Espai de Llibertat - núm. 45

espaide

llibertaT revista d'esquerres pel' a la formació, la l'cflcxió i l'agitació políticA Primcr tri mestrc 2007 3,:;0

l' lIl'lI~

El monogràfi c: L'espol'L l,'cnLrevisLa: Dolors Rramon

45

Núme ro 45 .

Primer trimestre 2007

Director: Jordi Serrana Subdirector: Vicenç Molina Consell de redacció Xavier Bretones , Josep Sellarès , Gemma Martin, Fab ian Mohedano, Santi Castellà , Ferran Escoda.

Montse López, Antoni Castells, Jordi Miralles, Xavier Doménech .

Oriol Illa, Jottr'e Villanueva.

Espai de Ll ibertat.

Avinyó, 44 primer. 08002 Barcelona e· mail ffg @laic.org www. laic .org Te l. 936 011 644 Fax 936011 640

Edíta: Fundació Ferrer i Guàrdia Impremta : Primera Impressió, S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass Maquetació: Fundació Ferrer i Guàrdia.

Assessorament lingüístic: Montse López. Vicenç Molina

Revista trimestral.

Preu : 3,50 euros.

Subscripcions : 14 euros/any.

Dipòsil legal: B. 33.262-1996 ISSN : 11 36-158 1 Espai de Ll ibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòd iques en Català .

La línia editorial d 'aquesta revista és el lIiurepensament. per tant. les opinions del consell de redacció, les Irobareu a l' Editorial, la resta d'opinions seran ún icament responsabilitat de qui les firmi.

MINI$T ERI O

DE CULTU RA

Es ta re\lista ha reClbido una sub...eooón de la o.recdón General del Ubro, Archivos y Bibli otecas para su difuslÓn en blbhotecas. centros culrurolcs y universidades de Espafia. para la totahdad de los numeres edl ta005 en ei "fio 2007

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Activisme contra el canvi climàtic : jo sóc la solució Jordi Miralles

5

La reflexió Aquest món ... és possible ?

Andrés Cascio

9

El monogràfic: L'esport Esport infantil? Esport familiar!

Josep Sellarès Esport i educació. Competir per aprendre a perdre Jordi Serrano Pàtria o fútbol Ferran Escoda Barça i laïcitat Fabian Mohedano i Orio/llla Body moving , free thinking, happy living Joffre Villanueva L'entrevista Dolors Bramon Vicenç Molina. Joffre Villanueva.

L'apunt L'Olimpiada popular de 1936 La coHaboració Politiques progressistes de seguretat pública Dani Gimeno Ciutadà de mercat Eddy Bonte La creació Sense titol Anna Vi/arrúbias La croada Pere Quart Les recomanacions Llibres

45 1

11 13

16 19 21

23

33

34 37

45 46

47

editol'ial,

Política vol dir pedagogia

2

s'inscriu en la pròpia lògica interna, en L'expressió de Rafael Campalans -"Pof itica vol dir pedagogia"- feia rel'estructura medul·lar, en l'horitzó més enferència a la capacitat que la gestió públitranyable de qualsevol plantejament minica aconseguis transmetre els valors mament progressista . Les coses que es d'una verit able ciutadania republicana , fan des de l'esquerra no sorprenen gai rebé mai (amb alguna excepció quan es lliure i, per tant, responsable. Per fer-ho calen idees , calen capacitats de transfortracta de l'ampliació dels drets civils i de mar-les en valors, cal saber comunicar les llibertats bàsiqu es d'algunes minories aquests valors i tradicionalment excal dotar- se, a closes) perquè totQue el nou Govern se'n recordi més, d'estructures hom té ben assu" que el mestre és educatives , civimit - i no pot ser, ni el primer ciutadà de la República " ques i associati ves ha de ser d'una almadures i intentra mane ra- que ses . Cal que es pugui captar el comprol'esquerra ha de fer aquestes coses , i mis amb els deures civics en íntima relamoltes més. El que seria sorprenent és ció amb la comprovació de l'experiència que el compromis amb la inversió educadels drets democràtics. Això , a part , cal tiva en l'escola pública - o amb la sanitat, o amb la investigació per prevenir malalensenyar-ho.

Sense massa embolics, sense gaire ties greus, o amb el dret a l'habitatgeenrenou - per què no hauri a de ser així?l'assumís la dreta. Per les mateixes raons s'ha pres una decisió fonamental per part no sorprenen tant els escàndols vincu lats del govern de la Generalitat: l'ampliació als entramats de corrupció financera o del nombre de places per a mestres i especulació urbanistica, per exemple , professors a les escoles de Catalunya, quan afecten pol itics de dretes - amb hooferint, per al proper cu rs, el màxim nomnorosissimes excepcions, això pertany a bre de llocs de treball en l'ensenyament la seva pròpia genètica ideològica i ha que mai abans no s'havia con templat. marcat profundament la seva història No tan sols per compli r amb l'objectiu de (campi qui pugui!)- i, en canvi , resulta abom inable que aquestes trames afectin cobrir les necessitats derivades de l'ap li cació del Pacte Nacional per l'Educació, representants polítics d'esquerres . sinó com una manera, també , de fer L'esquerra no pot dubtar a l'hora d'exigir efectiu el compromis amb la inversió en compromís amb l'interès comú , amb la polítiques socials, de les quals l'educació pulcritud en els mètodes i amb la facili tan'és sempre el re ferent més clar. I això ció de l'accés a la igualtat d'oportun itats, i ha d'impedir que cap dels seus su pono resulta sorprenent , òbviament. Perquè

el pun t de vista de FOI'ge8

FeeTIItIl;N~ 'HII/II,;eN~

.......

....

.&._

__'4~~

.............

_.--.-

~.w:

••

n,

-w...... w~

1

.........

__

4&:ws~

sats representants deix i de treballar per l'interès col'lectiu i aprofiti els seus càrrecs per cometre delictes, injusticies i afavorir interessos privats. És per això que esperem i desitgem que la nova majoria d'esquerres del Parlament de Catalunya traci el seu nou cami en base a l'exemple de l'augment de places per als mestres , la

millora de les seves condicions laborals i el progrés del sistema escolar públic.

Que se'n recordin d'allò que deia en Lionel Jospin : "El mestre és el primer ciutadà de la República".

Pensem que ho poden fer així i, si és així , els desitgem que puguin fer la seva feina per molts anys, amb alegria, salut i sort ~

• 4

la consignA

Activisme contra el canvi climàtic: jo sóc la solució Jordi Miralles.

President de la Fundació Terra

Les evidències quotidianes Contra el Canvi Cli màtic: Jo sóc la solució ha tingut difeno paren d'acumular-se respecte rents elements, però el més rea l'anomenat escalfament global. marcable és l'espai web on es Les temperature s del mes de recullen imatg es de gestos perdesembre i gener han estat sinsonals contra el canvi clim àtic gularment alies arreu del plane(www.josoclasolucio.com) . ta . El protocol de Kioto, aprovat La campanya també disposa el 2005 , no deixa de ser un timid d'un espai interactiu d 'aprenenacord internacional de reducció tatge: l'EXPOACT Canvi climàde les emissions amb efecte hivernacle (reducció del 5%). Els tic, que , durant el mes de deexperts asseguren que, per al sembre, va ser en dos espais de la ciutat de Barcelona, però 2030 , la reducció hauria de ser del 90% si no volem assolir la concentraque, pel fet de ser un recurs itinerant , pot ció de gasos hivernacles sense retorn . visitar altres municipi s que puguin assumir la despesa qu e comporta el seu manEn aquest escenari global cal actuar, més teniment.

La difusió d'aquesta campanya que mai, localment i personalment. La a Barcelona es va fer amb quatre bicicleFundació Terra, que promou una nova tes-cartell , perquè es va voler que el proètica socioecològica i ho fa donant exempi mitjà fos el missatge. ple, ha ting ut l'oportun itat d'endegar una Jo sóc la solució reposa sobre un acció participati va, mercès a un ajut instiespai web en el qual , amb forma d'un tatucional de la Generalitat de Catalunya pis fotogràfic immens , les persones indii l'Obra Social de La Caixa. Conscients viduals, les famid'aquesta oportunitat, s'ha dissenyat La lluita per estalviar emissions lies, els amics, pengin una imatge una campanya de amb efecte hivernacle passa digital del seu gest. comunicació per gestos quotidians L'objectiu és que , si adreçada a l'acció la campanya té ci utadana contra el èxit , puguem aconseg uir emplenar tot canvi climàtic. És un a activitat per animar l'espai : hi haurà 10.000 imatges , 10.000 la ci utadania a fer algun gest, des de casa seva, que contribueixi a l'estalvi gestos, fruit de la col'laboració ci utadana, però, sobretot, una imatge per deixar tesd'emissions amb efecte hivernacle ; en timoni públic que, contra el canvi climàtic, definitiva, que redueixi les emissions de diòxid de carboni o impulsi les energies hi hem de ser tots. Aquest espai web esrenovables. Aqu esta campanya titulada tarà operatiu , com a minim , fins al 2010.

45 5

6

Lluitar contra el canvi climàtic és aniun poderós mecanisme d'estalvi per evitar l'escalfament global. mar les persones que facin coses a casa El tapis digital , que s'elaborarà amb se\'a. Crei em que ja estem prou saturats l'aportació de les fotografies dels gestos de missatges de tota mena , i que cal estimular la complici tat i comen çar a caminar ciutadans contra el canvi climàtic, està junts contra el canvi climàtic. Alguns godissenyat perquè sigui un mosaic de verns ja an uncien mesures per provocar 10.000 imatges. Per això es proposa que l'estalvi de CO2 . Però el mes important és tractin sobre 8 coses senzilles que tots que cadascun de nosaltres som la solupodem fe r, però es poden valorar altres ció. El nostre pa is ja ha superat, al 2006, comportaments, com ara invertir en enermés del 45% de les emissions permeses gies renovables, estalviar aigua o viatjar pel Protocol de Kioto. menys. Els gestos L'escalfament global que promovem amb Un món més sostenible és la major amenaça aquesta campanya depèn de la suma a la qual s'enfronta la són: dels nostres comportaments humanitat , i aquesta 1. 1I 'luminació de batalla només la baix consum. guanyarem si fem un front comú i solidaSubstituir bombetes incandescents ri. L'àni ma d'un pais és la ciutadania actii halògenes per bombetes flu orescen ls va i co nscient. Hem de ser conscie nts de compactes o de LEOS la batalla que hem d'emprendre con tra el 2. Aparells energèticament eficients . canvi cli màtic, en definitiva. contra els Adquirir aparells elèctri cs que no malnostres hàbits malbaratadors d'energia baratin energia, com els anomenats i de recursos. energèticament de Classe A, A+, A++ La cultura no la fan els governs , la o que acompleixin altres criteris d'esfem cadascun de nosaltres quan llegim , talvi com Energy Star, etc. quan aprenem, quan compartim la sensi3. Tria i se lecció de la brossa de casa . bilitat artística. Un món més sostenible Recollir selectivament les escombradepèn de la suma dels nostres comportaries i portar les fraccions, com ara paments . Els comportamen ts avancen semper, envasos o matèria org ànica, al pre mercès al boca orella. Contra el canvi contenidor corresponent, i la resta de climàtic: Jo sóc la solució, és una camvalori tzables a la deixalleria, estalvia panya de comunicació per difondre vui t energia i con taminació. gestos senzills, que tots podem fer, 4. Climatització de baix consum . Seleci que , convertits en imatges reals de la cionar el termostat de la climatització, nostra quotidi anitat, es converteixen en a l'estiu a 260C i a l'hivern a 20°C, i

•

• ..

"

,

utilitzar apare ll s de baix consum , com La demanda d'energia no para de ara les bombes de calor tipus inverter. créixer i no per això vivim millor.

