Revista de l'Escola Pia de Mataró n.84

n. 84 novembre 19

revista de l’Escola Pia de Mataró

T

A

R

D

O

R

2

EDITORIAL

Un curs acaba i quasi sense adonar-nos comença un altre.

Ja tenim aquí el 2019/20 amb tota la seva intensitat i l’escola està més viva que mai. La nostra revista intenta recollir algunes de les coses que passen en el dia a dia, les altres les hem anat compartint per la resta de canals de comunicació de l’escola.

En aquest número el nostre monogràfic tracta sobre la filosofia a l’escola. Ens agrada la filosofia i pensar que el nostre alumnat i els nostres fills dediquen un temps de l’escola a parar i reflexionar sobre el món, les relacions i les persones, una aposta d’escola que ha d’anar a més.

Potenciar la capacitat d’anàlisi, la metacognició, les rutines de pensament, els valors i l’esperit crític són habilitats i competències de vital importància pel present i pel futur dels nostres alumnes.

La nostra escola sempre ha treballat per aquestes habilitats de manera general i transversal. Tot i això, cal un treball sistemàtic per anar assentant aquestes capacitats en l’alumnat. Aquesta és la proposta del programa de filosofia 3/18 que apliquem a l’etapa de primària i que enllaça amb les disciplines de diferents àmbits, especialment el social, a la secundària. Un projecte que, conjuntament amb l’educació emocional, l’emprenedoria social i les habilitats comunicatives, suposa una aposta d’escola per les conegudes com a soft skills que són i seran claus en la formació dels nostres nens i nenes.

En aquest sentit, a inicis d’aquest octubre, en el marc de la trobada South Summit (enligthED), diversos professors i professionals de tot el món feien èmfasi en la importància de la formació global i transversal. Un dels aspectes més referenciat per la majoria d’aquests especialistes era, precisament, la necessitat de potenciar l’esperit crític i la capacitat d’anàlisi de la realitat per tal de poder gestionar la complexitat del nostre temps.

Les màquines faran moltes de les tasques que avui fem els humans, especialment aquelles que es poden automatitzar.

La intel·ligència artificial ha de canviar la nostra societat de manera molt profunda en el futur més proper, però les màquines no podran substituir aquells aspectes que realment ens fan humans, allò que ens fa persones. Totes les habilitats i competències més humanes seran la clau de la formació de les pròximes dècades.

Així doncs, esperem que la revista que teniu davant us agradi i el nostre monogràfic us inspiri i us permeti conèixer més profundament la feina que fem amb tanta il·lusió cada dia.

Bon curs!

Toni Aguilar Vidal Director 3

4

LA FILOSOFIA

En el seu petit tractat intitulat Elogi de l'ombra l'escriptor japonès Junichiro Tanizaki defensa que una de les diferències cabdals entre orient i occident rau en l'ús de les ombres i les llums. Imaginem, per exemple, l'arquitectura d'un temple budista; els elements ornamentals i cultuals revelen la seva veritable bellesa quan la correcte dosi de tenebra els embolcalla i, com petits avatars lacats de silenci, ens retrotreuen a la meditació.

La vida és dolor i estàs en el samsara, diu la primera noble veritat de Buda. Fes silenci!

Podríem dir, jugant amb una altra tradició, pràcticament desconeguda per les generacions contemporànies, que encimbella l'oïda com el sentit més pregon: Qui tingui orelles que escolti! La sensibilitat occidental, per altra banda, relaciona la claror i la llum amb l'enteniment i la comprensió. Això ho saben molt bé els professors de matemàtiques quan, després d'explicar per enèsima vegada el mateix problema, sospiren corsecats: “Que no ho veieu!” El sentit occidental per antonomàsia és la visió.

El predomini gairebé absolut de la cultura escrita i visual, aquesta herència provinent del Nil, en detriment de la transmissió oral, és un bon exemple. Això té efectes catastròfics doncs les paraules s'escolten, no es llegeixen... Anant encara més lluny, parlem de la visió científica del món, de la visió religiosa del món, de la visió política del món, etc. El món és quelcom que es veu però sempre a través d'un prisma, d'una teoria, d'unes ulleres.

Servidor, per cert, és miop professional (i vocacional) i potser per això em vaig fer professor de filosofia. Amb tot, el quefer filosòfic no consisteix a facilitar una visió del món més diàfana sinó en sotmetre-la a crítica; la filosofia esporga les visions del món. Aquesta tasca, a nivell pedagògic, implica a grans trets dos moments, a saber: (A) Esdevenir conscients de la precarietat del món i (B) Esdevenir conscients que aquesta precarietat és el motor del nostre actuar. La primera tasca és socràtica, maièutica. Les preguntes agosarades, introduïdes en la

dialèctica moderna que anomenem debat, no només acaben amb l'esterilitat intel·lectual produïda pel sentiment de seguretat, fonamentat en un realisme ingenu, sinó que ens causen el vertigen connatural al naixement de la filosofia quan, tot arribant a punt de paroxisme, reconeixem que la precarietat del coneixement del món és, també, la precarietat del món de la vida.

Agafeu aire que ve el tàvec d'Atenes! La set de respostes que apaivaguin aquest sentiment de precarietat és el motor existencial, i no només competencial, de les lectures que fem amb els alumnes. Necessitem la filosofia per esdevenir ciutadans crítics, per integrar coneixements diversos, per interpel·lar l'ordre existent però, sobretot, la necessitem per desenvolupar accions solidàries amb una vida que és, en essència, precària.

No estem parlant, doncs, d'un coneixement de pissarra, sinó d'una actitud que neix del sentiment de insatisfacció amb el coneixement rebut. Aquesta reflexió enllaça amb la segona tasca, de caire ètic, a saber: reconèixer el primat de la raó pràctica. Tot el que fem, fins i tot pensar, és una acció. "En el principi era l'acció!" exclama Goethe en el seu Faust parafrasejant el primer versicle del pròleg de l'Evangeli de Sant Joan. En l'acció xifrem el nostre (re)coneixement del món.

En aquest sentit, em pregunto sovint: Les nostres accions són solidàries amb la precarietat inherent del món de la vida? Em temo que aquí topem amb un dels esculls més letals, com diu el filòsof i teòleg Raimon Panikkar, de la nostra tradició, a saber: El divorci entre el coneixement i l'amor. La causa del divorci es diu seguretat, que és un eufemisme per parlar de por a la vida.

Pot una visió del món que cerca seguretat valorar la filosofia que és el corcó que sempre ens recorda que viure és viure en la indigència? Si la resposta és negativa... Què hem de fer els professors de filosofia? Buda calla embolcallat de foscor, en el desert ressonen paraules llunyanes, les iridescències del crepuscle ens neguen els ulls i nosaltres repetim el mantra... Qui tingui orelles que escolti!

Joan Manel Garcia. Professor de filosofia de batxillerat 5

LA FILOSOFIA A 2N DE PRIMÀRIA La Filosofia del Cicle Inicial gira al voltant d’un follet molt curiós, en Pèbili. Viu en un Casalot vell, on hi ha un estudiant rellogat a les golfes. A través d’ell descobreix la passió per la lectura.

La filosofia, normalment es comença creant un ambient diferent , una manera de fer especial per tal de distingir-la de la resta de matèries. Podem fer-la a la classe, al pati... Els alumnes i la mestra s’asseuen en rotllana, per facilitar la comunicació. Comencem recordant la sessió anterior i la lectura d’algun capítol del conte, aquesta dóna peu a una sèrie de reflexions, activitats o recerques.

Tothom pot parlar obertament, tot seguint unes pautes, d’aquesta manera descobreixen altres maneres de pensar, aprenen a respectar-se i a sentir-se escoltats.

Finalment per tancar la sessió, fem alguna proposta per la propera i fem una valoració.

6

LA FILOSOFIA

FEM FILOSOFIA A 3r Ens està agradant molt el llibre de kio i Gus perquè et fa pensar molt. I això és la filosofia, pensar i parlar entre tots de qüestions que no ens hauríem plantejat mai. Ens agrada molt que en Kio sempre faci preguntes.

Tenim una llibreta, la llibreta de filosofia, on anem prenent nota del que parlem, i ens ajuda a recordar l’episodi de la setmana anterior.

Cada vegada descobrim nous personatges, a més a més d’en Kio i la Gus, que són els protagonistes. En el capítol 2, vam descobrir que la Gus era cega. I per entendre més els cecs, vam veure la pel·lícula Inside Out. En vam parlar molt. També coneixem la Suki, germana d’en Kio, el pare d’en Kio, i la mare de la Gus, que es deia Esperança. I sobretot l’avi d’en Kio. Va ser molt interessant l’episodi on explica que l’avi d’en Kio havia estat mariner, i que va caure d’una barca i que una balena li va salvar la vida. Vam parlar bastant sobre aquest episodi.

Sabem que en Kio i la Gus són molt amics, i que en Kio l’ajuda sempre. Li va ensenyar a fer argila, li va explicar com eren els colors, i així altres coses.

Estem llegint capítols i capítols, episodis i episodis, i no podem parar de llegir.

7

LA FILOSOFIA

ADMIRANT EL MÓN

La història de Kio i Gus ens ha ensenyat a veure l’entorn de moltes maneres. Aquesta última sessió hem pensat sobre la paraula “casa”. Hem argumentat preguntes com ara: hi ha llocs al món on els nens tenen cases però no tenen escoles?, Casa teva és allà on, quan hi arribes, t’han d’acollir. Hi estàs d’acord?

Quines raons tenim els humans per fer-nos cases? Hem exposat les nostres idees. Després hem escoltat la cançó d’en Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol. Les coses haurien de ser tal com són?

Els i les de Quart

8

XXXI JORNADA PEDAGÒGICA nentatge Servei, com “el treball per projectes que aborda problemes reals per aportar solucions concretes”. Tapia ha explicat que “l’Aprenentatge Servei ha de ser solidari, comptar amb el protagonisme actiu dels alumnes i que els continguts d’aprenentatge estiguin articulats amb l’activitat solidària”.

Tapia considera que la comunitat educativa ha de ser més permeable al seu entorn i a la societat i ha ressaltat l’Aprenentatge Servei com una pedagogia molt adequada al segle XXI, ja que permet resoldre problemes, treballar en equip, la comunicació, la creativitat, l’emprenedoria i contribueix al desenvolupament local sostenible, la competència per a la participació ciutadana i enfortiment de l’autoestima, entre altres valors. La ponent també ha demanat als docents més reflexió sobre les qüestions socials, ambientals i polítiques i el vincle que té amb la comunitat.

