedir que la gent deixi petjades mentre que s'escampa pertot deixan t un rastre tes rajoles no s'eixuguen i t'ho passes pipa comparant el que es deia fa sis mesos de mentides i falsedats que només poden amb l'actualitat . Grans idees que han frainteressar a qui ja té molt de poder i en vol tenir encara més. cassa t, operacions polítiques celebrades com si fossin brillants estratègies i que no Passa igual amb els diaris , cada cop han passat d'un regat curt , equips de futmés en mans de grans grups empresabol que havien d'escombrar-h o tot i ara rials (empresarials és la forma més suau d'anomenar-los , perquè ja m'explicareu s'arrosseg uen , opin ions que es repeteixen, opinadors que canvien d'opinió ... quin tipus d'empresa interessa als Són una mina. Fins i tot pots rellegir Halliburton , Carl yle i companyia) que et recomanen quin canal de televisió has de l'horòscop! \

46 7

la l'cfl cxiÓ

Declaració de Brussel·les*

Gent dels pobles d 'Europa de les consciències privades, peró mai des de les institucions. I ambdues posicions han trobat ressó en alguns dels goQuan es compleixen cinquanta anys de la fundació de la Comunitat Europea, verns dels paisos de l'ampliació, aquells embrió de l'actual Unió, representants que veuen en la Unió una institució de la qual obtenir rendibilitat económica i estadel moviment associatiu democràtic, laic i progressista, reunits a Brussel,les, han bilitat financera , per mitjà de la subvenció, redactat la següent Declaració, com hoperó que aspiren a jugar el paper de pemenatge a l'esperit fundacional i als vaons del rostre més agressiu del capitalislors que el sustentaven. me transnacional. No per casualitat són els millors aliats de No es tracta d'un Els eurocínics volen l'actual govern dels manifest simplement Estats Units. Ja se'ls commemoratiu. A estabilitat financera , hores d'ara, i des de coneix com els "eurendibilitat, rocínics ", i tenen en diversos sectors, sense cap cohesió política s 'està procedint a aquest parell de bessons d'extrema qüestionar una part d'alió que en constitueix el tret fonamendreta polonesos la seva imatge més forassenyada . tal, com ara el respecte a les llibertats civils, als drets socials i laborals, a l'espai La Declaració, per tant, s'ofereix com un manifest de caràcter decididament huptíblic considerat des del respecte laic per a totes les opcions lliurement expresmanista, inspirat en les mil/ors tradicions sades. Hi ha un intent de deslegitimar el del pensament democràtic europeu, que substrat polític i social d'Europa per tal volem situar en l'horitzó de referències de situar la Unió Europea en un simple d'alió que constitueix el nucli de l'opció per la llibertat, el progrés, la justícia somarc de lliure mercat, sense ànima ptíblica. Hi ha un intent de reintroduir valors cial, la pau i la fraternitat entre els ciuta confessionals tan sols defensables des dans i els pobles.

Les raons d 'un manifest

8

'Acordat als 25 dies del mes de març de 2007, senl el 50è aniversari del Tractat de Roma i de la funda·

ci6 de La Unió Europea

Declaració de Brussel·les

- Mantenim que l'Estat ha de romandre neutral en qüestions de religió i creences, En aquesta Declaració, nosaltres, la sense afavorir-ne uns o discriminar-ne gent dels pobles d'Europa , afi rmem els uns altres. nostres valors comuns. Ens basem no - Sostenim que la llibertat personal ha de combinar-se amb la responsabilitat sonomés en una cultura o tradició particular, sinó en totes les cultures que formen cial. Ambicionem crear una societat justa, l'Europa moderna . basada en la raó i la compassió, en la qual cada ciutadà i ciutadana siguin ca- Afirmem el valor, la dignitat i l'autonomia de cada persona, i el dret de totes paços de jugar el seu paper plenament.

- Defensem tant la tolerància com la llielles a la màxima llibertat possible, combertat d'expressió. patible amb els Afirmem el dret drets de cadascú.

La llibertat personal Donem suport a la de tothom a una ha de combinar-se democràcia, els educació pública amb la responsabilitat social i integral. drets humans i la - Rebutgem la intisobirania de la justímidació, la violència i la provocació a la cia i aspirem al màxim desenvolupament possible de cada ésser humà. violència en el foment dels conflictes, i sostenim que aq uests han de resoldre's - Reconeixem el deure de tenir cu ra de la humanitat, incloent-hi les generacions a través de la negociació i per mitjans futures, així com la nostra dependència legals. de, i la nostra responsabilitat per, la con- Defensem la llibertat d'i nvestigació dinservació de la natu ralesa. tre de cada esfera de la vida humana , - Afirmem la igualtat entre l'home i la doaixí com l'aplicació de la ciència al servei del benestar de la humanitat. Busquem na. Totes les persones, independentment de la seva raça, el seu origen, la seva reemprar la ciència de forma creativa i no ligió o creences, llenguatge, gènere, destructiva. orientació sexual o habilitats , han de tenir - Defensem la llibertat artística , valorem igual tractament davant la llei. la creativitat i la imaginació, i reconei- Afirmem el dret de cadascú a adopxem el poder transformador de l'art. tar i a seguir una religió o creença Afirmem la importància de la literade la seva elecció. Però reiterem tura , la música, i de les arts plàstique cap grup no ha d'utilitzar les ques i escèniques per al desenvolupament i la realització seves creences per limitar els drets de ningú . personal \

46 9

TOTHOMSUMA www.terrassa.org

el monogrMiC

En Madrid cada dia es el último

Jordi Serrana Director d'Espai de Llibertat un restaurant , la gent , quan soFa quasi deu anys un alt dirinava el mòbil , l'agafava i parlagent politic em va demanar que va, deixant-te tirat. També em l'ajudés a dissenyar noves idees so rpreni a molt que, quan prepolítiques de cara a afrontar els nies un cafè a mig matí , o quan problemes dels joves. Durant un d'ells tancava el mòbil , t'exaproximadament un any vaig pliqués que tal ministre havia dit anar regularment a Madrid , on no sé què, o que hi havia hagut vaig conèixer i relacionar-me una riuada a l'índia, amb 3.000 amb molta gent. La majoria eren morts. Tot de notícies que, norjoves, i els altres, dels que surmalment, els mortals llegim l'enten per la tele , per entendre'ns. demà al diari. I, parlant de diaQuan vaig inicia r aquests treris , aquest tipus de gent de la balls, una amiga madrilenya política se' ls llegeix tots , de tal manera molt brillant i a qui l'hi espera un futur enque, a les deu del mati , si parles amb un cara més brillant, em va dir: "vigila Serrana, en Madrid cada dia es el últid'el ls et pregunta si has llegit l'article de ma". No vaig entendre el que em deia. fulanito ... Si dius: és que jo només compro dos diaris, un d'abast nacional i el del Havia sentit a dir allò de que Madrid era meu poble, quedes fatal. I ja em sembla el foro, el Mad rid de los Austrias o la luz en Madrid i altres coses d'aquest estil. acollonant comp rar dos diaris cada dia!

També em va passar que, fent alguna Vaig demanar aclariments i em va dir que, quan estàs als alts nivells de la políd'aquestes coses a Madrid , a algú se li tica a Madrid , és fàcil , per exemple, que va acudir que era importantíssim que estant en una reu anés a no sé quin lloc d'Espanya, a nió t'oblidis d'anar És fàcil que, estant en una reunió, a buscar els fills ajudar el jefe en t'oblidis d'anar a buscar a la sortida de un acte difícil. els fills a l'escola ...

Havia d'anar-hi l'escola. amb avió i estarFa deu anys era l'inici dels mòbils, i va ser la primera m'hi dos dies. Jo havia anat a Madrid novegada que em vaig trobar amb que, més per un dia. Va ser tanta la insistènd'una reunió de 10 persones, 8 parlessin cia que li vaig haver de dir que no portava pel mòbil. Vaig parar la reunió i ho vaig més calçotets a la maleta , que era imposprohibir. Em sembla una manca d'educasible. Aquell individu va intentar solucionar ció sensacional. Va ser la primera vegatots els problemes logístics i, evidentment, da, també, que vaig veure que, estant en me'n vaig tornar a Barcelona.

46 11

12

meu , un jove li va voler fer una demosD'aquella etapa em vaig quedar amb tració de com funcion ava ... L'amic - el la se nsació que això passava a Madrid Gabriel- (e l Gabriel ha acceptat treball ar perquè allí hi ha el poder real i que, per amb ordinador a canvi que tots els artitant , era fàcil deixar-se portar pel corrent cles els fa amb un únic arxiu de word qu e impetuós del pode r si, per casualitats de es diu "edit" i que esborra cada vegada). la vida, hi estaves a prop. Ara el que penEn acabar la demostració va dir: És clar l so és que, efectivament , a Madrid hi ha el Ara entenc perpoder real - per això els empren- Ciutadans -i polítics- han de treballar què els joves no teniu temps de yen tant els cales hores justes, dormir-ne res, ni de ll egir. talans que volen les adequades, Aquest invent com partir-Io-, fer vacances, descansar no el vull per però el que em a res. sembla és que a Tot plegat , és més acusat en els pol íCatal unya , des de fa sis o set anys, hem tics que en la resta dels mortals, però a amad rilenyat els costums. Aquesta malaltia , si mplement, va arribar abans a poc a poc es va estenent aquesta disbauxa. A més, els horaris de la pol ítica són Mad rid que a Barcelona. Però no tan sols cada vegada més extensos: jornades que a Barcelona , aquesta malaltia ha afectat s' inicien a les vuit del matí i s'acaben o infectat tot el país : fin s el darrer regidor a l'una de la nit , dissabtes i diumenges d'una ciutat mitjana , sap, en temps real, inclosos. No fan mai festa, sempre si el presiden t ha dit o fet... amaten ts. si el seu alcalde ... Però no només això, la Tot pl egat, no pot se r gaire bo. malaltia afecta també les associacions i Necessi tem polítics - i ciutadans en genepersones normals i corrents. Tot hom agafa el mòbil o la palm en qualsevol situaral - que treballin les ho res Ju stes, que dormin les hores adequades, que desció. Abans hi havia l'horro r vacui ... Ara hi ha una nova malaltia : l'horror sonor. cansin els caps de setmana i que facin les vacances com toth om . Si no, anem A més, en aquests anys, s'hi ha afegit l'ús massiu del CO rreu electrònic -en què , llestos. de cada 100 mails, només un en realitat Aban s, les persones tenien por de la soledat , ara tenen por de no parlar amb t'interessa-, la palm , maleït invent que fa alg ú. Ningú no accepta el silenci. Potser que quan quedes amb algú, mentre amb la gent , ara , té por de sentir- se a si l'agenda de paper trig ues tres semateixa . Ara, a qualsevol ragons a saber si et va bé i có de Catalunya , cada dia és apuntar-te el dia, l'hora i el lloc, l'últim. De fet, l'últim dia no amb la palm estàs cinc minuts esperant que l'altre hi saps quin és, a voltes està més a prop del què semfaci les anotacions pertiE' bla . En realitat, tot semnents . A més, reben mail s bla molt important i, a tota l'estona a l'endimoniat l'hora de la veritat, TOT aparell. Només ens faltava el messenger. A un amic ÉS MENTIDA.

