Revista de l'Escola Pia de Mataró n.65

n.65 abril 12

revista

de

P

R

E

l'Escola

M

Pia

O

de

L

Matar贸

T

S

A

N

Y

S

!

SUMARI 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

EDITORIAL

OPINIÓ 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS 275 ANYS GEGANTA AMPA

INFANTIL PRIMÀRIA PRIMÀRIA PRIMÀRIA PRIMÀRIA ESO ESO ESO ESO

FP FP FP BATXILLERAT BATXILLERAT

LLIBRES

CONSELL DE REDACCIÓ: Marta Montserrat/ Infantil - Esther Sinol / Batxillerat - Sònia Hita / Infantil - Àlex Fernández / Formació Professional - Sara Bruguera / Primària - Roser Cusachs / Primària - Paola Abellan / ESO - Josep M. Codina / Disseny i compaginació -Rosa M. Torroella / AMPA - Esther Sino / Assessora Lingüística - David Gallemí / Director

El dia 19 de gener va ser emotiu i molt especial. Inauguràvem la celebració dels 275 anys. Va ser un acte molt senzill que va servir de “tret de sortida oficiós” amb el personal de l’escola. Des d'aleshores ençà, hem celebrat tres actes més: la festa del 7è aniversari de la Geganta Anna, les XVIenes Jornades de Futbol Solidari i la Cantada de Nadales. Tots ells amb el toc festiu dels 275 anys i amb una alta participació.

La comissió dels Vespres de Santa Anna va pensar que a l’acte d’inauguració oficial per a la celebració dels 275 anys no hi podia faltar el màxim representant de la ciutat, el Sr. Joan Mora, i el màxim responsable de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya el Sr. Joan Vila. El perquè és obvi, Mataró demanà la fundació d’una escola als escolapis el 1707, tot i que no es va signar l’acord fins el 1737.

M'agradaria explicar-vos els nostres 275 anys per capítols. La sèrie va començar la diada de Sant Josep de Calassanç: CAPÍTOL I. Moltes gràcies.

CAPÍTOL II. Per molts anys.

CAPÍTOL III. Agraïment molt especial als escolapis religiosos.

CAPÍTOL IV. Agraïment al personal docent.

CAPÍTOL V. Alumnat.

CAPÍTOL VI. Festa de Sant Josep de Calassanç.

El dia de la inauguració oficial vaig presentar tres capítols més que tot seguit descric:

editorial

CAPÍTOL VII: Més de 275 anys.

Inicio el setè amb unes paraules que va adreçar el pare Provincial a tot el personal de l’escola el dia de Sant Josep de Calassanç: “I avui som aquí i m’atreveixo a dir que hi som per encetar els propers 275 anys: no és que ara vulgui dir com serem el 2.287, quan ja en farà 550 d’estada a Mataró, però sí que m’atreveixo a dir on serem, serem aquí, pot ser aquí mateix, si Déu vol”.

Quan les vaig escoltar, vaig pensar: aquest home té raó!

Nosaltres no podem viure del passat, però sí aprendre’n molt. 275 anys donen molt de si. Tenim reconeixements, premis, moments bons i moments que han estat difícils.

Ara estem en el present, mirant cap el futur. Les famílies que actualment tenen els seus fills i filles escolaritzats a la nostra escola no viuen del passat. Però sí que estan tranquil·les perquè saben de la trajectòria de l’escola i del seu tarannà. I els seus fills i filles estan vivint el present, no el passat, i nosaltres tenim l’obligació de donar el millor de nosaltres mateixos. És per aquest motiu que em sento tranquil com a representant de la Institució.

Em sento orgullós de l’equip de mestres, del personal d’administració i serveis i de tota la comunitat educativa. És per això, que quan el pare Provincial va adreçar aquelles paraules vaig pensar que el Pare Provincial tenia raó. Estem aquí per encetar els propers 275 anys. I ho farem de la millor manera possible perquè així sigui.

Algú podria pensar que celebrar 275 anys podria ser sinònim de cansament, no tothom arriba a aquesta edat. En el nostre cas, tenim els anys i l'experiència, però també més ganes que mai de fer coses. Això sí, amb més responsabilitat.

CAPÍTOL VIII. Personal no docent i proveïdors.

Més o menys tots coneixem l’organigrama de l’escola, el Secretari General de l’Escola Pia de Catalunya, el Director gerent, l’Equip directiu, els Coordinadors, els Caps d’àmbit, el tutors, els docents.... Tots plegats, en equip, vetllem per l’educació dels infants i joves de l’escola.

Però sense el personal no docent i els proveïdors seria una mica complicat impartir classes.

Què passa quan...

Una porta no s’obre...

No surt aigua calenta...

Necessitem un certificat...

Volem donar un encàrrec..

Matriculem el nostre fill o filla...

Una aula no està prou neta...

Un nen o nena es dóna un cop al cap...

Uns macarrons no ha sortit prou bons...

Fa massa fred a les aules o calor... ...

Tota la maquinària ha de funcionar a la perfecció. Si podem impartir classes cada dia és també perquè el personal no docent i un munt de proveïdors ens acompanyen.

Des d’aquí el nostre agraïment i les gràcies per fer-nos la vida una mica més fàcil.

CAPÍTOL IX. Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya.

L’Escola Pia té dinou institucions educatives a Catalunya. Pretenem, tot conservant la singularitat de cada institució, una unitat d’estil que ens caracteritza i unes polítiques comunes de treball que ens permeten avançar millor davant dels reptes educatius.

Per aquest motiu, el 1991, va ser aprovat de forma definitiva el Secretariat de les Institucions Escolars de l'Escola Pia de Catalunya, per assolir una millor coordinació entre les escoles i una més gran participació d’aquestes en els òrgans de coordinació.

Crec que vam ser pioners en el sentit col·lectiu de l’Escola Pia i el fet de treballar junts ens permet assolir millor les fites proposades com a col·lectiu. ...

Si desitgeu seguir la història per capítols d’aquesta sèrie, què haureu de fer?

Participar en els diferents actes commemoratius que hem organitzat. Us hi convido i us hi espero, de tot cor.

David Gallemí Director gerent

EDITORIAL

UN “VESPRES” D'INAUGURACIÓ

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

OPINIÓ OPINIÓ 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

275 ANYS

VINT ANYS AL COL.LEGI DE SANTA ANNA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

La meva estança a Mataró la puc dividir en dues etapes.

En la primera vaig estar-hi onze anys, i en la segona, nou. Vaig arribar a Santa Anna el setembre de 1951, i vaig ser ordenat sacerdot el 22 de desembre del mateix any, a Barcelona. En aquella època, i per diverses circumstàncies, el col·legi passava per una temporada força difícil. Havia baixat bastant el nombre d’alumnes.

Entre aquell any i el següent vam arribar-hi una colla d’escolapis molt joves, i sota el rectorat del mataroní P. Salvador Salitjes es varen anar prenent una sèrie de decisions que van aconseguir que, a poc a poc, el prestigi del col·legi anés creixent. Això va fer que el nombre d’alumnes anés augmentant d’una manera força considerable.

Amb bons professors, tant laics com religiosos, va millorar l’ensenyament. Llur esforç, lliurament, il·lusió i competència van fer que Santa Anna atenyés una bona qualitat. I no solament en l’ensenyament, sinó també en esports i altres activitats. Santa Anna ja era tot un referent en la ciutat i les poblacions veïnes. Es va comprar un autocar de segona mà per a poder facilitar l’accés a l’escola als alumnes dels pobles dels voltants.

Es feia un viatge en direcció a Arenys i un altre en direcció a Masnou. Va fer un gran servei, en aquells moments. Voldria recordar alguns dels professors d’aquella època: els pares Casas, Castells, Llaudó, Clapers, Portell, Larraz, Bonet, Salitjes, Liñan, Bayó, Las Heras, Padrós, Ferran Martínez, Joan, Tort, Ascacíbar, Maduell, Cunillera, Garriga, Massagué, Domènec, Foix... I els professors: germans Comeron, Comas, Macià, Rey, germans Marañón, García Quirós, Rosselló, Frediani...

En esports ja competíem amb èxit en els jocs interescolars. Un equip juvenil de bàsquet federat, dirigit pel Sr. Mora, va quedar campió d’Espanya.

Vaig passar uns anys molt feliços al col·legi, a les classes, a la sexta i a l’octava, en les anades al Pericó, a jugar a la Riera, al camp d’atletisme del Laietània, les pujades al Burriac, les anades a Sant Simó, a comprar el sabre, en les excursions que fèiem de tant en tant per diversos llocs de Catalunya, el cinema dels dissabtes a la tarda -amb els corresponents cacauets i xufles-, acompanyant els nois a esports, a la platja, etc., etc.

En un altre ordre de coses, recordo amb emoció la primera trobada d’antics alumnes a la qual jo vaig assistir i que va comptar amb la presència del cèlebre arquitecte, expresident de la Mancomunitat de Catalunya i ex-alumne de Santa Anna, Dr. Puig i Cadafalch, de qui pocs anys més tard vaig tenir l’honor de presidir el seu enterrament, amb la junta dels antics alumnes i l’Ajuntament d’Argentona, el dia de Nadal de 1956.

Un altre record inesborrable és el trasllat de les despulles del “Hermano Francisco” -així era conegut en tot Mataróal cementiri de la ciutat.

Una multitud immensa d’ex-alumnes i mataronins de totes classes, com mai no s’havia vist, van retre homenatge a aquell senzill i bon germà. Durant molts anys el “Hermano Francisco” havia ensenyat i educat generacions de marrecs mataronins de les classes més humils, i en feia deu havia mort mentre era de vacances al seu poble natal, Olost. A l’escola hi ha una làpida que recorda la seva tasca a Santa Anna.

Un altre esdeveniment important va ser la col·locació, a l’escola, de la làpida en homenatge al seu il·lustre exalumne, sortit de les aules dels més humils, el cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó, el qual, en agraïment a l’Escola Pia, s’havia posat el nom del seu fundador quan va professar en l’orde dels caputxins.

No puc deixar d’esmentar la gran sintonia que durant tots aquells anys hi havia entre Santa Anna i la ciutat de Mataró. Els escolapis ens sentíem totalment compenetrats amb la manera de ser i de viure dels mataronins. Ens fèiem sempre presents en els actes de tota mena que es realitzaven a la ciutat, des de les festes religioses fins a les esportives i cíviques, com també assistíem a molts enterraments portant el condol i el consol a les famílies que havien perdut algun ésser estimat.

Centenars de mataronins i de mataronines formaven part de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, des de sempre vinculada a l’església de Santa Anna.

S’hi va dedicar una formosa capella amb la imatge de la Mare de Déu, còpia exacta de la del monestir, l’altar de la qual va ser consagrat pel llavors abat de Montserrat, dom Aureli M. Escarré, amb gran joia i satisfacció de tots els confrares.

El P. Salitjes va restaurar la confraria antiquísima de “Jesús Nazareno” entre els ex-alumnes, que assistien amb les seves vestes a les processons del Divendres Sant portant el pas del trobament de Jesús amb la Mare de Déu, “el santo encuentro”, que en deia mossèn Iraola, amb les valuoses i pesades imatges obra de l’escultor Jordi Puiggalí.

Va ser també un gran encert del mateix P. Salitjes la restauració dels “armats de Santa Anna”, amb una colla de nens de parvulari i primària que anaven pels carrers de Mataró representant amb molt d’èxit escenes de la passió de Jesús recitada amb uns versos molt apropiats a la seva edat infantil. També acompanyaven el pas de Santa Anna en la processó del Divendres Sant. Els pares Joan, Ascacíbar i jo mateix els acompanyàvem arreu.

Recordo amb molta fruïció la solemne inauguració de la capella del Sagrament, amb les pintures del gran artista mataroní i antic alumne Jordi Arenas, i que dia a dia, durant força temps, tots nosaltres seguíem meravellats la seva creació.

275 ANYS A Santa Anna sempre “s’ha fet país”. En aquell temps ens sentíem, en general, desvinculats dels ideals franquistes. La major part de les classes les fèiem en català; a les misses, predicàvem en català. Al local dels antics alumnes s’hi feien cursets de català magistralment dirigits pel mestre Clariana. En el mateix local s’hi havia fet un festival de la nova cançó amb un concert dels Setze Jutges, amb en Josep M. Espinàs i els seus companys. S’hi havien fet xerrades i conferències molt avançades, tant en política com en religió. Més d’una vegada havíem tingut por que ens tanquessin el local.

Però ens en sortírem de totes. Vàrem estar al dia de tot el procés del Palau de la Música, amb l’empresonament i judici d’en Jordi Pujol, ja que venien al col·legi tres cosins germans seus. Per cert que dos d’ells, amb altres tres companys de Premià, varen sofrir un greu accident de cotxe quan tornaven a casa des de Mataró, on havien assistit amb els altres companys de l’escola i dels altres col·legis de la ciutat a les festes de la canonització de Sant Domingo Savio, accident que va commoure tot Santa Anna. Tant el P. Salitjes com jo vàrem ser al costat dels dos alumnes que van quedar greument ferits i de les seves famílies.