A l’inici de la Jornada, la directora de l’Escola Pia de Calella, Marisa Romero, ha destacat que “aprendre és important, però encara ho és més que els nostres alumnes transformin el seu entorn immediat”. La regidora d’Educació de l’Ajuntament de Calella, Núria Parella, en el seu darrer acte oficial en el càrrec, ha agraït a l’Escola Pia de Calella “el seu esperit col·laborador i la bona feina feta”, ara que l’escola celebra els seus 200 anys a la ciutat. Antoni Burgaya, secretari de les Institucions Educatives de l’Escola Pia, ha agraït als mestres la feina feta i els ha animat a seguir educant els nens i nenes, especialment els que tenen més dificultats.

400 persones han participat a la XXXI Jornada Pedagògica a Calella L’Escola Pia de Calella ha acollit la Jornada dedicada a l’Aprenentatge Servei, un dels eixos clau del SUMMEM (25 de maig). Maria Nieves Tapia, referent mundial d’aquest àmbit, ha instat a la comunitat educativa a sortir de la seva zona de confort i a ser més permeables al seu entorn. Durant l’acte també s’han lliurat els premis Sant Josep de Calassanç a tres professionals de la Institució: Montserrat Pueyo, administradora de Terrassa; José Luis Rodríguez, cuiner de Balmes i Carme Baqué, orientadora de l’Escola Pia Sant Antoni.

Maria Nieves Tapia, Coordinadora del Programa Nacional d’Educació Solidària del Ministerio de Educación, Ciencia y Tecnología de la República Argentina, ha compartit amb els assistents la importància de l’Apre-

Una alumna d’Escola Pia Vilanova dissenya la carpeta del curs 2019/20 Cada curs, l’alumnat d’Escola Pia de Catalunya llueix la mateixa carpeta. Des de P3 a Batxillerat i Cicles Formatius, tots i totes porten el mateix disseny. El curs 2019-2020, prop de 20.000 alumnes, per primer cop, lluiran la que ha dissenyat una companya seva, l’Anna Inocencio, de 3r d’ESO d’Escola Pia Vilanova.

Enguany, s’ha obert un procés participatiu i innovador en què els mateixos alumnes han presentat propostes de manera voluntària. Se n’han recollit 62! Un jurat professional ha escollit cinc finalistes. Durant un mes, delegats i delegades van passar per totes les classes per recollir el vot de tots els seus companys i companyes: l’alumnat de totes les nostres escoles va votar i escollir el disseny guanyador que ha estat el de l’Anna.

LA CARPETA

9

Durant aquest curs, des de l’AMPA hem anat treballant des de les diferents comissions per poder col·laborar amb l’escola en tot allò que se’ns demana: comissió d’horaris, menjador, ...

AMPA: SEGUIM SUMANT!

L’escola obre el menjador als pares!

Enguany hem donat suport a una nova proposta de l’escola, obrir el menjador dels nostres fills als pares i mares! Des de l’AMPA hem estat presents a les jornades de portes obertes del menjador de Santa Anna Centre, proposta que s’ha rebut molt positivament. Des de l’AMPA agraïm aquesta iniciativa, tant pels pares que ja deixem regularment als nostres fills als menjadors de l’escola, com per l’oportunitat per aquells que poguessin estar interessats.

Taller de salut i benestar 2019 per a famílies i alumnes Un any més, volem agrair a l'AMPA, que és qui ens ha donat l'oportunitat de compartir el Taller de Salut i Benestar amb les famílies de l'escola. Ha estat una experiència molt positiva, tant pels pares que han vingut sols, com els que han compartit el taller amb els seus fills i filles.

Durant les quatre sessions del taller hem utilitzat tècniques, jocs, meditació i relaxació amb l’objectiu d’aprendre la importància que té saber parar el ritme del dia a dia i connectar amb nosaltres mateixos i amb les persones que estimem.

Enquesta anual AMPA recollida d’idees Des de l’associació, creiem que és essencial conèixer l’opinió de tots els pares i mares de l’escola. És per això que com als darrers anys, vàrem realitzar l’enquesta anual de recollida d’idees mitjançant la qual ens proposeu quines millores/idees creieu que l’AMPA ha de donar suport. Des d’aquí us agraïm la vostra col·laboració, que cada any és més elevada. Això ens fa sentir, per una banda, suportats, i per l’altra, que cada cop la implicació de les famílies envers la relació amb l’escola va en augment.

Carmen i Nelson. Responsables del taller

Xerrades i cursos Durant aquest any escolar des de l’AMPA hem volgut mantenir el Taller de Salut i Benestar, que els darrers anys hem anat programant amb èxit. Creiem que tenir cura d’un mateix, aconseguir trobar estones per un mateix és bàsic i necessari per poder fer front al dia a dia, tant de pares i mares com de qualsevol persona.

D’altra banda, aquest any hem iniciat una nova proposta amb la xerrada d’Educant en Positiu que vàrem organitzar amb la Judit Teixidor. La xerrada ens va ajudar a fer una primera aproximació a què és l’educació en positiu, i donar-nos unes primeres eines i propostes per poder-ho aplicar al dia a dia amb els nostres fills i filles. La xerrada va ser tot un èxit. Des d’aquí us agraïm la vostra assistència!

Reunions entre AMPAs Aquest curs també hem iniciat reunions regulars amb altres AMPES d’escoles concertades de la zona centre. L’objectiu és posar en comú problemes i/o inquietuds per veure si ens podem ajudar donant idees entre nosaltres.

Pares i mares de l’escola: recordeu que esperem els vostres comentaris/propostes Des de l’Associació us recordem als pares i mares de l’escola que els membres de l’Associació estem al vostre servei per recollir en qualsevol moment les vostres iniciatives i comentaris, així com posar en marxa propostes de millora que ens arribin per part vostra.

Us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de la nova pàgina web de l’escola (apartat Amics /AMPA), o amb qualsevol de nosaltres directament.

10

COLLA GEGANTERA Benvolgudes famílies, Vull començar aquest article donant les gràcies al nostre excap de colla, Lluís Montasell, per la feina feta durant aquest temps i a la seva dona, Ida Castellsaguer, per la seva ajuda en la gestió.

Ser cap de colla et dona la responsabilitat de mantenir viva una colla gegantera que té com a objectiu la il·lusió, fer gaudir tota la canalla i representar l’escola en les sortides on estem convidats. Per això, també vull donar les gràcies a tots els components de la colla que fan possible les cercaviles, com la de Sant Jordi, viscuda el 23 d’abril.

Els portants són imprescindibles en tota colla gegantera. No només aixequen la geganta Anna o el gegantó pare Joan, sinó que també els fan ballar pels carrers de Mataró. Els nens i nenes s’ho passen molt bé portant els nans Toti i Wally. És com un joc on gaudeixen i alhora contribueixen a la cultura.

La gran majoria dels músics han après des de zero i en un temps rècord gràcies a les seves ganes de fer sonar els instruments i al nostre professor de música Àlex Rojas.

Gràcies a la paciència i decisió de les mares i pares que cuiden dels més petits en les cercaviles i ajuden als nans, darrere dels músics està tot organitzat.

Però, la colla gegantera de l’escola no està tancada a ningú.

Al contrari, està oberta per a qualsevol família que vulgui formar part i viure una nova experiència. Si esteu interessats a viure les cercaviles com a part activa, apunteu-vos-hi. El nostre correu electrònic és: collagegantaanna@gmail.com Si voleu estar informats de totes les nostres sortides, podeu trobar-nos a Instagram i Facebook.

Vanessa Roca. Cap de Colla de la Colla Gegantera Sta. Anna

11

COMUNITAT FAMILIAR Un espai familiar per a apropar-se a l'Evangeli: comunitat familiar cristiana (CFX) Aquest curs hem iniciat un espai de trobada de famílies amb la finalitat d'apropar-nos junts a l'Evangeli. La convicció és que la persona de Jesús pot ser, encara avui, una referència molt vàlida per orientar la nostra vida.

Ens hem reunit cinc vegades al llarg del curs. Iniciem cada trobada amb una senzilla representació teatral d'algun fragment de l'Evangeli. Els guions els obtenim de l'obra: Un tal Jesús, dels germans María i José Ignacio López Vigil. Amb un toc d'humor i un bon coneixement del context de la Palestina del segle I dC., aquests autors posen en forma de diàleg molts fragments de l'Evangeli, de manera que ajuden a captar-ne el sentit.

Seguidament, els infants per un costat i els pares per un altre, durant mitja hora, aprofundim en allò que entenem de l'Evangeli que hem llegit, tot mirant de contrastar-ho amb la mateixa vida. Procurem utilitzar metodologies dinàmiques, especialment en el cas dels nens.

A continuació, ens retrobem tots i acabem de celebrar l'Eucaristia.

Continuem la trobada amb joc compartit, grans i petits, i finalitzem la trobada amb un sopar a base de pa amb tomàquet. Tot plegat ens ajuda a entrar en relació, tot conformant un espai de comunitat.

Aquest curs, hem iniciat la CFX amb els nens i nenes de la catequesi de Primera Comunió i els seus pares i germans. El curs vinent, ens agradaria donar-hi continuïtat i obrir-ho a altres famílies que en puguin estar interessades.

Víctor Filella. Comunitat Familiar Cristiana

Cortines i tendals

Cortines i roba de casa des de 1976

12

P4 COMENÇA L’ITINERARI DE LES SANTES Els nens i nenes de P4 hem iniciat l’itinerari d’aprenentatge de les Santes de Mataró. Hem descobert les comparses, els elements característics de cadascuna d’elles, la música, els instruments, la llegenda d’en Robafaves, el nom de tots els nans amb un món de colors, hem anat a la vella verda per veure com es fa un gegant... També hem rebut la visita d’expertes en el tema, la Teresa i l’Anna, que ens han explicat curiositats i secrets dels nans. Els portadors dels nans són nens i nenes i és per això que hem tingut una gran idea: i si fem un ball de nans?

Ja compten els dies que falten! Qui sap qui de nosaltres formarà part d’aquesta tradició mataronina!