5. Moure 's en bicicleta o transports L'augment de diòxid de carboni a l'atmosfera es situa ja al llindar més alt dels darcol·lectius. Per a recorreguts de rers 12.000 anys. Les malalties per raon s menys de 3 km , la bicicleta és el sisteambienta ls no paren de créixer, i la conma de locomoció més eficient. Els taminació atmosfèrica ja mata a casa transports col ·lectius redueixen quatre vegades les emissions de gasos amb nostra 16.000 persones , és a dir, quatre efecte hivernacle. vegades més que els accidents de trànsit. Inform es de la Unió Europea asse6. Conduir eficientment. Canviar de marxa per sota de les 2.500 revolucions nyalen que , per a l'horitzó 2025 , el deterioram ent ambiental en els vehicles de pot se r catastròfic. De gasolina, i per sota Viure amb menys CO 2 continuar l'actual de les 2.000 en els no és complicat i, fins i tot, tendència, la població de gasoil , pot espot ser complaent passarà dels 6.400 talviar un 35 % de milions actuals a co mbustible.

7.900 milions el 2025. Fins i tot polítics 7. Consum local. Avui el 40% de les conservadors com AI Gore asse nyalen emissions són per causa del transport que el canvi cli màtic és el pitjor ene mic de mercaderies per tot el món. Cada de la humanitat, per davant del terrori sme vegada que comprem al barri o comglobal. El món que ll egarem als nostres prem productes produïts localment fills , si es continua amb les tend ències (fruita de comarques veïnes en compactuals , no se rà gens saludab le. Tenim , tes d'altres països, carn d'aqu i en doncs, 10.000 raons per lluitar contra el comptes d'Irl anda o Argentina) estalviem en emissions d'efecte hivernacle . canvi climàtic i cap per no fer-ho, perqu è tots i cadascun de nosaltres podem fer 8. Habitatges aïll ats. Finestres i portes que la nostra vida quotidiana sigui més poden aportar pèrdues importants de respectuosa amb el medi ambient. Viure clim atització si no estan ben aïllades. amb menys CO 2 no és una experiència El doble vidre a les finestres i l'aïllacomplicada i, fins i tot, pot ser complaent. ment a les caixes de les persianes poPotser més que cap altra, les entitats d'eden reduir la factura energ ètica. ducació en el lleu re per a infants i joves haurien de valorar que no hi El canvi climàtic és un a realitat pot haver "progrés" ni "educaqu e ja no neguen els estaments ció" si no incidim en els valors cientifics : les geleres de les que amenacen directament muntanyes retrocedeix en, la nostra supervivència . els gels àrti cs es fonen , els I que consti que no som estralls meteorològ ics es catastrofistes , sinó tot el fan se ntir en forma d'inuncontrari ... optimistes solars dacions, sequeres, tempestes i huracans. irreductibles \

JO

SÓC ,

lASOlUCIO www.ecoterra.org

45 7

la reflexiÓ

Aquest món ... és 'possible'?

Andrés Cascio.

Psicòleg. Adjunt a la direcció de l'IL3 (UB) Si ens preguntem com hem arribat a "aixó" no trobarem una resposta racional

ens tranquil ·litzen perqu è creuen qu e no es tracta de res més que de màrqueting : que de cada compra nostra es dediqui un Horacio Eichelbau m òbol (suposadament, perquè tampoc no hi ha cap control soPreferim viure embolicats en bre la destinació final dels dimàrqueting , ignorant les amenaners) a un centre per a leprosos ces que ens envolten? de Filipines - és un dir- no mod iEns podem preocupar quan fi ca rà el desti del planeta ni molt veiem que tantes i tantes comni poc. Veient un programa ex panyies (multinacionals, naciocepcional de la 2 (Veus contra nals i fin s i tot locals) estan la globalització), que es demacol·laborant amb campanyes de lluita na, com tants manifestants en els últims contra la pobresa. S'associen amb la maanys, si "un altre món és possible", i esteix a ONU (amb la seva organització per coltant les respostes i comentaris d'exa la infància, la UNICEF) i amb una varieperts en molt diverses especialitats, es tat d'ONG's, religioses o laiqu es, que propot arribar a la conclusió que l'interrogant posen no so lament percentatges d'ajuda està mal formulat: no hau riem de pregunals "pobres del món·' en cada compra que tar-nos si "un altre món" és possible, sinó es faci, sinó també fin s a meravelloses si "aquest món" és possible. Perquè es propostes d'invertracta d'una pregunsions, limitades per ta retòri ca. El dicDedicar un òbol per cada codis morals, que cionari diu que compra que fem no modificarà "possible" és "alguse suposa que mai el destí del planeta no aniran a negocis na cosa que pot ser de tràfic d'armes , o succe ir". I diu drogues o ésse rs humans. Veient la protambé que "possibilitat" és "l'aptitud, fu sió d'aquestes ofertes , podríem pregunpotència o ocasió" per ser o ex istir les cotar-nos quin tipus de desastre li espera al ses . De manera que hi ha matisos. món desenvolupat, si es va concretant Podem pensar que "un altre món" (sense aquest impressionant "traspàs de riqu edefinir-lo) ha d'entrar en la mesura del sa" des dels nostres països metropolitans possible, ja que no podriem pretendre, cap als gegantins subu rbis de la perifèria desitjar o conform ar-nos amb que aquest del món . No s'esquerdaran les bases de actual sig ui l'únic món possible. Però si la societat de mercat? Els economistes ens preguntem si aq uest món té "aptitud"

45 9

10

tot no podem "prémer el fre". Això és per ser possible. tindriem dret a contes"possible"? Per descomptat que ho és, ja tar-nos que no . Qu e aquest món no és que està passant davant dels nostres racionalment possible . Que hi hem arribat ulls. Però si ens preguntem com ha arriper un caprici del desti o per un acte de bat "a fer-se possible" aquest món , proviolació dels desitjos i les pulsions de bablement no trobarem una resposta. l'espécie humana, que potser ha acabat Algun dels experts assegurava que un per ser una violació consentida . convercanvi d'actitud -davant l'ús de l'energia, tint-nos en victimes de "la sindrome davant la societat de consum- requereix d'Estocolm". Entre les "veus contra la glode diverses gebalització" hi ha neracions. I afela del cantant No es tracta només que Manu Chao , que no puguem canviar, sinó, simplement gia que no hi ha temps materi al imagina que els que no volem assabentar-nos per esperar tant. que governen el Ignoro quin ha món han d'arriestat el "share" del programa "Veus conbar a les mateixes conclusions que qualtra la globalització", però no crec que sevol de nosaltres , quan s'enfronten amb l'escalfament del planeta i amb les ames'hagi desviat massa del normal per a la 2, que acostuma a estar en els últims naces, concretes i reals, que pesen sobre la humanitat. I ell mateix es contesta alllocs . No es tracta només que no pu guna cosa com "no podran prémer el guem canviar, o que ens costi molt, fre". O sigui, que anem barran c a baix , molt, molt , canviar .. . sinó, si mplement, que no volem assabentarsabent qu e hi haurà perills que poden implicar una amenaça de desnos .? El planeta continua anant a trucció de l'espécie, i malgrat la deriva .. ,

•

el monogl'àfiC

Esport infantil?

Esport familiar!

Josep Sellarès Antropòleg Di ssabte, set del mati . Avui El s pares de l'Igualada, a vint hi ha partit a Igu alada. El nen metres, just a l'altra banda de salta del llit sense remugar, tot les escales de so rtida, romanen i que ahir el vaig recollir de l'ensilenciosos i expectants.

Quinze minuts de joc i l'entrenatrenament a dos quart s de deu dor, ca nsat d'esbroncar a totes de la nit. i cadascuna de les línies, en Se nse cap indicac ió, revisa treu una de nenes. Per fi tot el materi al, i jo tinc temps per l'Igu alada s 'ani ma i obre les Iia un segon ca fè. És un partit di nies, la N fa un pass i llarg i la I fícil , i al ne n només li entren quatre galetes i el got de ll et. marca. L'altre equip es desm unA les vuit, final ment, enfilem ta. Segueixen quatre gols més , la ca rretera. No se rem els prii nosaltres només n'encaixem mers i, a més , l'entrenador ja espera imun . Mitja part , cares llargues dels pares pacient que els nens es canviïn per donar de l'Igualada, eufòri a continguda nostra.

Segona part: els nostres envalentits les instruccions de les tàctiques de joc.

El s pares ens retirem al bar, on un endeixen de banda l'esquema de joc i es dediqu en a jugades personals. El s igualatrepà de llom i fo rmatge calma els nervi s.

Sabem que és un partit dificil i l'I gualada de nes els marqu en, els nostres cometen un dels candidats amb possibilitats per a faltes i els expulsen , n 'arribem a teni r dos, els gols contraris pugen un darrer la lliga catalana de roller hockey. l'altre al marcador, mentre la port era es A les deu , comença el partit. So rtim desespera i demana amb les lini es més ofensives , però el a crits que surti el La portera es desespera, contrari és com una primer porter. torna la mala llet, paret, els nervis co Torn a la mala llet i, l'àrbitre empitjora la feina, mencen a afl orar i els segons nosaltres , es cometen faltes ... nostres , ben marcats l'àrbitre empitjora clarament la seva pel contrari , comence n a cometre fa ltes , una darre ra l'altra. feina. El s nostres cometen faltes amb poUn dels pares comença a insultar l'àrca picardi a. Per acabar-ho d'adobar, el bitre, per les que creu que són errades . darrer minut un dels nostres aparta el També és veritat que nosaltres, que contrari d'un cop de co lze ... L'àrbitre no obrim línies per jugar, estem més expoté temps de xiular qu an un sego n n'essats que no pas el contrari, que ens setampa un altre contra la tanca metàl'lica gueix el joc. i un tercer marca fo ra per centi metres.

45 11

12

m'informa que els juvenils jugaran a conFi del partit. Hem perdut. Menlre el nostre entrenador repartei x les branques tinuació . En veuré mig parti t, els alevins i júnior juguen demà a casa , a la tarda, pertinenls que els nens escolten atents un partit de gel contra el Jaca i, sobretot, i callats durant deu minuts, sense quasi parpellejar, comentem amb els pares de a la tarda juguen les noies contra el l'altre equip la ineficàcia de l'àrbitre . que Vallecas. Si guanyen tenen possibilitats hau ria d'haver taa la lliga, tot i ser llat el joc brut un equip acabat No em puc avorrir tenint tot abans, perquè ha un cap de setmana d'espectacles de formar. deixat que els Quan me'n vaig esportius en viu i en directe nens s'escalfessin del pavelló, veig i no es concenalgun pare que , tressin en el que calia : jugar. mirant-me amb comm iseraci ó, - pobre Finalment , quedem alliberats i els pade mil- deu pensar que me'n vaig a res comencen a repartir els entrepans de casa a avorrir-me, tenint tot un cap pa de quart entre els nens. de setmana d'espectacles esportius Vint minuts més tard , mentre en viu i en directe a la meva el meu va a la dutxa, un pare disposició I! ,

•

ci monogràfiC

Esport i educació.

Competir per aprendre a perdre Jordi Serrana.

Director d 'Espai de Llibertat Quan era petit anava a una Sempre perdíem . escola petita , que tenia un pati Encara no entenc que , sent jo porter, quedéssim segons de petit i un petit equip d 'handbol.

