Docència d'urbanisme

Page 1



Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

DOCÈNCIA D’URBANISME Estudis de grau - curs 2013/14


Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori Docència d’urbanisme (estudis de grau - curs 2013-2014) Edita: Carles Llop director

Carles Crosas

© Capo - Del Campo - Morro - Munar

secretari acadèmic

Disseny i maquetació: David García Ernest Taberner Revisió de textos: Traduccions SLT Desembre 2014 ISBN: 978-84-697-2228-2 Dip. Legal: DL B 27803-2014


ÍNDEX Presentació

06

Urbanística I Urbanística II Urbanística III Urbanística IV Urbanística V Urbanística VI

16 20 24 28 32 36

Urbanística I Urbanística II Urbanística III Urbanística IV Urbanística V Urbanística VI

42 46 50 54 58 62

ETSAB - matí - Troncals

ETSAB - tarda - Troncals

ETSAB - Optatives Barcelona I: Caminar Barcelona Ciutats en la història La ciutat dibuixada pels arquitectes Learning from X city New york - Barcelona: Atles dels teixits urbans Projecte de les activitats i forma urbana

68 72 76 80 84 88

ETSAV - Troncals Arquitectura y Ciudad Urbanisme I TAP IV Urbanisme II TAP VI La transformació de la ciutat construïda Taller PUc Taller PUd Urbanística VIII

98 100 104 108 112 116 120 124 126

ETSAV - Optatives Aprendiendo de Barcelona El proyecto de ciudad La ciudad y la vida. Ideas e intervenciones para un urbanismo formal La explosión de la ciudad. Los territorios de la ciudad postindustrial Metabolisme urbà. Projecte RELS Projectes en paisatges culturals Urbanismo ecológico

134 138 142 144 146 150 154


Presentació L’ensenyament de la urbanística des d’una perspectiva renovada de l’urbanisme. Dimensions pedagògiques clau dels ensenyaments del DUOT Carles Llop Torné. Director

EVOLUCIONAR DES DE LA DISCIPLINA PER FORMAR ESPECIALISTES EN EL PROJECTE CONTEMPORANI Des de l’antiga “urbanologia” a l’actual “urbanisme dels arquitectes”, la trajectòria del DUOT respecte a l’ensenyament de l’urbanisme ha evolucionat clarament vers la intervenció i el projecte a totes les escales i en tots el àmbits de la ciutat contemporània. La intervenció “a totes les escales” pressuposa una declaració a favor de la integritat de la qualitat del territori. I en aquesta línia, es fa una aposta docent que vol integrar des del disseny dels components simples de la ciutat fins a l’ordenació del territori; des de l’habitabilitat dels conjunts residencials a la complexitat de les trames urbanes d’activitats; des del projecte de l’arquitectura urbana fins a la gestió dels processos territorials. En efecte, des del departament ens proposem que “el camp de l’urbanisme no pot ser aliè a les ràpides transformacions de la nostra societat en la nova era de la informació, ni a la complexitat creixent dels fenòmens urbans i de les seves interaccions. L’urbanista ha de desenvolupar els mètodes i instruments d’intervenció més adequats per actuar en aquest context i l’objectiu d’aquest màster és dotar-lo de recursos per afrontar els reptes de l’urbanisme contemporani i de noves eines per a una intervenció crítica en contextos diversos.”1 Per això, els cursos de grau inicien ja una línia d’ensenyaments que pretén formar experts en àmbits com la recerca en urbanisme, l’ordenació del territori, el planejament urbanístic i el projecte i disseny urbans. L’evolució en la forma d’ensenyar reflecteix el fons pedagògic dels qui pretenem abordar la transformació de la realitat a partir d’un bon coneixement de la complexitat dels fenòmens urbans, a partir de la experiència propera en el nostres territoris. Tanmateix, tenint molt present l’urbanisme ben fet a Barcelona i Catalunya, com els nostres referents més directes, seguim atents a les evolucions de la urbanística, condicionada per la transformació constant de les ciutats i dels territoris. La simultaneïtat del local i global constitueix el nostre marc de referència per a la definició de posicions, mètodes i instruments d’intervenció crítica en contextos diversos. 1

6

Màster en projectació urbanística: http://duot.upc.edu/tercer_cicle_master_postgraus_professionals.html


Així, la urbanística és la nostra disciplina de referència, tintada dels múltiples coneixements que un arquitecte-urbanista ha de tenir en compte. No podem saber de tot, però ens hem de formar una actitud oberta a la fluïdesa disciplinar. FACILITAR LES EINES PER AL CONEIXEMENT DE LES REALITATS TERRITORIALS Aquest és un repte epistemològic permanent de la Urbanística com a disciplina, que basa la seva raó a transformar la realitat espacial per facilitar l’habitabilitat. Com analitzem en base a aquest repte els fets urbans? Com entenem les transformacions dels territoris que habitem? Com expliquem les raons que ho determinen? Com disposem d’eines per abordar l’anàlisi i alhora enfocar les vies de projecte? Ordenar el coneixement sobre la ciutat i el territori suposa conèixer la història de les ciutats, llur evolució, morfogènesi i processos de transformació, des d’una perspectiva diacrònica. Però si l’objecte del coneixement són la intervenció i el projecte, sobretot es tracta de conèixer la ciutat sincrònicament en les seves diverses manifestacions i a partir de la realitat específica de cada ciutat i/o territori objecte de projecte. Mirar en clau de projecte suposa descobrir els ordres possibles subjacents i en atesa de la realitat per al projecte del lloc, de la ciutat i del territori. PROGRAMES PER ENSENYAR URBANÍSTICA DES DE L’ARQUITECTURA I CAPACITAR PER AL PROJECTE El compendi d’assignatures que el lector té a les mans, amb aquest llibre, és una guia per a introduir, formar i preparar per posteriors aprofundiments als qui volen formar-se en el camp de l’urbanisme per practicar la urbanística. En el conjunt, podem veure una postura que dóna tronc a la manera d’ensenyar del DUOT: la recerca d’un estil propi per fer de l’urbanisme un banc de coneixement per activar la praxi urbanística com a projecte; i en aquest sentit, es tracta d’una praxi urbanística tant lligada a l’arquitectura i al mateix temps influïda per moltes altres ciències socials, però amb especificitats que la caracteritzen, tant en la manera d’analitzar com en les propostes conceptuals i materials. El programa d’ensenyaments d’urbanisme del DUOT en els nous plans d’estudi no segueix un únic patró en cadascuna de les seccions; tanmateix, pretén basar-se en les següents dimensions pedagògiques a assolir en cadascuna de les seves assignatures i, així, aportar la concreció en la definició de l’objecte de l’assignatura, els objectius plantejats, les capacitacions prèvies previstes, els continguts a impartir, les competències a adquirir, el mètode i procediments pedagògics a aplicar: • Dimensió teòrica Bases

Bases conceptuals, disciplinaries, referents

Dimensió analítica Eines d’anàlisi Eines d’interpretació Eines de representació

Anàlisi, interpretació, síntesis, representació

Dimensió programàtica Procediments programació Descriptors, Indicadors

Lectura d’oportunitats del lloc, programes, reprogramació

7


Dimensió projectual Procediments de projecte Dispositius projectuals

Ordenació, dispositius, projecte entre escales

Dimensió operacional Instruments intervenció Instruments normatius Eines de gestió

Instruments d’intervenció, normatius i de gestió

Dimensió avaluable Eines de verificació Eines de seguiment

Instruments de monitorització i avaluació

Dimensió comunicacional Eines de visualització Eines de representació

Instruments de visualització

VERS UNA ACTUALITZACIÓ DELS PROGRAMES DOCENTS És la gran explosió urbana i la dispersió de la ciutat sobre el territori la que està demanant noves maneres de pensar l’urbanisme i de practicar la urbanística. Les noves modalitats de la formació i transformació del territori, els nous patrons d’activitats, la crua realitat de la disponibilitat energètica, la delicada situació de la qualitat ambiental, i la iniquitat encara present en molts contextos socials, demana nous paradigmes per a la nostra ciutat-món, un projecte territorial renovat que fomenti la contenció urbana, l’articulació dels fragments urbans, i l’adequació de les distintes formes de ciutat en un nou sistema d’organització, físic i funcional. El projecte dels territoris contemporanis cal que respongui als nous models (ciutat territori, ciutat en xarxa), conscients dels grans processos (World’s biggest megacities merging into ‘mega-regions’), però, sobretot, a nous models interpretatius que posin la confiança en la transformació possible a partir d’actuar sobre les peces de proximitat o possibilitat del gran mosaic mundial (ciutat mosaic territorial, etc.). És a dir: cal que responguin a les noves estructures alhora morfològiques i ambientals, que afavoreixin l’adaptació mútua ecològica i la coevolució dels ecosistemes urbans naturals en interacció, basada en un mosaic articulat de peces urbanes i de la matriu biofísica del territori equilibrat ambientalment. Aquesta es pot aconseguir, d’entrada, definint i construint límits a les ciutats, creant fronteres ben delimitades entre l’urbà i el rural, i en la potenciació dels valors de proximitat entre les necessitats de les persones i els dispositius urbans que faciliten els serveis: treball, oci, salut i cultura. Cal reutilitzar, o sigui, rehabilitar i reciclar els teixits obsolets o infrautilitzats, amb criteris d’un renovat urbanisme ambientalista que ha de preservar sine die els espais d’extrema qualitat ambiental, i afavorir la superposició d’usos i els espais mixtes; ha d’articular les vores. Caldrà posar atenció a projectar i a gestionar adequadament les zones de transició urbanes, la riquesa en biodiversitat de les peces de gran qualitat que formen part dels mosaics existents en els espais territorials d’escala regional, i recuperar la qualitat dels marges en els perímetres i els intersticis metropolitans. L’actualització dels programes docents comportarà, per tant, una adequació a les noves demandes de la complexa realitat de les 8


nostres ciutats i territoris. Les noves trajectòries de la recerca i, en conseqüència, de la docència, ben segur que posaran l’atenció a les qüestions següents: - Prestar una especial atenció a l’estudi i la sistematització dels efectes espacials que estan generant els grans processos d’urbanització mundial que provoquen un món de grans ciutats i megalòpolis, al mateix temps que una híper urbanització planetària amb consums i depredacions de territoris molt valuosos de la biosfera. - Apostar per una formació dels urbanistes oberta a una fluïdesa disciplinar que permeti abordar la regeneració urbana dels territoris envellits o obsolets, mitjançant maneres renovades d’aplicar la rehabilitació territorial, i oberts a la reforma urbana per àrees obsoletes funcionalment i morfològicament, a la intensificació dels serveis urbans d’habitabilitat, activitat i mobilitat front a les tècniques de densificació monofuncional. - Abordar seriosament què vol dir practicar l’urbanisme després de la bombolla immobiliària que tant ha afectat els models de desenvolupament urbà de les ciutats més madures i, per tant, revisar els preceptes de l’anomenat decreixement. - Formar per una major expertesa en la valoració de l’eficiència dels teixits urbans front a la precarització de les trames urbanes i dels stocks edificats (cas d’estudi: àrees de posició estratègica a la Regió Metropolitana de Barcelona). Els desenvolupaments urbans de reprogramació amb la generació d’eco barris i eco districtes; les articulacions entre elements i peces urbanes mitjançant les requalificacions morfològiques de teixits urbans. - Proposar-se una major presència de l’ecologia del paisatge tant en les anàlisis, com en les propostes territorials, que ja han de tenir en compte els reptes urbanístics i territorials derivats del canvi climàtic. - Practicar un treball decididament multiescalar, en tots els àmbits de la ciutat territori, que posi el projecte urbà també al servei de les microxarxes de la ciutat de les persones en la dimensió de la proximitat per la configuració de la urbanitat contemporània. - Repensar el rol de les activitats (industrials, comercials / terciàries, d’innovació, etc.) en la configuració dels nous models urbans, i llur relació amb un renovat projecte urbà i del territori contemporani. - Renovar el projecte de les infraestructures de mobilitat, les transformacions infraestructurals capacitants i vertebrants, i els espais d’Intermodalitats. - Innovar en el tractament de la qualitat territorial mitjançant un projecte renovat dels System Parks metropolitans, amb el projecte dels límits de les vores, dels filtres i les infraestructures verdes i ecosistèmiques; les continuïtats territorials, els connectors i corredors ecològics i paisatgístics. - Entrar en nous camps (City data visual) d’utilitats per a la visualització de les realitats urbanes, la funcionalitat i els processos en curs mitjançant la utilització de dades (big i open data) per al projecte, gestió i monitoratge de les grans operacions i conjunts urbans. Integrar els reptes de la ciutat del coneixement i les smart cities de manera crítica com nous paradigmes de i per a la ciutat. - Aprofitar la saviesa de la gent del territori, fent que la participació sigui tant la pràctica de la concertació en les anàlisis de la realitat a abordar, com de la presa de decisions que incorpori les posicions i els acords dels diversos actors que intervenim en els processos urbans i territorials. En síntesi: una implicació real de la ciutadania a les noves lectures de la ciutat i a la forma urbana, però, sobretot, a la seva fenomenologia. Els programes que vindran reflectiran una formació en les aptituds analítiques de la ciutat i de les noves territorialitats i, de ben segur, no deixaran de formar les qualitats i una especial intuïció per projectar des de la materialitat i els processos urbans. Així mateix, el debat sobre les noves perifèries, els territoris amb nous patrons, les metròpolis emergents i llurs demandes espacials, o el clàssic espai públic i les seves noves demandes per crear nous espais públics −i tantes d’altres qüestions−, han de ser la base fèrtil dels nostres ensenyaments, tant lligats a la praxi projectual, com al debat i la recerca dels grups del DUOT. 9


Š Jon Tugores www.jontugores.com info@jontugores.com



ETSABarcelona


L’ensenyament de la urbanística a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, d’acord amb el pla d’estudis vigent, es desenvolupa en 6 assignatures de grau al llarg de 6 quadrimestres. Urbanística I i II s’aproximen al coneixement i raonament sobre la ciutat, objectiu últim de la disciplina. Aquest inici es fa amb procediments diferenciats; d’entrada, Barcelona serà el camp de treball objecte i referència dels exercicis. La proximitat del fenomen urbà a l’experiència personal de l’estudiant li permet entendre i distingir carrers, llocs públics i tipus de cases, alhora que la forma general de la ciutat. El segon quadrimestre - Urbanística II, l’ensenyament recolza en l’estudi de les “formes de creixement urbà”, tot un recorregut per la ciutat moderna que permet diferenciar els seus components, els temps de la seva construcció i les causes estructurals que les originen, així com les teories sobre la ciutat que n’acompanyaven el desenvolupament. Ras i curt: dos cursos orientats al coneixement de la ciutat per preparar l’estudiant per a la intervenció projectual que exercitarà més endavant. El tercer quadrimestre - Urbanística III, a l’inici del tercer any dels estudis, s’introdueix l’alumne en el projecte de vies i espais públics amb els instruments propis de l’arquitecte. El carrer, element substantiu de la ciutat, s’aprèn com a obra construïda i també com a component formal i funcional, suport bàsic del creixement urbà. L’espai públic també pot ser la idea força que orienta projectes de ciutat. La integració entre ciutat i territori, el sistema de tots els espais lliures i la seva relació amb la geometria de la vialitat seran els altres objectius pedagògics del curs. Les dues assignatures següents estan orientades a la projectació del creixement i la transformació urbana. Urbanística IV s’orienta al projecte de les extensions urbanes de caràcter residencial, i Urbanística V, al projecte d’espais urbans i reformes urbanístiques estratègiques de petita escala a l’interior de la ciutat existent. Pel que fa al creixement extensiu, s’assaja la potencialitat ordenadora de les xarxes ortogonals i la relativa vigència de les morfologies basades en els principis de la ciutat oberta. En canvi, a Urbanística V els criteris d’intervenció són els propis del “projecte urbà”, noció que planteja la interrelació projectual simultània d’arquitectures, forma dels espais públics, interacció amb el context, barreja d’usos, superposició d’escales... una síntesi projectual necessàriament complexa amb instruments flexibles de representació. Ambdós cursos es fonamenten en la idea que l’aprenentatge del projecte només es pot realitzar mitjançant l’acció de projectar i amb la guia propera d’un bon professor projectista. El darrer curs troncal - Urbanística VI, consisteix en un taller de projectes en el qual es realitza el procés complet de raonament urbanístic, des de les definicions inicials fins al projecte urbà. En cada edició es planteja un àmbit general i unes hipòtesis de partida, les quals no pressuposen ni un lloc d’actuació acotat ni un programa tancat. La definició d’ambdós assumptes forma part dels objectius de l’aprenentatge i és específica d’aquest darrer curs dels ensenyaments d’urbanisme. El fet de ser el darrer curs troncal dels estudis d’urbanisme ha permès que tingui un caràcter exploratori, que es posa de manifest en la diversitat dels temes, la seva presentació i l’organització docent de cada edició. Aquesta seqüència de continguts teòrics i pràctiques diverses constitueix el conjunt d’ensenyaments, no redundants, que aporta el Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori al pla d’estudis. Cal dir que el procés de revisió i avaluació de tot plegat es fa anualment en sessions crítiques, en què participen tots els professors de la secció, i comporta sovint evolucions de contingut i mètode pedagògic.


Š Capo - Del Campo - Morro - Munar


ETSAB - matĂ­

troncals


Urbanística I

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 3

Professor responsable: Josep Parcerisa

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Marta Bayona, Álvaro Clúa, Álex Giménez, Maria Rubert, Josep Maria Solé

Crèdits: 5 ects / 125 hores

La primera assignatura d’urbanística inicia al raonament sobre la ciutat presentant qüestions i llocs pròxims a la teva experiència. Barcelona és el camp de treball, objecte i referència dels exercicis i de les lliçons. Proposem diferents aproximacions a la forma urbana, reflexos de dinàmiques i conflictes d’abast social i cultural molt amplis. El curs t’ha d’ajudar a entendre que la ciutat no és mai un full en blanc. CARRERS. Funcions bàsiques: circulació i accés. La jerarquia de carrers. El carrer com a estratègia de connexió. Teixit de carrers: distincions entre malles; regles i excepcions. LLOCS PÚBLICS. La descomposició del pla del terra. Raons culturals de la forma urbana: les places i el cor dels barris. Maneres com es produeix la renovació de l’espai públic. TIPUS D’HABITATGES URBANS. Les variacions de les cases de pisos des de l’eixample fins a l’actualitat. Anàlisi estructural de mansanes. Dimensió metropolitana de l’habitatge massiu. LA FIGURA DE LA CIUTAT. La geografia i la història: escenes de gran ciutat i de metròpoli. Muntanyes, rius i litoral. Idees i imatges de la centralitat. El curs es basa en els exercicis. S’aprèn a observar i a comparar mides i distàncies, a raonar per dualitats, a formular hipòtesis i a expressar-les gràficament amb croquis o capturant i elaborant imatges; a comprendre el pas del temps sobre les coses de la ciutat. Un conjunt d’exercicis de taller permeten desenvolupar la iniciativa de l’estudiant; seleccionar, relacionar i aplicar. Les lliçons generals introdueixen una visió seqüencial de la Barcelona moderna per entendre-la cada cop millor. Les visites a la ciutat i les lectures acompanyen els exercicis i desenvolupen alguns dels arguments del programa. 16


L’avaluació individual és el resultat ponderat del conjunt de les qualificacions dels exercicis. Es preveu un examen. La qualificació del conjunt de les activitats del curs és l’avaluació final, a menys que es vulgui millorar la nota o no s’hagi aprovat. Aleshores l’examen final és la segona convocatòria. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - SOLÀ-MORALES, M., Deu lliçons sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008. - BUSQUETS, J., La ciutat vella de Barcelona: un passat amb futur, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2003. - PARCERISA, J., RUBERT, M., La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del urbanismo, LUB, Barcelona, 2014. - Materials d’urbanisme, http://bibliotecnica.upc.es/EdUPC/locate4.asp?codi=AR031XXX, ETSAB, 1999. - Webs de referència: www.dur.upc.edu www.lub.upc.edu

17


UrbanĂ­stica I



Urbanística II

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 4

Professor responsable: Maria Rubert

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Marta Bayona, Jordi Bellmunt, Àlex Giménez, Jordi Sardà, Josep M. Solé

Crèdits: 5 ects / 125 hores

El tema central del segon curs d’urbanisme és l’estudi de les formes de creixement urbà i la seva transformació actual. El curs s’inicia comparant diverses ciutats (Amsterdam, Fes, Istanbul, Hèlsinki, Nova York, Atenes, Estocolm, Roma, São Paulo...) i es tanca amb un exercici de transformació urbana sobre el creixement informal de Medellín. La resta d’exercicis consistiran en l’anàlisi comparada de fragments de la ciutat i assajaran, per a cada cas, una idea d’intervenció i manipulació. El curs acaba amb la presentació de projectes clàssics de gran ciutat del s. XX. PROGRAMA 1. Introducció. La representació de la ciutat. 2. Creixement urbà. Parcel·lació/ Edificació/ Urbanització. 3. Ciutat antiga. Creixement per continuïtat/ Reforma/ Fundació (Fes, Siena). 4. Creixement suburbà. Amsterdam i Venècia. 5. Ciutat jardí. E. Howard i l’experiència anglesa. La segona volta americana i la tornada catalana. 6. El polígon residencial. Hoff, Siedlungs, grands ensembles, projects. 7. Eixamples. Bastides, fundacions i eixamples del s. XIX. 8. Urbanització marginal. Intervencions en la ciutat informal. 9. La ciutat discontínua. Contenidors i vialitat a la perifèria metropolitana/ La ciutat temàtica. Simulacres. 10. Propostes per a la nova ciutat del s. XX. Ciutat lineal/ Sosgorod/ Cité industrielle/ Ciutat funcional/ Ciutat vertical/ New regional pattern/ Broadacre city. EXERCICIS - Dibuix comparat de diverses ciutats. - Les parts de la ciutat: 6 exercicis sobre formes de creixement i transformació. - Es proposa la composició d’un quadern personal del curs (mida A5) que reculli un resum/comentari de les lliçons i de les lectures. SISTEMA D’AVALUACIÓ Avaluació continuada mitjançant el seguiment dels exercicis pràctics. Un exercici escrit relatiu al contingut teòric de l’assignatura. BIBLIOGRAFIA - SOLÀ-MORALES, M., Les Formes de creixement urbà, Barcelona, Edicions UPC, 1993 / Las Formas de crecimiento urbano, Edicions UPC, Barcelona, 1997. 20


- PARCERISA, J., RUBERT, M., La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del urbanismo, LUB, Barcelona, 2014. - MORRIS, A.E.J., Historia de la forma urbana: Desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial, GG, Barcelona, 1984. - KOSTOF, S., The city shaped: Urban patterns and Meanings through History, Bullfinch Press, Boston, 1991. - KOSTOF, S., The city assembled: Elements of Urban form through History, Little Brown, Boston, 1992. - PARCERISA, J., RUBERT, M., Materials d’Urbanisme, Edicions UPC, Barcelona, 1999. - RUBERT, M., BAYONA, M., CADAVAL, E., DOMINGO, A., GIMÉNEZ, A., JIMÉNEZ, M., SARDÀ, J., SOLÉ, J.M., Memòria curs 2011. Introducció a la ciutat, Edicions UPC, Barcelona, 2011. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - BENEVOLO, L., Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna, GG, Barcelona, 1972. - PANERAI, P., CASTEX , J., DEPAULE, J., Formas Urbanas: De la manzana al Bloque, GG, Barcelona, 1986.

21


UrbanĂ­stica II



Urbanística III

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 4

Professor responsable: Xabier Eizaguirre

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Jordi Bellmunt, Eduardo Cadaval, María Goula, Jorge Perea, Jordi Sardà

Crèdits: 5 ects / 125 hores

OBJECTIUS DEL CURS Aquest curs vol reflexionar sobre la ciutat exterior, sobre els espais dedicats a la mobilitat i als fluxos, els que utilitzem els ciutadans per relacionar-nos, els espais públics. Pretén introduir l’estudiant en les tècniques bàsiques del traçat de l’espai viari públic, per entendre les relacions morfològiques i físiques i el paper que han de tenir aquests elements en la trama urbana. Dedicarem el curs al projecte de les vies urbanes, un dels elements bàsics de la ciutat; per tant, reflexionarem sobre les seves característiques principals, la seva naturalesa, el seus perfils i seccions i les seves dimensions. Treballarem els exemples, les teories i les referències més representatives en la història de l’urbanisme. CONTINGUTS El curs prendrà com a tema de discussió i treball la forma del viari i de l’espai lliure, amb una atenció especial a l’espai intersticial o de contacte amb l’arquitectura de l’entorn, és a dir, la continuïtat del pla de terra amb el veïnatge corresponent. El fil conductor en aquest cas serà la reforma o reprojectació de l’avinguda de Sarrià i els espais adjacents, on els temes de paviments, materials, topografies artificials i segregatives, vegetació, enllumenat... hauran d’estar associats als de l’arquitectura de contacte: tanques, portes, cantonades, desmunts, murs, espais lliures, d’oci i esportius... Dedicarem un primer mes per reflexionar i analitzar els components i les diferències de carrers de la ciutat de Barcelona i una segona part del curs per repensar i reprojectar una via de la ciutat: l’avinguda de Sarrià. La primera reflexió la farem sobre un parell de carrers de la ciutat. S’han triat parelles de carrers que contenen dues maneres d’entendre el traçat viari de la ciutat de Barcelona: una via amb una forma general de la ciutat, amb una idea de consciència o imatge de la globalitat, que s’enfrontarà a una altra via de característiques més locals, immediates i quotidianes. EXERCICI/ PRÀCTICA - 1r exercici de curs: “Tens un e-mail” El primer exercici de curs tracta de produir un contacte directe amb l’objecte del curs: el carrer en les seves diferents dimensions (política, social, perceptiva, emocional). Es planteja abordar la comprensió i la percepció de la ciutat a través de la complexitat dels carrers, com a lloc de moviment, trobada, narrativa, història i cultura, i la seva relació amb la matèria de la ciutat (edificis públics, cases privades, racons i places). Per això se sol·licita construir unes reflexions a partir de tres situacions d’ús singular reflexionant sobre el suport de la ciutat i la matèria del carrer. Es tracta d’imaginar i pensar aquestes situacions i donar-hi respostes. Són situacions plantejades de forma quotidiana: via correu electrònic. Sobretot, es tracta de justificar bé cada una de les decisions preses i en base a quins raonaments i narratives es construeixen. 24


- 2n exercici de curs: Tres mirades per a un parell de carrers Sobre un grup de carrers organitzats en parelles, es proposa un exercici comparatiu des de tres mirades concretes. Es vol posar l’accent sobre el seu sentit com a lloc urbà i cívic, sobre la seva secció com a fet de complexitat espacial, tècnica i projectual, i sobre la forma del seu traçat. Les monografies estan pensades per analitzar i reflexionar sobre aquests tres aspectes concrets del carrer, dirigides a tot el grup, i per exposar-les als tallers de l’assignatura, tenint present l’avinguda de Sarrià com a referent. 1. El carrer com a lloc públic i polític. 2. El carrer com a secció urbana. 3. El carrer com a traçat. - 3r exercici de curs: avinguda de Sarrià En una segona mirada, es tracta de fer una representació del carrer (dibuix, fotomuntatge, perspectiva, maqueta...) intencionada, que faci èmfasi en els problemes trobats. En una posada en comú de les representacions, podem fer una sessió conjunta per parlar del carrer, la seva situació actual, com passa de carretera a carrer i la seva “vocació” tramviaire, etc. Amb les hipòtesis que triï cada equip ens posarem a repensar i reprojectar l’avinguda de Sarrià. Es pot plantejar que no estudiem la mobilitat, però que donem com a bona una hipòtesi de partida d’una disminució del 50 % del trànsit actual i que es vegi amb bons ulls recuperar el doble sentit de circulació, així com introduir-hi un transport públic potent com és el tramvia. AVALUACIÓ DEL CURS Al llarg de les setmanes que dura el curs, anirem fent dos exercicis centrals: una primera monografia sobre dos carrers de Barcelona a partir de realitzar-ne unes lectures temàtiques i un segon exercici de taller sobre l’avinguda de Sarrià. Durant el curs es faran uns exercicis ràpids de forma individual que serviran per matisar l’avaluació individual. COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT - Introduir i reflexionar com el carrer i l’espai lliure de la ciutat són objecte de l’arquitectura i, per tant, susceptibles de projectar-se. - Entendre les relacions físiques i morfològiques entre els elements de la trama urbana: carrer, parcel·lari i edificació. - Familiarizar-se amb els elements bàsics de la ciutat i les seves caractrístiques principals, la seva naturalesa, les seves dimensions, perfils, seccions… BIBLIOGRAFIA - LYNCH, K., Planificación del sitio, GG, Barcelona, 1980. - ANDERSON, S., Calles. Problemas de estructura y diseño, GG, Barcelona, 1981. - BOAGA, G., Diseño de tráfico y forma urbana, GG, Barcelona, 1977. - MCCLUSKEY, J., El diseño de vías urbanas, GG, Barcelona, 1985. - CCCB, Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà / Archivo Europeo del Espacio Público Urbano / European Archive of Urban Public Space. - LYNCH, K. (1960), La imagen de la ciudad, GG, Barcelona, 1985. - BUCHANAN, C. (1963), El tráfico en las ciudades, Tecnos, Madrid, 1973. - MCHARG, I.L. (1969), Proyectar con la naturaleza, GG, Barcelona, 2000. - MARTIN, L., MARCH, L., ECHENIQUE, M. (1972), La estructura del espacio urbano, GG, Barcelona, 1975. - CULLEN, G. (1974), El Paisaje urbano: tratado de estética urbanística, Blume, Barcelona, 1974. 25


Urbanística III - PANERAI, P.R., MANGIN, D. (1999), Proyectar la ciudad, Celeste, Madrid, 2002. - MANCHÓN, L.F., SANTAMERA, J.A., Recomendaciones para el proyecto y diseño del viario urbano, Ministerio de Fomento, Madrid, 2000. - SOLÀ-MORALES, M., Ciudades, esquinas - Cities, corners, Barcelona Lunwerg - Fòrum 2004, Barcelona, 2004. - AA.VV., Paisaje: producto/producción, Fundación Caja de Arquitectos - COAC, Barcelona, 2008 (Bienal Europea del Paisaje de Barcelona). - CHERMAYEFF, S., ALEXANDER, C., Comunidad y privacidad, Nueva Visión, Buenos Aires, 1973. - UR - Urbanismo Revista, LUB, Barcelona, 1985-1992.