13

P3 ENS INICIEM AMB L’ITINERARI... LA GRANJA! Els de P3 hem fet l’Itinerari d’Aprenentatge: Com podem fer una granja? La nostra tasca era fer una maqueta per ajudar al granger a construir una granja pels seus animals.

Per fer la maqueta hem hagut d’investigar els espais on viuen els animals, què necessiten per viure,... i hem anat a fer una visita a la granja de Can Pou per poder comprovar tot allò que hem investigat.

Hem après a treballar amb parella i hem descobert que la feina és més fàcil quan ens podem ajudar mútuament.

Estem molt contents de les nostres maquetes!!

EDUCACIÓ EMOCIONAL A P5 A P5, hem portat a terme un programa d'educació emocional basat en el model del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica fundat al 1997) consolidat i reconegut com a grup de qualitat per la Generalitat de Catalunya.

Les competències emocionals que es treballen en aquest model s’estructuren en cinc grans competències o blocs i nosaltres hem estat treballant les tres primeres: -La consciència emocional, identificant 8 emocions: l’alegria, la por, la tristesa, l’amor, la ràbia, la vergonya, el fàstic i la gelosia. Ho hem fet a través d’activitats d’Aprenentatge Cooperatiu.

-La regulació emocional a partir de dos contes i una sessió sensorial a través de massatges.

-L'autoestima emocional amb la narració del conte Les fades ens parlen d'autoestima, i una proposta per treballar les qualitats i habilitats que ens fan ser únics.

Estem satisfetes del recorregut emocional que han pogut experimentar i de totes les reflexions posteriors que han verbalitzat.

14

COMENCEM EL CURS A INFANTIL A Infantil hem començat aquest curs amb moltes ganes. Tenim una porta nova i molt gran, oberta al barri, que convida a voler entrar i descobrir què s’hi fa dins. I nosaltres tenim la sort de poder-ho fer i ser partícips de tot el que s’hi viu.

A P3 encara estem adaptant-nos. Ens costa una mica perquè trobem a faltar la família, però tenim la sort que l’escola ens acull i ens abraça amb empatia. Ens proposen activitats que ens fan descobrir materials i també les nostres habilitats i capacitats! Tot l’equip de mestres ens acompanya per un camí real de confiança compartida entre família i escola.

A P4 ja som una mica més grans i ja ens coneixem. Hem fet votacions i hem triat el nom que ens identificarà durant aquest curs: som Els cavalls, Els taurons, Els peixos i Els dofins.

Tres classes tenim mestra nova i aquests primers dies estem fent dinàmiques de cohesió per crear lligams i xarxa entre tots.

P5 a més de ser els més grans de l’escola, hem estrenat aules. Entre nosaltres també ens hem de conèixer, ja que aquest any ens han barrejat i estem amb companys que, fins ara, potser només havíem vist al pati. Som Els coets, Els pirates, Els caramels i Les muntanyes!

Tots estem descobrint molts espais nous. Això de poder obrir les portes i poder estar amb els companys d’altres aules, tenir una sala fantàstica de joc simbòlic, la nostra Sweet home, les noves aules de música i anglès, disposar d’espai-temps per la creació artística en entorns de benestar, tenir un espai de contes on poder seure tranquil·lament, tornar a fer psico..., ens omple de vivències i aprenentatges de la manera més coherent i significativa.

Si voleu seguir sabent tot el que anem fent, no us perdeu tot el que anem penjant a les xarxes, perquè l’escola és alegria i és ben viva.

Equip de mestres d’Educació Infantil

15

ITINERARI D'APRENENTATGE: FEM UN VIATGE! El segon trimestre els alumnes de sisè van fer un Itinerari d'Aprenentatge sobre les diferents comunitats autònomes d'Espanya.

Van estar treballant, cercant molta informació i investigant. Fins i tot vam fer una sortida al Poble Espanyol. Per acabar l'itinerari, van realitzar un producte final que va consistir en un fulletó de viatge on van explicar el bo i millor de la Comunitat Autònoma espanyola que prèviament havíem escollit. La idea era preparar un viatge perquè els nostres tutors i la Cris el poguessin realitzar aquest estiu. Teníem 3000 euros de pressupost, entre 7 i 10 dies i també sabíem què li agradava a cadascun dels "profes" (ja que l'activitat de llançament ens varen preparar un vídeo molt divertit).

Us ensenyem unes imatges de com ha quedat, però us recomanem entrar al site de sisè que els podreu veure tots. I si us animeu, ja sabeu, Espanya MOLA! Els alumnes de 6è

16

SANG + COR = VIDA Itinerari d'Aprenentatge Tot va començar quan la Blanca i en Jordi ens van ensenyar a actuar davant d’una parada cardiorespiratòria. Un dia ens vam trobar tot 5è al pavelló amb el Jordi i la Blanca i ens van dir: Comenceu un nou tema d’I.A. (Itinerari d'aprenentatge) que es dirà: Cor + Sang = Vida.

Ens van proposar un repte: estudiar la sang i el cor (malalties, què és la sang…) i després fer una exposició a la porteria per ensenyar-ho a pares i familiars. Llavors vam acceptar el repte, per intentar-ho i ho estem aconseguint.

Ens van fer diferents preguntes, les vam investigar i les vam trobar. És molt interessant i divertit.

Delegats de 5è

ESQUEMES DE LA SANG Primer, ens vam asseure amb els grups SUMMEM i ens van assignar unes preguntes a cada membre de l’equip: la sang pot ser blava?, què és la sang?, els components de la sang i algunes malalties. Vam entrar al Site de 5è, vam buscar la informació que ens havia tocat, i la vam escriure en un full. Quan vam acabar, vam posar-ho en comú amb els membres de l’equip SUMMEM. Amb la informació que havíem trobat, vam fer un esquema sobre la sang. Quan el vam acabar vam fer una crítica constructiva sobre el esquemes dels altres equips. Al final vam posar en comú les crítiques amb tota la classe.

Delegats de 5è

17

PRIMÀRIA

18

Comencem un nou curs a Primària!

Encetem aquest curs amb molta il·lusió i nous projectes per endavant. Segur que estarà ple de bons moments i oportunitats per gaudir de l’amistat i descobrir a les persones que ens acompanyaran en aquest camí. Gaudim tots plegats dels bons moments! Aquí teniu un recull de fotos i selfies que ens hem fet aquests primers dies de curs.

Els de Primària fem pinya!!

19

Veient les necessitats actuals i les noves tendències pedagògiques, vam pensar que la millor manera de donar resposta, era capgirant la metodologia de treball. I així poder oferir un espai més obert, més respectuós amb els tempos de cadascú, més constructiu i no tan competitiu i més inclusiu.

Aquest nou model potencia aspectes del nostre estil metodològic com ara donar eines per afavorir alumnes crítics, reflexius, respectuosos i amb capacitat d’adaptar-se a nous espais, persones i maneres de fer.

Ara que ja han passat 9 mesos, com escola estem convençuts que aquest és el camí a seguir, ja que l’enriquiment és bidireccional.

Agraïm la confiança dipositada per part de les famílies.

LES TRITUTORIES A 1R

20

Ja feia anys que diversos companys i

AMB L’ESPECTACLE “A DE BROSSA” companyes, mestres de música de la ciutat, SANTA ANNA S’ESTRENA ens animaven a participar del projecte AL CANTÀNIA! Cantània, una cantata que anualment posa sobre l’escenari a desenes de milers d’alumnes de 5è de tot Catalunya i més enllà. Podíem, amb una hora de música a la setmana i cinc grups classe de 5è, assumir aquest repte? No les teníem totes...

Els nens i nenes de 5è hi han treballat des de l’hivern, les mestres de música ens hem anat formant i aprenent sobre la marxa i les tutores han estat un suport imprescindible; una odissea comunitària que, amb molt d’esforç, ens va conduir als dies 18 i 19 de maig, quan ens vam trobar amb diverses escoles de la ciutat al teatre Monumental per presentar la feina feta.

El teatre era ple de gom a gom. Els cors de Santa Anna es van barrejar amb la resta de veus i, sí, com si es tractés d’un miracle, tot va quadrar! Es respirava nerviosisme i emoció. Els versos dels poemes de Joan Brossa ens feien de coixí. Els seus poemes visuals i escènics, que durant tants mesos ens han encomanat curiositat, imaginació i creativitat, es perseguien amb música en directe i amb el protagonisme de dues cantants solistes que ens feien viatjar entre pàgines de la poesia. Una experiència que ens acompanyarà per sempre.

Helena Patricio

VELLS CONEGUTS I NOVES ACTIVITATS A 1r Com ja havíem fet el curs passat, aquest any els nens i nenes de primer ens hem endinsat en el repertori de la cantata “Musiquetes. Allà a Mataró hi havia un tramvia”, una desena de cançons tradicionals catalanes que ens han acompanyat gairebé tot el curs.

El 10 de maig els més petits de l’edifici de Plaça omplíem el teatre Monumental amb la il·lusió de ser-ne els protagonistes, juntament amb Músics de carrer, Marrameus, Avis Tomeus, Canigós, tramvies i d’altres escenaris de l’imaginari català. El grup La Coixinera ens feia de conductor i entre sorpreses, bromes i cançons vam poder ensenyar a les famílies un munt de cançons de casa nostra.

Uns dies després, vam reprendre les notes de la cançó “Allà a Mataró hi havia un tramvia” perquè una colla d’àvies de Casals de la ciutat ens van venir a veure i sabeu què ens van ensenyar? Un instrument que coneixíem ben poquet: les castanyoles. Si bé elles ens van fer el seu petit concert, vam tancar cantant i tocant plegats la cançó del tramvia. Va ser una experiència molt bonica tenir a les àvies a classe amb nosaltres i veure que, tot i la diferència d’edat, ens podem ensenyar moltes coses uns i altres.

Helena Patricio

Des de fa temps i durant el darrer matí del curs, els nens i nens de sisè LES DANSES URBANES ARRIBEN A 6è presentem a la resta de companys de Plaça un seguit de balls amb regust de comiat. Tothom sol pensar que aquests balls són fets des de música, però no és pas així, els fem nosaltres sols.

Ens ajuntem per classes, triem les músiques, les barregem, pensem els moviments i, apa-li, a escena. Aquest any esperem crear coreografies especialment maques perquè fa uns dies ens van visitar dos ballarins professionals de danses urbanes, el Guille Vidal i el Javier Casado, i van dedicar tot el matí a fer-nos saber d’on venien aquests moviments i les seves músiques.

