Espai de Llibertat - núm. 28

espaide llibertaT l'evista cI 'esqucl'I'es pel' a la formació, la reflexió i l'agitació políticA QUélrt trilll est.re 2002 :LïO(, III'OS

28

RI rnonogrMic: Laïcitat, el drcL

éI

l'espai J1úblic

Número 28.

Quart trimestre 2002

Direc /or: Jordi Serrana Subdirec /or: Jordi Miralles Consell de Redacció David Sempere. Xavier Bretones.

Josep Sella rès. Gemma Mart ín.

Santi Castellà. Ferran Escoda , Mon tse López , Antoni Castells Vicenç Molina.

1' ~ I,al

cir \lihN!óI '1' Avinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e-mail ffg@laic .org www. laic.org Tel. 93 601 16 44 Fax 93601 16 40

Edita: FundacIó Ferre r I Guàrd ia

Impremta: Prime ra Impressió. S.L. Sabadell Disseny: Ferran Cartes I Mon tse Plass Maquetació: Fundació Ferrer i Guàrdia.

Assessorament Imgüístic: Montse López .

Revista trimestral.

Preu : 3.50 eu ros .

Su bscripcions : 14 euros/any.

Dipòsit legal: B. 33.262- 1996 ISS N: 1136- 1581 Espai de llibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català .

La línia editorial d'aquesta revista és el lI iurepensamen t, pe r tan t. les opinions de l consell de redacció. les troba reu a l' Edi toria l. la resta d'opinlons se ran únicament responsabilitat de qUI les firm i.

espai de llibertaT Sumari Editorial

2

El punt de vista de Forges

3

La consigna Manifest de Barcelona

4

El monogràfic: El laïcisme, filo sofia de la llibertat Henri Pena -Ruiz La transcendència en una societat secularitzada Salvador Paniker Viure laicament Joan-Francesc Pont Laïcitat i construcció de la pau Santi Cas/ellà Autodeterminació i laïcitat Vicenc Molina. Jordi Serrana Laïcitat: ci utadania i política Javier O/aola Ateisme i laïci tat Joan-Carles Marset L'entrevista Gonzalo Puente Ojea Vicenç Molina L'apunt Josep Comas i Solà La creació L'acudit Xavi Torrent Sense títol Na/ividad Ayala Les recomanacions Llibres . Pel ·líeules

9 12 15 19 23 27 29

31

39 43 45

47

28 1

edilOl'iaL

Dret a l'espai públic

2

Aquest número de la revista és un pèl l'aprofundiment de la democràcia i la dediferent. Trobareu un monogràfic d'extenfensa de la laïcitat, va organitzar, a sió bastant superior a l'habitual , que s'ha Barcelona, la II Trobada per la Laïcitat a Espanya . Sota el títol, precisament , de menjat -aparentment- altres seccions habituals. Però és que hi ha dues bones LaiCitat i dret a l'espai públic. Des d'aquí raons. tornem a ag rair, una altra vegada, l'aporPrimera: l'actual situació d'irracionali tació de totes les persones que , amb la tat caòtica d'una societat occidental en seva participació , van fer possible aquesprocés creixent de militarització , com a ta trobada . D'aquelles jornades en van conseqüència de l'unilateralisme de l'adsorgir algunes ponències prou sucoses que van generar un deministració Bush - i dels Els individus tenim dret bat interessant. Pensem seus lacais Blair, Berlusconi i Aznarque inclou re 'n alguns rea autodeterminar-nos, que s'aguanta al damunt sums contribueix a manen pau i llibertat, de dues potes - el dogtenir viu aquest debat en totes les esferes matisme fanatic d'una permanent i a afirma r, de la nostra vida més que mai , la nostra concepció del món inspiconvicció que els indivirada per la dreta confessional més fonamentalista i els interessos dus tenim dret a autodeterminar-nos , en descarats de les grans empreses financepau i en llibertat, en totes les esferes de re s i energètiques (per cert, ¿sabeu que la nostra vida. Perqu è així serem més feliços. I que d'aquí es deriva, també , el alguns dels seus principals accion istes dret a la intervenció en la vida civica, en tenen molta incidència en aquests gol'organització dels processos de decisió verns .. .?)- qüestiona greument el dret a gaudi r de l'espai públic -de la convivènque afecten la vida col·lectiva . El dret a cia ciutadana- en condicions de pau i de l'espai públic, doncs, entès com el dret llibertat. I una de les garanties d'aquest a la participació en la construcció de la Ciutat (en tots els àmbits possibles) . gaudi és , precisament , la laïcitat. Com a El pensament laic és l'antídot con tra superació del fanatisme intolerant i de les la intolerància , el tancament dogmatic mentalitats esc lerotitzades en una sola percepció de la realitat. L'altra , és la justíi el comunitarisme tribal ; per tant, és concia social i econòmica. dició d'accés dels individus a l'espai púSegona: El mes de juliol, la Fundació, blic, en igualtat d'oportunitats i sense resamb la col·laboració d'algunes associatriccions ni reserves. Aquesta és la base cions amigues que també treballen per de la democracia •

•

el punt de vista de

l~ol'geS

la con signA

Manifest de Barcelona

4

1. El s representants de les associacions presents i els assistents sotasignats, ateses les conclusions dels treballs realitzats en la II Trobada per la Laïcitat a Espanya, que han tractat de la la icitat i el dret a l'espai públic , reafirm em el nostre convenciment que, per tal de fer possible una autèntica igualtat d'oportun itats en l'accés a l'espai públic, cal enfortir el marc comú de la laïci tat com a garantia de civi litat democràtica i de respecte per a totes i cadascuna de les expressions fi losòfiques i espi ri tuals , sense imposicions, favo riti smes, exclusions ni hegemon ismes per part de cap escola de pensament o grup particular.

2. Es per això que volem fer sentir la veu dels qui ens identifiquem amb la cu ltura de la llibertat de consciència , de la tolerància activa i de l'humanisme democràtic , per tal d'impulsar el debat crític que faciliti el compliment, en el nostre context legal , dels mínims requisits de convivencia litat i pluralisme en l'esmentat espai públic, que és el que tots i totes compartim , al marge de les nostres opcions de consciència privada , i el que , per tant, ha de ser gara ntit pel marc jurídic , per a tots i totes , sense cap mena de diferència.

Donem suport , com a conseqüència, a la creació d'una xarxa de coord inació de les persones, associacions i entitats que treballen a Espanya en de-

fensa de la laïcitat com a eix de sustentaciò d'una democràcia autènticament ciutadana, comprometent-nos a la difusió de les seves accions i a la promoció dels seus valors.

3 . Hem de denunciar, en aquest sentit , la vigència del Concordat firmat entre l'Estat espanyol i l'anomenada Santa Seu el 1953, du ran t la dictadura , com també els acords vergonyants de 1976 i 1979 , dificilment assumibles des d'una mínima coherència democràtica, obertame nt transgressors de l'esperit del mandat constitucional , que permeten a una con fessió religiosa determinada - la ca tòlica- exerc ir una funció de preeminència sobre la lliure consciència dels ciutadans que s'expressa per mitjà dels seus privi legis en matèria d'ensenyament, fisca litat. presència mediàtica i ocupació si mbòlica de ll ocs d'especial sign ifi cació per a l'espai públic, per l'alt grau de representativitat de la comunitat política que representen .

4 . Considerem especialment preocupant el manteniment , en l'àmbit educatiu , de privilegis exclusius per a les confessions religioses, en la mesura en què això pot dificultar el procés de lormació de la lliure consciència ètica de les persones que , per raó de la seva edat, tenen menys capacitat de defensa davant les imposicions ideològi-

ques externes , i mediatitzar les seves condicions de llibertat de judici personal i, per tant, d'exercici de l'autodeterminació individual, font de la llibertat plena .

La Llei de Oualitat, actualment en discussió, empitjorarà la situació.

Nosaltres considerem que la religió ha de ser exclosa de l'espai ed ucatiu. Els catequistes de qualsevol religió, si hi són, no s'han de finançar amb càrrec a fons públics , ni han de formar part dels claustres escolars.

5. També considerem preocupant, a més de grotesc per a l'actual grau d'evolució de la societat espanyo la , l'ostentació pública de simbologia confessional o el fet de sotmetre- s'hi els càrrecs públics, electius o no, que , en primer lloc, s'han de sentir obligats envers el públic i envers la garantia del dret a l'espai públic per a tots els ci utadans, abans que amb la seva consciència.

Els caps de l'Estat o del Govern , i qualsevol representació estatal, autonòmica, municipal o militar, han d'eximir-se de cap implicació confessional pública , reservant els actes de cu lte als quals els dugui

la seva consciència a l'estricta esfera de la privacitat .

6. Efectuem , doncs , una crida especial als representants polítics i institucionals democràtics en el seu conjunt i, molt especialment, als qui es puguin sentir compromesos amb la cu ltura de la llibertat i del progrés , per tal que promoguin les mesures legislatives oportunes que permetin accedir, en condicions d'autèntica igualtat d'oportunitats , al gaudi de l'espai públic per a tots els ciutadans. Advoquem per una política de sotmetiment de les religions al dret comú, centrada en la vigilància del compliment per totes elles dels valors rectors d'una societat ll iure i democràtica.

7. És en aquest sentit que considerem imprescindible l'adopció dels procediments legals corresponents que facin possible sancionar en l'ordenament ju rídic les propostes que s'exposen en el Manifest de Motril de juliol de 2001 .

I ens sembla que les esmentades propostes , malgrat que no són alienes a cap plantejament realment democràtic i convivencial, haurien de ser assumides íntegrament per aquells que es reclamen del pensament progressista.

II

28 5

8. Considerem que la garantia de respecte a la pluralitat d'opcions ideològiques. fi losòfiq ues i ètiques que puguin ser lliurement assumides per la consciència dels ciutadans, sense restriccions de cap mena per a la lliure expressió de les altres, sense limitacions per a l'exercici del dret a la critica o a l'apostasia , i sense imposicions de cap comunitat cultural o familiar sobre la consciència individual -especialment, dels joves menors d'edat- i el seu permanent dret a la llibertat, constitueixen la ga rantia de l'exe rcici real del dret a l'espai públic.

6

func ió de defensa i de promoció internacional del dret a l'autodeterminació de l'individu com a subjecte de Dret , amb la finali tat d'impedir el sotmetiment de les consciències individuals als prejudicis comunitaristes i a les pressions dogmàtiques de qualsevol signe , i enfront de la usu rpació per la força de l'esmentat dret, tan t si és amb objectius polítics , religiosos, mediàtics , com delictius. Creiem , també, que la Un ió Europea ha de reforçar els se us compro misos amb la cultura de la laïcitat i de la llibertat de consciència davant els riscos de deriva autoritària , intransigent i excloent que puguin detectar-se entre determi nats sectors de l'opinió pública europea per als quals el fanatisme o la renú ncia al pensament lliure poden semblar alternatives al risc d'exclusió social. La cultura de la laïcitat i de la democràcia fonamentada en valors humans -i no pas en imatge o en recursos materials- constitueix , també, un antídot enfront del feixisme.

9. Considerem que aquest exercici pot traslladar-se al pla de les relacions entre individus , grups, societats i estats, i consti tuir un dels fonaments del dret a la lliure determinació dels individus i d'afirmació de les condicions de possibilitat d'una vida social en pau i en democràcia. Creiem que la Unió Europea , molt especialment, ha de sentir- se interpel·lada per exe rcir una

II enc '''llt .. , ro por

J J' ,

aai81e/[/ad en f.\~¡'J tl . .

Barcelona.1U \ li dt ' ~at\(1 puhlj¡9 . , .

Laicidad V d .

~rccho

I

10. Ens comprometem a defensar aquests valors de laïcitat com a via de respecte a la diversitat de les consciències i d'ena ltiment de la riquesa plural de la cu ltura humana , a requerir els nostres representants i autoritats públiques perquè ho facin

també així, en tots els fòrums d'àmbit espanyol, europeu comunitari o internacional , per tal de promoure la construcció d'una cu ltura civil fonamentada en la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la relació constructiva i pacifica entre individus i comunitats.

