Espai de Llibertat - núm. 42

ibertaT

l'l'\ isla Crl'St]Ul' ITl'S pr l' [I I[I l' Illll r i(¡,

ro

Ia 1'(' fi exi(¡ i ragil ac i(¡ polílic, \ Segon ll'il1le:-;ll'e 2()()(i 1~ 1I ('111'''';

1,:1 III OIIOgl':'l lï l':

l' J'I)r('~~iOlls

L'CIlIl'l'\ isla: Jordi \l il'a ll cs

42

Numero 42, Segon trimestre 2006 Director Jordi Serrano Subdlrector' Vicenç Molina COf/seH de redacclo Xavier Bretones. Josep Sellares.

Gemma Martln, Fablan Mohedano.

Santl Castella, Ferran Escoda, Montse López. Antont Castells.

Jordi Miralles, Xavier Domènech.

Onol lila, Joffre Villanueva .

Espai de lliberta\.

Avinyó , 44 primer 08002 Barcelona e-mal l ffg(i1J lalc.org www.lalc .org Tel. 93601 1 644 Fax 936 Oil 640

Edita FundacIó Ferrer I Guàrdia Impremta ' Pnmera Impresslo S L Sabadell Disseny: Ferran Carles I Monlse Plass

Maque/ac/o: Fundaclo Ferrer I GuardlB Assessoramenllmgwstlc: Montse López. Vicenç Molina

Revista trimestral Preu. 3,50 curos Subscripcions : 14 euros/any.

Dlposll lega l B 33.262-1996 ISSN . 11 36- 1581 Espai de Llibertat és membre de l'Associació de Publicacions Penodlqucs en Calala

l a linla editorial d'aquesta revista es ellllurepensament. per tan! , les OPInions del consell de redacció, les trobareu a l'Edltona l. la resla d'opinions seran unlcament responsabilitat de qui les tlrml

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La reflexió L'occident senil Joan Andreanó-Weyland

5

La consigna Apostasia : el dret a abandonar la religió Joan Carles Marsel

9

El monogràfic: Aprenents de bruixot Josep Sella res Lampi stes (i paletes) Ferran Escoda Els macarres de la moral Vicenç Molina Periodistes ... o de com una idea pot empitjorar Joffre Villanueva La visió del gremi del taxi des d 'un procés pa rticipatiu Fabian Mohedano No tots els advocats só n dolents Oriol Illa

L'entrevista Jordi Miral les Jordi Serra no La col 'laboraci ó Cróniques des del foro Quique Toledo Palimpsest d'Orient Alfons Aragoneses L'apunt Protesta del Gran Orient de França con tra l'assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia La creació Esquerdes Berta Tiana Les recomanacions Música

42 1

15 17 19 21 23 27

29

37 40

42

46

48

cd i I.Ol'iaL

La llum de la república

2

Tota obra humana emmarcada en et República és l'obra de la defensa i de cor de la vida presenta , inevitablement , l'esclat de la dignitat del poble . un cami ple d'incerteses i de possibles Aquella era la llum de la conquesta de la llibertat i de la cullura. Per l'alliberacontradiccions, es desenvolupa en un cami llarg i inabastable entre les ombres ment de l'esperi t i pel dret a totes les dignitats. Per l'avenç en les fórmules transi la llum . Però en la República del catorze d'abril hi ha, sense cap ingenuïtat formadores en l'accés dels ciutadans a l'espai públic. Per l'alegria de viure que acritica, un indiscutible predomini de la llum .. . va saber transmetre a una generació , a La República del una època, a tot un catorze d'abril s'exper iode històric, en tan L'obra de la República : pressa en les llibertats poc temps' Per la solil'alliberament de l'esperit daritat fraterna dels politiques i els drets i el dret a tota la dignitat civi ls, en les lecundes homes i de les dones experiències educatilli ures que van voler ves i de renovació de la cultura en totes donar-li suport en front de l'agressió del les seves dimensions, en la incipient feixisme internacional i dels traïdors de dins. Per tota aquella llum, fem nostra, transfo rmació de les estructures socials, transformació que , en molts casos, volia amb humilitat i convicció, la part d'herèni podia ser revolucionaria , su bstancial , cia que ens pertoca. Que assumim sense capaç d'acordar les pulsions de la dinacap recança i de la qual volem ser-ne mica de la vida concreta de moltes perdignes. Perqu è volem ser d'aquella llum , sones a unes condicions més dignes vo lem mantenir la llum de la República ... i més justes. L'obra d'il 'luminació de la Visca la República'

ellHlIlL de visIa de 1"ol'geS

Biblioteca Vapor Badia C de les Tres Creus. 127- 129

rel. 93 745 1703 Fax 93 748 03 81 bibUovaporbadia@ajsabadellcal

Biblioteca dels Safareigs e del Papa Pius Xl. 165 Tel. 93 717 53 43 blbllOsafarelgs@a)sabadellcal

El Pla de Biblioteques preveu que el 2011 Sabadell tindrà nou biblioteques públiques que garantiran l'accés al servei bibliotecari a tots els ciutadans i ciutadanes. les biblioteques ofereixen serveis adaptats a totes les necessitats i compten amb una gran diversitat de materials. Són equipaments amb espais pensats per gaudir-ne i ofereixen uns amplis programes de divulgació cultural i de foment de la lectura.

VENIU I ESPREMEU TOT EL SUC DE LA VOSTRA BIBLIOTECA MÉS PROPERA

la l'cl1cxiÓ

L'Occident senil

Joan Andreanó- Weyland.

Periodista Quan hom parla de la "civilitParm ènides, Heracli! i Ari stòtil. zació occidental" dóna la imRes del que ha vi ngut després ha partit de zero; tot esta ja insipressió que es tracta d'un bloc nuat. comença t o derivat en homogeni , en el temps i l'espai.

Tanmateix , n'hi ha prou amb un ells. Tanmateix . aquest eix civicop d 'ull per comprovar que no litzatori es traslladara aviat cap a Roma , que no és sinó una exnomés no és aixi , si nó que es pot parlar d'una coexistència tensió en el temps i l'espai de la - gens pacifica- de diverses civili tzació grega. Roma aporsu bcu ltures occidental s que han tara una mica de senyala filoanat conform ant una identitat sofia i l'encaminara cap al terreny politic amb Ciceró'. contrad ictòria i moltes vegades Sèneca o Lucreci. confrontada . Fent una mica Però gai rebé al mateix temps un petit d'hi stòria, les arrel s d'Occident s'estenen poble mediterrani esta experimentant un a per la conca mediterrania, centrant el seu gran transformació. A l'actual Palestina, focus a Atenes i amb punts de ressonancia especia ls com Corint, Tir, Biblos O el poble d'Israel torna del seu captiveri babi lònic i comença una sèrie de guerres Tartessos. Es tracta d'una civilització un itària en la seva pluralitat politeista civils que duraran gairebé tres segles i comercial. que dóna lloc a algu nes de i que culm inen amb la dinastia dels Asmoneus. AI mateix temps . codifica de les més sòlides manifestacions cul turals d'Occident : la filosofia grega. manera definitiva els seus escrits religioParti nt de les premisses egípcies i basos, establint dues categories de llibres : els basics i comuns a totes les seves bilòniques (societats mediterranies en branques reben el nom de Toralr , i van part) la civilització grega afegira al món se r fixats com a canòde l'An tiguitat solucions tècniques , cientiUna civilització unitària nics, amb tota segurefiques, religioses, motat, per Ezra (aprox . rals i filo sòfiques de en la seva pluralitat 458 aC) . D'altra banpoliteista i comercial da floreix un nombrós primer ord re. So lucions que canvien per semcos d'o bres més o menys transve rsals que conformen la pre la percepció de l'home i la seva relació amb el Cosmos , i que perduren avu i re sta de la Tanakl1', i que trigaran encara molt de temps a ser ordenats i codificats . com a pedres angul ars d 'Occident.

En aquesta època turbulenta , anomeEn efecte, en el nucli de la nostra civilització trobem Sòcrates, Plató, Pitàgores, nada per iode del Segon Temple (516

42 5

6

però imparable procés de mitosi que dóaC·68 dC). floreixen nombroses sec· tes, algunes de les quals van desaparèi· na lloc a les seves variants : luteranisme, xer i d'altres encara perviuen . Es tracta anglicanisme , calvinisme, puritanisme .. , d'un temps d 'invasions i barbàrie , en el alhora que una vessant encara més inaqua l els jueus es pregunten per què el movible que el catolicisme , l'Església poble escollit per Oéu ha de patir tant?'

Ortodoxa , es refug ia en l'E stat més teuLa respo sta definitiva arriba amb les dardal del món occidental , la Rú ssia reres invasions - els Tsarista.

Les bruixes de Salem se lèucides i els kittim o Amb el seg le XVII I, però , Europa romans. El poble escohan estat els comunistes, i Amèrica entren al sellit per Déu pateix perels alienígenes, els jueus, què s'apropa la fi del gle de les Llum s. Per els musulmans ... món i s'estan vivint els assolir la seva majoria Dies Finals. d'edat , el món occidental haurà de suar la samarreta : allibeD'entre les moltes sectes apocalíptirar-se de les tuteles teocràtica i feudal ques que comencen a escampar·se, moli recuperar l'esperit de la polis grega , la tes d'elles alhora religioses i politiques, Res Publica , en coneixem actualment unes quantes: L'Edat de la Raó, l'altra gran subcu ltusaduceus, filisteu s, zelats, essenis, nasoreans, hassidim. .. Tanmateix. és justara occidental , semblaria la definitiva. I de fet ho és .. . fins ben entrat el segle XX, tot ment una de les més petites la que està i les resistències que l'Antic Règim dedestinada a escriure la segona gran pàgisenvolupa a tot arreu , i que encara avui na de la civi lització occidental : el cristiaperduren , sobretot en forma de fanatisnisme . Mentre la majoria de les altres mes re ligiosos . És important destacar sectes desapareixen després de la gran aquest fenomen (Arno Mayer en diu «de Guerra Jueva (66-70 dC), amb la des») perquè tindrà i té encara persistència' trucció del Temple" el cristianisme persis· un pes específic en aquesta narració . teix i comença a eng randir- se.

En relativament poc temps arriba a L'edat de la Il· lustració acabà de cop , entre fumeroles negres als camps de Roma i es converteix , al segle IV, en el concentració d'Auschwitz , Bergencentre d'una Europa encara pagana, gràBelsen , Treblinka, Sobibor ... El cop de cies a Constanti i la seva sincrètica gràcia van ser els pogroms stalinistes -i pragmàtica- politica religiosa". L'eix de la civilització occidental passa, doncs , a i els milions de persones deportades o Constantinopla. assassi nades pel règim soviètic durant El cristianisme , que és l'a ltra gran els seus ga irebé 70 anys d'existència. branca de l'arbre occidental , tindrà un peCom si d'una persona es tractés, riode de màxim esplendor des del segle Occident , al fin al de la seva edat adu lta, sembla haver iniciat el lent declivi cap a IV fins al segle XVII I. Encastada en un la seni litat. N'és un sistema , l'Antic bon indicador el Règim, completament piraproblema palestimidal i inamona-israelià : el I 1948, amb els vible , la forns cremadoctrina cristoris encara tiana creix fins calents , es proa supe rar la seva massa clama un nou crítica i coEstat d'Israel, les úniqu es mença un lent

-

credencials del qual passen pe ls Llibres Poble Escollit que arribava al Nou Israel Revelats: la ve ll a Tanakh, que semblava després del seu forçós èxode' . superada per l'inexorable pas del temps.

També a petita escala succeeix diàriaAqu est retorn a la mentalitat teocràtica ment, i no en so m prou conscients. Les es pot comprovar, a l'actu alitat, com el successives invasions cult urals per part tri omf de les opcions més reaccionàries dels Estats Units han port at amb el les el en el pais més poderós del món . La creifanati sme de la prohibició. xent importància del creacionisme, el clíL'estigmatització dels malalts de sida, als max assolit per les secanys vu itanta , o dels futes , la cada cop més madors a l'actu alitat en Teocràcia puritana són un exemple. estesa creença en els i liberalisme salvatge fenòmens paranormals Aquesta invas ió cul tural no són pas tot l'Occident no s'està donant, però, i la davallada dels va lor culturals i científics són sense una dura resistènfenòmens co ntemporanis que semblen cia per part de la vel la Europa, org ullosa indi car que la reforma dels 11 ·lustrats, dudels seus tres mil anys d'història . I menta a term e als Sa lons literaris, a les tre un s seg ments de la població ja són Lògies i als Ateneu s, ma i no va ser ruptuculturalment ciutadans dels Estats Unit s, ri sta. Occ ident ha tingut una edat adulta una part majoritària encara es resisteix a de cu rta durada ... i tot seg uit en prese nles cadenes de menjar ràpid , la MTV, la ciem la seva se nilitat. prohibició de fum ar als trens .. . i les guerAra comprove m un fen omen curiós: el res preventives. xoc de civilitzacions de qué parlava En efecte, el xoc de civilitzacions s'ha Samuel Huntington s'ha estat produïnt al donat, però s'ha donat al si de la nostra davant dels nostres nassos i no ens no-tan-homogènia civi lització occidental.

