esforç publicacions
WWW.ESFORC.CAT
esforç Número 12
esforç publicacions
WWW.ESFORC.CAT
esforç Número 12
Editorial
12/3/08
23:45
Pรกgina 24
Editorial
12/3/08
23:45
Página 25
EDITORIAL
L’art de l’Esforç Fotografies, il·lustracions, màscares, maquetació, fonts, estils, dissenys... cada cop estem més capficats en oferir una qualitat exquisida als nostres lectors. Una producció gairebé més propera a una publicació de les arts plàstiques que de l’esport. Aquest és un dels trets més característics d’Esforç, juntament amb la pluralitat esportiva. És així doncs com va néixer Esforç; amb unes ganes ferotges de fer un producte d’alta qualitat, tant periodística com gràfica, per a estar a l’alçada dels nostres esportistes. I, malgrat que en qüestió de gustos no hi ha res escrit, crec fermament que estem provocant l’interès desitjat, perquè cada cop rebem més inputs positius d’Esforç. Gran part de la culpa es deu a que ens agrada el que fem i també que des del començament tenim en ment allò de “la feina ben feta no té fronteres”. De fet aquesta pràctica l’hem heretat de l’esport on normalment si t’entrenes força està clar que és per guanyar. Doncs el nostre equip, al qual vull felicitar, està fent una gran temporada i amb cada número estem més a prop dels llocs que classifiquen per a la Champions. Vull convidar-vos en aquest nou número a gaudir d’Esforç com mai; posant l’accent en la vessant artística.
Josep M. Monteagudo
esforç
Editor/Director Josep Mª Monteagudo Cap de redacció i dissen y gràfic: Àlex Rubies Edició de moda Esther Ferré Correcció Elena Salinas Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Han col·laborat en aquest número Marta García Ganau, Gustavo Béjer Fotografies: Oriol Roca, Guifré de Peray, Nacho Juárez Il·lustracions Àlex Rubies, Gustavo Bejer Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei Herba), Jordi Solà (Rugbi), Gerard Cadevall (Handbol), Alberto Montenegro (Waterpolo) Esforç publicacions, sl Rafael Casanova, 19 1r. 2a. 08750 - Molins de Rei. Telèfon 936805355 - Fax 936805620 www.esforc.cat - info@esforc.com Distribució Comercial Atheneum, SA Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros
Portada David i Jose Luis Pàez Fotografia Nacho Juárez de pinkorange.es Maquillatge i perruqueria Vanessa Payán Campoy
Sumari 12
12/3/08
10:37
Página 24
pàg. 30
pàg. 48
pàg. 60
pàg. 40
sumari
EDITORIAL 4 CAR TES AL DIRECTOR 6 PANORÀMICA 12 ACTUALITAT ESPORTS
pàg. 72
PORTADA 30 GERMANS PÁEZ Un al Barça i l’altre al Reus, rivals a la pista, germans inseparables a fora del terreny de joc.
HOQUEI HERBA 40 EDI TUBAU Nomenat a millor jugador de l’any i escollit a l’equip ideal del 2007. Un crack que toca de peus a terra.
BÀSQUET 48 ALBERT MONCASI El darrer jugador sorgit de la cantera blaugrana i l’únic amb fitxa del primer equip.
WATERPOLO 56 UE HOR TA Amb un peu i mig a la màxima categoria l’equip barceloní enguany està fent un gran paper.
Sumari 12
12/3/08
10:38
Página 25
pàg. 84
pàg. 66
pàg. 90
pàg. 78
RUGBY
FUTBOL
60 CLERMONT-FERRAND El bo i millor del rugbi francès va passar de puntetes per Sant Boi. Tres dies d’estada per a gaudir d’un dels millors equips d’Europa.
84 IGNASI MIQUEL El jove jugador del Cornellà al setembre aterrarà a Anglaterra per a incorporar-se a les files de l’Arsenal.
VOLEIBOL
OLÍMPICS
66 COSME PRENAFETA Viu la seva última temporada al FC Barcelona, a on va iniciar un projecte que culminarà amb l’ascens.
9 0 JUAN ANTONIO RAMOS Juan Antonio Ramos, un dels millors taekwondistes del món, només pensa en guanyar una medalla olímpica a Pequín.
HANDBOL 72 MANOLO MONTOYA El tècnic català ex de Granollers explica els perquès de la seva marxa i molt més.
HOQUEI PATINS 78 REINES DE COPES Les noies del Voltregà han aconseguit fa unes setmanes la seva tercera Copa de la Reina
ÀREA ESPORTIVA Espais: CAR Sant Cugat Boulevard Gadjets Medicina Esportiva Audiovisuals L’altra cara
Correu
12/3/08
23:53
Página 24
CORREU
Les vostres opinions a esforç. Rafael Casanova 19, 1-2. Molins de Rei (Barcelona) o a
cartes@esforc.cat
Excel·lent Sóc lector d’Esforç des de fa ben poc i voldria felicitar-vos per aquesta magnífica revista. Si hagués de qualificar-la diria que un excel·lent es quedaria curt. L’esport català necessitava d’una revista d’aquesta mena per omplir el buit que deixen els mitjans del futbol. Acostumat a viatjar com estic, sempre m’ha sobtat la manca de publicacions esportives que hi ha al nostre país. Sobretot de qualitat. A partir d’ara ja no podré dir el mateix. Espero i us desitjo que cada cop la conegui més gent perquè és una de les millors revistes que m’he trobat. Benito Coll Barcelona
365+1 esportistes Quin projecte més guapo que esteu portant a terme. No només per la idea de fer una radiografia de l’esport català d’aquesta manera, sinó per la gran qualitat de les fotos que surten. Normalment estem acostumats a veure aquesta mena d’imatges en agències o publicacions estrangeres. Per aquesta raó penso que és un encert realitzar aquest treball i sobretot amb el fotògraf que l’està duent a terme. Enhorabona! Pol Rodríguez Barcelona Vull felicitar l’Oriol Roca pels retrats que cada dia publiqueu a la web. Ja tinc la rutina d’entrar cada dia i deixar-me seduir per la “imatge del dia”. Com aficionada a l’esport en general estic poc acostumada a veure fotos d’esportistes d’aquesta qualitat, sobretot amb esportistes catalans i de tants esports diferents. Una de les primeres reflexions que em vaig fer és la quantitat d’esports que es practiquen a casa nostra. També, evidentment, la quantitat d’esportistes que treballen a l’ombra. Gràcies a vosaltres estem coneixent molts d’ells, malgrat que estic segura que en finalitzar l’any encara ens quedaran molts per descobrir. Caldrien molts anys per a completar-ho. Es pot dir que seria una feina infinita, perquè al darrere ja vindria una nova generació que caldria retratar. Espero que en finalitzar pugueu publicar en paper aquest treball i seré la primera en comprar-lo. Susanna Font Lleida
Des de Canadà Estic instal·lat a Vancouver des de fa un parell d’anys i quina ha estat la meva sorpresa en trobar-me la revista Esforç per Internet. Sóc un freake dels esports i m’havien parlat d’ella, però ja estava resignat perquè per aquí no crec que la trobi enlloc. Però mai m’hagués imaginat que la podria veure per Internet. He de dir que compleix les expectatives i fins i tot les supera. Les imatges són molt xules, així com les que publiqueu cada dia a la web. Per aquí els esports són molt ianquis; com l’hoquei gel o el futbol americà. Però també vaig descobrir el Lacrosse que es juga amb una mena de raqueta amb xarxa i és molt dinàmic. Es juga a l’estiu i és fins i tot més practicat que el soccer. Estic segur que a casa nostra triomfaria. Joan Manel García Vancouver
Correu
12/3/08
23:53
Pรกgina 25
Panoramica1
12/3/08
10:41
Pรกgina 10
Panoramica1
12/3/08
10:42
Página 11
MERCÈ MARTÍ AMB LA PIPER TWIN COMANCHE DE 1969 "PA-30" SOBREVOLANT EL SÀHARA PER L'ATLÀNTIC, A LA CURSA RAL·LY AEROPOSTAL, QUE LA VA DUR FINS ST. LOUIS DE SENEGAL
Panoramica2
12/3/08
10:44
Página 10
EL CORREDOR D’ULTRAFONS SERGE GIRARD, AQUI A LA TRANSÀFRICA, SERÀ EL PRIMER HOME EN FER LA VOLTA AL MÓN CORRENTS SENSE PARAR NI UN SOL DIA.
Panoramica2
12/3/08
10:44
Pรกgina 11
Panoramica3
12/3/08
10:45
Pรกgina 10
Panoramica3
12/3/08
10:45
Página 11
UNA IMATGE DEL CONCURS DE SALTS DISPUTAT EN LES INSTAL·LACIONS OLÍMPIQUES DEL RC DE POLO DE BARCELONA. FOTO: ORIOL ROCA
actualitat volei12
12/3/08
15:39
Página 12
ACTUALITAT VOLEIBOL
Última oportunitat d’anar als Jocs OPINIÓ
Voleibol amb accent català Xavier Peña Professor de Voleibol de la Universitat de Vic
Per entendre la situació actual del voleibol català hem de situar-nos en la Barcelona preolímpica. En aquell moment els poders públics i les empreses privades van fer la inversió més gran en esport que s’ha fet mai en aquest país. El fet que totes les disciplines pel fet de ser país organitzador estiguessin incloses dintre de la competició va afavorir moltíssim als esports minoritaris com el nostre, que a més van fer un paper molt digne en la competició masculina. L’influx d’aquest moment tan important, la inèrcia trencada i la tradició dels equips catalans en la màxima competició tant en nois com en noies amb equips com el FC Barcelona, el RCD Espanyol, el CD Hispano-Francès o el CV Sant Cugat, en èpoques més recents, van fer que els èxits dels equips catalans encara duressin una temporada. No obstant, a diferència d’altres regions de l’Estat on els espònsors públics i privats donen un tracte molt favorable al voleibol, aquí a Catalunya aquests van començar a mirar cap a una altra banda. A conseqüència d’això el voleibol d’alt nivell a Catalunya porta una dècada a l’ostracisme. Al marge d’iniciatives lloables, construïdes amb molta il·lusió com les del CV Sant Pere i Sant Pau, el CV Barcelona o el Voley Lleida, els equips catalans no poden fer l’esforç per aconseguir ser referents en el voleibol nacional ja que estan en un clar desavantatge. Els bons resultats i el bon treball a la base del voleibol català no té continuïtat en les categories d’elit perquè els clubs catalans no són atractius per als millors jugadors sortits del nostre planter o dels plans de tecnificació de la Federació Catalana. Per sort, a la selecció nacional espanyola masculina o femenina, sempre hi ha la presència de jugadors i jugadores nascuts i formats a Catalunya que reivindiquen el nostre voleibol i que porten Catalunya a les cotes més altes. En l’actual selecció espanyola masculina, que té ara en el Preolímpic d’Alemanya la seva última oportunitat per classificar-se per Pequín 2008, l’accent català l’aporten Iban Pérez i Manuel Sevillano, el primer barceloní i el segon reusenc. Esperem que la selecció tingui tota la sort del món i puguem gaudir de l’actual campiona d’Europa donant “guerra” a les potències voleibolístiques mundials a la principal cita esportiva del calendari anual.
12 ESFORÇ
La selecció espanyola de voleibol es jugarà la seva participació als Jocs Olímpics de Pequín 2008 contra Alemanya, Cuba i la Xina al Preolímpic Mundial que es jugarà del 23 al 25 de maig a Düsseldorf. Els de Marcelo Méndez van quedar en el grup més difícil després del sorteig celebrat a Tòquio. Aquesta és la darrera oportunitat per als vigents campions d’Europa per a aconseguir la plaça olímpica. Cal recordar que ja s’han perdut dues oportunitats, primer a la Copa del Món de Japó i després al preolímpic continental. Per als Jocs ja tenen bitllet: Brasil, Rússia, Bulgària, Egipte, Sèrbia, Estats Units, Veneçuela, i Xina com a amfitriona.
El CMA Sòria, campió de Copa Set anys després del seu darrer títol de Copa del Rei, el CMA Sòria va fer-se de nou amb aquesta competició. Era la XXXIII edició i es van endur el títol després d’una agònica final en la que es van imposar a l’Unicaja Arukasur per 2 a 3 (25-19, 19-25, 25-21, 24-26 i 12-15). Tot i que al principi del partit l’Unicaja es va mostrar molt més sòlid, el CMA Sòria no va donar el partit per perdut en cap moment i gràcies a dos grans períodes (2n. i 4t.) van endur-se el partit.
Jugadors del SPiSP, amb Macedònia Quatre jugadors del CV Sant Pere i Sant Pau han estat convocats pel seleccionador de Macedònia per a disputar els tornejos que aquesta selecció jugarà a partir del mes d’abril i que donaran dret a la classificació per al Campionat d’Espanya. Aleksandar Stevovski i Vladimir Stevovski han declinat la invitació, el primer perquè es troba al final de la recuperació d’una lesió llarga i el segon per motius personals. Aleksandar Mikov i Gjoko Josifov sí que acudiran als diferents compromisos amb la seva selecció.
Producte
Les Asics Gel Tactic són de les més estables del mercat, i ho són gràcies al sistema Trusstic que, d’una banda, orienta els impactes cap als laterals i, de l’altra, minimitza la hiperpronació a la part central. A més, la tecnologia Rearfoot ASICS GEL cushioning system facilita l’amortiment atenuant la força de l’impacte. També facilita l’estabilitat del peu i redueix l’impacte.
actualitat volei12
12/3/08
15:39
Pรกgina 13
actualitat hoquei herba12
12/3/08
12:20
Página 14
ACTUALITAT HOQUEI HERBA
La selecció espan yola per Teledeporte OPINIÓ
L’hoquei català Dacid Enrich Ent. FC Barcelona
Si un es mira la classificació de les lligues de DH masculina i femenina, pot veure que dels quatre equips que jugaran els play-off a cada categoria tres són catalans, i, del total dels 20 equips de DH d’entre les dues lligues, cinc equips masculins i cinc femenins són de Catalunya. Si bé fa uns anys potser la quantitat d’equips catalans a la DH masculina era més gran, no passava pas això en les noies. Des de fa uns anys, i després de fer un molt bon treball de cantera, equips com Júnior, Atlètic i RC Polo s’han consolidat en una lliga on sempre el CD Terrassa havia estat l’únic equip català en les primeres posicions. A la DH masculina els tres equips grans de la lliga són tres equips catalans, Egara, Ono Atlètic i RC Polo. A més, tenim el CD Terrassa i el Barça que aquest any estan lluitant per la permanència. Quant als jugadors catalans de les seleccions espanyoles, tant en l’equip masculí com en el femení la base de la selecció és d’esportistes catalans i sobretot terrassencs. A la selecció masculina, més d’una vegada s’ha donat la circumstància que en un partit els onze jugadors que en aquell moment estan sobre el camp són nascuts a Catalunya. Per tant, és evident que un selecció catalana en uns Jocs Olímpics o un Mundial podria fer el mateix paper que està fent últimament la selecció espanyola. A les olimpíades d’aquest estiu a Pequín, cal destacar que seran les quartes del Pol Amat, sens dubte un dels millors jugadors d’hoquei catalans de la història i probablement el fi de cicle de diversos jugadors importants a la selecció. Les opcions de la selecció masculina passen per entrar a semifinals, cosa que no serà fàcil, però aquest hauria de ser l’objectiu, repetir el paper de fa quatre anys a Atenes. Una vegada a semifinals, pot passar qualsevol cosa, ja que el nivell de les seleccions és molt igualat i en partits tan decisius qualsevol acció pot ser definitiva. Les noies, si volen anar als Jocs Olímpics, primer hauran d’anar al Torneig Preolímpic de Bakú (Azerbaidjan), on a priori no haurien de tenir excessius problemes per guanyar i per tant aconseguir el bitllet per a Pequín. Un cop allà, entrar a semifinals serà un objectiu força complicat, però de ben segur que lluitaran per ser-hi.
14 ESFORÇ
Després de diverses converses entre la Federació Espanyola i Ràdio Televisió Espanyola, van arribar a l’acord per a la retransmissió de les competicions internacionals més importants en les que participaran les seleccions estatals absolutes masculina i femenina. La primera competició que podrem veure per televisió serà el torneig femení classificador per als Jocs Olímpics de Bakú. El següent torneig televisat serà la Champions Trophy masculina a Amsterdam, en la que, com a mínim, retransmetran els partits de la selecció espanyola. Finalment, amb la masculina ja classificada, i esperant que la femenina també ho farà, es retransmetran tots els partits de les olimpíades per Teledeporte i és possible que, si s’arriba a semifinals, s’emetin els partits per La 2.
La Copa d’Europa al Club Egara La ciutat de Terrassa viurà durant tres dies, del 21 al 24 de març, la segona fase de la Copa d’Europa. L’Eurohockey League va escollir el Club Egara entre les diferents candidatures després que visitessin el club en repetides ocasions per examinar les instal·lacions per assegurar-se la viabilitat de disputar aquesta competició. Entre els equips participants a la màxima competició continental, trobem tres catalans amb aspiracions al títol. És el cas dels locals, el Club Egara, que tindrà l’al·licient de jugar a casa. Altres que tampoc ho tindran lluny seran els de l’Ono Atlètic Terrassa. El darrer equip català a la competició és el Reial Club de Polo de Barcelona.
El Club de Campo campió de 1ª Divisió d’Hoquei Sala El Club de Campo es va proclamar Campió de la Primera Divisió Masculina d’Hoquei Sala en imposar-se a la final per un ajustat 6 a 5 al FC Barcelona. Cal destacar la bona actuació durant tota la competició de l’equip blaugrana, sobretot a la seva pista, el pavelló de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. El més destacat del Barça durant la competició va ser Cristian Peñalba, escollit millor porter del torneig.
Stag Indoor, un stick d’interior
Producte
Línies suaus, colors taronja, blanc i plata, dels quals encara remarquen més la lleugeresa d’aquest estic. El Indoor Senior de Stag és un pal específic per a la pràctica d’hoquei sala i està preparat per a oferir les millors prestacions. Amb un pes molt reduït, juntament amb un “grip” molt suau, permeten aferrar el pal amb una fermesa superior. Un estic per a interiors, lleuger, ràpid i precís.
actualitat hoquei herba12
12/3/08
12:20
Pรกgina 15
actualitat waterpolo12
13/3/08
11:48
Página 16
ACTUALITAT WATERPOLO
L’espanyola femenina, fora dels JJOO OPINIÓ La base de la selecció estatal Sergi Pedrerol exinternacional i entrenador del CN Molins de Rei
Ara més que mai ens trobem en un moment en el que a nivell de clubs estem molt i molt forts. Feia anys que la base de la selecció espanyola no era pràcticament del 80 o el 90% de gent que està jugant aquí a Catalunya. Si bé és cert que no tots són catalans sí que han fet carrera al món del waterpolo aquí a Catalunya. Gent com el Xavi Garcia o el Xavi Vallès són dos exemples de gent que són d’aquí, que s’han format aquí i que són puntals bàsics a la selecció estatal. Ara mateix la selecció que presumiblement acudirà a les olimpíades està nodrida pràcticament en la seva totalitat de jugadors catalans o que juguen a Catalunya. En l’època en què jo vaig ser internacional estava la cosa més repartida entre jugadors de clubs catalans i d’equips madrilenys. Era una mica la unió entre la força, la famosa fúria espanyola, i el seny català. De fet, jo crec que aquest equilibri va ser el que ens va portar a fer grans coses. Ara, aquesta ràbia i aquesta “mala llet” ja la tenim també aquí i, el seny, la sang freda no s’ha perdut i és per això que hi ha tants jugadors importants d’aquí a la selecció espanyola. De tant en tant es parla i es dóna voltes a les raons per les que, quant a la competició i al nivell de professionalisme, estem per sota de països com Itàlia, Rússia o Croàcia. Jo no crec que sigui un problema del nivell dels jugadors sinó més aviat de clubs. Els clubs haurien d’apostar més pel waterpolo, fer més inversions a nivell de portar jugadors internacionals per a fer la lliga més competitiva del que és. Tenim un equip de molt nivell que és el Barceloneta però s’està convertit en un monotema. No voldria desmerèixer la resta d’equips però no pot ser que sigui l’únic que aposta fort per fer un equip realment competitiu a Europa. Sé que és molt difícil perquè són molts diners, però caldria invertir en jugadors estrangers per ajudar que els equips de la nostra Divisió d’Honor fossin més competitius a nivell nacional però també a nivell continental i internacional.