Barcelona, 21 de juliol de 2002 ,

Asociación Pi Y Margall por la Educación Pública y Laica Ateus de Catalunya Bund Gegen Anpassung (Aliança contra el conformisme) Escuela Laica de Albacete Europa Laica Fédération Nationale de la Libre Pensée (no subscriu el punt 9) Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

• 28 7

AMABLE, SOLIDÀRIA I COHESIONADA

CIUTAT DE DIÀLEG I PARTICIPACIÓ

DINÀMICA, COMPETITIVA I EMPRENEDORA

CAPITAL AMB UN LIDERATGE COMPROMÈS

Ajuntament

IXI de Sabadell

el monogràfiC

El laïcisme, filosofia de la llibertat

Henri Pena-Ruiz Professo r de Filosofia Política ll ibertat de persona individual. ..

El laïcisme és un ideal uniI l'escola laica és una conquesta versal d'emancipació humana, que és l'únic esdevenidor possi- no és un producte cultural, els ideals no han crescut ig ual que ble per al planeta. És l'obertura envers tres valors positiu s. El creix l'herba- contra la tradició obscuran ti sta de l'Occ ident crisprimer, la llibertat absoluta de tià .. . El laïcisme és una fil osofia consciència , fonamentada en de la lli bertat. llibertat d'una una emancipació de la consciència individual proporcionada consciència que té, per si mateiper una escola laica. La finalitat xa , els mitjans de la seva pròpia llibertat; d'una consciència edifide l'escola laica és produir hocada per una educació racional, mes lliures , autònoms, que siamb la cult ura universa l com guin sobirans dels seus pensaments, com deia el filò sof Kant a a referència de la seva llibertat.

El segon va lor, indissociable del priQuè són les Llums? "L'autonomia és la mer, és la igualtat estricta de to ts els ciufacultat de cada ésser individ ual. .. ". tadans individuals, sigui quina sigui la seConeixem bé els perills de la noció va opció espi ritual. Introdueixo el d'identitat col ·lectiva . A l'antiga Iugoslàvia concepte d"'opció espihem vist com el concepte d'identitat col·lecri tual" per remarcar que El laïcisme és un ideal ti va és nitroglice rina. el fet que alg ú es dediuniversal d'emancipació Ho veiem, també, quan qui a la cree nça reli giohumana, únic esdevenidor sa, a l'agnosticisme o en nom d'una pretesa possible per al planeta a l'humanisme ateu és tradició cultural d'una una opció de l'indivireligió, es nega la llibertat a l'individu que vol ser diferent du ... És evident que aquesta estricta igualtat no és coherent amb el fet de d'aquesta tradició cultural. Voldria recordar, amb emoció, la mort , per assassi nat, mantenir privilegis per a una Església o de Kathia Benganah, en un poble prop una religi ó. Tampoc no ho seri a amb el d'Al ger, per negar-se a posar- se el vel. fet de mantenir-ne per a un ateisme ofi Tenia di sset anys, i malgrat el que deien cial. Per exemple, a l'època stalinista de els seus pares i les amenaces dels islala Un ió Soviètica, qu an l'ateisme materiamistes , ella va afirm ar que mai no es polista va se r proclamat gai rebé com una sa ri a el vel, que volia ser una dona ll iure. convicció estatal, tampoc no es respectaLa van matar una setmana després. Va va la laïcitat. La laïcitat exclou tota mena pagar amb la vida el fet d'assumir la seva de preferència envers una opció espi ri -

28 9

10

tual, sigui la que sigui . Potser podríem dir se ànima. Avui , ha tornat una forma d'huque Marianne - la Repúb lica- no s'ha de manitarisme caritatiu , en comptes de juspreocupar més que del que és d'interès tícia socia l, associat a l'explotació sense comu. i la creença religiosa no és pas vergonya de l'ésser humà per l'ésser d'interès comú. El que és d'interès comú humà . Davant d'això, l'ideal laïcista ha és lliurar la cultura universal a tots els hod'afirmar la funció de la República com a mes per tal que pucomunita t política L'únic factor de cohesió social que només es justiguin se r mestres del seu judici i del seu fica pel bé de tots. és la justícia social El que interessa al pensament. i els drets de l'ésser humà El tercer valor del que proporcionen l'autonomia laïcisme és la lliberlaïcisme és la univertat , la igualtat , el bé de cadascú sa litat de l'esfera púcomú. Però hi ha qui, en comptes de blica, la res publica, del bé comú. Més enllà de les nostres dillibertat, vol credo imposat, en comptes d'igualtat , discriminacions positives per a ferències , som iguals. En comptes d'entestar-nos en les preteses diferències, les religions .

Per acabar, voldria referir-me a les ims'ha de conrear allò que és comú a tots els homes . Universalitat, doncs , d'una llei plicacions d'aquesta idea : Quines són les comuna destinada a tots i que ens procondicions jurídica-polítiques que permeporciona dos béns fon amentals: la cultura ten assolir aquest bell ideal del laïcisme? un iversal i raciona lista que emancipa el Primer, una separació estricta de judici , i la justícia social que permet als l'Estat i de les Esglésies . Separació eshomes viure , en l'àmbit social, tenint els tricta i no consideració del pretès paper mitjans materials de la seva pròpia llibersocial de la religió . La religió no és un tat. Continua vigent la crítica marxiana factor de cohesió social. L'únic factor de cohesió socia l és la justícia social i els dels drets formals, perquè ¿què podem drets de l'ésser humà que proporcionen dir d'una llibertat formal , proclamada , si no es proporcionen als homes els mitjans l'autonomia de cadascú . La resta és fa de la seva pròpia llibertat? ¿Quina és la cultatiu , pertany a l'àmbit privat i s'hi han llibertat d'un home sense feina , per fird'encarregar les associacions de dret priva t comú. mar o no el contracte que se li proposa o imposa? En aquest context La segona condició és el recode liberalisme capitalista sa lvatneixement d'una distinció estricge , que somia tornar al segle ta entre l'esfera pública i la priXIX, quan es feia treballar els vada . La configuració de les nens per no res, es vol recollir relacions socials fa que molts inper la geografia allò que el capidividus vegin qüestionat el seu talisme ha perdut per la estatut d'individu com a únic història: al Pakistan , subjecte jurídic de drets.

Amb aquest pretext , els nens de tretze anys treballen setanta clergues introdueixen un hores a la setmacert antiindividualisme i volen restringir la lliberna, fabricant Adidas, per cinctat de l'individu , amb l'excusa de donar-l i la cents francs al solidaritat de la mes ... Tal com deia col·lectivitat. Ho va Marx , la religió és el suplement d'àniestudiar Gilles ma d'un món senKepel a La reven-

ja de Déu: quan , a Gran Bretanya, legi públic .. . Per tal que ningú no sigui un ciutadà de segona , no hi ha d'haver priviMargaret Thatcher va destru ir els drets socials dels trebal ladors, les comunitats legis de cap mena, ni encara que es disislamistes van créixer en ciu tats obreres fressi n sota la màscara de la memòria com Liverpool i Manchester. L'islamisme cultu ral. No hi ha d'haver cap privilegi per a cap opció espiritual. prospera, doncs, perqu è ofereix donar escalfor als homes Quan , en l'última polèL'islamisme prospera - tot i que és una esmica europea , els decalfor mistificadoramocratacristians perquè ofereix a qui el capitalisme (Romano Prodi , donar escalfor als homes, dóna fred or.

Helmut Kohl ) van preals qui el capitalisme I per això cal lluitar en tendre imposar el terdóna fredor dos camps , sense me "herència religi oconfondre les coses. sa" a la carta magna D'aqu i, la lluita per la justícia social. És a dels drets fonamenta ls, França s'hi va nedir, que jo diria que l'ideal laïcista ens ha gar, afirm ant que no es podia subscriure de dur a afirmar, si multàniament , que l'inun text que situava la religió en el fons de dividu és l'únic subjecte de drets, sense la norma com a referència obligada . Els cap pretext que hàgim de reintegrar-lo en creients pretenen tenir una posició espirila seva suposada comu nitat d'origen, i, al tual, però després volen inscriure els seus mateix temps , lluitar per tal que existeixi privilegis en el més profund de la norma. justícia social.

Aqu í hi tenim un terreny de llu ita comuna: I és importantissim mantenir la idea que impedir que en els textos juridics de reuna associació , de creients o d'ateus, no ferència de la futura Eu ropa la dimensió pot demana r per a ella mateixa cap privireligiosa hi tingui un privilegi normatiu \

f I en cuentro por la laicidad CIl España Laicidad y dcr-ccho al c~pad() púhliro

,

Bar( dnn~ , 20 ~ 21 de JlJllu 20112

I

28 11

ci monogl'àfi C

La transcendència en una societat secularitzada Salvador Pàniker Filòsof i Enginyer

12

Som en un moment de fonaque millor li vagi. A alguns , no els hi va gens bé, és clar, però, mentalismes per tot arreu: a Amèrica , aq uí mateix , a Israel , en principi, aquesta llibertat inteen el món àrab. Això és un fet. rior, aquesta manera de recollir I és un fet perquè hi ha por a la allò que és transcendent , "reli complexitat, a la incertesa . giós", aquesta interioritat pura I com que hi ha por, i perquè hi em sembla que tan sols és posha hagut el col·lapse de les sible en una societat secularitzagrans ideologies que van domida i laica. En aq uest context , jo nar el segle XX , de les grans em situa ria , potser, en una espèsíntesis totalitàries - el marxiscie d"'anarqu isme religiós", en el me en va ser una de les més incon text d'allò que de vegades teressants, però va fer fallida , he denominat "la religió a la mitot i que continua com a metodologia, in da". Em se mbla que la relativització dels va lors i la secularització a la qual m'he corporada a les ciències soc ials- , ara la gent ha fet un replegament "retro" cap a referit va lligada amb aquesta dessacralitles identitats de la mena que defensen zació que permet que hi hagi una sacraels fonamentalismes. lització d'una altra meDoncs bé, una soUna societat secularitzada , na, que cadascú pugui cietat secularitzada , laiviure en el seu interior. laica, és l'única en què ca , és l'única en què ¿En quina situació es pot sorgir lliurement, pot sorgi r lliurement , íntroba , en les nostres íntimament , timament , i que cadaslatituds, l'home que ha la transcendència cú s'ho inven ti si és estat , més o menys , que li agafa per això, la educat en una religió transcendència ; perquè, per comença r, normal, ca tòlica, cristiana , etc? Jo crec no hi haurà personatges, com els clerique la majoria dels antics creients tenen, cals, que degradin el misteri i la profundiavui , unes conviccions religioses molt ditat de les coses en dogmes pueri ls, com fuses i, molt sovint , eclèctiques. S'hauria de diferenciar entre un ateisme teòric i un ho són la gran majoria de dogmes en què de pràctic ... El teòric jo crec que no és hem estat educats els qui vivim en aquests àmbits . Aleshores, en una sociemolt abundant. En canvi, el pràctic jo diria tat plenament secularitzada, perquè és que ho és molt... A mi em fa recordar, pluralista - secularització i pluralisme són també, l'acudit aquel l del gitano que està gairebé sinònims- cadascú pot tenir la molt malalt i el ca pellà li diu: "T'has de reconvicció, l'experiència , la interpretació conci liar amb l'Església" , i ell contesta:

la laïcitat de la societat per tal de fer front "Sí, jo ho vull". I el cape ll à afegeix: a l'exigència de relativisme, de negocia"¿Creus en Jesucrist que al final dels ció permanent, de no absolutització. Cal temps vindrà a jutjar els vius i els un nou marc de diàleg de totes les difemorts?" ... I respon: "Sí, jo hi crec, però ja rents posicions perquè es tracta d'una veurà vostè com no ve ... " Perquè , a més, nova manera de viure. per exemple, a Una manera de viure Catalunya i a Espanya, L'humor és el símptoma que sòn països teòrica- d'aquesta bona salut laica que , com a símptoma, ha de tenir l'humor. ment catòlics , ja veu(Penso en un determirem , si observem els nat personatge públic que no en té gens, índexs de natalitat, el cas que li fan a la precisament...) L'humor és el símptoma doctrina vaticana sobre la sexualitat... d'aquesta bona salut laica ..

