Acte de presentació Acord Municipal ERC i JUNTS Sala d'actes del Museu de la Mediterrània Torroella de Montgrí 13 de març de 2015
Aquí hi trobareu... Parlament d'Albert Bou..................................................................................................3 Presentació de la Sandra Bartomeus (Albert Bou).........................................................5 Parlament de la Sandra Bartomeus...............................................................................6 Presentació d’en Josep Maria Rufí (Abert Bou).............................................................9 Parlament de Josep Maria Rufí....................................................................................10
2
Parlament d'Albert Bou Els organitzadors d’aquest acte, us agraïm que hàgiu vingut a veure què ens expliquen la Sandra Bertomeus i en Josep Maria Rufí, candidats a les properes eleccions municipals. I espero que ho hàgiu fet no amb l’ànim que proposava el rector de Vallfogona, Vicent Garcia que va dir aquella frase “Puix que parla en català, Déu li doni glòria”, sinó que hàgiu vingut amb l’ànim que el descregut Joan Fuster defensava: “Puix que parla en català, vejam què diu”. Perquè aquest és el motiu d’estar avui aquí: Hem vingut a escoltar la presentació que en Rufí i la Sandra faran de la seva candidatura conjunta a la propera contesa electoral al nostre municipi. Començaré agraint-los a tots dos que hagin pensat en mi per presentar-los. I valoro molt positivament que quan els vaig dir que si els presentava, no criticaria de cap manera l’actual equip de govern, van dir que ho trobaven molt bé. No he criticat mai en públic cap decisió de cap dels governs municipals que m’han succeït. Si penso alguna vegada que jo faria alguna cosa diferent, em dic que deu haver-hi raons que jo no sé. Per això valoro molt positivament que em diguessin que d’acord, que volien fer una campanya en positiu. És un honor que pensin que algú que va deixar de ser alcalde ara fa 24 anys, encara pugui ser una mica útil. I, és clar, un dels inconvenients de convidar algú d’una certa edat és que acostumem a mirar enrere. I avui jo penso en ara fa 36 anys. Fa trenta-sis anys, tots nosaltres érem molt diferents, alguns no havíeu nascut i el nostre municipi era també molt diferent. Per exemple no hi havia ni una sala municipal on es pogués fer una reunió com aquesta i al municipi hi havia la meitat de gent que ara i quasi cap torroellenc nascut a l’Àfrica o a Amèrica. Una diferència de com ha canviat la societat us la recordaré: Vaig estar dotze anys a l’Ajuntament i no hi va haver cap regidora, cap dels partits va aconseguir convèncer cap dona que es presentés a llocs per sortir. No us faré un llistat de les diferències. Tots les recordeu o us les podeu imaginar i una de les grans satisfaccions de la meva vida ha estat haver contribuït que el nostre municipi avui sigui diferent. Però hi veig algunes semblances entre la situació d’ara i la de fa trenta-sis anys. Una és que aquesta candidatura ve a sumar, com llavors. Ara fa trenta-sis anys, gent de tres partits diferents (PSC-PSOE, PSUC i ERC) es van presentar conjuntament en aquella candidatura que vaig tenir la responsabilitat i l’honor d’encapçalar i que va aconseguir la confiança de la majoria de la gent del municipi tres vegades seguides. Com ara han fet gent procedent d’Esquerra Republicana, de Solidaritat per la Independència i del nou partit municipalista “Junts a Torroella de Montgrí i L’Estartit”, creat per Joan Carles Sánchez i Sandra Bartomeus. Igual que llavors, tota aquesta gent que vol sumar esforços per al bé del municipi pensen que és bo presentar-se junts, comprometre’s entre ells, per després comprometre’s amb la gent del nostre municipi.