•

A

I el cas és que sembla que n'estiguin convençuts.

Convençuts que tan so ls tenim una opció directa, ràpida , efímera.

el monogl'àfiC

La raó del neguit, la incertesa del sentit. ..

Vicenç Molina Professor d'Ètica empresarial (UB) tesa? fugissera, a tastar alguna coseta més o menys relacionable amb El neguit cansa , la pressa alenun hipotètic benestar, altament teix la reserva de mecanismes inestable, per cert , molt poc tanmentals de contestació, l'atavagible i prou fonedís. Opció, evilament ens fa invertir temps , dentment, que cal experimentar energia i recursos en sessions de pressa. De pressa , com és el d'estranyes teràpies alternatives moll de l'os del gran mercat de o gimnàstiqu es d'ambigu caràcl'espectacle del capitalisme del ter frenèti c, episòdicamen t capaconsum frenètic. De pressa, ces de deixar el cos baldat , a que, si no, t'ho trau ran de les canvi d'emblanquinar el cervell mans! amb un supòsit histri ònic de nirDe debò que es pensen que vana més que absorbent. Així tots hem incorporat aquest maleït mecaserà factible no pe nsar mai més en la innisme -mental, físic i anímic- de la presconeguda raó d'aquest neguit, fonamentada en l'absència de ce rtesa d'una mínisa com a paradigma d'una actitud racional ? De debò que es pensen que a tots ma explicació racional sob re quin se ntit ens interessa , ens agrada o ens va bé podríem donar-li al neguit. .. La incertesa això de relacionar el progrés , el desenvodel sentit de la raó del neguit ens sotmet lupament - personal , econòmic, social, a la liquiditat de mínims requisits fu giscultural- amb la rapidesa? De debò que sers i efímers d'una postmodernitat en alglJ creu que això té a veure amb què la buidor explosiva, immediata, gloguanys de probal , substitueix ductivitat? De qualsevol dediDe debò que es pensen debò que s'i macació "enraonaque ens creiem que no hem de parar gi nen que penda" a la refl exió. per viure, per pensar, sem que no teA la reflexió coper mirar cap endins? nim cap més municada i inremei que esclaterpersonal, invitzar-nos a una tecnol ogia que ens obliteractiva, complexa, viva, capaç de ga - nou paradigma de l'ordre tecnocientideixar-nos sentir com es capta l'existènfi c post modern- a no parar ni un cia en el present , capaç de deixar-nos moment? I a no parar per pensar, a no pensar què vo lem i què fem i què som en parar per viure, a no parar per mirar, cap aquest ara . endins i cap enfora, deixant-nos endur I és que si ens dediquéssim més a enper l'efímer gust ombrívol de la immediaraonar, mirant-nos els ulls, tastant-nos el

46 13

gest i practicant la paraula, tindríem una temporània a l'atomització, a la fragmenpossibilitat de con tundent ferm esa activa tació social , a la descohesió. Cal anar de que esfondraria tot aquest immens abopressa consumint tota l'allau d'ingerèncador de xarxes buides amb què han cies informàtiques que pretenen segrespretès omplir-nos de tràfecs que no vo len tar les intimitats, que dificulten la interacdir res ... ció social del cara a cara , del cos a cos, El capitalisme de consum , el model hide la carn a carn . Cal anar de pressa perdominant en l'actual marc de relacions consumin t tot el que aparenta ser indissocials i econòmiques -i , dissortadament , pensable per autosatisfer les expectatives també de vegades en les mateixes relad'un cos que ha d'anar de pressa per recions humanesjovenir-se contímarca un ritme nuament -és a dir, Tot per tal que no gosem molt clar ha de retrocedir en ni tan sols a pensar en aprofitar el seu mateix i completament trepidant: cal anar de temps- , molt de el temps de manera lliure pressa , de prespressa , abans que i creativa .. . sa ... De pressa el pas del temps per treure'n el màreal faci inevitable xim profit d'un temps que has de comprar que la mateixa pressa hagi deixat l'em· en paquetets fragmentaris que no fan alpremta profunda d'un esgotament definitra cosa que fer-te'l perdre, per tal que no tiu que ens duu la consciència clara del l'aprofitis per tu mateix, per tal que l'hagis no-res. Cal anar de pressa per organitde comprar a aquells que te'l volen venzar·se la vida més en ll à de la feina i de la dre. Darrera sempre hi haurà els grans casa , per tal de fer moltíssimes més acticentres comercia ls, els grans centres fivitats "extra ... ", en horaris marcats i apre· nancers, els grans complexos mediàtics ... tats, que impliquin el contrapreu d'un a és a dir, fonamenta lment, els grans quota, d'un altre consum , i de deixar·nos bancs, beneficiaris de la interacció arraconats contra la resta del mur del econòmica fren ètica sense fronteres. Tot temps que ens pugui quedar, tot perquè el temps, és el que cal comprar. De presno puguem gosar ni tan sols a pensar en sa. abans que no hagi caducat. I més de la possibilitat d'aprofitar-lo de manera lliure pressa , al ritme que marquen les aparents innovacions que representen variai creativa. cions d'un mateix tema. Comprar de Un dels sociòlegs resistents a la invapressa, per tal d'organitsió de les buidors d'azar-se la vida , esclavitparença postmoderna , zant-la consum int proZygmunt Bauman , s'hi reductes financers que fereix amb nítida precilliguen el present i t'hiposió: tequen el futu r. Cal anar "Per tal d'incrementar de pressa consumint tota mena d'innovacions la capacitat de consum que haurien de servi r dels consumidors, no per alliberar-nos de la se 'ls ha de deixar des· càrrega del temps i que, cansar mai. Se 'ls ha de en realitat , ens condiciomantenir sempre des· nen el poc temps disponible, perts i alerta, cal expoperquè l'hem d'invertir en la sar-los constantment a xarxa d'hiperconnexions que noves temptacions per· augmenta la tendència conqué es mantinguin en un

46 15

estat d'excitació que no defalleixi mai, en un estat de sospita permanent i d'insatisfacció contínua."

La rapidesa , la immediatesa , la velocitat, per no deixar reflexionar, per no poder aprofundir mai més en quin és el sentit últim de les coses que fem i quina és la raó del perquè ens interroguem sobre aquest sentit. t.:imperi absolut de la gran teranyina global de l'absència

de sentit, de la manca de cami per a la recerca de la raó. t.:estupidització tecni ficada . L.:espectador que consumeix en passivitat , però de pressa , en comptes del subjecte actiu, conscient i crític, que sovint ha d'anar més a poc a poc. Cap paraula , però molt soroll continu. El gran no-res . El zero, sense infinit. No ens ha de sorprendre tant. Ja ho deien alguns dels clàssics del cinema : "Danzad, danzad, malditos ..." •

• 16

el monogràfi C

Cartes contra correus electrònics

Jordi Miralles President de la Fundació Terra En un món cada cop més acden dilucidar. Els mateixos sicelerat, el correu electrònic s'ha lencis que separen unes lletres convertit en una forma ràpida de d'unes altres. Els mateixos sicomunicació. Però els e-mails , lencis entre l'eternitat que sepaper la seva pròpia essència, no ra l'impossible. Perquè més permeten transmetre els sentienl là de tota voluntat sempre hi ments tal com ho poden fer les ha l'amor que empeny el desig de construir. En el fons , tu i jo, cartes. Tot i que es poden guardar e-mai ls en format esborrany, construïm amb delit i a crits el estan pensats per a la immediapropi món . tesa buida.

Confesso que sóc un addicte al El més divertit de tot plegat gènere epistolar, al qual m'hi és que res no canvia. AI capdavaig avesar a mesura que els vall, som qui som ens agradi o no. Potser amics i amigues s'esborraven de la proximitat. El 1984 vaig assistir a un curs el més difíci l és saber qu i som cadascun de nosaltres. Les meves lletres potser d'educació ambiental a Costa Rica, i vaig són incomprensibles , perquè el llenguatconèixer una bona colla de persones de ge del cor, a vegades, ni un mateix no el l'Amèrica central. La relació d'un curs inpot comprendre. tensiu d'unes I, tanmateix , són 600 hores en L'efímera lleugeresa del correu parau les d'allò poc més d'un electrònic acaba matant més personals, mes , va deixarla permanència del gènere epistolar nos a tots plepotser són tan intimes que ni la gats una empremta notable. Així que , de retorn a llenceria més fina no ho pot amagar.

L.:efimera lleugeresa del correu casa, va comença r una intensa relaci ó electrònic acaba matant la permanència epistolar amb moltes d'aquelles persodel gènere epistolar. I, sense aquesta denes. Però també amb els amors fugissers posició dels sentiments del text treballat, dels estius, en plena joventut, que van demanar cartes que el correu electrònic la distància entre les persones perd la profunditat que permet la carta escrita no va poder vèncer anys després. des de la paciència i el temps infinit.

Tot plegat pot semblar molt llunyà.

"Jo només vull sentir cada matí l'aire No pas més ll uny d'o n em trobo sempre .. fresc des del balcó, vull poder cantar al voleiant en pensaments inescrutables Sol mentre va sortint de darrera les munque, de vegades, només els silencis potanyes, sentir com , una a una, les gotes

46 17

18

Però jo em vaig resistir, i avui els arxius d'aigua del mar van esqu itxant la meva pell mentre em submergeixo, vull veure annexats fets amb el processador de textos s'han convertit en el nostre estàndard els estels que il·luminen el ce l fosc i van de comunicació i pode n conservar la indesapareixent molt a poc a poc, mentre la lluna, somrient , s'enfil a. Jo vull poder tensitat d'un a comun icació emoti va.