S’acaba la meva primera estança a Santa Anna amb un gran esdeveniment: la concessió i lliurament de la medalla d’or de la ciutat de Mataró al col·legi de Santa Anna amb motiu dels 225 anys de la seva fundació (1737). L’Associació d’Antics Alumnes, sota la presidència del bon amic i gran mataroní Sr. Lluís Casas i Busquets, va presentar a l’Ajuntament, que en aquells moments presidia D. Pedro Crespo Gil, la petició que la ciutat de Mataró atorgués a Santa Anna l’esmentada medalla. Jo mateix vaig tenir l’honor d’acompanyar el Sr. Casas i la junta directiva a aquella històrica entrevista amb l’alcalde.

Després de certes resistències i que l’Ajuntament hagués pogut resoldre les dificultats burocràtiques, va concedir el guardó al col·legi de Santa Anna el dia 28 de juliol de 1961. Durant les festes de les Santes de l’any següent se’n va fer el solemne lliurament al saló d’actes de l’Ajuntament: una bonica peça d’orfebreria de la joieria Esteve.

Es va celebrar l’esdeveniment amb diversos actes culturals, esportius i religiosos. Es va oficiar una missa solemne al pati de l’escola, cantada per la coral Sant Jordi, en la qual va predicar un cèlebre antic alumne, el Dr. Masdexexart. L’Ajuntament va concedir que es realitzés una ballada de sardanes al pati del’escola per les festes de la Santes. La cobla era la Principal de la Bisbal, i els escolapis li vàrem demanar que toqués “La Santa Espina”. Al principi s’hi resistia, però pel fet de ser un lloc privat i que nosaltres ens en fèiem responsables ens varen fer cas, i així per primera vegada després de la guerra, i a la ciutat de Mataró, ressonaren les notes de la cèlebre sardana proscrita pel franquisme.

La gent va embogir i la varen aplaudir durant tota l’audició.

La sardana es va repetir i tothom, més d’un amb llàgrimes als ulls, la va ballar. Una vegada més els escolapis havíem fet país.

Aquell estiu, i amb molt de sentiment per part meva, vaig ser destinat al l’Escola Pia de Sabadell, on vaig residir durant dos anys.

Vaig tornar a Mataró l’estiu del 1995, amb el nomenament de rector de la comunitat. Procedia del rectorat de la parròquia de la Mare de Déu del Carme, de Barcelona.

Aquí comença la segona etapa de la meva estança a

Santa Anna. Quina diferència entre el Mataró de la primera etapa amb aquesta segona! Quants canvis hi vaig trobar! Una ciutat molt més gran, que havia triplicat el nombre d’habitants. Una part nova, a nivell de les grans ciutats, i aquell cèlebre tramvia Mataró – Argentona convertit en una sèrie de línies d’autobusos que et portaven arreu de la ciutat. I el col·legi de Santa Anna totalment reformat, nou, i ampliat amb els edificis del Torrent i de Recoder. Abans anaves pel carrer i coneixies tothom; ara, jo no coneixia ningú. Anava retrobant aquells nens que havia tingut a classe convertits en avis plens de vitalitat, i alguns d’ells a punt de ser jubilats. Quins canvis, Déu meu! A la comunitat em vaig retrobar amb el P. Joan, l’únic escolapi que quedava de la meva època. A l’escola hi havia de director un antic company, el P. Marian Federico, i algun professor de la meva primera època. Els altres, tots nous per a mi.

Tornava a Santa Anna amb un gran bagatge d’experiències viscudes i acumulades dels diversos llocs on havia estat. Vaig tenir la sort de poder fer classes de religió a Recoder, on vaig conèixer una sèrie de professores i professors valuosos i competents, preocupats per la formació dels alumnes, totalment dedicats a la seva professió amb gran èxit i amb un autèntic esperit calassanci. Vaig trobar-m’hi com peix a l’aigua.

Com a rector de la comunitat, vaig ajudar i donar suport al P. Joan en el servei a l’església i a les catequesis dels pares dels nens i nenes de primera comunió. Vaig estar present en les celebracions del sagrament de la confirmació en la nostra església, acompanyant el bisbe Joan Carrera.

Vaig tenir també la gran joia d’acompanyar el P. Joan quan li varen imposar, al Palau Nacional de Barcelona i de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol, la merescuda Creu de Sant Jordi.

Amb la mateixa joia vaig tornar a acompanyar el P. Joan a l’Ajuntament de Mataró quan se li va lliurar el títol de fill adoptiu de la ciutat.

Vaig formar part dels consells presbiteral i pastoral de l’arxiprestat de Mataró. I vaig introduir-hi la pastoral penitenciària amb la creació de l’Associació Jaume Pineda.

Finalment, vaig poder ser present en la solemne inauguració del nou col·legi Santa Anna Mar, que va presidir el Molt Honorable Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya.

L’estiu del 2004 vaig ser traslladat a l’Escola Pia de Moià, el meu poble natal, on resideixo actualment.

Perdoneu-me, m’he allargat molt. Però és que parlar dels meus anys viscuts a Santa Anna és parlar dels millors anys de la meva vida escolàpia. I malgrat tot em quedo molt curt. Són molts més els records i vivències que tinc del meu col·legi de Mataró.

Acabo amb un gran record per a un bon company i amic, el P. Joan Herrero i Manich, el traspàs del qual vaig plorar i sentir profundament. La història dels últims seixanta anys de Santa Anna no haurien estat el que són sense la presència de l’enyorat P. Joan.

I amb una forta abraçada a tots els escolapis, professors i professores, alumnes, antics alumnes, amics i amigues del col·legi de Santa Anna de Mataró, als quals felicito de tot cor pels dos-cents setanta cinc anys de la seva fundació.

Josep M. Oller, escolapi Moià, març del 2012

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

275 ANYS

VIVÈNCIES A L'ESCOLA: UN RECORD DEL SEGLE PASSAT La conferència que va ocupar el segon Vespres de Santa Anna anomenada “Escola Pia Mataró: Història d'un segle XX convuls” va ser, millor dit, una xerrada dels records de dues dècades basada en la vivència de Manel Cuyàs (actual periodista i historiador) com ex-alumne i el Pare Ripollès, com a director de l'escola des del 1976 al 1982. Van ser una visió subjectiva basada en experiències infantils-juvenils i un punt de vista més seriós com és el d'un ex-director respectivament.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

ELS VESPRES DE SANTA ANNA INICIEN LES CELEBRACIONS DELS 275 ANYS DE L’ESCOLA PIA A MATARÓ.

Joan Vila, secretari de l’escola Pia de Catalunya i Joan Móra, alcalde de Mataró, commemoren l’aniversari de l’escola Ambdues personalitats varen pronunciar unes emotives conferències el passat dijous 19 de gener en l’acte inaugural que dóna el tret de sortida a les celebracions dels 275 anys de l’escola Pia a Mataró. El Sr. Joan Vila, secretari de l’escola, amb “som un conjunt de homes i dones, laics i religiosos que creuen que l’educació és la millor eina per transformar el món” va definir el paper de l’escola des dels seus inicis fins avui en dia. També afegí que està oberta a tothom i arrelada al país, és a dir, “som una escola que defensa la nostra llengua i la nostra cultura” des de tots els àmbits tant en el lleure, com en el món professional, en el de la cooperació internacional i que lluita contra l’exclusió social.

L’il·lustríssim alcalde de Mataró, Joan Móra, començà el seu parlament recordant la seva trajectòria com exalumne i l’encert del Pare Joan en l’aconsellar-li venir a Mataró a fer Formació Professional. Un cop acabat l’agraïment i expressada la seva joia per ser de nou a l’escola com alcalde de Mataró, va centrar la seva conferència en la relació de l’escola amb l’ajuntament al llarg d’aquests 275 anys. Va fer esment d’aquella primera escola que estava ubicada a l’Hostal del Pardal portada per dotze escolapis i com d’aquí es va passar al solar del davant, a la Plaça Santa Anna, l’actual escola de Santa Anna centre. Remarcà que l’escola Pia és una entitat compromesa amb el municipi perquè aquest compromís forma part del tarannà ètic de la institució. Va destacar la feina d’adaptació que s’ha fet al llarg d’aquests anys tant a nivell educatiu com social i la voluntat de créixer i millorar. Per acabar va agrair l’esforç i el treball de tots els professionals que formen l’escola perquè són innovadors, estimen la seva feina i això fa que el gruix d’alumnes creixi any rere any mantenint l’esperit i la vocació de servei al poble que l’ha distingit tot aquest temps.

La nit va concloure amb un senzill vermut al vestíbul del centre. Hi havia un ambient càlid, alegre i sentimental.

I encara que es recordessin emotivament aquests últims 275 anys, no era la nostàlgia el que predominava en el aire, sinó un sentiment d’esperança i seguretat en quan els propers anys de l’escola Pia a Mataró.

CARLA NIGRA I ELENA TORRELL

La xerrada es va fer el dijous llarder i en Manel Cuyàs comencà recordant què feia aquest dia quan anava a l’escola, per allà els anys 50 i 60: anar a la font del Pericó a menjar la truita i conèixer l’entorn de Mataró. Un dels grans mèrits de l’escola Pia: el saber-se obrir la ciutat i ensenyar a ser mataronins i catalans. També recordà que era una escola que no tancava mai, una escola on es van fer les primeres classes en català, el cinèma fòrum, les jornades esportives, la missa amb guitarres, excursions, ... tot gràcies a una colla de “padres” joves, amb empenta, renovadors com el pare Maxenchs, o en Barrachina, o en Marcet, o en Pitarch,... tots ells fidels seguidors del fundador Sant Josep de Calassanç i del seu lema PIETAT I LLETRES. En Manuel Cuyàs va insistir que, malgrat que la seva generació va viure en una escola en obres permanents per l’explosió demogràfica dels anys 50, les LLETRES queda clar que les va aprendre però també la PIETAT, entesa com aquesta capacitat que ens fa generosos amb l’entorn, amables amb la família i ciutadans civilitzats. Segons Manel Cuyàs és aquesta “pietat” la que et fa entendre el món i que és important per anar pel món, fins i tot molt més que les “lletres” i aquest és el gran mèrit de l’escola Pia. El pare Ripollès va centrar el seu discurs en el seus anys com a director de l’escola (1976-1982). Va recordar com es va fer l’escola mixta, la biblioteca a Alella, el mural al pati fet per l’Amadeu Casals i ajudats pel pare Martínez Soria, les 24 hores de bàsquet amb en Mario Keudell i el Pare Garriga, l’inici del Jocs Florals de l’escola en català, la catalanització del centre, obrir el Centre de Càlcul, l’edifici de F.P. del Jaume Recoder, ... tot un seguit de coses que van transformar l’escola en un moments polítics i social difícils. Va acabar per dir que se sentia molt afortunat d’haver viscut i intervingut en aquests canvis cap a millor i que tot el que va sembrar ara ho està recollint, fet que no li passa a tothom.

Marina Llorca i Naomi Esteve

La vida de les institucions normalment es realitza al llarg de diferents períodes de temps, uns millors i altres no tant. Dins la llarga història de l'Escola Pia de Santa Anna a Mataró, he viscut dos períodes: un com a director del centre i l'altre com a coordinador de BUP i COU, durant 14 anys (1976 – 1982). Es van fer coses positives que encara avui existeixen com: jocs florals, agenda escolar, escola mixta, catalanització del centre...i d'altres que el pas del temps ha esborrat. Però per sobre de tot el més important ha estat la bona relació amb les persones, professorat, pares i mares de família i innombrables alumnes, amb els que he mantingut una excel.lent relació amb tot el que ha comportat, batejos, casaments, celebracions ...Tot això indica que Santa Anna, dins de Mataró, és col·legi, església, comunitat escolàpia, servei a la ciutat al llarg de 275 anys, d'una manera constant, creant autèntics vincles d'afecte i amistat. Un bon exemple de tot això és la quantitat d'escolapis mataronins al llarg del temps.

Déu faci que tot duri molts més anys.

P. J. A. Ripollès

Fa 275 anys que els Escolapis es van establir a Mataró i per celebrar-ho han organitzar uns actes als quals m'han convidat a participar perquè en vaig ser alumne.

Em va tocar parlar ahir al vespre, i com que era Dijous Llarder vaig evocar davant la concurrència una capsa de sabates i una font. La font és la del Pericó, on els capellans i mestres ens duien d'excursió aquest dia.

Llavors anar al Pericó era una real excursió perquè implicava sortir de l'estricte terme urbà, passades les cases, i enfilar un camí rupestre. Avui el Pericó si no ha quedat mig engolit per les cases i aquell paratge amè voltat de plataners té per teulada un viaducte de l'autopista. La capsa de sabates contenia la truita que la mare m'havia fet abans de sortir, i que anava acompanyada d'unes llesques de pa amb tomàquet i una mandarina. Hi havia nens de trajectòria excursionista més intensa que duien motxilla, però jo era un neula de portal endins i per un dia a l'any de sortir al camp una capsa de sabates feia de sobres el seu fet. Quan ara veig la gent que va a la feina duent el dinar en una carmanyola penso en la meva capsa i gens en una motxilla. Des de la font del Pericó ens enfilàvem a una vinya que hi havia allà a prop, i que més tard vaig saber que era l'única activa a Mataró, o baixàvem a la riera de Sant Simó a arrencar i pelar unes canyes que ens servien per jugar a espases. A l'hora de dinar, la truita feia gust de mandarina i la mandarina en feia de pa amb tomàquet.