En dèiem balonmano, en aqueSabadell una vegada. Un dels records que en tinc és que , si lla època. Vaig jugar a la categoria d'alevins i d 'infantils. En bé jugàvem els dissabtes a la tarda, els dilluns , a classe de aquella època era molt petit i mates o química, amb el profesprim i feia de porter. Tan preocusor - que era la mateixa persona pat estava pel fet de ser tan que l'entrenador-, fèiem el maprim" . i ara , a fer dietes! La vida teix que fan ara a la tele per és un sense parar de ximpleries. analitzar els partits, però amb Com que anava a una escola una pissarra i guix. Es dibuixarenovadora, els sistemes d'enven els jugadors com el joc de la forca , trenament eren molt moderns. Per exemple, per entrenar al porter, la consigna no quedava ningú viu , vinga a riure 's del que havia passat l era disparar contra la seva cara .. . La meVan passar pocs anys i em vaig fer de va feina era esquivar les pilotes que , senla Joventut Comunista de Catalunya - l'orse defensa, anaven caient una rere l'alganització juvenil del PSUC- a l'època fitra . Jugàvern a la lliga de les escoles de Sabadell , i per això els dissabtes a la tarnal de la dictadura franquista. En aquells temps, es va posar de moda dir que l'esda anàvem a jugar per tots els barris de port competitiu era dolent. Vist en persla ciutat, un primer descobriment social. pectiva, era una cosa ben poc comunista, I entrenàvem molt d'hora al mati , amb un fred que pelava. perquè als països realment comun isCom que érem En els ambients d'esquerres tes feien tota mena una escola petita , s'afirmava que l'esport de trampes amb jugàvem tots els competitiu era dolent. .. ! dopatges increïnois que teniem bles , per guanyar l'edat adequada, no medalles. Sigui pel que sigui , en els hi havia ni volunlaris , ni tries entre els miambients d'esquerres era un lloc comú llors: jugàvem tots. I, és clar, la diferència afirmar que l'esport era dolent. Així , senentre nosaltres i can Culapi o els franciscans, per exemple, era abismal. Ells pose més explicacions. I aquestes idees dien triar 10 nanos d'entre 300 , i nosalhan arribat fins a nosaltres com si fossin tres 10 de 10. Els resultats dels partits veritats amb majúscules. Ningú no les discuteix. eren escandalosos : 25 a 6, 30 a 12, etc.

45 13

ELS CURTS DEL MECAL De gener a maig

JOAQuíN ACHÚCARRO 16 de febrer

LORCA ERAN TODOS

BORGES + GOYA Rodrigo Garcia i la Carniceria Teatro Z3 de març

MARTA CARRASCO J'ARRIVE 24 de març

MANOLO ESCOBAR

Pepe Rubianes 17; 18 de febrer

31 de març

LA MIRADA DEL AVESTRUZ

Tricicle 13,14 i 15 d'abril

L'Explose Danza Contemporanea 23 de febrer

MACBETH, de Verdi Amics de l'Òpera de Sabadell Dimecres 28 de febrer, divendres 2 i diumenge 4 de març

ANTÒNIA FONT 15 de març

CRUSH ICREASE Thomas Noone 17 de març

SIT

MARTIRIO 27 d'abril

CHANO DOMíNGUEZ 5 de maig

JUAN TAMARIZ MAGIA POTAGIA 12 i 13 de maig

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS Concert 9. Simfonia núm.

4 de J . Brahms Divendres I de juny

i moltes més propostes...

Els moviments de lleure continuem Es pot jugar a alguna cosa sense la molt lluny de les propostes educatives voluntat inicial de guanyar? Crec que no. esportives. Penso que ha estat un error Seria lògic? Tampoc. Penso que l'esport propi dels de la meva quinta: no podiem ens ajuda a entendre la vida, perquè el ni imaginar la possibilitat que l'esport no joc no deixa de ser una metàfora de la fos franquista i, molt menys , que l'esport pròpia vida , amb l'avantatge que no és la podia ser educatiu . I encara menys que vida i que, per tant, podem aprendre i tel'esport competitiu podia ser educatiu . De nir experiència sense jugar-nas-l a - precifet, és el que penso ara. Cal deixar ben sament- massa . Per a l'esport es necesclar que agafar un sita entrenament nen o una nena i de les habilitats, Amb l'esport competitiu posar-los al Centre aprendre unes es pot aprendre a saber perdre, d'Alt Rendiment normes acceptaclau per entendre la vida em sembla una des per tothom , animalada que noesforç, entusiasmés pot conduir a vides fracassades , me , optimisme , energ ia. Sembla que tots D'entrada , em sembla una mala idea ells són valors positius.

Per què no posem l'accent, en compfer grans diferències entre les activitats de l'esplai o l'agrupament i l'esport, com tes de guanyar, en perdre? En la vida es perd més que no es guanya. La vida és si fossin coses diferents. No és l'esplai i l'escoltisme bàsicament esport? un llarg cami en el que l'únic que anem Sortides, excursions, rutes, acampades , fent és perdre -energies , amics , parents. tot això és esport!

Tant és així que , a la fi , tothom arriba a la Però anem a pams: per què fem dimateixa meta , la pèrdua fin al, la mort. ferència entre esport competitiu i no comLlavors , si és tan important perdre, per petitiu? Em sembla una ximpleria. Es pot què no entrenem la gent a fer-ho amb jugar al ping-pong sense intentar guadignitat? De fet, guanyar, què és nyar? Per ser progressista, has de jugar guanyar? No és tan fàcil saber què és al ping-pong malament i perdre? guanyar en la vida. Podríem dir que Crec que és una mala manera d'enguanyar és creure 's les falses promeses tendre la igualtat, igualant a tothom per d'arribar a l'eternitat, mentida efectivament comprovable empíricament. dessota. No sé què o com entenia Ferrer i Guàrdia l'esport, i m'és igual. La seva Què es pot aconseguir amb l'esport frase "L'ensenyament racionalista pot i ha competitiu ? Precísament això , aprendre de discutir-ho tot, situant prèviament els a saber perdre. Nosaltres, a l'equip nens sobre la via ampla i directa de la ind'handbol , quasi sempre perdiem . Per vestigació personal", ens indica que el exemple, quan jugàvem con tra l'OAR pensament pedagògic més radical el que Gràcia - l'equip sénior estava a la divisió intenta és fer avançar els nois i noies fins d'honor- ens plantejàvem que no ens al més alt nivell possible de les seves cafessin més de 30 gols. Alguna vegada ho pacitats. Fent veure que no hi ha diferènaconseguiem i acabàvem el partit amb cies no aconseguim res, només dissimumés alegria que els guanyadors. La vida lar la realitat , i el qu e hem de fer no és és realment aixi . Només els imbècils dissimular la realitat sinò, el que Marx creuen en la victòria o les victòries. deia que havien de fer els filòsofs, canCrec, doncs, que a l'esplai i a viar-la. El joc no deixa de se r un joc i com l'escoltisme laics, ca l plantejar-se a tal cal plantejar-se'l. No podem confonseriosament la possibilitat de combinar dre la necessària igualtat d'oportunitats el que ja fem bé amb més tipus de amb el fet que a tothom li agradi el mapràctiques esportives , incloses les teix, o que tothom sàpiga fer el mateix. competitives •

•

45 15

el monogràfiC

Pàtria o futbol

Ferran Escoda Periodista

16

sempre , tot això i poca cosa L'esport mai no ha estat un més. Alguns moments d 'èpica joc: la human itat hi ha abocat tota classe de sentiments extrade postguerra , com el gol de Zarra contra la pèrfida Albió o parlamentaris , projeccions intimes i sub limacions nacionals . el de Marcelino als comunistes de la Unió Soviètica , la "fúria I això ha estat aixi des que el temps és oci i la societat cu ltura, espanyola" que suplia totes les o sigui des de sempre. Perquè mancances davant d'equips els esports de masses, i sobremés ben alimentats tècnicatot el futbol , fan bona la consigment. L'estètica de banderes na que proclamen els orgullosos "rojigualdas " es completa amb la segu idors blaugranes: "som més ve rm ellor de la samarreta , simbol de la sang d'alt octanatge que un club"; en aquest cas , també som una selecció, si més no alcarpetovetónic. Dins el mostrari identitari guns. Les fifes i les uefes i totes les org a- aquell que emprenya tant els "ciutadans del partido"- les seleccions futbolistiques nitzacions de regulació futbolistica seofereixen el gloriós moment de l'himne gueixen paral 'leles als dictàmens de les Nacions Unides i els cascos blaus. nacional , la seva interpretació forma part dels prolegòmens , com les salutacions, Perquè malgrat les reivindicacions d'alguns, la fórmula "un estat , una selecció", les criatures, les fotografies , l'intercanvi tret de les britàde banderetes, niques exceptota la litúrgia L'esport mai no ha estat un joc: preliminar de la cions , sembla la humanitat hi ha abocat tota classe batalla, És en indissoluble. de sentiments extraparlamentaris, Aixi que mentre aquest moment projeccions i sublimacions inicial quan la no es reconegui l'autodeterminaselecció espació esportiva, els futbolistes federats nyola ja mostra la primera mancança : d'aquest racó de peninsula SÓn súbdits mentre els altres equ ips i els seus seguiinapel·lables de la selecció espanyola. dors , la mà al pit , canten amb fervor Tot equip de futbo l, ja sigui club o sepatriòtic el seu himne , els jugadors de la selecció espanyola resten muts, reprelecció, demana una adhesió fidel i irreflesentants d'un estat sense lletra. Això dol xiva dels seus segu idors. A canvi, ofereix els comentaristes de l'èpica de la "roja ", una ideologia, ni que només sigui esportique aixi l'anomenen des de fa poc, busva, una estètica, uns colors i un objectiu cant elements nous d'identificació col'leccomú. La selecció espanyola ha ofert, de

tiva. En temps de don José Maria digma de la raça innata, i de moment no Pemim , autor d 'una lletra oblidada per a hem de patir com els francesos , els marl'himne, això de la "roja" hagués estat imrameu s lepenistes que troben que la sepossible , políticament incorrecte , per dirva selecció és massa ¡:¡fricana. Aquí teho suau. nim el "sabia de Hortaleza", l'actual És una llàstima que un himne no tinseleccionador Luis Aragonés, de conegut gui lletra , però la selecció espanyola ha ideari "xenófobo-campechano". Però és provocat un fet musical inigualable : que les paraules del futbol acostumen a "Manola el del bombo", un paio que té un ser pujades de to, per no dir directament bar a Valéncia i insults. Suposo anima la selecció a que per això els Tot equip de futbol demana cops de timbal , àrbitres espanyols una adhesió fidel i irreflexiva amagant la panxa sempre es presendels seus seguidors sota una samarreta ten amb els dos cognoms , per facivermella i la closca pelada sota una boina de mugró llarg. litar la identitat matern a i rebre la ju sta ofensa del públic. "Futbol és futbol", l'afirLa sentència "futbol és futbol " és una mació del filòsof, és una veritat tan òbvia de les síntesis lapidàries obra d'un dels genis d'aquest esport, tan pràctic com com la pròpia existència de la se lecció espanyola. Els seus soferts seguidors teòric, Johan CruyH, jugador de la selecarrosseguen una tradicional estètica de ció holandesa i també de la catalana, en algun partit de cos tellada, quan només fracàs inesperat , però fracàs al cap i a la calia treballar a Catalunya per fi , i per molt que hi busquin ser seleccionat , una cosa explicacions, ells coneixen bé aquella altra veritat incom la de la presidència de la Generalitat. Avui la seleccontestable que diu que ció espanyo la encara és para"el futbol és així" •

•

45 17

Aula Magna de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials

6 FEBRER

20:30 HORES Marto Mo/iné

mmoline ub.edu T 934024461 www.ub.edu em resorials

ENTRADA lLIURE Es prega confirmació d'assistència

II CICLE CONCERTS

BEETHOVEN DEBUSSY EDVARD GRIEG SONATA N°30 OPl09

Lli JSLA ALEGRE

IIOMCNATG E AMB MOTIU DCL IOOè i\NNERSARI DE LA SEVA MORT

SONA'TA PER A VIOLí I PIANO N°2 OPl3 EN SOL MAJOR Tnterpretut pol viollf1ista RAÚL GARCí.A. i la pianista NEUS CSTARELLAS CALDERÓN

(f7<Ccntre ~ .