Perquè fixem-nos en l'ateisme teòric , La pedagogia de la laïcitat ens portaper exemp le, per al qual un dels grans ria a la necessitat d'una creativitat permaargum ents - podriem esme ntar aquí una nent , per tal d'enfrontar-nos a una sociefigura emblemàtica com Albert Camusderiva del problema del mal: és evident tat de complexitat i d'incertesa cada que, a qua lsevol de nosa ltres, posats vegada més grans. Com que sí que s' han a fer el paper de Déu, se'ns acudiria un acabat, penso, les síntesis totalitàries, caUnivers que funcionaria bastant millor dascú ha de fer la seva pròpia síntesi.

Només en aquest àmbit de societat que aquest. Ja es veu que , per aquesta laica , respectuosa per definició, perquè banda, no hi ha justificació. Però, en canvi , en aquest con text jo sóc bastant més no ha absolutitzat cap valor, no ha sacra litzat ni tan sols la raó , és possible aquest oriental. .. A Orient mai no s'ha dissociat el bé del mal , ni l'ésser del no res . nou tipus de convivència que un filòsof que en algunes coses m'és afí , que es Jo penso que s'acosten uns temps en diu Rorty, anomena la convivència dequè la secularització, igual que , en certa mocràtica , la convivència en la contingènmanera , la globa lització -no la globalització del neoliberalisme sinó cia. Jo crec que això és un nou equilibrisme, un nou art. Alguna vegada entesa com la indivisibilitat del ho he denominat l'art de navegar planeta- serà el nou marc en què serà indispensable sense absoluts •

•

28 13

Col·lecció editorial Management & Empresa De Estratega a Architecto Una nueva visión de la labor directiva Jordi Adell Herrera L'empresa és com un gran edifici. habitat per persones que busquen el benestar que trobarien a casa seva . Els governadors són architéctus, creadors d'espais per a la trobada , la llum i l'aprenentatge . Aquesta novedosa visió del management és descrita amb una màgia subtil per l'autor que, a banda de l'anàlisi teòric, mostra com aquesta arquitectura es dóna en empreses reals.

ISBN : 923874-7-5. 356 pàgs.

Preu : 12 € (despeses de tramesa a part)

Estudios de Fiscalidad Empresarial Fundación Antonio Lancuentra M. Pont Mestres: J. F. Pont Clemente (coords.)

La present obra recull un total de 14 treballs d'investigació vinculats a la fiscalitat de l'empresa . Els autors analitzen , entre altres temes, l'amortització del fons de comerç i el diferiment de l'Impost de Societats per reinversió de plusvàlues . També es publica un estudi sobre els moviments de capital cap a paradisos fisca ls i els problemes de l'exempció de tes empreses en l' Impost sobre el Patrimoni . És una obra de consulta obligada per aquells que necessitin estar al dia sobre els darrers esdeveniments en matèria tributària ISBN : 84-923874-8-3. 436 pàgs .

Preu: 25 € (despeses de tramesa a part)

Per a més info rmació Programa de Publicacions Escola UnIversitària d'Estudis Empresarials (UB)

1_,. 1'1" I

U" ~hll.u . ,

,n_IU!t._ L'!!I'n: ...,..... I_

En coedició am b:

Tell. 93 402 44 61 . Fax: 93 402 44 74 Aie: resp-pub @emp.d2.ub.es www.ub.es/empresarialslind6. htm

"

I

ci monogràfi C

Viure laicament

Joan-Francesc Pont.

Catedràtic de Dret Tributari i Hisenda Pública Viure laicament? , em preperquè suposava la total anihilagunto a la llum de la concepció ció de l'autonomia i del lliure alde la laïcitat com a opció persobir dels éssers humans 1. El denal d'enteniment de la persona sert moral de Rússia avui no és el resultat de la caiguda del mur, i de la societat des de l'humanisme liberal - en el millor sentit sinó la conseqüència del fet que el mur va existi r durant dècades. d'aquest concepte-, és a dir, El laic és un lliurepensador. Els des de l'assumpció del lIiurepensament com a actitud vita l, fidels d'una religió no són lIiurecom a mètode de recerca de la pensadors perquè renuncien veritat i com a filosofia del prea la investigació sobre el seu sent en contraposició amb la origen, la seva vida , els seus metafísica o filosofies del més valors i la seva felicitat per doenllà . En aquest sentit , el laic no solanar-se al sistema establert i tancat de ment es desadscriu de qualsevol religió, creences de la confessió a què persinó que afirma amb rotunditat la seva tanyen . Religare, solen explicar alguns opció humanista. El laic , en aquesta accatòlics més oberts, unir els homes entre cepció que és la meva, no és un cri stià, ells, aq uest és el significat de la religió un hebreu o un musulmà "no practicant" que la fa més humana, més accessible. o "no creient" , sinó que pertany a un uniDiscrepo d'aquesta interpretació suavitzavers diferent. No es dora: la religió pot ser defineix pel que no és , que uneixi les persoEl laic afirma sinó que, al contrari , nes , però en la submisamb rotunditat proclama afi rm ativasió a una autoritat exla seva opció humanista ment la seva creença terna que parla i actua en nom d'un déu. La en l'ésser humil.

Pot ser ateu , agnòstic o fins i tot vagareligió només es comprèn associada a la ment deista, com Francesc Pi i Margall, minoria d'edat de la humanitat i és incomperò circumscriu l'àmbit de les seves patible amb la lliberta\.

En paraules de Fernando Savater, "el preocupacions a la dimensió de la vida pensamiento laica apuesta por la razón humana.

El laic, si és ateu , no converte ix el seu frente a la revelación, por los acuerdos y ateisme en religió, ni encara menys en pactos frente a los dogmas , por la satisreligió d'Estat, única, ve ritab le i ob ligatòfacci ón del cuerpo frente a la penitencia ria . L'ateisme del marxisme-leninisme de del alma, por lo relativa y probable frente a lo absoluta y mmca visto"2. tipus soviètic era profundament anti laic

28 15

16

Esperanza Guisàn considera , amb bo mil religiones. Todas estàn muertas.

Hubo millones de di oses antes de que se provocativa raó, que "algunos católicos inventara el nuestro , Enjambres enteros pueden , no sin dificultades, ciertamente, de dioses han muerto y han sido olvidaser buenos ciudadanos , es decir, individos hace mucho tiempo. El nuestro es , duos autodesarroll ados, libres y solidade muy lejos, el peor Dios nacido de la rios , pero a la mayoría de eli as les resul imaginación enferta bastante difícil, miza del genio hucuando no imposiLes religions dogmàtiques mano [ ...l Pienso ble"3. En els catòque situen la revelació que la cristiandad y lics , en efecte , es per sobre de l'experiència su Dios han de seprodueix una alienafan un magre favor a l'espécie guir la misma regla. ció total de la capaHan de morir cuancitat de pensar ètido les llegue su turno, y hacer lugar a cament que és substituïda per l'autoritat otro Dios y a una religión màs estúpida"" moral del s clergues. Avui pot dir-se que això és aixi en la majoria de religions Per als lIiurepensadors 5, les religions dogrnàtiques que situen la revelació, conegudes i que la pèrdua de llibertat personal --de llibertat interior atacada per Déu, el ritual o les creences per sobre de l'experiència i de les necessitats humala manipu lació supersticiosa i per mecanes fan un magre favor a l'espècie. Els nismes de caràcter sectari, en alguns camites i llegendes de les velles i de les nosos ; de llibertat exterior, quan la religió ves religions - que no deixen de tenir un es val de la policia o de bandes tolerades cultural- es mostren incapaços de interès de fan àtics- es produeix en totes les supe rar el més minim test de racionalitat versions fonamentali stes dels diferents científica. L'evidència condueix a consicredos. derar que la naturalesa comença i acaba Es preguntava Mark Twain , en un llien ella mateixa, encara que és cert que bre que no es pogué publicar fins cinnomés la coneixem en una part petita , quanta-tres anys després de la seva mort per la qual cosa lògicamenl la humanital i que en castellà ha recuperat Mario ha de mostrar-se obertament partidàri a Muchnik , si la religió cristiana prevaldria del progrés i de la ll ibe rtat de la ciència. sernpre , responent-se que "no hay razón Les religions , sovint, es converteixen en alguna para pensarlo: antes que ella hu" ,nrl/I'rllro por la laicid:lIll'rI l. ,paña I ~.\i. I .",1

,I

di r, rl,,, .l I , ' 1'," ... llu iti n"

."".

,~",! , .1. j I

,,

;0.0:

re ix ni una inspiració ni una confi rmació obstacles a aquesta llibertat de la ciència, de caràcter teològic o ideològic, sinó que per preservar la supremacia del que és troba les seves arrels en les necessitats teològic sobre el que és humà. i els interessos human s.

El laic lIiurepensado r considera que El laic lIiurepensado r només és intranles promeses de salvació immortal o les sigent amb el respecte universal dels amenaces de condemn ació eterna són drets humans, la elements profundaEns correspon unir plasmació dels ment distorsionaquals, en els diverdors de la llibertat els nostres esforços sos documents de consciència. En per reivindicar la grandesa històrics durant els primer lloc , perquè i la dignitat de ser, simplement, últims dos-cents alienen homes i dohomes i dones lliures anys considera com nes de la realitat un cos jurídic naspresent i de les secut de la consciència social d'un món que ves preocupacions, de les seves grandees descobreix a si mateix com la pàtria ses i misèries, de les seves alegries i triscomuna de la humanitat. Lògicament això teses, per embolcallar-los en el son o en implica la progressiva implantació de la el malson d'ultratomba . La vida mereix democràcia parti cipativa i l'extensió de la ser experimentada en la seva plenitud , tolerància que troba com a únic límit la perquè és el nostre bé més preuat , que no resulta lògic malgastar. En segon lloc, intolerància contra els intolerants. l'alienació religiosa és una excusa per suEl laic accepta, sense dificultats, la convivència amb els creients de totes portar la situació actual, sigui quina sigui , les religions que entenguin el valor de sense ímpetu ni iI·l usió per la reforma la diversitat i del pluralisme, atès que o la rectificació de les injustícies. El laic el laic veu en tots els éssers humans els s'enfronta amb les coses com són, sense pa l·liati us, i això co nstitueix un estímul seus germans, els seus conciutadans.

Per aq uest motiu , la contribució educa tiva per al prog rés i una raó per al comp romís del Moviment laic i progressista 6 és insocial.

Encara que el lIiu repensador su bstituïble en la construcció d'un a societat democràtica. Els movipugui reconèixer les aportacions positives de les reliments educatius religiosos separen la gent en comu nitats i fins gions en la construcció de regles de conducta indivii tot els que accepten persones no adscrites són incapaços duals i col·lectives, no pot d'evitar l'aflorament de oblidar que la mora l religiosa la diferència entre fa dependents a les perso"e ls nostres" i "els alnes d'una autoritat alie na tres", En el movia elles mateixes , per ment laic tots, els la qual cosa cal afirhumanistes i els mar la primacia de creients de l'ètica com a manifestació autònoma qualsevol reli gió , són igua ls. del pensament hu mà .

