Esforç 25

N. 25

www.esforc.com Portadacat.indd 1

11/06/10 13:25

esforc.com 57

Buff.indd 1

17/05/10 13:20

Editorial Pro En el sector esportiu hi han dos parts ben diferenciades; els esportistes i els professionals que s’encarreguen de que tot funcioni a la perfecció per a que puguem practicar esport en les millors condicions. Fins ara en la revista ens hem dedicat principalment als esportistes però però a partir d’ara també volem donar-vos a conèixer aquest món de professionals. Per això hem contactat amb grans especialistes de diferents matèries, que de seguida han mostrat el seu interès en col·laborar, i que des d’aquí els hi vull agrair enormement, i que en cada número ens exposaran temes d’interès per a tots els que volem estar a la guait del back office de l’esport. Us deixo alguns passatges breus dels articles que trobareu en les noves seccions PRO d’aquest número: Marketing: “Esportistes tals com Andrés Iniesta (@ andresiniesta8), Marcos Díaz (@marcos_ diaz) o Danica Patrick (@DanicaPatrick) sempre han d’aprofitar cada oportunitat per a promoure els aspectes i interessos remarcables de la seva vida; més allà de l’esport, passant per les seves ambicions, metes, prioritats i les interaccions comercials que s’ajusten a la seva, mitjançant els seus patrocinadors.”

Networking: “Un Club al que es vegi molt per televisió, aconseguirà que, a l’hora, els seus patrocinadors tinguin una gran presència en televisió i per lo tant el seu patrocini tendrà més valor i serà més fàcilment rendibilitzat, tant pel Club com pels seus socis comercials. Això també s’aplica a d’altres actius comercials com ho és la publicitat en els estadis, les llicències o el marxandatge. Parlant en termes econòmics, els ingressos de patrocini solen suposar entre el 20% i el 30% dels ingressos d’un club professional; això parla clarament de la seva importància.”

Legal: “El Tribunal de Justícia de la Unió Europea entén que la existència dels drets de formació limit la lliure circulació de treballadors dins l’Unió, però ha declarat que es tracta d’una restricció justificada, per que incentiva que els clubs inverteixin en la formació de jugadors”.

Nutrition: “Sovint, els esportistes, creient que fan una dieta equilibrada i sana, cauen en alguns errors que faran baixar el rendiment i augmentar el risc de lesió. Assessorar-se amb especialistes, corregir els errors, i saber els que ens convé en cada cas, serà part de l’entrenament.”

Medicine: El campió neix o es fa? Es una forma senzilla de preguntar-nos sobre la relació que existeix entre lo innat (factors genètics) i el adquirit (factors ambientals).

Physio: “La nostre professió, la Fisioteràpia, es una especialitat que mitjançant medis físics, i amb unes tècniques especials, intentem recuperar les lesions, fins no fa gaire temps això no era això, però ara hem afegit a la nostre professió uns afegits fonamentals i de gran importància com són; la Prevenció i la Readaptació, tant en el món de l’esport, i a cada esport d’una forma concreta, com la readaptació a la vida professional i personal.”

Psychology: “Poca gent sap que en Barcelona’92 va haver-hi presència de psicòlegs en 17 de les 22 medalles que es van guanyar, inclòs la de futbol. Evidentment això no vol dir que treballar amb psicòlegs asseguri l’èxit (desconfia de qui digui això), però es cert que el treball dels psicòlegs permet optimitzar els aprenentatges en els entrenaments i estabilitzar el rendiment en competició.”

Management: “Es parla d’una baixada mitja de 9% en facturació del sector en 2009, el que significa trencar una tendència ascendent que ja va començar a aturar-se en 2008. Com ha afectat realment als centres esportius?”

Jobs: “Els centres esportius, organitzacions prestadores de serveis a partir de la gestió d’unes infraestructures dissenyades per a la pràctica esportiva, acostumen a reproduir uns organigrames similars a qualsevol organització empresarial.”

Gym: Sistemes de control de freqüència cardíaca en grup per a classes o plataformes vibratòries amb pantalla incorporada amb jocs esportius interactius, són alguns exemple de les avantatges de la tecnologia al servei del fitness.

Staff Editor-Director Josep M. Monteagudo Redacció Oriol Rodríguez Maquetació Ivan Izquierdo/Ignasi Sitjar Direcció artística Esther Ferré Comercial Juan Luis Bandrés Col·laboradors Àlex Rubies, Jamie Easton, Marc Morató, Rayde Luis Báez, Pablo Cabello, Silvia Tremoleda, Adrià Cots Fernàndez, Toni Bové, Dr. Carles Pedret, Dr. Ramon Balius, Dr. Gil Rodas, Joan Vives Ribó, Jordi Viñas, Pere Solanellas, Joaquín Martínez.

Fotografies Oriol Roca, Ricard Rovira, Scott Taylor, Alfred Farre, Joan Maeso, Víctor Salgado, Xavi Gordo, Daniel Santacatalina, Carles Nin. Il·lustracions Marc Cassola, Saul Zanolari.

Suscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Esforç publicacions, sl c/ Papin 24-26. Local 3.

Barcelona 08028.

Tel. 933 397 528 Fax. 933 397 531 e-mail info@esforc.com Impresió Campher Artes Gràficas Depósito legal B-39877-2006

Luanvi, Mizuno, Munich, Myrtha Pools, Powerbalance, Powerplate o Technogym”.

www.esforc.cat

Que gaudiu amb totes aquestes noves seccions.

Col.labora

Shop: “empreses expositores líders i representatives del sector, com Buff, Cade Instalaciones, Fila, Life Fitness,

Monti

esforc.com 3

Sumari toni bou 34 - 39

dani alves 50 -57

fernando belasteguin 58 - 63

monica aguilera 64- 69

germans tomĂ s 74 - 79

4 esforc.com

Marcel Zamora. 6 vegades guanyador d’IRONMAN

NOU FORMAT 6 UNITATS

BEGUDA ENERGÈTICA PER A ESPORTISTES

Recuperat-ion Sport és la beguda energètica que aporta la hidratació i les sals minerals que el teu cos necessita, i aconsegueix una recuperació més ràpida, un augment del rendiment esportiu i una reducció del risc de lesions. Tant si ets esportista professional com aficionat, no tornaràs a preguntar-te si pots o no aconseguir-ho. Senzillament ho faràs.

EL TEU COS ET RESPON

Recomanat per especialistes en esport

AAFF_prensaRCPRsport-220x280-bici_CAT_180110 .indd 1

DE VENDA A FARMÀCIES

www.recuperation.es 19/1/10 10:05:59

pol espargar贸

82 - 87

francesc godoy

96 - 101

usap

102 - 109

germans cabello

110 - 115

mundial futbol

122 - 129

6 esforc.com

om

ke ne ting tw l e g o rk al ing nu t ri t i m on ed ps icine yc / p m h o lo h y a n g si o a y jo b ge m s en t gy m sh op l'a lt r ac ar a

ep or tat ge m s ar

am ru sp nn or su ing ts rf & t r iat ou h lo td n o b ik or e m ot o sa r ra ilin ci ra g ng ck et /c om ba t r

te

zo

TV3.indd 1

17/05/10 13:57

L’escalador Chris Sharma rapelant la paret Witness the Fitness a les muntanyes d’Ozark (Arkansas, USA), amb un V14 de dificultat. Aquesta fotografia forma part del concurs fotogràfic Red Bull Illume. Una de les principals dificultats per fer-la, va ser il·luminar amb un reflector l’interior de la cova.

Foto: Corey Rich.

8 esforc.com

esforc.com 9

L’edició de la Pirena 2010 ens ha tornat a deixar imatges espectaculars. Foto: Jordi Feliu

144 esforc.com

Detalle del multicascos Alinghi en la 33 Copa AmĂŠrica 2010 de Valencia. Foto: AlfredFarre.com esforc.com 145

14 esforc.com

Vasaloppet: La meca de l’esquí de fons. Cada any es celebra a Suècia la cursa d’esquí de fons més antiga, multitudinària i llarga del món. En aquesta última edició, 50.000 esquiadors arribats de més de 50 països es van trobar a la cursa “Vasa” per recórrer els 90 km. que separen les ciutats de Sälen i Mora. La Vasaloppet es celebra anualment des de1992, per commemorar una part important de la història de Suècia, quan, a la guerra amb Dinamarca del 1521, dos soldats van sortir esquiant des de Salen per escortar el Rei Gustau I Vasa i portar-lo fins a Mora, fugint de les tropes daneses que el perseguien. Aquest fet va provocar la insurrecció contra el rei danès Cristian II i la posterior independència de Suècia. Història, natura i competició, tres fets que fan d’aquest, una cursa única en el món.

esforc.com 15

rquia

ial de Tu d n u M l e n e rà ta s e o n l o s Pau Ga Pau Gasol, l’ala-pívot de Los Angeles Lakers i el millor jugador català de bàsquet de la història, ha fet públic a través d’un comunicat que no estarà present en el proper Mundial de Turquia de bàsquet, que es disputarà entre el 28 d’agost i el 12 de setembre. “Les actuals circunstàncies no aconsellen la meva participació al Mundial”, apunta el jugador de Sant Boi. “Una altra llarga i exhaustiva temporada en la NBA, juntament amb la meva participació al màxim nivell en totes les competicions de clubs i de selecció en els darrers anys, han minvat les meves condicions físiques com per afrontar un repte de la importància del Mundial. Crec que és millor escollir el moment adient per descansar que no que el cos decideixi per tu”, comenta el gran dels Gasol recordant les dues lesions musculars que ha sofert aquesta temporada. “Sé que tothom coneix el meu compromís amb la selecció i m’entristeix haver de prendre aquesta decisió, però en els darrers quatre anys sóc, segurament, un dels jugadors que més partits ha disputat en el món, a l’haver assolit totes les finals de les competicions disputades tant amb els Lakers com amb la selecció”.

AGENDA COPA DEL MÓN DE FUTBOL

LLIGA EUROPEA DE SELECCIONS DE VOLEIBOL

CAMPIONAT DEL MÓN D’HANDBOL PLATJA

CHAMPIONS TROPHY HÒQUEI HERBA

11 de juny-11 de juliol República de Sud-àfrica

22-27 de juny Antalya (Turquia)

4 de juny- 18 de juliol Espanya

31 de juliol- 9 d’agost Monchengladbach (Alemanya)

canon.indd 1

17/05/10 14:25

riatló

ropa de T u 'E d t a n io p m a C l e d u e s Vitoria

Vitoria acollirà el 26 de juny el Campionat d’Europa de Trialó de Llarga Distància. Una prova extremadament exigent en què els participant hauran de superar 4 kilòmetres nedant, 120 kilòmetres sobre la bicicleta, per acabar amb 30 kilòmetres de cursa a peu. S’ha de destacar que la península s’està convertint en un dels epicentres mundials d’aquest esport. A la cita del Campionat d’Europa de Vitoria hi ha que sumar-li el Campionat d’Europa de Triatló Olímpic que es durà a terme a Pontevedra el 2011, el Campionat del Món de Duatló de 2011 a Gijón i el Campionat del Món de Triatló de Llarga Distància del 2012 novament a VitoriaGasteiz.

AGENDA CAMPIONAT D’EUROPA DE TRIATLÓ 26 de juny Vitoria

CAMPIONAT D’EUROPA D’ATLETISME Del 26 de juliol a l’1 d’agost Barcelona

e marxa

el món d d a n io p m a c o c s a V a ri a M L’atleta de Viladecans María Vasco es va proclamar campiona del món dels 20 kilòmetres marxa el passat 17 de maig a la ciutat mexicana de Chihuahua. Vasco va enregistrar un temps de 1h31’55”, superant a les portugueses Vera Santos i Inés Henriques, segona i tercera respectivament a la classificació final. Destacar l’actuació de Maria José Povés, que va finalitzar decena i Bea Pascual, en la posició 11. Per aquips, la selecció espanyola, va acabar el Mundial ocupant la segona plaça només superada per Portugal. Aquesta és la primera vegada que Vasco, una de les atletes catalanes en actiu més lloreada, conquereix el Campionat del Món de marxa, confirmant-se com una de les estrelles de la selecció estatal durant el proper Campionat d’Europa d’Atletisme que es celebrarà a Barcelona entre el 26 de juliol i l’1 d’agost. Una oportunitat única perquè Vasco ampliï el seu magnífic currículum, on, al costat d’aquest Campionat Mundial, llueixen la medalla de bronze guanyada als Jocs Olímpics de Sydney 2000, la tercera posició en la Copa d’Europa de marxa del 2003, el també tercer lloc a la Copa del Món de marxa de 2004 i a la Copa del Món d’atletisme del 2007, així com l’or al Campionat d’Europa de marxa de 2009.

s de ferro

mes i done Lanzarote, una illa per a ho

El triatleta vitorià Eneko Llanos va ser el guanyador de l’última edició de l’Ironman de Lanzarote, prova que es va disputar a l’illa canària el passat 22 de maig. Llano, que amb aquesta victòria aconsegueix sumar el seu segon triomf a Lanzarote, va enregistrar un temps de 8h 37’ 43”, quedantse a només dos minuts i tres segons del record de la cursa.

En categoria femenina la gunayadora va ser l’escocesa Catriona Morrison amb un temps de 10h 3’ 52”.

Surf

NADA

TA DE L'O S E R C A L A IX E U G E S R KELLY SLATE

Completades les tres primeres proves del Campionat del Món de Surf, el nord-americà Kelly Slater es situa a la primera posició de la classificació. Rere el llegendari surfista de Florida ens trobem al sudafricà Jordy Smith i l’australià Taj Burrow, segon i tercer respectivament. Considerat el millor surfista de la història, Kelly Slater va debutar al circuit l’any 1992 amb només 20 anys, conquerint aquella mateix temporada el seu primer títol mundial, el surfista més jove de la història en conseguir-ho. Des d’aleshores l’ha guanyat en vuit ocasions més. Ara, amb 38 anys, espera engrandir el seu palmarès adjudicant-se el que seria el seu desè Campionat del Món de Surf.

AGENDA SETMANA OLÍMPICA DE KIEL 2010 18 al 23 de juny, Kiel (Alemanya)

EUROPEU 2010 DE RSX 1 al 10 de juliol, Sopot (Polònia)

BILLABONG PRO-JEFFREYS BAY 15-25 juliol, Jeffreys Bay (Sud-àfrica)

BCAMPIONA U S N Ó H C N A M A C N LA B DE FRANÇA A IC P M LÍ O A N A M ET S DE LA La windsurfista sevillana Blanca Manchón (Andalucía/Roxy) es va proclamar subcampiona de la 42 Setmana Olímpica de França en la classe RS:X, disputada en la localidad de Hyères durant l’última setmana d’abril. Manchón va conquerir la segona plaça de la prova francesa al sumar 28 punts a les set regates celebrades. Un gran resultat per encarar amb omptimisme el Mundial de Dinamarca que es celebrarà a finals d’aquest estiu.

tecnogim.indd 1

17/05/10 14:29

Edurne Pasaban, la dona

14

L’alpinista basca Edurne Pasaban va coronar el 17 de maig el cim del Shisha Pangma (8.027 metres), completant l’últim ascens que li mancava per completar els 14 vuit mil I convertir-se en la segona dona a la història en aconseguir-ho. La primera va ser la coreana Oh Eun-Sun, que completava la seva epopeia el passat 27 de maig, a l’arribar al cim de l’Annapurna. Però l’aventura de la coreana s’ha vist envoltada de polèmica, ja que són molts els que posen en dubte que el 2009 realment arribés fins el més alt del Kangchenjunga.

AGENDA Copa d’EspaNYa d’esclada 12 i 13 de juny. Bilbao CampIonat d’EspaNYa de dificultat 26 i 27 de juny.

2ª PrOVA de la Copa d’EspaNYa de Curses de MUNTANYa 18 de juliol. Isaba (Navarra)

ble de Una altra temporada increï

Kilian Jornet

Un any més, l’esquiador de la Cerdanya Kilian Jornet ha tornat a completar una temporada increïble, en què s’ha proclamat campió del món d’esquí de muntanya en la modalitat de Vertical Race, campió de la Copa del Món individual i tercer en la combinada. Arribat l’estiu, Jornet es centrarà exclusivament en el calendari de curses de muntanya, amb la intenció d’ampliar encara més el seu impresionant palmarès.

es4cfut.indd 1

14/06/10 10:15

Roberto Heras tot un tità L’exciclista professional Roberto Heras va guanyar per segona vegada la Nissan Titan Desert, celebrada aquest any entre el 3 i el 7 de maig, convertint-se en el primer participant en repetir triomf en la marató MTB del dessert. La Titan Desert MTB Marathon és una prova èpica de mountain bike (segurament la més dura del planeta), basada en la filosofia del París-Dakar. Els ciclistes competeixen durant cinc dies en el Sahara marroquí, amb recorregutsque poden acabar resultant gairebé interminables, molt pocs senyalitzats, on la navegació i l’orientació juguen un rol fonamental, sota temperatures d’una calor extrema.

per Dos anys de inhabilitació a Alejandro Valverde El Tribunal d’Arbitratge Esportiu ha sancionat amb dos anys d’inhabilitació al ciclista Alejandro Valverde per la seva presumpta implicació en el cas “operació port”. La sanció es vàlida entre els mesos del 2010 i el 2012 i es suma a la ja imposada al corredor murcià pel Comité Olímpic Italià durant dos anys, del 2009 al 2011 I que li va impedir prendre part de l’última edició del Tour de França, ja que passava per territori italià.

AGENDA DAUPHINÉ LIBÉRÉ 6-13 de juny

VOLTA A SUÏSSA 12-20 de juny

TOUR DE FRANÇA 3-25 de juliol

peugeot.indd 1

17/05/10 14:39

dial.

n u M l a u é d a iu d i s s o R o tin Valen El pilot italià Valentino Rossi no podrà sumar un nou títol mundial a la seva brillant carrera després de patir una greu caiguda als entrenaments lliures del GP Itàlia, que li va causar una fractura oberta de tíbia i peroné, que l’obligarà a estar un mínim de quatre o cinc mesos de baixa. Il Dottore, que arribava a Mugello com a líder de la classificació, va caure a manca d’un quart d’hora per al final de la segona sessió d’entrenaments lliures. Una fractura que, encara que no va tocar cap nervi, va obligar a l’italià a passar pel quiròfan. Sense la participació del que segurament sigui el millor pilot de la història, és molt probable que aquest 2010 el Mundial de Moto GP es converteixi en una lluita aferrisada entre Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa per conquerir el tron. Entre les moltes mostres de suport que va rebre l’italià, es troben les paraules que Luca di Montezemolo, president de Ferrari, li va dedicar.

“Tornaràs més fort que mai”. Al mateix temps que va tornar a obrir-li les portes de Maranello.

“Si vols entrenar una mica sobre quatre rodes, recorda que Ferrari sempre serà la teva llar”.

Unes declaracions que han disparat de nou els rumors sobre un possible salt de Rossi a la F1 quan decideixi abandonar el campionat del món de motos GP.

AGENDA GP DE CANADÀ DE F1

13 de juny, Montreal (Canadà)

GP D’EUROPA DE F1 27 de juny, València

GP DEL REGNE UNIT DE MOTOCICLISME

20 de juny, Silverstone (Regne Unit)

GP D’HOLANDA DE MOTOCICLISME 26 de juny, Assen (Holanda)

26 esforc.com

cases.indd 1

17/05/10 14:40

Superant rècords

El 8 d’abril les embarcacions Estrella Damm i W Hotels van sortir de Nova York destí Barcelona amb la intenció d’enregistar un nou rècords de navegació transoceànica.

Objectiu complert. La matinada del dimecres 21 d’abril, a les 02.37 hores, l’Estrella Damm, comandat per Alex Pella, Pepe Ribes i Stan Schreyer, arribava al port de Barcelona després d’haver completat el trajecte de 3.670 milles en només 12 dies, 6 hores, 3 minuts i 48 segons. La navegació per l’Atlàntic va seguir un rumb extremadament veloç, complicant-se a l’arribar a les aigües de la Mediterrània, on les embarcacions es van topar amb forts vents que van alentir la travesia.

Mallorca ciutat de regates La sèptima edició de la regata Hublot Palmavela, que es va realitzar entre el 15 I el 18 d’abril en aigües de la bahia de Palama de Mallorca, aconseguí reunir a més de 160 embarcacions entre Monotips, Vela Adaptada, Vela Llatina, RI, ORC, Època, Clàssics I els impressionants Maxi. Tres dies d’alta competició, oferint un magnífic espectacle. Consolidant-se com un a de les cites imprescindibles del calendari nàutic, la vuitena edició es celebrarà entre el 20 i el 24 d’abril del 2011.

AGENDA CAMPIONAT D’EUROPA LASER STANDARD 4-11 de juny, Tallin (Estònia)

CAMPIONAT D’EUROPA LASER RADIAL 4-11 de juny, Tallin (Estònia)

COPA D’ESPANYA KITEBOARDING 11-13 juny, Isla Cristina (Huelva)

Pilota

Ciclisme

CATALUNYA ACABA SUBCAMPIONA EN EL TORNEIG DE FEDERACIONS

INAUGURACIÓ DE DUES NOVES INSTAL•LACIONS CICLISTES

La final del Torneig de Federacions en les dues modalitats de ferramenta va acabar fa uns dies a Logroño amb la selecció catalana com a subcampiona.

Els vencedors van ser els pilotaires de la selecció de Navarra.

En el primer partit disputat a paleta amb pilota de cuir, la parella formada per Carles Sanz y Emiliano Skufca va controlar el partit en tot moment i va acabar guanyant per 35 punts a 23 a la parella navarresa, integrada per Ruben Ayarra i Javier Labiano.

D’aquesta manera els catalans acabaven els seu partit número divuit com a invictes. Pel que fa a pala curta, Ivan Calbo i Alex García tenien com a rivals la mítica parella navarresa formada per Xabi Zozaya i Miguel Ángel Uros. Després de la baixada de tensió de Calbo, el va substituir Marc Capdevila però tot i així no van poder remuntar el partit i van acabar perdent per 40 a 25, resultat que atorgava la victòria final al conjunt navarrès per tres punts de diferència.

Catalunya compta amb dues noves instal.lacions ciclistes. La primera és el nou circuit de BMX del barri egarenc de Les Arenes.

Es tracta d’una pista d’uns 200 metres per la pràctica d’aquesta modalitat. La segona és el Parc Ciclista del Llobregat, una instal. lació per la pràctica del ciclisme de carretera i BTT amb un traçat d’ uns 800 metres de corda que n’envolta un altre per BTT de poc més d’un quilòmetre.