Una s'amaga darrera les paraules sorveure com les flors van aconseguint, migides del cor i una altra ho fa darrera la ca en mica, convertir-se en Bellesa . Vull quotidianitat sentida amb amor. La vida , senti r la immensitat de la vida al meu vola voltes, sembla que ens mena per catan t. Vull solament ser feliç i poder fer femins inescrutaliços els qui m'envolten. És No he dubtat de tornar a l'escriptura bles i, en realitan difícil d'acontat, és tan sols manual per deixar un testimoni seguir això? ..." una expressió més personal, Ai xò m'ho vas de la nostra amb la cal·ligrafia pròpia força interior. escriure fa anys.

Per què ens Poc a poc, la distància i la pèrdua de conti nuem escrivint? Tu plores, jo filosofo, tu pateixes , jo hi poso abnegació, tu imacartes , però també les diferències d'anar gines, jo viatjo a la meva Itaca pròpia . Tot madurant i escollint camins diferents, van fent de se lecció natural, fins que, al cap és el mateix. Perquè darrera les teves llàde 20 anys, ja només quedaven dues grimes , o les meves lletres dibuixant papersones amigues a l'altra banda de raules consecutives, hi ha la impotència l'Atlàntic. Cap a finals dels noranta , el de saber-nos incerts i atemorits. correu electrònic va irrompre definitivaM'agrada la nit per destil· lar la quotiment com un mitjà de comunicació. Però, dianitat i convertir-la en un doll de lletres si bé la fiabilitat d'aquest sistema era suescrites amb la serenor del millor moperior al correu postal , em vaig negar a ment. Sovint, aquests arxius els deixo reposar dies i els continuo quan em ve de escriure e-mai Is. El correu electrònic es va convertir, doncs, simplement , en el sogust. L.:avantatge de corregi r i reescriure bre que contenia un arxiu fet amb és el que fa molt més facil l'ordinador que no pas les cartes un tractament de textos.

D'aquesta manera, els fetes a mà . La darrera sentiments, les expeca rta que vaig escriuriències, es podien re a mà fou el esc riure amb tran1988. Tanmatei x, puntualment , no quil·l itat, i després he dubtat de de la destil·lació quedaven entornar a l'esllestits per ser criptura manual per deixar enviats. AI principi, els meus un testimoni amics i amigues més personal centreamericans com el que tran smet la veien en l'e-mail un sistema fantàscal·lig ra fia tic de comunicació. pròpia.

Avui em ve a la memòria una anècdoperò que, en aquella època, era encara ta d'uns deixebles de Confu ci , enfront la el trist MSII de la majoria. El plaer d'espregunta de què farien si tinguessin l'ocriure des de la distància s'ha convertit portunitat d'actuar públicament. Un d'ells en un elixir que viatja entre les estrel les va dir que, si fos administrador del d'un continent a l'altre i la meva tossudeRegne, treballaria per eliminar l'opressió, ria ha fet que es conservi l'essència de vèncer la fam i la misèria i retornar la la relació epistolar. Un gènere que , en el confiança al poble. L:altre va dir que admón de la immediatesa actual , permet créixer la consciència i, alhora, esdevé ministrari a per aconseguir la prosperitat una espècie de i confiaria a un noble l'ensenyapsicoanàlisi graEl millor tresor de la vida humana tuïta i molt enriment dels bons és el temps_ .. La pressa mata quidora. costums i les arts.

Cada un de nosEl tercer va dir i destrueix la capacitat de pensar altres pot anar a que continuaria dedicant-se a l'esla recerca d'aquesta sinceritat interior. Explorar les tudi i en qualitat d'humil funcionari en les habilitats i donar el bo i millor de la nostra cerimònies del temple , en les assemblees essència. Segurament, tinc una passió i públiques, etc. I el quart va tocar estranys respecte per Gaia irracional. Segurament, acords a la cítara i, finalment, quan el tinc la convicció que moltes idees són caMestre el va pressionar més, va dir que duques sense saber massa perquè. Però, simplement li agradaria anar-se a banyar en el pou artesià propi descobreixo posa l'aigua del riu i que, a l'estiu , acompasibilitats que cal transmetre més que no nyat de cinc o sis homes i de sis o set pas predicar. Tinc la convicció sincera noies, prendria el sol i tornaria satisfet a que encara haig de pouar molta aigua casa . Confuci va aplaudir la sinceritat del pròpia. Si , al final del temps, segueixo quart i va expressar la malfiança amb els creient que cal madurar, no em deixaré compromisos dels altres tres. En definitien lluerna r per cap guspira va, que la since ritat amb màgica que poun mateix és l'única gués apagar la feliqualitat que hem citat de la fami lia d'explorar. humana.

L'any 1989 vaig Un dia, l'amiga de adquiri r un petit Guatemala va Apple SE 30, '. guardar la darque va durar rera carta que li més de deu havia enviat a anys i que per4- -- ••• l'escriptori del metia guardar. seu ordinador els arxi us amb la comod itat portàtil. Enmig d'una conferènque avui permet cia ministerial , l'u niversal en lloc de clicar Windows (una l'arxiu de powermala còpi a del sispoint , li va dotema Macintosh) ,

o

p

46 19

nar a la tecla que va activar el darrer arxiu llegit i, per sorpre sa de tots els assistents, abans no va adona r-se de les seves cares astorades, aquella carta transoceànica a tota panta lla es convertí en la millor anècdota de més de 20 anys de relació epistolar.

Estimada Alba, la vida continuarà i aqueste s paraules es perdran en la pròpia si ntax i d'un pensament imperfecte i una vida insuficientment noble com la meva.

Ningú no pot deixar cap altre testimoni , més enllà de lormular de forma maldestra el sen-

20

l'

tit de la impròpia existència. Potser cada un de nosaltres camina per dreceres diferents.

AI petit SE30 li va segui r un encara més petit iBook de 12 polzades que ja suma 6 anys i que continua sent la prin ci pal eina per convertir la meva vida en aquest doll d'emocions, que només les cartes escrites sota la mi rada de les estrelles poden viatjar més enllà del temps de cada un de nosaltres.

El millor tresor de la vida hu;- mana és el temps ... la pressa mata i els SMS destrueixen la nostra capaci tat de pensar \

/p

.-1'<,

I

I

7

!

Ibl' I .

JJ

el monogràfiC

La pressa és negoci?

Antoni Castells Duran Doctor en Economia Ara be , atès que, en la relació Aquest article s'interroga sobre si la pressa , és a dir, si l'ànpressa-negoci , acostuma a intervenir-hi més d'un actor, la sia, el desig de fer ràpidament pressa té unes conseqüències una cosa , fin s i tot sense esdel tot diferents, més encara merçar-hi el temps necessari, és oposades , si ets tu qui imposa negoci - el neg-oci, el no-oci-, que, segons defineix el diccionala pressa a l'altre o l'altre te la ri , es tracta de l'afer, l'ocupació, imposa a tu.

Intentaré explicar-me una mica. l'assum pte del que hom obté Tant si es tracta d'una compraun profit , o de l'acti vi tat econòvenda, com d'una negociació lamica duta a terme amb afany boral o d'un altre tipus d'asde lucre. sumpte, si una de les dues parts D'entrada, es pot dir que la aconsegueix imposa r la pressa a l'altra, pressa és una mala consellera per a té la partida pràcticament guanyada, és a qual sevo l afer, perquè en general impedir per a ella la pressa és un bon negoci deix poder disposar del temps necessari i per a l'altra part un mal negoci. per reflexionar-hi , va lorar els seus pros La part que imposa la pressa ho fa i contres i decidir en conseqüència. Això no es pot confondre amb perllongar inneperquè ella ha disposat prèviament del cessàriament el temps, és a dir, amb temps necessari per preparar-se i analitzar l'assumpte, i l'altra part no, bé sigui allargar-lo més enllà del que cal per fer perquè no podia les valoracions perpreveure'l , bé per tinents, cosa que no Qui imposa la pressa priva manca de previsió, respon a altra cosa l'altre d'autonomia i pot, així, o pel que sigui, que a la paràlisi , imposar-li les seves condicions amb el que la part fruit de la por a decidir. que coacciona amb La pressa , a més, et porta a actuar la pressa priva l'altra de bona part de la amb precipitació i, en conseqüència , a seva capacitat autònoma de reflexi onar i pot, així , imposar-li amb facilitat les pròcometre errors fàcilment evitables , que en pies argumentacions i condicions i realitel millor dels casos t'obligaran a haver d'esmenar-los amb la consegüent pèrdua zar un bon negoci, tant més bo com dode temps, provocant l'efecte contrari del lent sigui per a l'altra . que es pretenia aconseguir. Això és el En definitiva, l'important és posseir el que reflecteix aquella dita castellana : con trol del propi temps, dins dels límits que la situació i les circumstàncies per"vísteme despacio que tengo prisa".

46 21

22

pre amb pressa. Ha de llevar-se amb metin , i, en cas que es vulgui fotre l'altre, pressa , anar a la feina amb pressa i, una desposseir-lo de l'esmentat control. vegada a la feina , treballar amb pressa , Per al capitalisme, imposar la pressa assisti r a cursets del que sigui amb presés negoci. En la producció de béns i sersa . Si té fi ll s petits, els ha de port ar i re veis , donat que compra temps al treballacoll ir de l'escola, de les classes de reforç dor, l'interessa que aquest vag i amb presde l'anglès , les mates ... de les activitats sa, doncs així produirà més articles extraescolars esportives, culturals .. . semi obtindrà més benefici . En els negocis , la pre amb pressa, al temps que aixi ja "s'epressa també és important, perquè al caduca" els nens en pital , pe r la seva la pressa. Durant pròpia essència , li No queda temps per adonar-se cal increm entar- se les vacances de l'absurd, irracional i inhumà - temps d'oci i despermanentment i, cans?- cal anar a per això, tan imque és el món que vivim, portant és l'increesq uiar, a la pl atja , i de com vivim ment obtingut per a navegar, a busunitat com la velocar bolets, cal viatcitat am b que ho fa, és a dir, les vegades jar, que vol dir visitar deu països en vuit que la mateixa unitat pot incrementar-se dies i, a més , fotog rafi ar-ho o filmar-ho en un periode determi nat de temps. tot, ca l anar als parcs temàtics ... i fer-ho En el món actual les relacion s capitatot, necessàriam ent, amb pressa,... listes no dominen solament la producció Cal fer tantes coses que no queda alde béns i serveis, sinó que s' han imposat tre remei que fer-h o amb pressa . arreu , han acabat dominant pràcticament D'aquesta manera, no queda mai temps totes les relacions socials, tot l'espai de per pensar i refl exionar, ni per relacionarla vida de les persones, convertint- t'ho se amb els altres i posar en comú les nostres preocupacions, aspiracions i detot en simple mercaderia, des de la cultura a la salut, l'ensenyament... fin s l'oci , sitjos. No queda temps per adonar-se de que han convertit en negoci. No és, per l'absurd , l'irracional i inhumà que és el món en el que vivim, i de com vivim. Això tant , estran y, ten int present que per al capitalisme la pressa es un bon negoci, que és el que interessa el poder : les persones que només corren, que no pensen , el món en el que avui vivim sigui un món són persones submidominat fins extrems ses, fàcils de control ar grotescs per la pressa .