3
Una segona semblança que hi veig és que en aquella nostra candidatura del 1979 hi havia gent jove i ara també. Que en moments de descrèdit de la política hi hagi gent jove que vulgui comprometre’s i servir el seu municipi és molt esperançador. La tercera semblança que hi trobo és el sentiment de país. Els qui formàvem part d’aquelles candidatures teníem molt clar que lluitar per millorar el municipi no era incompatible amb la lluita per nostre país i que ser catalans era la nostra manera de ser al món. En aquest aspecte també ha canviat la situació i ara la Sandra i en Rufí i les persones que els acompanyen en la seva apassionant aventura ens garanteixen que Torroella seguirà estant en primera línia per aconseguir una Catalunya lliure. Si seguim comparant les dues candidatures, aquella del 1979 i la d’ara, aquesta, la de la Sandra i en Rufí guanya indubtablement i és en l’experiència de govern municipal. Nosaltres no sabíem res de la Casa de la Vila i, en canvi, en Rufí ha estat alcalde i la Sandra ha estat primera tinent d’alcalde. Evidentment la seva experiència és una garantia d’èxit.
4
Presentació de la Sandra Bartomeus (Albert Bou) Professionalment la Sandra és enginyera industrial per l’Escola Politècnica Superior de Girona. És Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals. Està acreditada per a l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de protecció civil, en l’àmbit de Catalunya i en l’àmbit local i és Màster en Gestió d’Eficiència Energètica. Professionalment ha treballat en diverses empreses relacionades amb el control de la qualitat, l’estudi de peces mecàniques i la prevenció de riscos. Des del 2006 es dedica exclusivament a l’exercici lliure de la professió d’enginyera industrial duent a terme projectes (d’activitats i instal·lacions sobretot) i Coordinacions de Seguretat i Salut en obres de construcció, a més d'altres serveis de consultoria tècnica. Des de juny de 2011 fins al febrer de 2014, ha estat primera tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme i Medi ambient a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, pel grup de CiU. Durant la tardor de 2014 ha impulsat, juntament amb Joan Carles Sánchez, la creació d’un nou partit municipalista, Junts a Torroella de Montgrí i l’Estartit. Com a regidora d’Urbanisme i Medi Ambient, se sent especialment contenta d'haver pogut intervenir en projectes com el Molinet, la parada de busos de Torroella, el projecte de la nova llar d'infants de l'Estartit, el projecte LIFE de la Pletera, la instal·lació d'una caldera de biomassa al Guillem i altres mesures d'estalvi energètic als equipaments municipals, la creació d'un marc de gestió de la muntanya pública. A més de tasques més internes i poc conegudes com reduir els tràmits administratius i els terminis en la concessió de llicències i portar un control exhaustiu de la disciplina urbanística, la planificació urbanística, etc... El respecte, el seny, l’honestedat i la lleialtat són trets definidors del seu caràcter. En ella hi trobareu una persona constructiva, acostumada al diàleg, al consens i al treball en equip, enamorada del seu país i impacient per tal de gaudir d'una Catalunya lliure i sobirana.
5
Parlament de la Sandra Bartomeus Moltes gràcies Albert, i bona tarda a tothom, gràcies a tots per compartir aquesta tarda amb nosaltres. Permeteu-me que, primer de tot, dediqui unes paraules d'agraïment a l'Albert Bou, ja que per nosaltres és un plaer que hagi acceptat compartir aquesta estona amb nosaltres. Si mirem enrere i fem un breu repàs a la seva vida, veiem com l'Albert és indiscutiblement un home amb una clara vocació al servei públic: fou alcalde de Torroella de Montgrí i l'Estartit durant els anys 1979-1991, exercí com a mestre de secundària durant els anys 1974-1986 (segons paraules seves, "considerava que fer de mestre era una de les maneres de canviar el món"), fou President del Consell Social de la UdG de 2004-2013 (càrrec que va acceptar en el seu afany de "col·laborar amb la societat"), i, a principis d'aquest any, ha estat nomenat President de Joventuts Musicals de Torroella. Deixeu-me destacar especialment com l'Albert va accedir a l'alcaldia d'aquelles primeres eleccions democràtiques l'any 1979. En aquell moment històric, a Torroella es convoquen els militants dels diferents partits d'esquerres i un cop reunits, es van preguntar si "havíem d'anar junts o separats" a les eleccions. I ho van tenir clar de seguida. L'Albert, que en aquell moment no militava enlloc i només tenia 27 anys, va ser el cap de llista del Pacte per un Ajuntament Democràtic (PAD), que agrupava un bon ventall de les forces d'esquerres del moment (ERC, el PSC, el PSUC i l'FNC), formant una candidatura sorgida arran del treball fet des de les associacions i va governar durant els 12 anys amb majoria absoluta. Com es pot desprendre doncs, l'Albert és una persona amb una aposta ferma pel diàleg i el consens, qualitats molt valuoses i necessàries per arribar a grans acords. En nom dels dos partits que formem part de l'Acord Municipal ERC - JUNTS t'agraeixo Albert de tot cor que avui estiguis aquí amb nosaltres. Moltes gràcies!