En total, el nou Parc Ciclista del Llobregat, compta amb dos circuits de carretera, de 648 i 248 metres respectivament, i dos més per a la pràctica de bicicleta de muntanya (BTT) i podran utilitzar abonats, federats, escoles de ciclisme i que també acollirà competicions federades, socials i populars, i es converteix així en el segon parc d’aquestes característiques després del que ja existeix a Terrassa.

El Parc Ciclista del Llobregat, una instal.lació tancada per la pràctica del ciclisme de carretera i BTT s’obrirà cada dimarts i dijous de 18 a 22 hores per titulars de llicència federativa amb la presència d’un monitor de la Federació Catalana de Ciclisme.

esforc.com 29

mero Rafa Nadal recupera el nú

1

Rafa Nadal es va proclamar campió de Roland Garros al véncer al suec Robin Soderling en la final del torneig francès, el més important sobre terra batuda del circuit ATP. Nadal es va imposar al que va ser el seu botxí en els vuitens de final de la passada edició per un contundent 6-4, 6-2 i 6-3. Una victòria que va permetre al manacorí recuperar el número 1 del tennis mundial i envidenciar la recuperació del seu millor joc.

Belasteguín i Martín Díaz no s'aturen

Fernando Belasteguín i Juan Martín Díaz van tornar a demostrar la seva hegemonia en el món del pàdel a l’adjudicar-se el XII Torneig Internacional de Pàdel de Catalunya, disputat entre els dies 3 i 6 de juny al Real Club de Polo de Barcelona, sumant així la seva setena victòria consecutiva a la cita catalana. Bela i Juan van imposar-se a la parella formada per Hernán Auguste i Gabi Reca per un clar 6-2 i 6-3. En categoria femenina les vencedores van ser Patricia Llaguno i Iciar Montes, que en un partit jugat a tres sets (6-4, 3-6 i 6-3) van superar a la parella Valeria Pavón i Alejandra Salazar.

AGENDA WIMBLEDON

21 de juny-4 de juliol, Londres (Anglaterra)

CAMPBELL’S HALL OF FAME TENNIS CHAMPIONSHIP 5-11 de juliol, Newport (EEUU)

SKISTAR SWEDISH OPEN 12-18 de juliol Bastad (Suècia)

Retorn de César Córdoba

al ring

César Córdoba va acabar amb el tres anys que portava lluny del ring amb una vetllada celebrada el passat 27 de març en el Pabelló de la Vall d’Hebron de Barcelona. El bicampió del món de boxa tailandesa es va enfrontar a l’holandès Said El Bouanani en un combat pactat a cinc assalts seguint les regles del K1. Va ser una baralla molt dura on el català va acabar guanyant als punts.

a

Soraya Sánchez campion d'Europa

Als 31 anys, la boxejadora Soraya Sánchez es va proclarmar campiona de Europa del pes gall al guanyar a la francesa Nadege Szikora, la gran dama de la categoria, en una baralla pactada a 10 assalts disputada el passat 4 de maig al pabelló Duque de Algete d’aquesta localitat madrilenya. Sánchez, que en la seva breu carrera com a boxejadora només s’ha pujat deu vegades al ring (tot victòries), va dominar el combat durant els cinc primers assalts. La baralla s’igualaria en els restants per acabar imposant-se als punts. Després de conquerir el continent, Soraya Sánchez ja pensa en penjar-se el cinturó de campiona de món.

AGENDA WORLD CUP MASCULINA DE JUDO 2010 5 i 6 de juny, Madrid

WORLD CUP FEMENINA DE JUDO 2010

5 i 6 de juny, Bucarest (Romania)

CAMPIONAT D’ESPANYA DE KUNG FU 6 de juny, Madrid

Text: Raül Llimós, “Primer Toc” de RAC1. Foto: Ricard Rovira 32 esforc.com 110

EL DEUTE DE PARÍS, COBRAT

contrari, és la primera ciutat on el Barça fa doblet (Champions 2006, Eurolliga 2010).

Vaig anar a la Final Four de París absolutament convençut que el Barça de bàsquet guanyaria la segona Eurolliga de la història de la secció. No era una actitut prepotent, ni anava de sobrat, en absolut, era una sensació producte de la barreja de seguretat i confiança que em transmet aquest equip. Un convenciment molt semblant al que tinc quan juga el Barça de Guardiola.

Abans de qualsevol cita important, no hi ha marge per als dubtes. Simplement, no hi ha motius que m’obliguin a pensar en clau negativa perquè són dos grups (futbol i bàsquet) que s’han guanyat que els fem confiança en la prèvia de tots els partits. Avui patirem?

No, avui guanyarem. Evidentment, és esport i, durant un partit, poden passar milions de coses que s’escapen de qualsevol raonament lògic, però a París res d’això no va succeir. La capital de França ja no és un lloc maleït, al

El Regal Barça va guanyar el títol amb la mateixa contundència que el Barça de futbol es va enduur la Champions 2009 a Roma: sent el millor equip des del primer partit fins a la final, jugant el bàsquet més espectacular i destilant un conjunt de valors col.lectius que engrandeixen la victòria. Que el gran Victor Sada no jugués cap minut en la semifinal i, en canvi, participés més en la final que no pas Ricky Rubio, ho explica absolutament tot. I que 5 jugadors del primer equip de futbol (Xavi, Piqué, Bojan, Busi i Puyol) vulguessin veure la final en directe a París, també. Aquest detall apropa encara més a dos equips guanyadors que estan fent història viatjant per la mateixa via del camí de l’èxit: entrenadors de la casa, jugadors compromesos, cultura de l’esforç i un referent, en el cas del bàsquet, Joan Carles Navarro, el Messi de les cistelles, l’ MVP merescut la Final

Four de París. Va tornar de l’ NBA per ser l’actor protagonista de la pel.lícula blaugrana i ho està sent. Té uns secundaris de luxe: Mickael, Ricky, Lorbek, Morris.... serien estrelles en qualsevol altre equip, però el líder és ‘La Bomba’.

Quan s’el necessita, apareix. És un pecat dubtar d’ell, com de Messi.

Menció i reconeixement especial mereix Xavi Pascual, el primer entrenador català que guanya l’Eurolliga. Amb només 37 anys, ja és un dels tècnics més respectats del bàsquet europeu.

S’ho ha guanyat i s’ho ha treballat al costat del seus ajudants, Agustí Julbe, Josep Maria Berrocal i Íñigo Zorzano.

Són pencaires del bàsquet, malalts d’aquest esport. Han entrenat en totes les categories no professionals possibles des de ben joves i van saber aprofitar l’oportunitat que el Barça els va donar quan van acomiadar Dusko Ivanovic. El que va ser incapaç de fer el ‘simpàtic’ montenegrí, ho ha fet Xavi Pascual només en 2 anys. ‘Chapeau, Xavi’, ‘Felicitats, Barça’.

esforc.com 33

SUPERANT OBSTACLES

34 esforc.com

esforc.com 35

molt complicat aconseguir el títol: són cinc carreres de vuit minuts, amb regles complicades i pots quedar fàcilment fora de la final. Això t’obliga a haver de guanyar la resta de curses. En l’outdoor, les carreres són més llargues, de cinc hores i mitja, i l’aspecte mental hi té un gran pes.

Com que vinc del món de la bicicleta, pot ser que sigui un pilot més d’indoor. Des d’aquest punt de vista, els títols d’outdoor potser tenen més valor.

D e i x e b l e dels déus d’aquest esport com el llegendari Jordi Tarrés o el no menys rellevant Adam Raga, Toni Bou és actualment la gran figura del trial.

Sobre la moto des dels quatre anys, el jove pilot de Piera, com el seu estimat Barça, ho ha guanyat però encara ho té tot per guanyar. El seu palmarès és simplement espectacular: als vint-iquatre anys comptabilitza un total de set campionats mundials: tres d’ells en categoria outdoor, quatre en indoor, l’últim aquesta mateixa temporada.

Vam anar a buscar-lo a una sessió d’entrenament i, mentre de fons rugien les motos, ens va explicar com ha arribat a ser el millor “trialer” del món.

Crec que el teu amor pel Barça és igual o fins i tot superior al que sents pel trial!

Sí, amb el Barça, a mort. El millor equip del món.

Ho deia perquè la temporada passada va conquerir sis títols i tu, amb els teus set mundials, ja l’has superat.

(Riu) La veritat és que sí. Encara sóc molt jove, només tinc vint-i-quatre anys i em queden moltes curses encara. El meu somni era guanyar un títol mundial, a partir d’ara simplement es tracta de continuar treballant per no perdre tot el que he aconseguit. Però el més important és que he fet realitat el meu somni i em guanyo la vida amb el que més m’agrada.

A què li dones més valor, als quatre títols en categoria indoor o als tres en outdoor?

Tots són importants. En l’indoor és

36 esforc.com

Sobre la moto, ¿quines diferències hi ha entre una modalitat i l’altra?

A l’indoor tot és molt més explosiu, i qualsevol mal que tinguis et pot perjudicar molt més que a l’outdoor que, com he comentat abans, és molt més mental. A l’indoor t’ho has de jugar tot a les zones, mentre que l’outdoor és molt més conservador. Aquí el principal objectiu és mantenir regularitat i no cometre grans errades. Són molt diferents.

Fins a quin punt les victòries d’un pilot de trial són mèrit de la seva tècnica i perícia o de la moto que tingui?

La moto és vital. Si la moto no empenta amb força, per molta tècnica i força que tinguis a les cames, no pots pujar parets. Però, encara que és cert que sense la màquina no pots competir, el pilot sempre serà la part més important. El 70 o 80 per cent sempre és mèrit del pilot. Aquí no es tracta de córrer molt, de tenir la moto més ràpida.

Quina relació tens amb la teva moto? Abans ha estat a punt de caure i has anat a rescatar-la a l’instant, com si fos gairebé un fill.

La cuido com si fos la meva xicota. És la que em dóna grans alegries i em fa sentir còmode. Estic enamorat de la meva moto! He arribat a parlar-hi i fer-li petons quan hem guanyat alguna carrera. .

Quantes motos tens?

He arribat a tenir-ne moltes. Quan estava a Beta, quan les motos no eren tan cares com ara, vaig arribar a tenirne cinc. No ho sé, moltes. Perquè et facis una idea, vaig en moto des que tenia quatre anys, així que imagina’t.

Recordes la primera?

I tant! Me la van regalar pel meu ani-

versari. Imagina’t. Sempre havia anat en bici, als dos anys ja pedalejava, i als meus pares els tenia amargats demanant-los una moto. Me la van donar a la nit i no la vaig poder estrenar fins l’endemà al matí.

M’imagino, doncs, que la teva és una passió familiar.

Al meu pare sempre li han agradat les motos, però ell sempre s’ho ha pres amb més calma que jo. Era jo qui insistia per anar a entrenar matí, tarda, nit… I ell, pobre, sempre em recordava que tenia una germana a qui també havia de dedicar temps (riu).

Però els teus inicis en el món de la competició van ser sobre una bici.

De petit m’agradava més. Amb sis o set anys no tens prou força per fer segons quines coses amb la moto. Però amb la bici és diferent: la mous, aixeques la roda, puges per pedreres…

Amb la moto, a més, en aquestes edats depens de tercers, en el meu cas el meu pare, perquè et portin a algun lloc on poder entrenar. Amb la bici, sortia del col·legi i ja podia córrer.

Continues agafant-la?

Sí, em va molt bé per entrenar, sobretot per l’indoor.

Ets company d’equip de la Laia Sanz. Sembla que en l’àmbit femení ara mateix no té rivals. És la millor. Quan érem petits entrenàvem junts i teníem grans ‘piques’ (riu).

Quin paper creus que podria tenir en un hipotètic mundial mixt?

Segur que ho faria bé. De fet, en categories inferiors ja competeix amb nois.

Hem començat parlant del Barça i acabarem pel mateix camí. Guardiola és un mestre motivant el seus jugadors i d’aquí, gran part dels èxits de l’equip. Tu com t’ho fas per motivar-te?

A mi no m’agrada perdre ni a la Playstation. Els jugadors del Barça són gent amb caràcter, autèntics guanyadors i això és el més important. Però són esports molt diferents. El trial és un esport individual, on no hi ha contacte amb els rivals i la lluita sempre és amb tu mateix, per això has d’estar molt concentrat, i jo en l’última carrera del mundial ja estic pensant quins aspectes he de millorar.

esforc.com 37

38 esforc.com

“El meu somni era guanyar un títol mundial, a partir d’ara simplement es tracta de continuar treballant per no perdre tot el que he aconseguit”

esforc.com 39

40 esforc.com

LLEGENDA V IVA DE L’SKATE

TEXT: Àlex Rubies FOTOS: Oriol Roca

ue passa és sí. Però el qarribar fa poc ya n a sp E a va cul- Aquíla industria de l'skate s primes fer-ho en ue ltres som lem la vida é q sa o rd . n a rt i o a b a , te p à l'ska ens guanye er, estil urb aquí a Euro Pensar en na. En carrmolts queda força res generacions qu.e a rt tura america r o rs e e que p b aquest esp dia als carr És una cosa l? tenim cadaBarcelona s'ha am e u q rò rofessiona e p . y llun ciutats à d'Europa, en si que etsfap uns anys que pucs tu re , st è o u n rq s e rb P u e de le l'skateparc es a déu quc ric, però em dona su l'skate de i convertit epnicentres mundials deuest esport Sí, gràdci só o N . ò rma normal ix 'a q un dels e a llegenda viva d'a carrers de viure t com per a viure de fo carrer. Unt des de sempre pelst un tros de ficien t. art... ha patina catalana. Ara és to sé Manuel corren anager de aJ PreM m a e T la capital supera la trentena. Jola vida, que a s com a escola d'skate pare que skater dels de tota desplaçant- Ara esptà anem fentrt tinc unch a n , a u a , í, in ol Skate. I io ra S o fic u o l'o R S i r iu e ns, cam d . rr tí s a e ic ca p mià, que podem. Com exhib arques, etc. viu entre e, ldamunt del seumono tot el que diferents m se, això sí un esport, pionats, tours amb s É . rt o sp e t. s que un ue suposdae?l que És molt meévida, per a mí ho és to ò per a tu q ix 'a d viure d re i il n iu st V m so som un e nat molt. he Doncs és unmés, com deiem nofer-ho o d a h t' t tu A a m te . e e a d ka u n o q l's p io s a ss é e És clar, donat tot. Gràcies e aprés idio- t'apa les persones qu jo sóc el primer M'ho ha tjar per tot el món, h ltures, m'ha gairesa Espanya. De fet, americana. Tot pogut via conegut diferents cu ent... És un aquí ional d'una marca d'ara s'obrirà la mes, he nèixer moltíssima g e passa és professjo crec que a partir elcom més norpermés co ectacular que el qus, com és un i així, i començarà a ser qu er per això ens veda . A mé ers i pots itxos raros”. esport esp no el coneix sempre has mal. Som els prim m uns “b co que la genet es practica al carrerre u a ib ic tr m nts veuen una m esport qu relacionat amb difema. és un Tea mica que estat molt ue no tenen bona fa a n u 'm a c Expli urbanes q e l'equip. s el perfil Manager.Manager és el capitàladimatge de é in u q t ti n se El Team ons. Portatat de portar a En aquestr? ena. Hi haé Té diversses funcisp onsabili ions. Escull de l'skate aters hi ha de tota mre re b i té la s i tam tic tiÉs que skn cuadres fan escultoda normal i la marcaa les millors compe n les comp. eHo e ip vi n te u q rà in fa a p l'e ip e e u ic q qu rt tits t a a n p ta p e ili e g n b u a q a h s só és riders funció de les seves h durant l'any patinen, hni una oficina i despré ll en aquest treballa e i ha tota mena de gentr és d'una cions etont una mica. El trebeambres profesm ls e porta d ts nadors, h pots dir que l'skatea de tot. n s una baame i els entreanmateurs de l'equip. Éina. món.a No de l'altre perquè hi h ls i carrer i d'ofic manera o a sionad e treball de l'skate hi h ja e e d rr ls a n io fess Perquè psro oi? , c o p lt o m

esforc.com 41

42 esforc.com

esforc.com 43

una Qué penses quan parlen de tu com te? l'ska llegenda viva de o coPer a mí és un gran honor. Quan sentla pell mentaris d'aquesta mena se'm posa i adode gallina i no puc evitar mirar enrrera nar-me de tot el que he aconseguit.

a fer, Però encara et queden coses per no? la gent, Sí, jo crec que sí. Però suposo que pionats, com porto tants anys guanyant cam mí masortint a les revistes i superant-me a no em teix, suposo que, per a aquells queuna lletenen a prop, soc en certa manera genda.

re país Tu ets una llegenda, però al nostque tina per mica una falta potser encara Hosoi guem un Tony Hawk, un Christian o un Danny Way. esport És clar. Però al nostre país aquestment dipleta com a form a encara es veu d'un os. Aquí ferent als Estats Units o a altres pais carrer quan et veuen amb un monopatí pelEl skapensen de tot menys coses maques. Hi ha te al nostre pais té molt mala premsa. arreu. gent per a tot i de mala gent hi ha a tot

un coPel que dius, consideres que sou t. lectiu persegui eloDoncs sí. A més hem de “patir” que Barc ve gent na s'ha fet molt famosa a tot al món i ha prode tot arreu a patinar per aquí. Això mica vocat que la ciutat s'hagi “cremat” una com a lloc a on patinar.

tenir Sou els primers interessats en man s. icion cond es la ciutat en bon rtives Hi tant! La ciutat i les instalacions espore esque ens donen per a practicar el nostmanteport. Som els primers que intentem nir-ho tot net i si hi ha un forat tapar-ho.

També neta. A nivell mundial està reconegut. ant en es pot dir que aquí a Espanya, patinns dels rampes mitjanes i petites, tenim algu millors riders del món.

ager Potser falta que algún team man el en ui pesq na rica ame ca d'una mar en reni l'ent i jove n algú mercat espanyol les rampes grosses o en half-pipes com americanes. a de Jo per això he fet l'escola. És una form Cal es. var-l moti i eses prom descubrir joves parlar apostar per els joves, veure si valen, lzin, i amb els seus pares per a que les reco si valen, cap endavant.

D'aquí Aleshores no hi ha cap problema! en freres un català pot estar competint estyle! que Home tampoc és tan aixi. El problema ns. Allà tenim aquí és que no hi ha instalacio dia els skaters s'estan dos o tres hores cadactes. perfe ons l·laci insta unes en patinant igualAleshores és molt difícil competir en tenim tat de condicions perquè nosaltres noperseinstal·lacions. A més pel carrer ens gueixen i ens prohiveixen patinar.

Us tracten com a criminals? era que Doncs si. Ens tracten de igual man el que quan res carte nt roba està a un que da. El fem és practicar l'esport que ens agra icitat de que fa molta rabia és que fan publ oció la ciutat, produeixen un vídeo de prom rés desp i ant, patin noi un a veu es en el que que bla Sem en. ibeix proh ho als d'aquí ens ar però vulguin que vingui gent de fora a patin que als d'aquí no ens vulguin.

vosalEn quant a la idea que té la gent dege que imat sta aque a ajud tres, creus que at de crear un veneu de “bad boys”? uest Però més d'un cop s'ha parl Doncs no, però com et dic dintre d'aq a. elon Barc a k epar skat bé fer no s'ha fet mai món hi ha tota mena de gent. Tu pots algú per S'ha sentit de tot però al final les coses que sempre pot apareixer n hi ha res. Jo havia sentit fins i tot que a l'skatepark a tacar la imatge del teu esport. Quaés difícil de Montjuïc (un dels rumors que circulava) mi que tantes persones dintre d'un colectiu hi ficarien un half-pipe dissenyat per controlar-ho. portaria el meu nom. t atracs tens Tot i així, aquesta imatge ha esta ques.

Ara ja tens 33 anys, quins projecte tiva per a molts joves i moltes mar ens ha per al futur? meva escola, Sí, és veritat que en aquest sentit i per Doncs ara mateix potenciar la i vingui gent nya anat bé. La industria aprofita el que sigu Espa tota a gui cone doncs que es ager a a fer negoci i si aquesta imatge ven, d'arreu. Continuar com a Team Man Pro la exploten.

Jart, a on ara em volen fer un contracteible. millor poss per a Llegenda i seguir patinant el Abans hem dit que encara falta Hoveure un Tony Hawk o un Chrsitiannivell Fins quan a sobre una taula? soi per aquí. Tot i així, diuen que el ar al Doncs jo em veig patinant tota la vida. estil i la d'street és del millor que es pot trob El meu cap va evolucionant i el meu món, oi? é. tamb taula del pla- meva Si, la veritat és que és dels més alts

44 esforc.com

r o n ho om n a gr mi c te. n u in a ska s é i reix de l’ s m a refe iva ri sa la a r t e v n P o vitar “ e es enda ome p m qu a lleg nto c a se' puc e un an se a men i no arme guit.”

Ququest allina adon onse d'a ll de g rere i he ac pe rar en l que mi tot e de esforc.com 45

46 esforc.com

esforc.com 47

48 esforc.com

Pepe Rubio va néixer a Salardú (Vall d’Aran), el 24 d’abril de 1947, on la seva família havia arribat, des d’Almeria, per treballar, el pare, a la construcció de les centrals elèctriques. Va començar a esquiar, com un joc, als sis anys, amb els altres nens del poble. Aprofitaven les fustes dels vells barrils de vi, se les lligaven als peus amb unes corretges i, així, lliscaven pendent avall. Al 1965, als divuit anys, va començar a treballar a Baqueira com a cap del personal de pistes, i al cap de tres anys ja feia classes d’esquí (i encara no ha parat) a l’estació de Llessui, al Pallars Sobirà, prop de Sort. Primer, sense títol, fins que el 1973 va obtenir el diploma, per després passar a auxiliar d’entrenador i, finalment, a entrenador nacional. En tancar Llessui va passar a treballar a Baqueira i després a Port Ainé. Des del 2007 és professor de l’Escola d’Esquí d’Espot i formador de professors d’esquí.

Pepe Rubio ha tingut dues trajectòries al llarg de la seva vida, l’una com a esquiador, que ha recorregut totes les possibilitats que, al seu

moment, i en aquest país, la neu li oferia; l’altra, com a tècnic esportiu, entrenador, que ha format moltes generacions d’esquiadors. Sense oblidar que ha estat un dels gran impulsors en l’organització de les setmanes blanques, les estades a la neu per a nois i noies de dotze a disset anys, a demanda de les escoles. Les setmanes blanques han estat uns elements dinamitzadors fonamentals per a la pràctica de l’esquí i ha dut aquest esport més enllà d’altres amb més predicament.