UEs(UUIS Pianístics

IL3

h"''''ef" L,'eLoc, ""''''p, (o~t "od In~ll'u'o ~[> ~ormd(lo n (o~t lL Jd

Ir',I,'u' de FormJc:J

UnlVlrsltat d. BBrulanll

ni>

•

~

'"

l '1"1

~ "I \1

OI

H,~( I I I '''~

G

ci JTIonogl'à fi C

Barça i laïcitat

Fabian Mohedano. Oriol Illa Socis del Barça El FC Barcelona ha esdevinlucionar la nostra relació i el gut més que un club. Ara ja ho nostre concepte en rel ació al diu al coll la seva samarreta , que succeeix en qu alsevol racó l'eina d'identificació que uneix de món, sense necessitat de esporti stes i seg uidors. I també moure'ns del nostre entorn. ha esdevi ngut més que una També en l'esport , especialment marca . Òbviament, quelcom en el futbol. Arreu del món arrimés que un equip amb una ben, des del barri de Les Corts història centenària excepcional , de Barcelona - espai on s'ubica esporti vament parl ant. Es quasi fisicament la litúrgia de les bé una ideologia o una religió grans eucaristies que són els amb totes les seves connotapartits del Barça- aqu estes mul cians. És un dogm a que uneix titudinàri es misses a través de persones i individus d'arrel i condició difeles quals es transmeten sensacions, senrent. Quasi bé de condició oposada i sen- timents, fru stracions i totes aquelles emose brins d'à nima comuna. És, per tant, cians menys racionals que experimenta una expressió de masses que transcenl'individu . Ens posem drets i cantem deix l'àmbit si mple d'anàlisi d'onze homes units, quan els nostres referents se 'ns fan "en calça curta donant cops de peu a una visibles. El Cant del Barça a l'in ici i pilota". Però, a diferència de les greus, l'amen del futbol ("gol"), l'invoquem duperò inevitables disrant l 'hora i mitja de funcions de l'home, partit, almenys una que són les confes El Barça semblava una religió vegada per cada sions i la capacitat de naturalesa i activitat èxit del nostre de creure en doginevitablement laica__ _ equ ip. Quan les comes o veritats ses no van bé, ens autèntiques i absore fu giem individua llutes , el Barça és un a religió de naturalement en la mala consciència de no haver sa i acti vitat inevitabl ement laica . En una fet allò qu e se suposava que s'havia societat globalitzada com la qu e vivim , d'have r fet. És a dir, patim una certa pesense caure en inútils i insuficients tópics nitència. La relació amb els jugadors és que pretenguin explicar com és el món quasi matrimonial. Tothom en reconeix un avui, el que és clar, o més o menys evicom a pre ferit i la promiscuïtat no abundent, és que aquesta mena de cassoles da. Quan l'èxit és absol ut, aquesta moplanes i d'ample perim etre que són les dern a religió s'apodera de tots els racons antenes parabòliques, han perm ès revode la nostra quotidianitat. En parl em a la

45 19

20

feina . és motiu d'alegria o triste sa, ens A més, el calendari d'inspiració catòlica que tot treballador es veu forçat a com pl ir comprem objectes que clarament ens id€~tifiquen amb la nostra religi ó (lIege i(Nadal , Pasqu a, Setmana Santa, Diumenges, Puríssim a... ) és impuneme nt xi's màquines d'afaitar, tova lloles, estris violat pel s jugad ors de futbol que, norde neteja o de cuina, roba, material d'oficina ... ) tota la nostra vida, si ho volem , malment , treba llen més quan la resta de pot veure 's submerg ida en aquesta simmortals gaudim d'aquestes herències per bologia que resumeix l'escut de l'equip voluntat divina . Tot i això, encara que el (que seri a el nosBarça tingui ·.. però hi ha un infern : tre crucifix) . aquesta vocació Tanmateix té un van de blanc, ens neguen la nostra laica , els culers can tó positiu . revelació i les nostres escriptures assumim contraCom a confessió , diccions i no deiparadoxalment, xem de ser tan integristes com ho són alguns monoteisha de tenir una expressió pública absolutament laica. Tenint en compte que entre tes. Si nosaltres creiem que el cel ens el els aficionats del Barça ens trobem no guanyem animant els nostres clergues només catalans en particular, i europeus cada diumenge, és perquè hi ha un inen general , sinó magrebins , subsahafern . I aquest se situa a 625 quilòmetres rian s, americans, asiàtics i nòmades en una altra religió que pretén arrabasd'arreu. Per aquest motiu , perquè el sa r-nos el nostre somni . Van de Barça transcendeix fronteblanc i ens neguen la nostra revelares, creences , ideologies ció i les nostres escriptures. Ens i confessions , cadascuna de les neguen la veritat, perquè no saben que nosaltres tenim la raó . seves expressions públiques ha d'esdevenir diàfanament laica.

Visca el Barça' •

/

, /

•

el mOJlogl'àl1C

Body moving, free thinking, happy living Jaffre Villanueva Secretari ge neral de l'MLP M. La M de moviment, casumJuguem. Establim regles, creem un món dins del nostre dena, i la teníem al davant dels món per sortir del món , és cunassos.

Potser és el cam í cap a la feliciri ós. I ens posem a córrer sobre un a cinta que no porta enlloc, tat. Ni el treball ni la mandra , sinedem en una piscina coberta i, nó el cami del mig, el joc. El s fins i tot, ara també gesticulem acompanyariem de l'art i el sedavant d'un aparell electrònic. xe , potser? Una nova trilogia: 0 , anant a l'antiguitat clàssica, esport, art i sexe. Exerci tar cos i ment alhora és bo, ja sabem ens proposem la satisfacció de que la sentència "Mens sana in córrer molta estona, o molt de pressa , suar com porcs, fotre corpore s(err)ano" és més vella una pilota dins d 'una cistella foque l'anar a peu . El sú mmum de radada o temptar l'atzar amb un grapat la civilització i fora conyes "new age" de daus. I tant li fot com sigu i, si en calça orientaloides , que aqu í som clàssics curta o abrigats com esquimals gambant i som moderns. pistes avall, nosaltres vinga a jugar. Amb Doncs en alguna cosa anàvem encertats , perquè anar amunt i avall és la nosgomes. baldufes o bales. Amb pilotes petites i grans, llises i peludes. toves i dutra especialitat. Des de petits, sota noms res , inflades i farcides. Amb pals de tota tan pacífics com "guerra de bombardes" o "joc de matar", s'amaguen autèntiques mena, sobre superfi cies que te'n faries creus, utilitzant totes les parts del cos disciplines esportives. a campaments , (fins i tot el cervell!), totes les extremitats fent una presa en un riu , vinga a moure i apèndixs coneguts . Dia i nit , any rere pedres i vinga a apilar-les. I el mocador?

I el ranxo? Oies any. a totes les edats , tothom vinga excursions, això si Ni el treball ni la mandra, a jugar. Pel que sique és suar. sinó el camí del mig, el joc. gui, però la dèria no Aquesta vida sana Amb l'art i el sexe, potser? para, i mira que es continua fomenportem anys. tant des dels Potser no ens diem moviment perquè Casals de Joves. Adquireix formes un pèl si i, en el moment funda cional , es va maestranyes , aixó és cert. La Capoeira (un nifestar una intel' ligència col'lectiva que bailon sembla que t'hagin de trencar la cara en qualsevol moment i en el que al preveia , de forma visionària, que la clau de volta de la nostra acció no era ni la L final agafe s agulletes) , el Korfball (un joc de laïcaat ni la P de progressista, sinó la on sembla que lligaràs molt i al fina l sem·

°

45 21

22

pre et toca un altre tiOl , campionats de tendre perquè trobem plaer en el pati· ment, en l'esforç, en cansar· nos, suar, "ProEvolutionSoccer" (un joc on sembla que ets el Ronaldinho i ets el Guiu). i fer-nos miques les extremitats . En rebre I és que els Casals de Joves són molt cops de pilota o veure com destrueixen estranys ... els nostres àlfi ls. En voler superar les I per a qui té ganes de continuar impli· nostres limitacions (si ja hi estem bé cat, hi ha mil possibilitats. Cursa de reu· dins!). En dipositar esperances en l'alzar nions, campionat dels daus o les de redacció de cartes.

En trobar Llençar-nos de cap al joc, ni que projectes, mundia· adversaris que co· sigui per sentir-nos superiors a neixen les nostres let de relacions in· Déu. Ell no juga als daus ... ternacionals, lliga febleses i es dedi· de comissions , quen a aprofitar· contrarrellotge de justificacions de sub· se'n per acabar prenent una cervesa ple· vencions ... Tot molt esportiu i molt sa . gats (que pagarà el més feble) .

I és que aqui sabem el que és bo, el Misleris de la vida , ves. Més val no que és sa , el que ens fa feliços. pensar· hi i lIençar·nos de cap al joc .

No cal entendre·ho , i no Ni que sigui per sentir·nos superiors a parlo de l'article . No cal en· Déu. El l no juga als daus. Pobre ... ,

•

l'entrevistA

Dolors Bramon

Vicenç Molina, Joffre Villanueva' Espai de Llibertat Professora d 'Estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. Ha publicat, entre altres: Una introducción al Islam : religión, historia y cultura, Mots remots: setze estudis d'història i toponímia catalana - Com penses que es pot comsemb la que toca una altra cosa, peró tal i com l'Esperit Sant va patibilitzar la creença religiosa triant els Papes , em sembla que amb el respecte a la pluralitat, a s'està equivocant. .. Si miro de la diversitat de l'espai públic?

- Aquesta és la pregunta clau, Joan XX III cap aquí , hem anat enrere . En canvi, a l'Edat mitjala més important que s'ha de fer El problema és que jo no na, l'Islam era un model de totrobo solució, perquè la gent lerància. Ara, sobretot , veiem els models d 'intolerància .. que vol creure en l'única veritat d'una so la religió difícilment acceptarà prescindir-ne, no tan - Per què creus que succeeix sols d 'una manera privada sinó això?

- Els mitjans de comunicació en també d'una manera pública. Jo tenen molta responsabilitat : quan es procrec que el principal mal de les religions monoteistes -parlo dels jueus, cristians i dueix un fet absolutament criticable en el musulmans- és que , en un moment o almón de l'Islam s'insisteix en què allò pertre de la seva història -{) ara mateix-, tany al món de l'Islam - les crides dels han cregut que tenen la veritat. Quan un portaveus d'AI-Qaeda, per exemple ... creu que té la veritat , immediatament en ¿ Us imagineu un titular de diari que disurt la conseqüèngués "el catòlic cia que l'altre està El principal mal de les religions Pinochet és resequivocat. Per tant , ponsable de tantes monoteistes és que creuen democràcia , comdesaparicions ...", que tenen la veritat prensió, tolerància o " el cristià Hitler ... " ? Però he i monoteisme són de molt mal anar, són mals companys de de dir que quan el terrorisme ve de l'àmviatge . Millor que no fos veritat, però jo bit islàmic el considero doblement perveig que les coses van per aquO Ara vers : perquè assassina, sense cap raò, sembla que el catolicisme tingui marges òbviament, però, a mès , perquè els made tolerància acceptables, però no n'ha teixos terroristes utilitzen el llenguatge retingut abans, fa cinc-cen ts anys. Ara ligiós, per con fondre.

45 23

24

es va entendre el "gihad" en un sentit - Caldria diferenciar els termes "islàmic", bèl ·lic , sobretot defensiu. Però perquè si"islamista " i "gihadista" --que ara s'ha posat tan de moda- ? gui acció de "gihad" -i perquè els seus promotors siguin "mujahidin"- aquesta - Cal distingir què és l'Islam -tan seriós com el judaisme i el cristianisme, en cas lluita té condicions, per tal de no ser perque tots tres siguin seriosos ... - donant el versa: no matar dones , ni nens ni velis, nom d'islamistes a seguidors de maneres ni malalts crónics, ni cecs , ni homes de tergiversades d'entendre l'Islam . Poso ciència - a menys que siguin clarament com exemple l'islamisme dels talibans: enemics- , no talar arbres , ni destruir edificis , ni cremar codir que la dona no té accés a l'enseImaginem un titular de diari que llites ni ruscos d'anyament o a la sabelles ... Això va digués "el catòlic Pinochet és ser resumit al senitat, aixó no és responsable de crims "? gle XI i no s'ha Islam, sinó tot el contrari. Qui defencomplert. Però val la pena dir que aquesta preocupació és sa això , per tant, no és un musulmà , és un islamista , un mal musulmà. Sempre molt anterior a la Convenció de Ginebra, n'hi ha hagut d 'islamismes, i s'han conede ple segle xx , i que tampoc no es compleix ... Pensem, tan sols, en gut amb el nom àrab d'islam polític. Als experts els ha semblat més entenedor reGuantanamo. ferir-se a "islamismes", insistint en el plural. Des del principi han estat sempre - La contradicció, doncs, es donaria end'arrel política. buscant legitimar-se destre modernitat i monoteismes, no només prés donant-los un contingut pseudorelientre modernitat i Islam .. . giós .