Permeteu-me doncs que parteixi d'aquestes paraules, "havíem d'anar junts o separats"? És millor anar a les eleccions municipals junts o separats? Doncs com podeu pensar, els dos partits que avui estem aquí representats per en Josep Ma i per mi mateixa, també ens l'hem fet aquesta pregunta i per això estem aquí, avui, per explicar-vos públicament que si, que els partits ERC i JUNTS hem arribat a un acord municipal per tal de concórrer conjuntament a les properes eleccions municipals i que, per tant, estem convençuts que el millor és anar junts. Com molt bé sabeu, a finals de l'any passat amb els meus companys constituïm JUNTS, nou partit municipalista a Torroella de Montgrí i l'Estartit, amb l'objectiu de presentar candidatura a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i l'Estartit, així com a l'EMD de l'Estartit. Per nosaltres, per JUNTS, estem plenament convençuts que cal donar un gir important a la política municipal, modernitzar-la, ser valents i, sobretot, dialogar molt i molt i amb tothom. No en tenim prou amb el "és el que s'ha fet sempre"
6
o "és el que toca", sinó que creiem que el nostre municipi es mereix molt més, i volem que els nostres veïns tornin a confiar en la política. Per això hem començat a fer les coses de forma diferent. Hem creat les taules d’idees per recollir les propostes dels que hi heu volgut participar aportant suggeriments o propostes de millora per diferents àmbits que ens afecten. També hem rebut via correu electrònic o de forma personal idees de persones que no han pogut assistir a aquestes trobades. I ens hem reunit i ens reunirem amb associacions, entitats, organitzacions, empreses per escoltar-les. Tot el que hem recollit ho tindrem en compte a l’hora de fer el programa conjunt o quan calgui dur a terme accions concretes, en el cas que tinguem prou vots per governar. La nostra idea és fer les coses junts, i per fer això, quantes més aportacions tinguem, millor. I aquest programa conjunt, d’ERC i JUNTS, l’hem començat a fer i ens hem donat unes quantes setmanes de termini per anar-lo treballant. Per fer-lo, els equips de programa d’ERC i de JUNTS ens reunim i posem en comú les propostes que hi ha sobre un tema concret. En una reunió de treball conjunta, es tracten i valoren totes les propostes i les que tenen la major valoració i el consens de tothom s’incorporen al document del programa electoral. I així ho anem fent per totes les àrees de treball.
I també és en aquesta direcció d'innovar i de ser valents i, sobretot, de voler oferir la millor proposta que, després de les corresponents reunions amb els companys d'ERC, arribem a una gran entesa, una entesa de futur, ferma, sòlida i beneficiosa pel municipi, una entesa poc habitual en la política d'avui en dia i en la que dos partits demostren seny i capacitat de diàleg, qualitats necessàries a dia d'avui. Som sincers, i enlloc de presentar-nos a les eleccions cadascú per la seva banda i fer coalicions postelectorals, anem de cara, i us expliquem ja d'entrada i abans del 24 de maig, com volem jugar la partida, és a dir, quina és la que considerem que és la millor opció de govern pel nostre poble: la coalició entre els partits ERC i JUNTS. Haig de dir que la coincidència en la visió del municipi que volem i la plena convicció que a dia d'avui el que cal és sumar esforços, han sigut aliats a que prendre aquesta decisió fos quelcom senzill, tant per uns, com pels altres.