I continua. Com a eix vertebrador de la n'hem assabentat. De fet, és un xoc que patim a diari, gràcies al triomf, allà al seconsciència occidental. encara cap de les gle XV II , dels puritans com a religió més parts implicades no s'ha pogut alçar amb infuent als Estats Units. la corona de manera exclusiva . Tam poc En efecte, els puritans del Mayflower no sem bla que la invasió puritana estaencara perviuen , De fet, són legió. I amb dounidenca estigui pro pera a triomfar a ells pe rSisteixen alguns fenòmens !ipics Europa, malgrat algunes aparents victòde l'Israel del periode del Sego n Templ e, rie s. Els Estats Units són una nació en com les caceres de bruixes . El boc expiadescomposició social, i és aquest el veritori -u n pob re animal al qual es feia cartable vector de poder de cada Estat. regar amb els pecats de tota la com unitat La lenta però imparable ascenc ió de la per després acabar ritualment amb ell' Xina posarà a prova els seus recursos van ser, al seg le XV II , les bruixes dels humans i econòmics . Mentrestant, processos de Sa lem, i, Europa cerca desesperadament un alternativament , aliat a l'Est per no veuel paper ha re 's «aixafada » entre passat als coaquests dos colosmunistes , els sos. Aquest aliat. que ali enigenes , els és la Rússia jueus , els asiàtics i ara postsoviètica , els musulm ans. No és es troba en d'estranyar en uns peaquests molegrins que es ve ien a ments en ells mateixos un estat com el nou embrionari

42 7

de creixement , amb reptes seriosos per És per això que, quan sentim parlar, als defen sors de la teoria mes reaccionàsuperar. Peró si l'annexió es produís , caldria veure quins nous vectors assoliran el ria , d'export ar «el model de civilització occidental » a la resta del món, ca ldri a protagonisme d'aquesta cont inua , vell a preg untar-se de dialèctica intercivilitzatòria que en quin ens parlen .

Model de civilització occidental? .. diem l'Occident.

De la democràcia democràcia grega, teocentrisme Un Occident grega ? Del teomedieval , 1I'lustració? que, sovint , per centrisme medieval? De la 11 'lusgeneralització, tració? Molt em sembla que, en realitat, ens es presentat com un en s coherent i es refereixen a una restrictiva barreja de monocromàtic, però que, evidentment, no es sinó un procés dialèctic, l'embolcall ficonceptes teocràtics , de clara ascend ència puritana, i liberalisme econòmic sa lnal de desenes de capes que , com si vatge i sense mes ura. I això poden se r d'una ceba es tractes, es troben tan fe rmament llig ades que de vegades semmoltes coses, però no és pas tot l'Occident blen confondre's.

8 1. Cal recorda r, per exemple, el discurs més fa mós de Ciceró, les Ca tilinàries.

2. Es tracta del Pentateuc o cinc pri mers llibres de l'Antic Testament.

3. La Tanakh (nom composat per les primeres lletres hebrees dels llibres Torah, Neviim i Khetuvjm) es, pa rl an t en general , l'equivalent a l'Antic Testament. Tanmateix, a l'antiguita t la Tanakh comprenia nombrosos textos part icula rs de cada com unitat , com Gènesis apòcrifs, el s ll ibres d'Enoc. els Teslaments dels profetes i els Peshero interpretacions de tex tos bíblics, an tecedents dels Mishnà del Talmud . No és fin s el segle II d. C. que queda fix at el cànon actual , tot i que les diferents esglèsies cri stianes accepten o exclouen alguns te xtos.

4. Hodge . Stephen. Los manuscritos del Mar Muerto. Mad rid , EDA F, 2005 .

5. La majoria d'experts considera, de fet, aquest com un dels factors clau: el cristiani sme és l'única secta de l'època que no fa del Temple de Jerusalem un aspecte central doctrinari, mentre que les altres, un cop destruït el Tem ple , símbol màxim de les seves aspiracions , senzillamen t desaparei xen.

6. Que passa, essencialment , per fu sionar el nouving ut cristi anisme amb la doctri na mes estesa a l'Imperi. el mitraisme.

7. Mayer. Arno . rhe persis tence ot the oid regime. Europe to the Great War. Londres. Croom Helrn , 198 1.

8. Levitic. 16:8; 16:2 1-22 9. Galtung , Johan. Fundamentalismo USA. Fundamentos teológico-politicos de la política exterior estadounidense. Barcelona, Ica ri a, 1999. Y Bruce , Steve. Fundamentalismo. Madrid.

Alianza. 2003.

I

;

f

--

L

r

,.

I r

•

I

'"

\

-.

.l' ol

\~ ., ¡

'xo

,

"-_.

I

,,.

la consignA

Apostasia, el dret a abandonar la religió Joan Carles Marset Geòleg i editor, vicepresident d'Ateus de Catal unya fin s i tot, en contra de la possible voluntat dels seus pares o tutors, la qual cosa en altres èpoques ha tingut conseqüències tràgiques .

Les co nfessions religioses són conscients de la importància de la dimensió social de l'ésser humà, del desig de celebrar els esdeveniments més significatius . les principals etapes de trànsit de la vida: el naixement , la pubertat, el pas a l'edat adulta, la mort ... Aquests són moments pels que passem tots en un moment o altre. i con trolar aquestes cerimòni es pot atorgar un grau d'influència social molt consideritu iniciàtic que suposa l'accés de l'indivirable. A través d'aquest mecanisme s'adu a una "nova vida": l'acceptació de la fe consegueix que els individus s'apropin a la religió, es familiaritzin en Crist , l'adopció d'unes creences i l'inamb els seus rituals i Apostasia: creences , i els resu lti grés en una comunitat abandonament conscient més fàci l arribar a acreligiosa. Segons el cai voluntari de la religió tecisme catòlic "pel bapcep tar-les de form a naque es professa tisme som alliberat s del tural. No es pot oblidar que el principal objectiu pecat i regenerats com del cristianisme , des dels seus orígens . a fills de Déu, passem a ser membres de és, precisament, l'evangelització. estenCrist i som incorporats a l'Església i fets dre la fe -i implícitament la seva influènpartícips de la seva missió". Es a dir, per cia i poder- a tot el gènere hum à. a l'Esg lésia catò lica el baptisme no és un Així , l'Església catòlica i altres confessimple acte de celebració, és un sag rament que, per la "g ràcia" de l'Esperit sions cri stianes utilitzen tradicions seculars, com el desig dels pares i familiars Sant, converteix els pagans en cristians.

Resulta, doncs, sorprenent que el nou fide celebrar el naixement dels infants, per del pugui ser batejat sense tenir consincrementar la seva penetració social.

Molts pares, per tradició, fan batejar els ciència de la importància d'aquest acte i,

L'apostasia , en un sentit ampli, és l'abandonament conscient i voluntari de la religió que es professa . Ha de ser una decisió conscient , perqu è, si no, es tractaria més d'un distanciament, progressi u o transitori , o bé de l'incompliment d 'una pràctica , però no d'un abandonament real. La referència a la voluntat, per contra , va més associada a la intencionalitat, al desig personal de "deslligar- se" del compromi s, a la dec isió de desfer el "lligam" que , d'alguna manera , vincu la els fidels amb la seva "relig ió".

En el cristianisme, el baptisme és un

42 9

IL3

l~:::~:~c;~'~~a~~~~~

11111 ,lul0 11\1 fOlI~"" l贸n (cn'''''JI Un隆.o"'tot d. B..... lg ...

seus fill s nounats sense adonar-se que respecte a altres con fe ssions, i és que estan decidint l'ingrés del nadó en una disposa d'un "registre " de totes les persones que són batejades , o sigui d'aquells comunitat religiosa. Tanmateix, l'absència que d 'algun a manera "consten" com a d'alternatives laiques per a aquest tipus d'esdeveniments afavoreix la perpetuació catòli cs. dels ritus rel igiosos i fa que molts ciutaPer això, a diferència del que succeeix dans, quan arriben a l'edat adulta , es troamb altres religions que no disposen de bin adscrits a una confessió religiosa que regi stres similars - tot i que els vincles mai no han escollit i que no s'adiu amb amb la comunitat poden ser tant o més les seves idees, mentre que les con fesforts- si un vol ser donat de baixa per sions treuen profit augmentant artificiall'Església catòlica , o vol que aquesta tinment el seu nombre gui constancia de la de fid els per aconseva decisió, ca l fer L'absència d'alternatives segu ir més pes poliuna "declaració laiques afavoreix la perpetuació d 'apostasia". AI tic i social. dels ritus religiosos Malgrat això , camarge de les pròda vegada hi ha pies conviccions, més persones que comencen a qüestioaquest és l'unic mitja que l'Església reconar-se la seva "pertinença" a una organitneix - almenys en teoria- perquè una perzació a la que estan adscrits des de la insona "batejada" pugui deixar de pertafantesa, sovint més per inèrcia que no nyer-hi de forma voluntaria; ja que per decisió pròpia, però amb la qual no l'absència de pràctica religiosa sense una se senten identificats en absolut. Aquest manifestació formal de rebuig de la fe fet, sumat. en els darrers temps a l'acti-cosa força habitual- no comportaria cap tud públ ica de l'Església catòlica o, si situació especial , i l'expulsió de l'Església més no, dels seus representants oficials, per part de les au toritats eclesiàstiques està portant cada cop a més persones a se nse ser demanada no constituiri a apostasia , sinó excomunicació . preguntar-se com poden "deslligar-se" d'una in stitució que entra en clara con traAvui , l'exercici de l'apostasia no hauria dicció amb les seves conviccions. de comportar cap conseqüència per a Aqu estes persones , per regularitzar la sel'interessat, ja que és un dret reconegut va si tu ació i evita r que les confessions retant a la legislació espanyola com a la inligioses es continuïn beneficiant de llur ternacional, que prohibeixen explicitapassivitat, poden optar per exercir el seu ment qualsevol possible discriminació per legitim dret a l'apostasia, motius religiosos . De totes maneres, això Per a l'Esg lésia catòlica l'apostasia és que sembla de sentit com u pot no resul"la renúncia a la fe cri stiana rebuda a tratar tan senzill , perquè les organitzacions vés del baptisme". És a dir, l'abandonareligi oses són conscien ts qu e un dels ment explicit i voluntari dels dogmes i mecanismes per preservar la seva força creences infosos per l'Esperit Sant durant -sobretot enfront del proselitisme de les la cerimònia del bapti sme, al marge que altres religions- és evitar la deserció o, si l'interessat pogués aleshores tenir consmés no , obstaculitzar-la. Hem de recorciència o no d'aquest fet , i posseir o no dar aqui que l'Islam fins i tot condemna capaci tat critica per decidir si volia amb la pena de mort l'apostasia en tre els abraçar lliuremen t i voluntàriament aqueseus fidel s ... lla fe. És, doncs , una decisió personal Des d'un punt de vista civil la "declaració d'apostasia" no és altra cosa que que hom pot adoptar lliurement i que no necessita de cap autorització ni confirm auna comunicació per donar-se de baixa ció de ningú . Ara bé, en aquest assumpte d'una organització religiosa que. com l'Església catòlica té una particularitat qualsevol altra entitat , hau ria de disposar

42 11

12

de mecanismes perquè els seus memd'una diòcesi a l'altra. És força habitual bres puguin abandonar-la quan vulguin -encara que cada cop menys- que al priamb plena Iliberlat , però atès que mer intent no hi hagi resposta. En aquest l'Església catòlica no disposa de cap procas, el més convenient seria insistir una cediment explicit per poder tramitar mica interessan t-se per l'estat de la sol'liaquesta "baixa", és aconsellable tenir ci tud . En general això és suficient per aconseguir una primera comunicació, que presents algunes recomanacions: sovint consisteix a demanar més dades En primer lloc, cal assegurar-se que la comunicació arriper verificar l'aubi al destinatari tenticitat i aprofiQualsevol entitat - també religiosatar la circumstànadequat que, cal hauria de disposar de su posar, com a cia per proposar mecanismes per poder responsable de una entrevista a abandonar-la lliurement tots els membres la persona intede la diòcesi, ressada. Si s'achauria de ser el bisbe a qui estigui adscricepta aquesta trobada el més normal és ta la parròquia on es va ser batejat. Per que es doni una d'aquestes dues situaaixò , seria prudent enviar al bisbat corcions: o bé l'interlocutor simplement vol comprovar la identitat de la persona i es responent una carta per correu certificat vol assegurar que està decidida a apostaamb confirmació de rebut.

En quant al contingut d'aquesta carta tar, o bé pretén convèncer-la que està cono hi ha cap model "oficia l", però tanmametent un greu error i tracta de fer-la canteix hauria de recollir els motius que porviar d'opinió o, si més no, d'aconseguir ten a demanar la baixa de la confessió que posposi la seva decisió. catòlica, que , en definitiva, hauria de ser El més pràctic és , senzillament. neel rebuig de la fe cristi ana - es poden trogar-se a mantenir cap entrevista i, en tot bar diversos models a lnternet, per exemcas , limitar-se a acreditar la pròpia identiple al web d'Ateus de Catalunya tat per evitar qualsevol possible suspicàwww.ateus.org , però n'hi ha d'altres igualcia - tret que es tingui curiositat per comment vàlids. Tot plegat es pot amanir amb provar personalment el procediment-, amb la qual cosa és força probable que experiéncies acabin donant per bona la sol·lici tud . En o circumstàncies personals, però tampoc no cal abandonar l'àmbit de la bona edualguns casos poden enviar una notificació cació ni entrar en massa més detalls. No per escrit reconeixent la condició d'apòses tracta de presentar una relació extata , però en altres no , per això, després haustiva de greuge s ni res semblant, sinó d'un termini prudencial, pot ser recomasi mplement de comunicar que es vol ser nable arribar-se a la parròquia on es va ser batejat per comprovar si al llibre de donat de baixa d'aquesta institució.