La laïci tat és L'ètica no reque-

28 17

una escola de ciutadania7 . El laic demana, de form a natural, re specte pels valors i les pràctiq ues que configu ren la seva vida privada i pública. En una societat com l'espanyola que comença a acceptar les diferències religioses pot donar-se la paradoxa que en un sopar d'amics o en un banquet oficial es tracti d'oferi r a cada comensal aliments perm esos per la seva religió, mentre que al s laics, va lgui l'expressió, se'ls cond emna a combregar amb rodes de mol i. És que serà menys rar en aquest país ser musulmà o jueu que lai c? Hi ha una curiosa solidaritat

entre les religions del Ll ibre, potser perquè totes elles mantenen milers de fun cionaris al seu servei. Des d'aquesta perspectiva la creença en un déu revelat constituiria un signe de respectabilita t del qual estaríem exclosos els laics. La tolerància entre els diferents credos -per si mateix un valor positiu- es torn a reticent i barroera a l'hora d'admetre les persones que no tenim religió . A tots nosaltres ens correspon unir els nostres esforços per reivi ndicar pú blica ment la grandesa i la dignita t de ser, simplement , homes i dones lliu res \

1. Per això, polser escrivia Adolfo Marsillach

Alianza, Madrid. 1993, pag o 27.

4. Twain. Mark : Reflexiones contra la religión. Trama, Madrid, 2001 , pàgs. 39-40.

5. Cfr. "Humanlsf manifesto II (1973) ", en

18

(Tan lejos , tan cerca, Tusquets, Barcelona,

1998, pags. 343-344) : Soy demasiado escéptico como para recibir consignas sin recllistar. En cuanto a los comunistas. con los que habia flirteado algunas veces, bueno.. carecen de sen tida del humor. Se toman toda tan en serio ... , surren demasiada.

2. Savaler, Fernando: "La venganza de la momia", a El País, 11 de desembre de 1990.

Amb aquesta ci ta del professor basc acabava el llibre de Javier Figuero, Si los curas y trai/es supieran .... Espasa, Barcelona , 200 1, una visión laica de la historia de España.

3. Guisan , Esperanza : Ética sin religión,

Lamont, Corliss: The philosophy or huma-

nism, Continuum. New York. 1982 (6th edilion) , pags. 290-300.

6 . Només co m a exemple, vid . l'Ideari de l'MLP editat per la Fundació Ferrer i Guardia .

7. Sobre les experiències d'educació en el temps lliure amb participació d'immigrants, és molt interessant el monogràfic ··La immigració a l'esplai". en Tercer Segona, 2002 , num . 6, pags . 9-22, la revista d'ES PLAC .

el monog.'à fi C

Laïcitat i construcció de la pau Un nou dret internacional Santiago Castellà Professor de la Universitat Rovira i Virg il i De fet, els laics hauriem de Aquesta és l'excusa que perm et sortir de l'armari i, deixant en remantenir concent rat el poder re el resistencial isme i la timideen poques mans, imposa r retrosa culpabil itzadora a què ens cessos a la llibertat, perve rtir les han condemnat les contínues democ ràcies, enfrontar-nos a agressions qu e pateix la llibertat enemics invisibles, desconfiar de consciència - i, per tant , la de qui no coneixem , refug iar-nos dig nitat humana- , passa r a en la placidesa burgesa de casa l'ofensiva en la defensa d'un nostra .. dels valors clau de la modernitat Repensem des de la laïc itat una - la llibertat de consciència- , pel·licula diferent , en qu è el reconsolidant la laïcitat com el coneix ement fratern al de l'altre meca nisme per excel·lència per ens dugu i a rebutjar les seves gesti onar la pluralitat i la dive rsitat dels miserables con dicions de vida , en què la espais públics , incloent-h i l'espai internarecerca individual de la pròpi a fe licitat cional en el qual es produeixen les comexigeixi unes condicions mínimes de vida plexes relacions entre estats i entre digna per a tothom, en què s'establ eixin aquests i els altres actors de la societat espais per al diàleg intercultural , en què intern acional. la diferència sigui percebuda com a riSi dibuixem l'actual situació del món, quesa, en què l'ésser humà afirm i la riens trobem amb un mapa mundial i un quesa de les seves múltiples identitats mapa mental ex(sexuals, laborals, plosius: subdesenètniques , de creenCada ésser humà afirma volupa ment , religioses .. .) ces , la seva radical diferència violènci a global, tot negant-se a recom a base per al reconeixement duir-les a una banconflictes locals, dialogat de l'altre devastació ecolòdera o a un simbol gica i cultures ci viabsolut i omn icomlitzadores enfrontades. Enmig de tot això , prensiu . La revolució laica és principalun occident reduït, envo ltat d'enemics, ment una revolució personal, basada en entestat a defensar els seus "valors", la llibertat de consciència, en el lli ure exaamb fronte res tancades a la silenciosa inmen, en què cada ésser humà afirma la vasió de la immig ració, fo rt ament armat, seva radi cal diferè ncia com a base per al militaritzat contra el terrori sme , protegit re coneixement dialogat de l'altre. amb el paraigües antimíssils ... Aquesta Un pas defin itiu, en el qua l penso que és la foto que ens volen ensenyar. hem de co mprometre els esforços del

28 19

20

normes mínimes de Dret internacional lIiurepensament modern , les energies i sinè rgies laiques, és la transformació que possibiliten la participació de tots en d'una Societat Internacional en una l'àgora internacional. Però no n'hi haurà Comunitat Internacional. Hem d'assistir prou amb fer-n e pedagogia, dissortadaa la mort de l'obsoleta Societat ment. Segurament , hi haurà irreductibles Inlernacional d'Estats, basada en simples que no entendran que la democràcia i la relacion s de coellibertat són idees La República Mundial: xistència, en el reinexcusablement cu rs arbitrari a la unides a la de la diguna comunitat de valors, violència, en l'escasnitat de la persona. capaç de globalitzar sa institucionalitzaI aleshores , potser, la democracia i el respecte ció, on s' imposa el no tindrem cap altre als drets humans poder imperial del reme i que recórrer més fort, una sociea la força. Però hem tat sense espai públic, se nse instàncies de teni r molt clar, tal com va dir Jean democràtiques , una suma de societats Paul Sartre, que: "Abans de morir per nacionals tancades en elles mateixes. la democràcia, és preferible estar segurs I hem d'ajudar a la naixença d'una de viure-hI' .

Algunes línies d'acció possibles pasComunitat Internacional, d'allò que sen per assumir que l'emergència del m'atreveixo a denominar, amb tola la complicitat del llenguatge i dels símbols, principi de re specte als drets humans la República Mundial: un espai públic ini l'afirmació de la seva universalitat s'han ternacional, en què participin en el disimposat a la restrictiva visió dels qui preseny i en la gestió , a més a més dels esferien la no interve nció en els afers intats, les organitzacions internacionals , les terns dels estats, i progressivament van organitzacions no governamentals, els obrint pas al principi democràtic que porpobles i les persones ; una comunitat de ta implícit un al t component de laïci tat. valors , capaç de globalitzar la democràLa defensa de la universalitat dels drets cia i el re specte als drets humans, un eshumans, el seu desenvolupament propai progressivament institucionalit zat, gressiu , la cre ació d'instàncies de vigilància i control de la seva realització, la amb instàncies de poder real s i efectives i amb una ciutadania seva promoció i la seva pedagogia mundial global i postnacional , es converteixen , aix í, en un enorme potencial transformador. crítica i activa .

Potenciar i recolzar la feina de les La pluralitat i diversitat de instàncies internacionals, defensarla Societat Internaciona l la converteix en el marc privilene la competència i legitimitat, és giat per tal que la laïcitat, un al tre eix important. La recent en tant que norma re entrada en funcionament guladora de la condel Tribun al Penal vivència , hi trobi el Internaciona l n'és un exemple paradigmàseu ple desenvolupament, atès que tic, que necessitarà de tots els nostres la seva acceptaesforços per consoció no signifi ca sinó l'assumplidar-se . Però també ció d'unes

les Nacions Unides, que , amb totes les altres creences, religioses o no , i distorseves limitacions i errors, són preferibles siona el model de relacions interestatals. a la uni lateralitat estatal dels imperis.

L'existència de l'Estat de la Ciutat del Vaticà és també clarament qüestionable.

També hem de saber organitzar la participació del lIiurepensament en les És l'únic Estat del món que no pertany a les Nacions Unides. El seu escàs terriinstàncies consultives de les organitzacions internaciotori , la concessió El manteniment de la personalitat arbitrària de la nanals . Les religions , en especial la ca tòciona litat , la confujurídica de la Santa Seu lica, són presents a sió del poder polítidistorsiona el model les conferències co-territorial amb la de relacions internacionals seva pretesa unimundials de les Nacions Unides. versalitat espiritual , I l'aliança entre l'Estat de l Vaticà i els el seu origen en els Pactes del Laterà en Estats islàmics , per exemple, aconsetre Mussolini i l'Església catòli ca ... fan gueix fer cal lar la veu de la lògica cientifique siguin qüestionables la seva sobiraca en alguna de les darreres cimeres sonia i existència com a Estat. bre població - com la del Caire-, impedint La potencialitat pacificadora i regulatila difusió de mètodes de control de nataliva de la laïcitat per a la convivència intertat en el Tercer Món i condemnant genonacional , la seva capacitat transformadocidament a la sida a mi lions d'éssers hura permanentment activa, com també el mans a l'Àfrica negra. seu impuls dignificador de l'ésser humà, El manteniment de la personalitat jurífan necessari que desenvolu pem les nosdica de la Santa Seu i de la Sobirana tres capacitats pedagògiques per fer Orde de Malta, reconegudes per poc més que un món que avui és fracturat i cond'una desena d'estats -entre ells. el nosvu ls pugui esdevenir la pàtria de tota tre- suposa una desigualtat de facfo amb la humanitat •

• 11 encuentro por la laicidad en España La icidad y dCI'ceho al espaciu pÍlblico Barcelonl1,

20~ '

21 dl' julio 2002

\

28 21

DIVER SITAT CIVI2ME A Terrassa som mĂŠs de 180.000 persones. Persones que pensem , estimem o actuem de maneres diferent i on tots i totes volem que la nostra ciutat sigui un exemple de respecte amb la diversitat i el civisme .

--

Ajuntament (~ de Terrassa

(Q 010 @ 93 739 70 60

www.terrassa.org

el monogràriC

Autodeterminació i laïcitat

Vicenç Molina i Jordi Serrana.

Espai de Llibertat metafísica o juridica. La republicanitat , l'absència de dominació d'individus sobre individus , l'absència de monarquia en el sentit últim de la paraula, la poso sibilitat de la igualtat política Des d'una perspectiva que i no de la supremacia jeràrquica vol situar·se en l'àmbit de l'hu· es constitueix , així , en garantia manisme laic, l'autodeterminació d'autodeterminació de les persono és res més que el procés nes, molt per damunt de teleolo· ineludible (ineludible, lògica· gismes -processos de submisment , si és que es respecten els sió de l'individu a una finalitat drets a la llibertat de tots els ciuhistòrica, a un pretès "destí tadans i els acords als quals col· lectiu" (ideològic o religiós)aquests ciutadans, lliurement, puguin arribar) d'afirmació universal del o de fatalismes identitaris (ètnics o cu lturals). dret a la sobirania dels individus. Perquè b'exercici d'aquest dret a la sobirania són els individus, les persones , els únics de les persones, a l'autonomia de les subjectes de drets - de Dret- com a ciuta· consciències , a l'auto· dans, no pas com a L'autodeterminació determinació dels in· membres d'una deter· dividus, doncs , nega minada comunitat. La és el procés d'afirmació la mitificació simbòliperspectiva de la laïcidel dret a la sobirania ca i teològica de la tat situa l'exercici del dels individus idea de pàtria ahistòdret a la sobirania inrica, tel ·lúrica , atemdividual en l'àmbit geporal, aliena a la voluntat dels individus. neral del dret universal - de tots i de ca· Nega que el fonament de la comunitat dascú- a la pròpia sobirania , a la lliure nacional pugui trobar-s e en referents que determinació, procedent d'una reflexió autònoma i no d'una imposició heterònono són escollits i que modulen els indivi· dus en fun ció d'uns determinats signes ma ; a l'autodeterminació , per tant. d'identitat que procedeixen de designis Aquest dret podrà ser exercit plenadivins, de l'adsc rip ció a cod is genètics, ment allà on les característiques del tipus de l'acumulació de casualitats naturals de vincle entre individus que hi hagi en que acaben descrivint tipologie s antroun espai concret afavoreixin la republica· nitat de les relacions socials, dels lligams pològiques diferenciades, o de la simple acumulació de "temps", és a dir, de la traentre ciutadans, i no la seva mitificació

L'autodeterminació dels individus contra el mite de les pàtries.