I no em vull estar de remarcar que en aquests propers anys viurem també uns moments històrics a nivell de País, i caldrà tenir uns Ajuntaments forts i compromesos al 100% amb el procés. Cal que tinguem a l’Ajuntament una majoria de representants electes que siguin favorables al procés per aconseguir la independència, però compromesos de veritat, de cor, i no només com una demostració de la voluntat majoritària dels catalans. També per si cal que els càrrecs electes facin un pas endavant en el cas que el Parlament de Catalunya no el pugui fer, per les raons que siguin. Raons, que com molts de vosaltres heu anat veient i sabeu, normalment tenen a veure amb el govern que hi ha a Madrid i estan relacionades o amb la Constitució o amb els jutges que la guarden. I aquí ens hi tindran, amb un compromís municipal amb el procés cap a la independència inqüestionable i amb un recolzament al Govern de la
7
Generalitat cec, estarem disposats a prendre les decisions que calgui, per assolir aquest estat lliure i sobirà a tant desitgem. Finalment remarcar-vos que aquest acord ha estat pres des del diàleg i el consens, des de la convicció de que una manera nova de fer política municipal és possible i que es poden deixar de banda els interessos de partit i els personals pel bé comú, amb l'objectiu de fer un projecte sòlid, innovador, engrescador i necessari pels nostres veïns i, sobretot, amb la premissa de que junts no sumem, sinó que junts multipliquem. Moltes gràcies!
8
Presentació d’en Josep Maria Rufí (Abert Bou) En Josep Maria Rufí és llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa i s’ha especialitzat en Bromatologia i Sanitat i Tecnologia dels aliments. Té els títols d’especialista en inseminació artificial ramadera i en selecció i millora ramadera. Ha exercit lliurement la professió des de 1987, en el camp de la veterinària clínica, en general, però especialitzat en explotacions bovines lleteres. Ha fet de tutor extern d’alumnes en pràctiques de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha participat, com a conferenciant, en diferents cursos de formació agropecuària sobre temes relacionats amb el boví de llet. Pertany a una nissaga de veterinaris (avi, pare i germà), dedicada des de l’any 1924 a la sanitat, la bromatologia, la millora ramadera i la clínica bovina. Des d’un punt de vista polític és militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des de 1981. Ha estat Conseller Nacional d’ERC pel Baix Empordà, president de la Secció Local d’ERC de Torroella de Montgrí i membre de la Permanent Comarcal d’ERC. Va ser candidat de la Federació de Girona a les Eleccions Europees del 2005. És membre de l’Executiva Sectorial d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de la Medi Ambient i col·laborara amb ERC en temes territorials o relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i la sanitat veterinària. Ha estat cap de llista a les eleccions de 2007, 2011 i ara ho torna a ser. Al nostre Ajuntament, del 2007 al 2009 va ser primer tinent d’alcalde i regidor de l’àrea de Dinamització Cultural (Cultura, joventut, festes i Museu de la Mediterrània) i Alcalde (2009-2011). A la Diputació de Girona, a la legislatura del 2007 al 2011, va ser diputat de l’àrea de Medi Ambient i Territori. També, membre de les comissions d’Acció Territorial, de Promoció Econòmica-Noves Tecnologies i de Règim Intern - Hisenda. Com a diputat va ser President del Consorci de les Vies Verdes de Girona, membre del Consell Rector de l’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona i membre del consell d’administració de Semega. Actualment és conseller comarcal al Baix Empordà, portaveu del grup comarcal d'ERC a l'oposició i és President de la Federació Regional d’ERC de les comarques de Girona des del 2012. A nivell personal, la vida d’en Josep Mª és ben equilibrada. És prou jove per tenir il·lusions i prou madur per haver viscut experiències vitals i polítiques bones i dolentes que li han forjat un caràcter assenyat i dialogant, ferm en les seves conviccions i obert a acceptar les raons contràries. A nivell polític, en Rufí té les idees molt clares de com ha de ser la Torroella i la Catalunya del futur. Arrelades en la història, potents en la seva identitat però obertes a tothom i amb capacitat d’adaptar-se al canvis continus que la realitat imposa. I comparteix amb la majoria de la gent del nostre municipi uns valors indiscutibles, uns valors que Esquerra sempre ha defensat: la llibertat, la igualtat, la raó i el progrés.