El Pepe diu que “són activitats que fan possible la convivència, ja que comporten, d’una banda, l’ocasió de viatjar i allunyar-se de l’entorn familiar, i de l’altra, de viure una intensa experiència esportiva”. Per a ell, “l’esquí té un gran sentit cultural, que ensenya a relacionar-se amb un element de la natura com és la neu”. Un altre aspecte que al Pepe li agrada destacar és que, al mateix temps que els nois i noies esquien, “se’ls mostra la natura i se’ls fa prendre consciència de la seva extraordinària bellesa”.

esforc.com 49

CBF

IMPRESCINDIBLE Text: Oriol Rodríguez Fotos: Oriol Roca

50 esforc.com

esforc.com 51

H

o intento, però no tinc prou dits a la mà per comptar les vegades que Dani Alves diu la paraula “treball” durant l’entrevista. I és que termes com ara entrega i constància han marcat la vida del futbolista brasiler. La tenacitat i la perseverància que han portat aquell nen de sis anys que cada matí ajudava els pares a treballar al camp mentre somiava arribar algun dia a ser futbolista, a convertir-se en el millor lateral dret del món. Si sobre el rectangle de joc, el defensa del F.C. Barcelona és una fera gairebé indomable, a les distàncies curtes, Dani Alves és tot afabilitat, cordialitat i simpatia.

Un home que recorda amb orgull i estima els seus orígens. Una persona conscient de ser un privilegiat perquè es dedica a allò que més li agrada: donar puntades de peu a la pilota cada cap de setmana, davant de milers d’aficionats que criden entregats les seves vertiginoses cavalcades per la banda.

Però molt especialment, un home de família a qui se li il·luminen els magnetitzants ulls verds quan parla d’aquells a qui més estima: la seva dona Dinora i els fills Daniel i Victoria.

52 esforc.com

Tinc molt de respecte per la meva professio i valoro moltissim tot el que he aconseguit, sobretot perque he hagut de superar me constantment per arribar ins on soc ara.

esforc.com 53

54 esforc.com

Com molts jugadors, vas néixer en un entorn molt humil.

La meva va ser una infància complicada però feliç. Els meus pares treballaven al camp i jo, amb sis o set anys, ja anava amb ells a treballar. La meva família depenia del treball al camp per sobreviure i era normal donar-los un cop de mà per ajudar-los.

Comentaves en una entrevista amb el company de RAC 1, Raül Llimós, que un dels moments més màgics que recordes de la infància va ser el dia que el teu pare va portar la vostra primera televisió, perquè així podíeu veure partits de futbol plegats.

Sí, va ser una alegria molt gran. Per les dificultats amb què vivíem era molt complicat poder tenir televisió i, a nosaltres que ens encantava el futbol, només podíem seguir els partits per la ràdio. Quan el pare va portar la primera tele a casa, per fi vam poder veure la cara que tenien els jugadors del nostre equip.

I de quin equip eres?

Del Sao Paulo. Encara que jo jugava al Bahía, quan vaig començar a aficionar-me al futbol, el Sao Paulo tenia el millor equip de la seva història. Era l’equip de Cafú, Raí, Müller… un “equipàs”, m’encantava com jugaven.

Haver jugat, de petit, en posicions atacants et va ajudar a convertir-te en el jugador que ets ara, amb les teves característiques ofensives i constants pujades per les bandes?

No, simplement sóc el típic lateral brasiler, amb unes característiques molt concretes que em fan diferents de la resta. És la nostra forma de veure el joc. En aquest sentit, quan vaig arribar al Sevilla, al principi ho vaig passar molt malament, perquè els sistema tàctic no em permetia pujar a l’atac i vaig haver de treballar molt per guanyar-me la plaça en el lateral.

Començaves a despuntar al Bahía i va arribar l’oferta del Sevilla. Com vas reaccionar?

Va ser la decisió més fàcil de la meva vida.

Era el meu somni, i el del meu pare, arribar a ser jugador de futbol professional. I quan vaig tenir la possibilitat no m’ho vaig pas pensar.

Recordo que quedava poc per tancar el mercat d’hivern i només tenia dos dies per pensar-

Cafú és el teu gran ídol.

Sí, per la forma de jugar, de comportar-se i per tot el que va haver de lluitar per arribar a ser jugador de futbol. Per tot això, Cafú sempre ha estat el meu gran referent.

si en un futur he , de marxar d aqui, no trobare un equip que sigui tan perfecte com aquest Barca.

Precisament, aquell Sao Paulo de què parles va ser el que va guanyar al Dream Team del Barça, amb Pep Guardiola, el teu actual entrenador, en la Copa Intercontinental de 1992. Pel Barça han passat grans jugadors brasilers: Romario, Ronaldo, Rivaldo…

Seguies el teu actual equip, aleshores?

No, fins que no vaig arribar a Bahía, que era un club de primer nivell brasiler, només seguia els equips del meu país. Al poble no podia seguir les lligues europees perquè no les retransmetien.

m’ho i prendre la decisió. Només em va caldre mig segon per saber què volia fer. Sabia que seria un canvi brusc i que tindria molts reptes per davant, però no vaig dubtar. Tan bon punt vaig tenir els primers contactes amb el Sevilla, vaig començar a mirar vídeos dels seus partits per saber on anava i com jugava l’equip.

Va ser meravellós perquè, a més, Sevilla és, d’Europa, el que més s’assembla al Brasil, tant pel clima com pel caràcter de la gent, que em va rebre molt bé.

Quan vas començar a jugar a futbol?

Des de sempre: al Brasil tots els nens arribem al món amb una pilota sota el braç. Però va ser als dotze anys quan vaig començar a prendre-m’ho seriosament, quan vaig deixar el poble i em vaig traslladar a la ciutat amb els meus germans i vaig entrar a l’escola de futbol.

El primer any no va ser gaire fàcil.

Gairebé no vaig jugar. No coneixia res ni ningú. Vaig haver d’aprendre els sistemes tàctics, amb un estil de joc diferent del que practicava al Brasil. Vaig arribar a meitat de temporada…

Però, quan vaig iniciar la pretemporada següent, a força de treballar amb el grup, tot va canviar.

Va ser difícil abandonar la teva llar de tan jove i marxar a la ciutat a la recerca d’un somni que no sabies si mai arribaria?

No. Difícil era la vida que teníem al poble, on no hi havia cap esperança ni perspectives de millora, o que alguna cosa important acabés passant a les nostres vides. Gràcies a Déu, les coses van acabar sortint bé.

A Sevilla sempre es va elogiar que fossis un jugador disciplinat.

Així és com he arribat fins on he arribat: treballant. El temps posa tothom al seu lloc i jo sempre he tingut clar que s’ha de treballar i ser disciplinat. M’ha sortit bé i he acabat jugant en el millor equip del món.

La teva posició sempre va ser la de lateral dret??No! (riu). La posició de lateral la vaig adquirir a l’última fase de la meva formació com a jugador. Vaig començar de davanter, com tots els nens al Brasil, i mica en mica vaig anar baixant posicions al camp. En aquest sentit, les coses estan canviant al Brasil.

Abans tots somiaven ser davanters, però ara hi ha més referents en què fixar-te i les coses estan més repartides.

En aquest sentit, ets un jugador que s’allunya del prototip de futbolista brasiler, poc disciplinat i no gaire treballador. És per la meva forma d’entendre la professió.

Visc el futbol al límit, com si fos una professió com qualsevol altra i on has de rendir i complir com la resta del món a la feina. Sóc futbolista, però podria haver estat mecànic. Tinc molt de respecte per la meva professió i valoro moltíssim tot el que he aconseguit, sobretot perquè he hagut de superar-me constantment per

arribar fins on sóc ara.

La teva arribada al Sevilla va transformar l’equip. Vau passar a ser un conjunt guanyador temut per tots els rivals.

Va ser un canvi important. Quan vaig arribar al Sevilla se celebrava la permanència. Si aconseguíem quaranta-tres punts i salvar la categoria estàvem satisfets. Quan en vaig marxar, era un dels millors equips de la Lliga. Em sento molt orgullós d’haver format part d’una de les millors plantilles de la història del club.

El destí és molt capritxós. L’estiu del 2007 vas tenir molts problemes perquè volies fitxar pel Chelsea i el Sevilla es va negar a traspassar-te. I això et va dur a signar un any més tard pel Barça.

Afortunadament la història va tenir un final feliç. El destí em va preparar un desenllaç espectacular, impressionant, i ara puc dir que formo part del millor equip del món. En aquell moment, quan va passar això del Chelsea, no m’ho vaig prendre gens bé, perquè creia que anar en aquell club representava un pas endavant en la meva carrera. Però ben aviat, vaig ser conscient que, perquè es tornés a presentar una oportunitat com aquella, l’única solució era continuar treballant. L’oportunitat va tornar a presentar-se i he acabat guanyant set títols en dues temporades.

En aquell moment, eres el segon fitxatge més car de la història del Barça i hi havia qui no acabava de veure clar que es paguessin 35,5 milions d’euros per un defensa. Vas sentir alguna mena de pressió, a la teva arribada al Barça?

No. ¿Quina pressió hauria de tenir, jugant al costat dels millors futbolistes del món? Si m’haguessin pagat a mi aquests 35,5 milions d’euros, potser sí que m’hauria sentit pressionat. Però aquests diners van anar a parar al Sevilla, així que eren ells que havien de sentir la pressió, ja que si el meu fitxatge no sortia bé, potser el Barça hauria volgut retornar-me (riu). Però crec he respost a les expectatives.

Una mica de pressió sí que devies sentir quan, a la teva arribada a Barcelona, vas declarar que no tornaries a ser el mateix jugador del Sevilla.

I era lògic, perquè arribava a un equip diferent amb un sistema diferent. La gent es va espantar, però al final, amb treball i dedicació, m’he guanyat la seva estima. És cert. Un diari esportiu de Barcelona va fer una enquesta entre els lectors preguntant-los per l’onze ideal de la història del Barça i et van triar en la posició del lateral dret. No està gens malament per algú que fa tan poc de temps que és al club com tu.

Estic molt agraït a l’afició, però això no deixa de ser una anècdota. Allò que realment compta és continuar treballant, que el club, l’entrenador i els companys estiguin contents amb el meu rendiment. És bonic rebre aquest reconeixement, però s’ha de continuar al peu del canó.

Aquest equip ha passat a la història. T’has llevat algun dia pensant que no pot ser real tot el que heu aconseguit?

Just en el moment en què ho aconsegueixes sí que creus que estàs vivint un somni, però així que passa el temps t’adones que no és

esforc.com 55

Si no pots amb ells, uneix-t’hi.

I és el que he fet (riu).

més que una recompensa per l’esforç i el treball realitzats per l’equip. El futbol ens ha recompensat i hem de gaudir-ho perquè, tal com hem vist aquesta temporada, és impossible que repetim el que vam aconseguir. No és fàcil guanyar sis títols en un temporada. Si repasses la història del futbol te n’adonaràs. Només hi ha un equip que ho hagi aconseguit fins al moment, i és el Barça. Però s’ha de continuar treballant perquè el futbol no té memòria i tot s’oblida molt ràpidament, i allò que vas aconseguir ahir, avui ja ningú no ho recorda.

endollar-la. S’ha d’entrenar bé i vigilar la dieta.

Aquest estiu hi ha Mundial i jugaràs contra ells.

El Mundial és un dels tornejos més especials i no m’importaria haver-m’hi d’enfrontar en una hipotètica final, sabent que algú de nosaltres ens emportarem el trofeu a casa, encara que espero no ser jo qui torni amb les mans buides (riu).

Espanya i el Brasil són els grans favorits?

Jo hi afegiria més seleccions, perquè hi ha equips que històricament, tot i que durant la fase de classificació ho hagin fet malament, quan arriba el Mundial es transformen i ho fan molt bé. I encara que no estiguin fent un joc massa brillant se’ls ha de tenir molt de respecte. Per tant, a més del Brasil i d’Espanya, segurament hi haurà tres o quatre equips, lluitant fins al final.

Aquest és el millor equip en què has jugat mai, oi?

No hi ha cap mena de dubte. I estic segur que, si en el futur he de marxar, no trobaré un equip tan perfecte com aquest Barça. No només jugo amb els millors futbolistes del món, sinó que a més són un exemple d’esforç, treballant cada dia com el que més. Em sento orgullós de formar part d’aquesta plantilla.

En una plantilla amb tant de talent, quin mèrit té l’entrenador, Pep Guardiola, en tot el que heu aconseguit?

Tot. De la mateixa manera que falten qualificatius per Messi, no hi ha paraules per explicar el que ha aconseguit Pep Guardiola.

Has jugat contra els millors futbolistes del món. Quin rival t’ha complicat més la vida en el terreny de joc?

Que difícil! He jugat contra tants equips bons que se’m fa difícil escollir-ne només un. Perquè quan, a la meva etapa al Sevilla, m’enfrontava al Barça amb Ronaldinho, Iniesta o el propi Messi, ja patia molt. Sempre m’ho posaven molt malament.

El futbol, la F1... Però la teva autèntica passió, allò que més estimes, és la teva família.

Per a mi, la família és el més important. És el que dóna sentit a la meva vida.

Explicaves, com a curiositat, que a Dinora, la teva dona, no li agrada el futbol i quan us vau conèixer ni ho sabia, que eres jugador.

No ho sabia, no. A hores d’ara, continua sense agradar-li el futbol, encara que ja s’atreveix a criticar-me: “no has de pujar tant per la banda…” (riu).

I Daniel i Victoria.

La meva vida. Els meus fills han donat estabilitat i pau a la meva vida. Em falten paraules per dir com me’ls estimo.

A més del futbol, l’altra gran passió teva són els cotxes.

M’encanta la F1, és un esport que m’atreu moltíssim. També m’agrada molt el bàsquet, especialment l’NBA, per tot l’espectacle que comporta.

Et plantes aquí o en tindràs més?

Em planto aquí, encara que amb la Dinora ja ens hem plantejat d’adoptar en el futur.

Però de moment amb dos ja en tinc prou, perquè a més aquests dos donen guerra per tres o quatre.

Una de les teves màximes virtuts com a jugador és la teva potència física. No pares de córrer durant els noranta minuts i mai no sembla que arribis cansat al final del partit. Genètica o treball? És un do i cal aprofitar-lo. Però no és menys cert que aquest do l’has de cuidar i treballar.

El nostre cos és una màquina, la nostra eina de treball, i s’ha de mantenir sempre en perfecte estat. No es tracta simplement d’arribar i

Si corren com el pare, m’ho puc imaginar. (riu) Doncs si fa no fa…

Juguen a futbol?

Al Daniel li agrada moltíssim i la toca bé.

Jo no el pressionaré perquè sigui futbolista.

Que triï ell què vol ser. Sigui el que sigui jo ho acceptaré, igual que el meu pare va acceptar que jo triés ser futbolista.

DANI ALVES EN XIFRES 100 90 80

% Encerts passades % Éxit driblatge % Jugades Iniciades % Jugades Participa

70 60 50 40 30 20 10 0

03-04

04-05

05-06

06-07

07-08

Sevilla FC %Encert Passades

70

65

73

08-09

09-10*

FC Barcelona 69

72

79

80

7 temporades XIFRES TOTALS 73

%Éxit driblatge

61

61

73

53

62

55

57

60

%Jugades Iniciades

13

11

19

24

25

17

41

21

%Jugades Participa

33

33

44

53

54

43

90

50

Dades estadistiques gràcies a OPTA Sports (@OptaJose) i Digital Video Sport (@DVSSport)

56 esforc.com

esforc.com 57

58 esforc.com

N NOI ESPECIAL

ERNANDO ELASTEGUI

esforc.com 59

Repassant el teu palmarès, la pregunta és obligatòria. ¿Què et falta per guanyar? ¿Què et segueix motivant per competir com si fos el teu primer dia en aquest esport?

Si avui deixés de jugar a padel podria presumir del fet que ho hauria guanyat tot en cada categoria en què he jugat, però encara em queda molta feina per seguir millorant! M’encanta competir i entrenar, així que la motivació és diària.

Sé que gaudiré molt dels títols obtinguts quan no jugui més perquè mentre estigui en actiu només em preocupa una sola cosa: millorar cada dia!

social a causa que és molt fàcil per començar a divertir-te. A més, els preus de les pales i de les pistes són cada cop més assequibles.

Què li falta al padel per acabar de quallar en la societat?

A nivell amateur crec que ja és un esport molt consolidat i que no para de créixer. Potser hi faltaria un programa de televisió en obert per acabar de fanatitzar la gent.

Què diries a la gent que segueix pensant que és un esport dirigit a les elits i les classes altes?

Que una pala de gamma baixa surt per 40 euros i que s’han fet moltíssims poliesportius on jugar val 3 euros l’hora.

Quan em van proposar ser padrí d’una pastisseria del meu poble i d’una escola de padel de nois especials m’ho vaig prendre amb molta responsabilitat i estic penedit de no haver entrat abans en el món dels nois ESPECIALS perquè m’han aportat moltíssim més del que em podia imaginar. I ho dic en majúscules perquè realment són ESPECIALS: no tenen enveja, no tenen rencor, no són gelosos. Totes les misèries que tenim els considerats “normals” aquests nois no ho tenen.

Per això cada dia m’ensenyen coses noves i estic encantat d’estar amb ells!

És difícil poder viure del padel actualment?

Nosaltres per sort tenim patrocinadors que ens permeten dedicar-noshi exclusivament, però quan acabi la nostra carrera esportiva haurem de realitzar una altra activitat com qualsevol persona normal per poder viure.

Tant de bo entri aviat la televisió (hi ha un programa a Teledeporte els caps de setmana, però dura 16 minuts) y poder fer un programa de padel més extens per als jugadors tnier més força a l’hora de negociar amb patrocinadors seria ideal.

Tu, a diferència de molts altres en el món del padel, pots dedicar-li exclusivitat gràcies al patrocini de moltes marques. Això fa que et converteixis una mica en un homeanunci? Com portes aquesta faceta?

Això d’home-anunci és el primer cop que m’ho diuen (i riu). Per sort, a l’estar tant temps com a número 1, et converteixes en un referent de l’esport, però les marques que vulguin fer un anunci amb mi que s’ho pensin bé perquè no sóc especialment guapo (torna a riure).

Per sort, en totes les produccions que hem fet m’he sentit molt còmode, ja que he tingut la sort de treballar amb gent molt professional.

Quina diferència hi ha entre el ranking Pro Tour, en què tu participes, i el de la Federació Espanyola de Padel?

El PPT és un circuit privat on estan els jugadors més competitius. Diguem que és el circuit de major nivell de joc i el que segueixen més aficionats. Seria una espècie de ATP del món del tennis.

Quants anys ens queden per gaudir d’en Bela jugant a padel a aquest nivell?

Tinc 30 anys i espero poder jugar uns set o vuit anys més. Per això entreno i em cuido molt a consciència.

M’encanta la vida de l’esportista professional i quan em retiri ja veurem què faig, però m’agradaria seguir lligat al món de l’esport.

La teva dona no té certa enveja de tot això?

(Riu). Espero que no! Porto més anys amb en Juan Martín que amb la meva dona, però espero que amb el temps aquesta situació s’inverteixi!

Per què sembla que el padel sigui cosa de tres països (Argentina, Espanya i Brasil), i si m’apures, només de dos?

Bueno, hi ha molt bons jugadors a Brasil, així que jo ho deixaria en tres (riu). Potser perquè encara és un esport molt jove al que s’hauria de donar temps per poder contagiar altres països. Jo crec que amb la gran explosió que està tenint a Espanya és possible que contagïi a països limítrofs.

Què et veus fent després?

Em falten algunes assignatures de la diplomatura d’ADE, però no crec que m’hi dediqui. Ho vaig fer perquè m’agrada molt aprendre coses noves cada dia. Però segurament seguiré lligat al món de l’esport.

El padel cada cop és més i més popular al nostre país. A què creus que es deu aquest fet? És un esport d’una gran acceptació

Hem vist que tambié tens una faceta solidària. Explíca’ns una mica com van sorgir aquesta iniciatives i com les portes.

Com ho portes això de ser el millor del món tants anys seguits?

Amb un gran orgull, però per sobre de tot, amb mota responsabilitat, ja que sé que hi ha molts jugadors que voldrien estar en el meu lloc i treballen cada dia per aconseguir-ho. Per això he de treballar des de la màxima responsabilitat.

El padel és un esport molt practicat a nivell amateur o aficionat, però hi ha poc professionalisme. Per què? És l’assignatura pendent del padel professional, però a poc a poc es va aconseguint. Tant de bo d’aquí poc tinguem un programa de televisió on es pugui reflexar el fanatisme que hi ha al voltant de cada torneig, en què s’omplen les graderies amb 3.000 i 4.00 persones.

Sent les parelles de padel una cosa tan efímera, com expliques que en Juan Martín i tu porteu tant temps junts?

Una de les claus fonamentals és que hem tingut èxit des del primer moment.

Fa 8 anys que som la parella número 1 i ara començarem la nostra novena temporada junts. Però, a més, allò que sempre ressalto és que cadascun de nosaltres sap molt bé el paper que compleix dins la parella i cap dels dos vol ser el protagonista.

60 esforc.com

Quins objectius tens per a aquest 2010? En tens algun a llarg plaç?

Intentar mantenir el número 1 del ranking que tenim des de fa vuit anys. A llargo plaç, doncs que les lesions em respectin i que la meva carrera esportiva sigui el més extensa possible, perquè encara em queden molts títols per guanyar!

esforc.com 61

62 esforc.com 140 esforc.com

“HI HA MOLTÍSSIMS JUGADORS QUE VOLEN ESTAR EN LA MEVA POSICIÓ”

esforc.com esforc.com 141 63

M A ònica

guilera

La rosa del desert

Text: Oriol Rodríguez Fotos: Oriol Roca

64 esforc.com

esforc.com 65

La corredora catalana Mònica Aguilera, dues vegades campiona del món de raids, ha estat la guanyadora (la primera catalana en aconseguir-ho) de la 25a edició de la Marathon des Sables, segurament la prova de llarga distància més exigent del món.

Una carrera en què, no només cal estar preparat físicament de forma excel·lent, sinó que, per la seva duresa, també cal estar-ho mentalment, si es vol arribar a creuar la meta final.

Més de 250 quilòmetres a través de les dunes del desert, en només sis dies i amb unes temperatures que poden arribar als 50º C. Una setmana després de proclamar-se guanyadora de la prova, ens vam trobar amb ella perquè ens expliqués amb més detall el seu periple per terres marroquines..