Urbanística IV

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 5

Professor responsable: Enric Serra

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Francesc Bacardit, Joaquim Español, Sebastià Jornet, Manuel Ruisánchez

Crèdits: 5 ects / 125 hores

EL PROJECTE DEL CREIXEMENT URBÀ RESIDENCIAL L’objectiu prioritari de l’assignatura és iniciar els estudiants en la projectació del creixement urbà. L’anticipació racional de la forma de la ciutat codificada pel que fa a l’instrumental jurídic, amb les lleis del sòl, persegueix en última instància la distribució òptima de persones, béns i serveis en un territori determinat. Aquest propòsit es concreta en projectes de ciutat segons models que sintetitzen idees diferents sobre l’edificació, l’estructura viària, els espais lliures públics i privats i les activitats que s’articulen en la ciutat preexistent i atenen als caràcters del lloc; projectes d’extensió urbana amb l’habitatge d’ús dominant en sectors de mida petita/mitjana, susceptibles que es planegin i s’executin en etapes i períodes de temps raonables. Es tracta de proporcionar els conceptes i les eines pertinents per afrontar la intervenció en el territori, per tal de transformar-lo en ciutat residencial. L’anàlisi dels diferents models assajats i verificats el segle passat ens permet satisfer l’objectiu complementari d’ensenyar a veure i interpretar la relació entre plànol/projecte i ciutat real. OBJECTIU En el projecte urbà del fragment residencial es planteja la construcció d’un teixit urbà on l’habitatge té un paper preeminent. La configuració morfològica (estructura, composició i ordenació) d’un petit fragment residencial, per tant la seva definició mètrica i geomètrica, és l’aspecte central de discussió. Interessa tant la definició del conjunt com la dels elements urbans individualitzats i les seves relacions, i particularment la generació d’identitats. La inserció del fragment en el seu context és un dels desafiaments bàsics de la reflexió. El projecte o proposta és l’eina bàsica tant per a la discussió com per a la formació i experimentació. 1. Teixits urbans ordinaris i temptativa de projecte. - Les trames regulars ortogonals: xarxa de carrers i illes de cases. - Heterogeneïtat urbana: els teixits urbans d’Amsterdam, Nova York i Barcelona. - Prototipus d’arquitectura residencial i compromís urbanístic: blocs lineals, torres i edificis orgànics. - Habitatge urbà i espai públic. - La concepció urbana de les activitats amb l’habitatge: el comerç al detall i la forma de ciutat. - Les ordenances d’edificació com a projecte de ciutat. 2. Els exercicis de projecte, bé de creixements residencials extensius, bé de transformació urbana, desenvolupen aptituds pertanyents a la pràctica urbanística professional. - Transformació de la topografia. - Traçats de carrers segons mobilitats. - Parcel·lació i unitats i densitats i ocupació. - Composició urbana dels tipus edificatoris residencials. 28


- Disposició i forma de les activitats en els teixits residencials. - La forma i el dimensionament del sistema d’espai lliure d’ús públic. - Encaix de la proposta en el sistema urbà i territorial de referència. - La forma i disposició dels equipaments públics. - Contingut de les ordenances edificatòries. - Evolució dels codis. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - SOLÀ-MORALES, M., De cosas urbanas, GG, Barcelona, 2008. - MARTIN, L., MARCH, L., ECHENIQUE, M. (1972), La estructura del espacio urbano, GG, Barcelona, 1975. - BENEVOLO, L., MELOGRANI, C., GIURA LONGO, T., La proyectación de la ciudad moderna, GG, 3a ed., Barcelona, 2000. - SOLÀ-MORALES, M., BARBA, R., Ciutat funcional i morfologia urbana, Edicions UPC, Barcelona, 1994. - CHOAY, F., The rule and the model: on the theory of architecture and urbanism, The MIT Press, Cambridge, 1997. - LYNCH, K. La buena forma de la ciudad, GG, Barcelona, 1985. - SECCHI, B.,The transformation of the urban habitat, Architecture & behaviour, vol. 9, núm. 3, 1993, pp. 337-344. - UR - Urbanismo Revista, LUB, Barcelona, 1985-1992. - AUGÉ, M., Los “no lugares” espacios del anonimato: una antropologia de la sobremodernidad, Gedis, Barcelona, 1993. - DUPUY, G., L’urbanisme de les xarxes, Oikos-tau, Barcelona, 1996. - HABRAKEN, N.J., The structure of the ordinary, The MIT Press, Cambridge, 1998.

29


UrbanĂ­stica IV



Urbanística V

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 7

Professor responsable: Joaquim Español

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Francesc Bacardit, Carles Crosas, Sebastià Jornet, Manuel Ruisanchez,

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Enric Serra

El curs pretén introduir els alumnes en el projecte d’espais urbans i de reformes urbanístiques estratègiques de petita escala a l’interior de la ciutat existent. Aquests objectius s’intentaran aconseguir a través de classes teòriques i de la realització d’exercicis de projectació. Els criteris d’intervenció seran els propis del “projecte urbà”, concepte sedimentat en el Departament d’Urbanística basat, entre altres factors, en l’atenció a l’arquitectura i a la forma de l’espai, el caràcter social d’aquest espai, la interacció amb els teixits de l’entorn, la superposició d’escales, la barreja d’usos i la flexibilitat en els instruments de representació. A diferència de l’espai interior i de la volumetria exterior de l’arquitectura, sempre ben definits, el projecte de l’espai urbà xoca amb problemes inicials que s’han de tractar: un d’aquests problemes és la crisi dels llocs urbans —places, carrers, parcs— en les societats postmodernes, caracteritzades precisament per la producció de no-llocs. Un altre és la dificultat d’entendre la forma dels nous espais, que són buits oberts de límits indecisos i, per tant, sovint difícils de configurar amb les eines habituals del projecte. D’altra banda, la projectació de sectors urbans inserits dins la ciutat ja feta requereix la comprensió les vocacions del lloc per articular bé els edificis i espais nous amb els existents, de manera que el context formi part del projecte. Aquestes peculiaritats, entre d’altres, configuraran el nostre concepte de projecte urbà. Cal recordar, de cara als exercicis, que la síntesi projectual és complexa. La intuïció sintètica sol ser un mecanisme mental eficaç per projectar, però la reflexió analítica també pot ajudar en moments importants del procés. És per aquest motiu que, tant en les classes teòriques com en la correcció dels projectes, s’insistirà no solament en els temes socials i funcionals dels espais urbans, sinó també en una reflexió sobre les tècniques de construcció de la forma urbana, que s’exemplificaran a través dels comentaris de projectes. TEMES TEÒRICS a. Les societats premodernes eren societats d’evolució lenta, orgàniques, jerarquitzades i estables, identificades amb un lloc geogràfic i de sociabilitat intensa. Les ciutats corresponents a aquestes societats tenien una vigorosa coherència i eren ciutats de llocs, és a dir, d’espais identificables i creadors d’identitat i vida col·lectiva. L’espai urbà —les places i els carrers— eren els protagonistes de la ciutat i en constituïen el sistema nerviós. b. La modernitat altera les societats i les ciutats premodernes. La pràctica urbanística derivada del Moviment Modern, amb importants excepcions, recull especialment la invenció de les noves tipologies dels blocs aïllats i d’espais oberts més complexos, però no sempre va acompanyada de la corresponent reflexió sobre la qualitat d’aquest espai, que sovint és un buit residual, informe, intersticial i sense identitat. c. Les societats de la sobremodernitat no són, generalment, societats orgàniques. Es caracteritzen per la seva evolució ràpida, l’alta mobilitat, la falta d’identificació amb un espai geogràfic, la falsificació del passat i el futur, i canvien les formes de sociabilitat. L’espai públic més distintiu d’aquestes societats és el no-lloc: espais sense entitat ni relació social. La ciutat es fa genèrica, perd forma i identitat. S’hi poden identificar noves formes de producció urbana amb tipologies molt variades, com la carretera mercat, 32


els terrein vagues, les extensions de baixa densitat o les noves infraestructures. d. Les valoracions sobre aquestes ciutats són contradictòries. Alguns teòrics posen de manifest la pèrdua d’identitat, de sociabilitat, de coherència formal i d’urbanitat de la ciutat, i consideren els no-llocs com a reflex de la nostra condició alienada. Altres defensen la ciutat genèrica i els no-llocs com els espais de la llibertat: una promesa de futur per als ciutadans del món. e. En la postmetròpoli contemporània, però, la necessitat de sociabilitat es continua manifestant en formes diverses i en coexistència amb noves formes d’individualisme. Cal acceptar l’existència de no-llocs i de nous llocs per a noves sociabilitats. El projecte d’aquests nous llocs exigeix mecanismes compositius inèdits per a la creació d’“espais intensos”, és a dir, complexos, densos i amb identitat, tot assumint les noves tipologies tant d’edificis com d’espais, el seu caràcter obert i la gran varietat d’arquitectures que els conformen. f. La invenció de la forma dels volums i dels espais, i en aquest cas de l’espai indefinit, sol ser un moment clau que desencalla el procés de projectar. L’eficàcia d’aquesta forma depèn, entre altres, d’un atribut fonamental: la coherència interna. Per aquest motiu, en el treball de projectar, més que una forma cal saber trobar una manera de construir coherència. g. Amb la finalitat de tractar aquests temes més directament relacionats amb els exercicis, cal estudiar les arquitectures i els altres materials que conformen els nous espais urbans, els mecanismes compositius contemporanis de construcció de coherència, l’ordre generatiu i obert, la complexitat, la compressió de les qualitats del lloc, la força de les idees projectuals i l’economia de recursos. En conseqüència, un aspecte clau de les classes teòriques consistirà en el comentari de projectes realitzats, particularment pels mateixos professors dels curs. Les classes teòriques es dividiran en una part expositiva i una part de debat dels conceptes exposats o, si n’hi ha, de les lectures recomanades. EXERCICIS Es proposen un primer exercici breu i abstracte de projecte d’un espai urbà relativament simple i amb pocs elements, i un segon exercici de projectació real d’un sector de dimensió mitjana inserit en la ciutat existent. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - AUGÉ, M., Los no lugares. Espacios del anonimato. Una antropología de la sobremodernidad, Gedisa, Barcelona, 2000. - BACON, E., Design o cities, Thames and Hudson, Londres, 1978. - BAUMAN, Z., Modernidad líquida, FCE, Méxic, 2003. - DEBORD, G., La sociedad del espectáculo, Pre-Textos, València, 2000. - ESPAÑOL, J., Forma y consistencia, Caja de Arquitectos, Barcelona, 2006. - KOOLHAAS, R., La Ciudad Genérica, GG, Barcelona, 2006. - SOLÀ-MORALES, I., Territorios, GG, Barcelona, 2002. - SOLÀ MORALES, M., “La segunda historia del proyecto urbano” a UR - Urbanismo Revista, núm. 5, LUB, Barcelona, 1987. - SOLÀ MORALES, M., Conferència inaugural ETSAB curs 2009, http://upcommons.upc.edu/video/handle/2099.2/1236. - SORKIN, M., Variations on a theme park. The new american city and the end of public space, Hill& Wang, Nova York, 1992. - ZUMTHOR, P., Atmósferas, GG, Barcelona, 2006. - ZUMTHOR, P., Pensar la arquitectura, GG, Barcelona, 2004.


UrbanĂ­stica V



Urbanística VI

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 8

Professor responsable: Josep Parcerisa

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Xabier Eizaguirre, Carles Crosas, Eduardo Cadaval, Jorge Perea, Miquel Roa,

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Àlvaro Clua

ESTRUCTURA & VISIBILITAT La gran ciutat adquireix per al transeünt, segons on i com, l’aspecte d’un mosaic dens i indòmit format per teixits urbans i altres fenòmens d’impacte, que formen una seqüència inextricable. A l’eixample o als barris centrals, als grans polígons d’habitatge ben armats o a les platges i a les terrasses, Barcelona és una ciutat orientada per referències potents. Però a molts altres indrets, segurament la majoria, la gran ciutat està feta de llocs amb escassa visibilitat servits per una estructura urbana dèbil i/o desencaixada. En altres paraules: molts districtes metropolitans són una ciutat oculta a la presència general perquè l’estructura és discontinua i, en conseqüència, tot adquireix un to menor: confusió en la percepció visual de l’espai, ciutat potser laberíntica, però també insòlita, amb fragments de valència heterogènia, carregada de potència. Per a quasi tots vosaltres, aquests són districtes metropolitans per descobrir. El curs posarà l’atenció a millorar els itineraris entre l’autopista B-23, que és la gran entrada de muntanya a Barcelona, i la Gran Via a l’Hospitalet, i buscarà la manera de fer més potent i significativa la relació mar-muntanya entre Bellvitge i Sant Just Desvern, tot passant per Esplugues, Cornellà i els barris límit de l’Hospitalet. Finalment, com podem fer viable una estructura més visible entremig d’aquest mosaic? Cal anar a favor del vent o en contra? Ho veus diferent de com sembla que hauria de ser? Què podria canviar? Què t’interessa que passi? Com t’imagines que podria ser diferent el que ara és com és? Amb quin programa podríem fer més intensa la gran ciutat de manera que les equacions d’equilibri dels equipaments i els espais lliures fossin qualitativament superiors? El curs consisteix en un taller de projectes en el qual es realitza el procés complet de raonament urbanístic. Els tallers a classe seran el lloc adient de definició progressiva i també el temps de discussió de les idees i propostes. Les lliçons generals o les instrumentals ajudaran a presentar temes teòrics o referències operatives. Les visites de camp i les lectures dirigides acompanyaran el curs. L’avaluació és individual i es basa en els exercicis i en les presentacions públiques. BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA - ROWE C., KOETTER, F. (1978), Collage City, GG, Barcelona, 1981. - LYNCH, K. (1960), La imagen de la ciudad, GG, Barcelona, 1998. - UR - Urbanismo Revista, LUB, Barcelona, 1985-1992. - BUSQUETS, J., Cities X Lines, Harvard University, Harvard, 2006. - SOLÀ-MORALES, M., De cosas urbanas, GG, Barcelona, 2008. - AA.VV., Transformació, plans i projectes, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2008. - PARCERISA, J., CROSAS, C. (ed.), Barcelona enllaços, LUB, Barcelona, 2013. - Revista digital D’UR,www.dur.upc.edu. 36


Els resultats d’edicions anteriors de l’assignatura Urbanística VI s’han publicat per a l’exposició “Barcelona/Enllaços”, que es va dur a terme al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya entre el 30 de setembre i el 24 d’octubre de 2013. Els documents estan disponibles a www.lub.upc.edu/bcnlinks o al catàleg de l’exposició. “Barcelona/Enllaços” explica amb set exemples una certa ambició per a la ciutat. La qüestió dels enllaços hi segueix viva i necessària ara com fa cent anys. Hem buscat situacions oblidades sota lloses de prejudicis que, en realitat, poden ser oportunitats per fer la ciutat real més integrada i més intensa. Aquest llibre posa de costat mapes i vistes, discussions de seminari, articles i lliçons, surveys, diagrames amb hipòtesis, escàners de teixits, croquis, plantes, alçats i seccions de projectes alternatius al servei de la il·lusió d’una ciutat decidida. Com fer més Barcelona? Com dur-la més lluny per connectar les parts de la metròpoli i per dissoldre barreres interiors? (text resum del catàleg).

http://www.lub.upc.edu/bcnlinks/ 37


UrbanĂ­stica VI



Š Capo - Del Campo - Morro - Munar


ETSAB - tarda

troncals


Urbanística I

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 3 i 4

Professor responsable: Julián Galindo

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Antonio Moro, Miquel Vidal

Crèdits: 5 ects / 125 hores

S’imparteix els dos quadrimestres

La ciudad nos inquieta y seduce, no sólo como problema a resolver, sino también como espacio vital de nuestras actividades, como soporte identitario de nuestra cultura, como escenario de una civilización vertiginosa. Cada uno de nosotros experimenta esa rica sensación de interpretación de la propia ciudad y la contrapone frente a tantas otras realidades urbanas. Realidades urbanas que evolucionan, que se modifican, crecen, envejecen, que están bajo dinámicas cambiantes, siempre vivas. La ciudad, como idea y realidad, reclama esa condición de juego abierto y progresivo, como una buena partida de ajedrez... He aquí su magia, el encanto y desafío al arquitecto: es un proyecto en proceso que, como tal, nunca se acaba, nunca se configura, nunca se materializa. Pensamos en ella y la estudiamos. Y de su primera percepción, empezamos a construir un conocimiento estructurado que abarca desde sus elementos primarios hasta su globalidad. Proponemos e imaginamos su transformación, sugerimos iniciativas, formalizamos proyectos, emprendemos acciones y las gestionamos. Analizamos para transformar en y desde la ciudad.

Secchi, B. Capítulo dentro del libro: Di cosa parliamo quando parliamo di urbanística?, Autora: Maria Chiara Tosi, Meltemi Editore, Roma, 2006. 1

Galindo, J. Cornelis van Esteren. La experiencia de Ámsterdam, en Colección Arquia/tesis, Fundación Caja de Arquitectos núm. 14 Barcelona, 2003. 2

42

Para intervenir en este proceso abierto, nuestro aprendizaje requiere curiosidad e interés, un profundo conocimiento de nuestra cultura urbana y, sobre todo, capacidad de duda. Una formación poliédrica, sintética, histórica, morfológica y encaminada al proyecto, que incida en la manera de abordar el reconocimiento de nuestros entornos, que permita discernir las oportunidades, las lógicas de transformación; que favorezca una “visión” que anticipe sus posibles escenarios1. En definitiva, una mirada que nos permita imaginarla desde sus partes hasta su conjunto, y que debe surgir de la necesidad de abordar su transformación como un trabajo en proceso abierto y en continua revisión. Entender el cambio como un proceso en el tiempo nos obliga a hablar de la urbanística como una disciplina que ha ido consolidándose progresivamente y además tiene una constante vitalidad. Una disciplina que, a lo largo de su historia, ha ido redescubriendo sus enunciados y que, con las nuevas solicitaciones socioeconómicas y culturales, continúa reinventándolos. La urbanística tiene que estar atenta a los nuevos centros de interés, como la preocupación por la mejora de la ciudad como “lugar donde alcanzar la máxima habitabilidad”2. E introduce temas nuevos como la calidad del ecosistema urbano y la atención a los peligrosos efectos derivados de una tendencia a una globalización que se olvida de los lugares y sus contextos. La actualidad de nuestra disciplina exige y justifica una constante reformulación en la programación de los contenidos y el método de la enseñanza en nuestro departamento, dentro de un programa curricular


de la Escuela de Arquitectura. Y este programa debe estar implicado en la transformación de nuestros asentamientos y paisajes culturales, y permanecer siempre atento a las discusiones, preocupaciones, problemáticas y dialéctica del momento. La práctica que nos es propia como arquitectos es contribuir a la construcción de una ciudad más habitable, que favorezca el encuentro de opuestos, la diversidad y el conflicto. Y que, dirigida en su desarrollo, genere complicidades e implique e ilusione a sus habitantes. La responsabilidad profesional sobre esta práctica cimienta nuestra cultura urbanística y guía este proyecto docente: formar desde una “ética proyectual”3 del urbanismo con vocación propositiva. Una praxis que se nutre de las aportaciones de los grandes arquitectos urbanistas, en el bagaje de la cultura a lo largo de su historia y que se ancla en la interpretación de las propias formas. Enseñar a entender e interpretar la ciudad para transformarla es la premisa con la que se desarrolla este curso, huyendo de encasillamientos derivados de la gestión y la administración. Y también de aquellos planteamientos que explican el urbanismo como una concepción jerárquica y secuencial de escalas gráficas, de tamaños, de lo grande a lo pequeño, de los sistemas urbanos al plan de detalle. Se trata de aprender a construir un modo, una lógica de entendimiento, una mirada, una línea de aproximación a la ciudad que permita interpretaciones fértiles sobre la realidad urbana y los posibles espacios de intervención. Debemos construir un escenario para la proyectación urbanística imaginando las condiciones para la evolución urbana, y planteando un proceso intelectual cíclico y abierto capaz de incorporar nuevas experiencias y conocimientos. Así, la correspondencia y vínculo entre el análisis y el proyecto deben constituir el lugar de confluencia del discurso y la relación entre arquitectura y urbanismo.

Ezquiaga, J. M., Experiencia y proyecto de la ciudad. Reflexiones sobre la obra teórica de SolàMorales i Rubió, en Geometría, núm. 14, Málaga, 1992. 3

Solà-Morales, M., De cosas urbanas, GG, Barcelona, 2008. 4

Piñón, H., Miradas Intensivas, Edicions UPC, Barcelona, 2000. 5

Consecuentemente, este primer curso no pretende exactamente enseñar a analizar, y mucho menos a proyectar, sino que se propone como objetivo principal inducir al alumno a construir su propia estructura metodológica con la que afrontar la ciudad y su proyecto. Debe ser una armadura con la que poder iniciar y enriquecer esa “mirada solícita”4, atenta, culta, intencionada pero, sobre todo, “intensiva”5, que resulte imprescindible para abordar la proyectación de la ciudad actual en su contexto. BIBLIOGRAFÍA BÁSICA - AZÚA. F., La invención de Caín, Alfaguara, Barcelona, 1999. - MORRIS, A.E.J. (1974), Historia de la forma urbana, GG, Barcelona, 1984. - PANERAI P.H., MANGIN D., Proyectar la ciudad, Celeste, Madrid, 2002. - PARCERISA, J., RUBERT, M., La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del urbanismo, LUB, Barcelona, 2014. - SOLÀ-MORALES M., Diez Lecciones sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008. LECTURAS Bloque introducción, la ciudad: - AZÚA, F., “Dentro y fuera de la ciudad / Ni la ciudad de Dios, ni la del otro: la nuestra” en La invención 43


Urbanística I de Caín, Alfaguara, Madrid, 1999. - SOLÀ-MORALES, M., “Barcelona, taller de urbanismo” en Diez lecciones sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008. - SOLÀ-MORALES, M., “La piel de las ciudades” en De cosas urbanas, GG, Barcelona, 2008. Bloque 1, las calles: - PEREC, G., “La calle” en Especies de espacios, Montesinos, 2a ed., Barcelona, 2001. - SOLÀ-MORALES, M., “L’Eix Ferran – Princesa”en Diez lecciones sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008. - SOLÀ-MORALES, M., “Calles rectas, calles curvas” en La Vanguardia. Cultura, 17 febrero 2010. - MONTEYS, X., “Domesticar el carrer” en El País, 22 marzo 2007. Bloque 2, las plazas: - RUBERT, M., “No square, no city” en Squares of Europe, Jagiellonian University Press, Poland, 2007, pp. 59-67. - SOLÀ-MORALES, M., “Cantonades” en Catálogo exposición - Forum de culturas 2004, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2004, pp. 12-51. - SOLÀ-MORALES, M., “Espacio públicos, espacios colectivos” en La Vanguardia, 12 mayo 1992. - MONTEYS, X., “Les lliçons d’una plaça” en El País, 18 noviembre 2010. Bloque 3, las parcelas y sus edificios: - SOLAGUREN, F., “De la vivienda del ensache a la casa de Mitjans” en Revista de Arquitectura, nº14, Barcelona, 2012, pp. 17-28. - AA.VV., “Les cases a l’Eixample” en Cerdà i la Barcelona del Futur. Realitat versus Projecte, CCCB, Barcelona, 2009. - FREIRE, J., “De Madrid a Nueva York: las tipologías urbanas globales y la tiranía de los balances de preferencias” en nomada.blogs.com/jfreire/2006/07/de_madrid_a_nue.html- MONTEYS, X., “Campus o ciutat” en El País, 26 febrero 2009.


Web de referencia: http://www.miradesurbanes.net


Urbanística II

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 3 i 4

Professor responsable: Miquel Corominas

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Manuel Franco, Zaida Muxí

Crèdits: 5 ects / 125 hores

S’imparteix els dos quadrimestres

LA CIUTAT: FORMA I ESTRUCTURA La urbanística és una ciència moderna que té com a objecte l’estudi i el projecte de la ciutat. En la línia de tarda, les Urbanística I i II ens forneixen de les eines d’anàlisi de la ciutat, les Urbanística III i IV donen instrumental específic de projecte i les Urbanística V i VI plantegen el projecte sintètic a la ciutat i el territori. PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Si l’objecte de l’assignatura Urbanística I és l’estudi dels elements bàsics de la ciutat: carrers, cases, parcel·les i mansanes, l’objecte de l’assignatura Urbanística II és l’estudi dels elements més complexos de la ciutat: lloc, forma, teixits, i una lleugera incursió en l’estructura i les activitats a la ciutat. OBJECTIUS Els alumnes han d’aprendre a llegir el conjunt de la ciutat: el lloc d’implantació, la forma urbana i els diferents tipus de teixits, i també els elements que l’estructuren, així com les diferents parts o les àrees funcionals que la integren. Un coneixement ampli de la ciutat ens ha de permetre entendre tant les intervencions de petita escala com les de caràcter general, fins i tot apropar-nos a les propostes del planejament urbà. Quant a l’edificació, ens ajudarà a entendre el paper de l’arquitectura en la ciutat. CONTINGUT DEL CURS El curs planteja l’anàlisi i estudi de la ciutat i de les formes de creixement i reforma al llarg de la història. Se centra en dos períodes clars de la producció de la ciutat. El primer període s’inicia amb la ciutat industrial, continua amb la ciutat moderna i acaba en les àrees metropolitanes, i ocupa la major part del curs. El segon període es dedica a la ciutat preindustrial i és més breu. DESENVOLUPAMENT DEL CURS El curs té un contingut teòric i pràctic. Cada setmana hi ha una classe teòrica o equivalent i una sessió de taller. També s’impartiran sessions instrumentals en les classes de taller. Es plantegen quatre treballs al llarg del curs que es realitzaran en paral·lel al contingut de les classes. El curs es completa amb un treball de recerca i una visita. Per afavorir l’aprenentatge cooperatiu, els treballs es realitzen majoritàriament en grups de dos alumnes. Un examen final sobre el contingut de les classes i dels treballs de recerca exposats permet una avaluació més personalitzada. TEMARI I. Introducció a la ciutat. II. De la ciutat industrial a les àrees metropolitanes: - La ciutat industrial. - La forma nova representativa de la ciutat industrial: l’eixample. Nova York i Barcelona. 46


- Altres formes de producció de la ciutat industrial: les avingudes. París i Lisboa. - Altres formes de producció de la ciutat industrial: les rondes o rings. Viena i Colònia. - L’alternativa a la ciutat industrial: la ciutat jardí i el suburbi. Londres. - La ciutat a partir del transport: la ciutat lineal. Madrid i l’URSS. - La resposta al fort creixement urbà: la ciutat “moderna”. L’Amsterdam Sud de Berlage. - L’habitatge massiu com a resposta: els polígons d’habitatge a Europa. Frankfurt i Viena. - L’habitatge massiu a Barcelona: els polígons d’habitatges. - L’allau imigratòria: l’infrahabitatge a la ciutat. Rio de Janeiro, Barcelona, Bogotà. - El paradigma de l’ordre urbà: les noves ciutats. Brasília i Chandigard. - La ciutat postindustrial: ciutat o urbanització? Milà i Barcelona. III. La ciutat preindustrial: - Els orígens de la ciutat occidental: ibers, grecs i romans. Milet i Pompeia. - La ciutat medieval. Venècia, Siena i Urbino. - La ciutat del Renaixement i el Barroc a Itàlia: Florència, Roma, Torí. - La ciutat del Renaixement i el Barroc a França: París i Nancy. - Les ciutats de colonització a Amèrica. Buenos Aires i Philadelphia. - El creixement fora muralles: els ravals o el creixement suburbà. Formes basades en places. Porto, Berna, La Grenelle (París) i Gràcia. Sessions instrumentals: - Representació de la ciutat a través de la cartografia. - Les mides de la ciutat. - Els paràmetres de la mansana de l’Eixample. EXERCICIS Es plantegen quatre exercicis de taller: 1. El dibuix de la forma i l’estructura urbana de dues ciutats (costa, plana, muntanya...) a partir del fotoplà (Google Earth) o de cartografia local. Una d’aquestes ciutats ha de tenir mida mitjana. 2. Reconèixer els diversos teixits urbans d’una mateixa ciutat. 3. Comparar quatre àmbits d’ordenació unitària i reordenar-ne un a Barcelona. 4. Analitzar i avaluar una reforma urbana en relació amb la situació prèvia. Un dels temes de la ciutat preindustrial o del final de la ciutat industrial es prepararà com a treball de recerca en forma d’aprenentatge cooperatiu amb lectures no presencials i explicació a classe. La redacció d’un quadern de curs és imprescindible per tenir dret a l’avaluació. El quadern ha de recollir tota l’activitat personal de l’alumne durant el curs: resum de classes teòriques, pràctiques, exercicis, visites, lectures... AVALUACIÓ El primer exercici, el quart exercici, el treball de recerca i el quadern de curs tenen una contribució del 15% en la nota final; el segon i el tercer exercicis tenen una contribució del 20% en la nota final.