9
Parlament de Josep Maria Rufí Bona nit. Gràcies una altra vegada per acompanyar-nos en aquesta presentació. Gràcies també per les paraules amables de l’Albert Bou, que tot i ser les d’un amic i company d’ERC, agraeixo sincerament. No us sorprendrà que us digui que coincideixo plenament amb les idees que es desprenen del parlament de la Sandra. Unes reflexions que ens han portat, després de debatre-les, a l’acord que presentem avui. Un acord treballat des de la diversitat, des de visions distintes que es complementen i s’enriqueixen mútuament. Permeteu-me però que iniciï el meu parlament amb una visió més personal que m’ajudarà amb el relat del que us vull explicar, del perquè som avui aquí. Tot i que vaig néixer a Girona, la meva infantesa està íntimament lligada a Torroella. Per part de l’avi matern els meus orígens són al mas d’en Jomba (ara mas Romaguera) a l’altra costat de riu en terme de Gualta, on els meus besavis eren masovers. Això va fer que per circumstàncies que no venen al cas, de petit passés bona part dels caps de setmana i els estius a la Vila. Uns estius que duraven tres mesos. De nen, el meu entorn immediat girava al voltant de la part alta del passeig, a la casa dels meus oncles materns: can Carles de la Clareta. Aquests darrers anys, la mort d'una generació lligada a aquells records, m’ho ha fet reviure amb lucidesa: Juli Casino, Pere Llos, la Maria Rosa de la tintoreria... El meu petit món era la vaqueria de can Bagudà, el taller de les embaladores de can Batlle, el garatge d’en Tino, la plaça d’en Bellido, la basteria-botiga de can Llos... El seu tancament de diumenge passat ens ha deixat una mica orfes després de gairebé un segle d’activitat. Evidentment aquell era un món de nens i nenes que passàvem els dies feliços de l'estiu a la platja a l’Estartit o voltant pels entorns de Torroella sense deixar mai la bicicleta gaire lluny: a la resclosa, a les Dunes, als Tres Pins, al Castell o Santa Caterina. Després van venir els estudis de veterinària a Espanya, a Saragossa i, casualitats de la vida, una oferta de treball temporal a mitjan dels vuitanta que va fer que ja no m’allunyés més de Torroella. Ho vaig veure clar des del primer dia i em vaig empadronar al cap de poques setmanes. L’exercici lliberal de la professió a l’Empordà i l’assentament familiar han marcar les següents dècades de la meva vida.