El que també és aconsellable és afebaptisme corresponent s'ha afegit una gir una còpia del DNI o algun altre docuanotació a les dades marginals indicant la nova condició. ment d'identificació i indicar alguna forma de contacte , bé sigui una adreça postal, Un dels entrebancs més comuns que un telèfon , fax, adreça electrònica o altra. solen produir-se és que l'Església resTambé pot anar bé aconseg uir una còpia pongui dient que aquest és un assumpte de la partida de baptisme , on constarà personal de cadascú perquè ella no disla parròquia i la data del bateig. En cas posa de cap "registre " de fidels, sinó que que no es conegui la parròquia pot compta tan sols amb documents que reresultar útil indicar la població i la data cullen fets "històrics" que no prejutgen les aproximada. creences de les persones ni suposen la seva adhesió a l'Església . Això , però, A partir d'aquí el procés pot va riar

con tradiu de rel el seu propi concepte de internacional entre l'Estat i la Santa Seu de 1979 sobre Assu mptes Jurídics per baptisme com a sagrament. que estableix entre altres coses la incorporació a la codefensar la inviolabi litat dels seus arxius. munitat de fidels ...

En definitiva, el més probable és que, També sembla raonable pensar que, amb una mica de perseverança, s'arribi a si l'Església té necessitat de recollir en un aconseguir per part de l'Església un reco neixement de la condició d'apòstata . però llibre de reg istre les dades dels qui ingressen en la comunitat, aleshores els si en última instància es produeix una nequi desitgen gativa persistent, abandonar-la En aplicació de la Llei de Protecció o una omissió, aleshores no haurien de teni r de Dades es pot demanar la possibilitat que quedaria més rela desaparició d'una referència aquesta institució mei que abord ar en el registre eclesiàstic deixi ig ualment el tema per la via legal , encara que constà ncia de la seva volun tat. Moltes persones van fins sempre és recomanable esgotar totes les i tot més enllà i, en aplicació de la Llei de possibi litats abans d'emprendre aquest Protecció de Dades Personals, demanen cami. En aquest supòsit seria convenient que siguin esborrade s dels registres de assessorar-se legalment i aconseguir una declaració notari al que deixi constància l'Església totes les seves dades -si és necessari amb la "destrucció" física dels de la nostra voluntat i de les gestions que apunts- i, per descomptat, les que fan reanem fent , que com a minim tind ria valor ferència a la seva ideologia o creences. civil al marge de les autoritat eclesiàstiVal a dir que això no s'ha aconseguit ma i. ques, però d'entrada sempre hem A més, cal preveure que en aq uest punt d'esperar que no calgui arribar a l'Esg lésia sempre s'empara en l'Acord aquests extrems \

42 13

ci mOllogl'àlïC

Aprenents de bruixot

Josep Sellarès.

Antropòleg "L'any que ve l'econom ia esi pagar-ho tot amb unes hores panyola , o sigui el seu PIB , creiextres o, encara millor, demaxerà un 3,5%..... Davant d 'això, nar un petit crèdit personal que jo sempre penso el mateix : "i jo sumarà d'aquesta manera més m'enduré al lli t a la Shakira".

PIB .

No perqu è no sigui possible , Finalment , com que el paradís ja que ho és , si nó perqu è ningú no el vam perdre , no podré pagar el parla de què vol dir créixer un crèdit personal i el Banc mobilit3,5%, un 5% o un 1.5% . però zarà el seu departament jurídic tots tenim clar què vol dir endurper cobrar el que diu que és se'n al llit a la Shakira, seu , sumant encara més PIB. Aixi que si l'a ny que ve aconI, quan a final d'any, el min istre seg ueixo la Shakira, el més prod'Economia de torn digui que bable és que acabi amb la maleta al Espanya i els espanyols van bé , perquè replà de casa i ... o me n'aniré a casa la el PIS ha cresc ut un 3,8% i no un 3,5%, meva mare, opció preferida per molts, o jo pensaré qu e sóc un gilipolles qu e no em buscaré un pis de separat que augsap ser feli ç. mentarà la meva des pesa i sum arà PIB. I és que , com en Foucault va dem ostrar, en cada època de la modernitat , una Els meus fill s i la meva dona segurament necessitaran una psi còloga de renova especialitat cien tífica, fisics primer, forç per superar el trauma, que augmenbiòlegs després, ara economistes, s'han tarà la despesa enlairat convertint de la parella i Suel què són simEls economistes han convertit marà PIB . Com ples instrum ents simples instruments d'anàlisi d'anàlisi o, encaque , quan la pareen mites il 'luminadors lla va pel pedrera pitjor, de model comportament humà gar, la civi litat delització de la desapareix , nerealitat , en mites cessitarem uns advocats per arreglar pail'luminadors del comportament humà i pers, drets i ob ligacions que sumaran en indi cadors de la felicitat o infelicitat. encara més PIB. Ja sé que és finance rament fa ctible Jo, ja lliure , em plantejaré que, a més i econòmicament racional, però si la durada d'una generació és de 25 anys , si de pare, sóc home , l'home de la Shakira , al cap de 20 anys cal renovar totes les i que no és bo que l'home estigui sol.

Què millor que anar, per exemple, a instal 'lacions des de quasi zero , per què hi ha deute de l'Estat a 30 anys?

Marina d'Or a relax ar-me , jug ar a golf

42 15

Amb quin dret estem endeutant als nostre fil ls nats o no nats que no tenen dret d'opinió ni de vot?

No augmentaria la felicitat general el fet que cada generació es fes responsa-

16

ble de les seves pifies i beneficiària dels seus èxits?

Perquè , al final , del què parlem és de felicitat, que ni es mesura, ni es pesa . simpl ement se sent

ci monogràfiC

Lampistes (i paletes)

Ferran Escoda.

Periodista l'empantanegament descomuContra tot pronòstic escriu ré nal, la trampa permanent, són quatre ratites en lloança d'una retrets sistemàtics que han de professió poc estimada pet comú de la societat: ets lampistes. sofrir els lampistes.

Però la va lentia del lampista és Aquest torsimany domèstic, exemplar, sap quan comença massa sovi nt menystingut però però mai no sap quan acaba , es sempre desitjat. recl amat sobrellença a l'aventu ra sense saber tot quan les ca nonades diuen ni quan ni com enllestirà la seva prou O la instal'lació elèctrica fa un espetec terminal : el lampista. obra i, malgrat això , el lampista encara no ha començat ja proÉs el veritable mantenidor de la clama una data d'acabament. vida familiar i de la civili tzació A causa d'aquest desprestigi geoccidental. En un món on to t allò que s'espatlla es llença (això si. semneralitzat , no hi ha nens ni nenes que vulgui n ser lampistes de grans, ni els papre en el corresponent contenidor), la fi res fomenten aquesta lucrativa i útil progu ra del lam pi sta reparador és un luxe, una delicia artesana . El lampista s'enfessió , ni la societat li atorg a la importància que mereix, Arquitectes o bombers fronta als desperfectes i ava ries amb una són imitats i somiats, peró el lampista no capaci tat d 'adaptació admirable. als seus és un model a seulls tot té solució, guir. trista demossempre hi ha un La valentia del lampista "empa lme" salvaés exemplar: sap quan comença tració de la frivolitat del nostre dor, algun sargit però mai no sap quan acaba món , que consique ens retornarà a i es llença a l'aventura no sabent dera més digne la desitjada normaliquan ni com arrossegar un matat, un pegat que leli de pell que ens permetrà con tiuna caixa d'eines. L'únic model de ficció nuar endavant. En un temps en que ja que em ve a la memòria és la parella res no es repara i tot es substitueix, el Pepe Gotera i Otilio , un exemple escarnilampista és un paladi de l reciclatge. Però dor que es publicava a tots els tebeos malgrat les bondats d'aquest gremi. la amb el subtitol de "chapuzas a domicilio". seva fama és plena d 'afi rm acions ofensiEl lampista , al contrari que d'altres ves . Factures Inflades, terminis incomplerts, reparacions innecessàries .. . el reprofessionals més dèbils, no és presoner de l'estètica, és pràctic i busca solucions guitzell és llarg i dolorós. Aquell endoll sense aturar-se en boniqueses fictícies , col-locat a una alçada inversemblant,

42 17

18

no l'importa deixar els secrets de la seva simbol. El paleta . Lampista i paleta van de bracet cap allracàs final , l'un va amb obra a la visia o alternar rajoles de diversos color a l'alzar. Perquè el lampista no l'altre i es persegueixen i es complemens'ofega en consideracions supèrflues, va ten amb una calculada freqüència. per feina i sap que la vida es compta per Aquests dos professionals són un paradigma de la classe treballadora, un hores i malament.

Quan parlo del lampista immed ialaexemple per a tots els companys. Però ment incloc un altre professional en els el seu esperit rebel de pencaire autònom no té bona fama seus tràngols i En un món on tot el que s'espatlla sindical. Una alconsideracions, tra injustícia. em refereixo al es llença, la figura del lampista paleta. El comTotal , que si fireparador és tot un luxe, pany indissoluble, nalment això de una delícia artesana arquitecte de pela compra tits espais, cread'Endesa no es dor del totxo i del ciment, tingut per no pot fer, sense deixar el ram de les elèctriques, proposo una OPA hostil al meu massa , però imprescindible també per al bon govern de la vida humana. lampista, o a qualsevol altre, segur que Aquells pantalons caigu ts, avui a la fem un bon negoci i tindrem el privilegi moda, ensenyant el començament de la de sentir-nos membres d'un gremi sofert ratlla del cul, la samarreta imperi , el moi altruista, d'una professió diferent i plena de riscos cador de quatre nusos al cap. Tot un

el mOllogn1lïC

Els macarres de la moral

Vicenç Molina.

Professor d'Èti ca empresarial (UB) Si, d'acord , això ve d'una cançó de Joan-Manuel Serrat, molt bonica de sentir i plena de tot allò que ara convindri a dir.

Una cançó, a mès, amb un ritm e musical esplèndid. Com acostuma a passar gairebé sempre amb el meu ve i del nostre antic barri .

Perquè el cas és que ho són, de macarres. Macarres de l'esperit , exactament , tot i que no sempre únicament de l'esperit.

Aquesta dedicació professional al macarrisme afecta també altres menes de personal, òbviament, però preferentment identifica els membres de les castes levítiqu es. Aque stes castes sacerdotals de les religions monoteistes que utilitzen re ferències extretes d 'un text considerat "sagrat" -en virtu t d'algu n principi històricament in identificable, i no pas en vi rtut d 'atorg ar-l i cap sacralització basada en instruments humans que puguin codificar relacions de temps i d'espai en algun sentit diferent al del mÓn "profà"- per tal d'obtenir beneficis -sucosos, substancials ... - en poder, en diners i en pri vilegis, a base de la ve nda de serveis amb pretensió altern ativa a la por i a la inseguretat.

Sempre hi ha - hi haurà- pe rsones que tindran por, por autèntica, pànic rea l, davant de l'inconeg ut. Por, sobretot. enfront del mi steri darrer. del pas definitiu.

Aquesta por és leg ítima , no faltaria mésl

El que no ho és. és aprofitar-

se 'n.