La selecció espanyola femenina va perdre la última oportunitat per a anar a als Jocs Olímpics de Pequín al quedar eliminades a quarts de final del Preolímpic d’Imperia (Italia). Les noies de Vicenç Tarrés van perdre la plaça per a les olimpíades al perdre el partit contra Italia a quarts per 7 gols a 10. Tot i haber començat el preolímpic amb bon peu, amb victòries contra Kazajistan, Repúblic Txeca i Cuba, no va saber sentenciar en el partit contra l’amfitriona. Era la opció de classificar per primer cop a la història a la selecció femenina per als Jocs. A més, al partit pel cinquè lloc contra Canadà també van perdre per 8 a 10.
La xina no serà una comparsa a les olimpíades En declaracions a l’agencia Efe, el català Joan Jané, ex seleccionador español i actual tècnic de la selecció femenina xinesa, va asegurar que les noies que dirigeix “no seran una banda” a les properes olimpíades. Les xineses tenen al seu record el paper que van fer al darrer Mundial en el que van perdre tots els partits per més de deu gols de diferència. Segons Janés “somien, aspiren, desitgen que els partits siguin més ajustats que aleshores”. L’objectiu és fer un paper digne a casa seva amb un grup de noies que no supera els vint anys.
Europeu i Lliga Mundial per a preparar els Jocs Encara queda molt per a la cita olímpica d’aquest estiu. Fins aleshores. la selecció espanyola de waterpolo encara ha de participar a diverssos torneijos i competicions. La més destacada serà l’Europeu, que enguany es jugarà a Malaga entre el 3 i el 14 de juliol. Per al seleccionador estatal, Rafael Aguilar, aquesta competició, tot i ser important, suposarà un “banc de probes tàctic” per als Jocs Olímpics de Pequín. A més de l’Europeu en el plan de preparació pels Jocs destaquen també competicions com la Lliga Mundial (Entre el 23 de maig i l’1 de juny les eliminatòries i entre el 16 i el 22 de juny la super final a Génova) o els stages preparats amb Australia (25 a 29 de juny) i Sèrbia (23 a 26 de juliol) a Barcelona en els que jugaran diverssos amistosos.
Producte 16 ESFORÇ
Les Speedo Futura BioFUSE són el futur en ulleres per a nadadors. Amb un marc de multidensitat ofereix un segell tou i un marc rígid que protegeix la lent. A més ofereix una exel·lent visió i claredat i un ajustament a la cara ràpid i fàcil gràcies al clip lateral SpeedFit i a que la tira de silicona és dividida.
actualitat waterpolo12
13/3/08
11:48
Pรกgina 17
actualitat hoquei patins12
12/3/08
12:26
Página 18
ACTUALITAT HOQUEI PATINS
El Noia Freixenet guanya la Copa del Rei OPINIÓ Cal vendre el producte Carlos Figueroa Ent. CP Sitges
El fet de captar els mitjans s’ha convertit en l’eterna lluita dels esports minoritaris. Sortir als mitjans és la fi que tots els esports busquem i que sembla que només bàsquet i futbol aconsegueixen. Esports com el nostre, l’hoquei patins, estan oblidats i la culpa d’aquest oblit no és dels mitjans, ni dels aficionats, és dels dirigents. En una part dels clubs i en gran mesura de les entitats gestores, les federacions. És una veritable llàstima que un esport bonic, espectacular i atractiu com l’hoquei patins hagi de subsistir quasi en l’anonimat perquè no l’estem sabent vendre. L’esport és com qualsevol altre producte, s’ha de saber vendre. Els mitjans tracten l’hoquei patins, i qualsevol altre esport, com es mereix. La televisió, la ràdio o els mitjans escrits ofereixen el que la gent demanda i la gent demanda el que veu, és un peix que es mossega la cua. El resum, però, és que si no ens tracten millor és perquè no sabem vendre el producte. Els mitjans són fonamentals per a l’evolució d’un esport. Cal una mentalitat més oberta als clubs per a què s’adonin que per tal que l’hoquei creixi cal invertir, cal canviar les coses per a després recollir fruits. Estem estancats perquè els clubs volen subsistir, i prefereixen malviure que arriscar. Jo fa 40 anys que sento que l’hoquei patins està morint i segueix existint gràcies a la passió i a la tradició que hi ha a regions com Catalunya. Tot i així, cal revisar la fórmula del nostre esport. No hi ha fórmules màgiques per a millorar la situació o per atreure els mitjans, però podríem començar revisant el funcionament dels òrgans gestors. No pot ser que en una federació haguem de conviure quatre esports que no tenim res a veure els uns amb els altres (hoquei patins, hoquei línia, patinatge artístic i carreres). Ens estem posant la traveta i així és impossible evolucionar. No es pot vendre un producte disgregat.
El Noia Freixenet es va fer, per segon cop a la seva història i deu anys després del darrer títol, amb la Copa del Rei en imposar-se al Roncato Vic als penals. El Vic va ser millor durant tot el partit però no va saber la renda de dos gols que va tenir durant bona part del partit. Fins a dos mil persones van gaudir de la 65a. edició de la Copa del Rei d’hoquei patins al poliesportiu Les Comes d’Igualada. El capità Pere Varias, autor del penal que va donar el triomf al Noia, va recollir la copa de mans de Carmelo Paniagua, president de la Reial Federació Espanyola de Patinatge.
Opció preferencial per Toni Pérez El FC Barcelona i l’Esfer Oviedo signaran el 24 de març un acord de col·laboració pel qual el Barça es farà amb una opció preferencial per Toni Pérez, i l’Oviedo es beneficiarà amb la cessió de jugadors júniors blaugranes. El jove davanter asturià ha destacat durant les últimes temporades a les files de l’Oviedo i ja havia cridat l’atenció de diversos equips de l’OK Lliga. Amb aquest acord el Barça torna a avançar-se.
Tercera Copa de la Reina per al Voltregà Les noies del Voltregà es van fer el passat mes de febrer amb la seva tercera Copa de la Reina de les tres edicions que s’han jugat. Les de Raúl Doblas es van imposar a la final al Biesca Gijón per 3 a 0. Les de Sant Hipòlit tenen agafada la mida d’aquesta competició, i no només pel títol, també perquè han acabat el torneig amb nou gols a favor i cap en contra. Això ha estat gràcies a la defensa i a la bona actuació de la portera Laia Vives. A més, la capitana Cristina Barceló va ser guardonada amb el trofeu de millor jugadora.
Producte 18 ESFORÇ
Pals de gran duresa i resistència gràcies a què estan fets de fusta d’avet. Molt equilibrat quant a resistència i flexibilitat que ofereix una durabilitat poc freqüent. Reno posa la seva experiència i qualitat al servei dels seus productes i els primers en valorar-ho són els jugadors, que no dubten a l’hora d’escollir.
actualitat hoquei patins12
12/3/08
12:26
Pรกgina 19
actualitat rugbi12
12/3/08
10:48
Página 20
ACTUALITAT RUGBI
Rugbi femení entre equips del nord i el sud OPINIÓ
La darrera setmana del passat mes de febrer es va aprovar la competició de rugbi femení entre clubs del nord i del sud de Catalunya. Aquest serà el primer torneig amb participació de clubs tant del Principat com del Rosselló. Les jornades classificatòries es jugaran el 17 de maig a un lloc del Rosselló, i el 31 de maig o l’1 de juny a una ciutat del sud. Les semifinals tindran lloc el 7 de juny, i la final es jugarà a l’estadi Aimé Giral, just abans d’un enfrontament de la USAP amb el Stade Français.
Competicions a Catalunya i a l’estat Jordi Solà i Grancha Profesor de rugby a l’INEFC Barcelona
Si es vol tenir equips forts, cal tenir unes competicions fortes, que solament es donaran quan el nivell dels equips sigui bo i equilibrat. Des dels clubs cal treballar, però també des dels organismes oficials. El sistema de competició de l’hemisferi sud és sensacional, ja que tenen competicions de curta durada i de dificultat creixent. Això és una utopia per a nosaltres, però cal tenir-ho present per a planificar bones competicions, i a l’estat tenim una molt bona tradició amb la competició de les seleccions autonòmiques, tot i que el sistema de competició actual no serveix per a res més que per a justificar despeses. Està clar que una competició seriosa comporta unes despeses importants, i cal cercar fórmules imaginatives entre tots per a no dependre de les subvencions oficials. Cal celebrar la iniciativa de la competició de les Quatre Barres, però cal ser conscients que no n’hi ha prou i que cal ser més exigents i, progressivament, intentar elevar el nivell de la competició amb la incorporació de clubs de qualsevol dels territoris de parla catalana. Amb el temps pot arribar a esdevenir una autèntica alternativa a la competició actual. No oblidem tampoc el Rugby Femení, que mitjançant la INEF de Barcelona està jugant la final de la primera copa d’europa de clubs, a un bon nivell. Però el problema competitiu és el mateix en noies, agreujat en les noies pel reduït nombre d’equips. Gairebé m’oblido de la iniciativa més engrescadora, i alhora valenta i agosarada de la història del rugby català, i estatal. L’equip del Poble Nou-Enginyers ha demostrat com es pot organitzar un club per a tenir una competició molt interessant i motivant, anant a jugar a Anglaterra. Anys enrere, aquest mateix club, per desacords amb la federació, ja va demostrar que es pot mantenir l’equip jugant, sense estar en cap competició oficial durant la temporada. Encara tenim la sort de tenir un estendard important com és la U.E.S., l’equip més antic del país, amb una tradició rugbística impressionant i, el més important, amb una escola que any sí i any també produeix jugadors de qualitat. Quan depens de la producció pròpia, sempre tindràs alts i baixos. En definitiva, cal ser valents per a proposar el tipus de competicions que serveixin per a millorar el nivell dels nostres clubs.
20 ESFORÇ
Els Springboks, millor equip de l’an y L’equip sud-africà de rugbi, flamant campió de la Copa del món de França 2007, es va endur el Laureus al millor equip de l’any. Els sud-africans, amb una extensa representació entre els que destacaven el jugador de la USAP Percy Montgomery, o l’ala Bryan Habana, es va imposar a equips tan importants com el Milan, la selecció iraquiana de futbol, la selecció femenina alemanya de futbol, Ferrari o l’equip australià de criquet.
Promoció d’ascens a Divisió d’Honor B A començaments de març es va celebrar el sorteig per a emparellar els equips participants en la primera eliminatòria de la promoció d’ascens a Divisió d’Honor B. Entre els equips que opten a l’ascens hi trobem dos catalans. D’una banda, el CR Sant Cugat que es jugarà passar de fase amb el CD Hercesa, el campió del grup D de la Primera Nacional. Per la seva banda, el RC L’Hospitalet s’haurà de veure les cares amb l’Eibar Hierros Anetxe RT. Els catalans jugaran la tornada a casa, per la qual cosa tenen cert avantatge a priori. L’eliminatòria començarà a finals del mes de març i la tornada serà a principis d’abril.
Gilbert Xact Elite XP, la bota dels xutadors
Producte
La Gilbert Xact Elite XP està pensada per a maximitzar el funcionament de la bota en el moment del xut. Els materials amb què s’ha fabricat tota la part de frontal de la bota afavoreix el toc i el control del xut. A més, els materials del taló eviten les lesions per impacte repetitiu. Una bota especialment dissenyada per a xutadors.
actualitat rugbi12
12/3/08
10:48
Página 21
E T U I R C S B U S SI VOLS GAUDIR D’INFORMACIÓ DE PRIMERA MÀ DEL TEU ESPORT. SUBSCRIU-TE A ESFORÇ I TINDRÀS A CASA TEVA LA MILLOR DE L’ESPORT D’EQUIP. T’AGRADARIA REBRE A CASA TEVA CADA MES ESFORÇ? DONCS ÉS TAN FÀCIL COM OMPLIR ELS ESPAIS BIUTS. ENVIA AQUEST CUPÓ A LA NOSTRA ADREÇA O UNA FOTOCÓPIA PER FAX A: ESFORÇ. RAFAEL CASANOVA, 19, 1ER 2ª. 08750 MOLINS DE REI. TEL.:96 680 53 55 · FAX: 93 680 56 20 subscripcions@esforc.cat - www.esforc.cat
Sí, desitjo subscriure’m a ESFORÇ per 42 € (12 números) DADES PERSONALS Nom i cognoms: Domicili: Població: Telèfon:
Número: Província: E-mail:
DNI-CIF: Pis: C.P.: Data de naixament: Professió:
FORMA DE PAGAMENT Adjunto taló bancari a ESFORÇ PUBLICACIONS S.L. Domiciliació bancaria Núm. de compte:
Les dades comunicades pels nostres lectors són completament confidencials. La informació queda recollida al nostre fitxer on l’interessat hi pot accedir i cancelar-la o modificar-la. El seu control i tractament estan subjectes a la Llei Orgànica de Protecció de Dades.
actualitat handbol12
12/3/08
12:29
Página 22
ACTUALITAT HANDBOL
Mala sort pels extrems blau-granes OPINIÓ
El rellotge de Pequín Gerard Cadevall Periodista
Han passat quatre anys i ens trobem a les portes de la cita més important per a qualsevol esportista d’elit: els Jocs Olímpics. El rellotge va fent el seu incansable compte enrere i els segons cauen ràpidament. Pequín 2008 sembla lluny però, en el fons, ja és aquí. La trepidant temporada que estan duent a terme els nostres més ferms candidats a disputar les pròximes olimpíades, Albert Rocas, David Davis, Víctor Tomàs i David Barrufet, fa que gairebé no disposin ni d’un instant per a pensar en la convocatòria més important, és a dir, els JJOO. Tomàs i Barrufet ja han patit les conseqüències d’una temporada farcida de. Els nostres estan disputant competicions els caps de setmana i durant la mateixa.El camí cap a Pequín ja es va iniciar a principis d’any a l’europeu on Espanya no va poder passar del 9è lloc. Aquest fet l’obliga a haver de jugar el preolímpic i si tot va de cara participar al gran esdeveniment esportiu del 9 al 24 d’agost. Si fem la vista enrere ens retrobarem amb les medalles de bronze que van aconseguir Jaume Fort, Jordi Núñez i companyia a Atlanta 96 o la mateixa 3ª posició que van assolir a Sydney 04 els Enric Masip, Xavier O’Callaghan, Antonio Ugalde o l’incommovible Barrufet el qual resisteix el pas del temps i als seus 37 segueix sent l’home de referència de la selecció espanyola. En aquest sentit, l’handbol català gaudeix d’experiència contrastada però, també, de nous noms que s’erigeixen com a substituts dels històrics handboleros catalans. Barrufet i Mariano Ortega s’engloben en el primer sac i jugadors com Albert Rocas, Víctor Tomàs, David Davis, Cristian Malmagro, Viran Morros o d’altres que es deixa el seleccionador espanyol garanteixen un excel·lent futur per l’handbol del nostre país. I és que si fem un repàs als jugadors catalans del moment a un li passa pel cap que Catalunya es consolida com una gran potència i que segueix sent un dels pilars indiscutibles de la selecció. El més dolorós d’aquestes línies és, sens dubte, que no podem citar cap esportista catalana, ja que tristament les corones olímpiques queden lluny per a les jugadores d’handbol de la nostra terra. Per a algunes coses caldrà esperar uns anys, per a d’altres, quatre dies mal comptats.
22 ESFORÇ
La posició d'extrem a Can Barça sembla estar maleïda aquest any. Primer va ser Víctor Tomàs que per culpa d'una lumbàlgia va deixar l'equip durant unes setmanes. Després va caure Juanín García, extrem esquerre titular que va causar baixa per una ruptura fibril·lar del bíceps femoral i ha hagut d'estar quatre setmanes de baixa. L'últim en caure ha estat Cristian Ugalde, el jove cantera, que enguany ha ajudat a cobrir la baixa de Tomàs alternant els dos extrems, va patir una ruptura miotendinosa de l'adductor mitjà de la cama dreta que l'ha apartat tres setmanes de l'equip.
El Partit de les Estrelles a Cuenca El XVI Partit de les Estrelles es disputarà el 23 de març a Cuenca. L'enfrontament entre els millors jugadors estatals i els millors estrangers de l'ASOBAL tindrà lloc a les 18 hores al Pavelló Municipal El Sargal i el retransmetrà La 2 en directe. Com fa un any, a més del partit, els afeccionats que s'acostin al pavelló El Sargal podran gaudir dels concursos de flyes i de potència. Les entrades es poden comprar al mateix pavelló i costen 3€ per a menors de 15 anys i majors de 65 i 8€ per a la resta del públic. Una cita obligada per als amants de l'handbol que s'està convertint en un clàssic.
Ohlander ocuparà el lloc de Vicente Alamo En un comunicat oficial del Fraikin BM Granollers, el club ha reconegut que davant de la impossibilitat de renovar a Vicente Alamo s'ha arribat a un acord amb Freferik Ohlander, actualment jugador del Kolding de Dinamarca. Alamo deixarà l'equip quan acabi la temporada i fitxarà per un equip ASOBAL del que encara no ha transcendit el nom. Ohlander de 31 anys sortit de l'escola sueca va jugar al FC Barcelona entre els anys 2002 i el 2004. Ha estat internacional en 60 ocasions i 30 més amb la júnior. Amb aquest fitxatge el conjunt vallesà ha reaccionat amb rapidesa a la negativa de Vicente Alamo de renovar el contracte.