47


Urbanística II BIBLIOGRAFIA BÀSICA - MORRIS, A.E.J., Historia de la forma urbana: Desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial, GG, Barcelona, 1984. - GRAVAGNUOLO, B., Historia del urbanismo en Europa 1750-1960, Akal Arquitectura, Madrid, 1998. - AA.VV., Les formes del creixement urbà, Edicions UPC, Barcelona, 1974. BIBLIOGRAFIA BARCELONA - BUSQUETS, J., Barcelona. Evolución urbanística de una capital compacta, Mapfre, Madrid 1992 i edicions posteriors Ediciones del Serbal. - FONT, A., “Territori i ciutat a la Catalunya dels seixanta” a 1958-75. Des de Barcelona arquitectures i ciutat, Ministerio de FomentoCOAC, Barcelona, 2002. - SOLÀ-MORALES, M., Deu lliçons sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - AYMONINO, C., Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna, Marsilio, Padova, 1971 i edicions posteriors GG. - BENEVOLO, L., Storia della Città, Laterza, 4 vol. 2, Bari, 2006. - CALABI, D., Storia della città. L’età moderna, Marsilio, Venezia, 2001. - CALABI, D., Storia della città. L’età contemporanea, Marsilio, Venezia, 2005. - FRANQUESA, J., Les comunitats jardí a Catalunya, Edicions UPC, Barcelona, 2009. - DE TERÁN, F., Historia del urbanismo en España III. Siglos XIX y XX, Cátedra, Madrid, 1999. - SALGADO, M., LOURENÇO, N., Atlas urbanístico de Lisboa, Argumentum, Lisboa, 2006. - MUMFORD, L. (1934), Técnica y civilización, Alianza, Madrid, 1971. - CORBOZ, A. “El territorio como palimpsesto” a MARTIN, A., Lo urbano, en 20 autores contemporáneos, Edicions UPC, Barcelona, 2004, pp. 13-24. - AA.VV., Cerdà i la Barcelona del Futur. Realitat versus projecte, CCCB, Barcelona, 2009.



Urbanística III

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 5 i 6

Professor responsable: Ángel Martín

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Miquel Martí, Mar Santamaria

Crèdits: 5 ects / 125 hores

S’imparteix els dos quadrimestres

L’assignatura Urbanística III pretén fer una introducció al projecte de vies i espais públics urbans amb els instruments i recursos propis de l’arquitecte, per a la comprensió del paper que aconsegueixen, tant els carrers com els espais públics, en la constitució dels teixits urbans, de l’estructura de la ciutat i de la transformació del medi en general. PROJECTE DE VIES I ESPAIS PÚBLICS 1. Introducció: - El carrer, essència de la ciutat. Recurs funcional, institució social i clau cultural. 2. El carrer com a obra construïda: - El medi físic: la ubicació geogràfica, el sòl i les condicions climàtiques. La forma del territori i la interpretació del lloc. - Constitució, traça, secció i perfil del carrer. 3. El carrer com a instrument funcional: - Potència de la traça i ordre del sòl. El carrer com a suport del creixement urbà. Canal de trànsits: ordre i conflicte espacial. 4. El carrer, composició formal: - Diferències culturals sobre el carrer. - L’emplaçament. Els edificis i altres referents. - La forma interna del carrer. Interseccions i rotondes. - La llegibilitat de la ciutat des de l’espai públic. 5. Els espais públics a la ciutat: - Places i passejos interns. - Parcs d’oci. - Àrees de joc i esbarjo. - Sistema d’espais públics. - Parcs ecosostenibles. 6. Vies i espais lliures com a estructura de ciutat: - Cruïlla, o encreuament de carrers. - Malles regulars i trames direccionals. La malla com a generador. - Continuïtat, connectivitat i profunditat dels carrers. - Modes i formes d’integració entre la ciutat i el territori. - La riquesa de la biodiversitat i l’equilibri del medi com a recursos de projecte.

50


Es desenvoluparan tres o quatre exercicis pràctics sobre casos reals que permetin enfrontar els alumnes amb la necessitat de la seva aportació per resoldre qüestions plantejades en situacions urbanes específiques. El mètode d’avaluació serà la suma de tres referències. D’una banda, la valoració dels treballs pràctics elaborats durant el curs. De l’altra, l’assimilació del programa de lliçons teòriques avaluada per mitjà d’una o dues proves escrites. I també el seguiment i la implicació en les sessions de l’assignatura. Les competències adquirides per l’estudiant comprendran la distinció dels diferents factors que intervenen en la configuració de l’espai públic de la ciutat; la iniciació al treball amb els ingredients del projecte de carrers i espais públics urbans, i l’aptitud i capacitat crítica per concebre recursos de projecte en la transformació del medi. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - LYNCH, K., Planificación del sitio, GG, Barcelona, 1980. - ANDERSON, S., Calles: problemas de estructura y diseño, GG, Barcelona, 1981. - BOAGA, G., Diseño de tráfico y forma urbana, GG, Barcelona, 1977. - MCCLUSKEY, J. El diseño de vías urbanas, GG, Barcelona, 1985. - CCCB, Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà / Archivo Europeo del Espacio Público / European Archive of Urban Public Space, http://www.publicspace.org/ca/arxiu BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - LYNCH, K., La imagen de la ciudad, GG, Barcelona, 1998. - CULLEN, G., El Paisaje urbano: tratado de estética urbanística, Blume, Barcelona, 1974. - BUCHANAN, C., El tráfico en las ciudades, Tecnos, Madrid, 1973. - MCHARG, I. L., Proyectar con la naturaleza, GG, Barcelona, 2000. - MARTIN, L., MARCH, L., ECHENIQUE, M. [et.al.], La estructura del espacio urbano, GG, Barcelona, 1975. - PANERAI, P., MANGIN, D., Proyectar la ciudad, Celeste, Madrid, 2002. - MANCHÓN, F.L., SANTAMERA, J.A., Recomendaciones para el proyecto y diseño del viario urbano, Ministerio de Fomento Dirección General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo, Madrid, 2000. - ROCA, E. [et.al.], El projecte de l’espai viari, Edicions UPC, Barcelona, 2004. - SOLÀ-MORALES, M., Ciudades, esquinas - Cities, corners, Barcelona Lunwerg - Fòrum 2004, Barcelona, 2004. - AAVV., Paisaje: producto/producción, Fundación Caja de Arquitectos - COAC, Barcelona, 2006.

51


Urbanística III El arte de trazar una vía

Proyecto de un paseo


Espacios libres en sistema

Proyecto de una plaza


Urbanística IV

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 5 i 6

Professor responsable: Francesc Peremiquel

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Daniel Navas, Montserrat Torras

Crèdits: 5 ects / 125 hores

S’imparteix els dos quadrimestres

El curs se centra en l’ordenació de conjunts residencials destinats a l’extensió o transformació de la ciutat. Es focalitza en la definició de fragments urbans residencials entesos com a conjunts amb capacitat de formar teixit identificable mitjançant la combinació dels elements components de la forma urbana (carrers i espais lliures, parcel·les, edificis) segons unes lògiques i instruments de composició propis. Carrers i edificis representen dues categories demanials diferents: els carrers i els espais lliures —públics— i els edificis i les parcel·les —privats—. Entre ambdues categories existeixen una multitud de relacions possibles. De les relacions entre la disposició dels edificis, la definició dels dominis i la configuració dels carrers sorgeixen els mecanismes d’ordre i identitat als teixits. Es treballa amb els sistemes d’ordenació més comuns: segons l’alineació del viari i segons la volumetria específica. En el primer, trobem una relació directa entre construccions i vies. En el segon, les edificacions es disposen de manera relativament independent dels traçats viaris. En la idea de teixit urbà és fonamental la disposició i repetició de volums construïts i espais buits, que adquireixen un valor positiu quan permeten definir un sistema complex, estructurat i articulat a través de la ubicació dels espais lliures i les dotacions, a través de les relacions complexes establertes entre elements urbans simples (carrers, edificis i parcel·les) definits per objectes abstractes, amb els quals, mitjançant la seva disposició, es configura un espai urbà divers. L’ordre del sòl, entre la infraestructura (les vies) i l’arquitectura (els edificis), és el tema central de reflexió. Metodològicament és possible establir aquestes relacions de manera deductiva, anant del tot a les parts, en un procés de divisió successiu, mitjançant un ordre jeràrquic d’organització (estructura) fins a la definició dels elements físics (ordenació i urbanització). També és possible fer-ho de manera inductiva, per successiva agregació i agrupació d’elements, explorant la capacitat de repetició, deformació, etc. Les opcions no són excloents, sinó al contrari, la lògica del tot obliga les parts i la lògica intrínseca de les parts obliga el tot. La tradició de l’urbanisme modern té en el projecte urbà residencial (des dels eixamples fins als conjunts residencials massius) un dels referents culturals més valuosos. És imprescindible referir-se a aquesta tradició, que arrenca a meitat del s. XIX, per entendre l’evolució dels instruments i comprendre i interpretar on som avui dia. Com a desafiament fonamental de la ciutat contemporània tenim la seva sostenibilitat (econòmica, social i ambiental). La ciutat bona és la ciutat sostenible i, per tant, aquest ha de ser l’eix inspirador de qualsevol proposta. L’eficiència energètica, com a expressió màxima de la sostenibilitat, i la utilització de sistemes passius de control ambiental urbà seran objectius programàtics fonamentals que caldrà tenir en compte. Aquesta assignatura es planteja amb un triple objectiu pedagògic: 1. Instruments. Facilitar l’aprenentatge i l’aplicació d’unes eines de treball per relacionar adequadament els materials propis del projecte residencial, distingint entre instruments de composició i lògiques de projecte. 54


2. Mètode. Acostumar a la utilització d’un mètode precís i rigorós en el procés de projecte que es fonamenta en una iteració pautada de fases i temes, en processos de realimentació entre aquestes. 3. Cultura urbanística. Donar a conèixer exemples de referència i peces clau de la cultura urbanística del segle XX, on es preténmostrar aquells projectes i projectistes que exploren mecanismes d’ordenació i composició innovadors, útils per a l’exercici. S’ha demostrat que l’adquisició del coneixement a partir de l’exercici projectual (mitjançant l’aplicació de mètodes i instruments i la simulació de casos) és una eina útil tant per a l’exploració i verificació teòrica com per a la capacitació professional. L’enunciat de l’exercici fa una reducció intencionada del problema plantejat, posant l’èmfasi en aspectes que són rellevants des del punt de vista pedagògic. La proposta d’exercici és un cas amb un cert nivell de verosimilitud, però no pas un cas real. Les successives etapes en la realització del treball de curs es concreten en: 1. Conèixer les mesures dels teixits residencials: l’objectiu és aprendre la significació de conceptes com densitat, edificabilitat i altres mesures urbanes. 2. Comparar entre diferents projectes residencials: l’objectiu és llegir i interpretar característiques bàsiques d’una selecció d’exemples representatius. 3. Llegir i valorar el lloc de la intervenció: analitzar detingudament l’àmbit de la intervenció, les seves característiques i les de la ciutat que l’envolta. 4. Encaixar la proposta en l’àmbit de la intervenció: assajar la descomposició de l’àmbit en unitats funcionals i compositives, atenent la relació amb l’entorn. 5. Definir criteris de composició i estructuració del conjunt: a l’escala del conjunt, començar a definir els elements urbans més significatius de la proposta. 6. Definir unitats d’agrupació: unitats identificables que, amb diversos graus de variació, es combinen per construir el conjunt. 7. Formular els criteris d’ordenació: definir els diferents espais urbans generats, la seva ordenació i la diversitat de tipologies edificatòries, de densitats, d’usos, etc. 8. Establir criteris d’urbanització: entenent com contribueix la urbanització a construir les bases de projecte. 9. Síntesi final: comprovar a diverses escales les qüestions assajades, sintetitzar i destacar les idees clau i construir un itinerari per a la proposta. BIBLIOGRAFIA - AA.VV., Housing in Europe (dos volums), Edizioni Luigi Parma, Bolonia, 1979. - ALEXANDER, C. [et.al.], Comunidad y privacidad, Nueva Visión, Buenos Aires, 1973. - BENEVOLO, L. [et.al.], La proyectación de la ciudad moderna, GG, Barcelona, 1978 . - KIRSCHENMANN, J.C., Diseño de barrios residenciales, GG, Barcelona, 1980. - MARTÍ, C., Las formas de la residencia en la ciudad moderna, Edicions UPC, Barcelona, 1991. - PANNERAI, P.H., Formas urbanas: De la manzana al bloque, GG, Barcelona, 1986. - MOZAS, J., FERNANDEZ, A., DENSITY. Nueva vivienda colectiva, A+T, Vitoria, 2004. - GAUSA, M., Nuevas alternativas, Nuevos sistemas, ACTAR, Barcelona, 1998. - PEREMIQUEL, F., Construir ciudad con conjuntos de viviendas unifamiliares, Cuaderno Urbano 9, Buenos Aires, 2010. - MOYA, L. (ed.), La Vivienda Social en Europa, Mairea Libros, Madrid, 2008.

55


UrbanĂ­stica IV



Urbanística V

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 7 i 8

Professor responsable: Estanislao Roca

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Julián Galindo, Daniel Mòdol, Ferran Sagarra

Crèdits: 5 ects / 125 hores

S’imparteix els dos quadrimestres

El curs d’Urbanística V es troba a l’últim curs de l’ensenyament troncal de l’urbanisme a l’ETSAB i té un contingut clarament projectual. Pretén introduir l’estudiant en la projectació d’un fragment estratègic de la ciutat per transformar-lo, tant compositivament com morfològica, sovint amb barreja d’usos i funcions diferents, reflexions sobre la vialitat, l’espai urbà resultant i les interaccions amb el teixit de l’entorn. Sobre la base dels coneixements adquirits en cursos anteriors, les classes teòriques i pràctiques seran claus per a la reflexió i ajudaran en les decisions projectuals per abordar de forma global un problema urbà complex. CONTINGUT

El contingut del curs es resumeix en els termes bàsics següents: - El projecte urbà i l’espai públic com a categoria de projecte de ciutat. - Els projectes de reforma urbana en la ciutat construïda. L’escala de projectes es troba a cavall entre la definició arquitectònica i l’ordenació urbanística, i tracta un espai urbà de dimensió acotada amb una voluntat de fer arquitectura de la ciutat, independentment de l’arquitectura dels edificis. Tot ha de concretar-se en un projecte travat capaç d’executar-se en un termini no massa dilatat amb força pròpia i amb capacitat de tensionar l’entorn. Així, no es tracta de limitar-se al perímetre propi de l’actuació, sinó de veure com pot influir en la regeneració dels teixits circumdants. Sovint en el programa d’aquestes actuacions hi ha un component públic important en la inversió i la proporció també important d’usos col·lectius. A principi del curs s’encarrega l’anàlisi aprofundida de centres urbans complexos i de la seva relació amb la ciutat, que podran servir d’una manera o altra com a referents per a l’exercici de taller. Aquest treball es realitzaràen grups de 2 alumnes i serà tutelat pels professors. S’haurà de presentar a mig curs en una exposició general, en la qual s’encetarà un debat obert sobre els casos estudiats, tot contrastant-los amb l’exercici en curs. EXERCICI L’exercici de taller sovint consisteix en l’anàlisi i la proposta sobre un fragment de la ciutat on s’hi troba pendent tant una reflexió com una reforma urbana. Amb la proposta de l’àmbit d’estudi es formula la millora tant de la definició morfològica dels edificis com de l’espai urbà resultant. AVALUACIÓ L’avaluació del curs rau en el nivell i la qualitat del treball realitzat, tenint en compte a més les notes de les correccions intermèdies i el lliurament final. Es realitzarà l’avaluació continuada a partir de la mitjana ponderada dels diferents lliuraments, amb la següent 58


proporció: registre, 10%; criteris i avanç, 30%; projecte, 60%. És necessari haver realitzat els tres exercicis i aprovar el projecte. COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT Referències culturals, renovació urbana en clau moderna. Exercitació projectual de reforma d’un fragment urbà amb complexitat d’usos, amb concreció morfològica, dels edificis, de la vialitat i de l’espai públic. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - AA.VV., Ciutat funcional i morfologia urbana, Edicions UPC, Barcelona, 1994. - SOLÀ-MORALES, M., De cosas urbanas, GG, Barcelona, 2008. - “El proyecto Urbano I” a UR - Urbanismo Revista, núm. 5, LUB, Barcelona, 1987. - “El proyecto Urbano II” a UR - Urbanismo Revista, núm. 6, LUB, Barcelona, 1988. - MARTÍN, Á., Lo urbano en 20 autores contemporáneos, Edicions UPC, Barcelona, 2004. - ROCA, E., LEZCANO, A., FAYOS, R., Campus de la Diagonal. Un projecte urbà: praxi docent i professional, Edicions UB, Barcelona, 2009. - ROCA, E., MÒDOL, D., FAYOS, R., NAVAS, D., Glòries, reforma urbana i espai públic, Espais ETSAB, Barcelona, 2011. - ROCA, E., MARTÍ, M., “Espai públic: vivències, projectes i gestió” a QRU, DUOT-UPC, Barcelona, 2013. - AA.VV., Barcelona espai públic: homenaje a Josep Maria Serra Martí, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1993. - BACON, E.N., Design of cities, Penguin Books, Harmondsworth, 1976. - BUSQUETS, J., CORREA, F., Ciudades X formas: una nueva mirada hacia el proyecto urbanístico, Harvard University - Nicolodi, Rovereto, 2006.


UrbanĂ­stica V


Exemples de conferències d’Urbanística V - Tardes

Mostra de cartells d’algunes conferències de convidats


Urbanística VI

ETSAB

Bloc curricular: Quadrimestre 7 i 8

Professor responsable: Miquel Corominas

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Antonio Aguilar, Jordi Franquesa, M. Aurora López

Crèdits: 5 ects / 125 hores

S’imparteix els dos quadrimestres

L’ARQUITECTURA DEL TERRITORI. FORMA, ASSENTAMENTS I ACTIVITATS L’ordenació i la intervenció en el territori és el contingut específic d’Urbanística VI. Després de cursos centrats en la ciutat, cal fer el pas al territori. Els límits de la ciutat i el territori són cada vegada més difusos. Cada cop més activitats tradicionals de la ciutat es traslladen al territori. També n’hi ha d’específicament territorials. Però el territori en si té unes formes naturals i artificials pròpies d’implantació i estructuració. El curs pretén introduir l’alumne en el reconeixement del territori i el projecte territorial. Les disciplines complementàries tenen un paper molt important en aquesta disciplina. La geografia ens permetrà una primera lectura del territori. Una segona lectura vindrà de la interpretació de la implantació de les activitats tradicionals. Una tercera lectura vindrà del poblament: infraestructura territorial, nuclis de població, masos i noves activitats. L’ordenació territorial moderna realitzada a Catalunya en els darrers anys, a través dels plànols d’anàlisi i els normatius, ens ha de permetre entendre millor el territori i les seves propostes de futur, tant pel que fa a la protecció del sòl com al desenvolupament de les activitats. EXERCICI A nivell pràctic, l’objectiu del curs és la reflexió i projecte sobre les formes d’ocupació en una part del territori del Maresme, concretament entre la riera d’Alella i la riera d’Argentona. Es tracta d’un territori d’uns 12 km de llarg amb una topografia força homogènia entre la Serralada Litoral i el mar. La presència d’importants rieres torrencials marca el territori en sentit transversal. Les rieres han donat forma a la part alta de la muntanya. També han estat el lloc de formació dels nuclis tant de muntanya com vora el mar i han permès la comunicació entre els vells nuclis muntanyencs i els nous nuclis marítims i de conreu. Les infraestructures més modernes, com els ferrocarrils, l’N-II i l’autopista Barcelona-Mataró, s’han situat a la part baixa del territori, les dues primeres vora el mar i l’autopista entre els nuclis marítims i l’inici de la Serralada. Per la proximitat amb Barcelona i Mataró, aquest espai s’ha convertit en un àmbit residencial i productiu molt important. El conjunt de la comarca del Maresme té 437.431 habitants (2012) en 398,5 km2, amb una notable densitat, de 1.097,6 hab./km2. L’activitat agrícola tradicional està sent substituïda per espais residencials, productius, comercials i de lleure. El fil conductor principal del treball serà la reflexió entre l’espai natural, la infraestructura i el poblament/localització d’activitats. El 2021 s’acaba la concessió administrativa de l’autopista Barcelona-Mataró i això permet considerar diverses hipòtesis sobre les grans infraestructures de transport i, per tant, diferents escenaris territorials i locals. La transformació de l’actual N-II i el debat sobre el traçat/tipus de transport ferroviari obren tot un conjunt d’opcions sobre el Maresme. A partir d’un precís reconeixement físic del territori s’elaborarà un plànol interpretatiu de base. En paral·lel es realitzarà una lectura temàtica per, finalment, entrar en la definició dels els diferents escenaris de mobilitat/ordenació urbana i territorial. Es tracta de repensar i reprojectar un territori de clar valor metropolità a partir de les infraestructures de mobilitat. 62


L’encaix territorial i temàtic es realitzarà entre Barcelona i Mataró. L’exercici s’estructurarà en quatre parts: 1. Anàlisi i identificació de l’estructura física territorial. 2. Estudi d’un tema monogràfic dins l’àmbit. 3. Desplegament de les alternatives bàsiques de mobilitat i hipòtesi d’ordenació urbana i territorial de les activitats en cada cas. 4. Desenvolupament detallat d’un àmbit territorial o urbà. Al conjunt de les dues primeres parts s’hi dedicaran 5 setmanes. A la tercera part també s’hi dedicaran cinc setmanes. La resta del curs es dedicarà a la part 4. TEMES DEL CURS Es poden desenvolupar de maneres diverses: classes, conferències, recerca, visites, lectures... Cal que els alumnes s’impliquin al màxim en el projecte docent. Com a referent general: I. La geografia del territori: 1. Un treball de síntesi: la conca del riu, Ian McHarg. 2. Els orígens de la geografia física: Vidal de la Blache i el Tableau de la géographie de la France. 3. La geografia del territori. Unitats territorials. 4. La geografia territorial clàssica. La Geografia general de Catalunya de Solé i Sabarís. 5. La geografia física moderna: Arthur i Alan Strahler i la incorporació dels cicles. II. La visió arquitectònica: 6. La construcció del territori: els elements. 7. Lectures modernes del territori: la secció de la vall de Geddes, el Pla regional de l’Estat de Nova York. L’Appalachian Trail de MacKaye. El territori català, les comarques. El TVA. La irrigació al Columbia River dels EUA (treball de recerca i exposició dels alumnes). 8. Infraestructura i territori: la infraestructura, motor del territori. La infraestructura, catalitzador de l’activitat i el poblament. L’empremta de la infraestructura. Tipus d’infraestructura: ports marítims i fluvials; naturals i artificials; ponts (Istanbul, Saint Louis, Alcántara, els ponts de l’Ebre), funcionalitat i estètica; canals i preses de reg (l’Ebre); canals de navegació; camins, carreteres (indicadors de carreteres secundàries) i autovies; ferrocarril i TGV; aeroports; centres logístics; centrals energètiques; abocadors i tractament de residus. III. Altres aspectes territorials: 9. Introducció a la geologia del territori. 10. La mobilitat en el territori. 11. El patrimoni territorial. Els parcs patrimonials. 12. El turisme, fenomen de fort impacte territorial. Melvin Villarroel, la Ciutat de Repòs i el Club Méditerranée. 13. Parcs & Recreation. L’aportació dels EUA. 14. El medi ambient i l’ecologia. 15. Introducció al paisatge. 16. La regeneració territorial: el Croscat. L’abocador del Garraf. El Parc Agrari del Baix Llobregat. L’Emscher Park. El Fresh Kills a Nova York (treball de recerca i d’exposició dels alumnes). IV. L’ordenació urbanística del territori: 17. El territori en l’ordenament urbanístic. Estructura general i orgànica del territori. Règim del sòl. Àrees d’especial protecció. Qualificació del sòl. 18. Plans sectorials (pla de carreteres) i plans territorials. El cas del Maresme. 63


Urbanística VI AVALUACIÓ El treball del taller tindrà un pes del 70% sobre la nota final. Cada alumne farà també dos treballs de recerca en grup, amb una contribució del 15% sobre la nota final cada un. La redacció d’un quadern de curs és imprescindible per tenir dret a l’avaluació. El quadern recollirà tota l’activitat personal de l’alumne durant el curs i molt especialment les referències al contingut de les classes teòriques, les conferències i les exposicions dels companys. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Geografia general: - DE LA BLACHE, P.V. (1894), Tableau de la géographie de la France, Taillandier, París, 1979. - SOLE I SABARÍS, LL., Geografia de Catalunya, Enciclopèdia Catalana Aedos, Barcelona 1958. - STRAHLER, A. I A. (1960), Geografia física, Omega, Barcelona, 1987. Territorial: - GEDDES, P. (1915), La Sección del valle a Ciudades en Evolución, Infinito, Buenos Aires, 1960. - MCHARG, I. (1969), Proyectar con la naturaleza, GG, Barcelona, 2000. - GREGOTTI, V., El territorio de la arquitectura, GG, Barcelona, 1972, pp. 84-110. - AA.VV., La identitat del territori català: les comarques, núm. extra, Quaderns, Barcelona, 1981. - ESPAÑOL, J., Arquitectes en el paisatge, COAC, Barcelona, 2000. - EIZAGUIRRE, X., La construcción del territorio disperso, Edicions UPC, Barcelona, 2001. - BUSQUETS, J. [et.al.], Les formes urbanes del litoral català, Diputació de Barcelona, Barcelona, 2003. - DUNCAN, D., BURNS, K., The National Parks. American Best Idea, A.A.Knopt, Nova York, 2011. - Pla territorial metropolità de Barcelona: http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/ (inclou el Maresme).



Š Capo - Del Campo - Morro - Munar


ETSAB - optatives


Barcelona I: Caminar Barcelona Tipus: Optativa

Professor responsable: Estanislao Roca

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Altres professors: Inés Aquilué, Renata Gomes

ETSAB

OBJECTIUS L’objectiu del curs es basa enconèixer per mitjà de la relació directa amb la ciutat i el seu potencial cultural i pedagògic, entenent que la mateixa ciutat, només pel fet de ser, ja ens ensenya. Analitzar diferents propostes d’aproximació a la ciutat i establir variables que permetin il·lustrar de manera clara l’espai i el temps com a sentit bàsic d’orientació, a través d’elements com la lectura de plànols i cartografies, i les experiències de recorreguts proposats des de les diverses àrees i disciplines. Representar mitjançant un exercici pràctic la imatge que cada estudiant reconeix de la ciutat, amb l’elaboració d’una proposta d’itinerari que descriu i defineix una primera intenció d’intervenció. L’assignatura ha estat guardonada amb el Premi a la Qualitat en la Docència Universitària de la UPC 2011, modalitat Iniciativa Docent, i amb la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, que atorga la Generalitat de Catalunya (Decret 385/2011, de 30 d’agost de 2011). Caminar Barcelona és un programa acadèmic que se serveix fonamentalment del recorregut com a experiència d’aproximació al coneixement de la ciutat, destacant les relacions amb l’espai que estableixen els habitants i visitants. Abans dels recorreguts els estudiants reben per correu electrònic una fitxa amb informació sobre l’itinerari per contextualitza-lo, així com també el punt de trobada. En paral·lel als recorreguts, el curs té un blog en què els estudiants poden compartir les seves opinions i reflexions sobre els recorreguts, alhora que els proposem que comparin el que hem vist amb una altra ciutat que coneguin bé (per exemple, la seva ciutat d’origen). PROGRAMA El programa de l’assignatura s’estructura a través d’unes classes teòriques, impartides a l’Escola d’Arquitectura i un programa de 10 recorreguts per la ciutat de Barcelona. Les sessions a l’Escola serveixen per a la presentació de l’assignatura, la introducció dels alumnes a la història de Barcelona i als projectes urbans que s’hi estan realitzant. Durant aquestes classes també es realitzen les correccions intermèdies i finals dels treballs en grup que han de realitzar els alumnes. Els recorreguts per la ciutat es realitzen acompanyats de diferents experts (arquitectes, urbanistes, paisatgistes, professors, arqueòlegs, historiadors, membres d’associacions o entitats, veïns del barri, etc.), que presenten les diferents maneres que tenen de treballar a Barcelona. 68


El programa de recorreguts es divideix en dues parts: - La primera són una sèrie de recorreguts que es realitzen cada curs i que serveixen per establir la base del coneixement general de la ciutat de Barcelona, que són: - Ciutat Vella - Collserola - Montjuïc - Gràcia - 22@ - Front marítim - La segona sèrie de recorreguts varia cada curs i està associada als diferents temes d’actualitat que s’estiguin desenvolupant a la ciutat. Tots els recorreguts començaran i acabaran fora del recinte de l’Escola. Aquests seran coordinats per les professores Inés Aquilué i Renata Gómez. A part del treball al blog, els alumnes han de realitzar un treball en grup que consisteixi en l’anàlisi d’un barri de la ciutat i, a partir d’aquest, la proposta d’un recorregut crític mitjançant un vídeo que reflecteixi els aspectes que creuen que són més rellevants, interessants o representatius del barri. AVALUACIÓ L’avaluació del curs es realitza en base a l’assistència presencial dels recorreguts i la participació al blog (60%), així com en la presentació del treball en grup (40%). COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT Aproximació a la realitat social, històrica i arquitectònica de la ciutat. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - BUSQUETS, J., Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2004. - CIRICI, A., Barcelona pam a pam, Editorial Comanegra, Barcelona, 2013. - GONZÀLEZ, I., Per no perdre peu, Editorial Comanegra, Barcelona, 2013. - COROMINAS, M., Los orígenes del Ensanche de Barcelona. Suelo, técnica e iniciativa, Edicions UPC, Barcelona, 2002. - FABRE, J., HUERTAS, J. M., Tots els barris de Barcelona (8 vols), Edicions 62, Barcelona, 1976-1977. - FERRER, A., Els polígons de Barcelona: l’habitatge massiu i la formació de l’àrea metropolitana, Edicions UPC, Barcelona, 1996. - HERNÁNDEZ-CROS, J.E., MORA, G., POUPLANA, X., Arquitectura de Barcelona, COAC - Demarcació de Barcelona, Barcelona, 1990. - ROCA, E., Montjuïc, La muntanya de la ciutat, Institut d’Estudis Catalans, 2a ed, Barcelona, 2000. - SERRA, E., Geometria i projecte del sòl als orígens de la Barcelona Moderna. La vila de Gràcia, Edicions UPC, Barcelona, 1995. - SOLÀ-MORALES, M., Deu lliçons sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008. - SOLÀ-MORALES, M., Las formas de crecimiento urbano, Edicions UPC, Barcelona, 1997.