Els qui se n'aprofiten fan que, en comptes d'enfrontar la vida - la que tenim ara, no una altra cosa improbable d'un indeterminat més enllà- buscant el maxim desenvolupament de les aptituds que ens pugu in proporcionar un mínim de felicitat , en comptes de defensar l'ètica urgent, quotidiana, fecunda. d'una vida que pot ser millor per a molts, ens abandonem a la seva falsa interm ediació. Volen que ens sentim espiritualment desmuntats, i que comprem l'oferta d'uns intermed iaris que s'autoproposen com a mitjancers entre aquesta por i el més enllà. I que desenvolupen una gamma de percepcions referencia ls per mitjà de les quals intenten perfilar determ inats codis de valoració del bé i del mal , ve nent la seva cosmovisió com a

garantia de seguretat davant la mort i el trànsit definitiu . I, a més, s'atorguen la potestat d'id entificar els cànons a partir dels quals podem identificar els principis de vida i d'actuació, els judicis de valor, les normatives que ens puguin servir de guiatge. Ès a dir, són els macarres de la moral. Fins avui , a més a més. han generat fórmules de judici moral completament descarades , abusivament còmplices amb el sotmetiment de les persones al poder, als pode rs de tot tipus. amb la conformitat amb les injustícies i amb la desposes-

42 19

20

sió dels éssers humans de les clau s de són els pitjors, perqué pretenen gaudir de l'anhel d'autodetermi nació, fonament de l'avantatge de fer creure que, en tot cas, la llibertat i de la vida viva. Perq uè, pronomès ells poden actuar d'intermediaris bablement, aquests macarres de la moentre els que busquen alguna cosa mé s ral , com diu Michel Onfray, fonamenten la i aquell més enllà que els està vedat seva concepció teocràtica en la tanatofilia i que tan sols ells poden entreobrir. de la pulsió de mort, que tan útil els ha D'aquesta intermediació, d'aquesta autoreferència com a dipositaris de les claus estat per viure a costa dels altres: "El Talmud i la de la porta de l'alTora, la Biblia i el Aquests macarres es fonamenten tre costa t, en treuen els rèdits Nou Testament, en la pulsió de mort, els han fet que l'Alcorà i els hadit tan útil per viure dels altres viure com dèu. no semblen garanties suficients perEn tot cas, alguqué el filòsof trií' entre la misoginia jueva, nes de les cosmovisions arrelades a l'Orient -a tots els Orients- potser poden cristiana o musulmana, que opti contra el porc i l'alcohol però a favor del velo de la oferi r, malgrat tot, una mica més d'intenburka, que freqüenti la sinagoga, el temció emocional en la recerca de possibles ple, l'església o la mesquita, tots ells inrespostes i, potser, poden fer l'esforç drets on la in tel'ligéncia hi té poca cosa "esotèric" de buscar aquesta resposta del a fer i on, des de fa segles, es prefereix món interior en algun tipus d'integració amb el que ens envolta. Amb algun tipus l'obediéncia als dogmes i la submissió a la Llei. i per tant aquells que pretenen ser de certitud còsmica davant la incertesa els elegits, els enviats I la paraula de fonamental de la vida. Però . tot i aixi, oétl' . massa sovint han reproduït també situaEls qui ho fan de la manera mès decions de privilegi estamental per als qui més temps de dedicació tenien o més espravadora són aquells que identifiquen els codis de conducta amb ritu s desputratègicament orientaven la seva pròpia capacita t de percepció . El lamaisme till ats de tot compromis amb la vida. de tot compromís amb la recerca de resposta betà n'és un bon exemple ... interior, de tot compromís amb la impreviAra em ve al cap un títol del poeta de la Barceloneta, Joan Salvat-Papasseit, sible potenciali tat d'alguna emoció que L'ofici que més m 'agrada ... L'ofici que fecundi el nostre món interior enfront del més m'agrada no és, és clar, el de que no podem saber. Els qui ho fan , doncs, exotèrica ment , a base de ritualitmacarra de la morat. Cap macarra per a cap moral. Cap capellà zacions litúrgiques nues, abstractes, sense cap càrrega emocio nal, sensorial ni sensitiva. Els capellans. doncs.

Tots els levites de la tradició 1. Onfray. Mlche! Tractat d 'ateologla. judeocristiana -en la qual, eviBarcetona: Edicions de 1984. 2005. Pàg . 48 dentment, s'hi inclou l'lslam-

ci monogràfi C

Periodistes ... o de com una idea pot empitjorar considerablement Joffre Villanueva .

Secretari general de l'MLP He d'admetre, cosa que em ta més estúpida que ells matei preocupa , que no m'ha costat xas han provocat .

I això és la variant curta del que gaire escriure aquest article . passa més sovint. Trobo extraQuan em va tocar escriure sobre la professió periodistica em ordinària la capaci tat que tenen per esco ltar-te atentament duvaig posar de mala llet automàtirant mitja hora i. en acabat . fercame nt i res del que explico te una pregunta que demostra: aqui surt d 'una sola anècdota , a) que no t'han fet la més minisinó que és fruit de diverses exma atenció ; b) que no t'han periències traumàtiques derivaentès ; c) que portaven la predes del tracte amb periodistes.

El primer que em ve al cap gunta prèviament pensada i els és la dificu ltat que tenen per rela bufa el que has dit. Tan dificil produir correctament els noms de la gen t, és dir: "perdona , però això no ho he de les orga nitzacions, de ls projectes... entés , ho pots repetir? ". Fins i tot preferiri a que diguessin : "mira , t'has explicat faVénen , s'lla apunten en un paper. i destal . torna-hi , a veure si podem aprofitar prés hi ha coses canviades. Home, consialguna cosa". Però no . Et miren , t'apunderant que. en gran part, retallen i enganten amb el micro, merdegen l'aparell de xen, que potser fins i to t tenen un dossier preparat amb gran gravació constan tment o fan deu cura per algú del seu ram. doncs no Després d'una llarga explicació et senyals al tècnic fan una pregunta inversemblant de so i, en acabat , hauria de ser tan complicat. Però i acabes dubtant de tu mateix patapam , et dessembla que si, col,laquen fent-te dubtar de tu magran misteri. teix (que no de les teves idees, cosa que També resulta emprenyador que, desseria mil vegades més estimu lant I). prés d'una llarga explicació. et facin una pregunta inversemblant. els expliq uis què Una altra variant especialment molespassari a si la seva pregunta fos raonable ta és quan tu els expliques alg una cosa (la teva resposta també acaba sent escomplexa i se t'encallen amb alguna fratrambòtica, estàs fent hipòtesi d 'una burse que no els ha agradat. Perqué el verb és encallar-se. Et pregunten sobre alió rada i aixi els ho dius) ... i només reflecteixin això l I mira que has començat bé, has encara que sigui una xorrada i la converestat pedagògic i has parlat a poc a poc. sa es desviï completament del tema principal.

Doncs no, van i es queden amb l'anécdo-

42 21

22

Més emprenyador encara: Vas a parler donar-me-les d'expert, estic parlant de grups musicals, o fets que he viscut molt lar d 'un lema , et llencen un tòpic. Els hi argumentes. de forma científíca i ben fodirectament...) hi trobo pífies a manta . Si namentada. que no és així . que allò és tot ho fan aixi . la veritat és que ho trobo un tòpic, que en realitat les coses van preocupant. d'una altra manera. I quan has acabat i tu Francament , i per anar acabant... De et penses que has col 'laborat a desmunvegades tinc la sensació que el col,lectiu de periodistes és l'únic capaç de treure tar un equivoc generalitzat, acaben dient: "Sí , sí , això està molt bé . però el cert és conclu sions més estúpides que les teves .

I em pregunto inevique ... " i et tornen a plantificar el tòpic en tablement quin senÉs l'únic col 'lectiu capaç tit té la carrera de qüestió i, a sobre , de treure conclusions com si fos la conc luperiodisme. més estúpides que les pròpies M'imagino que deu sió d 'un a hora de estar discutil i sudebat! Quin morro! per-raonat que ha d'existir, però no seria Més enllà d'això, una altra cosa que millor que fos un segon cicle? Fas econosempre m'ha fascinat del col 'lectiu en qüestió és la capacitat que tenen per asmia, i després t'especialitzes. Fas ciènsumir el discurs del poder de la forma cies politiques , i després t'especialitzes . més acrítica , i el discurs més critic amb Biologia , geografia, química ... el que sigui. Com a mínim , serien especialistes en el poder de forma indistinta . Potser que alguna cosa i sabrien alguna cosa més es quedin en un terme mig . que serà més raonable , no? que el famós "què , qui , quan , com , perquè" i la no menys famosa piràmide plasTambé m'amoïna que cada cop que llegeixo un article que tracta en profundita que t'obliga a posar titulars avorrits a tat un tema que domino a fons (sense vonoticies mal enteses •

a

d monogl'àfi(;

La visió del gremi del taxi des d'un procés participatiu Fabian Mohedano Ac tivista laic i progrressista Encàrrec del consell de reDe forma unilateral. No ens endacció: el pri mer des que en fo rganyem , com els processos mo pa rt . Esco ll ir la professió que participatius. que només recumenys simpatia em creï i fer una ll en allò estètic o po líticament reflex ió simpàtica i positiva . No correcte. està mal per ser el primer. Ara Hi ha hagut anècdotes de caire bé, tinc po r escénica pe l nive ll : històric , com aquella que tran sel professor Mo lina; l'economista corre al novembre del 75 , quan Castells; el poeta orgà nic de el protagonista , exestudiant de l'MLP, en Ferran Escoda: en l'Emperador Ca rlos, institut pú Se rra na i en Mirall es; els amics blic de Sants, anava a una reu Oriol Illa i Joffre Villanueva ... nió a l' Em pe de l'associació Davant d'aquest panorama he d'ant ics alumnes, es va passar decidit afrontar la meva est rena amb una una bona estona amb el taxi aturat hasolució tipica a la qual recorre ven t arribat al final del trajecte, xerrant l'Administració quan no sap o no vol resobre la democrac ia i la cata lanitat. sold re un problema: fer un procés particiOuin s temes tan vigents, oi? Era un taxispatiu . Un cop he decidit l'ocupació. els tata comu nista de llavors , i de qui no se xistes , he enviat un correu electrònic als sap si la vida va empènyer cap a casos amics, demanant què opinave n de la prode famosos com el de l'ante rior ministra fessió en qüestió. de Cu ltura, l'actual Vagi per endava nt president del part it De vegades és el taxista les gràcies a tots els popular ca talà o un el qui decideix abandonar-te, que hi han col ·laboque dispara cada dia per molt que aixequis la mà ra t .. des de l'esCOP Eta No ha estat un naciona l i que esta a correu massiu , l'he enviat a un selecte mig ca mi ent re Los sa ntos y los Altares. gru p d'amics , dels quals conec una llarga El protagoni sta, a dia d'avui, co ntinua trajectòri a d'amo r-odi amb els taxistes. Si pensant que el taxista es va ve ndre com bé la cosa de les noves tecnologies ens aquests altres. permet accedir als altres ràpidame nt , Hi ha històries que , curiosame nt , es com és freqüent en aquests enviaments repeteixen als correus, com ara el tipic múlti ples, únicament m'ha retorn at un taxista que parla de les excel'lències de l "mail delivery subsystem". Cap problema. marisca l (o general , tant hi fa) Franco , Fe cega en la res ta. De les anècdotes amb la COPE de fons. Per exemple , que m'han enviat, n'he fe t una selecció. aquest usuari li va demanar en una oca-

42 23

24

sió que deixés de parl ar-ne, si no li fei a N'hi ha d'escatológiques , sobre les olors que desprenen algu ns membres del res. A més, li va dir que podien parl ar d'allres temes , a la qual cosa va accedir gremi o sobre la idoneïtat de fumar al cotxe per part del conductor (curiosaamablemenl i no va haver d'aplicar el pla B, que hagués consistit a demanar-li que ment, els que han destacat aq uest tema el deixés allà maleix. són tots fumadors, sona una mica a doble mora!. .. ). Deixem-ho aqu í. Us les poTambé sembla força freqüenl que hi deu imagi nar i no val la pena entrar en hagi tax istes que prelengu in iniciar una conversa qu an l'usuari detalls. no en té cap ganes .

N'hi ha que recullen Un " pari , si us plau" I, sobrelol, quan el fragments d'històries pronunciat a temps hagués que in sisteix en explid'amor relacionades canviat la vida per complet amb taxi s, com iats car és que, de fet, ell no vol ser taxista i que més o menys definiés un treball molt dur. tius, frases com: "senyoreta, no es preocupi", per ta l que no li caigués la llàgrima ; Hi ha histò ries semblants que no han acabat bé, com és el cas d'aquest protaalgu ns com: "pari , si us plau", no pronunciat a temps, que hagués canviat la vida gonista, en el que té per norma dir als taxistes que, si no canvien el dial, tot i reper complet...

N'hi ha de tipus econòmic, sobre la di coneixent la llibertat d'informació, ficultat de canvi amb bitllets grans, sobre prefereix aturar-se. Aquesta radicalitat les propines, sobre el preu de les llicènl'ha portat a arribar tard a més d'un lloc en moments import ants. fi ns al punt de cies, sobre la sensació d'anar pel cami més llarg, sobre la fixació en veure com perdre alguna feina. Per una altra banda, un altre , explica que li va donar un a proel comptador va sumant una quantitat pina a un per esco ltar Catalunya Ràdio. poc ag raïda per a la butxaca, sobre com Ni en aquesta època ni en l'anterior no és possible que el trajecte del tren d'a lta ve loci tal Madrid-Toledo costi 8 euros, i de em sembla a mi que aquesta propina sigui justificada. Per cert , sobre el fil conRambla del Poble Nou fi ns a la Plaça de Sants siguin 10, sobre el dubte permaductor, també els participants fan èmfasi en la molèstia que provoca haver d'escolnent de si al taxista li és benefici ós estar tar la ràdio mentre se sent l'emissora deaturat en una cua . o bé li surt més a compte fe r via ... Indirectament, i relamanant tax is pel carrer Mandri cantonada Via Augusta.. cionat amb el tema econòmic, n'hi ha N'hi ha que han caigut en el que porten el GPS i són incapaços topicisme, per exemple quan de fer-lo servir correctament i no és el taxista el que decideix deixen a l'usuari que expliqui com abandonar el nostre protagonista. arribar a casa seva. tot just quan aixeca la mà, el taN'hi ha d'esotèriques, per exemple com és possible que per les xista decideix apaga r la llu m, o quan és preguntat sobre la desnits no hi hagi taxis. especialtinació, en aqu est cas La ment el dissabte a la nit, o, pel contrari , hi ha tants taxis al Verneda, decid eix treure's de la màniga la gran excusa que "ja centre de la ciutat durant el vaig cap a casa i no em va de dia .. . ' N 'hi ha de pro positives, com cami". Quin a casualitat '.

D'altres usuari s pl antegen que podria haver alguna el dubte sobre si el mena de tarifa reduïda problema és que per a joves (remarcant que fins els 29) . en hosón joves.