Sempre he tingut inquietud per la política, primer per la nacional i per la local després. Però el cop d’estat de 1981 amb l’entrada grotesca de la guàrdia civil al Congrés em va decantar per la militància política a ERC. I així he anat participant en les candidatures municipals des de 1991. Com a cap de llista el 2007, el 2011 i aquest 2015. Tots sabeu que el mandat passat, del 2007 al 2011 vam compartir l’alcaldia amb en Joan Margall amb qui mantinc una relació excel·lent, personal i política. Com la mantinc amb la resta d'exalcaldes des del reconeixement i el respecte mutu. Perquè la política municipal ha de ser així, o almenys així havia estat a Torroella, amb el manteniment d’unes formes respectuoses i educades mínimes. També amb uns 10
pilars bàsics en la planificació municipal que s’han esquerdat aquests darrers anys. Uns eixos d’actuació treballats amb naturalitat perquè emanen de la manera de fer d’un poble, d'una configuració territorial, d'un tarannà en definitiva, que ens identifica com som i que els que hem triat Torroella de Montgrí per viure adoptem com a nostres. És ben cert que el municipi ha crescut, ha canviat i que tant Torroella com l’Estartit han agafat una configuració nova. “De tota la vida” en queden pocs. Ni Torroella és aquella vila pagesa dels cinquanta que tan bé descriu Josep Pla als seus llibres, ni l’Estartit és aquell poble de pescadors que pinta bucòlicament Josep Maria Mascort la primera meitat del segle XX en la col·lecció de quadres que la família va llegar a l’Ajuntament en un gest que l’honora, que ara són propietat de tots nosaltres i que es poden admirar en diverses dependències municipals. Però com diu el proverbi àrab: “Hi ha quatre coses que no tornen: la fletxa llançada, la paraula ja dita, l'oportunitat desaprofitada i la vida passada.” Cal, doncs, mirar al futur. Això és el que farem ERC i JUNTS. La diversitat econòmica i l’augment de població, fruit de la capacitat d’atracció com a capital al Baix Ter i de la immigració, han canviat el panorama. Una realitat que no hem de veure necessàriament com un problema o, si voleu, no només com un problema. Potser, si estem suportant la crisi més bé que d’altres poblacions es perquè tenim turisme, indústria, comerç i una agricultura productiva i especialitzada en la fructicultura. Una realitat productiva que es complementa i que es retroalimenta. Què vull dir amb això? Doncs que la barreja de paisatges agrícoles, el parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i un patrimoni històric remarcable, ens identifiquen, ens singularitzen i ens fan atractius no només turísticament sinó com a lloc per viure-hi i treballar-hi. D’aquí la importància, en aquest escenari natural, amb un rerefons ja sigui del Montgrí o de les illes Medes, d’un sector turístic potent i competitiu. I al seu voltant industrials (paletes, fusters, lampistes), professionals amb sensibilitat (arquitectes, enginyers, dissenyadors), i també un sector comercial dinàmic que dona vida a uns nuclis mediterranis i evita que es degradin.
Sóc dels que penso que amb aquesta idea de fons, des de l’ajuntament s’ha intentat avançar, segur que des de visions diferents, però sempre amb un sentiment d’estima profund. Per això ens hem dotat d’eines per gestionar la nostra diversitat territorial, la nostra singularitat d’un municipi amb dos nuclis diferenciats i amb personalitat pròpia. Això no obvia però que ara estem en una situació delicada on aquesta complementarietat es pot posar en risc per interessos particulars i mercantils. També és cert que la història mil·lenària d'un municipi com Torroella de Montgrí relativitza el que pugui passar en els quatre anys d'un mandat, insignificants en una mirada global. Tot i això, les grans decisions han de ser treballades, consensuades i, sobretot, molt reflexionades. Pensant en el present i en el futur que volem. En el darrer mandant això no ha estat així i aquesta seria la nostra principal crítica. Però malgrat tot, i com hem dit abans, el municipi segueix el seu camí i cal repensar-ne el futur a mitjà termini. 11