- Occident es fa el valent. Creu que té la "Gihad" és una paraula mal enteveri tat. Si traspassem els llenguatges, a sa, tant per part de musulBush se li podria dir "gihadista", permans com de no musulquè , igual que els altres , diu que mans. "Gihad" és un esforç és Déu qui li fa fer, i l'invoca .. personal o col·lectiu per Tant l'Islam com Occident tenen ser cada dia millor mudefectes, però si en els monosulma - Déu utilitza aquesteismes hi barregem política, ta paraula trenta-cinc vemolt pitjor. El món de l'Islam té gades a l'Alcorà .. . i si el poder del petroli, Occident en creuen en Déu haurien de té molt, de poder, mirar què hi diu , els que hi els jueus en tenen creuen- Cal dir, però , també des de la que , des del primer fundació de moment , també l'Estat

d'lsrael. .. Per ce rt, les paradoxes arriben fins al punt que hi ha rabins contraris a l'Estat d'Israel, que consideren il 'leg itim perquè no l'ha fundat el Messies .. . i hi viuen i es benefi cien de les seves prestacions l I mentrestant , tenim en Bu sh recordant només alguns morts -els de l'lI S- però no pas els de la població de l'Iraq ... Perqu è anomenem terrori stes només uns?

- Què caldria fer per evitar el conflicte?

- Sobretot, calen dirigents aptes. L'Islam no té una estructura clerical , no té un El problema Papa, i no ens arriés que no és ba la informació públicament dels que estan en contra de la guerra . És greu qu e també n'hi ha que cometen el mateix error: Occident és el mal. ..

debò , amb els suïcides disponibles que, per desgràcia, hi ha, no ho hagin aconseguit..

- A la pràctica, hi ha diferències reals entre sunnites i xiites?

- Molt poques i només de tipu s polític.

Xi 'a vol dir partit politic : debat sobre successió en el govern , que més ta rd es revesteix de contingut religiós o pseudoreligiós per tal de continuar amb la dissidència. No hi havia hagut mai tants conflictes com ara , és una de les pitjors herències de la intervenció a l'Iraq. de l'Islam, avui , Amics meus factible admetre d'aquells països la pròpia laïcitat m'han dit que mai no havien sabut, quan estudiaven , per exemple, a l'Iraq o a l'Iran, qui era sunnita o xiïta. Això no tenia cap mena d'importància. I ara, en canvi , això està anant cap a una guerra civil, si és que ja no ho és.

- El discurs del Papa a Ratisbona va ser molt explosiu?

- Va fer un discurs d'un nivell molt alt. És molt perillós treure-ho de context. Va ser imprudent, poc oportú. Se n'ha adonat, però no era un di scurs insultant. Ara, només van protestar una infima minoria de musulmans, i penseu que també se'ls ha inflat el capi La majoria de la gent té més seny. El problema de l'Islam , avui , és que no és factibl e admetre públicament la pròpia laïci tat , cosa que sembla que a Occident és possible - però consti que ningú no ens garanteix un retorn enrereEn el món de l'I slam a aquesta etapa no s'hi ha arribat. És qüestió d'etapes. A Occide nt , fin s fa dos seg les , rostien els qui no creien en el que deien que s'havia de creure. L'Islam ha tingut més seny, tret d'alguns personatges com Khomeini amb la fàtua contra Sa lman Rushdie ... En el dret islàmic teòric renu nciar a la fe és renunciar al dret a la vida: l'apòstata no té dret a la vida. Ara, no han matat ningú .

En el catoli cisme se n'han ca rregat molts , per això. Em cos ta molt de creure que, si hagu ess in volgu t matar en Rushdie de

- Això pot tenir arrels en el colonialisme, interessat a tenir la població més fragmentada ?

- Després de la Primera Guerra Mundial es passa d'un pani slam isme a un panarabisme , amb l'exemple laïcitzador d 'Atatürk a Turquia - tan t de bo n'hi hagués hagut més!- i sem bla que els països àrabs tenen algun futur, amb l'educació europea d'alguns dirigents - Nasser, 8urguiba, els fundadors del 8a 'as ... Occid ent és culpab le de no haver afavorit aquest nacionalisme àrab lai c, més o menys "progressista" (en el con text, és clar !). Occident té la barra de preguntarse si un país àrab pot arribar a comportaments democràtics i no s'ha preguntat , per exemple , pel rabinat jueu , o per l'Església catòlica - un que mana sobre milions de persones l'escu llen cent cinquanta-tres cardenals ... 1- La jerarquia provoca l'antidemocràcia i així , quines lliçons de democràcia es poden donar?

Quan s'hi barreja la religió, es fan disba-

45 25

-

~~

Ajuntament de Terrassa

TOTHOMSUMA www.terrassa.org

rats: aqui, alguns bisbes manifestant-se a Madrid ... Si fin s i tot a França la religió te la trobes al carrer!

- No hi ha cap model que pugui afavorir una certa harmonia laica?

- Els atavismes pesen molt. Hi ha gent que necessita el fet religiós, però això no ha d'ocupar espai públic. I la dona occi- El mocador és un signe d 'identitat, de resisténcia, de por? dental, quin model pot oferir a la dona musulmana? Treballa vuit hores, sis més - És una barreja . A veure, religiosament parlant no hi ha motiu per pensar que siquan arriba a casa, perqu è els marits no gui obligatori. El fan res ... Les muque passa és que Occident és culpable de no haver sulmanes , per a l'època colonial ajudat el nacionalisme àrab laic, egoisme, poden dir -quan trobaven que això no els in"progressista" en el context Occident en camp teressa per a re s. propi- les àvies de Aixi, no han de pensar, ho tenen tot fet. Ho han vist se mles dones d'avui no duien mocador. Les pre aixi . nétes, avui, en duen , sobretot com a reacció a l'actitud d'Occident i a mesures - Nosaltres, malgrat tot, seguim preferint prohibitives . Si et prohibeixen una cosa, una certa imposició laica .. tens més ganes de fer-la. I cal admetre - D'acord. Si cal , imposem-ho. Els sim- i ho trobo molt tri st- que l'ús del mocador està pujant. Algunes diuen que per bols religiosos s'han de quedar a casa . Hi ha d'haver una educació laica. La religió religió i altres, de vegades , per la simple raó de l'enfrontament generacional. ha donat molt mal resultat , i estem al 2007 , doncs provem l'altre model que enConec noies de Barcelona, casades allà, que em diuen : ara la meva filla s'ha posat cara no ha provat ningú , ni tan sols mocador! I això anirà en augment, em teFrança .. . A un pais laic, que encara no mo. I és una bestiesa! Però , és clar, la l'hem trobat mai - fixeu-vos per Nadal. .. meva besàvia, la meva àvia, duien mocacal donar-li dos mil anys de vida abans dor ... I les "señoras bien" duien de jutjar. Ai xò és el que no volen fer barret. Estem a tres generaels rel igiosos. No volen admetre que cions de diferència, i estem han fracassat. Cap govern religiós demanant al món de l'Islam no ha anat mai bé. una pressa a evolucionar que - Qué en penses del di¿leg in teno hem tingut nosaltres. Les rreligiós ? noies d'aqu i han oblidat el que ha costat la lluita - aqui- El diàleg sempre és possible, per alliberar les dones ! No però no hi ha solució quan parsom els reis del mamteixen de veritats posseïdes. Ja és un guirigall bo! Si tornés a guanyar el PP torentre confessions naríem a anar cristiaendarrere . Aqu i nes' encara cobren Amb l'Islam menys les do/ hi ha un nes, en alg uns problesectors, i si s'ha d'imposar ma irreversila paritat, anem malament. .. / ble : per

45 27

als cristians, Jesús és Déu en la persona del Fill - misteri de la Trinitat. ..- Els musulmans creuen que hi ha un Déu i que Jesús és un profeta fantàstic, a imitar, fill de mare verge - també ho accepten- però no és Déu i no va morir a la creu - varen matar-ne un altre que se li assemblava ... - I els jueus, que diuen que Jesús no era el Messies ... És inútil , però parlar, poden parlar ...

28

- Hi ha un clar desconeixement occidental del món islàmic ?

- Evidentment. Cap professor d'allà no dubta a esmentar especialistes i investigadors d'aquí , per exemple. Nosaltres, els d'allà, no els coneixem. I n'hi ha, fins i tot lIiurepensadors interessantíssims, com Arkoun -algerià-, Talbi - tunisià-, al-Sadawi -egípcia-, Fazlur Rahman - iranià- i un llarg etcètera. I allà han de ser molt valents , han d'atrevir-se a arriscar molt. .. Penseu , per exemple, que un professor de literatura no pot analitzar literàriament l'Alcorà: és apostasia' - Què en queda. a Catalunya. del passat àrab?

- Hi ha un substrat evident que, de vegades , ha estat difícil d'analitzar i que és present en alguns topònims

i cog noms, sobretot a la Catalunya Nova.

Hi ha expressions orals molt clares, antropològicament i religiosament parlant, amb les que no ens hi hem fixat prou.

Per exemple , l'expressió "fer dissabte" -expre ssió viva, també, a La Manxa i a Galícia-, molt rotunda, que volia servir per expressar el compliment del ritual religiós cristià - preparar la casa i la roba per a la festa del diumenge, per anar a missa. demostrant públicament que no s'era un convers, provinent de moro o de jueu i, per això mateix , rentar i estendre la roba el dilluns ... Hi ha algunes parau les com anxanetalenjaneta, que crec que deriven de la mateixa arrel que genet, i topònims com Vallcarca, que significaria aigua sorollosa .. .

- Què els recomanaries als nostres lectors més joves?

- Que preguntin . Que ho preguntin tot.

Que se'n recordin que aquí , per exemple, per Setmana Santa, anàvem fent soroll pels carrers i en dèiem "anar a matar jueus" ... Aquí, de vegades, ens pensem que tot està fet i que no ha costat d'assolir. Cal sortir de la immediatesa constant i valorar el que ha costat aconseguir alguns drets socials. polítics i culturals •

•

•

f

ENTORN. secl és una ili,i,,;,a d'esplilt, constituïda com a cooperativa mixta de traball associat i consumidors que realitza serlleis $DCiol!ducatius per als seus assoclals I tercers en general.

1, Assessoreu·vos.

Per tots aquells projectes profeSSionals Que puguem realiua r amb yosaltres.

Iniçiativa d'esplaç ENTORN neix en el si d'Esplais Catalans, 2, Participeu. amb el nom d'ESPLASH ! cap a l'anv 1988. Feu·nos saber les vos tres proposles de AI cap de 4 llnvs es constilUeix com a cooperativa per Iai de diferem:iar els serveis professionals ¡ els voluntaris de l'associació, manlenint la vinculació CI parli, dels socis consumidors.

serveis, millores en els que reali tzem, necessitats,...

3. Feu'nos arribar els vostres cunícu1ums per poder·yos ofelir treb all.

El 1993 es fusiona amb AREC, cooperativa de similars objecllus 'ormad a enlre esplais de Badalona. adoptant definitivament el nom d'ENTO RN, secl.

DEMOCRÀTICA li no'lI' VOC' ClG COOpet8Iiv. es pou de INni!eu en dol.1 d'un ple conlingul als brc¡atls d!mocIi1in amb I. p.rt¡ciplti6 de Iols eI$ sotil..