Kempa Beach Handbol Dune, arriba l'estiu
Producte
Una de les poques pilotes d'handbol platja de qualitat que existeixen al mercat és aquest Kempa Beach Handball Dune. Fet de cautxú tou ofereix un control òptim, a més pensant en el seu us s'ha fabricat de forma que repeleixi l'aigua. Tot això sumat al magnific disseny al que ens té acostumada la marca alemanya.
actualitat handbol12
12/3/08
12:30
Pรกgina 23
actualitat basquet12
12/3/08
15:37
Página 24
ACTUALITAT BÀSQUET
Canvi al joc interior del Plus Pujol Lleida OPINIÓ
Després d’arribar a un acord amb Erek Jay Hansen per a rescindir el seu contracte per falta de rendiment, el Plus Pujol Lleida es va trobar amb un forat al joc interior. És per aquest motiu que el cos tècnic es va moure amb celeritat per a trobar un recanvi de garanties. Kevin Thomson, pivot de 2,08 i 37 anys, ex de Valladolid i Girona, entre d’altres, va ser l’escollit. Amb cinc anys d’experiència a l’ACB, aquest jugador arriba a l’equip d’Edu Torres per a aportar treball a la pintura i experiència a la pista.
La revolució sí serà televisada Jordi Robirosa Periodista
Escric aquestes línies amb una contradicció bategant. Per una banda sóc un ampli partidari de la feina de base i del fet que el bàsquet es practiqui des de la formació i el lleure. Però per un altre cantó m’emprenya –sí, sí: m’emprenya– que arribats a l’elit la gran majoria dels nostres jugadors –nois i, sobretot, noies– hagin de marxar per guanyar-se les garrofes fora de Catalunya. Què funciona al nostre país? Doncs la feina dels clubs, que creixen i es desenvolupen a l’empara d’unes migrades instal·lacions i fan mans i mànigues de manera altruista perquè els nostres menuts puguin iniciar-se en aquest esport i s’hi puguin desenvolupar. Els clubs són els que han vist, com en cap altra disciplina, que les noies mereixen el mateix respecte que el homes i això fa que el bàsquet sigui l’esport més avançat en aquest aspecte, de llarg. Cert és que la Federació Catalana de Basquetbol fa el que pot al respecte, però arriba on pot arribar, que mai no és, lògicament, al suport econòmic. I aquí és on em ve l’emprenyada. Quan els nostres infants es fan grans i han demostrat per a tot ser els millors, llavors, ai las!, han de campar boira per recollir, a vegades, les engrunes. Tothom sap que les catalanes són les més competitives i, ves per on, ja no tenim cap equip lluitant pels títols, després de la penosa desaparició de l’UB Barça. I prou fan l’Olesa Espanyol i el Cadí La Seu per mantenir la màxima categoria. Prou fan, però mereixem més, molt més. I crec que realment aquí hi ha molta gent que amaga el cap i no encara la realitat. Culpables n’hi ha diversos: culpable és una part de la premsa especialitzada que tracta el bàsquet femení com un producte inferior, culpables els aficionats que no li donen el suport que mereix i culpables les empreses que no creuen ni de lluny en aquest patrocini. I culpables les institucions per amagar-se darrere del “jo no puc donar diners perquè això crearia un greuge comparatiu inadmissible.” No tenen aquesta concepció a Salamanca, Burgos, Eivissa, Hondarríbia, poso per cas. Una bona part dels diners de l’esport català van a parar al CAR i al Circuit de Catalunya. I és correcte, perquè són institucions que donen una bona imatge al nostre país –tret de quan uns quants brètols insulten gravíssimament un pilot de raça negra i ens fan caure a tots la cara de vergonya– i fan una feina efectiva. Però esports com el bàsquet, el vòlei, la pilota basca o l’hoquei també han de merèixer l’atenció dels nostres governants. I no només amb boniques paraules de suport, sinó amb diners, amb molts diners que serien la millor inversió possible. Ai, si no fos pels clubs…
24 ESFORÇ
Sílvia Domínguez, segona millor jove d’Europa La jove jugadora catalana Sílvia Domínguez va ser designada segona millor jugadora jove del continent durant l’any 2007. La base de 21 anys formada a l’UB Barça juga actualment al Perfumerías Avenida de Salamanca, equip al que va arribar provinent de l’Adecco Estudiantes madrileny. Nascuda a Barcelona, ha viscut una evolució espectacular des que va sortir de la ciutat comtal. La millor Jove de l’any va ser Sonja Petrovic. La sèrbia milita al Bourges Basket i va liderar Sèrbia a guanyar l’or a l’Europeu sub18. Petrovic succeeix al palmarès la francesa Sandrine Gruda.
Bona imatge del CB Olesa-Espanyol a la Copa Després d’una gran primera volta, el CB Olesa-Espanyol va aconseguir el que a començament de temporada semblava un somni, la classificació per a la Copa de la Reina. La mala sort, però, es va creuar en el camí de l’equip català, que va quedar enquadrat amb el Perfumerías Avenida de Salamanca, un dels equips favorits al títol. Tot i que el premi ja el tenien pel fet d’estar a Sevilla (lloc en què va tenir lloc la competició), les olesenques ho van donar tot a la pista. El somni va quedar aquí, ja que un moment de relaxació durant el partit de l’equip espanyolista va ser aprofitat pel Perfumerías Avenida per a fer valer el títol de favorit i va posar un parcial insalvable per a les catalanes. Tot i que la realitat de l’Olesa és lluitar per la permanència, han demostrat amb la seva actuació que poden lluitar per acabar a la zona tranquil·la de la classificació.
Campus
Jordan Brand, una secció de Nike, juntament amb Jordan Brand Classic, van acollir de nou els campus de bàsquet per a descobrir els principals talents mundials d’aquest esport. Durant els mesos de febrer i març, 96 dels millors jugadors d’Europa van entrenar i competir per un viatge als EUA. Dotze d’ells viatjaran a Nova York el proper estiu.
actualitat basquet12
12/3/08
15:37
Pรกgina 25
actualitat futbol12
12/3/08
13:28
Página 26
ACTUALITAT FUTBOL
Copa de Regions UEFA a casa Després d’un sorteig a la seu de la Federació Espanyola de futbol celebrat el passat mes de febrer, la Federació Catalana de Futbol va ser l’escollida per a organitzar la fase final de la VI Copa de les Regions UEFA. Aquesta es jugarà els propers dies 21 i 23 de març a les Terres de l’Ebre. El guanyador d’aquesta final a quatre, en la que hi participen, a més de Catalunya, Castella i Lleó, Euskadi i Andalusia, es classificarà per a la fase europea de la competició. Els partits de semifinals es disputaran el dissabte 21 i la gran final serà el diumenge 23. En la primera fase d’aquesta final Castella i Lleó s’enfrontarà amb Euskadi i la selecció de Catalunya s’haurà de veure les cares amb Andalusia.
Catalunya-Argentina el 24 de maig Després que fa uns mesos la Federació Catalana i l’empresa organitzadora, Multimedia Sports, arribessin a un acord fa uns mesos per a la disputa del Catalunya-Argentina, faltava una resolució afirmativa per part de la Federació Espanyola. Aquesta resolució va arribar el passat mes de febrer i el partit es va convertir en una realitat. L’enfrontament entre la nostra selecció i la blanc-i-blava es durà a terme el proper dissabte 24 de maig, probablement al Camp Nou. Amb aquest partit es reviurà el matx del passat 29 de desembre de 2004 en el que la selecció d’Argentina es va imposar a la catalana per 0 a 3. La diferència és que en aquesta ocasió Argentina podrà disposar dels seus millors jugadors, entre els que destaquen els germans Milito, Aguero o Riquelme, que tornarà al Camp Nou. L’absent més il·lustre serà el crack blaugrana Leo Messi, que encarà no s’haurà recuperat de la lesió que l’ha deixat fora dels terrenys de joc durant sis setmanes. Sens dubte la Federació catalana va aprendre dels errors i en aquesta ocasió les coses s’han fet molt millor que amb el partit contra els EUA.
Sotscampiones d’Espanya Tot i la bona actuació de les noies d’Albert López durant tot el Campionat d’Espanya, no van poder alçar el títol de campiones. Les catalanes van superar tots els obstacles i es van plantar a la final oferint un molt bon joc i una capacitat golejadora sorprenent. Tot i així, a l’hora de superar l’última barrera es van trobar una selecció de Madrid que es va mostrar intractable al llarg de tot el torneig i que es va imposar per 5 gols a 1. La jove jugadora del Castelldefels Nona va ser l’única capaç de perforar la porteria madrilenya. Un molt bon paper el que va oferir la selecció de Catalunya tot i no obtenir el premi de la victòria final. A banda del subcampionat, el torneig ha deixat molt bons moments per a la nostra selecció: com el partit amb el que inauguraven el campionat en el que es van imposar a Canàries per 8 a 0, la curiositat de guanyar a València amb dos gols a pròpia de les contràries, o la semifinal contra Andalusia en què van guanyar per 5 a 2.
Nike Mercurial Vapor SL, les més lleugeres
Producte 26 ESFORÇ
Les noves Nike Mercurial Vapor SL (Super Light) són les botes més lleugeres del mercat amb un pes de 190 grams. Dissenyades per a jugadors ràpids i amb una gran arrencada s’ha trigat tres anys en perfeccionar-les. Una de les principals característiques de les Mercurial SL és que el peu es troba més a prop del terra, la qual cosa fa que els moviments del jugador siguin més suaus. A més, una vareta de reforç augmenta la subjecció del peu, elevant la resistència als impactes i evitant que els dits es dobleguin cap enrere en xutar fort. Unes botes exclusives de les que només s’han produït 2.000 parells a un preu inicial de 400 euros.
actualitat futbol12
12/3/08
13:28
Pรกgina 27
actualitat olimpics-varis12
12/3/08
10:49
Página 28
ACTUALITAT OLÍMPICS
Vila Olímpica verda La Vila Olímpica de Pequín 2008 serà un prodigi de l’arquitectura verda amb què l’organització pretén enviar al món un missatge de desenvolupament sostenible, en contra de la idea que es té de Pequín. En les últimes setmanes s’ha parlat molt del nivell de contaminació i de pol·lució de la ciutat i del problema que suposa per als esportistes. La resposta ha estat la presentació d’aquesta Vila Olímpica de 66 hectàrees. La vila estarà situada a vuit kilòmetres del centre històric. Tota la il·luminació dels carrers, parcs i jardins es farà mitjançant panells solars. A més es recol·lectarà l’aigua de la pluja per a reutilitzar-la. L’aigua de les dutxes s’escalfarà amb una placa solar i l’aire condicionat estalviarà un 40% de consum a totes les estances.
Gervasio Deferr, abanderat espanyol El gimnasta català Gervasio Deferr serà, si va als Jocs Olímpics, l’encarregat de dur la bandera espanyola a la inauguració de Pequín 2008. El COE no l’ha escollit perquè sí, de fet, si no causa baixa serà l’esportista de l’equip espanyol amb millor currículum i palmarès olímpic. A més, Gervasio, més conegut com a Gervi, optarà a les olimpíades xineses a convertir-se en el primer esportista espanyol en guanyar tres medalles d’or olímpiques. El problema amb el que es pot trobar Deferr és que les lesions que actualment pateix es mantinguin i l’apartin de la fita olímpica; en aquest cas, es buscaria el següent quant a palmarès olímpic per a ser l’abanderat. Entre el currículum del gimnasta barceloní destaquen la medalla d’or de les olimpíades de Sidney 2000 en salt de poltre, que va renovar a Atenes 2004. A més, des de 1999 ha anat guanyant medalles d’or i plata en sòl a diferents competicions internacionals. Esperem que es recuperi perfectament de les lesions i pugui així participar als JJOO i ser l’abanderat.
Oscar Pistorius segueix intentant participar als Jocs L’atleta que corre amb pròtesis a les dues cames Oscar Pistorius porta temps intentant poder participar als Jocs Olímpics de Pequín 2008. El darrer recurs d’aquest corredor ha estat presentar una anàlisi sobre les pròtesis que utilitza per a córrer que contradiuen un recent estudi que va al·legar la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) per a justificar la seva negativa a la participació del sud-africà. Uns tests del professor alemany Gert-Peter Brueggemann van servir a la IAAF per a dictaminar que Pistorious no podia participar ni als Jocs Olímpics ni a cap altra competició per a atletes sense deficiències. En aquest estudi es determinava que les pròtesis de Pistorious podien suposar una “ajuda tècnica”; és a dir, que podien suposar un clar avantatge respecte a la resta de participants. El sud-africà no ha parat i va encarregar el seu propi estudi a uns laboratoris especialitzats de Houston, Texas. Tot i així sembla que no li haurà servit de res perquè quasi no li queda temps (té fins al juny per a classificar-se als Jocs) i la IAAF no sembla tenir intenció de rectificar, ja que segueixen fent referència als estudis de Brueggermann.
28 ESFORÇ
actualitat olimpics-varis12
12/3/08
10:49
Página 29
ACTUALITAT VARIS
Queralt Castellet tercera a la Copa del Món de Canadà
SNOWBOARD
La jove surfista catalana Queralt Castellet va tornar a demostrar del que és capaç a la Copa del Món de Stonehem (Canadà). La snowboarder va superar els problemes per la lesió que va patir a l'octubre (es va trencar l'escafoide de la mà dreta i porta un clau interior) i es va adaptar a les exigències del pipe canadenc. Queralt va demostrar la classe que atresora fent-se amb una més que meritòria tercera posició. Tot i haver quedat en primera i segona posició a les primeres fases, a la última va quedar tercera perquè, segons ella, li va faltar aire en els trucs. Amb els sis-cents punts obtinguts a la halfpipe de Stoneham es situa cinquena en la classificació general de la Copa del Món de Halfpipe amb una puntuació de dos mil cent setanta. Ara mateix es troba a només deu punts de la quarta, la xinesa Chen Xu i a mil sis-cents trenta de la primera, la suïssa Laura Pesko.
Els tennistes Roger Federer i Justine Henin es van convertir fa unes setmanes en els millors jugadors de l’any en rebre el premi Laureus. Amb aquest, el suís ja porta guanyats quatre Laureus convertint-se en el primer esportista en aconseguir-ho. L’altre triomfador als Laureus va ser l’anglès Lewis Hamilton que es va endur el premi a esportista revelació de l’any, premi al que optava l’espanyol Alberto Contador. A millor esportista masculí de l’any també hi optaven Tyson Gay, Kaka, Michael Phelps, Kimi Raikkonen i Tiger Woods. Pel que fa al premi al millor equip se’l va endur la selecció sud-africana de rugbi, campiona de la copa del món a París. L’atleta britànica Paula Racliffe es va endur el premi a la reaparició de l’any. El moment emotiu es va viure amb el lliurament del Laureus a la trajectòria esportiva a l’ucraïnès Sergey Bubka i amb el posterior lliurament del premi a l’esperit esportiu al canadenc Dirck Pound, expresident de l’Agència Mundial Antidopatge.
LAUREUS 07
Federer i Henin millors esportistes de l’an y
MOTOR
Primer cotxe catalano-basc a Le Mans El català Joan Villadelprat, president d’Epsilon Euskadi, va presentar fa unes setmanes, juntament amb el seu director comercial, Jordi Catón, el prototipus per a les Le Mans Series. El monoplaça anomenat ee1 LMP1 és el primer projecte cent per cent espanyol (de fet és catalano-basc) que correrà les 24 hores de Le Mans. Fa unes setmanes també va debutar sobre Paul Ricard corrent 500 kilòmetres i no es van enregistrar incidències. La idea és consolidar Epsilon com a constructora i estar preparats per si algun dia es pot donar el salt a la F1.
La nova Trituboc Mix de Paddle Coach és una evolució de la Tritubox Classic. Es tracta d’una pala molt nova amb un balanceig excepcional i amb un equilibri molt bo gràcies al sistema Tritubox, que ofereix una reducció i absorció de vibracions espectacular. Amb aquest sistema s’eviten les sobrecàrregues de canell, colze i espatlla. Aquesta pala és molt resistent a tota mena d’impactes gràcies a què està reforçada amb Carboni Gravity 300 grams.
Producte ESFORÇ 29
12/3/08
10:52
Página 30
P O RTA DA
Germans Paez.qxd
É
s força comú veure com un germà petit segueix el passos del gran i es decideix per l’esport que aquest pràctica. El que ja no és tan usual és que dos germans acabin coincidint primer al mateix equip arribant a ser dels millors del món en la seva disciplina, i, després, acabin jugant l’un contra l’altre en equips rivals. Aquest és el cas dels germans Páez. El José Luis (2 de maig de 1969) i el David (9 de desembre de 1975) van coincidir durant deu anys a les files del que, possiblement, hagi estat el millor equip de tots els temps, el FC Barcelona de Figueroa i Paüls. Deu anys en els que s’han fet amb tots els títols possibles entre els que destaquen sis Copes d’Europa, deu OK Lligues o quatre Copes del Rei. Enguany han hagut de separar-se. Després d’un estiu en el que va haver-hi malentesos, on es va parlar de més, on uns i altres no van saber entendre’s, el “Negro” va acabar al Reus. El José Luis va veure com se li tancava la possibilitat de seguir en actiu al FC Barcelona i, després de parlar amb Cerdanyola (on tenia emparaulada la incorporació), amb Voltregà i, com ens diu a l’entrevista, amb diversos clubs Italians, va decidirse pel màxim rival. A Reus ha trobat un projecte atractiu que li permet seguir en actiu al màxim nivell i que li ofereix la possibilitat d’ampliar el seu palmarès. Tot i la difícil situació viscuda pel
“Negro”, el David va decidir seguir a Can Barça. I és que ambdós estan d’acord en què ha estat un club importantíssim en la seva carrera, on ho han donat tot i del qual han rebut moltíssim. Tot i els malentesos, i tot i no estar d’acord amb les maneres amb què es va tractar el cas del “Negro”, tots dos deixen la porta oberta a què en el futur segueixin havent-hi relacions amb l’entitat que els va permetre conèixer el que ells mateixos qualifiquen com el millor club poliesportiu del món. José Luis, què va passar exactament per a què deixessis el Barça per fitxar pel Reus? JL- Doncs, el motiu de perquè ara mateix no estic jugant al Barça, a dia d’avui, encara no me l’han dit. El que està clar és que jo no vull crear cap problemàtica, el fet que jo no seguís és una decisió que van prendre i s’ha de respectar. Tot i així, avui per avui no em suposa cap problema. Em vaig decidir pel Reus perquè m’oferia molt més futur i a nivell esportiu també em convencia el projecte ja que suposava seguir optant a títols, i seguir divertint-me i lluitant per estar a les primers posicions. Del Barça em quedo amb les coses bones i les dolentes me les guardo per a la meva intimitat. Ha passat, està oblidat i ara cal mirar endavant.
Germans Paez.qxd
12/3/08
10:52
Pรกgina 31
Germans Paez.qxd
12/3/08
10:52
Pรกgina 32
Germans Paez.qxd
12/3/08
10:52
Pรกgina 33
Germans Paez.qxd
12/3/08
10:52
Página 34
Com està sent aquesta primera temporada a Reus? JL- Sense desmerèixer el Barcelona, està sent molt millor. Però és que una cosa és un club com el Barça que és un club de futbol i l’hoquei no deixa de ser una secció i un altre és un com el Reus on l’hoquei té més importància. Pel que fa a l’esportiu, aquesta temporada hem tingut alts i baixos però es tracta d’un equip a l’alça. Enguany s’ha canviat la meitat de l’equip i ha costat començar. De moment estic molt a gust i estic convençut al dos-cents per cent que vaig prendre una bona decisió. I per a tu David, com està sent aquesta primera temporada sense el teu germà després de tant de temps?