Després vam haver de suar de valent per seguir-los el ritme, però ara tenim una bona colla de material per poder fer les nostres creacions. Esperem que les pugueu gaudir en uns dies.

Helena Patricio

21

SERVEI COMUNITARI A 4T D’ESO

Sembla mentida, però després de tant de temps dissenyant-ho, arriba el moment de fer la implantació del servei comunitari a 4t d’ESO. És un projecte que humanitza encara més els nostres alumnes i els fa més partícips dins la nostra societat. Crec fermament que els nostres nois i noies han de valorar que el seu rol com a ciutadans és vital i necessari.

Des de l’escola, hem estructurat un projecte ampli, divers i adequat als interessos dels alumnes de 4t d’ESO: crear una campanya de donació de sang, ajudar en la logística d’esdeveniments esportius amb objectius solidaris, estar a la primera línia d’entitats que tenen un projecte per ONG o fundacions i prendre part dels seus projectes, organitzar i decorar el nostre menjador d’escola. I, per últim, prendre part de l’equip d’una residència de la tercera edat on els nostres alumnes han ajudat, col·laborat i relacionat amb els seus usuaris.

Les valoracions dels docents, alumnes de 4t i les entitats que hi han col·laborat, han estat molt satisfactòries i estem contents i orgullosos del nostre projecte.

El curs vinent seguirem amb energia, ganes i deixant petjada dins la nostra societat.

Sergi Atienza. Coordinador de 4t d’SO

22

A finals del curs passat, els alumnes de 2n d'ESO de la nostra escola van gaudir d'un taller de percussió corporal a càrrec d'en Santi Serratosa, músic i pedagog especialitzat en aquest àmbit.

Al llarg de l'hora de l'activitat, cada alumne va poder endinsar-se en l'exploració del seu propi cos dels per tal de fer-ne un ús rítmic i musical. La programació d’aquesta interessant activitat va permetre a l’alumnat de la nostra escola veure una nova i diferent visió de la música i del seu ús de la que estem acostumats a percebre.

PERCUSSIÓ CORPORAL

Xavi Piñol. Professor de música

El curs passat, el Conjunt Instrumental - Orquestra de Mar de la nostra escola, es va desplaçar a Barcelona per realitzar el ja tradicional intercanvi musical amb l'Escola La Salle - Gràcia. La de Barcelona, és una escola molt musical, ja que té l'aprenentatge musical oficial integrat en el seu pla d'estudis escolar i, per aquest motiu, tot el seu alumnat estudia amb profunditat un instrument al llarg de les diferents etapes educatives.

Després d'un assaig preparatori, l'intercanvi musical va començar amb la interpretació de diferents peces per part de les orquestres d'alumnes de l'escola barcelonina.

Seguidament, el conjunt instrumental de la nostra escola va mostrar les seves habilitats musicals tot tocant un total de 4 partitures preparades al llarg dels darrers assajos.

L'activitat va finalitzar amb la interpretació conjunta del conegut Himne de l'Alegria per part dels gairebé 150 alumnes participants.

Aquesta és una activitat ja consolidada de la nostra orquestra, ja que aporta als alumnes participants un conjunt valors d'aprenentatge, participació i relació social a través de la música.

El curs vinent serà el torn de la nostra escola per tal de rebre els alumnes d’aquest intercanvi.

INTERCANVI LA SALLE

Xavi Piñol. Professor de música

MUSICAL PARTICIPATIU El passat mes de maig, els alumnes de 1r d'ESO de la nostra escola es van desplaçar a la Sala Barts de Barcelona per realitzar el concert final del Musical Participatiu, un projecte que els alumnes han treballat a l'aula de música durant el segon i part d'aquest últim trimestre.

Sota el nom de 1.000 raons per cantar, els alumnes han format part en la interpretació d'un musical amb música i representació teatral professional en directe. Al llarg de les sessions que hem dedicat a l'aula, han hagut de preparar i afinar les 8 cançons proposades per la coordinació del projecte complementades amb divertides coreografies.

Tot aquest treball es va mostrar en el concert del dia 16 on els nostres alumnes es van trobar amb l'alumnat d'altres escoles també participants en el musical. En total, es van unir més de 250 veus per mostrar, de forma lúdica i propera, el treball d'expressió vocal i corporal desenvolupat i que amb interès han preparat.

El fet de viure l’experiència d’interpretar el musical en un teatre especialitzat ens va permetre una immersió total en el gènere, ja que es va comptar amb l’ajut de tot el sistema professional d’il·luminació, microfonia, regidoria, tècnics de so i llums i estructures físiques.

L'activitat ha estat valorada molt positivament per part dels alumnes participants destacant sobretot el fet de viure la música de forma directa i d'una manera més professional!

Xavi Piñol. Professor de música

23

CASTANYOLES: UNA ACTIVITAT INTERGENERACIONAL

A finals del curs passat, els alumnes de l'assignatura específica de música de 4t d'ESO van poder gaudir i participar d'una interessant activitat intergeneracional.

L'activitat, proposada per l'àrea de gent gran activa de l'Ajuntament de Mataró, va consistir a realitzar un taller d'aprenentatge vers les castanyoles i la seva interpretació desenvolupat per un agradable i simpàtic grup de persones grans procedents del Centre de Gent Gran del Parc de Mataró. Al llarg d'aquesta sessió, els nostres alumnes es van apropar a les castanyoles, al seu origen i al seu ús musical. També van poder tocar aquest curiós instrument.

Els nostres alumnes van complementar aquesta activitat amb una segona sessió.

En aquesta, els alumnes es van convertir en els professors de la gent gran tot mostrant, explicant i experimentant amb les aplicacions i eines informàtiques de tipus musical més utilitzades actualment.

L'intercanvi de coneixements entre les dues generacions va ser una experiència extraordinària de la que alumnes i el grup del Centre de Gent Gran del Parc van valorar molt positivament.

Xavi Piñol. Professor de música

VISITA AL PARLAMENT Som el Martí i la Irma i volem explicar quina va ser la nostra experiència al Parlament.

Unes setmanes abans d’anar-hi, vam indicar i preparar les idees de cada partit polític amb els professors de socials. La idea era que cadascú es pogués identificar amb un partit i escollir el portaveu.

Quan vam anar al Parlament ens vam separar per partits i vam fer una simulació dels actes que s’hi fan, cada partit va proposar les seves idees i les vam debatre. Els partits havien d’exposar les seves propostes i els portaveus després responien les preguntes dels altres partits polítics. Un cop exposades les propostes, els partits polítics havien de pactar amb una altra força política per poder formar govern.

Al final de l’activitat havíem de decidir qui era el president. Durant aquesta activitat del matí vam anar aprenent i descobrint coses sobre política.

Trobem que va ser una activitat dinàmica i important, ja que interessa que les noves generacions estiguin informades de com pot funcionar la política, a més a més va ser divertit i això també és important.

Irma Farelo i Martí Aguilar Alumnes de 3r d’ESO

24

COMENCEM L’ESO Comencem un nou curs i parlem amb els que s’estrenen aquest any, els més petits. Hem preguntat a alguns alumnes de primer d’Eso que els hi ha semblat l’arribada al nou edifici i els canvis que suposen.

Hem començat preguntant sobre l’edifici, ens han respost que el troben força gran i amb moltes aules, però, ara que ja porten dues setmanes, s’han començat a acostumar i ja s’han familiaritzat amb ell.

Un canvi que sí que han notat els de primer és el fet de tenir un professor per cada matèria, a primària tenien un professor que els hi feia la majoria d‘assignatures. Aquest canvi el troben bé perquè van variant de Profe a mesura que coneixen noves assignatures. D’aquesta manera sempre relacionen un professor amb una matèria. Això sí, també creuen que són més estrictes i posen més deures i els hi fan fer dossiers pel seu compte, es senten més grans. Aquest és el canvi que més han notat ja que els hi suposa més esforç.

Els alumnes ens han explicat que estan molt contents del fet de poder triar optatives, ja que són matèries que poden escollir i les gaudeixen més.

Però el que més, més, més els ha agradat és el fet de tenir armariets! Els sembla una gran idea no haver de carregar cada dia tots els llibres cap a casa.

Per tot plegat, tot i notar molts canvis, els mes petits de l’escola estan molt emocionats i comencen la nova etapa amb moltes ganes i il·lusió.

Txell Fabregas, Cristina Palau,Aina Casanovas, Carlota Ortner (alumnes de 4tEso)

Epíleg d’un@ “quasi” exalumn@ de secundària Se m’omple el cap d’emocions quan recordo el primer cop que em vaig plantar en aquest lloc. Davant la porta em sentia inferior i gran a la vegada. Havia aconseguit arribar fins aquí i ningú em faria tornar enrere.

Ni el timbre em va poder despertar d’aquell somni. Havia imaginat com seria entrar en una de les classes, però en els somnis mai havia viscut l’angoixa que sentia en aquell moment. Era real.

La multitud m’empenyia i no em deixava analitzar el meu entorn.

Veia cares avorrides de gent més gran, “Jo també estaria així més endavant?” em preguntava.

Nous companys, nous professors, noves classes, nous horaris, nous coneixements i una infinita llista de coses que eren noves per a mi.

Els dies van anar passant. Cada dia sentia les mateixes frases dites per les boques dels mateixos professors. “Ja no sou a primària, ja sou grans”. Ja no em sentia tan gran. Tenia moltes coses per aprendre, i serien aquelles les que em farien créixer.

Els nervis corrien per cada os i múscul del meu cos, però la il·lusió corria més ràpid per les meves venes.

El temps passava i ens acostumàvem els uns als altres. Hi havia certa monotonia que no ens semblava desagradable, però sempre esperàvem que fos estiu per trencar-la.

Amb tristesa vam dir “adéu” a alguns companys que anaven a iniciar un nou camí lluny d’aquí. I els que ens vam quedar, ens preparàvem per rebre als que vindrien.

Se sentia la paraula “futur” allà on anàvem, havíem de començar a decidir què fer en un dels aspectes més incerts.

El curs estava dividit en aquells que pensaven que ho tenien molt clar i els que anaven més perduts que quan intentàvem buscar un element a la Taula Periòdica. Més d’una persona es va canviar de bàndol i va deixar lloc a les inseguretats. L’ajuda externa dels professors que ens envoltaven va ser màxima. Ens ajudaven a tirar endavant i ens feien notar la proximitat del final.