69


Barcelona I: Caminar Barcelona

AnĂ lisi Diagonal. Curs 2008-09. Quadrimestre Primavera

Proposta recorregut tema ESPAI PĂšBLIC. Curs 2009-10. Quadrimestre Primavera

Proposta recorregut tema MOBILITAT. Curs 2008-09. Quadrimestre Primavera

Proposta recorregut tema BARRIS. Curs 2010-11. Quadrimestre Tardor


Recorregut per MONTJUÏC. Convidat: Estanislau Roca

Recorregut per la VILA OLÍMPICA. Convidat: Jordi Carbonell i Ferran Segarra

Recorregut per MONTBAU. Convidat: Ramon Batlle

Recorregut per NOU BARRIS. Convidada: Carme Fiot


Ciutats en la Història Tipus: Optativa

ETSAB

Professor responsable: Ángel Martín

Crèdits: 5 ects / 125 hores

El propòsit de l’assignatura és oferir una introducció a l’evolució de la construcció de ciutats al llarg de la història, de manera que serveixi de complement als cursos troncals d’Urbanística. El programa incideix en l’explicació de les variacions fonamentals que experimenten tant la naturalesa dels fets urbans com l’entitat de les idees sobre la ciutat amb vista a propiciar l’adquisició de les següents competències: - Apreciar el paper canviant de la ciutat com a recurs i producte social. - Distingir els temps de construcció de la ciutat en la història. - Aprendre la importància que pren l’entitat de les idees en la transformació del medi per l’home. - Iniciar-se en la diferenciació dels valors de la innovació i de la repetició en l’actuació de l’arquitecte. PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA - Introducció: 1. Les ciutats, un món canviant. Els valors d’antiguitat i de novetat en l’observació del passat. - Primera part: 2. Les ciutats de l’antiguitat. 3. La Grècia clàssica: Atenes. 4. L’ordre urbà i l’ordre del món: Roma, la Xina, l’Índia i l’Islam. 5. La ciutat de Déu: Jerusalem. 6. Les creacions urbanes medievals a Europa. 7. Intervencions urbanes del Renaixement: piazze i strade. Les ciutats ideals renaixentistes. 8. La Roma dels papes. 9. Amsterdam medieval i renaixentista. 10. Amèrica hispana: les Leyes de Indias. 11. París de la monarquia. 12. Londres, capital singular. Bath i Edimburg al segle XVIII. 13. San Petersburg, capital de l’absolutisme. - Segona part: 14. Nord-amèrica colonial i colonitzadora. 15. Les utopies dels reformistes socials a la ciutat. 16. La renovació de París sota Napoleó III i Haussmann. Efectes derivats. 17. El Ring de Viena i les seves emulacions. 18. L’Eixample de Barcelona i los ensanches. 19. La Ciudad Lineal de Madrid. 72


20. El moviment Garden City. 21. El moviment City Beautiful. 22. La Cité industrielle de T. Garnier. 23. Ciutats del Moviment Modern. L’objecte dels estudis monogràfics que s’han de desenvolupar és aprofundir en les qualitats de la forma de la ciutat que es veuen implicades en cada cas, atenent tant a la naturalesa dels fets urbans i a les seves causes com a l’entitat de les idees sobre la ciutat. Per això, a partir de l’enunciat ofert per a cada tema, l’estudiant ha de desenvolupar el seu treball sobre aquellesqüestions que responguin a aquest fi, coherents amb la condició d’una indagació l’objecte de la qual és l’urbanisme. L’avaluació continuada es realitzarà tenint en compte l’assistència a classe, l’elaboració d’un estudi monogràfic, la seva explicació oral en sessió conjunta i diverses proves teòriques al llarg del curs. L’examen final estarà dirigit als estudiants que no hagin superat l’avaluació continuada. Les competències adquirides per l’estudiant comprendran apreciar el paper canviant de la ciutat com a recurs i producte social; distingir els temps de construcció de la ciutat en la història; aprendre la importància que pren l’entitat de les idees en la transformació del medi per l’home, i iniciar-se en la diferenciació dels valors de la innovació i de la repetició en l’actuació de l’arquitecte. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - MUMFORD, L., La ciudad en la historia: sus orígenes, transformaciones y perspectiva, Infinito, Buenos Aires, 1979. - MORRIS, A.E.J., Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial, GG, Barcelona, 1984. - GRAVAGNUOLO, B., Historia del urbanismo en Europa: 1750-1960, Akal, Madrid, 1998. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - HEGEMANN, W., PEETS, E., El Vitrubio americano: manual de arte civil para el arquitecto, Fundación Caja de Arquitectos, Madrid, 1992. - RASMUSSEN, S. E., Towns and buildings: described in drawings and words, The MIT Press, Cambridge, 1969. - MORINI, M., Atlante di storia dell’urbanistica: dalla Preistoria all’inizio del secolo XX, Hoepli, Milano, 1963. - BENEVOLO, L., Orígenes del urbanismo moderno, Celeste, Madrid, 1992. - BACON, E. N., Design of cities, Penguin Books, Harmondsworth, 1976. - GARCÍA BELLIDO, A. [et.al.], Resumen histórico del urbanismo en España, Instituto de Estudios de Administración Local, Madrid, 1987. - BURKE, G., Towns in the making, Edward Arnold, London, 1971. - LAVEDAN, P., HUGUENEY, J., L’urbanisme au Moyen Age, Arts et Metiers Graphique, París, 1974. - SICA, P,. Historia del urbanismo, Instituto de Estudios de Administración Local, 2a ed., Madrid, 1981. - BENEVOLO, L., Storia della città, Laterza, Bari, 1993.

73


Ciutats en la Història



La Ciutat Dibuixada pels Arquitectes Tipus: Optativa

ETSAB

Professors responsables: Montse Ribas, Mar Santamaría

Crèdits: 5 ects / 125 hores

OBJECTIUS Amb aquesta assignatura es vol introduir els alumnes en la representació dels fenòmens urbans. La complexitat del fet urbà fa necessari entendre quins són els elements que construeixen la imatge de la ciutat, com aquesta ha estat representada al llarg de la història pels arquitectes i en quina mesura l’evolució de les diverses eines representatives (des del dibuix en planta fins a les modernes eines de modelització i geolocalització associades a les noves tecnologies) ha estat determinant en la construcció de nous models interpretatius però també projectius. Així, la imatge de la ciutat es converteix no tan sols en la translació de l’experiència urbana per a la seva comunicació sinó en la base necessària a partir de la qual es pot operar i projectar. Si la ciutat i el seu projecte es basen en la construcció d’imatges, aquesta és una oportunitat per contrastar canvis en la representació i, per tant, en la manera de fer ciutat dels arquitectes fins a arribar a una anàlisi de situacions més contemporànies (ciutats intel·ligents, simulacres urbans). En efecte, es tracta que els alumnes reflexionin si són les eines les que condicionen la construcció de la mirada urbana o si, per contra, projectar un determinat tipus de ciutat implica el coneixement i domini de tècniques concretes. En definitiva, el propòsit del curs és que els alumnes prenguin consciència de quins mitjans tenen al seu abast per construir alhora una mirada analítica i propositiva sobre la ciutat i de com cal utilitzar adequadament les diverses representacions per a l’elaboració dels seus projectes arquitectònics i urbanístics. CONTINGUTS En les primeres representacions de la ciutat, pròpies de les primitives urbanitzacions, la imatge de la ciutat es construeix a partir de preceptes mítics o religiosos (ciutats estat, ciutats catedral). Durant aquest dilatat període, tant les ciutats antigues com les noves ciutats van ser dibuixades, gravades, pintades o esculpides. La imatge de la ciutat tenia una categoria similar a la d’un objecte de culte i així seguirà sent fins a la revolució industrial. Per tant, al llarg de segles, el predomini del document visual serà indiscutible, sobretot a partir del Renaixement, quan els “retrats de ciutats” es convertiran en una afició de l’aristocràcia. No serà fins a començaments de l’època moderna que la literatura començarà a interessar-se per la descripció geogràfica, amb la qual cosa produirà una identificació gradual entre l’espai urbà i l’espai narratiu (Londres és Dickens, París és Balzac, Madrid és Galdós). Tot i així, malgrat les nombroses representacions, cap de les grans ciutats del s. XIX podria donar de si mateixa una imatge visual unida i coherent, fruit del desenvolupament desmesurat de l’era industrial. Tal com constata Walter Benjamin, s’ha de produir un canvi en la representació de la ciutat, que passa per la utilització de la fotografia i el cinema (entenent la juxtaposició d’imatges com a expressió de les noves condicions productives i de l’experiència sensible del ciutadà en la inabastable ciutat industrial). De la mateixa manera, a partir de l’explosió urbana que va tenir lloc després de la segona guerra mundial, la ciutat no és tan sols difícil d’aprendre en la seva dimensió geogràfica o dispersió social, sinó que és un fenomen complex fet de nodes i xarxes invisibles, no-llocs, memòries, paisatges en transformació. Es podria dir que, cada cop més, la vida urbana i la ciutat s’experimenten a través d’un laberint d’imatges. 76


Així, és la mateixa metròpolis que es dota de les eines necessàries per al seu coneixement (gravat, perspectiva, pintura, fotografia, cinema, sistemes d’informació geogràfica). Si la pintura i el dibuix van ser suficients per a la ciutat antiga, la paraula va ser capaç de descriure la ciutat industrial i la fotografia i el cinema han estat prou eficaços per al s. XX, com podem representar la ciutat del s. XXI, que escapa fins i tot a aquests mitjans de representació? En definitiva, els diversos tipus de representacions es presenten com una eina molt potent, capaç d’ajudar-nos a reconciliar interpretació i intervenció, de constituir un acte generatiu i catalitzador de la transformació de la ciutat. LLIÇONS A través d’una sèrie de temes teòrics, es vol fer reflexionar l’alumne sobre el paper essencial del dibuix en la construcció de la ciutat i dels projectes urbans, des de l’anàlisi fins al projecte, a través d’un procés de construcció de la pròpia mirada crítica. Des de la planta de Roma de Giambattista Nolli (1748) fins a experiències recents que cartografien la ciutat a partir de les dades, s’utilitzaran dibuixos d’arquitectes i urbanistes per desgranar-ne idees i qüestions urbanes subjacents. 1. La ciutat dibuixada pels arquitectes. Presentació del curs. 2. La planta de Roma, G. Nolli. La forma de la ciutat (buit-carrer-plaça/ple-planta baixa-edificació). 3. Las Vegas de Robert Venturi. La ciutat com a imaginari (ciutat de nit, icones). 4. Els paisatges de Michel Desvigne. La ciutat per capes (GIS, sistemes, gestió). 5. La Philadelphia de Kahn. Els fluxos a la ciutat (vialitat, transport públic, xarxes de servei, drenatge...). 6. L’arbre de Cerdà. Els elements vegetals a la ciutat (arbre com a símbol i arbre com a façana del carrer). 7. El Central Park d’F. L. Olmsted. La ciutat i els seus parcs (del racó al parc central equipat). 8. El Parc de la Vilette de Rem Koolhas. Les activitats a la ciutat i el pla del sòl. 9. Els dibuixos de Manuel de Solà-Morales. La pell de la ciutat (detall, textura, microescala). 10. Sensing the city, MIT. La ciutat en temps real (la ciutat navegable: ciutat = dades). Aquestes deu lliçons de caràcter expositiu es complementaran amb sessions pràctiques presencials de registre de fets urbans de la ciutat de Barcelona (visites de camp), així com sessions d’anàlisi, estudi de casos i representació en un recorregut que ha de dotar l’alumne d’una millor comprensió i eines adequades per afrontar la construcció i comunicació dels propis projectes urbans. SISTEMA D’AVALUACIÓ L’avaluació es realitzarà a partir de l’assistència i la realització de les activitats de les lliçons teòriques i del desenvolupament d’una sèrie de treballs pràctics corresponents a les sessions presencials de dibuix de la ciutat i a les activitats d’anàlisi de casos i representació de temes urbans (taller). S’utilitzarà la intranet docent així com un blog, en què es podran visualitzar els treballs i resultats del curs. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - AZÚA, F. [et.al.], La arquitectura de la no-ciudad, Universidad Pública de Navarra, Pamplona, 2004. - EVANS, R., Translations from drawing to building, AA files - The MIT Press, núm. 12, Cambridge, 1986, pp. 3-18. - SENNETT, R., La consciencia del ojo, Versal, Barcelona, 1991.

77


La Ciutat Dibuixada pels Arquitectes

Rambla 00.00

La Rambla


L’eixample

Obstacles i barreres que trobem a La Rambla


Learning from X City Tipus: Optativa

ETSAB

Professors responsables: Maria Rubert, Àlex Giménez

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Learning from X City forma part d’un programa de monogràfics sobre grans ciutats del món que impartim des de l’any 2009. Aquest programa se centra en l’arquitectura i el creixement urbà d’una ciutat concreta, a través d’una aproximació pràctica i detallada a la seva realitat actual. Els estudiants exploren els reptes que afronten les ciutats contemporànies i el paper que l’arquitectura i l’urbanisme poden i han de jugar per tal d’incidir positivament en l’evolució de la ciutat. El curs combina lliçons teòriques per presentar la ciutat X amb sessions pràctiques per desenvolupar les propostes dels estudiants. En edicions anteriors, les ciutats objecte d’estudi han estat Nova York, São Paulo i Medellín. OBJECTIUS L’objectiu és construir un cos de coneixement compartit entre Barcelona i la realitat urbana de la ciutat X, incloent-ne els seusconflictes i potencial actual. Conseqüentment, el curs pretén: - Detectar els llocs clau de la ciutat on una acció d’acupuntura podria millorar-ne el funcionament i el paisatge i generar un debat públic propositiu sobre les possibles solucions de millora d’aquests punts clau. - Plantejar la recuperació de 10 indrets de la ciutat per a l’ús públic. - Documentar i mostrar l’experiència com a part d’una acció acadèmica internacional. METODOLOGIA L’assignatura s’organitza com un taller de treball sobre 2/10 enclavaments de la ciutat X. Les lliçons introductòries i la presentació de casos similars o dels treballs en marxa a la ciutat serviran per afrontar el treball de proposta. El curs es planteja en dues etapes: una primera d’exploració dels llocs de treball a través d’imatges, dades i textos, que seguirà amb una mirada comparativa i de discussió collectiva, i una segona etapa de treball en grup en un dels barris/racons triats. SISTEMA D’AVALUACIÓ Treball de recerca i projecte d’intervenció sobre un barri/racó de la ciutat X. El treball es fa en grup. BIBLIOGRAFIA - RUBERT, M., GIMÉNEZ, A., Learning from New York, learningfromnewyork.blogspot.com. - RUBERT, M., GIMÉNEZ, A., Learning from Sao Paulo, learningfromsaopaulo.blogspot.com. - PARCERISA, J., RUBERT, M., La ciudad no es una hoja en blanco. Hechos del urbanismo, LUB, Barcelona, 2014. - GIMÉNEZ, A., DAUGE, S., Racons Públics, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2004. - GIMÉNEZ, A., Mitgeres Barcelona, de l’oblit al projecte, Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de vida, Barcelona, 2007. 80


Learning from X City focus on the city’s architecture and urban growth, through a practical, in-depth approach to today’s city’s features. We will examine X City as a case study using a comparative approach. Students will learn about the challenges that face contemporary cities and the role architecture and urban planning can and must play in their evolution. LEARNING OUTCOMES Students will become familiar with the changes that upset the urban equilibrium in late 19th century and early 20th century. They will understand the impact of the transformation that began then, the resulting growth and new ideas that emerged in the Twentieth Century and the changes that were unleashed in big cities. We will also discuss the more recent urban and architectural strategies that deal both with the transformation of the city core and with the phenomenon of sprawl and informal growth that has shaped contemporary peripheral urban landscape of this city. Each lesson will center on a specific theme that will help to introduce the cultural frame and struggles of urban evolution. The general themes will be: -Reasons for Settlement. Trade, Geography. -Geometry, Architecture and Evolution of the City. -Making the city efficient / livable: Water, Fire, Security. -A new metropolitan frame: Recent projects / Future goals: density, recycling, public transportation, restoring equilibrium. We will screen films or film excerpts to introduce each theme. METHODOLOGY After exploring the different themes through images each lesson will be followed by a comparative practicum and discussion, which will allow students to apply the themes discussed in class. Students are expected to participate in the class discussions and to prepare a short presentation about related cases by bringing materials (photos, paintings, texts, maps, posters, ads, videos, etc.) COURSE REQUIREMENTS -Attendance and Participation. -Public presentation of a topic. -Exercise. Project work focused on a specific area of X City.

81


Learning from X City



New York - Barcelona: Atles dels Teixits Urbans Tipus: Optativa

ETSAB

Professor responsable: Miquel Corominas

Crèdits: 2.5 ects / 62.5 hores

Esta asignatura de carácter optativo se imparte en continuidad con las realizadas durante los cursos 2010-2011 y 2011-2012, sobre Manhattan y el Ensanche de Barcelona. El origen de la propuesta se relaciona con las exposiciones y publicaciones derivadas de la celebración del 150 aniversario de la aprobación del Plan Cerdá de 1859 y del 200 aniversario de la aprobación del Plan de los Comisionados de Manhattan de 1811. La importancia de los dos ejemplos, el papel similar que juegan en cada ciudad, los parámetros similares en lo que a vivienda y a actividades centrales se refiere, a pesar de tener una forma urbana y unos elementos constitutivos muy diferentes, hace que la lectura comparada de estas dos partes de la ciudad sea muy interesante para la comprensión de la ciudad moderna. OBJETIVOS El objetivo principal es introducir la investigación, en este caso sobre los tejidos urbanos, como sistema de conocimiento y aproximación al proyecto de la ciudad. El análisis comparado de una temática común sobre dos ciudades diferentes permite adquirir competencias analíticas y proyectuales sobre aspectos que van de la escala arquitectónica a la escala urbana y la interrelación entre ellas. FORMATO DEL CURSO El curso se imparte en formato seminario. Consta de unas clases introductorias sobre los dos ensanches, impartidas por los profesores, seguidas de un pequeño debate y de unos temas de investigación, escogidos por los estudiantes. La investigación consta de un análisis y una valoración comparada sobre dos temas comunes de ambas ciudades. El trabajo se realiza en grupos, de dos alumnos como máximo, para favorecer el aprendizaje cooperativo. EVALUACIÓN Trabajo de investigación comparando dos temas de las dos ciudades y exposición en clase. SESIONES TEÓRICAS Y DE DEBATE 1. Atlas de los tejidos urbanos de Barcelona. 2. El proyecto de Ensanche en el siglo XIX. El concurso del Ensanche de Barcelona. El plan Cerdá. La divulgación de los ensanches en España y Cataluña. 3. La construcción del Ensanche de Barcelona: suelo, técnica e iniciativa. 4. Manhattan, la formación de una gran ciudad. 5. Los datos del Ensanche de Barcelona hoy. La formación del centro metropolitano. 84


6. Las medidas de los ensanches. 7. Las reglas de edificación del Ensanche de Barcelona. 8. Rehabilitación y mejora del Ensanche de Barcelona. 9. Los patios recuperados en el Ensanche de Barcelona. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - AA.VV., Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample, LUB - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1992. - BUSQUETS, J,. COROMINAS, M. (ed), Cerdà i la Barcelona del futur, CCCB, Barcelona, 2009. - BALLON, H., The greatest grid: the Master Plan of Manhattan 1811-2011, NYCM, Nova York, 2011. - STERN, R.A.M., Sèrie sobre New York: 1880 (Monacelli, 1999), 1900 (Rizzoli, 1983), 1930 (Rizzoli, 1987), 1960 (Monacelli, 1995), 2000 (Monacelli, 2006). - Webs municipals de Barcelona i Nova York. BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - SOLÀ-MORALES, M., Cerdà/Ensanche, Edicions UPC, Barcelona, 2010. - BUSQUETS, J., GÓMEZ, J.L., Estudi de l’Eixample, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1983. - AA.VV., Mapping New York, Black Dog, Londres, 2009. - KOOLHAAS, R., Delirius New York, 010 pub, Rotterdam, 1994. - REGIONAL PLAN ASSOCIATION, Regional Plan Association. Urban Design Manhattan, Viking, Nova York, 1969. - HALPERN, K., Downtown USA. Whitney/AP, Londres-Nova York, 1978. - PLUNZ, R., Habiter New York, Pierre Mardaga, París, 1982. - PLUNZ, R., A history of housing in New York City, Columbia UP, Nova York, 1990. - BALLON, H., T. JACKSON, K. Robert Moses and the modern city. The transformation of New York, W.W.Norton, Londres-Nova York, 2007. - MANCUSO, F., Las experiencias del zoning. Milán, II Saggiatore, GG, Barcelona, 1980.

85


New York - Barcelona: Atles dels Teixits Urbans

Compatibilidad del trĂĄnsito pĂşblico y privado



Projecte de les Activitats i Forma Urbana Tipus: Optativa

ETSAB

Professor responsable: Enric Serra

Crèdits: 3 crèdits etsab

OBJECTIU L’objectiu d’aquesta assignatura és fer entendre el paper de l’activitat comercial i els serveis com a força modeladora de les ciutats. De fet, l’intercanvi comercial és un dels elements constitutius de les ciutats des de l’inici dels assentaments humans, una funció col·lectiva que s’aferma amb els mercats medievals i que representa en les seves formes arquitectòniques una de les condicions substancials de la urbanitat. Explicarem la ciutat fixant el focus en les arquitectures i els espais públics suport dels intercanvis comercials, la seva forma, el lloc i la seva transformació progressiva fins a la ciutat contemporània a la qual proporcionen identitat. Les formes de l’arquitectura del comerç evolucionen al llarg del temps pausadament o a batzegades, però sense aturador. Aquest procés deixa sobre la forma de la ciutat empremtes que cal trobar i llegir com les conseqüències d’un combat contra l’homogeneïtat anònima que imposen les activitats comercials i els serveis. Mercats, carrers comercials, passatges i galeries comercials, grans magatzems, parcs comercials perifèrics, noves centralitats, s’estudiaran amb la finalitat d’atorgar a aquests espais d’intercanvi col·lectiu la jerarquia que els correspon en el projecte de la ciutat contemporània. PROGRAMA / TEMARI 1. Introducció: - El comerç urbà com a activitat transitòria allotjada en suports arquitectònics estables o efímers. - Els suports arquitectònics i urbans del comerç i els serveis en la ciutat antiga i la contemporània. 2. Els mercats públics: 2.1 Els mercats públics en la ciutat europea - El mercat com a equipament. - Instruments de reequilibri urbà. - Evolució dels mercats municipals des del segle XIX fins ara. - Els mercats de Barcelona i província: característiques morfotipològiques. - El cas espanyol / Mercasa. 2.2 Organització funcional dels mercats, cèl·lules de venda, espais de circulació, disposició del conjunt. Anàlisi comparativa de tipus. 2.3 Anàlisi i estudi detallats del Mercat de Mollet del Vallès: projecte, construcció, participació ciutadana i gestió. 88


3. Els carrers comercials o de botigues: 3.1 El carrer com a suport de l’activitat comercial quotidiana “sortir a comprar”, una activitat nova; els flâneurs, les vitrines, les terrasses..., rètols, tendals i marquesines. 3.2 Consideracions morfològiques: traça del carrer, relació amb l’estructura general de la ciutat, tipus de cruïlles, característiques dels locals. 3.3 El gruix del rez-de-chaussé. Relacions entre l’espai públic dels carrers i l’espai privat d’ús col·lectiu arran de terra. 3.4 El carrer d’activitats com a projecte urbà i arquitectònic i interpretacions modernes: Linjbaan (Rotterdam), Nedie Norrmalm (Estocolm). 3.5 Projectes urbans a Vilanova i la Geltrú (VNG Nord) i Sant Boi de Llobregat. 3.6 Les main streets: reinterpretacions actuals (Robert Krier, Christian de Portzamparc). 3.7 Els carrers majors de Barcelona: Ciutat Vella, un sistema de carrers comercials. 4. Els passatges: 4.1 Històric i classificació morfològica dels passatges a Europa (París, Londres, Brussel·les, Berlín, Milà). 4.2 Els passatges de Barcelona (Bacardí, Madoz, de la Pau, del Rellotge, del Crèdit). 4.3 Les galeries, els malls... 4.4 Estudi detallat de L’Illa Diagonal com a passatge contemporani. 5. Els porxos. Estudi del seu origen com a suport de l’activitat. 5.1 Els porxos a París i Barcelona. 6. Els grans magatzems: 6.1 Estudi i evolució, 1850-2000, a Europa i els EUA. 6.2 El cas de Barcelona, El Siglo, Magatzems, El Águila, Can Jorba, SEPU, El Corte Inglés. 7. Els parcs comercials: 7.1 Desplaçament a la perifèria de l’activitat comercial. Posició en la ciutat: centrals vs. perifèrics. 7.2 Morfologia i organització funcional dels contenidors. 7.3 El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona: Maremàgnum, Baricentro, La Maquinista, Mataró Parc, Gran Via 2. METODOLOGIA Les classes teòriques es complementaran amb visites a tipologies comercials concretes, una entrevista amb arquitectes i responsables de la gestió d’aquests contenidors d’activitat i l’estudi de casos a Barcelona. AVALUACIÓ - Presentacions orals al llarg del curs: 30% - Treballs individuals o en grup: 70%

89


Projecte de les Activitats i Forma Urbana



ETSAVallès





Š Capo - Del Campo - Morro - Munar


ETSAV - troncals


Arquitectura y Ciudad Bloc curricular: Quadrimestre 2

Professors responsables: José L. Oyón, Josep Giner

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Marta Serra, Sergi Garriga

ETSAV

Crèdits: 6 ects / 150 hores

OBJETIVOS Y CONTENIDO Un curso de introducción al urbanismo debe hablar de ciudades, el material básico del que está hecha la reflexión del urbanismo. Este curso pretende familiarizar al estudiante con una serie de ellas. No es una lista arbitraria la que proponemos. Son ciudades que, además de sus cualidades únicas e irrepetibles, ofrecen rasgos ejemplares de universalidad: han constituido en determinadas épocas, en precisos momentos históricos, verdaderos laboratorios de ideas urbanísticas, de proyectos y formas urbanas, de nuevos estilos de vida. El objetivo principal del curso es presentar las formas urbanas singulares de esas ciudades, formas que han sido referentes fundamentales como modelos de ciudad o de composición urbana. Esas formas de ciudad se han generado en precisos momentos históricos, en procesos de transformación urbana que la han alumbrado de manera particular El objetivo segundo del curso es reconstruir esos procesos, esos momentos clave, auténticos episodios formadores que han dejado una huella indeleble sobre cada una de las ciudades repertoriadas. En esos procesos históricos, más o menos largos, puede decirse que esas ciudades “han cambiado de forma”, han definido sus señas de identidad urbana desde el punto de vista físico y funcional. EJERCICIOS Se propone reconocer planimétricamente la estructura elemental de una de las ciudades seleccionadas a escala aproximada 1/25.000 y el análisis de un fragmento urbano de la misma a escala 1/2.000. Como ejercicio complementario, pero de forma mucho más libre, se sugiere comentar la presencia urbana en un libro, novela o película cuyo fondo sea una de las ciudades listadas. TEMARIO 0. Introducción. Ciudades civilizadas. Formas urbanas y proyectos de ciudad: 1. Edimburgo neoclásico, 1750-1840. 2. Fez y el urbanismo islámico. 3. Sevilla, capital del mundo en el siglo XVI. 4. Una malla infinita: Barcelona y el proyecto de Ensanche Cerdá, 1860-1930 . 5. Buenos Aires, la cuadrícula en la pampa, 1870-1930. 6. De Florencia a Roma: el nuevo espacio urbano del clasicismo, ss.XV y XVI. 7. Boulevard y perspectiva: el Paris haussmanniano, 1850-1870. 8. Nueva York, skyline del futuro absoluto, 1880-1940. 9. Brasilia, la oportunidad del Movimiento Moderno, 1955-2000. Elementos de estructura de la ciudad: 10. La domesticación del agua: Venecia y Amsterdam en la edad dorada. 98


11 Londres victoriano o la dispersión infinita, 1820-1900. 12. Industrialización e inmigración: Chicago, metrópolis del Gran Oeste, 1850-1930. 13. Viena, capital de la cultura: el Ring y el edificio público, 1850-1914. 14. Estocolmo, la utopía socialdemócrata, 1945-1980. 15. México: apoteosis de la vivienda informal, 1950-2000. 16. Los Ángeles: la ciudad del automóvil, 1900-2000. 17. El nuevo paisaje metropolitano: Barcelona, 1975-2007. BIBLIOGRAFIA BÁSICA - OYÓN, J. L., Ciudades: procesos y formas urbanas, Publicacions ETSAV, Barcelona, 2008. BIBLIOGRAFÍA RECOMENDADA - CAPEL, H., Morfología de las ciudades 2 vol, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2002-2005. - DEL CAZ, R., GIGOSOS, P., SARAVIA, M., Ciudades civilizadas, Edicions UPC, Valladolid 1999. - HALL, P., Ciudades del mañana, Ediciones del Serbal, Barcelona, 1996. - HALL, P., Cities in Civilization, Weidenfeld & Nicholson, Londres, 1998. - KOSTOF, S., The City Shapped, Thames&Hudson, Nova York-Londres, 1991. - MONCLÚS, F.J., OYÓN, J.L., Elementos de composición urbana, Edicions UPC, Barcelona, 1998. MATERIALES DE BASE “www.google.earth” contiene muchos materiales cartográficos de utilidad. GUARDIA, M., MONCLUS, F.J., OYON, J.L., Atlas Histórico de ciudades europeas, vol 1 y 2, Salvat-Hachette, Barcelona, 1994 - 1996, SICA, P., Historia del urbanismo, ss. XVIII, XIX y XX, Instituto de Estudios de Administración Local, Madrid, 1981 y MORRIS, A.E.J., Historia de la forma urbana, GG, Barcelona, 1984, son libros de referencia que sintetizan la evolución de las ciudades en estudio y documentan sus proyectos urbanísticos más importantes. Las excelentes guías de ciudades, Acento-Gallimard, Michelin, Fodor, Bleu y Touring Club italiano son instrumentos utilísimos. Existe un listado bastante completo en Biblioteca de las novelas en estudio. También se dispone de una pequeña muestra de videos para alguna de las ciudades estudiadas. Sobre literatura y ciudad existen abundantes reflexiones generales, como la de: MORETTI, F, Atlas de la novela europea, Trama, Madrid, 2001, que estudia la huellas que algunas ciudades, -en especial Londres y Paris- dejaron en la novela: DE AZUA, F., La maldición de Caín, Alfaguara, Madrid, 1999 y CASTELLANOS, J., Literatura, vides, ciutats, Edicions 62, Barcelona, 1997, rastrean el significado del imaginario de algunas ciudades estudiadas, como Florencia, Nueva York, Paris, Barcelona o Venecia. PEREC, G., Especies de espacios, Montesinos, Madrid, 1999; GRACQ, J., La forma de una ciudad, Muchnik, Madrid, 1995, son reflexiones sobre la esencia de la ciudad en clave literaria. Finalmente, las series Historia de las ciudades de Alianza Editorial y Memoria de las ciudades, de Planeta, recogen tratamientos más o menos monográficos de una ciudad en algunos momentos aquí evocados en la pluma de escritores.