Al contrari d'altres ordes religiosos amb establiment pedagògic a Mataró, els Escolapis estaven absolutament integrats a la ciutat, i això que cap membre n'era nadiu: es feien amb la gent, obrien l'escola a activitats culturals, socials i clandestines, van ser els organitzadors dels primers recitals de la Nova Cançó i de les primeres classes de català, i ens duien al Pericó el Dijous Llarder i a Sant Simó cada 28 d'octubre com feien tots els mataronins de llavors.

Després, de més grans, ens enfilaven a uns autobusos i ens portaven a conèixer els punts cardinals de Catalunya tot cantant cançons. Les excursions ens van fer més catalans, com les anades al Pericó a peu i amb la capsa de sabates ens van fer ciutadans.

Manuel Cuyàs Diari El punt Avui 17/02/12

FELICITATS ESCOLA! M'agraden els aniversaris que se celebren perquè reuneixen a les persones que s'hi senten implicades i, quan el David Gallemí em va dir si voldria escriure per a la revista sobre allò que volgués recordar dels anys que vaig ser a l'escola, li vaig respondre que sí, que ho faria que donaria cos als meus records a Santa Anna.

Us confesso que el meu primer impuls va ser fer-ne una llista, per allò d'enumerar, comptar i d'ordenar en el temps, però vaig deixar-ho estar, i és que a mida que em va anar aflorant el que sentia, vaig comprovar que el que domina en els meus records té més a veure amb allò viscut que amb el temps comptat, i són vivències més que fites, sensacions més que dades i empremtes de les emocions sentides més que objectes i, sobretot, és el rostre de les persones amb les que ho vaig viure i ho vàrem viure.

Les relacions amb les persones se sustenten en els principis i les maneres de ser de cadascú i, si la relació és honesta aportem i ens aporta, modifiquem i ens modifica, incomodem i ens incomoda, acompanyem i ens acompanya, alegrem i ens alegra, descobrim i ens descobreix, mirem i ens mira i aquest donar i rebre va prenent cos i expressant-se en els fets, fites i altres elements tangibles que són el que veu altri i que són els que quedaran quan la relació s'esvaeixi.

Procuro conservar allò positiu dels records i les

experiències viscudes del temps en el que he estat el director a l'escola, sense que això signifiqui que he oblidat les amargures i les pors de moments de crisi i els dubtes sobre l'encert en les decisions i el pes de la responsabilitat sostinguda amb la fortalesa interior i la de l'equip. Per això només us ho puc agrair a vosaltres i als responsables de la institució que es van fiar de mi.

Ara, sento, que el que vam compartir tenia una base sòlida que era el sentit educatiu, el creure que l'educació és un camí de creixement de les persones i de la societat, que, aquest caminar, requereix d'un guia, d'un col·lectiu i d'una saviesa dels que ens van precedir. És per això, també, que li trobo sentit celebrar aquest aniversari.

I quan el temps dissolgui aquest tipus de records, aquestes vivències que em fan viure, que són intangibles, que només hi són mentre hi som les persones, l'excel·lència del nostre arxiu ja demostrarà que conté els documents i les fonts d'informació necessàries per enumerar les obres tangibles d'aquell període, d'aquesta llista que volia fer i que he descartat perquè algú ja la farà millor que jo i explicarà, aleshores, el que “va passar” sabent, però, que ja no podrà explicar el que “ens va passar”.

Moltes felicitats per l'aniversari, per aquest 275 anys de reconeixement col·lectiu i de vigència en la bella i compromesa vocació de l'educació a la ciutat de Mataró.

Carles Cereceda

275 ANYS

ESCOLAPIS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

275 ANYS

RECORDS D’UN TEMPS PASSAT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Vaig arribar a Mataró l’any 1962 amb la meva família: àvia, pares i germà. Va ser l’any de la gran nevada. En Tomàs Colomer (q.e.p.d.) em va dir, mig sèriòs mig en broma, “heu portat la neu de Lleida”, perquè nosaltres érem lleidatans.

El motiu del nostre trasllat era que havien nomenat el meu pare nou secretari de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, o el que és el mateix, Sant Genís de Vilassar. A l’Escola Pia de Mataró vàrem matricular de tercer de batxillerat al meu germà i jo, aprofitant l’avinentesa, vaig parlar amb el director de l’escola, aleshores el Pare Salitches, per oferir-me com a mestra de primària quan hi hagués una baixa. Al cap de poc temps va morir el germà Francisco, i vaig substituir-lo a la classe de parvulari.

En aquell temps, d’això ja fa uns quants anys, érem tres professores de parvulari: la senyoreta Mercè

Galí, la senyoreta Montse i jo. La resta eren tots professors, entre els quals hi havia en Celestí Utrero, un jove que em va enamorar de cop i amb qui he estat casada molt feliçment durant 43 anys.

Quants records meravellosos tinc d’aquells anys! De tot un equip de gent jove ple d’il·lusions i de ganes de treballar. Més tard van anar arribant noves professores, companyes i amigues: La Paula Andrés, les germanes Joana i Teresa Castellà, la Carme Bruguera, la Rosa Cunillera, la Imma, la Mª Àngels, l’Elena… Perdoneu si me’n deixo alguna. L’estimat i recordat Pare Joan (q.e.p.d.) era el nostre cap. Va ser un privilegi treballar amb ell. Potser no guanyàvem gaires diners però de feliços sí que ho érem. I què voleu que us digui dels alumnes que vaig tenir? Tenia per ordre de llista els cognoms que van de la A a la I, i la meva experiència amb ells és molt bona perquè eren

bons estudiants (sempre hi ha excepcions, però poques, no us penseu), carinyosos i respectuosos.

La prova de tot això que dic és que vagi on vagi, centres mèdics, hospitals, despatxos d’advocats, botigues, caixes d’estalvi i bancs, etc, sempre hi trobo ex alumnes que han passat per les nostres classes. Recordo tant als estudiants com als seus pares, que van col·laborar molt amb nosaltres perquè tots estimàvem l’Escola Pia. També tot el meu record, reconeixement, afecte i gratitud als professors i professores de les meves filles, nebodes i néts, que també han tingut i encara tenen l’oportunitat d’estudiar amb ells.

Per diversos motius, uns quants anys després vaig anar a l’escola pública, on també vaig trobar molt bons companys amb els quals crec que vam fer una bona tasca. I després de molts anys de “serveis”, em vaig jubilar de la meva professió, la docència, però no dels bons records i vivències que m’han quedat per sempre.

Ara tinc una altra “feina”, que em dóna il·lusió i ganes de viure: tenir cura dels meus quatre néts. Els vaig a recollir a l’escola, fem àpats junts i la seva companyia és la joia més preuada per mi. Ja no tinc al meu estimat marit, en Celestí, però sento com si encara fos amb nosaltres.

Crec que anem endavant perquè ell ens ajuda. La seva il·lusió més gran eren els seus néts, i per això m’esforço tant com puc per a fer tot el que ell feia amb gran dedicació i amor. Com ja sabeu, el seu altre amor era l’Escola Pia, on va passar tota la seva vida. Gràcies a tots per compartir amb nosaltres uns anys inoblidables.

La vostra amiga, Pepita Jou

UN TROSSET DE LA MEVA HISTORIA Vaig néixer en un poble de la província de Tarragona, de nom Pla de Santa Maria, en una família de pagès. Vivíem tots junts; avis, tiets, pares i fills. Tinc 4 germans. Jo sóc l’única nena.

Cadascú de nosaltres va seguir el seu camí. El meu va marxar del poble per anar a estudiar Magisteri a Tarragona. Allí vaig descobrir la vocació de mestra.

Després de treballar en diferents escoles de Catalunya, l’any 1974 vaig arribar a Mataró amb una maleta plena de roba i d’il·lusions.

Vaig començar a fer classes als nens de primer; dic nens perquè encara no era una escola mixta.

L’ensenyament era tot en castellà. En el país hi havia una dictadura agonitzant, però encara viva. Caldria uns quants anys per poder gaudir en tota plenitud de la nostra LLENGUA CATALANA. Corre-m’hi tots a estudiar el català!

Van ser uns moments de canvis importants per tot equip educatiu i pel país; però la llengua de mica en mica arriba a tots els estaments de la societat.

D’aquesta petita història han passat més de 30 anys. Anys plens d’anècdotes, dificultats, angoixes, preocupacions, canvis educatius... però tots ens ha ajudat a fer escola més gran amb nous reptes i projectes.

Aprofito aquesta oportunitat per donar les gràcies als escolapis, mestres, companys, alumnes i famílies per tot el que he rebut.

Per acabar, com que sóc mestra no puc estar-me de fer una petita reflexió: “No defalliu davant de les dificultats, lluiteu pel que creieu que és just i estimeu els infants sense límits”.

Una forta abraçada.

Rosa Maria Cunillera

UN ESTUDIANT A LA POSTGUERRA Vaig néixer l'any 1932, per tant, es pot dir que la guerra em va agafar en plena infantesa, i amb el pare al front. Aquí a Mataró ens vàrem quedar amb els avis. El meu avi patern, que tenia fama de ser anarquista i republicà, va decidir amagar el rector de Santa Anna quan ningú va accedir a fer-ho, i el va tenir tota la guerra a les golfes de casa.

El Senyor Lluís, que així li dèiem, va ser la persona que em va ensenyar a llegir i a escriure, i també la persona a qui jo, que només era un infant, martiritzava. Mentre el rector em donava classes, li donava patades a les cames per sota la taula. Jo li explicava a la meva mare i ella em deia que no ho fés, més tard he entès perquè el mossèn no es va queixar en cap moment ni mai li va dir res a la meva mare. Va arribar l'any 1939 i començava la etapa de la post-guerra, l'1 de maig s'obria el nou col·legi, i només entrar, em vaig endur la sopresa més inesperada. El senyor Lluís Freixas, el rector que havia tingut amagat a les golfes, em rebia a la porta de l'escola. Aquell dia m'acompanyava la meva mare, i a l'acomiadar-me recordo que em va fer un petó i em va dir que sigués molt bon estudiant. El rector Lluís em va agafar de la mà i em va portar a la classe del Germà Joaquim, i d'aquesta manera va començar la meva experiència com a estudiant a “Can Culapi”, experiència que no acabaria fins un cop finalitzat el curs de comerç el Juny de 1947.

El dia 2 de Maig de 1940 vaig fer la primera comunió, de la qual encara guardo el recordatori. De les coses que més recordo, són que durant els anys de després de la guerra, venien alumnes a la classe disfressats de falangistes. També que a totes les llibretes s'havia de començar posant “año de la victoria, primer año de la victoria, segundo año de la victoria...”. Crec recordar que el mètode de les llibretes no va durar gaire, les que tinc guardades ho confirmen. A l'escola només es parlava en castellà i això suposava un greu problema tant per els docents com per els alumnes, ja que ens expresàvem i ens comunicàvem amb un idioma que no era el propi. Quan arribàvem a l'escola, haviem d'anar primer a missa de vuit, i quan entràvem a la clase haviem de cantar el “cara el sol”. Recordo també un personatge falangista a qui anomenavem Pelacocos, que ens venia sempre a donar classes de “Formación del Espiritu Nacional”, per sort la majoria de la classe reia i rarament la gent escoltava.

L'any 1934 vaig començar el meu curs de “comerç”. A mida que creixíem, amb els col·legues ens vam anar convertint en veterans i ens coneixíem el col·legi de pam a pam. La nostra imaginació per fer trapelleries vàries creixia per moments.

Recordo que va ser justament quan vam començar comerç quan van començar també les nostres malifetes més importants. Amb els amics ens omplíem les butxaques de sorra del pati, pujàvem per la classe de dibuix a dalt del sostre de l'església i per els foradets de les làmpades tiràvem la sorra a l'altar major. Ho feiem sempre els divendres, just quan les zeladores de la neteja i els sagristà Germà “Canyetes” acabaven de netejar-lo. Recordo també que un dia ens van caçar tirant sorra i ens van castigar tot el diumenge davant del quarto del pare rector.

Altres trapelleries que posàvem en pràctica en aquells temps era el fet de pujar al campanar d'amagat i escriure-hi els nostres noms. Mentre érem al campanar, també miràvem si veiem una noia que vivia a la casa de la baixada. Recordo que quan estàvem cansats de fer classe, anàvem a dormir dins de l'oratori, on hi havia una porta que donava a un balcó de la església, així ens estalviàvem d'assistir a les classes.

Totes aquestes malifetes eren caçades en algun moment, i la majoria de vegades acabàvem davant del quarto del rector castigats, tot i que sempre hi tornàvem. Una de les últimes que recordo més era la que fèiem als últims cursos: mastegàvem paper, feiem una bola, hi penjàvem un ninot amb un fil i amb el regle de dibuix l'encastàvem al sostre, fet que feia sortir de polleguera a el Pare Rossendo Casallarch.