N'hi ha que estan relacion ades amb la rari en el qual no hi ha metro (nits), i que decoració del cotxe, sobretot quan el taxi això es pogués fer només ensenyant el DNI (acompanyament de la proclama : és ple de coses penjant, estoretes als seients, enganxines a les portes, para"fora carne ts joves i altres invents postmoderns"), sols a les finestres ..

Memòria participativa excel' lenl. Han N'hi ha d'agressives, com el tipic prorespost vuit persones, Una de les quals fessional del taxi que decide ix passar-se el seu pare ès taxista , Anècdotes , protot el trajecte criticant ciclis tes, dones al postes , reflexions , volant (causa principal històries d'amor.. , Si de la seva ira), motoEl trajecte Madrid-Toledo ristes, vianants i, fins el consell de redacció en l'AVE costa 8 euros ... m'ho permet , i si l'artii tot, altres companys Poble Nou-Sants, en taxi , del gremi , argumencle té èxit, continuarè en val 10 .. . confiant en els amics tant que porta des de l'any 59 condui nt pels en el proper encàrrec, carre rs de la ciu tat i que ningú no li ha de De fet, això dels processos participatius dir com ho ha de fer. Acostumen a fer està inventat per esbiaixar el resultat final servi r el clàxon amb una freqü ència del producte , no us sembla ? Aquest artiexcessiva, cle ès un bon exemple

42 25

ENTORN , sccl és una cooperativa d 'Iniciativa social , sense afany de lucre dedicada a la gestió de serveis socloeducatlus I de lleure des de fa més de 20 anys.

Per les activitats de l'ESTIU 2006 posa't en co ntacte amb nosaltres, t'assessorarem i et farem una proposa a mida de les teves necessitats.

IiiNTORN,acd Carrer AIln¡6, 44, 2n - 08002 8al':ebna - Tel 00 3IJ2 GI 62 - FlIX 00 SO I

IowNentom.coop- e~om . cocp

94

ci monogràfi C

No tots els advocats són dolents, però el 98% donen mala fama a la resta Orio/llla Politòleg La política és un invent dolent. companys ... Fixeu-vos que si una mare és "politica" .. és una SOGRA!II

m'han costat molts calers, molts maldecaps i molts disgustos.

Quasi sempre , les recomanacions donades han estat errò nies i les previsions inicia ls inQuan era ne n, els meus pacomparablement més optimistes res voli en que estudiés medicina que les fi nals. El grau de discreo dret. Creien que ambdues prociona litat és més que alt. incalfessions eren imp rescind ibles culable. I les conseqüències, si per sobrev iure en la nostra sono s'arriba a un acord econòm ic cie tat. però també, pe rquè, al de magnitud considerable amb seu parer, la reputació social la contrapart, sòn irreversibles i la remuneració econòmica de i implacables. Sobre el paper, la seva tasca fan , de la persona que les lleis són el nostre marc normatiu que l'exerceix , un exemplar envejable i modéens anivella a tots. Les lleis són necessàlic. Amb els anys, he arribat a la conclu ries per dotar-nos d'u na eina que ens essió que els metges , amb menor o major tab leix la diferència entre alió que està mesura , han estat útil s a la meva vida. permès i allò que és punible. Però això M'han previngut de mals majors , han esés l'aparença , perquè quan arribes al tat majoritàriament persones amb una aldespatx de l Cuatrecases en qüestió , reta professionalitat i, a excepció d'algu nes sulta que és interpretable. Tot és interpreinfermeres que no s'han reciclat des de table i res no és segur. Només així s'enla cons titució del 78 , en termes gene rals, tén com , per la mateixa causa, existeixen puc arribar a entensentències absolutadre la volun tat bonment di ferents, quan Recomanacions errònies dadosa dels meus no contradictòries . i previsions inicials pares en somiar que Aq uí intervé un inexmés optimistes que les finals el meu futu r podia plicable atzar, que ser exitós si algu n els advocats intendia arri bava a ser un reconeg ut i presti ten cop rere cop explicar i demostrar que giós metge de capçalera. Però la fixació és lògic que sigu i aixi i no d'una altra fori con fiança dipositada en els advocats em ma. Això sí , el somriure i l'expressió té més desco ncertat. Mai no he entès la habeas corpus , mai no el perden . Encara utilitat ni la bondat de l'indesxifrable món que t'estiguin mentint bu rdament o confirde les ll eis i, en ge nera l, de la justícia. mant que et cauran "només" 3.000? i la Quasi sempre que he requerit d'advocats, reti rada de carnet, però aquell som riure

42 27

28

del tot professional. .. et fa més fàcil l'enl'inimitable Tintin via tjava a l'autoritària cai xad a. Per això , tal i com deia el presiSildàvia, on les ll eis, paper mullat, eren dent Georges Clemenceau , els judicis mera excusa per la dictadura de la judisòn un afer massa important com per deicatura. El poder judicial , ah!. .. això són xar-los en mans de vulgars advocats . figues d'un altre paner. En fi, quant de negre sobre blanc Judicis, representaal voltan t de l 'honocions teatrals , rul eL'hivern ha estat tan fred tes ru sses on els que hem pogut veure advocats rabilitat de l'advocat jutges amb la vena i el seu afilat sentit posant-se les mans als ulls no hi veuen de compromís cap a les pròpies butxaques", gaire, tot a l'altre! Només aixi i que, per justificars'entenen el reguitzell de dites dels advocats i jutges , usase, diuen que és el que represen ta la justicia : equanimitat des arreu , com aque lla que diu que , enguany, l'hivern que hem tingut ha estat i imparcialitat. Gràcies a la justícia, però més que la justícia, al poder judicial del tan fred , que hom ha pogut veure advonostre pais, ens assemblem més a les ca ts de la ciutat posant-se les mans a les repúbl iques bananeres d'Hergé, quan pròpies butxaques!

r cnLI'c\'isl¡\

Jordi Miralles

Jordi Serrana Espai de Llibertat

Coordinador generat d 'Esquerra Unida i Alternativa , diputat at Parta ment de Catalunya

- Com a dirigent d'un partit politic a Catalunya , ¿com deliniries que és l 'esquerra?

- Més aviat diria tes esquerres.

Penso que és un món plural. en el qual aquells que no ens sentim reflectits -i no ho dic en un sen tit negatiu- en l'espai de la socialdemocràcia, ni de l'independentisme, ens trobem en un àmbit social. politic, que té a veure amb la mateixa estructura

de ctasses de Catalunya, amb la pròpia reatitat nacional , i que pot oferir alternatives a allò que en reatitat és existent. Una esquerra , doncs, que vot translormar però que és conscient que per transformar ha de compartir, des de la pluralitat i reconeixen t la diversitat de l'altre . A Catalunya , quan les esquerres hem estat plurals I hem reconegut la diversitat de t'altre, hem pogut canviar les coses.

Quan hem inte ntat negar l'altre. aleshores la dreta ha guanyat. Nosaltres representem un espai del que en podriem dir una esquerra alternativa, transformadora , anticapitahsta .. , Però m'agrada més ser propositiu que no pas "anti", i aixi podem dir que es tracta de sumar colors: et de l'emancipació - el roig-, el det gènere - el

vioteta-, el de la defensa medioambiental - el verd-, i el del pacifisme - el blanc, És la traducció al segle XXI d'una esquerra revolucionària .

- I del concepte comunista, després dels canvis que hi ha /Jagut ¿que en queda avui?

Perque tu et deus considerar comunista ..

- Jo sóc militant del Partit dels Comunistes de Catalunya . Jo sóc comunista, tot i que en l'àmbit en què tinc responsabilitats hi ha persones que no en són, i com a comunista podria dir que vull una societat d'homes i dones lliures en una Terra habitable, que seria el socialisme del segle XX I. Però no sóc ingenu i penso que es tracta d'actualitzar allò que deia Marx , qüestionar el realment existent i, en base a això, avançar.. , Com ? Doncs ja seri a molt intentar aplicar els Drets Humans al nostre pais. Per a mi això és revolucionari, i els comunistes som conscients que les correlacions de forces existeixen i per això creiem que és possible aprofitar les instàncies politiques i socials per actuar transformant alió que existeix . Per això cal intervenir en la reali-

42 29

MATERIALS DE JOVENTUT

tat , amb la nostra anàlisi i la nostra proposta.

- Bé, cre c que tampoc no és tot homogeni . Tant de bo hi hagués més experiències en matèria de politica exterior i en - Es clar. però una cosa és el comunisalguns aspectes de política europea com me d'aquí. antifranquista, resistent. molt les que pot representar l'actual secretari sovint heroic ... I una altra el fet que allà general del PSOEI Hi ha coses de les on manaven forces amb el mateix nom. que em sento lluny, però em sento més a molt respecte als drets humans no teprop d'ell que no pas de Tany Blair, com em sento més a prop d'alguns socialistes nien .. francesos que tenien - Un a aproximaciò no es pot fer parlant posicions crítiques Som una esquerra que vol de models. S'han transformar i que és conscient enfront del projecte comès molts errors , que per fer-ho ha de compartir, de Constituciò europerò els com unistes pea que no, per des de la pluralitat catalans hem defe nexemple , de l'experiència desfeta dels sat un projecte propi socialistes italians, i de les mutacions per a la Catalunya actual. Quan s'ha intentat copiar models, des de fora i des de constants dels seus espais polítics . Em dins , ens hem empetitit , ens hem simplifi puc sentir més a prop de Lafontaine, que cat ideològicament. Això va fer molt de ha buscat espais de coincidència amb el mal a la cultura del PSUC, per exemp le , Partit del Socialisme Democràtic -els anomenats excomunistes, per entenque ara cadascú pot trobar a diferents racons. Els que tenien la visió que a dre 'ns- i altres tradicions de l'esquerra .

Catalunya era possible traslladar l'expeque no pas de Schroeder que. en matèria riència de l'eurocomunisme italià .. ¿on de politica social i econòmica, ha obert la són , avui , els eurocomunistes a Itàli a. per porta a la gran coalició amb els conservadors. Valoro corn a positiva. des del seu exemp le? O els qui creien que aqui es podia traslladar un model soviètic ... espai , l'aportació d'alguns sectors del soJo recordo . quan era responsable de les ciali sme catala i espanyol a la politica exterior i a alguns aspectes de politica euJoventuts del PCC que , en alguna org anització. havien intentat organitzar pioropea , i sóc molt critic amb els que ners , i jo em posava les mans al cap ' representen una posició poc valenta i no Perquè la tradiciò de casa nostra eren els diferenciada del que ha estat un pensaesp lais , els escoltes , i no calia pas portar ment únic , continuista amb la pressió nens o nenes amb camises blanques i d'un model - que considerem nefast- del capitalisme nordamericà portat a Europa . mocadorets vermells. És un gran error La plasmació d'això en un projecte que , imitar un model que no respon a les condicions concre tes. Imposar un model. per altra banda. hagués pogut ser intea més, ha tingut efectes greus sob re la ressant. de Constitució europea. va comunitat del comunisme català, el que en portar que aquesta es tornés excloent.

Això va impedir l'aportació d'una Europa dèiem la cu ltura del PSUC, perquè na es probablement majoritària , també realment va respectar la nostra pròpia diversitat. El existent , oberta , de la diversitat, de la cu lque ens caracteri tza, però, és que volem tura, dels drets socials , del món del treportar a la practica transformadora al lò que alguns només deien en els papers .. . batI. .. En aquest sentit té mot ta leina a ler, l'esquerra europea, tant la que ve de - O 'altra banda, hi ha un socialisme. dila tradició socialdemòcrata com la que guem-ne "rea/", el que existeix ara en els s'està actualitzant en l'esquerra transforpartits socialistes d 'Europa . ¿Com en jutmadora en què hi participen també els jaries l'actitud? comunistes.

42 31

32

- ¿ I quina crítica faries a la socialdecialista i republicà, en Romà Planas. mocràcia que, quan ha pogut governar quan va caure el mur va dir: "Ara s 'ha prou, com en el cas dels països nòrdics, acabat el comunisme, ara aniran per a O Alemanya mateix, ha portat un grau imnosaltres.. " portant de benestar social i ha impulsat el - Quan la dreta i el sistema es desbopaper redistribuidor de l'estat? quen , no hi ha contrapesos. El cas Marbella n'és un bon exemple . Fins i tot - Quan va caure el mur l'any 1989 va sectors de l'escaure per a tots , querra els hi reien també per a la soQuan la dreta i el sistema les gràcies a tots cialdemocràcia. La es desboquen , socialdemocràcia aquests especulano hi ha contrapesos: van contra dors i els donaven va aconsegu ir alla democràcia i els drets espais en mitjans guns objectiu s, de comunicació ... també, per la fort a pressió de les organitzacions sindicals, És veritat que van per a nosaltres, no per l'equilibri del terror i per la pressió de pels que tenim una o una altra ide ntifi ca l'Est d'Europa, una lòg ica que s'imposava ció ideològica , sinó que van contra la democràcia, contra l'Estat de dret, contra a tots. Cal no oblidar, tampoc , el paper els drets socials. Algunes directives euroclau de ls comunistes a França i a Itàlia , pees en matèria medioambiental -que per exemple . Ara, quan va caure el mur una mica s'han corregit- i mesures com de Berl in, va caure per a tots. Per als cola dire ctiva Bolkenstein (sona com munistes que miraven cap a la Unió Soviètica, va caure per a posicions de Frankenstein , i no és gratuït') vo len dir dretes, per afirmar-se defensant que no més desreg ulació, i això ho aplaudeixen no només els liberal s sinó part de la sohi ha d'haver més regulació que el mateix cialdemocràcia. Hem interioritzat alguns mercat, i fins i tot per a aquella anomenaesquemes que , amb la pretensió de ser da Tercera Via qu e no era res més que més "moderns", són , òbviament , més l'altra cara de la mateixa moneda, la preconservadors , com això de baixar els imtensió d'un capitalisme amb rostre humà. postos. No crec que sigu i d 'esquerres Quan es vol passar pàgina , a més, sembla que això només afecti els uns, disminuir la pressió fiscal , i penso que ha de pagar més qui més i no els altres. L'anticomunisme ha adoptat fórmul es molt intentingui . Malg rat tot, governs de ses, de vegades des dels majoria prog ressista , com l'actual , proposen mesures aparells del poder, de vegade reforma de l'IRPF que des des de la inco rporació de continuen afavorint les rendes missatges ideològ ics o cultualtes, i això tindrà repercu srals . Per exemple , a la sions en els ciutadans, tot República Txeca hi ha proposicions per il'legalitzar i que seguirem defenles Joventuts sant millores socials i polítiques públi Comun istes , quan ques , però tenen el 17% del vot , i aqui tenim d'algun lloc han de don Manuel convertit en se nasortir dor vi talici .. els diners i - Un amic sembla que que era 50-

aquestes coses estan bastant inventades ... Malgrat lot, a Espanya, i a Catalunya , podem millorar molt, òbviament . però no estem pas en el vagò de cua re specte a d'altres països ..

en relació a la gestió d'un estat nacionatment divers i en l'actual debat estatutari.