Acabes de guanyar la Marathon des Sables. Com ha estat l’experiència? Única. La veritat és que em feia molta il·lusió participar en una prova com aquesta. Volia fer-ho com a mínim una vegada a la vida… I fixa’t, no només ha estat una experiència personal impressionat, sinó també esportiva. El meu objectiu era colar-me en el podi, no creia que pogués guanyar. Les últimes edicions les havia guanyades una atleta marroquina a qui no hauria pensat mai que pogués donar-li tanta guerra.

Aquesta era la primera vegada que participaves. Esparaves trobar una prova tan extrema?

No. Els qui ja hi havien participat m’explicaven com era, i més o menys me’n vaig fer una idea, però mai no vaig pensar que se’m pogués fer tan dura. A més, ha estat una edició en què hem arribat als 50º C i això, sumat al tipus de terreny, al qual no estem acostumats els corredors d’aquí, i la pressió d’anar al capdavant, ho va fer molt més complicat.

Durant els sis dies de la cursa, quin va ser el moment més dur? N’hi va haver algun en què pensessis en la retirada?

Una vegada superada l’etapa reina, la quarta, de 82,2 quilòmetres, tot el món em deia que ja ho tenia, però encara em quedaven dos dies, de 42 i 21 quilòmetres respectivament, i tenia por que em passés qualsevol cosa: deshidratar-me, una butllofa que arrossegava des del primer dia, un constipat que anava de mal en pitjor, el desgast

66 esforc.com

físic no em deixava sentir-me al cent per cent... Així que vaig patir molt durant la cinquena etapa i, quan la vaig acabar, aleshores sí, vaig saber que ho havia aconseguit. No vaig poder evitar les llàgrimes, llàgrimes de felicitat. Curiosament, l’arribada a la meta d’aquesta cinquena etapa va ser molt més emotiva que la del final de carrera.

control. Mirant el llibre de ruta per saber quan falta, per on vas, quin terreny et trobaràs al proper tram… O bé, intentant deixar la ment en blanc, per evitar que arribin els pensaments negatius, que sempre apareixen: queda molt, fa molta calor, vas al límit de les teves forces, la motxilla pesa massa, el ritme que portes no es l’idoni… i mil coses més.

Què és el que més t’ha ha impressionat i què destcaries d’aquesta ultra prova?

En destacaria els aspectes humans, la companyonia amb la gent de la teva jaima i també amb la resta de participants. Formes una petita família.

Encara que siguin pocs dies de competició sembla que hi hagis sigut tota la vida, amb ells. És inexplicable. La veritat és que acabes sentint autèntica admiració per cada un dels participants. Saps el que estàs patint, així que per a la resta ha de ser el mateix o fins i tot pitjor. És digne d’admiració el que han fet alguns corredors per poder acabar.

Un cop acabada la prova, vas comentar que no hi tornaries a participar. Passats els dies, ¿has canviat d’opinió?

Sí, és cert. Mentre corria pensava, “Mònica recorda com ho estàs passant per no tornar-hi a participar”, i la veritat és que miraria de convèncer qualsevol que hi volgués participar perquè no ho fes. És una carrera en què has d’estar totalment segur de voler anar-hi. Ara que ja fa uns dies que s’ha acabat i amb tota la repercussió que ha tingut, començo a veure les coses des d’una altra perspectiva. O sigui que, no se sap mai. (riu).

"Crec que sóc com sóc per culpa d'aquestes carreres" Passats els primers dies, què pesa més, el cansament físic o el mental?

Són molts quilòmetres i has d’estar molt ben preparat físicament. És una prova molt exigent, i més quan lluites per estar a les primeres posicions i no pots donar descans al cos. Però també és veritat que la ment et pot passar factura. Hi ha gent molt forta físicament que s’enfonsa quan apareixen problemes, així doncs és tan important estar fort físicament com saber encarar la prova mentalment. És una lluita contra el teu subconscient que et va dient que parís.

En una prova d’aquestes característiques, amb interminables jornades, corrent tota sola, ¿com distreus la ment?

Amb petits detalls com ara estar pendent del rellotge per marcar-te el temps per beure aigua o menjar. Calculant els ritmes que portes i el temps que et queda per arribar al següent

Molta gent no acaba d’entendre que pugui haver-hi persones com tu que participen en proves tan extremes com aquesta, portant al límit les pròpies capacitats físiques. ¿Com els ho explicaries? O, dit d’una altra manera, ¿per què ho fas?

Ja fa molts anys que vaig iniciar-me en aquest món i he d’admetre que té cert grau d’addicció. Quan has superat una prova ja n’estàs buscant una altra de diferent en llocs nous, exòtics, amb més quilòmetres… Suposo que és perquè finalitzar cada un d’aquest reptes t’enriqueix molt com a persona. De fet crec que sóc com sóc per culpa d’aquestes carreres.

He après moltíssim: carreres de superació, esforç extrem, de vegades ho passes malament, d’altres estàs eufòrica. Valores les coses de forma diferent, convius amb els companys de forma molt intensa. Això m’ha servit per respectar-los i al mateix temps per fer-me respectar, per aprendre a conviure, per fer i deixar fer. És veritat

esforc.com 67

68 esforc.com

"És una lluita constant contra el teu subconscient que et va dient que paris" que qualsevol activitat portada al límit no és sana, però dins d’aquesta nocivitat, estic segura que el que fem és molt millor que moltes altres addiccions que tots coneixem. Fer esport i, en el meu cas, córrer per la muntanya, és un hàbit que comporta molts beneficis personals, de salut, et relaciones amb la resta i et mous en un entorn natural.

Com vas descobrir el món dels ultra raids?

Jo venia de competir en bicicleta de muntanya i carreres d’orientació.

Estic parlant de l’any 1997. Va ser aleshores quan un equip de noies que volia participar en el Raiverd em va demanar d’unir-me a elles.

Inconscient de mi, vaig accedir-hi.

Durant la primera etapa ens vam perdre; i jo era la responsable de l’orientació! Quan ho recordo, encara ric.

De quin raid guarda un millor record?

He estat dues vegades campiona del món de raids. Va ser una època molt intensa en la meva vida esportiva, els anys 2000 i 2001. Vam lluitar moltíssim per ser el millor equip a la Copa del Món. El treball

i la constància de mesos de dedicació van tenir la seva recompensa. L’equip funcionava molt i molt bé. Van ser dues temporades que sempre recordaré d’una forma especial. També he participat en raids d’expedició, com el Raid Gauloises del Tíbet i del Nepal (vam sortir del Nepal, vam creuar tot el país i vam arribar a la frontera de l’Índia en sis dies de competició), el Raid Gauloises de Kirgystan, el Desafío de la Volcanes (entre Argentina i Xile) o el Ecomotion Pro del Brasil. De tots en guardo molt bons records de moments irrepetibles.

Com es prepara físicament per poder participar en aquestes competicions tan exigents? És necessari fer entrenaments de volum, acumular molts quilòmetres a les cames. Combinar entrenaments llargs de córrer i caminar amb una preparació que podria ser la d’una marató de muntanya. De totes maneres, en algunes persones pot arribar a ser tan important la preparació física com la mental.

Crec que has d’estar molt motivat per participar en aquests ultra trails.

Estar segur que ho pots superar, tenir-ne moltes ganes.

També l’hem pogut veure a televisió participant al programa “Superhuman” de Cuatro.

Se’m va presentar l’oportunitat i al final em vaig animar perquè vaig pensar que seria una bona experiència.

El programa et posava a prova en diferents situacions límit (a l’aigua, sota terra, a gran altura, amb fred, amb son i gana…). Cada setmana havies de passar per diferents proves i anaven eliminat concursants. Vaig arribar a la final i l’última prova va ser una sorpresa per a tots: els mateixos concursants havíem de votar qui crèiem que era el o la “superhumà”. Després de més d’un mes concursant, vaig ser la guanyadora entre les noies.

Quins reptes t’esperen ara?

L’objectiu de la temporada era participar a la Marathon des Sables. No havia volgut planificar la resta de l’any perquè volia veure si em recuperava bé.

M’agradaria prendre part d’algun trail més, però encara no ho tinc decidit. És probable que torni a participar a l’Ultra Trail del Mont Blanc i, si no també m’agradaria participar a la Transalpine.

A l’octubre tenim previst de participar amb l’equip de raids Salomon-Santiveri al Mundial de raids d’aventura, que se celebra a Àvila i a Salamanca. esforc.com 69

esforรง 70 esforc.com

esforc.com 71

El 7 és un número màgic. La suma del 3, allò que és celest, i el 4, allò que és terrenal. Set són els dies de la semana, set les notes musicals, els colors de l’arc de Sant Martí són set, set els pecats capitas, les set meravelles del món… i els set cims, l’odissea que vol dur a terme l’Albert Bosch: coronar els cims més alts de cada continent i les dues zones polars. Un repte que va assolir per primera vegada l’alpinista Dick Bass l’any 1985. Després d’haver participat, una vegada més, set vegades al Ral·li París-Dakar, a més d’haver corregut sobre la seva bici la Titan Desert del 2006 i a peu la Marathon des Sables el 2009, l’Albert Bosch es va proposar dur a terme la seva nova epopeia. I per què? Perquè no respon ell. “No es tracta de pujar només muntanyes, o descalar-les. Es tracta d’afrontar un repte determinat amb un calendari concret, que fa que tot plegat prengui la forma d’un projecte que, de ben segur, tindrà una importància cabdal a la nostra vida. És un repte que vol anar més enllà de la mera sensació de coronar un pic, doncs em permetra acostar-me al des del punt més alt de cada continent de la nostra estimada terra. Viure aventures increïbles, descobrir i conviure amb pobles i races distintes, coneixent idio-

esforç 72 esforc.com

mes, religions i cultures exòtiques en països remots. Durant aquest llarg i exigent viatge pel planeta em sentiré un verdader ciutadà del món, en un periple excitant que unirà la vocació del viatger, amb l’ambició de l’esportista i la passió per les muntanyes”. Actualment l’Albert ha completat sis dels set cims. Va inciar el seu viatge coronant el Kilimanjaro africà de 5.895 metres, seguit de l’Ebrus, el cim més alt del continent europeu amb 5.642. L’any 2008 completà l’Aconcagua (6.959 metres) del continent sud-americà i la Piràmide de Carstensz d’Oceania de 4.884 metres. El maig del 2009 coronà el llegendari McKinley, un cim colossal de 6.194 metres, finalitzant l’any al Mount Vinson de 4.897 a l’Antartida. Una impressionant aventura que l’Albert Bosch està completant metre llegeixes aquestes línies, fent el cim de l’Everest, el més alt de planeta amb 8.848 metres.

esforc.com 73

74 esforc.com

tos

z Fo

gue

drĂ­

l Ro

rio

r/O

aA sto

: Sa ndr

Tex t

esforc.com 75

iol

: Or Roc a

Badalona és sinònim de bàsquet i ho és des de l’any 1930, quan es va crear el Penya Spirit of Badalona (nom que volia retre homenatge al primer avió que va creuar l’oceà Atlàntic, l’Spirit of Sant Louis), avantpassat directe de l’actual DKV Joventut. Des d’aleshores, el club ha sigut constant en el seu objectiu: una aposta ferma pel treball amb el planter. En Pere Tomàs és un d’ells. Nascut a Llucmajor i hereu d’una tradició familiar lligada a l’esport de la cistella, l’aler mallorquí ha seguit la seva formació a les categories inferiors del club verd-i-negre. Internacional amb la selecció espanyola sub16, sub-18 i sub-20, on ha aconseguit quatre medalles de bronze, en Pere és un clar exemple de l’esforç i el treball necessaris per a l’ascens d’una carrera esportiva cap al primer equip. Amb entrenaments dividits entre la LEB Plata amb el CB Prat i l’ACB, Aíto García Reneses el va fer debutar a la competició continental més important, un 16 de febrer de 2008, contra el Baloncesto Fuenlabrada, però va ser el seu substitut, Sito Alonso, qui va apostar per la seva continuïtat al primer equip. Actualment, combina la carrera d’INEFC amb la plaça al primer equip del DKV Joventut. Seguint les seves passes, trobem en Joan Tomàs, el seu germà petit. A punt de fer els divuit anys, el seu nom ja destaca entre les futures promeses del bàsquet estatal i, actualment, com ja va fer en Pere, té un peu al CB Prat i l’altre al primer equip. Ens vam trobar amb tots dos, encara que a l’hora de parlar (seguint l’encertada política del club badaloní en què els menors d’edat no poden tenir contacte amb la premsa), va ser el gran dels Tomàs qui va fer-ho. La cita va ser al Pavelló Olímpic de Badalona, minuts abans d’iniciar l’entrenament i mentre presenciàvem el treball d’una llegenda: Josep Maria “Matraco” Margall, amb joves jugadors del planter.

Sempre vas tenir clar que volies jugar a bàsquet?

La veritat és que vaig provar de jugar a futbol una setmana perquè m’encanta aquest esport. Com que el meu oncle és entrenador, va dur-me a fer una prova, però finalment el meu pare em va convèncer i em vaig decidir pel bàs76 esforc.com

quet. De tota manera, també segueixo molt l’actualitat futbolística.

Ara que estàs més consolidat al primer equip, ¿veus la teva carrera professional dedicada del tot a la cistella?

No, però tant de bo. Sóc conscient que és molt difícil viure molts anys del bàsquet, jugant al màxim nivell. És precisament per això que trobo essencial disposar d’uns estudis per tenir una alternativa si, el dia de demà, no m’hi puc dedicar. De tota manera, el meu desig seria poder seguir jugant a bàsquet i després continuar vinculat a aquest món.

Continues estudiant actualment?

Sí, faig INEFC. El que passa és que, amb els entrenaments, no sempre puc assistir a les classes i ara ho faig una mica a distància.

En els darrers anys heu perdut figures cabdals per a l’equip, com ara Rudy Fernández, Ricky Rubio i Pau Ribas. Com us ha afectat?

Van ser molt importants perquè eren pilars de l’equip. Però s’han fitxat nous jugadors i els que ja hi érem hem intentat fer un pas endavant i fer el possible perquè aquestes baixes no ens afectessin gaire. Va ser complicat refer-se d’aquesta pèrdua perquè són jugadors increïbles, però no podíem centrar-nos en ells, sinó veure els que som i treure el millor de nosaltres.

Continues tenint-hi contacte?

Sí, especialment amb en Ricky i en Pau, encara que amb en Pau és més difícil perquè és a Vitòria, però parlem molt i estem al dia l’un de l’altre.

Darrerament es parla del possible retorn d’en Rudy a l’ACB. M’imagino que t’agradaria poder tornar a compartir vestuari amb ell, oi?

Tant de bo, però no ho crec. Jo només desitjo que tot li vagi molt bé. Ha tingut mala sort amb les lesions, aquesta temporada, però quan està al cent per cent, és un jugador imparable, i tard o d’hora ho acabarà demostrant.

El fet que, en els darrers anys, molts jugadors hagin arribat a l’NBA tant

d’hora, creus que provoca falses expectatives als nois que comencen?

No sabria què dir-te. És cert que per a un noi que comença a jugar a bàsquet l’NBA es veu com un somni, el millor bàsquet del món. Però a mesura que van pujant i arriben a l’ACB i a les lligues europees, molts pensen que és millor quedar-s’hi uns quants anys més i formar-se per poder fer el salt més endavant. És obvi que l’NBA és un objectiu molt atractiu, però crec que és millor fer-se un nom aquí com a jugador. A més, també cal tenir en compte que no tots els jugadors encaixen bé en la filosofia de joc de l’NBA, ja sigui pel físic o per l’estil de joc.

En Ricky és un dels teus millors amics. ¿Com porteu la rivalitat Penya-Barça?

Fem molta “conya” amb aquest tema, però aquest any prefereixo no fer-ne, perquè hi sortiria perdent.

Es parla molt del Josep Franch com a “successor” del Ricky Rubio a la Penya. Tu que has viscut amb el Ricky, ¿veus en el Josep qualitats com per igualar-lo?

Sí que té aquell “morro” i atreviment que tenen molt pocs jugadors, i moltes altres qualitats. Però no m’agrada comparar jugadors Com veus el planter de la Penya?

Molt bé. La Penya és un club que sempre s’ha preocupat per les categories inferiors i la formació dels jugadors joves. Es fa un treball increïble amb els nois, el Josep Maria Margall realitza entrenaments individuals amb molts jugadors. És un luxe poder comptar amb un entrenador com ell que treballa tan a fons aspectes concrets a millorar de cada jugador.

Quins noms joves destacaries?

En David Jelinek, del CB Prat, i en Federico Aguerre, que ve alguns cops a jugar amb nosaltres. Dels júniors, destacaria l’Albert Ventura, el meu germà i el Marko Todorovic, un jugador molt alt i amb molt bona tècnica. N’hi ha molts.

De cada equip, en podria destacar tres o quatre.

Al bàsquet estatal hi ha molts exem-

esforc.com 77

78 esforc.com

ples de germans dedicats al món de la cistella que han arribat a fer-se un nom en competicions d’alt nivell. Recordem casos com els dels germans Jofresa, Grimau, Reyes, Gasol, etc…

Tu i el teu germà Joan seguiu l’estela de la tradició. El vostre cas és resultat de la història familiar?

Sí. Els meus pares jugaven a bàsquet de petits, i el meu pare, fins i tot, va ser entrenador de l’equip del meu poble, a Mallorca. Sempre hem estat connectats amb el món del bàsquet d’una manera o d’una altra.

Ja que has parlat d’ell, ¿com veus el teu germà, en Joan Tomàs? Què és el que en destacaries, com a jugador?

Estic molt content de com li van les co-

ses i que hagi pogut venir aquí. Tot i que no ha tingut gaire sort amb les lesions, aquesta temporada, segur que es recuperarà aviat i tornarà a estar al cent per cent. En destacaria el seu caràcter guanyador. Mai no vol perdre en res, ni tan sols quan juguem a la Playstation.

És difícil de dir, però possiblement el joc exterior i l’alçada per anar al rebot ofensiu i alhora poder córrer al contraatac.

M’imagino que jugueu a l’NBA Live, oi?

No, curiosament som més del Pro Evolution.

I ara?

No tinc un jugador preferit, però intento fixar-me en jugadors de la meva posició, com ara el Pete Mickeal o el Carlos Jiménez.

Per curiositat, ¿quins equip esculls?

El meu germà sempre agafa el Manchester i jo, normalment, el Barça.

Hem parlat de les virtuts d’en Joan. I de tu, ¿què en destacaries?

Quan vas començar, qui era el teu ídol?

Com per a tothom, en Michael Jordan.

El teu cinc ideal de l’ACB? Base, en Ricky Rubio; escolta, en Clay Tucker; aler, en Pete Mickeal; de quatre, en Tiago Splitter; i de cinc, en Henk Norel.

“Va ser complicat refer-se de la pèrdua d’en Rudy, en Ricky i en Pau perquè són jugadors increïbles, però no podíem centrar-nos en ells, sinó veure els que som i treure el millor de nosaltres”.

Pere Tomàs

esforc.com 79

98 esforc.com

sumogp.indd 2

17/05/10 14:43

esforc.com 99

sumogp.indd 3

17/05/10 14:43

82 esforc.com

POL ESPARGARÓ JUVENTUT Text: Oriol Rodríguez. Foto: Oriol Roca

ACCELERADA A les portes de l’arribada del Mundial de Motociclisme al circuit de Montmeló, ens reunim amb Pol Espargaró, un dels màxims aspirants a endur-se el campionat del món en la categoria de 125 cc aquesta temporada. Una entrevista que, lògicament, va anar sobre rodes.

esforc.com 83

Encara que el teu germà, l’Aleix Espargaró, corre a Moto GP, ¿us piqueu?

No, de rivalitat no n’hi ha, perquè no competim a la mateixa categoria.

Ens ajudem en tot allò que podem.

Si l’Aleix, quan corre, necessita la visió d’algú des de fora de la pista, jo sempre sóc molt sincer i ell m’escolta i m’entén. I el mateix a la inversa.

Amb quinze anys, Pol Espargaró es va convertir en el pilot més jove que debutava en un Mundial de Motociclisme. No content amb poder circular sobre l’asfalt dels millors circuits del món, el petit dels Espargaró va tenir la gosadia de sumar els seus primer punts –una vegada més, el pilot més jove en la història de l’esport sobre dues rodes, que ho aconseguia-.

La temporada de 2006 va ser una primera presa de contacte amb la categoria petita, però no suficient per alertar-nos del seu innat talent per obrir gas. Des d’aleshores, el pilot de Granollers no ha fet més que anar escalant esglaons, temporada rere temporada. El 2007, després d’un tercer lloc al circuit d’Estoril, va finalitzar el Mundial en una gens menyspreable 9a posició, la mateixa plaça que ocuparia un any més tard. El gran salt qualitatiu de Pol Espargaró va arribar la temporada passada, en què “Polyccio”, després de pujar al podi en cinc ocasions -dos primers i tres tercers-, va acabar la competició en un més que notori quart lloc. Si continua amb aquesta progressió, 2010 serà la temporada en què Pol Esparagró es coronarà com a nou campió del món dels 125 cc.

molt ràpid i, de moment, les coses em van força bé. Però si continuo treballant, esforçant-me i amb ganes de millorar encara em poden anar molt millor.

És innegable la progressió que has fet des que vas debutar el 2006. De la 20a posició, l’any del teu debut, has passat a la 4a, la temporada passada. ¿Som davant d’un dels pilots amb més futur de la graella?

El pilot amb més futur, no ho sé, perquè ningú no sap què pot passar demà. Però el que sí que tinc molt clar és que actualment em trobo en el millor moment de la meva carrera i ho he d’aprofitar per aconseguir els millors resultats possibles. El futur? No tinc ni idea de què passarà al final d’aquesta temporada ni en les futures. Encara que, lògicament, el meu desig és continuar creixent i pujant a tants podis com sigui possible.

campionat és el de 125 CC”.

Crec que la teva passió per les motos et va arribar per via genètica.

Sí, em ve de família. Al meu pare li agraden molt les motos, fins i tot de jove corria, tot i que com a aficionat. El meu germà i jo hem viscut aquest món des que vam néixer. De mica en mica, quan el pare es va adonar que gaudíem pujant a la moto i que no ho fèiem malament, ens va apuntar a diferents curses. Ho feia sense cap mena d’ambició, només per gaudir tota la família unida. I fins a aquí hem arribat.

Vas començar molt jove competint a enduro. Com ha estat el camí fins arribar als 125 cc?

Molt llarg, tot i que molt ràpid. Vaig començar a enduro, és veritat, i d’allà vaig passar a motocròs. De motocròs a supermotard, després al circuit de motos de 50 cc fins a arribar als 125 cc. Tot ha anat

84 esforc.com

Quin era el teu pilot de referència?

El meu ídol era l’Alex Barros. Sempre el tindré com a mite.