I altres anècdotes més innocents... quan fèiem d'escolanets de la Confraria de Montserrat i les zeladores ens lligaven el “roquet” abans de sortir a l'església, tots ens posàvem a la cua perquè qui ens fes el llaç fós la més jove. També quan anàvem a confessar, el Pare Roig, era el que tenia més gent esperant per que li redimís els pecats, la resposta era fàcil: era sord!

Jugàvem a futbol amb pilotes fetes de draps, doncs els “balons” de cuir sols es veien el dia que jugàvem contra Valldemia o els Salesians...

Ara, des de la distància, valoro molt l'esforç que posaven els ensenyants amb la falta de material que hi havia, a la memòria em vénen Pare Llúis Freixa, Germà Joaquim, Pare Borotau, Cases, Riba, Prat, Dalmau, Castells, Roig, Biosca, Rosend, Simón, Sr. Vaqué, Sr. Zaragoza, Germà Francisco, Pare Sabater...

Tots ells ens van ensenyar uns valors molt importants que ens han servit per a tota la vida, i que ens han ensenyat a estimar la nostra cultura, a ser persones i a saber valorar i distingir el que és important del que no ho és. Moltes gràcies per tot, un record afectuós per tots els “col·legues” que ja no hi són però que sempre portaré amb mi, i amb els quals m'ho vaig passar tant bé en la meva infantesa i adolescència.

Josep Codina March 1939-1947

UN TOC D’HUMOR EN L’EDUCACIÓ

Carles capdevila considera que educar és equilibrar, posar un carril i buscar un destí.

El periodista Carles Capdevila ens parlà, sense perdre el bon humor i amb una finíssima ironia, sobre la seva experiència personal en el món de l’educació.

Carles Capdevila llicenciat en periodisme va duu a terme una conferència el passat 22 de Març a la nostra escola per tal de commemorar els 275 anys de la creació de l’escola a Mataró.

Aquest convidat és l’actual director del diari ARA però també és conegut per haver estat director i presentador del programa Eduqueu les Criatures i Alguna Pregunta Més de Catalunya Ràdio.

També és col·laborador als coneguts programes de TV3 com El Club i Divendres.

El lema de la conferència era ‘‘Educar de bon humor...també a l’Escola Pia’’. Al començar l’acte va mencionar que ell no tenia cap mena de coneixement pel que fa a l’educació però es basava en l’experiència, després de tenir quatre fills, per definir-la. Capdevila considerà que la missió dels pares és posar carrils a la vida dels fills, tant per posar límits com per determinar un destí. Va fer una comparació del procés educatiu amb el fet d’ensenyar a un nen a anar en bicicleta. Quan arriba el dia que s’ha d’ensenyar al petit Foto: Marc Currius Comella a anar en bicicleta, el que es fa primer és espavilar-lo perquè agafi confiança, quan el nen ho aconsegueix és el pare o la mare el que agafa por pel fet que ho està fent tot sol i no se sap pas si se’n sortirà o caurà. Aquest mateix seguiment segueix el procés educatiu. Quan els fills són petits hem d’espavilar-los i quan es fan més grans cal frenar-los. Per educar cal aconseguir un equilibri ja que el projecte educatiu és una inversió a llarg termini. Carles Capdevila considera que per evitar que un fill s’entrebanqui, cal educar-lo amb cinc sentits. El primer és el sentit comú que es basa en la tradició i entendre que s’ha de seguir un camí, després el sentit del ridícul, sentit del deure per transferir responsabilitats,el tercer sentit és el moral on s’estableix el destí final del carril transmetent valors, remarcà que els pares han de tenir uns objectius en el projecte dels seus fills. Capdevila és un gran defensor de l’educació en el lleure com els esplais, grups castellers o una coral ja que són grups que transmeten valors als fills, que els fan créixer com a persones. El cinquè i últim és el sentit del humor en el que és bàsic transmetre als fills optimisme i confiança i sobretot ironia educativa per tal de transmetre seguretat.

Durant tota la conferència, que va tenir una hora de durada, va utilitzar aquest últim sentit, la ironia. Per acabar va utilitzar la frase ‘‘La felicitat no l’ha trobat mai ningú que la busca’’ referint-se a que tots els pares volen que els seus fills siguin feliços però que aquesta felicitat no es busca sinó que s’assoleix transferint els fonaments bàsics (el cinc sentits) als fills.

Alma Clarós i Clàudia Rosalén

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

275 ANYS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

1 de gener de 1738...

El dia 1 de gener de 1738 s’obriren per primera vegada les portes del col•legi de l’Escola Pia a la Fonda del Pardal a la cantonada del Camí Ral amb el carrer de Sant Antoni. La comunitat s’hi havia establert el 24 de desembre anterior.

La presència escolàpia a la ciutat datava d’uns mesos abans. En efecte, el 3 de juny de 1737 dos escolapis arribaren a Mataró i un d’ells, el pare Joan Balcells, s’hi quedà substituint des del dia següent el professor de llatí a l’escola que hi havia a l’edifici de l’Ajuntament. Fins al mes de desembre residí al convent dels pares carmelites de Sant Josep.

Els tràmits per a la fundació de l’escola venien de llarg. En les actes municipals del 14 de gener de 1707 ja hi consta la voluntat de la ciutat de portar els escolapis. Una de les condicions de la ciutat era que, a més de totes les matèries pròpies de les primeres lletres i del llatí i retòrica, s’impartís la filosofia. Mataró volia una facultat universitària com tenien tantes altres poblacions catalanes. Finalment s’arribà a uns acords que se signaren a Mataró el 24 d’abril de 1737; s’aconseguí el permís del bisbe de Barcelona el juny d’aquell any i el rei Felip V signà la llicència el 13 de novembre de 1713.

Els escolapis compraren el solar entre la plaça de Santa Anna i el Camí Ral i en diverses fases hi aixecaren l’escola, la residència per a la comunitat i l’església, la qual va ser inaugurada el 31 de maig de 1789.

Els exàmens publicats des de 1768 fins a 1834 mostren els programes de les matèries que s’impartien. Remarquem que a més del currículum normal de l’època s’ensenyà nàutica des del curs 1767-1768 i poc després es començà també amb l’agrimensura. Conservem impreses diverses tesis de filosofia i de teologia que es defensaren dintre

de la corresponent càtedra tant per part d’estudiants escolapis com d’altres que no ho eren. El pare Francesc Ferrer a l’aritmètica comercial hi introduí l’ensenyament personalitzat per a resolució d’exercicis i de problemes. De la pissarra de cuir passà a la de pedra i a principis del segle XIX s’usà ja a Mataró la pissarra mural per primera vegada al nostre país.

Mataró va ser ocupada per les tropes franceses el 1808; als pocs dies abandonaren la ciutat i els mataronins decidiren defensar-se d’una nova ocupació. El pare rector de Santa Anna, Jaume Vada, el 7 de maig de 1808 des de la trona de l’església pronuncià un sermó vibrant —es conserva el text català— per encendre els ànims contra els francesos i animar-los a formar en les milícies que s’apostaren als alts de Montgat. La resistència va ser inútil, els francesos arribaren a Mataró, saquejaren el col•legi i incendiaren i destruïren part de la ciutat.

A l’Escola Pia de Santa Anna es formaren la majoria dels homes que al llarg del segle XIX contribuïren a l’embranzida industrial, econòmica i social que situaren la ciutat com a una de les principals del Principat. Gràcies a la perseverança dels escolapis i la voluntat per part de l’Ajuntament, el col•legi superà els deu anys de supressió (1835-1845).

Restaurat l’orde, s’implantà el batxillerat segons les noves lleis de l’Estat i es reformà la primària.

Durant llargs períodes va ser seminari menor depenent del de Barcelona.

Per a l’ensenyament del comerç com a primària superior s’adoptà es de 1902 el Pla confeccionat per la província. Un mitjà educatiu important a Mataró va ser el Museu Comercial, inaugurat el juny de 1916.

275 ANYS

El 1914 es fundà la Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Santa Anna, la primera que es creava als escolapis de Catalunya. A Santa Anna es crearen grups de Pomells de Joventut. El 1928 l’Ajuntament seguint les disposicions del govern de Primo de Rivera retirà tota subvenció a l’Escola Pia per no eliminar els llibres de lectura en català. El 1929 s’introduí el basquetbol entre els alumnes. El 1933 per poder mantenir l’ensenyament cristià es fundà la «Mútua Escolar Cardenal Vives i Tutó»; les classes de batxillerat s’impartiren en locals de fora del col•legi de la plaça Santa Anna, però es col•laborà amb l’Institut Municipal de Batxillerat i l’escolapi Miquel Soy en va ser professor.

El juliol de 1936 els religiosos foren forçats a abandonar la casa i refugiar-se en famílies que caritativament els acolliren i protegiren. Passats els primers dies de confusió, les mateixes autoritats locals protegiren els religiosos; quan sabien que s’apropava algun perill els avisaven i a algun el recloïen a la presó perquè no el trobessin a una casa particular.

L’interior de l’edifici va ser força malmès.

Els escolapis recuperaren el seu edifici el 13 de febrer de 1939 i obriren les classes el primer de maig de 1939 per a primària i comerç. El batxillerat començà el setembre següent.

L’Associació d’Antics Alumnes va fer sempre costat a l’escola, especialment en esdeveniments com l’estada a Mataró de les relíquies de sant Josep Calassanç el desembre de 1948 o l’exposició retrospectiva del col•legi el 1962. L’Associació va tenir una vida molt activa amb les classes de català i aixoplugant l’Associació Sardanista.

El temple es va restaurà de mica en mica. Es construí la capella de la Mare de Déu de Montserrat (l’altar es consagrà el 1957) i Jordi Arenas pintà (1960) la capella del Sagrament. L’octubre de 1989 s’inaugurà el retaule de l’altar major obra de l’escultor Manuel Cusachs, el qual havia anteriorment dissenyat tots els elements del presbiteri.

El 1954 reapareixeren els Armats de Santa Anna, que havia iniciat el 1896 el germà Joaquim Brucart.

El 1959 es creà un agrupament escolta. El 1962 Mataró acollí els I Jocs Esportius Escolapis de Catalunya.

Els nous temps demanaven un edifici més adequat.

El pare rector Salvador Dalmau planificà la nova construcció que es començà el 14 d’octubre de 1966 i les noves classes s’obriren a partir de 1968.

L’escola de Santa Anna absorbí la de les religioses de la Immaculada Concepció, els locals del qual es convertiren en els de l’infantil «Santa Anna - Torrent».

Juntament amb l’aprovació pel Ministeri d’Educació del batxillerat unificat i polivalent (BUP) el 1975, s’implantà la formació professional de primer i després de segon grau. Els locals de la plaça de Santa Anna resultaren aviat petits per l’increment d’alumnes que tot plegat suposà i es llogà la nau d’una fàbrica al carrer de Recoder. Es fundà també el Centre de Càlcul de l’Escola Pràctica o Centre de Càlcul de l’Escola Pia, institució que a més de l’extensió per tots els col•legis de la informàtica, serví per a pràctiques dels alumnes de secretariat de la formació professional.

El 3 de setembre de 2002 el President de la Generalitat inaugurà el nou edifici al carrer de Sant Agustí «Santa Anna - Mar» per a les secundàries.

S’imparteix actualment els nivells reglats d’infantil, primària, educació secundària obligatòria (ESO), batxillerats i cursos de formació professional. L’escola compta amb diverses entitats com l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, la d’Antics Alumnes, el grup Mou-te, l’Associació d’Amics del Senegal, la Colla Gegantera, una Orquestra formada per alumnes de secundària.

L’Ajuntament concedí a l’Escola Pia de Santa Anna la Medalla d’Or de la Ciutat el 4 de juliol de 1961.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

275 ANYS

275 anys i algunes històries...

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

24/04/1737 Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació.

01/05/1737 Concòrdia entre la Parròquia de Santa Maria i l’Escola Pia. 13/11/1737 Llicència del rei Ferran VI per a la fundació.

26/12/1737 Inauguració de la residència dels escolapis situada en la Fonda del Pardal.

02/01/1738 Els escolapis comencen a impartir les classes.

30/06/1739 Els escolapis compren la «la Sínia d’En Ramis», part de l’espai que esdevindrà l’actual col·legi.

06/12/1739 El bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo y Vintimilla, beneí i col·locà la primera pedra del nou edifici de l’Escola Pia. Maig 1743 En aquesta data ja existia el Seminari de Nobles.

24/06/1754 La comunitat es trasllada de la Fonda del Pardal a la nova residència i col·legi.

1767-1768 Es dóna ensenyament de Nàutica.

Maig 1768 Primers exàmens públics impresos amb motiu de la canonització de Sant Josep de Calassanç.

10/09/1772 El seminaristes comencen a habitar la part de la baixada de Santa Anna, de nova construcció.