P O RTA DA
D- La veritat és que al començament em va costar moltíssim. Després de nou anys va ser difícil acceptar-ho, però ara ja estic molt millor i molt més tranquil. Com va ser el primer cop que us vau veure cara a cara defensant colors diferents? D- Va ser al Palau a la Supercopa i el meu germà no va tenir una bona rebuda per part del públic. Al començament i després dels problemes amb el públic va ser força estrany i complicat, però al final tot va sortir força bé. JL- Deixant de banda els problemes amb el públic, jugar contra ell se’m va fer força normal ja que ja ens havíem enfrontat anteriorment abans d’arribar al Barça. Va haver-hi molt de respecte i és digne poder jugar contra ell al màxim nivell i tenir un germà al Barça guanyant-ho tot. Aquell partit era l’anada de la Supercopa,com ha dit el David, i la rebuda no va ser la que mereix algú que ho ha donat tot pel Barça. (Li van dedicar tota mena d’insults, van xiular durant bona part del partit i van llençar bitllets de cinc-cents amb la seva cara impresa a la pista) Com t’ho vas prendre? JL- Doncs ara que començo a assimilar tota la problemàtica encara m’adono més que no va ser comprensible. Jo no vaig fer res, ni he deixat cap enemistat amb cap seguidor, ni amb cap directiu, vaig marxar, jo crec que com un senyor. No he tingut mai cap problema amb ningú, vaig marxar amb la tranquil·litat i serenor que ha de tenir un esportista i una persona. Aquella rebuda va ser molt estranya sobretot perquè no crec que la mereixés. Potser m’ha faltat ser alt, moreno i model, com ho va ser Marco Meriotti, que va passar del Barça al Reus i va ser rebut amb aplaudiments. 34 ESFORÇ
Pel que sé, gràcia...
a tu David tampoc et va fer gaire
D- A mi em va tocar moltíssim. El Negro ha estat tretze anys aquí a Barcelona i moltes vegades la gent no sap el que passa ni el que ha passat i de seguida opina. Però ja ha passat i, com diu ell, no va ser gaire comprensible, però s’ha de mirar endavant. Això, mirem endavant i deixem tots aquests problemes de banda, perquè el Barça ha estat quelcom molt important en la vostra carrera... D- Sens dubte ha estat una part importantíssima. Cal recalcar, com ho ha fet el meu germà, que el Barcelona no és un club d’hoquei, és de futbol, i les comoditats que tenim aquí al Barça no es tenen a cap club d’hoquei. El suport que tenim és altíssim i això s’agraeix i es valora moltíssim. JL- Sí que ha estat important. Ja quan arribes al Barça t’adones que, com a entitat, és quelcom immens. Sens dubte és el millor club en tots els sentits perquè, com diu el Cachi (David), un jugador es troba amb una tranquil·litat i un seguiment que no es troba enlloc del món. Jo em sentia molt petit enfront de tanta grandesa. La veritat és que ha estat una de les coses més importants de la meva vida. I Catalunya? D- A mi la gent d’aquí de Catalunya, tot i no parlar català, m’ha tractat de manera immillorable. M’he trobat que m’han obert les portes, i és que la gent
Germans Paez.qxd
12/3/08
10:52
Pรกgina 35
Germans Paez.qxd
12/3/08
10:52
Pรกgina 36
Germans Paez.qxd
12/3/08
10:52
Página 37
manera i sens dubte som jugadors molt bons, de molta qualitat. Ja veurem el dia que a aquest equip li manquin dos o tres jugadors importants, aleshores veurem com responem, de moment la realitat és aquesta i és que som un equip molt i molt fort. I tu què en penses José Luis? JL- Jo crec que, sense desmerèixer tota la gent que ha treballat pel Barcelona, com bé diu el Cachi, el principal artífex que ha aconseguit una gran quantitat de títols i que ha assentat les bases de l’actual equip és Carlos Figueroa. Ara mateix s’està aprofitant una inèrcia que va deixar Figueroa de treball i de la manera d’entendre i treballar l’escola i la cantera. I què li falta al Reus per pujar aquest esglaó? d’aquí és molt amable. Estic molt content i seguiré aquí i estaré aquí fins que toqui.
JL- Jo tinc adoració per Catalunya. No renunciaré a les meves arrels, perquè la terra sempre tira, però viure i estar com s’està a Catalunya no s’està enlloc. El clima, el menjar, la cultura, és increïble. Tornant al Barça, inabastable?
el nivell d’aquest equip és
D- Home, aquest any ja ens estan pressionant. Jo no vull dir res, per si de cas, però aquest any hem jugat quatre cops contra el Reus i ens han guanyat un cop, hem guanyat un altre i hem empatat dos. Jo crec que avui per avui el Reus és l’únic equip que ens pot fer ombra, i que fins i tot ens pot guanyar alguna final si no ens surt bé. JL- Jo segueixo pensant que hi ha una diferència molt gran entre el Barcelona i tota la resta d’equips. Sobretot per l’experiència que tenen com a equip. Tal com et dic això, també et dic que no crec que sigui inabastable. Treballant molt es pot aconseguir. Ara mateix és el millor equip del món, però estan apareixent equips nous, amb experiència, com nosaltres, el Vic, o el Liceo, que els va guanyar en la Copa del Rei. Com diu ell, tots estem pressionant per ocupar el seu lloc. David, quina creus que és la fórmula de l’èxit del Barça? D- Jo crec que la clau va ser que Figueroa va fer un projecte molt sòlid. Fixa’t que els jugadors que ara seguim som pràcticament tots de la seva època. La clau és que portem nou anys jugant de la mateixa
JL- Principalment paciència. No cal gaire més, hi ha molts noms i això és el que ens portarà a mig-curt termini a una alçada similar a la del Barcelona. Això és un projecte, un camí que hem de seguir i estem a meitat de temporada. El projecte que ha fet el Reus és molt bo, molt sòlid i els resultats arribaran si tenim paciència. Parlem del futur . Deixes la porta oberta a futures “relacions” amb el FC Barcelona? JL- Escolta, jo al Barcelona no li puc tancar una porta mai a la vida. No tinc res en contra del Barça, tot el contrari. Jo l’únic que hauria volgut, per respecte, és que en el seu moment m’haguessin donat una explicació. Tota la resta, si ve, benvingut sigui, sinó no passarà res, continuaré com fins ara. Ara mateix em dec al Reus i em seguiré devent al dos-cents per cent a aquest club que m’ofereix un projecte. De fet, com ho he fet sempre al club en el que he estat, donant-ho tot. Al cap i a la fi al Barça li dec moltíssim i n’estic molt agraït, però jo també li he donat molt al club.
David, també en relació amb el futur i, per acabar, us tornarem a veure vestint la mateixa samarreta? D- A mi em queda aquest any i una temporada més. M’encantaria seguir lligat al FC Barcelona, però si demà he de marxar a un altre lloc et puc assegurar que ho faré. Tinc una família i sempre tractaré de buscar el millor per a ells. El que tinc molt clar és que no hi haurà cap entrenador o cap club que em retiri, jo em retiraré quan cregui que no puc rendir al màxim. Avui estic aquí i estic molt bé, si demà he d’estar a un altre lloc no tindré cap problema perquè sóc un professional. ESFORÇ 37
365Esportistes
12/3/08
10:59
Pรกgina 10
365+1 ESPORTISTES GENER
365Esportistes
12/3/08
10:59
Página 11
365+1 Esportistes és un projecte que està duent a terme el fotògraf Oriol Roca i que podeu veure a www.esforc.cat
FEBRER
Edi tubau.qxd
12/3/08
11:03
Pรกgina 40
Edi tubau.qxd
12/3/08
11:03
Página 41
TEXT: ËLEX RUBIES FOTOS: GUIFRƒ DE PERAY
Edi tubau.qxd
12/3/08
11:03
Página 42
L’Egara a la primera posició i jugant bé, tu nomenat a millor jugador de l’an y i a l’onze ideal. No sembla una casualitat... No, nosaltres, els internacionals i els que rebem premis d’aquesta mena, ho hem d’agrair sobretot a l’hoquei català i al club on estem. Arribem a la selecció gràcies a la feina que fas durant tot l’any al club, que és on et formen i on et fan ser un jugador reconegut. Si no fos pel Club Egara no hauria aconseguit el que he aconseguit i no estaria on estic. A l’œltim nœmero vam fer un reportatge sobre el CD Terrassa i el Marc Tejedor ens va comentar que potser s’està perdent una mica el sentiment per uns colors. Creus que és així?
espanyols, clubs espanyols que fitxen estrangers... Tot això fa que el jovent vegi que arribar a dalt, al primer equip, sigui molt complicat i perden la il·lusió que potser nosaltres sí que teníem perquè era més fàcil arribar-hi. Què suposen per a tu els premis individuals? Doncs en un esport amateur com el nostre suposen molt. Que et reconeguin entre els vuit o deu millors en un esport petit és el màxim. Sobretot tenint en compte que al nostre país hi ha molt poca gent jugant, sobretot comparat amb Holanda, Alemanya, Austràlia... Com s’arriba fins on tu ho has fet? Pot sonar a tòpic, però s’arriba amb molt de sacrifici. He hagut de deixar moltes coses, problemes als estudis, amb la parella, no tenir vacances... Són coses que potser la gent de fora no veu, però quan portes deu anys a la selecció i tota la vida al teu club arriba un moment que t’adones de tot el que has “perdut.” Diguéssim que no he tingut una joventut a l’ús. Internacional des de fa una pila d’an ys, capità del primer equip de l’Egara, ara un dels millors de l’any. Et consideres un referent? Potser sí, més que res perquè em poso en la meva pell i quan jo era petit també em fixava en els internacionals, en el capità del primer equip... i potser ara jo em trobo en aquesta situació. Tot i així tampoc m’hi sento a l’Egara, perquè és un club molt familiar i tots ens coneixem i el tracte amb els petits és molt proper. Mereixia Jamie Dwyer ser el millor de l’an y?
Què ha canviat? Quan jo era petit l’hoquei es vivia d’una altra manera, jo anava a tots els partits, em pintava, cridava... La gent d’avui en dia pensa que fent això potser farà el ridícul. ƒs la realitat de professionalitzar -se... Sí, ara comença a haver-hi pressupostos més elevats, clubs de fora que volen fitxar jugadors 42 ESFORÇ
A veure, el Jamie duia molts anys en què potser
Pot sonar a topic, pero arribar on jo ho he fet , s aconsegueix amb molt de sacrifici ,
Segur que hi ha jugadors que mantenen aquest sentiment, però el que és veritat és que s’ha perdut una mica la passió amb la que abans es vivia l’hoquei aquí a Catalunya. Començant pels més petits fins a nosaltres, els grans.
,
HOQUEI HERBA
M
aurits Hendriks, Sergi Enrique i Eduard Tubau són els tres noms propis espanyols que van brillar per sobre dels altres durant l’any 2007. El tècnic de la selecció espanyola com a millor tècnic, Enrique com un dels millors joves i l’Edi nomenat millor jugador de l’any i davanter de l’equip ideal. Molt ha hagut de treballar Tubau i, com ell diu, ha hagut “de sacrificar moltíssimes coses” per arribar on ho ha fet. Un noi de Terrassa que juga a hoquei perquè l’hi encanta, es diverteix i perquè ho porta a la sang. Tota la vida ha defensat la samarreta de l’Egara i parlant amb ell t’adones que realment sent els colors, és un home de club i reconeix no veure’s “jugant a un altre lloc.” Es defineix com un jugador “ràpid i hàbil amb l’estic” però sobretot destaca que ho dóna “tot al camp durant els 70 minuts de partit.” Un lluitador que gaudeix de l’esport que l’apassiona i que, sacrificant coses tan importants “com la joventut”, ha arribat al darrer esglaó de l’elit de l’hoquei herba.
Edi tubau.qxd
12/3/08
11:03
Pรกgina 43
Edi tubau.qxd
12/3/08
11:03
Pรกgina 44
Edi tubau.qxd
12/3/08
11:03
Página 45
no era escollit millor jugador, però estava sempre allà. Potser aquest no era el millor any perquè el guanyés, però altres anys sí que s’ho havia merescut, sobretot el 2004 i el 2005. Tot i així, dir que no el mereixia no seria ni molt menys just, els vuit que estàvem allà el podíem guanyar i les votacions li van anar a ell. Què té l’Edi nomenessin?
Tubau que ha fet que el
L’objectiu és l’Euroleague i la Lliga? Jo diria que tot al seu temps, però primer de tot jo diria que és l’Euroleague i després la Lliga. Més que res perquè a l’Eurolliga tenim un partit ara al març que és a vida o mort i a la Lliga pots relaxar-te una mica més. A més, la juguem a casa, pensem que potser no la tornarem a tenir aquí, és el primer any que es juga en aquest format a un partit...
Doncs suposo que és el resultat de tot el sacrifici que porto fent durant aquests anys. He intentat aprendre dels més grans. M’agrada molt l’hoquei, he vist molt hoquei i mirant s’aprèn molt. També ha influït, sens dubte, el fet que al club he tingut grans entrenadors i grans companys que m’han ajudat a ser millor. També des de l’entrada del Maurits Hendriks a la selecció vaig millorar molt i és que m’ha ensenyat coses que potser, si no me les hagués ensenyat ell, no ho hauria fet ningú.
Quin creus que és el secret per a què sigueu el club amb l’escola d’hoquei amb més esportistes olímpics d’Europa?
Seguint amb els nomenats, té potencial Sergi Enrique (nominat a millor jove) per a ser millor jugador de l’an y en el futur?
Què li falta a l’hoquei català per estar a l’alçada de l’hoquei holandès, alemany o australià?
Per caràcter i per “collons” sí que pot ser un dels millors jugadors del món. Però sent realista s’ha de reconèixer que sent defensa i espanyol costarà que el nomenin. Has parlat de Maurits Hendriks, quin paper té en l’evolució de tots vosaltres, del mateix Sergi, de tu, del Santi Freixa... Actualment el Maurits és el millor entrenador del món amb diferència. Tenim la sort que el tenim aquí a casa. Ell ja portava anys seguint-nos i a més de ser un bon entrenador és molt psicòleg i és de la idea que per a què un jugador arribi al més alt no només ha de ser bo tècnicament,també ha de tenir una bona fortalesa mental. Crec que ell ha estat capaç de treure el 110% de cadascú i nosaltres hem treballat amb moltes ganes perquè sabem que és el millor. Tornant a l’Egara, l’any està anant molt bé. Ha canviat alguna cosa respecte a l’an y passat? Doncs segurament la il·lusió. Enguany hi ha una combinació de veterans i joves que és la clau per aconseguir alguna cosa. A principi de temporada vam analitzar els errors de l’any passat i vam afrontar la competició sabent que segurament tenim el millor equip i ho hem d’aprofitar.
Suposo que això ve de la tradició de l’hoquei a Terrassa. A més, com és un club molt familiar la cosa va passant per tradició i en veure que hi ha possibilitats els noia encara s’engresquen més. Ara bé, també s’ha de destacar la tasca dels monitors i entrenadors de l’escola que són els que “enganxen” els nens.
Falten més ciutats arreu del país com Terrassa. Però és molt difícil perquè estem parlant d’una tradició de molts anys. Però per a què l’hoquei espanyol i català creixin cal que hi hagi gent. Que la gent s’animi i aleshores l’esport creixerà ja que a més volum de persones hi haurà més diners, més publicitat i, en el fons, més infraestructures.
Il路lustracio_basquet
12/3/08
11:07
P谩gina 28
Il路lustracio_basquet
12/3/08
11:07
P谩gina 29
Alex Rub i es
albert montcasi
12/3/08
11:14
Pรกgina 48
TEXT: ALEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA
albert montcasi
12/3/08
11:14
Pรกgina 49
albert montcasi
12/3/08
11:14
Página 50
BÀSQUET
S
i hi ha una paraula que sembla que giri al voltant de la secció de bàsquet del FC Barcelona aquest any és la “paciència”. Amb paciència sembla que s’ho haurà de prendre el director tècnic per a trobar el recanvi ideal de Joan Carles Navarro. Paciència és el que han de tenir els aficionats ja que, com diu el nostre entrevistat, “els resultats segur que arriben”. I paciència és el que ha de tenir l’Albert Moncasi per a què arribi el seu moment. Després d’un any en el que va destacar a la LEB amb el Cornellà, aquest jove ala pivot de 21 anys ha arribat aquesta temporada al primer equip del FC Barcelona. Ens rep al Palau Blaugrana, són les cinc de la tarda i està a punt d’entrar a fer una sessió de peses. Relaxat, natural i molt cordial, l’Albert ens atén de seguida. Tot i reconèixer que no està gaire acostumat a les entrevistes, es mostra tranquil i amb predisposició a respondre a tot el que li preguntem. Així doncs, seiem a un sofà dels recentment instal·lats al distribuïdor dels vestidors, i comencem. Segon an y amb el primer equip, Com t’estàs trobant?
primer amb fitxa.
Doncs molt bé. Estic envoltat de bons jugadors i estic millorant molt gràcies a això. En els entrenaments et posen les coses molt més difícils. Aquesta seria la part positiva, però, i la negativa? La part negativa és que costa molt més fer-se un lloc i guanyar-se els minuts perquè tens gent davant amb molta més qualitat. Al darrer número el Pau Ribas ens va dir que potser li havia estat més fàcil adaptar-se a l’ACB que a la LEB en el seu moment. A tu t’ha passat quelcom similar? Sí, una cosa semblant. La veritat és que dóna la sensació que hagi de ser molt més complicat, i la realitat és que la competitivitat és molt més gran, però jo personalment m’he adaptat més de pressa del que em pensava. Per què, quines diferències trobes més evidents?