O per què Madrid no és Paris

28 23

24

dició que sembla consagrar com a norma ciutadana , perquè es basa en l'absència allò que no és més que una conseqüènde prejudicis de valor respecte a les precia de l'hàbit, dels usos socials i de les teses "bondats" o "maldats" naturals o contradiccions històriques. Quan aquesinstintives que rauen en allò que no sigui tes concepcions es revesteixen de dogl'ús críti c í lliure de la raó. matisme o d'il·luminació profètica, quan I nega, també, l'altra versió, aparentment històrica , però igualment aliena a la s'ha volgut fonamentar un pretès dret de "la comunitat" en una arrel teològica o en lliure voluntat dels individus afectats, de simbologia religiosa , la pàtria com a coAquest dret és quan no es tolera munitat entesa com cap altra versió . Hi a la sobirania de les persones un destí comú forjat ha, aleshores , el teral llarg de l temps nega la mitificació de la idea reny adobat per a la per mitjà de decide pàtria aliena violència com a ressions preses mita la voluntat dels individus posta davant de les jançant pactes entre dinasties feudals, amenaces, real s o suposades. De les crides a la rebel·lió mio en funció de fets que tan sols podien litar dels carlins, en nom d'una defensa afectar l'interès patrimonial de les famíde signes identitaris primigenis que derilies que les podien representar. Els navaven directament de Déu i que eren cionalismes estatals, de qualsevol signe, qüestionats per l'impacte en les formes com l'espanyolisme més ranci , busquen fonamentacions que també s'escapen de vida d'una "modernització" liberal del lliure ús de la raó representat per la - malgrat la seva timidesa a Espanya- al fenomen terrori sta contemporani, s'hi veu voluntat sobirana de les persones que la mateixa matriu . És per això, segurapoden voler --() no- compartir els llaços ment, que més d'un cop s'ha plantejat ja produïts per circumstàncies suposadaque l'única institució social que ment històriques que s' han materialitzat en acords suposadament jurídics. no s'ha vist mai afectada, ni directament ni indiretament, Sobretot quan , com en el cas de la en ella mateixa o en els gran majoria dels estats-nació europeus, la determinació dels indiviseus representants , per la dus , del "poble", és aliena als caviolència terrorista és l'Església catòlica .. . pricis i interessos dels poders que han forjat aquests No és endebades llaços. recordar que la laïciEn aquest sentit, tat, precisament , no hi ha ni tan és sempre garansols possibilitat tia de pau i de d'autodeterminarespecte a la convivència ció si no és com

nó que l'inclou , indefugiblement, en la a conseqüència de l'exercici de la civilitat republicana permanent, que podria resupercepció de l'accés a l'exercici universal mir-se en la fra se d'Ernest Renan : "la nade tots els drets , cosa que la tradició ció és un plebiscit quotidia". El plebiscit i l'estruclura políti ca i jurídica espanyoles, quotidià és la crid a a l'expressió de la soper exemple, no han garantit pràcticabirania popular, defensada per aquells ment mai. Perq uè és un dèficit de laïcitat que no creuen en la voluntat divina , ni en (o la seva negació evident) defensar un els designis de la naturalesa, ni en els determinat marc administratiu o la conseantecedents tradicionals històrics o cultuqüència d'un determinat procés històric ral s, ni en els factors - la monarquia, la uniNo hi haurà ètn ics, ni en la llentat te rritorial , el rol de gua, com a base de l'exèrcit , els privilegis cap pàtria legitima si no és fonamentació dels eclesiàstics (que tamdes de la perspectiva laica fets nacionals . Sí, bé són din s el marc de la republicanitat però . en la lliberta\. jurídic espanyol)- saNo hi haurà cap cralitzant-ne la seva pàtria legítima veritablement si no és des juridicitat si és que aquesta juridicitat no de la perspectiva laica de la republi canirecolza en l'autodeterminació dels indivitat , qu e es fonamen ta. només, en la dedus. ¿Quina pàtria cívica, quin "lloc dels fensa del dret a l'ús directe - i no tan sols drets" pot existir si algunes institucions a la seva ostentació teòrica- del dret a la poden , sense més transcen dència. viosobirania per part de tots , del dret d'autolentar nítidament el principi d'igua ltat dadeterminació. I allà on hi hagi un espai vant la llei? No hi ha veritable "nació" polític afavoridor, hi podrà haver conssense igualtat de drets. com sabia Pi ciència d'afinitat "republicana" (la nació i Margal l. com a fruit del plebiscit quotidià) encara I, precisament. l'espai polític hauria de que se n'extreguin conseq üències determinar-se en funció d'aquest ús de centralisme jacobi, per exemdirecte del dret per part de tots ple. Aquesta és la clau de la seels individus sobirans en tant ducció republicana de Paris. que ciu tadans d'aquest espai Per aquesta mateixa raó , -de la "república"- i no en Madrid no és Paris. En aquest funció d'una idea mítica presentit, el pensament laic, lògiexistent a l'afirmació lliure de cament. no és que defenla sobirania, tant si aquessi el dret a l'autodeterta idea es fonamenta en minació entenent-lo criteris ètnics, tribal s o necessàriament teològics (Sabina com un fenomen Arana) com en cride ruptura politica teris d'aparença reivindicativa , sihistòrica o adminis-

28 25

26

trativa (pretesos "neoconstituciona listes" toritats heterònomes , suposades fon ts de legitimació , que predeterminen la consde la dreta espanyola). Si la mateixa "nació" de la republicanitat laica és fru it ciència personal. La laïcitat fa possible, d'una elecció i no de l'adscripció irrenundoncs, l'autodeterminació de l'individu , ciable i atemporal a una essència prefixafont de qualsevol altre dret. I els individa i anterior a la lliure voluntat ciutadana , dus, que lliurement s'autodeterminen , quan la seva cons¿com no han de poder conviure, per En el federalisme no hi ha poder ciència no depèn de exemple, diferents ningú ni es troba que no vingui de baix. opcions d'adscripsot mesa a cap autoNomés aix í les relacions ció "nacional" en un ritat externa a ella poden ser fraternes mateixa , podran op· mateix àmbit terri· torial? Però, perquè tar, lògicament , per puguin aspirar a sentir·se "autodetermiallò que sembla més adequat en un món nats" i nacionalment representats els ciuinterdependent: l'acord amb els veïns. Es tadans que opten per assumir les difefederaran en la base, la comu nitat local , i pactaran, després , el vincle que vulguin rents "adscripcions nacionals" cal reorientar el vincle polític en un sentit funestablir amb les altres comu nitats, amb cional , no pas essencial. I el vincle polític els territoris veïns . En el federali sme no -i tècnic- que pot organitzar mitjançant hi ha pode r que no provingui de baix , i els acords que - des de baix- s'establei· relacions pacífiques les sensibilitats disxin , seran l'estructura medul·lar d'una socrepants no és sinó el federalisme , tan cietat internacional basada en relacions present en la tradició, precisament, republicana, i tan oblidat, o tan escadusseralliures entre iguals. Només així les relament tractat per l'esquerra contemporàcions poden se r fraternes . Ja ho deia molt bé Pi i Margall l'any 1876: "Conviene nia . Perquè el pacte federal es basa en recordar que la idea de la federacion exla lliure voluntat ciutadana, en el contraccluye toda vio/encia . Y que entre la fuerte establert , perquè així ho desitgen , pels za y el pacto no hay término posible. Asi. ciutadans lliures.

Però perquè hi pugui haver ciutadans enemiga de la fuerza , opto por el pacto, y lo quiero lo mismo para exigir poderes lliures, és a dir, capaços d'autodetermique para constituir naciones ... Temer que nar-se - fonament de qualsevol altra decipor el pacto se disgreguen en España las sió- cal que hi hagi el grau d'autonomia provincias es, por fin , abrigar la idea de moral de cadascú que només pot donarque permanecen unidas por el solo vin· se en un marc de laïcitat, exempt de culo de la fuerza"1 ~ pressions i d'ingerències de preteses au-

• 1. Pi Y Margall, Francisco. Las nacionalidades.

Madrid : Ed . Alba, 1996, pàg. 352.

ci monogràfi C

Laïcitat: ciutadania i política

Javier Otaola.

Síndíc del veí de Vitoria-Gasteiz citat, sinó d'ateisme, humanisme Entenc que la gran utilitat del concepte de laïcitat, que per a ateu , immanentisme filosòfic ... mi és essencial i consubstancial d'una altra cosa , que penso que a la idea de democràcia -n'és el hauríem de separar, per tal de seu mateix cor- és fonam entalno arruïnar el valor de la laïcitat ment relacional. Per això discrecom a espai comu . Per això jo po fraternalment del meu amic crec que la laïcitat és l'únic marc Joan-Francesc Pont i defenso coherent possible per a una orque no es pot viure laicament... ganització social i política deEs pot conviure laicament. La mocràtica, però tal com diu la laïcitat és una idea per conviure . paraula, és un marc. I això vol Si la convertim , en un discurs dir que el quadre no és pintat , una mica ambigu que de veganomés són establerts els límits des es defineix en termes de paen els quals és convivible, allò que John Rawls anomena les diferències radigma relacional , de norma jurídica-po lítica , i d'altres en forma de posició raonables que , malgrat les nostres cosfilosòfi ca personal; si la definim , doncs , movisions con traposades , ens poden percom una posició filosòfica , com una opció, metre participar en un interès comú que com una resposta metafísica, encara que és l'espai de la Ciutat , sigui quina sigui la nostra opció personal , la nostra cosmovisigui negativa , com un humanisme independent de la forma jurídica que es prosió o la nostra opinió sobre la transpugna a nivell polític, no estem afavorint cendència en sentit positiu o negatiu. gaire la idea de la laïciPerqu è, com deia La laïcitat és l' únic marc tat com a punt de troPessoa, la vida és bada, com a espai polimolt llarga, hi ha coherent possible tic comú en què puguin molts dies i un té per a una organització participar creients, indies molt estranys .. social i política democratica Aleshore s, pot tenir creients , ateus , agnòstics, taoistes , cristians .. opinions per a tots Jo crec que , efectivament, la laïcitat té els gustos, i em reservo el dret a tenir-ne . valor en la mesura en què no es defineix Jo faig aquesta comparació: per a mi , com una resposta completa, sinó que es la laïcitat és com el codi de la circulació , defineix estrictament com una resposta és el conjunt de normes que regulen com parcial de caire convivencial. Si això ho hem de comportar-nos per les vies públitraslladem a l'àmbit de la vida personal, a ques , però no ens diu on hem d'anar. On una relació vivencia l, ja no parlem de laïhem d'anar és una resposta que cadascú

28 27

28

ball a l'interior de la lògia, funciona amb haurà de trobar en la seva pròpia opció un esquema anàleg al del principi laic, filosòfica , religi osa o metafisica, alea o no atea. El que sí que és clar és que, per això el joc de símbols amb què es treballa en lògia és un metasistema , una anem on anem , ho hem de fer respeclant aquest codi de la circulació, aquest codi espècie de xifra algebraica buida de conjurídico-politic, de la democràcia, dels tingut, perquè no està so lucionada en todrets humans, que ens permel conviure tes les seves incògnites, que cadascú inmalgral les nostres diferències. Per això , terpreta amb la seva pròpia aportació personal. La maçoneria és, per això , un jo enlenc que hi ha una gran filiació comuna enlre la laïcitat laboratori en què es i el parlamentarisme , pot viure perfectament El reconeixement fratern que és una fórmula una convivència frade l'altre, fins i tot potser terna en un univers anàloga per resoldre per la seva diferència simbòlic comú que, els conflicles , que no tanmateix , és descodies defineix com una ficat de manera diferenciada per cadasopció política conc reia , sinó que és una cun dels seus participants, des d'un humelodologia de l'exercici del poder comumanisme ateu fins a un espiritualisme na a Iols els qu i acceplen les regles del joc d'un poder legislatiu , escollit per sud'una o altra mena , però, en tot cas, amb fragi universal i plural , tanl si són de dreun element comú que és el reconeixeta com d'esq uerra. Aquesta fórmula parment fratern de l'''altre'' malgrat la seva lamentària és un metasistema que diferència, o fins i tot potser per la seva diferència. Penso que la nostra feina és permel , en el seu si, diferenls sistemes arribar a definir un concepte de laïcitat que es combinen i que van juganl i transformanl-se amb el pas del Iem ps, La laïque es pugui universalitzar, que es pugui ci tat , en l'àmbit del que és espiritual o firealment generalitzar i que s'identifiqui, losòfic, té un joc semblant. El mètode en darrera instància , amb la idea mateixa maçònic, en l'àmbit de l'activitat o el trede ciutadania politica \

ci monogl'àfiC

Ateisme i laïcitat

Joan-Carles Marset.