Això ho té pendent l'esquerra en el seu conjunt. I des d'una nació com Catalunya ho hem de tenir ben clar. És evident que no hi ha més separatistes a Catalunya, - ¿ Hem ignorat. també. algunes de les sinó més separadors a Espanya . Sempre pròpies fonts filosòfiques de l'esquerra he dit que el creixement que va tenir catalana. del moviERC , passant d 'un a ment obrer. del //iure- Hem pagat les conseqüències vuit escons -que pensament, del reputambé es deu , evid'haver mirat cap a altres blicanisme, que dentment, a que va models, en comptes de saber fer coses bé- es sembla que tenien d'on veníem ___ deu a l'Aznar. propostes i solucions prou vàlides per a - Dòna la sensació que en aquests anys molts temes ben actuals ? de democràcia s 'ha trencat la compticltat, - Estem pagant les conseqüències d'have r mirat cap a un altre costat, en compel contacte, la coneixença amical entre tes de lixar-nos més en saber d'on vesectors intel'lectuals i polítics de nim . Hem oblidat qui eren els nostres Catalunya i de la resta d'Espanya ... pares i els nostres avis , i això dificu lta un - En aquest procés que he viscut d 'elaprojecte més socialitzador, no ho dic boració i negociació de l'Estatut, he vist ideològicament. sinó com a forma d'ubi que ha retrocedit l'amistat, el coneixecació en la realitat. I l'esquerra que pretement d'una realitat composta i diversa. nem representar s'ha equivocat sovint , Segurament hi ha alguna incidència dels també , a l'hora d'efectuar les seves valopactes de la transicIó , però és que hi ha racions. S'ha ignorat sovint, per exemple , hagut vuit anys terribles : el binomi dels el reequilibri que hi pot haver de certes nacionalismes excloents , l'espanyolista realitats a l'Amèrica llatina que, sens dubde l'Aznar i el de CiU . Des de l'esquerra te, tindran repercussions a Europa , però ho hem de dir, perquè s'ha creat un a això no implica la importació de crosta en altres indrets de l'Estat espanyol , també en cap model. Jo, per exemple , conec prou bé l'Evo Morales, de sectors treballadors , que quan vaig ser en una campaveien que els catal ans semnya d'alfabetilzaciò a Bolivia, pre eren insatisfets quan aqui ningú no li fotia cas, i que anaven a Madrid per però això no vol dir que aqui fotre la mà al calaix - les s'hagi d'aplicar cap model bolidues coses les deien els vià , ni del Carib , ni d'endos bons socis, a lloc.

Barcelona i a Madrid , D'altra banda, hem Pujol i Aznar. Això de contribuir a recuens ha fet antipàperar la nostra tratics. No hi ha dició federal ista, hagut suports important i ssim més con tundents en el per resoldre les dinàmiques contema de l'Estatut perflictives de caràc ter interessat que què això té costos, en han anat sorg int

42 33

Laïcitat i dret a l'espai públic

• la citat

www.laicitat.org Adh ere ix-te a la Ll iga!

Lliga per la laïcitat Avinyó, 44 08002 Barcelona

l'àmbit electoral socia lista i d'lzquierda - És molt sorprenent que, entre la pròpia esquerra; les seves é/its polítiques, tant Unida, per la incomprensió i la base de en et cas d'/CV-EUiA com del PSC i el confrontació que s'ha anat gestant. Hem PSOE. hi hagi incomprensions ... I això de pensar, per exemple -m 'ho diu el en un país que va ser capaç de fer el company Joan-Josep Nuet- que, a Sevilla, el dlart més llegit no és El Pais, pacte de San Sebastlan que va portar a la 11 República .. sinó l'ABC, que la gent s'embolica l'en- Si. i és que tot s'ha mogut cap a un Irepà amb l'ABC i amb El Mundo. Hem menor reconeixement de l'altre ... La inde saber que la COPE peta. i peta fort. tervenció del PP al Congrés era idèntica I que abans era la Primera , la de l'Urdaci , a les del Blas Piñar. I ès greu que, dins que no és la mateixa d'ara , que és millorable però que permet algun debat. Per l'òrbita progressista o del món sindical n'hi hagi que diguin coses de l'alçada tot això s'han trobat molt pocs aliats per d'un campanar. peravançar en aquesta què si ho diu en diversitat territorial.

El federalisme és l'única via Fins i tot dins el goZaplana, doncs no per avançar cap a vern SOCialista, més ens estranya ... Com l'acceptació de la diversitat tampoc el cas d 'en enllà del president i Cuevas. Però una de la vicepresiden ta primera , els ministres que han obert la altra cosa és quan Fidalgo (Cc.aa .) en comptes d 'opinar sobre les conseqüènboca. i alguns dirigents territorials, era cies de la reforma laboral sobre els asper confrontar. Els unics aliats que hem pectes de la precarietat, parla en contra ti ngut han estat els d' lzquie rda Unida i alde l'Estatut. Encara hi ha sectors de l'esguns dirigents que havien jugat un paper querra social i política que tenen una vimolt important en la transició. per exemple en Carri Ilo. De fet, hi ha textos de la sió unitarista d'un estil que col'loca mateixa Pasionaria . de l'any de la catal'Herrero de Miñón a l'extrema esquerra federalista d'aquest pais .. pum , que són d'u n sobiranisme que , per L'acceptació de la diversitat és un problecontrast. qualsevol jovenet de les JERC ma , davant del qual l'única via ès semblaria dins l'òrbita del regionalisme avançar cap al federalisme .. convergent. A l'esquerra li ha costat entendre que una de les contradiccions que - ¿ Qué s 'ha de fer per tenir una dreta semblaven superades pel marc constitu"norma!"? cional - i no 110 estave n- era el tema nacional. Aquesta con trad icció l'hem d'as- Ja quan l'Aznar va guanyar les primesumir amb una visió federalitzant, n'estic res eleccions, en comptes del que deien completament convençut. Jo estic preoalguns sobre les virt uts de l'alternança, cupat. de debò ... Per exemple, a nosaltres dèiem que aquesta era la dreta L1amazares li van escopir, tot passejant de la invo lució, la dreta extre ma. Així teper la Puert a del So l. després de la presa nen les garanties de mantenir dins el cos en consideració de l'Estatut, mentre li polític i orgànic del PP l'extrema dreta deien : "Has vota do a favor de los ca talaque represen tava el Blas Piñar. nes ... ". lla segu retat li va plantejar que el Norm alitzar les coses, d'altra ba nda , voldria dir que hauria de sort ir una dreta ho20-N no sortís al ca rrer, perquè hi havia mologable a Europa i una extrema dreta ca rtells al'lusi us no només al Carod, sinó que estigués fora del cos politic del PP, i també a ell mateix. També recordo els insults - no lan sols contra el Barça, sinó el trio Rajoy-Acebes-Zaplana, beneït per l'Aznar que és qu i els dirigeix , no treballa, contra els cata lans- en un bar que hi ha a òbviament, en aquest sentit. Nosaltres, la vora del Congrés, poc després del debat de l' Estatut. per això, 11em de dir que aquests són els

42 35

franquistes det segle XXI, que amb la majoria absoluta van demostrar que eren la dreta autoritària, neocentralista, mentidera i xusquera de sempre, I encara que no ca iguem simpàtics, hem de dir que ens fa mal d'estómac veu re don Manu el assegut al Senat. i veure com li riuen les gràcies ...

- ¿ Hi ha relació entre això i l'oblit històric que s 'ha produït, aquella manca de memòria que no li ha fet treure els colors a la dreta quan tocava?

- És un error no haver-ho fet. I fer-ho ara porta que n'hi hagi que s·emprenyin: els militars, alguns sectors socials. Haver arribat a creure que "tots eren iguals" és

36

de les pitjors coses que s'han produït en aquest pais, una clara devaluació de la política, de la democràcia ...

- Per acabar, ¿ quin consell donaries al nostre public jove?

- No m'agrada donar consells , però sí que els dic que és molt important la implicació, la participació dels joves, amb protagonisme propi. en projectes col·lectius.

En aquest sentit s'ha de tendir a una més gran implicació social pe r part de les organitzacions polítiques i a una més gran implicació política de les organitzacions socials, amb compromisos entre les dues menes de teixits associatius. I amb això, Salut i República!

la coHabomciÓ

Cròniques des del fora

Quique Toledo Educador Visca el Carnava l I Vés per enmig d'una multitud que em on, estava jo tolalm ent su perat transportava entre un avalot de pels esdeveniments del Pa is crits de vegades incomprensi(L'estatut , la LOE . l'OPA bles. Obria la caravana un grup d'Endesa, les possibles negociade personatges vestits amb mocions amb ETA , per on collons nos de color taronja. Em va semblar una disfressa d'allò puc entrar el dil luns a Madrid sense cau re en un sot, l'eterna més normal et anar vestit de bucrisi del Madrid ,... ) quan em va tanero . Però entre tots aquests truca r el meu amic Paquito butaners , amb les seves bombo(l'inefable Paquito): "Que vinguis nes del repartiment, per la seva alçada i un cert aire fami li ar, a veure la caravana de carn aval, que aquest any serà molt destacava un senyor amb ulleres i barba. En fixar-m 'hi amb més detecuriosa". "Mira, Paquito, que fa un fred de nassos i estic per quedar-me a casa niment , vaig poder distingir don Mariana i veure què carai fa el Madrid a Mallorca, Rajoy ("mira en Mariana el Butanero , em que m'he apostat cent eUrDS que perd". va dir el meu amic Paquito"), agafat del Inútil. No hi ha qui es resisteixi a la braç d'Acebes , Zaplana i Martinez dialèctica de la invitació a unes cerveses.

Pujalte. Tots ells d'aquest color taronja En un moment d'inspiració i aparença tan discret i tan del gust dels senyors del PP des que van perdre tan democràticad'e nteresa, vaig agafar l'abric, la bufanda , la gorra, els guants , les botes grosses, la ment les eleccions del 2004 (Què lluny petaca plena de whisky segovià, el tren queda això iai veritat?) . El sorprenent és de rodalies, i em això del color vaig acostar a la butà.

Una allau de gavines capital des de la ... AiL .. Aquest i altres aus carronyaires, meva ciutat dorcolor taronja, propagadores del virus de la falsedat que recorda la ja mitori. Vaig arribar al centre prehistòrica d'aquesta gran barricada en què s'ha UCO .. Aquest color taronja. també si mbol de la molt democràtica revolució ucraconvertit Madrid des que el "TOP EFQMGal lardón" va decidir embotir-nos en la niana, que s'ha posat enormement de més moderna modernitat (inclosos 35 moda en tots els actes del PP. No us haanys d'e ndeutament per pagar el seu vieu adonat que ja no usen el color verMausoleu M-30), i vaig ten ir l'ocasió d'asmell sang patriota, i que ho han substituït pel taronja democràtic fins en les seves sistir a l'espectacle del Carnaval al Fora ,

42 37

38

i cessions de parcel'les per a l'edificaCIÓ banderes? Ja vaig tenir l'ocasIó de contemplar-ho en EL SEU homenatge a la de cenlres concertats. en règim de semipropietat per a 50 anys a les zones resIConstitució. quan aquests senyors van dencials de Las Rozas. Majadahonda o desplegar els seus estendards el passat La Moraleja (on VIU gent de classe mitjames de desembre. donant un exemple na acomodada cap a amunt.. .). d'esperit democràtic i tarannà obert al diàleg. Qui anava a dir fa uns anys que la Els segueix una corrua d'inspectors Derechona es convertiria en capdavanted'educació (antics alts càrrecs del govern ra de la Constitució? del "Bigotis") vestits Viure per veure ... ! amb levites negres.