50 ESFORÇ
Jugar al Barcelona és un somni de petit, és casa meva. Només em falta jugar més minuts
A la LEB potser és una guerra més física i aquí s’hi suma la tècnica i la qualitat individual, que és el que marca les diferències. Quin diries que és el teu paper a l’equip? El meu paper d’entrada és el de qualsevol jove; és a dir, ajudar l’equip en el que calgui. Independentment de si tens o no tens minuts has d’estar allà per quan et necessitin i a partir d’aquí treballar molt i esperar l’oportunitat. L’Ivanovic no et va donar gaire minuts, i ara amb el Xavi P asqual no has tingut temps de donar -te a conèixer. Com ets com a jugador? Em considero un jugador versàtil a nivell defensiu, que tant puc defensar alers i pivots, puc fer canvis en els bloquejos directes. En atac en canvi em va millor obrir-me i jugar per fora. Tot i així sóc un jugador que en atac tinc recursos com per, si em defensa un home alt, jugar per fora i si ho fa un petit acostar-me més a l’anella. En resum, que puc jugar d’aler o de pivot segons convingui a l’equip. Notes la pressió de ser l’únic jugador sortit de la cantera que quedi a l’equip? És una pressió relativa. Sí que és cert que ser de la casa et condiciona però no especialment per ser
albert montcasi
12/3/08
11:15
Pรกgina 51
albert montcasi
12/3/08
11:15
Pรกgina 52
albert montcasi
12/3/08
11:15
Página 53
Un referent: Michael Jordan. El millor jugador amb qui has jugat: Juan Carlos (Navarro) i el (Gregor) Fucka. El millor jugador contra el que has jugat: El Bullock. El jugador amb més futur: És fàcil, el Ricky. El millor entrenador que has tingut: El Xavi Pascual i el Manolo Flores. Una pel·lícula: Gladiator. Un llibre o la Play: Les dues coses, però em quedo amb el llibre. Cap de setmana perfecte: Estar tranquil amb la parella o els amics després d’haver guanyat. Un menjar: La pasta. Una beguda: Coca-cola. Festa boja o tranquil a casa: Tranquil a casa. No t’agrada del bàsquet... Els viatges. Un defecte: Que sóc una mica impacient. Una virtut: Que sóc constant.
l’únic que queda. A més, també hi ha gent com el Jordi (Trias) o el Roger (Grimau) que és com si portessin tota la vida aquí. Parlem ara de l’equip. Per què creus que esteu sent tan irregulars? D’entrada s’ha de tenir en compte que avui en dia la lliga no és com abans, que hi havia diversos equips molt bons i altres que no ho eren tant. Ara el nivell està molt més igualat. Avui en dia si no jugues bé qualsevol equip et pot guanyar. És cert que hem tingut molt bones actuacions com el partit contra la Penya o contra el Madrid, i després vam tenir la ratxa de cinc partits perduts... Potser ens ha faltat concentració i tenir clar que si volem podem guanyar tots els partits però que si no estem al cent per cent ens pot guanyar qualsevol.
Quins canvis hi ha hagut en l'equip? Juguem un basquet més dinàmic, més agressiu, més divertit per l'espectador. jo, ja el vaig tenir en una altra etapa, a EBA, per tant, ja conec una mica la seva idea y filosofia de joc, y penso que està qualificat sobradament per portar l'equip. Ha canviat la teva situació? Si, està clar, em noto molt més integrat en l'equip. Crec que confia en mi, y espero jugar. Els entrenaments em noto còmode, que estic millorant moltíssim, i ara nomes espero la oportunitat per poder demostrar-ho.... Encara et queda un any de contracte aquí a Barcelona, quins plans tens per a la temporada vinent en la que sembla que hi haurà canvis (Ivanovic ha marxat, Savic acaba contracte així com diversos jugadors i no se sap si P asqual seguirà a la banqueta)? Com tu has dit em queda un any i no sé si em cediran o em quedaré aquí. En principi estan contents amb mi però no sé com acabarà la cosa. Però tu voldries seguir Barcelona?
la teva carrera aquí a
Home, és clar! És el meu somni des de petit. Si estar aquí ja és un somni, fer carrera aquí encara més. Assumeixo que em costarà guanyar-me minuts però espero que la temporada vinent amb un any d’experiència a l’ACB tenir més minuts. Per què, què ha suposat aquest c carrera?
lub en la teva
La solució, aleshores, és estar sempre al 100%... Sí, sona repetitiu però és que és el de sempre. S’ha d’estar al màxim, treballar dur cada dia i a la llarga surten les coses.
Doncs tot. És casa meva, és la meva vida... el meu somni era jugar al primer equip i s’està complint. Ara només falta jugar més minuts.
Com es presenta el futur de l'equip amb Xavi Pascual? És una altre filosofia de joc, diferent a la que tenia en Dusko, però totalment efectiva, com demostren els resultats.
ESFORÇ 57
Il路lustracio_waterpolo
12/3/08
11:20
P谩gina 28
Il路lustracio_waterpolo
12/3/08
11:20
P谩gina 29
WAT E R P O L O
UEHorta:Layout 1
12/03/2008
13:50
Pรกgina 56
UEHorta:Layout 1
12/03/2008
13:50
Página 57
L
a Unió Esportiva Horta és un dels molts clubs que van aparèixer a la dècada dels 50. Concretament l’any 1953 es fundava el Club Natació Horta, que un any més tard passaria a tenir el nom amb el qual se’l coneix a dia d’avui, Unió Esportiva Horta. Ja des del principi es va tenir clar que les activitats d’aquest club estarien estretament relacionades amb la piscina, i és que en un primer moment l’activitat se centrà en la natació. Amb la creació de seccions com la de bàsquet, d’hoquei patins, de patinatge artístic i la de frontó vindria el canvi de nom. Ubicat a les instal·lacions esportives municipals del carrer Feliu i Codina, la Unió Esportiva Horta s’ha centrat sobretot en la promoció de l’esport i en dur a terme una importantíssima tasca de promoció a les escoles i al jovent. Aquesta tasca de tecnificació i promoció de l’esport entre els joves ha permès mantenir l’equip de waterpolo a les divisions punteres de l’estat amb jugadors de la casa. Al llarg de la història del club han passat grans jugadors per l’equip de waterpolo que han arribat a disputar competicions internacionals de primer nivell. Entre aquests jugadors destaquen el Gabriel Hernández Paz, jugador que va proclamar-se campió del món amb la selecció espanyola; el també internacional Xavier Garcia Gadea, que va ser olímpic, i l’Antoni Peña Pulido, que es va proclamar campió del món júnior amb Espanya. La trajectòria del primer equip els darrers tres anys a la primera divisió estatal ha estat força regular, millorant any rere any els resultats. La UE Horta s’ha consolidat a la categoria i ha anat aprenent a afrontar-la, a madurar-la fins arribar al moment de lluitar per l’ascens. Fa tres anys, encara amb el sistema de grups a la Primera Divisió, l’Horta va fer una boníssima primera fase en la que només va deixar de sumar punts en quatre partits, en va empatar dos i va guanyar-ne vuit. En aquella època, i com en tota la història de l’Horta, els joves eren protagonistes. Hèctor Ballesteros, amb només vint anys aleshores, es convertia en el màxim golejador de l’equip amb 19 gols. A només un es quedava Sergio Ribas. Classificats com a tercers (per darrere d’Hospitalet i Montjuïc) van accedir a una segona fase en la que no van mantenir el nivell del començament de temporada. Tot i que van guanyar 7 dels 14 partits d’aquesta ronda, les dues derrotes a casa i les quatre fora els van allunyar de la lluita per l’ascens. Hèctor Ballesteros, però, va seguir amb la regularitat mostrada a la primera volta i va convertir fins a 35 gols en 7 partits. A més, va començar a despuntar un jove colombià de 20 anys anomenat Iván Alejandro Idarraga (actualment màxim golejador de l’equip) que va
WAT E R P O L O
UEHorta:Layout 1
12/03/2008
13:50
Página 58
acabar aquella segona fase amb 30 gols. La temporada següent, la 2006/07, va haver-hi canvis a la Primera Divisió: es passava d’un sistema de grups i dues fases a una lliga única de catorze equips en la que el que sortís d’una promoció final entre els primers classificats es jugaria l’ascens contra l’equip que perdés la promoció de descens de la Divisió d’Honor. Aquell any l’Horta de Jesús Javier Cabrera Quifer ho va fer francament bé; només va perdre set partits i en va empatar dos, tot i que no va obtenir el premi de l’ascens. Durant la temporada regular va ser el quart equip menys golejat i el cinquè més golejador. Tot i així, seguia tenint una assignatura pendent en els partits lluny de la seva piscina (en va perdre cinc), va acabar en una meritòria quarta posició. L’ascens s’anava acostant però no s’acabava de materialitzar. Aquell any va arribar a l’equip un fitxatge de qualitat provinent del CN Sabadell, el defensa Gustavo Marcos Herrero. Herrero es va convertir en el jugador més utilitzat per l’entrenador (a més del porter Álvaro López, el defensa Pol Mestres i el Gustavo Torralba) i en el màxim golejador amb 80 gols en 26 partits. Herrero havia pres el relleu golejador d’Hèctor Ballesteros que aquell any va deixar l’Horta per fitxar per l’Hospitalet. El seu germà Hugo, però, va ser pujat al primer equip amb només 17 anys arribant a disputar fins a 14 partits. La UE Horta seguia amb la política de tenir gent jove i va donar més minuts a jugadors com Guillermo Vicente a la porteria o Roger Garrido que, amb 18 anys, va aportar 24 gols en 18 partits. El que va quedar clar aquella temporada és que a l’Horta saben reaccionar, fitxar i treure gent de les categories inferiors. A la marxa de fins a sis jugadors, entre els que es trobaven alguns importants com Hèctor Ballesteros o Eduard Montero, van reaccionar amb l’arribada de set nous jugadors. Alguna d’aquestes incorporacions va tenir un paper més que destacat, com és el cas del ja anomenat Gustavo Marcos, de Pol Mestres o dels joves Gerard Pla, Hugo Ballesteros i Adrià Carabí. L’actual temporada va començar amb pocs canvis a l’equip de Jesús Cabrera; el més destacat era la marxa de Pablo Garrido Cuesta cap al CN Martiánez de Divisió d’Honor, i el posterior fitxatge del defensa de 20 anys Carlos Roman Morales, provinent del CN Olot. La temporada va començar molt bé per als barcelonins encadenant fins a nou jornades sense perdre. Durant aquesta ratxa van ser protagonistes d’actuacions destacadíssimes com el primer partit a domicili contra el Túria a qui van guanyar 3 a 15, el “derbi” contra l’Hospitalet que van guanyar per 17 a 11 o el partit de la vuitena jornada contra el CN La Latina a qui van doblar (20 a 10). La ratxa, però, va ser trencada pel CD Waterpolo Navarra a la desena jornada en la que es van imposar als Catalans per 11 a 15. Una ensopegada que no va afectar els ànims de l’Horta
58 ESFORÇ
Els de Jesús Javier Cabrera tenen a la seva ma ` la possibilitat de portar aquest projecte a la maxima categoria ` que ja la següent jornada va reprendre el camí de la victòria imposant-se a la piscina de l’Olot. Després d’això, tot i les dues derrotes consecutives contra Helios i Alcorcón, la UE Horta s’ha mostrat molt sòlida mantenint-se sempre entre les primeres posicions. Entre els jugadors que estan destacant aquest any trobem un jove que va despuntar fa dues temporades i que es va passar la passada en blanc. És el cas del colombià Iván Alejandro Idarraga Gaviria que es troba entre els màxims golejadors de la Primera Divisió amb només 22 anys. A més del jugador de Medellín, Gustavo Marcos ha mantingut el nivell oferint la temporada passada convertint-se en el segon màxim golejador de l’equip, en part gràcies a que és l’encarregat de llençar els penals. Un altre que s’està destapant després de debutar la temporada passada amb el primer equip és el jove Adrià Carabí que, a més de ser dels més emprats per Jesús Cabrera, està convertint-se en una de les peces importants de l’Horta. Una de les raons per les que l’Horta es troba en aquests moments en zona d’ascens (per sota del CD Waterpolo Navarra que es troba imbatut), és la solidesa defensiva i l’efectivitat en atac. I és que la UE Horta és el segon equip més golejador i un dels menys golejats. De l’efectivitat atacant ja n’hem parlat, però la solidesa defensiva és mèrit, sobretot, de l’experimentat Pol Mestres i el jove David Sànchez. A la UE Horta porten molts anys treballant per a aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor. Cada any han estat més a prop d’aconseguir l’objectiu i sembla que enguany n’estan més que mai. Els de Jesús Javier Cabrera tenen a la seva mà la possibilitat de portar aquest projecte a la màxima categoria. Dependrà de si són capaços de mantenir la regularitat i no tornen a punxar a casa. Seguirem les evolucions d’aquest equip barceloní que ha sabut viure i lluitar per l’ascens a una categoria molt exigent amb jugadors de la cantera.
UEHorta:Layout 1
12/03/2008
13:50
Pรกgina 59
ESFORร 59
Clermont:Layout 1
13/03/2008
0:48
Pรกgina 60
RUGBI
Clermont-Ferrand
Clermont:Layout 1
13/03/2008
0:48
Pรกgina 61
lo millor del Rugbi frances ` a sant boi TEXT: GEOFFROY LOURDOU FOTOS: RAIMON PALET
Clermont:Layout 1
13/03/2008
0:48
Página 62
U
n dels millors equips del continent europeu va passar de puntetes per Sant Boi de Llobregat. L’Association Sportive Montferrandaise Clermont (ASM) va realitzar a principis de febrer una petita estada de tres dies en el bressol del rugbi català abans d’enfrontar-se a la USAP de Perpinyà en partit de lliga. L’ASM és un equip ple d’internacionals que la temporada passada es va quedar a les portes d’aconseguir el preuat escut de Brennus del campionat TOP14 francès. Al final, El davanter canadenc Jamie Cudmore
62 ESFORÇ
i per continuar escrivint la seva negra història, van veure com deixaven escapar el títol en el darrer moment quan l’Stade Français capgirava el marcador amb un assaig en el minut 78. I és que l’ASM és l’equip més desafortunat del rugbi francès, amb 8 derrotes en 8 finals disputades. No per això aquest club ha deixat d’estar mai entre els grans del rugbi gal, ja que des de la seva fundació l’equip mai ha abandonat la màxima categoria. Va ser el 1911 quan l’empresa més coneguda de la ciutat de Clermont-Ferrand, la famosa Michelin, va crear el seu club de rugby ASM i en un tres i no res es va instal·lar en la màxima categoria. Per aquells temps l’esport del rugbi ja era, igual que ara, molt popular a l’Alvernya i de seguida l’ASM es va convertir amb motiu d’orgull de tots els habitants de Clermont-Ferrand. Formar part de l’equip de l’ASM representava la possibilitat d’aconseguir una bona reputació i obtenir alhora un ascens dins l’empresa Michelin. Amb aquesta filosofia el club va atreure tots els millors jugadors de la regió i el 1936 l’equip va aconseguir arribar a la seva primera final contra el Racing Club Carbona. El partit va finalitzar amb
Clermont:Layout 1
13/03/2008
0:48
Página 63
El mig de melé Pierre Mignoni
ESFORÇ 63
13/03/2008
0:48
Página 64
un empat a 3 i en un segon partit de desempat l’ASM va caure derrotat per 6 a 3. Era l’inici d’una llarga sèrie de derrotes que van fomentar la fama negra que persegueix l’ASM. Cada vegada que l’equip arribava a la final es presentava amb moltes possibilitats de guanyar-la i sempre sortia derrotat. Com l’any 1978 quan va arribar a la final davant el "grand Béziers" i Clermont es va presentar amb una davantera impressionant més coneguda com "el monstre a 16 potes". El resultat, però, va ser igual que sempre amb una derrota clara per 8 a 38 de l’equip groc-iblau. La final de la temporada passada davant l’Stade Francès no va fer més que alimentar la llegenda negra d’aquest club. Malgrat aquesta darrera desfeta l’equip s’ha renovat sobretot gràcies a l’arribada de l’entrenador neozelandès Ver n Cotter, que va guanyar diverses vegades el Super12 amb els Canterburry Crusaders. Aquest entrenador ha portat una cultura de treball i esforç que està portant bons resultats a l’ASM. A més, l’equip compta amb jugadors inter nacionals d’alt nivell com Aurélien Rougerie, Jon Smit, Pierre Mignoni, Julien Bonnaire, Jamie Cudmore, Vilimoni Delasau, Anthony Floch, Marius Joubert o
64 ESFORÇ
Mario Ledesma. L’ASM Clermont Auvergne, doncs, disposa de nou de totes les armes per aconseguir per fi el seu objectiu i resoldre el deute històric de l’entitat.
`
P a l ma rE s · 8 finals de campionat de França (1936, 1937, 1970, 1978, 1994, 1999, 2001, 2007). · 2 victòries en Challenge Européen (1999, 2007). · Finalista del Challenge Européen (2004). · 3 victòries en Copa de França Challenge Yves du Manoir (1938, 1978, 1986). · 1 victòria en Copa de la Ligue (2001).
Primera línia de l'ASM formada per Scelzo Martin, Mario Ledesma i Laurent Emmanuelli.
RUGBI
Clermont:Layout 1
Clermont:Layout 1
13/03/2008
0:48
Pรกgina 65
Cosme Prenafeta.qxd
12/3/08
11:34
Pรกgina 66
Cosme Prenafeta
Viatjar per un projecte FOTOS: ORIOL ROCA
Cosme Prenafeta.qxd
12/3/08
11:35
Pรกgina 67
Cosme Prenafeta.qxd
12/3/08
11:35
Página 68
U
VOLEIBOL
n professional íntegre, un líder indiscutible, una persona cabal amb les coses clares, competitiva com poques, un capità que esperona i que diu les paraules justes per a què l’equip tregui el millor de si mateix. Un home en majúscules, humil però ambiciós, temperamental però educat, un històric del voleibol mundial al cap i a la fi. Tot això i molt més és Cosme Prenafeta, i tot això és el que va fer que el FC Barcelona pensés en ell després de la seva segona retirada. Una història, la del Cosme, que va començar a les platges, lluny dels centres de concentració permanent. Els majors èxits li van arribar al club de la seva vida, l’Unicaja Almeria, on ho va guanyar tot i on va conèixer la que ara és la seva ciutat i la seva família.