99


Urbanisme I

ETSAV

Bloc curricular: Segon ETSAV

Professor responsable: Ricard Pié

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Joan Solà

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Els objectius docents d’aquest curs són el reconeixement del lloc com a suport i signe d’identitat i la ciutat com materialització d’un sistema compost de múltiples capes. El lloc entès com la primera condició de l’arquitectura i la ciutat com un sistema d’escriptures superposades que ens parlen de la construcció social de l’espai. Per aconseguir aquests objectius, es treballa en la confecció d’un Atlas de les ciutats mitges catalanes. Un aixecament cartogràfic que ens desvetlli les claus de la seva materialitat. CONTINGUTS 1. El lloc de la ciutat. Encaix geogràfic (porta, pas, creuament, port, etc.). La matriu biofísica i paisatgista. Relleu, aigua i cobertura vegetal. 2. La ciutat històrica. Petjada històrica: carta pobla i fundació. Camins, muralles, palaus i castells. El conglomerat residencial. 3. La ciutat industrial. Creixement: passejos i eixamples. Equipaments i noves xarxes de comunicació (ferrocarril i carreteres). Indústria. 4. La ciutat del “desarrollismo” . Expansió per paquets: polígons residencials, urbanitzacions de baixa densitat i urbanitzacions marginals. Polígons industrials. Turisme i segona residencia. Densificació urbana. 5. La reconstrucció de la ciutat democràtica. Urbanització: espais públics i equipaments. Patrimoni. Requalificació urbana. 6. La ciutat del boom. L’explosió de la ciutat. Les grans infraestructures. L’habitatge com inversió. 7. L’urbanisme de la sospita La sostenibilitat, la convivència i identitat. CLASSES DE SUPORT 1. La cartografia de Barcelona. Presentació de l’Atlas “La identitat del territori català. Les comarques”. 2. Percepció, interpretació i representació. Història de la cartografia. Els espais de la cartografia. 3. Las cartografies: orientació, escala, precisió i projecte. Els elements del mapa. Els objectes i els símbols. 4. La construcció del document cartogràfic. De l’aixecament topogràfic a la teledetecció passant per la restitució fotogramètrica. Plànols, mapes i cartes. 5. La cartografia temàtica i els sistemes d’informació geogràfica. 6. La cartografia del projecte. El plànol de la ciutat. El mapa del palau, París. La ciutat sense mapa, Londres. El mapa del pla, Barcelona. El mapa sense atributs, Nova York. La ciutat dels mapes, Roma. La vista d’ocell impossible, Venècia. La vista encadenada, Florència. El mapa de l’aigua, Amsterdam. La mida del mapa, Imola. Des del campanar, Estrasburg. 7. Mapificar els intangibles. Mapping. 100


FUNCIONAMENT DEL CURS El curs s’organitza en dos tipus de classe: teòriques i pràctiques. Les classes teòriques tenen assignades dues o tres lectures sobre les que es desenvolupa el debat. Les classes pràctiques es dediquen a l’anàlisi, redacció i avaluació dels treballs de l’Atlas. COMPETÈNCIES ADQUIRIDES PER L’ESTUDIANT - Entendre les raons geogràfiques i històriques de l’emplaçament de la ciutat. - Desxifrar les condicions particulars de cada lloc. - Fer una lectura sistèmica de les infraestructures i els teixits de la ciutat. - Reconèixer i analitzar processos i oportunitats. - Estimar les capacitats de conservació, rehabilitació, reutilització o substitució de la fàbrica urbana.- Entendre les raons geogràfiques de l’emplaçament de la ciutat. SELECCIÓ D’ARTICLES EL LLOC DE LA CIUTAT El sistema urbà català. Geografia i industrialització a la catalunya urbana: - VILAR, P., “Catalunya passadís, Catalunya refugi”, “Conclusió”, “El problema dels recursos” a Catalunya dins l’espanya moderna. Volum 1, Introducció, el medi natural, Edicions 62, Col·lecció estudis i documents núm.1, Barcelona, 1987, pp. 229-236; 333-335; 339-341. - NADAL, J., “El aumento de la población, una falsa pista” a El fracaso de la revolución industrial en Espanya, 1814-1913, Ariel, Col·lecció Història, Barcelona, 1975, pp. 15-24. El sistema de ciutats mitjanes catalanes. Evolució demogràfica i tipus de ciutats: - BUSQUETS, J., “Macrocefàlia barcelonina o ciutats catalanes?” a A.D. La identitat del territori català. Les Comarques, Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme (Extra), COAC, 1981, pp. 32-37. LA CIUTAT HISTÒRICA Els assentaments històrics i el creixement per carrers: - FONT, A., OYÓN, J. L., PIÉ, R., “LA construcció de la Catalunya urbana” a A.D. La identitat del territori català. Les Comarques, Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme (Extra), COAC, 1981, pp. 14-25. LA CIUTAT INDUSTRIAL El creixement suburbà. De les parcel·lacions als eixamples menors: - SOLÀ-MORALES, M., “Les formes de creixement urbà” i “La relació morfologia-localització” a Les formes de creixement urbà, Edicions UPC, Barcelona, 1993, pp. 19-23 i 70-91. - SERRA, E., Geometria i projecte del sòl als orígens de la Barcelona moderna: la Vil·la de Gràcia, Edicions UPC, Barcelona, 1992, pp. 39-43 i 125-145. - ESTEBAN, J., “Los proyectos de ensanche en las ciudades del entorno territorial de Barcelona” a Cerdá y su influjo en los ensanches de poblaciones, Ministerio de Fomento, Serie monografias de la revista CIUDAD Y TERRITORIO Estudios Territoriales, Madrid, 2004, pp. 257-276. - COROMINES, M., Cerdà, geómetra. Cerdá y su influjo en los ensanches de poblaciones, Ministerio de Fomento - Serie monografias de la revista CIUDAD Y TERRITORIO Estudios Territoriales, Madrid, 2004, pp. 211-223. LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT DEMOCRÀTICA La ciutat i la seva arquitectura com espai de la memòria: - VILANOVA, J. M., “La reforma interior” a Els plans generals dels noranta, Quaderns de la SCOT, núm. 9, Barcelona, 1999, pp. 67-76. 101


Urbanisme I - CÓCOLA, A., “La invención del monumento histórico. De la revolución francesa a Ripoll” a El barrio Gótico de Barcelona. Planificación del Pasado e Imagen de Marca, Madroño, Madrid, 2011, pp. 21-52. La mobilitat i les infraestructures com a xarxa de la ciutat: - HERCE, M., “La urbanització com a suport acumulat de la construcció de la ciutat” a HERCE, M., MAGRINYÀ, J., MIRÓ, J., Construcció de ciutat i xarxes d’infraestructures, Edicions UPC, Barcelona, 2004, pp. 107-126. - DUPUY, G., “El desenvolupament de les xarxes a la ciutat” a L’urbanisme de les xarxes. Teories i mètodes, Oikos-tau, Col·lecció Xarxes i Territoris núm. 1, Barcelona, 1996, pp. 35-54. L’espai públic com a l’espai per a la convivència: - SOLÀ-MORALES, M., “Espacios públicos, espacios colectivos” a De Cosas Urbanas, GG, Barcelona, 2008, pp. 185-191. - BORJA, J., “Urbanisme entre l’espai públic i els projectes objecte” a Llums i ombres de l’Urbanisme de Barcelona, Empúries, Barcelona 2010, pp. 121-142. - BUSQUETS, J., “Los espacios urbanos y el espacio verde” a Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2004, pp. 356-364. La ciutat com a oferta d’equipaments i serveis: - PIÉ, R., “Naixement, mort i resurrecció dels mercats municipals” a la revista DAU, Debats d’Arquitectura i Urbanisme, núm.25, COACDemarcació de Lleida, 2005, pp. 23-29. A CIUTAT DEL BOOM Pensar la ciutat i el territori: - PIÉ, R., “Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies” a Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies, Institut d’Estudis Catalans - Societat Catalana d’Ordenació del Territori - Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya, Barcelona, 2007, pp. 9-34. - FONT, A., “Morfologías metropolitanas contemporáneas de la baja densidad” a INDOVINA, F. (coord.), La ciudad de baja densidad. Lógicas, gestión y contención, Diputació de Barcelona, Col·lecció Estudios - Serie Territorio núm. 1, Barcelona, 2007, pp 97-107. - PIÉ, R., “Un turismo sin arquitectura o una arquitectura sin argumento” i “Las arquitecturas del turismo: las piezas mínimas” a A.D. Turismo líquido, Instituto Hábitat Turismo Territorio, Barcelona, 2013, pp. 6-37. L’URBANISME DE LA SOSPITA La ètica urbanística: - SOLÀ-MORALES, M., “Cuatro paradigmas para un curso de ética urbanística” a FONT, A., COROMINAS, M., SABATÉ, J. (ed.), Los Territorios del urbanista. 10 años Máster UPC en Proyectación Urbanística (1994-2004), Edicions UPC, Barcelona, 2005, pp. 63-69. Els límits de la ciutat: - NEL·LO, O., “Els confins de la ciutat sense confins” a Ciutat de ciutats: reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya, Empúries, Barcelona, 2001, pp. 11-53. Les capes de la ciutat: - GARCÍA VÁZQUEZ, C., “La visión culturalista de la ciudad” a Ciudad Hojaldre, GG, Barcelona, 2004, pp. 5-37, 55-97, 119-147, 171205. El paisatge i la ciutat: - BARBA, R., “La projectació, a quin paisatge?” a Arquitectes en el paisatge, COAC - Demarcació de Girona, Girona, 2000, pp. 25-32. - BATLLE, E., “Los nuevos paisajes de la metrópoli” a Paisaje i territorio, Abada Editores, Madrid, 2008, pp. 305-326.


La durabilitat de la ciutat: - UN-HABITAT, “Cities and climate change: global report on human settlements 2011” a United Nations human settlements programme, Cap.7: Conclusions and policy directions, pp. 163-183. [http://www.unhabitat.org/pmss/listItemDetails.aspx?publicationID=3086] - A.D., “On som. creixement il·limitat: un model insostenible” a SOLANAS, T., CALATAYUD, D., CLARET, C., 34 kg de CO2, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2009, pp. 43-65. [www20.gencat.cat/docs/] La societat urbana: - DELGADO, M., “Morfología urbana y conflicto social” a La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del modelo Barcelona, Catarata, Barcelona, pp. 129-175. - CAPEL, H., “Capítulos 7-8-9-10” a El modelo Barcelona: un examen crítico, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2005, pp. 37-56. - SOJA, E. W., “La construcción de una teoría espacial de la justicia” a En busca de la justicia espacial, Tirant Humanidades, València, 2014, pp. 107-157.


TAP IV

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 4

Professors responsables: Enric Batlle, Lluís Jubert

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Josep Ricart, Amadeu Santacana, Joan Solà

Crèdits: 12 ects / 300 hores

OBJECTIUS El curs tracta sobre les vinculacions entre arquitectura i lloc i sobre les relacions entre urbanisme i paisatge en tots els seus nivells d’actuació, així com de les possibilitats del projecte com a transformador de llocs, ciutats i territoris. DESENVOLUPAMENT El curs es desenvolupa a partir de diversos exercicis independents que plantegen models diferents de relació entre l’home i el lloc. Els exercicis pretenen que l’alumne aprengui a comprendre, transformar i gestionar els llocs en condicions i àmbits diferents. Els diversos exercicis tenen com a objectiu aprendre de situacions i plantejaments molt contrastats, que permetin que l’alumne entreni l’ús d’eines i estratègies diferents en un mateix curs. Si per Lewis Mumford el pont, el jardí, el camp llaurat i la ciutat representaven l’expressió de les diverses relacions entre l’home i el lloc, el curs planteja fer aquest recorregut a partir de 4 exercicis centrals i 2 exercicis especials. Aquests 4 exercicis es realitzaran individualment, de forma correlativa, amb un professor diferent per a a cadascun, utilitzant els mitjans i instruments fixats. El primer exercici especial es realitzarà individualment durant la primera setmana de curs, mentre que el segon es realitzarà en grups de 3 alumnes que desenvoluparan una acció en un lloc a partir d’una intervenció efímera propera al Land Art que s’explicarà a classe en vídeo durant els dies fixats del curs. A PROPÒSIT DEL LLOC Un plantejament pedagògic com l’anterior no pot funcionar en una aproximació concreta i limitada, en què el lloc es converteix únicament en el context necessari per al projecte objectual de l’alumne... El lloc és el projecte... Entendre’l, reconèixer-ne les demandes, detectar-ne els recursos, construir un coneixement a partir de l’anterior no admet una altra aproximació que la territorial, complexa i transversal, aliena a consideracions departamentals. Entenem la responsabilitat de l’arquitecte com a gestor d’uns recursos limitats amb l’objectiu de proveir d’aixopluc, d’habitabilitat, la vida humana en societat… Lluny d’altres ambicions personals o metafísiques, l’anterior és una responsabilitat bàsica que en moments com l’actual segueix vigent; altres responsabilitats imposades per l’arquitectura mediàtica se’ns presenten, cada cop més, com a frívoles, autistes i alienes al nostre paper en societat. Entenem l’arquitectura del territori en la seva dimensió estratègica, i la formulació metodològica del curs, com un recorregut instrumental. Exigim als alumnes una responsabilitat que entenem bàsica: la gestió de les transformacions necessàries en el 104


territori per respondre a les demandes reals sobre la base de la detecció i optimització dels recursos. Fins ara s’ha entès com a eficient una arquitectura que gestiona de forma adequada els recursos disponibles, cal però entendre que en la situació actual cal posar en crisi les demandes socials i individuals, la seva redefinició ha de ser un nou àmbit de responsabilitat de l’arquitectura. A PROPÒSIT DEL TAP IV Els professors no dirigim el curs sobre la base de la transmissió magistral de coneixements indiscutibles, proposem al grup la construcció conjunta de nous coneixements a partir de la demanda establerta pel procés projectual de l’alumne i no basat en les capacitats, sempre limitades, dels docents. Un entorn real i versemblant durant tot el recorregut acadèmic del grup és la condició fonamental per forçar l’alumne cap a la necessitat de construir nous coneixements i la recerca d’eines de representació adequades i coherents als coneixements adquirits. Cal situar l’alumne en una recerca vinculada al projecte, una recerca intencionada, propera a tots nosaltres; en tant que és afectada per demandes compartides, no existeix una recerca genèrica que sigui realment productiva. Sense demandes reals no existeix projecte, sense limitació de recursos no és possible una ètica del projecte, sense una situació de pràctica projectual no podem construir un coneixement productiu, sense tot l’anterior no podem admetre l’ensenyament de l’arquitectura en cap dels seus departaments. PROFESSORS El TAP IV compta amb la participació de diversos professors dels departaments de Projectes i d’Urbanisme que desenvolupen els curs de forma unitària. Cada alumne tindrà l’oportunitat de seguir el taller amb diversos professors d’ambdós departaments.

Imatges de presentació del temari. D’esquerra a dreta: El lloc no és una taula, La topografia i el sòl, Moises pont i Dret a decidir l’atmosfera.

105


TAP IV



Urbanisme II

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 5

Professor responsable: Isabel Castiñeira

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Joan Fortuny

Crèdits: 5 ects / 125 hores

CIUTAT I PROJECTE RESIDENCIAL EN EL SEGLE XX El curs té un contingut teòric, metodològic i instrumental. Entre els principals objectius podem esmentar els següents: - Conèixer els continguts i l’evolució de la teoria i la pràctica del projecte residencial en el segle XX. - Vincular la reflexió teòrica en relació amb la ciutat i el projecte residencial amb les condicions socioeconòmiques, culturals i polítiques, com a marc de referència en el desenvolupament dels projectes residencials. - Presentar els projectes residencials del segle XX com a resposta a determinats problemes urbans i demogràfics, però també com a marc d’experimentació de noves idees i de valorització de nous elements. - Facilitar models i exemples pel projecte residencial actual. - Explorar el projecte residencial de la ciutat actual per trames o fragments. CONTINGUTS A. Teòrics: Els continguts teòrics no es presenten amb una relació històrica, sinó a partir d’una formulació teòrica, de la qual deriva una evolució de projectes residencials que significaran noves interpretacions, una nova evolució i la valorització de nous instruments o elements del projecte residencial en relació amb la comunitat de referència de cada projecte, la societat, la ciutat i les condicions socioeconòmiques dels diversos moments. A les classes s’exposen projectes o famílies de projectes que han estat rellevants en el segle XX, posant en evidència les relacions amb la base teòrica, però també les noves aportacions i valoracions diverses d’alguns elements del projecte: el carrer, l’espai lliure públic, la unitat veïnal, els equipaments, l’accessibilitat, la mobilitat, la centralitat, el transport públic, el paisatge, la sostenibilitat..., que van agafant un significat i un valor nous en l’evolució dels projectes residencials del segle XX. L’ordre obert es considera l’element singular dels desenvolupaments residencials del segle XX, en els quals les propostes més rellevants tendeixen a trencar amb la relació carrer-alineació de l’edificació, pròpies de la ciutat contínua i dels eixamples del segle XIX. Cadascun dels tres grans paquets en què es divideix el contingut teòric s’inicia amb una classe referida a les condicions socioeconòmiques i als problemes urbans del moment en què es desenvolupa la base teòrica, els antecedents culturals i urbans i la formulació de la pròpia teoria: la ciutat jardí (teoria i projecte) i el Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM) inicien els dos primers paquets de classe, a partir del quals cada classe afegeix noves interpretacions teòriques i aportacions instrumentals i d’elements de projecte. El tercer bloc, més proper i amb una referència teòrica menys específica, tracta de projectes de final de segle, principalment projectes que s’inicien en els anys vuitanta, en els quals els temes de reaprofitament d’espais, rehabilitació o regeneració de la ciutat comparteixen importància amb la valoració de la diversitat d’usos, programes i arquitectura, i s’hi introdueixen nous conceptes de sostenibilitat. Els projectes iniciats en els anys vuitanta que reutilitzen espais industrials, portuaris o ferroviaris obsolets a Amsterdam, París o Barcelona són uns referents clars d’aquesta etapa. 108


Sessions teòriques: 0. Presentació del curs i de l’exercici A) El projecte d’extensió residencial: 1. La ciutat jardí anglesa: teoria i projecte. 2. La ciutat jardí americana. 3. Les New Town angleses. 4. Introducció de nous valors i metodologies en la segona meitat del segle XX : Ecoscore, New Urbanism... 00. Presentació revisió de l’exercici de curs. B) El projecte de la residència massiva: 5. Els congressos internacionals d’arquitectura moderna i la ciutat funcional. 6. L’experiència europea entre guerres. Les Siedlungen alemanyes. 7. El gran bloc com a unitat física i funcional. 8. El Pla d’Amsterdam i l’ordenació mixta. 9. L’experiència de Barcelona 30-60-90. 000. Presentació revisió de l’exercici de curs. C) El projecte de l’espai residencial a fi de segle: 10. Algunes experiències europees: Amsterdam. 11. Algunes experiències europees: París. 12. Algunes experiències europees: Barcelona. Les sessions 0, 00 i 000 corresponen a les tres setmanes restants. Les sessions de presentació i discussió de l’exercici es fan a les hores de taller. B. Pràctics i instrumentals: Des d’un punt de vista de la pràctica projectual s’introdueixen instruments d’anàlisi i projectació vinculats a projectes recents. L’anàlisi d’un projecte residencial en relació amb una ciutat és el punt de partida que ens permet introduir instruments d’anàlisi, interpretació i expressió del projecte i del lloc, paràmetres bàsics del projecte residencial, ordenances o condicions genèriques d’edificació i de tractament dels espais públics, la flexibilitat, el programa i el factor temporal en el desenvolupament del projecte urbà residencial o mixt. DESENVOLUPAMENT DEL CURS El curs es distribueix en dos dies a la setmana amb sessions d’una durada aproximada d’1 hora i 45 minuts. La distribució setmanal és: Una d’aquestes sessions es dedica a la classe teòrica i a l’aportació d’informació relativa a l’exercici que es realitza. Una sessió es dedica a l’exposició, correcció i aportació d’informació en relació amb el treball pràctic, que es desenvolupen en tres fases: 1. Anàlisi de la ciutat i els projectes residencials. 2. Anàlisi concreta de projectes residencials: estructura i forma, paràmetres bàsics, tipificació dels teixits i de les unitats d’agregació. 3. Anàlisi detallada de la unitat d’agregació. 4. Síntesi de continguts. Ordenances d’edificació. 5. Instruments de projecte. Els tres primers apartats corresponen a l’exercici 1 (e1) i els dos darrers a l’exercici 2 (e2). 109


Urbanisme II RESULTATS DE L’APRENENTATGE - Coneixement de les principals teories i realitzacions del housing europeu i americà en el segle XX. - Competència per a l’anàlisi de peces residencials existents en relació amb les ciutats i les trames urbanes. - Preparació per al projecte residencial en un sector o fragment urbà: anàlisi del lloc, instruments i metodologia de projecte i d’expressió. - Familiarització amb els paràmetres quantitatius i qualitatius de l’espai residencial contemporani i amb instruments de projecte residencial. BIBLIOGRAFIA DEL CURS - BENEVOLO. L., La proyectación de la ciudad moderna, GG, Barcelona, 1977. - MARTI, C., Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Vivienda y ciudad en la Europa de entreguerras, ETSAB, Barcelona, 1991. - PANERAI, P., CASTEX, J., DEPAULE, J.CH., Formas urbanas, de la manzana al bloque, GG, Barcelona, 1986. - G.L.C., Introducción al diseño urbano en las áreas residenciales, Hermann Blume, Londres, 1985. - ROWE, P. G., Modernity and Housing, The MIT Press, Cambrigde - Massachusetts, 1993. - HALL, P. (1988), Ciudades del mañana. Historia del urbanismo en el siglo XX, Ediciones del Serbal, Colección La Estrella Polar, Barcelona, 1996. - KIRSCHENMANN , C., Vivienda y espacio público, GG, Barcelona, 2002. - KIRSCHENMANN, C., MUSCHALEK, C., Diseño de barrios residenciales, GG, Barcelona 1980. - AA.VV., Housing in Europa. 1900-1960 i 1960- 1979, Luigi Parma, Bologna 1978. - SHERWOOD, R., Modern Housing Prototypes, Harvard University Press, Cambridge, 1978. - RAVELLAT, P., Bloques de vivienda, una perspectiva contemporánea, GG, Barcelona, 1992. - IMPSOL, Habitatge assequible, AMB, Barcelona, 1997. - IMPSOL, Habitatge protegit metropolità 1997-2005, AMB, Barcelona, 2005. - GAUSA, M., Housing, nuevas alternativas, nuevos sistemas, Actar, Barcelona, 2002. - Revistes: A+T, Vivienda y flexibilidad ( I y II), Density ( I, II, III y IV)- o el llibre de recopilació de les 4 revistes amb el mateix títol.