Una curiositat. En el món de la moto se’t coneix com a “Polyccio”. D’on ha sortit aquest sobrenom?

Me’l va posar un amic, per Internet, un dia de xat que ens avorríem. Em va fer gràcia, me’l vaig posar a la granota, després a la moto i així s’ha quedat.

I lluir el 44, a la moto?

L’Alex Barros sempre va dur el 4. Quan vaig debutar al campionat, lògicament no podia portar un número tan alt, així que em vaig decidir pel doble 4.

Com el veus aquest any?

Molt bé, tot i que es troba en una situació molt complicada. A Moto GP la moto és una part molt important i el fet de no córrer en un equip oficial fa que surti amb desavantatge. Però està lluitant. Ha de lluitar al màxim. Estic convençut que tot aquest esforç que està realitzant, tot el que està suant per ser on és, acabarà produint fruits i serà recompensat.

“Ja veurem si dono el salt en el futur, de moment el meu

Quina és la teva prova favorita del Mundial?

Per motius obvis, Montmeló, i després València, l’última prova del campionat.

Totes dues tenen un encant especial.

Montmeló és casa meva. Visc a cinc minuts del circuit i sempre que hi corro ho faig envoltat de familiars i amics.

València, com he comentat, és l’última cursa i ens acomiadem del Mundial. Si les coses han anat bé es sinònim de celebració. Aquestes dues curses són les que marquen el meu mundial, les que encaro d’una manera més especial.

Qui creus que són els teus principals rivals per endur-te el títol d’aquesta temporada?

Nico Terol és un gran rival, una màquina de puntuar. Marc Màrquez va molt fort i Efrén Vázquez també. Tot i que, segurament, al llarg del campionat aniran sortint més pilots i serà un final molt disputat.

T’hi veus, passant a una categoria superior en un futur no gaire llunyà?

Ja ho veurem. De moment he d’estar concentrat en el meu campionat, que és el de 125 cc. Si n’estem contents, ja veurem què fem, si passem a Moto2 o seguim com ara. Actualment estic molt satisfet amb el que faig a 125 i no vull preocupar-me pel que pugui passar en el futur.

Quines creus que són les seves principals virtuts com a pilot?

Destacaria que és un pilot molt sacrificat, que mai no deixa de lluitar per difícil que ho tingui. Sempre intenta superar-se a si mateix i anar al límit, la qual cosa comporta certs riscos, com ara caigudes. Però cal tenir molta ambició i ganes de fer-ho bé.

Tornem a parlar de tu. Tot i que fa anys que t’hi dediques, encara ets un pilot molt jove. ¿Continues amb els teus estudis?

Sí, m’estic preparant per a la prova d’accés a grau superior. Ho porto com puc. És molt complicat compaginar els estudis amb la carrera esportiva, i més en el món de la moto en què sempre estàs viatjant. Mai no ets a casa i quan hi ets, posar-te a estudiar és molt dur. Però bé, estic intentant compaginar-ho i de moment ho estic fent força bé. Què vull estudiar si passo la prova? Segurament alguna cosa relacionada amb el món del disseny gràfic.

Més enllà de les motos, crec que no hi ha cap esport al qual li facis escarafalls.

M’encanten tots els esports. M’agrada estar sempre en actiu. M’apassionen les motos d’aigua, l’snowboard, el pàdel, tot el que tingui dues rodes, el que tingui motor… M’agrada fer de tot, sigui per terra, mar o aire (riu).

esforc.com 85

86 esforc.com

“Em trobo en el millor moment de la meva carrera i ho he d’aprofitar”. esforc.com 87

La Garmin Barcelona Triatló va tornar a reunir els més reputats atletes internacionals. Francesc Gody, certificant el seu excel·lent moment de forma, va ser el guanyador en categoria masculina, mentre que la britànica Jodie Stimpson ho va ser en categoria femenina.

88 esforc.com

esforc.com 89

Francesc Godoy es va convertir en el guanyador de la Garmin Barcelona Triatló després d’una cursa molt disputada en què va acabar imposant-se a Xavi Lobet i a Thomas Springer i es va confirmar com un dels triatletes amb més futur del panorama estatal. Godoy va guanyar la Garmin Barcelona Triatló després d’encapçalar la prova durant tot el recorregut (1.500 metres de natació, 40 quilòmetres de bicicleta i 10 quilòmetres de cursa a peu) amb un temps de 1.44.05. El triatleta català va ser el primer en ambdues transicions i va aconseguir mantenir el liderat sense massa problemes tot i l’extraordinària empenta del veterà Xavi Llobet, meritori

90 esforc.com

segon lloc amb 1.45.33, i de l’alemany Thomas Springer (1.46.01). En categoria femenina es preveia una lluita aferrissada entre les tres grans favorites, Jodie Stimpson, Radka Vodickova i Eva Ledesma, i totes tres van complir fidelment els pronòstics. Vodickova va començar molt forta, va ser la més ràpida en el segment de la natació, superant fins i tot molts dels seus companys de la categoria masculina que competien al mateix temps. La txeca, número u del rànquing europeu per punts, va perdre temps en les transicions i es va veure superada per una altra de les grans del triatló internacional, Jodie Stimpson, que va complir dos excel·lents trams en

la bicicleta i la cursa a peu i que va acabar guanyant la prova. Stimpson, subcampiona del món sub-23 a Gold Coast (Austràlia), va finalitzar amb un temps de 1.52.04, per davant de Vodickova (1.55.14) i de la campiona d’Espanya, Eva Ledesma, que va aconseguir el bronze davant del seu públic amb un crono de 1.57.27. L’Strands.com va ser el guanyador en la modalitat per equips.

Javier Gómez Noya juntament amb el nedador Marco Rivera i el ciclista Mikel Elgazábal van completar una cursa extraordinària, registrant una gran marca de 1.39.41. El podi el van completar els equips De Boer White (1.41.53) i De Boer Elite (1.42.30)

esforc.com 91

esforรง 92 esforc.com

esforรง esforc.com 93

94 esforc.com

El triatleta barceloní, lògicament, es mostrava satisfet després de vèncer la prova, sobretot perquè aquesta es disputava a casa. Un cop creuada la línia d’arribada va declarar que havia volgut planificar “un bon primer parcial nedant al límit des del primer metre, amb la intenció de deixar enrere els grans rivals estrangers, especialment Springer i Becker. Sabia que la natació no és el seu punt fort”. Godoy va formar ràpidament un grup amb uns altres dos triatletes catalans, Xavi Llobet i Santi Pellejero, segon i quart a la general respectivament. “Hem pogut col·laborar al segment de la bicicleta, imposant un ritme molt fort, per marcar les primeres distàncies”, explicava Godoy.

“Els conec molt bé perquè he entrenat amb ells i sabia que tindria possibilitats de guanyar.

He intentat anar al límit al tram de carrera i quan he arribat a l’Arc del Triomf, a meitat del recorregut, ja sabia que la victòria no se’m podia escapar”. Una victòria que qualifica com a “molt especial. Guanyar aquesta triatló és tot un luxe. M’entreno cada dia en aquesta zona i és la meva ciutat; per això estic molt agraït al públic i a l’organització”.

Per part seva, la britànica Jodie Simpson, guanyadora a la categoria femenina i que competia per primera vegada a Barcelona, afirmava que havia estat una cursa perfecta.

“L’organització ha estat molt bé i el suport del públic ha estat increïble. No m’hauria pogut anar millor: he guanyat i he gaudit, així que ja desitjo tornar-hi l’any vinent”.

esforc.com 95

EL TRIATLETA

EL TRIATLÓ ÉS UN ESPORT D’ESTIU, PER AIXÒ NO PATIM GAIRE AMB EL FRED DE L’AIGUA SOTA L’AIGUA SÍ QUE HI HA CONTACTE, DEPÈN DEL NIVELL DE CADASCÚ I DE LA COMPETICIÓ QUE ES PRACTIQUI 96 esforc.com

PER DISPUTAR LA CURSA HAS DE NADAR, PER GUANYAR-LA HAS DE CÓRRER EN EL TRIATLÓ I EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL, SÓC UN DELS MILLORS NEDADORS esforc.com 97

esforรง 98 esforc.com

EL CICLISME ÉS UN DELS ESPORTS EN QUÈ MÉS M’AGRADA ENTRENAR TINC UN BON NIVELL DE BICICLETA I M’AGRADA TRENCAR LES CURSES AMB LA BICI SÓC UN CICLISTA QUE NO ES RENDEIX, I SI PUC GUANYAR LA CURSA AMB LA BICI I DESPRÉS RELAXAR-ME A LA CURSA A PEU, MILLOR LA MÀQUINA DEL TRIATLÓ SÓN LES CAMES, PERÒ UNA MAL MANTENIMENT DE LA BICICLETA ET POT DEIXAR FORA

esforç esforc.com 99

QUAN CORRES NOMÉS PENSES EN QUANT FALTA I EN LA DISTÀNCIA QUE HI HA ENTRE TU, EL DE DAVANT I EL D’ENRERE SÓC UNA PERSONA AMB ELS PEUS A TERRA, HUMIL, TREBALLADOR... NINGÚ NO M’HA REGALAT RES EL TRIATLÓ ÉS UN ESPORT MOLT EXIGENT EN QUÈ TENS QUE ESTAR SEMPRE PENDENT DE TU MATEIX EL TRIATLÓ ÉS EL MEU TREBALL I, AIXÍ COM HI HA GENT QUE VA A L’OFICINA, A MI EM TOCA NEDAR, ANAR AMB BICICLETA I CÓRRER MOLT PER SER UN BON CORREDOR DE TRAITLÓ HAS DE TENIR UN COS D’ATLETA: PRIM, MUSCULAT, GAIREBÉ COM UN ATLETA DE FONS PER SER TRIATLETA HAS DE TENIR CONDICIONS I ENTRENAR MOLT esforç 100 esforc.com

esforรง esforc.com 101

Text: Oriol RodrĂ­ gue zF

oto s: Al fr

ed o Fe

rr e ri

Jo a

n

102 esforc.com

M

so ae

esforc.com 103

104 esforc.com

esforc.com 105

El sis de juny de 2009, la USAP conqueria la seva setena lliga francesa de rugbi en imposar-se a l’ASM Clermont Auvergene a l’Stade de France de París per 22-13. Un trofeu llargament desitjat pels arlequinats, després de cinquanta-quatre anys de sequera i unes quantes finals perdudes. Un any més tard, tots dos equips es van tornar a veure les cares en la seva lluita per alçar l’Escut de Brennus.

La del 2009 va ser una temporada carregada d’il·lusions per a la USAP. Per trencar amb cinc dècades que feia ja que el conjunt de la Catalunya Nord no guanyava el Top 14, la lliga francesa de rugbi, així com per conquerir per primera vegada la Heineken Cup, la principal competició europea en el món de la pilota ovalada, el club de Perpinyà va comptar amb els serveis de Dan Carter, l’obertura neozelandès, considerat per molts el millor jugador de rugbi del món. Però Carter, per compromisos amb la seva selecció, no va poder incorporar-se a les files de la USAP fins a finals del mes de desembre de 2008, quan els arlequinats ja no tenien cap opció a la competició europea. Encara pitjor, al cap de pocs dies de començar a defensar la samarreta dels de Perpinyà, l’All Black va patir una inoportuna lesió al taló d’Aquil·les que el va allunyar dels terrenys de joc per a la resta de la temporada. Lluny d’enfonsarse, l’equip va seguir amb pas ferm fins a assolir el seu objectiu final, i el 6 de juny, en un Stade de France ple de senyeres, va rememorar conquestes pretèrites en vèncer per 22-13 al quinze de Clermont.

El passat mes de maig, la USAP es

106 esforc.com

trobava en condicions de repetir la seva gesta. El conjunt de sang i or ha comptat gairebé tots els partits de la lliga regular per victòries, i ha finalitzat el torneig en la primera posició amb 80 punts, els mateixos que el Toulon, però superant-lo per una gràcies a la diferència de punts anotats i a un major número de bonus per assaigs realitzats. En la semifinal disputada a l’estadi La Maison de Montpellier va aconseguir vèncer el Touluse per 21 a 13. Ja classificat per a la final, l’esperava l’ASM Clermont Auvergene, el mateix rival que l’any anterior, un equip tocat per un malefici, ja que fins al moment havia perdut les deu finals a les quals havia arribat.

La cita va ser el 29 de maig, una vegada més a l’Stade de France de París. Aquesta vegada, però, els homes entrenats per Jacques Brunel no van poder imposar el seu joc i van caure per 6-19. La USAP no podia revalidar el títol, i Clermont acabava amb un història que havia estat molt injusta amb ells.

Clermont encarrilava la victòria en els primer minuts de joc. Després d’un xut a pals de Morgan Parra i un assaig de Napoleoni Nagala, els occitans s’avançaven per 0 a 10. El quinze de Perpinyà reaccionava abans d’arribar al final dels primers 40 minuts, gràcies a dos xuts a pals de Jérôme Porical. 6-10. Al segon temps, el mateix Porical podria haver ajustat més el marcador, però va errar els dos xuts a pals de què va disposar, tot el contrari del Clermont, que amb dues transformacions i un drop transformats feien pujar al marcador el definitiu 6-19. Finalment, l’escut de Brennus enfilava el camí a Clermont-Ferrand.

esforc.com 107

108 esforc.com

esforc.com 109

ALAN 110 esforc.com

BRENTON I ALAN CABELLO FRATERNITAT SOTA L'AIGUA Fotos: Víctor Salgado

BRENTON

esforc.com 111

''Del Brenton, jo en destacaria el gran nivell tecnic, la constancia en la recerca de les seves fites i l'alegria que transmet en el dia a dia''. dia''. alan Cabello. esforรง 112 esforc.com

''L'Alan, per damunt de tot, es un guanyador nat. Aixi que es llanca a l'aigua, ja mira de ser el millor''.

Brenton Cabello. esforรง esforc.com 113

Per als germans Cabello, Brenton i Alan, la natació no és només un esport, és un estil de vida. Podríem dir que els nedadors del Club Natació Sant Andreu, uns dels màxims valedors al costat de noms com Aschwin Wildeoer, Erika Villaécija o Mireia Belmonte de la natació a casa nostra, van néixer dins d’una piscina. Com ells mateixos confessen, la natació els ha educat, amb la natació han madurat i la natació els ha donat uns valors com el sacrifici, la constància, la responsabilitat, el treball en grup… molt apreciats en la societat d’avui en dia. Ens vam reunir amb ells al seu retorn del XI Campionat d’Espanya de Natació, celebrat a Màlaga a mitjan abril i avantsala de l’Europeu de Natació que el proper mes d’agost se celebrarà a Budapest.

Crec que no és exagerat dir que tu, Brenton, ja començaves a sobresortir com a nedador a la guarderia.

Brenton: Sí. Una monitora de natació li va dir als meus pares que flotava més del normal per a un nen de la meva edat.

Els va comentar que seria un bon nedador i que m’apuntessin al Club Natació El Masnou per fer cursets. Com que volien que aprengués a nedar, m’hi van apuntar. Dels cursets vaig passar al club, entrenant amb freqüència i d’allà vaig començar a fer curses. Als tretze anys vaig passar al Club Natació Sant Andreu, on sóc encara.

Amb un germà gran com el teu, m’imagino que tu, Alan, et vas veure gairebé obligat a seguir les seves passes.

Alan: Als nou mesos anava amb la meva mare a fer un curs per a nadons, perquè de ben petit perdés la por a l’aigua. Als quatre vaig començar a fer cursets de natació al Natació El Masnou, perquè teníem piscina a casa i els meus pare volien “estar més tranquils”. I als sis anys vaig entrar a l’equip de natació.

Quina relació tenen els germans Cabello sota l’aigua?

Brenton: La veritat és que des que els dos som a l’elit de la natació, “en el mateix nivell”, tenim una complicitat molt important. Ja no és una relació normal de germans sinó que el fet de passar moltes hores junts al dia, braç a braç per aconseguir un mateix somni, fa que hi hagi un lligam molt més fort. El respecte i orgull que ens tenim, fa que, veient com competeix l’altre, gaudim molt més del nostre esport.

Alan: Jo sempre dic que a l’hora de com-

114 esforc.com

petir, a l’aigua no tens amics ni germans.

A l’hora de competir la rivalitat ha de ser màxima, igual que amb qualsevol altre rival. Però, una vegada aturat el cronòmetre, sempre busco ràpidament el seu resultat com si es tractés de mi mateix.

La relació que tenim és molt bona.

Més enllà d’aquesta rivalitat en la competició, suposo que, en els entrenaments, us deveu ajudar i donar consells.

Brenton: Doncs sí. A més a més, nedem la mateixa prova, i això és un gran avantatge per a tots dos.

Quan l’Alan encara creixia com a nedador, jo podia ensenyar-li els secrets i les maneres de nedar que jo havia après amb els set anys de diferència que hi tinc. La veritat és que hem tingut molta sort de poder compartir aquest camí en la natació; mai no hem estat sols, en un esport tan individual com aquest. També hem competit moltes vegades amb acords previs (riu), jugant entre nosaltres, sabent els punts forts de l’altre: ara vaig més fort, ara afluixo, ara li porto avantatge, etc. Fets que ens han donat molt bons records.

Alan: Sense el meu germà no hauria arribat on he arribat. Ell té set anys més que jo i això, gràcies als seus constants consells, ha fet que jo anés un pas al davant.

Tot el que ell ha anat aprenent per si mateix, m’ho ha ensenyat a mi.

Seguiu la mateixa rutina d’entrenaments?

Brenton: Sí. Normalment ens aixequem una mica abans de les set, per començar l’escalfament a les set i l’entrenament a un quart de vuit. Quan acabem l’entrenament, que sol durar dues hores, anem a esmorzar. Després tenim una estona lliure fins a l’hora de dinar, aprofitem per descansar, estudiar o anar a classe. Alguns dies també fem tractament de fisioteràpia. Després dinem i a les tres, altra vegada a entrenar. Entre un i dos quarts de sis comencem el gimnàs. Generalment fem entre una i una hora i quart de treball físic. En acabar, tornem a tenir una estona lliure abans de sopar durant la qual aprofitem per anar a classe, descansar... Després, a sopar i a dormir. En una setmana normal fem deu sessions d’aigua i sis de gimnàs. S’hi inclouen peses, treball de flexibilitat, propiocepció... Això signifiquen uns 14.000 metres al dia en setmanes de màxim volum d’entrenament. Com a anècdota podríem dir que hem arribat gairebé als 100 km en una setmana!

Quina qualitat us agradaria tenir de l’altre?

Brenton: L’Alan, per damunt de tot, és un guanyador nat. Així que es llança a l’aigua, ja mira de ser el millor. Això és, sens dubte, una qualitat que l’ha portat a aconseguir els èxits. També és molt treballador i té molta capacitat de sacrifici; qualitats indispensables en la natació.

Alan: Jo en destacaria el gran nivell tècnic, la constància en la recerca de les seves fites i l’alegria que transmet en el dia a dia. En qualsevol moment et pot arrencar un somriure i fer que les coses siguin molt més fàcils.

Quins reptes us esperen en el futur més immediat?

Brenton: Durant cada temporada hi ha un seguit de competicions importants, ja siguin Europeus, Mundials... però l’objectiu principal és poder participar junts en els Jocs Olímpics de Londres al 2012. Crec que compartir una olimpíada amb el meu germà, seria l’única cosa que superaria la millor experiència de la meva vida, que va ser poder participar en els Jocs Olímpics de Pequín.

Alan: El gran repte a llarg termini són els Jocs Olímpics de Londres 2012. Durant el camí, tenim objectius per anar assolint que ens portarien pel bon camí amb vista a la preparació per Londres, com són els campionats d’Europa i del Món.

La natació és un esport que, més enllà de personatges aïllats com Mark Spitz, no ha generat grans figures mediàtiques. M’imagino que la irrupció d’un personatge com Michal Phelps només pot ser positiva per a aquest esport.

Brenton: La veritat és que un personatge com ell, un home que pot guanyar vuit ors en una mateixa Olimpíada, fa de revulsiu per al seu esport, fa que es parli de natació, i això es bo per a tots. És el millor nedador de la història?

Brenton: No només el millor nedador de la història sinó el millor esportista de tots els temps! Un home que pot aconseguir vuit medalles d’or en una Olimpíada, batent rècords mundials, avui en dia on l’esport s’ha professionalitzat totalment, fa que sigui el millor de tots els temps. Mai ningú no ho tornarà a aconseguir.

Alan: Ho ha estat demostrant any rere any, batent rècords en les proves principals i fins i tot en secundàries: Però la consagració va ser a Pequín. Vuit medalles d’or en uns Jocs Olímpics és una cosa impensable per a cap altre nedador. No crec que arribem a veure mai ningú amb possibilitats d’igualar aquesta fita.

esforc.com 179

Jamie Dwyer - HC Bloemendaal

Text: Marc Morat贸 Fotos: Alfredo Ferrer

116 esforc.com

L’Euro Hockey League 2010 va tenir el seu penúltim capítol a Rotterdam durant el passat mes d’abril, on el Real Club de Polo de Barcelona aconseguia classificar-se per disputar la Final Four que es jugaria el 22 i 23 de maig a Amsterdam, sens dubte, la capital europea de l’hoquei herba.

El conjunt barceloní va aconseguir el seu passi a la final al costat de tres dels pesos pesats de l’hoquei europeu. El primer d’ells, amb qui es veuria les cares a les semifinals, és el tot poderós Hamburg, que té a les seves files jugadors internacionals com Moritz Fürste o Carlos Nevado, tots dos companys de selecció del jugador del Polo Mathias Witthaus. L’altra semifinal, amb un pronunciat accent holandès, el partit de màxima rivalitat en què es veurien les cares l’Amsterdam i el Rotterdam; dos conjunts de gran nivell i molt igualats.

Els de la capital holandesa compten amb el concurs d’autèntics especialistes en el llançament de penalts còrners, com el veterà jugador internacional Teake Taekema. Mentre que els de Rotterdam tenen el golejador de la selecció holandesa Jeroen Hertzberger i l’australià incombustible Mark Knowles. Per als quatre equips, el passi a la Final Four va ser un gran premi a la temporada realitzada. esforc.com 117

Pau Quemada - R.C. de Polo

Malauradament, el camí en la competició va ser més curt per al sentants de l’hoquei herba català. En el KO16 de Rotterdam, el Clu seguir passar als vuitens de final, en caure davant dels amfitrion va anar l’Atlètic Terrassa, que va guanyar el Gruwland Pozan de tens, però va perdre amb el botxí de l’Egara a quarts. Aquesta fas comptar amb una gran quantitat de fotògrafs acreditats, entre el fredo Ferrer, autor de les imatges d’aquest reportatge, a qui volem agrair la feina, testimoni gràfic d’una competició que ha significat un pas endavant per a l’hoquei herba internacional.