Avui m’assec i em poso a pensar. Fa quatre anys que estic amb els mateixos companys, i tot i que algunes vegades he volgut que desapareguessin de la meva vista, en pensar que ni tan sols queda un mes al seu costat, la tristesa m’envaeix. Aquest últim any ha estat ple de moments de ràbia, moments de tristesa però també moments de superació i moments sincerament indescriptibles.

Alguns de nosaltres ens hem pres el curs com una manera de preparar-nos per allò que ens ve, hem estat més que avisats. A partir d’ara no serà fàcil, la lluita pel que volem ja no serà opcional. Però sempre ens quedarà el record a aquelles persones que ens han acompanyat fins on hem arribat.

Em preparo per a aquella infinita llista de coses noves. Tinc por. Por pel que estic deixant enrere i pel que vindrà. Però una barreja d’emocions m’animen a fer el pas.

No sé si tornaria a repetir aquests últims anys si tingués l’oportunitat, però el que sé segur és que no canviaria res del que vaig fer perquè són aquestes coses les que m’han fet créixer i aprendre.

25

Marina Cordón i Sara Cusí, alumnes de 4t

VIATGE A ALSÀCIA El viatge a Estrasburg no ha estat un viatge qualsevol.

Van ser quatre dies intensos durant els quals vam poder reviure moments i èpoques del passat, prendre consciència del present que estem vivint i ser capaços de preveure situacions del nostre futur.

Si haguéssim de definir aquest viatge amb tres adjectius, possiblement molts de nosaltres escolliríem aquests: enriquidor, impactant i transversal.

Enriquidor intel·lectualment en relació amb els coneixements complementaris o nous, però tots ells rellevants, de fets històrics del passat i fets de l’actualitat, i enriquidor en l’àmbit social pel fet de conviure durant quatre dies amb companys de l’escola i per haver pogut fer una immersió cultural en un altre país. Impactant per totes les emocions que han produït dins nostre les històries amagades darrere de cada monument, símbol o ciutat, i transversal per haver tractat aspectes de diferents àmbits com han estat la geografia, la història, la política i l’economia.

El viatge va començar amb 12 hores de bus, les quals van ser dures però no tant com ens imaginàvem. Vam tenir la gran sort de disposar d’un bus d’unes seixanta places i dos conductors pels trenta alumnes que érem, per tant, estàvem còmodes i molts de nosaltres vam poder dormir la majoria del viatge i estar descansats pel que ens quedava de dia.

La primera nit la vam fer a Luxemburg, on ens vam allotjar en un alberg de joventut proper al centre de la ciutat. Vam arribar allà al voltant de les 18:00 h de la tarda, ens vam acomodar i després de sopar vam anar a fer una volta nocturna per Luxemburg.

El matí següent després de deixar totes les maletes al bus vam anar caminant fins a la zona europea de Luxemburg, on vam visitar el Tribunal de Comptes Europeu. Un auditor espanyol que treballava allà ens va fer una petita xerrada per explicar-nos què era el que feien i vam tenir l'oportunitat de preguntar-li qüestions del seu dia a dia laboral.

Més tard, de camí ja a Estrasburg, vam anar al cementiri americà de Luxemburg; es tractava d’un memorial per commemorar les morts dels americans a la segona guerra mundial, la majoria del desembarcament de Normandia. Seguidament vam visitar un altre cementiri relacionat amb els fets de la segona guerra mundial, però aquest segon era alemany. Amb la visita d’aquests dos cementiris i amb el contrast provocat per les diferències entre cadascun d’ells, vam poder remuntar-nos en la història i entendre el sentiment amb què van viure el final de la guerra cadascun dels dos bàndols, un el guanyador i l’altre el perdedor.

També de camí a Estrasburg, vam anar a la Línia Maginot, que és una línia de fortificacions construïda per França amb l’objectiu de lluitar contra l’exèrcit Alemany, entre altres coses. Vam tenir l’oportunitat d’endinsar-nos en els túnels quilomètrics que conformen aquesta línia i posar-nos a la pell de totes aquelles persones que van haver de viure allà baix, prenent consciència de les penúries que van passar.

Un cop acabada la visita a la Línia Maginot, vam arribar a Estrasburg i ens vam instal·lar en un altre alberg de joventut, el Ciarus. Volem destacar les valoracions positives per part de tots els alumnes envers aquest alberg, ja que és súper modern i està molt ben cuidat, és ideal per a joves. Al vespre vam anar a sopar a una taverna alsaciana, per degustar el menjar típic alsacià.

Després del sopar vam aprofitar el camí de tornada a l’hotel per fer una volta nocturna per la ciutat i parlar sobre el planning de l’endemà. Com heu pogut veure, el dia va ser molt complet i en vam aprofitar al màxim, per tant, vam caure estesos al llit quan vam arribar a l’alberg.

26

El dijous al matí ens vam llevar ben d’hora per anar al Parlament Europeu, on vam tenir la sort de ser rebuts per tres eurodiputats a qui vam poder fer preguntes relacionades no només amb la seva professió sinó també relacionades amb la Unió Europea i tot el que engloba. En aquesta mateixa visita vam poder presenciar les votacions en directe dels diputats europeus, la qual cosa va ser molt impactant, ja que votaven coses molt importants en qüestions de segons i coses que, tot i que sonen molt llunyanes a nosaltres, afecten en el nostre dia a dia.

Aquesta visita ens ha ajudat a prendre consciència de la importància de les votacions a escala europea.

Després de la visita al Parlament, vam anar al camp de concentració de Natzwiller, on abans d’entrar es va posar a nevar molt i vam poder fer el postureig, però un cop vam entrar se'ns va acabar a tots l’eufòria de la neu i se’ns va ficar dins nostre un sentiment de dolor i de tristesa al saber que feia relativament pocs anys allà hi van patir i morir persones com nosaltres, innocents. Vam veure les habitacions on dormien, les sales on feien experiments i maltractaven els presos, la cambra de gas i el crematori. El fet que fes molt de fred ens va permetre posar-nos encara més a la pell dels presos que van viure allà i sentir aquell dolor i patiment que es va apoderar d’ells, tenint en compte que a més a més passaven hiverns molt freds i no anaven tan preparats com nosaltres.

Acabada la visita vam tornar a l’alberg i vam disposar del temps suficient per descansar i dutxar-nos abans de sopar. Després de sopar, com cada nit, vam sortir a passejar per la ciutat i aquesta tercera nit vam aprofitar per anar a veure els canals que caracteritzen els carrers d’Estrasburg i les comportes d’aquests.

El quart i últim dia al matí vam anar a la catedral d’Estrasburg. Malgrat i no haver pogut pujar en una de les seves torres per obres, vam poder observar el seu interior.

Seguidament vam tornar a l’alberg, vam agafar les maletes i ens va recollir el bus per començar el nostre camí de tornada a casa.

La primera parada que vam fer en el camí de tornada va ser Riquewihr, un poble amb unes cases molt peculiars com les que podeu veure a la foto i que es caracteritza també pels seus vins i pel seu centre històric. Allà només hi vam dinar i vam fer una volta, ens va agradar molt, encara que ens vam quedar amb les ganes de veure una botiga molt gran de decoració de nadal que estava tancada.

Després de visitar aquest poblet vam pujar a la Necròpolis de Sigolsheim, cementiri de la segona guerra mundial i, a part, un cementiri des d’on vam contemplar unes vistes espectaculars. Allà vam fer les últimes fotografies de grup del viatge.

L’última parada del viatge la vam fer a Colmar, un dels pobles medievals més bonics d’Europa. També s’anomena la “petita Venècia”, gràcies als seus canals i a la seva semblança amb la ciutat de Venècia. Vam passejar pel centre històric del poble i després vam disposar del temps lliure suficient per comprar-nos el sopar i les “provisions” suficients per a la tornada que ens esperava.

Vam marxar de Colmar cap a les 18:00 h de la tarda iniciant definitivament el nostre camí de tornada. Des d’aleshores només vam parar per sopar en una àrea de servei i en ocasions puntuals per anar al lavabo. Vam arribar a Mataró al voltant de les 6:00 de la matinada, cansats, però amb la maleta plena de records i bones sensacions.

Per tant, futurs i futures alumnes de segon, després de l’experiència que hem viscut i acabem de compartir a pinzellades amb vosaltres, us recomanem que no deixeu escapar l’oportunitat que l’escola us ofereix podent realitzar aquest viatge, ja que creiem que és un viatge únic, que no es pot fer amb la família i estem segures que el gaudireu tant com nosaltres.

Elena Azor i Gala Luceño 2n B 2018-19

27

El dijous 26 de setembre i emmarcat en els matins de la ciència 2019, els alumnes de 2n de batxillerat de les modalitats científica i tecnològica van assistir a unes xerrades sobre física de partícules. La ponent va ser la Chiara Grieco, llicenciada en física i que està treballant des de l’Institut de física d’altes energies de la universitat autònoma de Barcelona, en un projecte per poder fer unes millores al detector de partícules del CERN (Suïssa).

La Chiara va explicar als alumnes què era un accelerador de partícules, en concret el Gran Col·lisionador d’hadrons (protons) de XERRADA SOBRE FÍSICA Suïssa, el CERN. Va explicar tot el que s’hi fa i les aplicacions que té en tots els camps DE PARTÍCULES des del físic, informàtic, tecnològic, químic, astrofísic i fins i tot i no menys important, el mèdic.

Tot el que s’està avançant en medicina nuclear per poder detectar els tumors i tractar-los mitjançant tractaments no invasius com són la radioteràpia o la quimioteràpia. També tot el que s’està estudiant sobre l’origen de l’Univers. Ens va explicar el projecte en el qual estava treballant i els alumnes van poder preguntar-li dubtes sobre el tema en si i també què representa dedicar tants anys a la recerca, el que comporta, les hores de feina, sacrifici i dedicació.

Creiem que pels nostres alumnes va ser interessant en molts nivells, sobretot aquest any que ja comencen a encaminar-se cap al món universitari.

Judith Moreno Garcia. 1r Bat. B

ELS AVIS A LALIBELA Els avis van venir un dimarts a la tarda. En aquell moment estàvem treballant l'art fora d'Europa i el nostre professor, el Manel, va decidir portar-nos aquests avis els quals tot just havien estat a Etiòpia i van visitar les esglésies que estàvem treballant a classe.