27/01/1781 El capità de corsaris Jaume Bru amb la seva tripulació col·locà una imatge de Sant Josep de Calassanç a la cantonada de la plaça amb la baixada; tallada en pedra de la pedrera de Sant Bartomeu de Vic per Antoni Real.

Octubre 1783 Capítol Provincial celebrat per primera vegada a Mataró.

31/05/1789 Les tropes franceses saquegen el col·legi i assassinen el P. Francesc Capdevila a la biblioteca.

03/01/1814 S’inicien les classes de filosofia o facultat de filosofia.

1864 Construcció de la galeria que donava al pati.

27-28/7/1865 Exposició Agrícola a l’entrada del col·legi organitzada per la Comissió Municipal del Patronat de Pobres.

29/04/1868 Isabel II accepta que el col·legi Catalunya o Valldemia passi als escolapis; cosa que no es produí.

1881 S’inicia l’Observatori Meteorològic i el 1887 es publiquen les primeres dades en la Revista Calasancia.

17/03/1881 Apareix el primer número de la revista El Colegial, manuscrita per l’alumne Sulsona, primera revista d’aquesta escola.

26/05/1881 Primera vegada que consta la celebració de la primera comunió amb solemnitat.

1737 – Salvador Llenas 1740 – Miquel Picanyol 1742 – Francesc Plana 1745 – Jacint Cruells 1748 – Josep Caballol 1751 – Joan Balcells 1752 – Tomás Casas 1757 – Rafael Passarell 1760 – Francesc Plana 1766 – Ildefons Ferrer 1769 – Mateu Mestre 1772 – Ildefons Ferrer 1775 – Oleguer Jané 1778 – Ildefons Ferrer 1781 – Jaume Andreu 1784 – Rafael Passarell 1787 – Ildefons Ferrer 1790 – J. Calassanç Bages 1794 – Josep Pont 1796 – Josep Picas 1804 – Miquel Busqué 1807 – Jaume Vada 1814 – Joaquim Tomàs 1824 – Maurici Bohigas 1827 – Adjutori Blanch 1833 – Ramon Ribera 1847 – Josep Rius 1858 – Gaietà Renom 1863 – Calassanç Casanovas 1865 – Josep Draper 1875 – Miquel Cercós 1882 – Francesc Sallarès 1893 – Josep Llauradó 1899 – Francesc Llonch 1906 – Fèlix Sors 1909 – Josep Soler i Garde 1919 – Pere Vilar 1920 – Joan Comellas 1924 – Joan M. Vives 1925 – Lluís Feixas 1928 – Ramon Castellví 1929 – Constantí Noguera 1934 – Lluís Feixas 1940 – Calassanç Balañà 1943 - Calassanç Ubasart 1946 – Miquel Simon 1949 – Joaquim Seguí 1952 – Salvador Salitjes 1955 – Llorenç Bonet 1958 – Josep Liñan 1961 – Salvador Salitjes 1964 – Salvador Dalmau 1973 – Jordi Gaza 1976 – Ricard Manich 1982 – Joan Herrero 1988 – Ramon Novell 1995 – Josep M. Oller 2003 – Josep M. Comadran 2007 - Ramon Tarròs

Directors 1973 – Josep A. Ripollés 1982 – Eugeni Romeu 1991 – Marian Federico 1996 – Carles Cereceda 2007 - David Gallemí

275 ANYS

Rectors

15/08/1881 Erecció de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat per iniciativa de Joaquim Fontrodona1890.

S’estrenà un dosser en l’altar del Sagrament, obra de Josep Puig i Cadafalch.

Abril 1913 Carta d’antics alumnes convocant a la creació d’una Associació.

17/12/1913 S’implanten els Torns Eucarístics segons iniciativa del P. General Tomàs Viñas a fi de fomentar la comunió freqüent i fins i tot diària.

18/06/1916 Inauguració del Museu Comercial.

1922 L’Escola Pia de Santa Anna acollia grups de Pomells de Joventut.

24/11/1929 Presentació del primer equip de bàsquet del col·legi amb el nom de University Santa Ana (USA); va competir amb el Premilitar A. 01/07/1934 Assemblea constituent de la Mútua Calassanç Vives, creada pels pares de família, la qual es fa càrrec del col·legi.

24/07/1936 Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi.

11/02/1929 Alguns religiosos poden tornar al col·legi i comprovar-ne l’estat.

01/05/1939 S’obren novament les classes.

16/01/1944 Homenatge al germà «Francisco» Roca i Roma.

04/12/1948 Arribada de les relíquies de Sant Josep de Calassanç a Mataró 1954 Es restaura el grup infantil Armats de Santa Anna, iniciat abans pel germà Joaquim Brucart amb text del P. Josep Concabella.

18/11/1956 Creació de l’Associació de Pares de Família 13/10/1958 S’inicia l’agrupament escolta pel P. Francesc Capdevila.

04/07/1961 L’Ajuntament concedeix al Col·legi Santa Anna de l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat.

08/04/1962 Celebració a Mataró dels Primers Jocs Esportius Escolapis de Catalunya.

26/04/1965 Primera concelebració a l’església de Santa Anna, que es reformà segons les noves línies litúrgiques i amb la col·laboració artística de Manuel Cusachs que elaborà la imatge de Santa Anna, l’altar, els canelobres, i l’atril.

29/09/1968 Inauguració del nou edifici de la plaça de Santa Anna.

08/04/1975 Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 10/06/1975).

10/04/1975 Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 22/06/1975).

09/07/1975 Ordre Ministerial homologa el BUP (BOE 07/08/1975).

Octubre 1989 Inauguració del retaule del presbiteri, obra de l’artista M. Cusachs.

03/09/2002 Inauguració oficial de l’edifici de Santa Anna Mar pel president de la Generalitat Molt Honorable Jordi Pujol. Es deixa l’edifici de Recoder.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Canvis al web públic

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

En coordinació amb la resta de centres d'Escola Pia de Catalunya s'està procedint durant aquest curs a la migració dels serveis dels centres a la plataforma GoogleAppsEdu. Aquest canvi ens ha aportat avantatges tant de rendiment global com un augment i millor integració de funcionalitats a la Intranet i al web públic del centre.

Des d'aquesta setmana el nostre web públic mataro.escolapia.cat també s'ha afegit al canvi, incorporant-se a la nova plataforma i mostrant un nou aspecte.

Alguns dels principals avantatges del nou web públic són una navegació més clara i amigable, un calendari amb més funcionalitats i amb una millor capacitat d'estructuració per etapa, un accés més eficient a les notícies gràcies a la possibilitat de filtrat per etiquetes de cerca al lloc web i una millora en la gestió i visualització de contingut multimèdia.

Departament d'informàtica Escola Pia Santa Anna Mataró

El Pare Joan va guanyar a títol pòstum el premi popular Mataroní de l’Any 2011, organitzat per la revista Tot Mataró. El Pare Joan es va endur més de la meitat dels vots de la fase final d’elecció del ciutadà destacat de l’any.

portega@autocarspujol.com www.autocarspujol.com

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

AMPA

QUÈ EN FEM DELS DINERS DE LES QUOTES DE L’AMPA?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

SORTIDA FAMILIAR AL DOLMEN GENTIL DE VALLGORGUINA El diumenge, dia 12 de febrer, un grup de pares i alumnes vam fer la sortida familiar organitzada per L’ AMPA de l’ escola, proposada i guiada, com és habitual, per la UEC de Mataró.

Desafiant l’intens fred del matí, vam sortir en cotxes particulars del Clos Arqueològic del Pla d’ en Boet per anar cap a Vallgorguina, al bell mig del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. El termòmetre marcava -2º C però això no va impedir que, ben abrigats comencéssim a caminar per un bonic paisatge tot glaçat. Vam esmorzar al Dolmen de Vallgorguina, emblemàtic megàlit aixecat fa uns quatre mil anys que gaudeix d’una ubicació privilegiada amb una excel·lent panoràmica del Montseny i a on la llegenda explica que havia estat lloc de trobada de les bruixes de la contrada. Des d’allà vèiem el campanar de l’església medieval de Santa Eulàlia de Tapioles a on ens vam dirigir després de l’estona de descans. Aquest edifici del segle IX era originàriament romànic però després es va reconstruir en època barroca i, també presenta detalls arquitectònics de reminiscència àrab .

Desfent el camí que arriba a l’església vam arribar a la pista ample que ens va apropar a la masia senyorial de Can Pradell de la Serra datada del segle XIX amb una interessant pallisa del 1842.

Deixàrem la masia per endinsar-nos a una zona boscosa coneguda com el bosc de la Puig amb alzines sureres com a espècies característiques i de cop i volta una gran solella amb la masia agrícola del segle XVIII de Can Clarens que actualment funciona com a casa de colònies i centre d’educació ambiental.

De tornada cap a Vallgorgina, i encara amb molt de fred i gel per tot arreu vam gaudir de la natura i d’un grapat de bons acudits.

Sens dubte va ser un matí ben aprofitat amb una caminada de 13 kilòmetres plena de natura gelada amb els nostres fills i nous amics.

Agraïm novament el recolzament rebut de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Mataró, i us esperem a la propera sortida.

TASTET DE TORRONS I NEULES Un any més, l’AMPA va oferir un tastet de torrons i neules després de l’audició de nadales dels alumnes i les alumnes de 6è, també vam poder gaudir de les peces guanyadores del concurs de cançons dels i les alumnes de secundària, i per acabar vam escoltar un seguit de nadales tradicionals interpretades per l’Orquestra de Mar. Enguany la festa de Nadal s’ha celebrat al nou poliesportiu de l’escola de la plaça.

La Junta de l’AMPA

Una de les línies més importants d’actuació de l’AMPA, pel que fa a la vessant econòmica on van destinats una part molt important del seus recursos, és la part que correspon a les beques /ajudes que dona l’AMPA, als alumnes de l’escola que tenen la desgràcia de perdre el pare o a la mare.

En l’any 2011, aquestes beques varen representar el 80% del pressupost d’aquesta associació. Els alumnes que es troben en aquesta situació, reben fins un 80% d’ajudes en el rebut escolar i els llibres, durant tota la seva etapa a l’escola. Com podeu imaginar una part d’aquest esforç tant important que s’està fent, no es pot preveure d’un any per altre el cost que tindrà . És per això que hem d’ insistir, com anem fent altres vegades de la importància que té per l’AMPA, poder disposar dels recursos de les quotes, que permeten dur a terme aquestes accions, i també d’altres col·laboracions amb diferents entitats i grups de l’escola, com poden ser: l’Orquestra, la Colla Gegantera, l‘Escola pia del Senegal... així com suports especials en diferents festes que es puguin dur a terme a la nostra escola.

Des de l’AMPA restem a la vostra disposició per qualsevol informació que vulgueu saber, us recordem que per poder tenir accés a aquestes ajudes, s’ha d’estar al dia del pagament corresponent a la quota de l’AMPA .

GEGANTA En aquest número de la revista ens agradaria parlar-vos de dos esdeveniments importants que han passat aquest hivern; Sortida a Barcelona i el Carnestoltes.

Els nans han anat a Barcelona. Vàrem participar a les festes de Sta. Eulàlia, amb una cercavila per tots els nens i nenes de les escoles de Catalunya, que van passejar els seus nans, gegantons i bestiari pel centre de la ciutat. El fet d'anar-hi tots junts amb tren, i amb els nans, va encantar a petits i grans.

Sortir de Mataró ha estat una experiència molt positiva per tots els integrants de la colla, esperem que això animi a la Colla a fer-ne més per altres indrets de Catalunya.

CARNESTOLTES. A tots els integrants de la Colla ens va fer molta il·lusió que els nens i nenes d’Infantil escollissin com a motiu per a disfressar-se els nostres NANS, en Perich, en Toti i en Wally, i les mestres de Geganta Anna.

Com a agraïment a tost els nens, us deixem amb una fotografia de grup d’aquest esdeveniment.

Per finalitzar us volem recordar que el 23 d’abril tenim una cita a la cercavila de SANT JORDI.

US HI ESPEREM !!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

INFANTIL 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESCALA ENS HA PERMÈS MUNTAR EL RACÓ DE LA GRANJA. AQUEST ESPAI ÉS COMPARTIT PER LES 5 CLASSES DE P3.

AL LLARG DE LA SETMANA HI ANEM PASSANT EN PETITS GRUPS I ELS NENS I NENES PODEN JUGAR AMB ENCAIXOS, ANIMALS DE LA GRANJA, FULLEJAR CONTES, MIRAR IMATGES REALS, ESCOLTAR SONS...I PER COMPLEMENTAR EL PROJECTE ANIREM A LA GRANJA DE CAN POU.

LA MALETA VIATGERA ÉS

INFANTIL

LA MALETA VIATGERA

UNA MALETA FARCIDA DE C O N T E S M O L T INTERESSANTS, QUE VA DONANT VOLTES PER LES CASES DELS NENS I NENES DE P4. COM MÉS VIATJA LA MALETA MÉS CONTENTA ESTÀ, DONCS EL QUE HI HA AL SEU INTERIOR HO HAN POGUT COMPARTIR MÉS FAMÍLIES. ACOMPANYANT LA MALETA VIATJA UNA LLIBRETA ON CADA FAMÍLIA EXPLICA, DIBUIXA... LES EXPERIÈNCIES VISCUDES DURANT LA SETMANA AMB LA MALETA.