Geóleg L'ateisme s'evidencia per una realitat deriva de l'anàlisi racional de les dades experimentaúnica proposició que es concreo ta en l'absència de dimensió sodes per l'individu i del seu posbrenatural , d'un déu o, en definiterior debat, de l'argumentació, tiva , d'un esperit en el qual es i exigeix , per tant , que es doni una condició: l'acceptació que, trobi l'origen i el se ntit de la nostra pròpia existència . per aproximar-se a la realitat, cal que no hi hagi impediments L'ateisme no és , tan mateix , una construcció monolítica . que coartin o cond icionin el reAbasta una àmplia gamma sultat de les nostres investigad'opinions que van des de l'afircions, és a dir, l'existència innemació més o menys explicita de gociable de la llibertat de la inexistència de Déu fins a la pensa ment. consideració de la idea de déu La ll ibertat de pensar comporta com una hipòtes i innecessària ; des de la la possibilitat de qüestionar les ve ritats posició dels qui defensen que és possi ble acceptades i l'ordre social establert i això demostra r formalment la inexistència de ha estat i és un motiu d'incertesa per als qui controlen els mecanismes de poder Déu fin s a la dels qui, tot i considera r impossible aquesta demostració, troben eleen la societat, que temen perdre els seus ments de judici suficients per trobar la seprivilegis. La religió, en aquest sentit , ha va inexistència com l'opció més plausible; actuat amb freqüència com a legitimadoo fin s i tot la dels qui ra de l poder politic La llibertat de pensar davant l'absè ncia de que , al se u torn , hi ha motiu s per considerar trobat l'aliat idea l en comporta la possibilitat l'existència de Déu què sostenir el seu de qüestionar com una hipòtesi principi d'autoritat. De les veritats acceptades necessàri a opten manera que la lliberi l'ordre social establert senzi llament per tat de consciència no prescindir-ne. Totes sorgeix generalment elles coincideixen en la idea que no hi ha de forma espon tània, sinó com a consenecess itat d'un déu per tal d'explicar el qü ència de la ruptura d'un model social món, en la inutilitat de l'oració, en el fet en el qual politica i religió van ben agafaque només l'home pot escoltar i ajudar des de la mà. l'home.

La lluita entre clericalisme i anticlericaLa construcció d'un model completalisme és el frui t d'una època en què s'enment profà per a la interpretació de la fronten dues concepcions del món : una

28 29

30

que pugna per sorti r a la llum i l'altra que des d'una interpretació atea de la realitat, entenent per laïcitat no pas un anticleries resisteix a ser escombrada per la història. El clericalisme , entès com a mocalisme radical que coarti la manifestació social de la religiositat, sinó l'exigència del d'estat confe ssional, es fonamenta en un esquema social en què no hi pot had'una escrupolosa voluntat de defensar ver llibertat indivil'espai públic dadual , especialvant l'apropiació La laïcitat es presenta ment llibertat de que en postula , com la garantia de la llibertat consciència i, en de forma explícide tots els ciutadans per professar conseqüència, ta o amagada, la les seves pròpies conviccions ideologia clerical. tampoc no pot En aquest conexistir-hi l'esperit critic, aquell que pot posar en qüestió text , la laïcitat es presenta com la garanles raons que són "més enllà de la raó" tia de la llibertat de tots els ciutadans per que la institució clerical s'encarrega professar les seves pròpies conviccions , d'administrar. siguin quines siguin, sempre que aquesLa laïcitat és l'únic marc coherent postes siguin capaces de respectar totes les sible per a l'organització social i política persones i els seus drets ~

•

)

\

\

l'ent.'evisl!\

Gonzalo Puente Ojea

Vicenç Molina . Jordi Serrana Espai de Llibertat Gonzalo Puente Ojea. Ambaixador d 'Espanya.

Exsubsecretari d 'Afers Exteriors. Autor, entre altres obres, de Ideologia e Historia ; Fe cristiana, iglesia, poder, El mito del alma.

Va ser un dels ponents de les Jornades sobre la laïcitat a Espanya , objecte del monogràfic d 'aquest número.

La forta personalitat d 'aquest militant del laïcisme ofereix manifestacions plurals que poden sorprendre al lector: ja sigui el rigor acadèmic de la seva contribució a les Jornades, la suavitat dels plantejaments de l'entrevista concedida a La Vanguardia o, finalment, la radicalitat sense concessions de les seves respostes a Espai de Llibertat.

L'ambaixador fa ús del seu dret a considerar que la nostra revista fa honor al seu nom. Els mateixos entrevistadors, innegablement " tocats" per algunes afirmacions, en donen fe.

Literalment, paraula per paraula, Gonzalo Puente Ojea tal com ell és ...

- És concebible una societal plenament democràtica sense una cultura laica comuna?

- No és concebible, atès que ambdues nocions - societat democràtica i cul tura laicacomparteixen un referent bàsic i comú : la genuïna individualitat de la consciència lliure i la seva efectiva protecció juridico-politica en un pla d'estricta igualtat. És el primer principi del laïcisme .

- Per tal d'assolir aquest model de societat ¿cal una feina fonamentalment política o més avia t una tasca de "divulgació cultura /" o de desenvolupament educatiu - amb el benentès que no són, de cap manera, incompatibles-?

- L'exigència per realitzar un sistema de pensament és la prèvia necessitat d'explicar nitidament a la gent el seu fonament i els seus principis; i en el cas del laïcisme , distingir-lo de les seves adulteracions interessades, que ara circulen sota noms com laïcisme modern , laïcitat oberta o laïcitat inclusiva , a l'estil de falsos laïcistes com Gómez Llorente , Peces Barba, Tezanos i els seus ad làters . Els principis del laïcisme sense adjectius fan referència a un sistema d'idees profund però senzi ll , clar i consis tent.

- Quin creus que és l'eix fonamentat de sustentació del pensament laic?

28 31

32

- El laïcisme, com tota fi losofia de la prata ment incompatibles amb l'estricta igualxi, es fonamenta en una ontologia indivitat civil i política que correspon a tots els dual i social: només la consciència indiviciutadans sense excepció. dual en el seu fur íntim conté i processa creences i sentiments, conviccions i com- Quin és el motiu de l'oblit de les arrels laiCis tes de l'esquerra espanyola, tenint promisos, de caire religi ós, els qual s conformen l'àmbit de la seva privacitat ; i li en compte que el pensament i la praxi del republicaatorga la seva Les esglésies nisme i del priintransferible mer moviment entitat com a - inclosa la catòlicasubjecte de són simples associacions de creients, obrer les incorporaven d'una drets. Les sosotmeses al Dret comú i radicalment cietats o assomanera prou excloses de l'espai del Dret públic clara? ciacions humanes no ten en - Els partits poconsciència -privativa dels individus per lítics de l'esquerra espanyola, i específila seva pròpia naturalesa- i el seu únic cament el PSOE (amb el suport visible àmbit d'activitat és la res publica, l'espai del PCE), es van entregar, amb frau de la co nvivencial cívic, La seva perso nalitat seva inspiració històrica laïcista i republicana, a les co nxorxe s clandestines amb jurídi ca no modifica el seu estatut ontològic, perquè representa tan sols una fictio les oligarqu ies franquistes, ja des de l 1974, que van portar les oligarquies de iuris que les lleis instrumenten per raons únicament pràctiques, Tota associació de l'esquerra a una transició pseudodemocràtica que ens va instal,lar en un rèDret comú o institució de Dret públic és mancada igualment de consciència i no gim a mig cam í - dit sense cap mala inté drets per se, si nó només els que són tenció- entre la dictadura franquista i la partitocràcia que s'anomena democràtica, imputables als seus socis o membres.

Per tant , les esg lésies - inclosa la catòli Entre 1975 i 1978 tot es va dur a terme ca- són simpl es associacions de pràcticament a l'ombra de ls despatxos i creients, sotmeses al Dret comú i radicald'esquena a les masses militants i a l'opiment excloses de l'espai del Dret púnió pública, a part del suport aclablic, El seu tractament jurídic no parador dels mass media públics i privats, Pensem en com es va pot excedir de l'atorgat a qualserealitzar el referèndum de la vol associació , des d'un club esLlei, clau , de Reforma Política portiu fin s a una lli ga d'ateus. El s concordats o pactes entre estats de 1976, amb una opinió popular manipulada i fin s i tot i esglésies són , narcotitzada , La passiva actia més d'aberratud del front antifranquísta cions ontològi- aquell que tan t s'escridasques, règims de sava i gesticulava en el privilegis absolu-

més la Llei de Lli bertat Religiosa de 1980 -€n la qual cínicament es va suplantar l'expressió de Llibertat de Consciència , excloent així els agnòstics i els ateusi la seva normativa de desenvolupament, cada vegada més invasiva , han de ser urgentment abrogats , per no tornar mai més a concordar res amb l'Església catòlica - Els privilegis legals Els concordats després de la denúnde l'Església catòlica a entre estats i esglésies cia formal , d'acord Espanya ¿s'expliquen són règims de privilegis amb els drets de sobitan sols en virtut de les transaccions obliincompatibles amb l'estricta rania de tots els estats en el seu territori com gades pel nostre proigualtat civil i política a fonament del Dret cés de transició a la Internacional. democràcia?

- Afirmo , cada dia més , amb millors da- La dreta ¿ ha perdut el lleu rubor que va des , que en contra de la voluntat política decidida de les formacions que lideraven tenir en alguns casos, després de la dictadura, o és que no ha deixat de l'esquerra hauria estat impracticab le per mantenir, coherentment, la seva autèntica al franquisme , conduït pel seu gran benetradició? ficiari Joan Carles de Borbó , mantenir el - És un fenomen tristament prou general , nexe de continuïtat i evitar la ruptura insperò que en aquest país històricament ha titucional - maliciosament presentada daadquirit , i continua presentant, un grau vant del poble com a violència amb sang tan alt d'agressivitat que resulta d'una i retorn al 18 de juliol de 1936, un imposgravetat esfereïdora . sible per a una dictadura esgotada i ideològicament amortitzada , El Concordat - S'ha de continuar sent anticlerical, per de 1953, vigent encara avui , els Acords tal de ser veritablement demòcrates ? entre Estat i Església de 1976 i 1979 ,

"contuberni de Munic"- va constitu ir una gran traïció , en la qual el PSOE ocupa un lloc destacat de deshonor. Amb l'Església al front, amb el monarca com a ocult artífex, els poders fàctics - incloses les oligarquies de l'esquerra- van fo rjar el que avui tenim .

Laicidad y derecho al espacio

,

Barcelona, 20 y 21 de j ulio 2002

•

--

-

-

28 33

C> A N ENTORN, sccl és Ufla ¡..""iva d'" plac:, conslitlJida com a cooperativa milla de Irebal associal I consumidors que realitza serveis SOCioeducatlrs per als seus 8SSDClélts 111!ftefl en general.