Recordant els moments més importants de la seva carrera esportiva reconeix que hi ha hagut tants que li costaria decidir-se per algun: “Tinc la sort de poder destacar molts moments ja que he tingut la sort de guanyar moltes coses.” I és que el palmarès de Prenafeta és envejable de debò. Entre els seus guanys destaquen vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei, tres Supercopes, a més d’un subcampionat d’Europa de Clubs i una tercera posició en la Top Teams Cup; a més, va aconseguir l’any passat l’ascens a la Superlliga B amb el FC Barcelona i enguany podria aconseguir portar el conjunt blaugrana a la màxima categoria estatal. Tot i les múltiples victòries i títols aconseguits, el Cosme es queda amb “els Jocs Olímpics de Sidney, en el moment que el Rei em va atorgar la medalla al mèrit esportiu, quan em retiro per primer cop i l’alcalde d’Almeria em posa l’escut d’honor de la ciutat.” Pel que fa als moments a la pista, destaca “la final del campionat d’Europa amb l’Almeria que vam ser sotscampions i les lligues i copes del rei que vam guanyar.” Almeria ha estat el seu club, i el que portarà al cor i en el que va viure els millors moments, ell mateix reconeix que es va retirar professionalment el 2005, però que una trucada de “Pep Carrasco i Antonio Alemany, en la que m’explicaven el projecte que volia fer el Barça em va fer plantejar-me què fer.” Els motius van ser dos, “primer per amistat per aquestes dues persones i després perquè és el Barça.” Aquesta és una espina que porta clavada. Ell va haver de buscar-se la vida fora de casa perquè a Barcelona no hi havia cap equip a Superlliga. “És la meva ciutat i jo no vaig poder triomfar a casa meva. Per aquest motiu crec que jo li devia alguna cosa a Barcelona, i més si podia ser al meu equip de tota la vida, que és el Barça.” Aquestes són les principals raons; el Cosme és una persona que tota la vida s’ha implicat moltíssim en potenciar el voleibol. En aquest cas volia fer quelcom per a què els nois que pugen pugessin tenir continuïtat a la seva ciutat. Va acceptar l’oferta de Carrasco i Alemany i va fitxar pel Barça per a aconseguir que el club blaugrana sortís 68 ESFORÇ
de la lliga FEV. Aquest objectiu es va aconseguir la temporada passada i el Cosme va tornar a Almeria, deixant per segona vegada l’esport de la seva vida. Tornava a la feina que porta fent des que es va retirar el 2005 i que avui encara continua duent a terme. “Dirigeixo un centre wellness de 5.000 metres a Almeria”, una molt bona sortida per a un professional de l’esport. Amb aquesta feina, la vida, la casa i la família a Almeria semblava que només tornaria a Barcelona de vacances. Però la lesió del col·locador titular del FC Barcelona va portar a Pedro Lanero i al seu equip tècnic a buscar un recanvi. Davant la impossibilitat de trobar algú que oferís el nivell desitjat van pensar en el Cosme. Segons ens diu, va tornar perquè “els que vam començar aquest projecte d’ascendir a Superlliga A tenim una espina clavada.” El col·locador internacional porta mitja Lliga amb l’equip i l’objectiu s’està complint (no han abandonat les primers posicions). Després de dos anys fent l’esforç de pujar i baixar des d’Andalusia, pensava que descansar li aniria bé. Tot i així, reconeix que “no em suposa cap problema, estic acostumat a viatjar, tota la vida ho he fet.” No només no li suposa un problema, a més reconeix que quan va estar parat “ho trobava a faltar en certa manera.” Un dels problemes d’aquesta mena de vida és que “d’una banda els divendres he de sopar i sortir corrents viatjant de nit. I, de l’altre, és que jo no entreno mai amb l’equip.” Tot i no entrenar, el Cosme té la sort de treballar on treballa i el centre de wellness li permet treballar el to físic tant a les sales de musculació com a les de treball amb cinta o bicicleta. El no tocar pilota sembla que podria afectar el seu rendiment a la pista, però reconeix que “una de les coses que més m’ha sorprès és que, tot i no tocar pilota entre setmana, després em sento bé a la pista i em penso que mantinc el nivell.” El paper del Cosme per tots els equips que ha passat ha estat el d’algú que sap portar el pes de la responsabilitat, sap esperonar els companys i sap què dir i quan dir-ho. En el cas del Barcelona, tant en la primera etapa com en aquesta segona, està sent
no vaig poder triomfar a casa meva. Per aquest motiu crec que li devia alguna cosa a Barcelona
Cosme Prenafeta.qxd
12/3/08
11:35
Pรกgina 69
Cosme Prenafeta.qxd
12/3/08
11:35
Página 70
VOLEIBOL
“dirigir l’equip tant a nivell psicològic com a nivell esportiu.” A més, com ell mateix diu, és el capità de l’equip, i és que “sempre ho he estat allà on he jugat. Segurament perquè va amb el meu caràcter.” Un paper que costa dur-lo a terme des de la distància però que Prenafeta accepta de bon grat i ho fa perquè li “encanta ajudar els joves i a la que puc els dono consells, sobretot per l’experiència que acumulo.” A tot això cal sumar el caràcter que aporta a l’equip tot i només jugar els partits. El Cosme es defineix com algú “que no sap perdre, sóc exageradament guanyador. L’objectiu és deixar l’equip a la Superlliga i per això hem de guanyar tot el que es pugui.” Quan van començar el projecte del FC Barcelona ara fa tres anys l’objectiu era abandonar la FEV i portar el club blaugrana a la màxima categoria. L’any passat van aconseguir l’ascens i van veure com es creava una categoria intermitja. El Barça va ser un dels equips destinats a estrenar-la. Amb la creació d’aquesta Lliga s’ha facilitat el salt dels jugadors joves al professionalisme, però també va endarrerir el projecte blaugrana en certa manera. Tot i així, pel Cosme la creació d’una Superlliga B és una molt bona idea ja que “és molt important per a formar els jugadors joves.” El català va més enllà i considera que “tots els equips que juguen a la Superlliga A haurien de tenir un filial a la B.” Pel que fa al nivell creu que es tracta d’una competició amb “un nivell molt bo” on els jugadors “de divuit, dinou o vint anys poden créixer moltíssim.” La temporada del Barça està sent magnífica, no han deixat mai d’ocupar les primeres posicions i han encadenat ratxes de victòries esfereïdores. Tot aquest bon joc i aquests bons resultats han fet que el Barcelona ja pugui pensar en l’ascens com quelcom més que realitzable. Pel que fa al Cosme no ho veu llunyà, de fet ell té l’ascens entre cella i cella. En el cas que s’aconseguís considera que el paper del Barça a la Superlliga dependria de “la filosofia que vulgui marcar el club”, i aprofundeix dient que “en certa manera això depèn dels calers.” “Depenent del pressupost que tingui l’equip estarà a un lloc o a un altre.” Arribar a una divisió d’honor i mantenir-se és molt difícil, i com bé diu el Cosme, “per molt que es digui FC Barcelona cal fer un projecte seriós i s’ha de ser ambiciós i tractar d’aconseguir algun títol en dos o tres anys.” El que està clar és que caldran molts diners per poder fer ombra a equips com Palma o Almeria, i no només diners, també caldrà, segons Prenafeta, “formar un cos tècnic i directiu amb coneixements del que és la Superlliga A.” El que té molt clar el Cosme és que quan aconsegueixin l’ascens deixarà el voleibol en actiu, i aquesta sí que serà la definitiva. De fet, ho diu molt clarament, “jo amb aquesta ja acabo.” En el moment en què el Barça sigui equip de Superlliga, deixarà l’equip i tornarà a viure tranquil a Almeria. “Jo em vaig retirar com a jugador professional el 2005 i estaré al Barça fins a l’últim moment. Però quan siguem equip 70 ESFORÇ
Un equip com el Barca , a la Superlliga pot fer molt, pel voleibol. I si existis el Reial Madrid, millor de Superlliga, ho deixo.” Es perdrà així el Prenafeta jugador, però deixa una pota oberta: “M’agradaria formar part del projecte en l’àmbit directiu o tècnic, que és on puc aportar més.” El que és segur és que si forma part del projecte del Barça a la Superlliga tractarà per tots els mitjans de crear un equip guanyador a mig-curt termini. No només pel Barcelona en si, també pel bé del voleibol, ja que és de la idea que “un equip com el Barça a la Superlliga pot fer molt pel voleibol. I si hi hagués un Reial Madrid, encara millor.” De cara al futur del club el col·locador català parteix de la base que “es tracta del club més important del món” i tenint en compte això s’ha de pensar que “a un club tan gran les coses van més lentes”, i es per això que “encara no se sap quina idea té el club en relació a la secció.” Si depengués d’ell el primer equip blaugrana “hauria de ser un equip guanyador que aspirés a tot, perquè és un club que s’ho pot permetre.” Tot i així, per a què el primer equip, i la secció de voleibol del Barça, funcionessin caldria diverses coses, com “pensar en els jugadors que es podrien portar”, com “potenciar el treball de base i de cantera per a tenir un futur assegurat” i “tenir clar que el projecte no només és fer un equip competitiu sinó crear una estructura sòlida.” El Sant Pere i Sant Pau a Superlliga, el Barça a les portes d’aconseguir-ho, sembla que la llum al final del túnel comença a ser perceptible pel voleibol català. El Cosme creu que el fet de tenir dos equips a Superlliga “seria idoni per a què els jugadors d’aquí no hagin de marxar.” El següent pas és que algun d’aquests dos equips es converteixi en un referent, en un dels importants de la màxima categoria. Perquè si no es així, “els bons jugadors catalans seguiran marxant buscant, a Palma o a Almeria, el que no tenen aquí, és a dir, títols.” Un futur esperançador en el que persones com el Cosme Prenafeta han tingut moltísim protagonisme i en el que de ben segur que el seguiran tenint. Esperem que, com en els dos cops que ha decidit tornar a vestir-se de curt, aquest històric del voleibol segueixi vinculat a un esport que tant li deu i del que tant ha rebut.
Cosme Prenafeta.qxd
12/3/08
11:35
Pรกgina 71
manolo montoya
12/3/08
11:38
Pรกgina 72
manolo montoya
12/3/08
11:38
Página 73
Manolo Montoya
Acadèmic de l’handbol
A
rribem a l’INEFC de Barcelona, és mig matí i el sol es deixa veure entre els núvols. Només arribar a la universitat entens el perquè el protagonista del nostre reportatge no trobi tan a faltar el ritme i la tensió de l’elit. Manolo Montoya fa ja unes setmanes que es troba allunyat dels terrenys de joc i reconeix que des d’aleshores “està tranquil”, que ara pot prendre’s un cafè sense tenir el cap “en l’equip, en els entrenaments i en el següent partit.” Cada dia es desperta, agafa la bicicleta i es dirigeix a la universitat on imparteix classe envoltat de l’esperit olímpic i amb unes vistes de Barcelona envejables. L’edifici de la INEFC de Barcelona representa perfectament la manera d’entendre l’handbol de Montoya, línies rectes, estructura, ordre i sincronia. En definitiva, un marc perfecte per a entrevistar una de les persones que més entén d’handbol del nostre país. Un llibre obert amb el que pots passar hores parlant d’aquest esport que l’apassiona. Què has estat fent des que vas marxar Granollers?
d e
La veritat és que poqueta cosa. He seguit fent classes aquí a INEFC, vaig continuar un màster d’Activitat Física i Esport per a preparar la tesi doctoral. Com van rebre els jugadors la notícia que et cessaven? És una pregunta més per a ells que per a mi. Però crec que va ser un moment emotiu, amb alguns portàvem més de sis anys junts. Jo diria
que un comiat emotiu en el que els vaig desitjar tota la sort del món. Des de la teva posició, creus que el cessar -te era la millor opció pel Granollers? Jo crec que no ho podem valorar, és clar que jo no puc. Tot i així jo sóc de la idea que el Granollers amb mi o sense mi acabarà més o menys al mateix lloc de la classificació. És veritat que va haver-hi un parell de partits com el del Teucro o el de Cantàbria que teòricament no es podien perdre. Però el que crec que s’ha de fer és veure el potencial dels equips i comparar-ho amb el que tenim. No es pot viure únicament de la història. Però pel que dius podria estar millor situat a la classificació... Sí, és cert que Granollers podria estar una mica més amunt, però hem de pensar que portàvem molts anys jugant amb el límit i la cosa havia sortit bé. Aquest any no ha anat bé i entenc que en la meva professió l’entrenador és el primer que cau quan les coses no funcionen. Quina és la realitat actual del Granollers? La realitat és que econòmicament el club no manté el potencial que tenia fa uns anys. No ja mirant-se ell mateix, sinó mirant el que l’envolta. Nosaltres en aquest moment crec que era molt difícil tornar a fitxar un jugador del nivell d’Atavin, de Kiseiev, de Tiomenshiev, com es va fitxar en altres moments. El panorama econòmic ha canviat i ja no parlo dels primers llocs, sinó equips que acaben de pujar, de l’estil
ESFORÇ 73
manolo montoya
12/3/08
11:38
Página 74
de Logronyo, d’Antequera, que han fet una inversió econòmica molt gran. I en aquesta cursa per les primers posicions cada vegada hi ha més problemes per arribar. En què s’ha quedat enrere el Granollers? A Granollers s’han mantingut els mateixos objectius amb una estructura esportiva que no s’ha canviat en molts anys i fins i tot s’ha perdut una mica. Aquests últims anys de manera general hem anat perdent quatre jugadors i hem fitxat tres i hem anat compensant-ho amb la pedrera, i competir així és molt difícil.
HANDBOL
Què li desitges a l’equip? Com amic dels meus amics desitjo que els vagi tot perfecte. Jo no puc desitjar-li, per exemple al Lorenzo Rueda, una altra cosa que tot li vagi molt bé i que guanyin els quinze partits que queden. Jo he passat dues etapes a Granollers i evidentment que estimo el club.
Has parlat de les teves dues etapes al club. Deixes la porta oberta per a una tercera? La veritat és que és molt difícil. Són dues etapes i una tercera se’m fa llunyà. És veritat que el primer trencament no va ser amistós; aquest cop, tot i que les circumstàncies no són grates, hem tingut un tracte per sobre de tot de persona. S’ha pres la decisió que s’ha pres en la que, evidentment, no hi estic d’acord, però no ha estat una sortida traumàtica. Aprofitant que tenim un tècnic entès, deixem de parlar de Granollers i parlem de l’Europeu en el que Dinamarca es va proc lamar campiona. Com valores aquesta victòria? Crec que és un tornar a un handbol que m’agrada més que el del darrer mundial. No tan brut defensivament, estratègicament més elaborat, un joc més col·lectiu. La veritat és que Dinamarca és un dels equips que m’ha agradat. Crec que fins i tot pot ser un referent quant a patró de joc.
Què li deus al BM Granollers? Sempre estem amb aquesta circumstància de pensar que el Granollers m’ha donat moltíssim i jo li he donat moltíssim al Granollers. És evident que allà vaig tenir l’oportunitat de començar a entrenar equips d’elit, que passem temporades boníssimes amb quatre títols fins l’any 1996. Després em va fer fora la nova directiva i després vaig tornar molt content i he treballat molt bé amb la majoria de gent de la directiva. Què t’ha faltat fer a Granollers? Probablement no he estat capaç de fer veure a la gent aquest problema que no podem aferrarnos al passat i a la història perquè, per exemple, clubs històrics van baixar l’any passat. A més jo crec que l’únic punt negre de la meva estada és que durant molt de temps no hem gaudit del que teníem. Penso que s’ha de gaudir veient que és un equip amb una mitjana d’edat molt baixa, amb molta gent que surt de la casa, amb un equip arrelat a la seva ciutat, i això a vegades li han donat més importància a fora que a casa.
74 ESFORÇ
Qualificaries el resultat de la selecció espanyola com una decepció? Sempre es tenen expectatives i la selecció espanyola és evident que té un gran potencial. Jo crec que es va fer un partit dolent contra Hongria i és el que marca la trajectòria de la selecció en el torneig. Però estem parlant d’un resultat que es basa en dues accions quan faltaven vuit i deu segons. Què et sembla que mitjans que no són precisament e specialitzats e n h andbol h agin criticat durament Juan Carlos P astor? Hem de partir de la base que en el nostre esport hi ha molt pocs periodistes especialitzats. A més, et trobes que quan hi ha un mundial o un europeu tothom sap molt i tothom diu que la selecció espanyola és favorita sense tenir ni idea de qui és Croàcia, qui juga a Dinamarca... Aleshores es creen unes expectatives que no són reals.
manolo montoya
12/3/08
11:38
Página 75
A Granollers li desit jo que li vagi tot perf ecte. He passat dues eta pes allà i evidentment que m’estimo el club
manolo montoya
12/3/08
11:38
Página 76
r l’handbol ia c n e t o p e d S’ha públiques s n io c u it st in s e L base. que a més r a r lo a v e d n haurie tes d’elit is t r o sp e e r u e r de t social molt a c s a t a n u fan important
manolo montoya
12/3/08
11:38
Página 77
El problema, doncs, és que la gent no està ben informada... És clar. Estem en un país en el que et despertes al matí i saps el que han fet els Memphis Grizzlies i no saps què ha passat amb la lliga d’handbol. Tot i així quan arriba un acte mediàtic com el Mundial, l’Europeu o les Olimpíades, tothom sap, tothom opina i tothom critica. Segons la premsa, després del Mundial de Tunis el Juan Carlos (Pastor) era el millor entrenador del món i ara és un desastre... Un home que porta els anys i que ha aconseguit els èxits que ha aconseguit amb el Valladolid i amb la selecció mereix una mica més de respecte. Com has vist els jugadors catalans a l’Europeu? Tant els que han estat com els que han faltat per lesió com Barrufet, Víctor Tomás o altres que estan a les portes com Cristian Malmagro o Viran (Morros), són jugadors d’altíssim nivell i la majoria molt joves. De ben segur que tenen molt a dir dintre del panorama nacional a la Lliga Asobal i internacional amb la selecció. Com a seleccionador català, quin paper hagués fet una selecció catalana a l’Europeu? Com a entrenador no pots donar la impressió d’on estaria si no tens capacitat per a treballar. No es pot entrenar, no es pot desenvolupar un
sistema de joc i a més no es pot opinar si no s’està a la competició. Et podria dir que tenim molt bons jugadors però ara mateix només podem conformar-nos en fer un entrenament simbòlic a l’any i jugar un amistós. I per a què segueixin sortint aquest bons jugadors catalans, què s’ha de fer? Són moltes hores de treball d’entrenadors que moltes vegades no es valoren. Tot el treball que fan els entrenadors de base de clubs com el Granollers, com el Barça, com Sant Martí o escoles com la Bonanova o el Manyanet és el que després, els que hem tingut la sort d’estar a dalt, aprofitem. S’ha de potenciar l’handbol base. Les institucions públiques haurien de valorar que a més de treure esportistes d’elit fan una tasca social molt important. S’ha de revisar i plantejar més subvencions i s’ha de fer quelcom per a què no sigui tan difícil ser esportista i estudiar, entre d’altres coses perquè un esportista amb estudis acostuma a donar millor rendiment.
12/3/08
11:42
Página 10
FOTOS: ORIOL ROCA
voltrega
Carla Giudici Font Considerada una de les millors jugadores d’hoquei patins del món, pilar fonamental a la selecció estatal i al Voltregà, davant una fita com aconseguir la tercera Copa de la Reina, atorga tot el mèrit al treball en equip: “L’hoquei és un esport d’equip i si les coses funcionen és gràcies a totes.” Tot i exemples de qualitat com els tres gols que va fer a quarts de final o les bones actuacions als dos darrers partits, ella treu pes a les lloances i afirma que “potser a vegades la feina que fan les jugadores atacants es valora molt més, però no hauria de ser així.” Amb aquesta és la seva tercera Copa, ara l’objectiu és el Campionat d’Espanya i la Copa d’Europa, “a veure si aquest any la sort ens acompanya i podem portar la Copa d’Europa cap a Sant Hipòlit, la veritat és que seria increïble.”
voltrega
12/3/08
11:42
Página 11
Anna Romero Arola Tot i que va tornar a Catalunya pocs dies abans de la disputa de la Copa de la Reina (estava a Pistoia, Itàlia, fent un Erasmus) va ser una de les claus de l’equip de Raül Doblas. Sortint sempre de la banqueta va ser fonamental per a la magnífica defensa del Voltregà. Per a la catalana aquesta Copa té un valor afegit ja que “era el primer campionat al que arribàvem amb aquest equip, un equip amb molts canvis i guanyar-la era tot un repte.” Un repte aconseguit gràcies a que “durant els tres partits es va treballar molt en la defensa, i els números ho demostren; ara bé, no tot el mèrit és la defensa, ja que no es pot deixar de banda la gran actuació de la nostra portera, que va ser implacable.” Per a ella l’objectiu ara és la lliga catalana, però creu que “si volem aquest títol l’haurem de suar.”