Zaplana i Martinez Pujalte, un marcador Mentre. don Mostren amb plans d'urbanisme electrònic amb els reMariano. amb la sei diccionaris d'insu lts va bombona de buta sultats de les últimes sota l'aixe lla "proves de nivell" a l'espatlla, va serrealitzades als cenvint Cava d'Algete tres de la Regió , que assenyala amb als seus incondiCionals. al mateix temps unes orelles de ruc els "ltims de la llista. que Zaplana (amb un pla d'urbanisme de AI voltant dels suposats Inspeclors vola la costa llevantina a la butxaca) i un eixam de gavines i altres aus carroMartínez Pujalte (amb un dicclonan d'insults i sinònims sota l'aixella) tallen fuet nyaires, sortides dels corrals en els quals de Navalcarnero i conViden els incondies protegeixen dels riSCOS de la grip aViària , i propagadores d'un altre tipus de maCionals al crit de "Viva Sspañña. coñño!!".

Els escorta un grupet de legionaris de la laltia : la falsedat. I en això apareix Aznar. "el Bigotis", acabat d'arribar d'impartir una companyia "Francisco Franco" amb base nova lliçó de tarannà i respecte democràa Ceuta, comandats pel tinent general tic des de MèXIC, vestit de Pancho Villa, Mena, que criden: "No passaran,,".

Tancant el grup de butaners es pot veure i. com Speedy Gonzàlez, creua ràpid la Calle del Expolio al crit de 'Viva ml l'inclita marquesa. la senyora Aguirre, Revolusión " al mateix temps que Ana que enarbora un plànol de la provinCia de ' Botella , disfressada de nOia de la Creu Guadalajara. en el qual està clarament Roja i de bracet de "TOP EFQMassenyalada la parada de l'AVE -just enGallardòn" exhorta a les prostitutes del mig d'uns terrenyets de la familia. Danya carrer de la Montera perquè es facin de Espe va seguida d'una figura disfressada l'Opus Del. Piqué fa reverències a tort de corb que va fumant-se un pura. Em i a dret al mateix tern ps que quequeja I costa una enormitat distingir-la. però fi sospira per una ambaixada a la nalment ho aconsegueixo gràcies a la Patagòl1la com a mal menor per als seus calba que li apunta entre les plomes: no és ni més ni menys que l'inefable consecompanys de desfilada. AI seu costat. el senyor Arenas. acabat d'arribar de SeVilla ller de sanitat de la Comunitat de Madrid , i vestit de rociero, pica de mans amb senyor Lamela que. exercint aquest paTeóflla Martinez i exhorta els membres per de prevenció que es mereix una politica sanitària seriosa, va acusant anònide l'ajuntament de Marbella perquè es rebel'lin contra la Junta d'AndalUSia per mament d'assassins els metges treure'ls les competènCies en urbanisme. d'u rgències amb una mà, mentre que Acompanya la marxa un cor de beates amb l'altra 11abilita espais per a fumado rs que canta un miserere, mentre que (en en els hospitals públics ... L'acompanya el seu amic, don Lu is Pera!. conseller d'eduuna aparença de creativitat i oportuniscació. obstinat a separar els nens de les me) despleguen una pancarta amb el ja nenes enmig de qualsevol desfilada, al perverti t i desnatura litzat eslògan : "Venceréis, pero no convencerels", al mamateix temps que repa rteix escapUlaris

"Estan desfermats I Mai no havien sorteix temps que ets membres de la Conferència episcopal acusen d'heretges lit tanl al carrer com ho estan fent ara."

Em diu el meu amic Paquito "Es nota que als homosexuals . als separats. ats ajun11 han agafat el gust a això de fer el cartats i a tots els que no guarden ets bons rer ... en manifestació. És clar!. ho han costums, mentre que comptabilitzen els provat I s'han aViciat. . milions d'euros que s'estatvlen per no pagar IVA I passen la safata entre els preSorprès, miro en Paquito : 'Collons, 110, això. més que la cavalcada de carnasents, recaptant fons per a la Santa val, sembla una desfilada dels especlres Aliança. També surten els aguilots de l'ardet 'Senyor elets mari (guardats durant Anells'. Paqulto em gairebé 30 anys Han perdut la maleïda olor mIra i somriu: d'aquesta maleïda dede naftalina "OU1que, espavila't. mocràcia , culpable de de tant que surten al carrer que la cavalcada és a tot) juntament amb els la Puerta de Alcala. pals de beisbol usats AIXÒ és només l'enèSima manifestació del per acoquinar Immigrants en mans dels ultrasur-Ia guàrdia d'honor de Ricardo PP. Deixa de fHpar amb tot. que no arnbarem a veure la comparsa dels travesSa111z de Inestrillas -. Sembla mentida tis , que lenen molta marxa .. " que tant voltor I aguilot sig ui immune a la No puc conle111r un renec. Amb tantes grip aViària. . En fI. mentre que danya obres com hi ha a la ciutat. el Foro esta Espe envia el pollastre als corrals, deixa desconeguI, I qualsevol es confon de barque als agUilots els treguin aquests anin. Crec que em lrobo matament. "Et fred mats. AIXò és ser centrista ' no et prova . OUlque'. em diU PaqU1to .

Ja resulta normal veure tants abrics Però li responc 'En el fons no es el fred. de pell a les manifestacions. Han perdut el que em deixa glaçal és el panorama aquesta maleida olor de naftalina de tant que els treuen al carrer, sempre acomque porto contemplant al llarg de dos anys'. La resposta d'en Paquito em deixa panyats pel soroll tentinejant de més fred encara :" Ouan has visI tu que les joies d'or I brillants . tretes de les caixes fortes dels pisos del hagin sabut perdre?". barri de Salamanca. Això si. que la Encara sort que. al final , vaig guanyar els cent euros de manifestació siguI al carrer de l'aposta del futbol.

Serrana. al costadet de caEspero que això m'essa, no sigui que després calfi l'anim una miquecalgui agafar el metro, tan ta . tal i que, pensantple de mates otors i de xusma. ho bé. té un riSC insospitat : Tremoleu, A més, és un embolic: com funciona això de riurbanisles Florentina ' • car el bitlletet a la maestà lliure i ataca de nou .. P quinela?

42 39

Ja cOJ.labomcj(}

Palimpsest d'Orient

Alfons Aragoneses Doctor en Dret

40

A l'Edat mitjana, els pergaque les lectures d'un viatger que visita aquell pais puguin també mins , a causa del seu cost, ser múltiples. Com si fo ssi n texeren utilitzats una i altra vegatos diferents, aïllats però oblida: els escrivans esborraven gats a conviure en el mateix tros uns textos que consideraven de pergami . mancats d'interès per escriu reAI palimpsest oriental una lectuhi un de nou . AI segle XIX, ra determinada. la biblica , la molts historiadors i juristes van històrica, la geoestratègica , no descobrir restes d'aquests pot ser mai continua: es veu antics escrits amagats sota les escriptures més re cen ts i inteninterrompuda per un signe d'un altre àmbit que ens porta a un laren recuperar-les. D'això se 'n text diferent. Com si les paraules diu palimpsest. En aquest el lector troba una primera lectura; la del d'una altra època o d'un altre camp fostext més re cen t. Però altres textos, sin hologrames que apareixen i desapareixen per deixar veure altres imatges, escrits anteriorment i esborrats parcialaltres paraules. ment , poden En el meu cas la aparèixer als seus Un territori minúscul en el qual ulls atents. lectura religiosa del cada segle i cada comunitat pergami va trigar a Aquesta és la ha anat escrivint a sobre d'altres venir. Vaig imatge que me 'n començar fent una vaig endur de l'Orient Pròxim arre l del meu curt viatge lectura des del punt de vista de la història recent, la que comença el 1948 i arricom observador electoral a les eleccion s ba fins els acords d 'Oslo. Aterràrem a un palestines . Aquell és un territori minuscul en el qual cada segle i cada comunitat ha aeroport que duu el nom de Ben Gurion ; anat escrivint a sobre d'altres amb aquest em portà a l'Israel de l'Èxode, el que constru í el laborisme , el dels Kibbutz pedres, escrit s i fronteres.

Orient pròxim és un petit pergamí delique fa scinà a tants intel -Iectuals també al mitat pel mar Mediterrani i pel riu Jordà. nostre país .

Tot i que aquells que hi arribaven en un Però al mateix aeroport el gran nommoment històric determinat no han pogut bre de jueus ultraortodoxos em transportà llavors a la immigraciò jueva , als obviar la realitat que ja hi era, la superpobarris jueus de París , d 'Amsterdam , de sició d'edificis religiosos diversos , de conNova York ... i als perills de l'integrisme fli ctes diversos i la pluralitat de les societats palestina , israeliana i cristiana fan religió s jueu .

Mentre ens tras lladave n a Jerusalem seg le, van marcar el destí d'aquest tros de terra. ll egia al paisatge de pedres i oliveres la història de les guerres del segle XX : Però a Palestina també es llegeix el patime nt. Cada tros de mu r n'és una podia veu re Lawrence d'Aràbia, però també soldats israelians joves i idealistes línia. Cada "check poínt" ens recorda que la història s'hi cont inua escrivint amb el que potser encara lluitaven per trobar al patiment de les pe rsones i en nom de les pergamí la pàtria jueva. L'a rribada a la religion s, i en el del nostre Occident. ciu tat sa nta em feu record ar, re llegir, la hi stòria de les guerres entre els israelians Evidentment la lectura bíblica tingué el seu lloc . Inevitable en un territori ple de i jordans , egipcis i sirians lluitant per mots que fan defensar els gerreferència a la mans palestins.

La història continua escrivint-se El primer amb el patiment de les persones, religi ó cri stiana : Hebron , "check paint" que en nom de les religions vaig trobar, prop Jerusalem , Betlem , el Sant de Ramallah . em feu rell eg ir el pergami en clau d'actualitat, Sepu lcre , el mont de les oliveres . Rellegir aquestes paraules per a molts era quelen clau també dels drets hum ans dels com d 'emocion ant. Per a mi, un altre text palestins. Llavors llegia un país mediterrani , d·o rient. Palestina, que està esquara llegir i interpretar. terat per un Estat que no el permet ser Palestina són totes aquestes lectures . un país normal.

Però el missatge que més em quedà Però una altra lectura s'hi va superpomarcat fou el gravat pels punts de control sa r des que entràrem a la Cisjo rd ània. israeli ans. Pel mu r i pels assentaments All à trobava un país musulmà, d'o lor jueu s luxosos i ord enats qu e co ntrasten amb ets veïns camps de refugiats d'es pécies , de música que havia se ntit a altres llocs . També a Barcelon a. Un país D'aquí a cent anys o a mig serà una on abundava el color verd de les bandealtra la lectu ra que se 'n pugui fer, res de Hamàs . El partit que guanyaria les d'aquest territori. Potser la història del co nflicte í del patiment de la pob lació civi l eleccions que havíem d'observa r. quedarà esborrada per les xifres i les Tampoc no mancà la lectura del colonialisme , de l'ori entali sme del qual parlà dades d'una globalització econòmica que , i esc riv i Edward Said, palestí. Aqu est també allà , avança esborrant ídentitats, històri es passades i unitormitzant terres s'apa reg ué a l'Hotel Am erican Colony de Jerusa lem. Però també a Ramallah , on i gents. Però , com en un palimpsest , ens trobàvem amb parlamentaris europodran sortir a ta llum ets sotriments prepeus i ca nadencs, ministres de Fatah i, sents i passats i els missatges escrits fin s i tot, un Jimmy Carter record ant qui durant seg les. té el poder de desenca ll ar aque ll conflicJo em conform aria amb poder guardar te. Era la Palestina de les grans potènles diferents lectures d'aquest Orient cies . La dets acords polítics que , ta ja un durant els propers anys

,

":t/r

_1

42 41

l'a IHI n'f

Protesta del Gran Orient de França contra l'assassinat de Ferrer 13 d'Octubre de 1909

42

Aquest text en la seva versio Original francesa figura a la Biblioteca del Gran Orient de França a Paris, amb data 9 de novembre de 1909 I numero de regIstre 15969. Va ser impres per la Llibreria-PaperenaImpremta Leo Barma , 4 Boulevard Mac-Mahon, al cosia I del Port Vell de Niça.

Discurs en nom de les Lògies Maçòniques de Niça en la reunió del 15 d'octubre del 1909 El Gran Orient de França , dolorosament commogut per l'execució política de Francesc Ferrer després d'un judici sense garanties, no pot re star en silenci.

Havia esperat. amb tots els homes de bon cor i de seny, que els governants ac11Ials d'Espanya sabrien elevar prou el seu esperit per sentir la veu de la ConSCiència Universal.

Vanes esperances! Davant la marxa de l progrés indeterminat de la Humanitat s'ha alçat una força con trària. el principi I l'acció de la qual tenen com a objectiu fer-nos torn ar a la nit de l'Edat Miljana.

Aquesta força ha colpejat Francesc Ferrer, l'apòstol de la Veritat i de l'Emancipaciò intel'lectual d'Espanya. L'ha colpejat mitjançant el procediment de la Inquisició , en el qual s'abo leixen les regies més basiques de la Justícia. La protesta de la Humanitat sencera no l'ha po-

•

gut salvar, car la Intransigència dels dogmes s'oposa als principis de la veritable moral humana.