Iniciativa d'esplac

ENTORN nei, ftfl el SI d'Esplais Catalans, amb ~ nom d'ESPlASH! cap a l'any 1988.

Al cap de 4 anys es consrituei. com 11 cooperativa per IaI de liferendar els serveiS professionals I als voluntaris de l'associaCió. mantenint la vinculació 11 parlir dels socis

consumidors.

l, Assessoreu·vos. aquells projectes professionals Que puguem realitzar amb vosa l1res .

P!!r 1015

2, Participeu.

Feu·nos saber les voS lles ploposles de serveis, millores en els que realilzem, necessitats,...

J. FI!U·nos arribar eis VOStle3 cullfclitms per poder-vos olerir !rebati.

El 1993 es fusiona amb AREC, cooperativa de smirars objectiUs formada erHre esplais de Badalona, adoptant defiml1vamenl ef nom d'ENTORN. secl.

DEMOCRÀTICA la "",tr. \'OCKÍÓ coopet.!",. U posi tte mtlnilesl en dollf d'un ple u nl!ftOUl els brgIM cIernOttitics amb

t. panicipaci6 d. tots tIs socis..

CATALANA rrebdlm pel' a IOlS els clUladlns d, CI'lIuny. des d, l',rral'mlnl loul d.1I 11011111 slI"is I I• ..lenufiuci6 MI/ni CI'" MI is IMÓP¡"

INNOVADORA RHnltm crU!iY.,.", la necauit.ISqui lis cllWis soc::d/IlJlCllfIIrQI*I. KIII_iu." D8fT1WI8fltmeflllls llCiIJSOS IIkItJws I 0tQ1IlI1l1l1US.

EXPERTA Ant l'av.,dII mú de 10 .nys d'!.Ip8f1Wo1 us olnn solUCions cDfltfntedll In nlm'lll Ofl som

tspetl.buu.

PROGRESSISTA PO llem I 11 prk,icl ImPlu.nll Uf1 Ideari !JUI ellS Idlnlil lCl .mb el MavlI"'nt lllc ¡ PlOgfUIIII • .

EFICIENT Ens 6atem d'l.I1I Orv-nil1lCiO IStructurldl l lIfollS3ionlll* 1I."'t"lI soh6ncil dits tltstlU

""".

ENTORN, secl Avinyó, """", 2n . 08002 Barcelona T.1. 93 302 6 1 62 · Fo. 93 301 969' entorn@entom .org

I www.entorn.org

que posseeix qualsevol associació priva¿Aquest és un fenomen própiament da de Dret comú. hispànic, o de l'Europa católica en general?

- És més fàcil treballar per la tolerància - Absolutament, sí. La Segona República va establir un laïcisme estricte, i la gran activa i la igualtat de drets entre tots els individus i creences en altres contextos majoria de l'opinió pública ho va acceptar culturals? de seguida i sense problemes seriosos.

- Sens dubte. Un règim concord atari amb No és veritat que Azaña i la seva coa lició una entitat religiosa que proclama urbi et repub licano-socialista haguessin sege ll at orbi que és l'única que posseeix la Veritat la seva desfeta amb aquelles normes absoluta, infal·lible i definitiva en nom constitucionals. És indubtable que la mid'una suposada i inversemblant noria catòlica , liderada per una Església Revelació sag rada . inquisitorial i intolerant La gran Llei de Separació instaura de fet i de - i sanguinària quan calia-, va posar-se en d'Estat i Església de 1905 dret una atmosfera pública de dominació peu de guerra contra va implantar a França i d'intolerància. la República des del un rigorós sistema laïcista mateix 14 d'abril ; - És compatible la moi també queda clar que narquia amb una societat autènticament aquesta Església va ser el centre ideològic aglutinador dels partits polítics i de les laica?

- La monarquia és històricament , i ho classes socials que acumu laven privilegis i es defensaven numantina ment contra el continua sent, el gran referent polític de més petit projecte o indici que pogués les esglésies en la tradi ció cristiana , però en els sistemes democràtics es tracta perjudicar la seva exp lotació de ls deshed'una institució supèrflua i redundant que retat s. Una dreta despullada de tot proviola, com a mínim , el que declara amb jecte que apuntés a nivell s més grans de caràcter vinculant el principi bàsic que justícia efecti va tan sols podia refugiar-se en una Església ancestra lment aliada o recull l'article 14 de la nostra Constitució promotora d'aquesta dreta , oferint així de 1978. una molt efi caç cobertura a un poble manipulable i ig norant. Però el 1978, un go- En la teva experiència internacional vern realment democràtic no hagués trocom a diplomàtic, ¿on has percebut un bat obstac les insalvables per imposar un esperit laic i democràtic més gran, fora laïcisme en la línia de la Constitució de dels tópics? ¿ Continua sent un exemple possible el model francès?

1931 , en especial davant l'escanda lós comportament de l'Església en la seva - Malgrat les considerables concessions simbiosi amb la dictadura de Franco . que el govern feixista de Vichy, presidit per Pétain , va atorgar des de 1941 a l'en- Quines mesures caldria adoptar per tal senyament privat, la gran Llei de de situar l'Església en un pla d'igualtat Separació d'Estat i Església de 1905 va amb qualsevol altra associació? implantar a França un rigorós sistema laïcista, que tan bé li ha anat al poble gal - Cal denunciar ja, i sense reserves , els convenis concordataris de 1953, 1976 i al seu prestigi arreu del món . Els altres i 1979, i derogar la Llei de 1980 ; renunpaïsos que he conegut no ofereixen res de comparable. ciar per sempre a cap concordat , perquè Evidentment, és un exemple possible , si no són més que verins letals per al laïciss'eliminen les claudicacions petainistes me; i redu ir les facultats d'acció de l'Esg lésia a les que corresponen a una i el règim excepcional establert per simple associació de creien ts, com les a Alsàcia-Moselle .

28 35

36

- Pots explicar-nos alguna situació conbeca de l'HOAC, i que va estar a punt trovertida al llarg de la teva etapa com d'ingressar a la DC liderada pel vaticanisa ambaixador davant l'anomenada Santa ta Ru iz Giménez (però no ho va fer perSeu? I alguna anècdota ... ? què els seients importants ja eren ocu- Caldria temps i espai. Explicaré només pats)- mai no hauria alterat la seva ferma un fet divertit. En un dinar restringit, a ini coneguda decisió d'evitar tot con flicte vi tació del rector del Collegium amb l'Església. La meva experi ència a la Angelicum, el carSanta Seu - que denal Willebrands Va intervenir el cardenal , per dir: he descrit puni els ambaixadors tualment amb "A l'Església sí, de França i de textos i docusenyor ambaixador, l'Alemanya federal, ments de suport però a l'Opus no" aquest darrer, en en el meu llibre un ambient molt Mi Embajada andistès, va evocar els grans serveis dels te la Santa Sede (1985- 1986) (maig 2002)- va esva ir qualsevol dubte que enespanyols a l'Església en moments de crisis greus, i va esmentar la fund ació de cara pogués tenir sobre això. Felipe l'OP (dominics), de la Companyia UesuïGonzàlez va arribar, a la primavera de tes) i de l'Opus Dei. Vaig observar discre1987, al més rebutjable grau de submistament que jo dubtava de si l'acció sió pública a l'Església , ni tan sols suped'aquest darrer constituïa veri tablement rat per Franco. Després de l'ofensiva res de positiu per a la fe catòlica, tot plantada del Pontífex a la Delegació espanyola acreditada pel Rei amb motiu de i que vaig afegir, de seguida, que, en to t cas , "a l'Església hi caben tots". Va interla beatificació de tres monges assassinave nir immediatament el card enal , vivades el 1936, el Govern presidit pels Reis, ment i gairebé amb irritació , per dir: "A acompanyats pel cap del Govern i dos o l'Església sí, senyor ambaixador, però a tres dels principa ls ministres, en comptes l'Opus no". Hi va seguir un sonor silen ci. de presentar una protesta al Vaticà , es va trasllada r a la Nunciatura Apo stòlica.

- Si et sembla bé respondre, ¿creus que Ai xò trencava tots els usos diplomàtics establerts. Tot això ordi t i afavorit per vas ser entès pels governs socialistes?

Per què van ser tan porucs? un polític que invocava el repu- Ni vaig se r entès , ni encara que blicà i laïcista Pablo Igl esias!. .. ho fos , el govern del PSOE - ple d'excapellans, militants d'Acció - Ens consten els teus vincles Catòlica, i, diguem-ne per tal de personals amb el Pa ís Basc. resumir, arribistes de tota Quina és la teva vatomena, encapçalat per un ració de l'actual - i trisoportun ista educat pel ta- situació a Euskadi? Què es pot catòlic Jiménez Fern¡lndez , estudiant proposar per tal de garantir la pau i la a la Universitat de convivència ?

Lovain a amb una

- És un tema delica t per les seves lucque es quedi n en discursos buits de filantuoses conseqüències . Però el criteri intropia social. Cal combatre amb profun des reformes institucionals dirigides a la qüestionable per a la solució, en un sistema democràtic, és evident per a progressiva, però urgent , eliminació de l'explotació econòmica, la corrupció moqualsevol demòcrata coherent: sotmetre ral , la intolerància ideològica i política, i el a referèndu m plebiscitari de la voluntat racisme creixent. de tots els bascos el dret d'autodeterPa rl ant clar, el preu El criteri és evident: minació i, eventuald'aquestes dràstisotmetre a referèndum el dret ques reformes haument, d'inded'autodeterminació i, ran de pagar-l o, sopendència del poble d'aquell país. bretot, les classes eventualment, d'independència Una negati va del dominants i els pogove rn espanyol a ders opressi us de resoldre aquest greu co nflicte mitjançant tot tipus, per mitjà d'audaces polítiques les urnes, en una consulta preparada fi scals redistributives i de decisions exadequadament , podria obrir la porta a propiatòries que corregeixin les inhumanes lleis de ferro del mercat lli ure i la l'exercici del dret a la resistència armada inscrit avui en el codi de drets hu mans inviolència institucional. Hi ha recu rsos madividuals i col·lectius. terials suficients per vèncer la fam i protegir la salut. I el preu de tot això, repetei- Què recomanaries als jo ves comprome- xo , hauran de satisfer-lo les classes i sos amb el treball de formació en el gru ps que "en tenen" en favor dels que "no en tenen". És escandalós i repug nant temps lliure des d'una perspectiva laica presenciar en el món el creixent abi sme i progressista ?

- No serve ixen de res els bons desitjos entre l'opulència i la misè ria •

•

28 37

Josep Comas i Solà El treballador de la ciència

Dolors Marin.

Doctora en Història darrers escrits, ja malalt, foren Sobta de veure al diari dedicats a la revista editada pel Catalunya, òrgan regional de la Sindicat d'Ensenyament Confederació Nacional del i Professions Liberals de Treball a Catalunya, diari fet en Barcelona, on militava activaplena revolució i amb un bon nombre d'articles d'actualitat ment. A casa seva tenia instal·lat el que ell anomenava i de guerra, la noticia a primera l'Equatorial , misteriós aparell plana de la mort d'un savi julivernesc, amant de Flamma rion, que feia les delícies dels seus companys i que serveix per sidel Progrés i de la Ciència . tuar les posicions i les òrbites de Catalunya en el seu numero planetes i meteorits . Com expli244 de l 3 de desembre de 1937, quen els cronistes: "sem pre pori en edicions successives, fa un petit homenatge a l'astrònom tat pel seu amor a la humanitat , barceloní. Si llegim atentament veiem el amb claredat meridiana , com a pròpia perquè del tribut proletari a l'investigador: llum d'estel s, feia derivar els seus assenyats i profunds coneixements vers "A més de l'Espanya científica , el poble el dolor universal que flagel.la la classe treba llador plora l'a mic , el company, el treballadora com si fos una llei que fatalgermà. Sumem milers els qui l'admiràvem i s'hi aproparen per a recoll ir dels ment s'ha de compl ir, per deduir que l'estudi del món planetari porta aparellada la seus llavis savis ensenyame nts. Fou sempre, l'il·lustre astrònom, home modest destitució dels allars alçats als déus per la pròpia incredulitat dels pobles, com i senzill com tot Ilome dotat d'intel·ligència privilegiada". també per la seEra del tot va ignorància .