Van venir molt ben preparats, ja que ens van preparar una exposició i ens van ensenyar records que se'n van endur. Dies abans en Manel ens va dir que preparéssim alguna pregunta que teníem sobre el lloc. Així aprofitàvem i els hi preguntàvem. Els avis van voler explicar-nos el màxim de coses que ells van aprendre i ens ho van voler transmetre a nosaltres.

Tothom posava atenció, i això vol dir que va ser molt interessant. Per acabar, nosaltres, els alumnes vam voler donar un obsequi com a mostra d'agraïment. Algun de nosaltres vam fer un dibuix d'una foto d'ells. A més a més els vam regalar una tassa de part de l'escola.

Va ser una tarda molt entretinguda, i el més important és que va ser molt interessant.

Carla Agustí. 1r batxillerat D

28

EL MEU PRIMER DIA DE CLASSE A BATXILLERAT Amics, família, bones estones, cap preocupació, platja, piscina… Això és només una petita part del que em va donar l’estiu. Aquestes vacances m’han passat molt de pressa i, sense adonar-me’n, ja som al setembre. Però, tota aquesta felicitat que ens dóna l’estiu no té cap motiu per acabar-se.

Ara arriba una etapa en què ens hem d’esforçar i hem de donar el millor de nosaltres mateixos, però sense perdre la felicitat ni la motivació.

Ja gairebé som al mes d’octubre i encara recordo el meu primer dia en aquesta escola. Aquell dia vaig conèixer a gent nova, un entorn nou i professors nous també. Però no era la primera vegada que tot era una novetat per a mi, ja que m’he hagut de canviar força vegades d’escola.

El meu primer dia aquí se’m va fer molt curt, perquè no vam parar de fer activitats. Aquell dia em vaig adonar que haig d’aprofitar aquest temps i m’hi haig d’esforçar!

D'EXCURSIÓ PER VIC El Manel, el nostre professor tant a primer i a segon de batxillerat artístic d’història de l’art, ens va informar que faríem una activitat per Vic i gaudiríem d’aquesta ciutat.

Va arribar el dia i tots anàvem ben abrigats, amb els anoracs, guants i fins i tot, gent amb gorros!

Un cop allà, en Manel ens va repartir unes fotocòpies amb un llistat de llocs per buscar durant aquell matí i fer-nos-hi fotos per demostrar que el vam trobar. A part ens guiàvem per l’aplicació del Google Earth, una app que et mostra la localització buscada, veure-la en 3D i poder-te situar just davant del que tu vols veure (com si estiguessis allà).

Un cop decidit el lloc, el buscàvem, hi anàvem i quan hi érem, ens sortia un enllaç on ens preguntaven sobre l’espai on érem.

Per exemple: quan es va construir, qui regnava en aquell moment, quina era la seva finalitat… Buscant i buscant, entre tots ens anàvem creuant i demanant ajuda quan ens perdíem.

Un cop acabada l’activitat, ens vam trobar a la porta d’una de les escoles de Vic, allà vam seguir l’activitat. Vam entrar al Socrative, una aplicació que fas una mena d’exàmens creats pel professor i al mateix moment ell pot veure les teves respostes.

Quan ja estàvem tots preparats, va començar a comptar el rellotge i amb els mateixos grups havíem de respondre les preguntes que coincidien amb les que ja havíem respost en els qüestionaris, així que ens tocava fer memòria. Quan acabàvem, ho enviàvem i ens sortia el percentatge de respostes correctes i aquest era la nostra qualificació.

Quan vam tornar, la gent es va adormir a l’autobús cansada de caminar. Va ser un matí llarg i divertit. Ens sentíem petits exploradors.

Aquesta és una de les moltes maneres que tenim per aprendre a l’Escola Pia de Mataró, fent visites i descobrint per nosaltres mateixos aquests monuments, esglésies, places… i fins i tot els racons més amagats que ningú coneix.

Els alumnes del batxillerat artístic estem agraïts per totes les sortides i activitats que fem fora de l’aula de treball, els resultats són els mateixos però l’experiència viscuda és diferent.

Només podem dir que gràcies per ensenyar-nos a veure les coses d’una altra manera artística i única. Visca l’art i visca història de l’art!

ELS PROFESSIONALS ENS VISITEN Durant tot el curs els tutors de 2n de batxillerat desenvolupem moltes activitats d’orientació acadèmica i professional dissenyades per l’Equip d’Orientació Psicopedagògica per ajudar als nostres alumnes a prendre una decisió meditada i realista sobre el seu futur acadèmic.

Des de l’escola, ja fa un parell d’anys que preparem una jornada dedicada a les professions; per aquest motiu, el dia 6 de febrer de 8 a 10 del matí hem convidat pares i mares de la nostra escola a venir a explicar als joves les seves feines. Enguany s’hi han apuntat moltes famílies.

Un cop més, ha esdevingut una trobada molt enriquidora que ajuda els alumnes a conèixer la relació entre els estudis i les diverses activitats professionals, les tasques que es duen a terme, les competències imprescindibles en el desenvolupament de cada professió i una pila de curioses anècdotes.

“Ha estat molt interessant, és una activitat que s’ha de repetir” diuen la Laia i en Nil, delegats de segon de batxillerat en representació del seu grup.

Agraïm la col·laboració de totes les famílies d’ESO i Batxillerat que ens han ajudat a dur a terme aquesta activitat tan profitosa per als nois i noies de l’escola.

Equip de tutors de 2n de batxillerat

Alba Carreras 1r batxillerat Artístic

29

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A ROMA Només en arribar vam veure que podríem descriure la ciutat de Roma amb dues paraules: caos i art. Allà on miràvem, hi havia una església monumental, unes ruïnes o una escultura gegantina. Teníem pocs dies i moltes ganes de veure moltes coses, volíem aprofitar el temps i sí, vam caminar com mai pels carrers plens de gent, de motos i de cotxes que circulaven com bojos.

Volíem veure, aprendre i entendre els nostres avantpassats romans i això només s’aconseguiria si ens hi posàvem de valent. Cada dia caminàvem un mínim de quinze kilòmetres, però valia la pena. El Vaticà, el Fòrum, el Colosseu, la Roma barroca, la Roma renaixentista... Tot era tan interessant! Al vespre arribàvem petats a l’hotel però el cansament físic sempre era recompensat: quantes sorpreses vam trobar amagades darrere de qualsevol pedra romana!

El viatge ha estat valorat molt positivament per tots els alumnes que hi vam participar.

Vam poder consolidar l’aprenentatge que havíem fet a l’aula, tot adonant-nos que els límits de l’aprenentatge no es troben a la porta de l’aula, sinó que sempre podem aprendre allà on anem.

També cal destacar la bona convivència entre alumnes i professors, ja que hi va haver una bona coordinació i entesa. Pel que fa al grup d’alumnes, aquest viatge ens ha ajudat no només a cohesionar-nos, sinó també a conèixer alumnes nous, una oportunitat que no sempre és present en una escola tan gran com la nostra.

Per últim, cal no oblidar l’important rol que han jugat les noves tecnologies a l’hora d’orientar-nos per la ciutat i compartir l’experiència amb companys i famílies. La seva presència en el viatge ens ha ensenyat la gran utilitat que tenen quan se’n fa un bon ús.

A la fi, aquesta experiència ha estat única i de profit a l’hora d’obrir-nos els ulls a una nova realitat.

Clàudia Fleck

Alumna de 2 batxillerat E

VICENÇ VILLATORO Els artístics rebem la visita de Vicenç Villatoro.

El passat dia 15 de maig, els alumnes de primer de Batxillerat de l’àmbit artístic vam rebre una xerrada de l’escriptor Vicenç Villatoro.

Va escriure una obra anomenada Massa foc que narra una història vinculada amb obres del Renaixement, i d’aquí, la vinculació amb el temari dels alumnes.

La xerrada va ser prou entretinguda i amb força interaccions entre l’autor i els alumnes, podríem dir que va ser molt didàctic.

L’hora ens va passar en un tres i no res, entre les explicacions sobre el llibre i sobretot per la visió de l’escriptor que tenia sobre la vida.

30

GESTIÓ ADMINISTRATIVA Tot va començar un 15 de setembre de 2017.

Recordo especialment aquell dia, un dia que vam formar una família. Des de llavors vam començar a viure un munt d’experiències: divertides, d’aventures, de risc… Ara que s’acaba el curs, tot resta en silenci.

Les aules estaran buides, els ordinadors apagats, els professors sense preocupar-se sobre el que passa a Llançà, a les aules, les vagues convocades pels sindicats d’estudiants, en els exàmens, en el Factusol i Contasol. Als centres de l’Escola Pia Santa Anna es respira, ara, una altra tranquil·litat, no tan vital…

Alguns dels alumnes ens acomiadem fins al setembre per fer finances, màrqueting o curs pont, o d’altres que canvien de centre. Però, no esteu tristos cada cop que s’acaba un curs?… Els companys i companyes s’emporten coses que us han ensenyat i que val la pena conservar-les per tot allò que tenien de bones.

Ara només queda anar i venir pels passadissos, alguns enllestir el curs amb les recuperacions, i altres que ja ni ens hem de preocupar de res perquè hem treballat de valent...

Han quedat enrere les colònies a l’Escala, a Llançà, les aventures per Barcelona, les passejades per la fira comercial de Nadal, a la Fageda, les experiències compartides, el que s’aprèn i no queda escrit enlloc… Les experiències noves que hem après els uns dels altres…

Ara molts de nosaltres trobarem a faltar aquella tutora d’aquests dos anys, aquells companys compartint moments dintre i fora de l’aula. Segurament, va ser la màgia d’aquella classe que ens va contagiar a nosaltres i, alhora, nosaltres també ens vam contagiar l’un de l’altre. Tanmateix, les vacances comencen i ens n’hem d’anar.

En definitiva, és dolorós, tot i que el record d’aquella classe i de les aventures allà viscudes ho van merèixer. Mai he tornat a veure res semblant. Res tan bonic com la meva classe. Àlex Cañellas Riera. Alumne de Gestió Administrativa 2n

HACKATHON Alumnes d’FP guanyen 1000€ a la Hackathon del Tecnocampus El curs passat es va celebrar al Tecnocampus una Hackathon, un esdeveniment creatiu i formatiu on es reunien joves estudiants de diferents àmbits de coneixement per abordar conjuntament un repte plantejat per l'organització. El repte d'aquest any, proposat per l'Ajuntament de Mataró, demanava als equips participants construir alternatives tecnològiques per una gestió viva i sostenible de l'espai públic.