118 esforc.com

Pol Amat - Club Egara Teun de Nooijer Pere Castelló - At. Terrassa

ls altres dos repreub Egara no va aconns. Un pas més enllà e Polònia, a vuise de l’EHL va lls, Alm

esforc.com 119

120 esforc.com

Christopher Zeller

Xavier Ribas- At. Terrassa

Quico Cortés - Club Egara

A la primera semifinal, en un partit que va acabar sent apassionant, que no es va decidir fins a la tanda de penals. El Polo va començar dominant el marcador per 0-2, però els alemanys van ser capaços de capgirar el marcador a la segona meitat. Després d’una pròrroga sense gols, el porter de l’Hamburg, Nico Jacobi, es va convertir en l’heroi del matx en aturar les tres penes màximes llançades pels catalans. Una victòria que duia l’Hamburg a jugar la seva tercera final consecutiva de l’EHL. En el duel holandès, va ser el Rotterdam qui va aconseguir una plaça a la gran final en vèncer els amfitrions de l’Amsterdam per 3-4. Diumenge 23 es disputà el partit més important del calendari d’hoquei herba europeu pel que fa a clubs. L’Hamburg va acabar conquerint el trofeu en guanyar per 3-1 a l’Amsterdam. És el tercer títol del conjunt alemany en quatre anys, també campió en les temporades 2007 i 2008. esforc.com 121

SOUTH

AFRICA

2010

Text: Dani G. Mallabrera

El proper 11 de juny a les 16h, l’amfitriona Sud-àfrica i Mèxic obriran la 19a edició de l’espectacle esportiu més gran del planeta, amb el permís dels Jocs Olímpics. Només una de les trenta-dues seleccions participants aixecarà la copa del Mundial de Futbol, exactament un mes després.

122 esforc.com

esforc.com 123

Des que tretze països es van disputar a l’Uruguai la primera copa, han hagut de passar vuitanta anys perquè un Mundial es tornés a jugar a Àfrica.

Si el de rugbi celebrat el 1995 va ajudar a tancar les ferides internes al si d’una societat sud-africana que acabava de sortir de l’apartheid, el de futbol hauria de suposar un pas decisiu en la projecció internacional del país i, per extensió, de tot el continent. De la mateixa manera que a Sud-àfrica li pertoca demostrar que Àfrica és capaç d’organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, segurament, els aficionats locals també donaran suport a qualsevol altra nació africana, presumiblement Costa d’Ivori o el Camerun, que pugui discutir la tradicional supremacia del futbol europeu i sud-americà. En aquest sentit, el favorits vénen a ser més o menys els de sempre. És a dir, els països que ja han guanyat algun Mundial prèviament, amb l’única excepció de l’Uruguai, a més de dues seleccions que, per la qualitat de joc, també en tenen totes les possibilitats: Holanda i, sobretot, l’última campiona d’Europa, Espanya.

Groc o vermell?

Espanya mai no havia sigut tan favorita. Sent una de les grans potències del món pel que fa a clubs, fins fa poc la seva selecció havia tingut un paper secundari a les grans cites internacionals i, normalment, veia frustrades les seves expectatives a quarts de final.

Ara ja no. Fa dos anys que la “roja” es va treure de sobre una pesada llosa en conquerir amb autoritat i un joc atractiu l’Eurocopa per segon cop en la història.

Després que Casillas i companyia alcessin la copa a Viena, la selecció espanyola ha assimilat amb naturalitat el canvi de seleccionador. Des de novembre de 2006, Espanya només ha perdut un del quaranta-cinc partits que ha jugat: la semifinal de la Copa Confederacions, celebrada també a Sudàfrica ara fa un any, davant del Estats Units. Amb Del Bosque s’ha perpetuat l’extraordinària ratxa de resultats iniciada amb Luis Aragonés, presentant uns números extraordinaris i un joc amb consonància durant la fase de classificació (deu victòries en deu partits; vint-i-vuit gols a favor i cinc en contra) i els amistosos de preparació, en guanyar rivals com ara França o l’Argentina.

Amb el joc al primer toc, de combinació “made in Barça”, dut a terme per

124 esforc.com

jugadors com Xavi, Iniesta, Busquets o Cesc, un tàndem de davanters letals i decisius com Villa i Torres i una envejable nòmina de porters amb Casillas, Reina i Víctor Valdés. L’únic dubte és l’estat de forma d’Iniesta, Cesc i Torres després de les lesions que han patit al tram final de la temporada. Si hi ha un Mundial que pot guanyar Espanya, és aquest.

La gran amenaça de la “roja” vesteix de groc. Van ser els anglesos els que ho van inventar, però si hi ha una selecció al món que sigui sinònim de futbol és la del Brasil. Només Itàlia amenaça la condició de potència històrica que ostenten els pentacampions, que van guanyar el títol els anys 1958, 1962, 1970, 1994 i 2002. Sinònim de futbol fantasia, alegre i preciosista, el Brasil es vesteix actualment amb el sobri rigor implantat per Dunga, aquell mig centre una mica tosc que va guardar les espatlles de Romario i Bebeto al Mundial dels Estats Units. Tot i que astres en declivi com Ronaldinho o Ronaldo hi seran absents, a les seves files no hi manquen cracs com Robinho, Kaká, Maicon o Dani Alves. Però segurament la constel·lació d’estrelles no brilla tant com la d’equips campions del passat o fins i tot d’alguns que no ho van ser, com ara els d’Espanya 82 o França 98. Això no significa que el Brasil sigui menys favorit. El rocós estil que Dunga ha imprès a l’equip sembla, de vegades, més alemany que brasiler, però l’avalen les xifres i els títols, com la Copa d’Amèrica de 2007 o l’última Copa Confederacions. Sòlid en defensa, tàcticament disciplinat i amb una tècnica superdotada que va impresa al seu ADN, el seu equip ofereix una combinació guanyadora i s’erigeix en el principal escull dels de Vicente Del Bosque en el camí cap al títol. Sense cap mena de dubte, Espanya-Brasil seria la final somiada.

De la màgia de Messi a la disciplina de Capello

TDesprés d’una fase de classificació propera al desastre i amb episodis vergonyosos -com el de la derrota per 6 a 1 contra Bolívia o les declaracions de Maradona contra la premsa després de l’agònic últim partit que li va valer la classificació davant de l’Uruguai-, l’Argentina ha fet net i es presenta a Sud-àfrica amb totes les opcions intactes. És veritat que el joc ofert per l’“albiceleste” sota la direcció del Pelu-

esforc.com 125

sa no es garantia de res, però no és menys cert que les grans potències es transformen quan arriba l’hora de la veritat. No se sap molt bé a què juga l’Argentina, però ningú amb dos dits de front pot descartar del ventall de màxims favorits un equip amb jugadors de la dimensió de Tévez, Agüero, Higuaín, Mascherano, Zanetti, Diego Milito o Di María envoltant el millor jugador del planeta. A Messi només se li demana que guanyi un Mundial per elevar-lo a l’Olimp dels déus al costat de Maradona i Pelé. Va ser infravalorat a Alemanya 2006 i ara té la primera oportunitat real per aconseguir-ho. Tot dependrà de si el seleccionador sap (o vol) fer-lo sentir còmode, protegit i estimat, tal com passa al Barça i amb excel·lents resultats. I si això no passa, tampoc s’ha de descartar que Messi guanyi el Mundial tot i Maradona. Seria el tercer Mundial de l’Argentina, després dels de 1978 com a amfitriona i de 1986 a Mèxic.

Sense haver conquerit cap títol europeu, el prestigi internacional de la selecció anglesa se sustenta en el Mundial que va guanyar a casa seva l’any 1966. Des d’aleshores, la sort ha evitat els anglesos, i potser per això, per encarar la cita sud-africana, s’han encomanat a un tècnic que no creu en la deessa Fortuna sinó en el treball i la disciplina més espartana, com és Fabio Capello. L’eficaç tècnic italià és l’autèntic líder d’un equip farcit d’estrelles que té el repte d’assolir uns resultats que estiguin a l’altura de la que molts consideren la lliga més competitiva del món dels darrers anys, la Premier League. Una esquadra amb jugadors com Rooney, Gerrard, Lampard o Terry ha d’aspirar a tot, però abans haurà de trencar amb una maledicció similar a la que tenia Espanya abans de conquerir l’última Eurocopa; la de caure a quarts de final. No és aquesta l’única cosa que envegen els anglesos als espanyols. Capello mataria per tenir els mals de cap de Del Bosque a l’hora de decidir quins porters s’endú al Mundial. Fa anys que la porteria anglesa està òrfena d’un porter de gran volada, i això es pot pagar molt car en un Mundial.

Competitius fins al final

Tot el món sembla estar d’acord que el futbol italià no passa pel seu millor moment. Les més grans estrelles del firmament ja no juguen en la que fins

126 esforc.com

no fa gaire es considerava la lliga més potent del món, ni tampoc s’hi disputen els partits de futbol més emocionants i atractius. Però la seva situació no és gaire pitjor a la de fa quatre anys, i aleshores Itàlia es va acabar proclamant campiona del món (després dels títols de 1934, 1938 i 1982). La selecció ha tornat a confiar en l’home que la va dur al capdamunt, Marcello Lippi, després de caure contra Espanya a la tanda de penals dels quarts de final de la passada Eurocopa. Al seu costat hi seran pràcticament els mateixos de sempre (Buffon, Cannavaro, Pirlo, Gattuso, Zambrotta, Grosso, Camoranesi…), formant un equip amb molt poca saba nova, però immillorable si es tracta de representar l’actual estat de decadència del Calcio. Per confirmarho, la seva actuació a la passada Copa Confederacions no va ser pas encora-

tjadora, però si una cosa ha demostrat la història és que els “azzurri” no necessiten jugar bé per guanyar i que la seva és la selecció més competitiva del planeta. Allò que va dir el magnífic davanter anglès Gary Lineker que el futbol el juguen onze contra onze i sempre guanya Alemanya també es podria aplicar a Itàlia. (Hem de recordar quins països han tingut representació a l’última final de la Champions League?).

Precisament va ser a Itàlia on Alemanya va guanyar el seu últim Mundial ara fa 20 anys. La freda estadística dicta que als alemanys ja els toca guanyar la seva cinquena copa mundial. Sobre-

tot tenint en compte que l’últim torneig que van guanyar va ser l’Eurocopa del 2006. No hi ha grans estrelles en el combinat alemany, menys encara sense un Ballack que no podrà anar a la cita mundialista per lesió, però sí un conjunt jove que va fer un gran paper al darrer Mundial, on va caure a les semifinals, i a l’última Eurocopa, on va arribar a la final. El tècnic Joachin Löw apostarà per una combinació d’experiència i joventut, personificada en jugadors com l’etern Klose i en noves perles com ara Özil, per donar guerra fins a l’últim sospir.

Dubtes i esperances

Si no hagués estat pel crèdit guanyat amb el sub-campionat de l’últim Mundial, segurament Raymond Domènech no seguiria al capdavant del combinat francès (de fet, moltes veus diuen que serà el darrer torneig de Domènech com a entrenador, que serà substituït per l’actual entrenador del Girondins de Bordeus i exjugador del FC Barcelona, Laurent Blanc). Els gals tenen un equip farcit de futbolistes de primeríssim nivell però que no ha sabut plasmar el seu potencial en el terreny de joc, classificant-se per al Mundial in extremis davant d’Irlanda amb un molt polèmic gol amb la mà d’Henry. El seleccionador continua confiant cegament en el davanter, encara que la banqueta del Camp Nou hagi estat el seu hàbitat natural aquesta temporada. Al seu costat, un altre veterà com Anelka, mentre que Benzema, que no ha respost a les expectatives en la seva primera temporada al Reial Madrid, no serà a Sudàfrica. La irrupció del porter Lloris ha estat una bona notícia per als “bleus”, que també compten amb defenses de garantia com ara Evra, Abidal, Gallas o Sagna, o de destrucció i creativitat al mig del camp amb gent com ara Lass Diarra, Toulalan, l’elegant Gourcuff o un Ribery que ha viscut una temporada convulsa. Són arguments per ser optimistes, però si ens hem de guiar per les sensacions transmeses en les fases de classificació i d’eliminació de grups de l’última Eurocopa, tot sembla indicar que els francesos hauran de seguir somniant amb Zidane i aquell Mundial del 98.

Els anys passen i Portugal, semifinalista fa quatre anys, continua presentant la seva candidatura a fer alguna cosa gran. Té com a gran líder l’únic súper crac, capaç d’apropar-se a l’estela de

esforc.com 127

Messi, Cristiano Ronaldo, però li continua faltant el mateix que a les altres seleccions lusitanes dels darrers deu o quinze anys: un 9. L’absència d’un autèntic killer de l’àrea ha estat una llosa per als portuguesos: Però no hi ha dubte que l’estrella blanca té prou gol com per suplir aquesta carència, a més de ser capaç de carregar amb l’equip en qualsevol moment. Les possibilitats de Portugal depenen en gran part d’ell i del recolzament de jugadors com ara Deco, Moutinho, Simao o Nani al mig del camp. És dubte l’estat de forma de l’altre madridista de la selecció, el central Pepe, que va patir un lesió greu el passat mes de desembre. Però la defensa no hauria de ser un problema si tenim en compte que tenen jugadors com ara Bosingwa, Carvalho o Bruno Alves. Al davant, en canvi, ni Nuno Gomes ni Hugo Almeida semblen estar a l’altura. El grup dirigit per Carlos Queiroz no ha brillat en la fase de classificació, així que tot apunta que Portugal es jugarà amb Costa d’Ivori el segon lloc del grup de la mort, per acompanyar el Brasil a la següent fase. En aquest cas, es preveu un bonic duel ibèric entre Espanya i Portugal vuitens de final.

Holanda és l’eterna candidata a campiona del món. El futbol li deu un Mundial a la selecció “orange” des de 1974 i la màquina de futbol total liderada per Johan Cruyff. Fidels al seu estil de joc sempre atractiu i a l’atac. Bona part de les seves opcions passen per les botes d’Arjen Robben i Wesley Snejder, dos jugadors que amb les seves excel·lents temporades han demostrat l’error que va cometre el Reial Madrid deixant-los marxar l’estiu passat, i que han portat el Bayern de Munic i l’Inter de Milà, respectivament, a dalt de tot del futbol continental pel que fa a clubs. El dubte és saber si el jugador de l’Arsenal Robin Van Persie arribarà a temps a la cita i en quines condicions ho farà.

L’altre gran handicap d’Holanda és l’absència d’un davanter equiparable als Van Basten, Bergkamp o Van Nistelrooy del passat, si bé Huntelaar intentarà demostrar que mereixia més minuts abans al Madrid i ara al Milan.

Amb dret a sorprendre

Darrere els grans favorits, hi ha uns quants equips que podrien donar una sorpresa i arribar lluny, de la mateixa manera que ho van fer Turquia o Corea del Sud al Mundial del 2002 o Croàcia el 1998. Aquesta vegada i per raons

128 esforc.com

òbvies, s’han de tenir presents, més que mai, les seleccions africanes. Els amfitrions tenen opcions pel simple fet d’acollir el Mundial. Sense tenir els grans noms d’altres equips del continent, el suport del públic serà la principal arma dels “bafana bafana” que podrien arribar a vuitens si França i Mèxic es despisten. Tot i el seu decebedor paper en la darrera Copa d’Àfrica, Costa d’Ivori aspira a arribar més lluny que mai després de l’experiència adquirida el 2006. Amb Drogba i Kalou com a referents a l’atac, els germans Yaya i Kolo Toure i Eboué a la contenció i un equip íntegrament format per futbolistes criats a les millors lligues europees, només la mala sort de coincidir al mateix grup del Brasil i Portugal podria evitar el seu passi a la següent ronda.

Si aconsegueixen funcionar com un equip ben conjuntat i eviten els errors de concentració en què solen a caure els equips africans, els elefants poden ser temibles. El Camerun és l’altra gran potència futbolística de l’Àfrica negra.

Samuel Eto’o n’és el líder indiscutible, seguit per Song, Makoun o Emana, encara que amb els “lleons indomables” no han brillat tant com amb els seus grups. El mateix passa amb Nigèria que actualment no té el potencial d’aquella selecció de finals dels 90, tot i tenir jugadors com Jon Obi Mikel o Martins. La Ghana d’Essien no aixeca tantes expectatives, però totes dues seleccions tenen al seu abast el segon lloc en els respectius grups.

Algèria serà l’única representant magrebina. Després d’haver eliminat a la repesca l’actual campiona africana, Egipte, ser a Sud-àfrica és tot un èxit i actuar sense pressió li dóna opcions d’arribar a vuitens. La seva gran rival serà, suposant que Anglaterra no tingui problemes al grup C, la sorprenent Eslovènia, botxi de Rússia a la repesca, i uns Estats Units que han mostrat una gran progressió en els darrers anys. No és casualitat que hagi estat l’únic equip que ha guanyat a Espanya en els darrers tres anys i mig, fent les coses molt difícils al Brasil, en la final de la Copa Confederacions. Disciplinats i molt coratjosos, els nord-americans són un os difícil de rosegar, tot i tenir com a líder un jugador fi i elegant com és ara Landon Donovan. Els seus veïns mexicans, entrenats per Javier Aguirre, tenen com a objectiu arribar als quarts de final. Els seus jugadors més famosos juguen a Europa (Guardado, Márquez, Vela…), però el bloc està format per jugadors de

la lliga nacional, no massa coneguda en aquesta banda de l’Atlàntic però molt competitiva. A més de francesos i sudafricans, hauran de barallar-se també amb l’Uruguai. La bicampiona del món (1930 i 1950) confia en la mortífera parella de davanters formada per Forlán i Luis Suárez per tornar a reviure la glòria de temps llunyans. No tenen gaire cosa més, però si treballen fi… Xile és un altre dels equips americans que cal tenir molt en compte. Marcelo Bielsa ha tingut temps de muntar un combinat compacte i perillós. Hi destaca el saragossista Suazo, però no espanten tant per les individualitats com pel bloc sàviament conjuntat per l’entrenador argentí. Ni Suïssa ni Honduras tenen opcions de jugar els vuitens de finals si a Sud-àfrica els xilens es comporten igual que a la fase de classificació, i Espanya farà bé de no confiar-s’hi. Com ells, el Paraguai també es va quedar a un punt del Brasil en la lligueta sud-americana.

Santa Cruz, Cardozo, Valdez i companyia haurien de passar juntament amb Itàlia al grup F, a menys que Eslovàquia torni a donar la sorpresa, com va fer classificant-se per al seu primer Mundial en eliminar la seva veïna, la República Txeca.

Al seu costat, Nova Zelanda aportarà exotisme al grup F, de la mateixa manera que Corea del Nord, al G. Després de l’experiència adquirida en els darrers mundials o amb Park com a estrella, els seus veïns del sud semblen uns rivals molt més perillosos en el grup B per l’Argentina, Nigèria i una Grècia que continua confiant en l’entrenador que, contra tot pronòstic, els va fer campions d’Europa fa sis anys, Otto Rehhagel. Alguna cosa es podria dir del Japó, que hi posarà voluntat i confiarà en la inspiració de Nakamura i Honda davant d’Holanda, el Camerun i Dinamarca (atenció a Bendtner i companyia, que no criden l’atenció però que es van classificar primers de grup per davant de Portugal i van deixar Suècia fora del Mundial). Austràlia també semblava candidata a rebre la golejada del campionat, però hem de recordar que, l’últim Mundial, va ser eliminada a vuitens per la selecció que més tard seria la campiona. És al mateix grup que Alemanya, Ghana i la Sèrbia de Radomir Antic, amb el central del Manchester United, Nemanja Vidic, el veterà migcampista Stankovic o els golejadors Jovanovic i Zigic com a baluards, ha tornat la confiança als balcànics. Caldrà tenir-hi molt de compte.

esforc.com 129

130 esforc.com

a n c o n h a c l B an M a s n r i e ma r a L els d

esforc.com 131

132 esforc.com

Porta tota la vida sobre la taula, esperant que el vent bufi a favor. Competint des dels vuit anys, amb només divuit es va proclamar campiona del món de windsurf en modalitat RS:X. Actual subcampiona mundial, aquesta sevillana de vint-i-tres anys, d’uns ulls d’un blau cel clars com l’aigua cristal·lina, té com a principal repte penjar-se l’or a la propera cita olímpica a Londres, l’estiu del 2012.

Podries explicar com funciona el sistema de la Copa del Món de la ISAF a la teva categoria, RS:X? La Copa del Món consta de set proves a diferents països, al llarg de tot l’any. És com el Mundial de motos o la F1. A cada prova vas sumant punts i al final guanya qui n’hagi aconseguit més.

Com comences en el món del windsurf?

Des que vaig néixer em vaig criar en aquest ambient.

Des dels vuit anys que viatjo per tot el món, però va ser als quinze que em vaig adonar que hi tenia facilitat, m’encantava i volia que fos la meva professió.

Ets l’actual subcampiona del món en la teva modalitat. ¿Com ho portes?

Molt bé, perquè l’únic en què penso és en ser de nou la campiona!

El teu objectiu és tornar a ser la campiona del món?

Vaig ser la campiona del món absoluta amb divuit anys, així que tornar-ho a aconseguir no estaria gens malament.

I els teus objectius a llarg termini, quins són?

L’única cosa que tinc al cap a tota hora i el meu principal objectiu en aquest moment és aconseguir una plaça per poder lluitar per una medalla als Jocs Olímpics de Londres 2012.

Quina prova de la Copa del Món és la teva favorita?

El trofeu Princesa Sofia de Palma, que l’any passat vaig guanyar a nivell absolut, és a dir, en la meva classe i sent la campiona en totes les modalitats..

Quines són les teves grans rivals?

La italiana Alessandra Sensini i la meva companya d’equip, la Marina Alabau.

Quina relació mantens amb la Marina, sevillana com tu, companya d’equip i qui et va impedir guanyar el campionat mundial?

Ella no m’ho va impedir. Vaig ser jo soleta qui ho va fer malament durant els dies clau del campionat. Som companyes de feina que hem d’entrenar-nos juntes per ser les millors.

Quines condicions són necessàries per realitzar una prova perfecta? Es donen freqüentment?

Hi ha vegades que sí, però també et trobes amb dies de poc vent en què no pots competir. El millor per al meu esport és vent constant i poca onada.

Què et veus fent quan hagis d’abandonar la competició de RS:X? Continuaràs vinculada al mar?

Quan deixi el windsurf professional continuaré vinculada al mar, és la meva vida.