Carla Dorca La Carla viu la seva primera temporada a l’equip, i tot i així s’ha adaptat a la perfecció convertint-se en un dels baluards defensius. A la Copa de la Reina ha estat una de les peces que ha ajudat que l’equip no encaixés cap gol en tota la competició. A més, va ajudar a tancar la rereguarda afavorint les incorporacions a l’atac de Cristina Barceló. Ella mateixa destaca aquesta feina de les jugadores, que en tot moment han treballat pel bé comú: “Si alguna cosa s’ha de valorar de nosaltres és que juguem en equip i això es veu reflectit en qualsevol moment a la pista.” I quan se li pregunta per a qui dedicaria el títol no en té cap dubte: “El dedico a l’equip per la confiança que em transmeten i per ajudar-me en tot moment. També a la gent que m’ha donat suport dins i fora de la pista.”
voltrega
12/3/08
11:42
Página 12
Cristina Barceló March Millor jugadora del torneig, bigolejadora a la final i reconeguda com la gran protagonista d’aquest partit. La Motxa, com és coneguda per tothom, ha estat l’encarregada de recollir al seu estic tota la feina de l’equip. Amb actuacions destacadíssimes, com a la final amb dos gols o als altres dos partits on va capitanejar l’equip organitzant les transicions defensa atac, es va guanyar el reconeixement de tothom. Tot i així, ella destaca que “no ho hagués aconseguit sense la resta de l’equip.” I és que per a la defensa elles són “un equip dins i fora de la pista.” Per a la màxima golejadora de l’equip en Lliga la clau per a seguir guanyant és “mantenir les ganes i la il·lusió que portem totes a dins.”
* Per manca d’espai només em destacat a les participants a la final. Tot i així, cal destacar la bona feina de Laia Jiménez, Meritxell Puigdemunt i Sílvia Romero, sobretot al primer partit. I de, Mireia Castells i Mireia Serrallonga, membres també del primer equip.
voltrega
12/3/08
11:42
Página 13
Laia Vives Clos Si hi ha hagut una jugadora que ha rebut lloances aquesta copa ha estat la Laia Vives. Amb actuacions espectaculars a sota els pals ha deixat la porteria a zero durant tot el campionat. Ella, però, no considera que s’hagi de sentir més important que ningú ja que “una persona sola no guanya un campionat. Hem jugat en equip i és per aquest motiu que hem guanyat.” Nou gols a favor i cap en contra, a priori podria semblar que s’han endut la copa amb facilitat. Per a la Laia no ha estat així, “no ha estat una copa gens fàcil” i ho justifica dient: “Darrere de cada partit hi ha molt esforç, moltes ganes i respecte per tots els rivals que ens hem anat trobant.” A l’hora dels agraïments no s’oblida de “pares, familiars, amics i especialment tota la gent del club que va venir a cada partit.”
Adéline Le Borgne L’Adéline Le Borgne ha arribat aquest any a l’equip i en la seva primera temporada està oferint un rendiment espectacular. La davantera francesa és la segona màxima golejadora de l’equip a la lliga amb 24 gols i a la Copa de la Reina va mantenir el registre golejador, convertint-se en màxima realitzadora de la competició conjuntament amb la Giudici i amb la Cristina Barceló (totes amb quatre gols). A més va ser la jugadora determinant de les semifinals contra l’Igualada fent els dos gols del seu equip. La consecució del títol per a l’Adéline va suposar quelcom especial ja que el dia vint-i-cinc de febrer, el dia després de la final, va ser el seu vint-i-un aniversari. Quatre gols en tres partits i una Copa de la Reina, de ben segur que no se li podia acudir millor manera de celebrar-ho.
Il路lustracio_futbol
12/3/08
11:45
P谩gina 28
Il路lustracio_futbol
12/3/08
11:45
P谩gina 29
12/3/08
11:53
Pรกgina 84
IOL ROCA FOTOS: OR
Ignasi miquel
Ignasi miquel
12/3/08
11:53
Pรกgina 85
Ignasi miquel
12/3/08
11:53
Pรกgina 86
a
El fins ara jugador de cadet de la Unió Deportiva Cornellà fitxarà per l’Arsenal, canviarà la Vía Férrea de Cornellà per l’Emirates Stadium de Londres. Molts equips seguien aquest defensa barceloní que tot just acaba de fer 15 anys i ja fa 193 centímetres, però l’anomenat efecte Cesc ha acabat desnivellant la balança. Com en els casos de Cesc i de Fran Mérida, el responsable del fitxatge de Miquel pels canoners ha estat Francis Cagigao. Cagigao és un dels molts observadors que té l’Arsenal arreu del món. És un anglès de pares gallecs que va jugar al Barça
La carrera esportiva d’aquest defensa central va començar a les files del Corbera. Eren els seus principis i l’Ignasi, que ja despuntava, va provar a les categories inferiors de l’Espanyol. Després d’un pas fugaç per l’entitat blanc-i-blava va fitxar pel FC Barcelona. Al Barça va passar quatre anys (a les categories aleví i infantil) i va sortir del club, segons van argumentar aleshores els tècnics blaugranes, Òper mancances tècniques.Ó Ignasi Miquel havia arribat al Barça com a lateral esquerre i en sortia sent un central esquerre en ple creixement. Va arribar aleshores a Cornellà i porta un any i mig al club català. Els que l’han vist jugar durant aquest temps afirmen d’ell que és un jugador molt potent i que, gràcies a la seva alçada, destaca en el joc aeri. A banda, les Òmancances tècniquesÓ que, presumiblement, van fer que no convencés els tècnics blaugranes, semblen haver quedat enrere. I és que una de les armes d’aquest jove jugador és que té una magnífica cama esquerra que li
Després d’aquell torneig res seria el mateix per a l’Ignasi. Només tornar es va trobar diverses ofertes per comptar dels seus serveis. La primera i més seductora a priori va ser la del Manchester United. Els red devils van fer arribar diversos fax signats pel cap d’observadors, Geoff Watson. En aquests documents el club anglès oferia a Miquel la possibilitat de fer un entrenament de prova i així
Totes aquestes qualitats són les que van portar als tècnics de la selecció catalana a convocar-lo per a disputar el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques. És en aquell torneig on va començar a cridar l’atenció de diversos clubs europeus. El boom, però, va venir amb el debut del jove central esquerrà a la selecció espanyola sub16 al Torneig de Santarém (Portugal) el mes de febrer. En aquell campionat els espanyols es van imposar a potents seleccions com Escòcia, Noruega o Portugal, amb actuacions més que destacades del jove central barceloní.
permet donar una molt bona sortida de la pilota. A Anglaterra ja el comparen amb Gerard Piqué, però amb el valor afegit que arriba amb quinze anys i que és esquerrà.
11:53
B i que, a base de portar bons jugadors, s’ha guanyat la confiança de Wenger. La negociació, tot i que no excessivament llarga, no va ser fàcil per als anglesos, sobretot per la competència.
12/3/08
mb la marxa l’any 2003 de Cesc Fàbregas a l’Arsenal es va obrir un camí que molts esportistes han seguit des d’aleshores. Tenia 16 anys i deixava el club en el que s’havia format per a ferse un lloc i un nom a l’elit del futbol. El seu exemple va calar fons i com ell un any després va marxar Gerard Piqué cap a Manchester. Després Fran Mérida, Pacheco, Sergio Tejero, un llarg etcètera de jugadors que, molt joves, han estat captats pels anomenats scouters britànics i han decidit emprendre l’aventura anglesa. La darrera joia de la cantera catalana que creuarà les fronteres serà Ignasi Miquel Pons.
Ignasi miquel Página 87
Ignasi miquel
12/3/08
11:54
Pรกgina 88
La família del jugador i el seu representant Joseba Díaz (el mateix que representa els interessos de Cesc Fàbregas) veien amb molts bons ulls les condicions que oferia l’Arsenal, però van voler deixar aquesta important decisió en mans de l’Ignasi. El Cornellà, per la seva part, també preferia l’opció de Londres en detriment de la del Manchester United, entre d’altres coses perquè era el club que més interès havia mostrat pel jugador. El dia 11 de febrer Ignasi Miquel va pujar a un avió que marcaria el seu futur. El jove jugador català s’embarcava en un viatge cap a terres angleses per a conèixer l’Arsenal. El club, les instal·lacions, el cos tècnic i els que podrien ser els seus companys. Acompanyat per Cagigao, va passar tres dies en els que va viure en la seva pell el que suposa ser un gunner. De la mà de Cesc i Almunia va conèixer els membres del primer equip (líder a la Premier League) i va poder comprovar com la majoria d’ells, tot i no ser anglesos, havien pujat de les categories inferiors. Per si encara no havien convençut l’Ignasi amb tot això, el que va acabar de deixar-li clar que aquell havia
En aquests temps, però, molts equips han mostrat el seu interès per la jova perla del Cornellà. No només equips anglesos han realitzat ofertes a l’Ignasi. De l’estat espanyol van arribar dues propostes en ferm, una procedent de l’Osasuna i una altra, sorprenentment, de Can Barça. Els blaugranes, que un any i mig abans havien rebutjat el jugador, volien recuperar-lo. A més de Barça i Osasuna, van mostrar interès equips com el València, el Vila-real o l’Atlètic de Madrid, però, segons diuen fonts del club, els anglesos van apostar més fort. També va arribar una oferta a última hora del Cèltic de Glasgow, però a la recta final del fitxatge van quedar
L’únic problema de tot el procés és que el jugador no es podrà incorporar a l’Arsenal fins que no compleixi els 16 anys. La llei britànica prohibeix als clubs fitxar jugadors més joves. És per això que l’Ignasi seguirà a les files del cadet del Cornellà fins al 28 d’octubre, dia en què el Miquel complirà setze anys i veurà complert un somni.
Ignasi va tornar a Barcelona completament impressionat i convençut d’on volia jugar. Així va fer-ho saber al seu club, que ràpidament es va posar en negociacions amb l’Arsenal. No hi va haver cap problema per arribar a un acord entre les tres parts. Amb aquest fitxatge tots guanyen. L’Ignasi jugarà a un equip punter que li permet tenir un futur prometedor, l’Arsenal incorpora un jugador de futur amb unes possibilitats espectaculars i el Cornellà obtindrà una injecció econòmica que ajudarà a finançar una cantera de 700 jugadors i que permetrà al club seguir sent el millor no professional de Catalunya.
de ser el seu club va ser una breu però intensa xerrada amb Arsene Wenger.
11:54
Manchester i Arsenal.
12/3/08
conèixer les instal·lacions del club. El moviment, però, no va passar desapercebut als altres interessats en el jugador i ràpidament va ser contraatacat. L’Arsenal era un dels equips que s’havia fixat en l’Ignasi en el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques i, davant la intromissió d’altres equips, va reactivar les negociacions. En aquell moment va entrar en joc la figura de Francis Cagigao. El gallec va convèncer l’Ignasi per a viatjar a Londres i veure les instal·lacions, viatge que, al cap i a la fi, acabaria sent definitiu.
Ignasi miquel Página 89
juan antonio ramos
12/3/08
12:04
Pรกgina 90
JUAN ANTONIO RAMOS TEXT: MARTA GARCร A GANAU FOTOS: ORIOL ROCA
juan antonio ramos
12/3/08
12:04
Página 91
CAMI´ DEL K.O.
juan antonio ramos
12/3/08
12:04
Página 92
F
d’altres ni tan sols ens les obren.”
OLÍMPICS
arà 32 anys el pròxim 18 d’agost. Dos dies després, es jugarà totes les seues il·lusions esportives. Des que fa quatre anys a Atenes es va quedar a les portes del bronze olímpic, Juan Antonio Ramos només pensa en una cosa: guanyar una medalla olímpica a Pequín. Ha aconseguit fa pocs dies el passaport cap a la capital xinesa en un preolímpic duríssim, però tot eixe esforç ha valgut la pena. La possibilitat de poder complir un somni bé que s’ho val.
Juan Antonio Ramos (Castelldefels, 18/08/1976) és un dels millors taekwondistes del món. Campió mundial el 1997, or a la Copa del Món del 2004, tres vegades campió d’Europa el 1996, 2001 i 2004, i quatre vegades campió d’Espanya són, entre altres, els seus títols més importants. Tot i això, és un gran desconegut per al públic català. El taekwondo és un esport d’origen coreà. Tae vol dir peu, kwon equival a puny, i do, camí. I és que aquesta art marcial s’entén, pràcticament, com una filosofia de vida. A Corea o Turquia és un esport importantíssim. “No sé si a Corea sabrien qui sóc. Segurament sí, pel gran seguiment que hi ha, però també és cert que hi ha gent molt bona. Allà és poden guanyar la vida fent taekwondo. Si guanyen una medalla olímpica, tenen un sou de per vida.” Res a veure amb el reconeixement que tenen ací. “Els mitjans de comunicació només es recorden de nosaltres quan hi ha Jocs Olímpics. En part, el problema d’això són els patrocinadors. O millor dit, la falta de patrocinadors. Molts ens tanquen les portes quan anem a parlar amb ells, i
I no serà per dedicació i esforç. Juan Antonio Ramos va començar a fer taekwondo quan tenia quatre anys. No parava quiet per casa, així que els seus pares van decidir apuntar-lo a alguna activitat. I van triar el taekwondo. Va començar així, gairebé per casualitat, però als setze anys ja va entrar al CAR de Sant Cugat. Des d’aleshores, sempre la mateixa rutina. A les set del matí, un parell d’hores d’entrenament. És la primera sessió. Al migdia, un parell d’hores més, i, a mitja tarda, tornem-hi. Sis dies a la setmana. Només descansa els diumenges. La preparació és sempre la mateixa. Aquest any olímpic, la concentració forta començarà un parell de mesos abans, tot i que ara inicia una gira asiàtica d’uns 20 dies, on passarà per Corea i la Xina. Allà podrà provar les instal·lacions on competirà el pròxim estiu. Està previst un test olímpic amb altres taekwondistes, tot i que hi participarà el suplent, perquè els rivals no el puguen estudiar. “La tàctica és molt important en un esport com el taekwondo. Quan comence un combat, si ja conec el rival, intente basar-me en el que fa per buscar un forat i fer-li algun punt. Però si no el conec, tot es complica. Aleshores ens hem d’estudiar mútuament. La tàctica ha de ser més conservadora, però a mi em costa perquè sempre vaig a atacar.” La tàctica i la intel·ligència en competir són gairebé vitals, però en un esport com el taekwondo paraules com resistència, potència, força, flexibilitat o velocitat tenen també la seua importància. “És un esport espectacular perquè són accions molt ràpides”, diu mentre explica que han de portar
Els mitjans de comunicacio ` es ´ nomes recorden de nosaltres quan hi ha Jocs Olimpics. ´ 92 ESFORÇ
juan antonio ramos
12/3/08
12:04
Pรกgina 93
juan antonio ramos
12/3/08
´
12:04
Página 94
Si fora futbolista o tennista seria ric. Pero la pena es que em dedique al taekwondo
`
94 ESFORÇ
´
juan antonio ramos
12/3/08
12:04
Página 95
moltes proteccions, perquè en el taekwondo, els cops es donen, i no només es marquen. Espinilleres, proteccions als avantbraços, coquilles, guants, casc i pitrera. Sempre porta les mateixes, i repetix amb el dobok, el vestit de fer taekwondo. Confessa que, més que portar-li sort, li dóna confiança. “La pressió i els nervis són diferents. Pressió sempre en tens en competir. En certa manera és bona, perquè t’ajuda a mantenir-te alerta. Però els nervis sí que et poden jugar una mala passada.” I els taekwondistes no s’ho poden permetre. “Si fóra futbolista o tennista seria ric. Però la pena és que em dedique al taekwondo”, diu somrient i alhora resignat. Com molts altres esportistes, viu gràcies a la beca ADO que li donen si aconseguix alguna medalla o títol en les competicions més importants de cada any. Però si no guanya, no hi ha beca. És un peix que es mossega la cua. No poden cometre errades en les competicions importants, perquè en el taekwondo es paguen molt cares. Un combat es dividix en tres assalts de només dos minuts cadascun. Sis minuts. Mitja vida dedicant-se perquè tot se decidisca en només sis minuts. “És dur jugar-te totes les teues opcions en només un dia de competició, però en ser un esport de contacte, no aguantaríem més dies, perquè els cops ens passarien molta factura.” I, a vegades, la mala passada arriba en forma de lesió. No li ha passat a ell, però sí a la seua companya. Com Juan Antonio, la mallorquina Brigitte Yagüe porta mitja vida al CAR. El seu palmarès també és envejable, amb títols mundials, entre d’altres. Però s’ha quedat fora de Pequín. En el passat preolímpic no
estava al cent per cent, però no va tindre més remei que competir per mirar de guanyar-se la classificació per als Jocs. Va competir amb la mà trencada. No va poder fer bons combats. I s’ha quedat fora. La Federació Espanyola de Taekwondo ha demanat una wild card a la Internacional, i ara el COI ha de decidir. “Abans era impossible. Ara està una miqueta més a prop, però no ens hem de fer il·lusions”, admet Juan Antonio. Si arriba aquesta desitjada wild card, els de Pequín seran, per Juan Antonio, uns jocs especials. Però, si no, aquest taekwondista de Castelldefels es disposa a viure’ls amb la mateixa intensitat que el 2004. Tornarà a impregnar-se de l’ambient de la vila, i té especial il·lusió per viure la cerimònia d’inauguració. A Atenes no va poder assistir-hi perquè, aprofitant la proximitat amb la capital grega, la Federació Espanyola de Taekwondo va decidir viatjar pocs dies abans de la competició. A la Xina serà diferent. La distància, el canvi horari i la necessitat d’aclimatació farà que la delegació espanyola viatge amb un cert temps d’antel·lació. Possiblement no puga repetir el dobok i el cinturó en la competició, perquè en uns jocs et faciliten la vestimenta. Segurament sentirà música per aïllar-se, fins que entre en el pavelló. Aleshores, ja sabem el que farà. Se senyarà tres vegades i mirarà al cel. Sempre té un pensament per al seu pare. Va morir mesos abans dels Jocs d’Atenes. Des d’aleshores, sempre l’acompanya. A Pequín també.
ESFORÇ 95
12/3/08
ESPAIS
Espais12.qxp
96 ESFORร
12:07
Pรกgina 96
Espais12.qxp
12/3/08
12:07
Página 97
TecnoCAR Sant Cugat Projecte d’alt rendiment
ESFORÇ 97
Espais12.qxp
12/3/08
12:07
Página 98
Els temps canvien, la tecnologia avança i per a mantenir la competitivitat en tots els àmbits cal renovar-se o morir. L’esport n’és un d’ells i a la Secretaria General de l’Esport ho saben. És per aquest motiu que es va engegar el Pla Director del CAR de Sant Cugat. Aquest és un projecte que pretén dur a terme una millora, ampliació i construcció d’instal·lacions esportives i serveis, que modernitzin el centre esportiu. Les obres de la primera fase han consistit en la remodelació i modernització del conjunt residencial, és a dir, la rehabilitació de les habitacions i altres espais de l’antiga residència d’esportistes, i la remodelació del menjador, actuacions que un cop finalitzades han de revertir en una millora de la qualitat de vida dels esportistes residents al centre. Aquestes millores de la primera fase del Pla Director del centre, sumades a d’altres actuacions, han suposat una inversió de 12 milions d’euros. La segona fase, amb una inversió prevista de 24 milions d’euros, inclou la construcció d’un mòdul poliesportiu que agruparà en una sola unitat gran part de les sales esportives indoor per millorar i optimitzar el seu ús, explotació i manteniment. Aquesta
segona fase del Pla Director ha de permetre la conversió del CAR en un centre esportiu de referència. El nou recinte resultant del Pla Director, amb una superfície de 20.000 m2, inclourà una piscina de 50 x 25 m i una altra de 33 x 25 m destinada a waterpolo i salts, així com sales per a la pràctica de l’halterofília, arts marcials (taekwondo, judo i lluita), tennis taula, gimnàstica artística femenina i masculina, salt alçada i una galeria de tir amb els serveis necessaris. El cost total del projecte, 36 milions d’euros, es finançarà amb una inversió conjunta de la Generalitat i el CSD. espai càlid i confortable.