A P-5 hem treballat diferents aspectes de la física : El magnetisme, els tubs i les boles, l’electricitat estàtica, les rampes i les qualitats dels materials, han estat els nostres experiments...

Hem après moltes coses i ens ho hem passat molt bé!!!!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

PRIMÀRIA La Marató ha estat molt bé i han vingut escoles com: Salesians, Cor de Maria, La Llàntia...

Abans de començar ens hem fet fotos i hem fet estiraments. A la carrera hi havia nens i nenes que corrien amb els pares, amb grupets o amb els profes d'Educació Física de la seva escola. A l'arribada ens esperaven les mestres i ens donaven un paper per recollir l'obsequi. L'obsequi m'ha agradat molt! Era una samarreta que deia “Som el que fem, som el que mengem”. També ens han donat dos “Sunny California”, una poma i una aigua. Quan hem acabat la carrera i hem recollit l'obsequi, hem esmorzat junts.

Míriam Garcia 5è C.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

VISITA INESPERADA! Avui ha vingut l'Steve, l'oncle d'en Chris (l'auxiliar de conversa), a visitar-nos a l'escola. L'Steve ens ha fet una xerrada sobre el seu país (Escòcia) en anglès. Ha vingut vestit amb la roba tradicional escocesa i també ha portat una gaita. La gaita era de joguina perquè ens ha explicat que les de veritat són molt grans i no li cabien a la maleta.

L'Steve ens va explicar que al seu país molta gent va vestida amb la roba tradicional. Ell portava una camisa blanca, un bolset negre amb el dibuix d'una flor que representava el seu país, una faldilla de quadres (Kilt) i uns mitjons blancs llargs i unes sabates negres.

Abans d'acabar la xerrada ens va tocar la gaita que va portar i ens vam fer una foto tots junts. Ens ho vam passar molt bé!

Mireia Álvarez i Víctor Ciurana– 6 A

COM MANA LA TRADICIÓ, P-5 DECOREM EL PASSADÍS AMB TOT EL QUE ELS NENS I NENES HAN TROBAT AL BOSC A LA TARDOR.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

PRIMÀRIA

VISITA A L’ERMITA DE SANT SIMÓ Els alumnes de quart de primària estem treballant els edificis cristians: Ermita, Església, Basílica i Catedral.

Hem fet una sortida per conèixer de prop una ermita, l’Ermita de Sant Simó. El senyor Joaquim ens ha explicat la història de l’Ermita que ja fa més de 400 anys que existeix, exactament l’any passat el 2011 van celebrar el 400 centenari. Antigament arribar fins a Sant Simó era quasi una excursió ja que es trobava a les afores de la ciutat. Hem après moltes coses més sobre Mataró i la seva història: els pirates, el vaixell la “coca”, la Guerra Civil, la reconstrucció a l’escola d’ Olot de l’escultura del Sant, ...

Aquí us deixem dos petits resums perquè en pugueu saber més coses.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

PRIMÀRIA

QUANTES COSES QUE SABEM DE MATARÓ!!!

La hidrografia de Mataró no té rius, ni llacs ni embassaments però té unes rieres que són molt importants.

A través de l’Escola de Natura del Corredor hem conegut de prop aquesta riera de Sant Simó. Quines són les muntanyes i serralades que hi té a prop (Can Bruguera, el Corredor, Montnegre), on neix, com ha anat quedant estreta degut al creixement de Mataró, com van fer el desviament de la riera de Cirera perque no passés pel mig de la ciutat.

Ens han explicat la Riera d’Argentona que és a prop de les muntanyes de Céllecs, Parpers, Burriac i Sant Mateu.

Ens hi hem passejat per dins. El terra està compost de sauló. Ens ho hem mirat amb lupa!! Hem estudiat la vegetació, les canyes i l’al·loc (que ja no n’hi ha).

Ens ha sorprès molt com està de bruta i deixada, sembla un abocador d’escombraries i d’excrements de gossos.

Als nens i nenes de l’escola ens agradaria que aquesta riera fos un espai bonic i net.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

PRIMÀRIA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

HEM PRESENTAT ELS ESCRITS DELS ALUMNES DE QUART A LA 32a EDICIÓ DEL CONCURS LITERARI PER A ESCOLARS DE L'ÒMNIUM CULTURAL DE MATARO. “MEMORIAL JOAQUIM CASAS”.

Les mestres de quart hem proposat als nens i nenes que es presentin a un concurs literari a Mataró.

La idea és: explicar una anècdota divertida.

Pot ser una història que els hagi passat, una anècdota inventada o bé que algú els l’hagi explicat.

Primer hem llegit un text curt d'una història molt divertida que surt al llibre de català. Ens hem inspirat i a la llibreta d'esborrany hem començat a fer una pluja d'idees per després poder redactar la nostra història. És un procés lent i entretingut però és tal i com ho fan els escriptors quan escriuen.

L’hem corregit i després l’hem passat a net per a poder-la presentar.

Han sortit petites històries molt boniques i divertides.

Hem publicat uns quants exemples perquè pogueu veure el resultat.

ESO El passat divendres 17 de febrer els alumnes i professors de l'escola Pia es van disfressar d'un tema original, divertit,..... per grup. Quan la classe tenia aquest tema preparat havien de dissenyar una coreografia. La veritat és que totes les classes ho van fer molt bé. Va ser una difícil elecció, triar el guanyador, ens confirmen els delegats, que van ser els jutges. Però al final els classificats van ser: En primer lloc: 2nC En segona posició: 2nE En tercer lloc: 1rA Els guanyadors (2nC) de regal es van emportar un boníssim pastís de llaminadures del Sweet Center.

Va ser una tarda inoblidable, plena de sorpreses.

PROFESSORS

Els professors de 1r i 2n també es van disfressear d’un mateix tema: ELS PIRATES. Les disfresses eren molt originals i va resultar molt divertit ja que era una tarda molt especial.

Judith Gabarrón 2nC

!

ys n a 25

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

ESO

PROJECTE NOTACIÓ CIENTÍFICA – MATES TALLERS 2011 – 2012

OPTATIVA D’EDUCACIÓ FÍSICA A l’ESO de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, tenim una optativa d’Educació Física en la qual, aquest segon trimestre, hem estat estudiant les qualitats dels esportistes. Hem practicat diversos esports com ara esgrima, futbol, bàsquet o bàdminton.

A més a més, hem estat a l’aula jugant a escacs, practicant la intel·ligència i l’estratègia que també són unes qualitats molt importants per als esportistes. Hem fet un campionat, que tenia com a premi un taulell d’escacs.

Aquest trimestre m’ho he passat molt bé fent aquesta optativa, practicant diversos esports que no havia practicat mai i millorant com a esportista.

M’ha agradat molt! Feu esport !

Durant el mes de gener el grup de tallers de mates de 3er d’ESO hem fet el projecte sobre la notació científica com els darrers anys. Aquest any ha estat la 3a edició!.

Aquest tema sobre la notació científica de l’assignatura de matemàtiques és un tema feixuc i extens, sovint difícil, sobre tot al principi, ja que aquesta assignatura mai ha estat fàcil. És una feina que ens porta molt de temps ja que primer hem d’entendre nosaltres el tema i després pensar una manera de fer una exposició que agradi i ensenyi a la resta d’alumnes del segon pis i també de tota l’Escola!

Abans de tot us volem recordar en què consisteix la notació científica, serveix per escriure nombres molt grans o molt petits d’una manera més senzilla. Per exemple per escriure 1000000000 podem escriure 109 o s i v o l e m e s c r i u r e 0.0000000000000000000000001 podem escriure 10-24, així si tots ho entenem, resulta molt més fàcil, no?

També hem vist que cada prefix té un nom, els nombres d’abans s’anomenen 109 giga- els seu prefix és G- i 10-24 yocto- i el seu prefix és y-. I així amb tots els prefixos.

Després de treballar-ho tot durant unes setmanes vam decidir fer una exposició que fos una mica divertida i finalment van decidir crear un joc!

Aquest joc el vam enganxar al terra del passadís del segon pis, vam fer dos grups, en una exposició vam treballar els submúltiples i a l’altra banda del passadís vam treballar els múltiples.

Ho vam imprimir en diferents colors segons les equivalències i el resultat va quedar molt bé.

Alumnes de mates- tallers 3r ESO i les seves professores.

Albert Jordi 1r.ESO E

2N CONCURS DE FOTOGRAFIA ESPORTIVA I VALORS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Ara fa 1 any vam començar a donar la possibilitat als alumnes més creatius de 4t de secundària de mostrar la relació entre l’esport i els valors que transmet. Va ser un éxit amb molta participació i motivació per part de tothom. Gràcies a tots ells.

Però aquest any, el jurat del concurs valora molt positivamente les creacions lliurades. Com podeu veure en aquesta selecció, la relació entre valors i esport és brillant! Felicitats i gràcies per ajudarnos a mostrar la vessant educativa de l’activitat física i esportiva.

(Xevi Ordóñez)

El passat dimecres 7 de març, els alumnes de francès de 3r i 4t d’ESO, i de 1r i 2n de Batxillerat, ens vam dirigir a París en autobús.

El viatge d’anada, tot i ser força llarg, no es va fer excessivament pesat.

Es respirava un ambient de benestar i d’emoció per a viure l’experiència i, des del primer moment, vam formar una gran família.

Durant els tres dies, hem gaudit al màxim de la ciutat visitant els monuments més emblemàtics desplaçant-nos en metro o autobús, i compartint moments i anècdotes que difícilment oblidarem. Vam pujar a dalt de la Torre Montparnasse i de la Torre Eiffel, des de les quals s’apreciava una vista total de la ciutat que vam aprofitar per fer-nos fotografies plegats; vam passejar per la Villette, Montmartre i Versalles; i vam veure un documental a la Géode.

En definitiva, el viatge va ser molt intens i estem segurs que tots i cadascun de nosaltres el recordarà amb un somriure, ja sigui per la cohesió que vam fer professors i alumnes, el bon “rotllo” i l’encant i la vivacitat de París.

ESTADA A PARÍS

Gerard Flynn

Alumnes de 4t

ESO

Aquesta setmana ha estat especial. Els alumnes de secundària hem gaudit de les Jornades Culturals, tres dies plens d’activitats d’interès divers: literatura, cinema, ciències, esports…

El Repte és l’activitat més esperada de 4t. Comencem a les vuit del matí i no parem fins a dos quarts de dues.

Combinem diferents proves amb un únic objectiu: compartir unes quantes hores de diversió i jocs amb la classe.

Hem fet curses al voltant de l’escola, ens hem inventat un ball, hem fet figures gegants al terra, creat un rap i desxifrat enigmes. Ha estat un dia genial!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

ESO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

ESO Un cop més tornem amb son! Cansats i amb molta roba a la motxilla que no ens hem posat! Això sí, tenim més fotos a les càmeres que hores compartides a l’alberg: El Mirador .

Hi ha tantes històres per explicar que necessitem 275 revistes com a mínim per fer un esbòs! Potser unes quantes fotos ajudaran a imaginar-ne algunes d’elles!

Jugar, riure, relaxar-se i compartir. Felicitats a tots per haver-ho fet possible. I per qui vulgui més informació, ja ho sabeu els que hi erem us ho podem explicar. Fins aviat!

Equip de professors de colònies 2012

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

FP

CONFERÈNCIA PRODUCT MANAGER EUCERIN ESPANYA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

El passat dijous 26 de gener vam tenir el plaer de rebre a la nostra escola la Product Manager de la Multinacional alemanya Beiersdorfd que porta la marca EUCERIN Espanya, la Núria, acompanyada de la Product Manager que porta la marca Hansaplast, la Montse.

La conferència va tractar d’una breu presentació de 45 minuts principalment sobre EUCERIN, encara que també vam poder observar les diferents línies de negoci de Beiersdorf, entre les que es trobaven Hansaplast, La Prairie, NIVEA, entre d'altres.

Ens van oferir com a promoció el nou producte que ha llençat EUCERIN al mercat, AQUAPORIN: una crema hidratant, totalment innovadora i diferenciadora respecte de la dels seus competidors.

La presentació tenia com a objectiu il·lustrar de forma senzilla les funcions d'un/a bon/a Product Manager a un departament de màrqueting d’una gran empresa.

Per acabar, es va procedir amb l'inici del torn de preguntes de l'alumnat, que no van ser poques. Entre les quals destacaven: Com afronteu la crisi?

Com penseu deixar d'oferir promocions sense perdre la fidelització del client?

Heu variat les vostres estratègies de posicionament i diferenciació per la crisi?

Teniu la vostra pròpia xarxa logística?

Tot això en una hora, aproximadament. Esperem que tornin aviat!

GS Comercial i Marqueting

Visita a Optral El dia 8 de març els alumnes de 2n del Cicle Formatiu de Grau Mig d'Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques hem visitat les instal·lacions de l'empresa Optral, a Sant Iscle de Vallalta.