L i dominar. Correu , co~~;;~~ê;;~~~ I, a més , t'omplen la vida de coses alie' rreu , mal eïts l nes, amb el que es dóEn definitiva, per tant , na l'aparent paradoxa d'esper al capital, la pressa, a tar saturats i, alhora , més de ser un bon negoci en l'aspecte econòmic, ho totalment bu its, doncs no hi ha res propi , que hag i pasés també en el polític. I, per contra, tant per a l'individu sat pel sedàs de cadascú i, per tant , assimilat com com per al conjunt de la col·lectivitat, la pressa és, a propi.

En el món en el que vien tots els aspectes, un mal vim , la gent ha d'anar semnegoci \

I

el monogràri C

Les presses i la política

Orio l Illa Politòleg Aquest treball és fruït de la com a suma de voluntats difeficció i imaginació de l'autor. rents, quan no oposades. Quina Qualsevol semblança amb la és la realitat de la política des realitat no és més que pura de la rulina diària, des del dia coincidència. Cap dels actors a dia? que hi intervenen estan inspirats El primer que cal fer al mati és en d'altres de reals .... però pollegir la premsa. L:autèntic poder drien ser-ho. a la nostra societat: declaraLa política no és amiga de la cions dels líders polítics, articles reflexió. De fet, molts errors políd'opinió, tertúlies radiofòniques, reaccions a declaracions prèvies tics de gran envergadura són deguts a la pressa. Pressa per i esdeveniments imprevistos, aldecidir, pressa per opinar, presteren inevitablement l'agenda sa per reaccionar. Per prendre bones dediària. Comença un nou dia. El terreny de joc queda definit en l'àmbit políticocisions cal pensar les coses. Rumiar-les.

Reflexionar-les. Contrastar-les. Però la mediàtic.

Potser s'hauran de canviar una o dues política no sempre deixa marge per al temps. Element imprescindible per penreunions per fer forats a l'agenda que sar: el temps. I, d'altra banda, una activipermeti n cobrir les contingències, o incontinències vertat que cada dia demana i exigeix bals, d'aquest D'una sola gestió es pot generar més solucions; la o d'aquell. Quan més paper que el que cal acaba un dia política. per escriure una novel·la Són compatinormal , amb tota bles la política seguretat, un i el temps? Va existi r una època en la càrrec de l'administració pot haver rebut qual els polítics es preparaven els discurde mitjana entre 30 i 40 mails amb gessos i s'escrivien els llibres o articles. La tions a fer, peticions per atendre o conseva activitat era bàsicament la parl asultes a resoldre, i haurà realitzat o atès una trentena de trucades, que, a una mitmentària i legislativa. La gestió, ta l i com l'entenem avui , i la quantitat de serveis jana de tres minuts, faran un total d'una que ofereix l'administració pública, simhora i mitja fixa diària al telèfon . plement, no existien. Avui, la complexitat Per poder estar al cas de l'acció de de les societats es converteix en complegovern , s'hauran de preparar aquelles coxitat de gestió. En multiplicitat d'actors. missions, consells d'administració, juntes , En hores dedicades al consens, entès patronats i altres òrgans necessaris per

46 23

24

donar legalitat a les exigències d'una adPodríem resumir-ho en un projecte polític ministració pública de la qual ens hem a llarg termini. dotat. Totes aquestes activitats es succeEl professor de filosofia política de la eixen en un marc de relacions social s Universitat de Barcelona, JM Bermudo, i humanes que req uereixen allò que els diu que, des d'un punt de vista estrictapostmoderns anomenen "intel· ligència ment teòric, l'anomenat problema polític emocional", que no vol dir res més que ha de saber acomplir i compaginar dues conèixer una mica la psicologia de l'indiescomeses: en primer lloc, pensar la polívidu. El tracte humà, la simpatia o empatica com a gestió i adm inistració dels detia, el caure en sitjos de l'indivigràcia abans que du. És a dir, Les tecnologies de la comunicació aquesta gestió ser graciós.

Una setmana no ens afavoreixen : compliquen molt inabastabl e que, espera prop de l'entorn relacional dia a dia, dóna 20 reun ions o cobertura a tota trobades, de les mena de servei quals s'elabora documentació prèvia , acpúblic i al conjunt de l'acció política de tes i seguiment. Si no hi ha temps , semgovern . En segon lloc, pensar la política pre ens podem enganyar farcint l'agenda al servei d'un a idea d'home. Potser és de dinars i sopars que contribuiran més a aquest un element més abstracte, però la nostra salvatge i insana agenda. Això és impo rt ant en el llarg recorreg ut. per no parlar de dissabtes, aquell dia en Defineix quin és el grau i el preu de la el que també treballant sembla que el trenostra llibertat, quin és el punt òptim en ball sigui menys dur. la igualtat entre cadascun dels individus D'una sola gestió es pot generar més i, finalment, quina és la solidaritat que s'exerceix en la nostra comunitat . Això paper que el que cal per escriure una novel· la. Però re s de tot això serviria sense sempre ha estat així. Però, malauradanord de ruta . El vector sobre el que cal ment, avui, el temps apreta. Hi ha més dirigir-se. Per això la política és prioritzacoses a fer, però el dia continua tenint 24 ció. És optar en un espai on el con fli cte hores. És el que el professor de psicolod'interessos és constant. És escollir l'opgia social , Kenneth Gergen, anomena la ció que més s'assembla al teu ADN ideosaturació del "jo" en el qual les tecnologies de la comunicació, lluny d'afalògic. És, en definitiva, "transformar" .

Tota aquesta seqüència d'un ~~ vom-nos la feina per treballar dia qualsevol a l'administració " menys, ens la com pliquen pública pot donar sensació \ d'una forma Inimaginable, de caos , però algú podrà /' mulllpllcant exponenclaldi r -i amb raó de ser- que ,ment el nostre entorn recal un cert ordre i un dilaclonal És, entre d'alrector d'orqu estra. Una tres, l'entramat de les certa disciplina cartesiarelacions socials d'avui na. Planificar i saber cap / el que no dóna massa a on es va. Una idea d'hotemps per pensa r. També me polític i projecte per a en la política. Us haig de la poli s - dit d'una altra madeixar aqu í. M'espera una nera, la nació o el país. reunió i faig tard.. \

ci monogl'àfiC

Mitjans de comunicació, entre la pressa i l'oblit Ferran Escoda Peri odista Si no fos per la pre ssa, d'actualitat simultània ha arribat aquest article que ara llegi u no amb el periodisme digital, amb hi fóra, si no fos per les empenlntern et podem llegir actualitzates urgents de la pressa , no sorcions permanents i gairebé ens ofereixen les noticies que han tiria a l'hora ni aquest ni cap alde passar, ens fabriq uen les notre mitjà de comunicació. La ticies instantànies, al moment. pressa que tot ho embolica és part consubstancial del periodisExplica un vell periodista que, de la mateixa manera que no me, una de les seves característiques principals, la seva millor menjaríem hambu rgueses si veei na d'anàlisi , potser l'única. géssim com es fabriquen, tamL:allau d'inform ació que cada dia poc no hi hauria lectors si veens inu nda es construeix amb gessin com es treballa a les presses, amb la fantasia de la noticia redacc ions. Potser si comprovéssim com d'última hora que enca ra ha d'arribar, la precipitació histèri ca domina les deciamb l'excés de totes les urgències. La sions en una redacció qualsevol, ens cospressa fin s i tot conform a l'estil peri odístaria més d'empassar- nos les noticies de tic. Com millor s'esc riu un article és amb cada dia. l'ultimàtum del tancament al clatell.

Però una cosa és la pressa que altera les redaccions dels diversos mitjans de Portem un segle i mig d'acceleració col·lecti va? potser comu nicació, i una altra cosa ben difed'ençà de la segona L'actualitat que sempre rent és la pressa part de la revolució té pressa no té memòria, que aquests mitjans industrial? , i ens o en té ben poca anem adaptant senprovoquen en la se remei a l'increnostra vida quotidiament constant de velocitat, som com una na. És així. Si seguim el ritme de la inforpedra barranc ava ll, cada cop més ràpid . mació peri odística entrarem en una veloAi xí que el periodi sme, que vol ser mirall ci tat induïd a, en un negu it vital que del present, treballa immers en la pressa sempre en demana més . La informació escampa el virus de la pressa. M'aixeco global.

El periodi sme és efímer, així que per un mati i ni escolto les noticies de la ràdio, ni llegeixo els diaris, ni poso la televiforça ha de te nir pressa. El diari del mati, al vespre ja grogueja. Avui els diaris van sió, ni res de res, em conform o amb les tan de pressa que ja no esperen que els petites novetats famil iars i prou. De cop, compris, te'ls regalen. Però la fantasia alguna cosa s'ha dissolt, m'he desfet de

46 25

la pressa que m'empeny cada dia a estar informat. Ja no és el desig de saber, de conèixer què passa, és la pruïja de consum informatiu , de seguir la seva cantarella apressada que ens excita , que ens accelera sense necessitat. Però no lenir pressa és com no tenir ambició, un gest sospilós socialment. El cas és que, quan el periodisme no té pressa , es converteix en reflexió llibresca , en hislòria; així que eslem condemnats a la velocitat creixent.

26

l:actualitat que sempre té pressa no té memòria , o en lé ben poca.

L:enlluernament de la novetat, la frivolitat a que obliga la urgència, comporta l'oblit.

La torna d'aquesta pressa que ens empeny sense descans , i sense la qual tampoc no sabem treballar, és la B ignorància , la grollera falla de memòria. La pressa és barroera i imprecisa , però algú ha de lirar pel dret. Si hagués tingut més temps, aquest article no hagués estat pas millor, però a mi se m'hagués fet més llarg \

l'entrevistA

Rafael Bailo

Fabian Mohedano Espai de Llibertat

President de la Federació d 'Associacions d 'Scouts d 'Espanya (ASDE) 2003-2007. Actualment n 'és el vicepresident

1999 vaig ser escollit secretari - Ens pots explicar una mica la general d'ASDE , responsabilitat teva trajectòria associativa? que vaig ostentar fins a l'any - Començo de ben petit, a l'edat 2003 . quan vaig assumir la prede 8 anys m'incorporo a l'escoltisme a ASDE . Més endavant, el sidència de la Federació fins a l'actualitat.