En aquesta edició s'hi van presentar 14 alumnes del cicle formatiu de Grau Superior de Desenvolupament d'Aplicacions Multipla-

taforma i cinc alumnes del Batxillerat Tecnològic de l'escola.

L'equip guanyador de la categoria de cicles formatius i batxillerat va ser finalment un grup d'alumnes del grau superior d'aplicacions multiplataforma de la nostra escola que van desenvolupar el projecte del "Banc del Coneixement", una proposta d'aplicació on els ciutadans de Mataró poden proposar intercanviar coneixements, oferint fer classes, tallers o activitats, gestionant també la reserva d'espais.

L'experiència va ser molt enriquidora per tots els participants.

31

FP Dual Valoració de l’estada a l’empresa Bytemaster Han sigut unes pràctiques molt interessants i molt útils. He pogut posar en pràctica els coneixements teòrics apresos durant el curs, i he conegut un sector que no coneixia.

Al començament em va costar una mica entendre què venia l’empresa i familiaritzar-me amb el vocabulari tècnic informàtic, és més, ara que ja estic finalitzant les pràctiques encara hi ha moltes paraules que se m’escapen.

Des del primer dia, m’han tractat com un membre més de l’equip, i em feien participar en totes les activitats de l’empresa perquè em sentís integrada.

Des de fer uns cursos molt interessants d’intel·ligència emocional i atenció telefònica, el lot de Nadal, el dinar d’empresa, gravar les locucions de la centraleta “la veu de Bytemaster”, fins i tot ajudar al departament de màrqueting i participar en la gravació d’un vídeo pels clients mostrant les oficines i els departaments de l’empresa.

El que més m’ha agradat de l’empresa és el clima laboral, un clima laboral agradable i tranquil, la companyonia, la llibertat d’organització del treball, el feedback dels directius amb els empleats.

Sempre m’han ajudat amb tot el que he necessitat, resolent tots els meus dubtes.

He d’agrair en especial als meus tutors de l’empresa, i també als meus companys de departament, la confiança i responsabilitat que han dipositat en mi, cosa que ha fet que jo m’impliqués molt amb la feina, i el reconeixement constant d’aquesta ha fet que em sentís realitzada i valorada.

L’assumpció de responsabilitats juntament amb la delegació de tasques s’ha realitzat de forma progressiva per no sobrecarregar-me, permetent-me l’aprenentatge teòric i pràctic de les diferents tasques que conformen el procés administratiu.

En conclusió, el bon ambient laboral juntament amb una bona conjugació dels coneixements teòrics i una bona aplicació pràctica han fet d’aquesta estada una molt bona experiència laboral.

Laia Mata Coarasa Alumna de GS Administració i finances

PROGRAMA D'INTERCANVI A FP Aquest mes de gener passat, alumnes del CIS, PPA matí i del GS EASE han començat el KeyPal Program amb alumnes del Columbus Community High School, un programa d'intercanvi en llengua anglesa per perfeccionar la parla i escriptura amb alumnes de l'institut nord-americà d'Iowa.

Durant aquest curs, els nostres alumnes interaccionaran amb companys i companyes nord-americans que es preparen per accedir a la Universitat, ajudant-los a millorar la parla i escriptura de la llengua espanyola al mateix temps que ells milloren la pràctica escrita de la llengua anglesa.

Amb aquest programa de col·laboració entre els dos centres, s'establiran vincles que permetran al nostre alumnat millorar el seu nivell social, cultural al mateix temps que treballen en anglès.

"Education is the most powerful weapon which you can use to change the world." -Nelson Mandel.

Quim Perejoan

L’EXPERIÈNCIA DE FER CAFEMN Nosaltres, els alumnes de grau mitjà volem explicar el que curs 2018-2019, hem viscut una gran experiència en aquest cicle i hem après moltes coses, com a classe, com a grup i com a persones autònomes.

Ha sigut un any tranquil però també mogut, ja que les activitats que hem hagut de realitzar tenien la finalitat d'aconseguir diferents títols en un futur molt proper.

Moltes matèries com cavall, bicicleta, Administració i Gestió d'una Petita Empresa o dinàmiques de grups, ens han fet aprendre molt en diferents temes tenint de base l'esport.

Al principi les sortides de bici, eren curtes, camins plans i nivell a l'abast de tothom, més endavant el nivell ha augmentat però hem après el doble.

També hem fet petits esports com escalada, bosc vertical, submarinisme on ens han ajudat a ser puntuals i tenir una responsabilitat d'arribar al lloc a l'hora que toca. També ens ha servit per ser autònoms i utilitzar transport públic.

En definitiva, aquest any ens ha servit per formar-nos com a persones, tenir uns valors i ser educats davant de clients, tant amb nens petits com amb persones grans. La conclusió d'aquest curs és que com a tots ens agrada el mateix en l'àmbit d'esports, hem fet un bon grup en poc temps i ara som una gran família.

32

UN DIA AL SENEGAL

Cada dia la Binta es lleva al matí ben aviat per anar a comprar el pa, esmorza i va a l’escola. De camí, sempre es troba algunes de les seves amigues i encara mig adormides caminen 15 minuts fins a arribar-hi. A Thiaroye els carrers no estan asfaltats i un cop és a l’escola, abans d’entrar, sempre s’ha de netejar els peus perquè de camí recull molta sorra.

Abans de començar la classe tots els i les alumnes de l’escola canten l’himne del Senegal mentre hissen la seva bandera.

Aquest és un costum de totes les escoles del Senegal i sempre indica l’inici de la jornada.

Avui comencen el dia al laboratori. Primer passen llista i després el professor explica que utilitzaran els microscopis per observar i analitzar diferents aliments com la sal i el sucre. Abans però, prepararan la mostra i reflexionaran sobre què creuen que veuran.

Tot seguit, aniran a la classe per fer biologia; ara estan aprenent com funciona l’aparell respiratori i demà tenen examen.

La Binta vol aprofitar bé la classe perquè diu que el professor sempre els hi acaba dient alguna pregunta de l’examen. A més, té especial interès en aquesta matèria

perquè li agrada molt conèixer el funcionament de l’ésser humà.

Abans de continuar amb les classes tenen 30 minuts de pati que aprofita per estar amb les seves amigues. Avui parlen sobre el que faran el cap de setmana perquè és l’aniversari de la Fatoumata, la seva millor amiga, i volen celebrar-ho juntes. Tot queda interromput quan el tutor avisa que és hora de tornar a classe.

Al migdia totes les amigues de la Binta i ella, tornen cap a casa a dinar i després ve el moment sagrat del dia, la migdiada.

El camí és el mateix que al matí però al migdia fa molta calor i no tenen cap ombra, així que intenten fer-lo més ràpid perquè el sol és insuportable.

La tarda passa ràpid perquè tenen informàtica, estan aprenent mecanografia i a la Binta se li fa molt entretingut.

Abans d’anar a casa berena amb les seves amigues els entrepans que preparen les mamans. Avui la Binta a la tarda no podrà jugar amb elles perquè vol preparar bé l’examen de demà; a més, vol arribar de pressa a casa perquè cal que aprofiti bé les hores de llum que li queden per poder repassar bé els apunts.

33

L’EROL

Arribem a final de curs i, entre altres coses, l’esplai s’acaba. Aquest tercer trimestre ha estat curt però hem fet moltes coses!

El cap de setmana de l’11 i 12 de maig es va celebrar la trobada general de monitors i monitores que formen part del MCECC (Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans). Va ser a Vilanova i la Geltrú i allà ens vam reunir gairebé 600 persones. Sota el lema “Som Clau MCECC” vam treballar la gestió d’equips a partir de diferents activitats i formacions pràctiques amb les quals vam poder reflexionar i adquirir diversos coneixements per aplicar-los en el dia a dia en l’esplai.

El dia 18 de maig hi va haver la trobada de Zona 15, una trobada de tots els esplais del Maresme que formen part del MCECC. Els esplais d’Ítaca de Teià, Sant Pere de Masnou i l’Esplai Parroquial de Premià de Mar van venir a Mataró per gaudir d’un dia conjunt.

Al matí ens vam separar per etapes: grans, petits i mitjans, i ens vam conèixer amb els altres nens i nenes de la nostra edat. Amb ells vam descobrir molts valors que ens aporta venir a l’esplai: la solidaritat, la consciència per l’entorn natural, el treball en equip...

A l’hora de dinar ens vam tornar a ajuntar per compartir l’àpat amb la resta d’infants i, quan vam acabar, vam tenir una estona lliure tots junts.

Per acabar de completar el dia, vam anar a l’escola per fer l’activitat final tots junts. Ens vam barrejar en diferents grups i ens vam repartir per l’escola. Cada grup va haver de trobar les creuetes amagades de la resta d’equips. Que divertit!

Va ser un dia molt complet i ens ho vam passar molt i molt bé.

Gràcies Zona 15 per confiar en nosaltres i venir a conèixer Mataró!

Clara Puigventós

34

MOU-TE

En l'Aplec dels grups Mou-te de l'Escola Pia de Catalunya, del curs present, els Mou-te de la nostra escola hi han estat representats amb 10 nois i noies de 1r i 2n d'ESO i quatre monitors/es. L'Aplec es va realitzar a l'Escola Pia de Tàrrega, el dissabte 23 de març. En total hi van participar uns 500 nois i noies.

Els de Mataró hi vam anar la tarda de divendres i ens vam quedar a dormir a un espai d'acollida de la mateixa escola.

L'endemà, ens van oferir un esmorzar esplèndid al parc de Sant Eloi. Allí mateix van realitzar una gimcana que, d'una manera divertida, ens va ajudar a reflexionar sobre el tema que anunciava el lema de la trobada: «Iguals i Diferents».

Acabada la gimcana, vam fer una cercavila fins a l'escola (us podeu imaginar la impressió de la gent de Tàrrega en veure passar 500 joves pels carrers de la ciutat). Arribats a l'escola, vam celebrar l'Eucaristia i, seguidament, dinarem junts al pati.

Abans de marxar, vam saber que l'Aplec del curs 2019/20 es farà a l'Escola Pia de Sabadell. Allí hi serem.