Durant la visita, hem conegut els fonaments físics de la transmissió per fibra òptica, el procés de fabricació dels sistemes de cablejat que incorporen fibra òptica i les diferents variants. També hem pogut conèixer el paper dels cablejats en el nou reglament de ICTs, i hem fet una sessió pràctica sobre com s'han de fer els connexionats de fibres, i els diferents sistemes i procediments per fer unions de fibres.

FP

GR 83: CAMÍ DEL NORD

El dijous 9 de febrer de 2012, els de Grau Mitjà d’Esports, vam anar a fer una caminada pel GR 83, també anomenat camí del Nord, ja que pràcticament tota l’estona es dirigeix cap el nord.

A les 9 del matí vam quedar a l’inici del GR a Mataró que està situat al passeig marítim.

Quan hi vam ser tots, ens vam fer una foto i tot seguit vàrem dividir-nos en quatre grups de sis persones i se’ns va lliurar un mapa de la ruta que havíem de fer: calia posar en pràctica els coneixements adquirits d’orientació i conducció de grups.

A l’inici, el primer grup va fer de guia i va ser aquest el que s’encarregava d’interpretar el mapa i seguir el camí. A l’arribar a un punt concret del recorregut, el segon grup va passar a fer de guia. I així, successivament els quatre grups van fer de guia tant a l’anada com a la tornada.

La intenció era arribar a la font del Mal Pas però per qüestions de temps no hi vam arribar; quan portàvem dues hores caminant vam parar a una esplanada, vam esmorzar i tot seguit vam emprendre el camí de tornada.

Durant la baixada, vam desviar-nos per veure l’ermita de Sant Martí de Mata i posteriorment ens vam aturar a la de Sant Miquel de Mata per a fer-nos una foto.

Berta Hosta GM CAFEM

ALTRES ACTIVITATS A més del GR-83, aquest segon trimestre també hem fet altres activitats lligades a les matèries de Conducció de Grups al Medi Natural, Conducció de Grups en Bicicleta, i Seguretat i Supervivència en Muntanya.

Aquestes van ser, anar a escalar al Rocòdrom dels Capgrossos, i anar al Circuit de BMX de Can Pilé a aprendre les tècniques bàsiques d’aquest esport.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

BATXILLERAT

ESMORZAR A NUTREXPA

La fàbrica de Cola Cao de Nutrexpa dóna l’oportunitat als alumnes d’Economia d’Empresa de visitar les seves instal·lacions.

Guiats per la Rosa Yabar, relacions públiques de l’empresa Nutrexpa, els alumnes de primer de batxillerat de l’optativa d’Economia d’Empresa van visitar els dies 9 i 10 de febrer la fàbrica de producció Nutrexpa. Abans, però, un vídeo ens va explicar els inicis del seu producte estrella, el Colacao. Després veiérem totes les àrees per les quals aquest producte passa fins arribar a l’embalatge. La gràcia era seguir tot el procés des de la preparació del producte, la creació de l’aliment, per continuar en la cadena de producció fins que el producte està preparat per a la seva venda. Finalment, a l’acabar la visita, ens van sorprendre amb un bon esmorzar farcit d’una gran varietat dels seus productes.

La professora de la matèria, l’Estel Paloma, i els seus alumnes han valorat aquesta sortida de manera positiva i esperen que es segueixi fent com ja s’ha fet fins ara.

Clàudia Rosalén i Alma Clarós

LA NOSTRA HISTÒRIA: LA BARCELONA DEL SEGLE XX Per conèixer millor la nostra història recent: la industrialització, els moviments obrers de principis de segle XX i molts altres fets rellevants, els alumnes de segon de batxillerat van fer una sortida a Barcelona per veure in situ el llocs que són significatius per entendre el nostre passat.

L'itinerari va començar al Paral·lel, a la plaça de l'antiga fàbrica de la Canadenca i va continuar pel barri del Raval, les Rambles, la plaça de St. Jaume i la de St. Felip, el barri Gòtic per acabar a la Plaça Catalunya. Aquesta sortida intentava desenvolupar el contingut de la matèria, des de la Restauració a la 2n república i la Guerra Civil i també mostrar a l'alumnat a través dels edificis i carrers la industrialització de Barcelona, la conflictivitat obrera sobretot al barri del Raval, la vida dels obrers i de la burgesia i els fets polítics principals de fa ara un segle.

El recorregut tenia catorze parades en llocs emblemàtics i a cadascun hi havia una explicació de continguts per part del professor i una lectura d'un text històric que hi feia referència al que s’estava veient i explicant en aquell moment.

La ruta va durar unes intenses i esgotadores tres hores que, malgrat tot, els alumnes de segon troben que és una activitat molt interessant i que ajuda a fixar uns coneixements històrics que d’altra manera serien difícils de memoritzar.

Naomi Esteve, Edgar Perez, Andrea Villaverde.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Els alumnes de periodisme de primer de batxillerat van tenir l’oportunitat, el divendres dia vint-i-quatre de febrer, de fer el seu propi programa radiofònic a Mataró Radio.

Van decidir, com es sol fer cada any, de presentar un magazine que van preparar durant les setmanes anteriors. Disposaven d’una hora per mostrar el seu esforç i la seva capacitat creativa. El programa es titulava “Pluja d’idees” i constava de cinc seccions: Un reportatge sobre el Senegal seguit d’una tertúlia d’ interessos adolescents, una crítica irònica i humorística cap als programes més polèmics de la televisió. Per finalitzar, van parlar uns minuts sobre curiositats esportives i van acabar amb les anomenades “Flaix preguntes ” en les quals recollien els moments més destacats del programa junt amb acudits i cançons que ells mateixos van proposar. L’experiència va ser tot un aprenentatge, i tot l’esforç que els alumnes hi van dedicar es va veure recompensat en la satisfacció d’haver realitzat el seu propi programa i que fos escoltat per persones alienes a l’escola que varen donar una bona crítica sobre el seu treball.

SI el voleu escoltat ho podeu fer a la pàgina web de Mataró-ràdio o al moodle de l’escola.

L’HORA DE GLÒRIA DELS FUTURS PERIODISTES DE L’ESCOLA

Carla Nigra i Elena Torrell

UNA VISITA DIFERENT A GIRONA Portàvem molts dies preguntant-nos quina ciutat ens tenia preparada en Manel per la nostra ruta artística quan ens va repartir les circulars: Girona havia estat l’escollida aquest any. La gran sorpresa va arribar quan ens va explicar que, per tal de fer la sortida diferent i acostar les arts i la tecnologia, faríem una prova amb dispositius mòbils que ens servirien de mapes i qüestionari.

Així que amb un bolígraf i poca cosa més a la bossa, el divendres 23 de març, tots els alumnes de batxillerat que fem història de l’art ens vam dirigir cap a la capital gironina, mentre en Manel ens donava la segona sorpresa de la sortida: com que l’activitat era innovadora a Catalunya, TV3 també hi seria. Allà ens hi esperaven els organitzadors del QuestinSitu de la UPF i ens van fer dividir en els grups prèviament formats, donant-nos després una sèrie de dispositius que a partir d’aquell moment es convertirien en la nostra guia principal durant la sortida. Després d’alguns problemes amb la connexió i la cobertura, les gairebé cent preguntes van anar apareixent a la pantalla quan ens trobàvem en el lloc adequat, totes relacionades amb les curiositats de la ciutat i, com no podia ser menys, elements d’història de l’art que ja havíem estudiat a classe. Al migdia, després d’haver allargat una mica la nostra gimcana geolocalitzada, ens vam trobar tots a les escales de la Catedral on ens vam acomiadar dels nostres col·laboradors de l’UPF i vam tornar cap a Mataró, cansats però contents d’haver viscut la innovadora experiència que ens havia fet conèixer una mica més la ciutat, repassar la matèria estudiada a classe, acostar-nos a les noves tecnologies i, per descomptat, passar una bona estona amb els companys.

VIATGE A MUNIC

Dins de les activitats que faig amb els alumnes d'Economia d'Empresa per poder afrontar el projecte que han de desenvolupar en el tercer trimestre se'm va acudir de portar algun emprenedor mediàtic; per què no provar-ho amb el Pau Garcia-Milà? El "no" sempre el tens, per tant, has d'intentar anar a buscar el "sí". Em vaig posar en contacte amb EyeOs "et voilà!", ahir, dimecres dia 22 de febrer, puntualment a 3/4 d'11 estava a la porta de l'escola.

Al contrari del que sempre deien en el programa dels Dagoll Dagom, Oh Europa, "me l'imaginava més gran", vaig pensar: "Què alt que és el Pau!" (jo medeixo metro 59!!!!) Ens varem saludar i el vaig posar en antecedents: alumnes de segon de Bat i el projecte d'empresa del 3r trimeste.

Varem començar, com és habitual, amb una petita presentació del Pau, i després ell va engegar: amb 24 anys, davant d'uns 60 alumnes, sense PowerPoints i sense xarxa a sota!

Puc dir que des del minut 1 va enganxar els alumnes, i per experiència professional, això no passa mai amb joves d'aquestes edats. Els va explicar la seva experiència amb molta humilitat però amb molta intensitat, fent èmfasi en aquells valors que, sovint els adults, no sabem veure en els joves: esforç, constància, perseverança i implicació. Va destacar que el treball en equip, fa molta més força, però ha de ser un equip de persones implicades amb el projecte, amb tota la grandesa de la paraula implicació. I també va fer molt d'èmfasi en un altre aspecte molt important: els projectes te'ls has de creure i hi has de posar molta passió, sinó és impossible tirar-los endavant (malgrat això no sempre prosperen, òbviament!).

Personalment, em va fascinar la capacitat comunicativa, quina enveja més sana! Costa de trobar un "nano" de 24 anys que parli amb aquesta seguretat, però és que aquesta seguretat ja la tenia, possiblement de manera innata, i algú se'n va adonar?

Només cal veure'l en la ponència que va fer en el davant de l'Auditori de Girona, en presència d'unes 1000 persones i dels Prínceps d'Espanya.

No sé el perquè però cada vegada que m'aproximo més als emprenedors (de totes les edats) observo que habitualment han estat alumnes que han passat desapercebuts per les nostres aules, vull dir amb els barems clàssics que utilitzem (bon estudiant,...), i que habitualment confirmen que s'han avorrit molt (Ken Robinson tindrà raó?). Caldria fer un estudi més profunt sobre el tema, i en cas que es confirmés potser convindria prendre'n nota . Però encara diria més, l'altre dia sortia a Mestres en Manel Esteller, científic reconegut a nivell internacional, que també confirmava la seva normalitat en les notes de l'escola.

No som capaços de detectar el talent? A mi em fa reflexionar...

Bé, tornant al Pau, hi ha una alumna que al final de la xerrada va resumir molt bé el que estava passant en aquella sala. El Pau, quan va acabar la seva intervenció, va donar per obert un torn de preguntes, i quan ja semblava que ningú volia preguntar res més, el Pau la va assenyalar a ella, i allò que fan els alumnes, primer es va girar i després se'n va adonar que l'estava assenyalant a ella. El Pau comenta: Vols fer alguna pregunta? I la noia respon: "És que estic flipant des que ha començat la xerrada!".

Puc constatar que els alumnes van sortir amb unes ganes immenses de començar el pla d'empresa (també puc constatar que això mai m'havia passat!) i sobretot fer-ho amb empenta i treballant per un projecte que els servís per alguna cosa, per a un futur immediat; això sí, sense deixar d'estudiar!!!!!

No sé el futur del Pau, ni tampoc el meu, però els seus objectius a la vida són molt simples: poder viure sol, independent i poder treballar; i ho està aconseguint! Ànims Pau amb tots els projectes que tens!

Estel Paloma

OBRINT FRONTERES: EL VIATGE A MADRID DELS ARTÍSTICS L’objectiu era visitar la fira d’art contemporani ARCO i els diferents museus que hi ha a la capital d’Espanya com ja és tradició des de fa sis anys. Així començà el viatge el dimecres 14 de febrer pels alumnes de primer i segon de batxillerat artístic. Aquest cop, acompanyats pels professors d’àmbit artístic Ismael Cabezudo, Núria Alberch i la responsable de la mediateca de l’escola, Marta Quadrada.

Durant l’estada els alumnes van visitar el Museo del Prado, el Reina Sofía i Museu Tyssen, el més esperat de tot, ARCO: la fira d’art modern i comercial de nivell internacional.

Durant el primer matí a Madrid van poder gaudir de les obres del Prado, principalment Las Meninas de Velázquez, on també van disposar de temps per recrear-les. Aquella mateixa tarda, es van dirigir al museu Reina Sofía per veure les famoses i importants obres de Picasso, la gran joia és El Guernica. L’endemà tocà el Museu Tyssen per tenir una visió general de tota la història de l’art. Unes hores més tard i per últim, els estudiants es van encaminar al mercat d’ARCO. Va ser un dels moments més curiosos i divertits pel fet de veure els artistes a les seves paradetes d’art, “venent” i explicant el seu art al públic, és una aproximació artistacomprador única al món.