1986, a l'edat de 17 anys, comencen les meves inquietuds - Quin balanç fas dels teus tres polítiques incentivades per les anys com a president federal, mobilitzacions estudiantils ara que justament acabes? d'aquell any. Vaig dirigir, durant - Crec que ha estat una etapa dos anys, el Sindicat d'Estudiants d'Aragó, del qual molt bonica en la història ja gaivaig ser secretari general des rebé centenària d'ASDE. Les condicions d'enfortiment i cohesió orgade la seva fundació, el 1986, fins a l'any nitzativa que es van donar en el període 1989. Com a responsable associatiu a anterior, permetien com ja indiquem en el ASDE he desenvolupat múltiples serveis.

Vaig ser coordinador de l'agrupament nostre programa, donar passos de ged'AS DE a Calatayud quatre anys, postegant en la nostra evolució pedagògica , riorment em vaig incorporar a les platainstitucional , i organitzaciona!.

El balanç en si és molt positiu. Hem enformes de representació juvenil , sent fortit internament membre de la Comissió ASDE , l'hem doLes meves inquietuds polítiques tat d'una imatge Permanent del comencen als 17 anys, renovada i moConsell de la amb les mobilitzacions estudiantils derna. Hem Joventut d'Aragó avançat en la imdos anys (93-94) , secretari dels Scouts d'Aragó quatre anys plementació del nostre Sistema de (94-97) . Vaig presidir el Consell de la Programes. Hem crescut en el nostre reJoventut de Saragossa dos anys (96-97) coneixement internacional , avui ASDE és i, finalment, em vaig incorporar a la dinàun referent escolta mundial en matèria de mica de la nostra Federació ASDE. L:any Programa Educatiu . Hem avançat molt en

46 27

28

- El 2007 se celebra el centenari de la gestió dels nostres recursos humans adults, amb l'aprovació del nou Sistema l'escoltisme. Quins creus que han de ser els reptes que ha d'encarar per al Federal de Formació. També hem cosegle XXI? mençat la tasca del nou Equip Federal de - Els reptes són la qualitat, el creixement Creixement, a fi de diversificar la nostra oferta educativa, perquè arribi a més joi el compromís social. És necessari aproves en tot l'Estat. Hem diversificat les fundir en el nostre Sistema de fonts de finançament tant públiques com Programes dirigit als nostres joves per fer-lo més actual i atractiu , tal com ens privades, aconseguint ja passar del milió d'euros de pressupost. Hem avançat en demana el mètode escolta. Posar l'acla transparència cent a millorar la qualitat de les de la nostra Ser escolta suposa una manera gestió amb l'exnostres activimés de servir la societat i de ternalització de tats i els serveis desenvolupar-te com a ciutadà lliure que oferim a la l'a uditoria econòmica. societat.

Hem crescut en la nostra participació tant Tot això facilitarà el gran repte de créixer, en el Consell de la Joventut d'Espanya , amb l'únic objectiu d'oferir a més nens com en la Plataforma del Voluntariat i en i joves l'oferta educativa de l'escoltisme la Plataforma d'Organitzacions d'Infància . com a veritable "Escola de Ciutadans".

Hem ingressat a la Plataforma Estatal Per a això serà imprescindible enfortir d'O NG 'S, a la Plataforma Estatal d'Acció les polítiques lligades a la millora de la Social i a més hem signat tres convenis, preparació dels nostres recursos huque creiem que seran molt interessants mans adults. I tot això, amb un objectiu per al futur d'ASDE , amb UNICEF, amb clar. compromís social. Servir la nostra Objectius per al Mil·lenni (ONU) i, el més societat per millorar, des de la nostra mirecent, amb la Fundació Ferrer i Guàrdia. núscula aportació, el món en el qual ens ha tocat viure.

- En general, qué ha representat per a tu ser escolta?

- Creus que ASOE ha canviat en el seu - Canviaria una mica la teva pregunta: enfocament social, per exemple, amb la Què representa per a mi ser escolta? En recent signa fura del conveni amb la present. L.:Escoltisme és un mitjà i no una Federació Estatal de Gais. Lesbianes fi. Algunes persones cometen l'e rror de i Transexuals? cons iderar l'escoltisme una final itat en si - ASDE no ha canviat. ha evolucionat. mateix. Per a mi ser escolta suposa una Ja fa sis anys que vam signar unànimeforma més, com moltes altres, de servir ment el nostre Compromís Federal , el la societat en la qual ens ha tocat viure. nostre ideari en definitiva . No obstant Ser escolta m'ha permès desenvoluparaixò, durant uns quants anys hem estat me com a ciutadà lliure i compromès. dedicats a preparar la nostra maquinària L.:escoltisme és un magnífic mètode per interna, a resoldre els nostres problemes aprofundir en l'educació en valors, una organitzatius. Sens dubte, tot això ha esco la de ciutadans, que treballa per perestat necessari perquè ara puguem acmetre als nostres nens i joves desenvolucelerar el nostre motor i desenvolupar, par-se en llibertat, sent conscients de la millorar i actualitzar adequadament el necessitat de millorar el món en el qual compromís que vam adquirir allà cap vivim . Ser escolta, més que una forma de a l'any 1998. Per tant, l'enfocament sovida (com a alguns els agrada dir) és una cial no ha canviat. ja existia. Nosaltres forma de viure, una manera de participar hem tingut l'oportunitat de començar el activament en la millora de la societat. seu desenvolupament.

espai organitzacions tan diverses, amb - Acció Escolta de Catalunya és l'última uns objectius i fin s tan clars, us permet organització federada incorporada. Quina veure la globalitat de la societat actual. creus que pot ser la seva aportació en Això és fonamental per evitar creure's en els pròxims anys a la Federació? moltes ocasions el melic del món. A nos- La seva aportació ha estat i és fonamental en aquests últims tres anys i ho altres ens passa molt . A més, compartir l'experiència i el treball i beneficiar-se de seguirà sent en el futur. Acció Escolta de manera transversal dels treballs que caCatalunya està formada per un conjunt dascuna de les vosmagnific de pertres organitzacions sones que han L'escoltisme ha de continuar portat a ASDE , realitza , segur que incrementant és beneficiós per als des del seu el seu compromís social vostres socis. La Congrés vostra aportació a la Fundacional, tota societat catalana és brillant i estic conla seva energia al servei de tots i totes vençut que el vostre model serà exportat els que formem ASDE . La seva aportació a la resta del conjunt de l'Estat. Hi confio. en el futur no ha de canviar molt del que ha estat fins ara. Agraïm enormement les seves reflexions i aportacions en els de- Tu treballes en un gran grup cooperatiu molt important a Europa, i tens coneixebats que ara mantenim. Sens dubte la ment que l'MLP té una cooperativa de seva aportació més important va ser el treball mixt, els socis de la qual són els seu lideratge en la celebració del Seminari Internacional sobre escoltisme esplais, els grups escoltes i els casals de joves ... Quina opinió et mereix aqueslaic Plural.es.? En aquest mateix sentit, ta opció per arribar on no pot arribar ha de seguir aportant els seus recursos l'altruisme? ideològics i humans per al benefici - Sens dubte la societat del conjunt de la nostra orgacivil s'organitza per nització, per con tinuar desenaconseguir millorar les volupant el nostre comcondicions de vida dels nospromis social. tres ciutadans. Les institucions no sempre hi arriben j, - Ja fa temps que estem sobretot, quan ho fan és de en contacte i que coneivegades amb massa interesxes el nostre projecte. sos creats. Les cooperatives Ens agradaria sade treball mixt , com la ber quina opinió et vostra, són una forma mereix el adequada d'aconMoviment Laic i seguir, d'una banProgressista? da arribar a ofe- Ti nc un rir serveis gran respecnecessaris te per l'MLP i, d'altra bani les orgada, donar la nitzacions constància que s'hi i professioagrupen. nalitat que Crec que alguns el fet d'ind'aquests tegrar en un mateix

serveis ne-

46 29

Biblioteca Fundació Ferrer i Guardia Nou Centre de Documentació Juvenil de l' MLP

www.laic.org

lQJ :

accé~

Centre de Docu~ntadó

Juvenil

al catàleg o ... ·line

Ja pots consultar el catàleg on ·line.

El Centre de Documentació Juvenil és una eina especialitzada en temes de joventut i polítiques públiques.

!: m"/~

laIc I

progressista

IlIlItl.l( il~

I-'r;nl. t' .... ' l'l'm'I i CU.InJI,)

cessiten i que el voluntari at no pot garantir. La participació del treballador en la gestió empresarial aconsegueix, al seu torn , el compromís social de l'empresa i les bones pràctiques internes i externes de l'org anització. És, sens dubte, una fórmula reeixida que necessita sempre tenir clar el seu objectiu social per sob re del benefici empresarial , que també Podem tenir un s'hi donarà.

Barcelona . Crec que poden ser magnífiques, amb un nou enfocament molt més actual i, fins i tot, valorant l'oportunitat d'obrir-les a la resta d'Europa, amb una àmplia participació internacional. Sens dubte és un projecte desafiador però que pot se r molt bo per a nosaltres i en el quall a co l·laboració de la Fundació és fonamental. He d'agrair el suport protagonisme i la il·lusió que important en el moviment escolta els dirigents de plural i laic la Fundació ens - AI desembre de traslladen . Estic 2005, ASDE va organitzar el Seminari internacional co nvençut de ls grans beneficis comu ns que aquesta relació bilateral tindrà Plural. es. Les conclusions i rep tes són de en el futur. gran dimensió. Per què us decidiu a treballar el tema de la laïcitat i fins i tot lide- L'escoltisme, de vegades, té una imatge rar-lo a nivell mundial? negativa. Com t'agradaria que es recone- Hi té molt a veure Acció Esco lta de gués el moviment i especialment ASDE? Catalunya i la Fundació Ferrer i Guàrdia. És massa dir també que anem a liderar- La imatge negativa a la qual et refereixes parteix del desconeixement real dels Ia a nive ll mundial. L:escoltisme plural i laic està desestructurat. Els escoltismes objectius de la nostra organització per part de la immensa majoria dels ciutaconfessionals tenen estructures fortes dans. Estereotips fabricats als EUA no i consolid ades en el temps que influeixen són gaire positius per al nostre treball. en les decisions que adopta el moviment.