TAP VI Bloc curricular: Quadrimestre 6 Tipus: Obligatòria Crèdits: 12 ects / 300 hores

ETSAV

Professors responsables: Enric Massip-Bosch, Adolf Sotoca Altres professors: Isabel Castiñeira, Xavier Matilla, Manuel Sánchez-Villanueva, Ana Zubelzu

PRESENTACIÓ La ciutat i, en un sentit més ampli, l’entorn habitat són el resultat alhora material i immaterial de múltiples interaccions entre factors de molt diversa índole: factors biofísics i climàtics, factors socials i econòmics, factors com la mateixa arquitectura o la forma i estructura urbanes. Tots aquests factors i els diversos conflictes que es generen entre ells són part de la ciutat i la construeixen tal com és. Aquesta multiplicitat és una condició primordial de treball a la ciutat. A les ciutats contemporànies aquest resultat no és estàtic, sinó que és un equilibri inestable i dinàmic, en una transformació més o menys perceptible segons la seva velocitat, però sempre existent. Podríem dir que la ciutat que coneixem batega segons un dinamisme inconstant de sístoles i diàstoles, a vegades acceleradament i a vegades pausadament, i que aquesta dimensió temporal irregular és una altra condició primordial de treball. El taller es proposa abordar aquesta realitat dinàmica i múltiple de la construcció de l’espai urbà i explorar a fons alguns dels factors que el generen mitjançant la transformació física i material d’un àmbit buscant-ne una nova condició d’habitabilitat. En concret, es proposa incidir en la relació íntima entre arquitectura i formació de ciutat, i fer-ho des de la perspectiva que la creació d’un nou hàbitat, en qualsevol circumstància, implica necessàriament el treball sobre una situació preexistent, sigui biofísica, històrica o construïda. En aquest sentit, el TAP 6 vol fomentar en la reflexió i la pràctica arquitectòniques la sensibilitat cap a la dimensió urbana i el sentit de pertinença de l’arquitectura a un lloc. Mitjançant la promoció de la consciència mediambiental i d’aprofitament de recursos, sovint no materials, es fomenta la visió de l’arquitectura com a eina de transformació positiva per a la formació d’un hàbitat millor. Al llarg del curs s’adquirirà una estructura coherent de conceptes teòrics, una capacitat crítica de diagnosi de problemes i formulació d’alternatives, i una cultura professional en el domini de les tècniques, instruments i procediments de la projectació en l’escala urbana i en l’escala edificatòria: el TAP 6, com a darrer curs de projectes del primer cicle de carrera, es proposa conjugar aquestes diferents escales per assolir l’objectiu pedagògic principal del seu domini simultani i interoperatiu. Aquestes dues escales es concreten en un treball que tindrà diverses facetes. Per una banda, a partir d’una exploració de les possibilitats del lloc proposat, definirà uns usos i una densitat d’ocupació per obtenir-ne una nova habitabilitat. Per una altra, definirà unes solucions concretes d’habitatge que ajudi a configurar i que sigui coherent amb el caràcter proposat. I, entre ambdós extrems, es definiran les característiques de l’espai públic i dels usos col·lectius (lleure, treball, comerç, formació) com a element aglutinador del conjunt. 112


Per definir els llocs on es puguin dur a terme aquestes transformacions, el TAP 6 cerca àmbits periurbans on es puguin aplicar aquests criteris, principalment de l’àrea metropolitana de Barcelona, on s’hi trobin presents situacions híbrides mig rurals, mig urbanes, i on sigui factible proposar una habitabilitat que, allunyada del zòning, integri diverses funcions en un organisme urbà complex, sostenible i lligat al territori, en una forma urbana molt relacionada amb l’espai lliure vegetalitzat i també allunyada del model habitual basat en la dicotomia bloc/carrer. METODOLOGIA DOCENT El TAP 6 té com a objectiu la formulació d’una resposta concreta, en forma de projecte urbà i arquitectònic, a les condicions de transformació d’un context físic determinat. El projecte s’anirà desenvolupant tot seguint les pautes d’escala i tema que els professors aniran establint segons l’esquema de continguts teòrics del calendari adjunt. El conjunt d’alumnes del curs es dividirà en tres grups, cadascun d’ells dels quals serà conduït per un professor del DPA i un altre per un professor del DUOT. Una part dels continguts teòrics del curs es donarà a tot el curs i una altra part a cada grup. El mètode de correcció predominant serà la presentació col·lectiva dels treballs per permetre una discussió creuada i fèrtil entre tots els membres del grup. Els comentaris de cada lliurament parcial es faran per a tot el conjunt del TAP. Al llarg del curs i per a cada setmana que el compon es proposa un aspecte concret sobre el qual el projecte haurà d’incidir amb un èmfasi especial. Aquest tema de projecte serà emmarcat en una breu sessió teòrica que tindrà lloc els dimecres a primera hora a l’aula taller. Els alumnes desenvoluparan el seu treball més enfocat en aquest aspecte, sempre entenent que forma part d’un conjunt de decisions de projecte que ha de tenir una coherència global. La setmana següent es farà la presentació, d’acord amb els criteris definits a cada grup, del material treballat. Previs al lliurament final s’estableixen tres lliuraments intermedis que sintetitzaran els treballs de les setmanes anteriors, enfocats a aspectes concrets de l’exercici. Aquests lliuraments han de servir per estimar la progressió del projecte i ajudar a definir punts forts i punts febles sobre els quals s’ha de treballar. Es volen potenciar en concret dues qüestions instrumentals molt importants: - D’una banda, el treball conceptual i visual de la informació, i superar les limitacions del dibuix bidimensional, com a instruments fonamentals de la reflexió projectual. Per fer-ho, es farà especial èmfasi en la necessitat de treballar, per una banda, amb esquemes, fotografies i ortofotomapes, i, per l’altra, en els aspectes tridimensionals i materials de l’habitatge i de la ciutat. En aquest sentit, es primen les tècniques de representació que facilitin la comprensió espacial de l’exercici, com són axonometries, perspectives o maquetes, i la qualificació de materials mitjançant recursos gràfics de les qualitats físiques i del caràcter dels elements de la proposta. - De l’altra, el treball conjunt (tant del grup general del TAP 6 com de cada subgrup), la discussió creuada de les propostes i compartir informació com un benefici afegit del procés de desenvolupament del projecte. Això té a veure especialment amb la necessitat d’entendre el taller com un espai de treball i discussió, no com un espai de correcció de feines fetes prèviament. OBJECTIUS DOCENTS Cinc són els temes projectuals principals que es treballaran en el curs i que en tots i cadascun dels lliuraments hauran de tenir la seva definició adient en cada escala, de manera que constitueixen la base de valoració dels treballs, en cada lliurament: - Lectura del lloc / adequació topogràfica i ambiental. 113


TAP VI - Límits / relació amb el context biofísic i construït. - Estructura de l’espai no construït / espai lliure i fluxos. - Estructura de l’espai construït / distribució volumètrica i funcional. - Qualitat residencial / estil de vida i diversitat tipològica. Aquests cinc temes projectuals serviran per assolir cinc objectius docents genèrics del curs: - Tenir una visió crítica dels processos actuals de construcció de la ciutat i de l’arquitectura. - Mapificar situacions i interpretar la complexitat de l’escala urbana i els seus factors. - Entendre les diverses relacions que l’arquitectura i en concret l’habitatge han d’establir entre l’íntim i el públic com un element fonamental de definició de la forma urbana. - Familiaritzar-se amb l´ús del vocabulari tècnic específic i dels recursos gràfics necessaris per a la interpretació i representació del projecte urbà i de l’arquitectura. CÀRREGA DOCENT I AVALUACIÓ El curs és una assignatura troncal de 12 crèdits que té una sola nota final com a resultat d’una avaluació continuada, pautada segons els lliuraments intermedis definits al calendari, en el conjunt dels quals es considera especialment rellevant l’entrega intermèdia de la setmana 8. La participació activa en el taller i el seguiment dels objectius docents i lliuraments de curs són considerats indicadors importants en l’avaluació final. Per a l’obtenció de la nota final caldrà l’assistència, com a mínim, al 80% de les classes. RECURSOS DEL TALLER El curs vol afavorir l’intercanvi dinàmic d’informació i la suma col·lectiva de coneixements i debat. Per assolir-ho existeix el blog del TAP6 A+C ARQUITECTURA I CIUTAT (arquiciutat.blogspot.com), en el qual de manera contínua es pot ampliar i compartir la informació generada en cada grup i facilitar l’accés a nous continguts i esdeveniments pertinents per a l’objectiu del curs. Cada grup tindrà un alumne responsable de pujar periòdicament la informació que es consideri més rellevant per a la discussió col·lectiva. BIBLIOGRAFIA GENERAL El TAP 6 és el darrer taller de projectes del primer cicle del grau a l’ETSAV. Com a tal, és el moment d’integrar i fer operatius els diferents coneixements i els referents adquirits fins ara. En especial, es vol destacar la gran importància que tenen per al TAP 6 els temes, exemples i informació bibliogràfica treballats en el TAP 5, a Urbanisme II i a Composició II. Volem significar en especial el llibre de Herman Hertzberger Lessons for Students in Architecture (Rotterdam: Nai 010, 1991, 2009), ja que té el mateix enfocament transescalar de la relació arquitectura i ciutat que el TAP 6. A aquests s’afegeixen les següents referències que s’utilitzaran en el curs per construir el projecte i el debat, a més de les que es poden trobar recomanades al blog o de les que s’aniran suggerint al llarg del procés del projecte: - AA.VV., Guia d’integració paisatgística d’horts urbans i periurbans, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008. - AA.VV., Espais metropolitans – Projectes i obres 2008-2012, AMB, Barcelona, 2012. - ARGULLOLL, R., “El gran saqueo” a Ruinas Modernas. Una topografia del lucro, Àmbit Editors, Barcelona, 2012. - EBNER, P. [et.al.], Typology + Basilea, Birkhäuser, Basel, 2010.


- ETSAV., Centre d’Investigació de l’Habitatge. Disponible a: www.etsav.upc.es/personals/cih/check/entrada.htm. - FARH, D., Sustainable Urbanism: Urban Design with Nature, John Wiley & Sons Inc, Nova York, 2008. - FERNÁNDEZ, A., ARPA, J., Next: collective housing in progress, A+T, Vitoria-Gasteiz, 2010. - FERNÁNDEZ, A. [et. al.], Density is home, A+T, Vitoria-Gasteiz, 2011. - FERNÁNDEZ, A., MOZAS, J., 10 historias sobre vivienda colectiva A+T Architecture Publishers, Vitoria-Gasteiz, 2013. - LYNCH, K., Echar a Perder. Un análisis del deterioro, GG, Barcelona, 2005. - LYNCH, K., City sense and City Design, The MIT Press, Cambridge, 2002. - MASSIP-BOSCH, E., Repensar l’habitatge, Quaderns, núm. 211, Barcelona, febrer 1996. - NADAL, LL., Habitatge: Il·lusió i sentit comú, Publicacions ETSAV, Sant Cugat, 1999. - NEL·LO, O., “Herencias Territoriales, exploraciones geográficas y designios políticos” a Ruinas Modernas. Una topografia del lucro, Àmbit Editors, Barcelona, 2012. - SOLÀ-MORALES, M., La urbanitat de l’Arquitectura, ETSAB, Barcelona, 2009. Disponible a: upcommons.upc.edu/video/ handle/2099.2/1236


La transformació de la ciutat construïda Bloc curricular: Quadrimestre 7

Professor responsable: Josep M. Vilanova

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Ferran Navarro

ETSAV

Crèdits: 5 ects / 125 hores

INTRODUCCIÓ La Declaració de Toledo de juny de 2010 dels ministres de desenvolupament urbà de la Unió Europea, en el marc de la presidència espanyola, va emmarcar “la regeneració urbana integrada” dins de l’estratègia Europa 2020, per a l’assoliment d’un desenvolupament urbà més intel·ligent, sostenible i socialment inclusiu. En aquella declaració es feia èmfasi, entre altres qüestions, en la importància de la renovació i rehabilitació del parc d’habitatges existents en un context en què es consideraven estratègiques l’optimització, preservació o revalorització de tot el capital urbà existent (social, urbanístic, patrimoni edificat, etc.), especialment en les àrees urbanes menys afavorides però amb un fort potencial de desenvolupament social i econòmic. Renovació i rehabilitació urbanes són dues estratègies entrelligades, la tradicional reforma interior no s’entén sense una ferma política de rehabilitació de l’edificació que no és objecte de reforma i, de manera equivalent, la rehabilitació urbana requereix habitualment actuacions puntuals i acotades de renovació d’edificacions concretes. En aquest context d’escala europea, el cas espanyol i, dins d’aquest, el català, és especialment significatiu. L’enfonçament del finançament cap al sector immobiliari iniciat en la segona meitat del 2007 i aguditzat imparablement fins avui, i la crisi del deute públic iniciat a partir del 2010 i a partir del qual les polítiques dominants decideixen reduir al mínim els pressupostos d’inversió, situen l’urbanisme i, en conseqüència, l’arquitectura, en un escenari de fallida total, davant la qual cal superar la perplexitat tornant a posicionar-ne les funcions col·lectives i socials com a premissa per imaginar els necessaris nous instruments de treball que la nostra societat ens demanarà ben aviat. La recent Ley 8/2013 de rehabitación, regeneración y renovación urbanas d’àmbit estatal dóna un marc jurídic nou a aquestes futures polítiques urbanes, però ho fa confiant en el predomini de la inversió privada enfront el voluntari desistiment dels recursos públics, orientats prioritàriament al pagament del deute per davant de qualsevol altra consideració. OBJECTIUS I CONTINGUT Els punts de partida bàsics a partir dels quals volem enfocar l’estudi d’aquestes transformacions urbanes, des de la perspectiva dels arquitectes, són: - Les transformacions urbanes són sempre objecte d’un projecte d’arquitectura, ja sigui l’obertura d’un carrer, una rehabilitació o una nova construcció, un nou espai públic, l’ordenació d’un barri, etc. - Els projectes es fan per resoldre un problema o demanda, sigui individual, social, institucional, etc. Per això és important saber definir bé el problema que s’ha de resoldre, d’entendre la ciutat actual en clau urbanística. Tot bon projecte té darrere seu una bona formulació del problema urbà que pretén resoldre. - Els projectes es fan per a ser realitzats; per tant, hi han d’intervenir en la formulació factors com el temps, els agents actuants, els costos i finançament, etc., cosa que comporta un coneixement adequat dels instruments de gestió que l’han de fer possible. Les referències més generals a l’estructura urbana i al planejament urbanístic són en qualsevol cas obligades, atès que es fa 116


necessari emmarcar aquestes actuacions en un context més general de comprensió dels fenòmens urbans i de la seva evolució en el temps. En aquest sentit, el planejament general d’escala municipal es converteix en un document de treball obligat, ja que el pla és un moment bàsic en la lectura i comprensió de la ciutat existent i en la definició del conjunt de les intervencions. Sent el planejament general una referència obligada en el desenvolupament d’aquests ensenyaments, ens centrem en experiències desenvolupades en el context català, tant per la proximitat de les ciutats com per l’accés als plans urbanístics i el coneixement del marc normatiu i de gestió. L’aplicació d’aquests coneixements a un cas concret a través de la realització d’un exercici pràctic ha de permetre avançar en la comprensió dels elements presents en els processos de transformació urbana, la seva complexitat i els instruments de projecte i gestió que l’han de materialitzar, procés en el qual l’arquitecte té un paper rellevant a través de la seva capacitat analítica, la concreció de la solució a través del projecte i la participació en l’execució en el temps. METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ L’assignatura es desenvolupa en dues parts. En la primera, a través de sessions teòriques en què es plantegen els diversos temes assenyalats en el calendari de l’assignatura. En aquestes sessions es desenvoluparan els conceptes propis de la matèria, es presentaran exemples d’actuacions realitzades i es faran petites pràctiques sobre temes puntuals. Aquesta primera part del programa conclou amb una prova escrita sobre els temes exposats a classe i sobre els articles de referència disponibles a ATENEA. En la segona part del programa, a través d’un exercici pràctic, es pretenen plantejar totes aquestes qüestions aplicades a un cas real, la transformació d’un sector urbà en el context d’una ciutat i el seu pla urbanístic. En les sessions de pràctica es farà el seguiment individualitzat de l’exercici, en dues voltes, una primera sobre la transformació del teixit urbà parcel·la a parcel·la a través de l’aplicació de la normativa reguladora de l’edificació i dels usos, i una segona amb el desenvolupament d’una proposta de millora urbana que incideixi en els components de l’estructura pública de la ciutat. L’avaluació de l’alumne es farà sobre la base del seguiment de l’assignatura i les avaluacions de la prova escrita i de l’exercici pràctic. BIBLIOGRAFIA - TONUCCI, F., La Ciutat dels infants: una manera nova de pensar la ciutat, Barcanova, Barcelona, 1997. - SOLÀ-MORALES, M., Les formes de creixement urbà, Edicions UPC, Barcelona, 1993. - SABATÉ, J., SOTOCA, A., COROMINAS, C., Plans molt especials, COAC, Papers Sert 16, Barcelona, 2005. - SABATÉ, J., El proyecto de la calle sin nombre: los reglamentos urbanos de la edificación París-Barcelona, Caja de Arquitectos Fundación, Barcelona, 1999. - NAVARRO, F., VILANOVA, J M., Transformació de la ciutat construïda: instruments urbanístics, Edicions UPC, Barcelona, 2000. - PORTAS, N., Pensar la ciudad. Vitalidad y límites del plan urbanístico. Ciudades, Universidad de Valladolid, Valladolid, 1996. - SOLANS, J A., Propostes de transformació a set ciutats catalanes, COAC - Demarcació de Barcelona, Barcelona, 1997. - MARTÍ, C., “La construcción de los lugares públicos: notas para una etimología de la forma urbana” a Revista Arquitectura, núm. 152, COAM, Madrid, 2000, pp. 52-57. - EZQUIAGA, J.M., El espacio del proyecto urbano, Ayuntamiento de Madrid, Madrid, 1987. - BUSQUETS, J., Les diferents escales de la projectació urbanística, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1987. - GABRIELLI, B., II Recupero della città esistente: saggi 1968-1992, ETASLIBRI, Milà, 1993 - ESTEBAN, J., Elements d’ordenació urbana, COAC - La Gaya Ciència, Barcelona, 1980.

117


La transformaci贸 de la ciutat constru茂da



Taller PUc

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 8

Professor responsable: Francesc Fernández

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Carles Llop, Rosa Rull

Crèdits: 12 ects / 300 hores

En aquest quadrimestre el tema que es proposa desenvolupar és un projecte d’arquitectura i urbanisme en el territori de la ciutat metropolitana de Barcelona, actuar en aquells punts de la ciutat on s’esdevingui una oportunitat per a la reflexió de les arquitectures del carrer i les vies verdes, dels espais públics i dels equipaments urbans, dels centres de barri i de les noves peces de ciutat que poden aparèixer per a la regeneració urbana, a partir de la concepció i programació d’un nou espai d’articulació entre territoris metropolitans. Totes les propostes se centren en temes d’actualitat relacionats amb les noves dinàmiques, demandes socials i estils de vida ciutadana que es tradueixen en noves arquitectures de la ciutat i dels territoris contemporanis. En el nostre taller, pretenem interessar-nos per aquest debat i pel que suposa en el sentit més ampli, trobar nous espais en les ciutats metropolitanes per afavorir nous espais habitables, sobretot per a les classes populars, per a la integració de les classes urbanes més desfavorides: joves, immigració i, en qualsevol cas, una clara aposta per la multisociabilitat i la multiculturalitat que cal acollir en les grans ciutats. Ens proposem, per tant, indagar sobre algunes qüestions centrals del debat sobre el projecte contemporani de la ciutat metropolitana: l’habitabilitat (creació de nous habitatges i espais mixtos d’intercanvi), la mobilitat (gestió eficient dels desplaçaments urbans inaccessibles), el nou treball (accés a l’oferta d’ocupació sense restriccions i disponibilitat d’espais multitasca) i la cultura (accés a l’oferta cultural en sentit ampli, basada en la diversitat). Es tracta de treballar explorant sobre les noves demandes programàtiques que provenen de l’ús allargat del territori, de l’extrema mobilitat dels ciutadans, dels nous reptes d’aprofitament de les infraestructures per millorar l’habitabilitat urbana i dels nous patrons d’un espai públic més polivalent. També s’aprofundeix pedagògicament i didàcticament en les estratègies i en les propostes projectuals concretes sobre els tòpics següents: - Experimentació de noves formes per als programes complexos, mixed forms d’ús productius, comercials, de serveis i d’equipament territorial i supramunicipal, tant pel que fa a les noves arquitectures com als nous espais públics o col·lectius. - Projectar espais d’habitabilitat entorn de les infraestructures, els mitjans de transport, l’aprofitament dels espais fluvials, ferroviaris o els intercanviadors modals de transport metropolità, generant un valor afegit i constituint noves formes d’urbanitat contemporània. - Crear nous paisatges mitjançant la fusió dels principis del landscape design i el landscape urbanism d’espais territorials en continuïtat que tenen un rol estructurador en la ciutat contemporània: corredors verds, connectors ecològics, fronts fluvials, vores de les infraestructures, espais de transició urbà-territorial, àmbits de transformació urbana articulats per al transport. - Explorar sobre formes i estructures d’espais arquitectònics de la ciutat tridimensional, superant les tendències de la hiperespecialització i el zoning monofuncional que han caracteritzat els teixits urbans tradicionals. - Projectar profunditzant en les noves tècniques constructives, estructurals i infraestructurals, i els seus requeriments dimensionals, associats als conceptes arquitectònics esmentats anteriorment que concreten arquitectònicament els principis de la sostenibilitat ambiental. 120


BIBLIOGRAFIA - AA.VV., Present i futurs: arquitectura a les ciutats, Comité d’Organització del Congrés UIA Barcelona 96, Barcelona, 1996. - AA.VV., Bouge l’architecture, cities and mobilities, Institut pour la ville en mouvement, París, 2003. - ASCHER, F., Métapolis ou l’avenir des villes, Odile Jacob, París, 1995. - ARROYO, E., Create!, Actar, Nova York, 2013. - AUGÉ, M., Los “No lugares”: espacios del anonimato: una antropología de la sobremodernidad, Gedisa, Barcelona, 1993. - BATLLE, E., El jardín de la metrópoli. Del paisaje romántico al espacio libre para una ciudad sostenible, GG, Barcelona, 2011. - 2G, Lacaton & Vassal, núm. 60, GG, Barcelona, 2011. - A+T, serie Strategy, A+T, Vitoria, 2010-2011. - HEIDINGSFELDER, M. (dir.), Rem Koolhaas, más que un arquitecto, Fundación Caja de Arquitectos, Col·lecció ARQUIA núm. 8, Barcelona, 2009. WEB I PUBLICACIONS Pàgina web de l’assignatura, on es recullen els materials utilitzats durant el curs i els treballs produïts: http://tapf.50webs.com 2014 - Projectes PlacesPassages. Sant Cugat del Vallès: Taller d’Arquitectura i Projectes F, Escola d’Arquitectura del Vallès. Disponibilitat: http://issuu.com/tapf.etsav/docs/placespassages_area_metropolitana_b/1 2013 - Passages. Territòri Besos. Ni gran ni petit. La escala que ho canvia tot. Sant Cugat del Vallès: Taller d’Arquitectura i Projectes F, Escola d’Arquitectura del Vallès. Disponibilitat: http://issuu.com/tapf.etsav/docs/passages_territori_bes__s_puc_etsav/1 2012 - La ville du périphérique, París. Arquitecturas mixtas, calle metropolitana_conector intermodal; de la Cité Internationale Universitaire de Paris a Gentilly. Sant Cugat del Vallès: Taller d’Arquitectura i Projectes F, Escola d’Arquitectura del Vallès. Disponibilitat: http://issuu.com/tapf.etsav/docs/la_ville_du_p_riph_rique_gentilly_-_cit__internati 2011 - Torrent Gros, Mallorca. El projecte dels espais de transició i de vores urbanes. Sant Cugat del Vallès: Taller d’Arquitectura i Projectes F, Escola d’Arquitectura del Vallès. Disponibilitat: http://issuu.com/tapf.etsav/docs/publicaci__document_final_nou_br/1 2010 - Nous models de la ciutat emergent. Treball a l’ entorn del circuit de velocitat de Catalunya en el municipi de Montmeló. Recull de PFC 2005-2008. Sant Cugat del Vallès: Taller d’Arquitectura i Projectes F, Centre de Recerca i Serveis a l’Administració Local, Escola d’Arquitectura del Vallès. Disponibilitat: http://issuu.com/tapf.etsav/docs/05t_montmelo_opt/3 2009 - Sant Cugat del Vallès. El proyecto de integración de las trazas y bordes ferroviarios. Sant Cugat del Vallès: Taller d’Arquitectura i Projectes F, Escola d’Arquitectura del Vallès. Disponibilitat: http://issuu.com/tapf.etsav/docs/09p-stcugat_opt_pantalla/1 2009 - El proyecto del espacio de transición entre la ciudad y el Anillo Verde. Sector Las Fuentes_Soto de Cantalobos. Zaragoza. Sant Cugat del Vallès: Taller d’Arquitectura i Projectes F, Centre de Recerca i Serveis a l’Administració Local, Escola d’Arquitectura del Vallès. Disponibilitat: http://issuu.com/tapf.etsav/docs/08t_zaragoza/1 2009 - Porto di Trieste. Riabitari_Coabitari. Porti-Città_Porti-Regione. Sant Cugat del Vallès: Taller d’Arquitectura i Projectes F, Escola d’Arquitectura del Vallès. Disponibilitat: http://issuu.com/tapf.etsav/docs/08ptrieste_opt_pantalla_div_br/1 121


Taller PUc



Taller PUd

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 8

Professor responsable: Cloque Claret

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Dani Calatayud, Roger Tudó

Crèdits: 12 ects / 300 hores

El papel del TAP PUd ha sido asistir y ayudar a la coordinación del equipo del Solar Decathlon Europe 2014. Solar Decathlon (SD) es un concurso premiado que reúne a las más grandes universidades de todo el mundo y fue promovido por el Departamento de Energía de Estados Unidos en el año 2002. Llegó a Europa en 2010 y se celebró en Versalles, en el verano de 2014, organizado por el Gobierno francés. Los objetivos de la competencia se centran en la investigación, la innovación, el diseño y la construcción siguiente de proyectos energéticamente autosuficientes que sólo funcionan con energía solar. Por otra parte, el concurso se enmarca en un contexto en el que el estudio y la investigación sobre los límites de la sostenibilidad y la eficiencia son las principales bases en el marco de la arquitectura, la ingeniería y la construcción. Se convierte en un gran escaparate para las empresas del sector. Los equipos deben abordar todas las fases de un proyecto, las fases de concepción, proyecto constructivo, presupuesto y ejecución, durante un periodo de 2 años. Los equipos de la ETSAV son uno de los equipos con más historia y experiencia dentro de todos los participantes, después de tres competiciones SDE. El papel del TAP PUd ha sido asistir y encauzar la coordinación del equipo ETSAV Solar Decathlon Europe 2014 en las fases de concepción, proyecto constructivo y ejecución. Esto incluye las 5 semanas de competición en París. LOW 3 Solar Decathlon Europe 2010 El equipo ETSAV fue aceptado en la primera edición SD Europe con el proyecto Low3 con sus tres paradigmas: de bajo impacto, bajo coste y bajo consumo de energía. Debido a su alto nivel conceptual, su firme compromiso con la sostenibilidad y el medio ambiente y su construcción precisa, el proyecto Low3 fue recompensado con el primer premio de Arquitectura por tres arquitectos de renombre: Glenn Murcutt (premio Pritzker), Louisa Hutton y Francisco Mangado. (E)CO Solar Decathlon Europe 2012 En 2012, la ETSAV presentó el proyecto (e)co. Era un prototipo que creía en la sostenibilidad como el equilibrio entre los ámbitos sociales, económicos y ambientales a través de la cooperación con los diferentes grupos de trabajo. Las principales estrategias del (e)equipo fueron similares a los que Low3 tenía. Entre ellos, se pueden distinguir la disminución de la demanda de energía a través de sistemas pasivos, el mínimo impacto en el medio ambiente y el bajo coste del prototipo. 124


RESSÒ Solar Decathlon Europe 2014 La actual crisis económica, social y ambiental española ha llevado a una situación compleja e insostenible en la que debemos reconsiderar nuestra forma de vida. Frente a una energía de construcción stock ineficiente sin demanda, no tiene sentido para construir más viviendas. Como futuros arquitectos, el equipo sugiere que la rehabilitación, entendida como rehabilitación social, y la promoción de la rehabilitación energética del stock son las únicas salidas del sector. El proyecto se basa en la idea de la colectivización de los recursos, usos y servicios. Las preocupaciones son: fomentar los vínculos sociales y fortalecer los vínculos entre las personas en este periodo de individualismo, crear conciencia de la importancia de los recursos para cambiar su actitud hacia un modelo de vida más responsable, garantizar la comodidad de las personas, y, por último, promover una rehabilitación energética de la vivienda. Así, Ressò se define como una estrategia de rehabilitación urbana que reinterpreta nuestra manera de vivir y cuyo objetivo es abordar las debilidades de un tejido urbano en particular en un contexto social y un nivel energético determinados. Este proyecto fue premiado con el primer premio de Arquitectura por tres arquitectos de renombre: Wang Shu (premio Pritzker) Thomas Herzog (premio Pritzker) y Gilles Perraudin. Este proyecto fue recompensado con el tercer premio de Urbanismo por tres reconocidos urbanistas: Pierre Veltz, Peter Droege y Paola Viganò.