Hem vist fotos teves fent de model. Ho consideres una altra faceta teva o ho fas per diversió?

No és una altra faceta. Ho faig perquè em sembla que la imatge de la dona esportista està molt masculinitzada i amb això penso que puc demostrar que es pot ser esportista i femenina alhora. Cada vegada que faig un reportatge d’aquesta mena m’ho passo genial.

esforc.com 133

esforc.com 57

sports unlimited.indd 1

17/05/10 14:57

PRO

Marketing Networking Legal Nutrition Medicine Physio Psychology Management Jobs Gym Shop

PRO

esforc.com 135

PRO Marketing El patrocini esportiu ocupa bona part dels cent mil milions d’euros que produeix anualment la indústria esportiva, i moltes vegades representa la majoria dels ingressos de l’atleta. Per això, l’esportista ha de dissenyar-se, empaquetar-se i vendre’s amb èxit.

Una marca és la promesa que un producte proveirà els consumidors, de manera consistent, d’una sèrie d’atributs, beneficis, serveis i experiències. Un esportista professional és en si mateix una marca, construïda a través d’una identitat que es forja en els terrenys de joc i en les idees dels seus assessors. I a la vegada són els anunciants que s’agafen a l’esportista els que busquen connectar amb una audiència que respon als estímuls que aquest transmet.

Però, la clau i feina fonamental és la del disseny de la identitat que aquesta marca ha de transmetre. Aquesta és la raó per la qual no totes les celebritats esportives, com Michael Jordan, arriben a convertir-se en una marca (amb totes les lletres). És per això que el més important és el missatge que transmet la identitat. Com connecta amb l’audiència i, sobretot, com pot fer la conversió necessària que permeti capitalitzar una vegada i una altra les associacions comercials amb la identitat.

Els esportistes han de buscar oportunitats d’exposició dins del ventall mediàtic, amb l’objectiu de continuar el procés d’augmentar el reconeixement i la construcció de la identitat i la marca. I aquest procés no té fronteres, perquè en el món actual no hi ha mercats llunyans, ni tantes diferències que els objectius no puguin seguir una estratègia unitària.

136 esforc.com

Esportistes com ara Andrés Iniesta (@ andresiniesta8), Marcos Díaz (@marcos_ diaz) o Danica Patrick (@DanicaPatrick) sempre han aprofitat cada oportunitat per promoure els aspectes i interessos remarcables de la seva vida, més enllà de l’esport, passant per ambicions, metes, prioritats i les interaccions comercials que s’adapten a la seva forma de ser, a través dels seus patrocinadors.

Sense cap mena de dubte, l’objectiu és destacar i connectar. Com passa amb la història de la portada d’aquesta mateixa edició d’Esforç. És una crida, una posada en escena. És una declaració d’intencions en tota regla. L’excel·lent ús del llenguatge visual i el context de la història subjacent que vol transmetre.

Li dóna al mercat (anunciants i consumidors), diversos missatges sobre intensitat, excel·lència, polivalència, globalitat, compromís i èxit. No es pot demanar més a una marca que ho englobi tot. Realment, un pas en ferm i endavant.

Cada interacció amb l’audiència és un procés nou i diferent, perquè no hi ha mida universal, ni fórmules alienes aprofitables.

El procés és únic i sempre és el mateix: definició de la identitat, establiment de l’estratègia, comunicació del missatge i promoció de la marca. És un treball difícil, les 24 hores del dia, perquè l’individu sempre és ell i la seva marca, i la petjada que transmet.

Per Rayde Luis Báez (Economista i especialista en màrqueting esportiu; Soci de l’empresa SPORTHINK/Lead My Team.

Segueix-lo al Twitter @SportingBull)

Networking PRO

Com veus el negoci del futbol al nostre país? És un negoci que hi és, hi ha estat i hi serà.

El futbol té un paper molt rellevant a la societat espanyola, com ho demostra el fet que cent mil persones surtin al carrer per celebrar un títol del seu equip o la seva selecció.

Tot i això, mou milers de milions d’euros a l’any, amb la qual cosa el futbol és un sector importantíssim, però no només com a esport sinó com a inductor de negoci per a les ciutats. Potser, actualment, els clubs tenen menys diners per fer grans fitxatges, però la gent continua anant als estudis, pagant per veure futbol a la TV i comprant merchandising. Al cap i a la fi, això és l’única cosa realment important, ja que demostra que el negoci continua viu.

Diuen que la Premier League és la lliga de futbol més important i innovadora en temes de patrocini esportiu. Quina opinió en tens, de la competició anglesa?

Efectivament, dins del marc de l’esport professional al més alt nivell europeu, han estat els pioners en molts aspectes. Per exemple, van ser els primers en donar valor als seus drets audiovisuals cedint-los en exclusiva a Sky, la qual cosa implicava que només es veurien els seus partits per televisió de pagament. Va ser tot un èxit per a la FAPL, quan molts preveien el seu fracàs. També han estat els primers en rendibilitzar al màxim el patrocini de la competició al voltant d’un únic “title sponsor” que dóna nom a la competició. I tot això, en un entorn molt complicat, perquè no hem d’oblidar que les lligues professional europees les formen clubs amb interessos sovint contraposats. A l’esport nord-americà això és molt diferent, ja que són les lligues les que donen les franquícies, una situació totalment oposada a la nostra. Però, a més de ser uns enamorats del seu futbol, Anglaterra sempre ha estat una font d’inspiració, però no només la Premier, també la Football Association, la seva federació. I no em sap greu reconèixer que moltes de les innovacions que es van introduir a l’actual programa de patrocini de la selecció espanyola de futbol deriven de l’estudi que vam realitzar del model de patrocini de la federació anglesa i d’altres federacions, però sens dubte el de l’FA ha estat el model més influent.

Quina importància té el patrocini per a la indústria de l’esport?

No m’agrada parlar només del patrocini. Al final, els actius comercials d’una entitat esportiva han d’analitzar-se en conjunt, ja que està interrelacionat. Els clubs aporten una imatge positiva i les marques s’hi volen associar. Aquesta és la base del patrocini. Per això, cal que es vegi, que es conegui. Per això, la televisió és important. Un club que es vegi molt per televisió, aconseguirà que, al mateix temps, els seus patrocinadors també hi tinguin una gran presència i, conseqüentment, el seu patrocini tindrà més valor i serà més fàcilment rendibilitzat, tant pel club com pels seus socis comercials. Això també s’aplica a altres actius comercials com són ara la publicitat als estadis, les llicències o el merchandising. Parlant en termes econòmics, els ingressos de patrocini poden suposar entre el 20% i el 30% dels ingressos d’un club professional, això parla clarament de la seva importància.

Què li falta a l’LFP per arribar al nivell de la Premier, sempre parlant en termes de patrocini?

Primer s’ha de tenir en compte que són dues realitats molt diferents. Però principalment és un tema polític, de política futbolística, no general. Mentre els clubs no siguin conscients que només poden emular la Premier unint esforços, això serà impossible. S’ha de ser conscient que mentre que els clubs anglesos han cedit a la seva lliga la negociació col·lectiva dels drets de televisió, aquí cadascú fa la seva guerra, amb dos guanyadors clars: Real Madrid i FC Barcelona. Aquest no és un tema menor, perquè només controlant els drets audiovisuals i una part mínima dels drets de patrocini es pot potenciar la Lliga. A efecte pràctics, aquí, la gestió comercial de la Lliga, està externalitzada al grup Mediapro, que controla tots els drets audiovisuals i la viabilitat d’un programa de patrocini, ja que controla les vendes publicitàries a la TV en obert a través de la Sexta. En definitiva, Anglaterra és un món totalment diferent, molt difícil de comparar amb el nostre.

Per parlar del sector esportiu professional, hem volgut abordar alguns temes d’interès general amb José Antonio Cachaza, un dels professionals que millor coneix la indústria del món del futbol. José Antonio va treballar a Santa Monica Sports on s’encarregava del programa de patrocini de la Real Federació Espanyola de Futbol, de la selecció espanyola de futbol, de la Final de la Copa del Rei de Futbol, de la Supercopa d’Espanya de Futbol, de la selecció espanyola de futbol sala i una llarga llista de responsabilitats, que mostren la seva llarga experiència en l’àmbit esportiu i de patrocini esportiu.

D’on traiem avantatge és en la rendibilitat de la selecció espanyola de futbol. Creus que es podria explotar més el gran moment que està vivint? També la Lliga està rendibilitzant molt bé algun dels seus actius, com ho demostra l’acord amb el BBVA. La selecció es troba en un moment esportiu molt dolç i això es tradueix en un major atractiu comercial. Actualment està força ben explotada, com ho demostren les setze o disset marques que actualment patrocinen la selecció.

Em consta que s’està fent un esforç per aproximar més la selecció a l’aficionat amb iniciatives com ara el Club Selección, que es va llançar quan jo era director de màrqueting del Grupo Santa Monica Sports, però en aquesta matèria queda encara molt camí per recórrer, ja que és una cosa relativament nova. De tota manera, gestionar comercialment una selecció té també les seves dificultats, perquè no podem oblidar que només juga deu partits a l’any i quan va a una gran competició et trobes que els patrocinadors de l’esdeveniment tenen molta més presència que els de les pròpies seleccions. És un món molt complex.

Com veus el futur del futbol espanyol?

Viu un moment dolç amb reptes important, com la possible organització del Mundial.

Què et sembla la candidatura conjunta d’Espanya i Portugal per a l’organització del Mundial?

Té tot el meu suport. Ajudarà a agermanar-nos encarà més amb Portugal. Crec que és una candidatura guanyadora i el 2018 podem gaudir d’un Mundial històric, molt diferent del que vam veure el 1982. Aleshores la gent viatjava menys, però ara milions de persones de tot el món es desplacen per viure la festa del futbol. Els que van estar a Alemanya el 2006 saben de què parlo. Si aleshores Alemanya va ser una festa total, imagineu què pot passar a Espanya!

Quines diferències hi ha entre l’LFP i l’ACB? Curiosament la “Liga de Futbol Profesional” opera com una associació de clubs amb molts problemes per posar-se d’acord, mentre que la “Asociación de Clubes de Baloncesto” opera com una veritable “lliga”. Jocs semàntics a part, la principal diferència és que l’ACB gestiona de forma centralitzada els seus principals actius comercials, inclosos els audiovisuals. Això els permet treballar molt millor altres aspectes com el patrocini de la competició o la seva pròpia imatge.

Pablo Cabello Spain Sports Network www.spainsportsnetwork.com

esforc.com 137

PRO Legal DRETS DE FORMACIÓ En el món de l’esport, els drets de formació són notícia. El passat 11 de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va establir que la seva existència no vulnera el principi de lliure circulació de treballadors dins la Unió, com alguns sostenien. Per això val la pena aturar-nos un moment i analitzar aquesta figura.

A dia d’avui, molts clubs esportius de primer nivell mantenen escoles on entrenen, eduquen i allotgen els joves que integren les categories inferiors dels seus equips.

A casa nostra, el cas més conegut és el planter del F.C. Barcelona, que ha estat crucial en la creació de l’actual primer equip de futbol - un equip que ja forma part de la història.

Per què existeixen aquestes escoles?

Més enllà de motius històrics i culturals, els clubs pretenen formar uns jugadors prou bons perquè la seva venda, o la seva incorporació al primer equip, generi uns ingressos superiors a les despeses que els suposa el manteniment de l’escola.

Això és possible gràcies a la desproporció que existeix entre els ingressos que genera una estrella del futbol i els costos d’allotjar i educar un noi.

Hi ha dos obstacles que impedeixen l’obtenció d’aquests ingressos. El primer és el risc que el planter no generi prou jugadors d’elit perquè els costos del manteniment de l’escola es vegin compensats pels ingressos generats. El segon és el risc que els jugadors de qualitat siguin fitxats per un altre club poc abans d’esdevenir professionals.

Els clubs intenten reduir el primer risc minimitzant el factor d’aleatorietat que existeix en la formació de jugadors. Això

138 esforc.com

es pot fer optimitzant la selecció inicial, incrementant el planter, i millorant la qualitat de la formació.

El segon risc s’ha afrontat amb els anomenats “drets de formació”. Per “drets de formació” entenem la indemnització que té dret a percebre el club que ha format un jugador, quan un altre club inscriu aquest jugador com a professional, i cada vegada que aquest jugador és traspassat, fins als vint-i-tres anys. El que es pretén és que el club formador recuperi els diners invertits en aquest jugador.

L’any 2001, la FIFA va incorporar aquest tipus d’indemnització al seu Reglament de Transferències de Jugadors. Per tal de quantificar-la, la FIFA ha preparat una taula de tarifes, l’objectiu de la qual és que l’import de la indemnització a pagar sigui equivalent al cost que li hauria suposat, al club adquirent, la formació del jugador.

Com dèiem al principi, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea entén que l’existència dels drets de formació limita la lliure circulació de treballadors dins la Unió, però ha declarat que es tracta d’una restricció justificada, perquè incentiva que els clubs inverteixin en la formació dels jugadors.

El problema rau en el fet que el Tribunal ha limitat la indemnització al “cost real” de la formació del jugador. Com s’ha de calcular aquest “cost real”? El Tribunal no ens ho ha dit. El que és molt clar és que les tarifes de la FIFA no s’ajusten a aquest concepte. Hi ha debat per estona.

Per Adrià Cots Fernàndez Despatx BCD-Iurisport www.bcd-iurisport.com

Nutrition PRO MITES I ERRORS DE L’ATLETA Entrenar i entrenar. Però, i la benzina? La benzina per entrenar són els aliments, barretes, begudes isotòniques, suplements dietètics.

Tot sovint, els esportistes, creient que fan una dieta equilibrada i sana, cometen alguns errors que faran baixar el rendiment i augmentar el risc de lesió. Assessorar-se amb especialistes, corregir els errors i saber què ens convé en cada cas, serà part de l’entrenament.

Entrenar quan han passat moltes hores des de l’últim àpat o snack Substituir els menjars per barretes o suplements dietètics Menjar només hidrats de carboni No menjar res de greixos No esmorzar Fer només un àpat important al dia Menjar poques calories per perdre pes ENTRENAR QUAN HAN PASSAT MOLTES HORES Menjar amb l’estómac buit és una pràctica habitual entre els esportistes. Deixar passar cinc, sis o set hores. Molts, perquè creuen que així perdran més pes, d’altres per problemes digestius i d’altres, perquè creuen que, si van més lleugers, correran més. És important deixar passar un parell o tres d’hores des de l’última menjada fins a l’entrenament. Sobretot, en la cursa a peu, on poden haver-hi més problemes digestius. Tot i així, és bo menjar hidrats de carboni abans de córrer, ja sigui una peça de fruita, una barreta o sucs. No hi sol haver tant problemes amb la bici i la natació. Encara que es recomana, igualment, fer l’àpat més fort dues o tres hores abans.

SUBSTITUIR ELS ÀPATS PER BARRETES Moltes vegades, no tenim temps de menjar o ganes de cuinar, i ens decantem per substituir els principals àpats per barretes energètiques. Si aquesta no és una pràctica habitual, no passa res, però si s’acaba convertint en un hàbit, no és correcte. Les barretes no aporten el mateix que ens poden aportar els aliments, no només en vitamines i minerals, sinó tot el que aporten els frescos com la fruita o la verdura, els ce-

reals, els fruits secs… L’excés d’aquestes barretes desequilibra la dieta. No només per la falta de nutrients, sinó perquè, al següent àpat (el sopar), la ingesta calòrica serà més alta del que és necessari. Les barretes es poden substituir per menjar que preparem a casa i que portem en un “túper”; aquesta opció resulta fàcil i ens permet menjar en poca estona. Les barretes o batuts es poden usar durant entrenaments llargs o com a snack abans d’entrenar, però s’hauran d’evitar com a substitut del menjar.

MENJAR NOMÉS HIDRATS DE CARBONI Els hidrats de carboni són essencials en la dieta de l’esportista, però no es pot viure només d’això. Les proteïnes i els greixos també són essencials i sense aquests el rendiment esportiu serà més baix i pot haver-hi més risc de lesió. L’excés d’hidrats tampoc és adequat, ja que amb els dipòsits de glucosa plens, la resta d’hidrats es convertirà en greixos. A més, és bo variar de tipus d’hidrats. No s’ha de menjar només pasta i més pasta; també cal menjar arròs, pa integral o cereals, llenties, cigrons, patates, cereals integrals.

NO MENJAR GREIXOS La por als greixos, a qualsevol tipus de greix, és habitual entre els esportistes. Els greixos són essencials per a l’organisme i, tot i el seu valor energètic (1g equival a 9 kcal), són necessaris per a la vida diària i per a l’exercici físic. Una dieta baixa en greixos, augmenta el risc de malalties per la baixada de defenses que es pot produir, i també augmenta el risc de lesions.

En exercicis de llarga durada és un gran combustible quan les reserves de glucogen s’han esgotat. És bo saber distingir entre els greixos bons (insaturats o poliinsaturats) i els dolents (saturats). Així, s’haurà de prendre una aportació de greixos vegetals i els rics en omega3 i omega6.

SALTAR-SE L’ESMORZAR O ALTRES ÀPATS Les presses, el temps, els entrenaments, la feina… tot passa davant del menjar. Quan anem cansats, aprofitem aquests cinc mi-

nuts de llit, que sempre acaben sent més.

I acabem passant de l’esmorzar per arribar a temps a l’entrenament, a la feina…

L’esmorzar és el menjar més important del dia. Ens llevem amb la glucosa molt baixa, perquè fa unes vuit hores que no hem menjat res i el cos necessita aquesta glucosa per funcionar. Si ens llevem sense gana, s’ha d’intentar, com a mínim, prendre batuts complets amb fruites, cereals, iogurts o sucs naturals, i també menjar cereals.

Saltar-se àpats pot provocar problemes més o menys importants de salut (diabetis, obesitat, problemes de fetge, de cor…). No serveix de res córrer si hem d’acabar perdent qualitat de vida.

MENJAR MENYS CALORIES DE LES NECESSÀRIES PER PERDRE PES Controlar les calories és important. Saber quina quantitat n’ingerim. Arribar a la quantitat ideal i necessària és essencial per aconseguir qualsevol objectiu, sigui un millor rendiment, o un augment o disminució de pes. Si la ingesta de calories és molt baixa, el cos opta per disminuir el metabolisme basal i a més no permet de realitzar l’exercici amb normalitat i seguretat. Sorgiran problemes derivats d’aquesta baixa ingesta, com ara anèmia, lesions, pèrdua de massa muscular, problemes hormonals, cansament, sensació de fred anormal…

Per això, per cobrir les necessitats energètiques, de vitamines i de minerals, s’ha d’assegurar la ingesta calòrica necessària.

FER L’ÀPAT IMPORTANT A LA NIT Esperar i aguantar tot el dia perquè arribi la nit i poder menjar! Això és el que fan molts esportistes. Entrenar a migdia i no menjar fins a la nit, passant gana tot el dia, en hipoglucèmia i baixant el rendiment setmana rere setmana. A vegades, l’objectiu és baixar de pes, però no és un bon mètode, perquè amb el cos famolenc, es menjaran més calories, es picarà més i la digestió serà més lenta… Fer només un àpat al dia provocarà que el metabolisme sigui més lent.

Per Silvia Tremoleda Nutricionista especialitzada en esport http://silviatremoleda.blogspot.com esforc.com 139

PRO Medicine INTRODUCCIÓ A LA GENÈTICA ESPORTIVA El campió, neix o es fa? És una forma senzilla de preguntar-nos sobre la relació que existeix entre allò que és innat (factors genètics) i allò que és adquirit (factors ambientals).

Quan fem referència al genoma humà, parlem de tota la informació genètica que conté cada una de les cèl·lules humanes. La variació del contingut genètic del genoma humà és la responsable de les diferències de cada ésser humà. El 99,9% del genoma humà és idèntic i és el 0,1% que queda el responsable de les variacions heretades.

Aquest petit percentatge i la diferència en l’expressió dels nostres gens ens fa diferents a la resta. És a dir, som el que potencialment està “escrit” en el nostre genoma (genotip) més els canvis que es produeixen per contacte amb diferents factors ambientals. La suma i la interacció del genotip i de l’ambient ens donen com a resultat el fenotip.

Però els gens poden anar variant de generació en generació. Una font de variació genètica són els canvis anomenats poliformismes o “mutacions normals” en la seqüència del DNA. Es tracta d’una autèntica alteració de la seqüència del DNA, que està present a la població amb una freqüència de com a mínim l’1%.

Podem explicar de forma senzilla el terme “expressió genètica” com aquell procés pel qual els gens són activats o reprimits en resposta a un senyal biològic, sigui d’origen intern o extern. El seu coneixement és vital per a la comprensió dels processos de creixement, maduració, envelliment i la seva relació amb l’adaptació a factors ambientals. Un exemple per entendre la importància de l’expressió genètica en la variació entre persones és el de l’expressió del gen de l’eritropoetina: el mateix gen es comporta d’una forma molt diferent segons la seva expressió genètica. A veure: totes les persones disposem del gen de l’eritropoetina, però la quantitat de resposta a un senyal extern és diferent entre persones. Imaginem vint esportistes que realitzen una concentració d’altura a 3.000 metres, per beneficiar-se dels efectes de la hipòxia (manca d’oxigen) en l’increment d’hematies 140 esforc.com

PRO Physio i hemoglobina. ¿Com és que no tots incrementen de la mateixa manera els seus valors? ¿Per què els valors de l’eritropoetina són el doble en la meitat dels esportistes i en canvi en d’altres no hi ha diferències?

La resposta la trobem en el fet que hi ha persones que responen bé a la situació d’hipòxia i d’altres que no.

Podem tenir un potencial genètic bo perquè hem heretat uns determinats poliformismes de gens clau, però a més, hem de tenir altres gens que ens codifiquen per ser uns bons “good responders” a l’entrenament.

Això explica que amb un mateix entrenament uns millorin molt i d’altres menys o gairebé gens.

En l’àmbit de l’esport, és tan important conèixer el potencial genètic dels joves talents com el potencial genètic de patir lesions. ¿És possible que existeixi una predisposició genètica a lesionar-se o a tenir un determinat tipus de lesió? De mica en mica, es publiquen treballs que suggereixen aquesta predisposició genètica a patir determinat tipus de lesió de tendons i lligaments, com ara la ruptura de la part posterior del taló (ruptura aquilea), lesions del lligament creuat anterior o dels tendons de l’espatlla.