El moviment escolta, com ja he dit abans , Això fa necessari tornar a com ptar amb és una magnífica escola de ciutadani a un a plataforma de trobada i intercanvi per que permet, com també ho fan altres moa les moltes, cada vegada més, organitviments, educar en llibertat en el desenzacions escoltes nacionals que es declaren laiques o plurals. El propi moviment volupament de ciu tadans compromesos.

ASDE , al se u torn , ho fa amb aquest toc a nive ll mundial està interessat a tenir un que ens fa diferents de la re sta d'o rg anitreferent mundial que les agrupi. I en aq uesta tasca, que no és fàcil, hi som nozacions escoltes a Espanya. Des de la pluralitat, el respecte a totes i tots , i el saltres. Jo espero que en el pròxim trienni aquest objectiu es pugui desenvolupar, compromís social. i desitjo qu e ASDE hi tingui un protago- Lligat amb l'anterior i, com que tu has nisme important. estat president del Consell de la Joventut - Fruit d'aquests contactes i col· laborade Saragossa, per què creus important la participació dels escoltes en aquests escians, la Fundació Ferrer i Guàrdia i ASDE hem arribat a un acord per realitpais interassociatius?

- Els escoltes hem estat creadors, juntazar diversos projectes conjuntament. ment amb altres organitzacions, de les Quins en destacaries especialment? plataformes de participació juvenil i dels - Per sobre de tots, que són molts i inteespais interassociatius com els Consells re ssa nts, destacaria especialment la cede Joventut. L:escoltisme no és aliè al lebració al 2007 , Centenari de l'Escoltisque li envol ta, i com deia abans, no és me, de les Jornades Universitàri es de una fi sinó un mitjà. Per tant, és fonamenPedagogia Escolta a la ci utat de

46 31

32

sones que ho practiquen com per a les tal la participació dels nostres joves en empreses que ho promocionen. Espanya aquests espais. Els escoltes hem aportat encara està molt per darrere d'aquests molt en el seu desenvolupament països, no obstant això confio que el futur i tenim molt a dir-hi. És cert que aquests camina cap a polítiques de foment de la espais moltes vegades són d'estructura febl e, que es mouen en ocas ions per inparticipació voluntària dels ciu tadans en la vertebració de la nostra societat. Cada terès de determinats moviments. Per això vegada sorgeixen més oportunitats per a la nostra aportació des de la neutralitat això i, al mateix partidista i el nostre compromís ciutadà , Es tracta d'una tasca altruista temps, existeix una major consciència pren molta major reque exigeix llevància. social. És cert que un alt compromís personal de vegades les estad ístiques contra- Com creus que diuen aquestes dades, no obstant això la s'ha de protegir l'activitat altruista que desenvolupen milers de nois i noies en el fein a que realitzen , per exemple, més de 4000 joves voluntaris a ASDE , és una comoviment escolta ?

- Per a això és imprescindible un recosa per la qual hem de seguir lluitant. neixement social que, malgrat que coEspero que Governs socials a Espanya mencem a veu re'l, en ocasions encara no caminin en aquesta direcció. disposa del reconeixement oficial. La Llei - Qué els diries als joves que cada del Voluntariat va voler avança r en això, però no va aprofundir en el fonamental. cap de setmana estan exercint el seu compromis per tirar endavant el seu La tasca altrui sta en altres països europeus gaudeix de reconeixement i, fins i agrupament? tot, de beneficis fiscals, tant per a les per- Els donaria les gràcies pel servei que

desenvolupen. La nostra organització eximental que no s'impedissin els vincles de geix un alt compromís personal que no relació amb la resta de les organitzacions escoltes de l'Estat, i que al seu torn afasempre és fàcil de combinar amb treball , estudis, amics, etc. Sens dubte l'esforç vorís la leg ítima aspiració de coordínar que realitzen és molt valuós i gràcies a l'escoltisme català en una organització totes elles i ells podem arribar a oferir la única i reconeguda, sense exclusions.

Confio que en el futur prevalgui el diàleg i nostra opció educativa a milers de nenes el treball comú , sé que en això hi treballa i nens. Moltes vegades són els grans desconeguts, però acti vament Acció Fem una aportació Escolta, per realpoques organitzacions poden prement fer de la des de la neutralitat partidista Federació una inssumir de comptar i el compromís ciutadà titució forta i il ·luamb un nombre sionada, que repretan alt de joves senti sense embuts l'escoltisme que es disposats a donar-ho tot per millorar la societat en la qual viuen . Em sento molt practica a Catalunya. orgullós de presidir una organització amb - La pregunta més difícil per al final. uns recursos humans adults tan valuosos Quina és, al teu parer, la relació que i compromesos. t:organització treballa dia s'hauria d'establir entre una realitat naa dia per faci litar-los la seva tasca, però cional com Catalunya i el conjunt de sense tots ells mancaríem de sentit. l'Esta t?

- El senti r de la realitat nacional de - Fes un balanç del treball de la FederaCatalunya no és molt distint del sentir nació Catalana d'Escoltisme i Guiatge des cional de moltes altres comunitats. Sens que Acció Escolta de Catalunya n 'és dubte , AS DE va saber ja fa quinze anys membre. Com veus el futur de l'escoltisme català tu que has contribuït al seu resoldre aquesta qüestió des de l'acord, el diàleg i el reconeixement dels legítims procés de reconeixement? interessos de cada poble o comunitat.

- La Federació Catalana d 'Escoltisme i Vam optar per una federació en la qual Guiatge va néixer i es va transformar des conjuntament establíssim l'acord de comdel sentir i les necessitats demandades petències comunes des de la lògica cesdes de l'escoltisme català , no obstant sió de competències. Amb el temps això ha evolucionat poc o gairebé gens Espanya no caminarà de manera diferent. en els últims anys. Tots hem con tribuït generosament, i no ha estat fàcil, per Amb normalitat i des de l'acord \ aconseguir un acord en el qual era fona-

46 33

] Les activ~ats d'estiu

Compartir amb la natura

[0&]

Cam organitzar un tampamef1t ecològl( [05]

a l'esplai I rescoltlsme

• I

La mare dels ous del calendari

[04]

• I

'a

¡" L.I

1,,,,_,1

r<

"

ro,

la coHabol'aciÓ

Benvingut Dominic

Arantxa Coca-Domènec Luengo.

Psicopedagogs Sala de Parts. Box-2 , 17'05hrs 2006- Primidi nivós (2 1 de desembre) Solslici d'hivern . Barcelona Benvingut Dominic .

Benvingut a la llum , a l'èter, al medi fluït i lliure. No el sorprenguis dels teus gràcils moviments, aquí la resistència és mínima, a parlir d'ara serà així i, si no ho és, quelcom va contra la leva essència, lluita per aconseguir ser ll iure, com vas néixer. Benvingut, t'estàvem esperanl.

Benvi ngut al teu lloc, hi havia una vacant existencial exclusivament destinada a que tu la cobrissis , una vacant només per a tu , benvingut , t'estàvem esperanl.

Benvingut perquè el pentagrama del ri gor t'espera , necessita la teva adscripció fidel , alhora que la teva implicació en la descoberta. Però benvingut també a la imprevisibilitat, ets imprescindible per tal que l'atzar mantingui la seva essència capriciosa i, per tant, sigui atzarós l'amor.

Ha començat el teu camí lliure, Dominic, Benvingut a l'escalfor que et busques la roda de la història i del transcórrer quan perceps que darrera teu hi ha el noetern ha tornat a girar una infinitèssima res i la contrahistòria , benvingul a la comvolta més amb panyia que rela teva arribada, clames per Des de la teva arribada com va girar trencar la solequedes obligat a percebre que res , existencialment dal genètica, absolutament res , és perquè sí amb tots nosalbenvingul a l'estres i així con titranya sensació nuarà fent-ho. Percebem segurament la de la necessitat amb noms i cog noms, transcendència del gir d'ençà la seva benvingut a la leva autonomia, benvingut, dinàmica continua, permanent i inexorat'estàvem esperanl. ble, deurem de ser molt importants perquè això esdevingui així moment a moBenvingut a les abraçades que demanes, als con tactes que necessites, als objecment, espai a espai , en el que podem imperfectament entendre com existència tes que esperen ser mirats i examinats i realitat , en el que imperfectament t'inper tu , a la teva voluntària dependència, tentaràs explicar. benvingut , t'estàvem esperanl.

46 35

Precisament per això has de saber ben aviat que tot allò que observis, toquis i imaginis, allò que sentis o sobre el que reaccionis es el teu escenari, l'indret on et desenvoluparàs, l'espai que t'acollirà o t'exclourà, l'element que t'agredirà o que et donarà recolzament. Un espai que necessita de tu tant com tu d'ell.

El que hi ha al davant teu , però també el que no veus o el que ni tan sols imagines, tot plegat és

teu en la mesura que et defineix, però també en la mesura que espera i necessita ser influït, copsat, canviat , transformat o revolucionat per tu . Tot t'espera perquè tot et necessita constantment , com ens espera i ens necessita a tots nosaltres en cadascuna de les nostres accions i omissions. Perquè des de la teva arribada quedes obligat a percebre que res, absolutament res , és perquè si \

36

l

la col·laboraciÓ

Superant la postmodernitat

Xavier Bretones Psicòleg

La revolució sense passamuntanyes "Ningú no ha vist mai una abella democrata. Genèticament, l'abella és monàrquica: el seu sistema polític va inscrit en els seus gens i no és lliure de qüestionar-ho. En canvi, cap home està en aquesta situació. Tot home ha d'escollir els seus valors, tant en l'àmbit moral, com en el social i et polític' (Meirieu , 1998).

I com bé escrivia Max Aux en La Gallina Ciega: "Estos ¡óvenes tendràn que vaIver a descubrir lo que supimos".

I és cert, perquè la desmemòria, en aquest cas sí, ens duu a un caos social. Per això, diem que cal superar la post-modernitat, si mai ha existit, i recuperar la memòria i el coneixement. Cal continuar i recuperar la idea de revolució centrada en la lliure emancipació de les persones , la igualtat de drets i de deures i la fraternitat de la I com també deia contundentment Kant: condició humana.