125


Urbanística VIII

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestre 7

Professor responsable: Carles Llop

Tipus: Obligatòria

Altres professors: Xavier Matilla

Crèdits: 5 ects / 125 hores

El procés d’urbanització mundial, marcat d’una banda per la consolidació d’un model de concentració urbana i, de l’altra, per l’ocupació dispersa del territori, exigeix encara una reflexió profunda sobre les pautes del desenvolupament i una vindicació del control dels processos urbans: la necessitat de reconèixer la nova realitat del territori, la voluntat d’actuar des de la iniciativa pública, la pertinència de defensar la disciplina de l’ordenació del territori i del projecte de ciutat i territori. Aquesta assignatura té com a objectiu reflexionar sobre aquest tema d’actualitat des de l’experiència específica del nostre entorn més immediat: la metròpoli de Barcelona, tanmateix entenent-la en el context global del context del món urbà. Específicament també desenvoluparem una visió del que afecta la transformació del territori català i, per tant, l’ordenació urbanística i el projecte de les ciutats i el territori a Catalunya. Metròpoli i ciutat de ciutats exemplificaran un estat d’un territori que creix quant a densitat en el seu centre capital (Barcelona AMB), que consolida una franja litoral de conurbació urbana i es dilata sobre la Catalunya dels eixos infraestructurals, polaritzant-hi el desenvolupament i posant en conflicte una gran quantitat de territoris i paisatges dels sistema lliure territorial. En aquest curs proposo explorar sobre la ciutat metropolitana de Barcelona per entendre des de la seva configuració de situacions urbanes múltiples el que són, al meu entendre, els projectes urbans contemporanis d’abast metropolità. La Barcelona metropolitana, doncs, com a laboratori de projectes dels tòpics de l’urbanisme contemporani. OBJECTIUS - Introduir l’estudiant en temes i tòpics urbanístics contemporanis rellevants, mitjançant una indagació dels diversos tipus de projectes urbans i territorials que constitueixen l’ideari del ‘projecte de ciutat’ i la intervenció a escala territorial, utilitzant com a cas d’estudi referencial la metròpoli de Barcelona. - Capacitar-lo per treballar en el que denominem ‘projecte de ciutat’. CONEIXEMENTS 1. Conceptes i continguts de la projectació urbana i territorial en territoris de la ciutat en explosió, que determinen situacions de configuració morfològica múltiple, comparant-ho amb altres realitats metropolitanes. 2. Continguts de distintes estratègies territorials, plans i projectes urbanístics, i altres instruments per abordar els temes rellevants de l’ordenació del territori i el projecte de ciutat contemporanis, entre altres: - la comprensió i anàlisi del nou ús del territori i el nou sistema de ciutats resultant; - l’articulació de la mobilitat i les xarxes infraestructurals del territori com a pols de desenvolupament urbà i territorial; - la preservació dels valors territorials, el medi ambient i la protecció del patrimoni com a noves eines per donar coherència a les actuacions puntuals; 126


- el projecte de l’habitatge, com a eix central, en els diversos contextos urbans de reforma o extensió urbana, i la necessitat de nous models en la implantació de l’habitabilitat al territori; - el desenvolupament de les oportunitats urbanes que ofereix la transformació de territoris obsolets o incerts, com a factors de centralitat i atracció; - l’ordenació del territori a partir dels sistemes d’espais lliures territorials i els corredors verds com a elements bàsics per a una bona malla ecològica i paisatgística; - la construcció dels espais d’articulació i equilibri entre el medi rural, les concentracions urbanes i els creixements dispersos, per definir una forma específica de nova articulació territorial; - el reforçament d’una nova estructura territorial basada en els sistemes urbans organitzats per les infraestructures de connexió, accessibilitat i mobilitat sostenible, i - la gestió dels projectes i el rol dels petits municipis per dur a terme les transformacions urbanes i territorials. HABILITATS 1. Assentar les bases d’una actitud renovada per interpretar les formes contemporànies dels sistemes territorials metropolitans. 2. Saber plantejar les capacitats i lògiques projectuals per a la seva transformació. 3. Comprendre les formes del projecte i les escales diverses que aquesta nova realitat necessita. 4. Establir una base disciplinària d’integració de les propostes de projecte amb els escenaris i instruments de gestió pertinents per portar-les a la pràctica. COMPETÈNCIES 1. Capacitat d’anàlisi en l’escala urbana i territorial. 2. Capacitat de síntesi per a la definició dels problemes i les oportunitats dels sistemes urbans i territorials contemporanis. 3. Capacitat d’articulació dels projectes urbanístics i territorials amb la governança possible del territori. 4. Coneixement dels instruments bàsics per a l’elaboració d’un ‘projecte de ciutat’ en el context dels sistemes urbans i territorials metropolitans. 5. Capacitat de treball en el món local i en organismes o agències de projectes a escala metropolitana. CAPACITATS PRÈVIES I HABILITATS REQUERIDES 1. Coneixements bàsics de la disciplina urbanística, el planejament urbanístic i territorial, i dels instruments legals i de gestió; coneixement bàsic de les estructures urbanes i territorials. 2. Habilitats: disposició a la comprensió de les escales urbanístiques i territorials, a l’anàlisi i la formulació d’avaluacions sobre la base de tècniques DAFO, i al plantejament de lògiques projectuals. 3. Requeriments: haver seguit els cursos precedents del programa d’Urbanística de l’ETSAV o similars en les altres escoles de procedència dels estudiants. PROGRAMA DE CLASSES Sessió 1. El procés d’urbanització mundial, les ciutats i els territoris al segle XXI. Sessió 2. El ‘projecte de ciutat-territori’ com a estratègia de transformació urbana i territorial, des d’una perspectiva renovada: regenerar la ciutat, reprogramar la ciutat, mosaic territorial. Sessió 3. La formació metropolitana de la regió metropolitana de Barcelona i les qüestions clau actuals per a un projecte renovat de la metròpoli. 127


Urbanística VIII Sessió 4. Temes recurrents i noves demandes; nous vectors del projecte de ciutat contemporània. Sessió 5. Articulacions, reciclatges urbans i requalificació de llocs amb valor afegit. Sessió 6. Acupuntura urbana i operacions de vertebració urbana i territorial. Sessió 7. Integracions de sectors de transformació i noves àrees de centralitat I sectors d’activitat econòmica. Sessió 8. Infraestructura verda: les malles metropolitanes (1) Ecologicopaisatgístiques. Sessió 9. Estructures i malles metropolitanes (2) Sistemes viaris i hubs de mobilitat. Sessió 10. Presentacions, exposició i debat final sobre el treball de curs. El curs es desenvoluparà mitjançant sessions de presentació teòrica sobre temes clau en el projecte de ciutat contemporània i sessions en forma de seminari sobre la proposta d’exercici (vegeu els fulls adjunts sobre l’exercici). El curs s’avalua mitjançant: - la presència i seguiment participatiu en les classes; - la presentació dels dossiers de treball proposats com a exercici d’estudi i definició d’estratègies urbanístiques i projectuals sobre una ciutat de la regió metropolitana de Barcelona: impressions/DAFO + atles + quadern de projectes. El llistat de tòpics que s’han d’estudiar es distribuirà entre els estudiants a l’inici de curs i també els que els mateixos estudiants proposin desenvolupar. Els encarregats de cada tema presentaran en les sessions corresponents el tema desenvolupat i lliuraran el dossier en format paper, un document en format digital i un PowerPoint de l’exposició (en format paper i digital). BIBLIOGRAFIA BÀSICA - GABELLINI, P., “Qualità dello sviluppo della città e del territorio” a Città e regioni metropolitane in Europa, Strategie, politiche e strumenti per il governo della complessità, Istituto nazionale di urbanistica, XXIV Congresso Milano, Milano, 2003. - FONT, A. (ed.), La explosión de la ciudad, COAC-Fòrum 2004, Barcelona, 2004. - LLOP, C., MARINCIONI, M., CALVO, A., “TimeLine, Nuevas formas de ciudad en los siglos XX - XXI” a La explosión de la ciudad, COAC-Fòrum 2004, Barcelona, 2004. - LLOP, C., MARINCIONI, M., CALVO, A., “Mocions i lògiques d’intervenció en el projecte territorial contemporani de les regions urbanes” a La explosión de la ciudad, COAC-Fòrum 2004, Barcelona, 2004. - LLOP, C., “Paisatges metropolitans: policentrisme, dilatacions, multiperifèries i microperifèries. Del paisatge clixé al paisatge calidoscopi” a la revista Papers, núm. 47, Regió Metropolitana de Barcelona, Barcelona, 2008, pp. 8-13. - LLOP, C., FONT, A., VILANOVA, J. M., La construcció del territori metropolità, Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona, AMBMancomunitat de municipis, Barcelona, 1999, pp. 211, 72, plànols. - PORTAS N., “El surgimiento del proyecto urbano” a Urbanística, núm. 110, 1998. - SECCHI, B., La città europea e il suo progetto, apunts siteweb. - SOLÀ-MORALES, M., “La segunda historia del proyecto urbano” a UR - Urbanismo Revista, núm. 5, LUB, Barcelona, 1987. - SCOT, Anuaris territorials de Catalunya, Societat Catalana d’Ordenació del Territori i Diputació de Barcelona.


Web de referència: http://www.ciutatmosaicterritorial.com/


Urbanística VIII Índex de temes i sessions

Atles


Quaderns de projectes


Š Capo - Del Campo - Morro - Munar


ETSAV - optatives


Aprendiendo de Barcelona Bloc curricular: Quadrimestres 7 - 10

ETSAV

Professor responsable: Ricard Pié

Tipus: Optativa Crèdits: 5 ects / 50 hores

OBJETIVO El objetivo del curso es reflexionar sobre el proyecto de transformación urbanística de Barcelona, de una ciudad “ordinaria”, para debatir sobre su gestación, vigencia y resultados: 1. Sobre las circunstancias territoriales, históricas, sociales, políticas, culturales o económicas que han propiciado esta transformación. 2. Sobre las características y naturaleza de las principales transformaciones: la conquista y transformación del espacio público, la regeneración urbana de las áreas centrales, la celebración de grandes eventos, o la reutilización del espacio urbano para la reactivación económica o el turismo. 3. Sobre la idea y vigencia de un “modelo”, de una forma de hacer. 4. Sobre el papel de la Arquitectura y el Urbanismo como instrumento para la transformación de la ciudad. ORGANIZACIÓN La asignatura se desarrolla en seis semanas. Los viernes por la tarde se imparten las clases teóricas y las actividades prácticas (presentaciones). Los sábados por la mañana se realiza una visita a Barcelona. EJERCICIOS Los ejercicios son dos: 1. La preparación de la visita a Barcelona o una comparación crítica de una serie de espacios públicos escogidos por su significación urbanística. 2. La confección de una guía arquitectónica-urbanística para una visita de dos/tres días de un estudiante de Arquitectura que no conoce la ciudad. El programa de visita se presenta el día anterior. En él se explica la ruta a seguir y los espacios a visitar (edificios y espacios públicos). La documentación a suministrar debe incluir las plantas de estos espacios y una breve descripción urbanística del recorrido. Las cinco visitas previstas son: 1. De la Rambla al Forat de la Vergonya pasando por el Raval. 2. De la plaza Lesseps al Hospital de Sant Pau a pie por la Dreta de l’Eixample. 3. La ciudad a vista de pájaro: desde Montjuïc a las baterías del Turó de la Rovira. 4. Del Port Vell a la Villa Olímpica paseando por el frente de mar. 5. Del Fórum al 22@ en tranvía por la Diagonal.

134


El análisis crítico versará sobre la génesis, desarrollo y vigencia del espacio público construido en los últimos veinticinco años. Para ello se analizará la evolución histórica de algunos espacios y se evaluará comparativamente los resultados obtenidos. Los espacios a estudiar son: 1. Las “plazas duras”. Las plazas de Ciutat Vella: la Mercè, Reïal y els Angels. 2. Las “plazas domésticas”. Las plazas suburbanas y calles peatonales del barrio de Gracia. 3. La urbanización de las nuevas plazas de la periferia especulativa: Soller, Llucmajor, General Moragues y la Palmera. 4. Las diversas formas de ver el mar. Los tres paseos marítimos de la ciudad: Moll de la Fusta, Passeig Marítim de la Barceloneta y El Moll de la Barceloneta. 5. Las formas de hacer y rehacer la Reforma Interior. Las avenidas en Ciutat Vella: Av. de la Catedral, Portal de l’Angel y Francesc Cambó. 6. Las ramblas, como algo más que un paseo: Rambla del Raval, Rambla Prim y Rambla Catalunya. 7. Las nuevas vías: Av. Rio de Janeiro, Via Julia y Gran Via entre P. Les Glories y el río Besos 8. “Urbanización” de las vías de circulación segregadas: las Rondes. 9. Las calles con escaleras: barrio del Carmel. 10. Tres plazas manifiesto: Països Catalans, Espanya Industrial y Joan Mirò 11. Tres parques en la montaña: el Jardí Botánic, el Mirador del Migdia y la Creueta del Coll. 12. Cuatro parques, cuatro enfoques diferentes: Parc Vall d’Hebrón, Jardins de Vil·la Cecilia, Parc del Poble Nou y el Parque de Diagonal Mar. 13. La ciudad como negocio: el 22@ El objetivo del último ejercicio, la guía arquitectónica-urbanística, es confeccionar un libro de ruta, una guía alternativa, para un estudiante de Arquitectura que no ha estado nunca en la ciudad. Dado que Barcelona cuenta con muchas guías turísticas, el estudiante debe presentar solamente aquello que le parece más significativo, aquello que por contraste podría servir de crítica, sugerencia o propuesta a la ciudad de donde procede el visitante. CLASES TEÓRICAS 1. Catalunya-Barcelona. En una esquina del Mediterráneo. 2. Ciutat Vella. El palimpsesto histórico de una ciudad sin atributos. 3. L’Eixample Cerdà. La ciudad de los prodigios. 4. De la ciudad-suburbio a la ciudad metropolitana. 5. El derecho a la ciudad: un proyecto para la ciudad democrática. 6. Monumentalizar la periferia: el espacio público como estrategia. 7. Un proyecto para el día siguiente: los juegos olímpicos de 1992. 8. El FORUM, un proyecto arquitectónico sin proyecto de ciudad. 9. La ciudad marketing. El 22@.

135


Aprendiendo de Barcelona BIBLIOGRAFÍA - ANDREU, M. [et.al.](coord.), 1970-2010: 40 anys d’acció veïnal, Mediterrània, Barcelona, 2010. - BOHIGAS, O., Reconstrucció de Barcelona, Edicions 62, Barcelona, 1985. - BORJA, J., Llums i ombres de l’urbanisme de Barcelona, Empúries, Barcelona, 2010. - BUSQUETS, J., Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta, Mapfre, Barcelona, 1994. - CAPEL, H., El Modelo Barcelona: un examen crítico, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2005. - DELGADO, M., La Ciudad mentirosa: fraude y miseria del “modelo Barcelona”, Catarata, Madrid, 2007. - DELGADO, M., Elogi del vianant: del “model Barcelona” a la Barcelona real, Edicions de 1984, Barcelona, 2005. - DOMINGO, M. [et.al.], Barcelona i els moviments socials urbans, Mediterrània, Barcelona, 1998. - FABRE, J., Barcelona: la construcció d’una ciutat, Plaza & Janés, Esplugues de Llobregat, 1989. - MARAGALL, P. (ed.), Europa pròxima: Europa, regions i ciutats, Edicions UB - Edicions UPC, Barcelona, 1999. - MARAGALL, P., Refent Barcelona, Planeta, Barcelona, 1986. - MARSHALL, T., (ed.), Transforming Barcelona, Routledge, Londres-Nova York, 2004. - MARTÍ, F. [et.al.], Barcelona ¿a dónde vas?, Dirosa, Barcelona, 1974. - MOIX, LL., La Ciudad de los arquitectos, Anagrama, Barcelona, 1994. - MOLINERO, C. [et.al.](coord.), Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició Barcelona, Icaria: Memorial Democràtic, Bellaterra, 2010. - MUNTANER, J. [et.al.](coord.), Arxiu crític model Barcelona 1973-2004, Departament de Composició Arquitectònica, UPC Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2012. - MUNTANER, J., Repensar Barcelona, Edicions UPC, Barcelona, 2003. - PALOU, S., Barcelona, destinació turística: un segle d’imatges i promoció pública, Vitel·la, Bellcaire d’Empordà, 2012. - PIÉ, R., (ed.), Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori des de Cerdà als nostres dies, IECSCOT - AAUC, Barcelona, 2007. - RESINA, J.R., La Vocació de modernitat de Barcelona : auge i declivi d’una imatge urbana, Galàxia Gutenberg: Cercle de Lector, Barcelona, 2008. - ROWE, P., Building Barcelona: a second Renaixença, Actar, Barcelona, 2006. - SERRATOSA, A., Pensar el territori : converses amb Albert Serratosa, Dèria Editors, Barcelona, 2011 - SOLÀ-MORALES, M., Deu lliçons sobre Barcelona, COAC, Barcelona, 2008. - YNFANTE, J., Los Negocios de Porcioles: las sagradas familias de Barcelona, Monipodio, Toulouse, 1974. - Barcelona, marca registrada: un model per desarmar / Unió Temporal d’Escribes (UTE, Virus. Fòrum Universal de les CulturesBarcelona 2004- Crítica, Barcelona, 2004. - AA.VV., Barcelona: la segona renovació, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1996. - AA.VV., Àrees de nova centralitat, Ajuntament de Barcelona. Àrea d’Urbanisme i Obres Públiques: Àrea de Relacions Ciutadanes, Barcelona, 1987. - AA.VV., Plans i projectes per a Barcelona: 1981/1982, Ajuntament de Barcelona: Àrea d’Urbanisme, Barcelona, 1983.


Barcelona-FORUM. El debate en la prensa.

Barcelona. Civitates Orbis Terrarum. 1570.

Barcelona des de les bateries. Foto: Alberto Lotti.

Barcelona. Espais urbans. 1981-1996.


El proyecto de ciudad Bloc curricular: Quadrimestres 6 - 10

ETSAV

Professor responsable: Antonio Font

Tipus: Optativa Crèdits: 5 ects / 125 hores

0. INTRODUCCIÓN - Objetivos de la asignatura. - Hipótesis generales de partida. - Interpretación general del proceso: edictos, plano de la ciudad, proyecto de obras (ensanche, reforma interior…), plan de ordenación, plan estratégico, proyecto urbano, proyecto territorial. - Una interpretación de la evolución del planeamiento (español) contemporáneo: planes de alineación (“extensión”, “urbanización”), de zonificación tipológica, de zonificación de los aprovechamientos del suelo, de zonificación de los sistemas de ordenación, de zonificación de la actuación (“remediales”), planes-proyecto para la reconstrucción de la ciudad y planes del ecourbanismo. Planeamiento urbanístico supramunicipal y planeamiento territorial. 1. PLANES DE ALINEACIÓN O EXTENSIÓN - La herencia del planeamiento de ensanche: el proyecto de extensión. - De la manzana cerrada a los bloques abiertos. - Los planes de César Cort para Murcia (1932) y Valladolid (1939). - El concepto de “unidad vecinal”. La “ciudad rural moderna”. - La conversión de los planes de alineación (planes de Albacete 1952, Logroño 1958). 2. PLANES DE LA ZONIFICACIÓN TIPOLÓGICA - La legislación especial sobre las grandes ciudades, 1944-1953. La preparación de la Ley del Suelo, 1953-1956. Diagnóstico y modelo teórico. Los sistemas de actuación y de valoración. - Los planes de la Dirección General de la Arquitectura (Ministerio de la Gobernación) 1950-1960 (Avilés 1955, Algeciras 1955, Cuenca, etc.). - Los planes de las comisiones superiores de ordenación urbana: - Planes de Baldrich (Catalunya), Borobio (Aragón), Llanos (Guipúzcoa). - El “urbanismo orgánico”. El Plan Comarcal de Barcelona de 1953. 3. PLANES DE ZONIFICACIÓN DE LOS APROVECHAMIENTOS EDIFICATORIOS - Aprobación de la Ley del Suelo de 1956 y obligatoriedad del planeamiento. - La extrapolación de los modelos de planeamiento de las ciudades capitales a las ciudades menores y de éstas a los pueblos y villas. - Previsión del futuro crecimiento de la ciudad y zonificación de los usos y aprovechamientos. - Planes/adaptados a la ley y nuevos planes (Alicante, Huesca 1958, Segovia 1959, Murcia 1961, Elche 1965, Ciudad Real 1963, Sabadell y Terrassa 1960). 138


- Planes de mayor previsión en la reserva de suelo (Salamanca 1966, Zaragoza 1958). - Planes de crecimiento direccional (Valladolid 1969, Zaragoza 1968, Burgos 1968, Elche 1973). - Instrumentos y método del planeamiento comprensivo. 4. PLANES DE LA ZONIFICACIÓN DE LA ACTUACIÓN (PLANES REMEDIALES) - Las aportaciones de la etapa metropolitana 1965-1970. - El Esquema Director del Área Metropolitana de Barcelona (1966) y el Plan del Área Metropolitana de Madrid (1964). - Los déficits de la “ciudad heredada” del desarrollismo. - Los movimientos sociales urbanos (MSU) de los años 70 y la recesión económica de la crisis de las energías (1975-1985). - La revisión del plan comarcal de 1953: el Plan General Metropolitano de Barcelona, 1974-1976, y la nueva Ley del Suelo, 1976. - La lucha por el reequilibrio interno, el reequipamiento, la reestructuración. -La estrategia de localización de las dotaciones y de los servicios. - Planes de corrección de déficits. Remediales, cautelares, a la defensiva. - La ciudad “justa” de la segunda generación de planes (Campos Venuti). - El Plan de Mollet del Vallès 1982, de plan remedial a plan morfológico. 5. PLANES DE ZONIFICACIÓN DE LOS SISTEMAS DE ORDENACIÓN. LOS PLANES MORFOLÓGICOS - El estructuralismo. La ciudad y el territorio como sistema. Estructura, sistema, área edificable. La morfotipología. De M. Poète y P. Lavedan de la geografía francesa a las aportaciones italiana, francesa y catalana a la codificación de partes de la ciudad y de los procesos de su construcción. El reconocimiento del parcelario y la formación de los tejidos. - De los sistemas de ocupación a los sistemas de ordenación. Regulación del proceso de transformación de los tejidos y de la gestión y edificabilidad del suelo urbano. La incidencia de los planes italianos (Asís 1960, Urbino 1962, Bolonia 1972). - Los planes de Vic (1972) y Tolosa, antecedentes de los planes morfológicos de los 80 (Vilafranca del Penedès y Manlleu 1982, Girona 1986). 6. ALGUNOS PLANES DE LOS 80 DE LAS CAPITALES ESPAÑOLAS - Diez años de ayuntamientos democráticos, 1979-1989. - El método y el contenido de los nuevos planes municipales. - La ciudad y el nuevo plan: Madrid, Gijón, Málaga, Valladolid, Sevilla. 7. ALGUNOS PLANES CATALANES DE LOS 80, 90 Y 2000 - Dos “generaciones” de planes urbanísticos en Cataluña: los planes de los años 80 y 90. - Los planes generales de Sabadell, Mataró, Lleida, Tarragona y Gerona. - Balance y perspectivas: los problemas pendientes. - Los nuevos planes generales: Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Torroella de Montgrí, Vilafranca del Penedès 2004.

8. LA RECONSTRUCCIÓN DE BARCELONA Tres grandes etapas en el urbanismo barcelonés: - La restauración democrática, 1979-1986. - El período olímpico, 1986-1992. - La ciudad postolímpica. La reforma del centro histórico y la rehabilitación de los barrios tradicionales. El diseño del espacio urbano. 139


El proyecto de ciudad - La contribución del proyecto olímpico. La segunda renovación. Reestructuración ferroviaria. El frente marítimo. La reorganización del Poblenou: la nueva Diagonal y el distrito 22@. Operaciones metropolitanas: Forum 2004, puerto, aeropuerto. - “El modelo Barcelona”: ¿Un paradigma agotado? 9. TRANSFORMACIONES URBANAS EN LAS CIUDADES INTERMEDIAS CATALANAS. EL PROYECTO URBANO - Nuevas áreas centrales: l’Eix Macià en Sabadell, av. Europa en Mataró, Can Mulà en Mollet del Vallès. - Nuevas áreas terciarias: calle Tarragona, Illa Diagonal en Barcelona. - El puerto de Badalona. - El nuevo ensanche residencial de Mollet del Vallès. - El sector de Llevant de Viladecans. 10. LOS CONTENIDOS RELEVANTES DEL PLAN REGULADOR - La ordenación del suelo de valor medioambiental. - La regulación de los asentamientos existentes: conservación, rehabilitación, remodelación. - La ordenación de los usos del suelo: distribución espacial e intensidades. - La ordenación de las infraestructuras y de los flujos. - La regulación de la calidad urbana: forma, equipamientos y servicios. 11. HACIA UN PLANEAMIENTO URBANÍSTICO RENOVADO - Las limitaciones del modelo del planeamiento “racional-comprensivo”. - La particular situación española: legislación urbanística y régimen municipal. - Una posible tercera vía: el plan de estructura y el plan operativo. - La distinción entre proyecto físico y programación del desarrollo. - La dimensión estratégica de los planes. - El planning by doing, frente a los escenarios cambiantes. - La necesidad de un marco de encuadre territorial o supramunicipal. - Del “modelo Barcelona” al proyecto territorial para Cataluña. 12. PLANEAMIENTOS TERRITORIAL Y URBANÍSTICO SUPRAMUNICIPAL: LA EXPERIENCIA RECIENTE - Los planes de “área vasta”: ordenación de los espacios abiertos, las infraestructuras y los asentamientos de territorios regionales o subregionales. Potencialidades y dificultades del planeamiento territorial. - Los planes directores urbanísticos supramunicipales: la ordenación urbanística de ámbitos territoriales problemáticos por diferentes causas (medioambientales, infraestructurales, falta de suelo, patrimoniales, etc.). Potencialidades y dificultades de los planes directores. Las experiencias internacional y catalana recientes.

BIBLIOGRAFIA NACIONAL

- AA.VV., Els plans dels 90, Societat Catalana d’Ordenació del Territori - Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1999. - AA.VV., Nuevos horizontes en el urbanismo, en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, vol. 1, núm. 95-96, número monográfico, 1993. - AA.VV., Diez años de planeamiento urbanístico en España 1979-1989, MOPU/IUAV, Madrid, 1989. - BUSQUETS GRAU, J., “Perspectiva desde las ciudades” en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, vol. 1, núm. 95-96, 1993, pp. 163-174.


- BUSQUETS GRAU, J., “Nueve planes catalanes” a UR - Urbanismo Revista, núm. 2, LUB, Barcelona, 1985. - COROMINAS AYALA, M. (ed.), Planes muy especiales, COAC, Barcelona, 2006. - ESTEBAN NOGUERA, J., Elementos de ordenación urbana, Edicions UPC, Barcelona, 1998. - FERRER, A., SABATÉ, J., “Dos generaciones de planes urbanísticos en Catalunya” en XX Anys d’Ajuntament Democràtics, Federació de Municipis de Catalunya, Barcelona, 1999, pp. 136-160. - FONT, A., “La práctica del planeamiento urbanístico” en MOYA, L. (ed.), La práctica del urbanismo, Síntesis, Madrid, 2011, pp. 25-55. - FONT ARELLANO, A.(ed.), Planeamiento urbanístico: De la controversia a la renovación, Diputació de Barcelona - Xarxa de Municipis, Barcelona, 2003. - FONT, A., “Planeamiento urbanístico para el siglo XXI. El caso de Cataluña” en la revista Urban, núm. 5, Madrid, 2000. - GAGO, J., “Reforma de la reforma y contrareforma: ¿una nueva ocasión pérdida?” en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, vol. 3, núm. 103, Madrid, 1995, pp. 43-51. - GARCÍA-BELLIDO, J. (dir.), Seminario Internacional sobre La estructura de los modelos urbanísticos en algunos estados europeos y americanos, MOPTMA, 1995. - M. DE OBRAS PÚBLICAS, TRANSPORTES Y MEDIO AMBIENTE, Informe sobre suelo y urbanismo en España, MOPTMA, Madrid, 1996. - MOYA GONZÁLEZ, L. (ed.), La práctica del planeamiento urbanístico, Síntesis, Madrid, 1996. - NAVARRO, F., VILANOVA, J. M., Transformació de la ciutat construida, Edicions UPC, Barcelona, 2000. - PAREJA, C., El Nou Dret Urbanístic, Marcial Pons, Barcelona, 1998. - PAREJO, L., “Reflexiones sobre la situación actual y las posibles líneas de reforma de ordenamiento urbanístico” en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, vol. 1, núm. 95-96, 1993, pp. 231-243. - PAREJO, L., Los problemas básicos del urbanismo actual, Civitas, Madrid, 1992. - SOLÀ-MORALES, PARCERISA, J.M., “El Urbanismo Urbano”, en Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, núm. 24, Madrid, 1987, pp. 33-51. - TERÁN, F., Historia del Urbanismo en España III. Siglos XIX y XX, Ediciones Cátedra, Madrid, 1999. - TERÁN, F., “Evolución del planeamiento urbanístico 1846-1996”, en Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, núm. 197-108, 1996, pp. 167-184. - TERÁN, F., Planeamiento urbanístico en España. Historia de un proceso imposible, Alianza, Madrid, 1980.

BIBLIOGRAFIA INTERNACIONAL - CAMPOS, G., La terza generazione dell’urbanistica, Franco Angeli, Milano, 1987.

- FALUDI, A., Critical Rationalism and Planning Methodology, Pion Press, London, 1986. - FORESTER, J., Critical Theory and Planning Practice, Journal of the American Planning Association, núm. 3, 1980, pp. 275-286. - FRIEDMAN, J., Planning in the Public Domain: From Knowledge to Action, Princenton University Press, Pricenton-New Jersey, 1987. - FONT, A. (ed.), La explosión de la ciudad / The explosion of the city, M. de Vivienda, Madrid, 2007. - FONT, A., VECSLIR, L., “Nuevas geografias de la producción y el consumo en la Región Metropolitana de Barcelona” en la revista electrónica Scripta Nova y en las revistas italianas Territorio, Politecnico di Milano y Urbanística, núm. 48-141, INU, Roma, 2009, pp. 28-34; 19-25. - Càtedra d’Urbanística ETSAV, Patrons urbanístics de les activitats econòmiques a la Regió Metropolitana de Barcelona, Generalitat de Catalunya, IET, Barcelona, 2012. - HALL, P., Cities of Tomorrow. An Intellectual History of Urban Planning and Design. Twentieth Century, Basi Blackwell, Oxford-Cambridge, 1990. - HEALEY, P., Collaborative planning. Shaping places in fragmented societies, Mac Millan, Hampshire, 1997. - HEALEY, P., WILLIAMS, R. H., European planning systems: diversity and convergence, Urban Studies 30, 4/5, 1993. - MAZZA, L., Trasformazioni del piano, Franco Angeli, Milano, 1997. - LOUGHLIN, J. B., “Urban and Regional Planning” en Systems Approach, Faber and Faber, London, 1969. - NEWMAN, P., THORNLEY, A., Urban Planning in Europe. International Competition, National Systems&Planning Projects, Routlege, London, 1996. - SÁNCHEZ, I., La práctica urbanística emergente en los EEUU, BOE - Universidad Carlos III, Madrid, 1998. - SOLÀ-MORALES, M., De la ordenación a la coordinación. Perspectivas de la planificación urbanística, en Revista CAU, núm. 22, 1973, pp. 106114.