Una altra notícia important dels grups Mou-te de la nostra escola ha estat el reforçament de l'equip de monitors/es amb la incorporació de dos monitors de l'EROL i de set monitores de 1r de Batxillerat que provenen del projecte de voluntariat. Molt benvingudes i benvinguts!

Víctor Filella Grup Mou-te

35

ESPAI MIGDIA

Novetats al menjador!!

Aquest estiu hem fet obres a la cuina del Torrent! Disposem d’una cuina totalment equipada i autosuficient per fer el menjar dels alumnes, seguint els menús que proposen els nutricionistes i dietistes de l’empresa Aramark, consensuats amb el responsable de menjador i el cuiner de l’escola La franja horària de menjador l’hem de considerar com un element més i imprescindible del projecte educatiu del centre. Una oportunitat diària per oferir una educació vivencial i un espai més on treballar l’educació integral del nostre alumnat, a nivell cultural, social, lúdic i d’hàbits.

Voleu veure la nostra cuina i el nostre menjador?? Estigueu atents a les xarxes socials que d’aquí poc tindreu moltes novetats!

Ari Clavell. Coordinadora del’espai migdia

36

“LA DANSA A L’ESCOLA, PER QUÈ?”

A la nostra escola fa anys que apostem pels aprenentatges relacionats amb el moviment i la dansa, i una llarga llista de fonaments per fer-ho ens empeny a continuar aquest camí.

Generalment, són reconeguts beneficis com la cohesió de grup establint noves formes de relació amb l’altre; el treball d’autoconeixement partint del repte individual, la trobada amb els límits, la coordinació i l’expressió corporal, o la rítmica, les propostes musicals i les dinàmiques entorn les festes tradicionals.

Menys visible és la seva versatilitat amb altres llenguatges fora de l’àmbit artístic, així com la possibilitat del treball amb tot tipus d’elements i objectes. Especialment interessant és el seu potencial en el desenvolupament de les percepcions sensitives, l’esperit crític o els processos creatius, particularment pel què fa el treball basat en el moviment lliure i espontani o les dinàmiques d’improvisació. Novedosa és també l’aportació que en fa la neurociència educativa, que no sols ha demostrat el vincle fonamental entre el desenvolupament motriu i el desenvolupament cerebral sinó que afegeix una imprescindible càrrega emotiva en l’èxit dels processos d’aprenentatge; càrrega que es dóna especialment en dinàmiques de moviment i dansa. La clau rau en ser un tipus de pràctica totalment vivencial on el cos és l’únic element imprescindible i, de cos, en tenim tots.

Helena Patricio

Sóc la Cèlia Codina Bacardí, estudiant de segon de Batxillerat. Quan tenia tres anys vaig començar a fer classes de dansa i encara en segueixo fent. Ballar és una de les coses que més m’agrada i penso que és essencial en la meva vida.

Considero la dansa com un llenguatge universal d’expressió que em permet transmetre allò que sento. Amb la dansa he crescut i he passat grans moments.

Aquest curs, estic fent el meu Treball de Recerca sobre la “Pedagogia de la dansa”.

Amb aquesta pregunta: “La dansa a l’escola, per què?” M’agradaria poder justificar la importància que té la dansa i els guanys que podria aportar si fos una àrea interdisciplinària, present en el dia a dia de l’escola. Amb la dansa podem millorar: la imaginació, la iniciativa, l’autoestima, la coordinació, l’equilibri, el control, les relacions amb els altres i la capacitat creativa.

A l’escola, he fet unes sessions pràctiques de dansa amb els alumnes de primer de Primària. Hem treballat la dansa a partir del gest i el moviment. Ho hem fet amb diferents elements i materials que ens han ajudat a expressar-nos. Aquí en teniu una mostra!

Cèlia Codina

“Allà on acaba la cal·ligrafia comença la coreografia” Àngels Margarit

La rotllana ens serveix per presentar les sessions i compartir idees.

Utilitzem el cos com a llenguatge d’expressió. El model de l’adult és necessari per als infants.

Els elements ens ajuden a treballar el gest i el moviment, més enllà del nostre cos.

Amb el nostre gest fem un treball gràfic damunt el paper.

Els papers ens permeten crear diferents personatges: Cavallers, dracs, superheroïnes, reis, dinosaures, fades, ocells.... Ens transformem i ens desplacem.

Fem un treball de consciència corporal per reconèixer les possibilitats que ens ofereix el cos.

Al llarg de les sessions veiem que la dansa ha estat un llenguatge artístic inclusiu que ens ha permès expressar, experimentar, crear, descobrir,compartir i gaudir des de l’emoció i l’acció.

El nostre cos és un volum. Ens posem dins una tela i ens transformem en escultures efímeres.

Busquem propostes creatives.

Tanquem la sessió amb una abraçada!

37

LA MARATÓ ESCOLAR Una cinquantena de runners de l’Escola Pia han participat en la Marató Escolar 2019.

Fins a 12 curses distribuïdes en diverses categories han format la Marató d’enguany.

Molt bona organització per part de l’Institut d’Esports de Mataró i gran nombre de participació de les diferents escoles.

Enhorabona runners :) Jordi Navarro. Responsable extraescolars Primària

LA TEMPORADA DEL FUTBOL SALA A L’ESCOLA S'acaba la temporada, s'acaba la lliga, els entrenaments i tot el que hem viscut aquest any, però comença ja el projecte del curs vinent. A escala esportiva, estem molt contents amb els cinc equips del club. El Sènior A manté la categoria de 1a nacional, donant emoció fins a l'últim partit de lliga, i motivat cada cap de setmana per la meravellosa afició que els va a veure, encapçalada pel Jovent de Santa Anna.

El sènior B ha fet una molt bona temporada a 1a territorial, mantenint també la categoria.

Els tres equips de l'Infantil han fet una gran campanya, ja que han competit bé, han millorat i han jugat amb un estil propi. Hem mantingut algunes tradicions, ja que seguim compartint esmorzar o berenar amb els rivals després de cada partit, i això ens fa més grans!

Tots cinc equips han predicat i anteposat sempre els valors del club i de l'escola, fent el que més els hi agrada, jugar a futbol!

Bernat Lòpez. Responsable fultbol sala federat.

38

EM DIC ARAN I M’ENCANTA ESCRIURE de Jaume Cela Il.lustracions d’Anna Clariana Animallibres L'Anna, la meva mestra, ha tingut una bona idea.

Ens ha dit que cada setmana escriuríem un text. Els anirem recollint i per Nadal en farem un llibre que regalarem a la família. I encara més bona idea: que un altre nen o una altra nena de la classe en faci els dibuixos. Ja frisso per veure la meva família asseguts llegint les meves redaccions i dient-ne meravelles. M'encanta escriure!

LLIBRES! LA GRAN ENCICLOPÈDIA DE LES ÀVIES de Éric Veillé Blackie Books Per fi la primera gran enciclopèdia sobre les àvies. Aquí trobaràs les respostes a algunes qüestions importants: Quants anys tenen les àvies?

Per què els agrada tant caminar?

Per què es fan pentinats estranys?

Per què tenen arrugues?

Per què els agrada tant mimar-nos?

Cap on van els autocars d'àvies?

I el més important... Què faríem sense elles?

EL NEN QUE VA XATEJAR AMB JACK SPARROW EL NEN QUE ES VA MENJAR UNA PIZZA AMB JACK SPARROW De Francesc Puigpelat il.lustracions Sara Bellés.

Sí, sembla impossible que un nen de dotze anys pugui conversar amb Jack Sparrow, però en Martí ho va aconseguir i després d’això tot va canviar...

Fa dos anys que Martí Blesa va xatejar amb l'autèntic capità Jack Sparrow i va aconseguir que la seva família es traslladés a viure a Los Àngeles. Tanmateix, si penseu que les seves aventures han acabat per a sempre, esteu molt equivocats!

LA MEVA FAMÍLIA ÉS ESPECIAL de Anna Rayo Il.lustracions de Mónica Armiño Edicions del Pirata Aquesta obra ens descobreix la diversitat familiar. Unes il·lustracions espectaculars ens endinsen dins d'una història protagonitzada per molts animals, amb una àvia centenària que convida a la seva família per a la festa del seu aniversari. A més, es pot jugar a trobar elements repetits en les seves il·lustracions. Aconseguiràs trobar-los? El text està escrit en lletra majúscula.

l’ORIGEN DE LES ESPÈCIES DE CHARLES DARWIN ÀLBUM IL-LUSTRAT Autora i Il.lustradora Sabina Radeva Plataforma editorial Des de la increïble varietat d'espècies fins a la lluita per la supervivència, des dels bacteris més petits fins al gran Arbre de la Vida...

En aquesta meravellosa adaptació de la famosa obra de Charles Darwin descobriràs la revolucionària teoria que va canviar el món per sempre: l'evolució.

EL CUQUEDO de Clara Cunha Il-lustracions de Paulo Galindro Edicions del Pirata Per què tots els animals van d’una banda a l’altra de la selva sense parar?

Qui serà el Cuquedo?

Algú que sap espantar?!

El Cuquedo és un llibre seleccionat pel Pla Nacional de Lectura de Portugal, on ja ha tingut més de 10 edicions.

LA MALETA de Núria Parera Il.lustradora Maria Hergueta Babulinka Books Qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d’una vida millor?

Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen.

Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

PERE, EL GAT DEMPEUS de Nadine Robert &Jean Jullien Edicions del Pirata Un matí, en Marc es troba una caixa davant de la porta. Intrigat, l’obre. A l’interior, un gat negre i blanc s’aixeca sobre les dues potes del darrera.

Ens ensenya el valor de l’amistat i que, de vegades, ser diferent et fa únic i especial.

UN NIU DE FORMIGUES de Jordi de Manuel Dibuixos de Glòria Falcón Animallibres A en Roc li regalen un llibre pel seu aniversari. Però quan comença a passar fulls, només hi veu fileres de formigues disfressades de lletres que omplen les pàgines.

ESTIMAT BAU de Mar Pavón Il.lustracions de Gemma Zaragüeta Edicions del Pirata En Bau és un nen amb molta sort: La seva mare escriu contes i el seu pare els il.lustra.Un dia és ell qui fa el seu propi conte, que resulta ser màgic, perquè cada cop que algú el llegeix explica una història diferent.

39