Encara que només ha estat en aquesta darrera dècada quan s’ha fet un gran pas en el coneixement dels marcadors genètics que influeixen de forma decisiva en el coneixement de la relació entre allò que és innat i allò que és adquirit i el seu paper en la predisposició a obtenir grans resultats esportius, cada vegada entendrem més que el campió neix i es fa. Però falten anys d’estudi per poder disposar de mètodes que, mitjançant una gota de sang, permetin preveure el potencial genètic per ser un talent esportiu i un campió, així com per identificar clars marcadors genètics del risc de patir determinat tipus de lesió esportiva.

Dr. Carles Pedret. Centro Mapfre de Medicina del Tenis. Centre de Diagnòstic per Imatge de Tarragona. Unitat de Medicina de l’Esport Consorci Sanitari del Garraf.

Dr. Ramon Balius. Consell Català de l’esport.

Agraïments al Dr. Gil Rodas (serveis mèdics FC Barcelona) per la seva col·laboració.

Feia molts anys que no escrivia de forma periòdica en revistes, i quan el Sr. Monti m’ho va proposar vaig acceptar, ja que em va venir de gust iniciar una nova aventura a la revista Esforç. La meva idea és comentar-vos com treballem en la fisioteràpia d’alt nivell esportiu, que no és el treball que es fa normalment; és el que fem en situacions extremes. Hem de recuperar l’esportista perquè pugui competir i no es torni a lesionar.

La nostra professió, la fisioteràpia, és una especialitat que, a través de mitjans físics i amb unes tècniques especials, ajuda a recuperar les lesions. Fins no fa gaire, era així; ara, però, ha incorporat uns afegits fonamentals i de gran importància, com són la prevenció i la readaptació, tant en el món esportiu, i d’una manera concreta per a cada esport, com en la vida professional i personal. És a dir, hem de prevenir, recuperar i readaptar. És sobre aquests principis que aniré escrivint els propers mesos. El que sí que voldria, i a més m’ajudaria, és animarvos a escriure’m al correu electrònic sobre aquelles qüestions relacionades amb la fisioteràpia que us puguin interessar.

Penseu que, pel meu treball al FC Barcelona i al Comitè Olímpic, he tingut la sort de viatjar una mica i he pogut constatar l’alt nivell de la fisioteràpia al nostre país.

Però com que tenim un defecte nacional, que és aquell que ens porta a creure que tot el de fora sempre és millor, hem de treballar i demostrar més que els altres perquè es valori correctament la nostra feina Però això ja son figues d’un altre paner. Tinc la sort de treballar en allò que m’agrada i tinc la il·lusió de continuar-ho fent perquè hi gaudeixo. En el proper article us indicaré com hem de preparar una petita, però eficaç, farmaciola de pista i què hem de fer quan un esportista es lesiona.

Per Toni Bové Fisioterapeuta-DUE.FCBarcelona, básquet tbove@tonibove.net

Psychology PRO Què és i què fa la psicologia de l’esport?

Motivació, concentració, confiança, autoestima, orgull, moral, actitud, nervis, estrès, pressió, bloqueig, distracció, estat d’ànim, fatiga mental, consistència, relaxació, expectatives, comunicació, convicció, determinació, frustració...

Aquestes paraules formen part del vocabulari bàsic de l’esportista; les sentim en declaracions, rodes de premsa i entrevistes; les llegim als diaris; se’n parla a les tertúlies dels dilluns... Tots sabem a què fan referència i donem per segur que poden condicionar el rendiment d’un esportista o d’un equip.

I és cert. Tots aquests aspectes psicològics expliquen bona part dels progressos i les actuacions dels esportistes. Ara bé, és curiós que sent així, la disciplina que se n’encarrega, la psicologia de l’esport, no estigui tan instaurada com ho estan, entre d’altres, la preparació física o la fisioteràpia. Potser és perquè la psicologia de l’esport és encara desconeguda o potser perquè la majoria de psicòlegs que treballen en l’esport saben que els mitjans són un altaveu difícilment controlable i prefereixen treballar en l’anonimat. Això els permet fer la feina millor, però té l’inconvenient que impedeix la divulgació de la disciplina, i això limita la seva consolidació.

Per exemple, poca gent sap que a Barcelona’92 hi va haver presència de psicòlegs en disset de les vint-i-dues medalles que es van guanyar, inclosa la de futbol. Evidentment això no vol dir que treballar amb psicòlegs asseguri l’èxit (desconfieu de qui digui això). Però és cert que la feina dels psicòlegs permet optimitzar els aprenentatges en els entrenaments i estabilitzar el rendiment en competició. Dit d’una altra manera, la psicologia aplicada a l’esport és una ajuda més en la preparació dels esportistes i permet que aquests puguin demostrar el seu nivell real en competició, sense que les possibles alteracions perjudiquin o condicionin la seva actuació.

Una de les aplicacions més clares de la psicologia fa que l’esportista tingui més consciència sobre els seus objectius i la concentració adequada per poderlos assolir. Al mateix temps, permet que l’entrenador tregui més profit de la seva feina, ajudant que la seva idea arribi a ser també la idea de l’esportista. Per aconseguir això es vigila molt que la comunicació,

la forma de marcar objectius, de guiar la concentració i de corregir siguin les adequades i així poder fer que l’esportista progressi més eficientment.

També es té molt en compte la relació entrenador - esportista i la dinàmica que es dóna en el grup, de cara a afavorir un ambient de compromís, confiança i cohesió.

El psicòleg ajuda l’entrenador a gestionar els recursos humans a través de tècniques de lideratge (comunicació, motivació, presa de decisions i gestió de conflictes, coaching, etc.) i tècniques de team building (outdoor training, cohesió, establiment de rols...).

Per preparar la competició, el psicòleg pot donar pautes (pla de rutines) i entrenar tècniques (relaxació, visualització, centering, paraules clau...) per aconseguir que l’esportista es mantingui estable en la competició. La idea és que l’esportista gestioni correctament els seus pensaments, emocions i accions, abans i durant la competició, de manera que assoleixi i es mantingui en el millor estat possible, amb la tensió justa, centrat en la tasca, ocupat en com fer les coses i no en el significat del que hi ha en joc.

Per encarar millor la competició, el psicòleg també pot ajudar l’entrenador a marcar els objectius, gestionar les expectatives i crear l’ambient emocional més adequat perquè els esportistes puguin treure tot el seu potencial. Per assolir això, es preparen les consignes motivacionals o les declaracions prèvies i posteriors a la competició, i s’orienta en el disseny i l’ús del vídeo o en els rituals previs a la competició.

Això és a molt grosso modo el que pot fer la psicologia de l’esport. En propers números anirem oferint anècdotes o experiències relacionades amb aquests aspectes per poder conèixer millor què hi ha de psicològic en l’esport i com es treballa.

Per Joan Vives Ribó Psicòleg de l’esport i del rendiment Entrenador Superior de Basquetbol http://joanvives.wordpress.com esforc.com 141

PRO Management ACTUALITAT DE LES INSTALACIONS ESPORTIVES La situació econòmica en què ens trobem ha afectat de forma significativa el nostre sector. Es parla d’una baixada mitja d’un 9% en la facturació del sector el 2009, el que significa que es trenca una tendència ascendent que ja va començar a frenarse el 2008. Com ha afectat realment als centres esportius?

Les instalacions esportives basen la seva facturació en dos variables que són la massa crítica i el preu. Doncs bé, hi ha hagut un manteniment aparent de la massa crítica però ha disminuït el preu mitjà del client en les nostres instalacions degut a un menor consum d’atípics i a l’esforç comercial per mantenir la primera variable.

Aquest seria el resum més econòmic del nostre sector. Però no només ha passat això s’està produint una saturació d’oferta per una menor demanda, amb què la rendibilitat del sector ha disminuït i aquest baixada esta influint en l’atracció de possibles inversors, que veuen un mercat ja vell i molt atomitzat per satisfer les seves esperances de rendibilitat.

Però per a mi, el més significatiu és el repte que té el nostre sector en la innovació i el desenvolupament, entenent-lo com una forma de diferenciació. En el nostre sector tothom fa el mateix: la mateixa concepció de centres esportius, la mateixa disposició de sales, la mateixa maquinària, les mateixes activitats, els mateixos serveis…

142 esforc.com

Fa falta innovació per poder diferenciarse més en un mercat ja madur, per poder establir aliances entre operadors, per, fins i tot, abordar operacions corporatives, però també per intentar fer les coses del dia a dia que la resta no fan. Aquest, per mi, és el repte del sector, juntament amb la professionalització dels seus gestors i directors que han d’assumir que estem en un sector empresarial on es factura, en molts casos, com empreses de mida mitjana, que es gestiona molt personal i que s’ha de mantenir grans espais i instalacions esportives que han suposat una gran inversió.

A tot això s’ha d’afegir també la importància de saber que estem en el sector serveis on és molt important la satisfacció dels nostres clients a cada moment .

Aquesta vocació d’orientació el client és fonamental per la satisfacció d’aquest i serà bàsica per la seva recuperació, per poder-lo fidelitzar i professionalització idòniament.

Si a més li afegim el desig de treballar amb eficàcia i amb una cultura de millora, crec sincerament que sabrem sortir de la crisi i ho farem airosament, ja que el sector té moltes palanques de millora, però la més important és que existeix el desig de millorar i això, en qualsevol professió, és la clau del progrés.

Per Pere Solanellas Director General Grupo Áccura www.accura.es

Jobs PRO LLOCS DE TREBALL I NECESSITATS DE FORMACIÓ ASSOCIADES A UN CENTRE ESPORTIU

DIRECCIÓ Director/a centre ADMINISTRACIÓ Administratiu/va ATENCIÓ AL CLIENT Cap d’atenció al Client

Recepcionistes

ÀREA COMERCIAL Director/a Comercial

Comercials

ÀREA DEPORTIVA Director Esportiu

ÀREA MANTENIMENT Responsable Mantenimient

COORDINACIÓ Coordinadors Esportius

Operaris/es Manteniment

Tècnics Esportius

Es presenta el primer d’una sèrie de catorze articles en què s’analitzaran els llocs de treball de cada una de les àrees funcionals d’un centre esportiu. Qualsevol organització empresarial requereix una estructura que garanteixi uns processos de presa de decisions organitzats i una distribució de tasques que permeti una gestió dels recursos eficient. Els centres esportius, organitzacions prestadores de serveis a partir de la gestió d’unes infrastructures dissenyades per a la pràctica esportiva, acostumen a reproduir uns organigrames similars. A continuació, es presenta l’organigrama més usat i que servirà per a l’anàlisi dels llocs de treball en aquesta sèrie d’articles.

En concret i seguint aquest esquema, en els articles posteriors s’analitzaran els següents llocs de feina: Recepció iAtenció al Client

Comercial

Esportiva

Manteniment

Administració

1.Recepcionista 2.Cap de recepció

3.Comercial 4.Director comercial

5.Director esportiu 6.Coordinador esportiu 7.Técnic esportiu

8.Responsable de manteniment 9.Operari/a de manteniment

10.Administratiu/va 11.Director/a centre

Els articles del 2 al 12 focalitzaran els seus continguts a cada un dels llocs identificats. Els articles 13 i 14 proposaran una eina per a l’anàlisi i avaluació tant dels llocs de treball com de les persones que s’integren en l’organització.

Per a cada un dels llocs de feina s’analitzaran les tasques intrínseques en un lloc de treball. Identificarem tres tipus de tasques. Aquelles que són fonamentals per al desenvolupament del lloc: tasques bàsiques, aquelles que seria desitjable realitzar però que dependrà de la cultura organitzativa i dels processos de treball que realitzarà l’organització. Tasques complementàries. I, finalment, aquelles tasques que, tot i ser fonamentals, evolucionen en un sector tan dinàmic i de creixement tan ràpid com és la gestió de centres esportius: tasques dinàmiques. L’anàlisi de les tasques no conduirà a analitzar les necessitats formatives, tan d’estudis generals com d’específics que es necessitaran per desenvolupar les tasques identificades.

Cal destacar un pas intermedi entre els continguts formatius necessaris per desenvolupar les tasques en un lloc de treball i les pròpies tasques. El pas de la formació de mercat passa per comprendre i interioritzar les competències necessàries per adaptar-se al lloc de feina.

Aquest camí respondria al següent esquema: Formació

Competencies

Tasques Llocs de treball

Evolució per el dinamisme del mercat esportiu

L’anàlisi dels llocs de treball amb les seves competències associades i les necessitats formatives necessàries per realitzar-les seran una eina per dur a terme les evolucions en la feina de les persones (treballadors/es) que anualment hauria d’implementar qualsevol organització de serveis. En aquest sentit, una anàlisi per separat dels llocs de treball, d’una banda, i de les persones que ocupen la direcció, de l’altra, permetrà a la direcció i als departaments de RH prendre decisions relacionades amb el personal de manera objectiva i sota una percepció de justícia per part de la resta del personal.

Per Jordi Viñas Soci-director Itik consulteria www.itik.es

esforc.com 143

PRO Shop Sports Unlimited és un esdeveniment de gestió de xarxes (networking) esportiu dirigit exclusivament al públic professional i que per segon any consecutiu se celebra a València. Les empreses presents es troben amb els compradors més importants de la península, en un entorn idoni per potenciar les seves relacions professionals, treballant junts per generar nous negocis i estratègies.

A través de la preparació i programació d’entrevistes concertades, empreses expositores líders i representatives del sector com ara Buff, Cade Instalaciones, Fila, Life Fitness, Luanvi, Mizuno, Munich, Myrtha Pools, Powerbalance, Powerplate o Technogym, es reuneixen amb uns compradors seleccionats i convidats per l’organització. L’esdeveniment es divideix en dos sectors principals: Sports Facilities, que inclou maquinària, accessoris, software, gestió i control d’accessos, infraestructures, vestuari, etc., per a gestors i propietaris de grans clubs i instal·lacions hoteleres, balnearis i ajuntaments; i Sports Retail, distribució comercial de tèxtil, calçat, complements esportius i material dur per als sectors d’outdoor, running, esports d’equip, esports de raqueta…El tercer dia de la fira, el Club de Negocis obre les portes als professionals del sector, que tenen l’oportunitat de concertar cites prèvies, gràcies a l’eina “Agendes Online”, cosa que permet organitzar amb anterioritat l’agenda de trobades. D’aquesta manera, el temps que es dedica a establir contactes i informar dels serveis i novetats de l’empresa a l’esdeveniment s’inverteix en generar oportunitats de negoci. Els professionals visitants del tercer dia que s’acrediten prèviament a www.sportunlimited.es obtenen una sèrie d’avantatges com accedir a la fira de forma gratuïta i sense cues, poder assistir a les conferències de Sports Facilities i Sports Retail, descomptes de fins al 40% en el viatge a València i disposar d’un catàleg virtual de l’agenda en línia. A més, reben actualitzacions i novetats del sector gràcies als newsletters sectoritzats, que ofereixen notícies sobre productes, serveis, equipaments i instal·lacions esportives i tota la informació. Un gran esdeveniment per als professionals del retail i facilities.

144 esforc.com

Fila Racket :La sabatilla Raket és una icona del calçat esportiu inspirada en els models clàssics de tennis dels anys 70. Línies netes i depurades que es tradueixen en un model atractiu per a un consumidor molt selecte, creant com sempre tendència en el mercat. www.fila.com

Jaqueta de running Buff®:Molt lleugera, en un teixit que repel l’aigua i a prova de vent, la nova jaqueta de running Buff® està confeccionada amb teixits transpirables i disposa de zones especials de transpiració a les aixelles i als laterals, a més d’un panell a la part posterior amb reixeta per facilitar la ventilació. Resulta ideal per a la pràctica d’esports a l’aire lliure o per viatjar, ja que és pot convertir en una petita bossa per transportar a la cintura quan no s’usa. www.buff.es

Samarreta Grey Map: Samarreta confeccionada amb Coolmax® Extreme, de construcció absolutament anatòmica, amb costures planes (flatlock) per eliminar la fricció amb la pell i altament resistents. El teixit Coolmax® Extreme ofereix comoditat i frescor als atletes que practiquen esports com l’atletisme, ciclisme, escalada, etc.

Una estructura de fibra de quatre canals forma un sistema de transport que desplaça la humitat des de la pell fins a l’exterior. Esportistes com Ander Mirambell (olímpic a Vancouver 2010), Jordi Viladoms (podi en la categories de moto al Dakar 2009), Roger Roca (Campió d’Espanya de marató el 2005) l’equip internacional de raids Buff® Thermocool® utilitzen aquesta peça de roba tant en els seus entrenaments diaris com en competició, la qual cosa demostra la fiabilitat i funcionalitat d’aquesta peça. www.buff.es

Wave Strider: Mizuno introdueix la seva exclusiva tecnologia WAVE per caminar incloent la “Walking Wave” inserida a la mitja sola de la sabata de la línia WALKING. Exhaustius estudis biomecànics demostren que les diferències entre córrer i caminar són importants. Els diferents punts de pressió, la càrrega de l’impacte i el cicle de trepitjada evidencien que les necessitats entre els que corren i els que caminen no són sempre les mateixes. El model Wave Strider i la línia WALKING estan recomanats per a totes aquelles activitats de walking que requereixin un calçat impermeable i amb tracció. En definitiva, una calçat versàtil que s’adapti a múltiples terrenys i condicions. www.mizuno.com

Gym PRO

CROSSOVER: Technogym llança Crossover, la revolucionària màquina Lateral Total Body que ofereix un entrenament complet de tren superior i inferior i assegura la màxima activació dels glutis o de les cames. Crossover és molt fàcil d’usar, intuïtiva i involucra músculs que no s’acostumen a activar amb equips convencionals. Una completa activació facilita el consum calòric i, al mateix temps, tonifica. El moviment suau i dinàmic garanteix un entrenament intensiu que, a més, ajuda a millorar la coordinació i l’equilibri. Crossover és ideal per a qualsevol usuari, independentment de la seva condició física, i garanteix un entrenament segur sense carregar les articulacions. A més, és el producte perfecte per a qualsevol tipus d’instal·lació o ambient: un gimnàs, un centre d’estètica, un hotel o gimnàs corporatiu o, fins i tot, una casa privada.

Ha arribat l’hora de posar-se en forma. Sí, allò que ens repetim tots els anys i que gairebé mai portem a terme perquè el teu centre t’avorreix o no et sembla prou atractiu. Com a gestor esportiu i usuari et recomano que estrenis i utilitzis els serveis que el món del fitness posa al nostre abast, aquesta última temporada, per motivar-nos d’una vegada per totes.

Com a usuari i com a gestor esportiu, quan entrenem en el nostre centre esportiu pensem en satisfacció de necessitats, qualitat, benestar, salut, interrelació, diversió… Quines sensacions et provoca el teu centre?

Com a clients, hem canviat, som més experimentats i exigents. És per això que adaptar-se als canvis no ha de ser una opció més, sinó una obligació per aquells centres que vulguin tenir una carta de serveis eficients i productiva. Com a gestors, els nostres serveis juguen amb les sensacions dels abonats, venem emocions a través de les persones per satisfer necessitats. Per això les noves disciplines que s’imposen són les basades en un àmbit més espiritual, holístic i simbòlic.

També, les activitats on la diversió i l’esforç són protagonistes, estan de moda en el teu centre, com per exemple les basades en temàtiques diferents: estil militar, dinàmiques socials o aquelles que combinen espectacle i esport. Concretament, algunes tendències que es veuran més en els centres són, per exemple, els programes de baix cost i, tornant a les activitats bàsiques, entrenament de circuit, 50+fitness, exercicis específics per a esports o la figura de l’entrenador personal més desenvolupada.

Amb aquesta àmplia oferta de serveis esportius, la piràmide d’edat en les instal·lacions esportives ha augmentat el seu ventall. Són centres esportius per a tothom. Aquesta situació es tradueix en serveis específics per a nens i per a la tercera edat, basats en fer esport a través del joc. Aquesta població és bàsica per a l’estabilitat del paquet d’abonats, per la

seva fidelitat i l’ús de la instal·lació en hores de poca activitat.

D’altra banda, tenim l’ajuda de la tecnologia al servei del fitness. A través de la maquinària d’última generació, podem tenir al nostre centre, innovació, interrelació i motivació que, com a usuaris o com a gestors, ens ofereix infinites possibilitats.

Sistemes de control de freqüència cardíaca en un grup per classe, o plataformes vibratòries amb pantalla incorporada amb jocs esportius interactius són alguns dels exemples del fitness. La tendència és crear una maquinària atractiva per a l’usuari sense renunciar als resultats. Empreses líder en maquinàries de musculació aposten per un disseny personalitzat software unit a la màquina i per la simplicitat de moviments per a tots els públics.

Una altra tendència productiva i innovadora és la socialització a través del nostre personal, per crear xarxes socials entre els nostres abonats, on els dinamitzadors siguin el nostre propi personal. Els centres de fitness són les esglésies del segle XXI, el servei esportiu supera la dimensió esportiva i integra l’afectiva i l’ètica. Gent que mai no havia trepitjat un centre descobreix ara que es pot permetre una sessió amb els amics. Existeixen tècniques per desenvolupar aquestes noves conductes, com les del web 2.0, activitats de dinamització, serveis esportius en grup i d’altres, on el personal juga un paper fonamental.

Amb aquestes i d’altres novetats, que anirem descobrint en aquesta secció basada en serveis i material esportiu, t’animo, com a usuari i gestor d’instal·lacions esportives, a ser el protagonista principal dels serveis i productes que donen resposta a les tendències comentades. Aportaran productivitat pel centre i motivació per a l’usuari. ¿T’animes a posar-te en forma?

Per Joaquín Martínez Gestor i consultor esportiu joaquinix@hotmail.com es.linkedin.com/in/gestordeportivojoaquin

esforc.com 145

Jonny Wilkinson Jugador de rugby anglès autor: Saul Zanolari www.saulzanolari.com esforc.com 57

SUBSCRIU-T'HI

No et quedis sense la teva revista d'esports favorita . subscriptor@esforc.com

Alpinisme, Arts Marcials, Atletisme, Automobilisme, Bàdminton, Bàsquet, Beisbol, Bitlles, Boxa, Críquet, Ciclisme, Culturisme, Curling, Equitació, Escalada, Esgrima, Espeleologia, Esquí, Futbol, Golf, Gimnàs, Halterofília, Handbol, Hípica, Hoquei, Kitesurf, Korfbol, Motociclisme, Natació, Lacrosse, Pàdel, Patinatge, Pentatló, Piragüisme, Pilota, esforc.com 57 Polo, Rem, Rugby, Running, Skateboard, Snowboard, Softbol, Squash, Submarinisme, Surf, Tennis, Tir, Trial, Triatló, Vela, Voleibol, Vol, Waterpolo, Windsurf...

N. 25

www.esforc.com Portadacat.indd 1

11/06/10 13:25