La planificació programàtica que estem treballant conjuntament ERC i JUNTS haurà d'incidir des de l’Ajuntament en cinc grans eixos: en el model de gestió, en el territori i la sostenibilitat, en l'atenció a les persones, en la dinamització econòmica, turística i cultural i en les estratègies de futur. Sempre tenint en compte, però, que en temps difícils les persones han de ser la prioritat i que al nostre municipi hi tenim una xarxa extensa d'entitats que treballen en els camps de la cultura, l'oci, la promoció comercial i l'atenció a les persones. És per això que cal donar-los suport. Ens cal recuperar aquella capitalitat, prestigi i reconeixement al Baix Ter i al Baix Empordà, que hem perdut. Per constatar-ho, només cal rellegir una hemeroteca farcida de notícies negatives, conflictes, actuacions deplorables i desprestigi. I per recuperar-la cal tenir, primer de tot, una relació fluida amb tots els municipis que ens envolten. Aquestes idees les hem enraonat (quina paraula més bonica) són a la base de l’acord que avui us presentem públicament. També hem albirat un horitzó fragmentat políticament en excés que pot posar en perill la governança i la gestió municipal, perduts en protagonismes absurds, batalletes domèstiques i discussions estèrils. L’any passat vam arribar a un acord de col·laboració amb Solidaritat Independentista que dóna suport a aquest pacte, des d’aquí els ho agraeixo com ho agraeixi als company d’ERC per la generositat en llegir el moment. Ara, aquest acord amb JUNTS vol ser un pas més en aquesta forma d’actuar per tal de proposar-vos una gran alternativa. ERC i JUNTS presentem candidatura amb la clara convicció que cal sumar esforços i construir una alternativa de govern progressista i independentista. Perquè compartim els valors republicans de l'equitat, del diàleg i de la transparència. Perquè creiem en Torroella de Montgrí i en L'Estartit, en la riquesa del paisatge que ens envolta i en la nostra gent.
Perquè aquest acord té un vessant local, el més important, però també té un altre vessant nacional com deia la Sandra, indispensable en aquest moment. No solament no som aliens al procés que viu Catalunya sinó que en volem ser protagonistes. I els ajuntaments són imprescindibles com a primers bastions de la construcció nacional. Ens calen ajuntaments per la independència que estiguin al costat del Parlament i el Govern i que quan se’ls demani, prenguin decisions valentes. El compromís nacional de l’Ajuntament haurà de ser inqüestionable en aquest moment històric per a Catalunya. Nosaltres en volem ser partícips. Als responsables municipals se’ns demana que solucionem els problemes i no que en generem de nous. Que vetllem pels interessos dels nostres conciutadans i que pensem en el futur col·lectiu. Així de senzill. Sempre amb discreció i austeritat. Com deia la Sandra, hem volgut ser honestos i oferir una proposta conjunta des de la complicitat de plantejaments. Us oferim, perquè només depèn de nosaltres: transparència, rigor, honestedat i treball. Unes qualitats humanes indispensables que, crec sincerament, us hem demostrat la Sandra i jo mateix en la nostra activitat a l’Ajuntament. Aquest és un esforç que vol ser compartit. Estem convençuts que junts sabrem trobar un nou rumb i per això comptem amb tots vosaltres. 12
Ara més que mai, els ciutadans necessitem alguna cosa més que una gestió eficaç dels serveis públics. Avui també necessitem sentir-nos orgullosos de la nostra Vila, saber que aquesta avança, que progressa, volem en definitiva un present millor per poder garantir un futur per als nostres fills. I si l’acte començava amb la presentació de l’Albert Bou, deixeu-me que acabi amb unes paraules seves que subscric, que m’agradaria repetir d’aquí a uns mesos i que trobareu a la llinda del llibre de la Festa Major del 1979, pocs mesos després de les primeres eleccions democràtiques. Dèia l’Albert fa 36 anys: “Durant aquest quatre anys que ens heu encomanat la tasca, feixuga i difícil, però apassionant, de regir els afers municipals, som conscients que haurem de prendre decisions que, a vegades, no seran acceptades per tothom. Gairebé sempre, les raons que ens mouran a actuar d’una manera podran ser contrarestades per altres raons que obligarien a actuar ben altrament. Ho acceptem, però us demanem que ens jutgeu objectivament i, si algun dubte us queda, si creieu que alguna cosa no la fem prou bé, veniu i en parlarem. L’Ajuntament és casa vostra i nosaltres, estem al vostre servei, ja ho sabeu”. Doncs això. Moltes gràcies.
13