La ciudad y la vida. Ideas e intervenciones para un urbanismo informal Bloc curricular: Quadrimestres 7 - 10

Professor responsable: José Luis Oyón

Tipus: Optativa

Altres professors: Marta Serra

ETSAV

Crèdits: 4 ects / 100 hores

De la estética clásica de la simetría y la perspectiva a la composición moderna inaugurada en el siglo XX, el urbanismo se ha construido históricamente imitando al arte de su época. Paradójicamente, cuando el arte hace mucho que ha dejado de ser composición de formas y representación, cuando no responde de hecho a ninguna estética reconocible sino a infinitas posibles, el urbanismo dominante sigue siendo todavía hoy imitación de formas, composición. Es hora quizás de plantearse abandonar la idea de imitar formas, de componer, y pasar a imaginar, como el arte contemporáneo, otras posibles vías de no-forma. Este curso quiere explorar esos inciertos caminos informales del urbanismo (habituales ya en una literatura emergente que mira más allá del proceso de diseño, de los edificios y del espacio urbano en sentido estricto) para descubrir nuevas maneras de contemplar la experiencia urbana a través de la discusión de proyectos de intervención artístico-urbana recientes (y algunos no tan recientes). Muchos de esos proyectos se apoyan en ideas como la autogestión, la acción urbana, lo cotidiano como herramienta de práctica crítica, la memoria, las prácticas artístico-colaborativas y la transformación permanente de la ciudad, en propuestas de intervención en definitiva que remiten a la vida misma que late en la ciudad: frente a la forma urbana, la inmersión en la vida urbana. Tales ideas, muy comunes ya en el arte público de nuestra época (o en intervenciones urbanas que no se postulan como artísticas en principio), remiten por lo general a teorías que arrancan a veces de muy lejos en la experiencia urbana de la modernidad. Desde el punto de vista metodológico, centrarse en una visión informal del urbanismo como la que aquí se propone significa explorar concepciones del espacio que desbordan la concepción tradicional del espacio absoluto, el espacio material de casas, calles y plazas, aquel cuyas representaciones se dan en el mundo de la geometría euclidiana a través de planos y descripciones en planta y alzado de la ciudad. En las concepciones del “espacio relativo” y del “espacio relacional”, como los llama Harvey, el tiempo se convierte en cambio en elemento definidor. En la noción de espacio-tiempo relativo la posición del observador juega un papel clave. Es un espacio de flujos (como el de los planos de movilidad en la ciudad) y de geometrías no euclidianas. En la noción relacional del espacio-tiempo, que se ha asociado con Leibniz, es fundamental la idea de procesos, unos procesos que definen su propia estructura espacial y que implican la idea de relaciones internas: “un acontecimiento o una cosa no puede ser conceptualizada por lo que existe en dicho punto sino que depende sobre todo de todo lo que se está desarrollando alrededor” (Harvey 2006, 274). Todas esas nociones de espacio que resume Harvey han de contemplarse no sólo en su dimensión material, experimentada (o de “espacio percibido”, como lo llamaba Lefebvre), sino también en la de “espacio concebido” (o “espacio de las representaciones”) y muy especialmente en la de “espacio vivido”, donde los sentimientos del individuo en el espacio, los sueños, la memoria y los estados psíquicos juegan el papel determinante. Algunos artistas contemporáneos crean obras e intervenciones en las que se experimentan a la vez todas estas concepciones del espacio. CONTENIDOS 1 - Acción directa, vivienda y participación (Colin Ward y Giancarlo de Carlo). 2 - Autonomía del usuario, proyecto local y ciudad informal (John Turner y el urbanismo progresivo). 3 - De las prácticas a las tácticas: un urbanismo de la vida cotidiana (Henri Lefebvre y Michel de Certeau). 142


4 - Psicogeografía, urbanismo unitario y deriva urbana (la Internacional Situacionista). 5 - Prácticas artísticas e intervenciones urbanas (Lucy Lippard, Suzane Lacy, Martha Rosler). 6 - Prácticas artísticas: comunidad, colaboración y apropiación (Loraine Leeson, Marjetica Potrc y otros). 7 - Cuerpo y ciudad. Del cuerpo sometido al cuerpo liberado (Michel Foucault y Richard Sennet). 8 - Ciudad y memoria. Public history y reclamación de espacios urbanos olvidados (Dolores Hayden). BIBLIOGRAFIA BÀSICA - ANDREOTTI, L., COSTA, X., Teoria de la deriva i altres escrits situacionistes sobre la ciutat, MACBA, Barcelona, 1996. - ARDENNE, P., Un arte contextual: creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación, Cendeac, Murcia, 2006. - BERKE, D., HARRIS, S., Architecture of the everyday, Princeton Architectural Press, New York, 1997. - BEY, H., SORDO, G., Zona Temporalmente Autónoma, Talasa, Madrid, 1996. - BLANCO, P., A.F.R.I.K.A. Gruppe, Modos de hacer: arte crítico, esfera pública y acción directa, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 2001. - BORDEN, I., The unknown city: contesting architecture and social space, The MIT Press, Cambridge-Massachusetts, 2001. - CANDELA, I., Sombras de ciudad: arte y transformación urbana en Nueva York. 1970-1990, Alianza, Madrid, 2007. - CARERI, F., Walkscapes: el andar como práctica estética, GG, Barcelona, 2002. - CARLO, G.D., “An architecture of participation” en Perspecta, vol. 17, 1980, pp. 74-79. - CHASE, J., CRAWFORD, M., KALISKI, J., Everyday Urbanism, The Monacelli Press, Nova York, 1999. - COLLADOS, A., RODRIGO, J., ROMERO, Y., Transductores: pedagogías colectivas y políticas espaciales, Centro José Guerrero, Granada, 2009. - DAVIS, M., AMOROTO, J.M., Planeta de ciudades miseria, Foca, Tres Cantos, 2007. - DE CERTEAU, M. [et al.], La invención de lo cotidiano, Universidad Iberoamericana. Departamento de Historia, Mèxic, 1980. - DEBORD, G., PARDO, J.L. (1967), La sociedad del espectáculo, Pre-textos, Valencia, 1999. - DELGADO, M., Sociedades movedizas: pasos hacia una antropología de las calles, Anagrama, Barcelona, 2007. - AA.VV., “Espectros de Lefebvre/Specters of Lefebvre” en la revista Urban, vol. NS2, Madrid, 2012. - AA.VV., Everyday architecture, Berlin Architectural Journal, vol. 75, Daidalos, 2000. - HALL, P., Ciudades del mañana: historia del urbanismo en el siglo XX, Ediciones del Serbal, Barcelona, 1996. - HARVEY, D., “Space as a keyword” en CASTREE, N., GREGORY, D. (ed.), David Harvey: a critical reader, Blackwell Publishing, Massachusetts, 2006, pp. 270-293. - HAYDEN, D., The power of place: urban landscapes as public history, The MIT Press, London, 1995. - HUGHES, J., SADLER, S., Non-Plan: essays on freedom, participation and change in modern architecture and urbanism, Architectural Press, Oxford, 2000. - JACOBS, J. (1961), Muerte y vida de las grandes ciudades, Península, Madrid, 1967. - KESTER, G.H., Conversation pieces: community and communication in modern art, University of California Press, Berkeley, 2004. - KWON, M., One place after another: site-specific art and locational identity, The MIT Press, Cambridge, 2002. - LEFEBVRE, H., Critique of everyday life, Verso, London, 1992. - LEFEBVRE, H. (1968) La vida cotidiana en el mundo moderno, Alianza, Madrid, 1972. - LEFEBVRE, H., La production de l’espace, Anthropos, París, 1974. - MONTANER, J.M., Sistemas arquitectónicos contemporáneos, GG, Barcelona, 2008. - PARRAMÓN, R., Accions reversibles: art, educació, territorio, ACVIC, Centre d’Arts Contemporànies, Vic, 2010. - PERAN, M., Post-it city: ciutats ocasionals, CCCB, Barcelona, 2008. - SADLER, S., The situationist city, The MIT Press, Cambridge, 1998. - SOJA, E.W., Thirdspace: journeys to los angeles and other real-and-imagined places, Blackwell, Malden, 1996. - TURNER, J.F.C., Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno, H. Blume, Madrid, 1977. - WARD, C. (1973), Esa anarquía nuestra de cada día, Tusquets, Barcelona, 1982. 143


La explosión de la ciudad: los territorios de la ciudad postindustrial Bloc curricular: Quadrimestres 6 - 10

ETSAV

Professor responsable: Antonio Font

Tipus: Optativa Crèdits: 5 ects / 125 hores Avanzar en el conocimiento de las transformaciones territoriales recientes en las principales regiones urbanas de la Europa Meridional y contrastarlas entre ellas puede permitir, además de una progresión personal en la formación arquitectónica y urbanística, dar pasos hacia adelante en la renovación instrumental del proyecto territorial y de las políticas para un mejor gobierno de los procesos en curso. CONTENIDOS 1 Los territorios de la ciudad postindustrial. 2 El estudio de las transformaciones territoriales. 3 La formación de la Región Metropolitana de Barcelona I (1850 - 1975). 4 La formación de la Región Metropolitana de Barcelona II (1975 - 2010). 5 Los modelos y las formas del crecimiento contemporáneo. 6 Estructura espacial de las regiones metropolitanas europeas. 7 Algunas regiones metropolitanas europeas. 8 Regiones metropolitanas de Portugal. 9 Regiones metropolitanas del sur de Francia. 10 Algunas regiones metropolitanas italianas. 11 Hacia un proyecto territorial alternativo. METODOLOGÍAS DOCENTES Análisis de la realidad metropolitana barcelonesa a partir de los recientes procesos de crecimiento y transformación, en la morfología urbana y territorial, en la localización y la forma de las actividades productivas, de la residencia, del equipamiento y los servicios, etc., y comparación con otras ciudades europeas de las mismas características. Trazos de la anatomía de una metrópolis postindustrial, en una región metropolitana de estructura espacial compleja, integrada por territorios morfológicos diversos, que necesitamos conocer para la innovación en los instrumentos de análisis y intervención urbanísticos adecuados a la naturaleza y la dinámica de los nuevos problemas metropolitanos. EVALUACIÓN Trabajos de análisis y de propuesta sobre algún sector territorial urbano significativo. Ponderación de la nota: Presentación inicial del trabajo en equipo (de dos personas) 40%; presentación definitiva del trabajo 60%.

144


BIBLIOGRAFIA - SIEVERTS, T., Cities without cities: an interpretation of the Zwischenstadt, Spon Press, Nova York, 2003. - MARTINOTTI, G., Metropoli: la nuova morfologia sociale della città, il Mulino, Bologna, 1993. - MASBOUNGI, A., MANGIN, D., Agir sur les grands territoires, Le Moniteur, París, 2009. - INDOVINA, F., La Città diffusa, Istituto universitario di architetturea di Venezia, Venècia, 1990. - FONT, A., LLOP, C., VILANOVA, J. M., La Construcció del territori metropolità: morfogènesi de la regió urbana de Barcelona, AMB - Mancomunitat de municipis, Barcelona, 1999. - FONT, A., La Explosión de la ciudad: transformaciones territoriales en las regiones urbanas de la Europa Meridional / The explosion of the city: territorial transformations in the South Europe urban regions, Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, Madrid, 2011. - FONT, A., Patrons urbanístics de les activitats econòmiques: Regió Metropolitana de Barcelona / Urban patterns of economic activities: Barcelona Metropolitan Region, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2012. - BOERI, S., LANZANI, A., MARINI, E., Il Territorio che cambia: ambiente, paesaggi e immagini della regione milanese, AIM, Milà, 1993 - ASCHER, F., Métapolis ou l’avenir des villes, Odile Jacob, París, 1995.

145


Metabolisme urbà: projecte RELS Bloc curricular: Quadrimestres 5 - 10

Professor responsable: Dani Calatayud

Tipus: Optativa

Altres professors: Coque Claret, Fabian Lopez, Ivan Muñiz

ETSAV

Crèdits: 5 ects / 125 hores

QUÉ ES EL PROYECTO RELS La Agencia de la Vivienda de Cataluña participa y coordina el Proyecto de Cooperación Transfronteriza RELS -­- Rénovation Energétique des Logements (rehabilitación energética de viviendas) para la mejora de la eficiencia térmica y energética de los edificios de uso residencial y social situados en el entorno del mar Mediterráneo. El proyecto MED, con fondos europeos, se inició el 21 de octubre de 2011 y tiene una duración de 40 meses, con un presupuesto de 250.000 €. OBJETIVOS DEL PROYECTO El objetivo general del proyecto es la mejora de la eficiencia térmica y energética de los edificios de uso residencial y social situados en el entorno del mar Mediterráneo, mediante la promoción del uso de energías renovables y la mejora de la eficiencia energética de la envolvente térmica y de los equipamientos. POBREZA ENERGÉTICA El objetivo es definir y proponer una metodología que nos ayude a conocer no solo las condiciones técnicas del edificio, sino también la relación y comportamiento de los usuarios. El proyecto ha permitido enfocar un segundo objetivo que se ha ido ubicando en el centro colocado por derecho propio, que identifica hogares en pobreza enérgetica. En una situación de crisis económica la precariedad de las condiciones de habitabilidad de determinadas familias se acentúa y, de forma inevitable, desemboca en pobreza, precariedad energética y problemas de salud. ¿Podría la metodología RELS identificar a los pobres energéticos y sacarles de esta situación, evitando problemas de salud y costes sanitarios? Para esto responderemos a las siguientes preguntas: ¿qué es la pobreza energética? ¿Cómo se mide la pobreza energética? ¿Cómo sería una metodología de identificación de pobres energéticos? ¿En qué medida una renovación reduce la pobreza energética? CASOS PILOTO A ESCALA EDIFICIO Dos edificios en Taradell y Sant Adrià fueron elegidos como prueba piloto para contrastar el modelo de rehabilitación energética propuesto por el proyecto RELS, que finalizará en 2014. CASOS PILOTO A ESCALA URBANA La asignatura Metabolismo Urbano; RELS en 2012 inicia un trabajo de campo en Las Planas. El estudio consiste en hacer el análisis de 7.014 familias en Les Planes siguiendo la metodologia RELS, enmarcado en un convenio del Ayuntamiento de Sant Cugat para la lucha contra la pobreza energética. 146


BIBLIOGRAFÍA: DIRECTIVAS UE - Directiva UE 2009/72/CE y 2009/73/CE sobre normas comunes para el mercado interior de la electricidad y el gas - Directiva UE 2010/31/CE, Directiva Europea 2012/27/UE LIBROS SOBRE PRECARIEDAD ENERGÉTICA EN REINO UNIDO - BOARDMAN, B., Fuel Poverty: From Cold Homes to Affordable Warmth, Belhaven, Londres, 1991. - HEALY, J.D., Housing, fuel poverty, and health: a plan-­European Analysis, Ashgate Publishing, Aldershot, 2004. - HILLS, J., Fuel Poverty: The problem and its measurement. Interim report of the Fuel Poverty Review, CASE Report 69, Centre for Analysis of Social Exclusion, The London School of Economics and Political Science, Londres, 2011. - HILLS, J., Getting the measure of fuel poverty. Final Report of theFuel Poverty Review, CASE report 72, Centre for Analysis of Social Exclusion, The London School of Economics and Political Science, Londres2012. - BOARDMAN, B., Fixing Fuel Poverty: challenges and solutions, Earthscan. Defining Fuel poverty in Northen Ireland, C Lidell 2011, Londres, 2010. ESTUDIOS /ARTÍCULOS SOBRE PRECARIEDAD ENERGÉTICA EN REINO UNIDO - EPEE (European Fuel Poverty and Energy Efficiency), Diagnosis de las causas y de las consecuencias de pobreza energética en Bélgica, Francia, Italia, España y Reino Unido, WP2 ­‐ Deliverable 5, 2006. - DECC, Annual Report on Fuel Poverty Statistics 2012, 2012. - HEALY, J.D.,CLINCH, J. P., Enviromental studies research series: Quantifying the severity of fuel poverty, its relationship with poor housing and reasons for non investment in energy-­savings measures, University Collage Dublin, Dublin, 2002. - HEALY, J.D., CLINCH, J.P., Quantifying the severity of fuel poverty, its relationship with poor housing and reasons for non-­investment in energysaving measures in Ireland, Energy Policy 32, 2004, pp. 207­‐220. - HEALY, J.D., Excess winter mortality in Europe: a cross country analysis identifying key risk factors, J Epidemiol Community Health 2003, 57:784-789, 2002. - ISHERWOOD, B.C., HANCOCK, R.M., Household expenditure on fuel: distributional aspects. Economic Adviser’s Office, DHSS, London, 1979. - LIDDELL, C., MORRIS, C., MCKENZIE, P., RAE, G., Defining Fuel Poverty in NorthernIreland, A, 2011 - Energy Review. Revista trimestral de Energy Action Scotland, informa sobre la pobreza energética en el pais y materia de eficiencia energética doméstica como acción energética. www.eas.org.u - BRADSHAW, J., MIDDLETON, S., DAVIS, A., OLDFIELD, N., SMITH, N., CUSWORTH, L., WILLIAMS, J., A minimum income standard for Gritain: what people think, Joseph Rowntree Fundation, 2006. - EU, Progress report of the Energy Efficiency Action Plan, Commission Staff Working Paper, 2011. - http://www.europa nu.nl/id/vinkd2nkvnxu/ commission_staff_working_paper_progress, 2006. ESTUDIOS SOBRE PRECARIEDAD ENERGÉTICA EN ESPAÑA - PROYECTO REPEX., Pobreza energetica en España: Potencial de Generacion de empleo derivado de la rehabilitacion energética de viviendas, Asociacion de Ciencias Ambientales, 2012.

147


Metabolisme urbà: projecte RELS ESTUDIOS SOBRE EFICIENCIA EN ESPAÑA - Proyecto SECH­‐SPAHOUSEC, Análisis del consumo energético del sector residencial en España, IDAE, Secretaría General, Departamento de Planificación y Estudios, 16 de julio de 2011. ESTUDIOS SOBRE SALUD - WORLD HEALTH ORGANIZATION, Health Impact of Low Indoor Temperatures: Report on a WHO meeting, World Health Organization, Copenhagen, 1987. - WORLD HEALTH ORGANISATION, Housing, Energy and Thermal Comfort, World Health Organisation, Copenhagen, 2006. - WORLD HEALTH ORGANISATION, Housing, Energy and Thermal Comfort: A review of 10 countries within the WHO European Region, World Health Organisation, Copenhagen, 2007. - LIDDELL, C., The impact of fuel poverty on children, Save the Children, Belfast, 2008. - MARMOT REVIEW TEAM, The Health Impacts of Cold Homes and Fuel Poverty, Friends of the Earth and the Marmot Review Team, London, 2011. - WILKINSON, P., PATTENDEN, S., ARMSTRONG, B., FLETCHER, A., KOVATS, R.S., MANGTANI, P., MCMICHAEL. A.J., “Vulnerability to winter mortality in elderly people in Britain: population based study” a la revista BMJ, Fiona Godlee, Londres, 2004. - AYLIN, P., MORRIS, S., WAKEFIELD, J., GROSSINHO, A., JARUP, L., ELLIOTT, P., Temperature, housing, deprivation and their relationship to excess winter mortality in Great Britain, 1986‐1996, International Journal of Epidemiology, 30, 1100­‐1108, 2001. - HOWDEN­‐CHAPMAN, P., SIGNAL, L., CRANE, J., Housing and health in older peolpe: Ageing in place, Departments of Public Health and Medicine, Wellington School of Medicine, University of Otago. - THE EUROWINTER GROUP, Cold exposure and winter mortality from ischaemic heart disease, cerebrovascular disease, respiratory disease, and all causes in warm and cold regions of Europe, The Lancet, 349 (9062), 1997. - WILKINSON, P., LANDON, M., ARMSTRONG, B., STEVENSON, S., PATTENDEN, S., MCKEE, M., TONY FLETCHER, T., Cold comfort: The social and environmental determinants of excess winter deaths in England, (1986-­96). - PATERSON, C., Warm up New Zeland: Heat smart programe 2009-­2013, 2013. - MORRIS, J.N., PAUL WILKINSON, P., DANOUR, A.D., FLETCHER, A., Defining a minimum income for healthy living (MIHL): older age, London, 2007. - Web de EC Europa Pagina. Contiene información detallada de informes, investigaciones y datos sobre la salud pública de Europa. http://ec.europa.eu/ health/index_en.htm - Web de NEA. La página web contiene información básica sobre los proyectos de investigación y demás material presentado al Expediente de investigación pobreza energética del sitio. http://www.nea.org.uk/policyand-­‐ research



Projectes en paisatges culturals

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestres 5 - 10

Professor responsable: Carles Llop

Tipus: Optativa

Altres professors: Josep Maldonado, Francesca Leder, Catalina Salvà, Marta

Crèdits: 5 ects / 125 hores

Carrasco, Konstantinos Kourkotas, Arturo Calderón

ABSTRACT Sota la denominació de paisatges culturals entenem aquells territoris (urbans i territorials) que expressen l’acció de l’home en la transformació de la natura i la construcció de paisatges singulars plens d’història i de continguts. Tot és paisatge, i tot és paisatge cultural. Es tracta, tanmateix, d’aprofundir les possibilitats dels valors culturals per als projectes territorials renovats, incorporant en el coneixement d’aquests les diverses ciències regionals que aporten, en una mena d’aproximació que pretén ser multidisciplinària per comprendre la complexitat dels llocs. En el curs es proposa l’anàlisi de projectes que tenen en la cultura i el desplegament dels valors naturals la configuració de paisatges d’interès patrimonial, i que serveixen per promoure el desenvolupament local de les nostres ciutats i territoris des d’un punt de vista integral, sense caure en la banalització de transformar parts del territori en parcs temàtics. TREBALL DE CURS: ELS PAISATGES DE REC COMTAL - MONCADA I REIXAC - BARCELONA Veient els llocs on hem treballat l’assignatura, les imatge del territori ha estat transformada per l’evolució social i les transformacions urbanes. Entre la nostàlgia d’un patrimoni territori de gran qualitat que fou i la realitat contemporània, el paisatge és el gran contenidor de memòria i al mateix temps de present. La gran qualitat del conjunt patrimonial d’aquests vells territoris ens fa algunes preguntes i ens porta a explorar en la seva condició de ‘paisatge cultural’, això és: un territori ple d’història i patrimoni, fet per la societat que l’ha modelat des del treball, encara viu des del punt de vista de la producció i de l’habitabilitat, que es mostra a través de les institucions culturals que l’estudien i es preocupen per la seva conservació i gestió, per tal de gaudir-lo econòmicament i culturalment. Prenent com exemple el treball sobre el Rec comtal ens proposem indagar: - Quin són els trets patrimonials fonamentals d’aquest fil de l’aigua del rec comtal? - Quins són els elements essencials que el componen? - Com s’ha constituït i com ha evolucionat? - Quines estratègies projectuals dels usos i espais es poden plantejar per a un equilibri entre protecció i desenvolupament ? - Com es pot gestionar adequadament la preservació dels valors industrials patrimonials i al mateix temps permetre un desenvolupament econòmic i social que usi aquests espais? - Qui són els agents que poden desenvolupar estratègies conjuntes? ... Abordarem conjuntament aquestes qüestions, amb la col·laboració de les persones que serven la memòria del rec, les institucions que en tenen cura o l’han de gestionar, i la ciutadania que el viu i el reivindica. La nostra contribució serà l’elaboració d’un atles sobre els territoris del rec comtal i el pla de l’aigua de Barcelona, i un quadern d’estratègies i propostes de paisatge. El treball serà conjunt com a taller, si bé ens organitzarem en grups d’estudiants per a la elaboració dels materials específics. 150


MÈTODE D’AVALUACIÓ L’avaluació del curs es realitzarà sobre la base de l’assistència a totes les sessions i a la valoracIó del dossier sobre el taller de projectes de paisatge, elaborat per cada alumne o grup d’alumnes. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - BUSQUETS, J., CORTINA, A. (coord.), Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje, Ariel S.A., Barcelona, 2009. - CLEMENTI, A., Interpretazioni di paesaggio Convenzione Europea e innovazioni di metodo a cura di, Meltemi, Roma, 2002. - COUNCIL OF EUROPE, European landscape convention, Firenze, 2000. - GAMBINO, R., “Piani paesistici. Uno sguardo s’insieme” a Urbanistica, núm. 90, 1998. - GAMBINO, R., Il Parchi naturali europei dal piano alla gestione, La Nuova Italia Scientifica, Roma, 1994. - INIESTA, M., Els gabinets del món antropologia, museus i museologies, Lleida Pagès, Lleida, 1994. - LLOP, C., “Paisatges metropolitans: policentrisme, dilatacions, multiperifèries i microperifèries. Del paisatge clixé al paisatge calidoscopi” a la revista Papers, Regió Metropolitana de Barcelona, núm. 47, Barcelona, 2008, pp. 8-13. - LLOP, C., “El proyecto del paisaje” a BUSQUETS, J., CORTINA, A. (coord.), Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje, Ariel S.A., Barcelona, 2009, pp. 275-294. - LLOP, C., SABATÉ, J., VILANOVA, J.M., Dels llocs memorables als paisatges culturals, COAC, Barcelona, 2003. - LLOP, C., “Una possibile geografia dei “territori lenti” (Territoris Serens) in Catalogna” a Dialoghi internazionali — città nel mondo, Bruno Mondadori, núm. 10, 2009, pp. 134-144. - LLOP, C. (dir.), Paisatges en transformació: Intervenció i gestió paisatgístiques, Diputació de Barcelona, Àrea de Presidència, Direcció d’Estudis i Prospectiva, Observatori Territorial - Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori, Diputació de Barcelona, Àrea de Presidència, Direcció de Comunicació, Col·lecció: Estudis, Sèrie: Territori, núm. 6, Barcelona, 2009, p. 431. - PRATS, LL., Antropología y patrimonio, Ariel, Barcelona, 1997. - ROGER, A., Breu Tractat del paisatge, La Campana, Barcelona, 2000. - SABATÉ, J., L’eix patrimonial del llobregat, Diputació de Barcelona, Barcelona, 2000. - SABATÉ, J., “Paisajes culturales y proyecto territorial” a El paisaje en la cultura contemporánea, Biblioteca Nueva, Colección Paisaje y Teoría, 2008, pp. 249-273. - SABATÉ, J., “Paisajes culturales: un reto en el proyecto territorial del siglo XXI” a Paisaje cultural: Eurau 08 = Paysage Culturel = Cultural Landscape, Ministerio de Fomento, 2007, pp. 98-101. - SCAZZOSI, L., Politiche e culture del paesaggio nuovi confronti Austria, Dinamarca, Italia, Norvegia, Polonia, Slovenia, Spagna, Francia, Germania, Gran Bretagna, stati Uniti, Svizzera, Gangemi, Roma, 2003. - SAUER, C., “The Morphology of Landscape, 1925” a Land and Life selection from the writings Carl Ortwin Sauer, John Leighly University of California press cop, vol.2, núm. 2, Berkeley, 1963, pp.19-54. - TURRI, E., Il paesaggio come teatro, Marsilio, Venezia, 1998. - UNESCO, Convención para la protección del patrimonio cultural y natural Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, UNESCO, París, 1972. - WAGENSBERG, J., Ideas para la imaginación impura 53 reflexiones en su propia sustancia, Tusquets, Barcelona, 1998.

151


Projectes en paisatges culturals Seminari

Treball de camp


Atles i projectes


Urbanismo ecológico

ETSAV

Bloc curricular: Quadrimestres 7 - 10

Professor responsable: José Luis Oyón

Tipus: Optativa

Altres professors: Dani Calatayud

Crèdits: 5 ects / 125 hores

En su primera parte, el curso recorre una serie de autores que se consideran fundamentales en el urbanismo protoecológico. En la segunda, se estudian una serie de referencias proyectuales —desde la ecología del paisaje hasta la eficiencia energética— básicas en el estudio y reducción del metabolismo urbano. El curso se organiza en base a presentaciones sistemáticas por parte de los profesores, pero también exige una participación activa del estudiante. Se propone analizar una serie de lecturas-proyectos de los autores comentados y la entrega de un artículo final sobre ello. La calificación depende de la participación en el debate, de la discusión en la presentación de uno de los textos de los autores incluidos en las lecturas y de la entrega final de un artículo sobre el texto y autor estudiados. 1. Introducción. Nuevas perspectivas de la relación hombre-naturaleza desde finales del siglo XVIII. Del trascendentalismo antiurbano (Emerson, Thoreau, J. Bourroughs) a G. P. Marsh. 2. Élisée Reclus y la fusión naturaleza-ciudad. 3. Kropotkin y la integración campo-ciudad. 3. Patrick Geddes: de la ciudad paleotécnica a la neotécnica. 4. La región ecológica de Lewis Mumford. 5. Del sistema de parques de Olmsted a la Stadtlandkultur de autosuficiencia de Migge. 6. Del Simposio de Princeton al urbanismo ecológico de McHarg. 7. La ecología urbana y la ciudad como metabolismo (Virginio Bettini y Jaume Terradas), proyectos de ciudad ecológica. 8. La ecología del paisaje (Forman&Grodon) y los proyectos de paisaje ecológico. 9. Energía, ciudad y cambio climático. 10. Reducir el metabolismo urbano: eficiencia energética y ecobarrios: Solar Decathlon y BedZED. 11. Reducir el metabolismo urbano: renovación urbana: proyecto RELS y pobreza energética. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - ARENILLAS, T. (coord.), Ecología y ciudad. Raíces de nuestros males y modos de tratarlos, El Viejo Topo, Barcelona, 2003. - BETTINI, V., Elementos de ecología urbana, Trotta, Madrid, 1998. - BREITBART, M.M. (ed.), Anarquismo y geografía, Oikos-tau, Vilassar de Mar, 1989. - CLARK, J.P., Anarchy, Geography, Modernity. The Radical Social Thought of Élisée Reclus, Lexington Books, New York-TorontoOxford, 2004. - CLARK, J.P., Renewing the Earth: The Promise of Social Ecology, Green Print, Londres, 1990. - GLACKEN, C.J., Huellas en la playa de Rodas, Ediciones del Serbal, Barcelona, 1996. 154


- HALL, P., Ciudades del mañana, Ediciones del Serbal, Barcelona, 1996. - FERRARO, G., Rieducazzione alla speranza, Patrick Geddes in India, 1914-1924, Jaca Books, Milà, 1998. - HANEY, D.H., When modern was green. Life and work of landscape architect Leberecht Migge, Routledge, Londres-Nova York, 2010 - HOUGH, M., Naturaleza y ciudad. Planificación urbana y procesos ecológicos, GG, Barcelona, 1998. - LUCARELLI, M., Lewis Mumford and the Ecological Region: The Politics of Planning, The Guilford Press, Nova York-Londres, 1995. - MAGNAGHI, A., Il progetto locale, Bollati Boringhieri, Torino, 2000. - MARTÍNEZ ALIER, J, ROCA JUSMET, J., Economía ecológica y política ambiental, Fondo de Cultura Económica, Méjico, 2000. - MCHARG, I.L. (1967), Proyectar con la naturaleza, GG, Barcelona, 2000. - MOSTAFAVI, M., DOHERTY, G. (ed.), Ecological Urbanism, Lars Publishers, Baden, 2010. - NAREDO, J.M., Autobiografía intelectual, Catarata, Madrid, 2009. - MULLER, D.G., Edificación y urbanismo sostenible, Birkhauser, 2005. - OYON, J.L., “Disersión frente a compacidad: la paradoja del urbanismo protoecológico” en Ciudad y Territorio-Estudios Territoriales, núm. 169-170, otoño-invierno 2011, pp. 515-532. - SASSI, P., Strategies for a sustainable architecture, Taylor&Francis, Londres, 2007. - SOLANAS, T., CALATAYUD, D., CLARET, C., 34 Kg de CO2, Departament de Medi Ambient i Habitatge Generalitat Catalunya, Barcelona, 2009. - TERRADAS, J., Ecología urbana, Rubes, Barcelona, 2001. - WELTER, W., Biopolis. Patrick Geddes and the City of Life, The MIT Press, Cambridge, 2003.

155


Š Jon Tugores www.jontugores.com info@jontugores.com




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.