Segons han explicat els dos grups artístics, tant de primer com de segon, ha estat una experiència realment bona perquè han tingut l’oportunitat de connectar entre ells i intercanviar les seves inquietuds artístiques, tot i que troben que va mancar temps de lleure per fer turisme. Per part dels professors, l’opinió no canvia respecte la del seu alumnat, creuen que ha estat molt satisfactori per a tots ells sobretot pel bon comportament i el bon companyerisme que va regnar durant tot el viatge. “Valoro molt positivament fer classe fora de quatre parets i poder estudiar una obra veient-la en directe i no pas en una diapositiva” ha dit Ismael Cabezudo i ens quedem amb les seves paraules.

Laura Frau i Marina Llorca

CRESA: LA RECERCA ANIMAL La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ofereix la possibilitat de visitar i veure com funciona un laboratori de recerca sobre la salut animal en un dels seus centres d’investigació, el CRESA. Així és com cada any els alumnes de segon de Biologia els fan una visita per veure com es treballa en projectes de recerca i què els cal per poder acccerdir-hi i ser investigadors en el futur.

Paula Serra

BATXILLERAT

PAU GARCIA-MILÀ: IMPRESSIONANT!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Un any més ens trobem amb la campanya anti-drogues organitzada per l’equip de tutors de l’escola i la psicopedagoga, Maite Nuñez, amb la intenció de conscienciar els adolescents de la presència de les drogues en les seves vides. Aquesta campanya començà amb unes enquestes individuals i anònimes per valorar i saber com són de presents en els adolescents les drogues. A les classes de tutoria es van passar uns vídeos per veure els problemes que comporta l’ús i l’abús de les drogues. També s’organitzaren dues xerrades, una més tècnica amb el Dr. Balanzó, i una altra més pràctica amb l’assistent social Eva López.

Durant tota la campanya anti-drogues, no només s’han tractat els efectes a curt termini, sinó que també els efectes provocats a la llarga. L’objectiu de totes les activitats era conscienciar-nos de tots els problemes que comporta l’adicció a les drogues i creiem que això s’ha aconseguit en escreix. És per això que aquesta campanya, potser, aniria bé començar-la a finals de l’ESO, per evitat perills en el futur.

Valentina Borrego

TREBALLEM LA SOLIDARITAT Dins dels projectes tranversals de l’escola, hi la d’educar en la solidadritat i la comprensió del nostre entorn.

La primera activitat a nivell escolar van ser les XVI Jornades de Futbol Solidari que es van celebrar a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró els passats dies 17 i 18 de desembre organitzat pel grup d’Esplai Erol i Mou-te. Any rere any es convida als nens i nenes de l’escola a formar un equip de futbol amb una aportació mínima de 5 euros i, si es vol, hi ha la possibilitat de cercar un patrocinador que els subvencioni. Aquesta activitat organitzada conjuntament amb l’associació d’amics del Senegal va tenir molt d’èxit, ja que es van recaptar més de nou mil euros, que es destinaran al projecte de rehabilitar l'Escola de Sainte Thérese de Sokone, al Senegal.

Entre totes les aportacions s’han recollit un total de 10.268,61¤.

La segona ha estat durant el més de febrer i s’ha dut a terme cada dijous, és l’entrepà solidari. Aquest any els alumnes s’han lliurat a la solidaritat comprant cada setmana un entrepà i el nombre de compradors ha resultat ser exitós. Es calcula que la mitjana de cada classe és que 10 de cada 30 alumnes, aproximadament, que s’han apuntat a les llistes per comprar l’entrepà. Aquest any s’ha incorporat un nou entrepà: el de truita, que ha estat tot un èxit!, i els “clàssics”: nocilla, formatge, llonganissa o pernil. Sembla que ha estat un gran èxit, tot i així, ens preguntem si hi ha prou solidaritat en una escola on aquests valors s’ensenyen des de ben petits i si els números marquen un 30%.

Víctor Ferran i Oriol Sànchez

VISITA AL TENOCAMPUS

MANIFEST DE SECUNDÀRIA

MANIFEST DE PRIMÀRIA Els alumnes i els mestres de primària i el personal no docent ens trobem avui, dilluns 30 de gener de 2012, a la Plaça Santa Anna perquè volem donar a conèixer el nostre compromís amb la Pau i la Justícia en aquesta celebració del dia Escolar per a la No-violència i la Pau. Aquest any també celebrem els 275 anys de la fundació de la nostra escola.

En aquest món on sovint hi ha violència, pobresa, guerres, discriminació de gènere i de raça, analfabetisme,... volem manifestar que : 1.Tant infants com adults tenim dret a no ser maltractats físicament ni psicològicament.

2.Tots els nens i nenes tenim dret a poder anar a l'escola, tenir aliments, ser atesos quan estem malalts i a ser estimats.

3. Homes i dones d'arreu del món hem de ser tractats iguals amb els mateixos drets, encara que visquem en països diferents.

4.Entre tots hem de construir un món on no hi hagi guerres, discriminació de races, de llengües i de gènere, començant per nosaltres mateixos des de casa, a l'escola i al carrer.

5.Com deia Gandhi: “ tingues cura del teu caràcter perquè forjarà el teu destí “. Si som solidaris amb la gent que ens envolta, aquests ho seran un altre dia amb nosaltres.

6.Totes les persones ens mereixem viure en aquest món en Pau i ho podem aconseguir sense violència i amb diàleg.

Nosaltres ens comprometem a treballar per un món millor començant per nosaltres mateixos: a casa amb la família, al carrer i a l’escola amb els amics i companys.

Aquest manifest és un homenatge a qui abans, com en Gandhi, o ara creiem que la paraula, la no violència, l’actitud poden canviar el món.

Ja fa dies que penso com s'ha de fer un manifest que ha de parlar de la Pau, d'un món millor... Però puc canviar el món amb quatre paraules? Podem?

Tu també has escrit alguna paraula en un mocador, has fet un nus i amb els dels teus companys de classe n’heu fet un reguitzell de totes mides, de tots colors que ara penjaran esperant que el vent s’emporti els desitjos. T'imagines que tot el que hem escrit es faci realitat?

No facis allò, ja has acabat això? Recull la roba, endreça l’habitació, no juguis, no corris pel passadís, baixa el volum de veu, no parlis amb la boca plena, no t’enfadis, no...T’imagines poder dir no? No a tot allò que no ens agrada.

Parar el temps i dir :” Així no vull el meu món, això no ho vull en el meu món, ni la guerra, ni la pobresa , ni tantes coses! No em fa feliç” Potser penses que aquest acte no serveix per res, però has escrit un desig...i si es compleix?, potser amb la teva frase fas somriure a algú...Potser , i només potser, aquest és el primer pas per canviar el món.

Has somrigut avui? Has desitjat un feliç dia a algú? Has dit t'estimo? Si no ho has fet encara: FES-HO!! Fes-ho sense pensar-t’ho. Somriu, estima i digues...digues a totes les persones que vulguis , a les que el cor t'ho demani i fins que el cor et digui prou: T'ESTIMO! Així faràs feliç la gent del teu voltant i aquest sí que és el primer pas per canviar el món.

No fa massa em van dir: “I et penses que pots canviar el món?”

Sí, ho penso i ho crec i altra gent abans també i vosaltres també ho hauríeu de pensar: “Som el futur”. “El món està a les vostres mans”, això diuen els grans. I és així, n’hem d’estar convençuts: Demostrem que la pau és possible i que el món, per ell sol, no canviarà. Ho hem de fer entre tots!

Ari Clavell Escola Pia Santa Anna

MANIFEST DELS ALUMNES DEL TORRENT

VOLEM UN MÓN ON POGUEM POGUEM AJUDAR A TOHOM.

ESTAR CONTENTS I TRANQUILS I ON

ELS NENS I LES NENES DEL TORRENT HEM PENSAT QUE VOLEM UN MÓN ON COMPARTIR PETONS, ABRAÇADES, JOCS, AMICS, SOMRIURES.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

MEDIATECA

El Passat 10 de febrer, l'Aurora, animadora lectora de l'editorial Oxford, va venir a l'escola a fer una activitat per als alumnes de 2n d'ESO sobre el llibre Operación Beowulf, dins la matèria de Castellà.

OPERACIÓN BEOWULF

Amb motiu de lectura que vam fer del llibre Operación Beowulf , una noia de la mateixa editorial ens va venir a fer una xerrada sobre aquest per poder entendre'l millor i resoldre els dubtes que teníem.

Després de comentar la novel·la, aquesta noia ens va ensenyar un llibre, titulat 500 punts negres, que tractava sobre el gust per la lectura i que ens ensenyava a pensar i a reflexionar sobre el que havíem llegit.

En grups, vam haver de fer una activitat que consistia en ordenar unes paraules relacionades amb els diferents temes tractats al llibre , els quals havíem de col·locar per ordre de preferència de més a menys importants.

Posteriorment, els vam comentar amb la classe i vam poder raonar i pensar realment el que hi havia amagat darrera del llibre.

Finalment, l'Aurora ens va explicar l'última activitat en la qual havíem de fer uns dibuixos sobre com seria el cartell d'aquest llibre si s'estrenés al cinema , però malauradament no ens va donar temps d'acabar-la.

La valoració que fem és positiva, va ser una xerrada interessant, que ens va fer pensar pensar molt sobre el que hi havia amagat darrere d'aquest llibre . Esperem que es repeteixi aquesta experiència amb altres llibres els propers anys .

El pasado viernes 17 de febrero los alumnos de segundo de la ESO tuvimos el placer de contar con dos colaboradores de la editorial Oxford. Desde el ámbito de lengua castellana nos ayudaron a comprender mejor el libro de lectura del segundo trimestre, Operación Beowulf de Eloy M. Cebrián.

Empezamos la clase presentando nuestras dudas acerca del libro y expresando nuestras opiniones: qué nos había parecido, qué parte nos había gustado más, qué puntuación le daríamos y por qué... La editora nos incitó a reflexionar a partir de preguntas que nos planteó para poder disfrutar del libro una vez acabado. Después, con un libro que sirvió de referencia, continuó formulando preguntas y reflexiones y dejó embelesados a la gran mayoría de alumnos que escucharon con atención las palabras de la editora y se creó en el aula un silencio absoluto por parte de los estudiantes.

Nos dijo que un libro es una puerta abierta, que un libro es diferente según la persona que lo lea, que un libro se puede ver de muchas maneras...

Después de escuchar pasamos a la acción realizando dos actividades que la mayoría encontramos muy interesantes. Hicimos grupos y ella nos repartió tarjetas plastificadas en las que se leían diferentes temas que aparecían en el libro. Nos dejó un tiempo para ordenarlas según la importancia que pensábamos que tenían en el libro. Las diferentes respuestas demostraron lo que antes ella nos había explicado, que el libro había sido diferente para cada persona. Las palabras eran cultura, guerra, tiempo..., temas que daban mucho que hablar aunque no tuvimos el tiempo suficiente para expresar todo lo que pensábamos.

Para acabar las actividades, nos repartió otras tarjetas con varias imágenes publicitarias de películas e imágenes de temas relacionados con el libro. Por un momento nos hizo imaginar que éramos publicistas y que teníamos que diseñar la imagen de la futura película del libro Operación Beowulf. Cada grupo colocó los personajes a su gusto, decidió cuál sería el fondo... Aunque no nos dio tiempo de acabar la actividad, ésta gustó a la mayoría.

En general, las opiniones sobre la actividad fueron variadas aunque a la mayoría de mis compañeros les pareció interesante, útil y divertida. Por otra parte hay gente que opina que se hubiera necesitado más tiempo; aunque, por lo general, la actividad gustó mucho.

Gemma Rodon Casarramona Ester Anglada Serra

Alejandro González 2.º ESO E

OPERACIÓN BEOWULF 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

CLASSES DE JUDO A 6È PRIMÀRIA 2012 Fer aquestes classes a 6è sempre és una experiència interessant i que fins i tot espero amb candeletes any rere any, més si afegim la història que porta al darrere. Per una banda sóc exalumne d’aquesta escola i gràcies al club de judo hi segueixo vinculat. D’altra banda la mateixa Blanca va ser professora meva d’Educació Física en els meus primers anys en aquesta casa, i el primer any que vam fer aquestes classes especials recordo a un jove Jordi fent les seves pràctiques sota l’atenta mirada d’en Xavier.

A l’actualitat poder aportar el meu granet de sorra al programa d’educació física de primària per tal que els nens tinguin un contacte tan proper amb aquest esport m’omple de satisfacció i suposa un repte com a docent, sobretot quan aconsegueixo trencar estereotips erronis que pesen sobre aquest art marcial.

No és el mateix programar unes classes en el context d’una extraescolar, que muntar unes sessions similars a seminaris d’especialització.

L’experiència la percebo segons els comentaris i les sensacions com a positiva per a totes bandes: alumnes, professors i el propi monitor.

El meu paper és secundari i només cobra sentit en el moment que forma part d’un programa creat i dirigit per mestres que valoren la qualitat i la diversitat. Factors que a vegades no es valoren prou, ja que es donen per fets. Però si miréssim fora de les nostres portes, veuríem que no són gaire habituals.

Euclides Bedia