Sí, cal recuperar la idea de revolució "l'home és l 'únic ésser susceptible sense passamuntanyes i a cara descod'educació". berta, sense por per afirmar que necessitem enfortir la nostra societat democràtiPotser aquesta introducció sembla òbca i plural, juntament amb els poders via, però per ser conscients d'on venim públics. Els grups d'esplai , per exemple, no són simples organitzacions interessai de com van les coses no està de menys recordar-ho. des en ocupar el temps lliure dels I també, podem Ningú no ha vist mai infants. Els grups recuperar algun una abella demòcrata, d'esplai són uns fragment dels maGenèticament, és monàrquica dels moviments nuals del nostre socials necessaris passat recent: per superar la "Si a los ciudadanos de un estada se les postmodernitat i el neoliberalisme , i per consiente que cada uno piense en polítilluitar contra la resignació davant la llei de ca como quiera y obre según piense, en selecció natural i de les causes que l'orilugar de un pueblo organizado tendremos . ginen en contra dels drets fonamentals de les persones . Hem de situar l'individu un caos social" (1944).

46 37

ENTORN, seti

é> una ín~íativa d'espia<,

constilUida com a cooperativa rmta de trabaU assoCia I I consul1lldofs que realitZi! selnis soClOedocatlJs per ab seus associals i tercers en general.

Iniciativa d'esplae ENTORN neix en el SI d'Esplais Catalans. amb.1 nom d'ESPlASH! cap. l'any 1988,

AI cap de 4 anys es cOnSt ilUeix com a cooperativa per tal de diferenciar els serveis professionals i els voluntaris de l'associació. mantenint la vinculació 8 partir dels socis consumidors.

1. Assessoreu vos.

Per Iols aquells projectes professionals que puguem rnliuar amb vosaltres .

2. Participeu.

Feu·nos saber les vostres propostes de serveis. millores en els que realillem. necessitau ....

3. Feu-nos arribar els vostres currftulum~ per poder·vos ofelir !reball.

El 1993 es fusiona amb AR EC, cooperativa de similars objectiUs lormada eTll le esplais de Badalona, adoptant definrtivament et llOm d'ENTORN, secl, DEMOCRÀTICA li nostrl yotKió toOI*lIivI lS pon de ITIInif8l1 en d'1I'I ple tont.,.. lis bfvIns óemDcf.,ics 1mb 11 perticrpecitl de fOU els socis.

do",

CATALANA Tr8balllm PI' a Iols els Cllladans di Cal llunya !NS

d, l'.n' '.menl laul d", nOllrn unllS I Ii IdenTlhud6 (ut1Uf"1I1lt IlIS .. prbpia.

INNOVADORA RlSolem crulJVJmlnl1Q nKHSllllS IIUIlIs CIn'ltS "*quIr1. ICruliulnl permen.nlment lls recurlOS lducauus IlIrIlIll/U.lius.

SOCIO\bglcs

EXPERTA Amb rIVal de rnb de 10 an~, d'npelll:nal us ojeom soluc!onl connut.du en .ctin!US on sam e.sptC!llI.IlftS

PROGRESSISTA Ponem I Ii ¡delit. Impr.Sln.1 un ide.n QUI ans Jdenlll JCI

.' -.,.t,

~ ,.

o. ...

• ..

llit r

'.

~

.mb el MovJlMnl lllc I P16urUSlSlI.

EFICIENT Ens dOI.m d'IN or;.nrtlKIÓ ulfUClurld. I IWolusiOllll par g¡w.n1. " solrinti. dels nlttlres

........

"

ENTORN, sec I Avinyó, 44 , 2n . 08002 Ba rcelono Tel. 93 302 6 1 62 . Fo, 93 301 96 94 .....1<1',....; entorn@entorn,o rg / www.ontorn .org

en el cen tre d'atenció de la societat , institucional, però encara estem en plena transició democratica. Valdria la pena amb la voluntat de fer realitat els bells anhels de llibertat i igualtat. fer l'esforç de reconèixer qui i què lluita Cal avançar en la maduresa de la per evitar que augmenti la participació nostra societat. No es pot continuar nesocial o politica dels joves. gant o menystenint una realitat.

Els monitors i monitores en la seva gran majoria són gent jove, i saben que L.:existència de grups d'esplai en el nostre pais és el principal símptoma de la estan educant en valors democratics, i també saben regeneració democratica que que l'educació L'existència de grups d'esplai és la primera enllaça amb el és símptoma de regeneració instancia de l'acpassat democració politica , com tic de la Segona democràtica ja deia Marcel·lí República i ens Domingo, Minissitua de nou en la primera línia de la modernitat europea. tre d'Instrucció Pública de la Segona Segurament ens serà prou difícil trobar República: un alt re exemple com aquest: el centre d'esplai , un model d'autoorganització de "El mestre serà el primer ciutadà de la milers de joves ciutadans solidari s que República ". de forma voluntària es comprometen Per això ens podem sentir reflectits amb els més joves i en la seva educació per esdevenir ciutadans. en les paraules de Lionel Jospin en Però quina és la diferencia i la desiun discu rs a l'Assemblea Nacional gualtat del nostre moviment d'educació Francesa: en el lleure en l'esfera europea? El reconeixement de les institucions públi"L'escola és el bressol de la República.

A més de la missió d'instrucció, ha d'asques de caràcter politic i de les educatisegurar l'aprenen tatge del ves. I segurament també, la poca civisme. Des de la Infàncon fian ça dels propis monitors i monitocia cal fer néixer i viure un res per creure's que estan fent la revolu ció. Perquè fan la revolu profund compromis amb ciÓ quan actuen sense els valors republicans, la laïcitat en primer l'esperonament i el suport material , econòmic lloc, el respecte al bé públic, l'adhesió a i, sobretot, afectiu i de reconeixement dels que una ciutadania ac'l tiva i responsable, ostenten el poder en sentit ampli. conjunt indissociaNo podem pensar ble de drets i deures". que sig ui per desconeixe ment, ans al contrari.

Els monitors i moLa nostra socie tat encara no és prou madura nitores són conscients de la seva democraticament per reconèixer els joves com a responsabilitat pública , ciutadans actius i comsabedo rs que la felicitat promesos en l'esplai. d'un no és possible sense Hem superat la transició la felicitat de l'altre. Això

46 39

ens duu a ser molt més sensibles davant de les desigualtats i les injustícies, molt més ràpids de reflexos que qualsevol altra institució davant d'un nou repte social.

I això és fàci l de comprova r veient les iniciatives envers la defensa dels drets dels infants, de la integració social de les minories desafavorides, la igualtat de gènere, la cura del medi ambient, l'internacionalisme, la participació social, la lluita con tra la fractura digital, la col·laboració amb l'escola i l'administració pública , etc.

I el més important de tot això

40

és que els monitors i monitores saben que de quatre en quatre no ho poden fer. Que cal desatomitzar el teixit associatiu , crear xarxes amb altres grups, que cal organitzar-se i dotar-se de recursos.

En definitiva , ca l crear un moviment social for t capaç de donar resposta a les pròpies inquietud s i a les necessitats del conjunt de la població. I aquest fenom en va a més després de la crisi dels anys 80 de l segle passat. És la revolució se nse passamuntanyes \

l'apunT

Un maçó incomprès: Krause, filòsof visionari Fernando de Yzaguirre.

Sociòleg Krause és un d'aquests perma filosòfic Krause va situar sonatges excel·lents del segle 1"'Ésser" (Déu), al mateix temps XIX, ara més ben conegut grà· que rebutjava "les religions" i els cies a la magnífica biografia del seus aspectes dogmàtic i esta· professo r Enrique M. Ureña '. tutari , arribant a perseguir la suo D'aquesta figura de l'idealisme perstició filosòficocri stiana: alemany cal destacar·ne quatre "No he estat mai creient en el aspectes principals: la seva alta se ntit eclesiàstic del term e (... ). consciència moral ; la seva capaVaig veure molt aviat que la vericitat com a filòsof; el seu entu· tat ha de mostrar-se per si masiasme per la Maçoneria. i el teixa (... ). Això no va ser obstacle perquè busqués vivament en seu meritori i inesgotable "propòsit vital", amb el qu al va aquesta fe la veritat que ella afrontar les difi cultats de la seva vida i m'oferia". amb el qual va abordar l'estudi i la pràctiRespecte a la Maçone ria, clau en la ca de les múltiples matèries que van des· seva biografia intel·lectual i personal, pertar el seu interès: fi losofia, maçoneria, Krause va pensar que "en els Misteris matemàtiques, lingüística , mineralogia, dels antics i en la Germanor macònica música, magnetisme animal, dret, podrien trobar-se els inicis d'aquella estètica ...

Associació pu rament humanista" que va Krause va néixer el 6 de maig de 1781 definir com la pedra de toc de la seva filoa Eisenberg. Alemanya , i va morir el 1832 sofi a pràctica. El 5 d'abril de 1805. a Munich a l'edat de 51 anys, havent deiKrause era rebu t com aprene nt en la lò' xat una obra molt gia "Arqui medes important, de la dels Tres TauUna concepció d'un Déu Després es qual només una lers". personal i infinit que rebutja petita part va puva afiliar a la lògia l'aspecte dogmàtic de les religions de "Les Tres Es· blicar en vida.

Esment a part pases i Veritables mereix la seva profund a i particular reli · Amics", on va pronunciar un discurs que giositat: el seu com movedor esperit reliva causa r gran impressió, segons F. A. giós, la seva concepció d'un Déu persoPeuckert : nal. Krause entenia la religiositat com " ... va donar mostres del zel amb el l'adoració de l'Infinit i la unió amb ell. Va definir la religiositat com "amor actiu als qual volia penetrar, amb el seu esperit inideals de la raó"' . En el ci m del seu sistevestigador i agut, en les profunditats de la