CATALANA Trehl!em pet a IOls els ciutadans di Catalunya des

d. r m .lamtfll local d,Is 1I0slrn ulnis I I. itientifit.d6 cultl.l"al que tns 6s IJI'OlJia.

INNOVADORA RlSoifm crlaliv.I'I." les IIIClSsiws qui els un.i$ sodològits marqlKll\ aCluaUant perm¡¡nent/fllfll ab fltUrSOS

educatius I OIQ'l'IIll"iu$.

EXPERTA AIriJ l'aval de m61 do 111 1ny$ d'elpenMal UI olnn n luclons c;ontrulalies en ,clivilau on som e.spwaIlJllJl,

PROGRESSISTA POllem. I. pl'cliu tmplll.SlriBI 1.11 Iduti que l1l'I1 !dlnliflCl 1mb .1 Movlmlnl l llC I Plogleulll •.

EFICIENT EM dOlem d'un. olll.nrtlaeió Is truc tu/ldl i J)rofessionel per gar.ntir la sohitiM:i. dels rKlSIl1lS serrell.

ENTORN. sccl Avi nyó, 44 , 2n . 08002 Borcelona Te l. 93 302 61 62 . Fa, 93 301 96 94 ~~:Da enforn@ entorn .org / WW'W.entom .org

30

BARCELONA 22 -26 DE JULIOL 1936

OLlA\PIADA POPULAR., 22 -26 JULlO OLYMPIADE POPULAJRE,22-26JUlLLET ==~~ VOLKS OLYMPIADE, 22 - 26 JU LI ~~:C~L~~~ PEOPlES' OlYA\PIAD,22-26 JULY ' ..1 COLI..路 1... Lt.."'~!. 7路

~cr

-1\0\

l'apunT

L'olimpíada popular del 36

Oriol Illa.

Politòleg Himne de l'Olimpiada Popular

tra, no va ser exclu siva de l'olimpi ada del 92 , pel que fa a "No és per odi, no és per guerra la històri a moderna de l'olimpi sme al nostre pais. Un episodi que venim a lluitar a cada terra. molt més épic en el fons , i molt Sota el cel blau l'únic mot que més sil enciat en la forma, va ser ens escau és un crit d'alegria: la pau. protagonista d'aquella singular i sacsejada societat de mitjans [.J Contra els baixos crits innobles dels anys 30. aD,<equem cap al cel les nostres L'any 1936 Barcelona hagués estat ferma candidata a celebrar mans! els Jocs Olimpics d 'aq uell any, Vibrin els cants perquè es tomin si no ho hagués evitat la convu lmés grans i més lliures els sa situació sociopolítica del nostre país , pobles. " amb un aixecament feixista aquell mateix Josep Ma ria de Sagarra Juliol de 1936 any. El baró de Güell , germà de l'alcalde de Barcelona i delegat del Comitè OlimEl record de les olimpíades de 1992 fa pic Internacional, s'ex iliava a França en que la majoria de barce lonins i barceloniun moment crucial en les gestions i evones gaudeixin , amb orgu ll per la seva ciulució del que era la ferma candidatu ra catat, del que va ser un dels esdeve niments talana. El Berlín nazi va esdevenir, finalcol'lectius d'identifiment, l'opció del Comitè Olimpic cació popular més L'antifeixisme prendrà forma rellevants de la Internacional, per en el projecte romàntic basat nostra història improjectar una imaten l'esport popular mediata. La barreja ge de l'esport que d'esport i societat , va acabar essent instrumentalitzada políticament pel règim amb el gran ressò mediàtic a nivell internacional que va tenir, i el consens en alemany i on s'hi exhibí la suposada sul'excel'lència organitzati va, materialitzava premacia de la raça ària a través de l'in l'an hel de la capital d'un pa is autocensuterdicte moral a jueus i negres. rat emocionalment en la seva vo luntat La situació política d'una Europa en de se r i de parlar al rnón en la ll engua estat d'excepció i la util ització ideo lògica pròpia. que es feu de l'olimp iada de Berlin , provocà una mobilització inèdita a Catalunya Tan mateix, l'eclosió de l'esport popular, d'una banda, i de discurs cívic , d 'al- i també a Europa i EUA- per combatre

45 31

32

portius són empresonats, on la majoria aquesta exhibició del poder que faria el del poble laboriós està sota l'amenaça de nazisme. L'antifeixisme acaba prenent la persecució per les seves conviccions o forma en un projecte romantic que acaper la seva religió, on es declara fora de bara configurant-se amb el que es coneix la l/ei a tota una raça, aquest país no és com a Olimpiada Popular. El Govern de ell/oc per acol/ir els veritables Jocs la Generalitat de Catalunya i el president Olímpics " Companys al capdavant, van decidir donar suport a l'esdeveniment , i s'organitza L'Oli mpiada Popular, gracies al podeun moviment internacional que acaba esrós entramat associatiu esportiu de devenint un comitè olímpic alternatiu ; 10 Catalunya, s'orgafederacions internacionals, 8 d'espanUna contestació a la complicitat nitza en un temps rècord , prop de 3 yoles, 6 de catalaamb un règim dictatorial mesos.

La data nes , 23 de legacions i militarista, antiolimpic d'inauguració fou d'estat entre les cu riosament el 19 quals s'hi trobaven els EUA, França i Anglaterra , però també de juliol de 1936, data en que les forces Palestina, Alsacia , Catalunya i Euzkad i, i democratiques i populars van revoltar-se i aturar, tot i que efímerament, el que seri a més de 6000 atletes inscrits, suposen la funesta voluntat dels colpistes franquisuna contesta sense apel'latius als jocs de Berlin en particu lar, però també a la comtes que provoca rien 3 anys de guerra civil i quasi 40 anys de dictadura. Amb l'i nici plicitat internacional amb un règ im dictade la guerra, es van acabar definitivatorial que buscava la guerra ment molts somnis, espe rances i il ·lui l'expansió imperial per la força. Un de ls sion s d'una vid a de progrés i benestar. exemp les d'aquest fet queda clarament reflectit en un dels paragrafs del manifest Entre aquests som nis , el de liquidar l'esperit olímpic. El de debò. El de la fraternide l'Olimpiada Popular, on es proclama: tat i la igualtat. No pas el de la retòrica fl orida, farci da d'inte" L 'Olimpiada instaurada fa milers ressos econòmics ned'anys i renascuda en gres i blancs i politila nostra època, que cament correcte del sempre havia mantinCOI dels nostres dies. gut el seu caràcler de L'Olimpíada Popular Símbol de la seria un exempl e clar de l que hau ri em d'enFra ternitat dels pobles i de les races, ara tendre per "esport poperd per sempre pu lar catala", que aviat va esdeveni r un aquest caràcter. Els exemple de moviment Jocs Olímpics que es preparen a Berlín, són social. Quan es parla indiscutiblement una d 'esport popular cal falsificació vergonyoentendre-ho a partir sa, una befa del pende la premissa que no només és la incorsament Olímpic. En poració massiva a la un pais on milions practica espo rtiva la d'esportius estan prique ho fa singular, siva ts de con tinuar l/ur nó tam bé el que reactivitat social, on mipresenta un movilers dels mil/ors es-

ment sòcio-esportiu , que és heterogeni Republicana afavoria l'associacionisme a i que aplega entitats i associacions que les entitats populars d'esport. Tot i que no comparteixen un ideari comú : la utilització hi havia un vincle orgànic partit-movide l'esport com a instrument de reivindiment-esport popular, si que n 'era clara cació de l'esquerra catalanista del mol'orientació politica de tot moviment de ment. l'esport català de masses.

En segon lloc, cal tenir present les La fi del somni de ls Jocs va coincidir evidents connotacions politiques que , en amb l'inici d'una cruenta guerra civil. Tot aquell moment, són comunes també a just el dia que s'assajava la cerimònia inaugural , les trod'attres indrets pes franquistes d'Europa. La Unió Alguns esportistes italians executaven de Gimnastes i alemanys s'integrarien Obrers Alemanys l'Alzamiento a les Brigades Internacionals (que comptava Nacional. Alguns esportistes italians amb 180.000 socis) o la fundació del Club de Conductors i alemanys, setmanes més tard , s'integrarien a les columnes de milicians de les Socialista el 1898 als EUA. A Catalunya , on hi havia un fort arrelament esportiu, conegudes Brigades Internacionals.

El 29 de juliol , el Comitè Organitzador l'esport de masses tampoc no estava abde l'Olimpiada es dissolia. El Jocs es sent de la influència política dels convu lconvertirien en record de la democràcia sos anys 30. Aixi, tal i com assenyalen i el seu govern , la República, mentre el Pujadas i Santacana (1998) , l'hegemonia feixisme , at seu torn , "triomfava" a Berlin sindical i anarquista descartava l'adscripen una exhibició d'autoritarisme i militarisció a moviments esportius propers a l'inme que ja no s'aturaria, després de miternacionalisme comunista. Per con tra, el lions de morts , fins l'any 1945 , catalanisme popular d'Esquerra

•

Bibliografia • As iN FER NÀNDEZ. E. La polifica en las ofimpiadas de Berlin 1936. Centre d'Estudis Olimpics (UAB) Barcelona 1998 • PUJAOAS, X. i SANTACANA, C. Historia ,Hustrada de l 'esport a Catalunya Vol II (19311975) Editorial Columna. Diputació Barcelona 1998. · Autors diversos. L'altra Olimpiada. Barcelona '36. Llibres de l'índex. Barcelona 1990

45 33

la col·labol'é:lciÓ

Polítiques progressistes de seguretat pública Oani Gimeno Politòleg

34

Més enllà de la sorpresa inipais en termes de cohesió so· cial. És inevitable que es desen· cial , en saber que Joan Saura volupin accions reactives - no era el nou conseller d'Interior de pot ser d'una altra manerala Generalitat de Catalunya, apareixen - no podien fa ltar a la però s'han de concentrar es· cita- les procl ames de Josep forços a analitzar les pràctiques il·lega ls i la situació i comporta· Piqué afirmant el terror que té d'imaginar-se els amics dels im ment dels col, lectiu s amb un migrants i dels okupes ocupant ri sc elevat de cau re en activitats delictives. Això no només corla direcció de les politiques públiques en matèria de seguretat respon als cossos policials, sinó pública. que compromet moltes àree s AI voltant de tot plegat, pot de govern i, fins i tot, la societat sorgi r una pregunta interessant: hi ha una civi l. En aquest sentit, és clar, el govern manera de fer polítiques de seguretat púno pot re star passiu davant del delicte i, blica en clau progressista? Crec, modescom en altres esferes socials, cal preguntament, que si. No serà fàcil, no serà tar-se el perquè d'aquestes pràctiques i plantejar-se com es pot rectificar o com amable , no serà simpàtic ; però pot ser un repte excepcional. es pot ajudar a disminuir el ri sc en matèEvidentment, no existeixen solucions ria de seguretat. Celebro trobar al programàgiques ni en aquest ni en cap dels ma electoral d'Iniciativa consideracions al reptes als quals vo ltant del foment s'ha d'enfrontar el de la prevenció .