A dalt: La piscina de salts i waterpolo es caracteritza pel disseny avantguardista i la il·luminació natural. A dalt dreta: La sala de gimnàstica amb desenes d’aparells per a l'òptima pràctica d'aquest esport. A baix dreta: Sala d’arts marcials i lluita, on la buidor de l'espai permet filtrar la llum i crear un espai càlid i confortable.
98 ESFORÇ
Espais12.qxp
12/3/08
12:07
Pรกgina 99
ESFORร 99
12/3/08
12:07
Página 100
ESPAIS
Espais12.qxp
En definitiva, un pas més cap al futur de l’Esport català, un pas més en la millora de la qualitat de vida dels esportistes d’alt nivell per a què al CAR se sentin com a casa. Amb aquest Pla Director es pretén convertir el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat en un referent mundial quant a qualitat de serveis per als esportistes i quant a avenços tecnològics on els esportistes gaudeixin de la comoditat, l’accessibilitat i la informatització òptimes. Un projecte que cerca l’excel·lència esportiva i que ho fa no només centrant-se en la part esportiva sinó que hi dedica especial atenció en crear un CAR tecnològicament avançat i de referència a nivell internacional per tal de millorar el rendiment dels esportistes d’elit a tots els nivells.
A dalt: Els tons blaus regnen a la sala de salts on les línies rectes ajuden a transmetre tranquil·litat i facilitar la concentració. A dalt dreta i a baix esquerra: Les sales de màquines i les polivalents estaran equipades amb l'última tecnologia en màquines d'entrenament. A baix dreta: Els vestidors de disseny colorit i modern seran amplis i confortables.
100 ESFORÇ
Espais12.qxp
12/3/08
12:07
Pรกgina 101
ESFORร 101
AnnaPruna
12/3/08
12:09
Página 102
mb les vistes posades en un nou CAR que serà una referència mundial, hem volgut parlar amb la seva impulsora des de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat, Anna Pruna. Mare de dos fills, llicenciada en Educació Física a l’INEFC, exjugadora de bàsquet, germana del metge del Barça Ricard Pruna i fidel seguidora de l’Espanyol, Anna Pruna va ocupar la secretaria general l’1 de setembre de 2006 en substitució de Manuel Ibern. Ara, amb el projecte d’un nou CAR, té davant un dels reptes més grans de la seva legislatura.
A
Quin és el canvi que patirà el CAR? No es tracta d’un simple canvi. Es tracta d’una renovació total. És tirarho tot a terra literalment per a construir un nou model que serà un referent a nivell mundial. De fet no volem que se’l conegui com a CAR sinó com a TecnoCAR. Què implica el concepte TecnoCAR? Doncs que a més d’oferir el que ja està ofertat fins ara es milloraran les instal·lacions d’aigua, de lluita i taekwondo, la zona de salts i d’altres infraestructures i se les dotarà de la millor i més avançada tecnologia per a l’esport. Els entrenadors tindran càmeres gravant els entrenaments, hi haurà màquines d’última generació a les sales de musculació, s’informatitzaran totes les activitats d’entrenament… Però no només us centrareu en el que és merament tècnic... És clar, amb el TecnoCAR volem que la tecnologia sigui l’element diferencial, però volem que sigui referent no només per això, també pel confort. Volem que els esportistes
102 ESFORÇ
tinguin un ambient òptim per a la pràctica de l’esport. Per exemple, cada recinte estarà regulat a nivell tèrmic i d’humitat. Amb això, volem primar la comoditat dels esportistes, perquè el rendiment físic no depèn únicament de l’entrenament, també del descans. Com es pot innovar en aquest sentit? Nosaltres hem volgut treure idees del món del wellness. Aplicar mètodes de descans i relaxació d’aquesta mena de centres a un Centre d’Alt Rendiment ja és innovar. S’instal·laran zones de descans i relaxació específiques per als esportistes i, un altre element innovador, per als entrenadors. Hi ha algun referent a nivell mundial que us hagi ser vit com a pauta per al nou TecnoCAR? No hi ha un referent. De fet, el pretenem ser nosaltres. El que sí es cert és que, d’una banda, pel tema tecnològic, ens hem fixat en la manera de treballar la tecnologia a l’esport dels australians que són els més avançats i els que millor apliquen la ciència per a l’entrenament. De l’altra, nosaltres vam fer un recull d’idees per al nou TecnoCAR i les vam posar en comú amb l’associació mundial de CAR de la que en som la seu, aquí a Sant Cugat. Qui explotarà el TecnoCAR? Des de sempre el CAR ha estat obert al món. En principi està pensat per als esportistes catalans i espanyols, per tal que preparin les principals competicions internacionals, sobretot els Jocs Olímpics. Ara mateix el 85% dels esportistes que
utilitzen el CAR són residents al mateix centre. Tot i així, com he dit, sempre ha estat obert al món i tenim convenis amb el COI i amb federacions de molts països que utilitzen el CAR com a centre d’entrenament per a les seves seleccions. Amb el nou TecnoCAR esperem que això creixi i que siguin més els equips que vinguin aquí a preparar les fites importants. No volem, i esperem que no hi hagi un overbooking. A banda del que ja has comentat, què aporta de més aquest nou concepte de Centre d’Alt Rendiment? Primer de tot et diria que és l’aposta
AnnaPruna
12/3/08
12:09
Página 103
més gran d’infraestructures esportives que s’ha fet a Catalunya des dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Després també s’ha de dir que el projecte no només contempla la zona merament esportiva. El nou TecnoCAR serà un triangle en el que hi destacaran tres mòduls. D’una banda l’esportiu, de l’altra el parc empresarial i darrerament el parc de recerca. Amb això es crearà una sinergia entre coneixement, empresa i recerca que beneficiarà a tothom. Les empreses finançaran la recerca, els esportistes es beneficiaran dels avenços i amb els resultats millorarà la imatge de les empreses inversores. Tenint ara com a referència el TecnoCAR, en quin moment es troba
l’esport català? Es troba en un moment boníssim. Sempre hem dit que l’objectiu és l’excel·lència esportiva i per aconseguir-ho s’han de tenir infraestructures de primer nivell com és el cas d’aquest projecte. Tot i així, a banda del treball amb l’esport d’elit, és importantíssim el treball de tecnificació que s’està fent des de les federacions, que assegura un camí des de l’escola fins a l’elit. I a nivell de resultats? Aquí et podria parlar de números, i és que dins del que formem part a Espanya, Catalunya és el país amb més títols. De fet, el 45% del títols van cap a Catalunya. A més, en tots els esports excepte el voleibol tenim equips a les màximes categories. Tenim 60 clubs i 84 participacions en campionats estatals i quant a número total de clubs dupliquem a Madrid i tripliquem a comunitats com València o Andalusia. Es podria dir que estem progressant cap a aquesta excel·lència esportiva.
ESFORÇ 103
12/3/08 12:11
Cristina: Samarreta de tirants negre de Vans, pantalons curts color beige de Reef, calçat Vans, bossa de Sita Murt, gorro de Quechua. Jordi: Samarreta negre de Freddy, jaqueta esportiva Bjorkvin, pantalons curts de Vans, calçat de New Balance.
Boulevard 12.qxd Página 80
PERDUTS al bosc FOTOGRAFÍA: SARA COE ESTILISME: LAURA G. TEIXIDÓ MAQUILLATGE I PERRUQUERIA: SERGIO ESCALERA AMB MAKE-UP FOREVER MODELS: JORDI MESTRE (FRANCINA) I CRISTINA SÁNCHEZ (OPTIONS)
Boulevard 12.qxd
12/3/08
12:11
Página 81
Cristina: Samarreta groga d’American Vintage, jaqueta de xandall blanca i fucsia Le Coq Sportif, shorts blau marí de GStar, mitjons de Le Coq Sportif. calçat Munich, ulleres de sol de Prada, cantimplora Decathlon.
Boulevard 12.qxd
12/3/08
12:11
Página 82
Jordi: Dessuadora sense mànigues Le Coq Sportif, calçat de Vans.
Boulevard 12.qxd
12/3/08
12:11
Página 83
Cristina: Samarreta groga d’ American Vintage, samarreta blau cel American Vintage, shorts de Napapijri, mitjons de Calzedonia, calçat Quechua. Jordi: Camisa Napapijri, pantaló verd de Napapijri, calçat New Balance, motxila de Quechua.
Gadjets
12/3/08
12:14
Página 108
GADJETS Flybar. El Flybar ha estat dissenyat per un equip d’experts; un d’ells ha estat Andy MacDonald, reconegut campió de Skateboarding. Aquest senzill dispositiu permet a l’usuari elevar-se a alçades superiors al 1,80 metres amb molta facilitat. A més, permet el seu ús a persones que tinguin un pes de fins a 115 kg. És regulable de tal manera que pot ser emprat per nens i adults.
SEGA Superstars T ennis. SEGA SuperStar Tennis ajunta els personatges més estimats i coneguts de l’univers SEGA a una emocionant i divertidíssima competició de tennis. Comptarà amb més de 15 personatges jugables de SEGA, incloent icones com Sonic the Hedgehog, AiAi de Super MonkeyBall, Ulala de Space Channel 5 i Amigo de Samba De Amigo.
Nike Amp+. Nike ha presentat el seu darrer element nascut de la col·laboració amb Apple. Després del sensor per a l’iPod, ara ens presenta el Nike Amp+, un comandament a distància per al citat Nike+iPod que s’ajusta al canell com si fos un rellotge, a més d’oferir l’hora gràcies al LED que incorpora.
Physioplate myGOLD. El Physioplate és una plataforma que vibra, ideal per als tractaments esportius i per a la rehabilitació, però també es pot utilitzar perfectament en els tractaments de fitness i d'estètica. La vibració neuromecànica és extremadament eficaç per a tots els teixits i les estructures del cos humà. Actua al sistema neuromucular, a la circulació, als cartílags, al teixit ossi, al sistema hormonal i als neurotransmissors. A més, per tractar la bellesa i el benestar ajuda a evitar la cel·lulitis, la lipòlisis, ajuda a millorar la flexibilitat, el drenatge limfàtic i la tonificació de tot el cos. L’importador al nostre país és Bermell electromedicina.
Gadjets
12/3/08
12:14
Página 109
GO-X. L’aire que respirem és només una cinquena part d’oxigen. Aleshores, per què no invertir en el GO-X? Un recipient que conté un 99,5% d’oxigen pur. Tanqui la màscara sobre el nas i la boca, premi la palanca i només cal inhalar profundament quatre o cinc cops. Ha estat comprovat per a augmentar l’activitat cerebral en un 40%, disminuir l’efecte d’una ressaca i millorar el rendiment en la pràctica de l’esport sense deixar de ser quelcom natural. Cada llauna conté al voltant de 40 inhalacions.
Bell & Ross BR 03-51 GMT. El nou Bell & Ross BR 03-51 GMT ha estat especialment pensat per a pilots d’avions, però sens dubte també seduirà els grans viatgers i els amants dels rellotges. El fet que tingui una segona zona horària, que com es pot veure a la foto és el rellotge petit dintre del gran, resol problemes de canvis d’hora. Aquesta senzilla millora pot ser molt útil també per a les persones que treballen a l’estranger.
Hangboard. Aquest esport es diu Handgboard i és el més recent pel que fa a esports de neu. Es tracta de la combinació de tres esports: el surf de neu, l’ala delta i el ciclisme de muntanya. El Handboarding aporta una perspectiva horitzontal a les pistes. No hi ha res que es pugui comparar, diuen els que el practiquen, a anar volant a nivell del terra.
Alu Runner. El nou trineu Alu convertirà els descensos per la neu en una feina molt més plaent. Amb un lleuger i esportiu marc d’alumini, aquest trineu d’alta tecnologia disposa d’un disseny ergonòmic, seient de policarbonat, i un convenient i molt ben situat amortidor per a mantenir la seva esquena lliure de complicacions quan descendeixi pels vessants de la muntanya.
ESFORÇ 109
Página 110
El afeccionats de l’hoquei gel català tenen en el Puigcerdà un referent claríssim amb una història plena d’èxits. Enguany el club celebra 50 anys i en aquest portal qualsevol que vulgui estar informat al voltant dels actes de celebració podrà fer-ho amb tota mena de detalls. Una web de qualitat per a un club històric de l’hoquei gel continental que s’ha guanyat el respecte de tothom.
110 ESFORÇ
Es tracta d’una secció que no acostuma a sortir als mitjans, que potser no té el suport que tenen altres seccions del club però de moment ja té un portal propi. El FC Barcelona i la seva secció de beisbol tenen en aquesta pàgina un racó per a informar els afeccionats d’aquest esport importat dels Estats Units. Un bon racó per a conèixer un esport per a molts desconegut.
Diverssos autors. Editorial: Pagès editors
l'altre president afusellat
Aquest llibre és un recull d’una cinquantena de textos escrits per pirineistes i excursionistes il·lustres. Són visions singulars dels pioners de la nostra serralada i dels poetes, polítics, viatgers o prosistes que l’han estimada. Hi destaquen els noms de Gustave Flaubert, Von Bismarck, Henry Russell, Jacint Verdaguer, Louis Barron, Antoni M. Alcover, Camilo José Cela, Josep Maria Espinàs, Francisco de Zamora, Jules Leclerq o Jaume Massó i Torrent.
Sunyol,
Curt VWittlin (ed.) Editorial: Pagès editors
L’objectiu d’aquest manual és presentar els materials i les tècniques que s’utilitzen en la progressió sobre neu i glaç. Bàsicament ascensions de muntanya, cascades i trànsit sobre glaceres. També hi tenen cabuda altres aspectes de base comuns a totes les activitats de muntanya. En definitiva, aquest pretén ser un manual que reculli específicament algunes de les branques més genuïnes de l’alpinisme...
www.korfbal.cat
www.clubgelpuigcerda.com
Joan Jover Garcia Editorial: Cossentània
Progressió en neu i glaç
AUDIOVISUALS
Cinquanta visions del Pirineu català
12:15
De la Maladeta al Canigó.
12/3/08
www.bateando.com
Audiovisuals
Sunyol, l’altre president afusellat representa un valent intent de recuperar la figura de Josep Sunyol i Garriga -president del FC Barcelona i parlamentari més votat de la Catalunya republicana-. Alhora, al llibre es dibuixa un retrat del sector de la burgesia catalana que va apostar per un catalanisme popular i sense complexos. El llibre ajuda a comprendre tota la dimensió del lema “El Barça és més que un club”.
Un dels pocs esports en els que Catalunya té selecció oficial que participa en competicions internacionals és el korfbal. Un esport sorgit a Holanda en el que juguen nois i noies conjuntament. Si voleu conèixer aquest esport mixt podeu fer-ho a la web de la Federació Catalana, una web amb tota mena d’informació i que actualitzen amb moltíssima regularitat.
12/3/08
12:15
Página 111
Dibuixant: Yoichi Takahashi País: Japó Any: 1985
Desafio Europeo Lil’ Romeo. Any: 2006
L’Álvaro, el Polo i el Pablo, dos d’ells excompanys de Raúl o Guti a les categories inferiors del Reial Madrid, han tornat a treure el talent que van mostrar en el seu segon treball amb aquest Cuestión de gustos. Més “gamberros” tot i que més professionals, pugen un graó més i amb temes com A peor o Por qué, de ben segur que entren al top ten de les llistes d’èxits estatals.
Oliver y Benji.
L’excèntric exjugador de la NBA Dennis Rodman dóna vida en aquesta pel·lícula a Yaz, un traficant d’armes que ajudarà Jack Quinn (Jean Claude Van Damme), un dels millors agents antiterroristes, a salvar la vida de la seva dona i la seva filla del malvat Stavros. Un film comercial que entretindrà els amants de l’acció però que deixarà freds als que agradi el bon cinema. De la unió de Van Damme i Rodman no podia sortir res de bo.
Lottery Pick
Director: RTsui HarkPaís: USA Any: 1997
Double Team Pignoise. Any: 2007
Shaquille O’neal . Any: 1993
En el seu debut l’any 1993 com a raper, el que ha esdevingut més un artista que una estrella de la NBA (tot i ser considerat un dels grans en la història del bàsquet), Shaquille O’Neal va comptar amb la col·laboració de veritables estrelles. Amb àlbums posteriors arribaria a les primeres posicions de les llistes de vendes. Amb aquest però, va debutar mostrant un potencial més que destacable.
Cuestión de gustos
Director: Arturo Ruiz Castillo P aís: Espanya Any: 1954
El jugador de futbol Ladislao Kubala es representa a si mateix en una història ficcionada de la seva pròpia vida. Kubala, d’origen eslovac, ha aconseguit fugir d’Hongria, camí de Viena, després de patir persecució per negar-se a col·laborar amb els comunistes. Després de superar mil i un problemes encara haurà de passar per situacions problemàtiques fins a arribar a Catalunya i triomfar amb el FC Barcelona.
Shaq Diesel
¡¡Kubala!!
Los ases buscan la paz
Audiovisuals
El 13 de juliol de 1985 va sortir a la llum aquest film; era la primera pel·lícula de la sèrie Captain Tsubasa, o com la vam conèixer aquí, Oliver y Benji. En aquesta pel·lícula els herois de tota una generació afronten la seva primera competició amb la selecció de Japó a terres europees. Coneixen jugadors que seran importants en el seu futur com Karl Heinz Schneider, Pierre o Hefner. Partits eterns, xuts impossibles i salts fins al cel, marca de la casa.
L’estrella del rap, i un dels 15 millors PG de la High School segons els scouts, Lil’ Romeo va treure el seu disc The Lottery Pick ara fa dos anys. En ocasions més conegut per ser fill del raper i productor Master P, Romeo ha protagonitzat enfrontaments amb el també jove raper Bow Wow. Un dels més destacats es pot sentir en el seu darrer single U can’t shine like me.
ESFORÇ 111
Caricatura
12/3/08
15:51
Página 24
L’ALTRA CARA JOSE LUIS “NEGRO” PÁEZ i DAVID “CACHI” PÁEZ JUGADORS DE REUS DEPORTIU I FC BARCELONA D’HOQUEI PATINS Per Gusi Bejer
Caricatura
12/3/08
15:51
Página 25
NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç
93 680 53 55 · info@esforc.cat
Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva, on hi caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB
esforç.
esforç publicacions
WWW.ESFORC.CAT
esforç Número 12