L'estudi del món planetari Per tant l'allibecert. Casa seva, porta aparellada la destitució "Vil ·la Urània" ració humana de dels altars alçats als déus tot aquest jou vil sempre era oberta al poble treba- per la pròpia incredulitat dels pobles que per desconeixement del llador, els ensenyava el seu observatori mecanisme planetari , els més vius imposaren als de més bona fe en els llunyans i feia conferències en espais obrers, ateneus i cercles d'amics. També va trebatemps de la primera civilització". llar i dirigir, fin s als seus darrers dies, el El compromís amb el poble treballador Laboratori Confederal que mantenia dins mai va ser ben vist per l'Església, se'l va del Sindicat on estava afili at. Els seus intentar apartar dels observatoris més im-

28 39

40

portants, ja que el clero també es va deBarcelona el 1868 , va cursar la llicenciadicar a l'astronomia i en va pretendre la tura de Ciències Fisico-matemàtiques monopolització perquè la va considerar i el 1890 va ing ressar a la Societat una eina força perillosa en mans alienes.

Astronòmica de França on s'apassionà Una de les coses que més va esca ndalitper Mart, va col·laborar amb Cam ill e zar de Comas i Flammarion i en Solà, va ser que el seu volum seEl 1915 va instituir gon sobre Mart hi bategés algun s la Festa del Sol, asteroides amb consten els seus pagana i laica celebració del solsciti informes de diels noms de les seves amigues versos anys amb els co rresponents planisfe ris. més properes. Naixien així , dins dels onze asteroides que va descobrir entre les El 190 1 va assistír al naixement de la òrbites de Mart i Júpiter: Amèlia, Pepita, "Zona grisa" de Júpiter i les seves redacMercedes , Regina ... El primer va ser descions van ser publicades en revistes ciencobert el 1916, era el nútífiqu es de societats asmero vu it-cents quatre tronòm iques de tot el món , dels coneguts aleshores , entre elles Paris, Londres i li posà el nom d'Hispài Berlin . Va parlar de nia , el segon fou batejat Ganimedes i de la form a amb el nom d'Alphonsina allargada de l primer en homenatge a l'astròsatèl· lit, Ió, confirmada el nom i rei de Caste lla, 1911 . També va fer estudis sobre Saturn i va obAlfons el Savi (autor de les Taules Alfonsines, serva r dive rsos ec lipsis en i que amb Ulug Beg, de diferents llocs de la penínSamarcanda a l'Àsia , van sula i alguns els va arrib ar ser els únics ast rònoms a fil mar amb cinematògraf.

Va ser un dels primers a que feren ciència positiva en el transcurs de l'edat fer estudis dels cometes mitjana) . El tercer aste roii les seves trajectòries, el de el va anomenar Barcelona i el va des1910 ja descriu el Halley i en va fer fo rça difusió publica , i va descobri r-ne un altre cob rir el 192 1. el 1926 que porta el seu nom (SchainAquest savi, gens despistat, autor de Coma Solà) . No prou content amb tots nombrosos fulletons de divulgació científica , de conferències fete s al micròfon , diaquests descobriments i observacions va recto r i organitzador d'excursions públiidear aparells impossibles, com l'estereoques a l'Observatori Fabra, era molt goniòmetre (1917) a manera de perfecestimat entre els proletaris barcecionament de l'este reocomparador, emlonins. Va néixer a prat abans a Europa . La seva activitat no tenia fi: el 1906 va inaugurar la secció sismològica del Fabra i va estudi ar les erupcions del Vesubi i algunes més.

El 1915 va instituir la Festa del Sol , pagana i laica celebració del solstici. Va

redactar més de mil articles a la premsa, alguns recollits en volum s per al gran públic. Va ser convidat a nombrosos congressos internacionals i va rebre molts premi s, tot i aix í el seu tarann à afable, bondadós i igualitari amb tothom el va fer popular i estimat, ho testimonien les cróniques periodístiques. El savi noctàmbul que passejava amb els seus amics ll ibertari s per aquell Paral·lel barceloní farcit

de pinxos, vedettes i bohemis de tot tipus, entre el Cafè Espanyol i uns quants més, va ser fid el a la seva ciutat i al seu compromís polític amb la classe treball adora. És per això que es va sentir "un treballador de la Ciència" en síntesi perfecta amb les idees de Fou rier i les seves harmonies universa ls i de Camille Flammarion i el seu racionali sme positivista ~.

28 41

Publicacions de la Fundació

Polítiques locals de joventut a les Illes Balears .

Jesús Sanz, Silvia Luque.

Estudi sobre els serveis i recursos que ofereixen als joves les administracions públiques locals.

Nueve s oportunidades de ocupaclón en el Tercer seclor (NETS)

Nuevas oportunidades de ocupación en el Tercer Sector.

••

Estudi sobre l'ocupació que generen les entitats del Tercer Sector. Quantificació, possibi litats i reptes .

Corn partir amb III nalur9 , ..... ,~., .. , , , ...... (.N .._ _" ' ' ' ' ' _

Compartir amb la natura.

Com organitzar un campament ecològic

Jordi Mi ralles. Mireia Mena.

,,

Manual per facilitar l'organització de campaments respectuosos amb el medi.

la cl'caciÓ

Xavi Torrent

44

Sense tĂ­tol Nati vidad Ayala

la cl'caciÓ

... "

; ..0.; ~".

.,

;.

~~

• ~I~

'-~

•

;;r ,. .. "..

~ ,.'

"".

•

Ics rccomanacionS

11 i bl'(,S El càlculo de Dios Robert J . Sawyer Ediciones B; Col. Nova .

Barce lona, 2002.

Un dia qualsevol a terra una

astronau davant el Museu de Ciències de Toronto, en bai xa un a ràcnid que desp rés

de barallar-se amb la porta giratòria, s'acosta al taulell d'informació ¡ demana , en perfecte anglès, per parlar amb el ca p del Departament de Paleontologia. "De què? li pregunta aquest despres de recuperar-se de la sorpresa.

"De les proves cientifiques de l'existència de D éu", li

contesla l'aràcnid .

Ambdós acu mulen arguments científics i me ntre que l'extraterre stre fa servir la

navalla d'Occam per defensar la necessi tat d'un ésser creador en l'univers, el terre st re a rgumenta la manca d'una prova cientifica directa per negar-lo.

lluny, doncs, dels debats abstractes sobre Deu que duen al fonamentalisme, com el que practiquen uns te rroristes que destrueixen

part de l'exposició de re ste s del càmbric per ser trampes del dimoni , la novel ·la ens exposa una vis ió laica i lli urepen sada ra de l'Univers i

del lloc que hi ocupem.

Així comença un divertit diàleg entre un científic ateu amb cancer term ina l i un

D ón a , però , una visió més aviat pessimista de les prioritats publiques de les societats occide ntals, més preo-

extraterrestre, al voltant de

cupades de l'espectacle i de

la validesa de les proves

figurar que d'afrontar la realitat i els seus desa fia ments.

inductives de l'existència de Deu i sobretot de la seva naturalesa i del nostre rol en el seu pla .

IJ·S.C.J

la realitat segons l'estru ctura

de la malallia, l'amor pel fill adoptat i la propera mort per càncer d'un del s

protagonistes.

xe rrar lla rgament amb l'autora i li va lliurar els seus diaris. El

resultat es un llibre molt ben escrit en el qual respira l'esperit lliure, contradictori i despe rt d'una dona amb pe rsonalita t que va vi ure amb pass ió la lluita per un país i per un

món millor. Creient o agnòstica, segons les èpoques de la seva vida , Carmen Diez de Rive ra no deixa mai de dubta r - la qual cosa constit ueix un dels Irels ca racterístics dels laics- i de defensar e l se u cri teri i la seva capaci tat de pensament lliure , fins i tot quan això li crea problemes am b els se us companys de pa rt it o

de grup parlamentari. En la seva etapa agnòstica escriu

al seu amic J.M. lIanos -el mitic padre lIanos-: "el agnóstico 1... 1es un hombre que une su propio destino al

Historia de Carmen

da al destino de la humanidad entera I... J Para mi, no hay

Ana Romero Plane ta. Barcelona, 2002 .

mas vida que éSla , mas lucha que la de aquí , una lucha solidaria, e n movimiento, tran s-

biològica, es barregen hàbilment amb l'experiència vital

a fin als de 1999 i abans va

de los olros hombres; un hom bre que se si en te amarra -

El s universos parat ·lels, la

reproductibilitat limitada de l'ADN , el Big Bang, les diferències de percepció de

tard eurodiputada del CDS i del PSOE. Va morir de cancer

Ana Romero ha escrit les memòries de Carmen D íez de Rivera , qui va ser cap de

gabinet d'Adolfo Swlrez els anys 1976- t 977 i molt mes

formadora I... J una lucha con todos aquellos que hayan asum ido que la salvación del hombre es el otro , està en e l otro, en los otros".

IJ·F.PI

28 47

Ics l'ccomanacionS

48

IlibrcS

IJcJ.lícu IcS

La noche detenida

El mismo amor, la misma lIuvia

Javier Reverte Plaza & Janés I Circulo de Leclores. Barcel ona, 2002.

L'amor en temps de guerra , la guerra mateixa o qualsevol altre so trac són vie s que et treuen de la monotonia de la quotidianitat i afegeixen un element d'intensitat a uns dies, a unes setman es. que tra nsformen aquest temps en un punt de refe rència indele· bl e per a la resta de la teva vida . Javier Reve rte recrea en aquesta nove l·la una d'aquestes situacions i ho fa amb un llenguatge atractiu i amb un ritme àgil que manté la tensió i l'interès sob re un final que anuncia reiteradament infeliç. Sarajevo, la ciutat laica aba tuda per una guerra terrible de religions i d'interessos, co ntempla durant la seva destrucció una història d'amor ¡ de passió i, al seu vo ltant , una descripció de tipu s humans feta amb un co neixement radical de les conductes i de les actituds de les persones. Due s frases: ';Amigo español... , el cri men del nuevo sigla sera el naciona lismo, y de hecho ya lo és aquí mismo, en Sarajevo" i "-¿y qué say yo para Ií?- una luz en la noche, ¿te parece poca?".

[J. F.P. ]

És una pel·licula de Juan José Campa nella, amb Soledad Villamil i. un altre cop genial, Ri cardo Darin .

Una hi stòria d'antiherois , és a dir, de persones, que no sempre són - som- capaces de viure les relacion s personats en el context present, en el moment adequa t, en el raconet més oportú. Entre les persones i aquest context (molt hàbilm ent tractat) s'estab leix un joc en què les co ntradiccion s de cadascú ens perm eten adonar-nos d'alguns ti cs d'aparent evolució i de les seves mateixes negacions . Potser és que l'evolució no sempre és cap endavant, potser és que no hi ha prog rés, tal i com es dedueix

del reflex del rerefons històri c argentí en què s'emmarca la circu mstància, amb un to de magistral ironia que, com que és més basa t en la realitat del co ntext , supera àmpliament l'aparent humor surrealista, melancòlic i benintencionat de El hijo de la novia.

I és que, "per molt repiola que estigui la min a, bu scar laburo da mas laburo que tener laburo". Però el que sembla més segur, en el fon s del fons de tote s les contradiccions, tan vives com la vida quotidiana que si les punxes, els hi surt sang, és que potser si que cal córrer el ri sc de sortir al carre r en calço tets, encara que no sigui sota la mateixa pluja , per si de cas es re troba el mateix amor.

[V.M.O.]

( \

Insll1lill-ros i S{'I'{'II lIilll'!'s. ;lssocicu-IO:'; i s['l'cu lul'lS. eslin1CU-loS i SCI'('u reliรงns