Una seguretat que dissenya govern d'aquest La segona, per a polítiques preventives mi la més important pais, però m'atreen termes de cohesió social per obl idada , se veixo a apuntar centra en el paper dues línies que que pot arribar a jugar la societat civil crec importants, que poden marcar un punt d 'inflexió respecte el passat re cent com a interlocutora vàlida en col ·laborai que poden accentuar el perfil progresció amb els comandaments policials. Del sista de la política policial: concepte clàssic de proximitat a la ciutaUna linia fonamental és la construcció dania per part de la policia , a la identificació i treball conjunt amb la societat civil d'un projecte de seguretat per al pais, a organitzada hi ha un món. Corren temps mig i llarg termini , que permeti dissenyar i consolidar polítiques preventives solen els que els col'lectius socials estan ven ts i coherents amb un projecte de criminalitzats - només cal senti r Josep

Piqué- i, malgrat que no suposa la solual Departament d 'Interior es presenta ció final, se mbla increible que ningú no il 'lusionant per a tots aquells que tenim hagi fet un esforç seriós i profund per interioritzades polítiques d 'esq uerres que repercuteixen positivament en el ci utadà. acostar els co l,lectius socials als comandaments policials. Ara si, celebro veheTanmateix , torno al principi , que ningú mentment la responsabilitat que , tot just s'equivoqui. .. el pitjor error en aquesta matèri a és la incapacitat per prendre dea partir d'ara , prendrà ICV. Agafeu les decisions no sempre ag radables de prenclaracions de la dreta rància i capgireudre; la seg uretat púles: Iniciativa semblica requereix d'un pre ha demostrat Cal prendre decisions no sempre grau alt de fermesa una important se nagradables de prendre, i, no ens equivosibilitat respecte amb un grau alt de fermesa quem , hi haurà als col, lectius somoments du rs i mocials, i jO pregunto: ments desagradables, però ... i si aconseés o no és adient que el responsable del guim que la policia catalana sigui un Departament d'Interi or sigui Joan Sau ra? exemple a segu ir i que els ciutadans Sí! És o no és molt factible que el contaci ciutadanes estiguem orgullo sos dels te amb moviments i col,lectiu s socials renostres cossos policials? sulti més estret amb l'entrada Als nous responsables de la sed'Iniciativa al Depart ament guretat d'aquest país : valend'Interior? SP Per tots aquests tia, progressisme i sort' • motiu s, aquesta nova etapa

•

45 35

amb la gent jove, fem un bon equip

Després de l'ESO ... què?

Ja saps què faràs?

Exposició itinerant a disposició dels ajuntaments Diputació de Barcelona Oficina del Pla Jove Travessera de les Corts, 131 -159 Recinte de la Maternitat Pavelló Mestral. 4a planta 08028 Barcelona Tel. 934 022 556 o.plaj@diba .cat Mes Informació I formula ri de sol·licitud a

www.diba.cat/plajove

la col·laboraciÓ

El ciutadà de mercat, o l'individu com a valor borsari Eddy Bonte Director de Comunicació de la Hogeschool Gent Una economia de mercat dótals, la lògica del sistema de na lloc, necessàriament - i aumercat no pot aturar-se.

A l'inici dels anys 90, era clar tomàticament-, a una societat que l'expansió (i el benefici , obde mercat, per tant a un ciutadà jectiu essencial d'aquesta exde mercat. pansió) hauria de confirmar-se L'ex pan sió il· limitada, pluriforme i omnidireccional és un per altres mètodes. caràcter essencial, el carburant La tercera fase és la de l'expanmateix del nostre sistem a sió en profunditat. Porta cap a econòmic : l'economia de una societat de mercat.

En efecte , perquè la nostra ecomercat.

La fi del colonialisme i l'advenomia de mercat fl oreixi complenim ent dels tigre s asiàtics martament i sense restriccions , l'economia mercantil en sentit estricte no caven el fin al d'una economia que vivia és suficient per garantir la supervivència de la seva sim ple expansió horitzontal, és del sistema. Cal que cada sector de la a dir, de la multiplicació del nombre de nostra societat sig ui penetrat pels princiconsumidors per un nombre limitat de pis del mercat, s'hi comporti i s'hi identifiproductes (productes de base , aixi com qui . Cal que els principis del mercat (lliure productes de luxe: cotxes , aparells de tecompetència, exlevisió, viatge s).

La sortida pansió, benefici) A l'economia de mercat li cal d'aquesta crisi siguin consideque cada sector de la societat sigui rats com a norresidia en l'expenetrat pels principis del mercat pansió vertical , mals , com a principis de conducta per tant en el creixement del consum per persona. per a tota la societat i no només per a l'esfera mercantil. L'expansió en profundiAquesta estratègia no arrib ava tampoc a tat fa néixer la societat de mercat en la sati sfer la cursa per al profit mitjançant una producció sense fi. Aqu esta constaqual no hi ha cap sector que qued i protetac ió era certa també per a la represa de git dels engranatges del mercat: presons, la primera estratègia respecte als països segu retat, energi a domèstica , distribució comunistes (URSS, Europa de l'Est). d'aigua, transports públics, correus, l'eduEncara que l'obertura d 'aquests països cació terciaria. L'exigència minima sotmet (i nclosa la Xina) cap a un sistema d'ecocada tipus de servei a la competència del mercat lliure, tant a nivell nacional com nomia de mercat hi perllongués sens dubte les expansions verti cals i horitzoninternacional.

45 37

38

enrera ; és, per tan t, l'individu - que es deSi algu nes activita ts, com ara l'adminomina ara "responsabilitzat"- qu i ha nistració de l'Estat o l'educació secundàd'encarregar-se de la seva educació, de ri a, no es negocien en el lliure mercat, la seva formació, de la seva seguretat sosón igualment sotmeses a la filosofia cial, dels seus transpo rts, del seu lleure , i a les regles de l'economia de mercat. de les seves assegurances.

Efectivament, els sistemes d'avaluació Multiplicant les llibertats, ampliant els i de promoció, de diferenciació salarial, camps de les igualtats (inclosos els anide competència interna, d'objectius comals!), estem perdent molt ràpidament la mercials, de privatitzacions parcials, afafraternitat (o la solidaritat) , clau de la ciuvoreixen la penetració de les normes del tadania que constimercat. tueix un element La popularitat Disminuir la seguretat social , de les pàgines fila salut i l'educació amb l'excusa fundador de l nosnanceres, la publitre tipus de sociede la llibertat de l' individu citat que es fa entat.

Per tant, és aqu i vers l'estalviador mitjà, en favor d'especulacions o d'inveron ens juguem la humanitat: com va di r sions de risc, peró, sobretot, la politica Jacques Attali , la llibertat i la igualtat són drets, mentre que la fraternitat és un deuque consisteix a disminuir la seguretat social (pensions) , la salu t i l'educació re que suposa un esforç, una vo luntat, (emmascarant-ho tot com a llibertat de una direcció , per tant, una certa idea de l'individu que se 'n re sponsabilitza) és una l'home i la convivència. Després d'haver prova de l'èxit fenomenal d'aquesta soconquerit les llibertats i les igualtats, és cietat de mercat, que considera qualsevol per la fraternitat que l'home i cada individu pot donar sentit a la seva vida i a la activitat hu mana, qualsevol necessitat , societat. qualsevol recurs, com un mercat i com una font de benefi ci.

Malgrat l'èxit innegable de la societat de mercat i el nombre creixent de ciutaDes de fa temps, som testimonis d'una nova fase d'aquesta expansió: l'individans de mercat , cal constatar que molts du de mercat, conseqüència ineludible i individus no es decideixen a entrar-h i.

Es per això que es fan dues promeses lògica de la societat de mercat. Ineludible per estimular la participació dels que vaperquè seria il 'lusori pretend re dividir la societat en dues mei tats: una esfera mercil·len : el benefici individual i el mèrit indicantil que apli ca els principis del mercat, vidual. una altra esfera que integra l'interès geEls estrall s per a la fraternitat, i per neral i la vida privada en què s'apliquen tant per a la ciutadani a, són consideraaltres principis. bles.

El ciutadà de mercat no és només l'inLa promesa del benefici individu al es dividu que juga a la borsa, sinó també comprèn fàcilment : el sistema de mercat aquell que és objecte d 'especulació; no és un joc sense perdedors. Cada participant hi guanya. Durant alguns anys és només un individ u que inverteix , és també una inversió, un va lor amb les seaquesta increïb le paradoxa d'un joc se nves pujades i baixades. El ciutadà de se perd edors es venia de pressa perquè mercat és aquell que interioritza els prinanava relacionada amb els èxits borsari s cipis del mercat i que s'ha convertit en un dels anys noranta.

Per tal de perll ongar aq uest joc i pomercat en si mateix, que obeeix com a der mantenir la promesa , cal que el paspersona privada, com a ésser humà, totis a repartir s'eng ran deixi sense parar. El tes aquestes lleis. creixemen t no és ni una coartada , és una Les autoritats , influïdes pel sistema de mercat, han fet un s quants grans passos fatal itat. El volum de pastis es converteix

en més important que el repartiment. Per Se'n dedueix que el perdedor és inaptant, la fraternitat, la solidaritat i la ciutate per naturalesa i que, per tant, la solidadania hi perden molt. ritat amb els perdedors no és una obligaLa segona promesa, el mèrit indivició, ni un dret. si nó un favor. La caritat dual, és també perillosa. La meritocràcia n'és una expressió popular, molt estesa és una veritable ideologia que ens diu entre les cultures anglosaxones. que cadascú ocupa el lloc que mereix.

Inversament, els drets es deriven de les victòries, explican t-ne la superioritat No oblidem que el perdedor -e ll tambémoral de l'èlit meritocràtica. El resultat fiocupa el lloc que mereix! És el sistema anglosaxó, cocktail de protestantisme i de nal és una versió de la llei del més fort , el capi talisme, sisteretorn del darwinisma que redueix un me social. No conSi el perdedor és inepte, fongu em , doncs, problema col'lectiu la solidaritat no és una obligació mai meritocràcia i i social a un proni un dret, sinó un favor democràcia. blema individual Els jugadors volen d'ordre moral ! atribuir la seva victòria a la meritocràcia, Aquesta 'responsabil ització' de l'individu és contrària a la solidaritat, perquè però no la seva derrota. A més, els perdedors organitzen la contestació i, curioaquest individu és l'únic responsable del lloc que ocupa. Si s'és individualment sament, apel'len a les autoritats i a l'interès públic per corregir el sistema que responsable, la meritocràcia és presentada com a neutra i objectiva. Si és veritat posen en qüestió. Dit d'una altra manera, les conseqüències lògiques d'aquesta que el joc de la meritocràcia és obert a cursa per eliminació són considerades tots, no es pot mai oblidar que la mericom injustes, inacceptables i èticament tocràcia és el joc preferit d'una certa clasincorrectes. se, la que l'ha inventat, La resposta de ls advocats del siste ma que dom ina les seves lli ure retorn a de nou a un darreg les, que el prefereix winisme simplificat i fa ls: el a qualsevol altre joc i mercat lliure i la societat que , després lliure són presentats com de la caigul'estat natural de les da del sistecoses. Altrament dit ma comunis: no s 'hi pot fer res ta, el jutja com i no serveix de res l'únic joc possioposar-s'hi. ble i pensable .

45 39

Publicacions de la Fundació

Els locals de les entttats Juvenlli (02J t

els equipaments mUnicipals pet a Joves

a la tiu lat de 8arcelona lnlar",. ".

,u~lL'h

Col· lecció Polítiques de joventut

,, El Moviment laic I progressista [0<1]

Col·lecció Quaderns d'educació popular

Col·lecció Pensament laic i progressista

,,

Aquesta resposta dissimula que el sisexisteix la cultura, l'educació i l'ètica : la tema lliure no accepta doncs que es critilluita contra certe s potencialitats de l'hoqui la seva moral "sui generis", perquè me, de cadascun de nosaltres. Això, els això l'obligaria a leg itimar-se - i no n'és defen so rs del sistema de mercat no ho capaç. Per què? Doncs perquè, lògicadiuen , confonen de bon grat potencialitats ment , no pot haver-hi una exp licaciò de i possibilitats. l'estat natural de les coses, només una Segons ells, la vida és una conquesta, protesta : és així. Protestar o rebutjar l'esuna lluita, un repte. No ens sorpreng uem tat natural de les coses seria, don cs, il 'lòmassa. La ciència popular, també a la tegic i bastant inútil. Però veient qu e la prolevisió , ens presenta la vida dels animals testa continua, el mercat lliure i la com una batall a sa lvatge entre gladiasoc ietat lliure han fet un esforç de ju stifidors , una lluita continu a sense pietat en cació inèdit: la inversió completa dels vaun medi hostil. Realment, la vida no és lors. divertida! No obstant, com ho ha vist El s valors inversos són des d'ara preJean-Pierre Chevènement, "la regl a ofesentats com "norm als". Són els valors reix un refugi a la feblesa. Allibera de la que estan a la natujungla". ra, simbol omnipreEns queda encara "La regla ofereix un refugi sent i etern de l'estat un problema. Fins a la feblesa, natural de les coses. i tot, si diem que de la jungla " Allibera l'home ha d'interveAixi , no es diu qu e l'estat natural de les nir en la natura en coses "és", s'emet una justificació moral. lloc de copiar-la, hem de preguntar-nos Per ser una persona moral, n'hi ha prou si la natura no tindria una ètica per comude seguir l'exemple de la natura. nicar-nos .