46 41

més conservadors de la maçoneria alemanya del seu temps , el que li va costar la seva expulsió de l'Ordre i l'enemistat de molts germans, entre els quals van De la Maçoneria, Krause deia: sorgir veritables enemics que influirien (és) " ... l'única institució històrica que té com a finalitat i raó de ser el cultiu de negativament en la seva carrera -maçònica i professional- al llarg de tota la seva l'home en la seva pura i completa humavida. Tot això li va dur a dir, anys desnitat", (la va definir com) "Lart d'educar prés: pura i polifacèticament l'home en tan t que "Ja m'ocupo poc de la maçoneria i lahome , i la Humanitat en tant que mento de cor el llarg temps que li he saHumanitat, és a dir, l'art de despertar, dirigir i formar plecrificat. Els nament la seva maçons alemanys La sociabilitat com a impuls bàsic volen ser enganvida; l'art d'arride l'ésser humà portarà bar a tot allò al yats; hi ha en ells que l'home està una tendència a la a grans aliances planetàries mistica que domicridat. Aporta la na la sana raó". totalitat (tots els coneixements i arts que pertanyen neDavant la polèmica publicació d'''Els cessàriament a aquesta tasca)' . tres documents més antics de la "Tu donaràs a la Humanitat el que Germanor Maçònica", Krause argumental'Estat , l'Església , la fam ilia i l'amistat no va aixi a favor seu: li poden donar: el perfeccionament multi"Si, jo també he donat la meva parauforme, equilibrat i harmònic de tota la nala d'honor de no fer públic res de la turalesa humana, arribat a una pau defimaçoneria en contra de la meva consnitiva , en una societat bella i plena ciència. I aquesta paraula l'he de complir. d'amor.. ," Però més no vaig poder haver promès Juntament amb altres germans, ( ...) Jo tampoc no puc silenciar res en Krause va emprendre una lluita oberta con tra de la meva consciència ( ... ) ja que contra l'obscurantisme, promovent la pucap societat té el dret de fer-me abjurar del meu caràcte r racional i de la meva blicitat d'escrits maçònics impresos per donar a conèixer els veritables origens obl igació com a ésser humà , ni àdhuc en el cas que jo hagués estat tan imprudent i objectius de la Germanor. Krause criticava durament el secretis me i la set de com per haver volgut fer tal promesa." Per poder dels graus superiors al de Mestre, a Ureña, Krause va valorar filosòficament i defensava l'estricta cienti ficitat de la ini històricament la Maçoneria como potser vestigació històrica en el terreny de la ningú no ho havia fet fins llavors, alhora Germanor maçònica. que va tractar de transformar-la sobre la Algunes de les seves investigabase del seu ideal , posant veritablement cions es van dirigir a demosen perill ;. trar que la maçoneria no l'existència mateixa de la es va originar a partir l~ Germanor molt més del que de cap Ordre de ho hagués pogut fer qualsevol altre reCavallers, sinó a ( partir dels gremis }(' i, form ador.

J ...."1.~." En aquest punt , de constructors de @ ~ l'Edat Mitjana E l ' _¡f , ens sembla oportú seu tarannà mno.11" '@I I subratllar que el naixement vador el va dur a ende la Maçoneria especulativa el 1717, seixanta anys abans frontar-se als sectors

doctrina de la nostra Associació i en la història de la maçoneria .. ."

42

',) / l'' ®

.l'I:'

I

9

./1' lM I

'"'Ir, I

)1r

del naixement de Krause, desafiant l'ambient de lluites de religió en què es trobava submergida Europa , i reclamant la unió fraternal dels homes per damunt de les seves diferències religioses o d'altre tipus , contenia com a idea fundacional central la permanent superació de tot allò que separés els homes, i la recerca de la veritat, a les quals Krause va ser estrictament fidel fins a la mort.

Krause va dedicar grans esforços a la filosofia , que més que un exercici d'especulació entenia com a fonament de totes les ciències. Molt aviat , va establir les bases de l seu propi sistema filosòfic : el Panenteisme , la base del qual és "la idea d'un Déu personal i infinit, immanent i transcendent a la seva creació, el món", El professor Ureña qualifica Krause de visionari en relació amb l'influx que haurien de tenir les seves idees en el futur, entre altres coses perquè va anotar en el seu diari: "mireu dintre de 2.000 anys si la meva doctrina no ha fet arrels, i quant ha influït". Per a Ureña, el krausisme no

és certament la filosofia de la nostra era, però sí que té elements que la fan actual.

Dues de les seves idees "fortes" van ser el concepte de sociabi litat com impuls bàsic en l'ésser humà, així com la seva proposta de grans aliances planetàries per al desenvolupament i ordenament de la societat \

1. Enrique M. UREÑA: Krause, educador de la humanidad. Una biografia. Universidad Comillas, Unión Editorial. Madrid , 199 1.

Exceptuant altra indicació, totes les cites utilitzades provenen d'aquest llibre.

2. Rafael V ORDEN JIMENEZ : El sistema de la filosofia de Krause. Universidad Comillas, Madrid. 1998.

3. Pedra ALVAREZ LAZARO: La Masoneria, escuela de formación del ciudadano. La educación interna de los masones españoles en el última lercio del sigla XIX. Universidad Comillas, Madrid , 1996.

Krausc pf1cg lc sc inc mClaphysischen Schriften mit bi za rren g rafi schen Darstellungell zu illu striercn; dic Dii1 gram mc <luf diesen Seiten zeigen ¿\Vei Beispil::.' le aus seiner Lebenlehn:.

46 43

44

Isidre Manils Sense titol

la creaciĂ&#x201C;

l'flIHln'/'

El més petit de tots ...

Xavier Domènech Historiador

46

Als anys trenta, durant la guerra , Jaume Miravitlles anava pensant com donar una cara amable al procés que s'estava vivint al carrer, com animar enmig d'una guerra, com transmetre certs valors en l'horror d'una ciutat atacada pel foc de les bombes. I pensant ... va idear la història del més petit de tots Un figureta pels infants, un conte i una cançó. Fou un èxit brutal. Anys després la cançó que havien escoltat milers de catalans es va perdre i encara més tard , quan la nit franquista ja s'havia extés. Pere Quart -de la mà del qual es va escri ure la primera lletra d'aquella cançó basant-se en la tradicional catalana "N'eren tres tambors ..."- la va refer. "Estimat Meet (Miravitlles) , aquí la tens" va ser la carta que li va enviar a Miravitlles. Ells dos la van conservar, però encara no la van poder donar de nou a aquells que l'havien escoltat. Hagueren de passar una anys ... La Laura no parava de tararejar-Ia mentre treballava a casa, fascinada per una història i uns acords que li venien de nou i se'm va anar posant al cap. Vaig parlar amb en Daniel -un gran coneixedor d'aquesta història- que em va fer arribar la carta de Pere Quart i vaig proposar posar-la en una expo, que es tor-

nés a cantar, que es tornés a escottar. Després en Sebas, en Cesc, en Patrick i t'Hug ens van convèncer de posar-hi la seva veu. Petites històries. Una periodista, l'altre dia m'explicava que mentre parlava amb l'Alícia Bou -una altra de les protagonistes d'aquesta història- se li humitejaven els ulls amb aquesta cançó. De petita, mentre plovien bombes, un dels seus desitjos havia estat tenir "un més petiti de tots ..", però el seu pare mai no li havia pogut comprar. Es increïble els multimples fils que ens uneixen a tots en les petites i menudes històries de les nostres vides. Del passat cap al present , del present cap al passat, setanta anys sense poder-la escoltar ...

Si n'eren tres germans que anaven a la caserna, tots tres canten a cor: Volem guanyar la guerra !

Arriba el capità i diu amb veu severa : aquest no pot venir encara és massa tendre.

La tropa ja se'n va , la mare i l'infant resten ; el més petit de tots, enlaira la bandera \

Ics l'ccomanacionS

llibreS Una veritat incòmoda

AI Gore.

Edicions 62. Barcelona, 2007 Més enllà de la pel,licula, el llibre d'AI Gore permet fer l'exercici de reflexionar sobre les il,lustracions indisculibles que demostren fins a quin punt l'espècie humana posa en perill la seva civilització, omplint l'atmosfera de gasos amb efecte hivernacle, Més enllà de les anècdotes de l'autor, aquest llibre es pot considerar l'obra de la vida d'un personatge politic que, si bé no va reeixir, no ha parat de treballar per divulgar aquesta ve ri tat incòmoda de

l'escalfament global com a conseqüència un estil de vida insostenible. Aix i que aquest llibre destil,la anys de converses amb científics destacals, i anys de convertir les seves recerques en una obra de divulgació d'una qualitat excepcional per sensibilitzar· nos sobre la necessitat de protegir el nostre únic i petit planeta, (JMF)

Confessions d'un kumba ressentit.

Oriol Malló, Col,lecció Biblioteca d'actualitat.

L:esfera dels llibres.

Barcelona, 2006, cOriol Malló (Barcelona, 1967) Premi Nacional de Periodisme 1992, ha destacat en el camp de l'assaig, sempre en referència a temes d'història contemporà· nia i aclual de Catalunya. El llibre manté l'eslil de crílica radical de l'autor i busca permanentment treure de polleguera al receptor, segurament encuriosit per un llibre que parla dels kumbes, d'un fen òmen, un movi ment , una etapa de la vida, que el propi leclor se n'ha sentit algun cop propera, Poques vegades es pot reco-

manar algun llibre que parli de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i de les enti· tats del Moviment Laic i Progressista, Aquest llibre ha fet un repàs de la història sense deambular pels tòpics i les trampes que han construit els Que escriuen la història, Ni que sigui per llegir què diuen de nosaltres necessà-

r¡ament passarà a la llista de llibres que tot dirigent laic i progressisla haurà d'haver-se llegit en el seu procés formatiu.

Tot i que no podem eslar d'acord amb lot el que diu el ll ibre ja ens posa al mateix sac que els altres moviments d'educació en el temps lliure catalans, ens agrada el punt de partida, Podem afegir que la tesi general es compartida. cautor profundament cascal pel kumbaisme, parla del seu triomf, un moviment que, al

nostre entendre el podem donar per esgotat, una via morta que ja no duu enlloc.

Conscients que les entitals de l'MLP; cenl res d'esplai, agrupaments escoltes, casals de joves i ateneus, estan profundamenl influïts pel kumbaisme, per una transició mal feta , pels 40 anys de foscor i desmobilització, per l'animació sociocultural i els valors past moderns, aquest llibre ens ha d'ajudar a posar-nos les piles i vindicar el nostre vincle amb els referents d'abans de la foscor produida per la barbàrie del feixisme i el nacional·catolicisme, amb les seves dues cares, l'espanyola i la catalana.

(FM M)

46 47

11

,

•I "La laïcitat : un model de convivència per a la societat catalana " (64 reflexions i propostes per al seu exerciCI a Catalunya)

www.laicitat.org

m V _ ....

~

EnUals DromOl0ros ~ Cooperacc ili

FaPaC I ~":·~·:·~:::··I~.. . _ _--'o

.'.1. ..... '.........

En conVBOI

Rmt;J

~

1/1

At.,u) dI: C ltdhmy..

, 1a, •

lj.fJ.l:í @ rOO) ~~,(' ....... . .-

= 'f'...Io'.

z:'r:::"'~

""'"'_F..... ". . . . . .\01.. 0lil

( \

•

Inslruïu-Ios i scrl'ulliurC's, ¡¡ssocicu-I'Os i scrcu {oris. ('"IiI1l( '(I-IO" i ,,1'(('/1 {l'Ii('os

l: mo.¡~

laic i progressista