Ferrer va ser dels nostres , ja que sabia que dins l'anima maçònica s'expressa el més elevat ideal que s'ha confent a l'home per tal que el realitzi . Va defensar fins al final els principis de fraternitat. de lliure pensament. de tolerancia. D'aquests principis. en va treure la gran sereni tat que el va ajudar a afrontar la mort sense defalll{ I II va permetre una corte sia absoluta envers els seus botxins , des de la seva entrada en capella fins a l'instant del seu suplici.

Allò que s'ha volgut fer caure junt amb Ferrer és l'ideal maçònic. Però la Verital no mor. L'Evolució continua, malgrat les forces adverses, per damunt dels partits I dels règims socials Tnomfarà sobre el presenl de la mateixa manera que ha tnomfal sobre el passat.

La memòria de Ferrer s'immortalitzarà com la de Giordano Bruna, la d'ÉlIenne Dolet, la de Vanini I la de lants altres que , havent restat a l'ombra, han llu itat pel Progrés i per la Veritat.

El Gran Onenl de França , fidel a la seva missió civi litzadora i en nom de ls cinc-cents Tallers estesos per tola la superfic ie de la Terra. alça la veu en protesta per aquest arravatament propi de la barbàrie.

estat abatut per les bales de la monarquia , armada amb monjos ferotges.

Ferrer és un màrtir del lliure pensament, un màrtir de la ciènCia, de la Ilibertal.

Tanmateix , se'ns apareix molt més elevat. més esplendorós. incomparablement superior als martlrs cnst,ans ' Aquests ulDiscurs d ' E, Vincenot, en el míting de tims. en donar la vida per les seves creprotesta organitzat al local de les lòences, tenien la convIcció que la gies maçòniques el 15 d'Octubre recompensa d'un patiment passatger seria IInmedlata I Inefable i que, en contraLa francmaçoneria universal esta de partida, assolirien una feliCitat eterna. mentre que el lliure pensador, l'ateu que dol. Els francmaçons de tot el mon ploren era Ferrer, va sacrifi car la Vida sense esun dels seus germans, un dels més perar cap recommagnànims. dels mes emlnenls en pensa futura Ell Les generacions futures l'espent I en el cor, la dona per una proclamaran Ferrer com un dels Idea, per la feliciel qual ha estai homes que més han contribuït a assasslllat a sang tat de tots els all'alliberament de les consciències tres homes, per freda. amb premetal que el futur SIditació, pel clencagui menys fosc, menys infaust que el Ilsme espanyol. Aquest cop brutal que ha passat. Tan gran ha estat Ferrer que les horrontzat el mòn civilitzat ha tingut un generacions futures el proclamaran un ressò potser encara més profund i mes dels homes que més han contribuït a doloros en tro els francmaçons. ja que l'alliberament de les consciències I del Ferrer era el francmaçó més detestat per l'EsglesI8. Era l'home imbuït dels nostres seu pais.

Es interessant , ciutadans, és bo I repnncipis de progrés , de fraternitat univerconfortant. comprovar el que passa al sal, de llibertat: l'home que es va marcar món civilitzat a propòsit d'aquest assassIcom a objectiu de la seva vida difondre la nat politic. Estem assistint a la formació , Instruccio laica i el lliure pensament. a l'eclosió. d'aquest fenomen meravellós Aquest és l'home que han aconsegui t i nou: una consciència universal. SI, és atrapar i assassinar cínlcamenl.

Com tots sabeu, la monarquia espaaquesta consciència humana la que , planyola no és un govern modern . Està, com nant per damunt de les fronteres, fa alçar a l'Edat Mitjana, sota el domini de actuat ment lots ets pobtes tllures l'Esg lésia. Allò que aquesta I fa sentir el seu cnt, la seva clamor de reprovacIó conha volgut , allò que el Ira els botxins que s'acaTribun al de la Santa InqU ISIció, funcionant ben de situar al marge de la humanitat. en ple segle XX , ha Ciutadans, aquest decidit. ho ha execucnm espantós , dut a tat el braç secular: terme amb una feroi aquest 110me ad mi citat freda, en les rable, conegu t i aclaodioses condi cions mat pel món civilitzat que ja sabeu, ens ha com un dels millors de dur a reflexionar entre els bons, com un dels més intrèpids pioprofundamenl sobre et poder Implacable que ha ners de la civi litza ció , ha Aixi mateix. reafirma la seva ferma confiançil en la victòria definiliva de la Ciència sobre el dogma. de la Rao sobre la credulitat. i proclama Ferrer, el més gran i més bo, un dels martirs del Lliure pensamenl.

42 43

44

volgut la mort de Ferrer. Aquest poder, que representava el suplici d'un d'aquests l'Església catòlica, és l'enemic mortal de màrtirs dellliurepensament, el qual havia la ll ibertat en totes les seves manifestacomès el crim de publicar un llibre contracions , però , especial ment i per damunt ri a les tendències de l'Església. El botxi, de tot , detesta la llibertat de pensament, després d'haver posat fi a la vida del pensador a la foguera , llença al foc el lli bre detesta l'educació racionalista, la qual té herètic. Amb això , l'Església creu haver com a objectiu formar homes amb un judici recte i sa, i odia , sobretot. aquells aniquilat la Idea alhora que crema el cos. que la imparteixen i Però, afortunala difonen. L'Església dament, s'equiL'Església creu haver destruït ha immolat milions voca i els seus la Idea alhora que crema el cos, de persones que han dirigents, tot però no n'han comprès volgut deslliurar-se i ser molt hàla força incomparable del seu jou, tots bils, no han aquells que no han comprès encavolgu t seguir el seu pensament, que han ra la força incomparable de la Idea : volgut educar els seus semblants. Ferrer Ferrer és mort, com tants d'altres màrtirs ; ha estat, sobretot, un gran educador. però l'obra, la Idea a la qual va consagrar la seva vida , res ta. Després d'haver roba t Havia fundat una lliga internacional, l'Escola ren ovada, el nom de la qual n'inels béns de Ferrer, d'haver destruït les dica suficientment la tendència filo sòfi ca: seves edicions de llibres escolars, d'hadeslliurar l'infant ver tancat les dels vells sisteescoles laiques mes d'educaciò i empresonat els mestres que hi dogmàtica. És aquest educador, ensenyaven, •• és aquest fund al'Església es dor d'escoles , és pensa que ha aquest editor de matat la Idea, lli bres d'alt nivell que ha aturat el des del punt de progrés. I és un error, ciutadans. vista educatiu , és aquest renovador Ja n'hi ha d'alde l'ed ucació hutres que han mana que reprè s la tasca, que han recollit l'Església i l'absolutisme espanyol la torxa caiguda detestaven i a qui , de les mans del sense témer desmàrtir moribund honrar-se per i, com ell , es sempre a causa consagraran a la d'un crim tan mateixa causa . gran , han aconseL'Església, ciutaguit etimin ar. dans, no deposa Ciutadans, fa mai les armes. tan sols unes setAi de la societat manes, vaig admi- [ ()~itlon real '3PP par le :;rl'lr ~ O(tmt (1e rran fi laica que , 1.. ... C .. Jv ., rar al museu de crei ent que l'ha ..... NwlJ • Tolosa un quadre abatuda, que de Debat Pon san l'ha vençuda de-

100 ANS E LAIC TE 1905 20 5 •

L

les qüestions polítiques i tes qüestions finiti vament. deposi les armes davant econòmiques i socials. i el prefaci necesd'un tal enemic' Les seves maneres de sari de tota evolució econòmica i social procedir, tal co m veieu, no han canviat és, precisament. l'a lliberament previ des pas. Continua sen t per mitja del terror del punt de vista retigiós. Permeteu que dets suplicis que pretér1 perpetuar el seu la coa lició clerical triomfi . destrueixi la domir1i. Els murs de la presó de Mon tjuïc República i restauri el poder personal han contempl at. durant aquests darre rs i veureu què s'esdevindrà de les reivindianys. horrors inefables. Creieu-me si uS cacions det proletadic que si, per riat i com les especulpa nostra, li Si la coalició clerical triomfa , rances de ju sticia permetéssim recauran les esperances de justícia social cauran , juntacuperar tot el ment amb la poder. demà social , juntament amb República mateixa, mateix s'encenla República mateixa a l'abisme obert per drien fogueres a la reacciò. les places de toAvui. com ara ta tren ta anys, les pates les ciutats per reduir a cendres els raules de Gambetta són certes: "el clerilliure pensadors, primer. i els llibres, desca li sme és l'enemic!! . prés, mitjançant els quals les joves ger1eracions s'instrueixen i s'escapen del seu I, finalment. ciutadans . permeteu-me domi ni. que us recordi unes altres paraules cèleNo ens adorm im pas, ciutadans, que bres d'un gran per1sador que l'Església hauria volgut matar tal com ha tet amb el martiri del noble i gran Ferrer sigui una Ferrer, però al qual no va poder aniquilar: lliçó per a tots . Si nosaltres no esclafem Voltaire . Voltaire acabava sovint les carl'enemic del pensament lliure. se ra ell qu i tes i els pamflets amb les següents paens destrui ra a nosa ltres, sera ell qui fa rà paga r car als nostres infants les derrotes raules : "Esclafem la ir1fàmia". Si, ciutadans, esclafem la infàmia , fem llum sobre del passat. La Separació s'ha fet. se s els crims del clericalisme, glorifiquem dubte , però només legalment. Lliure l'',,nla memòria de martirs com eternament sadors. ciutadans lliures. deslliureu-v' .5 Ferrer, propaguem com ell la llum dins el de l jou secu lar, dueu a terme la separació cervell de les masses er1cara sumides en dins de les vostres famí lies , feu com prendre a les vostres dones, encara encorbala ignorància i haurem treba ll at com ell des pel pes de la tradició i sota el domini per tal d'edificar la ciutat del fu tur.

Ciutadans. en nom de les Lógies de del sacerdot , que cal posar fi a aquest Niça, en nom dels francmaçons de Niça, domini i que és necessari no cedi r re s a l'Església, perquè hO vol tot per a el la. dirigeixo, des del fons de l cor, l'homenatge del nostre profund pesar a la memòria Permeteu-me afegi r, ciutadar1s, que és del nostre il· lustre i desafortunat francinútil i perillós pretendre que el temps de maçó Frar1cesc Ferrer, màrtir del Lliure l'a nticlericalisme ha passat i que actualpensament , màrtir de l'Educació laica, ment convé consagra r-se unicament a i vu ll expressar el r10stre més sentit COr1l'estudi de les qüestions econòmiques i dol a les seves filles i a la seva devota soc ials. Això significa, inconscientment o no, fer el joc a l'enem ic. Ciutadans soi fidel companya. Que la seva memória cialistes , no hi ha cap antagonisme entre visqui per sempre er1tre els homes'

42 45

46

Esquerdes Berta Tiana

la ('l'cad() ---~

r

les l'('comanaf.Ïon8

IIIlísil' , Repúbli ca mediterrania

48

Eduard Rodés, 2006, Amb interpretacions a la gUI ta rra de Carles Trepat.

M' José BOira i Halldór Mar Stefansson .

Doncs resulta que si. que existeiX la possibilitat d'expressar-se amb harmònica mesura . ritme elegant. melangiosa cadè ncia

I

enor-

me força descriptiva. sense restringir. en absolut, l'horitzó de la sensualita t pl àcida, t de fer-ho evocant una metàfora de la construcció d'lloritzons de llibertat i de voluntària I solldàna cooperació entre aquells que són capaços de fruir de la diversi tat, de gaudir de ta pleni tud dels múlti· pies enfocaments de la Vida .

D'aquesta vida pintada en

blau i sol poten t que tenyeix aquest vell mar nostre. Amb llum esclatant, la República de l'ànima deslliurada de la mediocritat i de l'angoixa d'aquells que tenen por de la seva pròpia recança a navegar en aquest mar de la barreia i del mestissatge. en aquest gresol d'antigues savieses i de reptes encarat· ¡adors , En aquest mar de l'horitzó, suaument mogut per aigües amigues, Hi ha un crit de llibertat. clam d'afirma· ció humanista i de rebUig conscient dels fanatismes , de les Intoleràncies de totes les sectes teocràtiques, que ens condueix fins a les platges d'Alexandria després d'esclatar en l'emoció de la celebra· CIÓ de la vida amb nom de Clara, Hi ha l'entranyable revi ure del reco rd dibuixat de

la infantesa en el rostre d'una dona, ben enmig del voraviu de la història més propera, amb els esquitxos de sal i de sucre, con trane· tats vives de les pulsions diferents que ens fan saber que aquesta vida és viva, és a dir, diversa I diferent. dis· sensual gairebé sempre , I l'enyor d'un final del que sempre ens manca un tros , per l'absència, per les fugides del passat. per la Incor· reglble entral11aliadura dels temps I del temps, I hi ha la dolçor d'una melodia que ens retorna aquell clam de llibertat. .. I hi ha .. , per què sera, que la paraula llibertat ocupa un tros tan gran dels llavis que la volen fer seva i la pro· clamen constantment, que s'arrodoneiX tant quan es pronuncia en francès?

(VMO)

( \

¡¡SSO('i/'II-\ /IS

i s/' n'lIl1iIlI'I'S, i S('I'( 'u li ,1'/ .'.

('S/ ill/I'I/-\ os

i S('I'('I/ fdi('()s

InS/I'lIÏlH/lS

l: mO'i~

laic i progressista