Primer, l'individu és sotmès als trets La inversió dels valors té per objectiu més perversos de l'home, és a dir a caque el sistema de mercat sigui acceptable i, després, normal. Aixi, "la natura" rac teristiques normalment rebutjades, o sublimades, com ara mentides , enganys, serve ix per justificar i legitimar aquest sismalfiança, egoisme . Aquests trets acontema. Però, la natu ra no té cap missatge ètic per comunicar. La natura no té ètica. segueixen l'estatut d'ètica normal i exemLa natura consisteix en fets. Un fet estaplar gràcies a la influència massiva blert no és cert ni fals. Un fet és. I, per cid'alguns programes de ls mitjans de comunicació que ens mostren precisament tar André Comte-Sponvi lle : "Tots els fets aquest món a l'inrevés, mentre pretenen es valen , perquè no valen res ( ... ) Tots que és el món real, i per tant normal. els fets es valen. Tot es val , doncs tot Malgrat tot, aq uests programes ens moss'an ul 'la". Dir que la natura té una ètica tren comport aments ètics que tot pare és dir que aquesta ètica és im manent, condemna. com l'ètica d'un Déu , i que l'home no hi Segona fase de l'operaci ó: presentar fig ura. L'home només ha d'escoltar Déu els valors inversos com la realitat, una o la Natura. realitat que pot confirmar-se en l'expeCal deduir també que l'home no és riència quotidiana de l'estat natural de les perfectible, que la societat no és perfecticoses . És veritat que, malgrat la cu ltura, bl e. En su ma, no s'hi pot fer res. Excepte l'educació, l'ètica i la intel'ligència, els hoper minimes correccions. Ens trobem de mes es maten , fan trampes, menteixen , nou en el món de la meritocràcia. violen , fan la guerra ... Però , també és veCal constatar que aquesta falsa ètica ritat que cada societat es compromet ju sdels fets estab lert s guanya terreny. Això tament a elimi nar, minimitzar i castiga r s'explica perqu è la nostra tecnologia i la aq uestes actituds. Fin alment, per això nostra ciència són indispensables a la

45 41

42

solidaritat, perquè aquesta és qua litativa nostra economia de mercat, i perquè les i, per tant, no mesurable, perquè depassa tres viuen justament dels fets establerts. els fets, perqué és ètica .

Com sabem , els fets poden ser manipuPer tant, els fets establert s envaeixen lats, afegits, multiplicats , arranjats. deforla nostra ètica . El postmodernisme diu mats , combinats, acumulats, manipulats. que tot s'hi val. Els "talk shows" en són I mesurats. Es quelcom excel'lent per a la ciència, és útil a la tecnologia, això ens un bon exemple. Ap arentment democràtics , només són una permet gestionar acumulació d'opiuna economia.

L'home lliure no viu segons I després? nions gratuïtes, no "els fets establerts" verificades, subjectiEfec tivament, o la dictadura de "la natura ". ves, fetes a la cantovivim en un sisteEscull , opta, inventa ... nada o al bar desma tecnocientific on el perfeccionaprés del tercer got de vi , -"opinions" que ment com a revelació de la voluntat és substituït per la no són formades pel desig de la recerca mesura. Els fets mesurables es troben de la veritat. Es per això que cadascú hi arreu, també en la vida quotidiana : badiu el que li plau. Algú podria emetre un altre argum ent, però al cap i a la fi no hi lanços. percentatge s, informes. estadistiha ni guanyador ni perdedor. Per manca ques, fusions, creixement, alces , baixes, preus comparats, marges de benefici , tade debat. Com ho ha dit l'escriptor i assaxes de rendibilitat , veloci tats, distàncies ... gista flamenc Stefan Her1mans : la sintaxi No és per atzar que els científics, -o sigui la combinació , conneccions i intecnólegs (i nformàtics, enginyers) i els teractivitat que produeix sentit- ha estat economi stes continuin a perfeccionar coreemplaçada pe r la "parataxi": l'acumul ases i sistemes , tot dient que no s'hi pot ció del no-connectat, la juxtafer res a causa de l'estat natural de les posició, el paral·l elisme ... coses. Excepte, és clar, si es poden maAlguns volen fer-nos nipul ar les coses de l'home , com ara els creure qu e fa falta gens i les cèl·lul es. Perfeccionament, si.

Perfectibilitat, no. Vivim en una societat d'acumulació en què un fet en val un altre, destruint l'ètica mateixa. Els fets no donen mai naixement a la fraternitat o la

acceptar un medi anomenat "l'estat natuEns trobem a anys llum del que ens ral de les coses". Que fa falta inspirar-s'hi agrada. Creiem que la societat es pot a nivell ètic. Ineluctable, in eludible, ineviconstruir, que l'home és perfect ible.

Creiem qu e es pot esco ll ir. Un home lliu table, etern . Amen . Che sara, sara... Una versió quasi-cie ntífica de Déu , per definire no viu segons els "fets establerts" o la ció enemic de l'autodeterm inació i de la dictadura de "la natura". Un home ll iure lliure voluntat.

- o un home que vol ser lIiure- es troba A més , aquest medi esta rep rese ntat entre reali tat i possibi litat. En aquest indret precís , s'ha d 'escollir. I escollir vol pe r una falsa imatge de "la natura", on regnaria només comdir inventar i negopetitivitat, canvi, lluiciar.

Suposa creati viLa solidaritat i la fraternitat tat, no imitació. ta, extinció, conquesens permeten una tria més Qui vol escollir la ta, agress ivitat , justa, més alliberadora seva pròpia moral territorialisme .. . El i bastir el seu món , regne dels "fets estas'adona que hi ha diverses opcions. blerts" equival a l'absolutisme, ja que esÉs ara quan entren en joc la so lidaritat collir ha esdevingut superflu. Sense escoi la fraternitat, perquè la tria sigui la llir, sense perfectibi litat, només resten les dues sortides que Camus va rebutjar, més correcta , la més ju sta, la més Déu o el suïcidi. alliberado ra ,

•

45 43

44

Sense lilol Anna VilarrĂşbias

la cl'caciĂ&#x201C;

la crcac¡()

La croada Quan s'acosta l'hora les àvies i els petits s'agemoleixen al fons de les alcoves ; i al recambró de la higiene donzelles sospi roses s'emmirall en, malgrat tot, amb càlcul.

Però els barons -fixeu-vos-hi's'alzinen co m pollancres vora la taula devastada; surten al porxo, escruten el cel, color de perla fal sa .

Bròfecs com els herois en crisi ' abracen per damunt la muller eixuta, que temps ha malalteja.

(El gos lànguidament udola abocat a l'eixida) .

I "Adéu'" criden a tots amb veu entera , i alcen el braç a mitges , secrets escèptics tal vegada , però en l'extern inexorables.

De dos en dos, centenars i milers, es llancen a les desertes vies de la tarda .

Entre marcials i amotinats avancen , sallen -escamots convergents, centúries, legióimpetuosos , emulant-se en la carrera única, com assumits pel fat enorme de les grans ofensives o dels grans èxits.

Perillosament -oh , si' que en l'aire sobreneda un pensament de pluja-, catòlics de debó croats unànimes , com un sol home, van a l'estadi nou , van a l'estadi.

Pere Qu art Antologia. Edicions Proa , Barcelona ,

1982.

les recomanacionS

llibreS Els Montseny Mañé un laboratori de les idees

El quinto dia (Titol original: Der Schwarm) Frank Schatzing Editoria l Planeta Barcelona, 2006.

Si voleu una lectura llarga

(900 pàgines) d'aventura i emocions , no pas per passar l'es tona sinó per connectar

Dolors Marin/Salvador Palomar Reus: Publicacions de l'Arxiu Municipal de Reus , 2006. ments descrits (i el llibre n'és molt precís) són veritables i basats en el coneixement

científic més actual. Aixi ,

amb la natura, recomanem llegir El quinto dia, una novel·la que continua sent un

doncs, a banda de passar l'estona, és un llibre de divu lgació científica. Oue una

èxit. Darrera el que sembla la

història de ficció se sustenti sobre la realitat és quelcom

història d'una revolta de la fauna marina contra la humanitat , l'autor ha construït un al'legat a favor de posar senyen la nostra relació amb l'entorn . D'altra banda, cal destacar que , tot i ser un llibre de ficció , tots els el e-

Dones qu e construeixen llibertat

que també es pot veure en la pel· lícula Happy Feet .

Rompiendo el hielo (2006) que, amb format d'animació infantil, retrata amb gran pre cisió la vida del pingüí empe rador que viu a !'Antàrtida i

que el documental El Viaje del Emperador (2005) , ja va coronar i que ara està disponible en DVD. En definitiva , que els oceans continuen

sent un mar de sorpreses ..

(JMF)

Un altre llibre deliciós que co ntinua la tasca sostinguda

de construcció d'un edifici inabastable que vol aferrnarse , fonamentalment, en la idea aferrissada de la ll iber-

tat. I per construir llibertat cal aprofundir en el pensament i en l'acció d'aquells que s'hi han compromès al llarg de la història. I en la nostra hi stò ria

en tenim sucosos exemples, d:homes i dones que han cregut que l'ideal de llibertat, de tota la llibertat , podia estendre 's per mitjà de la implicació pedagògica i de la

difusió (gairebé de la predicació ... ) de la paraula. Per això es dedicaven a l'en se-

45 47

les recomanacionS

48

nyament laic, despullat de prejudicis i de dogmes , i a la divulgació periodistica i editorial. Una mostra activa - i activista- la tenim en una familia de Reu s --els Montseny Mañé-, amb la seva opció per una interpretació purista de l'ideal llibertari, i amb les inevitables contradiccions que podem trobar en totes les persones i, especialment, en totes les famílies. L'obra destaca especialment els anys de formació d'un actiu nucli intel'lectual integrat pe r en Joan Montseny (Federico Urales) i la Teresa Mañé (Soledad Gustavo), amb l'aportació de la seva filla, Frederica Montseny, i destaca, sobretot, el paper clau de la Teresa Mañè, pedagoga de formació i de vocació, una d'aquestes dones fortes que, gairebé sempre, han estat el puntal de cada casa, fin s i tot a casa dels anarquistes. És d'agrair als autors la reivindicació del personatge, de les seves idees, de la seva projecció escolar i de l'ombra que planarà sempre per damunt dels compromisos històrics i polítics, potse r més co neg uts, de la seva fill a, la

futura ministra de Sanitat del govern Largo Caballero, primera dona en ocupar un càrrec governamental d 'aquest ca ire a Europa. No ens sorprèn, en absolut, que, més d'un cop, fossin les dones - la mare i la filla , la Teresa i la Frederica- les que treballessin , mentre que

en Joan Montseny es quedava a casa a escriure . De vegades , com a conseqüència de la rep re ssió, d'acord.

Però és que la Teresa Mañé, a més, tam bé escrivia .

I, sovint. inspirava allò que el seu company signava.

D'acord , també passava això a casa dels anarquistes ...

(VMO)

( \

Inslruï,¡-ms i Sl'rt'U lliures. ¡¡s,w)('ir'u-Ios i Sl'I'CU IOl'ls. {'sUml'u-I os i sereu feliços

!: mo,,~

laic i progressista